Revista de Girona · L’ACCENT MUNICIPAL 3 // SUMARI Edita: Oficina de Comunicació Diputació de...

3L’ACCENT MUNICIPAL

// SUMARI

Ed

ita:

O

ficin

a d

e C

omun

icac

ió

Dip

utac

ió d

e G

irona

Red

acci

ó:

Ibet

Vila

i Jo

rdi L

ópez

Col

·lab

orad

ors:

M

ònic

a Fe

rrer

, Xav

ier

Roq

ueta

,M

aite

Ser

rats

, Mon

tse

Agu

ilar,

Per

e S

ánch

ez i

Fran

cesc

Oliv

eras

Fot

ogra

fia:

M

ique

l Rui

zC

ol·l

abor

acio

ns

fotg

rafi

a:

Per

e D

uran

i Ll

uís

Sal

a

Dis

sen

y i

maq

ueta

ció:

B

aboo

h! D

isse

ny i

Pub

licita

tA

sses

sora

men

t li

ngü

ísti

c:

Ofic

ina

de

Ser

veis

Lin

güís

tics

Dip

utac

ió d

e G

irona

(OS

L)

Imp

ress

ió:

Imp

rem

ta P

agès

Dip

òsit

lega

l:

Dir

ecci

ó:

Jaum

e P

arés

Coo

rdin

ació

: O

riol T

orre

llas

// EDITORIAL

// ENTREVISTATeresa Ferrés i Àvila

Vicepresidenta de la Diputació de Girona

// REPORTATGE Ajuntaments al Facebook

// A DEBATDonant suport als municipis

en planificació estratègica

// CULTURAReconstruint la història

// L’INFORMEEls organismes autònoms de la Diputació de Girona

// XARXA VIÀRIACarreteres per a l’equilibri

// 221 MUNICIPIS

// GESTIÓ PÚBLICA

// PUBLICACIONS

#02

Publicació quadrimestralDistribució gratuïta

0406

10

18

24

34

40

46

52

58

EDITORIAL

4 L’ACCENT MUNICIPAL

El proper mes de desembre es presentaran i s’aprovaran els pressupostos de la Diputació de Girona per a l’any 2010. Són uns comptes que tin-dran una clara tendència a la baixa; les previsions parlen d’un descens d’un mínim del 20 per cent, motivat per la baixada dels ingressos de l’Estat en la recaptació d’alguns impostos com són ara l’IRPF, l’IVA o els que graven el tabac i els hidrocarburs.

Aquest descens es podria veure accentuat per la prudència amb què s’haurà d’actuar a l’hora de gestionar la capacitat d’endeutament per als exercicis 2010 i 2011. En xifres absolutes, doncs, podríem estar parlant d’una disminució del pressupost de 30 milions d’euros.

Els ingressos de l’Estat són els que nodreixen en més d’un 85 per cent el pressupost de la corporació. La seva disminució comportarà inevita-blement una reducció substancial dels recursos que la Diputació posa a disposició dels municipis.

En aquest context de crisi econòmica global, els ajuntaments són les administracions més perjudicades pel que fa al pressupost. Han reduït molt els seus ingressos per impostos provinents del món immobiliari i, malgrat tot, mantenen la pressió per continuar oferint a la ciutadania els serveis públics més bàsics. Menys diners i cada vegada més necessitats ciutadanes per cobrir.

Som, doncs, davant d’una situació preocupant. Malgrat tot, la Diputació es deu als ajuntaments i, per això, en aquests moments de dificultat ac-centuarà encara més el seu suport en forma d’inversions, però, sobretot, en la prestació de serveis directes amb recursos humans i tècnics de la mateixa corporació. Com es diu sovint, el context de crisi i de reducció de recursos ha de ser una oportunitat per redefinir prioritats, sense per-dre mai de vista l’objectiu de fer costat al món municipal.

El repte per redefinir prioritats


// L’ENTREVISTA


// L’ENTREVISTA

Maria Teresa Ferrés ha complert aquest estiu dos anys com a vicepre-

sidenta de la Diputació de Gi-rona i també com a alcaldessa de Palamós. Ferrés explica en aquesta entrevista com va el seu primer mandat a la corporació provincial amb un govern con-junt del PSC i d’ERC.

Aquest estiu s’han complert dos anys des que el Ple la va nomenar vicepresidenta de la

municipis, han estat elements clau i definidors de la feina feta.

I en l’àmbit personal?

La meva experiència a l’alcaldia de Palamós m’ha permès aportar una visió molt lligada a tot allò que preocupa els nostres alcaldes i al-caldesses en uns moments de can-vi, difícils de gestionar. Per mi és una situació nova, ja que implica compartir moltes situacions que a vegades quedaven tancades en un àmbit molt més local. Crec que hi ha una millor visió de la realitat

Diputació. Com valora la tasca feta fins ara?

Estem passant l’equador de la legis-latura 2007-2011 i crec que amb la perspectiva que em donen aquests dos anys puc afirmar que la tasca de dirigir la Diputació ha estat ferma i decidida per poder donar un gir a les formes de governar i als projectes previs a l’arribada del nou govern. L’aposta per un nou model de gestió o per donar a conèixer arreu les tasques que es realitzen, així com l’acostament de-finitiu a les necessitats dels nostres

Mar

ia T

eres

a F

erré

s i

Àvi

laV

icep

resi

den

ta d

e la

Dip

utac

ió d

e G

irona

“Hem apostat per un nou model de gestió”

Maria Teresa Ferrés i Àvila Vicepresidenta de la Diputació de Girona

local i alhora de la realitat de la de-marcació; l’una ajuda l’altra.

Creu que ara la Diputació és més present en el dia a dia de la demarcació?

Hi ha una altra visió de la feina de la Diputació: hem aconseguit situ-ar-la en el marc institucional gironí. Ara és sabut que la nostra organit-zació ha trencat el model anterior i ha apostat per ser al costat dels ajuntaments, amb una política de suport i també d’oferiment als res-ponsables polítics i tècnics del mà-xim nombre d’eines i de formació. Això també s’aconsegueix amb un perfil de diputats i diputades que aposten per una presència institu-cional a fi de copsar directament el que ocupa o preocupa els nostres electes locals.

En breu es presentarà el pressupost de la corporació i dels seus organismes

autònoms. Sembla que l’Estat transferirà a la Diputació al voltant d’un 20 % d’ingressos menys que l’any passat. Ens pot avançar les principals línies d’aquests propers comptes de la institució?

És del tot cert que els ingressos de la Diputació patiran una davallada

A Maria Teresa Ferrés i Àvila (7 d’abril de 1964) li agrada presumir del fet que va néixer a la Catifa de Palamós, fa 45 anys, en el si d’una família de pescadors i arran de mar. De caràcter emprenedor, des de ben jove, amb tan sols 18 anys, obre un centre de formació a Palafrugell i des de l’any 1982 fins al 2003 n’assumeix la direcció. Casada i amb dues filles, compromesa amb diferents associacions locals i regidora del grup del PSC a l’Ajuntament de Palamós des de l’any 1999, el 2003 assoleix l’alcaldia. Des d’aleshores ençà, és al capda-vant del govern municipal. Des de l’any 2007, també passa a ocupar el càrrec de vicepresidenta a la Diputació de Girona i assumeix la responsabilitat de l’Àrea de Règim Intern i Hisenda.

Ferrés es proclama una enamorada del paisatge de les terres gironines i de la cuina de temporada, i li agrada relaxar-se llegint un bon llibre o bé amb una caminada tot vorejant la ba-dia de Palamós.

Hi ha un perfil de diputats que

aposten per una presència institucional a fi de copsar el que ocupa i preocupaels ens locals”


// L’ENTREVISTA


// L’ENTREVISTA

S’ha trencat el model anterior

i s’ha apostat per ser al costat dels ajuntaments posant-los a l’abast totes les eines possibles”

Farem tot allò que estigui al

nostre abast, perquè les necessitats dels ajuntaments passen per consolidar els serveis que ja reben”

important el 2010, ja que el nostre pressupost està basat en un model de finançament que prové en bona part de l’IVA i l’IRPF, i s’ha redu-ït la recaptació d’aquests impostos de manera considerable. Ens tro-bem davant dels efectes de la crisi, i això comporta haver de ser molt rigorosos i molt exigents amb tot allò que es farà. Haurem de fer un esforç per redactar un pressupost que mantingui els criteris inicials de donar resposta a les necessitats dels ajuntaments, però també ens cal ser conscients que entrarem en una etapa marcada per la innova-ció a fi de poder seguir mantenint uns nivells de servei alts malgrat la disminució dels ingressos. La nos-tra obligació és administrar amb cura i responsabilitat, assenyalant quines són les línies estratègiques bàsiques i quines s’hauran de revi-sar o aturar.

Els ajuntaments ja pateixen la crisi. Tenen dificultats per continuar prestant alguns serveis a la ciutadania. Què farà la Diputació per ajudar-los aquest 2010?

Farem tot allò que estigui al nostre abast, sobretot tenint molt present que les necessitats dels ajunta-ments passen per poder consoli-dar els serveis que ja reben de la Diputació i trobar alguna línia de suport en les despeses corrents en algun àmbit definit. No ens hem de cansar de recordar que les di-ficultats seran grans i que els que més pateixen la realitat quotidiana són els alcaldes i alcaldesses, que veuen com se’ls fa impossible fer front a la despesa ordinària que te-nen compromesa o als increments en despesa social que estan obli-gats a afrontar en uns moments en què les persones pateixen la crisi.

Des de molts sectors, s’insisteix que el problema de molts municipis és haver basat excessivament els seus pressupostos en ingressos provinents de tributs vinculats al món immobiliari. Creu que és així?

En els darrers mesos s’han produït canvis importants a Caixa Girona, tant de les persones que fins ara formaven part del Consell d’Administració, i molt concretament de la presidència, com de la reestructuració del model. Com valora la nova situació?

El moment de Caixa Girona és òp-tim, ja que la nova presidència pot assegurar un futur de solidesa que es veu consolidat amb el projecte de fusió que és en marxa. Evident-ment qualsevol fet que suposi més seguretat i més possibilitats ha de ser ben vist, i en aquest cas estem veient com el nou projecte de cai-xa permet pensar en una etapa de gran solidesa i de major implica-ció, si cal, en el teixit econòmic i social gironí. Des del punt de vista de la Diputació com a entitat fun-dadora, entenem que cal defensar la representació en el nou ens, ja que el valor d’una fundadora úni-ca i pública ha de ser considerat de forma individual.

Com a alcaldessa de Palamós, i en el marc del Centenari de la Costa Brava, ens pot parlar de quina és la seva visió sobre el paper del port en el context econòmic gironí?

Realment el port de Palamós juga un paper que s’ha de tenir en compte dins de l’estructura eco-nòmica gironina, primerament, com a únic port comercial i, paral-lelament, com a port d’entrada de milers de visitants amb l’arribada de creuers. No crec que sigui cap exageració dir que és una infraes-tructura estratègica de la demar-cació; el dinamisme i la ubicació de què disposa han de veure’s re-forçats en els propers anys, i cal que comparteixi el seu paper amb altres equipaments com ara l’aero-port. Per això és important que sigui una peça més del desenvo-lupament que s’ha de realitzar a la Costa Brava a l’inici de la nova etapa que neix a partir de la cele-bració del seu primer centenari.

Aquesta seria la definició fàcil, i en part és real, però també hem de parlar de tots aquells serveis que ha anat assumint un ajuntament per cobrir les necessitats dels veïns i veïnes i que no li corresponien o no li eren de compliment obligat. Això només té una sortida, que passa per un nou finançament dels ajuntaments que eviti l’ex-cessiva “dependència del totxo” i asseguri els mínims necessaris per desenvolupar els serveis que estan en marxa i d’altres que puguin ser necessaris en un futur immediat. I també seria important que els ajuntaments apostessin per actua-cions de màxim rigor i cerquessin fórmules de gestió que els perme-tessin un nou nivell d’estalvi.

Des de la seva àrea ha engegat dos projectes importants per a la gestió interna dels 221 municipis de la demarcació: el projecte ACTUAL i la Central de Contractació. Com estan evolucionant i quina és la resposta dels ajuntaments?

El projecte ACTUAL és plena-ment en marxa i està servint per fer arribar a tots els interessats el que decideix el seu ajuntament. És una aposta clara per la transparèn-cia aprofitant el que ens permeten les noves tecnologies; només si aconseguim que la informació es-tigui a l’abast del ciutadà podrem aprofundir en aquesta democràcia que tenim. I també cal veure-ho com una eina útil per a la gestió política i tècnica dels ajuntaments,

ja que tenen la possibilitat de dis-posar de molta informació amb una consulta fàcil. El segon projec-te és en una fase més embrionària, però entenem que una central de contractació haurà de ser una altra eina a l’abast dels ajuntaments que ben segur que els facilitarà la feina i també permetrà generar estalvi; serà una peça per trobar una millo-ra en l’eficiència i l’eficàcia de les administracions locals.

Quines altres iniciatives es duen a terme per impulsar la modernització de l’Administració local i supralocal?

Més enllà del projecte de moder-nització de l’Administració s’està iniciant un treball que té com a base la gestió del talent en aquest àmbit, en paral·lel al món econò-mic i universitari gironí. Ens cal impulsar la gestió del talent en tots els àmbits, tant generant-ne i con-solidant-lo a la nostra demarcació com cercant propostes d’atracció. En aquests moments de canvi eco-nòmic, cal posar les bases per asse-gurar la transformació de la nostra economia i de la nostra Adminis-tració pública. Estem iniciant un projecte que pot suposar una nova manera d’entendre la realitat soci-al i econòmica de les comarques gi-ronines. I tot això treballant a fons amb el sector públic i empresarial. Es volen sacsejar els fonaments de la pràctica econòmica i pública in-troduint com a eix vertebrador la gestió del talent.


// REPORTATGEAjuntaments al Facebook



L’equació és simple: la ciutadania és al Facebook i l’Administració vol arribar a la ciutadania. Llavors, l’Administració ha de ser al Fa-cebook. Si és tan senzill, per què només hi ha una desena d’ajunta-ments, dels 221 de les comarques gironines, que avui dia utilitzen les eines que els ofereix el web 2.0? La resposta és complexa i hi interve-nen diversos factors, encara que hi ha dos tipus de mancances que es repeteixen en la majoria dels casos: la primera és que per entrar al web 2.0 cal experiència en comunicació web; la segona és que fa falta volun-tat política.

De totes les eines possibles del web 2.0, el Facebook és, amb dife-rència, la més utilitzada i popular entre la ciutadania. Si ens fixem en el que han fet altres administra-cions i entitats, públiques o priva-des, que volen promoure les seves activitats, el Facebook sembla, per ara, la comunicació més estesa per fer arribar informacions a la ciuta-dania de manera ràpida i directa. Aquest és el cas dels ajuntaments de Figueres, Ripoll, Celrà, Riude-llots de la Selva, Roses, Planoles, Calonge o Sant Gregori, tots amb pàgina web però també amb pre-sència al Facebook.

La situació realLa realitat de les administracions locals de les comarques gironines és, però, com en la resta de Catalu-nya, força diferent de la d’aquesta desena d’ajuntaments. Són casos, la majoria, en què la web munici-pal és al mateix temps la web insti-tucional. Consisteix a tenir oberta una pàgina web d’actualització més o menys diària que permet la realit-zació d’alguns tràmits o l’accés tele-màtic a determinats serveis.

Un exemple d’aquesta situació és la Diputació de Girona, que aquest mes de novembre estrena una web que permet inscripcions a cursos,

El web 2.0 (Facebook, You Tube, Twitter, Flickr, blocs, wikis...) entra en la vida política de l’Administració local com una nova eina per arribar a

la gent i fomentar la participació de la ciutadania en la vida municipal

Ajuntaments al Facebook

S i volem que tot continuï com està, cal que tot can-viï” (Il gattopardo, de Giu-

seppe Tomasi). En democràcia, les institucions mantenen la vo-luntat de relacionar-se amb el poble, però van canviant les ei-nes i les formes per fer-ho. De l’àgora de l’antiga Grècia a l’era de les tecnologies de la informa-ció i la comunicació i el web 2.0

(la segona generació del web), ba-sada en comunitats i serveis, en la qual s’inclouen les anomena-des xarxes socials com ara Face-book, Twitter, blocs, wikis, You-tube, Myspace..., i tot un seguit d’eines que permeten compartir entre usuaris espais per a fotogra-fies, música, textos, vídeos i vin-cles, entre d’altres, de forma to-talment gratuïta.

Ara fa un any, el candidat demò-crata a la presidència dels EUA, Barack Obama, va utilitzar les xar-xes socials com a eina de comuni-cació política en la seva carrera cap a la Casa Blanca. Obama és avui president dels EUA. Des de lla-vors, el web 2.0 ha entrat amb for-ça en la vida política de l’Adminis-tració pública local.

El Facebook de l’Ajuntament de Figueres, pioner entre les administracions gironines.

demanar subvencions o pagar tri-buts en línia, i fins i tot consultar el tauler d’anuncis de manera digi-tal. No es descarta tampoc que en un futur no massa llunyà es faci un pas més cap al web 2.0.

La conversió del web 1.0 al web 2.0 en l’Administració pública ha de servir com a element integrador de l’activitat social; una eina per fomentar la participació horitzon-tal que permeti conèixer l’opinió

directa de la ciutadania. Amb ca-ràcter gratuït o amb un cost molt baix, el web 2.0 està demostrant ser més eficient que el web tradicional a l’hora d’arribar a la gent (blocs, xarxes socials, bookmarking social), ja que permet l’accés a un major nombre de convocatòries públi-ques, augmenta la notorietat dels organismes i de les institucions que l’utilitzen i possibilita un ús in-tern de l’Administració mateix en temes com ara formació, reunions, recursos humans...

Figueres, dels pionersUn dels ajuntaments gironins pio-ners en la introducció de l’entorn web 2.0 és el de Figueres. El seu tèc-nic de Comunicació, Jordi Arranz, explica per què han escollit el Fa-cebook entre les eines web 2.0 i no una altra. “Ens va semblar la forma més directa i, per què no dir-ho, més senzilla per començar a entrar com a Administració local en el

Alcaldes,regidors,

diputats, tècnics de l’Administració i gerents utilitzen les xarxes socials per enviar missatges”





De totes les eines possibles

que ofereix el web 2.0, el Facebook és amb diferència la més utilitzada i la més popular”

El Facebook, per la seva facilitat i immediatesa, s’ha convertit en l’eina més coneguda del web 2.0.

món de les eines 2.0. A més, el seu reconegut èxit com a xarxa social ens garantia arribar a molts figue-rencs i figuerenques”, assenyala. Fi-gueres és al Facebook des del mes de març d’aquest any i es gestiona des de l’Àrea de Comunicació de l’Ajuntament, un servei que depèn de l’alcaldia.

Segons Arranz, l’acollida que està tenint “és positiva, molt positiva entre la gent que disposa de temps, hi té accés i a qui agrada tot el que envolta les TIC”.

Els continguts que es poden trobar al Facebook de Figueres es basen en un recull dels comunicats de premsa que s’envien als mitjans de comunicació periòdicament, però adaptats al llenguatge de les webs. El tècnic de Comunicació Municipal considera que “no cal posar-hi tot el que fem ni, natural-ment, amb tota l’extensió que so-vint tenen els comunicats. Tenim clar que cal ser més directes”. Tam-bé hi convoquen esdeveniments i diversos actes de la ciutat, a més d’enllaços directes al You Tube de Tramuntana.tv, on pengen vídeos sobre l’actualitat figuerenca.

L’Ajuntament considera l’accés als vídeos de Tramuntana.tv com “un diamant en brut que polirem amb la posada en funcionament de la nova web municipal”.

Des que Figueres té Facebook, la participació directa, el que po-dríem dir pregunta-resposta en la relació ajuntament-ciutadà “ha augmentat molt. Ara bé -explica Arranz-, entenem que el Facebook no podrà substituir mai els canals tradicionals de participació ciuta-dana, com ara les trobades amb ve-ïns i veïnes. Bàsicament perquè no tothom té accés a les TIC”.

Celrà, Facebook actiuLa pàgina del Facebook de l’Ajun-tament de Celrà es va crear a prin-cipis de juny de 2009 i avui és una de les més actives entre les dels consistoris gironins. Durant els quatre primers mesos s’hi han ins-crit 57 persones, que reben la in-formació d’activitats de l’Ajunta-

ment per aquest mitjà. El servei es gestiona de manera paral·lela a la pàgina web de l’Ajuntament. El tècnic encarregat de generar i actu-alitzar els continguts de la web mu-nicipal actualitza també la pàgina del Facebook de manera regular.

Els continguts que s’hi inclouen són principalment activitats cultu-rals, esportives o socials que for-men part de l’agenda del muni-cipi, tant si són organitzades per l’Ajuntament com per les altres entitats. L’objectiu del consistori és que la informació de les activitats arribi a la ciutadania per tots els canals possibles, de manera que el Facebook és una eina que s’afegeix a l’agenda que publica l’Àrea de Cultura cada mes, a les cartelleres i a la web municipal.

La introducció de les noves tecnologies de la informació a l’Administració local ve de lluny. La Diputació de Girona, amb la seva voluntat de servei als ajuntaments de la demarcació, va po-sar en marxa, ja fa anys, serveis de correu elec-trònic o de gestió de pàgines web municipals. Des d’aquells inicis fins a l’actualitat, la tecnolo-gia ha avançat de forma imparable i, com no pot ser d’altra manera, ens hem anat posant al dia en molts aspectes que aleshores vam conside-rar revolucionaris i que avui assumim amb total normalitat. El correu electrònic, per exemple, és una eina imprescindible i indiscutible en el dia a dia, i una forma de comunicació habitual entre la Diputació i els ajuntaments.

Però més enllà d’això, s’ha avançat en molts al-tres aspectes: la signatura digital, la sol·licitud i gestió de les subvencions a través d’Inter-net, l’edició del BOP en format digital o la base de dades d’Inspai, que conté més d’un milió d’imatges de fons fotogràfics consultables a In-ternet, són només uns quants exemples de com ha avançat la comunicació entre l’Administració i la ciutadania.

En els darrers dos anys hem posat en marxa una sèrie de projectes que fan encara més pre-sent l’ús de les noves tecnologies a la Diputa-ció. Perquè som conscients que, tot i que hem assolit molts reptes, no ens podem aturar.

Dues de les iniciatives més remarcables del tre-ball que s’està duent a terme en aquest sentit són, d’una banda la digitalització dels proces-sos administratius, i de l’altra la posada en mar-xa del programa ACTUAL, que ha suposat la creació d’una base de dades documental amb acords del Ple i de la Junta de Govern dels mu-nicipis que s’hi han adherit.

També s’han anat incorporant nous sistemes de treball i de trasllat de la informació, a la gestió

El web 2.0, més a prop de la ciutadania

L’OPINIÓ

interna de la Diputació: la Intranet i les bases de dades han suposat l’adopció de noves formes de comunicació basades en la xarxa virtual, que gradualment estan deixant enrere l’ús del paper.

D’altra banda, Xaloc, l’organisme de la Diputa-ció que gestiona els serveis dels ajuntaments, de gestió tributària i de recaptació, ha creat l’ESAF, una xarxa d’ajuntaments virtuals per tal de facili-tar les gestions dels consistoris i de fer més efi-cient la relació amb els ciutadans.

En definitiva, el que persegueix la interrelació a través de la xarxa virtual, aquesta gran eina per a l’Administració pública local, és aconseguir l’efi-ciència, assolir la màxima eficàcia i la prestació de serveis amb més qualitat.

Però avui, tot i que hem avançat molt, tenim un nou repte com a conseqüència de les enormes possibilitats que ofereix la web 2.0: l’intercanvi, la participació ciutadana, la transparència i, sobre-tot, el repte de posar a disposició de la ciutadania el coneixement i la informació.

Perquè la relació entre la ciutadania i l’Adminis-tració, o en el nostre cas, entre els ajuntaments i la Diputació, es construeix a partir de l’aporta- ció de tots els membres de la xarxa; això vol dir que no es basteix unidireccionalment, sinó de forma multilateral.

I aquesta és justament l’oportunitat que ens pre-senta la web 2.0, ja sigui per mitjà del Facebo-ok, el Twitter, els blocs, Youtube, Secondlife o Myspace, així com d’altres eines que aniran sor-gint i que configuraran nous formats web.

Hi ha, per tant, un llarg camí per recórrer. I la Diputació vol continuar treballant perquè les noves eines del present i les que ens oferirà el futur serveixin, en definitiva, per millorar el servei que donem als 221 municipis de les comarques gironines.

Enric VilertPresident de la Diputació de Girona





Segons el tècnic de Comunicació i Noves Tecnologies de Celrà, Jo-sep Mir, “la diferència amb les ei-nes anteriors es troba en el fet que el Facebook permet als usuaris i usuàries fer comentaris a les notí-cies i afegir-hi enllaços relacionats, una antireactivitat que els altres mitjans no permeten. L’experièn-cia d’aquests quatre primers mesos -afegeix- ens diu que a les persones que hi accedeixen encara els costa deixar-hi comentaris escrits, i limi-ten la seva participació a etiquetes com ara m’agrada”.

El web 2.0 fomenta

la participació horitzontal i és més eficient que el web tradicional per arribar a la gent”

Llei 11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públicsUna bona part de les adminis-tracions públiques catalanes han fet importants esforços per desenvolupar l’Adminis-tració electrònica, per oferir més informació i serveis als ciutadans a través d’Internet i d’altres mitjans electrònics, i també, en molts casos, per modernitzar-se.

Aquest procés havia estat acompanyat fins ara per una

regulació mínima de l’ús dels mitjans electrònics, que, tot i haver donat certa seguretat jurídica, no ha estat suficient per configurar un model es-pecífic d’Administració públi-ca a Internet ni per garantir suficientment els drets dels ciutadans en les seves relaci-ons amb les administracions a través dels mitjans electrò-nics, entre d’altres.

La Llei 11/2007, d’accés elec-trònic dels ciutadans als ser-veis públics (LAECSP), que s’ha de començar a aplicar com a data límit l’1 de gener de 2010, reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se amb les administracions públi-ques per mitjans electrònics i en regula l’ús amb l’objec-tiu d’assolir més seguretat jurídica en les transaccions telemàtiques entre les admi-nistracions, els ciutadans i les empreses. Aquesta Llei també vol contribuir a millorar

el funcionament de les ad-ministracions públiques. La LAECSP però, no configura un model específic d’Admi-nistració pública electrònica, la qual cosa permetrà que les administracions, en l’exercici de les seves competències, puguin avançar posteriorment en la seva definició.

Tanmateix, sí que imposa unes noves obligacions en el marc de l’Administració local quant a garantir aquest dret abans que finalitzi l’any.

Zuric, a Suïssa, que té vedat l’accés a les xarxes socials en horari labo-ral si no és que es disposa d’una au-torització especial. El motiu, l’abús de les pàgines personals per part del funcionariat.

El darrer, i no menys important, problema és l’anomenada fractura digital; és a dir, les desigualtats que es produeixen entre aquells sectors de la població que tenen accés a les TIC i els que no.

Remei a la fractura digital

Per intentar evitar que es produei-xi la fractura tecnològica, l’Ajun-tament de Celrà ofereix el servei de connexió a Internet Celrà sense fils, que, per 10 euros al mes, dóna un servei comparable a un ADSL d’1 megabit. En tots els casos, la cobertura és suficient per utilitzar els serveis d’Internet més habituals, incloent l’anomenat web 2.0.

A més, i des de fa quatre anys, el centre cultural La Fàbrica de Cel-rà disposa d’una aula d’informàtica que, equipada amb 10 ordinadors, permet accedir de franc a les tecno-logies informàtiques i de la infor-mació a la ciutadania.

Sigui com sigui, i amb els proble-mes encara per resoldre, el que sembla clar és que el web 2.0, amb les renovacions i evolucions que ex-perimentarà, es perfila com un fet irreversible per a la bona praxi co-municativa de les administracions públiques. Una mostra d’aquesta acceptació en augment és la Mon-cloa mateix, amb un canal Twitter, o la Generalitat, que té un espai propi al Facebook. Tot i que pot-ser no tant a casa nostra, a l’Estat sí que trobem accions polítiques ba-sades en aquests nous canals, com és ara el Pla Regional sobre Droga 2009-2013, posat en marxa per la Comunitat Autònoma de Castella-Lleó, que basa en el Facebook el gruix de la seva comunicació.

L’accés a les tecnologies de la in-formació i la comunicació, d’una banda, i l’ús abusiu que se’n fa als llocs de treball amb finalitats parti-culars, de l’altra, són avui dia altres esculls objecte de debat a l’hora de decidir introduir eines del web 2.0 a l’Administració pública. I és que quan les xarxes socials són en boca de tothom i creix el nombre d’ad-ministracions que s’adhereix a al-gunes de les múltiples plataformes que ofereix, cada dia hi ha més to-palls que fan impossible accedir a llocs i eines relacionades amb el web 2.0 perquè el servidor inter-mediari/tallafoc impedeix l’accés a aquests dominis.

Aquesta contradicció s’agreuja a causa de les limitacions que po-sen algunes administracions, com succeix amb la funció pública de





La introducció del web 2.0 a l’Administració pública topa amb inconvenients com ara l’abús que es fa de les

pàgines personals, els bloquejos tècnics a determinats llocs o l’anomenada fractura digital.

Experiències al web 2.0 A diferència del que succeeix amb les institucions i organismes públics, el nombre

d’alcaldes, regidors, diputats, tècnics de qualsevol nivell de l’Administració o gerents d’empreses públiques que entren en contacte amb les xarxes socials i les utilitzen

-a títol personal o com a canal de comunicació política- creix cada dia que passa

Magda Casamitjana_

Xavier Sanllehí_

L’ alcaldessa de Roses i diputada de Mercat de Treball de la Diputació, Magda Casamitjana, és una amant de les noves tecnologies i li agrada el contacte directe amb el ciutadà. És per això que té creat un perfil al Facebook de caire personal i un bloc amb un contingut més polític. “El Facebook el faig servir per explicar coses de Roses, com a rosinca i alcaldessa, i per arribar a un sector de la població al qual, d’altra manera, no tindria accés”. El bloc és un espai per reflexionar “sobre temes de política i expressar les meves idees com a dona socialista”. Casamitjana dedica una hora al dia a respondre el correu electrònic -”intento atendre tots els ciutadans”- i una altra al Facebook (té 700 amics) i al bloc. També estudia les possibilitats del Twitter, “perquè no es poden tancar portes a les noves tecnologies”, tot i que creu que és millor centrar-se en un sol referent.

El cap de l’oposició a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i diputat de CiU a la Diputació, Xavier Sanllehí, no només té un perfil al Facebook, al Twitter i un bloc, sinó que enregistra plens amb el telèfon mòbil i els penja al You Tube. L’ eina que més utilitza és el Facebook, perquè creu que és la que li permet “arribar a més gent i d’una manera més immediata”, mentre que el Twitter i el bloc els té més oblidats. Opina que el Facebook (té 600 amics) “té una proximitat que cap altra eina permet. Hi ha un segment de població que no té cap interès en la política i almenys amb el Facebook li arriba el teu missatge”. Pel que fa al bloc, l’utilitza per donar a conèixer la seva vessant personal, més enllà de la política. Quant als vídeos que penja al You Tube, li serveixen per ratificar la seva idea que no hi ha gaire interès en la política, “perquè hi ha poques visites”.


// A DEBAT


// A DEBAT

d

L’any 2007 la Diputació de Girona va crear el Servei d’Habitatge amb l’objectiu de posar a disposició dels municipis les eines necessàri-

es per assumir les competències que els atribuïa la nova Llei d’habitatge. Des de llavors el Servei ha es-tat treballant intensament per facilitar als ens locals l’assoliment d’un dels punts forts de la Llei: la re-dacció dels plans locals d’habitatge (PLH). Els PLH són documents analítics i programàtics que donen recomanacions als municipis sobre les actuacions que han de portar a terme per garantir el dret a un habitatge digne. La feina del Servei d’Habitatge ja ha començat a donar fruits, i properament els mu-nicipis d’Arbúcies, Figueres, Puigcerdà, Salt i Tor-roella de Montgrí presentaran els primers PLH de la demarcació de Girona, com també s’iniciarà la redacció dels plans d’Olot, Palafrugell, Palamós, Ri-poll, Rupià i Sant Feliu de Guíxols.

1. És molt semblant a la d’altres municipis. Du-rant el darrer període s’ha construït força i els preus s’han encarit. Ara mateix hi ha un parc d’habitatges força nou, amb poca demanda i uns preus estabilitzats, lleugerament a la baixa.

2. L’Ajuntament d’Arbúcies compta des de fa cinc anys amb un conveni d’intermediació en habitatge de lloguer social amb la Fundació SER.GI, i actualment es gestionen una cinquan-tena de pisos. També vull destacar la propera adjudicació de nou pisos de protecció oficial al nucli urbà d’Arbúcies. L’Ajuntament ha gestio-nat tot el procés d’adjudicació d’uns immobles destinats al jovent i també a les persones disca-pacitades o majors de 65 anys, col·lectius que sovint tenen dificultats per accedir a un habitat-ge. En aquests moments també s’està redactant el Pla Local d’Habitatge d’Arbúcies, que ens ha de permetre planificar la política d’habitatge a la nostra vila i que estarà enllestit a finals d’any.

3. L’habitatge és cosa de tots, i és per això que cal la implicació tant dels particulars com dels promotors i de les immobiliàries, a més de les administracions locals i supramunicipals. Ara bé, primer cal una planificació coherent per part dels municipis, i això és el que et permet el PLH. Per tant, qui no disposi d’un PLH no podrà concertar polítiques d’habitatge amb la Generalitat. La redacció del PLH d’Arbúcies constata que cal un esforç conjunt per millorar el parc d’habitatges, sobretot fomentant l’acces-sibilitat i la rehabilitació dels immobles, i incre-mentant els serveis vinculats amb l’habitatge as-sequible i protegit, sempre que el planejament ho permeti. Per acabar, voldria destacar que la redacció del PLH s’ha fet amb la participació de la ciutadania d’Arbúcies, sobretot amb els col-lectius implicats més directament en l’habitatge.

1. La situació actual és de paralització pel que fa a construccions noves. El que també és cert és que tots els pisos o cases unifamiliars que es-taven construïts es van ocupant, però en règim de lloguer o amb el nou sistema de lloguer amb opció de compra. Gairebé cap es compra di-rectament. Bàsicament són joves, la majoria de Salt i Girona, que volen sortir d’una ciutat gran i anar a viure a un poble. La gent jove de Bes-canó es queda a viure al poble o bé compra pisos amb l’ajuda dels pares i avis. Això, per sort, en-cara funciona. També n’hi ha que han optat per la compra d’un dels 24 pisos de protecció oficial que vam construir per a joves.

2. No és fàcil aconseguir que amb la construc-ció de nous habitatges el poble no es descon-troli pel que fa als serveis, però ho aconseguim construint els habitatges d’acord amb les neces-sitats dels qui opten per viure al nostre poble, i defugim construir pisos molt petits. Això faria que el creixement fos sobtat i poc controlat. Per a la gent jove del poble ara estem planificant una altra promoció de 22 habitatges. Però, a diferèn-cia de la promoció anterior, seran de lloguer o bé de lloguer amb opció de compra.

3. Els plans locals d’habitatge són unes planifi-cacions acurades amb recomanacions sobre les actuacions que els municipis han de portar a terme per garantir el dret a l’habitatge, un dret universal recollit a la Constitució i a l’Estatut de Catalunya. Fan un estudi detallat de la po-blació, l’entorn i l’estat dels edificis del muni-cipi per elaborar una diagnosi i fer una propos-ta d’actuacions. Estic convençut que poden ser una bona eina per planificar millor la necessi-tat d’habitatges, més en els pobles grans i en les ciutats que no pas en pobles més petits.

1. El nostre municipi té la singularitat pròpia d’un municipi de la costa dedicat als serveis turístics. Des dels anys 60, l’Escala s’ha decan-tat per un model turístic basat en les segones residències. Al llarg de més de tres dècades han anat proliferant urbanitzacions que s’han repar-tit per tot el terme municipal. Actualment pas-sem dels quinze mil habitatges, bona part dels quals són de segona residència. Les urbanitza-cions actuals s’han fet amb molta més quali-tat que no pas les provinents dels anys 70 i 80. Pel que fa al nucli antic i als barris de pri-mera residència (Poble Sec, Camp dels Pilans i Muntanya Blanca), s’hi han anat fent millores i disposen de bons serveis.

2. La nostra principal preocupació és que les normes urbanístiques es compleixin al màxim. La pressió urbanística que hi ha hagut, moti-vada per la gran demanda d’habitatge de sego-na residència, sovint ha posat les coses difícils, però a l’Escala som en procés d’ordenar tots els sectors que presenten deficiències, com ara el sector de Terroges, Puigsec i la zona nord d’Empúries. Hem fet projectes d’urbanització d’aquests sectors, que preveuen l’arranjament total de carrers, amb voreres, serveis i enllume-nat. Certament, la crisi econòmica dificultarà que es compleixin amb el ritme que ens havíem proposat, perquè bona part d’aquestes obres de-penen de contribucions especials.

3. Creiem que la iniciativa és molt bona. Només amb una diagnosi acurada serem capaços de tro-bar la solució adequada. Per exemple, en pobla-cions com la nostra, tot i que sembla paradoxal, hi ha un dèficit notable en l’oferta d’habitatge social. La nostra voluntat és promoure ben avi-at la construcció de pisos d’aquest tipus d’acord amb l’Administració.

1. Quina és la situació de l’habitatge al seu municipi?

2. Quines mesures aplica l’Ajuntament en matèria

d’habitatge?

3. Com ajudaran els plans locals d’habitatge a millorar la situació actual?

Alc

ald

e d

’Arb

úcie

s

Alc

ald

e d

e B

esca

nó

Alc

ald

e d

e l’E

scal

a

Rog

er Z

amor

ano

Xav

ier

Soy

Est

anis

lau

Pu

ig

Donant suport als municipis en planificació estratègica

PlansLocalsd’Habitatge


// A DEBAT


// A DEBAT

Alc

ald

e d

e P

uigc

erd

à

Alc

ald

e d

e Fi

guer

es

Alc

ald

essa

de

Rip

oll

Alc

ald

e d

e P

alaf

ruge

ll

Joan

Pla

nell

a

San

ti V

ila

Ter

esa

Jord

à

Llu

ís M

edir

1. Per conèixer a fons l’estat de l’habitatge a Puig-cerdà, s’ha realitzat un estudi que destaca que des del 1992 l’obra nova ha mostrat una tendèn-cia creixent que actualment ha tingut una atura-da lògica per la situació del mercat immobiliari. L’estudi revela també que el parc d’immobles de Puigcerdà és unifamiliar i plurifamiliar a parts iguals, amb un 88,5 % d’habitatge de propietat i un 11,5 % d’habitatge de lloguer.

2. L’Ajuntament de Puigcerdà vol garantir que el municipi tingui un parc d’habitatges digne i a un preu just i assequible. Per aquest motiu s’està treballant principalment en dues línies. D’una banda, el nou planejament urbanístic de Puig-cerdà, que garanteix una reserva de sòl protegit per a la construcció de prop de 1.100 habitat-ges de protecció oficial. De l’altra, el darrer any l’Ajuntament va obrir l’Oficina Local d’Habitat-ge, que té com a finalitat resoldre els problemes que sorgeixen al municipi en matèria d’habi-tatge. L’Oficina ja ha signat un conveni de col-laboració amb la Generalitat de Catalunya, en el qual s’han definit les tasques que aquesta està desenvolupant. A més, tramita ajuts al lloguer (com els de l’emancipació per a gent jove i els de les persones amb risc d’exclusió social), gestiona habitatges de cessió (mitjançant la borsa de me-diació) i el registre de sol·licitants.

3. L’Ajuntament de Puigcerdà està redactant, amb la col·laboració de la Diputació de Girona, un Pla Local d’Habitatge. Aquest és el document mínim necessari per poder obtenir subvencions de la Generalitat en matèria d’habitatge. El Pla defineix les diferents actuacions que l’Ajunta-ment haurà de realitzar al llarg dels propers sis anys. Els objectius principals són generar nous contingents d’habitatge lliure i assequible, i es-tablir línies de foment de la rehabilitació.

1. Ripoll, com molts municipis catalans, va fer una clara aposta per treballar en un dels camps que més preocupa la població: l’accés a l’habitatge. Als anys 90 l’escàs sòl existent va per-metre que la construcció fos moderada, si bé els preus dels habitatges es van disparar de forma considerable. Mentrestant, el barri vell va patir un fenomen de degradació considerable. Per in-vertir aquesta situació es va signar un conveni amb la Direcció General d’Arquitectura i Habi-tatge que va permetre realitzar una diagnosi del centre, preveure una planificació d’actuacions detallada i concreta per aconseguir la revitalit-zació social, econòmica i turística del barri. L’àmbit d’actuació de l’estudi és el que va estar inclòs en el programa de la Llei de barris 2005, que va iniciar un procés de rehabilitació de finques del centre molt important.

2. La política municipal en matèria d’habitatge es centralitza en l’Oficina Municipal d’Habi-tatge, que treballa principalment en els camps següents: l’Oficina Local d’Habitatge, la Borsa de Lloguer i l’Oficina de Barris, entre d’altres actuacions (llicències de primera ocupació, in-formes de reagrupament familiar...). Una altra de les accions que s’estan desenvolupant és el contacte directe amb promotors per promoure habitatges de protecció oficial o bé per requali-ficar habitatges lliures de protecció oficial, com també amb els propietaris d’habitatges buits per intentar posar-los a la borsa de lloguer.

3. El Pla Local d’Habitatge ha de permetre co-nèixer de forma exhaustiva la situació de l’habi-tatge a Ripoll, així com facilitar l’accés dels ripo-llesos a un habitatge digne, amb independència de la seva situació social i econòmica, i ha de contribuir a millorar la qualitat del parc d’habi-tatges existent.

1. En data 31 d’agost de 2009, al municipi de Palafrugell hi ha un total de 22.800 habitants i un nombre aproximat d’habitatges de lliure construcció de 16.300. Sumant els habitatges de què disposem amb els que ja estaven aca-bats abans de l’obertura de l’Oficina Municipal d’Habitatge, hi ha 305 habitatges de protecció oficial. Quant a la demanda actual, tenim regis-trades 1.400 sol·licituds d’habitatge protegit.

2. A finals de l’any 2006, es posa en funcio-nament l’Oficina Municipal d’Habitatge de Palafrugell, que gestiona les demandes de llo-guer, compra i ajuts en matèria d’habitatge, així com els programes de lloguer social promoguts per Adigsa. En el funcionament i desenvolupa-ment de l’Oficina, apliquem les directrius del Pacte Nacional per a l’Habitatge 2007-2016, i de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge. A més, també disposem de les diferents eines informà-tiques per tal d’unificar i coordinar més bé els serveis i ajuts relacionats amb l’habitatge a Cata-lunya, i en breu podrem aplicar el Registre de Sol·licitants d’Habitatges de Protecció Oficial de Catalunya i els procediments d’adjudicació dels habitatges de protecció oficial.

3. Properament, l’Ajuntament de Palafrugell signarà un conveni de col·laboració amb la Diputació de Girona per a la redacció del Pla Local d’Habitatge del municipi. Això permetrà planificar i programar l’habitatge, definint es-tratègies i concretant actuacions per promoure i desenvolupar en relació amb el sòl i l’habitatge residencial, existent o de nova creació, per un període de sis anys. D’aquesta manera, podem aconseguir l’objectiu de fomentar l’assoliment del dret dels ciutadans a gaudir d’un habitatge digne en condicions assequibles.

1. Precisament ara s’està redactant el Pla Local d’Habitatge de Figueres, que ens farà una ra-diografia exacta de la situació de l’habitatge a la ciutat. Però sense els resultats a la mà, podem avançar que, com en moltes ciutats del país, a Figueres hi ha un problema d’accés a l’habitatge per a un segment de la població, a més d’un im-portant estoc d’habitatges buits per vendre.

2. La borsa d’habitatge social és una de les iniciatives que es coordina des de l’Oficina Municipal d’Habitatge. Però, a grans trets, a Figueres hem treballat per la generació de sòl destinat a l’habitatge -els 1.800 nous habitatg-es que es generaran amb les àrees residencials estratègiques en són un exemple- i en la seva gestió i dinamització. Paral·lelament, des de l’Oficina hem potenciat els ajuts a la rehabili-tació de façanes destinant, durant els darrers tres anys, 120.000 euros. Aquesta és una políti-ca que busca dinamitzar el mercat de lloguer. D’altra banda, amb la majoria de competències en matèria d’habitatge depenent de la Generali-tat de Catalunya, l’Oficina és una extensió de l’Administració autonòmica a Figueres. A través de múltiples canals de col·laboració i de conve-nis amb Adigsa i d’altres, a Figueres treballem en el procés d’adjudicació d’habitatges nous de protecció oficial i d’habitatges destinats a la gent gran, en la borsa d’habitatges de dotació pública i en la borsa de lloguer social, entre moltes altres iniciatives. Finalment, cal destacar que l’Oficina també ha participat activament en els dos plans de barri que s’estan executant a Figueres.

3. Servirà per programar i prioritzar les mesures necessàries per pal·liar els dèficits en matèria d’habitatge a la ciutat. El dossier final ens ser-virà com a document base per revisar el Pla Gen-eral d’Ordenació Urbanística.


// A DEBAT


// A DEBAT

Alc

ald

e d

e S

ant

Feliu

d

e G

uíxo

ls

Alc

ald

e d

e R

upià

Alc

ald

e d

e To

rroe

lla d

e M

ontg

rí

Alc

ald

essa

de

Sal

t

Per

e A

lbó

Jord

i D

alm

ases

Jose

p M

aria

Ru

fí

Iola

nda

Pin

eda

1. El parc d’habitatges del municipi té unes ca-racterístiques semblants a les dels municipis de l’entorn: municipis de zona turística amb un percentatge important d’habitatges de segona residència i preus alts que han tingut un fort creixement en els darrers anys. La crisi econòmi-ca general, i específicament la del mercat immo-biliari, afecta especialment el municipi. L’oferta d’habitatges buits és gran, però els preus es man-tenen alts. D’altra banda, en el camp de la reha-bilitació, si bé no es detecta una problemàtica generalitzada, sí que escau posar en marxa polí-tiques de rehabilitació als barris més afectats.

2. Per tal d’afrontar la situació de l’habitatge al municipi hem posat en marxa, durant l’any 2009, el Servei Municipal d’Habitatge amb el principal objectiu d’informar i assessorar els ciutadans en matèria d’habitatge, redactar i de-senvolupar el Pla Local d’Habitatge, posar en funcionament les borses de lloguer i planificar i fer el seguiment de l’objectiu de solidaritat ur-bana definit a la Llei del dret a l’habitatge. A banda de la creació d’aquest Servei, la ciutat té en marxa dos projectes de cabdal importància en matèria d’habitatge: l’ARE Gaziel, per tal de solucionar la manca d’oferta d’habitatge de pro-tecció oficial al municipi, i el Pla de Barris del Barri del Puig, pel que fa a la necessitat de reha-bilitació en un dels barris més necessitats.

3. Els plans locals d’habitatge són instruments de planificació i programació de les polítiques municipals en matèria d’habitatge en aplicació de les competències pròpies de l’Ajuntament i en el desenvolupament de la legislació d’habitatge, amb la funció de determinar les propostes i els compromisos municipals en política d’habitatge i de ser la proposta marc per concretar i conve-niar amb la Generalitat de Catalunya.

1. El nostre Ajuntament és molt sensible a tot el que envolta aquest tema, i per aquest motiu hem encarregat l’elaboració d’un pla local d’ha-bitatge. En aquests moments els tècnics estan treballant en la fase de diagnosi, que ens ha de dir quina és la situació del sector amb coneixe-ment de causa i dades objectives. En podem te-nir una idea aproximada a través dels inputs que ens arriben, però els ajuntaments necessitem da-des concretes per poder treballar amb més efici-ència, especialment en un moment en què la cri-si pot afectar el dret de la població a l’habitatge.

2. La interpretació de les dades obtingudes en la fase de diagnosi ens ajudarà a orientar totes aquelles mesures que podríem portar a terme en l’àmbit de les nostres competències. La nostra voluntat és promoure una política d’habitatge pensada sobretot per cobrir les necessitats reals de la població. L’actual crisi farà que el model econòmic creat al voltant de la construcció que-di superat, i, per tant, caldrà activar mecanismes perquè l’activitat sigui més racional i no tan fo-namentada en l’especulació.

3. Els plans ens donen un ventall de dades ur-banístiques, demogràfiques, socials, etc., molt valuoses i ens ajuden a comprendre més bé la demanda real del ciutadà. En funció de tot això es podrà determinar amb força exactitud quina hauria de ser la tipologia d’habitatges que cal promoure en el transcurs d’un període de temps determinat. Tot plegat, sense oblidar que la po-lítica d’habitatge és un instrument estratègic en la definició del tipus de municipi que volem. Per tant, pensem que hauria de ser una eina al ser-vei de la cohesió social.

1. Quan parlem de la situació de l’habitatge a Salt no podem deixar de banda, com en la resta de Catalunya, la bombolla immobiliària ni la crisi econòmica, però tampoc, i des de la perspectiva que dóna la història més recent, el ràpid i fort creixement dels anys 70, amb la manca d’espais verds i d’equipaments, una min-sa viabilitat i una elevadíssima densitat de po-blació. Amb l’arribada de la crisi immobiliària i financera i l’augment de l’atur, tots coneixem la resta de la història: quotes d’hipoteques que no es poden pagar, despeses comunitàries que no s’atenen com cal, assegurances que es deixen de contractar, talls en els serveis mínims bàsics per culpa d’impagats... I com a resultat, el dete-riorament de la convivència, amb els conflictes veïnals corresponents derivats de la dificultat econòmica mateixa.

2. A les administracions, els toca actuar amb una intervenció rigorosa. A Salt l’hem iniciat amb l’obertura de la Borsa de Lloguer, en con-veni amb Adigsa, com també amb la promo-ció de convenis amb les entitats bancàries amb l’objectiu que els seus habitatges siguin gestio-nats a través de la Borsa, amb uns preus més assequibles que els de la mitjana del mercat. A més, treballem per posar en funcionament un projecte per reduir els deutes comunitaris.

3. En data d’avui estem acabant el procés de re-dacció del Pla Local de l’Habitatge. S’han detec-tat els dèficits i redactat propostes per als pro-pers anys que no seran gens fàcils de gestionar en aquesta època de crisi, com ara potenciar la Borsa de Lloguer Social, estudiar en profundi-tat la transformació de l’espai públic, analitzar les possibilitats i la viabilitat d’esponjament en certs sectors, adquirir habitatges per disposar de lloguer digne i assequible i reconvertir part del parc d’habitatge existent en habitatge social.

1. Com en molts altres municipis de la zona, la dificultat per accedir a l’habitatge a Rupià és molt elevada a causa de la pressió de la segona residència. Actualment, més del 50 % dels habi-tatges són de segona residència. Aquesta pressió fa que el desequilibri de rendes dificulti molt l’accés a l’habitatge de la mateixa gent del mu-nicipi. El resultat d’aquesta situació és un preu molt alt, tant de l’habitatge de compra com del de lloguer, la qual cosa provoca que una part de les noves llars previstes per emancipació o per disgregació del nucli familiar no es formin al municipi. L’actual oferta d’habitatges i els ha-bitatges vacants poden cobrir una part de la de-manda, però per la resta de la demanda (exclosa la de l’accés a l’habitatge de compra) s’hauria de mobilitzar el mercat de lloguer, incentivar la re-habilitació d’habitatge assequible, promoure ha-bitatge públic i de dotació i facilitar l’accés dels rupianencs a un habitatge digne amb indepen-dència de la seva situació social i econòmica.

2. L’elaboració d’un nou POUM per part de l’anterior Ajuntament no ha donat el resultat que s’esperava en matèria d’habitatge, ja que la manca de rigor en la redacció ha fet inviable que es desenvolupi. La tasca de l’actual Ajunta-ment és modificar el POUM per donar resposta a les necessitats reals del municipi i fer possi-ble que s’apliqui. És una llàstima que es perdés una oportunitat com la redacció d’un nou pla-nejament per deixar una mica endreçat el poble quant a la política d’habitatge.

3. El Pla Local d’Habitatge ha d’analitzar i diag-nosticar les necessitats d’habitatge de la pobla-ció, especialment les dels col·lectius amb dificul-tat d’accés, i ha de proposar els objectius i les línies d’actuació per atendre-les. Permetrà modi-ficar el planejament a partir d’unes dades reals que possibilitin un creixement just i equilibrat.

// CULTURAPatrimoni cultural




com si els ciutadans fossin els únics responsa-bles del patrimoni de casa nostra, i no pas les administracions públiques?

Tot plegat resulta massa aleatori i mancat de ri-gor professional en tractar-se del patrimoni his-tòric i cultural. Preguntem-nos per si es poden albirar vies de solució.

Per començar, diguem-ho clar, no és un proble-ma de llei. No. La Llei de 1993 abans esmentada és homologable a les millors lleis europees so-bre la matèria.

El problema és en el fet que molt sovint es com-binen, a parts iguals, una sèrie de circumstàn-cies que converteixen la Llei en paper mullat: el desconeixement entre la ciutadania, la falta de voluntat política per aplicar-la, la inexistèn-cia als petits municipis d’uns bons tècnics de cultura i d’una mínima massa ciutadana crítica i sensibilitzada, la falta d’inspecció per part dels consells comarcals i del Departament de Cultu-ra de la Generalitat per tal de detectar aquells casos clamorosos d’inhibició municipal, l’exis-tència de pocs ajuts econòmics efectius per compensar els municipis i propietaris que te-nen béns catalogats, de manera que concebin el patrimoni com un bé del qual han d’estar or-gullosos i no pas com una càrrega enutjosa, i, finalment, la falta de col·laboració regular entre els arquitectes (que tenen importants respon-sabilitats urbanístiques als municipis) i altres professionals experts en patrimoni, ja siguin historiadors, arqueòlegs, historiadors de l’art, geògrafs o antropòlegs.

Caldria correspondre al caràcter plural i com-plex del patrimoni cultural amb un treball vera-ment transversal i interdisciplinari per garantir-ne la preservació; interdisciplinarietat que cal posar en pràctica, més que no pas reivindicar.

L’OPINIÓ

Joaquim M. PuigvertProfessor titular d’Història Contemporània

de la Universitat de Girona

“Els ajuntaments han de vetllar per la integri-tat del patrimoni cultural català, tant públic com privat, situat al seu terme municipal, i per la protecció, la conservació, l’acreixe-ment, la difusió i el foment d’aquest patrimo-ni, com també han d’estimular la participació de la societat en la tasca de protecció”.

Així de clara i contundent es pronuncia la Llei del patrimoni cultural català de 1993 respecte a les responsabilitats dels municipis en la con-servació del patrimoni cultural i històric, en els tres nivells de protecció: béns culturals d’interès nacional (BCIN), béns culturals d’interès local (BCIL) i béns integrants del patrimoni cultural català (BIPCC). Però, diguem-ho clar, la distàn-cia entre l’ideal legislatiu i la realitat és enorme.

No tots els municipis de més de cinc mil ha-bitants han estat proactius a l’hora de declarar un determinat bé patrimonial com a bé cultural d’interès local, malgrat que la Llei els dóna la competència. Tampoc els consells comarcals han destacat gaire en aquesta tasca, tot i te-nir la competència en el cas dels municipis de menys de cinc mil habitants, que són majoria en un país com Catalunya, que té un mapa munici-pal atomitzat en 946 municipis.

De les incoherències de la política municipal en qüestions de patrimoni, en dóna prova, per exemple, el fet que en un determinat poble una escola noucentista de l’etapa de la Mancomu-nitat de Catalunya hagi estat convenientment catalogada i rehabilitada i en un altre una escola de la mateixa època i rellevància arquitectònica hagi estat enderrocada o greument mutilada.

És que les raons que van portar a la preservació en un cas no serveixen per a l’altre? És que tota preservació ha d’estar precedida per un movi-ment ciutadà a favor de la seva defensa, talment

El patrimoni històric i els municipis

E l patrimoni monumental és un element indispensable de qualsevol cultura, i la se-

va protecció, conservació i millora és una necessitat òbvia en les soci-etats actuals. El paisatge català, i més concretament el de les comar-ques gironines, està atapeït de tre-sors arquitectònics d’èpoques pas-sades; de monuments que són un testimoni viu de la història soci-al i cultural. Construccions civils i religioses, edificis residencials, castells, fortificacions, muralles... Conviure amb aquest llegat que el pas del temps ens va deixant impli-ca un acte de responsabilitat, comú a tota la societat, de preservar-lo i, si convé, restaurar-lo i incentivar-ne el caràcter de bé patrimonial.

És en aquests termes com es plan-teja la regulació legal existent sobre

patrimoni. A Catalunya, el refe-rent és la Llei 9/1993, de 30 de se-tembre, del patrimoni cultural ca-talà, una norma que parteix del fet que els monuments constitueixen una herència insubstituïble. La normativa també reconeix que és una obligació dels poders públics protegir-los i conservar-los per tal de transmetre’ls en les millors con-dicions a les generacions futures.

Molt abans de la promulgació d’aquesta Llei, la Diputació de Gi-rona, malgrat que no tingui atri-bucions específiques en aquesta matèria, ha estat desenvolupant, a través del Servei de Monuments, una important tasca en l’àmbit de la restauració, rehabilitació i con-servació del patrimoni monumen-tal de les comarques gironines. Pri-mer, amb la formació d’un equip

Cada any la Diputació destina prop de 2,5 milions d’euros a la restauració del patrimoni monumental de les comarques gironines; es tracta d’un conjunt d’inversions

que s’atorguen a ajuntaments i entitats responsables de la seva conservació i que es complementen amb intervencions liderades per la institució mateixa

El Servei de Monuments de la Diputació és l’encarregat de gestionar les intervencions en el patrimoni històric i

artístic de la demarcació

Reconstruint la història

tècnic propi, que es va consolidar als anys vuitanta; després, amb una gestió conjunta amb els Serveis Territorials de Cultura de la Gene-ralitat de Catalunya, i, finalment, amb la constitució l’any 2005 d’un servei autònom adscrit a l’Àrea de Cultura de la Diputació.

Actualment el Servei de Monu-ments de la Diputació té dues líni-es bàsiques d’actuació. D’una ban-da, la concessió d’ajuts econòmics a ajuntaments, consells comarcals i altres institucions públiques gi-ronines propietàries del patrimoni arquitectònic de la demarcació (el Pla de Monuments i els ajuts extra-ordinaris), i, de l’altra, l’assessora-ment i el seguiment tècnic a ajun-taments i entitats en qüestions referents a la conservació del seu patrimoni monumental.





Restauració comarca per comarca

ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE LA GARRIGA

Viladamat, l’Alt Empordà

Inversió: 159.000 € des de l’any 2006

Actuació: Restauració i rehabilitació de l’edi-fici (segles XI-XVIII)

Descripció: És un edifici religiós d’estil romà-nic bastit originàriament al segle XI, però amb diverses reformes posteriors. Està ubicat al sud del terme municipal de Viladamat, al costat del castell de la Garriga. El conjunt està format per una sola nau rectangular amb un petit creuer i per un absis de grans dimensions. Durant el se-gle XII s’hi va afegir, a més, un campanar forti-ficat, que segurament tenia funcions de guaita.

El procés de restauració de l’església s’ha pogut iniciar gràcies a un conveni de cessió signat en-tre el propietari actual i l’Ajuntament de Vila-damat. L’objectiu és que sigui visitable i que s’hi puguin realitzar activitats culturals diverses.

CASTELL DEL MONTGRÍ

Torroella de Mongrí, el Baix Empordà


Actuació: Neteja dels paraments i restauració de l’antiga cisterna ubicada fora del castell (se-gle XIV)

Descripció: El castell és d’època medieval. Va ser erigit pel comte de Barcelona amb l’ob-jectiu de tenir un recinte, situat estratègica-ment, des d’on poder vigilar el seu veí, el comte d’Empúries. És un exemple magnífic de fortifi-cació, amb una planta quadrangular i amb qua-tre torres circulars a cadascun dels angles.

La darrera intervenció del Servei de Monu-ments s’ha centrat a restaurar una gran cisterna situada a l’exterior de la fortificació i a adequar-la perquè pugui ser visitada. També s’ha rea-litzat una intensa tasca de manteniment: s’ha netejat la vegetació que dificultava el pas al re-cinte i s’han rejuntat els paraments exteriors.


ESGLÉSIA DE SANT CLIMENT DE TALLTORTA

Bolvir de Cerdanya, la Cerdanya


Actuació: Restauració i conservació dels in-teriors de l’església (segle XVIII)

Descripció: Edifici religiós d’època barroca. Estructuralment, consta d’una única nau, amb un absis de planta poligonal i diverses capelles laterals. Gràcies al projecte de restauració que s’hi ha endegat, també s’hi han trobat restes ar-queològiques d’un antic temple romànic. El mo-mument destaca per les pintures murals d’estil barroc que decoren l’interior de l’església.

La intervenció realitzada pel Servei de Monu-ments de la Diputació ha consistit a arranjar el terra de l’edifici, la zona de l’absis i les capelles; a deixar visibles les restes de l’església precedent d’estil romànic i, sobretot, a restaurar el valuós conjunt de pintures barroques ubicades dins el recinte del temple.

MONESTIR DEL SANT SEPULCRE DE PALERABeuda, la Garrotxa


Actuació: Restauració i conservació de tot el conjunt monàstic (segle XI-XV)

Descripció: Es tracta d’un antic priorat be-nedictí que va ser construït a finals del segle XI com a lloc de peregrinació. De tot el conjunt, actualment només es conserva l’església, una torre gòtica i els murs de l’aula capitular de l’an-tiga comunitat benedictina. Un cop s’hagi reha-bilitat tot el conjunt del monestir, s’ha previst que s’hi organitzin activitats culturals i que s’hi instal·li una hostatgeria.

Per completar-ne la restauració es preveu una inversió d’1.200.000 euros per als propers dos anys, gràcies a un conveni signat entre la Dipu-tació, la Generalitat, l’Ajuntament de Beuda, el Bisbat de Girona, la Fundació “la Caixa” i la Fundació Sant Sepulcre de Palera.






CASTELL DE PALAGRET Celrà, el Gironès

Inversió: 97.000 euros des de l’any 2003

Actuació: Restauració i consolidació de les estructures del castell i excavació arqueològica (segles X-XV)

Descripció: El castell es va construir entre els segles IX i X i va ser abandonat a finals del segle XV. Tal com acostuma a passar amb aquest ti-pus de construccions, es va erigir sobre un turó, des d’on queda protegit pel massís de les Gavar-res. La fortificació és un edifici de planta rectan-gular dividit en diferets estances organitzades a l’entorn d’una de central.

La intervenció restauradora que s’hi està du-ent a terme és força complicada a causa de la inestabilitat dels murs de l’edifici, alguns dels quals arriben als deu metres d’altura. A la part més alta del castell, es planteja fer-hi una esca-la d’accés que permeti, d’una banda, visualitzar millor el conjunt del castell i, de l’altra, visitar l’interior d’una antiga dependència. L’objectiu és que aquest any 2009 el conjunt es pugui visi-tar parcialment.

VIL·LA ROMANA DE VILALBA Camós, el Pla de l’Estany

Inversió: 63.892,59 € des de l’any 2005

Actuació: Condicionament del conjunt ar-queològic (segles I aC - VI)

Descripció: Es tracta de l’antiga vil·la roma-na, erigida a principis del segle I aC. Actual-ment, és la més coneguda de la comarca. Les restes arqueològiques que s’hi han trobat aju-den a conèixer millor les característiques de la romanització a les comarques gironines.

El Servei de Monuments de la Diputació col-labora amb els ajuntaments de Banyoles, Por-queres i Camós, com també amb el Centre d’Es-tudis Comarcals de Banyoles, en l’adequació i conservació de les restes arqueològiques de la vil·la. El projecte s’aglutina a l’entorn d’un con-veni signat amb aquestes institucions i entitats i té com a objectiu conèixer en profunditat el patrimoni arqueològic de la vil·la i potenciar les visites guiades que s’hi fan des de Museu Arque-ològic Comarcal de Banyoles.


CASTELL DEL SANT PERE Ribes de Freser, el Ripollès


Actuació: Neteja dels murs que es conserven i adequació del castell per adaptar-lo a les visites (segle XI-XV)

Descripció: El castell és una fortalesa medi-eval situada a la part alta del municipi de Ri-bes de Freser. Malgrat que va ser destruït du-rant els segles XVII i XVIII, encara es conserva gran part dels murs originals i algunes restes de les dependències interiors que evidencien el fet que era un edifici de tres pisos. L’element més destacat (i també el més ben conservat) és una torre situada a la part més alta de la fortificació. Encara són visibles algunes de les finestres i es-pitlleres de l’edifici.

Gràcies a la recent intervenció del Servei de Monuments, actualment es pot fer un breu re-corregut pel recinte i pujar a la torre, des d’on hi ha una magnífica panoràmica de la vall de Ribes. Un cop restaurat, l’Ajuntament també té previst que s’hi organitzin activitats culturals.

TERMES ROMANES

Caldes de Malavella, la Selva

Inversió: 50.000 €

Actuació: Restauració, rehabilitació i coberta de les termes (segles I-XX)

Descripció: És un antic edifici termal d’èpo-ca romana, construït per aprofitar les aigües termals de Caldes de Malavella. Estava format per una piscina central envoltada de diferents cambres on es feien tractaments curatius. Ac-tualment, aquestes termes estan molt erosiona-des a causa del pas del temps i de les humitats generades pel clima i per les característiques de la zona. Per solucionar aquesta patologia el Ser-vei de Monuments de la Diputació vol fer-hi una coberta transparent, seguint la tipologia de l’original.

A banda d’això, per restaurar i rehabilitar l’edi-fici també es preveu una inversió d’un total de 244.760 euros que es traduiran en obres al llarg de l’any, gràcies al conveni Gerunda signat con-juntament per la Diputació de Girona i la Ge-neralitat de Catalunya.





L a Diputació de Girona és la responsable directa de procurar la protecció de tres immobles de les comarques de Girona que tenen un gran valor patrimonial, gràcies a les cessions fetes per l’Estat i el Bisbat de Girona. El Ser-vei de Monuments s’encarrega del manteniment i de la conservació dels tres edificis, com també del planeja-

ment i l’execució de projectes de restauració.

ELS MONUMENTS QUE CUSTODIA LA DIPUTACIÓIntervencions de la Diputació en el seu patrimoni:

Aquesta és una de les nombroses torres de transmis-sions que es conserven de l’antiga línia de telegrafia òp-tica creada durant la primera meitat del segle XIX amb l’objectiu d’enllaçar Madrid amb la frontera francesa. De fet, aquest conjunt de torres (la majoria molt mal con-servades) formava part del primer sistema de teleco-municacions, d’abast nacional i internacional, bastit a l’Estat espanyol.

En el moment d’iniciar-ne la restauració, la construc-ció presentava un pèssim estat de conservació. La gran plasticitat del terreny i la caiguda dels forjats in-teriors, que donaven solidesa a les parets, va provocar l’obertura d’importants esquerdes i la caiguda parcial dels murs. En conseqüència, l’actuació restauradora va consistir a consolidar les restes existents, a recupe-rar murs i forjats, i, un cop fetes aquestes actuacions, a condicionar la torre per ser visitada, mitjançant la instal·lació d’escales i de baranes. Actualment és un mi-rador excepcional de la comarca altempordanesa grà-cies a la seva immillorable situació geogràfica.

És una antiga i imponent fortalesa medieval bastida a l’entorn del segle X i en funciona-ment fins al XVII. Està ubicada al terme mu-nicipal de Camprodon, al cim d’un turó des del qual es contempla una magnífica vista als cingles que el rodegen.

A l’igual que la torre de l’Àngel, el conjunt pertany, des de la dècada dels setanta, a la Diputació, gràcies a una cessió feta per l’Estat. En el moment en què la Diputació se’n va fer càrrec, la major part de les es-tructures de l’edifici, malgrat ser sòlides i de grans dimensions, estaven en ruïnes.

La intervenció endegada des del Ser-vei de Monuments de la Diputació va co-mençar l’any 2006 i ha consistit a realitzar, d’una banda, la neteja i consolidació de les restes, i, de l’altra, l’excavació arque-ològica del conjunt. Aquestes actuacions han permès delimitar amb seguretat les es-tructures conservades i conèixer-ne millor l’evolució històrica i arquitectònica. S’han localitzat elements de gran interès, com ara les restes d’una torre circular que possible-ment és la de l’homenatge.

El Monestir de Sant Llorenç de Sous està ubi-cat a Albanyà, a l’extrem nord-est de la comar-ca de l’Alt Empordà, a tocar amb la Garrotxa. Tot i que es va fundar al segle IX i la seva ac-tivitat s’emmarca bàsicament dins l’edat mit-jana, el conjunt de restes arquitectòniques que han arribat fins als nostres dies eviden-cien que l’edifici va estar ocupat ben bé fins al segle XIX.

El monestir estava dividit en diferents de-pendències, les restes de moltes de les quals encara es poden reconèixer, com ara l’absis de l’església i la nau central, de dimensions excepcionals; una de les ales del claustre, o l’aula capitular, reconvertida en església i rec-toria al segle XIX.

L’any 2007 la Diputació de Girona va passar a tenir l’ús del monestir per un període de noran-ta anys gràcies a un conveni de cessió signat amb el Bisbat de Girona. Des de llavors, el Servei de Monuments de la Diputació de Gi-rona hi està desenvolupant, d’una banda, una intensa tasca de restauració, i, de l’altra, tam-bé està realitzant activitats d’excavació arque-ològica a l’interior del recinte.

Actualment, està a punt d’acabar el procés de consolidació de les estructures, i un cop finalitzada aquesta etapa s’arranjarà la cobe-rta i es remodelarà l’antiga aula capitular. Es té previst que, un cop reconstruït aquest sector, s’habilitarà com a espai per desenvolupar-hi activitats i exposicions.

També es planteja la preparació d’un itinerari de visita, amb cartells explicatius.

Monestir de Sant Llorenç de Sous

Albanyà, l’Alt Empordà

Castell de Rocabruna

Camprodon, el Ripollès

Torre de l’ÀngelPontós, l’Alt Empordà





EL SERVEI DE MONUMENTSLínies d’actuació i intervencions en el darrer bienni

La principal línia d’actuació del Servei és el Pla de Monuments, una campanya anual de subven-cions adreçada a les adminis-tracions i entitats responsables de la restauració i conservació d’immobles d’interès patrimo-nial ubicats a la demarcació de Girona. També atorga ajuts ex-traordinaris i signa convenis per tal de col·laborar en projectes de rehabilitació de monuments que, per les seves característiques, requereixen una actuació de for-ma autònoma.

Un dels convenis més destacats aprovats recentment en aquesta matèria ha estat el que ha signat la Diputació amb la Generalitat en virtut del qual s’invertiran, en aquests dos anys, cinc milions d’euros per a la restauració dels monestirs de Sant Feliu de Guí-xols, del Sant Sepulcre de Pa-le-ra i de Ripoll, de la ciutadella de Roses i del castell de Montsoriu.

Projectes tècnics re-alitzats pel Servei

Convenis realitzats amb els municipis

Monuments que custodia la Diputació de Girona

Pla de Monuments 2008-2009

La brigada d’obres del Servei de Monuments de la Diputació treballant al

monestir de Sant Llorenç de Sous

Des del principi de constituir-se, el Servei de Monuments de la Diputació de Girona exerceix unes funcions clares d’ajut als municipis en re-lació amb el seu patrimoni monumental. La Di-putació no té competències jurídiques en els monuments declarats béns d’interès nacional, que depenen de la Generalitat, ni tampoc en els béns d’interès local, que depenen dels consells comarcals o dels ajuntaments grans. Per això la seva funció bàsica és donar als ajuntaments re-colzament tant econòmic com tècnic en aques-ta matèria.

Després d’aquests anys de treball hem anat ve-ient la importància de la utilització de les obres un cop restaurades. L’objectiu del Servei és par-ticipar econòmicament en la restauració i trobar la implicació tant dels ajuntaments com dels particulars o d’altres associacions.

La restauració de monuments al servei del territori

L’OPINIÓ

La garantia que el patrimoni perduri és que la població més pròxima l’utilitzi i se l’estimi. Per la mateixa raó, en el cas del patrimoni particu-lar, també el subvencionem a canvi d’una cessió d’ús per uns anys a l’ajuntament o a ens locals pròxims. Així també justifiquem una inversió pú-blica amb una finalitat d’ús públic.

Des d’una vessant més tècnica haig de dir que tot això ha permès esmenar projectes, promou-re investigacions, i exigir cates i prospeccions, fets que a vegades ens han portat a descobri-ments inèdits, com ara les pintures romàniques de Dòrria o de Llorà, o el reforç amb pals de fusta dels fonaments de les termes romanes de Caldes de Malavella. Un dels principals reptes de futur que tenim és donar a conèixer la histò-ria de les obres un cop finalitzades, així com de-dicar més temps a explicar el nostre patrimoni i a promocionar les arrels del llocs.

Lluís Bayona i PratsCap del Servei de Monuments de la

Diputació de Girona

Extres i ajuts


// L’INFORMEOrganismes de la Diputació



DIPSALUT

Són entitats que depenen tutelarment de la Diputació i que es constitueixen per desenvolupar una competència concreta. Tenen un pressupost propi integrat dins els pressupostos que la Diputació aprova anualment.

Organismes autònomsLa Diputació ofereix als municipis nombrosos ajuts i serveis

en diversos àmbits, que van des de la cooperació local fins a la promoció econòmica i cultural. Alguns d’aquests àmbits són tan

específics i necessiten una atenció tan especialitzada que l’ens supramunicipal ha creat un seguit d’organismes per gestionar-los de

forma exclusiva i òptima

Són entitats que gaudeixen d’una personalitat jurídica pròpia que els permet focalitzar els seus recursos i esforços en la tasca que tenen assignada.

Estan formats per la Diputació exclusivament, o bé per la Diputació juntament amb d’altres ens

Organismes de la Diputació

XALOC

ORGANISME DE SALUT PÚBLICA

Presta serveis d’assistència tècnica als municipis en l’àmbit de la salut pública i treballa per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. La seva tasca se centra principalment en tres eixos clau: el catàleg de serveis, els plans municipals de salut pública i la Xarxa d’Agents de Salut Pública Municipal. El catàleg de serveis és una oferta de serveis als municipis des-tinada, d’una banda, a reduir les situacions de risc i assegurar els nivells òptims de protecció, i, de l’altra, a actuar per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Es troben dins aquest catàleg, per exemple, el servei de control de la potabilitat de l’aigua d’aixeta i la creació d’una xarxa de parcs ur-bans i itineraris saludables. Els plans municipals de salut pública permeten identificar, per a cada municipi o zona geogràfica, el cens d’objectes de risc sobre els quals cal actuar, així com conèixer la realitat social demogràfica i cultural per poder dissenyar polítiques i programes per millorar la qualitat de vida de les persones. Quant a la futura Xarxa d’Agents de Salut Pública Municipal, serà l’equip de professionals que l’organisme desplegarà per les comarques gironines amb l’objectiu d’assistir els municipis en els temes relacionats amb la salut pública, de garantir l’execució dels programes del catàleg de serveis, d’estimular la redacció dels plans municipals de salut pública i d’assessorar els consistoris.

www.dipsalut.cat

XARXA LOCAL DE MUNICIPIS

Dóna serveis de suport i assistència en matèria tributària als ens locals de les comarques de Girona. Les seves funcions es concentren en diversos camps. Un dels més importants és la recaptació de tributs i altres ingres-sos de dret públic dels ens locals de la demarcació que hagin delegat en la

Diputació les seves competències en aquesta matèria. Una altra funció és la de prestar els serveis de gestió tributària necessaris per aconseguir una recaptació més eficient (informació cartogràfica de base, formació i manteniment de padrons, pràctica de liquidacions, revisió de reclamacions i inspecció). XALOC també asses-sora els municipis i els ofereix assistència general, especialitzada, tècnica i de pres-tació de serveis, en els àmbits propis de l’Administració local i en matèries com ara organització, recursos humans i suport jurídic, econòmic i comptable. Aquest organisme autònom també col·labora amb altres administracions públiques de di-ferent àmbit territorial per aconseguir una prestació de serveis millor i més eficaç en matèria tributària, recaptatòria i cadastral. A banda d’això, XALOC, conscient de la importància cabdal que ha d’adquirir l’Administració electrònica, ha creat una xarxa d’ajuntaments virtuals (eSAF) per facilitar les gestions dels consistoris i fer més eficient la relació amb els ciutadans.

www.xalocgirona.cat





Al marge dels organismes autònoms, la Diputació també ha constituït dues entitats públiques que han adoptat la forma de societats mercantils. Creades amb capital majoritàriament provinent de la Diputació, tenen per objectiu la realització d’activitats de caràcter fonamentalment econòmic i social.

SEMEGA

Entitats Públiques

PATRONAT EIXIMENIS

CONSERVATORI

PATRONAT DE TURISMEPATRONAT DE TURISME COSTA BRAVA PIRINEU DE GIRONA

El Patronat de Turisme Costa Brava Girona té per objectiu definir i desenvolupar línies estratègiques per a la millora del sector turístic

de les comarques gironines. La seva funció prioritària és promocionar les marques turístiques Costa Brava i Pirineu de Girona en els mercats emissors, així com fomentar la qualitat en la prestació dels serveis turístics.

Per aconseguir aquests propòsits i per millorar la projecció turística de les nostres comarques, el Patronat estructura el conjunt de l’oferta, co-ordina iniciatives dels diferents agents implicats, i col·labora amb ens promocionals d’àmbit català i estatal. Enguany, el Patronat està sent l’impulsor de la celebració del Centenari de la Costa Brava, un aniver-sari que commemora els cent anys que s’han complert des que el perio-dista i poeta Ferran Agulló va encunyar el terme Costa Brava, que està contribuint a la promoció estatal i internacional de casa nostra.

www.costabrava.org

SEMEGA SAP

El Servei de Millora i Expansió Ramadera i Genètica Aplicada (SEMEGA) és una societat mercantil participada per la Diputació que dóna suport al sector ramader de les comarques gironines mit-jançant activitats d’assessorament tècnic, de desenvolupament tec-nològic, i de formació i divulgació. La societat disposa d’una unitat d’experimentació i de pràctiques a la Finca Camps i Armet de Monells, on efectua tasques de control lleter i impulsa la millora genètica del boví gironí mitjançant un programa de testatge de braus dut a terme en col·laboració amb altres centres de diferents comunitats autò-nomes. També treballa en el trasplantament embrionari i fomenta les races autòctones, com ara la ripollesa en el bestiar oví. Un dels èxits més grans assolits per SEMEGA darrerament ha estat l’aplicació d’un nou mètode de sexatge pioner a l’Estat espanyol, que ha donat com a resultat el naixement de la coneguda vedella Diputació Sàhara. Avui dia la societat continua treballant per poder oferir aquesta nova tèc-nica als ramaders garantint-ne la fiabilitat total.

www.ddgi.cat

PATRONAT FRANCESC EIXIMENIS

El Patronat Francesc Eiximenis agrupa i coordina els cen-tres i instituts d’estudis en l’àmbit territorial propi de la Di-putació de Girona. La seva missió principal és impulsar la recerca local i contribuir a l’estudi i a la difusió del patrimoni cultural i natural de les comarques gironines. Principalment dóna suport a les entitats adscrites mitjançant la convocatò-ria periòdica d’ajuts a l’edició de publicacions científiques i a la realització d’activitats culturals de difusió, com també pro-mou les relacions entre els centres i amb altres institucions de recerca. També ofereix suport genèric a la comunitat investi-gadora a través de la convocatòria de beques i ajuts diversos, a més de facilitar la connexió en jornades, sessions de treball i en la xarxa Internet. El Patronat Francesc Eiximenis convoca anualment la Beca d’Investigació en Ciències Socials i Huma-nes i la Beca d’Investigació en Ciències Naturals, amb l’objec-tiu de fomentar la recerca en aquests dos camps.

www.ddgi.cat/eiximenis

CONSERVATORI DE MÚSICA ISAAC ALBÉNIZ

Ofereix una formació integral i de qualitat a totes aquelles persones que desitgen aprendre música. De fet, és l’únic centre oficial de les comarques gironines on s’imparteixen estudis reglats de grau professional.

El Conservatori és un centre obert i dinàmic que vol projectar la seva activitat arreu. Per enriquir la formació pedagògica dels alumnes, cada any programa una sèrie d’activitats complementà-ries, com ara cursets, intercanvis amb altres centres i audicions. També organitza la Temporada de Concerts, en la qual partici-pen professors i alumnes; la Setmana Cultural; el cicle de Classes Magistrals i Professors Convidats; el Curs de Postgrau amb la Universitat de Girona i el programa de televisió Pizzicato. A més, aquest curs s’ha ampliat l’oferta educativa i ara ja es poden rebre classes de música des dels quatre anys. Totes aquestes iniciati-ves fan possible una major vinculació del centre amb la societat de les comarques gironines i representen, al mateix temps, una oportunitat excel·lent per fer arribar la música a tothom.

www.cmg.cat





Són ens creats bàsicament amb una finalitat de caràcter filantròpic o cultural. El seus recursos econòmics provenen principalment de la Diputació i de les tarifes que perceben de la prestació de serveis.

La Diputació participa també en entitats de caràcter consorcial. En alguns casos, ho fa com a soci majoritari i , en d’altres, com a soci col·laborador. En la majoria de casos participa en el seu finançament.

Fundacions

Altres entitats

VIES VERDESCOSTA BRAVA

El Consorci de la Costa Brava, que està format per la Diputació de Girona i 27 ajuntaments, va ser creat per

donar resposta a la necessitat de gestió dels recursos hi-dràulics i de preservació de la qualitat de les aigües, especi-

alment les de bany. Des de l’any 1993, el Consorci ha passat a ser Administració actuant de l’Agència Catalana de l’Aigua. Els seus objectius fan sempre referència al cicle de l’aigua, tant per al subministrament en alta com per al sanejament. Per aquest motiu, promou estu-dis, redacta projectes, executa obres i gestiona instal·lacions en l’àmbit territorial dels municipis del litoral gironí, activitats que es realitzen per delegació de les entitats locals corporatives.

www.ccbgi.org

CILMAEl Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona (CIL-MA) és una entitat formada per un gran nombre d’ajuntaments, consells comarcals i per la Diputació de Girona, que promou la sostenibilitat ambiental en el món local. Els seus principals objectius són la implantació de les agendes 21 locals i la inte-gració dels aspectes ambientals en les polítiques de desenvolu-pament territorial, social i econòmic dels municipis.Impulsa la cohesió de municipis i estimula una cultura coope-rativa per tal d’emprendre iniciatives en un marc d’eficiència i de qualitat. A més, s’implica en la mobilització de recursos i desenvolupa un paper actiu en la gestió de programes europeus.

www.cilma.org

AGI

CASA DE CULTURAFUNDACIÓ CASA DE CULTURA DE GIRONA

La Fundació Casa de Cultura de Girona fomenta la cultura i dóna suport a creadors i artistes. Treballa en la cooperació municipal mitjançant la coproducció de projectes culturals, com per exemple exposicions artístiques itinerants, i la formació de tècnics munici-pals. Impulsa una àmplia oferta d’activitats, entre les quals desta-ca el FITAG (el Festival Internacional de Teatre Amateur de Giro-na) i el Giroscopi (la trobada del sector cultural gironí), i, a més, organitza concerts, exposicions artístiques i divulgatives, cursos, debats, conferències, seminaris i esdeviments literaris.

www.casadecultura.org

El Consorci de les Vies Verdes de Girona, for-mat per la Diputació i 28 ajuntaments, gestio-na la xarxa de més de 125 quilòmetres de vies verdes de la demarcació. Aquests itineraris, molts dels quals creats sobre antics traçats fer-roviaris, permeten a vianants, ciclistes i perso-nes amb mobilitat reduïda practicar una activitat saludable (caminar, cór-rer o anar amb bicicleta) tot gaudint de la natura. A més, des del Consorci s’està treballant per tal que la població utilitzi les vies verdes en els seus deplaçaments diaris, i d’aquesta manera es promou conjuntament la salut i la mobiltiat sostenible. A banda d’això, les vies verdes són uns valors tu-rístics a l’alça que la majoria de municipis, i també el Patronat de Turisme, estan introduint en la seva oferta turística.

www.viesverdes.org

L’Associació per a la Promoció i el Desenvolupament de les Co-marques Gironines (AGI) dóna eficàcia a l’aeroport com a eina de potenciació turística de Catalunya i de les destinacions de Giro-na, la Costa Brava i el Pirineu. D’aquesta manera es promociona Catalunya i les comarques gironines com a porta d’entrada, amb l’objectiu de divulgar-ne la imatge com a marca turística, la cul-tura, el paisatge i els constums.L’AGI va ser creada l’any 2004 conjuntament per la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Girona. A partir d’aquesta data l’aeroport no ha deixat de créixer en nombre de passatgers.

www.ddgi.cat





A vui, els conductors es quei-xaran perquè la grava salta, però quan s’assequi el reg su-

perficial (aglomerat asfàltic) el ferm tornarà a estar en unes condicions immillorables”. Com si volgués re-afirmar les paraules d’en Josep Oli-vet, el cap de la brigada d’obres de la Diputació de Girona a la Garrotxa, un vehicle passa pel tram acabat d’asfaltar i fa saltar la grava a un costat i a l’altre de la calçada.

La gent del carrer no les coneix, però gràcies a les quatre brigades de la Xarxa Viària de la Diputació de Girona, gairebé 700 quilòme-tres de carreteres que depenen de l’ens provincial estan en les millors condicions possibles per al pas del trànsit rodat. Són quatre brigades repartides arreu del territori -Mon-tagut, Llambilles, Llers i Cam-

prodon-, amb 27 efectius i la ma-quinària corresponent, que donen cobertura a la xarxa local de carre-teres que depèn de la Diputació.

Vials imprescindiblesLes carreteres locals, titularitat de la Diputació, són indispensables per garantir l’equilibri territorial de les comarques gironines. Grà-cies a aquestes vies és possible in-terconnectar centenars de pobles petits i mitjans, que alhora poden accedir a la resta de la xarxa viària. Així, malgrat les dimensions limi-tades, les carreteres locals recullen anualment milions de desplaça-ments imprescindibles per als ciu-tadans que viuen als diversos mu-nicipis gironins.

Després del traspàs de carreteres entre la Diputació de Girona i

El bon estat dels vials de la xarxa local de la Diputació de Girona és indispensable per interconnectar centenars de pobles petits i mitjans gironins, ja que, malgrat

que són carreteres petites, recullen anualment milions de desplaçaments

Un dia de feina amb les brigades de la Xarxa Viària, les responsables que els 680 quilòmetres que depenen de la

Diputació estiguin en condicions òptimes

Carreteres per a l’equilibri

la Generalitat de Catalunya pel qual el Govern català ha assumit les carreteres comarcals i ha cedit la gestió de la xarxa local a l’ens provincial, les brigades s’ocupen d’un total de 680 quilòmetres de vials repartits entre l’Alt Empordà (184), el Baix Empordà (85), el Pla de l’Estany (81), el Ripollès (79), la Garrotxa (72), el Gironès (70), la Selva (69) i la Cerdanya (31).

Tenint en compte la importància d’aquest tipus de vies, al llarg dels darrers anys la Diputació de Giro-na s’està dedicant intensament a millorar-les i condicionar-les per a la seguretat dels vehicles que hi transiten. Així, a banda de l’esforç realitzat en la conservació, també s’ha tirat endavant un ambiciós pla d’inversions que, entre 2008 i 2011, preveu destinar fins a 48 mi-

La carretera GIV-5273, antiga connexió entre la Garrotxa i Osona a través del coll de Bracons abans

que es posés en funcionament el túnel.





Quatre brigades -Llambilles, Montagut, Llers i Camprodon- donen cobertura a la xarxa local i comarcal de carreteres de la Diputació

A banda de l’esforç fet en conservació, també s’ha tirat endavant un ambiciós pla d’inversions, amb més de 48 milions d’euros entre 2008 i 2011

Són 24 hores al dia i 365 dies a l’any, ja que hi ha un servei connectat amb els Mossos, Protecció Civil i els Bombers per donar resposta a les emergències

lions d’euros per millorar un total de 73 carreteres.

Aquest conjunt d’actuacions, amb la substitució d’encreuaments per rotondes, de ponts vells per nous, o la supressió de revolts, entre d’altres, representaran un pas en-davant cabdal en la millora de la xarxa viària gironina.

La feina de conservacióDe tota manera, aquesta millora no seria possible sense la tasca diària que duen a terme els operaris de les brigades, que a l’estiu concentren la seva feina majoritàriament a reparar l’asfalt que s’ha malmès pel pas constant de vehicles. “Vaja, que tapem els sots i els clots”, resumeix el cap d’obres de la brigada que hi ha a la Garrotxa, formada per nou operaris -en realitat són set, però temporalment se n’hi ha

afegit un del Gironès i un altre de l’Empordà.

Trobem la brigada amb seu a Mon-tagut enllestint la carretera GIP-5244, que uneix Sant Miquel de Campmajor amb el santuari de la Mare de Déu del Collell, a la co-marca del Pla de l’Estany. Els tre-balls que duen a terme en aquest tram són un clar exemple del ti-pus de feina que els ocupa durant els mesos d’estiu. Substitueixen l’aglomerat asfàltic del vial en trams curts a fi que els talls de tràn-sit -sempre que treballen n’hi solen haver per seguretat- siguin intermi-tents i sempre quedi un carril lliure per a la circulació de vehicles.

A l’hivern, en canvi, la feina se cen-tra a retirar esllavissades provoca-des per la pluja o la neu, com tam-bé a arrencar i tallar les herbes i les branques d’arbres que han crescut

durant la primavera i l’estiu, que redueixen la visibilitat dels con-ductors en els trams de corbes.

Són 24 hores al dia i 365 dies a l’any de disponibilitat, ja que hi ha un servei operatiu connectat de forma permanent amb els Mos-sos d’Esquadra, Protecció Civil i els Bombers de la Generalitat per

donar resposta a possibles emer-gències. “Sempre hi ha feina” resumeixen en Narcís i en Jordi, ambdós de la brigada de Monta-gut, “perquè també intervenim quan hi ha accidents de trànsit i s’han d’arreglar els desperfectes ocasionats als vials pels vehicles ac-cidentats, quan s’han de substituir senyals fets malbé, o quan s’han de treure del ferm animals morts per atropellament -gats, gossos i també porcs senglars-”.

A gairebé tots els operaris de la brigada de la Garrotxa els agrada la feina que fan, “sobretot perquè som a l’aire lliure, els horaris són bons i la feina és molt variada”, assenyalen, però també perquè són conscients de la importància que té per a la seguretat del tràn-sit. Estan convençuts que els con-ductors, quan circulen diàriament, rarament es fixen en el manteni-ment dels vials, “però si la brigada estigués dos mesos sense passar per una carretera es veuria clarament la diferència”, expliquen.

Tanmateix, no sempre és així, ja que en la mateixa carretera en què els trobem treballant, una vegada

van trobar-hi un escrit penjat d’un senyal en el qual un veí els agraïa “que hagin tapat els sots” i els con-vidava a un esmorzar a “Cal Pasto-ret”, un típic bar de la zona.

La tasca de les brigades d’obres de la xarxa viària de la Diputació de Girona ha anat canviant al llarg del temps i ha anat guanyant pes i importància. Els primers que hi van ser recorden que els primers anys el gruix de la feina consistia a asfaltar carreteres i reparar sots i clots. “Llavors, hi havia vials que només eren aptes per a vehicles tot terreny, i avui dia ja no en queda ni un en aquelles condicions”.

En aquella època, a finals de la dè-cada dels 80 i principis dels 90, el nombre de vehicles que utilitzaven aquest tipus de carreteres secun-dàries era més limitat i, si bé hi ha-via molt treball de millora, no n’hi havia tant de conservació.

Avui dia, no queda ni un vial sense asfaltar i tots estan en condicions transitables per a tot tipus de vehi-cles, sense sots, tret dels que poden provocar els vehicles pesants. Amb el pas dels anys, també ha canviat la maquinària, i tot aquest con-junt d’elements ha fet que mentre abans el manteniment d’un vial es podia allargar fins a dos mesos “ara no sol sobrepassar una setma-na, amb la qual cosa podem cobrir molts més quilòmetres”.

Alguns dels operaris de la briga-da hi són des que la Diputació va crear aquest servei. D’altres hi han arribat només fa dos anys. Tot i que hi ha un ordre jeràrquic, gaire-bé tots fan de tot; un dia toca pala i l’endemà, enquitranar o netejar de matolls. El més important és la bona conservació de les carreteres perquè els conductors hi puguin circular amb seguretat.

La tasca de les brigades

d’obres viàries de la Diputació ha anat guanyant pes i importància amb el pas dels anys”

Abans el manteniment

d’un vial es podia allargar fins a dos mesos. Avui dia no sol sobrepassar una setmana”

Treballs de reparació del ferm de la carretera queuneix Sant Miquel de Campmajor i el Cullell.

Talls de trànsit alternatius, en un sol sentit,per garantir la seguretat d’operaris i de conductors.





Una de les principals responsabilitats d’una ad-ministració local com la Diputació és garantir que tots els ciutadans del seu àmbit territorial gaudeixin d’uns serveis i unes condicions de vida equiparables. I un element clau per acon-seguir aquest equilibri territorial és la xarxa vià-ria local. Sense unes carreteres en condicions, les persones que viuen en pobles i nuclis pe-tits -des del treballador que s’ha de desplaçar a l’empresa, fins als nens que agafen l’autobús per anar a l’escola- veurien dificultada la seva mobilitat, que és imprescindible per desenvolu-par qualsevol activitat diària.

Sent conscients d’aquesta necessitat, el Servei de Xarxa Viària Local de la Diputació de Girona realitza anualment millores de tot tipus als més de 680 quilòmetres de carreteres de què és ti-tular. D’una banda, les brigades de la Diputació desenvolupen múltiples accions de conserva-ció, amb una dedicació especial al reg asfàltic, que permeten actualitzar anualment una part important de la xarxa. D’altra banda, progres-sivament es van executant noves inversions per millorar les vies en funció del volum de trànsit i de l’estat que tenen.

Condicions de vida equiparables

L’OPINIÓ

Carreteres de la xarxa local de la Diputació de Girona

D’aquesta manera, cada any es duen a terme ei-xamplaments que, combinats amb la correcció de corbes, permeten millorar significativament la seguretat viària. Així mateix, la construcció de nous ponts permet evitar la inundabilitat de di-versos trams que, en determinades circumstàn-cies, quedaven tallats i aïllaven les poblacions a les quals havien de donar servei.

La millora de les carreteres locals, doncs, dota progressivament les nostres comarques d’una xarxa moderna i segura; una millora que conti-nuarà gràcies al conveni signat entre la Diputa-ció i la Generalitat per al traspàs de carreteres locals. Aquest conveni no només garanteix la inversió a la xarxa viària gironina, sinó que alho-ra obre les portes a la incorporació de carreteres de titularitat municipal a la xarxa de la Diputació, mitjançant un pla zonal que ja s’està redactant.

La millora i conservació de les carreteres gironi-nes és la nostra prioritat per garantir la mobilitat i la seguretat viària de tots els ciutadans, visquin on visquin. Seguint amb la col·laboració de tot-hom, aconseguirem continuar millorant l’equili-bri territorial de les nostres comarques.

Pere Trias i RocaVicepresident segon i diputat de Xarxa Viària

Juntament amb les accions de

conservació, es van fent noves inversions per millorar els vials”

Mai no diríeu quina és l’eina que els operaris de la brigada conside-ren imprescindible: la motoserra. N’hi ha una en tots els vehicles, i al llarg d’aquests anys ha fet ser-vei en situacions ben diverses, sobretot davant dos dels factors que donen més feina: la pluja i el vent.Els més veterans de la brigada de la Xarxa Viària amb seu a Mon-tagut -en la imatge de la dreta, juntament amb un operari de la brigada de Llers i dos més de la de Llambilles- recorden tot d’anècdotes d’aquests divuit anys a la carretera.Bons i mals moments, com el dia que van arribar els primers al lloc d’un accident i encara van trobar-hi els accidentats, o quan, en una ocasió, després d’uns temporals de pluja, “ens van dir que anés-sim a treure uns arbres caiguts en quatre punts de la carretera d’Esponellà i quan hi arribàvem ja estava tot net. El que va passar va ser que s’havia encarregat la mateixa tasca als bombers i duien una hora d’avantatge”. D’anècdotes, gairebé n’hi ha una de diària, perquè són moltes ho-res a la carretera.

Divuit anys d’anècdotes amb la motoserra

La brigada de Xarxa Viària de La Garrotxa

// 221 MUNICIPIS


// 221 MUNICIPIS


La Vajol,camí daurat de l’exili

L a Vajol ha ocupat un lloc destacat en la història de la Guerra Civil espanyola, sobretot l’any 1939, mesos

abans que Franco es convertís en el cap d’Estat i derrotés la República. Per la seva situació geogràfica (és el poble més alt de l’Alt Empordà i limita amb França pel coll de Lli, al Vallespir), la Vajol va esdevenir una de les rutes cap a l’exili més famoses i utilitzades. Va ser aquest camí el que van utilitzar Manuel Azaña, president de la República; el president Lluís Companys, o el president del Govern basc José Manuel Aguirre.

Es diu que, a principis del 1939, la Vajol era com la capital de l’Estat espanyol pel fet que s’hi va trobar l’Estat Major de la República dies abans d’emprendre el camí cap a l’exili davant l’imminent triomf de les tropes franquistes. Però, a més, a l’entorn d’aquests fets ronda una història desconcer-tant, ressenyada per diversos historiadors, que ha donat al municipi un altre tipus de significació i que es coneix com a la mina de Negrín o el setè camió.

S’explica que el cap de Govern republicà, Juan Negrín, va escollir la mina de talc de la Vajol dels germans Giralt Can-ta per amagar-hi el Patrimoni de la República i protegir-lo del bàndol franquista mentre durés la guerra.

El tresor estava compost per una gran quantitat de lingots d’or i d’obres d’art procedents del Museu del Prado. Des-prés de passar uns quants mesos a la mina Canta, el Govern republicà va decidir portar-lo en un lloc segur, lluny de l’au-rèola franquista. Set camions van sortir de la Vajol cap a França carregats de tot aquest patrimoni.

El setè d’aquests camions es va perdre. Alguns diuen que transportava or; d’altres, quadres. Sigui com sigui, el fet de no conèixer el destí final d’aquest darrer comboi n’ha con-vertit la història en llegenda.

Es va rehabilitar per acollir, durant uns mesos, el Patrimoni de la república, un gran tresor que el

1939 també va haver de seguir la ruta de l’exili de la Vajol per poder arribar il·lès a l’altra banda de la frontera.

Amb poc més de cent habitants, la Vajol és dels municipis més petits de les comarques de Girona. Està situat a pocs quilòmetres de França, al cim d’una petita muntanya des d’on es pot veure tot l’Empordà fins a la badia de Roses

La mina de Negrín

// 221 MUNICIPIS


// 221 MUNICIPIS


Susqueda,vist desdel pantà

L ’ abril de 1983 els municipis de Salt, Bescanó, Anglès i la Cellera de Ter, entre d’altres, van rebre amb atordi-

ment la notícia de l’esfondrament de la presa de Susqueda, difosa en el programa vespertí Ni poc ni massa de Ràdio Gi-rona. Enmig de sorolls d’aigua i de trencadisses que esce-nificaven la tragèdia, es van llegir fragments de la novel·la Susqueda i altres narracions, que acabava d’escriure Miquel Fañanàs aquell mateix any i en la qual es recreava aquella si-tuació. La confusió ciutadana va ser extrema i van ser molts els habitants dels pobles afectats que van marxar esperitats de casa seva, buscant refugi fora de l’àrea d’influència de l’aigua del pantà.

Aquesta història tan anecdòtica va succeir quinze anys des-prés de la inauguració del pantà (el 1968), i evidencia el fet que aquesta construcció no només va canviar la vida dels susquedencs, sinó també la dels veïns dels pobles que segueixen el curs del riu Ter fins a Girona. El pantà de Sus-queda és un dels embassaments més importants de tots els que s’han construït a les conques catalanes, tant per la su-perfície (6,58 km2) com per la capacitat d’emmagatzematge d’aigua (233 hm3) que té. Va ser erigit amb l’objectiu de produir energia elèctrica i garantir el proveïment d’aigua a Girona i Barcelona.

Actualment, més de cent habitants viuen al municipi de Susqueda. Amb les Guilleries com a fons, el poble està divi-dit en tres àrees diferenciades (el Coll, el pla de Sant Martí i el nucli del Far) que envolten el pantà. L’antic poble, en canvi, descansa tranquil sota les aigües, fins que, de tant en tant, quan hi ha sequera i el nivell d’aigua disminueix, algunes cases emergeixen per recordar-nos el seu passat.

Susqueda té un patrimoni excepcional, del tot identitari: el pantà, banyat per les aigües des de fa més de quaranta anys. El lloc destaca per tenir un gran valor paisatgístic i per complir la funció imprescindible d’abastar aigua i produir energia hidroelèctrica

Es va construir aprofitant el desnivell del Ter en creuar l’extrem nord de les Guilleries. Al costat hi

ha els embassaments de Sau, el Pasteral i Colomers. Susque-da, però, és el més gran de tots i l’únic que té la paret en forma convexa, de 135 m d’altura.

L’embassament de Susqueda

// 221 MUNICIPIS


// 221 MUNICIPIS


Olot, ciutat oberta i amb caràcter

J a és sabut que la ciutat d’Olot ha destacat sempre per la seva excepcionalitat paisatgística. El fet de formar part

del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de disposar d’alguns dels paratges naturals més singulars de Catalunya, com és ara la Fageda d’en Jordà, han propiciat que sigui reconeguda com a destinació turística de primer ordre. Però a banda d’això, en l’àmbit municipal Olot des-taca per haver assumit el caràcter de capital de comarca, així com per haver impulsat el comerç i la indústria a la Garrotxa, superant sempre les dificultats generades per la xarxa de comunicacions.

El creixement d’Olot ha estat constant, i és evident que el model amb què treballa li és del tot propici: gastronomia, cultura, art, economia, empresa, societat, oci...; un conjunt d’instruments que generen contínuament noves oportunitats de desenvolupament i de promoció. En aquests dar-rers anys la ciutat ha experimentat una forta embranzida en la construcció, rehabilitació i millora d’equipaments municipals. L’ajuda que la Generalitat, a través de la Llei de barris, ha atorgat a Olot per millorar el Barri Vell, o la recent remodelació del Teatre Principal, finançada amb 600.000 euros per la Diputació, són dos clars exemples de la implicació de les institucions i de les entitats locals en el progrés del municipi.

La xarxa viària que rodeja el municipi ha acabat de comple-tar, amb el temps, aquesta imatge tan positiva amb què es coneix Olot. Les carreteres que comuniquen la ciutat amb Ripoll i Santa Coloma de Farners, d’una banda, i l’Eix Piri-nenc (que uneix el Pont de Suert amb Portbou), de l’altra, han estat les vies que fins ara l’han connectat amb la resta del territori. I ara, el recentment inaugurat túnel de Bra-cons és per molts el símbol de progrés definitiu d’Olot i de la comarca de la Garrotxa.

Malgrat estar situada en un territori complex quant a comunicacions, Olot ha sabut posicionar-se, amb una sòlida estructura urbana i amb una millora constant de les connexions, al costat de les grans ciutats catalanes

Està integrada dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El paisatge que la ro-

deja es combina amb les característiques típiques de les ciu-tats més modernes, amb bones comunicacions i amb un teixit econòmic i comercial arrelat.

La ciutat d’Olot


// GESTIÓ PÚBLICA


// GESTIÓ PÚBLICA

Les dades de diferents observa-toris de govern local europeus

ens revelen un descens del nivell de confiança dels ciutadans en les institucions públiques. Alguna cosa està passant en les demo-cràcies occidentals que preocu-pa fins al punt que avui ja no es pot minimitzar el debat al voltant dels instruments juridicoconstitu-cionals més adequats per millo-rar el funcionament dels sistemes de representació política i reduir, així, les distàncies entre el que els constitucionalistes anomenen estat aparell i estat ciutadà. I en aquest debat, la transparència i la participació emergeixen com a elements clau per a la innovació democràtica; com a elements de qualitat democràtica que –en ter-mes de confiança institucional– enforteixen la fiabilitat i el rendi-ment governamental.

Situats en aquest context, i pre-nent com a centre d’atenció el Govern local, el Consell d’ Euro-pa ha treballat en els darrers anys amb iniciatives d’accent i abast diferents en l’elaboració d’unes pautes de caràcter estratègic per promoure la innovació i el bon govern local. El resultat d’aquest esforç és el document:Estratègia per a la innovació i la bona governança en l’àmbit local que el Comitè de Ministres del Consell d’ Europa va adoptar el

dia 26 de març de 2008. L’objectiu d’aquesta Estratègia consisteix a mobilitzar i estimular l’acció dels actors nacionals i locals per tal que tots els països europeus es puguin beneficiar d’una bona go-vernança democràtica en l’àmbit local, a través de l’enfortiment de la confiança de la ciutadania en les institucions polítiques locals, l’adaptació de les polítiques pú-bliques a les seves expectatives i necessitats, i la millora contí-nua dels serveis públics. El Con-sell d’ Europa parteix de la idea que la ciutadania és al centre de l’activitat institucional i dels pro-cessos democràtics, i promou uns principis que es presenten al final de l’article i que podríem agrupar en tres grans àmbits:

I. La participació i la reactivitat per garantir que els ciutadans i ciutadanes puguin expressar-se lliurement sobre la gestió dels assumptes locals, com també que les respostes de les autoritats locals s’adeqüin a les seves expectatives i neces-sitats legítimes.

II. L’obertura i la transparèn-cia. Un comportament ètic i l’obligació de retre comptes.

III. Els drets humans, la diver-sitat cultural i la cohesió social per:

a) lluitar contra tot tipus de discriminació, en el marc de les competències locals;

b) assegurar que tots els ciutadans i ciutadanes s’i-dentifiquin amb la seva comunitat i no en siguin exclosos, i

c) garantir l’accés als serveis bàsics als ciutadans, sobretot als menys afavorits, i garantir la integració de les regions menys afavorides.

L’aplicació d’aquesta estratègia requereix un compromís de les col·lectivitats locals per millo-rar constantment la seva gover-nança, amb l’aplicació efectiva d’aquests principis vertebradors. A les autoritats estatals i regionals -segons quina sigui l’estructura territorial dels estats membres- els correspon crear i mantenir les condicions institucionals ne-

cessàries per a la millora de la governança en l’àmbit local, ba-sant-se en els compromisos que ja han adoptat, d’acord amb les disposicions de la Carta euro-pea de l’autonomia local (CEAL) i amb d’altres normes del Consell d’Europa.

L’aplicació de l’Estratègia, l’exe-cució de la qual ha començat en cinc països -Bèlgica, Bulgària, Itàlia, Noruega i Espanya- es ba-sa en cinc eixos d’acció:

1. Un compromís per part de cada autoritat local per millo-rar contínuament el seu rendi-ment en relació amb els dotze principis de bona governança democràtica.

2. Programes d’acció nacionals desenvolupats en col·laboració amb les associacions de les autoritats locals.

3. L’Etiqueta Europea de Qua-litat –per reconèixer aquells municipis que demostrin una millora de la seva governança democràtica local a partir dels principis de l’Estratègia.

4. Si escau, en el futur, un pre-mi europeu a l’excel·lència –per reconèixer i celebrar la mi-llor pràctica europea en l’àmbit de la bona governança.

5. Mesures concretes, com ara les reformes jurídiques i ins-titucionals relacionades amb els dotze principis, el diàleg institucional, la formació i l’enfortiment de les capacitats, les autoavaluacions, el desen-volupament de plans d’acció locals, etcètera.

UNA ESTRATÈGIA PER A LA INNOVACIÓ I LA BONA GOVERNANÇA LOCAL A EUROPA

Juan Ignacio Soto Valle, secretari general de la Diputació de Girona Xavier Bertrana Horta, cap del Centre per a la Innovació Local de la Diputació de Barcelona

El Consell d’Europa.

ELS DOTZE PRINCIPIS DE BONA GOVERNANÇA DEMOCRÀTICA LOCAL

1. Eleccions periòdiques i una representació i una participació equitatives per tal de garantir que tota la ciutadania disposi d’oportunitats reals per implicar-se en la gestió dels afers públics locals.

2. La reactivitat per tal de garantir que les respostes procedents de les autoritats locals s’adaptin a les expectatives legítimes i a les necessitats de la ciutadania.

3. L’eficàcia i l’eficiència per tal d’assegurar que s’aconsegueixen els objectius mitjançant un ús òptim dels recursos.

4. L’obertura i la transparència per garantir el lliure accés del públic a la informació i per facilitar la comprensió de la gestió dels afers públics.

5. L’estat de dret per garantir l’equitat, la imparcialitat i la previsibilitat de l’acció pública.

6. Una conducta ètica per garantir que l’interès públic se situa per sobre dels interessos privats.

7. Les habilitats i les capacitats per garantir que els representants i els responsables locals són capaços de complir la seva missió.

8. La innovació i l’obertura de mentalitat davant del canvi per garantir que les noves solucions i les bones pràctiques comportin millores.

9. La durabilitat i l’orientació a llarg termini per tal que es tinguin en compte els interessos de les generacions futures.

10. Una bona gestió financera per garantir una utilització prudent i productiva dels fons públics.

11. Els drets humans, la diversitat cultural i la cohesió social per garantir la protecció i el respecte de tots els ciutadans, i prevenir la discriminació i l’exclusió.

12. L’obligació de rendir comptes per garantir que els representants i els dirigents locals assumeixin les seves responsabilitats i es considerin responsables dels seus actes.


// GESTIÓ PÚBLICA


// GESTIÓ PÚBLICA

RETRE COMPTES I MIRAR CAP AL FUTUR: L’AVALUACIÓ DE LES PERSONES QUE TREBALLEN A L’ADMINISTRACIÓ

Miquel Salvador Serna, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra

En un context com l’actual, en què els diaris van plens

de notícies que minen la con-fiança de la ciutadania en de-terminades institucions, resulta convenient parar atenció a com funcionen les administracions públiques, que són, sens dubte, un dels pilars de la nostra socie-tat contemporània.

Si mirem al nostre voltant, si-guem on siguem, ens resulta fà-cil trobar l’empremta de l’acció de les administracions públi-ques, sigui fent funcionar esco-les i centres de salut, regulant el funcionament de les relacions econòmiques, promocionant la cultura o vetllant per la segure-tat, entre molts d’altres exem-ples possibles. I si avui som on som i podem fer el que fem és perquè hi ha un seguit de serveis públics que funcionen, i funcio-nen, de segur, perquè sent com són organitzacions intensives en personal, les administracions pú-bliques compten amb persones implicades que desenvolupen la seva activitat professional de for-ma acurada.

Però moltes d’aquestes orga-nitzacions registren importants problemes de funcionament, en bona mesura pel fet que es van dissenyar per respondre a finali-tats molt diferents de les actuals

i, malauradament, en moltes oca-sions no han pogut desenvolupar el necessari procés d’ajust intern a la nova realitat que han hagut d’assumir. En termes de gestió de les persones que en formen part, això s’ha traduït, segura-ment massa sovint, en sistemes que vetllen més assegurar que es penalitza l’incompliment de la llei que no per fomentar i re-conèixer el bon treball professio-nal. Per desviacions del model, moltes administracions han aca-bat fomentant un control basat principalment en el compliment de l’horari, amb retribucions li-neals independents de la feina realitzada, o en uns esquemes de carrera professional basats en l’antiguitat i en mèrits formals que no tenen per què correspondre’s amb les competències reals.

Per intentar canviar les co-ses sorgeixen iniciatives com les vinculades a l’avaluació de les persones que treballen a les administracions públiques. Im-pulsades per canvis en la legis-lació estatal i per l’empenta de directius implicats en la matèria, aquestes iniciatives es concreten en sistemes orientats a valorar la feina que fan els treballadors i les treballadores, però no mirant de penalitzar-les –per a això ja hi ha altres instruments– sinó per in-tentar crear una nova cultura que

s’orienti a la millora i el creixe-ment professional.

Més concretament, aquests sis-temes d’avaluació es basen en aplicacions que combinen un en-focament de control (de l’activitat desenvolupada) amb un enfoca-ment orientat al desenvolupa-ment (a partir de la identificació de potencials), integrant dades “objectives” referides als resul-tats (si aquests podien mesurar-se i atribuir-se a una persona o grup) amb dades referides a les habilitats i competències profes-sionals. La seva implantació s’ha acompanyat de processos de ne-gociació col·lectiva i de campa-nyes d’informació i de formació orientades a generar una cultu-ra de l’avaluació que facilités un canvi de les “regles del joc” en la gestió dels recursos humans de les administracions públiques.

L’avaluació de les persones es-devé així un instrument clau d’un nou model de gestió dels recur-sos humans, tant per la seva inci-dència potencial en àmbits com la carrera professional, la retri-bució, la formació, la selecció, la provisió de llocs de treball o la millora de la motivació i la impli-cació dels professionals del sec-tor públic, com per la capacitat que té per transformar les dinà-miques que caracteritzen la ma-nera de treballar de les adminis-tracions públiques.

Aquestes iniciatives acostumen a generar suspicàcies, especial-ment entre certs col·lectius de treballadors i algunes agrupa-cions professionals, però més enllà de l’encertada demanda sobre l’ús objectiu dels instru-ments adequats, una oposició tancada a qualsevol canvi no farà sinó reforçar unes rigideses que dificulten el desenvolupament d’una funció pública –entesa com a conjunt d’empleades i em-pleats públics, independentment del seu vincle laboral– a l’altura dels reptes que han d’afrontar les nostres administracions.

Perquè això sigui possible ja és hora que es comenci a avaluar els empleats públics, òbviament amb criteris rigorosos, siste-màtics i transparents, conside-rant quins valors es volen impul-sar i quins instruments proposem per fer-ho.

En aquesta línia estan treba-llant administracions autonòmi-ques (com les del País Basc, el Principat d’Astúries o, en certa mesura, la Generalitat de Cata-lunya), municipals (amb exem-ples com l’Ajuntament de Man-

lleu o el de Castelló de la Plana) i supramunicipals (com la Dipu-tació de Barcelona o, més recentment, la Diputació de Giro-na). A tall d’exemple, des de la Diputació de Girona s’està en-degant un sistema que pren com a dades que s’han d’avaluar les aportacions individuals (incloent-hi actituds i competències de ca-da professional a la feina) com les realitzades en grup (atenent als resultats que són fruit del treball en grup o del conjunt d’una uni-tat), i que combina les aprecia-cions d’avaluadors interns (com ara la valoració del comanda-ment directe i les dades del De-partament de Recursos Humans) i d’avaluadors externs (des d’una comissió d’experts fins a la valo-ració dels usuaris o destinataris

de l’activitat desenvolupada). Un model complex, però que pretén desenvolupar una orientació a la millora organitzativa a partir del creixement professional de les persones que formen part de la institució i de les que s’hi incor-porin, veritablement implicades amb el servei públic que aquesta ofereix a la ciutadania.

Sens dubte, la introducció de l’avaluació dels treballadors pot contribuir a desenvolupar aques-ta nova cultura de l’ocupació pública i a reforçar la professio-nalitat dels treballadors i de les treballadores que en formen part, incrementant-ne els nivells de motivació i d’implicació, de ma-nera que redundin en la millora del servei públic.

Presentació de les jornades sobre l’EBEP.

Les noves dependències del Servei d’Intervenció de la Diputació.


// GESTIÓ PÚBLICA


// GESTIÓ PÚBLICA

El Reial decret 817/2009, de 8 de maig, de desenvolupa-

ment parcial de la Llei de con-tractes del sector públic (LC SP) –BOE núm. 118, de 15 de maig–, regula aspectes proce-dimentals per valorar els crite-ris d’adjudicació dels contractes d’apreciació subjectiva, espe-cialment quan s’ha de fer mit-jançant un comitè d’experts o un organisme independent.

El fet que els criteris d’adjudicació els hagi d’avaluar un “comitè d’experts” ens crea, als qui te-nim responsabilitats en la ma-tèria, una certa inquietud. Els haurem previst de forma adient? Són plausibles i avaluables? Són intel·ligibles?

Cercant respostes a aquestes qüestions, podríem examinar al-guns dels defectes més habi-tuals en la formulació de criteris d’avaluació dels contractes, te-nint en compte, però, que qui es-tigui lliure de pecat que tiri la pri-mera pedra!

Tenim, en primer lloc, els crite-ris de valoració definits de forma genèrica per valorar criteris qua-litatius, que no concreten normes clares per fer-ho. Aquí ens refe-rim a criteris com ara “idoneïtat de la metodologia de treball i la proposta tècnica”, “coherència

tècnica i racionalitat de les previ-sions i nivell de coneixement del projecte”, o bé “qualitat del pro-grama de treball i acomodació a les prescripcions tècniques”, com també “les característiques qualitatives i quantitatives dels equips i de les instal·lacions”. Els conceptes destacats (en cursi-va) són jurídicament indetermi-nats i econòmicament inavalua-bles. Efectivament, són criteris d’apreciació subjectiva, que no són avaluables si no s’especifica què és el que es valorarà con-cretament mitjançant cadascuna d’aquestes expressions. Un segon grup de defectes és el

que fa referència a l’establiment de criteris de valoració que, en realitat, són requisits de sol-vència, com ara el molt discu-tit i finalment rebutjat criteri de “l’experiència del licitador en contractes similars al que ara es contracta” o, per exemple, “la disposició per part de les empreses licitadores de certifi-cats de qualitat”. També és cert que aquesta tipologia de defec-tes en l’establiment de criteris d’adjudicació és la que està més encarrilada actualment, després dels centenars de planes de dis-cussió que se’ls ha dedicat. Un tercer grup el formen els crite-

FILAR PRIM

Eduard Culubret, cap del Servei de Contractació de la Diputació de GironaAdvocat i llicenciat en Ciències Econòmiques

ris d’avaluació a l’entorn de les “millores” més o menys indeter-minades. Aquí trobem exemples com ara “aportacions addicio-nals”, “millores substancials”, o, simplement, “qualsevol tipus de millora en relació amb l’objecte del contracte”, sense que esti-guin definides, ni determinades, ni que s’hi estableixin paràmetres de valoració.

Cal, doncs, el màxim rigor en l’establiment de criteris de va-loració, atès que en matèria de contractació pública els que n’exerceixen el control (vegeu la CE) vetllen per la puritat dels contractes fins a extrems inau-dits, tal com resulta de l’exemple que, per acabar, exposo tot se-guit. Mitjançant la Resolució de 10 de juny de 2008 (BOE de 21 de juny de 2008), es publicava una “recomanació” de la Junta Consultiva de Contractació de la Direcció General de Patrimo-ni de l’Estat (com a conseqüèn-cia d’un procediment d’infracció contra el regne d’Espanya per part de la CE), en el sentit que en la licitació d’equipaments in-formàtics no s’ha de fer referèn-cia a la freqüència del rellotge expressada en MHz o GHz dels microprocessadors, encara que es mencionin la mida i les carac-terístiques de la memòria cau o la velocitat de transferència del bus intern, atès que el rendiment no es pot mesurar només per la freqüència del rellotge, sinó que calen altres elements com ara el número i les característiques del joc d’instruccions de què dispo-sa el microprocessador i els re-gistres interns, així com el nom-bre d’instruccions per cicle (IPC).

Es pot filar més prim?

JORNADES SOBRE LA LLEI DE CONTRACTES DEL SECTOR PÚBLIC

Després de complir-se un any i mig de l’entrada en vigor íntegra de la Llei de contractes del sector públic, la Diputació de Girona i la Fundació Democràcia i Govern local van celebrar a Girona, el mes de juny, les primeres jornades d’àmbit estatal, en què experts del món acadèmic i professional van analitzar els aspectes més rellevants que aquesta Llei ha presentat en aplicar-se al món local durant el primer any de vigència. La jornada va tractar des de l’àmbit subjectiu d’aplicació de la nova Llei fins a l’ús de les noves tecnologies en la contractació dels ens locals.

La importància d’aquesta Llei rau en el fet que els ajuntaments necessiten conèixer-la a fons per poder-la aplicar correctament en qualsevol contractació que portin a terme, ja que conté disposicions que modifiquen notablement la legislació anterior. És, de fet, una llei que s’emmarca dins un ampli procés de reformes legislatives impulsat per la Unió Europea.

A les jornades, hi van participar ponents de prestigi vinguts d’arreu de l’Estat espanyol, que van centrar les conferències en les vessants acadèmica, jurídica i administrativa de la Llei. Pel que fa als assistents, van ser principalment polítics, tècnics municipals i juristes. L’objectiu era contribuir a un procés de reflexió i innovació per ajudar els ens locals a adaptar-se a les noves necessitats que la societat reclama que se satisfacin.

La Diputació de Girona va organitzar aquestes jornades arran de la seva incorporació a la Fundació Democràcia i Govern Local, una entitat que aplega diferents entitats supramunicipals, com són ara diputacions, consells insulars i cabildos. Des que va passar a formar part de la Fundació, la Diputació ha participat activament en l’estudi que l’entitat fa de la realitat local i en el seu fòrum de debat, una eina que destaca pel rigor en l’anàlisi, per l’eficàcia organitzativa i per la resposta que dóna a les diferents problemàtiques del món local.

Presentació de les jornades sobre la Llei de contractes del sector públic.


Sardanes, de Jaume Ayats, Anna Costal i Joaquim Rabaseda

Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, d’Inés Padrosa

«Quaderns de la Revista de Girona», núm. 143Sèrie: Guies (núm. 60)

Maig de 2009Edita: Diputació de Girona / Fundació Caixa Girona

Setembre de 2009Edita: Diputació de Girona en col·laboració amb el Con-

sell Comarcal de l’Alt Empordà, l’Ajuntament de Figueres i l’Ajuntament de Roses

En els dos darrers segles, les sardanes s’han transformat vertiginosament. Aquest llibre presenta un conjunt ampli de retalls d’una història sorprenent que retrata, des d’un punt de vista inèdit, l’evolució de la societat gironina. El llibre presenta també un mapa de situació en què es pot veure la imatge actual de l’activitat sardanística a les comarques de Girona. S’hi han des-tacat les agrupacions, les colles, les cobles i les cobles orquestra.

Pau, d’Antoni Egea i David Pujol

«Quaderns de la Revista de Girona», núm. 144Sèrie: Monografies (núm. 85)

Juny de 2009Edita: Diputació de Girona / Fundació Caixa Girona

Aquesta monografia presenta el que coneixem fins ara de la història de Pau, des de les èpoques més reculades -al seu terme municipal s’han trobat les restes més antigues de presència humana a la comarca- fins al moment present. A llarg de gairebé quaranta capítols, els autors del llibre han fet una aproximació als temes més destacats referents al municipi, com ara l’àmbit geogràfic, la cultura i l’art.

Solidaritats, de Ramon Roca

«Quaderns de la Revista de Girona», núm. 145Sèrie: Guies (núm. 61)

Juny de 2009Edita: Diputació de Girona / Fundació Caixa Girona

Les comarques gironines sempre han estat un territori viu i dinàmic en participació ciutadana, segurament influenciades pel fet de ser una terra de pas, oberta al mar i als intercanvis. Solidaritats pretén fer un retrat de la rica i extensa realitat solidària d’aquest territori. Una realitat present sobretot en el teixit associatiu, però que també trobem integrada en centres educatius, administracions i empreses privades, entre d’altres.

El Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà es compon de més de 2.000 biografies de personatges altempordanesos que han destacat en diferents disciplines. Es tracta d’una contribució de primera línia al coneixement de la vida i la societat altempordanesa. El Diccionari s’ha escrit amb la voluntat d’acompanyar la literatura existent sobre l’Alt Empordà i ser-ne un comple-ment rigorós i de consulta immediata.

Revista de Girona · L’ACCENT MUNICIPAL 3 // SUMARI Edita: Oficina de Comunicació Diputació de...

Documents

Transcript of Revista de Girona · L’ACCENT MUNICIPAL 3 // SUMARI Edita: Oficina de Comunicació Diputació de...