Valencia 4º 2012

8/11/2019 Valencia 4 2012

1/453Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

R E F O R

FITXA 1

1 Encercla els substantius de cada oraci i subratlla els adjectius que els acompanyen.

Aquest patinet nou funciona amb un motor elctric.

Les sabates roges, me les ha regalades ma tia andalusa.

Aquesta granota blava viu als boscos tropicals. El meu osset blanc t una pota trencada.

2 Escriu un substantiu i un adjectiu per a completar cada oraci.

El no marcava b les hores.

Aquesta ja no em ve bona.

Tres han caigut de la pomera del jard.

3 Escriu almenys dues oracions a partir de lescena que

continguen un substantiu acompanyat dun adjectiu.

Els substantiussn les paraules amb qu anomenem les persones, els animals

o les coses. Els substantius tenen gnere: sn masculins o femenins. Tamb tenen

nombre: poden estar en singular o en plural.

Els substantius solen portar davant un determinant.

Els adjectiussn les paraules que diuen com sn o com estan les persones,

els animals o les coses. Van en el mateix gnere i nombre que el substantiuque acompanyen.

Recorda

1UNITAT

Els substantius. Els adjectius

Nom Data

8/11/2019 Valencia 4 2012

2/454 Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Recorda

1

Encercla la sllaba tnica daquestes paraules. partit msic jugador rbitre

can aix botija mnega

pacincia cientfic examen francs

2 Copia les paraules de lactivitat anterior on corresponga.

Accent agut ()

Accent greu (`)

Sense accent

3 Completa cada paraula amb la vocal accentuada corresponent.

c ntim n vol cab s arr s

bal caf calcet

La sllaba que sona ms forta en una paraula s la sllaba tnica.

En algunes paraules, la sllaba tnica es marca amb un signe que sanomena

accent grfic. En valenci, laccent grfic pot ser agut() o greu(`).

unitat 1. FITXA2

Recorda

Nom Data

Laccentuaci

8/11/2019 Valencia 4 2012

3/45

8/11/2019 Valencia 4 2012

4/45

8/11/2019 Valencia 4 2012


R E F O R

unitat 2. FITXA2

1 Encercla les paraules agudes i classifica-les.

estoig llapis cabs bolgraf pissarra

quadern pat sencer punx cadira

Agudes amb accent

Agudes sense accent

2 Completa els mots encreuats. Totes sn paraules agudes.

Quina s la paraula que no porta accent grfic?

Per qu?

Les paraules que tenen com a sllaba tnica lltima sllaba sanomenen paraules

agudes.

Les paraules agudes porten accent grfic en els casos segents:

Quan acaben en vocal o en vocal seguida de -s.

Quan acaben en -eno -in.

Recorda

Nom Data

Laccent en les paraules agudes

8/11/2019 Valencia 4 2012


unitat 2. FITXA3

Nom Data

El cos

1 Escriu on corresponga seguint el codi.

genollturmell

altfort

assegutagenollat

8/11/2019 Valencia 4 2012

7/459

R E F O R

FITXA 1

Els demostratiussn les paraules que indiquen la distncia que hi ha entre la

persona que parla i els ssers o els objectes a qu es refereix.

Quan van davant del substantiu, els demostratius sn determinants i van en

el mateix gnere i nombre que els substantius que acompanyen.

1 De qui s cada taula? Escriu els noms dels xiquets on corresponga.

2 Observa i completa la descripci amb el demostratiu que corresponga en cada cas.

El nostre parc

Ac tens el parc del meu barri. En zona

darena s on juguen els menuts. tobogan

s vell i no esvara b. En canvi, enganxar-se

d anelles s molt divertit. Tamb magrada

engronsador, que puja molt alt. I, a ms,

en pista podem jugar a futbol.

Aquesta taula s de Pep

i aqueixa taula s de Mart.

Aquella taula del final s

de Laura.

aquell aquesta aqueix aquella aqueixes

Recorda

3UNITAT

Nom Data

Els demostratius

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

8/11/2019 Valencia 4 2012


Recorda

SO

Les paraules que tenen com a sllaba tnica la penltima sllaba sanomenen paraules

planes.

Les paraules planes porten accent grfic en els casos segents:

Quan acaben en consonant, excepte en les terminacions -as,-es,-is,-os,-us, -en,-in.

Quan acaben en diftong.

1 Ordena les sllabes i escriu paraules planes. Compte amb els accents!

unitat 3. FITXA2

2 Subratlla les paraules planes i colloca laccent grfic en les que en necessiten.

Alex dibuixa un cervol a la pissarra.

Victor juga a basquet en lequip de lescola.

Sara diu que els examens eren facils.

La bruixa prepara un liquid magic.

Angels ha fet un guisat de pesols i ceba.

Recorda

TAN

RES

GRAF CASPL

TI

L SO LABO

DI LRA FONCA TE

Nom Data

Laccent en les paraules planes

8/11/2019 Valencia 4 2012


R E F O R

unitat 3. FITXA3

Nom Data

Els animals vertebrats


becpota

gilvelo

nadararrossegar-se

8/11/2019 Valencia 4 2012


UNITAT FITXA 1

RecordaRecorda

Els numeralssn paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa.

Els numerals poden ser cardinals i ordinals.

Els numerals cardinals sn els que expressen quantitats exactes. Els numerals

ordinalssn els que indiquen lordre que ocupen els ssers o els objectes.

Elsindefinitssn paraules que expressen quantitat de manera imprecisa.

1 Subratlla els numerals daquest text i encerclan els indefinits.

El nostre parc

Alguns dies, quan eixim de lescola, tres amics i jo anem

a berenar a casa de la iaia. Ens prepara moltes galetes

i uns quants sucs. I tamb ens dna algunes llepolies.

Iaia, noms mhas donat cinc caramels! li dic.Si estiguera ac ta mare, et diria que ja tens massa dolos.

Aix s veritat. La mare noms em deixaria menjar una o dues

llepolies. Per aix magradaria berenar a ca la iaia tots els dies!

2 Escriu canviant el numeral cardinal per lordinal corresponent, com en lexemple.

sis sis tres cinc

set nou quatre

3 Dibuixa tenint

en compte

lindefinit utilitzat.

4

Moltes pilotes de tenis Poques raquetes

Nom Data

Els quantificadors

8/11/2019 Valencia 4 2012


R E F O R

unitat 4. FITXA2

1 De quin tipus s cada paraula? Relaciona.

Recorda

Les paraules que tenen com a sllaba tnica lantepenltima sllaba sanomenen

paraules esdrixoles.

Totes les paraules esdrixoles saccentuen grficament.

2 Subratlla les paraules esdrixoles i posals laccent.

piramide musica mag paciencia

ceramica abric pellicula medicina

farmacia llanterna escut matematiques

3 Completa cada oraci amb la paraula adequada del parell.

fabrica

fbrica

Brbara treballa en una de gelats.

Mart t una empresa que taulells valencians.

practica

prctica

Vicent amb el piano cinc hores al dia.

Encara no tinc molta amb aquest ordinador.

anima

nima

Quan em va vore, li va caure l als peus.

Lafici lequip en el campionat.

aguda

esdrixola

planabal

cmic pastisset

mnega

taulacmera

Nom Data

Laccent en les paraules esdrixoles

8/11/2019 Valencia 4 2012


unitat 4. FITXA3

Nom Data

Els animals invertebrats


cucpapallona

ruscformiguer

picarxuplar

8/11/2019 Valencia 4 2012


R E F O R

FITXA 1

Elsverbssn les paraules que expressen accions.

La conjugacidun verb s el conjunt de totes les seues formes.

Linfinitius la forma que utilitzem per a anomenar els verbs.

Hi ha tres conjugacions segons lacabament de linfinitiu. Pertanyen a la primera

conjugaci els verbs acabats en -ar; a la segona conjugaci, els verbs acabats

en -ero -re; i a latercera conjugaci, els verbs acabats en -ir.

1 Subratlla els verbs daquest text.

Un futur metge

La mare del meu amic Pasqual treballa a lhospital. Cada dia

atn molts malalts que acudeixen a la consulta. Pasqual sap

moltes coses de medicina perqu pregunta a sa mare i lliginformaci sobre el tema. De segur que seguir els passos

de sa mare. Jo estic convenuda que algun dia ser un metge

magnfic.

2 Pensa en linfinitiu dels verbs que has subratllat i escriu-lo en la columna corresponent.

1a conjugaci (-ar) 2a conjugaci (-er o -re) 3a conjugaci (-ir)

3 Escriu un verb, diferent dels que han eixit en aquesta fitxa, per a cada terminaci.

-ar -er/-re -ir

Recorda

5UNITAT

Nom Data

El verb

8/11/2019 Valencia 4 2012


Recorda

Quan escrivim, posem un punt(.) al final de cada oraci.

Hi ha tres tipus de punt:

El punt i seguitsepara dues oracions dun mateix pargraf.

El punt i a partsepara dos pargrafs.

El punt final sescriu al final del text.

Desprs de punt sescriu sempre majscula.

unitat 5. FITXA2

1 Escriu de quin tipus de punt es tracta.

Ning s perfecte

El meu esport favorit s el futbol. El practique a lescola,al carrer i fins i tot a casa.

Tamb magrada jugar a tenis i a pdel. Ara b, no sc

tan destre amb les mans com amb els peus. Per aix,

el meu germ sempre vol jugar amb mi al ping-pong.

Aix sempre em guanya.

2 Aquest text t tres oracions. Copial posant els punts i les majscules que hi falten.

Em dic Pepa i sc de Bocairent el meu poble est situat a la comarca de la Vall dAlbaida

s un lloc encantador amb unes vistes fantstiques de la Serra de Mariola.

Nom Data

El punt

8/11/2019 Valencia 4 2012


R E F O R

unitat 5. FITXA3

Nom Data

El mar


eri de marpolp

pescadorbus

farboia

8/11/2019 Valencia 4 2012


UNITAT FITXA 1

Recorda

Les formes verbals poden estar en singular o en plural, segons el nombre

de persones que realitza lacci del verb, i fer referncia a la persona que parla

(primera), a la que escolta (segona) o a una altra (tercera). Per aix diem que els

verbs tenen nombre ipersona.

1 Subratlla els verbs de les bafarades i copials en la columna que corresponga.

6

Verbs en singular Verbs en plural

2 Completa les formes que falten del verb cantar.

1a persona 2a persona 3a persona

Singular cante

Plural canteu

Jo encarano ho tincmolt clar.

Vosaltresanireua lexcursi?

Anna iMarta s

que hi van.

Nosaltrestamb

hi anem.

I tu, Llusa,ja ho saps? No, encara

no ho s.

Nom Data

El nombre i la persona en els verbs

8/11/2019 Valencia 4 2012


R E F O R

unitat 6. FITXA2

1 Escriu les comes que falten en les bafarades.

2 Escriu enumeracions per completar aquestes oracions. No oblides les comes!

Els meus amics sn:

Els meus jocs preferits sn:

3 Escriu les comes que falten en aquesta carta.

Recorda

Sescriu coma(,) en els casos segents:

Per separar els elements duna enumeraci.

En les cartes, postals, notes, etc., desprs de la salutaci i desprs del comiat.

Benvolgut senyor

Linformem que ja pot passar per les nostres oficines i recollir

la documentaci que ens va sollicitar.

Atentament

Macari MartCap de Secci

Qu s el quems tagrada

menjar?

Magraden elsespinacs els

llegums la fruitai la verdura.

Quiconvidarsa berenar?

Convidar CarmeMiquel Ddac

Llusa i Mart.

Nom Data

La coma

8/11/2019 Valencia 4 2012


unitat 6. FITXA3

Nom Data

La classe


clari motxillaestoig

explicar esborraranotar

8/11/2019 Valencia 4 2012


R E F O R

FITXA 1

1 Subratlla les formes verbals de les bafarades segons sindica.

2 Completa escrivint la forma adequada del verb entre parntesis.

Fa molts anys, quan jo (ser, passat) xicoteta,

la meua famlia (viure, passat) en un altre poble.

Andreu i jo (anar, present)

junts a escola tots els dies.

El prxim dissabte, nosaltres (jugar, futur)

a bsquet. I vosaltres, qu (fer, futur) ?

Els verbs situen les accions en un temps concret. Segons el moment de lacci,

les formes verbals sagrupen en diversos temps.

Les formes verbals que situen lacci en el passat pertanyen alstemps passats.

Les formes verbals que situen lacci en el present pertanyen alstemps presents.

Les formes verbals que situen lacci en el futur pertanyen alstemps futurs.

Recorda

7UNITAT

Ahir vas vore lasrie de monstres

en Canal 89?

No, i huitampoc puc.

Jo te la gravar iaix la vors dem.

roig temps present

blau

temps passatnegre temps futur

Nom Data

Els temps verbals

8/11/2019 Valencia 4 2012


Recorda

Per representar el so de la xde xandall:

Sescriu x a principi de paraula i desprs de consonant.

Sescriutxentre vocals.

Sescriu iga final de paraula.

1 Encercla les paraules que tenen el so de xandall.

maduixa xocolate safareig motxilla punxa

dibuixar baix cotxe peix goig

2 Escriu les paraules correctes seguint la clau.

upl sandvi esto

lle carofa flea

3 Completa lembarbussament i aprn-lo.

El Pin o va dir al Pan o: Vols que et pun e

amb un pun ?. I el Pan o va dir al Pin o:

Pun am, per a la pan a no.

unitat 7. FITXA2

x

tx

ig

Nom Data

Ls de x,tx i ig

8/11/2019 Valencia 4 2012


R E F O R

unitat 7. FITXA3

Nom Data

El bosc


esquirolrabosa

boletrosella

llenyaterguardabosc

8/11/2019 Valencia 4 2012


UNITAT FITXA 1

Recorda

8

Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -arpertanyen a la primera conjugaci.

La major part dels verbs de la primera conjugaci es conjuguen com parlar.

1 Localitza en la sopa de lletres sis verbs de la primera conjugaci i escriu-los.

T R E B A L L A R

I U M A N R C A

S O C N A D A R S

D L M E R C I P

C O N F I A R T A

M D P E N S A R R

2 Escriu les formes indicades del verb parlar.

Present Imperfet Passat

simpleFutur Condicional

1a persona parle parl parlaria

3a persona parlava parlar

3 Relaciona cada oraci amb el temps verbal corresponent.

Pepa, presentares el treball de Medi? Present

No recordava el color dels teus ulls. Imperfet

Anireu a laniversari de Miquel? Passat simple

Pense molt en tu. Futur

Em compraria aquesta camisa. Condicional

Nom Data

La primera conjugaci

8/11/2019 Valencia 4 2012


R E F O R

unitat 8. FITXA2

1 Classifica les paraules on corresponga.

Recorda

Per representar el so de la xde xarxa:

Sescriu xa principi de paraula.

Sescriu ixentre vocals i a final de paraula.

maduixa peix xocolate xancla xilfon llanxa

Sona com xarxa Sona com xiquet

2 Resol els mots encreuats.

Nom Data

Ls de xi ix

8/11/2019 Valencia 4 2012


unitat 8. FITXA3

Nom Data

La localitat


ajuntamentesglsia

plaaavinguda

vianantpolicia

8/11/2019 Valencia 4 2012


R E F O R

FITXA 1

1 Encercla les sis formes verbals que pertanyen a verbs de la segona conjugaci.

pensaven temem corrers partem batrs

dormireu escric prem ateneu esperaves

2 Escriu les formes indicades del verb tmer i del verb batre en 1a persona.

Present Imperfet Passat simple Futur Condicional

tmer temia temeria

batre bat batr

3 Pinta cada part del dibuix del color que sindica.

Verbs en present: marr claret Verbs en imperfet: blau fosc

Verbs en futur: roig Verbs en passat simple: groc

Verbs en condicional: verd. Infinitius: blau clar

Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -ero -repertanyen a la segona conjugaci.

Molts verbs de la segona conjugaci es conjuguen com tmer.

Recorda

9UNITAT

Nom Data

La segona conjugaci

sabersabria

podries

volerplogu

riure

temem venvolies podem

coneixeucorrerem

viuran

creur

naixer creixia

erasabeu

transcorrien

pertanys

corres

8/11/2019 Valencia 4 2012


Recorda

1 Copia canviant els dibuixos per paraules amb b.

Ambrosi t un de color .

Humbert menjava i .

Sembla que shan fos totes les del .

2 Completa amb bo v. Compte amb les majscules!

rauli i lanca passeja en pels afore del po le.

rgida en eja a el seu amic lai.

Tal com sespera a, lassem lea va ser un xit.

Josep no recorda a on havia den iar el paquet.

3 Fixat en el model i forma paraules que comencen per em-o en-.

bolic vol barca

ver bena viudo

Sescriu bdavant de ri li darrere de m.

Sescriuvdarrere de ni en limperfet dels verbs de la primera conjugaci.

unitat 9. FITXA2

Nom Data

Ls de biv

botella embotellar verns envernissar

8/11/2019 Valencia 4 2012


R E F O R

unitat 9. FITXA3

Nom Data

Lhort


fruitesverdures

tisorescistella

llaurarsembrar

8/11/2019 Valencia 4 2012


UNITAT FITXA 1

Recorda

1 Encercla noms els verbs de la tercera conjugaci.

2 Ratlla la forma que no corresponga en cada cas.

Imperfet mentia, lluem, collir, oa, agraeu, imprimiesPresent sentim, compliren, pateix, serveixen, obrin, vesteixes

Futur colliran, traduir, llegirs, descobr, complirem, eixireu

Condicional dormiria, cosireu, fugirem, ompliries, agraisc, escopirien

3 Tria i completa cada oraci amb la forma que correspon a les indicacions.

Enric (patir, present) molt pel seu fill.

Si poguera, (dormir, condicional) tres hores ms.

Quan rem menuts, el meu germ i jo (fugir, imperfet) dels gossos.

La setmana que ve la iaia em (cosir, futur) la disfressa.

Els llauradors (collir, passat simple) el mes passat totes les taronges.

Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -irpertanyen a latercera conjugaci.

Molts verbs de la tercera conjugaci es conjuguen com sentir.

10

Nom Data

La tercera conjugaci

dormiria fugem colliren pateix cosir

pescard

ormirpartirdibuixarsentirpen

sartmerimprimirabaix

arob

rirescriurecosirconix

ereixir

8/11/2019 Valencia 4 2012


R E F O R

unitat 10. FITXA2

1 Copia les oracions escrivint les quantitats correctament.

La iaia ha fet hui huitantaset anys.

A la meua classe hi ha trentaun alumnes.

El partit de bsquet va acabar

norantados a setantahuit.

2 Escriu la paraula amb guionet que correspon a cada definici.

Ver que serveix per a matar rates i ratolins.

Persona que es dedica a escurar xemeneies.

Planta que gira buscant la llum del sol.

Pea de metall que els cotxes porten per parar els xocs.

Mena de paraigua gegant emprat per parar el sol.

Recorda

Sescriu guionet(-) en els casos segents:

En els numerals, entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes.

En les paraules formades per la uni de dues paraules, una que acaba en vocal

i una altra que comena en r, so x.

Nom Data

Ls del guionet (-)

8/11/2019 Valencia 4 2012


unitat 10. FITXA3

Nom Data

La botiga de roba


aparadoremprovador

caixamaniqu

dependentaclienta

8/11/2019 Valencia 4 2012


R E F O R

FITXA 1

Les formes verbals poden ser simples o compostes.

Lesformes verbals simplesconsten duna paraula i pertanyen atemps simples.

Lesformes verbals compostes consten de dues paraules i pertanyen atemps

compostos. Els temps compostos es formen amb el verb auxiliar haver.

Recorda

1 Subratlla les formes verbals daquest text dacord amb les indicacions.

La revisi

Elena i jo tenem hui una revisi mdica en lequip de bsquet.

Hem anat ben matinet, per la metgessa encara no havia arribat.

Aix que Elena mha dit:

I si tornem a la vesprada?

No, que ens perdrem lentrenament.

Quan ha arribat la metgessa, sha sorprs molt:

Qu feu ac tan mat? Veniu a la vesprada, uns minutets abans

de lentrenament. Si a s molt rpid...

Qu thavia dit jo? sha burlat la meua amiga mentre tornvem a casa.

2 Relaciona cada forma verbal amb el temps corresponent.

Hem tornat Heu acabat

Haureu fet Havem insistit

Haurien avisat Haurs ents

Havies vingut Hauria investigat

He comprs Havia descobert

perfet

condicional perfet

futur perfet

plusquamperfet

11UNITAT

Nom Data

Els temps compostos

roig forma simple blau forma composta

8/11/2019 Valencia 4 2012


Recorda

1 Ordena les lletres i escriu els noms.

A final de paraula, el so pes pot representar amb po amb b.

Generalment, darrere de vocal tnica sescriu p.

Darrere de vocal tona o consonant, sescriu po bsegons com sescriguen

les paraules de la mateixa famlia.

unitat 11. FITXA2

2 Fixat en la paraula derivada i completa els mots primitius amb po b.

cal calba cam camperol col colpejar

destor destorbar tom tombar llam llampegar

3 Completa amb po b.

El tal s un poc mio Vam fer un tom per Cal

Feli t por de quedar-se cal He fet arrs am fesols i na s.

P C S B AE R BR O R

P PL O

Nom Data

pi b a final de paraula

X RO P A

8/11/2019 Valencia 4 2012

33/45

8/11/2019 Valencia 4 2012


UNITAT FITXA 1

all

tard

rpidament

moltssim

dem

Recorda

12

Les paraules que expressen circumstncies de temps, de lloc, de manera

o de quantitat sanomenen adverbis.

Quasi tots els adverbis acabats en -ment sn de manera.

1 Encercla els sis adverbis que hi ha en aquest text i classificals.

Un passeig pel camp

Ahir mon pare i jo vam fer un recorregut en bicicleta

pel terme. A mon pare li agrada molt passejar

tranquillament pels camins dhorta. Sempre em conta

les histries que va viure all de menut. I jo descobrisc

cada dia ms coses de la histria de la famlia

i del nostre poble.

Temps Lloc Manera Quantitat

2 Completa aquestes oracions amb ladverbi adequat, segons el que sindica.

Magrada anar amb bicicleta (quantitat).

haur destudiar per a lexamen de Medi (temps).

No magrada arribar als llocs (temps).

Miquel s aquell xic que est (lloc).

La policia arrib al lloc de laccident (manera).

Nom Data

Ladverbi

8/11/2019 Valencia 4 2012


R E F O R

unitat 12. FITXA2

1 Copia les oracions canviant els dibuixos per les paraules proposades.

Miquel sha cremat el amb un .

El eix disparat com un .

Vols pintar la amb un estampat de ?

2 Fixat en la paraula derivada i completa amb to d la paraula primitiva.

acor acordar fon fonteta nor nrdic

den dental fre fredor sli solidesa

3 Completa amb to d.

La comunita de vens ha arriba a un acor

A leda dArman vaig anar a viure al nor

Rober em diu que sc afortuna

A final de paraula, el sotes pot representar ambto amb d.

Generalment, darrere de vocal tnica sescriut.

Darrere de vocal tona o consonant, sescriuto dsegons com sescriguen


Recorda

dard

petard

lleopard

coet

dit

paret

Nom Data

ti d a final de paraula

8/11/2019 Valencia 4 2012


unitat 12. FITXA3

Nom Data

Lexcavaci arqueolgica


pinzellcabs

trencatvalus

excavarnetejar

8/11/2019 Valencia 4 2012


R E F O R

FITXA 1

1 Fixat en les paraules destacades i encercla-les segons el tipus denlla que siguen.

A la bibliotecaAhir vaig anar ala biblioteca ambels meus amics.

Vam estar enla secci infantil itamb enla de majors.

La bibliotecria ens va explicar com funcionaven els

fitxers, perPasqual niho va entendre niva posar

inters perentendre-ho.

2 Completa amb la conjunci necessria.

La iaia t un canari el iaio t un gosset.

Jo volia anar al cine no em quedaven diners.

Vols llonganissa prefereixes hamburguesa?

Josep no vol llegir jugar a res.

Les paraules que serveixen per a unir paraules o grups de paraules entre si

sanomenen enllaos.

Quan els enllaos uneixen paraules o grups de paraules que depenen els uns dels

altres sanomenen preposicions.

Quan els enllaos uneixen paraules o grups de paraules que no depenen entre si

sanomenen conjuncions.

Recorda

13UNITAT

Nom Data

Els enllaos

roig preposicions blau conjuncions

i o per ni

8/11/2019 Valencia 4 2012


1 Completa cada oraci amb una paraula acabada en co g, de la mateixa famlia

que la destacada.

El que ha naufragats un

La circulaci sangunias la circulaci de la

Unfangars un lloc ple de

Es dedica a la mecnica, s a dir, s

Els carranquetssn els fills del

2 Escriu el femen o el mascul, segons corresponga.

blanc pedagoga

llarga clssic

prctica psicleg

amarg nrdica

3 Completa amb co g.

El cientfi estudia els fon s al microscopi. Vols un su dalberco ?

Vam estar en un alber prop dAlberi El psicle s ami meu.

A final de paraula, el so kes pot representar amb co amb g.

Generalment, darrere de vocal tnica sescriu c.

Darrere de vocal tona o consonant, sescriu co gsegons com sescriguen


unitat 13. FITXA2

Recorda

Nom Data

ci g a final de paraula

8/11/2019 Valencia 4 2012


R E F O R

unitat 13. FITXA3

Nom Data

El museu


vitrinapedestal

quadreesttua

preguntarinformar

8/11/2019 Valencia 4 2012

40/4542

UNITAT FITXA 1

Recorda

1 Marca les expressions que siguen oracions.

foc la muntanya sha pegat. Magraden els llibres daventures.

La setmana que ve arriben els meus cosins. calor i sol fa

2 Ordena les peces i escriu les oracions que formes.

3 Encercla el subjecte i subratlla el predicat en cada oraci.

Aquesta rellotgera arregla els rellotges de corda.

El meu germ vindr a les cinc.

Magda i Joan van al cine cada cap de setmana.

Mha donat a la vena del tercer.

Loracis un conjunt de paraules que expressa un pensament complet i que cont,

almenys, un verb.

Les oracions tenen subjecte i predicat.

El subjecte s la persona, animal o cosa a qu es refereix el verb.

El predicat s all que es diu del subjecte.

14

Miquel

gossos

i

estaven

estudien lexfrancs.

Aquests en la gossera.

Nom Data

Loraci: subjecte i predicat

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

8/11/2019 Valencia 4 2012


R E F O R

unitat 14. FITXA2

1 Escriu els dos punts on calga.

Estiu o hivern?

Ma mare sempre diu A lestiu, tot el mn viu!. I s que quan

arriba lestiu no pare en torreta. Magrada fer moltes coses

anar en bicicleta, nadar, prendre la fresca

El meu amic Toni diu Si no existira lestiu no s si podria

viure. I jo li dic s clar que podries!. Perqu lhivern tamb

t coses bones la lliga, els amics descola, les vesprades depluja veient una pelli

2 Pensa i escriu qu tagradaria fer a lestiu. No toblides dels dos punts.

A lestiu magradaria fer moltes coses

3 Completa el que diuen els personatges. No toblides dels dos punts ni de les cometes.

Clara va preguntar a Andreu

i Andreu

li va contestar

Sescriuen dos punts (:):

Davant duna enumeraci que sanuncia.

Abans de citar les paraules exactes que ha dit alg.

Recorda

Nom Data

Els dos punts

Em falta pocper a

acabar-lo.

Ja has llegit el llibre

que et vaig deixar?

8/11/2019 Valencia 4 2012


unitat 14. FITXA3

Nom Data

El vaixell


cabinacoberta

marinerpassatgers

ncorarems

8/11/2019 Valencia 4 2012


R E F O R

FITXA 1

1 Relaciona.

A quina hora has arribat? Expressa una emoci.

La temperatura ha abaixat dos graus. Fa una pregunta.

Laia, tanca la porta, per favor. Expressa una ordre. Um, que bona que est la pizza! Dna una informaci.

2 Llig el text i copia una oraci de cada tipus on corresponga.

Una festa sorpresa

Dissabte celebrarem una festa sorpresa per a la mare.

Quines ganes que tinc de vore-li la cara!

Vindran tamb les seues companyes de lescola?Pare, avisa tamb les cosines dAlbaida.

Oraci enunciativa

Oraci interrogativa

Oraci exclamativa

Oraci exhortativa

Segons la intenci amb qu les diem, hi ha diverses classes doracions.

Les oracions que utilitzem per a donar informaci sn oracions enunciatives.

Les oracions que utilitzem per a fer preguntes sn oracions interrogatives.

Les oracions que utilitzem per a donar ordres o per a prohibir sn oracions

exhortativeso imperatives.

Les oracions que utilitzem per a expressar emocions sn oracions exclamatives.

Recorda

15UNITAT

Nom Data

Classes doracions

8/11/2019 Valencia 4 2012


1 Encercla els punts suspensius daquest text seguint el codi.

A espai, Laia!

Laia s una xiqueta un poc entremaliada.

s valenta, atrevida, arriscada... En definitiva,

un coet. Ac la tens enfilant-se a un arbre.

Per qu s aix? Ai! Un pardalet ha eixitvolant a un pam del nas de Laia! Quin ensurt!

2 Escriu els punts suspensius i explica qu indiquen: enumeraci incompleta, dubte,

sorpresa o temor.

El mag va alar la vareta i Oh, quina meravella!

Comprar albergines, peres, encisam, tomaques

s que jo he perdut el rellotge.

A son pare li diuen li diuen Joan!

3 Escriu una oraci amb punts suspensius sobre el dibuix.

Els punts suspensius () sescriuen en els casos segents:

Quan deixem incompleta una enumeraci.

Quan interrompem una oraci per expressar dubte, sorpresa, temor

unitat 15. FITXA2

Recorda

Nom Data

Els punts suspensius

roig enumeraci incompleta blau expressi de dubte, sorpresa, temor...

8/11/2019 Valencia 4 2012

45/45

R E F O R

unitat 15. FITXA3

Nom Data

El plat de televisi


micrfonfocus

presentadoratcnic de so

filmarmaquillar

Valencia 4º 2012

Documents

Transcript of Valencia 4º 2012