Desertificació

14
sumari | sumario La veu de lexpert | La voz del experto 2 Recursos dinformació | Recursos de información 4 Lentrevista | La entrevista 6 QuL diu la premsa | QuØ dice la prensa 10 Glossari | Glosario 11 El Ventilador 12 Quan el desert segueix lhome Cuando el desierto sigue al hombre Quan el desert segueix lhome | Cuando el desierto sigue al hombre | 1 butlletí boletín juny | junio nœm. 27 La tercera part de la conca Mediterrània, una terra tradicionalment rica en història i diversitat, està actualment amenaçada per la desertificació, o el que Øs el mateix, per la pobresa. La desertificació Øs pobresa de recursos naturals, de biodiversitat, de funcions; pobresa econòmica i social; en altres paraules, pobresa vital. La desertificació Øs un daquells grans problemes ambientals que afecten a lequilibri dels grans sistemes de la terra, i que percebem lluny de la nostra realitat quotidiana. Un gegant complex i inabastable al qual aparentment no podem fer front. Arreu van sorgint veus i campanyes que posen de manifest com contribuïm tots amb els nostres hàbits i decisions a la progressió de la desertificació en el nostre territori i en altres àrees molt allunyades, i ens inviten a canviar de direcció. En aquest butlletí en recollim solament una mostra. Però, quL Øs el que realment ens manca? : la informació per entendre la realitat o el coratge per a transformar-la ?. La capacitat del ser humà dautoenganyar- se i desviar la mirada pot tenir molt a veure en el desenllaç. La tercera parte de la cuenca MediterrÆnea, una tierra tradicionalmente rica en historia y diversidad, estÆ actualmente amenazada por la desertificación, o lo que es lo mis- mo, por la pobreza. La desertificación es pobreza de recursos naturales, biodi- versidad, de funciones; pobreza económica y social; en otras palabras, pobreza vital. La desertificación es un de estos problemas ambientales que afectan al equilibrio de los grandes sistemas de la tierra, y que percibi- mos lejos de nuestra realidad cotidiana. Un gigante complejo e inabarcable al cual aparentemente no podemos afrontar. Por todo el mundo van surgiendo voces y campaæas que ponen de manifiesto como contribuimos todos con nuestros hÆbitos y decisiones a la progresión de la desertificación en nuestro territorio y en otras Æreas mucho mÆs lejanas, y nos invi- tan a cambiar de dirección. En este boletín recogemos solamente una muestra. Pero, ¿quØ es realmente lo que nos falta? : ¿ la información para entender la realidad o el coraje para transformarla? La capacidad del ser humano de autoengaæarse y desviar la mirada puede tener mucho a ver en el desenlace.

Transcript of Desertificació

Page 1: Desertificació

sumari | sumario� La veu de l�expert | La voz del experto 2

� Recursos d�informació | Recursos deinformación 4

� L�entrevista | La entrevista 6

� Què diu la premsa | Qué dice la prensa 10

� Glossari | Glosario 11

� El Ventilador 12

Quan el desert segueix l�homeCuando el desierto sigue al hombre

Quan el desert segueix l�home | Cuando el desierto sigue al hombre | 1

butlletíboletín

juny | junionúm. 27

La tercera part de la conca Mediterrània,una terra tradicionalment rica en història idiversitat, està actualment amenaçada perla desertificació, o el que és el mateix, perla pobresa. La desertificació és pobresa derecursos naturals, de biodiversitat, defuncions; pobresa econòmica i social; enaltres paraules, pobresa vital.

La desertificació és un d�aquells gransproblemes ambientals que afecten al�equilibri dels grans sistemes de la terra, ique percebem lluny de la nostra realitatquotidiana. Un gegant complex iinabastable al qual aparentment no podemfer front.

Arreu van sorgint veus i campanyes queposen de manifest com contribuïm totsamb els nostres hàbits i decisions a laprogressió de la desertificació en el nostreterritori i en altres àrees molt allunyades, iens inviten a canviar de direcció. En aquestbutlletí en recollim solament una mostra.

Però, què és el que realment ens manca? :la informació per entendre la realitat o elcoratge per a transformar-la ?.

La capacitat del ser humà d�autoenganyar-se i desviar la mirada pot tenir molt a veureen el desenllaç.

La tercera parte de la cuenca Mediterránea,una tierra tradicionalmente rica en historiay diversidad, está actualmente amenazadapor la desertificación, o lo que es lo mis-mo, por la pobreza. La desertificación espobreza de recursos naturales, biodi-versidad, de funciones; pobreza económicay social; en otras palabras, pobreza vital.

La desertificación es un de estos problemasambientales que afectan al equilibrio de losgrandes sistemas de la tierra, y que percibi-mos lejos de nuestra realidad cotidiana. Ungigante complejo e inabarcable al cualaparentemente no podemos afrontar.

Por todo el mundo van surgiendo voces ycampañas que ponen de manifiesto comocontribuimos todos con nuestros hábitos ydecisiones a la progresión de ladesertificación en nuestro territorio y enotras áreas mucho más lejanas, y nos invi-tan a cambiar de dirección. En este boletínrecogemos solamente una muestra.

Pero, ¿qué es realmente lo que nos falta? :¿ la información para entender la realidado el coraje para transformarla?

La capacidad del ser humano deautoengañarse y desviar la mirada puedetener mucho a ver en el desenlace.

Page 2: Desertificació

La veu de l�expert

2| Quan el desert segueix l�home | Cuando el desierto sigue al hombre

La desertificació: entre la ciència i la política

La desertificació és un concepte comúclarament relacionat en el nostre imaginaricol·lectiu a un desert africà. Aquest ha estatun cas exitós d�una incorrecta estratègia decomunicació que va transformar la parauladesertificació en una mediàtica peròdistorsionada paraula clau, usada perobtenir l�atenció mundial al problema, peròque divulga una imatge allunyada delnostre paisatge mediterrani futur.

Actualment la convenció internacionalfirmada per més d�un centenar de països,ha creat una estructura per a l�acciópolítica, mentre la comunitat científicaencara està lluny d�entendre com ladesertificació evolucionarà en el futur, i elspaïsos es van comprometent a formularaccions i polítiques a fí de mitigar elsprocessos de degradació del sòl i els efectesde la sequera.

La Convenció de les Nacions Unidesaprovada en el 1994 a París defineix elterme «desertificació» com un procés dedegradació de la terra que afecta a leszones àrides, semiàrides i sequessubhumides, i que és el resultat de lesvariacions climàtiques i de les activitatshumanes. En aquesta definició no va estarespecificada la relació entre les variacionsclimàtiques i les activitats humanes, ja queaquesta interacció és objecte d�una altreconvenció de les Nacions Unides.

Ara bé, aquesta relació existeix i ha estat enpart clarificadora des de la perspectiva delfenomen del gasos de l�efecte hivernacle,però encara està lluny d�una comprensióprofunda i d�un anàlisis de les sevesconseqüències a llarg termini. Els vinclesexistents entre el comportament humà, el

@ gratuït gratuito

Al Ceia estem portant a terme una iniciativa de promoció del coneixement i utilitza-ció de les xarxes electróniques i Internet entre el periodistes ambientals, que consis-teix en facilitar una adreça electrònica personal amb el software necessari per utilit-zar-la i navegar per Internet sense cost durant un any.Si formes part d�aquest col·lectiu i estàs interessat en la iniciativa, posa�t en contac-te amb el CEIA.

El Ceia está llevando a cabo una iniciativa de promoción del conocimiento yutilización de las redes electronicas e Internet entre los periodistas ambientales, queconsisten en facilitar una dirección electrónica personal con el software necesariopara utilizarla y navegar por Internet sin coste durante un año.Si formas parte de este colectivo y estás interesado en la iniciativa , ponte encontacto con el CEIA.

...........................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................

Dades personals | Datos personales

Nom i Cognoms | Nombre y Apellidos

Adreça | DirecciónPoblació| Población CP

Tel Fax

E-mail

Dades professionals | Datos profesionales

Formació | Formación

Activitat professional | Actividad profesional

Empresa

Sistema operatiu | Sistema operativo

p Windows 95 p Windows 3.1 p Altres Otros

canvi climàtic, la deforestació, la pèrdua dela biodiversitat i la desertificació, quenosaltres podríem identificar en rang i enordre d�importància, és complex. Elcaràcter multifactorial dels focus que estanimplicats en els processos de desertificaciólimiten la nostra habilitat per a predir ladirecció d�aquest fenomen i la sevavelocitat. Temps i espai juguen un rolimportant i no ens veiem en condicions pera crear un model comprensible de cara alfutur. D�altra banda, la comunitat científicaestà d�acord que necessita avançar en duesdireccions paral·leles. Una direcciósimplement científica que apunta a millorarla comprensió del fenomen a nivell local iglobal, i els seus vincles per a construirescenaris més acurats pel futur; i una altredirecció basada en el «sentiment de noculpabilitat», que apunta a fomentaraccions i polítiques a nivell local i regional afi de mitigar i prevenir els processos dedesertificació

Les causes i els efectes del procés dedegradació a nivell local i regional si que jasón enteses i analitzades. Per exemple, enel cas mediterrani.

La Regió Mediterrània és un complexmosaic de paisatges que han estatestablerts i cultivats durant molt de temps.Caracteritzada per una alta densitat depoblació, una agricultura intensiva i unaalta industrialització, aquestes tres realitatshan fomentat una explotació no sostenibledels seus recursos. Els factorssocioeconòmics han jugat un paper clau enla transformació del paisatge.L�abandonament de les terres marginals, lapràctica d�una agricultura intensiva en

altres àrees, una sobreexplotació delsrecursos hídrics i la pèrdua de sòl per lesurbanitzacions, han estat alguns d�aquestsfactors. Totes aquestes conseqüènciespodrien haver estat readressades perpolítiques i accions que s�haurien d�havercoordinat i implementat específicament enàrees sensibles al risc de la desertificació.

La comunitat científica ha pretès identificarles àrees sensibles establint uns indicadorscomuns i una metodologia acceptadad�anàlisi per a verificar i arribar aaproximacions comunes. Per altra banda,grans esdeveniments han estat fent mésintel·ligible la maquinària del canvi climàtic,intentant donar respostes als interrogantsque s�amaguen en els canvis induïts a lasuperfície per activitats humanes(deforestació, pol·lució) i que afecten al�atmosfera i creen una retroalimentació ala maquinària climàtica.

El què podem dir avui és que estem llunyde la resposta, i que si, els fenòmensobservats com ara els llargs períodes desequera, l�increment de la variabilitat de lesprecipitacions, i l�increment de latemperatura estan generats indirectamentper les activitats humanes; podrien mostraruna inèrcia natural que ha de preocupar-nos pel nostre futur i portant-nos a millorarels nostres esforços per tal de minimitzarl�explotació dels recursos naturals.

Nicola Colonna

científic de la National Agency for NewTechnology, Energy and the Environment(ENEA) en la secció del sòl.

Page 3: Desertificació

La voz del experto

Quan el desert segueix l�home | Cuando el desierto sigue al hombre | 3

La desertificación: entre la ciencia y la política

La desertificación es un concepto comúnclaramente relacionado en nuestro imagi-nario colectivo a un desierto africano. Ésteha sido un caso exitoso de una incorrectaestrategia de comunicación que transformóla palabra desertificación en una mediáticapero distorsionada palabra clave, utilizadapara obtener la atención mundial al pro-blema, pero que divulga una imagen aleja-da de nuestro paisaje mediterráneo futuro.

Actualmente la convención internacionalfirmada por más de un centenar de países,ha creado una estructura para la acciónpolítica, mientras la comunidad científicaaún está lejos de entender como ladesertificación evolucionará en el futuro, ylos países se van comprometiendo en for-mular acciones y políticas con el fin demitigar los procesos de degradación delsuelo y los efectos de la sequía.

La Convención de las Naciones Unidasaprobada en el 1994 en París define eltérmino «desertificación» como un procesode degradación de la tierra que afecta a laszonas áridas, semiáridas y secas húmedas, yque es el resultado de las variacionesclimáticas y de las actividades humanas. Enesta definición no se especificó la relaciónentre las variaciones climáticas y las activi-dades humanas, ya que esta interacción esobjeto de otra convención de las NacionesUnidas.

Ahora bien, esta relación existe y ha estadoen parte clarificadora desde la perspectivadel fenómeno de los gases del efecto inver-nadero, pero aún está lejos de una com-prensión profunda y de un análisis de susconsecuencias a largo término. Los vínculosexistentes entre el comportamiento huma-no, el cambio climático, la deforestación, lapérdida de la biodiversidad y ladesertificación, que nosotros podríamosidentificar en rango y en orden de impor-tancia, es complejo. El caráctermultifactorial de los focos que están impli-cados en los procesos de desertificación

limitan nuestra habilidad para predecir ladirección de éste fenómeno y su velocidad.Tiempo y espacio juegan un rol importantey no nos vemos en condiciones para crearun modelo comprensible de cara al futuro.Por otra parte, la comunidad científica estáde acuerdo que necesita avanzar en dosdirecciones paralelas. Una dirección simple-mente científica que apunta a mejorar lacomprensión del fenómeno a nivel local yglobal, y los vínculos para construir escena-rios más cuidadosos para el futuro; y otradirección basada en el « sentimiento de noculpabilidad» que apunta a fomentar ac-ciones y políticas a nivel local y regionalcon el propósito de mitigar y prevenir losprocesos de desertificación.

Las causas y los efectos del proceso dedegradación a nivel local y regional sí queya son entendidas y analizadas. Por ejem-plo, es el caso del mediterráneo.

La Región Mediterránea es un complejomosaico de paisajes que han estado esta-blecidos y cultivados durante mucho tiem-po. Caracterizada por una alta densidad depoblación, una agricultura intensiva y unaalta industrialización, estas tres realidadeshan fomentado una explotación no soste-nible de sus recursos. Los factoressócioeconómicos han jugado un papelclave en la transformación del paisaje. Elabandono de las tierras marginales, lapráctica de una agricultura intensiva enotras áreas, una sobreexplotación de losrecursos hídricos y la pérdida de suelo porlas urbanizaciones, han sido algunos deestos factores. Todas estas consecuenciaspodrían haber estado rediriccionadas porpolíticas y acciones que se tendrían quehaber coordinado e implementadoespecíficamente en las áreas sensibles alriego de desertificación.

La comunidad científica ha pretendidoidentificar las áreas sensibles estableciendounos indicadores comunes y una metodo-logía aceptada de análisis para verificar y

llegar a aproximaciones comunes. Por otraparte, grandes acontecimientos han estadohaciendo más inteligible la maquinaria delcambio climático, intentando dar respues-tas a los interrogantes que se esconden enlos cambios inducidos en la superficie poractividades humanas (deforestación, polu-ción) y que afectan a la atmósfera y creanuna retroalimentación a la maquinariaclimática.

Lo que podemos decir hoy es que estamoslejos de la respuesta, y que si, los fenóme-nos observados como los largos periodosde sequía, el incremento de la variabilidadde las precipitaciones, y el incremento dela temperatura, están generados indirecta-mente por las actividades humanas, po-drían mostrar una inercia natural que tieneque preocuparnos por nuestro futuro einducirnos a mejorar nuestros esfuerzospara minimizar la explotación de los recur-sos naturales.

Nicola Colonna

Científico de la National Agency for NewTechnology, Energy and the Environment(ENEA) en la sección del suelo.

Page 4: Desertificació

Recopilació de recursos

4| Quan el desert segueix l�home| Cuando el desierto sigue al hombre

United Nations Secretariat ofthe Convention to CombatDesertificationhttp://www.unccd.de

Aquesta pàgina web pertany al Secretariatde les Nacions Unides que es va formar apartir de la Conferència de l�esmentadaorganització multilateral sobre MediAmbient i Desenvolupament (Rio deJaneiro, 1992), per a desplegar els acordsdescrits en el capítol 12 de l�Agenda 21:«Ordenació dels ecosistemes fràgils: lluitacontra la desertificació i la sequera».En aquest recurs es troben els documentsoficials que emet el Secretariat ; així comun interessant recull de tots els comunicatsde premsa emesos per l�organitzaciódurant les conferències (a partir del 1997escrits en anglès, francès i espanyol).

CEO-Desertification InformationNetworkhttp://www.wcmc.org.uk/dynamic/desert/

Recurs de la Unió Europea on es pot trobaruna recopilació de fonts d�informació sobreel fenomen de la desertificació a Àfrica i ala conca mediterrània.La web facilita informació sobre projectesper la lluita contra la desertificació; catàlegsd�imatges i mapes; notícies i bases dedades sobre els usos del sòl a Àfrica, etc.Un recurs molt exhaustiu tant en quantitatd�informació com en tipus de documentsque es poden consultar.

Suelos y desertificaciónhttp://www.rds.org.co/suelosy.htm

Pàgina de Colòmbia que forma part de laXarxa de Desenvolupament Sostenible delPrograma de l�Organització de les NacionsUnides.En aquest recurs es troba informacióteòrica sobre sòls i desertificació a nivellglobal, regional, nacional i local; i conté undossier de notícies actualitzat; documentsoficials (en francès, anglès i espanyol), i unabibliografia extensa del tema.

Centro de Investigaciones sobredesertificación (CIDE)http://www.uv.es/cide/

Centre d�investigació creat i finançat pelConsejo Superior de InvestigacionesCientíficas, la Universitat de València i laGeneralitat Valenciana dedicat a l�estudi i ala prevenció dels processos de desertificacióen la conca mediterrània.El centre està format per un equip inves-tigador multidisciplinari que cobreix elsdiferents camps de la problemàtica.Memòries científiques, catàlegs de revistes,contactes a experts internacionals i aorganitzacions internacionals i europeessobre la desertificació amb la possibilitatd�enllaçar (per exemple al Centre TemàticEuropeu del Sòl, o a l�Agència Europea delMedi Ambient), completen aquest recursinteressant des d�una perspectivaeuromediterrània.

UNOS (Office to CombatDesertification and Drought)http://www.undp.org/seed/unso/index.htm

L�Oficina de Lluita contra la Desertificació ila Sequera va ser creada el 1973 pelPrograma de Desenvolupament de lesNacions Unides. La web conté informaciódels projectes i les publicacions que realitzal�oficina, amb l�accés directe a documentssumament interessants (informes i dadesestadístiques fins l�any 1999 a nivellmundial).A més, conté un fòrum internacional dedebat, un recull de les notícies entorn eltema i els esdeveniments i actes que

impulsa l�oficina.

European Society for SoilConservation (ESSC)http://uia.org/cuaderno/org/

Aquesta entitat és una societat científicaamb més de 500 membres procedents de46 països, entre els que hi ha investigadors,professors universitaris, professionalsd�altres àrees, etc. El principal objectiud�aquesta entitat és promocionar lainvestigació sobre la degradació, erosió iconservació del sòl.

RIOD (The International NGONetwork on Desertification andDrought)http://riod.utando.com/

La web de la xarxa internacional de ONG�sque treballen contra la desertificació i lasequera conté informació sobre lesactivitats que impulsa aquesta xarxa a fíd�implementar la Convenció de les NacionsUnides contra la desertificació a tot elPlaneta.A més, tambe facilita informació sobre elsseus membre a Amèrica Llatina, Àfrica iÀsia, amb la possibilitat de contacteselectrònics amb diferents ONGS.A partir d�aquest recurs també pots llegirla versió electrònica de la revista ECO, en laqual apareixen diferents perspectives de ladesertificació (edicions fins el 1998).

Estación Experimental de ZonasÁridas (EEZA)http://www.eeza.csic.es

Pàgina web d�un Institut d�InvestigacionsCientífiques d�Andalusia creat el 1947 i queactualment desenvolupa projectesd�investigació especialment centrats enl�estudi de paisatges, ecosistemes icomunitats animals i vegetals de les zonesàrides i semiàrides.Aquest recurs esdevé interessant per labibiografia que ofereix, i els contactesd�experts i científics d�aquest camp queintervenen en els programes d�investigacióde la institució.La documentació es troba tant en espanyol,com en anglès i francès.

Llibres

La amenaza de la desertificación y lasformas de evitarlas

Autor: José Luis RubioCiclo Agricultura y Ecología, Valencia:Fundació Bancaixa, 1997

Gestió Integral de l�Aigua

Autor: José Luis RamosBlocs de Comunicació Ambiental,Barcelona: Centre d�Estudis d�InformacióAmbiental , 2000

El canvi climàtic.

Autor: Josep Enric LlebostMonografies de Medi Ambient, Barcelona:Generalitat de Catalunya, 1997

Page 5: Desertificació

Recopilación de recursos

Quan el desert segueix l�home| Cuando el desierto sigue al hombre | 5

Centro de Investigaciones sobredesertificación (CIDE)http://www.uv.es/cide

Centro de Investigación creado y financia-do por el Consejo Superior de Investigacio-nes Científicas, la Universidad de Valencia yla Generalitat Valenciana dedicado al estu-dio y a la prevención de los procesos dedesertificación en la cuenca mediterránea.El centro está formado por un equipo in-vestigador multidisciplinario que cubre losdiferentes campos de la problemática.Memorias científicas, catálogos de revistas,contactos a expertos internacionales y aorganizaciones internacionales y europeassobre la desertificación con la posibilidadde enlazar (por ejemplo al Centro TemáticoEuropeo del Suelo, o a la Agencia Europeadel Medio Ambiente), completan este re-curso interesante desde una perspectivaeuromediterránea.

UNOS (Office to CombatDesertification and Drought)http://www.undp.org/seed/unso/index.htm

La Oficina de Lucha contra la Deserti-ficación y la Sequía se creó en el 1973 parael Programa de Desarrollo de las NacionesUnidas. La web contiene información delos proyectos y las publicaciones que reali-za la oficina, con acceso directo a docu-mentos sumamente interesantes (informesy datos estadísticos hasta el año 1999 deámbito mundial).Además, contiene un foro de debate, undossier de noticias que tratan el tema, yconcreta los acontecimientos y actos queimpulsa la oficina.

European Society for SoilConservation (ESSC)http://uia.org/cuaderno/org/

Esta entidad es una sociedad científica conmás de 500 miembros procedentes de 46países, entre los que hay investigadores,profesores universitarios, profesionales deotras áreas, etc. El principal objetivo deesta entidad es promocionar la investiga-ción sobre la degradación, erosión y con-servación del suelo.

United Nations Secretariat ofthe Convention to CombatDesertificationhttp://www.unccd.de

Esta página web pertenece al Secretariadode las Naciones Unidas que se constituyó apartir de la Conferencia de dicha organiza-ción multilateral sobre Medio Ambiente yDesarrollo (Río de Janeiro, 1992), paradesplegar los acuerdos descritos en el capí-tulo 12 de la Agenda 21: «Ordenación delos ecosistemas frágiles: lucha contra ladesertificación y la sequía».En este recurso se encuentran los docu-mentos oficiales que emite el Secretariado,así como un interesante dossier de comuni-cados de prensa emitidos por la organiza-ción durante las conferencias (a partir del1997 en inglés, francés y español)

CEO-Desertification InformationNetworkhttp://www.wcmc.org.uk/dynamic/desert/

Recurso de la Unión Europea donde sepuede encontrar una recopilación de fuen-tes de información sobre el fenómeno dela desertificación en África y en la cuencamediterránea.La web facilita información sobre proyec-tos contra la desertificación; catálogos deimágenes y mapas; noticias y base de da-tos sobre los usos del suelo en África, etc.Un recurso muy exhaustivo tanto en lacantidad de la información, como en el ti-po de documentos que se pueden consultar.

Suelos y desertificaciónhttp://www.rds.org.co/suelosy.htm

Página de Colombia que forma parte de laRed de Desarrollo Sostenible del Programade la Organización de las Naciones Unidas.En este recurso se encuentra informaciónteórica sobre suelos y desertificación en elámbito global, regional, nacional y local; ycontiene un dossier de noticias actualiza-do, documentos oficiales (en inglés, fran-cés y español) y una extensa bibliografíasobre el tema.

RIOD (The International NGONetwork on Desertification andDrought)http://riod.utando.com/

La web de la red internacional de ONG�sque trabajan contra la desertificación y lasequía contiene información sobre las acti-vidades que impulsa esta red para que seimplante la Convención de las NacionesUnidas contra la desertificación en todo elPlaneta.Además, también facilita información so-bre sus miembros en América Latina, Áfricay Asia, con la posibilidad de contactos elec-trónicos con diferentes ONGS.A partir de este recurso también se puedeleer la versión electrónica de la revista ECO,en la cual aparecen diferentes perspectivasde la desertificación (ediciones hasta el1998).

Estación Experimental de ZonasÁridas (EEZA)http://www.eeza.csic.es

Página web de un Instituto de Investigacio-nes Científicas de Andalucía creado en el1947 y que actualmente desarrolla proyec-tos de investigación especialmente centra-dos en el estudio de paisajes, ecosistemas ycomunidades animales y vegetales de laszonas áridas y semiáridas.Este recurso es interesante por la bibliogra-fía que ofrece, y los contactos de expertosy científicos de este campo que intervienenen los programas de investigación de lainstitución.La documentación está tanto en inglés,como en francés y español.

LibrosLa amenaza de la desertificación y lasformas de evitarlas

Autor: José Luis RubioCiclo Agricultura y Ecología, Valencia:Fundació Bancaixa, 1997

Gestión Integral del Agua

Autor: José Luis RamosBlocs de Comunicació Ambiental,Barcelona: Centre d�Estudis d�InformacióAmbiental , 2000

El canvi climàtic.

Autor: Josep Enric LlebostMonografies de Medi Ambient, Barcelona:Generalitat de Catalunya, 1997

Page 6: Desertificació

La Mediterrània: una zona fràgilEntrevista a José Luis Rubio, president de la Societat Europea per la Conservació de Sòls (ESSC)

6| Quan el desert segueix l�home | Cuando el desierto sigue al hombre

Factors de Desertificació del Mediterrani Nord

Sequeres estacionals, extrema variabilitat de les pluges ipluges torrencials de gran intensitat

Marcada tendència a l�erosió, propensió a la formació decrostes superficials

Paisatges molt diversificats i vessants agrestes

Pèrdua de coberta forestal

Crisis en l�agricultura tradicional , amb el consegüentabandonament de terres, deteriorament de sòls

Contaminació química, salinització i esgotament delsaqüífers

A les zones costeres com a resultat del creixement urbà, lesactivitats industrials, el turisme i l�agricultura de regadiu.

Condicionsclimàtiques

Sòls pobres

Relleu desigual

Incendisforestals

Factors socio-econòmics

Explotacióinsostenible deboscosConcentraciódemogràfica

� Font: Anex IV(1994) del text del

Conveni deDesertificació,

article 2.

La Mediterrània és una de les zones mésvulnerables pels processos dedesertificació del Planeta: un 30% de laseva superfície està sota l�amenaçad�aquesta «ombra» que va reduint lariquesa d�unes terres caracteritzades perla seva biodiversitat.José Luis Rubio, director del Centred�Investigacions sobre la Desertificació ipresident de la Societat Europea per laConservació de Sòls (ESSC), analitza lescauses i les dimensions d�aquest fenomenque avança silenciosament i queconverteix aquesta conca rica en mites iflora, en una «zona fràgil».

¿Quines dimensions està adquirint aquestfenomen a nivell mundial?Segons l�Organització de les NacionsUnides, el procés adquireix una dimensióque afecta a una quarta part de lasuperfície terrestre, el que equival a uns 5bilions d�hectàrees. Si fem un anàlisi perpaïsos, afecta a un total de 99 països en elscinc continents, entre els quals 81 sónsubdesenvolupats o en vies dedesenvolupament, i 18 són païsosdesenvolupats.

¿I a nivell europeu i del Mediterrani?La desertificació és un tema crucial aEspanya i també a Europa, que afecta entreel 8 i 10% del territori total europeu. Peròhi ha un fet més alarmant, i és que aquestcontinent té la taxa més alta d�àrees àridesvulnerables als processos de desertificació,en comparació amb altres continents. La

regió Mediterrània Europea i àmplies zonesdel Sud de l�antiga Rússia, sónparticularment sensibles a aquestsprocessos. Al nostre país, es xifren en 30milions d�hectàrees afectades, que es situenen zones climàtiques àrides i semiàrides. Enel context de la conca mediterrània esconsidera que un 30% de la seva superfícieestà afectada per l�amenaça de ladesertificació.

¿Quins són els factors naturals que espoden identificar com a motors de ladesertificació en el Mediterrani?

Un dels factors naturals de major incidènciaés l�escassetat de les precipitacions, la sevavariabilitat espacial i temporal i la sevaintensitat en curts períodes de temps.El règim de precipitacions repercuteix en la

dinàmica del sòl, en la capacitat d�aquestde mantenir les reserves hídriques, en elsprocessos d�evaporatranspiració iredistribució de sals en el perfil i en lacapacitat de mantenir una coberturavegetal protectora. Un altre factor naturalimportant és el relleu, degut a l�abundànciade situacions topogràfiques abruptes o defortes pendents que potencien ointensifiquen els efectes dels agentserosius. També cal destacar la relativaabundància de litografia i sòls amb unaescassa resistència als processos erosius.

I el canvi climàtic ¿quina implicació potarribar a tenir?Té una implicació fonamental. Lesprevisions de nombrosos estudis demodelització climàtica indiquen pelMediterrani, entre altres aspectes, unaugment de la temperatura d�entre 1 i 3 ºC, i una disminució apreciable en lesprecipitacions. Si aquestes prediccions escompleixen, els ecosistemes mediterranistendirien a una major aridització i a unincrement en els processos de degradaciódel sòl, que es produirien com aconseqüència d�un possible augment en elnombre d�incendis forestals, en ladisminució de les reserves hídriques del sòl,i de la intensificació dels processos d�erosiói salinització.A més, s�hauria d�afegir un aspecteimportant que consisteix en les interaccionsen doble sentit que es produeixen entre lescondicions climàtiques i la degradació delsòl.

� El procés de desertificació afecta una quarta part dela superficie terrestre, és a dir, 5 bilions d�hectàrees, iun total de 99 països.

Page 7: Desertificació

Quan el desert segueix l�home | Cuando el desierto sigue al hombre | 7

El Mediterráneo: una zona frágilEntrevista a José Luis Rubio, presidente de la Sociedad Europea para la Conservación de Suelos (ESSC)

Factores de Desertificación del Mediterráneo NorteCondicionesclimáticas

Suelos pobres

Relieve desigual

Incendiosforestales

Factores socio-económicos

Explotacióninsostenible debosquesConcentracióndemográfica

Sequías estacionales extrema variablilidad de las lluvias ylluvias torrenciales de gran intensidad

Marcada tendencia a la erosión, propensión a la formación decortezas superficiales

Paisajes muy diversificados con laderas escarpadas

Pérdida de la cubierta forestal

Crisis en la agricultura tracional, con el consiguiente abandonode tierras, y deterioro de suelos

Contaminación química, salinización y agotamiento de losacuíferos

En las zonas costeras como resultado del crecimiento urbano,las actividades industriales, el turismo y la agricultura

� Fuente: AnexoIV (1994) del textodel Convenio deDesertificación,artículo 2.

El Mediterráneo es una de las zonas másvulnerables por los procesos dedesertificación del Planeta : un 30% de susuperficie está bajo la amenaza de esta«sombra» que va reduciendo la riquezade unas tierras caracterizadas por subiodiversidad.José Luis Rubio, director del Centro deInvestigaciones sobre Desertificación ypresidente de la Sociedad Europea para laConservación de Suelos (ESSC), analizalas causas y las dimensiones de este fenó-meno que avanza sigilosamente y queconvierte esta cuenca rica en mitos y fau-na, en una «zona frágil».

¿Qué dimensiones alcanza actualmenteeste fenómeno a nivel mundial?Según Naciones Unidas el proceso alcanzauna dimensión que afecta a una cuartaparte de la superficie terrestre, lo que equi-vale a unos 5 billones de hectáreas. Si ha-cemos un análisis por países, el proceso dedesertificación afecta a un total de 99 paí-ses en los cinco continentes, de ellos 81son subdesarrollados o en vías de desarro-llo y 18 son países desarrollados.

¿ Y a nivel europeo y del Mediterráneo?La desertificación es un tema crucial enEspaña y también en Europa, que afectaentre el 8 y 10% del territorio total euro-peo. Pero hay un hecho más alarmante, yes que este continente tiene la tasa másalta de áreas áridas vulnerables a los proce-sos de desertificación, en comparación conlos otros continentes. La regiónMediteránea Europea, y amplias zonas delSur de la antigua Rusia, son particularmen-te sensible a estos procesos. En nuestro

país se cifran en 30 millones las hectáreasafectadas, que se sitúan en zonasclimáticas áridas y semiáridas. En el contex-to de la cuenca mediterránea se consideraque un 30% de su superficie está afectadapor la amenaza de la desertificación.

¿Cuáles son los factores naturales que sepueden identificar cómo motores de ladesertificación en el Mediterráneo?Uno de los factores naturales de mayorincidencia es la escasez de precipitaciones,su variabilidad espacial y temporal y suintensidad en cortos períodos de tiempo.El régimen de precipitaciones repercute en

la dinámica del suelo, en la capacidad delmismo de mantener reservas hídricas, enlos procesos de evapotranspiración yredistribución de sales en el perfil, y en lacapacidad de mantener una coberturavegetal protectora. Otro factor naturalimportante es el relieve, dada la abundan-cia de situaciones topográficas abruptas ode fuertes pendientes que potencian ointensifican los efectos de los agenteserosivos.También hay que considerar la relativaabundancia de litologías y suelos con esca-sa resistencia a los procesos erosivos.

Y el cambio climático ¿qué implicaciónpuede llegar a tener?

Tiene una implicación fundamental. Lasprevisiones de numerosos estudios demodelización climática indican para el Me-diterráneo, entre otros aspectos, un au-mento de la temperatura entre 1 y 3 ºC, yuna disminución apreciable de las precipi-taciones. Si estas predicciones se cumplen,los ecosistemas mediterráneos tenderían auna mayor aridización y a un incrementoen los procesos de degradación del suelo,que se producirían como consecuencia deun posible aumento en el número de in-cendios forestales, en la disminución de lasreservas hídricas del suelo, y en la intensifi-cación de los procesos de erosión ysalinización.

� Los procesos de desertificación afectan a una cuarta parte de la superfície terrestre, es decir, 5 billones dehectáreas, y un total de 99 países.

Page 8: Desertificació

8| Quan el desert segueix l�home | Cuando el desierto sigue al hombre

¿Podries explicar millor aquestainteracció?Si és evident la implicació del canvi climàticen l�increment de riscos de desertificació,no ho és menys la incidència de ladegradació del sòl en els sistemes deregulació climàtica de la terra. El sòl és ungran dipòsit natural de carboni orgànic.S�estima en 55 bilions de tonelades elcarboni orgànic acumulat en el sòl, enfrontals 5-6 bilions de tonelades quecorresponen a la combustió anual decarboni procedent de combustibles.Si en condicions normals el sistema del sòlactua regulant i amortint el cicle delcarboni, quan el sòl comença a degradar-sel�equil·libri s�altera i es propicia l�emissió al�atmosfera d�importants quantitats degasos amb efecte hivernacle (sobretot CO

2),

que a nivell global s�estima en més de lameitat del carboni emès per les activitatsdels països industrialitzats.

I dels factors antròpics, ¿quinsdestacaries?Per exemple, la incorrecta planificació delsusos del sòl i la mala gestió posterior,l�abandonament agrícola per problemes derendibilitat econòmica, etc. Unes altrescauses importants són la incidència delsincendis forestals, els impactes del�agricultura intensiva, l�expansió urbana,industrial i d�infraestructures de lacomunicació, entre altres.

Quines són les implicacions de la crisi del�agricultura tradicional mediterràniasobre la desertificació?Un paper important. L�abandonament deles terres de cultiu, sobretot les situades encondicions marginals i el consegüentabandonament de les pràctiquestradicionals de conservació de sòls i aigua ,ha suposat un factor importantd�increment del risc de desertificació. Eldesnonament de les pareds i terrasses ibancals, que juguen un paper fonamentalen la conservació del sòl, ha suposat unaintensificació dels processos erosius quepoden arribar a adquirir magnitudsespectaculars quan es produeixen plugestorrencials com les registrades a laComunitat Valenciana i en altres països delMediterrani europeu.

¿Quines conseqüències ecològiquess�evidencien en la zona mediterrània

d�aquesta desertificació?Per una part, la desertificació condueix a undescens de la biodiversitat dels ecosistemesafectats pels processos de degradació. Enels ecosistemes mediterranis, que escaracteritzen per presentar una granriquesa d�espècies, la desertificació i ladegradació del sòl condueix a unadisminució d�aquesta riquesa natural. Peraltra banda, s�altera el cicle hidrològic que,a la vegada, repercuteix en la viabilitat de lafauna; el paisatge perd qualitat i també esmodifiquen alguns patrons microclimàtics.

I ¿quines conseqüències socials pot tenirla desertificació?A nivell mundial, per exemple, es sap que900 milions de persones estan afectades

per aquest fenomen. En els pitjors delscasos aquesta població perjudicada per ladesertificació perd la terra, els recursosnaturals, i es veuen obligats a emigrar.En els països industrialitzats, els processos,per exemple, d�erosió i sedimentaciócomporten pèrdues econòmiquesimportantíssimes a l�afectar les vies decomunicació, les infraestructures deregadiu, etc.

Finalment, ¿quin rol poden tenir les novestecnologies de la informació contra lalluita de la desertificació?El desenvolupament de les novestecnologies per estudiar els processos dedesertificació i la formació d�equipsmultidisciplinaris pot ser molt positiu per ala investigació del fenomen, i en aquestsentit, haurien de potenciar-se les novestecnologies amb base informàtica, com perexemple els sistemes d�informaciógeogràfica, la teledeteció, l�ús de sensorsautomatitzats, etc. A més, s�hauria de ferl�esforç de transferir la informaciódisponible en els diferents centresd�investigació, de manera que esconsegueixi una major evaluació i predicciód�aquests processos de desertificació.

����

����

����

����

����

����

� � � � � �

Bioindustrial

Sobreexplotació /Sobreexplotación

Agricultura

Sobrepastura /Sobrepasto

Deforestació /Deforestación

1. Àfrica / África

2. Àsia / Ásia

3. Austràlia / Austrália

4. Europa

5. Amèrica del Nord / América del

Norte

6. Amèrica del Sud / América del

Sur

� Font: Programa de Nacions Unides sobre Medi Ambient(UNEP), 1992 / Fuente: Programa de Naciones

Unidas sobreMedio Ambiente (UNEP), 1992.

Factors de Desertificació per continents (Milions d�hectàrees)/ Factores de Desertificación por continentes (Millones de hectáreas)

En el context de la concamediterrània es considera

que un 30% de la sevasuperficie està afectada per

l�amenaça de ladesertificació

Page 9: Desertificació

Quan el desert segueix l�home | Cuando el desierto sigue al hombre | 9

� Font /Fuente :Drylands Population Assessment II,Office to Combat Desertification and Drought, 1999 |P a ï s o s /

P a í s e s

% de la poblaciódel continente% de la poblacióndel continente

% del territorio delcontinente% del territorio delcontinente

Amèrica Llatina/América Latina.

À f r i c a /Á f r i c a .

Sud i Sud-est asiàtic/Sur y sureste asiático

% zones hiperàrides% zonas hiperáridas% zones àrides% zonas áridas

% zones semiàrides% zonas semiáridas% zones seques sub-humides% zonas secas sub-húmedas

28 %

26 %

46 %

43 %

32%

23%

1 %

5 %

14 %

7 %

27%

20 %

3 %

15%

1%

7%

9%

7%

Además, habría que añadir un aspectoimportante que consiste en lasinteracciones en doble sentido que se pro-ducen entre condiciones climáticas y degra-dación de suelo.

¿Podrías explicar mejor esta interacción?

Si es evidente la implicación del cambioclimático en el incremento de riesgo dedesertificación, no lo es menos la inciden-cia de la degradación del suelo en lossitemas de regulación climática de la tierra.El suelo es uno de los grandes depósitosnaturales de carbono orgánico. Se estimaen 55 billones de toneladas el carbonoorgánico acumulado en el suelo, frente alos 5-6 billones de toneladas que corres-ponden a la combustión anual de carbonoprocedente de combustibles.Si en condiciones normales el sistema sueloactúa regulando y amortiguando el ciclodel carbono, cuando el suelo empieza adegradarse, el equilibrio se altera y se pro-picia la emisión a la atmósfera de impor-tantes cantidades de gases con efecto in-vernadero (sobre todo CO2), que a nivelglobal se estiman en más de la mitad delcarbono emitido por las actividades de lospaíses industrializados.

Y de los factores antrópicos, ¿cuáles des-tacarías?

Por ejemplo, la incorrecta planificación delos usos del suelo y la mala gestión poste-

rior; el abandono agrícola por problemasde rentabilidad económica, etc. Otras cau-sas importantes son la incidencia de losincendios forestales, los impactos de laagricultura intensiva, y la expansión urba-na, industrial y de infraestructuras de co-municación, entre otros.

¿Cuáles son las implicaciones de la crisisde la agricultura tradicional mediterráneasobre la desertificación?Un papel importante. El abandono de lastierras de cultivo, sobre todo las situadasen condiciones marginales y el consiguien-te abandono de las prácticas tradicionalesde conservación de suelo y agua, ha su-puesto un factor importante de incrementodel riesgo de desertificación. El desmorona-miento de las paredes y taludes de terrazasy bancales, que juegan un papel funda-mental en la conservación del suelo, hasupuesto una intensificación de los proce-sos erosivos que pueden alcanzar magnitu-des espectaculares cuando se producenlluvias torrenciales como las que se regis-tran periódicamente en la Comunidad Va-

lenciana y en otros países del Mediterráneoeuropeo.

¿Qué consecuencias ecológicas se puedenevidenciar en la zona mediterránea deestos procesos de desertificación?Por una parte la desertificación conduce aun descenso de la biodiversidad de losecosistemas afectados por los procesos dedegradación. En los ecosistemas mediterrá-neos, que se caracterizan por presentaruna gran riqueza de especies, ladesertificación y la degradación del sueloconducen a una disminución de esta rique-za natural. Por otra parte, se altera el ciclohidrológico que, a su vez, repercute en laviabilidad de la fauna; el paisaje pierdecalidad y también se modifican algunospatrones microclimáticos.

Y ¿qué consecuencias sociales puedetener la desertificación?A nivel mundial por ejemplo, se sabe que900 millones de personas están afectadaspor este fenómeno. En los peores de loscasos esta población perjudicada por ladesertificación pierde su tierra, los recursosnaturales, y se ven obligados a emigrar.En los países industrializados, los procesos,por ejemplo, de erosión y sedimentaciónconllevan pérdidas económicasimportantísimas al verse afectadas las víasde comunicación, las infraestructuras deregadío, etc.

Finalmente, ¿qué rol pueden tener lasnuevas tecnologías en la lucha contra ladesertificación?El desarrollo de nuevas tecnologías paraestudiar los procesos de desertificación y laformación de equipos multidisciplinarespuede ser muy positivo para la investiga-ción del fenómeno, y en este sentido, de-berían potenciarse las nuevas tecnologíascon base informática, como por ejemplolos sistemas de información geográfica, lateledetección, el empleo de sensores auto-matizados, etc. Además debería hacerse unesfuerzo por transferir la información dis-ponible en los distintos centros de investi-gación, de manera que se consiguiera unamejor evaluación y predicción de los proce-sos de desertificación

En el contexto de la cuencamediterránea se considera

que un 30% de su superficieestá afectada por la amenaza

de la desertificación

Page 10: Desertificació

Què diu la premsa | Qué dice la prensa

10| Quan el desert segueix l�home | Cuando el desierto sigue al hombre

El desert avançaEl ràpid avanç del procés de desertitzacióque s�observa últimament en una bonapart de les comunitats autònomes del sud-est espanyol és el principal problemaambiental a què s�enfronta Espanya.Aquesta és una de les conclusions mésdestacades a què han arribat els experts dela Societat Europea de Conservació delsSòls (ESSC) durant el congrés que, amb ellema L�home i el sòl davant del tercermil·lenni, s�acaba de celebrar a la ciutat deValència.Precisament, el País Valencià és un delsterritoris espanyols que es veu més afectatper l�avanç del desert, que ja cobreix el40% de la geografia valenciana. Aquestprocés, lent i inexorable, ja ha transformat,i d�una manera irreversible, el 6% del sòlespanyol en terra infèrtil. La desertitzaciódel terreny implica una dràstica modificaciódel paisatge, amb la consegüent pèrdua dela biodiversitat. A més a més, l�extensió deldesert constitueix una amenaça directa perals pagesos, impedeix el desenvopulamentde l�activitat ramadera i modifica el cicle del�aigua, ja que inverteix els processos deregeneració hídrica.

El Periódico de Catalunya, 16/04/2000

J.L. Gallego

FAO alerta: Hay queprevenir la degradación desuelos Combatir la degradación del suelo, con susconsecuencias de desertificación,deforestación y pérdida de la diversidadbiológica, es fundamental para lograr undesarrollo sostenible y disminuir el hambrey la pobreza en el mundo (�)

La FAO señala que la degradación de lastierras afecta en el mundo a casi el setentapor ciento de los terrenos de pastos, elcuarenta por ciento de las tierras de secanoy el 30 de las de regadío, por lo que másde una cuarta parte de la superfíciecultivable en el mundo se ve afectada porla desertificación.

Este hecho constituye una amenazapotencial para la población que vive enzonas áridas con suelos frágiles y lluviasimprevisibles, generalmente en condicionesde pobreza.

Paralelamente, la degradación afecta

también a los terrenos y a los recursosacuíferos en muchas áreas tropicales ysubtropicales, especiamente en África yAmérica Latina.

La degradación del suelo deteriora losrecursos hídricos y puede comportarinundaciones,y la contaminación osalinización de los acuíferos. Alrededor del25 por ciento de las zonas pantanosas delmundo han desaparecido ya debido a sureconversión a la agricultura.

El informe recuerda que la pérdida detierras está estrechamente ligada a lapobreza en los países en desarrollo, y esuna de sus causas y consecuencias a la vez.

Expreso (Lima) , 4/05/00

Sobre desertificaciónLa Secretaría de la Convención de NacionesUnidas sobre Lucha contra Desertificacióndestinó 13 mil dólares para que Venezuelarealice antes del 25 de abril un informesobre las áreas que presenten signos dedesertificación. El mismo será enviado aBonn, donde se celebrará la CuartaConferencia de las Partes, en noviembre,que tiene como objeto estudiar esteproblema en 130 países.

El Universal (Caracas), 15/04/2000

Mozambique, India,Venezuela... millions pay aheavy price for a warmerworldFloods are events of the moment. Droughtsare disasters on a slow fuse. Both happenwith or without global warming.

But the drought and famine in Ethiopia,the desiccation of Rajasthan, the aridcornland of the US west, and the towns inMozambique and Venezuela swept bystorms and floods, are beginning to looklike pieces in the same ominous jigsaw.

Droughts tend to do their worst on landthat is already arid, and where societies areon the margin. In a world where rain israre, people can cope with a dry year ortwo, but then, quite quickly, the wells fail,and the livestock begins to die. The firstsign of famine is usually a sudden series ofgrain price rises in local markets. Withinweeks, gaunt figures begin to appear onthe edges of towns.

Global warming will magnify all theseproblems. Rising sea levels will multiplystorm surges and higher sea surfacetemperatures will guarantee more frequenthurricanes. But the real cost is likely to beimposed by the failure of rivers and thedesiccation of the soil.

Everywhere in the northern hemisphere,glaciers are in retreat. Farmers in India andPakistan who depend on spring floods faceruin in years to come. The Yellow River -which once flooded so often it was knownas China�s sorrow - failed to reach the seaon 226 days in 1997. Texas is losingirrigated land at 1% per year.

The problem is magnified even more bypopulation growth. Each year, there areanother 80m potential victims, most ofthem in the developing world.

The Guardian , 28/04/00

África, América Latina y elCaribe apoyan losproyectos de cooperaciónsur-sur para la lucha contrala desertificaciónMás de 60 expertos de Africa y AméricaLatina y el Caribe atravesarán el océano enlos años 2000 y 2001 para participar encursos de formación y en intercambiosentre países asociados para las siguientesactividades: gestión del agua, conservaciónde suelos, fijación de dunas, repoblaciónforestal, sistemas de alerta rápida einformación geográfica,elaboración deprogramas nacionales de acción y otrascuestiones importantes para la lucha contrala desertificación.

En el día de hoy, al concluir el segundoForo Africa/América Latina y el Caribe sobrela aplicación dela Convención de lasNaciones Unidas de Lucha contra laDesertificación, que se reunió del 6 al 8 de

marzo en Bamako, Malí, más de 60 repre-sentantes de 30 países de las dos regioneshan aprobado el programa de intercambiostécnicos y científicos.

United Nations Secretariat of the Convention toCombat Desertification (Bamako)

8/04/00

Page 11: Desertificació

Glossari | Glosario

Quan el desert segueix l�home | Cuando el desierto sigue al hombre | 11

AridezCaracterística de las áreas carentes deaguas como consecuencia. fundamental-mente, de la insuficiencia de precipitacio-nes o de una evaporación superior a laprecipitación anual.

Degradación del sueloDeterioro y empobrecimiento del suelo poruna disminución progresiva de sus cualida-des físicas, químicas o biológicas.

DesiertoSe define como desierto un territorio quetiene una precipitación anual inferior a los250 l/m2 (zonas áridas) y los 100 (desiertosextremadamente áridos). Aproximadamen-te el 30% de la superficie continental sondesiertos o zonas semidesérticas, de lascuales casi un 5% recibe una precipitacióninferior a 70 l/m2 de lluvia, y un 18% me-nos de 120

DesertificaciónLa Organización de las Naciones Unidasentiende por desertificación (1994) «ladegradación de tierras de zonas áridas,semiáridas y subhúmedas secas como re-sultado de diversos factores tales como lasvariaciones climáticas y las actividades hu-manas». Este fenómeno afecta a una cuar-ta parte de la superficie terrestre (360 mi-llones de hectáreas) y una poblaciónaproximada de 900 millones de personas.

DesertizaciónProceso natural de degradación ecológicamediante el cual una zona económicamen-te productiva pierde productividad y even-tualmente, en casos extremos se convierteen una zona yerma incapaz de dar soportea las comunidades que en alguna ocasiónla habitaron.

EdafologíaCiencia que trata la naturaleza y los

condicionantes del suelo, en su relacióncon las plantas

ErosiónConjunto de procesos por los cuales losdetritos, las rocas y las capas superiores delsuelo son fragmentados o disueltos y trans-portados de un lugar a otro de la superficieterrestre, fundamentalmente por el agua,el viento, el hielo o la gravedad.

PedologíaCiencia que estudia las características delsuelo.

SalinizaciónEste proceso, que consiste en el deteriorodel suelo por el incremento de las salessolubles, reduciendo su capacidad produc-tiva, es uno de las causas más habitualesque desencadenan la desertificación en unterritorio.

AridesaCaracterística de les àrees mancadesd�aigua com a conseqüència, fonamen-talment, de la insuficiència de precipita-cions o d�una evaporació superior a laprecipitació anual.

Degradació del sòlDeterioració i empobriment del sòl per ladisminució progressiva de les sevesqualitats físiques, químiques o biològiques

DesertEs defineix com a desert un territori ambuna precipitació anual inferior als 250 l/m2

(zones àrides) i als 100 (desertsextremadament àrids). Aproximadament el30% de la superfície continental de la Terrasón deserts o zones semidesèrtiques, de lesquals gairebé un 5% rep una precipitacióinferior a 70 l/m2 de pluja, i un 18% menysde 120.

Desertificació La Organització de les Nacions Unidesentén per desertificació (1994) �ladegradació de terres de zones àrides,semiàrides i subhumides seques com aresultat de diversos factors, tals com lesvariacions climàtiques i les activitatshumanes�.Aquest fenomen afecta a unaquarta part de la superfície terrestres (360milions d�hectàrees) i a una poblacióaproximada de 900 milions de persones.

DesertitzacióProcés natural de degradació ecològicamitjançant el qual una zona econò-micament productiva perd productivitat ieventualment, en casos extrems, es conver-teix en una zona erma incapaç de donarsuport a les comunitats que en algunaocasió la van habitar.

EdafologiaCiència que tracta la naturalesa i els condi-

cionaments del sòl, en la seva relació ambles plantes.

ErosióConjunt de processos pels quals elsdetritus, les roques i les capes superiors delsòl són fragmentats o dissolts i transportatsd�un lloc a un altre de la superfícieterrestre, fonamentalment per l�aigua, elvent, el gel o la gravetat.

PedologiaCiència que estudia les característiques delsòl.

SalinitzacióAquest procés, que consisteix en eldeteriorament del sòl per l�increment de lessals solubles, reduint la seva capacitatproductiva, és una de les causes méshabituals que desencadenen ladesertificació en un territori.

Page 12: Desertificació

amb el suport de | con el apoyo de

El Ventilador

butlletí n°27 | juny 2000

boletín núm. 27| junio 2000

El Butlletí és una publicació del Centred�Estudis d�Informació Ambiental (CEIA), unainiciativa gestionada des de l�Institut Catalàde Tecnologia (fundació privada sense ànimde lucre), dedicada a la formació i aprenen-tatge continu de comunicadors ambientals ia la creació de recursos de coneixment i docu-mentació per a facilitar la presa de decisions enel marc d�un desenvolupament més sostenible.

El Boletín es una publicación del Centro deEstudios de Información Ambiental (CEIA),una iniciativa gestionada desde el InstitutoCatalán de Tecnología (fundación privada sinánimo de lucro), dedicada a la formación yaprendizaje continuo de comunicadoresambientales y a la creación de recursos deconocimiento y documentación para facilitarla toma de decisiones en el marco de undesarrollo sostenible.

EditaCentre d�Estudis d�informació Ambiental

Redacció i Administració | Redacción yAdministraciónCentre d�Estudis d�Informació AmbientalInstitut Català de Tecnologiac/ Ciutat de Granada, 131 08018 Barcelonatel. 93 485 85 90 - fax 93 485 85 [email protected]/terrabit

Subscripcions gratuïtes | Suscripcionesgratuitas: CEIA

Versió electrònica en format (PDF) ibutlletins anteriors| Versión electrónicaen formato (PDF) y boletines anterioreshttp://www.ictnet.es/terrabit/

El butlletí no és responsable de les opinionsexpressades pels entrevistats.El boletín no es responsable de las opinionesexpresadas por los entrevistados.

12| Quan el desert segueix l�home | Cuando el desierto sigue al hombre

GRUPO AGUAS DE BARCELONA

� Curs | Curso

Programa de formació a distància|Programa de formación a distancia

organitza | organizaCEIA (Centre d�Estudis d�Informació Ambi-ental)

més informació | más informaciónTel. 93 485 85 90 [email protected]://www.psfd.ictnet.es/ceia

� Celebració| Celebración

Dia Mundial del Medi Ambient | DíaMundial del Medio Ambiente 5/6 del 2000

lloc |lugarAdelaide (Austràlia)

organitza | organizaO.N.U Organització de les Nacions Unides |O.N.U Organización de las Naciones Unidas

més informació | más informaciónhttp://www.unep.org/wed

� Curs|Curso

Estudis d�avaluació d�impacte ambiental|Estudios de evaluación de impacto ambien-talDel 13 al 16/6 del 2000

lloc | lugarInstitut Català de Tecnologia, c/ Ciutat deGranada 131, Barcelona

organitza | organizaInstitut Català de Tecnologia

més informació | más informaciónTel. 93 485 85 85http://www.ictnet.es

� Conferència | Conferencia

La participació de les ONGs de laMediterrània als programes nacionals delluita contra la desertificació i la sequera.Usos del sòl i desenvolupament sosteniblea la Mediterrània | La participación de lasONGs de la Mediterrania a los programasnacionales de lucha contra ladesertificación y la sequía. Usos del suelo ydesarrollo sostenible en la Mediterrania.Del 16 al 18/06 del 2000

lloc |lugarAuditorio y Centro de Congresos de MúrciaAvenida Primer de Mayo, s/nMúrcia

organitza | organizaMED forumGran Vía de les Corts Catalanes, 643, 3er-08010 Barcelona

més informació | más informaciónTel. 93 412 43 09 Fax. 93 412 46 [email protected]://www.medforum.org/murcia

� Curs|Curso

Formació d�auditors caps mediambientals|Formación de auditores jefes medioam-bientalesDel 12 al 16/6 del 2000

organitza | organizaSGS Tecnos

més informació | más informaciónc/ Vallespir, 195 Barcelonahttp://www.sgsgroup.com

Page 13: Desertificació

maig 2000 | mayo 2000

El Baròmetre és un estudi queanalitza mensualment lainformació ambiental. Consisteixen una classificació de les noticiesaparegudes a la premsa �generalista i especialitzada-, apartir d�uns indicadors temàtics.

El Barómetro es un estudio queanaliza mensualmente la informa-ción ambiental. Consiste en unaclasificación de las noticias apare-cidas en la prensa �generalista yespecializada-, a partir de unosindicadores temáticos.

La mostra de premsa estudiada lacomposen les següentspublicacions:La muestra de prensa estudiada lacomponen las siguientes publica-ciones:

ABC, Avui, Cambio 16, Cinco Días,Diari de Girona, Diari de Tarragona,Diari de Sabadell, Diari de Terrassa,Dossier Econòmic de Catalunya, ElTemps, Expansión, La Gaceta de losNegocios, La Mañana, El Mundo,El 9 Nou, El País, El Periódico deCatalunya, El Punt, Regió 7, LaVanguardia y Tiempo.

La notícia del mes|La noticia del mes

Entitats ecologistes i associacions de veïns s�oposen al túnel d�Horta |Entidades ecologistas y asociaciones de vecinos se oponen al túnel de Horta.

núm

d�a

rtic

les

publ

icat

sn°

de

artíc

ulos

pub

licad

os

dies del mes | días del mes

1586 n. total de notícies / n. total de noticias

6�51 % creixement respecte el mes anterior

% crecimiento respecto el mes anterior

baròmetrebarómetro

maig|mayon5

A: aigua | agua

B: aire i clima | aire y clima

C: biodiversitat | biodiversidad

D: espais naturals | espacios naturales

E: energia | energía

F: sòl | suelo

G: residus | residuos

H: soroll i radiació | ruido y radiación

I: ciutat i població | ciudad y población

J: altres | otros

B 3%

A 19%

E 10%

G 22%

I 19%Percentatge d�articles per temàticaambiental | Porcentaje de artículospor temática ambiental

A: marc legal i normatiu|

marco legal y normativo

B: impacte ambiental i contaminació |

impacto ambiental y contaminación

C: política ambiental i protecció |

política ambiental y protección

D: gestió i tecnologies |

gestión y tecnologías

E: control, qualitat i inspecció |

control, calidad y inspección

F: incentivació i foment |

incentivación y fomento

G: informació i educació |

información y educación

C 23%

B 20%

D 35%

G 9%

Percentatge d�articles per impacte socio-econòmic | Porcentaje de artículos porimpacto socioeconómico

C 10 %

F 3 % D 9%

H 2%

E 9%

F 2%

J 3%

A 2%

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

1 0

1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 1 1 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 2 0 2 1 2 2 2 3 2 4 2 5 2 6 2 7 2 8 2 9 3 0 3 1

Page 14: Desertificació

Apunts de premsa/Apuntes de prensa

Calendari del mes | Calendario del mes

maig 2000 | mayo 2000

dilluns|lunes dimarts|martes dimecres|miércoles dijous|jueves divendres|viernes dissabte|sábado

L�Ajuntament de BCNbusca empresarisamericans interessats ainvertir en el nou zoo.El Ayuntamiento de BCNbusca empresarios inte

diumenge|domingo

Un jutge de Múrcia ha donat laraó als propietaris d�una casaafectada per les oneselectromagnètiques d�un trans-formador d�Iberdrola.És el primer cop a Espanya, i unade les poques vegades a Euro-pa, que una sentènciacondemna una companyiaelèctrica per emissions.Dossier Econòmic deCatalunya, 30 de maig del2000

L�Àfrica perd cada any prop de 4milions d�hectàrees arbrades i al�Amazònia s�han devastat551.000 quilòmetres quadratsde selva. La necessitat de sòl

cultivable i ramader, elsincendis forestals i l�extraccióil·legal de fusta en són els res-ponsables (...).La major part de lesexportacions es porten a termeamb fusta procedent de talesil·legals, ja que el 80% de lestales de la selva amazònica noestàn autoritzades. Lesmultinacionals de la fusta estaninvertint en la compra de gransextensions de l�Amazones, onja existeixen al voltant de 1.300empreses dedicades a la talad�arbres i més de 1.200serradores instal·lades al�estuari del gran riuEl Periódico de Catalunya,21 de maig del 2000

Un juez de Murcia ha dado larazón a los propietarios de unacasa afectada por las ondas elec-tromagnéticas de un transforma-dor de Iberdrola.Es la primera vez en España, yuna de las pocas veces en Euro-pa, que una sentencia condena auna compañía eléctrica por emi-siones.Dossier Econòmic deCatalunya, 30 de mayo del2000

África pierde cada año cerca de 4millones de hectáreas arboladasy en la Amazonía se han devasta-do 551.000 kilómetros cuadra-dos de selva. La necesidad de

suelo cultivable y ganadero, losincendios forestales y la extrac-ción ilegal de madera son losresponsables (...).La mayor parte de las exporta-ciones se llevan a cabo con ma-dera procedente de talas ilega-les, ya que el 80% de las talasde la selva amazónica no estánautorizadas. Las multinacio-nales de la madera están invir-tiendo en la compra de grandesextensiones del Amazonas, don-de ya existen cerca de 1.300empresas dedicadas a la tala deárboles y más de 1.200serradoras instaladas en el es-tuario del gran río.El Periódico de Catalunya,21 de mayo del 2000

1 | L�abocador del Gar-raf incompleix tres di-rectives segons un grupparlamentari europeuEl vertedero del Garrafincumple tres directivassegún un grupo parla-mentario europeo

8 | Castella-La Manxaalbergarà la majorcentral solar fotovoltaicadel mónCastilla- La Manchaalbergará la mayorcentral solar fotovoltaicadel mundo

15 | Catalunya i Extre-madura: les dues comu-nitats amb més energiaprocedent de nuclearsCatalunya y Extremadu-ra: las dos comunidadescon más energía proce-dente de nucleares

22 | Biocarburants deCatalunya construirà la1a planta española decombustible vegetalBiocarburantes deCatalunya construirá la1ºplanta española decombustible vegetal

29 | La venda de fustadels Pirineus baixa un25% perquè les tales nosón rendiblesLa venta de la maderade los Pirineos baja un25% porque las talas noson rentables

2 | Les 7 nuclears es-panyoles van tenir du-rant el 2n semestre del1999, 14 paradesLas 7 nucleares españo-las tuvieron durante el2º semestre de 1999,14 paradas

9 | Catalunya ha obertdurant l�última dècadauna mitjana de doscamps de golf per anyCatalunya ha abiertodurante la última déca-da una media de doscampos de golf por año

16 | La Generalitat in-vertirà un 20 % més dela seva partida a lapolítica forestalLa Generalitat invertiráun 20% más de supartida a la políticaforestal

23 | Expedient sancio-nador contra Ascó 1 perenmagatzemar uranienriquitExpediente sancio-nador contra Ascó I poralmacenar uranio enri-quecido

30 | Un fiscal demanapenes de 5 anys a tresdirectius de la Junta deResidusUn fiscal pide penas de5 años a tres directi-vos de la Junta deResiduos

3 | Medi Ambientelabora una campanya iun decret per afrontarla sequeraMedio Ambienteelabora una campaña yun decreto para afron-tar la sequía

10 | Els impostos e-cològics guanyen forçaa Europa com a mesuracorrectoraLos impuestos ecoló-gicos ganan fuerza enEuropa como medidacorrectora

17 | La Generalitatcrearà un parc naturalentre el Baix Ebre, elMontsià i la Terra AltaLa Generalitat creará unparque natural entre elBaix Ebre, el Montsià yla Terra Alta

24 | La meitat delsincendis forestals quees registren a Catalunyasón intencionatsLa mitad de los incen-dios que se registranen Catalunya sonintencionados

31 | El govern inver-teix 14.000 milionsper utilitzar aigüesdepurades del LlobregatEl gobierno invierte14.000 millones parautilizar aguas depuradasdel Llobregat

4 | La UE admet queincomplirà «Kyoto» al nopoder reduïr la quantitatde gasos establertaLa UE admite queincumplirá «Kyoto» al nopoder reducir la emisiónde gases establecida

11 | Es crea l�AgènciaCatalana dels Boscos,una entitat que vetllaràpel patrimoni forestalSe crea la AgenciaCatalana de los Bosques,una entidad que cuidaráel patrimonio forestal

18 | Segona denúnciade la UE per la malagestió dels purins aEspanyaSegunda denuncia de la UE por la mala ges-tión de los purines enEspaña

25 | L�ecotaxa balearentrarà en vigor el 2001i serà de fins a 2 eurosper turista i diaLa ecotasa balear entraráen vigor el 2001 y seráde hasta 2 euros porturista y día

5 | Prohibida la ventade «mossegadors» ialtres articles de PVC pera bebèsProhibida la venta de«mordedores» y otrosartículos de PVC parabebés

12 | El 28% de l�ener-gia elèctrica que Espa-nya consumeix proce-deix de nuclearsEl 28% de la energíaeléctrica que Españaconsume procede de lasnucleares

19 | Corbera, Alcover,Constatí i Manlleu,superen els nivellspermesos d�ozó Corbera, Alcover,Constantí y Manlleu,superan los nivelespermitidos de ozono

26 | Es preveu queCatalunya tindrà en 2anys 10.000 antenes detelefonia mòbilSe prevé que Catalunyatendrá en 2 años10.000 antenas detelefonía móvil

6 | Cinc satèl·lits nousvigilaran l�evolució delCanvi Climàtic a tot elPlanetaCinco satélites nuevosvigilarán el CambioClimático en todo elPlaneta

13 | Les emissions deCO2 han augmentat enl�àmbit estatal un 31%entre 1990 i 1999Las emisiones de CO2

han aumentado en elámbito estatal un 31%entre 1990 y 1999

20 | En els darrers 15anys el consum ener-gètic total a Catalunyaha crescut més del 35%En los últimos 15 añosel consumo energéticototal en Catalunya hacrecido más del 35%

27 | La UE obligarà atots els petrolers a tenirmés seguretat a partirdel 2015La UE obligará a todoslos petroleros a tenermás seguridad a partirdel 2015

7 | Barcelona és una deles ciutats europeesamb més contaminacióacústicaBarcelona es una de lasciudades europeas conmás contaminaciónacústica

14 | El 80% del totalde les llars espanyolesincompleix lesnormatives europeesEl 80% del total de loshogares españolesincumple las normativaseuropeas

21 | Àfrica perd cadaany 4 milions d�hectà-rees i l�Amazonia ja haperdut 551.000 km2

África pierde cada año4 millones de hectáreasy la Amazonia ya haperdido 551.000 km2

28 |El País Basc,comunitat autònomalíder en la recollidaselectiva a EspanyaEl País Vasco, comuni-dad autónoma líder enla recogida selectiva enEspaña