EL CIRERER

Nom científic: Prunus avium

.Família: Rosàcies.

Origen: Europa i Àsia Oriental

DESCRIPCIÒ

1.És un arbre caducifoli.

2.Pot mesurar 15-25m d'alçada.

3.La escorça és llisa, de color marró vermellós.

4.Les fulles són simples, tenen la forma allargada i oval;Fan de 7-12cm de longitud i 3-5cm d' amplada;Són de color verd lluent , a vegades agafen colors groguencso vermellosos.

El pecíol fa uns 4cm i té dues petites glàndules que semblen berrugues.

LA FLORACIÓ

Floreix durant els mesos d'abril i maig.

Les flors són blanques.

El fruit (cirera) primer és de color

verd, després es torna d'un color

vermell viu quan madura.

Es cull durant el mes de juny.

ALTRES INFORMACIONS

Es reprodueix per empelt.

Creix els jardins per que té uns fruits i un tronc molt bonic.

El tronc vermellós és dret com una columna.La fusta és resistent.S'utilitza per fer mobles, balustres,armaris. I desprèn un suau perfum.Les cireres es mengen crues ,confitades i se'n fan licors.

EL CONTE DEL CIRERER

El nostre conte passa a l'Índia a la ciutat de Benarès per on passa el riu Ganges .La gent hi va per banyar-se perquè és sagrat. També Benarès era un centre comercial on fabricaven seda.

A Benarès, hi vivia en Visnu , un comerciant de seda.Havia d'anar a l'Àsia central per vendre les seves sedes. El viatge era molt perillós i podia durar mesos.

Els seus amics li van dir:- Per què no ens deixes vigilar els teus negocis?- Ho he encarregat el seu cuiner , perquè per ell era el seu millor amic – va respondre en Visnu

Es van quedar sorpresos, li van dir que era pobre, que un criat no pot ser un amic .Peró ell, no li importa,si es pobre o ric, per a ell a estat un amic i ha cuidat d'ell.

En Visnu i els seus amics van anar a preguntar al savi de la ciutat,(el Buda) si pot deixar els seus negocis el cuiner.

El Buda els va explicar una història d'un cirerer que era al jardí d'un rei, el qual era una joia per al rei. Era el més bonic de tots els arbres.

Però l'havien de tallar per posar-lo de columna de l'habitació del rei perquè s'enfonsava.

El rei no va estar d'acord, però era l'única solució.

L'endemà, quan un criat va tocar el tronc,semblava podrit, i va haver de buscar i tallar un altre arbre.

El rei estava content i al mateix temps va sortir corrents el jardí plorant.

Però el cirerer es veia més bonic que mai. A la nit els arbres li van preguntar al cirerer com ho havia fet.

Els va dir que l'herba havia reunit els camaleons perquè envoltessin el tronc, i van estar molt contents, sobretot l'herba.

En acabar la historia, el Buda els va dir que triessin els amics pel que són com a persones, no importa si son pobres o rics.