Revista Mà 8 Tarragona

Contra les retallades socials

#

This has been the biggest social

cutback in history

La compression d’ordre social la

plus importante de l’histoire

Este ha sido el recorte social

más grande de la historia

D wanita d asenqess ameqran

iyessen umezruy di mandat Tambors de vaga general

GRATUÏT

Número 815 de maig15 de juny 2010www.revistama.cat

“Hay que ocuparse de la gestión de la inmigración desde un modelo que aborde todas las vertientes”Itxessa-negh ad nessuyar ane3raq s ijj n webrid yecna u yettef marra ighezdisa“Immigration should be managed using a model that covers all its aspects”

« Il faut s’occuper de la gestion de l’immigration en partant d’un modèle qui permette de l’aborder sous tous ses angles »

ENTREVISTAP. 19“Cal ocupar-se de la gestió de la immigra-ció des d’un model que abordi totes les seves vessants” 5

Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!3Premi

d’Idees per

promoure l’ús

del català 2009

i Premi Paco

Candel 2008

$ *

ENTREVISTA P. 4 I 5

“El pitjor enemic de la Catalunya lliure és la Catalunya pura”Entrevista a Joan Puigcercós,

número 1 de ERC

Amsawal akid Joan Puigcercós,

ixef n tarbi3t n ERC

Interview with Joan Puigcercós,

head of the ERC list

Interview avec Joan Puigcercós,

tête de liste d’ERC

NOTICIES P. 9

Trenta colles geganteres faran tallers per integrar immigrants

Los valores de las colles castel-

leres son los valores de la inte-

gración

Lqiyyem n colles castelleres d

lqiyyem n umsaddar

The values of the colles castel-

leres are those of integration

Les valeurs des colles castelleres

sont les valeurs de l’intégration

Victòria FornsResponsable de l’ensenyament de Treball Social de la URV

Revista Mà per a conviure al Camp de TarragonaRevista Mano para convivir en el Camp de TarragonaAr’majalla Fus Hima anem`acher di Camp de Tarragona

Hand Magazine Living together in Camp de TarragonaMagazine Main vivre ensemble à Camp de Tarragona手杂志为了在欧松纳共同生活

2 Revista MàUn espai de convivència

un espacio de convivenciaamchan iwamachar

a space of communal lifeun espace de cohabitation

Opinió

[email protected]

El recent decret que el govern de l’Estat ha aprovat i que suposarà la congelació de les pensions, el retrocés en l’aplicació de la Llei de la dependència, les rebaixes en les polítiques socials i en les inversions públiques i reduir els salaris en el sector públic, ens porten a un conflicte social.Aquestes mesures del govern de l’Estat no són una sortida a la crisi que estem patint, ni servi-ran per reactivar l’economia, només serveixen per sumar-se a l’onada d’atacs que està rebent el model d’Estat del benestar i el sector públic. Pretenen que les treballadores i els treba-lladors, que no hem provocat

aquesta crisi, en siguem les víctimes i, per tant, en paguem les conseqüències.Els governs de l’Estat i la Gene-ralitat renuncien a actuar sobre els ingressos i només pretenen reduir la despesa. Cal recordar les polítiques fiscals que han dis-minuït els ingressos de l’Estat en unes quantitats molt superi-ors a la retallada de la despesa que ara volen aplicar. Decisions com la rebaixa de l’Impost del Patrimoni i Suc-cessions, les contínues rebaixes de l’IRPF, o d’altres que es fan al marge de la renda de les persones, o la desfiscalització i rebaixa de les rendes del capital,

han privat l’Estat i la Genera-litat dels recursos que ara són tant necessaris i determinants.A més, tampoc s’adopten mesu-res de persecució del frau fiscal o de l’economia submergida, que també suposen una minva important dels seus respectius ingressos.Sempre són les mateixes per-sones, les rendes del treball, els que han de suportar els ingressos de l’Estat, i aquells a qui ara, a més, se’ls imposen les retallades. Mentre que les grans rendes, aquells que més tenen, o aquells que són clars responsables de la crisi, com ara els bancs, veuen que se’n surten

i ningú els exigeix cap tipus d’esforç.És necessari que la ciutadania ens mobilitzem perquè real-ment es vegi que encara tenim orgull i capacitat d’indignar-nos quan se’ns pretén prendre el pèl. La propera cita serà el 8 de juny.

Julià Garcia

No a la retallada de pensions i salaris. Sí als serveis públics

No al recorte de las pensiones y salariosUhu i wsnqess zi mandat

No to the cutbacks in pensions and sala-riesNon à la compression des pensions et des salaires

3Revista MàUn espai de convivència



Estem patint una crisi tremenda, però una crisi com aquesta no és fruit d’un fenomen natural ni diví és el producte d’un sistema econòmic i d’uns responsables polítics que no va saber frenar la cobdícia del poder de les multinacionals i la gran

banca mundial i estatal. Per tant, hi ha uns culpables i uns còmplices. Els qui, per exemple, van especular amb el dret a l’habitatge i els qui ho van permetre amb una legislació i un govern a mida dels especuladors.El problema estructural ve de lluny. La penúl-tima estocada és del PP amb la seva nefasta política neoliberal, la cultura del “pelotazo”, la privatització de l’estat, etc. I l’estocada final ve del PSOE que no sols no va canviar el rumb de l’economia especulativa basada en el totxo, sinó que fa pagar els plats trencats a la classe treba-lladora amb una retallada en despesa social i amb la continuació d’una fiscalitat injusta. Els culpables de la crisi, mentre, continuen vivint en un banquet etern, impunes a la justícia.Els primers es presenten com a salvadors amb un exercici de cinisme insultant. I els segons --preferim pensar-- que són incapaços de fer res més que retallar despesa social enlloc de perseguir a les grans corporacions, a la gran banca que continua rient-se del mort i del qui el vetlla, presentant milions en beneficis, augmen-tant-se el sou dels directius, etc. Contra aquests, cap mesura alhora que rebaixen el 65% el Fons Estatal d’Acollida i Integració, rebaixada del 5% del sou dels funcionaris, congelació de les pensi-ons, denegació del les pensions per invalidesa degut a malalties i accidents, pujada d’impostos indirectes com l’IVA en dos punts, pujada de la llum, el telèfon, supressió del xec nadó... i així podriem seguir. Companys i companyes, si no ens impliquem més en política, en sindicalis-me, en lluitar per la cosa pública, la res-pública difícilment podrem planta cara. NO regalen res.

*

EDITORIAL

EDITORIALSiempre le toca pagar los platos rotos a los mismos, los más débiles de la socie-dadAR’MATBA`ARebda itemsara uxeddes n takalif i yenni war ghar yedji ca, u i nihni rebda

EDITORIALIt’s always the same, the weakest people in society end up payingEDITORIALC’est toujours aux mêmes de ramasser les pots cassés : les plus vulnérables de la société

Jordi Salvador Duch

Temps més difícils per uns que per uns altres

LA PRÓXIMAPREGUNTA:¿Por qué crees que hay desafec-ción política? ¿Qué hay que hacer?

NEXT QUESTION:Why do you think peo-ple are so turned off by politics? What should be done?

ASEQSI ID GHAYASSEN:Mayemmi tamned illa tasertit tem-behder? Min itxessen ad itwagg?

LA PROCHAINE QUESTION : Pourquoi croyez-vous qu’il y a désaffectation politique ?Que faut-il faire ?

g

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

Blog

Les pàgines de descàrregues s’haurien de tancar, ja que és anar contra la propietat intel·lectual. A més, la gent que descarrega música o pel·lícules demostra que no entén ni valora aquests processos creatius, per tant seria millor que en comptes d’escoltar música o veure pel-lícules es dediquessin a d’altres temes que els interessés més.Rosalia Olivella42 anys. Tarragona

No s’han de tancar. S’ha de poten-ciar l’intercanvi cultural entre les persones. Una altra cosa és que s’aprofiti aquestes descàrregues per a generar un negoci fraudu-lent paral·lel. Aquest fet si que és punible, però el consum propi (ludic o cultural) no ha de ser un

problema. Aquest intercanvi té cert paral·lelisme amb el funcio-nament de les bibiloteques. Jordina Febrer34 anys. Reus

A veure, siguem seriosos, primer punt, que no sigui il·legal a Espa-nya fer una còpia d’un CD (per exemple) per deixar-li a algú crec que és una injustícia pel propie-tari del contingut. A part, no crec que sigui el mateix fer una còpia d’ús personal o per deixar-li a algú, que per deixar-li a tothom! Hi ha en aquest cas un perjudici clar pel propietari del contingut. Per això suposo que estats més avançats que el nostre ja ho han solucionat. Jose Campos31 anys. Vic

A diferència de molts artistes que s’han manifestat públicament en contra de les descàrregues d’arxius a través d’Internet, la cantant Shakira afirma que les descàrregues de les seves can-çons la fan sentir més a prop dels seus fans. El debat està servit. Ara toca plantejar-se si aquesta opinió és el reflex d’una societat que no s’ha acabat de desenvolu-par en matèria d’Internet.Arnau Sánchez28 anys. Manlleu

No s’han de tancar les pàgines de descàrrega d’Internet! Els intermediaris estan abusant del preu dels productes en el mercat, és per això que la ciutadania es descarrega mú-

sica, pel·lícules, etc! El sistema audiovisual i tecnològic està canviant, i sembla que no en són conscients, el que han de fer és adaptar-s’hi i oferir valors afegits nous. Júlia Coma19 anys. Roda de Barà

Creus que s’han de tancar les pàgines de descàrregues d’Internet?

Propera pregunta

Per què creus que hi ha

desafecció política? Què

s’ha de fer?

Envia la teva opinió a:

[email protected]

r

Els ciutadans de països de la Unió Europea tenim dret a la lliure circulació, a establir la residència on vulguem i a accedir als mer-cats de treball dels Estats membre en igualtat de condicions que els seus nacionals. Respecte a la contractació en els seus països d’origen d’estrangers no comunitaris (no nacionals de països de la UE) per motius de feina, aquesta només es produeix si no hi ha demandants adequats i disponibles en el mercat de treball nacional. Sobre els treballadors i treballadores estrangers que resideixen ja regularment a l’Estat espanyol regeix el prinicipi d’igualtat de tracte i oportuni-tats i, per tant, poden presentar-se en igualtat de condicions a cobrir ofertes de feina, sempre dins de les limitacions que puguin marcar les seves autoritzacions de treball, sense que existeixi cap preferència entre ciutadans amb la nacionalitat i ciutadans sense nacionalitat.

“La feina ha de ser pels d’aquí”

LES MENTIDES DEL RACISME:

LAS MENTIRAS DEL RACISMO“El trabajo tiene que ser para los de aquí”IKHARRIQAN N’R`UNSORIARxedmet itxessa ad tiri iyewdan da

THE LIES OF RACISM“Jobs should be for people from here”LAS MENSONGES DU RACISME« Le travail doit être réservé aux gens d’ici »




Entrevista a Joan Puigcer-cós, número uno d’ERCAmsawal akid Joan Pu-igcercós, ixef n tarbi3t n ERC

Interview with Joan Puigcercós, head of the ERC listInterview avec Joan Pu-igcercós, tête de liste d’ERC

Creu que pateix crisis la política? A què és deguda la desafecció política?Una de les causes és que la política incideix poc sobre l’economia. La ciutadania és intel·ligent i moltes vegades se n’adona que, anant a votar, alguns dels problemes materials que tenen, no se solucionen. I amb la crisi, això s’ha agreujat. La segona és que la política, els polítics, les persones que estem al capdavant, no hem entès que les regles del joc han canviat. En una societat digital, la política ha de ser més mesurada i més intel·ligent, no podem viure de la declaració i la contradeclara-ció, i moltes vegades la sensació que hi ha és que no hi ha canvis reals, i que es viu molt al dia en política. I la tercera causa és que quan la dreta no governa, la política no interessa. La dreta té el poder, i quan no governa es passa automàticament a la desa-creditació del debat polític. A mi em fa l’efecte que l’esquerra la política la valorem sempre, quan governem i quan estem a l’oposi-ció, perquè la gent treballadora, les classes populars tenen la política com un instrument de canvi. N’hi ha una quarta, que és la corrupció, i que paradoxal-ment té un efecte perjudicial sobre l’esquerra, perquè la dreta té prou instruments i capacitat com per generalitzar i fer veure que tots som iguals i que aquest és el moment que vivim.

Després de set anys, creu que va ser encertada l’opció del tripartit?Més que encertada. Primer per una qüestió d’alternativa democràtica, no poden governar sempre els mateixos. A més, aquest país no hagués resistit com a societat si no haguéssim fet governs d’esquerres. Aquest país ha rebut 1.200.000 perso-

ENTREVISTA A FONDO“El peor enemigo de la Cat-aluña libre es la Cataluña pura”AMSAQAR GHAR RAJJAXTAcengu a3effan n Katalunya talellit netta d Katalunya tamezdagt

IN-DEPTH INTERVIEW“The greatest enemy of a free Catalonia is a purist Catalonia”LA GRANDE INTERVIEW« Le pire ennemi de la Cata-logne libre est la Catalogne pure »

g

“El pitjor enemic de la Catalunya lliure és la Catalunya pura”Joan Puigcercós, cap de llista d’ERC

Que torni la política

g

L

Joan Puigcercós, Cap de llista d’ERC

El mes passat la Re-vista Mà va iniciar una sèrie d’entrevistes a quatre dels caps de llista de les principals forces polítiques cata-lanes, amb una entre-vista a Joan Herrera (ICV), sota el nom “Que torni la política”. Aquest mes és el torn de Joan Puigcercós (ERC), que ha fet un balanç dels set anys de govern del tripartit, i ens ha explicat les seves prioritats pel que fa a les polítiques d’immigració, entre d’altres.Sara Blázquez Barcelona

Entrevista

F: X

evi Quir

ante




nes més i, malgrat això, hem rebaixat la llista d’espera als hospitals, s’han reduït les ràtios de les escoles, s’ha aconseguit desplegar una incipient llei de serveis socials i de dependèn-cia, i s’ha començat a fer una política ambiciosa d’habitatge, això no tenia precedents a Catalunya. Des que hi ha hagut els governs d’esquerres aquest país s’ha cohesionat més, amb la situació de canvi demogràfic que hi ha hagut en els últims anys, el país patia un perill en mans d’un govern de dreta, un perill de fractura, i el principal enemic de la Catalunya lliure és la fractura social.

Què destacaria d’aquests set anys? Què ha canviat a Catalunya?Més enllà de les polítiques socials, hem fet dues coses molt importants pel futur, perquè tenim la tendència de mirar a curt termini, i és normal en moments de crisi, però hem de ser capaços de mirar a mig, llarg termini, i aquesta és la inversió i l’esforç que s’ha fet en matèria de recerca. Si aconseguim fer la transferència tecnològica bé, el nostre sector productiu, la nos-tra indústria, té una possibilitat; sinó no la tindria. Hi ha futur perquè s’ha fet una gran aposta per la recerca, això no es veu a curt termini, però és una cosa que hem d’explicar i posar en valor. La segona cosa important és el grau d’obertura de l’econo-mia catalana, avui les empreses que se’n surten són les empre-ses que exporten. Les empreses catalanes depenen molt menys del mercat espanyol, i més de les exportacions. Tenim futur industrial, un país sense futur industrial és un país sense futur. No menystinc el turisme, ni el sector primari, ni el sector serveis, però la indústria és bàsica i necessària. I la tercera cosa és l’educació. És a dir, que la Llei d’Educació, la LEC, que és una llei discutida, i que té la seva conflictivitat, però era important que hi hagués un consens que vestís un acord de llarg termini, i que governi qui governi, mantinguem una certa línia.

Les enquestes diuen que l’independentisme ha crescut, però a les en-questes electorals baixa. Com ho valora?Jo crec que és una paradoxa que estem vivint, perquè hi ha un rebuig del model constitucional i del model espanyol, i hi ha una part de l’independentisme que no està a ERC, és lògic, ERC

no ho pot concentrar tot. Crec que el que hi ha hagut és una normalització de l’independen-tisme com a opció possible. El que ha passat és que el que era una quimera fa uns anys era l’independentisme, i el que era una possibilitat real de l’esquer-ra catalana era el federalisme, i això s’ha capgirat. Som més a prop d’un estat català que no d’una federació espanyola. I sóc molt conscient que hi ha una part de l’electorat d’ERC a qui no li han agradat determinats acords que hem fet, i que potser tindran una digestió més lenta.

ERC i CiU han tingut traspàs de vots històrica-ment. Per què no n’hi ha entre ERC i PSC?Aquest és el gran debat, i crec que això és més lent, perquè el PSC, amb el seu electorat, té una mena de closca molt dura, que s’ha anat esquerdant. Hem vist alguna enquesta on ja es co-mençava a veure alguna fissura, perquè tenien l’opció d’estat. CiU no té una opció d’estat, per tant no hi ha closca. Hi ha gent que és espanyolista, com Duran i Lleida, i hi ha gent obertament

sobiranista. El PSC tenia un model d’estat federal, però ha passat a ser una quimera.

Quina és l’aportació i el paper dels nouvinguts en la seva proposta independ-entista?Comptem amb ells, el país el fem entre tots, i l’hem d’anar repensant. El pitjor enemic de la Catalunya lliure és la Catalunya pura. Catalunya no serà la ma-teixa de fa 30 anys, tot país és di-nàmic. Malgrat tot, necessita un element comú per vertebrar-se, i el català ha de ser la llengua comuna, ja fa anys que el català ja no és la única llengua mater-na. A la Catalunya independent no hi haurà exclusions. De fet, fer president José Montilla va en aquesta línia. Com diu la demògrafa Anna Cabré, si no ha-gués vingut la immigració dels anys 60, i la d’aquests últims anys, seriem 2 milions i mig de catalans, cosa que donaria la sensació d’un país molt feble. Una comunitat nacional de set milions i mig d’habitants és una oportunitat de situar-se al món i a Europa. I si podem salvar la llengua, el país i la nació és

perquè som un motor econòmic i un motor cultural, perquè ens enriquim de l’experiència de tothom. La immigració també porta problemes. La immigra-ció és un problema començant per la persona que emigra, que ha de deixar el seu país i ha de tenir un futur incert Però la so-cietat que acull, si no té instru-ments, té problemes. L’arribada de la immigració comporta un problema de política social molt seriós, perquè la gent que fins aquell moment havia estat re-ceptora de polítiques socials, per un efecte estadístic, passa a ser menys pobra, perquè ha arribat un col·lectiu més pobre que ells, i deixen de ser receptors de de-terminades polítiques, i això és la base del conflicte. Això només se soluciona amb més recursos per a tothom.

Quines són les prioritats d’ERC?Nosaltres hem posat les bases del que ha de ser una política d’immigració, el Pacte Nacional per a la Immigració. No s’ha d’utilitzar la immigració com element de desgast polític. La Llei d’Acollida ha de donar un itinerari legal i administratiu a aquelles persones que viuen en un país i que volen formar part d’un país, ara no existeix. Ara el que hi ha és un corol·lari de problemes administratius, i l’iti-nerari no és només administra-tiu; és social, cultural, educatiu, és d’incorporació. En la propera legislatura hem de ser capaços de vestir una proposta sòlida i crear el model català d’incorpo-ració de la immigració, perquè hem creat un model propi.

Què li suggereix...Jordi Pujol: El president de la reconstrucció de la Generalitat.Pasqual Maragall: El presi-dent de l’EstatutJosé Montilla: El president de les polítiques socialsImmigració: Oportunitat per un paísEls altres catalans: La única forma que tenim de créixer com a comunitat lingüísticaRipoll: Un poble de gent treba-lladora, però honestaVic: Un poble de gent dels ser-veis, però honestaCamp de Tarragona: La Cata-lunya emergentFederalisme: M’interessa el federalisme europeu, no l’espa-nyol, que ja està enterratEsquerres: Sempre i quan no siguin dogmàtiquesSindicalisme català: Una oportunitat per vestir una alternativa pròpia diferenciada d’Espanya.

“La nueva inmigración no tiene prejuicios”Ane3raq amaynu war ghar-s ca axarres yizwar

“The new immigrants have no prejudices”« La nouvelle immigra-tion n’a pas de préjugé »

Creu que les persones immigrades han de tenir dret a vot?

Jo estic a favor del dret a vot, però també ho vull matisar. És l’últim dret. Una persona, per votar en unes eleccions, ha de saber en quin país viu, i qui és qui. Quan vas a un país has de saber en quin país vius, has d’entendre què està passant en aquella soci-etat, perquè sinó, aquesta opció dels papers per tothom, i que tothom pugui votar, el que acaba sent és carn de màfia. Jo no vull que una persona que acaba d’arribar del Pakistan, que no parla català, que no l’entén, que no sap en quin país està, li puguin donar dret a vot, perquè serà víctima de la màfia electoral. L’arrelament passa per un procés, i al final, evidentment, ha d’arribar el dret a vot.

F: Xev

i Q

uira

nte

“Una sociedad no puede ser un archipiélago de culturas que vivenen una misma sociedad”Ijj n waydud ur izemmar ad yiri d rfag n teyzirin n tusnawin iteddaren marra d ijj n weydud

“A society cannot be made up of an archipela-go of cultures”« Une société ne être l’archipel de cultures qui vivent dans une même société »

g

Entrevista

“Hi ha xocs culturals, jo en dic xocs inculturals, perquè al fi-nal hi ha un problema de comprensió cultural. No són xocs de cultura, són xocs d’in-cultura”

g




Reportatge

Tambors de vaga

El tema del mes

El passat 12 de maig, José Luis Rodríguez Zapatero va fer un gir de 180º en la seva política econò-mica i va anunciar una dràstica retallada de la despesa pública que inclou, com a mesures més cridaneres, la reducció en un 5% del sou dels treballadors del sector públic aquest 2010, la seva congelació l’any 2011, l’eli-minació del xec-nadó a partir de l’1 de gener de l’any que ve o la congelació de les pensions, excepte les no contributives i les mínimes. Tot això amb l’objectiu de retallar la despesa en 5.000 milions aquest any i en 10.000 milions l’any que ve. Es tracta de l’ajust més dur de la història de la democràcia. El govern de Zapatero deia que co-mençava la recuperació i anun-ciava la sortida del túnel, però la realitat és que hem entrat en una nova etapa superior i més greu de la crisi mundial del capitalisme caracteritzada per la insolvència dels estats. Moltes veus reconeixen que aquestes mesures precipitaran noves re-cessions, noves contraccions de la producció, acompanyades per l’explosió ja sigui de la inflació, o de la deflació. Tal com han dit els sindicats, sempre ens toca pagar als mateixos. Com a picada d’ullet a aquests

ciutadans afectats per les mesures proposades, als que va reclamar un esforç nacional col-lectiu, el president del govern espanyol també va anunciar que els membres del Govern es re-duiran un 15% el sou. La rebaixa del sou dels funcionaris afectarà a 2,6 milions d’empleats pú-blics. A l’Estat espanyol n’hi ha 2.659.010, dels quals 1.345.577 corresponen a l’administració de les comunitats autònomes, 627.092 a la local, 583.447 a l’es-tatal i 102.894 a les universitats. Mentre als treballadors se’ns estreny el cinturó, mentre la misèria i la pobresa s’estenen com una plaga, veiem que el salari anual dels directius de les empreses de l’IBEX és d’un milió d’euros (300 vegades el salari mínim), o que els banquers es jubilen amb rendes de fins a 85,7 milions d’euros. Es tracta d’una llei pròpia del capitalisme. Sota el capita-lisme no hi ha ni hi haurà mesures socials on es repar-teixin equitativament les càrregues. Sota el capitalisme són impossibles les “sortides socials”, com és impossible la “preservació dels més desafa-vorits”, o “el benestar per a la majoria”. Segons Zapatero, el pla de

retallada de la despesa que tenia previst el govern era insuficient, l’Estat espanyol té desequilibris que són un 11,2% de dèficit i un 20% d’atur. S’ha de passar d’un 11,2% de dèficit l’any 2009 al 6% l’any 2011. A part de rebaixar els sous dels treballadors del sector públic, eliminar el xec-nadó, o congelar les pensions hi ha altres mesu-res que criden l’atenció, com la previsió d’eliminar el règim transitori per a la jubilació parcial previst en la Llei 40/2007. Això implica que només podran accedir a aquesta modalitat de jubilació els majors de 61 anys, que tinguin un mínim de 30 anys cotitzats a la Seguretat Social i al menys 6 anys d’anti-guitat a l’empresa, en tant que només es po-

drà reduir la jornada laboral un 75% com a màxim. Una altra de les mesures són la pretensió de deixar d’invertir 6.045 milions, 2.000 d’ells en Foment, o que les Comunitats Autònomes i les entitats locals realitzin un estalvi addicional de la seva despesa de 1.200 milions d’euros. S’estalviaran 600 milions d’euros fins el final de 2011 en ajuda al desenvolu-pament, i s’establirà un temps màxim de 6 mesos per a la resolució de les sol·licituds de serveis de dependència fins a l’adjudicació de la prestació, així s’eliminarà la retroacti-vitat, que ja no tindrà sentit, perquè no hi haurà demores per compensar en la recepció dels serveis i prestacions. Amb això s’espera estalviar 670 milions d’euros. També s’intentarà mi-llorar l’eficiència farmacèutica. S’adequarà el número d’unitats dels envasos dels medicaments a la duració estandarditzada dels tractaments, d’acord amb les indicacions de la comunitat científica, així l’executiu pretén estalviar 300 milions d’euros. La crisi que estan patint

alguns països mediterranis, com Grècia, Portugal, o Espanya, i Irlanda s’està atribuint a la seva excessiva despesa pública,

Des que el passat mes de maig el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero va donar l’esquena a les políti-ques socials que portava per bandera, i va anunciar una dràstica retallada de la des-pesa pública, s’han fet sentir moltes veus en contra, com les de la majoria dels treba-lladors que, com sempre, n’acabaran patint les conseqüències.

Los capitales financieros es-tan aplicando su programa máximo contra los derechos sociales

Ixfawen n idrimen teggen rxedmet nsen deg ghumub n izerfan idemsawenFinancial capital is going all out against our social rightsLes capitaux financiers met-tent en œuvre leur pro-gramme contre les droits sociaux

g




Reportatge

que se suposa ha creat un elevat dèficit i un exuberant deute públic. D’aquí les receptes que el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu (BCE) i el Consell Europeu han estat imposant a aquests països: s’han d’estrènyer el cinturó i reduir el dèficit i el deute públic d’una manera radical. Segons l’economista Vicenç Na-varro, tots aquests països tenen les despeses públiques (incloent la despesa pública social) més baixes de la UE-15, el grup de pa-ïsos més rics de la Unió Europea, al qual pertanyen. Es miri com es miri, tots aquests països estan a la cua de la UE-15. El seu sector públic està subdesenvolupat. Una causa d’aquesta pobresa del sector públic, segons Navarro, és que, des de la Segona Guerra Mundial, aquests països han es-tat governats la majoria del perí-

ode per partits profundament conservadors, en estats amb escassa sensibilitat social. Tots ells tenen un sistema de recapta-ció d’impostos, diu, escassament progressius, amb càrrega fiscal menor que el promig de la UE-15 i amb un enorme frau fiscal (que oscil·la entre un 20 i un 25% del seu PIB). El Catedràtic de Cièn-cies Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i pro-fessor de Polítiques Públiques a la The Johns Hopkins University (Baltimore, EEUU) assegura que són estats que, a més de tenir escassa sensibilitat social, tenen escàs efecte redistributiu, pel que són els que tenen majors desigualtats de renda a la UE-15, desigualtats que s’han accentu-at a partir de les polítiques libe-rals portades a terme pels seus governs. Com a conseqüència, la capacitat adquisitiva de les

classes populars s’ha reduït

notable-ment,

creant una econo-mia basada en el crèdit que, al col·lapsar-se, ha provo-cat un enorme problema d’escassetat de demanda, causa de la recessió econòmica. Vicenç Navarro afirma que la fal-ta de crèdit es deu a l’excessiu poder del capital financer i la seva influència en la Unió Euro-pea i els seus estats membre. Se-gons diu, va ser la banca la que, amb els seus comportaments especulatius, va anar creant bombolles que, a l’explotar, han generat els enormes problemes de falta de crèdit. I ara estan creant una nova bombolla: la del deute públic. La seva exces-

siva influència sobre el Consell Europeu, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu explica, diu, els enormes ajuts als ban-quers i accionistes, que estan generant enormes beneficis. El professor creu que el major

problema avui a la Unió Europea no és l’elevat dè-

ficit o deute (com diu la banca), sinó l’escàs creixement econòmic i

l’augment de la desocupació. Això exigeix polítiques d’estímul econòmic i creixement de l’ocupació a tota la UE. Els sindicats també han volgut mostrar el seu rebuig a les mesures imposades pel govern. La UGT de Catalunya creu que les mesures, a més de continuar castigant les famílies treba-lladores, no reduiran l’atur i alentiran la recuperació. Segons diuen, la retallada salarial que patiran els treballadors públics afectaran clarament la qualitat dels serveis públics, alhora que provocarà una pitjor atenció i una pèrdua de prestacions per part dels serveis públics. D’aquesta forma, asseguren, el Govern està menyspreant els drets fonamentals de les persones (educació, sanitat, seguretat...) i torna a perjudicar les víctimes d’aquesta crisi. Aquestes mesures provocaran una pèrdua de poder adquisitiu d’un grup important de pobla-ció i, en conseqüència, genera-ran encara més desconfiança i provocaran que els ciutadans i ciutadanes s’estrenyin encara més el cinturó. La UGT exigeix, doncs, polítiques actives d’ocu-pació; que s’impulsin d’una vegada per totes els processos d’acreditació de competències professionals adquirides per la

via de l’experiència professio-nal; el reforç dels serveis públics d’ocupació amb més personal i una major coordinació entre tots els agents que participen i gestionen les polítiques d’ocu-pació; millorar la intermediació pública en el mercat de treball; el retorn social del capital públic injectat al sector finan-cer; una millor distribució en el pagament d’impostos i imple-mentar mesures per reduir el frau fiscal. Donades aquestes circumstànci-es es preveu molt difícil per no dir impossible, l’acord que ha de fer possible una nova reforma la-boral. Les mobilitzacions fa dies que duren. Unes 150.000 perso-nes es van manifestar el passat 8 de juny a Barcelona en contra de les mesures que afectaran el sector públic, mentre que la perspectiva és que, si Zapatero aprova la reforma laboral, molt aviat es podria celebrar una vaga general.

F: Juan A

nto

nio

Zam

arr

ipa. UGT

Ninguna de las medidas antisociales ayuda a crear puestos de trabajoUra d ict zi tmesrayin yeg-waren tacengut i wyedud ur tzemmar ca ad tarzem imucan i rxedmet

None of these anti-social measures is going to help create jobsAucune des mesures antiso-ciales n’aide à la création de postes de travail




Opinió

TuristesDes de Londres, el Times ens recorda que tot plegat sembla una paròdia, una opereta italiana –poseu togues on hi ha capes-. El jutge Varela fa un avís per navegants, la memò-ria de les víctimes

del franquisme suspesa a l’aire. No és que les desaparicions siguin incertes, sinó que manca “la competència legal” per indagar-les. Però sobretot, la imputació de Garzón es revela com el símptoma més evident de la idiosincràsia de la pràctica política: no és la veritat que en guia l’acció, sinó el poder. És el mateix esperit que anima la cinquena pròrro-ga, en espera de la sisena ponència del TC. En la deserció, ens demostren que, si l’equilibri de forces és compromès, aleshores silenci, ocultació. L’acció d’uns i altres és pura fantasmagoria, quelcom que se’ns “apareix en forma d’ésser real, tot i ésser una cosa imaginada (Diec)”. La imatge és suggestiva. Passadissos llargs, llargues esperes, abandó de les funcions. Invisibi-litat de les responsabilitats i l’esperança que el temps porti l’oblit, abans que arribi la pròxima escomesa electoral. El fantasma és el retrat moral de l’esta-ment polític i judicial –poseu togues als llençols-. La invisibilitat que Sáenz de Santamaría ambiciona. Però, tant sols hi ha quelcom pitjor que la corrupció per a la credibilitat de les institucions demo-cràtiques, això és, l’intent desacomplexat d’eludir-la. Inquieta l’estratègia política del PP ¿Quin perfil d’electorat concep quan, enlloc de perseguir-la, l’oculta sota la catifa dels “defectes formals de procediment judicial”? L’aparell es posa en marxa, no per discutir la innocència dels imputats, sinó per fer-la invisible –poseu togues on hi ha sastres-. Per més que n’anomenin l’eròtica, el poder es un instrument més que una finalitat. En el mateix acte d’ocultació, concedeix que els majors del partit de l’expresident gim-nasta no el cobegen només per lluïment de fireta, per fons d’acció social. Com a les Rambles, a la política hi anem en xancletes i camisa florejada. Amb tot -i en temps de crisi- la vida continua, però amb la inquietud que ens la juguen amb cartes marcades d’art de fuga. Mou el trilero, com si fóssim turistes de la democràcia.

Opinió Opinió

Xevi Ballús

¿Qué tipo de país es aquel donde se permite criminalizar a una persona argumentando tópicos? Mana degga n tmurt , mani tzemmared ad tarred atarras d lmujrim s lmawadi3?

What kind of country criminal-ises a person on the basis of stereotypes? Quel genre de pays est donc celui dans lequel il est permis de criminaliser une personne pour des motifs fondés sur des idées reçues ?

La pobreza, la exclusión y la discriminación también existen en nuestras calles Ezzerd d umiyyez yedra ura di znaqi nnegh

Poverty, exclusion and discrimination also exist on our streets La pauvreté, l’exclusion et la discrimination existent aussi dans nos rues

Arizona

La duresa de ser dona immigrada en un món d’homes

Fa alguns mesos defensava en aquest mateix espai la necessitat de no adjectivar l’immigració com a il•legal pel menyspreu que comportava envers la persona. Una persona no pot ser il·legal. No obstant, fa poc dies que s’ha fet un pas enrere en la consideració social i legal de l’immigració. L’estat nord-ameri-cà d’Arizona ha convertit en un delicte els “sense-papers”.La perillositat de les mesures com la signada per la republicana Jan Brewer és que s’extenguin. Ens definiria molt pobrament com a societat. Ara, però, ho limitem a Arizona. Hauria de resultar-los vergonyós veure com els sudame-ricans que creuen la frontera allà són perseguits policialment i qua-lificats com a delinquents mentre que, aquí, per exemple, poden gaudir de sanitat, educació, en el que algú es decideix a tenir la

valentia d’afirmar públicament que ningú no és il•legal i que no pot ser un crim intentar tenir una vida benestarosa.Un altre dels crims de la llei d’Ari-zona és la seva contribució a ge-nerar pors i desconfiances perquè molts jutjaran com a delinqüents els immigrants indocumentats i raonaran que quelcom delictiu no pot ser bo. De fet, Brewer parlava que aquesta mesura es prenia per la violència que com-porta el tràfic de drogues… Com si els narcotraficants no visques-sin bé… Els Estats Units, i Arizona més concretament, haurien de plantejar-se quina mena de país és aquest que criminalitza una persona argumentant tòpics i mitges veritats.

M’agradaria donar llum a una re-alitat amagada dins el col•lectiu d’immigrants sense papers que hi ha a Espanya. Em refereixo a les dones (principalment magre-bines) sense papers, i amb fills que viuen soles i abandonades a la seva sort. Aquestes dones amagades han arribat al nostre país per moltes raons, i no només per estar sense treball. Al seu país d’origen estan discriminades pel fet d’estar divorciades o per que el marit les ha abandonades o per ser vídua o mare soltera, etc. Arriben al nostre país i han de viure al carrer sense cap ajuda. A part de buscar treball per a sobre-viure, han de procurar amagar-se per tal que les autoritats no els hi prengui els fills. Aquestes famílies no tenen una vida fàcil. Viuen en-tre la foscor i la por, entre el seu món d’origen i el de destí, però

sobretot a la clandestinitat. Com en tota societat, no tots els que necessiten ajuda la reben i no tots els que reben ajuda la ne-cessiten. Un sistema de protecció social digne d’una democràcia avançada no hauria de permetre que les ajudes depenguessin de la situació administrativa de la persona sinó que hauria de determinar només criteris humanitaris. Això si, rigorosos i clars que facilitessin l’ajuda a aquelles persones que realment la necessiten i penalitzi a aquells que fraudulentament s’aprofiten del sistema. No han de pagar justos per pecadors.

David Aliaga

Zainab Asri

d

d

En política, más que ciudadanos somos turistas

Di tsertit , neccin d imsaran ujar zi ayt bab n tmurtIn politics, rather than residents we are touristsEn politique, nous sommes davan-tage des touristes que des citoyens

g

5Amb la col·laboració de:

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO

Amb el suport de:

Edita:SOCIALCATPresident: Cesc Poch i RosCoordinadora editorial: Imma Bové i VinyetPlaça d’Osona, 4, 1er, 08500 VicT. [email protected]

Seu Camp de Tarragona:C. Ixart, 11, 1er. 43003 [email protected]:Jordi Salvador, edició Camp de Tarra-gonaCesc Poch, edició OsonaConsell de direcció: Raquel GilMiquel Àngel EscobarChaquir El Homrani

Mohamadi BouzianeJanette VallejoJulià GarciaSara BlázquezCap de redacció i edició Osona:Sara BlázquezRedacció edició Camp de Tarragona:Jordi GenéConsell Editorial: Mustapha Bouziane (coordinador)Glòria CarbonellJordi CasalsSaoka Kingolo

James KwasiJamel el MezianiCarlos ordoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto VillaescusaCol·laboradors Osona:CNL Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Xevi Quirante (fotografia)Mari MoyanoAlbert PortellEduard Soler

Col·laboradors Camp de Tarragona:Carla AguilarMon GrisóDisseny original i maquetació:Xavi Roca i Estefania Aragüés (Run Design)Traduccions:Babel TraductorsDipòsit legalB-52647




Una trentena de colles castelleres partici-pen aquest any en el programa d’integra-ció de nouvinguts al món casteller “Tots som una colla”. Aquest programa, plante-jat com una invitació, consisteix en la or-ganització d’uns tallers d’introducció als castells que s’adrecen especialment a la població immigrant, per tal que puguin participar en aquesta activitat. “Tots som una colla” és una iniciativa de la Coordi-nadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), juntament amb la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania i el Centre de Promo-ció de la Cultural Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.L’any passat es va desenvolupar una prova pilot en quatre de les poblacions amb colla castellera que tenen més índex de població immigrant: Salt, Vic, Guissona i El Vendrell. Als tallers hi van assistir un total de 194 persones, i l’experiència va ser molt ben valorada per tots els implicats.Aquest 2010 el projecte s’ha ofert a les 56 colles castelleres existents en aquest moment. Fins el moment –encara és possible de sumar-s’hi- ja han confirmat la seva participació un total de 28 colles,

pertanyents a una vintena de poblacions, entre les quals hi ha algunes de les més importants del país, com ara Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Ter-rassa, Mataró, Tarragona, Reus o Grano-llers. Algunes colles faran els seus tallers aquest mateix mes de maig, mentre que d’altres ho faran al llarg de la resta de la temporada castellera.La difusió dels tallers es fa en contacte amb els tècnics d’immigració de cada localitat, les entitats que hi treballen, etc. mitjançant uns cartells i díptics en nou idiomes. Igualment, s’ha editat un material audiovisual didàctic específi-cament pensat per aquests tallers, que consisteixen un tres sessions de dues hores cadascuna. Les colles castelleres ja han funcionat, històricament, com una eina espontània d’integració de nouvinguts a la cultura catalana. El fet que tothom és vàlid dins una colla castellera, que tothom hi pot participar, juntament amb la necessitat constant de les colles de sumar nous efectius, les converteixen en un actiu de primer ordre a l’hora d’acollir tota mena de persones.

Jordi Gené Tarragona

Breus Societat

Trenta colles castelleres faran tallers per integrar immigrants

Los valores de las colles castelleres son los valores de la integración

Lqiyyem n colles castelleres d lqiyyem n umsaddarThe values of the colles castelleres are those of integrationLes valeurs des colles cas-telleres sont les valeurs de l’intégration

g

Es presenta una guia sobre la diversitat

El passat 18 de maig es va pre-sentar la “Guia per al respecte a la diversitat de creences en l’àmbit penitenciar”, document que recull la normativa legal existent en aquest àmbit, les pràctiques i les principals peti-cions de les diferents confessi-ons religioses i les recomanaci-ons d’actuació.El respeto de las creencias religiosas personales son respetadas en cualquier ámbito Lih’tiram n adyan d min-zi tamnen iwdan d ijj n ih’tiram di kucci

Personal religious beliefs should be respected in all contextsFr xxxx xxxxxx xxxxxx xxxxxx xxxxxx

El Vendrell i Amposta, noves oficines d’AMIC-UGT

AMIC-UGT ha obert dues noves oficines a la demarcació al Vendrell i a Amposta. La primera està situada al Carrer del Nord, 11-13, 1era planta (seu d’UGT) i atendrà al públic cada dimecres de 9.30 a 13.00 hores. Per con-certar cita cal trucar al telèfon: 977661751. A Amposta, s’atén dos dijous al mes (de 16.00 a 19.30) a l’Av. De la Ràpita, 2, 2on pis i cal concertar visita trucant al 977444456.AMIC amplia su ámbito ter-ritorial al Baix Penedès i al Montsià AMIC tessemghar deg imu-can nnes ar Baix Penedèsd el Montsià

AMIC extends its range of operations to take in Baix Penedès and MontsiàAMIC élargit son cadre territorial au Baix Penedès et au Montsià

h

Noticies




Alguns s’hauran preguntat: per què avui una Llei d’acolli-da? Estem parlant d’una Llei d’acollida en un moment que la situació econòmica ha compor-tat que les preocupacions de les persones immigrants, i en gene-ral de la situació de la immigra-ció al nostre país, hagin variat de manera substancial amb referència a l’any 2007 (quan es va presentar l’avantprojecte de Llei). Així l’any 2007 la prio-ritat era repensar un sistema d’acollida que s’havia anat generant de forma espontània com a resposta a l’arribada d’un elevat nombre de persones d’origen estranger, repensar el sistema per a millorar-lo en un moment de creixement econò-mic on es preveia la continuïtat

de l’arribada de més persones d’origen immigrant, persones que venien a cobrir vacants en un mercat laboral creixent i capaç d’absorbir aquest volum de treballadors i treballado-res immigrants. Situació que, desafortunadament és molt diferent de la que ens trobem avui en dia que s’ha aprovat aquesta llei. És necessari situar la llei ja que la societat pot no entendre que parlem d’acollida en un mo-ment que les dades indiquen que cada vegada vénen menys persones i que aquelles que arriben, cada dia troben més di-ficultats a l’hora d’inserir-se al món laboral. En el context que s’estableix cal reflexionar sobre les oportunitats que planteja i

els reptes que ha d’assumir la societat i el Govern amb tal de fer-la efectiva.Ara més que mai tenim el repte de fer un esforç pedagògic cap al conjunt de la societat que permeti, d’una banda, com-prendre la necessitat d’apli-cació d’aquesta llei ja que és una garantia per a la igualtat d’oportunitats i, d’altra banda, el seu desenvolupament com a projecte de futur d’una societat cohesionada. L’acollida és un procés que beneficia tota la ciutadania i que, per tant, s’ha d’abordar en els diversos espais de desenvolupament i de convivència de les persones. És una responsabilitat de l’admi-nistració pública, de la societat d’acollida, de les persones im-

migrants, de les entitats, etc.L’acollida ha de ser una respon-sabilitat compartida, també en el món empresarial. S’ha de potenciar de forma activa que les empreses s’impliquin en el procés d’acollida dels treballadors i treballadores. No és suficient la feina que podem realitzar des de les organitza-cions sindicals si no hi ha un impuls públic concret. I són els agents socioeconòmics que, a partir dels seus coneixements, de les necessitats dels treballa-dors i de l’empresa, haurien de definir les especificitats que ha de preveure el reglament per a l’acollida als centres de treball.Finalment, tota Llei necessita un suport financer per poder assumir els seus objectius i

mesures. Estem en un context de retall de pressuposts pel que respecta a la integració i acolli-da de les persones immigrants. El Govern central ha retallat per a l’any 2010 un 65% els fons d’integració dels immigrants, una mesura que té efectes en cascada en les polítiques d’aco-llida i integració dels ens locals i la societat civil. AMIC-UGT considera que és l’hora, amb l’aprovació i aplica-ció d’aquesta Llei, que la Gene-ralitat garanteixi unes partides pressupostàries adequades, que aquesta llei no quedi en paper moll, i s’assumeixin els objec-tius que consagra i persegueix.

Aquest tràmit té com objectiu: que la persona que vol obtenir una autorització de residència per circumstàncies excepcion-als per raó d’arrelament social, acrediti la seva inserció social a la societat catalana i/o espanyola.Una de les vies per accedir a la residència per un estranger que es troba al nostre país es el arrelament social, per obtenir la residència ha d’acreditar que porta un mínim de tres anys a Espanya, que no té anteced-ents penals ni al nostre país ni al d’origen, que disposa d’un contracte de treball per un any i o bé que té familiars directes residents legals (pares, cònjuge o fills) o demostrar el seu ar-relament social a través d’un informe de l’ajuntament on està empadronat.

Requisits de l’informe: •Els requisits depenen de cada municipi, però existeix-en unes recomanacions gener-als de la Delegació de Govern a Catalunya:— Es recomana la realitza-ció d’una entrevista i que la persona es trobi empadronada al municipi un mínim de sis mesos — Es valorarà positivament el coneixement d’alguna de les llengües oficials a la Comunitat Autònoma.— Es tindrà en compte la partic-ipació a les xarxes socials i asso-ciatives, sindicats, associacions de veïns, associacions culturals, biblioteques públiques, etc.— La realització d’altres forma-cions.

•L’ajuntament podrà recoma-nar l’exempció d’aportació de contracte de treball quan l’estranger acrediti que disposa d’altres mitjans de vida, a títol enunciatiu pot ser en aquestos casos:— Estrangers cònjuges de resi-dents legals.— Estrangers majors de 65 anys amb algun fill amb residèn-cia legal, o excepcionalment menors d’aquesta edat.— Estrangers de fins a 22 anys amb pare o mare resident legal, o majors d’aquesta edat que estiguin estudiant.— Estrangers amb fills menors d’edat, fruit d’una relació anàloga a la conjugal amb ciutadans espanyols o residents legals.—Altres casos excepcionals.

Aquest informe es demana a l’ajuntament correspo-nent i és aquest el que fa la valoració que correspongui lliurament, l’informe és preceptiu, és a dir, obliga-tori, però no vincula a la Oficina d’Estrangers en la seva decisió final. Té una validesa de sis mesos.

Fitxa d’estrangeria

Recursos de extranjeríaAcreditación de inserción social para obtener autor-ización de residenciaLmawarid n rbarraniLi3timad n takamul n weydud mah’end ad tetfed ruxsa n uzdagh

Immigration law resourc-esProof of social integration for obtaining a residence permitRecours d’extranéitéAttestation d’insertion sociale pour obtenir un permis de résidence

gAcreditació d’inserció social per obtenir autorització de residencia per arrelament social

Llei d’acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya

Estrangeria

El dia 28 d’abril de 2010 el Parlament va aprovar la Llei que contempla el desplegament d’un servei in-tegral d’acollida per promoure l’autonomia de les persones immigrants i la igualtat d’oportunitats entre totes i tots els ciutadans. AMIC-UGT Barcelona

Oportunidades y retos de la Ley de Acogida

Lfuras n uzref n usnewjuOpportunities and challeng-es in the Law on Reception of ImmigrantsOpportunités et défis de la Loi relative à l’Accueil

g

www.associacioamic.cat

VIVIMJUNTSNúm. 23 maig 2010

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà

Editorial

Just en el moment de tancaraquesta edició, ens arribala notícia de l’aprovació al

Parlament de la Llei d’acollida deles persones immigrades i les re-tornades a Catalunya. Una inicia-tiva que ha comptat amb el votfavorable del 90 % de l’hemiciclei el suport també dels municipis icomarques, els agents socioeco-nòmics i les principals organitza-cions del sector. Aquest és sensdubte un dels principals actiusde la Llei, que neix amb el vist-i-plau del conjunt de parts impli-cades, perquè la gestió de laimmigració correspon al conjuntde la societat. Amb aquesta Llei,Catalunya és pionera al regularun sistema integral d’acollidaque recull les noves competèn-cies de la Generalitat previstesen l’Estatut i en la darrera re-forma de la Llei d’estrangeria.D’ara i fins el 2016 teixirem unservei universal de primera aco-llida, homogeni i al conjunt del te-rritori, que dotarà d’elements deformació i informació bàsica a lespersones nouvingudes. Coneixe-ment de la societat, llengua imercat laboral seran els contin-guts principals. Un cop superataquest procés la Generalitat, encol·laboració amb els ens locals,lliurarà un certificat d’integracióals usuaris. Un document que elsserà de màxima utilitat a l’hora detramitar l’arrelament, la renovacióde l’autorització temporal de re-sidència i l’accés a la nacionali-tat per residència. Però d’això ialtres millores que comportarà laLlei en parlarem extensament enel proper Vivim Junts. No us ho perdeu.

Homologació de títols estrangers

Nou instrument per a la població qualificada

El 26 d’abril va entrar en funciona-ment del Servei d’Acompanyamental Reconeixement Universitari

(SARU), promogut per la Generalitat deCatalunya per informar, assessorar i acom-panyar les persones en el procés de reco-neixement de títols emesos per universitatsestrangeres. Aquest servei ha estat possi-ble en virtut d’un conveni signat el 15 degener de 2010 entre la Generalitat de Ca-talunya (Departament d’Acció Social i Ciu-tadania, Departament d’Innovació,Universitats i Empresa i Departament deTreball), el Ministeri d’Educació, l’Obra So-cial “la Caixa” i l’Associació Atlàntida. L’a-cord respon a la mesura nova 3 del PacteNacional per a la Immigració, signat alPalau de la Generalitat el desembre de2008, quan aposta per “fer aflorar els sec-tors de la població qualificada a través del’agilització dels tràmits per a l’homologa-ció de la formació, el reconeixement del’experiència professional i la creació demecanismes d’inserció laboral per als sec-tors qualificats”. El SARU ofereix, de ma-nera personalitzada, informació iassessorament sobre la tramitació del re-coneixement de les titulacions estrangeresde grau superior, i acompanya els usuaris

durant tot aquest procés. També informa,assessora i orienta sobre els itineraris aca-dèmics recomanables per tal de comple-tar els estudis universitaris. I finalment,deriva els usuaris cap a serveis d’orienta-ció i inserció laboral. El SARU s’adreça atotes les persones residents a Catalunyaen situació administrativa regular, en pos-sessió d’un títol universitari emès per unauniversitat estrangera.Més informació i contacte:Servei d’Acompanyament al Reconeixe-ment Universitari (SARU)Plaça Bonsuccés, 5-6, 08001 BarcelonaTelèfon: 935 526 [email protected] http://saru.gencat.cat

Nova llei d’acollida

Amb més informació i més àgil

La Secretaria renova el seu portal a Internet

Des del mes de març està operatiuel nou web de la Secretaria per ala Immigració al portal de la Ge-

neralitat. A la mateixa adreça d'abans(www.gencat.cat/dasc/immigracio) tro-

bareu, amb un disseny més àgil i proper,la informació més actualitzada sobre lespolítiques i els plans d'actuació del Go-vern en l'àmbit migratori, així com dadesd'interès sobre la migració a Catalunya,

com, per exemple, el butlletí “La immi-gració en xifres”. També teniu a l’abast elsprogrames i projectes de suport a entitatsi a ens locals, recursos per a professio-nals, informació sobre publicacions i sub-vencions, i la legislació relacionada ambla immigració a Catalunya i a l'Estat es-panyol, entre d'altres apartats dins elsàmbits d'acció de la Secretaria.

nou: nuevopromogut: promovido

emesos: emitidosservei: serviciosignat: firmado

gener: eneromesura: medidatràmits: trámites

ofereix: ofrecegrau: grado

amb : conrenova: renueva

març: marzomateixa: misma

abans: antesproper: próximo

plans: planesdades: datos

butlletí: boletínens: entes

acollida: acogidajust: justamente

tancar: cerrararriba: llega

hemicicle: hemiciclosuport: apoyo

sens dubte: sin dudaneixi: nazca

vist-i-plau: beneplácitorecull: recoge

fins: hastateixerem: tejeremos

vj 23 revista ma :Maquetación 1 3/5/10 13:56 Página 1

2 VIVIMJUNTS

El Govern ha aprovat destinar500.000 euros a l’Organització In-ternacional per a les Migracions

(OIM) per a reforçar el Programa de Re-torn Voluntari de persones immigradesdes de Catalunya als països d’origen,en el marc d’un conveni de col·labora-

ció amb aquest organisme que es re-munta a l’any 2006. Aquesta xifra repre-senta un increment de 200.000 eurosrespecte l’any 2009. L’objectiu d’aquestprograma és oferir una sortida digna aaquelles persones estrangeres que estrobin en risc d’exclusió social o que pa-teixin un alt grau vulnerabilitat. Personesque desitgen tornar al seu país perquè elseu projecte migratori no ha prosperat,però que no disposen de suficients re-cursos ni oportunitats per fer efectiu elviatge. Les persones beneficiàries obte-nen assessorament per tramitar la tor-nada, el finançament del bitllet aeri i, enfunció dels casos, un ajut econòmic pera la seva reincorporació al país d’origen.S’hi poden acollir persones estrangeresen situació regular i irregular, cònjuge oparella i altres familiars directes. Tambépersones sol·licitants d’asil amb res-posta denegada i persones refugiadesque vulguin tornar al seu país d’origen

perquè les circumstàncies hagin can-viat. En queden excloses les personesamb alguna nacionalitat dels països queintegren la Unió Europea, els nacionalsde tercers països que disposin de tar-geta de residència comunitària i les per-sones amb nacionalitat del Marroc,Algèria i Tunísia per la proximitat geo-gràfica amb Catalunya. Tampoc permetel retorn a països en conflicte armat ni amenors d’edat no acompanyats. Perquès’aprovi la sol·licitud cal demostrar un pe-ríode mínim de residència continuada aCatalunya de sis mesos i tornar a l’Admi-nistració competent la documentació ofi-cial que s’hagi obtingut durant l’estada aCatalunya, com la targeta sanitària i, si ésel cas, la targeta de residència. Les per-sones interessades en acollir-se a aquestprograma han d’adreçar-se als serveissocials del seu ajuntament o a algunaONG amb treballadors socials col·le-giats, com per exemple Càritas. Un cop

emplenada la sol·licitud, la Secretaria pera la Immigració s’encarrega de gestionar-la i trametre-la a la seu de l’OIM a Madrid,que s’acaba pronunciant aproximada-ment en el termini d’un mes i mig.Per a més informació: www.gencat.cat/dasc/immigració

Hi aporta 500.000 euros

El Govern reforça el Programa de Retorn Voluntari de persones immigrades des de Catalunya

reforça: refuerzaremunta: remonta

any: añosortida: salida

risc: riesgopateixin: sufran

grau: gradotornada: vueltaparella: pareja

excloses: excluidasTunísia: Túnez

armat: armadosis: seis

termini: plazo

Una de cada set dones a Catalunyaés de nacionalitat estrangera i sónalmenys 170 nacionalitats les que

hi ha presents en el nostre territori. A 1 degener de 2009 hi havia 541.754 dones es-trangeres empadronades, xifra que no hadeixat d’augmentar des de l’any 1998, toti que el ritme de creixement s’ha ralentit-zat. Són sobretot de procedència de l’A-mèrica Llatina, de l’Europa comunitària idel Magrib. El perfil correspon al d’unadona jove (20,8 anys de mitjana), amb unaparticipació més que significativa en elmercat de treball, en l’àmbit educatiu itambé en la fecunditat del nostre país. Lesdades, però, mostren certes diferènciesen relació a les dones de nacionalitat es-panyola, com la major incidència de l’atursobre les estrangeres, així com la sevamenor participació en l’educació post-obli-gatòria. Aquestes són les xifres que pre-senta la cinquena entrega del butlletí “Laimmigració en xifres”, editat per la Secre-taria per a la Immigració i que en aquestaocasió està dedicat monogràficament a lapoblació femenina d’origen estranger re-sident a Catalunya. Una de les dades des-tacades que recull aquest treball és

l’anomenat “índex de feminitat”, que re-flexa la proporció entre homes i donesd’una determinada nacionalitat. En aquestsentit, la proporció més alta es troba en elscasos d’hondurenques i russes, on elnombre de dones procedents d’aquellspaïsos residents al nostre país gairebédobla al d’homes. Una altra xifra interes-sant fa referència als naixements. Al 2008es van registrar un total de 89.024 naixe-ments a Catalunya, un 28,3% dels qualseren de mare estrangera. Els més fre-qüents són els que ambdós pares tenenla mateixa nacionalitat, tot i que un 17,7%dels naixements de mare estrangera te-nien pare espanyol. Les nacionalitats deles mares estrangeres més nombrosessón: marroquina, equatoriana, romanesa,boliviana i xinesa.La Secretaria per a la Immigració

ha publicat el llibre “Recerca iimmigració II”, un recull de 19

articles d’investigació sobre diversosàmbits relacionats amb la immigració,com les oficines municipals d’escola-rització o les necessitats formativesdels treballadors i treballadores nou-vinguts. Els textos han estat realitzatsper grups de recerca interdisciplinarisde la Universitat de Lleida, la Universi-

tat Pompeu Fabra, la Universitat Autò-noma de Barcelona, la Universitat deBarcelona, la Universitat de Vic i laUniversitat Rovira i Virgili. Els estudisanalitzen diferents aspectes en quatreàmbits molt relacionats amb la immi-gració: la contractació en origen, lesnecessitats formatives i les condicionsde treball; els reptes i les necessitatsde l’àmbit educatiu; polítiques públi-ques, percepció ciutadana i materiald’acollida; i estratègies d’adaptació dedones i joves. Es tracta del quart nú-mero de la col·lecció Ciutadania i Im-migració i inclou el resultat de laconvocatòria d’ajuts a la recerca enimmigració que promou la Secretaria ila Direcció General de Recerca. El lli-bre es pot adquirir a qualsevol de lesllibreries de la Generalitat (a través dewww.llibreria.gencat.cat) o bé des-carregar-lo al web de la Secretaria.

Recerca i immigració II Les dones estrangeres aCatalunya

Nova publicació a les llibreries Butlletí “La immigració en xifres”

recerca: investigaciónrecull: compendio

àmbits: ámbitosmolt: muy

reptes: retosjoves: jóvenes

dones: mujeresset: siete

xifra: cifratreball: trabajo

atur: paroanomenat: llamado

gairebé: casi


VIVIMJUNTS 3

Apendre català

Presenciar la festa de moros i Cris-tians que es celebrarà a Lleida elproper dies 15 i 16 de maig pot ser

l’excusa perfecta per conèixer aquesta bo-nica i tranquil·la ciutat. Lleida, la capital delSegrià, ofereix molt per veure. La Seu Vella,construïda el 1203 i dedicada a SantaMaria, el Palau de la Paeria, l’obra més re-presentativa de l’arquitectura civil romànicaa Lleida, la catedral Nova, d’entre 1761 i1781 i d’estil barroc, l’Antic Hospital deSanta Maria, construcció goticoplaterescadels segles XV-XVI i seu actual de l’Institutd’Estudis Ilerdencs, l’Acadèmia Mariana,els edificis modernistes repartits per la ciu-tat o les esglésies de Sant Llorenç, SantMartí o Sant Joan són només una petitamostra de tot el que Lleida té per oferir. I

tot això sense fer esment a les seves fes-tes, la seva gastronomia, la seva gent i,com no, el seu riu i els seus jardins.

Festa de Moros i Cristians Lleida és la ciutat on s’han documentatels orígens més antics de les festes demoros i cristians. Així queda registrat el1150, mesos després que el Comte deBarcelona i príncep d’Aragó, Ramon Be-renguer IV, fes entrar la bandera cristianaa la Madina Larida musulmana. Les visi-tes a la ciutat per part d’Alfons el Magnà-nim, el 1458, o d’Isabel la Catòlica, el1.481, també van documentar festes deballs entre moros, cristians i jueus. Durantels segles XVII i XVIII la Festa de Moros iCristians de Lleida va viure el seu màxim

esplendor tot i que, a partir de 1899, lacelebració va derivar en un ball de morosi cristians amb parlaments i música. Ambel temps, la festa va desaparèixer i no vaser fins ara fa catorze anys, que un grupde persones va decidir-se a reviureaquesta celebració.

Les comparsesLes sis comparses de la Festa es dividei-xen en 3 comparses “mores” i tres “cris-tianes”. Les comparses “mores” són elsAl·leridís, els Musa i els Banu-Hud. Pel quèfa a les “cristianes” són els Anglesola, elsUrgellencs i els Pallaresos. Al davant decada comparsa trobem el cap de la ma-teixa, anomenat “Baró” per als cristians i“Xeic” per als moros, i l’encarregat de por-

tar l’estandard, “Penó” per als cristians i“Alam” per als moros. Així mateix les trescomparses de cada bàndol estan agru-pades sota el comandament d’un capúnic, “Caid”o “Saïda” per als moros i“Compte” (o “Capità”) per als cristians, isota un portaestendard també comú,“Raia” en el cas dels moros i “Abanderat”en el dels cristians. La Festa de Moros iCristians és un exemple de respecte i con-vivència entre cultures.

Conèixer Catalunya per a més informació consultar www.fmiclleida.com

La Festa de Moros i Cristians a Lleida

Ajuntament de Lleida

Pl. Paeria, 12500 LleidaTel. 973 700 300Tel. 973 241 207 (Associació de la Festade Moros i Cristians)[email protected]

conèixer: conocerseu: sede

esglésies: iglesiasnomés: sólo

antics: antiguos


Entrevista Matthew Tree, escriptor

[email protected]/dasc/immigracio

www.acollida.gencat.cat

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social iCiutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorit-

zació per part de l’autor.

“El racisme és un anacronismeintel·lectual”

4

Breus

L’estat del racismea Catalunya 2009SOS Racisme Catalunya, associacióde defensa dels drets humans quecentra la seva acció en la lluita con-tra el racisme i la xenofòbia, ha pu-blicat recentment l’informe “L’estatdel racisme a Catalunya 2009”. Estracta d’una anàlisi sobre aquellsaspectes determinants a l’hora d’a-valuar la presència de la xenofòbiaa Catalunya, no des d’un punt devista quantitatiu, sinó de totes aque-lles variables i fets que hi ha inter-vingut en els diferents àmbits de lasocietat. L’objectiu final de l’informeés poder ajudar a realitzar un diag-nòstic que serveixi com a punt departida per engegar mesures, a totsels nivells, per l’eradicació de lespràctiques discriminatòries i la vul-neració de drets. Amb el suport dela Secretaria per a la Immigració dela Generalitat de Catalunya. Més informació: www.sosracisme.orlunya_2009.pdf

Convocats els VIIPremis FrancescCandelUn any més, la Fundació Lluís Ca-rulla ha convocat els Premis Fran-cesc Candel, que tenen com aobjectiu reconèixer i difondre lesbones pràctiques en l’àmbit de la in-tegració dels ciutadans catalansd’origen immigrant. El lema d’a-quests premis, que arriba a la sevasetena edició, s’ha extret de l’obraEls altres catalans (1964) de Fran-cesc Candel: “Amb els immigrantsd’ara es produirà el mateix procésque amb els d’abans i amb els desempre. Seran catalans. Qui hodubta!”. El termini de presentacióde les propostes s’acaba el proper21 de juliol i el veredicte del jurat esdonarà a conèixer a mitjans d’octu-bre de 2010 en un acte públic. Entotal són cinc premis dotats de3.000 euros cadascun. Aquests pre-mis tenen el suport de la Secretariaper a la Immigració del Departa-ment d’Acció Social i Ciutadania.Bases i més informació a:www.fundaciolluiscarulla.com

VIVIMJUNTS

Matthew Tree (Londres, 1958) ésun escriptor que viu a Barcelonades del 1984. Ha publicat una

desena de llibres i també és conegut perles seves col·laboracions en diferents pro-grames de ràdio i televisió. La seva da-rrera obra “Negre de merda. El racismeexplicat als blancs” és un assaig sobre elsorígens i les causes del racisme, amb al-guns exemples històrics.

Què és el racisme?El pensament racista creu que existeixenraces diferents i diferenciades, en funciódel seu fenotip. I que cadascuna d’elles téunes característiques pròpies. Segonsaixò, els blancs serien –per definició- su-periors als negres. És una idea caduca isense cap mena de fonament científic niracional.

De quines maneres es manifesta?En les coses petites i quotidianes. Com,

per exemple, en no voler ocupar unseient del tren si al costat hi ha una per-sona africana. O en quedar-se mirant fi-xament un estranger. O, com en un casreal que conec, adreçar-se a una pe-ruana en un bar, pensant que és la cam-brera, simplement pel color de la sevapell.

Això és una postura inconscient?No, en absolut. Quan es parla dels“moros” s’està desqualificant deliberada-ment a algú. Ara bé, encara que es prac-tiqui aquesta mena de racisme ningú nose’n considera, de racista.

Hi ha societats més racistes que d’altres?El racisme de les societats depèn de lesseves tradicions culturals. En el cas deCatalunya, gràcies a la utilització de lallengua com a element d’integració, lagent potser és menys racista que en al-tres llocs.

Vostè ha escrit un llibre amb un títol unamica provocador, per què?Això ve d’una anècdota que vaig viure aLondres l’any 1977, quan una personava insultar un amic meu, sense capmotiu aparent, amb la frase “negre demerda!” Quan el meu amic va confessar-me que coses així li passaven sovint,vaig començar a reflexionar sobre eltema del racisme.

Quin és l’objectiu del llibre?L’objectiu del llibre és definir què és el ra-cisme i explicar cap on ens porta. Tambévull deixar clar que el racisme és un ana-cronisme intel·lectual. És cert que abans,fins i tot la ciència, defensava l’existènciade diferents races, però avui ja sabemque això no és així.

I quina és la millor manera de combatre’l?En primer lloc, identificant-lo ben clara-ment. Cal detectar quins comportamentsindueixen al diferenciament racial i, des-prés, eliminar-los. Això és especialmentimportant en el cas de les institucions i elsmitjans de comunicació perquè determi-nades actuacions no fan una altra cosaque estigmatitzar alguns col·lectius, i aixòés obrir la porta al racisme.

Què ha de fer una persona que ha patitalgun comportament racista?Si no és molt greu, com el cas de la noiaperuana del bar que parlàvem abans, calexplicar educadament i de forma clara elmalentès o l’actitud que ha provocat la si-tuació. Pels casos greus, com ara insultso agressions, cal denunciar-ho judicial-ment. Sense cap mena de por.

darrera: últimaassaig: ensayo

exemples: ejemploscreu: cree

petites: pequeñasseient: asiento

conec: conozcoadreçar-se: dirigirsecambrera: camarera

depèn: depende





Amb el bon temps els menjars freds i frescos venen molt de gust, i en aquest sentit els tàrtars poden ser una bona solució espe-cialment els de peix, i com que és qüestió d’innovar, hi ha tàrtar més enllà dels clàssics de peix com el de tonyina o el de salmó. Aquí tenim el tàrtar de sardines un plat econòmic,fresc i saludable, i amb perdó d’unes autèntiques sardines fresques a la brasa, amb aquestes sardines també us podreu llepar els dits.Traiem les espines, el cap i la pell de les sardines, i amb un ganivet anem tallant les sardines fins que ens quedin a bocins molt petits. Tallem també a bocins molt petits: cogombres avinagrats, ceba tendra, tàperes i bitxo verd avinagrat, ho barregem amb oli, vinagre, unes gotes de tabasco, un raig de gi-nebra i mostassa de dijon, i ho barregem tot fins que quedi ben lligat. Llavors hi afegim les sardines i salpebrem, es barreja tot i ja tenim llest el tàrtar.Per acompanyar el tàrtar preparem una olivada d’olives verdes, o la comprem de pot que n’hi ha de naturals que surten molt bé. Si decidiu fer-la podeu fer senzillament les oli-ves, o també les acompanyeu d’unes tàperes i unes anxoves, oli d’oliva i tot a la batedora.Posem al centre del plat el tàrtar, per damunt i al costat olivada i unes gambes pelades, i en comptes de les clàssiques torrades hi posarem uns natxos, i ja s’està a punt de gaudir del contrast de la sardina amb l’olivada.

*

Què fem aquestcap de setmana?

Tàrtar de sardines amb olivada

Es tracta d’un itinerari que transita íntegrament pels sectors centrals del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, declarat l’any 1983 com a una de les prin-cipals reserves de zones humides de la península Ibèrica. Aprofitant la xarxa de camins marcats, podem accedir a un bon nombre d’observatoris que ens perme-tran descobrir aquesta riquesa com a ecosistema capaç d’acollir més de 300 espècies d’aus, de les quals gairebé un centenar fan criança a la zona. En relació a aquest fet, la nidificació d’espè-cies sensibles, cal tenir present que la platja dels Aiguamolls roman tancada al pas dels excursionistes o banyistes de l’1 d’abril al 15 de juny. L’evolució d’aquest emblemàtic espai és un bon exemple de la difícil conservació del que es coneix com a “zones humides”, els ecosistemes més sensibles a la degradació que comporta el poblament humà amb l’ex-tenció de conreus agrícoles i complexos urbanístics. Durant els temps

de l’Antiguitat, la franja litoral que va des de la po-blació de Roses fins a la població de Pals presentava una continu-ïtat de terres d’inundació que arribava a aïllar per les aigües tot el massís del Montgrí. De fet, la

his-tòrica ciutat grega d’Empúri es es va consolidar damunt d’una illa entre les antigues desenvocadures dels rius Fluvià i Ter. Avui, el que trobem com a importants zones de reserva no són més que restes residuals, com ho són ja les gla-ceres dels Pirineus o dels Alps dins d’un món en extinció. Els aiguamolls empordanesos són uns dels espais naturals de Catalunya on s’observa una ma-jor varietat d’espècies animals. En el cas de les aus migratòries, aquestes zones tenen una gran importància com a indret de refugi i descans, fet que els

dóna un interès inter-nacional. La suavitat i

bellesa del paisatge, doncs, units a una exhuberàn-

cia biològica gairebé única, atorguen a aquests

espais humits prou capacitat d’atracció perquè siguin molts milers els visitants que cada any s’hi acosten. A banda de les tasques de manteniment i recuperació dels hàbitats, són també destacables el projectes de reintroducció d’algunes

espècies desaparegudes a la zona, en ocasi-

ons

també extintes o amb poblacions molt precàries al conjunt del país.

D’excursió als aigua-molls de l’EmpordàAprofitant el bon temps, i abans de que arribi la forta calor, aquest mes us propo-sem fer un itinerari a peu pels aiguamolls de l’Empordà, una visita obligatòria per a qualsevol persona que visqui a Catalunya.

COCINATàrtar de sardinas con olivadaAXXAM U SANWITacnift s sardin d zzitun

COOKERYTartare of sardines with olivadaCUISINETartare de sardines à l’olivade

La cuina d’en Camil

Vamos de excursión a los Aiguamolls de l’Empordà

Yalleh ad neggem asari ghar Aigua-molls de l’EmpordàLet’s visit the Aigua-molls de l’EmpordàExcursion aux Aigua-molls de l’Empordà

g




L’exposició Century Mountain serà a Tarragona al juny

Cultura

Gogh, la Mare Teresa, Rimbaud, Emily Dickinson, Malcom X o Edgar Allan Poe. L’exposició ha voltat per tot el món, com ara Hongria, Estats Units o el Regne Unit.L’exposició a Tarragona compta-rà amb un quadre especial per a l’ocasió, un retrat del poeta Federico Garcia Lorca, que serà una obra dedicada a Tarragona i té el propòsit de destacar la forta vinculació que existia en-tre Lorca i Salvador Dalí. L’obra porta cal·ligrafiada a l’estil de Huang Xiang el nom de Tarra-gona.Els actes començaran el di-vendres 4 de juny a les 19.30 a l’Antiga Audiència, on es durà a terme la inauguració i la pre-sentació de l’exposició. Durant

l’acte, a part de poder veure les obres, els assistents podran conèixer els artistes. A més, es projectarà un documental, en el que es veuran els dos artistes creant el quadre de Lorca, i diversos experts en art i drets humans donaran la seva opinió sobre Century Mountain.L’endemà, el 5 de juny, a les 18.30h també a l’Antiga Audièn-cia, sota el títol Huang Xiang i la seva lluita per la llibertat, l’ar-tista explicarà la seva visió de la Xina, destacant la seva vivència a la presó i la seva participació a la Revolució Cultural xinesa. A les 21.30h a La Vaqueria, amb el títol Fusió cultural: poesia i música xinesa, Mimi Jong, acompanyada per la poesia en xinès de Huang Xiang.

La seva metodologia de treball és peculiar, ja que escullen un tema amb el que se senten identificats i que abandera una de les virtuts amb les que els dos coincideixen. Rock comença a pintar, a trobar en el seu ima-ginari personal la millor forma de reconstruir el personatge original i els valors que pretén

transmetre. Per la seva banda, Xiang afegeix la seva cal·ligrafia. La connexió resultant transcen-deix l’obra i es converteix en part del missatge de la mateixa. Aquesta exposició ret homenat-ge a pensadors, creadors, poetes, pintors, descobridors o líders, per tant podem trobar retrats de Mozart, Lincoln, Gandhi, Van

Aquest mes de juny, Tarragona acollirà l’exposició de pintura Century Mountain del poeta i cal·lígraf xinès Huang Xiang i l’artista americà William Rock. La col·laboració d’aquests dos artistes es remunta a 2006, i pretén ser un pont entre Orient i Occident, deixant de banda diferències culturals, racials, de gènere o raça.

Julià Garcia Tarragona

El poeta chino Huang Xiang y el pintor norteamericano William Rock apuestan por Tarragona como sede en Europa y Latinoamérica

Azrawi assini Huang Xiang d upantar amirikani Wil-liam Rock tarhanen xef Tarragona mah’end ad tiri d axxam n Uruppa d Amiri-kalatinaThe Chinese poet Huang Xiang and the US painter William Rock choose Tar-ragona as the European and Latin American home for their workLe poète chinois Huang Xiang et le peintre nord-américain William Rock misent sur Tarragone comme siège en Europe et en Amérique Latine

g

Cultura

Pel·lícula:

Dolls Direcció i guió: Takeshi KitanoJapó, 2002. 113’

Aquesta pel·lícula japonesa narra tres històries contemporà-nies inspirades en les emocions expressades per les nines del teatre Bunraku. Tres històries delicadament interrelacionades per la bellesa de la tristesa. Esta película japonesa narra tres historias que están relacionadas

Asaru-ya ajappuni it3awad xef 3 n th’uja yeqnen ca ghar ca This Japanese film narrates 3 interwoven stories Ce film japonais narre trois histoires reliées entre elles

Llibre:

Maletes perdudes Jordi PuntíEmpúries, 2010

En Christof, en Christophe, en Christopher i en Cristòfol són germans, però no es coneixen entre ells. Fills de quatre mares diferents, viuen a Frankfurt, París, Londres i Barcelona. Els germans es retroben per refer el passat del seu pare, que els va abandonar. Una novela divertida de un autor catalán

Ijj n umyaru d akatalan yura ict th’ajit tesdeh’ac An enjoyable novel by a Catalan author Un roman amusant d’un auteur catalan

Música:

L’all ho és tot pels anglesos Estanislau Verdet Música Global (2008) Estanislau Verdet és l’alter ego de Pau Vallbé, un dels creadors emergents del pop català, com ell diu, “és un invent per queixar-se de tot”, amb lletres iròniques i en català. Tot i que, en principi, s’ha acabat l’etapa d’Estanislau Verdet, els seus dos discs no tenen pèrdua. Los dos discos de Estanislau Verdet no tienen pérdida

2 idebsiten n Estanislao Ver-dit war weddaren ca Don’t miss these two record-ings by Estanislau Verdet À ne pas manquer, les deux albums d’Estanislau Verdet

Web:

www10.gencat.cat/We-bAcollida/AppJava/ca/Seleccio_idioma.jsp

El web d’acollida a Catalunya és una iniciativa de la Secretaria per a la Immigració per donar informació bàsica a totes les persones que acaben d’arribar a Catalunya o que pretenen fer-ho. Una guía de acogida en la red

Ijj n dalia i yenni yesnewjiwen An online guide to the reception of immigrants Un guide d’accueil dans le réseau

Blog:

lamullena.blogspot.com

La mullena és el títol d’aquest blog. Un espai a la xarxa a través del qual la seva autora, una jove periodista i escriptora, reflexio-na sobre l’actualitat a través de poesia breu.

Un blog de poesía de la actualidad

Ijj n blog n isefra n yida A poetry blog that deals with the here and now Un blog de poésie de l’actualité

Ressenyes




Cultura

Preguntes Creuades Cultura

Les preguntes d’en Leo

L’Imma respon:

Com t’imagines sortir de Catalunya per anar a bus-car feina?No m’ho imagino. És molt difícil imaginar-t’ho si no ho has viscut, jo he viscut tota la meva vida aquí. Sou molt valents, i està molt bé que us volgueu integrar, adaptar, però entenc que ha de ser molt difí-cil. Jo no m’imagino adaptant-me a Alemanya.

No entenc que hi hagi gent que no aprèn català.Aquí s’entén l’espanyol, per tant no és imprescindible fer aquest esforç. De totes ma-neres és molt important per buscar feina, i els catalans valorem molt que s’aprengui la nostra llengua.

Què saps d’Uruguai?Poca cosa, no el conec. Et conec a tu i a un altre noi, és un país desconegut per nosaltres. Sé que la capital és Montevideo, però res més. Me l’imagino com una extensió d’Argentina. I la gent també crec que és bastant igual que a Argentina.

I com t’imagines el nivell de vida d’Uruguai?Resposta Jo m’imaginava que tenia un nivell de vida alt, perquè vaig conèixer a aquest altre noi, que el tenia.

Fa uns anys li deien la Suïssa d’Amèrica. Però si fos un país ric, jo no seria aquí.

En Leo respon:

Per què vas venir?Ja feia uns 10 anys que de-sitjava venir, però no sabia que Catalunya era diferent d’Espanya. Quan vaig arribar, la primera feina va ser de cuidar gossos. El meu cap em va explicar la diferència de Catalunya i em vaig interessar per estudiar la cultura, la his-tòria... Llavors vaig entendre el que em deia.

Tens ganes de marxar?Quan vaig marxar d’Uruguai vaig pensar que no hi torna-ria mai més. Però ara no tinc feina i això em condiciona. Si he de marxar, ho faré amb molta pena.

Com és Uruguai?És molt petit, molt bonic i amb molt bona gent, però no hi ha feina, i això condiciona.

Què t’agrada més de Cat-alunya?Sóc una mica atípic. Jo si sóc aquí em vull integrar. Respecto molt i sé que no em puc imposar amb els meus costums. He viscut al Brasil i també em vaig integrar molt bé, i estic convençut que això és Catalunya, no Espanya.

Et sents foraster?No, mai m’han tractat així. Sempre m’he sentit còmode. Jo no marxaria. Em sap greu quan la gent critica els cata-lans, perquè són els que ens han acollit.

Les preguntes de L’Imma

L’escultor xilè Aldo Vázquez Garay, per tal de rendir homenatge a l’exili espanyol provocat per la Guerra Civil, ha creat la maqueta d’una escultura que serà un gran monument de bronze de deu me-tres de llarg per dos d’ample i dos d’alt.Aquesta obra està inspirada en l’històric exili que el 1939 va organitzar el poeta Pablo Neruda, emparat pel govern xilè, per a rescatar a més de dos mil espanyols que en aquell moment es trobaven en camps de concentració francesos.Vázquez Garay té el propòsit d’aixe-car dues còpies, una que ha de ser instal•lada a Barcelona i l’altra a Valpa-raiso (Xile), lloc on van arribar els exiliats espanyols. El monument mostra un grup de deu persones caminant en una mateixa direcció, encapçalades per Pablo Neruda, totes a mida natural. Formen part de la caravana d’exiliats una dona amb un nen en braços, un home vell de la mà d’un altre nen, un milicià ferit, diversos nens i nenes, homes i dones, un altre milicià, i l’últim, un home que gira el seu tors per poder contemplar la terra que estan abandonant en contra de la seva volun-tat. Les empremtes sobre el fang es trans-formen en els noms dels 2365 exiliats republicans que van ser acollits a Xile. En la base de granit del monument s’hi col•locaran plaques de bronze que resumiran la història viscuda per aquests exiliats.

A Xile, s’està gestionant que la maqueta sigui inaugurada durant la “Tercera ver-sión del Fórum de las Culturas” amb seu a Valparaiso. Bilbao també ha mostrat el seu interès en disposar d’una còpia del monument, donat que molts dels exiliats arribats a Xile eren d’origen bascInstitucions com la Fundació Allende i l’Acadèmia xilena de la llengua, junta-ment amb artistes de renom, com José Balmes, un dels exiliats, han manifestat el seu suport a aquesta iniciativa.

L’exili republicà pren forma d’escultura

El exilio republicano coge forma de escultura de manos de Aldo Vázquez Garay

Lmanfi ajumhuri itwaggas ijj n nneh’t s ifassen n Aldo Vázquez GarayThe Republican Exile takes shape in the sculpture by Aldo Vázquez GarayL’exil républicain prend la forme d’une sculpture des mains d’Aldo Vázquez Garay

g

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

14

OFICINES AMIC UGT

TELÈFONS D’INTERÈS

RENFE Tel. 902 240 202 Mossos d’Esquadra088 Emergències mèdiques061

Bombers085

OFICINES AMIC-UGT

AMIC-UGT, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentació i assumptes laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90 AMIC-UGT Manlleu C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

AMIC-UGT Tarragona C/ Ixart, 11Tel. 977213131 AMIC-UGT Reus Pl. Villarroel, 2, 1a i 2a plantaTel. 977 77 14 14

CURSOS DE CATALÀ

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona)Català i formació d’adultsC/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 VicTel. 93 886 65 88

Oficina de Català de ManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93 851 50 22 CNL TarragonaPl. del Pallol, 3 (Antiga Audiència)43003 TarragonaTel. 977243527

CNL ReusC/ de l´Amargura, 26, 1r43201 ReusTel. 977128861

Consolat de BolíviaCarrer Roger de Flor, 308018 BarcelonaTel. 93 322 65 12

Consolat de ColòmbiaCarrer de Pau Claris, 10208009 BarcelonaTel. 93 412 78 28

Consolat del PakistanRonda del General Mitre, 12608021 BarcelonaTel. 93 451 27 56

Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Consolat de l’EquadorC/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de la República de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: [email protected] Consolat de l’ÍndiaC/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: [email protected] Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de PolòniaAv. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234Correu electrònic: [email protected] www.kgbarcelona.org Consolat de RomaniaC/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108Correu electrònic: [email protected] Consolat de la República del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTel. 932009722

Consolats estRangeRs a BaRCelonaguia de serveis

Guía de serviciosArguid anwamàawan

Guide des servicesGuide to services




Esports i oci

Vic serà la seu de la Copa Amè-rica d’hoquei patins d’aquest any. Catalunya organitza, per primera vegada la Copa Amèri-ca d’hoquei patins, campionat oficial que la selecció catalana ja ha disputat dues vegades com a membre que és de la Confe-deració Sudamericana del Patí. Es preveu que hi participin una vintena d’equips, entre mascu-lins i femenins, que jugaran els partits al pavelló del Castell d’en Planas del 21 al 26 de juny. De moment, els equips mascu-lins i femenins de Catalunya, Argentina, Brasil, Xile i Alema-nya (com a selecció convidada) han confirmat la seva presència. En la categoria femenina també hi haurà els Estats Units.Dels actuals integrants del Vic, Jordi Carbó, Romà Bancells i Miquel Masoliver han disputat la Copa Amèrica amb la selecció catalana. Aquest últim ho va fer, quan era al Barça, després de renunciar a jugar amb Espanya. L’equip masculí va arribar a la final tan el 2007 com el 2008, i les va perdre totes dues davant l’Argentina. El combinat català femení va quedar tercer en la primera participació, i subcam-pió en la segona.

Per primer cop en la història d’aquesta competició una matei-xa seu serà escenari de la copa masculina i la copa femenina, que fins ara s’havien fet, fins i tot, en anys diferents. El president de la Federació Catalana de Patinatge, Ramon Basiana, va explicar que després de buscar diverses seus s’havien decidit per Vic: “És una de les zones on l’hoquei està més arre-lat i és una comarca potent en aquest esport, hi havia interès per part de l’Ajuntament de Vic i ens vam decidir”. Les dates escollides, del dilluns 21 de juny al dissabte 26, no coincidiran amb altres com-peticions internacionals de seleccions , ja que l’europeu absolut masculí es disputarà a Wuppertal (Alemanya) del 6 a l’11 de setembre, mentre que el mundial absolut femení es farà a Alcobendas del 25 de seteme-bre al 2 d’octubre. Per aquestes dates de la segona quinzena de juny s’ha dispu-tat els darrers anys la Blanes Golden Cup, en la qual sempre participa Catalunya. En aquesta ocasió també hi serà i, a més, servirà de preparació per afron-tar la copa Amèrica.

La Copa Amèrica 2010 d’hoquei patins es celebrarà a Vic

g

Esport a Catalunya

La Copa Améri-ca de hockey patines 2010 se celebrará este junio en Vic

Rkas n Ameri-ka di lhocky x wedfer ad itwagg di jyulyuz 2010 di VicRoller hockey’s 2010 America Cup to be held in Vic in JuneLa Coupe Amérique de rink hockey 2010 aura lieu ce mois de juin, à Vic

gEn esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the Catalan-speaking territories playCe championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

EsportCAT

Acomiadem ja la Lliga de Futbol dels Pa-ïsos Catalans, fins la pròxima temporada.

El campió de la nostra lliga, tal com ha passat amb l’espanyola, ha estat el Barça, que ha acon-seguit 18 punts en els 8 partits que han jugat tots els equips. Darrere seu, amb 12 punts, està

el Mallorca. El segueix de molt a prop el València, que n’ha aconseguit 11, i els dos equips catalans que es mantenen a la cua són el Villareal i l’Espanyol, que ha sumat només 4 punts.

Classificació Partits Punts jugats

1 Barça 8 182 Mallorca 8 123 València 8 114 Villareal 8 75 Espanyol 8 4

Lliga de Futbol dels Països Catalans (LFPC)

Bar. Esp. Mall. Val. Vill.Barça 0-0 0-1 0-0 1-4 Espanyol 1-0 2-0 1-0 0-0 Mallorca 4-2 1-1 1-1 1-1 València 3-0 0-2 3-2 2-0 Villarreal 1-1 0-0 1-0 4-1

Taula de resultats

Humor. Partir-se de riure

gHumor. Partirse el pechoTadeh’act, amsebdi n idmaren

Humour: split your sidesHumour. Se tordre de rire




Llengua

Consorci per a la Normalització LingüísticaPla de Balenyà 30-32. 08500 VicT. 93 886 65 88

REFRANYER DE SANT JOAN

“Lo dia de Sant Joan

és diada d’alegria.

fan festa los cristians

e moros de moreria”.

(Dita popular, recollida per J. Amades )

Bibliografia:

• Joan Soler i Amigó, Enciclo-pèdia de la Fantasia popular catalana. Editorial Barcanova• Joan Coromines, Diccionari Etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial Edicions catalanes, Barcelona 1988.• Gran Diccionari de l’Enciclopèdia catalana• Diccionari General de la llengua catalana

Per sant Joan, dia 24 de juny, se celebra el solstici d’estiu, el dia que el sol assoleix l’apogeu. També es dóna la benvin-guda a l’estiu. Per això si poseu un bastó dret al migdia no fa gens d’ombra. És el dia més llarg de l’any, és a dir, la nit més curta, i se li atribueixen, popularment, característiques màgiques i curatives.

La revetlla. Aquest dia se celebra la revetlla, en la qual el foc esdevé el protagonista. Es fan grans fogueres i es tiren coets i petards.És una festa que es fa a molts països mediterranis. Al Ma-rroc i a Algèria, especialment a Bugia, és una festa molt antiga i tradicional, tant per als àrabs com per als amazics.

La coca de Sant Joan. En aquesta diada és típic menjar coca amb pinyons i amb fruita confitada que, de vegades, pot ser farcida de nata o crema.

Parlem de Sant JoanSant Joan, el dia més gran: fa referència al fet que és el dia més llarg de l’any.

Per sant Joan, una passa de gegant: com que el dia s’allarga molt es compara amb el pas d’un gegant. Es contraposa a la dita de Nadal que diu: “Per Nadal, un pas de pardal”.

Per sant Joan, el primer bany: ja comença a fer bon temps per anar a la platja.

Per sant Joan de juny, la falç al puny: es refe-reix a les tasques agrícoles pròpies d’aquesta època. És temps de segar el blat i, antigament, aquesta feina es feia amb la falç.

Per trobar informació sobre cultura popular a Osona podeu consultar el bloc del CNL d’Osona: blocs.cpnl.cat/culturaosona

LENGUA Hablemos de Sant JoanTOTALAYT (IRAS) Ad nessiwrem x Sant Joan

LANGUAGE Let’s talk about Sant JoanLANGUEParlons de la Saint Jean

La xarxa Internet ofe-reix diversos recursos gratuïts per resoldre dubtes o fer traduc-cions

Teniu un dubte lingüístic i no teniu un diccionari a mà? Si sou davant de la pantalla de l’ordinador i teniu accés a Inter-net, podreu resoldre’l amb un sol clic, ja que la xarxa ens ofe-reix l’accés a Optimot, consultes lingüístiques. L’adreça web és http://optimot.gencat.cat. L’Optimot és un cercador d’informació sobre la llengua catalana que incorpora el continguts del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, el Dicciona-ri català-castellà i el Diccionari castellà-català d’Enciclopèdia

catalana, entre altres. Aquesta eina funciona de mane-ra similar al cercador de Goo-gle, ja que només cal introduir les paraules clau de la nostra cerca per obtenir resposta al nostre dubte lingüístic. A més, igual que en la cerca avançada de Google, hi ha diverses op-cions, ja que podem determinar per exemple que la cerca con-tingui una frase exacta. Entre aquestes opcions, cal destacar la cerca per criteris, que dóna informació sobre abreviacions, l’ús de majúscules, qüestions gramaticals...Traductors automàticsD’altra banda, si el que volem és fer una traducció, a Internet hi ha també força recursos en línia d’accés lliure. Un dels més recomanables és el traductor del Google, que permet fer

traduccions en unes 50 llen-gües, des del català, el castellà, l’anglès o el francès fins a l’àrab, el xinès o el rus. Amb aquesta eina podem traduir una pàgina web però també un text. Fins i tot podem penjar-hi un document del nostre ordinador per traduir-lo tot mantenint-ne el format. Podeu accedir a aquest traductor des de la pàgina inicial de Google o a través de l’adreça http://trans-late.google.es.Podem optar també pel traduc-tor automàtic de la Generalitat de Catalunya: http://traductor.gencat.cat, que tradueix del castellà, l’anglès, el francès, l’alemany i l’occità al català, i a la inversa. També permet tra-duir pàgines web, igual que el traductor de Google. Quant als textos, han de tenir una exten-

sió màxima d’aproximadament una pàgina.De qualsevol manera, cal tenir en compte que les traduccions resultants d’aquestes eines au-tomàtiques, tot i tenir una bona qualitat, s’han de considerar un esborrany que cal revisar.En aquest sentit, és bo recordar que els centres de normalització lingüística ofereixen un servei gratuït de revisió de textos breus que podeu utilitzar si el text ha de tenir una difusió important.Sigui com sigui, amb accés a Internet no hi ha excusa per no elaborar els vostres textos en llengua catalana./

Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus

En català, amb un sol clic

La red ofrece recursos gra-tuitos para resolver dudas o hacer traduccionesTracca tarezzem tiwwura bater i wenni yexsen ad irmed tarjama d warzam n imxumbar

Internet offers free re-sources for resolving doubts and translating textsLe réseau offre des res-sources gratuites pour ré-soudre des doutes ou faire des traductions




TARRAGONA: De dilluns a divendres, C. Ixart, 11, 1a planta. Cal concertar visita prèvia al 977 21 31 31

REUS: De dilluns a divendres, Pl. Villarroel, 2, 1a i 2a planta. Cal concertar visita prèvia al 977 77 14 14

MANLLEU: Dimecres. C. Vendrell 33. Cal concertar visita prèvia al 938 895 590VIC: Dilluns, dimarts, dijous i divendres. Plaça Osona 4, 1r pis 1

ASSESSORIA LABORAL UGT Tenimrespostes

Asesoría laboral Advice about workAlwaqala n’IxedmetNos conseils en matière d’emploi

O S O N A

Treballa amb dignitat. Pep Camprubí

Entrevista a Miguel López, Ajudant postal a Sant Cugat del Vallès

gTRABAJA CON DIGNIDADEste mes resolvemos con-sultas IXEDDEM SE’L ÄZZDeg ayur-a narezzem taw-wart iyseqssan nwem

WORKING WITH DIGNITYThis month, we deal with your queries UN TRAVAIL DIGNECe mois-ci, nous répondons à vos questions

Una consulta freqüent que ens traslla-den els treballadors especialment quan l’empresa està en una situació econò-mica molt negativa és: Haurem d’anar a cobrar al Fons de Garantia Salarial si l’empresa tanca i acomiada a tots els treballadors, quan sabem que l’empresa té patrimoni però no està a nom de l’em-presa? Què podem fer quan sabem que l’empresari que hi ha darrera de la socie-tat ha fet constar les naus de l’empresa al seu nom o a nom d’una altra societat?És una pràctica habitual, en molts casos, veritable enginyeria societària i patrimo-nial permesa explícitament per l’Estat, que les empreses i els empresaris vulguin evitar respondre amb bens immobles que pertanyen a la societat, per exemple, les naus de l’empresa, o descapitalitzar al màxim la societat per tal que, quan hagin de tancar i afrontar els deutes de l’empresa, no hi hagi béns, ni diners per respondre: només existeix una societat limitada o anònima, carregada de deutes. Es crea la ficció que una societat realitza la seva activitat com a empresa, però no té cap patrimoni, ni béns per respondre, quan tots els treballadors saben que les naus són propietat de l’empresari.Una altra pràctica recurrent és que existeixen vàries societats totalment relacionades (són dels mateixos accionis-tes), però quan van maldades, al·leguen que cada empresa té la seva personalitat pròpia i activitat diferenciada i que no han de respondre en cap cas dels deutes d’una altra de les empreses del grup.Per evitar aquest tipus d’actuacions frau-dulentes, els Tribunals han creat dues teo-ries. La primera s’anomena AIXECAMENT DEL VEL i pretén desmantellar l’entramat

societari per veure què hi ha darrera, què s’amaga darrera la forma de la societat. D’aquesta manera s’aixecaria el vel socie-tari, per veure qui actua realment darrera la societat: qui s’empara en la forma d’una societat per tal d’evitar respondre amb el seu patrimoni. En aquest cas, ens trobaríem amb un empresari persona individual que s’amaga en la forma de la societat, per tal d’actuar il·lícitament i no respondre amb el seu patrimoni o amb patrimoni de la societat però que se l’ha posat fraudulentament al seu nom o a nom d’una altra societat. Per tant, hem de demostrar l’existència de Frau de Llei, és a dir, un ús desviat de la llei.La segona teoria és la del GRUP D’EMPRE-SES o EMPRESA ÚNICA. En aquest cas, els tribunals valoren també què s’amaga darrera l’actuació de diferents empreses que pertanyen al mateix grup: hi ha di-ferents empreses, però a efectes pràctics funcionarien com a una única empresa. En lloc d’actuar totes les empreses dins el mateix paraigües societari, el que fan és crear multitud d’empreses i pretendre que no hi ha vinculació entre elles i per tant, cada empresa ha de respondre dels seus deutes. No obstant, tots els treba-lladors saben que totes les empreses són el mateix, que en el fons només existeix una empresa única.Quines són les conseqüències que deriven de les dues teories? Doncs ben senzill: l’empresari individual o totes les empreses que es demostri que han actuat amb aquesta finalitat, responen personal i solidàriament amb tots els bens i patri-moni. Per què? Doncs perquè la pretesa insolvència de l’empresa no era real.

Miguel López és ajudant postal. Té 52 anys i en fa 24 que treballa a Correus. Actualment desenvolupa la seva tasca professional al Centre de Tractament Automatitzat de Sant Cugat del Vallès. La seva catego-ria pertany a la escala més baixa del funcionariat.

Com t’afecta la retallada sa-larial anunciada pel govern per als treballadors de la funció pública?Després de 24 anys a Correus, el meu sou se situa entre els 900 i els 1.000 euros, comptant anti-guitat i complements. No podem oblidar que des de 1996 el nostre sou ha estat congelat, amb augments sempre per sota de l’IPC. És a dir, hem perdut poder adquisitiu. Ara, sobre el paper ens han dit que tocarien salari base i triennis. En el meu cas, això pot suposar percebre entre 50 i 60 euros menys al mes. Com viviu aquesta retallada?La percepció general entre els companys del meu centre de treball és molt negativa. No no-més perquè sempre paguem els

mateixos, sinó també perquè els nostres salaris ja eren mínims i, des de fa molt temps, conge-lats. Molts de nosaltres estem pluriempleats. Som funcionaris, sí, però amb aquests sous no podem viure. Què penses quan sents que els funcionaris teniu feina fixa, grans salaris, i que no treballeu gaire?Resulta molt desagradable haver de sentir aquest tipus de coses perquè, des de dins, la percepció és la contrària. D’una banda tenim feina fixa, però no regalada. Per tenir-la hem hagut d’opositar. Tanmateix, la feina no és tan senzilla com sembla. En el meu cas hi ha un procés de transport, de mani-pulació i classifació del correu postal que la gent no veu. No estem exempts del treball físic i treballem sovint en condicions higièniques que deixen molt a desitjar. Pel que fa als salaris, només cal veure què cobro jo. I, a més a més, hem de sentir que som uns mantinguts! Vivim sempre en contradicció entre estar mal vistos socialment i la nostra realitat.

Treball

“Els funcionaris vivim en una contradicció entre la nostra realitat i estar mal vistos”

Entrevista a un funcionarioAmsawal akid ijj n lmwwaddaf

Interview with a Civil ServantInterview avec un fonctionnaire

g

Resolem consultes




Entrevista

Jordi Gené Tarragona

El sistema d’assistència so-cial ha de ser universal? Universal sí, entenent per universal que tothom hi pugui accedir que és diferent que pensar que per a tothom hagi de resultar gratuït. Crec que és just que en funció de la renda es calculi el cost del servei per al ciutadà. Hem d’anar incor-porant tots en el discurs el con-cepte de corresponsabilitat. Cal de tota manera treballar perquè la cartera de serveis garantei-xi realment l’accés a tots els ciutadans, el problema és quan la cartera és tant prima que no dona resposta a les necessitats reconegudes pel mateix Estat. Aleshores parlem d’engany i creació de falses expectatives.

El camí que ha seguit Vic és l’adequat?Per més que ha resultat polè-mica, segurament respon a una situació de presència molt significativa d’immigració que supera el 17% de la població. És necessari parlar de com aquest Ajuntament ha gestionat la presència d’immigració durant anys. Ara no podem oblidar que ha estat un model d’integra-ció, a copiar per tothom. Vull denunciar el tractament injust que ha rebut l’Ajuntament i el

linxament públic. Cal, a més, tenir en compte l’aparició i forta influència de Plataforma per Catalunya, amb representació al consistori de Vic, molt a prop de l’extrema dreta i que amb els seus discursos segregacionistes no fa cap favor a bona convivèn-cia. És necessari neutralitzar moviments i posicionaments racistes com els que propugna aquesta formació política. Si jo hagués de decidir si infor-mar sobre les persones immi-grades en situació irregular em manifestaria en contra. Però no podem amagar-nos davant la situació d’irregularitat de tants i tants immigrats a casa nostra.

Quina és la seva proposta per a una bona gestió de la immigració? CiU va ser l’únic partit de l’opo-sició que va votar favorablement el Pacte Nacional per a la Immi-gració en un acte de responsa-bilitat política. Actitud que ens caracteritza a l’hora d’acordar la política del país en els grans temes. Crec que el model ha de ser més clar que no pas ho ha estat fins ara. Cal fer una crítica al govern de la Generalitat que preveu retallar el Fons Estatal per la Immigració. CiU demana l’augment de la seva dotació. Benvinguda sigui també la llei d’Acollida de persones immigra-des aprovada la setmana passa-da al Parlament de Catalunya. Cal ocupar-se de la gestió de la immigració des d’un model que abordi totes les seves vessants, per tal de construir un poble ba-sat en la convivència, el respecte i la cohesió social. Cal remarcar que CiU és la única formació política que s’acosta des d’una estructura de participació clara de les persones immigrades, a la gestió de la immigració.

Rosa Rossell

Tinenta d’alcalde de Cultura,

Patrimoni Històric i Ensenyament

Consellera de Política Lingüística

Ajuntament de Tarragona

Un aspecte lligat amb la nova immigració que a vegades passa desapercebut és el de les llengües de les persones que han arribat al nostre país durant els últims anys. Es calcula que el total d’idiomes parlats actualment a les llars catalanes ronda els 300. Queda clar, doncs, que l’etapa del bilingüisme ja ha que-dat més que superada. Ens ho recordava l’antropòloga lingüística Carme Junyent quan, fa tot just un any, venia a Tarragona a fer una xerrada per celebrar el primer any de la posada en marxa del Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament. Ens va parlar sobre la riquesa lingüística que han aportat les persones arribades de tot el món i del paper del català en aquest context.De la mateixa manera que molts catalano-parlants reclamem —amb tot el dret— res-pecte, sensibilitat i protecció cap a la nostra llengua, també és convenient que nosaltres respectem i siguem sensibles amb les llen-gües dels nouvinguts. Això passa, sense anar més lluny, per no caure en l’error d’assimilar una llengua a un estat i fer simplificacions de l’estil de “tots els marroquins parlen àrab” quan, en realitat, n’hi ha molts que parlen amazic. La nostra situació sociolingüística particular ens hauria de fer especialment sensibles i receptius a la protecció del patrimoni lingüís-tic mundial i, per tant, també del patrimoni lingüístic de Catalunya entès en un sentit ampli. Perquè una repressió com la que ha patit la llengua catalana durant segles també l’han patida llengües d’altres territoris.Cal fomentar l’interès cap a les llengües dels nouvinguts, potenciar-les i fer-les visibles. I, alhora, continuar treballant perquè la llengua pròpia del nostre país, la que es parla en aquest territori i no en cap altre, sigui la llengua comuna entre tota aquesta riquesa i diversitat. En això tots hi tenim un paper important: catalans antics i nous.

Hay que proteger el patrimonio lingüístico mundialItxessa-negh ad neh’da tutlayin yedjan deg umadal

The world’s linguistic herit-age must be protectedIl faut protéger le patri-moine linguistique mondial

“Cal ocupar-se de la gestió de la immigració des d’un model que abordi totes les seves vessants”

Un patrimoni lingüístic que no ens hem de deixar perdre

EntrevistaOpinió

“Hay que ocuparse de la gestión de la inmigración desde un modelo que aborde todas las vertientes”

Itxessa-negh ad nessuyar ane3raq s ijj n webrid yecna u yettef marra ighezdisa“Immigration should be managed using a model that covers all its aspects”« Il faut s’occuper de la gestion de l’immigration en partant d’un modèle qui permette de l’aborder sous tous ses angles »

2

Què receptaria vostè per contrarestar la desafecció social vers la política? Cal una major aproximació del polític a la realitat social, ser més sensibles a les crítiques dels ciutadans, cercar la seva com-plicitat no només en moment d’eleccions sinó sempre i fer-nos més accessibles. I sobretot escur-çar la distància entre el que es diu i el que es fa.

La llengua és una qüestió important en el procés d’in-tegració. Malauradament, el català no està arrelant entre la comunitat nouvinguda. Solució? Ser més proactius que no pas ho hem estat fins ara en la necessitat de posar en valor l’ús del català com a llengua vehicular per a la integració del immigrats. El Català és el tret identitari més important que tenim com a catalans. Ni podem, ni hem de renunciar a que els nous catalans ho siguin de veritat aprenent la nostra llengua mostrant així la seva voluntat d’in-tegració. Tots hem de fer l’esforç.

Victòria Forns, Responsable de l’ensenyament de Treball Social de la URV, i Con-sellera deCiU a l’Ajuntament de Tarragona

F: Jo

rdi Gen

é

Ingrats 57 abrils de Bolaño

El 28 d’abril Roberto Bo-laño hauria complert 57 anys. Obsés, acabava el seu testa-ment literari, 2666.

Va arribar sent molt jove, el 77, fugint de la violència cavernosa i dictatorial de “l’innombrable” i odiant la inconsistència i covardia dels partits polítics d’una derrota-da i zigzaguejant esquerra xilena.Va desenvolupar innumera-bles oficis de “sudaques”, com recordà en més d’una entrevista. A Blanes, un petit poble de la Costa Brava, es va casar amb una catalana i va tenir dos fills. Allí va transcórrer la seva vida literària, tan febril com discreta.El premi Herralde (1998) va ser el preàmbul del vertiginós èxit i reconeixement mundial, espe-cialment als EUA. Allí, de la mà de Susan Sontag i Andrew Wylie, “El Chakal” ha obtingut els més importants premis.El 28 d’abril, Patti Smith, la musa del punk, li va retre un meravellós homenatge a NY, “tus detectives salvajes me mantienen con vida…” Mentre el prestigiós The New Yorker, publicava un dels seus més connotats relats.

OPINIÓ

Francisco Javier

Alvear

La muerte no siempre es justa, se fue Bolaño y por desgracia se quedó “el in-nombrable”

Yeqseh’ yimar n wagra rax-art ur tedji ur tbetti ca tas-ghart nican, ayyeh’at Bolaño axminni nnehra ma nidaritDeath is not always fair; Bolaño left us but, unfor-tunately, the ‘unnameable’ remainsLa mort n’est pas toujours juste : Bolaño nous a quitté alors que « l’innommable » est resté

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat mul-tilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvin-guts. Té una tirada de 9.000 exemplars a Osona i 9.000 al Camp de Tarragona.

Revista Mà 15 maig-15 junywww.revistama.cat

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!

“Em sento molt a gust aquí”

L’Alba Lucía Losada Gutiérrez té 48 anys i va ar-ribar a Catalunya fa 8 anys, directament de la seva població natal: Pereira (Colòmbia). Se sent molt a gust a casa nostra, que ja és la seva i no té intenció de marxar. Vol arrelar a Tarragona i seguir guanyant-se la vida com qualsevol altre. Destaca que és molt positiva l’actitud de la gent en front del nouvingut. S’ha sentit una més de la societat.

%

Alba Lucía Losada48 anys

“Me siento muy a gusto aquí” Tacigh illa aqqayi mlih’ danita

“I feel very much at home here” « Je me sens vraiment bien ici »

Revista Mà 8 Tarragona

Documents

Transcript of Revista Mà 8 Tarragona