Revista Mà 18 Osona

GRATUÏT

Número 18Octubre 2009www.revistama.cat

“Hay que cambiar el

modelo de empresa por

uno más cooperativo”

Itxessa a nbedder na-mudaj n caraka ghar

cwayt n twiza ktar

“The business model needs

to be replaced with one

that is more cooperative”

« Il faut remplacer le modèle d’entreprise actuel par un modèle plus coopératif »

ENTREVISTA P. 4 I 5“S’ha de canviar el model d’empresa per un de més cooperatiu”

Arcadi Oliveres

President de Justícia i Pau

1 4

NOTICIES P. 19

L’Àfrica ambientarà el centre històric i La Calla

El éxodo del pueblo republicano

Anarzuf zi dcar n tigduda“Compañero, no llore, ha llegado a su patria” The exodus of the republican

people

L’exode du peuple républicain

1

En Vic se celebró el

primer campeonato de

Ecuavoley

Di Vic itwagg umh’izwar

amezwaru n Ecuavoley

Vic hosts the first

Ecuavolley

championships

Célébration du premier

championnat d’Équa-

volley à Vic

5Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!3Premi

Paco Candel,

Premi

Civisme 2008

i Premi

Laus 09

ESPORTS P. 15

Vic va acollir el 1r Torneig Català d’Equavolei

Revista Mà per a conviure a OsonaRevista Mano para convivir en OsonaAr’majalla Fus Hima anem`acher di Osona

Hand Magazine Living together in OsonaMagazine Main vivre ensemble à Osona手杂志为了在欧松纳共同生活

1

RECURSOS D’ESTRANGERIA P. 10

El permís de treball s’ha traspassat a Catalunya

La acogida lingüísitca, un factor

de inclusión y cohesión social.

asnuju n wawar netta d iojjen h’ajet

teswiza ghar umsagar d umsaddar

Language programmes, a factor in

promoting inclusion and social cohesion

L’accueil linguistique, un facteur

d’inclusion et de cohésion sociale

REPORTATGE P. 6-7

“Compañero, no llore, ha llegado a su patria”L’èxode de republicans cap a Xile amb el vaixell Winnipeg

El Ayuntamiento de Vic

organiza unas jornadas

sobre África

Lbaladiyya n Vic tegg ca n

wussan xef Afrika

The Vic City Council

organises a series of day

conferences on Africa

La Mairie de Vic

organise des journées

consacrées à l’Afrique

2 Revista MàUn espai de convivència

un espacio de convivenciaamchan iwamachar

a space of communal lifeun espace de cohabitation

3Revista MàUn espai de convivència



LA PRÓXIMAPREGUNTA:¿La gripe A te ha hecho cambiar al-gun hábito?

NEXT QUESTION:Has swine flu made you change your habits?

ASEQSI ID GHAYASSEN:Dam3un n A ma yejji-cek at bedred izerfan n tudart nnec

LA PROCHAINE QUESTION : La grippe A vous a-t-elle fait changer certaines de vos habitudes ?

Aquest mes surt la nova edició de la Revista Mà del Camp de Tarragona. La Revista Mà, de la que teniu a les mans el número 18 de l’edició d’Osona, va néixer el gener del 2008. De fet vam repartir el primer número un dissabte de mercat abans del Nadal del 2007. L’èxit ha

superat les expectatives inicials. El Premi Paco Candel del 2008 de la Fundació Carulla i el de Civisme als Mitjans Comunicació de la Generali-tat del mateix any, i el Premi Laus de disseny del 2009 en són, crec, sols el màxim exponent. Des del primer moment l’embranzida i èxit de la Revista Mà requeia en la força, encert i neces-sitat del seu projecte, comunicatiu i de convi-vència. Tenir clar, ideològicament, què volíem. El model lingüístic innovador, en català i amb resums a cinc idiomes, i una revista pensada i feta per a tothom, però sobretot per a, i des de, les persones nouvingudes.Sempre hem dit que hi haurà un dia que la Revista Mà no serà necessària. Caldrà estar atents que no ens agafi despistats i egòlatres. Malauradament però, avui, el repte de la convivència i el projecte comú a la nostra societat està plenament obert. És per això que a l’hora de créixer, a més de ce-lebrar-ho, cal fer-ho amb idees clares: les de sem-pre, cal superar el model “multiculticultural” de la societat mosaic, no caure en el paternalisme eurocentrista d’afirmar sols les diferències des de l’exotisme, tenir clar que la diferència per si sola pot ser jerarquitzadora, que la categoria d’”immigrant” no és permanent i pot ser, és!, estigmatitzadora i sobretot que la catalanitat popular i social és un model propi d’acollida i cohesió social i comunitària, en una obertura permanent de la identitat catalana.A més, la Revista Mà, ha de fer una reafirmació del caràcter local i comarcal de les seves edicions. Ben arrelades en el seu entorn econòmic i social.El projecte avança. La convivència també. Amb les idees clares, i això sí, el cor calent.

g

*

EDITORIAL

EDITORIALEste mes la Revista Mà publica la edición Camp de TarragonaAR’MATBA`ADeg ayur-a taneghmist n ufus ad tefsar lmatba3a n iyyar n Tarraguna

EDITORIALThis month Revista Mà brings out the ‘Camp de Tar-ragona’ editionEDITORIALCe mois-ci, la Revista Mà publie l’édition Camp de Tarragona

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

Blog

Cesc Poch i Ros

Aquest any no he pogut. Viatjar fins a Argentina és molt car, i només hi ha po-gut anar la meva dona per veure la seva família. L’any que ve potser hi podrem anar tots dos, però aquest any jo estic a l’atur i cal estalviar. Jorge Carrasco42 anys. Torelló

Sortosament, Nador està bastant a prop, i per a no-saltres és molt important anar a veure la nostra fa-mília cada estiu. A Nador sempre hi trobem també gent de la nostra comarca. Tot i així, aquest any no hi ha hagut problemes per trobar bitllets per ferry.Abdelkader Jaddi39 anys. Roda de Ter

Els meus veïns aquest estiu s’han quedat aquí. Normalment, el mes d’agost el barri es quedava buit, i aquest estiu tots els nens jugaven al carrer. Imma Camps32 anys. Vic

Normalment els equato-rians no hi anem gaire sovint, perquè és molt car per anar-hi només un mes l’any. Intento acumular vacances més llargues i a veure si podem estalviar per l’any que ve, però és molt difícil. Willy Soriano28 anys. Vic

Aquest estiu he trobat ofertes més econòmiques per anar a Itàlia. He pogut passar quinze dies amb la meva família, que ara feia un temps que no hi anava. Giuseppe Bordignon 46 anys. Manlleu

Cada any anem de vacan-ces a Portugal, perquè el meu marit és portuguès.

Amb les parelles mixtes els períodes vacacionals sempre s’aprofite per anar a veure les famílies.Gemma Soler 53 anys. Vic

Fa cinc anys que sóc a Vic i encara no he pogut tornar a Ghana. La meva situació legal i econòmica no m’ho permet. És dur passar tant temps sense veure els teus. Samuel Adbah31 anys. Vic

Has tornat al teu país per vacances?

r

Un dels mites que s’acostumen a dir sobre els i les immigrants és que les urgències estan col·lapsades per la seva culpa. Si bé és cert que els serveis públics estan col·lapsats, no es deu pas, a la immigració. Des de fa temps existeix una manca d’inversió en els serveis públics.Cal deixar clar que els immigrants han fet una contribució neta a l’Estat de benestar en els darrers anys, ja que reben propor-cionalment menys en prestacions que el que donen en contribu-cions a la Seguretat Social. Concretament, malgrat representar el 8,8% de la població, perceben tan sols el 6,6% de la despesa en educació i el 4,6% en sanitat.Es calcula que l’any passat la contribució neta dels trebal-ladors immigrants a les arques de l’Estat va ser de 5.000 milions d’euros, prou per pagar un milió de pensions.

“Els immigrants col·lapsen els serveis públics”

LES MENTIDES DEL RACISME:

Participa!

Propera pregunta

La grip A t’ha fet canviar

algun hàbit?

Envia la teva opinió a:

[email protected]

Idees clares i cor calent. Nova edició i embranzida de la Revista Mà

LAS MENTIRAS DEL RACISMO“Los inmigrantes no contribuyen a la Seguridad Social”IKHARRIQAN N’R`UNSORIAIne3raq war car-cen ca did daman lijtima3i

THE LIES OF RACISM“Immigrants don’t pay Social Security”LAS MENSONGES DU RACISME« Les immigrants ne contribuent pas à la Sécurité Sociale »




Entrevista a Arcadi Oliv-eres, profesor de Economía de la UAB i presidente de Justícia i PauAmsawar akid Arcadi Oli-veres , Aselmad n tadsa n UAB , d amghar n tageddut d wafra

Interview with Arcadi Oliv-eres, lecturer in economics at the UAB and president of Justice and PeaceEntrevue d’Arcadi Oliveres, professeur d’Économie à l’UAB et président de Justí-cia i Pau

ENTREVISTA A FONDO“Hay que cambiar el modelo de empresa por uno más cooperativo”AMSAQAR GHAR RAJJAXTItxessa a nbedder namudaj n caraka ghar cwayt n twiza ktar

IN-DEPTH INTERVIEW“The business model needs to be replaced with one that is more cooperative”LA GRANDE INTERVIEW« Il faut remplacer le modèle d’entreprise actuel par un modèle plus coopératif »

gEntrevista

g

L

Entrevista

Arcadi Oliveres, Professor d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de Justícia i Pau

Doctor en Ciències Econòmiques, Arcadi Oliveres és professor titular del Departa-ment d’Economia Aplicada de la UAB, a més de ser el president de Justícia i Pau, una de les ONG més anti-gues de Catalunya, que ja ha celebrat el seu 40è aniversari. Aquest mes ens ha rebut a la seu de l’organització, a Barcelona, per parlar de la crisi que pateix el capitalisme. Sara Blázquez Barcelona

Per què el capitalisme és crisi?El capitalisme pretén aconse-guir una idea bàsica, per a mi equivocada, que és la plusvàlua, transforma l’economia amb un objectiu de benefici. En canvi, jo penso que l’economia, com em van explicar el primer dia que vaig posar els peus a la facultat, és aquella ciència que estudia la bona administració dels re-cursos escassos que ens dóna la naturalesa per transformar-los degudament per obtenir béns i serveis que puguin satisfer necessitats humanes. Crec que és una bona definició, però el capitalisme no es mou en aquests paràmetres. Es mou en el paràmetre de l’acumulació, del creixement desmesurat... De la pràctica del benefici.

És el culpable de l’actual crisi?És el culpable de moltes crisis. Aquesta és una de les més radicals, però si mirem enrere veurem que no és cap situació extraordinària. Com hem dit, el capitalisme pretén el benefici, el benefici va pujant fins que els mercats queden saturats, la gent deixa de comprar, aleshores els beneficis comencen a disminuir, aquells que havien invertit en aquest benefici es retiren, en el moment que es retiren comen-cen a generar menys llocs de treball, per tant la compra es deixa de fer, i a partir d’aquí, cau. Això és cíclic.

Suposo que canviar-lo per un altre sistema alternatiu és complicat...Jo diria que és necessari. És complicat perquè el capitalisme està molt ben arrelat, però és ne-cessari, fins i tot jo diria que és urgent, si no volem que la gent en continuï patint les conse-qüències. Potser no serà senzill

“S’ha de canviar el model d’empresa cap a un de més cooperatiu”Arcadi Oliveres, Professor d’Economia de la UAB i president de Justícia i Pau

F: Sara

Blá

zquez




fer-ho. De vegades se’ns pregun-ta si tenim un sistema econòmic alternatiu preparat, i no el tenim, per descomptat, però jo penso que mai l’hem tingut al llarg de la història. És com el capitalisme, abans què hi havia? El feudalisme. I quan es tenia el sistema feudal es preveia que es tindria un sistema capitalista? No! Són transformacions que es van anar produint de mica en mica. Ara no tenim cap sistema, però amb algunes transforma-cions que s’han de fer, transfor-macions en les finances, trans-formacions en les cooperatives, ens poden arribar a produir un nou sistema. Jo no estic gaire desanimat pel fet que no hi hagi un sistema alternatiu.

Potser ara que el capitalis-me està tocat és el moment d’impulsar aquest canviÉs un moment molt adequat, i ara hem d’empènyer. No només per sortir de la crisi i perquè els que no tenen feina en tinguin, sinó que hem d’empènyer perquè aquest sistema és injust i és incorrecte, i ara que s’ha vist que ho és, és el moment de fer-ho. Aquest passat gener, quan la crisi no era tan punyent com ara, al Fòrum Social Mundial, tothom coincidia que el que calia era treballar perquè aquest sistema caigui d’una vegada.

I què s’hauria de fer perquè això passés?S’haurien de fer moltes coses, al-gunes de caràcter estrictament econòmic i polític, i d’altres de caràcter més aviat mental res-pecte els valors. Aquest sistema econòmic no el canviarem men-tre els valors de la gent siguin la competitivitat, l’acumulació, el cotxe nou, la torreta... S’ha de fer veure a la gent que es pot ser enormement feliç i es pot viure perfectament sense tenir l’últim model del cotxe, sense necessitat de marxar al Japó a fer un viatge turístic... Tot això és una educació en valors molt important que encara s’ha de fer. Alguns ja l’han fet, i cada ve-gada hi ha més petites respostes minoritàries individuals. Però també s’han de produir trans-formacions en tots els àmbits de la vida econòmica, que són tres: en l’àmbit de l’empresa, en l’àmbit del mercat, i en l’àmbit de la intervenció de l’Estat. Hem de canviar el model d’empresa cap a les empreses cooperati-ves, hem de canviar el mercat, perquè es diu que és un mercat de lliure competència, i no ho és, està ple de monopolis i coses per l’estil, i finalment hem de canviar la intervenció de l’Estat.

És vergonyós el que ha fet el govern: pujar els impostos in-directes que paguen les classes desafavorides, un govern que, a més, té el desvergonyiment de dir-se “socialista”.

Quines noves situacions socials creu que han apar-egut amb aquesta nova situació?Hauríem de parlar de situacions socials en el món ric, en els països del Nord, perquè en el món pobre, de canvis no n’hi ha hagut. Jo diria que anar a l’Àfrica fa dos anys o ara, és exactament el mateix. Sí que hi ha hagut algunes repercussi-ons, perquè podria ser que un senyor del Senegal que estigués treballant aquí i que enviava els diners a casa seva, ara ja me l’hagin expulsat d’aquí, i no pugui enviar-ne més, per tant aquest família del Senegal sí que es veurà afectada per aquesta situació. Però aquí s’han produït situacions derivades de la manca d’una feina constant i més o menys ben remunerada i el que se’n desprèn, perquè si no tens feina has de pensar en la protecció social, que cada dia és

més petita i el que fan són petits pegats. En el cas espanyol, s’ha vist afectat per la crisi immobili-ària. Quan el totxo va començar a fallar ens hem trobat enormes dificultats.

La globalització fa que la diferència entre nord i sud encara sigui més gran. Què creu que passarà amb moltes persones que un dia van venir i ara es veuen obligades a retornar?Jo crec que la gran majoria es quedaran. Hi ha una quantitat enorme d’immigrants que s’han posat a treballar en sectors en els quals gent d’aquí no vol treballar: tenir cura d’ancians, fer feines brutes, nocturnes i pesades. Tinc la impressió que s’ho passaran malament, sense cap dubte, que viuran d’una manera molt precària, però que majoritàriament es quedaran, i és bo i legítim que es quedin.

Què creu que hauria de fer la gent davant la crisi?Primer prendre consciència de la gravetat de la situació, tenir en compte que hi ha gent que s’ho està passant malament,

que les coses poden canviar-se, i intentar que la gent no estigui absolutament imbecil•litzada pels mitjans de comunicació. Si no canviem aquesta manera de veure les coses no farem res. A mes, ja s’estan creant grups de resistència, associacions de barri, mercats d’intercanvi... I el que encara no s’ha fet i s’hauria d’haver fet és que un milió de persones surtin al carrer per queixar-se que ja estan fins al barret d’aquesta ximpleria. Cadascú ha de posar un gra de sorra amb les coses del dia a dia.

La majoria de gent pensa que tampoc canviarà el món canviant la seva man-era de fer. Hi està d’acord?No, al contrari, moltes petites coses canvien el món. Vaig tenir ocasió d’anar a reunions de paci-fisme europeu, i en una d’elles, que es va celebrar l’any 1991 a Londres, va venir una noia de Washington que pertanyia a una petita organització, en la qual tots eren soldats veterans de la guerra del Vietnam menys ella, els quals es penedien d’haver col•locat mines antipersones i s’havien proposat que no se’n posessin més. Havien començat una campanya i volia que la féssim conjuntament. Al cap d’uns mesos, cada un d’aquells països començava una campa-nya contra les mines antiperso-nes, i la van fer cada vegada més forta, fins que els governs de Canadà i Bèlgica ho van agafar com a tema governamental, perquè sinó no es pot discutir a les Nacions Unides. L’any 1998 s’aprovava a Otawa un decàleg internacional que prohibia les mines antipersones. Érem 40 persones l’any 1991 i l’any 1998 teníem un tractat mundial que ho prohibia.

I des del punt de vista del treball què cal fer?S’ha de repartir el treball entre tots, és a dir, reduir la jornada laboral. Quan va començar la Revolució Industrial els treballa-dors feien jornades astronòmi-ques, van començar a existir els sindicats, es va reduir la jornada laboral, i ara, oficialment, dura 8 hores. I qui som nosaltres per aturar la història? Ara podria passar a durar 7 o 6 hores, i el treball que sobra es podria donar a aquells que avui no en tenen. Molts pensaran que si tre-ballem menys, també cobrarem menys, i si cobrem menys, hau-rem de consumir menys, però és el que diem, hem d’anar cap al decreixement, cap a la disminu-ció del consum, i estarem en el bon camí. També s’ha de canviar

la fórmula d’empresa amb què es treballa. Ha d’anar cap a un món cooperatiu, perquè en el món cooperatiu es perd aquella idea de la plusvàlua, perquè el treballador és alhora capital i treballador, per tant difícilment es pot explotar ell mateix. I el tercer canvi, que desgraciada-ment el veig bastant llunyà, és que els sindicats s’organitzin en l’àmbit mundial. Com pot plantar cara a una empresa multinacional un sindicat de dimensió estatal?

“Prácticamente todo lo que es humano nos interesa”Di tidet marra min yeqnen ghar tafagant war ithimmi

“Practically everything that is human interests me”« Presque tout ce qui est humain nous intéresse »

Què persegueixen des de Justícia i Pau?

Probablement perseguim massa coses. Hi ha molts departaments i afortunadament hi ha molts voluntaris, i pràcticament tot el que és humà ens interessa. Hi ha departa-ments que tracten qüestions relacionades amb les presons, els sense sostre, la immi-gració, l’armament i el comerç d’armes, el 0,7% i el deute extern, els drets humans, altres estudien països o continents com pot ser el cas africà, i altres es dediquen a par-lar del consum responsable... I cadascú té les seves prioritats. Anem posant algunes prioritats globals, però toquem moltes tecles.

“Hay que reducir la jor-nada laboral y cambiar el modelo de empresa”Itxessa ad neqsent tisa’atin n rxedmet , d nnamudaj n carakat

“The working day needs to be shortened and the business model changed”« Il faut réduire la journée de travail et changer le modèle d’entreprise »

g

Entrevista

“S’ha de reduir la jornada de treball, consumir menys i anar cap al decreix-ement. També s’ha de canviar la fórmula d’empresa i anar cap a un món cooperatiu”g




Reportatge

“Compañero, no llore, ha llegado a su patria”

El tema del mes

Tot va començar quan va acabar la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Es va produir un èxode republicà quantificat en unes 500.000 persones (entre civils i militars). França, que els va rebre amb malfiança i desgrat, els va internar en condicions infrahumanes en camps de con-centració, sense saber (o sense voler) ben bé què fer-ne. Aquests refugiats van poder subsistir gràcies a l’ajuda de diferents organismes, com la Creu Roja, el SERE (el Servicio de evacua-ción de refugiados españoles), persones anònimes i personatges universals que van fer el que van poder per ajudar (per exemple, Pau Casals). Entre tots ells van intentar donar sortida a tant ter-rible situació.D’aquests personatges universals, elevats a la categoria de mites, avui en destaquem un, el citat Pablo Neru-da; Neruda i “la més noble missió que ha exercit a la seva vida”: el Winnipeg. Cal esmentar que la seva tasca no hagués estat possible sense la col·laboració de tot un equip humà i d’organitzacions afins.Neruda, sensible a la situació que vivien els refugiats, va començar

a treballar en el projecte més im-portant de la seva vida: traslladar, cap a Xile, a tants refugiats com pogués. Des de França va treballar incansablement en una cursa contra el rellotge i contra la mort. Van aconseguir els diners i el Winnipeg, un vell vaixell de càrrega (propietat del Partit Comunista) que es va haver de condicionar amb lliteres i banys a les bodegues. Aquest gran projecte va rebre suport i també atacs. Des de la mateixa Ambai-xada xilena a França es van posar pals a les rodes a la tasca que feia Neruda, l’oposició al govern xilè atiava el foc de la incomprensió i el rebuig cap als immigrants es-

panyols, el govern francès no col·laborava i la

desastrosa situa-ció econòmica

i sobretot política (imminent inici de la Segona Guerra Mundial) ho difi-

cultava tot encara més.

La disjuntiva en què vivien els

refugiats era viure o morir. I, senzillament,

volien viure. La matinada del 4 d’agost va començar, al port francès de Trompeloup-Pauillac, un viatge ple d’incerteses i de pors (es patia pels possibles atacs de l’armada

espanyola o de les potències feixis-tes) però ple d’il·lusió i esperança. Finalment, la nit del 2 de setembre van arribar al port de Valparaiso, on desembarcaren el matí del 3 de setembre. Començava una nova vida plena d’il·lusions i ganes de viure. Eren els rojos derrotats per les armes que arribaven a una nova terra, on van ser rebuts i acollits solidàriament.Els refugiats van integrar-se total-ment en la societat xilena i, alguns d’ells, van contribuir molt posi-tivament en la història d’aquest país. Per citar uns exemples, tenim a: Leopoldo Castedo, historiador; Joaquín Almendros, editor; Roser Bru i José Balmés, pintors, i els germans Pey, enginyers.Hem tingut l’oportunitat de parlar amb una de les passatge-res del Winnipeg i ella ens ho explica en primera persona.La Senyora Margarita Sancho te-nia 10 anys quan va embarcar en el vaixell. Una criatura que poc en sabia de política. “Prou feina tenia jo cuidant del meu germà d’un any”. Per edat, ni ella (massa gran) ni el seu germà (massa petit) no van poder entrar a la guarderia del vaixell. Per tant, jugaven on podi-en. Això sí, ella sempre a l’aguait del que feia el seu germà.Com hi va fer cap, al vaixell? Margarita és filla de Nicasio Sancho, Magistrat del Tribunal suprem de la República, al final de la Guerra Civil. Era destacat socialista que va estar sempre al costat dels obrers, comen-çant com a assessor jurídic dels

L’any 1939 va ser un any de penúries i de guerres; la Guer-ra Civil espanyola acabava i la Segona Guerra mundial co-mençava. Tot i això, també va ser un any recordat per una gesta inenarrable de gran solidaritat. Una democràcia: la República Espanyola, un home: Neruda, un vaixell: el Winnipeg, un poble: el republi-cà espanyol en èxode i un país: Xile. Tots ells van escriure una de les pàgines més brillants de la histò-ria de la humanitat. Un episodi trista-ment oblidat a la vella, democràtica i avançada Europa.Jordi Gené Tarragona

F: A

rxiu

de

l’A

grupaci

ó W

innip

eg d

e X

ile

Neruda trabaja incansa-blemente en una carrera contra el reloj i la muerte.

Neruda ixeddem mebra rweh’rawn di ijjen tarezzut xef tsa3et d raxartNeruda worked tirelessly in a race against time, and deathNeruda travaille sans relâche dans une course contre la montre et contre la mort.

g




Reportatge

empleats de farmàcia. Durant la seva època d’estudi havia treballat en aquest ram. Aquesta experiència li va ser útil quan menys s’ho esperava.Durant la Guerra, van marxar de Madrid (no va fugir) cap a l’Aragó, destí professional del seu pare (jut-ge). D’aquí va passar a Barcelona (Magistrat del Suprem) i davant l’avenç de les tropes feixistes va passar la frontera francesa, cap a Barcarès. Posteriorment, van anar a Bordeus, on el partit socialista estava molt ben organitzat. Es van instal·lar a Pessac, població de la qual era alcalde un antic amic del pare. Allí s’hi van estar fins que la policia els va entregar l’ordre d’embarcar cap a Xile.El SERE els hi va facilitar papers i diners per poder arribar al port. Un cop allí, aquest organisme facilitava a cada passatger (o fa-mília) una targeta on s’indicava el lloc que els hi tocava (1 dels 30

camarots ocupats per 3 famílies o 1 de les lliteres disposades en 4 alçades) i una altra targeta amb el torn de menjador i l’hora. Als nens, els van donar un petit kit d’higiene i roba.La vida al vaixell es va organitzar ben aviat (per torns, per hores, habitacles per homes i per dones). El SERE va demanar l’ajuda dels passatgers per poder donar sor-tida a tots els serveis que neces-sitaven els refugiats i tripulants (el vaixell és de càrrega, no de passatgers). Una guarderia, una infermeria, un servei radiofònic, etc. En el cas de la família Sancho, el seu germà gran, en Julián, es va oferir voluntari per treballar de cambrer, el seu pare va realitzar tasques d’infermeria. Margarita tenia cura del seu germà petit.A través de la ràdio del vaixell es va improvisar una programació radiofònica, la qual contemplava l’emissió d’un noticiari, informa-

ció sobre Xile, cançons del Cor basc i català, fundats al vaixell, i la lectura diària d’obres de Neruda. El pare de Margarita era una de les poques persones que tenia en el seu poder un exem-plar d’un llibre inèdit de Neruda: España en el corazón. D’ell va ser la iniciativa de radiar-lo i va facili-tar-ne l’exemplar. També va fer-se la lectura de 20 poemas de amor y una canción desesperada.Una de les preguntes que li han fet habitualment a Margarita és què va pensar quan estaven aturats al Canal de Panamà. Ella respon sempre el mateix: “Tenia 10 anys, què en sabia jo de Panamà! Prou feina tenia amb el meu germà petit.” Però, en canvi, el que si recorda és l’aturada a l’illa de Guadalupe (al Carib). “Quins plà-tans!” recorda i “quina calor!”.Arribats a Valparaiso, van ser solidàriament rebuts per una gran multitud de xilens i pel

Ministre de Sanitat del Govern xilè, un jove Salvador Allende. Van passar una revisió mèdica i van ser vacunats. Corria el rumor que arribaven amb tot tipus de malalties. I estaven molt sans.Margarita recorda, vivament i emocionadament, la primera vega-da que va veure la bandera xilena al sortir del port. I destaca la rebu-da tan emocionant i tan diferent de la que van tenir a França.Si l’arribada a Valparaiso va ser impressionant, la de Santiago de Xile encara ho va ser més. Mar-garita, ens explica que recorda com el seu pare es va treure les ulleres per fregar-se els ulls i un xilè li va dir: “Compañero, no llore. Ha llegado a su patria.”A Xile, cadascú va fer el que va poder (tenien sis mesos de pensió mentre no trobessin feina). El pare de la Margarita va treballar de co-mercial de ferreteria. En les seves hores lliures treballava voluntària-ment a Laboratorios Chile i allí va conèixer Salvador Allende.El marit de Margarita (més gran que ella), també va arribar a Xile amb el Winnipeg però no es van conèixer fins a uns anys més tard. Ell va ser Secretari general de les joventuts socialistes del seu poble, Arjona, i capità de l’exèrcit.Van estar 38 anys a Xile. Ella mai va pensar en tornar, però el seu marit va decidir exiliar-se altra vegada a Espanya un cop va tri-omfar el cop d’Estat de Pinochet.Ells, com altres, van patir un doble exili com a conseqüència de dos alçaments feixistes. Dues alteracions de la història que van repercutir negativament en la vida de milions de persones i en la història de dos Estats democràtics.Winnipeg no és, només, el nom d’un vaixell. Des de 1939 s’ha convertit en sinònim de solidari-tat, d’esperança, de llibertat, de vida, d’il·lusió. A Xile, s’han escrit diversos llibres sobre aquest episodi. Un d’ells, Los Españoles Del Winnipeg. El Barco De La Esperanza, de Jaime Ferrer Mir. L’autor és fill d’un refugiat repu-blicà que va arribar a Xile en el Winnipeg. La seva mare, també catalana, va arribar més tard. Sense perdre les arrels familiars, van integrar-se plenament a Xile.La seva llarga trajectòria profes-sional està lligada a l’ensenya-ment de la llengua castellana i a l’edició de nombroses i diverses publicacions i a la investigació. Actualment és acadèmic de la Universidad de las Américas de Santiago de Xile. Amb aquest llibre, editat en el 50è aniversari de l’efemèride, l’autor rememora els fets i recupera la història de la seva família. Durant tres anys va

realitzar un treball de recerca i investigació, entrevistant a persones implicades, recuperant documents de l’època. Ferrer destaca que el que més recorden els refugiats és la vista nocturna del port de Valparaiso, la nit abans de desembarcar.El llibre el va autoeditar per voluntat pròpia i per poder ser lliure a l’hora de decidir què feia i com. Tanmateix, tant l’ambaixada espanyola com el Partit Comunista es van oferir a finançar-ne l’edició.Actualment, els viatgers i els seus descendents (juntament amb amics) estan vinculats a l’Agrupació Winnipeg, de la qual Ferrer n’és el director i fundador (http://winnipegchile.blogspot.com/). Aquesta associació, que actualment té 150 membres, va veure la llum en el 50è aniversari dels fets. A part de realitzar tro-bades i actes, també s’interessa per la sort dels refugiats republi-cans, facilitant diners a aquells que tenen problemes.El record a Xile és viu, i els xilens són conscients de la importància d’aquesta gesta. Aquest orgull, per la feina ben feta, acaba te-nint un sentiment agredolç quan comparen com van rebre ells als republicans i com són rebuts, ara, els xilens a Espanya.A casa nostra podem veure l’ex-posició L’Odissea del Winnipeg (mostra organitzada per l’Associ-ació Allende de Tarragona, http://allendeentarragona.blogspot.com/) que fa una aproximació a la gesta i l’acosta a la societat. Aquesta exposició s’ha pogut visitar en el Museu del Port de Tarragona. A Valls es podrà veure entre el 16 i el 30 d’octubre i du-rant el mes de novembre a Salou. L’espai és a la seu de l’Antena de coneixement de la URV.

Lo que más recuerdan los refugiados es la vista de Valparaiso la noche antes de desembarcarMin xef 3aqren attas rx-ezrat n Valparaiso n tmeddit qibar i tmurt

What the refugees remem-ber most clearly is the sight of Valparaiso the night be-fore they disembarkedLe souvenir le plus mar-quant pour les réfugiés a été la vue de Valparaiso la nuit ayant précédé leur débarquement.




‘Directiva del retorn’, camí de l’Europa feixista

Just abans d’aparcar el cotxe, venint de dinar del Serrallo de disseny però de preus encara semipopulars fins que els turistes ens en facin fora, un home amb una furgo-neta intenta aparcar al carrer de Sant Francesc damunt

del pas de vianants. En l’operació gairebé atropella una dona amb dos nens que hi passaven. L’home de la dona gairebé atropellada s’encara amb el conductor i aquest, mentre es torca les ronxes de suor amb una tovallola bruta, li diu amb cara d’odi: “vete a la mierda que no hablas ni español. Vete a tu país, moro de mierda, que te echen, que eres ilegal”.Sembla ser que els neofeixistes (no cal estalviar paraules per al que és evident) que governen Europa s’han posat del seu costat i tenen damunt la taula una anomenada ‘directiva del retorn’ que dóna la qualifica-ció d’il·legals i de delinqüents a totes les pe-sones que no tinguin papers. Els ha costat crear els conceptes, com els va costar ajun-tar el concepte “gos” al concepte “jueu” als anys 30, però ja ho han aconseguit; ara, “immigrant” rima amb “il·legal”. I ho han fet tan bé que el conductor de la furgoneta ho utilitza amb convenciment tot i no tenir raó (i només jo, -i sóc una anècdota- li dic que calli, que no té raó, i l’acabo enviant a la merda, enmig de la gernació que s’ho mira expectant; i la dona, l’home i els nens reculen i marxen). Els qui s’ho miren o bé callen o bé pensen com ell, tal com fan els tertulians de corbata i posat modern, els ciutadans de pro i de no pro i els imbècils diversos que pul·lulen per aquest món de Déu sense cap altre Déu que els diners.Passi el que passi, no perdrem el nord. I a les coses les anomenarem pel seu nom. Ja n’hi ha prou de preguntar-se com és que els alemanys no van veure que al costat de casa assassinaven “diferents” seguint un procés industrial i no veure que algunes de les nos-tres lleis i posats són iguals que les que van permetre aquell genocidi. I continuarem dient, com Porco Rosso, que preferim ser porcs a ser feixistes. I no callarem.

Opinió Opinió

Racista no; incoherent

És la crisi, sr. Superman

Al bar de la cantonada, cada diumenge s’apleguen uns quants culés per veure el partit del Barça. Passen la tarda fent broma, xerrant i bevent la cervesa que els serveix Yaman, el cambrer. Els resulta simpàtic i sovint li deixen propines generoses. A més, un d’ells duu invariablement una samarreta blaugrana amb el dorsal 14 i el nom d’Henry serigrafiats. No se m’acudi-ria que poguessin ser racistes.Amb tot, el mateix noi que admira al davanter del Barcelona, atabalat per la persistència amb que un ve-nedor ambulant intenta col·locar-li un DVD, es queixa: “Que pesat el negre!”. Però, tot i així, no m’atrevi-ria a assenyalar-lo com a xenòfob.El seu problema és d’educació i coherència i no pas de racisme. No sent odi racial o un sentiment de superioritat genètica; possi-blement reconeixeria que Henry

juga millor que ell o que Youssou N’Dour afina molt més. Sense dubte, arrossega una rèmora que el converteix en un irrespectuós. Com milions de ciutadans, al seu imaginari vincula la paraula negre amb connotacions despecti-ves. Es l’herència odiosa que ens han legat generacions passades.De qualsevol manera, no és excu-sable acceptar-la. Tampoc racista, però sí reprovable i incoherent. I estúpid. Els qui no ho són, de xenòfobs, tampoc no haurien de semblar-ho. Una revisió íntima de les nostres conviccions hauria de servir per que negre només signifiqués persona. És una forma d’edificar una societat més respectuosa i co-herent des de la comoditat del sofà de casa.

No descobrim pas la sopa d’all si afirmen que la crisi és un mal rot-llo. Situació en què la confiança en tot allò que fins ara era de con-fiança desapareix. I en economia, si alguna cosa és fonamental, és la confiança. Si jo porto un bitllet de deu euros a la butxaca, confio que tingui un valor. Per tant, sóc algú il·lusionat quan pago amb un bitllet de deu euros, i qui el rep, també s’il·lusiona. Què n’és de maco, il·lusionar-se! La desconfi-ança, però, ens pot convertir en il·lusos, i, pitjor, en més pobres. La por empobreix. I ara es respira por. Ens hem cregut el que ima-ginàvem: que érem rics, guapos i intel·ligents. Ara descobrim que som deutors, lletjos i ximples. Això fa més por que Rambo treballant de monitor d’esplai. Però alhora podem extreure’n una cosa positi-va, que tornem a mirar la política.

Aquell Estat, sovint insultat, ens el mirem amb cara de xai dego-llat perquè ens doni un cop de mà. Torna el que Hobbes anome-nava “Teologia de l’Estat”. Però, tindran l’Estat i les persones que el dirigeixen prou sagacitat per treure la pols a la política? Sincerament, ho dubto. Sem-bla que la mediocritat, la falsa riquesa i la “música del Palau” els hagin estovat el cervell. Podríem trobar-nos que l’Estat fos en Superman. Un ésser omnipo-tent i omnipresent, però que algun màster d’Esade en administració pública l’utilitzés per canviar les bombetes aprofitant que vola. L’he-roi convertit en arna. És la crisi, Sr. Superman. Qüestió de confi-ança.

David Aliaga

Quico Sallés

Periodista

d

d

Opinió

5

Edita:SOCIALCATPresident: Cesc Poch i RosCoordinadora editorial: Imma Bové i VinyetPlaça d’Osona, 4, 1er, 08500 VicT. [email protected] Camp de Tarragona:C. Ixart, 11, 1er. 43003 [email protected]

Director:Jordi Salvador, edició Camp de TarragonaCesc Poch, edició OsonaConsell de direcció: Raquel GilMiquel Àngel EscobarChaquir El HomraniMohamadi BouzianeJannete VallejoJulià GarciaSara BlázquezCap de redacció i edició Osona:Sara Blázquez

Redacció edició Camp de Tarragona:Jordi GenéConsell Editorial: Mustapha Bouziane (coordinador)Glòria CarbonellJordi CasalsSaoka KingoloJames KwasiJamel el MezianiCarlos ordoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto Villaescusa

Col·laboradors:CNL Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Xevi Quirante (fotografia)Mari MoyanoAlbert PortellEduard SolerDisseny original i maquetació:Xavi Roca i Estefania Aragüés (Run Design)Traduccions:Babel TraductorsDipòsit legalB-52647

Amb la col·laboració de:

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT

Amb el suport de:

Jordi Martí

La peligrosa deriva neofascista y racista de Europa

Linh’iraf amaynu n al’unsuriyya di uruppaThe dangerous drift towards neo-fascism and racism in EuropeLa dangereuse dérive néo-fasciste et raciste de l’Europe

g

Revisemos el lenguaje para hacer una sociedad más respectuosa.Aneg ijjen rxezrat tefsus ghar tutellayt mah’end ad yiri weydud muh’ataram

By watching our language, we can build a more re-spectful society Revoyons notre langage pour rendre la société plus respectueuse

Quico Sallés es el respon-sable de diaridelacrisi.com Quico Sallés netta d amghar n tafarat diaridelacrisi.com

Quico Sallés heads diaridelacrisi.com Quico Sallés est le respon-sable de diaridelacrisi.com




La Generalitat de Catalunya i la Coordina-dora de Colles Castelleres han engegat un projecte anomenat Tots som una colla. Ha començat com a prova pilot a quatre co-lles castelleres de Catalunya, entre elles els Sagals d’Osona. Es tracta de promoure la integració de les persones d’origen estran-ger amb els castells, a través d’uns tallers teòrics i pràctics sobre els castellers. Les persones que s’interessin per fer aquests tallers rebran com a obsequi el llibre Els castellers, d’Oriol Chumillas, i una faixa, símbol de la cultura popular catalana. També es valora com una oportunitat per incorporar gent nova a les colles. La idea original va sorgir de la Coordina-dora de Colles Castelleres de Catalunya. El seu president, Miquel Botella, explica que “fins fa poc els castells eren una realitat comarcal, però estan a punt de ser decla rats patri-

moni de la

Humanitat”. El mèrit, segons diu, és dels castells, ja que és una activitat molt singular, “no hi ha límit en el nombre de persones que hi participen i hi ha feina per a tothom: alts, baixos, grans, petits... A més, no existeixen diferències segons el nivell cultural o social, com més gent hi ha, més forts són els castells”. El mateix pensa Lluís Casellas, president dels Sagals d’Osona, la colla castellera vigatana que ha estat triada per fer aques-ta prova pilot, tot i que ja fa un temps que alguns sagals i sagales són d’origen estranger. “Els castells són un espai de relació, un espai on l’esforç individual no serveix per res sense l’esforç dels altres. I la satisfacció és col·lectiva.” Durant la primera jornada que es va fer a Vic, el passat 6 d’octubre, una de les sagales, l’Ana Altamirano, que és d’origen peruà, va explicar les sensacions que sent una persona de fora quan entra en una colla de castellers. Altamirano valora molt, per exemple, el fet de poder fer aquesta activitat amb els seus fills. Durant la resta de sessions, els participants van poder com-provar com són els assajos amb la colla. La iniciativa s’emmarca dins el Pla Nacio-nal per a la Immigració, i està organitzada per la Coordinadora de Colles Castelleres, amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, a través del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, i el suport de la Se-cretaria per a la Immigració i la Secretaria de Joventut.

Sara Blázquez Vic

Breus Societat

F: Sag

als

d’Os

ona

Els Sagals d’Osona volen animar els nouvinguts a fer castells

Los Sagals d’Osona son uno de los grupos castellers que forma parte del proyecto.

Los Sagals d’Osona nihni d ijjen zi tsedmiwin iyedjan di lmacru3The Sagals d’Osona is one of the human-castle groups involved in the projectLes Sagals d’Osona : un des groupes castellers qui font partie du projet.

g

2

Noticies

El cònsol de Ghana a l’Estat espanyol visita VicL’Associació de Ghanesos d’Osona va organitzar el passat 19 de setembre una xerrada a càrrec del cònsol de Ghana a l’Estat espanyol, Jonathan Magnusen, a l’Auditori de la Caixa Manlleu de Vic. A l’acte hi van participar, a part de Magnusen, Joan López, re-gidor d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic; Sampson Gyasi-Daatu, president de l’As-sociació de Ghanesos d’Osona; Joan Soler, del Casal Claret, i Joe Savage, president de l’Associació de Ghanesos de Barcelona. Cal recordar que la població d’origen ghanès d’Osona era de 1.296 per-sones l’any 2008, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya. El consul de Ghana visitó OsonaRqunso n Gana yarzefd ghar Osona

The Ghanaian Consul visited OsonaLe consul de Ghana a visité Osona

Festa Senegalesa a La TorratxaL’associació Una mà al Senegal va organitzar el passat 17 d’octubre una festa senegalesa al Centre So-cial Autogestionat La Torratxa, de Vic. Els actes van començar a les sis de la tarda amb una presen-tació seguida de la projecció del curtmetratge Vinta i la gran idea. A les set de la tarda es va iniciar un debat titulat On són els límits de la cooperació?, i es va conti-nuar amb un sopar senegalès. Més tard, i per acabar la jornada de manera festiva, es va deixar pas als concerts de Yarak, Baghee Roots, Kolomba i Kabauters. Una asociación organizó una fiesta senegalesa Ict tmesmunt tegga ijjen urar d asinigali

An association organised a Senegalese festivalUne association a organisé une fête sénégalaise

F: Sara

Blá

zquez




Tal i com s’ha estat reclamat des de Catalunya durant anys el passat dia 1 d’octubre es va fer efectiu el traspàs de compe-tències en matèria d’autoritza-cions inicials de treball per a estrangers a la Generalitat de Catalunya. Així a partir d’aques-ta data el Servei Català d’Ocu-pació (SOC), a través d’una xar-xa de 10 oficines repartides per tot el territori català, ha passat a fer-se càrrec de la gestió tant de les autoritzacions de treball inicials com de les modificaci-ons que impliquin una autorit-zació de treball. Des d’AMIC creiem que aquest traspàs de competències ha de ser un instrument clau per a millorar la gestió dels tràmits i poder portar a terme polítiques actives eficients per a la millora de l’ocupació dels treballadors i treballadores estrangers. Que un mateix organisme sigui l’en-carregat de la intermediació laboral i la tramitació d’aquest permisos hauria de facilitar l’entrada al mercat de treball català de les persones estran-geres, especialment d’aquelles que compten amb una autorit-zació de residència per reagru-pament familiar. Tot i ser conscients d’aquesta gran oportunitat creiem que l’actual manca de recursos humans de les oficines pot com-portar un major col•lapse de les oficines del SOC. La Generalitat, doncs, ha de vetllar per procurar a aquestes oficines recursos sufi-

cients per garantir un servei de qualitat, especialment formant als seus treballadors i treballa-dores amb la legislació d’estran-geria i l’atenció a la diversitat.Finalment esperem que es garanteixi el bon funcionament del mecanismes de coordinació entre les diferents Adminis-tracions Públiques implicades en aquest processos per tal de no retardar la resolució de les autoritzacions.

Aquest tràmit té com objectiu con-tractar treballadors estrangers que es trobin al seu país d’origen.

Requisits:

• L’empresa ha de complir amb els seus pagaments a la Seguretat Social i les seves obligacions tributàries.

• La situació nacional d’ocupació* ha de permetre la contractació del trebal-lador estranger.

• L’oferta d’ocupació s’ha de fer tenint en compte el catàleg d’ocupacions difícils de cobrir i la legislació vigent.

• El treballador estranger no pot estar en situació irregular a l’Estat espanyol.*La situació nacional d’ocupació no es tindrà en compte per a cònjuge o fill/a de resident a l’Estat espanyol amb una autorització ja renovada, fill/a d’espanyol/a nacion-alitzat/da o de comunitari, fill/a o nét/a d’espanyol/a, estranger nascut o resident a l’Estat espanyol, xilens i peruans, i altres supòsits contemplats en l’art. 40 de la Llei orgànica 4/2000 i les seves modificacions posteriors.

Fitxa d’estrangeria

Recursos útiles sobre estrangeríatimesrayin nef’ent xef tabarranect

Useful resources on im-migration lawRessources utiles quant à l’extranéité

g

L’autorització de residència temporal i treball, compte d’altri inicial (contracte en origen)

S’ha traspassat la competència de tramitar el permís de treball a la Generalitat

Noticia

AMIC-UGT Barcelona

Se ha traspasado la competen-cia de tramitar el permiso de trabajo a la Generalitatl

Itwayssi ghar Generalitat lixti-sas n tarxis n rxedmetResponsibility for issuing Work Permits has been transferred to the GeneralitatLa compétence en matière de permis de travail a été trans-férée au Gouvernement de la Catalogne.

gF

: X

evi Quir

ante

Estrangeria

VIVIMJUNTSNúm. 16 octubre 2009

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà

EditorialUn debat important

Amb la signatura del Pacte Nacionalper a la Immigració, el desembre de2008, el Govern i els agents econò-mics i socials d’aquest àmbit vareminiciar el desplegament de les més de100 mesures incloses en aquestacord estratègic. Uns i altres compar-tim l’objectiu de millorar la gestió delfet migratori, que ha representat undels canvis més profunds en la histò-ria recent de la nostra societat. Demoment, ja hem aconseguit recollir al-gunes de les mesures del Pacte queafecten competències estatals en elprojecte de reforma de la Llei d’es-trangeria, actualment en ple debat alCongrés dels Diputats. Singularment,hem garantit l’accés a un permís detreball per a les persones reagrupa-des que ja estan aquí i tenen voluntatd’arrelament, un dret que fa tempsque defensem des de Catalunya, so-vint gairebé en solitari. Per això valo-rem positivament la seva consideracióen el projecte legislatiu, perquè ésuna oportunitat molt important per amillorar el procés d’integració d’a-questa part de la població amb im-portants dificultats sociolaborals. Hovalorem així perquè també revertirà enbenefici del conjunt de la societat, jaque reduirem situacions de depen-dència i millorarem en cohesió. Tot iaixí, encara trobem a faltar en aquestareforma d’estrangeria alguns aspec-tes que considerem essencials per aconstruir una societat més justa i equi-tativa, com ara la millora en l’accés ala nacionalitat per a aquelles personesarrelades a la nostra societat, en lalínia del que apliquen des de fa tempsla majoria de països europeus delnostre entorn. També continuarem in-sistint per introduir una gestió méspropera i objectiva de l’acreditaciód’aquest arrelament, recollint les com-petències en integració que ensatorga l’Estatut de Catalunya. Confiemque el debat al Congrés d’aquesta lleitingui en compte aquestes i d’altresconsideracions, moltes de les qualses troben recollides al Pacte Nacionalper a la Immigració com a resultatd’un procés de consens i concertacióentre la gran majoria de partits políticscatalans, agents econòmics i socials,així com de les entitats vinculades al’àmbit migratori de Catalunya. Perquènomés amb una legislació ajustada ala realitat actual del nostre entorn po-drem aconseguir l’exercici de la ciuta-dania plena de totes les persones queviuen a Catalunya.

El secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, va fer entrega de diplomes als alumnes d’un curs fet a principis d’any a Sant Cugat. Foto: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Programa de Reagrupament i Treball

Nous cursos per a evitar l’exclusió socialEn un esforç per augmentar la forta-

lesa de les famílies, la Secretariaper a la Immigració de la Generali-

tat de Catalunya promou aquesta tardormés d’una dotzena de cursos de forma-ció laboral arreu de Catalunya adreçats apersones reagrupades, especialmentdones i joves en edat de treballar.Aquesta iniciativa, que també està obertaal conjunt de la població activa, s’em-marca dins del Programa de Reagrupa-ment i Treball del Pla de Ciutadania iImmigració. L’objectiuprincipal és donar res-posta a les necessitatsde formació i inserció so-ciolaboral que tenenmoltes persones d’ori-gen estranger que han vingut en els da-rrers anys a Catalunya per reagrupamentfamiliar i que pateixen risc d’exclusió so-cial. També s’hi poden acollir personespendents d’informes d’arrelament, perju-dicades per una irregularitat sobrevin-guda al perdre la feina, joves tutelats perla Generalitat o persones aturades dellarga durada. En aquest projecte hi in-tervenen fins a quatre actors: la pròpiaGeneralitat, les empreses que sol·licitenmà d’obra formada, els ajuntaments oconsells comarcals que volen donar sor-tides a aquesta població i entitats de di-

versa tipologia que volen col·laborar enl’àmbit de les persones nouvingudes i laseva integració.Cada curs inclou quatre parts principals:coneixement de l’entorn, aprenentatge delcatalà, formació laboral en un sector eco-nòmic i pràctiques en alguna empresa oorganització relacionada amb el mateixàmbit. Les classes de llengua es vehiculena través del Consorci per a la Normalitza-ció Lingüística i consisteixen en 45 horesde nivell bàsic o inicial. El mòdul de conei-

xement de l’entornconsta de 20 hores, men-tre que la durada de laformació i les pràctiquesdepèn de cada cas. Entotal, són cursos que van

de les 200 a les 300 hores, d’inscripciógratuïta i subvencionats per la Secretaria.La majoria de les sessions han començatel mes de setembre o ho faran en breu. Hiha diverses especialitats professionals: lo-gística de magatzem, soldadura, lampiste-ria, cuina, restauració, telemàrqueting,administració de personal, geriatria, aten-ció a la clientela o comerç. De moment, elsmunicipis on es duu a terme aquesta ini-ciativa són Barcelona, Lleida, Mataró, Te-rrassa, Amposta, Sant Carles de la Ràpitai el Prat de Llobregat. El termini per a ins-cripcions està en fase de tancament.

Per a l’ocupació juvenil

El Govern català ha signat recentmentl’Acord de Mesures per a l’Ocupació Ju-venil amb els agents sindicals i econò-mics implicats i el Consell Nacional dela Joventut de Catalunya. L’objectiu ésmillorar l’accés al mercat de treball icombatre la precarietat laboral del jo-vent. Amb una inversió inicial que su-pera els 200 milions d’euros,s’estructura en cinc grans eixos d’ac-tuació: condicions laborals, emprene-doria, formació i orientació, conciliacióde la vida laboral, acadèmica i personal;i anàlisi de la realitat dels joves respecteal mercat de treball. Recull un total de68 actuacions a emprendre fins l’any2012. La consellera d’Acció Social i Ciu-tadania, Carme Capdevila, ha justificatla necessitat d’aquest acord perquè“arriba en un context de crisi econòmicaque ha perjudicat especialment a la po-blació jove accentuant la precarietat la-boral i elevant la taxa d’atur juvenil axifres que doblen la de la població majorde 30 anys”. Més informació: www.jove.cat

esforç: esfuerzotreball: trabajovingut: venido

pateixen: sufrenrisc: riesgo

aturades: paradasmà: mano

mateix: mismo

De cuina, geriatria o lampisteria, entre d’altres

vj 16 revista ma :Maquetación 1 28/9/09 13:20 Página 1

2 VIVIMJUNTS

La Secretaria per a la Immigració or-ganitza del 10 al 12 de novembre uncongrés a l’Auditori ONCE de Bar-

celona que duu per títol “Catalunya 2.0,els fills i filles de persones immigrades”.L’objectiu serà analitzar la integració tantdels que han nascut aquí però les sevesfamílies són d’origen estranger, com delsque van fer el trajecte migratori amb elsseus pares. En el fons, es tracta de dotarla Generalitat i la resta d’actors implicatsd’eines bàsiques per afavorir la cohesiósocial. Els protagonistes d’aquesta inicia-tiva tindran veu pròpia i s’espera que apartir de la seva experiència personal pu-

guin aportar reflexions en relació als rep-tes prioritaris plantejats. De fet, el reco-neixement de la seves opinions i formesde pensar o entendre la vida és un delsaspectes més rellevants d’aquest con-grés. A més a més, durant els mateixosdies es presentarà un documental elabo-rat per la Secretaria de Joventut que recullla mirada de fills i filles de la immigració,s’habilitarà un espai audiovisual on es pro-jectaran propostes televisives similars i elrecull en format “videomaton” de les opi-nions expressades per desenes de jovesvinculats a la immigració estrangera reco-llides per la Secretaria i l’Escola de MitjansAudiovisuals de Barcelona (EMAV). Espreveu la participació de persones exper-tes d’àmbit internacional, d’entitats, orga-nitzacions, universitats i administracionsde Catalunya i la resta de l’Estat. Propera-ment més informació i inscripcions a: www.agendaimmigracio.cat

El col·lectiu de nacionalitat marro-quina que viu a Catalunya és elmés nombrós dels estrangers al

nostre país i, també, el que porta mésanys en territori català. Aquesta és unade les conclusions que ofereix el but-lletí “La immigració en xifres”, una pu-blicació trimestral de la Secretaria per ala Immigració amb dades estadísti-ques sobre la població immigrada. Ladarrera edició del butlletí ofereix infor-mació demogràfica sobre aquest grupd’estrangers que va començar a arri-bar a partir dels anys 70 i que es ca-racteritza per ser una població moltjove, la major part en edat de treballar.El fet que el Marroc sigui el país mésproper de tots els països d’origen depoblació estrangera a l’Estat espanyolfa que el moviment migratori sigui deproximitat, caracteritzat per una granmagnitud demogràfica, una arribadacontinuada en el temps i una gran he-terogeneïtat en la seva composició so-cial, cultural, econòmica, familiar i

lingüística. Els més de 225.000 marro-quins i marroquines establerts a Cata-lunya estan distribuïts de manera molthomogènia per tot el territori català, noes concentren majoritàriament als mu-nicipis de l’Àrea Metropolitana. Més informació:www.gencat.cat/dasc/publica/butlle-tilMMI/xifres2

Molt jove, en edat activa irepartida per Catalunya

La Catalunya 2.0 La població marroquina Congrés sobre fills i filles

Alumnes en un curs de català ràpid. Foto: Ivan G. Costa

nombrós: numerosobutlletí: boletín

dades: datosdarrera: última

eines: herramientasveu: voz

reptes: retosfills: hijos


Conèixer Catalunya per a més informació consultar www.cardona.cat

VIVIMJUNTS 3

Apendre català

El proper diumenge 25 d’octubre, Car-dona celebra una de les seves firesmés saboroses i apreciades pels vi-

latans i la gent de la comarca: la Fira de laLlenega. Un mercat dedicat en especial albolet més comú de la zona, la llenega, peròque també compta amb la presència de lesmoltíssimes varietats de bolets de casa nos-tra. Una oportunitat única, doncs, per a tots

els amants de la micologia i per als degus-tadors d’aquesta menja única i tan preuada.Com cada mes d’octubre la fira ompliràels carrers i les places de Cardona deparades dedicades als bolets i al mónde la micologia que ens permetran com-prar tota mena de varietats, degustar-les, tastar els productes derivats(confitures, conserves, patés..) i, en de-

finitiva, conèixer una mica millor totaquest món que tant apassiona a milersde catalanes i catalans.D’entre les activitats a destacar de la fira,trobem un concurs gastronòmic, ambpremis al millor plat, al més elaborat i almés original, un ball, exposicions i de-mostracions, un concurs de lleneguesper als boletaires i la presència d’altresparades amb productes també del país iartesanals com ara els embotits, produc-tes derivats del codony, formatges, etc. Tant és així, que la majoria de restaurantsde Cardona, amb motiu de la fira, oferei-xen menús especials farcits de boletsque, de ben segur, faran gaudir els pala-dars dels més exigents. Alguns d’aquestsplats són el pastís de llenegues amb es-camarlans, els peus de porc amb llene-gues o la botifarra de llenega...I després de dinar, ja és hora de conèixerCardona a fons i gaudir de tot el que enspot oferir. Així, podem acabar de recórrerel centre històric on s’ubica la fira i queés el que abans configurava l’antiga vilamurallada d’època medieval; visitar elmagnífic parador i contemplar les sevesvistes; apropar-nos al Parc Cultural de la

Muntanya de Sal, dins les antigues ins-tal·lacions de Mina Nieves, on coneixe-rem els afloraments salins de Cardona iel singular patrimoni natural i cultural quefan d'aquest indret un lloc únic al món; obé caminar pels volts del Castell i laCol·legiata de Sant Vicenç.

Fira de la Llenega de Cardona

Parades de bolets durant la fira de l’any passat.Foto: Ajuntament de Cardona

Ajuntament de Cardona

Plaça de la Fira, 108261 CardonaTel. 938 691 000

[email protected]

llenega: un tipo de setabolet: hongo

menja: comidapreuada: apreciada

tastar: degustarmillor: mejor

codony: membrillogaudir: disfrutar

escamarlans: cigalasafloraments: llacimientos


Entrevista Chakir el Homrani, portaveu d’Avalot

[email protected]/dasc/immigracio

www.acollida.gencat.cat

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social iCiutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorit-

zació per part de l’autor.

“Qui arrela a la societat catalanano torna al seu país d’origen”

4

Breus

La Comissió Europeareconeix la web d’acollida de la Generalitat

La quarta edició dels premis Euro-pean eGovernment Awards patroci-nats per la Comissió Europea hareconegut l’estratègia del Governelectrònic de la Generalitat de Cata-lunya en dues categories. D’unabanda per l’eficiència i millora admi-nistrativa gràcies a la plataforma e-Catalunya i, de l’altra, per l’estratègiamulticanal d’atenció ciutadana. Enaquest darrer punt destaca, entred’altres iniciatives, la nova web d’a-collida que ha promogut la Secreta-ria per a la Immigració i que ofereixen 10 llengües informació bàsica pera les persones nouvingudes d’origenestranger. Aquesta eina digital tambéha estat incorporada com a exemplede bones pràctiques al portal webd’integració de la Comissió Europea(http://ec.europa.eu/ewsi). Podeuconsultar la web d’acollida a la direc-ció: www.acollida.gencat.cat

Amorós presenta elPacte Nacional per a la Immigracióa A Corunya

El “VI Congreso sobre las migracionesen España”, celebrat del 17 al 19 desetembre a A Corunya, Galícia, vacomptar amb la participació del se-cretari per a la Immigració, Oriol Amo-rós, qui va presentar el contingut delPacte Nacional per a la Immigració.La trobada va estar organitzada per laFacultat de Sociologia de la Universi-dad de A Coruña i els assistents vanreflexionar sobre diversos aspectesdel fet migratori a l’Estat espanyol,com ara les polítiques d’immigració,les relacions entre gènere i migracionso l’admissió i regulació de l’estància itreball de les persones migrades,entre d’altres. Durant la seva interven-ció, el secretari va fer un resum de lasituació de la immigració a Catalunyai va explicar el procés participatiu degestió del Pacte, així com el que s’hafet fins ara per a posar en marxa lesmés de 100 mesures que inclou.

VIVIMJUNTS

www.acollida.gencat.cat

Chakir el Homrani (Barcelona, 1979)és el portaveu nacional d’Avalotdes del 2007, l’organització juvenil

del sindicat Unió General de Treballadorsde Catalunya. Vivim Junts ha conversatamb ell sobre la situació actual del món deltreball al nostre país i, especialment, de lesproblemàtiques específiques que al res-pecte afecten als joves i a les personesnouvingudes.

Quins són els objectius d’Avalot?Principalment, la millora de les condicionsde vida sociolaboral dels joves. Això hofem a través de campanyes generalscom, per exemple, la difusió dels dretsdels treballadors joves (sobre això, hi hamolta desinformació), i també amb ac-cions com la demanda que el salari mínimdels convenis sigui de 1000 euros.

Quina és la situació dels joves al mercatlaboral?No gaire bona, la veritat. Mira, un 36% delsjoves d’entre 16 i 30 anys està a l’atur, i un70% cobra menys de 1000 euros al mes.La precarietat, la temporalitat i els salarisbaixos són la norma dominant. Ens trobemtambé amb el problema de la subocupa-ció: els joves que treballen en feines persota del seu nivell de formació. Precisa-ment, la relació entre la formació i el treballés una de les línies d’acció més importantsd’Avalot.

I la de les persones nouvingudes?Fins ara hi ha hagut un creixement laboralvinculat al paper central dels immigrants enel desenvolupament econòmic del país. Iamb la crisi, lògicament, això canvia. Peròno ho fa diferencialment pel lloc de proce-dència dels treballadors, sinó pel sector la-boral que ocupen. Així, per exemple,moltes de les persones nouvingudes s’handedicat a la construcció, i aquest sector araha entrat en una crisi molt forta. Però, encanvi, en sectors com els dedicats als ajutsa la dependència (ocupats majoritàriamentper dones) l’impacte ha estat menor.

Això té alguna mena d’impacte amb el re-torn d’aquestes persones als seus païsosd’origen?Aquest és un dels temes més actuals. El re-torn als països d’origen és una decisió in-dividual. Normalment, qui ha arrelat a lasocietat catalana ja no torna, perquè con-sidera que aquesta és la seva societat. Encanvi, els que han arribat als últims temps is’han trobat amb la crisi econòmica a sobresí que s’ho plantegen, perquè aquí no tro-ben moltes possibilitats de prosperar.

Ara hi ha un debat sobre la regulació delmercat de treball…Jo crec que el que cal és una reforma em-presarial, no una reforma laboral. Perquèmentre ha existit un creixement econòmicno s’ha produit cap redistribució de la ri-

quesa. S’hauria de reformar la política in-dustrial, a causa de la qual aquí la crisi téun impacte més gran sobre l’ocupació queen d’altres països de la Unió Europea. Pelque fa al mercat laboral, no és certa la crí-tica que fan alguns sobre la seva rigidesa.Un 40% dels joves té contractes temporalsi, precisament, ells són els més acomiadatsde les seves feines. Abaratir l’acomiada-ment implicaria condemnar d’entrada alsjoves que s’incorporin al mercat laboral.

Què opina sobre la reforma de la Llei d’es-trangeria?Segons com es faci, pot ser un atac directeals Drets Humans. En determinats aspec-tes s’està retrocedint, com l’augment delperíode de reclusió. Penso que el discursconservador sobre la immigració, com l’a-nomenada Directiva de Retorn, s’està in-troduint perillosament en la nostra societat.

portaveu: portavozmón: mundo

nouvingudes: recién llegadasquins: cuáles

millora: mejoradrets: derechos

gaire: demasiadofeines: trabajos

fins: hastahi ha hagut: ha habido

desenvolupament: desarrollo





El risotto és una de les moltes varietats de fer l’arròs a la nostra mediterrània, l’arròs cremós seria la manera catalana d’anome-nar el risotto. Es caracteritza principalment, a diferència d’altres arrossos, per la utilitza-ció de la mantega i el formatge, aquests dos ingredients són clau a l’hora de donar-li la textura cremosa.En una cassola plana desfem la mantega i po-sem com a molt una tercera part d’oli d’oliva, tirem una mica d’all i la ceba tallada molt petita fem la cocció molt a poc a poc fins que ens quedi d’un color transparent, i tirem una raig de vi blanc i esperem que es redueixi. A continuació, hi posem l’arròs i el rossegem una mica, llavors anem cobrint l’arròs amb el fumet de rogers i verdures que haurem fet abans, amb el cap i les espines dels rogers i una varietat de verdures. Quan l’arròs hagi absorbit el fumet en tornem a posar, junt amb uns fils de safrà i vi blanc, fins que consi-derem que l’arròs ha quedat cuit.En mig de la cocció, posarem els rogers filetejats i tallats a trossos juntament amb verdures com ara mongeta verda i pastana-ga tallades fines. És important tenir clar el temps de cocció tant de les verdures com dels rogers, els rogers al punt just de cocció i les verdures un punt cruixent, sinó ens pas-sarà allò típic que el peix queda massa cuit i les verdures rebullides.És recomanable que l’arròs quedi un punt dur ja que després, amb 5 minuts de repòs, a la cassola s’acabarà coure. Barrejarem amb l’arròs força formatge parmesà ratllat i man-tega, abans haurem barrejat el formatge i la mantega, tot ben barrejat al gust (que vol dir tant cremós com vulgueu) i per acabar, s’hi haurà de posar pebre negre mòlt.

*

Què fem aquestcap de setmana?

Rissotto de rogers

Aquesta excursió és molt bonica per la morfo-logia del terreny i la vegetació que l’envolta. Es desenvo-lupa per l’Espai d’Interès Natural anome-nat Tu-rons de la Plana Auseta-na i visita l’ermita de Sant Roc, aixe-cada el 1888. Dalt del cim, també veurem les runes de l’antic Castell de Gurb, del qual, enrunat al segle XV, resten una cisterna i quatre pedres. El recorregut és fàcil, ja que tot el camí està senyalitzat amb marques.El Puig de la Creu de Gurb està situat a la comarca d’Osona, a ponent de la vila de Vic, just quan la plana comença a en-lairar-se i prop de la banda del Lluçanès.Per començar l’excursió, hem

d’anar fins a Vic o bé per l’Eix Transversal,

o bé per la C-17, si venim de Barce-lona. Venint de

qualsevol d’aquests llocs, i sense entrar a

Vic, des de la C-17, hem de prendre la sortida que

diu Gurb i Sant Bartomeu del Grau. Només sortir prenem la carretera BV-

4601, direcció Gurb, i anem fins al punt quilomètric 3,4

d’aquesta carretera, on a mà esquerra veurem un trencant que diu “Par-ròquia de Sant Andreu

de Gurb”. Seguim aquesta estreta carretera i, sense

deixar l’asfalt, farem cap a Sant Andreu, on arribarem després de fer uns 700 metres. Davant de l’església hi ha un pal indicador on podem aparcar. Uns 100 metres abans d’arribar

a l’església, en un fort revolt que la carretera fa a l’esquerra i abans de la pujada, hi ha un trencant a mà dreta, una pista, i 10 metres abans de la pista, un petit corriol

per on comença el camí al cim. L’excursió surt en direcció contrà-

ria al cim, va a voltar-lo, primer en direcció nord i més tard gira a sud, per enfilar-se fort per la banda de llevant.

Hi ha una pista, ara a mà esquerra, que porta al Sitjar. Veurem un camí i uns petits indicadors de fusta

que assenyalen a Sant Roc i la Creu, seguim aquest camí planer i les marques del GR, travessem un rierol, fem

una pujada deixant la riera a mà esquerra i una casa a

l’altra banda del riu, fins que arribem

a una pista. La travessem fins

que arribem a Sant Roc, on hi ha un pal indicador i l’ermita. Girem a mà esquerra i entrem en

un bosquet. Després de

passar-lo, fem una lleugera

baixada fins enllaçar amb una

pista molt malmesa. Seguim aquesta pista,

entrem al bosc, i no deixem les marques del PR. Una mica més endavant la pista esdevé camí. Encara més enda-vant arribem a una clariana, on hi ha una desviació. Només entrar-hi, deixem el camí per on veníem i en prenem un altre que surt a la nostra dreta i que, en pujada, segueix pel bosc fent algun giravolt. La pujada ara és més ferma fins a arribar a la carena. Arribarem a un pal indicador. A mà dreta Sant Julià de Sessorba, a l’esquerra, la Creu de Gurb. Continuem cap a l’esquerra i ens situem al peu del cim, on veurem un trencant a l’esquerra que, amb una dura pujada, arriba fins al puig. La Creu de Gurb és un cim ampli, pla-ner, herbós, amb una cisterna i restes del castell. Hi ha una taula d’orientació amb llibre de registre, un pal amb la Senyera, algun pessebre i la creu de ferro forjat. Per baixar, desfem el mateix camí.

Pugem al Turó de la Creu de GurbAquest mes us animem a pujar a la Creu de Gurb, un puig força interes-sant per les seves vistes i el seu en-torn, que es troba situat a ponent del municipi de Vic, just quan la plana co-mença a enlairar-se i prop de la banda sud del Lluçanès.

COCINARisotto de salmoneteAXXAM U SANWIAburi . Risotto

COOKERYSalmonette risottoCUISINERisotto au rouget

Este mes, subimos a la Creu de Gurb.

Deg ayur-a a nari ghar Greu n GurbThis month, we go up to the Creu de GurbCe mois-ci, nous montons à la Creu de Gurb

g

La cuina d’en Camil

F: Fot

os c

edid

es p

er A

nna P

rat

Publicitat




Cultura

Preguntes Creuades

Les preguntes de la Rosalba

L’Anabel respon:

Què te sembla la gent que ha vingut a buscar-se un futur?Em sembla bé, sempre que un busqui per millorar, si té l’oportunitat de viatjar per sobreviure. No es pot gene-ralitzar, però el que no em sembla bé és la gent que ve a robar i a fer mal, i que no s’ha controlat l’entrada massiva d’estrangers. Aquesta minoria fa mal a la majoria que ve a buscar un futur.

Creus que la crisi és degu-da a la immigració?No. No sé perquè ha vingut la crisi, però no crec que sigui per això, sinó per culpa dels bancs, del descontrol que hi ha hagut a l’hora de donar crèdits, i també per culpa del govern. Crec que la immigra-ció és mà d’obra que la necessi-tem, no és culpa seva.

Què opines de Colòmbia?No el conec, no hi he anat mai. Però crec que tant Colòmbia com els altres països tenen coses bones i coses dolentes. Sempre ens pinten el més do-lent, però segur que Colòmbia té molt potencial. La gent de Colòmbia que conec és molt carinyosa i molt educada.

Et sembla bé que la gent que no treballem ens formem?Em sembla perfecte i necessari. Tot el que sigui estudiar és bo. Bo per millorar i per aspirar a tenir una feina millor i es té l’oportunitat de fer cursos, s’ha d’aprofitar.

La Rosalba respon:

Què et va fer venir a aquest país?No vaig venir per una qüestió econòmica, sinó que buscava un canvi de vida, arrel de la mort del meu pare i d’altres problemes.

Què és el que més t’agrada d’aquí?La tranquil·litat, m’agrada molt. Aquí treballes i tens aspiracions. A Colòmbia no et pots plantejar ni tenir un cotxe, allà tenir un cotxe és un luxe, en canvi aquí si que t’ho pots plantejar, si treballes, pots millorar.

Com estàs vivint el tema de la crisi?És difícil. Porto nou anys aquí i ara fa quatre mesos que estic a l’atur. És la primera vegada que em passa, i que tant jo com el meu marit estem en aquesta situació. Fins i tot ens hem plantejat tornar, perquè la situació s’està posant de la mateixa manera. La diferència és que allà, o treballes o treba-lles, ningú t’ajuda.

Et va costar adaptar-te? Què és el que més et va costar?A Colòmbia som persones que ens adaptem a tot, però el que més em costa és la llengua. L’entenc perfectament, però em costa parlar-lo, em fa vergonya perquè no ho faig del tot bé. No em decideixo a llançar-me. El clima també em va costar força. A Colòm-bia és estiu sempre, i aquí l’hi-vern se’m va fer difícil durant 3 o 4 anys.

Les preguntes de l’Anabel

Cultura

En els darrers anys el PP ha mantingut, des del govern valencià, una oposició continuada a la recepció de les emissions de la televisió pública catalana, TV3, en el País Valencià, fins a arribar a la utilit-zació de la via judicial per al tancament dels repetidors que des de fa més de 25 anys, gràcies a l’actuació d’Acció Cultural del País Valencià, permetien als ciuta-dans valencians aquesta recepció. El procés de globalització comporta que en l’àmbit de la comunicació caiguin fronte-res i tinguem accés a més informació i a més canals, i per això mateix els ciutadans de l’Estat espanyol, inclosos els valencians, poden accedir a les emissions de la BBC o d’Al Jazira. El PP no s’oposa a aquesta nova realitat comunicativa, i per això mateix queda molt més en evidència la seva política deliberada per impedir que els ciutadans valencians puguin gaudir d’una televisió pública i de qualitat en la seva llengua. En aquest moment, existeixen canals lliures per ser utilitzats via televi-sió digital terrestre i, per tant, si no hi ha dificultats tècniques vol dir que ens trobem davant d’una decisió exclusivament políti-ca de restricció de la llibertat ciutadana. La Constitució estableix en el seu article 3 la protecció de les diferents llengües de l’Estat i en el seu article 20.3 l’accés dels grups socials i polítics més significatius als mitjans de comunicació dependents d’ens públics, tot respectant la pluralitat de la societat i la realitat plurilingüe de l’Estat espanyol. L’Estat espanyol va signar, l’any 1992, la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries, la qual estableix en el seu art. 12.2 que els governs signants han de garantir la recepció de ràdios i televisions en els territoris que comparteixen algunes d’aquestes llengües europees, encara que siguin administracions distintes. D’acord amb el Consell d’Estat, aquesta Carta no fa si no avalar el principi constitucional de protecció de la diversitat cultural i lingüística. A més, la Directiva de serveis

audiovisuals de la Unió Europea té com a principi essencial la lliure circulació entre els països de la UE d’informació i de productes audiovisuals.És per això que s’està duent a terme la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que, encapçalada per Acció Cultural del País Valencià i amb l’aval d’una àmplia repre-sentació de la societat civil, pretén portar una llei al Congrés dels Diputats perquè s’apliqui la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries, tot recollint 500.000 signatures, i que té com a objec-tiu garantir els drets dels ciutadans de les àrees lingüístiques del gallec, el basc i el català, en el marc de la defensa i la promoció del caràcter plurilingüe de l’Es-tat espanyol. Un dels objectius a assolir és garantir que els ciutadans i ciutadanes puguin tenir lliure accés als canals de televisió emesos en les diferents llengües de l’Estat, eliminant les interferències de caràcter partidista.L’Ajuntament de Tarragona o la UGT re-cullen signatures de suport a aquesta ILP.

Julià Garcia. Tarragona

Llibertat d’expressió

Sobre el cierre de repetidores que permetian ver la televisión pública catalana en el País Valenciano.

Xef yenni iteggen tizemmar mah’end ad zaren iwdan television n Katalunya di ValenciaOn the closure of the repeater sta-tions that allowed Catalan public television to be seen in ValenciaÀ propos de la fermeture de répé-titeurs qui permettraient de voir la télévision publique catalane au Pays Valencien

g

Revista Màel millor espai publicitari als millors preus

Truca'ns, que ens entendrem!938895590 o [email protected]

Instituts de secundària, tots els CAPs i Hospitals, Universitats, supermercats, ajuntaments, entitats da'estalvi, biblioteques i carnisseries, bars, locutoris i empreses.

Els únics que arribem a tota la població, amb especial atenció al segment de les persones nouvingudes.

18.000 exemplars total9.000 exemplars repartits a Osona i 9.000 exemplars al Camp de Tarragona

Si ho llegeixes, és que es veu

ANUNCIA'T




Esports i oci

Sara Blázquez Vic

El passat mes de setembre es va celebrar a Vic el primer Torneig Català d’Ecuavolei, una iniciati-va de la Federació d’Associaci-ons d’Equatorians a Catalunya. “Vam veure que el millor camí per integrar els equatorians a nivell de Catalunya és fent acti-vitats tots junts, recolzant-nos els uns als altres”, diu Carlos Ordóñez, president de l’AECCO (Associació d’Equatorians de Catalunya Comarca d’Osona, i vicepresident de la Federació. Durant el curs passat, l’associa-ció osonenca va rebre el suport de l’Ajuntament per organitzar uns tallers d’equavolei a les esco-les vigatanes, on els membres de l’AECCO ensenyaven als infants què és i com es practica aquest esport genuïnament equatorià. Amb aquestes activitats “volem demostrar a la ciutadania que és un esport practicable per tothom, i que l’espai que ens ha cedit l’Ajuntament de Vic -les pistes de darrere el pavelló- s’uti-litza únicament per practicar aquest esport”.Aquest primer torneig va tenir una gran acollida, en total hi van participar 8 equips de diver-sos punts de Catalunya: Barcelo-na, Cerdanyola del Vallès, Vic i Pineda de Mar. Segons Ordóñez, tots els parti-cipants van quedar satisfets i contents de l’activitat, i volen que es repeteixi. És per això, que l’or-ganització ja s’està plantejant fer

una segona edició, “volem donar a conèixer l’equavolei perquè la ciutadania s’animi a practicar-lo i a participar. Estem oberts a expli-car la normativa a tothom”. En la inauguració del Torneig, celebrat el passat dia 19 de se-tembre, hi van assistir represen-tants de l’Ajuntament de Vic, i dels Mossos d‘Esquadra, que van ser convidats des de l’associació. El partit final, disputat entre l’equip de Cerdanyola i el de Vic, va ser molt equilibrat. Tant, que va durar dues hores. Finalment, però, l’equip que representava l’AECCO es va poder endur la victòria a casa. L’equavolei és un esport molt semblant al volei, tot i que es juga amb menys gent i la xarxa mesura 2,85 metres, a més, hi ha certes normes per agafar la pilota. Úni-cament es practica a l’Equador, “si vas a l’Equador, a qualsevol poble perdut hi ha una pista per jugar a equavolei”, diu Ordóñez. De fet, assegura que si els prenen les pistes, els prenen la única diversió que tenen, “és com si ens digues-sin que no ens volen aquí”. Per això, des d’AECCO, estan agraïts a l’Ajuntament de Vic, que els ce-deix les pistes, tot i que es queixen que no disposen de lavabos.Des de la Federació ja pensen a fer una segona edició del tor-neig, tot i que la propera vegada volen que sigui més ampli, que duri més dies, i que hi hagi més equips més competitius. “A veure si així la gent s’interessa i s’anima a participar”.

El mes passat es va celebrar el 1r Torneig Català d’Ecuavolei

g

Esport a Catalunya

En Vic se cele-bró el primer campeonato de Ecuavoley

Di Vic itwagg umh’izwar amezwaru n EcuavoleyVic hosts the first Ecuavolley championshipsCélébration du premier championnat d’Équa-volley à Vic

F: A

ECCO

Des de l’inici de la Lliga de Futbol Pro-fessional, ja s’ha jugat dos partits de la

nostra Lliga de Futbol dels Paï-sos Catalans, que han enfrontat el Villareal a amb el Mallorca, i el mateix Villareal amb l’Espa-nyol. Tots dos partits han acabat amb un empat, el primer amb un empat a 1 i el segon amb un

empat a 0. Per tant, la classifica-ció l’encapçala el Villareal, amb dos punts i dos partits jugats, seguit de l’Espanyol i el Mallor-ca, amb un punt cada un. El partit disputat entre el Barça i el València també va acabar amb un empat a 0.

Classificació Partits Punts jugats

1 Villarreal 2 22 Espanyol 1 13 Mallorca 1 14 Barça 1 15 València 1 1

Lliga de Futbol delsPaïsos Catalans (LFPC)

EsportCAT

gEn esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the Catalan-speaking territories playCe championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Bar. Esp. Mall. Val. Vill.Barça Espanyol 0-0Mallorca 1-1València 0-0 Villarreal

Taula de resultats

Humor

gHumor. Partirse de risaTadeh’act, afsar n deh’act

Humour. Split your sidesHumour. Se tordre de rire




Llengua

Consorci per a la Normalització LingüísticaPla de Balenyà 30-32. 08500 VicT. 93 886 65 88

ReCoRdeM que CaL diR

El llapis

L’esborrador Els retoladors L’estoig

L’escaire La motxilla

Parlem de material escolar...

1. els llapis: la paraula ‘llapis’ és invariable. Es diu igual en singular i en plural. He de comprar dos llapis per a l’escola.

2. esborrar: la paraula correcta és ‘esborrar’ i no ‘borrar’ i d’’esborrar’ en deriva ‘esborrador’. Cal esborrar la pissarra cada dia.

3. el retolador: la parau-la correcta és ‘retolador’ i no ‘rotulador’. Ho has de subratllar amb retolador vermell.

4. Folrar: Cobrir alguna cosa a fi de protegir-la.Heu de folrar aquests llibres.

5. Goma d’enganxar: substància que serveix per unir o adherir.Per fer aquesta manualitat necessiteu goma d’enganxar.

OFICINES AMIC UGT

TELÈFONS D’INTERÈS

RENFE 902 240 202 Mossos d’Esquadra088 Emergències mèdiques061

Bombers085

OFICINES AMIC-UGT

AMIC-UGT, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentació i assumptes laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90 AMIC-UGT Manlleu C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

AMIC-UGT Tarragona C/ Ixart, 11Tel. 977213131 AMIC-UGT Reus Pl. Villarroel, 2, 1a i 2a plantaTel. 977 77 14 14

CURSOS DE CATALÀ

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona)Català i formació d’adultsC/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 VicTel. 93 886 65 88

Oficina de Català de ManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93 851 50 22 CPNL TarragonaPl. del Pallol, 3 (Antiga Audiència)43003 TarragonaTel. 977243527

CPNL ReusC/ de l´Amargura, 26, 1r43201 ReusTel. 977128861

Consolat de BolíviaCarrer Roger de Flor, 308018 BarcelonaTel. 93 322 65 12

Consolat de ColòmbiaCarrer de Pau Claris, 10208009 BarcelonaTel. 93 412 78 28

Consolat del PakistanRonda del General Mitre, 12608021 BarcelonaTel. 93 451 27 56

Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Consolat de l’EquadorC/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de la República de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: [email protected] Consolat de l’ÍndiaC/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: [email protected] Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de PolòniaAv. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234Correu electrònic: [email protected] www.kgbarcelona.org Consolat de RomaniaC/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108Correu electrònic: [email protected] Consolat de la República del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTel. 932009722

CoNsoLats estRaNGeRs a BaRCeLoNaGuia de serveis

Guía de serviciosArguid anwamàawan

Guide des servicesGuide to services




Treballa amb dignitat Pep Camprubí

Entrevista a Pepe LópezCoordinador de projectes de la Fundació Comaposada al Magreb

gTRABAJA CON DIGNIDADInformación sobre el despido objetivo IXEDDEM SE’L ÄZZIneghmisen xef iqalat al-hadaf

WORKING WITH DIGNITYInformation about redun-dancy and lay-offsUN TRAVAIL DIGNEInformations sur le licencie-ment objectif

Resolem consultes. L’acomiadament objectiuEn Joan de Perafita, ens fa la següent consulta: “Som quatre treballadors i l’empresa ha decidit tancar. L’empresari diu que no té diners per pagar-nos. Què passarà? Què hem de fer?” En primer lloc, s’ha de dir que és molt important saber el nombre de treballadors que té l’empresa. Si els vostres acomiada-ments són per tancament de l’empresa, aquesta està obligada a instar un Expedient de Regulació d’Ocupació i, per tant, és el Departament de Treball qui ha d’autoritzar els acomiadaments sempre que l’empre-sa tingui més de cinc treballadors. En el vostre cas, com que sou només quatre, l’empresa en té prou amb entregar-vos una carta d’acomiadament. En aquesta carta ha d’explicar de forma clara i complerta els motius de l’acomiadament i òbviament, aquests motius han de ser suficients i certs. Us ha de donar 30 dies de preavís i, si no els respecta i us acomiada d’un dia per l’altre, ha de pagar-vos els salaris corresponents a aquests 30 dies de preavís.Si no ho veieu clar, teniu 20 dies per inter-posar una demanda d’acomiadament. Si ho veieu clar, és molt important que com-proveu que la carta sigui correcta i tingui tots els requisits que marca la llei, per tal que el FONS DE GARANTIA SALARIAL no us hi posi problemes, perquè és el FOGASA qui paga directament el 40 % de la indemnitza-ció quan les empreses tenen menys de 25

treballadors. L’empresa pot avançar aquests diners i després anar-los a cobrar directa-ment al FOGASA. Si l’empresa no ho paga, heu de tramitar-ho vosaltres directament. Pel 60 % restant de la indemnització, heu de presentar demanda al jutjat i només quan el jutjat acredita que l’empresa és insolvent (i això actualment està tardant molt de temps), serà el FOGASA qui us abonarà el que falti de la indemnització. Si l’empresa no us dóna cap carta, a partir del dia que us digui que no torneu a tre-ballar, tal com vam explicar en el darrer número de la revista, teniu 20 dies per inter-posar una demanda d’acomiadament per tal que es declari improcedent. Ara mateix, és important saber si encara esteu treballant o no, perquè l’empresari us pot haver donat de baixa a la Seguretat Social o davant la manca de treball, fins i tot l’empresari podria al•legar que ja estàveu acomiadats. El termini per interposar demanda d’aco-miadament és de 20 dies des es produeix l’acomiadament o s’entén que s’ha produït. També hem de tenir en compte si l’em-presa us deu nòmines i si us paguen la liquidació. En el cas que l’empresa us degui quantitats salarials i no us aboni la liquidació, haureu de reclamar-ho judici-alment i teniu un any per fer-ho. Aquesta reclamació es pot fer juntament amb la indemnització, si no busqueu la improce-dència de l’acomiadament. En el cas que presenteu demanda d’acomiadament, bus-cant que l’empresa us pagui els 45 dies, la demanda per reclamar la liquidació i els salaris haurà de ser separada. Això vol dir que haureu de presentar dues demandes. Cal dir que el FOGASA només us paga-rà si es demostra que l’empresa no té béns en propietat, ni diners als comptes corrents. Un jutjat ha de demostrar que l’empresa és insolvent.

Des de quan col·labora la UGT de Catalunya amb el sindicalisme marroquí?La UGT de Catalunya ve coo-perant amb el sindicalisme del Marroc des de fa més de 10 anys. Treballem al nord del Marroc amb el sindicat CDT a Nador, Taza, Berkane, Taounate, Guercif, Chefchaouen, Tanger, Tetuan i Laratxe. En què consisteix aquesta cooperació sindical?La nostra cooperació sindical s’orienta a dos tipus de projec-tes: la formació i la promoció de l’economia social. Pel que fa a la formació, els projectes han consistit en el suport a la creació i manteniment de nou centres de formació per a dones de les nou regions esmentades durant el període 2003-2007. Pel que fa a l’economia social, hem posat en marxa, també juntament amb la CDT, sis cooperatives de confecció per a les alumnes dels centres.I com estan funcionant aquests centres de for-mació i cooperatives de dones?

Et puc dir que actualment els centres funcionen amb plena autonomia sense l’ajut extern i estan formant més de 2.000 persones l’any en matèria d’in-formàtica, confecció, idiomes, cuina i alfabetització. Pel que fa a les sis cooperatives, ocupen 58 persones i a partir del 2010, d’igual manera que els centres, començaran a funcionar amb els seus propis recursos. Inch Allah!!!Que has après d’aquests anys de cooperació Nord-Sud?De vegades penso que el que la UGT de Catalunya no ha pogut aconseguir aquí, és a dir, l’impuls de l’economia social i el cooperativisme amb projectes concrets i la posada en marxa de centres plenament rendi-bles, la CDT sí que ho ha pogut fer al Marroc. I que, ben mirat, podríem començar a aprendre i a parlar de la cooperació Sud-Nord.

Treball

“Treballem per a la forma-ció i la promoció de l’eco-nomia social al Magreb”

En esta sección entrevista-mos a alguien relacionado con el mundo del trabajoDi min dyusin a nemsa-war xef min yeqnen ghar rxedmet

In this section we interview people related to the world of workDans cette rubrique, nous ferons une entrevue à une personne liée au monde du travail

g




Notícies

Sara Blázquez Vic

El pròxim mes de novembre l’Àfrica ambientarà els bars dels barris del centre històric i La Calla de Vic, dins el marc de les Jornades de l’Àfrica, unes jorna-des de sensibilització i coneixe-ment intercultural que organit-za l’Ajuntament de Vic, a través del Pla de barris Centre històric i La Calla i Cooperació al desen-volupament, juntament amb el Consell Local de Cooperació i les entitats de persones d’origen africà de la ciutat. El centre històric i La Calla s’omplirà d’ex-posicions, cinema, activitats, cuina, xerrades, jocs, i reflexió al voltant del continent africà. Una de les activitats, que serà un dels fils conductors de les jornades, és un concurs de dis-seny d’individuals de sobretau-la. A finals de setembre, l’Escola d’Art i Disseny Superior de Vic i l’Ajuntament de Vic van orga-nitzar unes xerrades de sensibi-lització sobre l’Àfrica a càrrec de les entitats ACSAO-Associació cultural subsahariana i Amics d’Osona, Espai Àfrica-Catalunya, i l’Agència de viatges Riki Tiki Tavi. A partir de la informació rebuda, els alumnes de l’Escola

es van posar a treballar per tal de dissenyar uns individuals de sobretaula, demostrant els seus coneixements artístics, fugint dels tòpics que envolten els països africans, i retratant, amb els seus dissenys, la realitat del continent. Els alumnes entregaran les seves obres a finals d’octubre, i l’obra guanyadora es reproduirà i serà repartida pels bars i restaurants del centre històric de Vic que or-ganitzaran activitats en el marc d’aquestes jornades. Totes les obres que participin en el concurs seran exposades a l’Escola d’Art de Vic. La mostra s’inaugurarà el dia 6 de novem-bre, amb música i un tastet africà, i es podrà visitar fins al 30 de novembre. La resta d’exposicions progra-mades dins les jornades es faran al centre cívic Remei-Estadi, al Casino, i fins i tot a l’aire lliure, a la plaça Gaudí, on es podrà tornar a veure D’allà a aquí: de Chamba a Vic, una producció de l’Associació CHAYA, l’Ajun-tament de Vic i Veus Diverses, que mostra la vida quotidiana a Chamba (Ghana), i la necessitat bàsica d’aquesta comunitat: la canalització i potabilització de

l’aigua per als usos més bàsics.El Casino també serà l’escenari d’un cicle de cinema que porta per títol Les dones africanes, i que es farà els dies 8, 15 i 22 a la tarda. La primera, el dia 8, serà Le Blues de Sheikhates (dumou’ al-chaykhât), que tracta sobre les sheikhates, les cantants populars del Marroc, que són a la vegada les dones més estimades i les més marginades, ja que tenen la llibertat de cantar la injustícia i la situació de la dona. Després de la projecció hi haurà una tertúlia amb sis dones marro-quines de Vic.

Sara Blázquez Vic

La periodista colombiana Jineth Bedoya va ser el passat 19 de setembre a Vic, per parlar de l’actual situació a Colòmbia, en una xerrada que portava per títol Colòmbia: desmuntant la guerra, cons-truint la pau, organitzada per ICV d’Osona. Bedoya és reportera del diari El Tiempo de Co-lòmbia, i fa dotze anys que cobreix el conflicte armat, “no és una amenaça terrorista, com diu l’Estat, sinó una guerra”, diu la periodista, que ha estat segrestada dues vegades i agredida se-xualment mentre feia un reportatge. “He pensat en l’interès general, i no en l’individual, per això he vingut a Europa a explicar-ho”. Jineth Bedoya va remarcar que “es parla molt de les víctimes, però també s’ha de parlar dels com-batents i del conflicte”. Creu que s’ha d’huma-nitzar la guerra, per això fa anys que hi treballa, per evidenciar el més absurd de la guerra. “Hi ha qui lluita per les seves idees, però molts es veuen obligats a lluitar perquè no han tingut cap altra oportunitat”. Jineth Bedoya estuvo en Osona para hab-lar de la violencia en Colombia Jineth Bedoya aqqa-t di Osona h’uma ad tessiwer x al’unf di Colombia

Jineth Bedoya was in Osona to speak about the violence in ColombiaJineth Bedoya est à Osona pour parler de la violence en Colombie

Dissenys africans d’alumnes de l’Escola d’Art ambientaran els bars de Vic

La periodista Jineth Bedoya va parlar a Vic de la pau a Colòmbia

g

NotíciesNotícies

Las jornadas de África incluirán un concurso de diseño de tapetes

Ussan na Afrika ssidfen days tazuri n sajadatThe African events will include a tapas designing competitionLes journées consacrées à l’Afrique prévoient un con-cours de dessin de napper-ons et de tapis de table

2

La veu del barriwww.bitjove.cat

Acosta’t al barri seguint el programa de la ràdio jove de VicUna ràdio feta per joves de la ciutatEscolta-la i participa!

Revista MàUn espai de convivència


a space of communal lifeun espace de cohabitationGrip C=

Crisi Vacunació= Unitat

Tothom par-la de la grip A i avui la ve-ritable grip A és la crisi. Una crisi que ha afectat la nostra salut a tots els nivells.

Ens demana una vacunació a la delicada situació que viuen els aturats, sense feina, tocats, famílies que viuen amb ingressos miserables, de 420 euros men-suals, petits comerciants sense activitat, que gasten més del que ingressen, empreses desaparegu-des...Tot això és fruit d’una mala gestió d’un govern que està al límit. Di-uen que han invertit en la creació de llocs de treball, però quins llocs de treball han creat? Només arre-glen carreteres, rotondes, jardins... Però això no és suficient, no gene-ra optimisme en la societat.La millor manera és construir habitatges de protecció oficial, per cobrir les necessitats d’ha-bitatge i per poder aconseguir llocs de treball de veritat i donar vida, no només al sector de la construcció, sinó també a l’àrea econòmica local. El que és preocupant ara és perdre la classe treballadora. Incorporem-nos als sindicats, que són els únics que estan plantant cara, pressionant a través de manifestacions, negociacions... a l’absència dels polítics. Podem.

OPINIÓ

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat mul-tilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvin-guts. Té una tirada de 9.000 exemplars a Osona, i 9.000 al Camp de Tarragona.

Revista Mà Octubre 2009www.revistama.cat

Mohamadi

Bouziane

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!

“Vull gaudir d’aquest lloc”

Hola sóc en Moutarou Balde, fa 5 anys que visc a Catalunya. Quan vaig arribar a aquest país només tenia una idea: buscar-me la vida però després de tants anys a prop de la gent, tinc un pensament diferent: gaudir molt més del que ens ofereix aquest lloc. Al principi pensava que la meva vida podia canviar però veig que no es pot mai canviar la vida, que totes valen i que la meva vida d’aquí m’agrada igual que la prime-ra, la que tenia abans.

%Moutarou Balde33 anys

“Quiero disfrutar de este sitio”Xsegh ad ddaregh mlih deg amcan-a

“I want to enjoy this place” « Je veux profiter de cet endroit »

Mohamadi Bouziane es el presidente de la asociación Amic Amazigh

Mouhammadi Bouziane netta d amghar n tames-munt n Amic AmazighMohamadi Bouziane is the President of the Amic Amazigh AssociationMohamadi Bouziane est le président de l’association Amic Amazigh

g

Revista Mà 18 Osona

Documents

Transcript of Revista Mà 18 Osona