www.mcg

raw-h

ill.es

1

4

Fer variacions d’una melodia

ESCOLTEM,RVEM,OBS

MODIFIQU M

www.mcg

raw-h

ill.es

5

Una variació, des del punt de vista artístic, consisteix a repetir alguna cosa modificant-ne algun aspecte. Per tant, per fer una variació s’ha de partir d’un model. En música, aquest model rep el nom de tema.

La variació musical consisteix a modificar algun aspecte en la repetició d’un tema.

Escoltem i vegem un exemple de variació en un fragment del segon moviment de la Simfonia núm. 5 de Ludwig van Beethoven:

Fer variacions és un recurs que po-dem trobar en totes les disciplines artístiques. Algunes de les obres més conegudes del pintor nord-americà Andy Warhol (1928-1987), un dels ar-tistes més importants de l’art pop, es basen en la variació.

No s’ha de confondre variació amb va-rietat, tot i que provenen de la matei-xa paraula llatina, variare, que vol dir ‘canviar d’aspecte’. La varietat es troba a tot arreu; en la natura, per exemple, trobem una gran varietat de formes i colors entre els individus d’una matei-xa espècie: papallones, ocells, tomà-quets...

La variació, en canvi, és el resultat d’un procés creatiu que té la inten-ció de modificar un model ja existent.

CD audicions

MESTRE/A

1

Llaunes de sopa Campbell’s, d’Andy Warhol

1.

2.

Segueix l’exemple de Warhol.

Construeix frases.

– Art pop

DVD

MESTRE/A

www.mcg

raw-h

ill.es

6

1. ESCOLTEM, OBSERVEM, MODIFIQUEM

1

2

ComencemA l’hora de fer variacions musicals, el primer que ens hem de preguntar és què podem canviar o modificar.

La variació com un recurs puntualEn aquest apartat us mostrarem diferents maneres de fer variacions puntuals que els compositors han utilitzat al llarg de la història: pre-gunta-resposta, ornamentacions i variacions rítmiques.

Pregunta-resposta

Comentem entre tots què es pot variar en música.

Activitat3. Fes la llista

dels elements que heu comentat.Segons la importància que tingui la variació en una obra musical, es

pot distingir entre:

— La variació com un recurs puntual.— La variació com a estructura de l’obra.

Fixa’t en aquesta partitura. Pertany al començament de la melodia de l’Oda a l’alegria de la Novena simfonia de Ludwig van Beethoven. Comenteu les diferències (variacions) entre les dues frases.

Aquestes petites variacions que has vist corresponen a l’esquema conegut com a «pregunta-resposta».

Activitat

4. Respon la pre-gunta musical.

L’esquema melòdic pregunta-resposta consisteix a repetir una frase fent una petita variació al final, de manera que passa de tenir un sentit suspensiu (pregunta) a tenir un sentit conclusiu (resposta).

– Oda a l’alegria

DVD

MESTRE/Awww.mcg

raw-h

ill.es

7

OrnamentacionsTotes les disciplines artístiques utilitzen l’ornamentació.

Ornamentar vol dir afegir elements a alguna cosa per embellir-la o adornar-la.

Fixeu-vos en les següents imatges. Comenteu els elements d’ornamen-tació que hi veieu.

En el cas de l’Ària amb variacions, de Georg Friedrich Händel (1685-1759), l’ornamentació que trobem en la variació consisteix a afegir notes.

En l’exemple següent del compositor eslovac Johann Nepomuk Hummel (1778-1837), la variació que escoltareu consisteix a treure notes del tema.

Activitat

Activitat

Activitat

L’ornamentació musical consisteix a afegir, suprimir o canviar algunes notes de la melodia original.

Quan escriuen una variació, els compositors fan servir amb molta fre-qüència el recurs de l’ornamentació per evitar la monotonia en repetir una mateixa melodia, i per fer que la melodia sigui més bonica.

& 44 Œ   œ   œ   œ   œ   œ   œœ œ œ œ œ œ   œ   œœ œTema

Tema

VariacióCD audicions

MESTRE/A

2

CD audicions

MESTRE/A

3

Ornamenta el dibuix.

5.

Assenyala les ornamentacions al text.

6.

– Ornamentació en l’arquitectura àrab

DVD

MESTRE/A

Variació

Assenyala les notes d’ornamentació.

Fes una varia-ció d’aquesta melodia afegint-hi notes.

7.

8.

www.mcg

raw-h

ill.es

8

1. ESCOLTEM, OBSERVEM, MODIFIQUEM

En aquest altre exemple, l’obra L’horloge de Flore, el compositor fran-cès Jean Françaix (1912-1997) utilitza tres maneres diferents de variació que ja hem vist:

Canvia unes notes per unes altres (ornamentació). Afegeix notes (ornamentació). Canvia el final suspensiu pel final conclusiu (pregunta-resposta).

Activitat

&

&

b

b

44 Ó Œ œ œ

œ œ

œ œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œœ œœ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œœ œ

œ œ œ œ œ œœ œ œ œ œ œ

.˙

.˙

CD audicions

MESTRE/A

4

Marca les no-tes d’ornamentació

9.

Canvis en el ritmeFer una variació rítmica vol dir modificar el so i la durada dels sons i dels silencis originals.

Basant-se en la cançó popular Ah! Vous dirais-je Maman, Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) va fer una sèrie de variacions. Escoltem el tema i la variació cinquena, un exemple molt clar de variació rítmica:

Activitat

CD audicions

MESTRE/A

5

Tema

Tema

Variació

Variació cinquena

Fes una varia-ció rítmica.

10.

Canviar el compàs d’una melodia comporta una variació rítmica. Aquest recurs va ser força utilitzat en la música antiga. Vegem-ne un exemple en una dansa de Tielman Susato (1510-1570):

Activitat CD audicions

MESTRE/A

6

Fes una varia-ció rítmica canviant el compàs.

Comenteu la variació.

11.

12.

www.mcg

raw-h

ill.es

9

3 La variació com a estructura de l’obraA vegades, la variació és tan important que tota l’estructura de l’obra musical en depèn, com, per exemple, en aquestes formes musicals:

— Tema amb variacions.— Variacions sobre un baix obstinat.

La forma musical és l’estructura que un compositor o compositora dóna a una obra en el moment de crear-la.

Tema amb variacionsEs tracta d’una forma musical estructurada en seccions: la primera sec-ció és un tema musical (del mateix autor, d’un altre compositor, popu-lar...) i les altres seccions són variacions del tema inicial.

Les variacions més fàcils d’escoltar són aquelles en què el tema es pot reconèixer. A vegades, però, les variacions són molt complicades i és molt difícil que l’oient pugui identificar-ne el tema original.

Quan un tema amb variacions està compost per a un conjunt instru-mental és freqüent que en algunes variacions el tema aparegui en ins-truments diferents. És el cas de la següent audició:

Escoltem el tema i les tres primeres variacions del Quintet La Truita, de Franz Schubert (1797-1828).

Activitat

CD audicions

MESTRE/A

7

– La truita, de Schubert

– Variacions sobre «Happy Birthday»

DVD

MESTRE/A

Escolteu i fixeu-vos en el fet que les variacions, ara, ja no afecten no-més la melodia.

Ets capaç de reconèixer quins instruments toquen el tema de la truita en les diferents variacions?

13.

www.mcg

raw-h

ill.es

10

1. ESCOLTEM, OBSERVEM, MODIFIQUEM

Variacions sobre un baix obstinat

Un baix obstinat és un acompanyament curt i greu que es repeteix moltes vegades al llarg d’una obra, per damunt del qual sona una me-lodia o més d’una.

Fer variacions sobre un baix obstinat és un estil de composició força utilitzat en la música antiga, com després veurem. Actualment, conti-nua sent un recurs que es troba amb freqüència en la música moderna.

Escoltem un fragment del tema principal de la banda sonora de la pel-lícula Missió Impossible, del compositor Lalo Schifrin (nascut el 1932), que es desenvolupa sobre aquest baix obstinat:

Activitat

CD audicions

MESTRE/A

8

Quins instru-ments poden fer un baix obstinat?

14.Molts compositors importants dels segles xvi i xvii van escriure va-riacions sobre un baix obstinat. Les obres que porten per títol La follia provenen d’una dansa molt antiga. El baix obstinat d’aquesta dansa, en el seu moment, va tenir molt èxit, ja que molts compositors el van utilit-zar per fer-ne variacions. Escoltem un fragment de la Sonata La Follia, d’Antonio Vivaldi (1678-1741).

Activitat

CD audicions

MESTRE/A

9

www.mcg

raw-h

ill.es

11

Ampliem la mirada: el Bolero de RavelEl Bolero és segurament l’obra més popular del compositor francès Maurice Ravel (1975-1937). En aquesta peça, Ravel va voler fer una cosa que ningú no havia fet abans: compondre una obra llarga amb un sol tema musical (que consta de dues parts) que es repeteix incansable-ment i en què el principal element de variació és el timbre. A part d’això, en aquesta obra és molt característic l’obstinat rítmic de la cai-xa, que va des del principi fins al final, i el gran crescendo que comprèn tota l’obra.

Començament del tema musical i obstinat rítmic:

L’esquema de les variacions tímbriques de tota l’obra és molt extens. Aquí només escoltarem la primera vegada en què s’exposa el tema complet, amb la repetició de les dues parts:

Part I Part II Flauta travessera Fagot Clarinet Clarinet petit

Al llarg de la composició, Ravel aconsegueix nous timbres, noves sono-ritats, superposant diferents instruments, de la mateixa manera que un pintor barreja diferents colors per aconseguir-ne de nous.

Activitat

CD audicions

MESTRE/A

10

Feu petits grups de quatre o cinc alumnes i amb els instruments que tingueu a l’abast (flauta, piano, carilló, xilòfon...), feu variacions tímbri-ques d’aquesta melodia inspirada en els primers compassos del Bolero de Ravel. Penseu que també podeu fer superposicions tímbriques.

Activitat

Feu l’esquema de les variacions tím-briques de l’activitat.

15.

Bolero de Ravel:– Inici– Part central / final

DVD

MESTRE/A

www.mcg

raw-h

ill.es

12

1. CANTEM

OrquestrarL’interès de Maurice Ravel pel timbre orquestral, com hem vist amb el Bolero, és evident. Però hi ha una altra obra amb què Ravel mostrà el seu gran domini de l’orquestra.

Orquestrar és l’art de combinar els timbres dels instruments de l’or-questra en una composició musical.

Quadres d’una exposició és una obra per a piano que va escriure el compositor rus Modest Mussorgski (1839-1881). Maurice Ravel, que te-nia fama de ser molt bon orquestrador, va agafar aquesta partitura per a piano i la va orquestrar, és a dir, la va transcriure per a orquestra.

La música d’aquesta obra vol explicar el contingut de cada quadre d’una exposició feta per un pintor amic de Mussorgski, però hi ha un tema, «Passeig», que representa la transició del visitant quan passa d’un quadre a l’altre. Aquest tema reapareix en forma de variacions moltes vegades al llarg de l’obra. El sentirem interpretat per diferents instruments i podrem apreciar com canvia de caràcter (segons cada quadre) en cada nova intervenció.

Pista 11. Trompeta.

Pista 12. Trompa.

Pista 13. Trompeta, clarinet baix, fagot, contrafagot.

Pista 14. Flautes, clarinets i fagot.

Pista 15. Oboès, corn anglès.

Pista 16. L’últim quadre de l’obra, «La gran porta de Kiev», és representat musicalment per un tema molt solemne. Fixa’t que els primers valors rítmics del tema mantenen la mateixa proporció que els primers del «Passeig»:

CD audicions

MESTRE/A

11-18

Però enmig de «La gran porta de Kiev» reapareix el tema del «Passeig» en un to, un compàs i uns valors rítmics diferents:

Pista 17. Flautes, oboès i trompetes.

Pista 18. Per acabar l’obra encara amb més grandiositat, escoltem el tema de «La gran porta de Kiev» interpretat per tota l’orquestra, do-blant el valor de les primeres notes. En quin ordre

els escoltes?

16.

– Quadres d’una exposició de Mussorgski

DVD

MESTRE/A

www.mcg

raw-h

ill.es

13

Connexions: l’impressionismeEls pintors impressionistes (moviment que va néixer a França a finals del segle xix) volien plasmar en els seus quadres la llum del moment en què estaven pintant. Treballaven amb pinzellades ràpides, petites i de diferents colors. El color era més important que la línia del dibuix. Volien captar l’atmosfera d’un moment concret.

El pintor Claude Monet (1840-1926) va fer una sèrie de quadres sobre el mateix tema: el paller. La peculiaritat d’aquesta sèrie és que repe-teix el mateix model per mostrar els diferents efectes segons la llum, l’atmosfera, el moment del dia, l’estació de l’any i les condicions climà-tiques, així com també les diferents perspectives.

Monet té altres col·leccions de quadres que són variacions d’un mateix tema. És molt coneguda la sèrie que va fer sobre la catedral de Rouen:

Els músics contemporanis de Monet més importants, els considerats músics impressionistes, van ser Maurice Ravel i Claude Debussy (1862- 1918). D’aquest últim, escoltem-ne un fragment de La cathédrale englou-tie (La catedral submergida), i imaginem-nos el so de les campanes que sonen mogudes pels corrents de les aigües subaquàtiques.

CD audicions

MESTRE/A

21

– Art impressionista

DVD

MESTRE/A

www.mcg

raw-h

ill.es

14

Fer variacions d’una melodia

En aquest projecte hem de fer dues variacions de la melodia de la cançó popular Roden les moles basant-nos en recursos que hem estu-diat sobre les variacions com un fet puntual. (S’entén que una variació tímbrica no és una variació melòdica.)

RecordemHem vist aquests recursos per fer variacions com un fet puntual:

— Esquema pregunta-resposta

& 44 œ œ œ œ œ œPregunta

˙ ˙ œ œ œ œ œ œResposta

˙ ˙

— Ornamentació afegint notes

— Ornamentació suprimint notes

— Ornamentació canviant notes

— Canvis en el ritme

& 44 œ œ œ œ œ œ ˙ ˙ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙œ œ œ

& 44 œ œ œ œ œ œ ˙ ˙ œ œ œ œ œœ œ ˙ ˙www.mcg

raw-h

ill.es

15

Escoltar la cançó.

Aquest projecte es pot plantejar en grup o individualment.

Apreneu a llegir amb notes i a cantar amb l’entonació adequada la me-lodia de Roden les moles.

Recordeu els diferents recursos per fer variacions musicals que heu estudiat en aquesta unitat.

Estudieu les possibilitats que ofereix la melodia de Roden les moles per aplicar-hi els recursos que us semblin més adequats.

Utilitzeu un instrument o l’ordinador per provar les idees que sorgeixin.

Escriviu la partitura del tema (melodia de la cançó) i les dues variacions que heu compost.

Estudieu la interpretació de les variacions amb els instruments que hagueu decidit.

Procediment per fer el treball

123

4

5

67

Presentació finalCada alumne/a o grup ha d’interpretar davant els companys i compa-nyes de la classe les seves variacions amb l’acompanyament del disc. (Si en alguna de les variacions heu canviat de compàs, no podreu inter-pretar-la amb l’acompanyament del CD.)

Una vegada escoltat el projecte, cada grup ha d’explicar tots els pas-sos que ha seguit fins a arribar a la composició final presentada.

8CD audicions

MESTRE/A

22

www.mcg

raw-h

ill.es

Accedeix a la nostra web i podràs veure la nostra oferta de novetats per a Secundària, i també l’aprenentatge adaptatiu que proporciona SmartBook, ja que no hi ha cap estudiant igual.

ELS MILLORS CONTINGUTS D’SECUNDÀRIA PER FORMAR-SE

www.secundariamhe.cat/eso

www.mcg

raw-h

ill.es

McGraw-Hill Education de España durant les darreres dècades, dónasuport al món educatiu amb projectes i serveis editorials. Volem agrair l’enorme confiança que al llarg d’aquests anys heu dipositat en nosaltresi esperem poder continuar comptant amb la vostra inestimable col·laboració en ladifusió dels nostres continguts editorials.

Gràcies a aquesta confiança podem desenvolupar la nostra activitat amb l’objectiu clar d’oferir material nou i de qualitat a professors i alumnes, de manera que ajudi a assolir els objectius marcats en cadascun dels nivells educatius.

Podeu consultar els nostres continguts a les pàgines web següents:

En aquest catàleg obtindreu informació sobre el nostre projecte editorial a Secundària i Batxillerat, inclòs el fons de què disposem amb nombrosos recursos complementaris on el material visual destaca de manera notable.

www.mcgraw-hill.es www.mhe.es

www.secundariamhe.cat www.secundariamhe.cat/eso www.secundariamhe.cat/batxillerat

www.smartbookmhe.es

SECUNDÀRIA

BATXILLERAT

CICLESFORMATIVUS

FORMACIÓPROFESSIONALCERTIFICATS

MEDICINA

UNIVERSITAT

Per a més informació: www.mcgraw-hill.es / Telèfon: 902 289 888 E-mail:educador@mheducation.com

www.smartbookmhe.es

PRIMÀRIA

McGraw-Hill Educationuna editorial global al teu servei

PROFESIONAL

www.mcg

raw-h

ill.es

Telf. contacto: 902 656 439 http://mghlibros.distriforma.es/

McGraw-Hill te facilita disponer de tus eBooks y libros

¡No esperes más para tenerlos! Un sistema rápido y cómodo al recibirlo en tu domicilio

Contacta con MGHLibros

www.mcgraw-hill.es / www.mhe.es

Distriforma y MGHLibros: Distribuidor de ebook y venta tradicional

McGraw-Hill y Distriforma colaboran gestionando la librería virtual

En esta página web puedes disponer de nuestro fondo actualmente activo

www.mcg

raw-h

ill.es