Revista Mà 12 Osona

4

Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!

4 l

a

5Revista Mà

Premi Paco

Candel 2008

GRATUÏT

Número 12Febrer 2009www.revistama.cat

“La inmigración

es un reto y una

oportunidad para

Catalunya”

`` al hijra atwahsab dij nattahadi dij nal-fursa i katalunya ´´

“Immigration is a

challenge and an

opportunity for

Catalonia”

« L’immigration représente un défi et une chance à saisir pour la Catalogne »

ENTREVISTAP. 4 i 5“M’agradaria que fos la societat la que integrés, i no el govern”Àngel ColomPresident de la

Sectorial d’Immigració

de Convergència

CULTURA P. 12

Un barri de pel·lícula

SOCIETAT P. 17

Els catalans i els equa-torians som molt semblants”

La película del Barrio de Oso-na de Vic ya se está rodando al filam an radcur di Osona di vic abdan xadman dayas

The Barri d’Osona film is now being shot in VicQuartier d’Osona : Silence, on tourne !

Entrevista a Freddy Arellano, cónsul de Ecuador en Barcelonaamsawar ak Freddy Arellano ar-qunsu an Ecwatur di Barcelona

interview with Freddy Arel-lano, the Ecuadorian Consul in BarcelonaUn entretien avec Freddy Arellano, consul d’Équateur à Barcelone

Revista Mà per a conviure a OsonaRevista Mano para convivir en OsonaAr’majalla Fus Hima anem`acher di Osona

Hand Magazine Living together in OsonaMagazine Main vivre ensemble à Osona手杂志为了在欧松纳共同生活

Els dos sindicats majoritaris, UGT-SICO i CCOO han signat un manifest con-junt en el que demanen respostes immediates

Osona es mobilitza contra la crisi

Los sindicatos denuncian la

falta de políticas activas para

los parados

aniqabat ixadaman asbayanan

ila itxassa ij nassayasa daghya

iyinni wayxadman

The unions denounce the lack of

active policies for the unem-

ployed

Les syndicats critiquent

l’absence de politiques

actives en faveur des

chômeurs

REPORTATGE P. 6 i 7

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

2

Espai de Participació

[email protected]

Queda constituïda la Casa Amaziga de Catalunya

El passat dissabte 21 de febrer es va constituir a Barcelona la Casa Amaziga de Catalunya, on es van reunir totes les entitats culturals amazighes de Catalunya. L’entitat, que tindrà la seva seu a Barcelona, compta amb la participació de l’as-sociació osonenca Amic Amazigh, la qual en forma part, juntament amb d’altres associacions catalanes com Thaghrast, Thawmat an Ca-talunya, Imazighan an Catalunya, Tinhinan, Amazan, Amazighs sense fronteres, Ithran estils, Tha-mazgha a Catalunya, etc. Segons es va explicar, la Casa serà un espai per tothom i donarà suport a projectes relacionats amb la llengua i la cultura amazigha. La jornada va comptar amb el suport de la Secretaria per a la Immigració i el seu secretari, Oriol Amorós, va ser present a l’acte.

Revista Màper a conviure a Osona 3para convivir en Osona

Hima anemàcher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

LA PRÓXIMAPREGUNTA:¿Por qué crees que Na-jat el Hachmi ha tenido tanto éxito?

NEXT QUESTION:Do you think Najat el Hachmi is successful because she’s a good writer, or because of her Moroccan origins?

ASEQSI ID GHAYASSEN:¿ mamac atwarid Najat el Hachmi matarbah minzi natat tassan atari nigh umi nat-tat tamaghra-bact ?

LA PROCHAINE QUESTION : À votre avis, le succès de Najat el Hachmi est-il dû à son talent d’écrivain ou à ses origines marocaines ?

Plantar cara a la crisi

El passat 18 de febrer els sindicats majoritaris de la comarca van sortir al carrer per mostrar la pre-ocupació per la situació econòmica i social actual i exigir respostes contun-dents. Aquesta és una crisi global, la primera crisi de la globalització. Però això

no és cap fatalitat a la qual no es pugui respon-dre ni en els àmbits generals ni en el local. Tot el contrari. La globalització porta implícita el fet local com a principal resposta. És una gran crisi del sistema, i ens hi juguem molt: el sistema es reiniciarà –talment com es reinicia el sistema de l’ordinador quan es penja- i existeix una gran ofensiva ideològica perquè el sistema es recupe-ri amb una cara encara més neoliberal –acomi-adaments més barats, EROs sense control...-. De cap manera els causants de la catàstrofe –els que han imposat el neoliberalisme i l’economia des-regularitzada- en poden ser els seus salvadors. Mentrestant les nostres administracions van lentes i despistades. Les ajudes a la banca són una immoralitat: o els nacionalitzem o es fan arribar els diners directament a les empreses i a les famílies. No hi ha reacció amb recursos i noves propostes a nivell de polítiques d’ocupa-ció i de formació professional, sinó més aviat tot el contrari. Hi havia massa dependència dels Fons Socials Europeus i els nostres governants no han entès que els recursos han de ser propis. Els ajuntaments també hi poden fer molt, amb lideratge, idees i amb transparència i clàusules socials –com per exemple valorar més els pro-jectes que es comprometin a contractar aturats que se’ls hagi acabat el subsidi d’atur- en les adjudicacions resultants de les ajudes rebudes a la inversió. A Osona ja tenim 10.000 aturats i aturades. Fins ara hi ha molt pessimisme –crec que respon a la realitat- a curt termini i potser massa optimisme a mig i a llarg. Cal frenar la pujada galopant de l’ocupació. Ara bé, crear 7 0 8 mil llocs de treball a Osona, i retornar a les taxes mínimes d’atur de fa 5 o 6 anys podem tardar bastants temps. De moment no és massa clar a quin sector econòmic es podran crear, Els osonencs anem en això bastant despistats. Cal començar a espavilar-nos. Amb diàleg social, consens i si cal, presència al carrer.

g

*

EDITORIAL

EDITORIALHay que plantar cara a la crisisAR’MATBAÀixassa adas nar arbar i lazma

EDITORIALWe have to confront the crisisEDITORIALNous devons faire face à la crise

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

Blog

Cesc Poch i Ros

A Osona hi ha força transport públic, hi ha tren a les dues ciutats principals, i autobusos que comu-niquen la majoria dels municipis i la comarca amb l’exterior. Tot i això, hi faltaria transport públic per accedir al polígons industrials, ja que hi ha gran part de treballa-dors que hi han d’anar cada dia, i no tots tenen vehicle propi. Això comporta que molts d’ells han d’anar caminant o amb bicicleta per algunes zones perilloses. Josep Rodríguez32 anys. Vic

Ja n’hi ha, de transport públic, però és car i no gaire pràctic. Els autobusos de Vic, per exemple, són massa cars. No pot ser que per moure’t per dins de la ciutat, cada viatge tingui un preu de més d’un euro. Ja està molt bé que els jubilats el tinguin gratuït, però hi ha molta més gent que el fa servir i que els representa una despesa important al final del mes

(estudiants, joves, adults...). A més, està una mica mal organitzat, qualsevol usuari que vol agafar l’autobús per primer dia, no sap ben bé quins són els horaris, no tenen horaris fixes. No pot ser que es recomani no agafar el cotxe i utilitzar el transport públic i que l’alternativa sigui aquesta.Marta Díaz21 anys. Vic

No crec que falti transport públic a Osona. Crec que és una comarca molt ben comunicada amb l’exte-rior, tant amb carreteres com amb transport públic. Clar que podria haver-ne més, però penso que per ser Osona, està molt bé, no ens podem queixar.Francesc Mas46 anys. Manlleu

La mobilitat és un problema greu a la comarca. Es parla del metro comarcal i penso que seria una bona iniciativa. A més, hi ha una manca d’accés als polígons amb transport públic. S’haurien de potenciar les polítiques en aquest sentit, seria bo que tothom es conscienciés a fer servir el trans-port públic, però un transport eficaç. Ramon Puig27 anys. Torelló

S’hauria de millorar molt el transport públic a la comarca d’Osona. L’alternativa al cotxe no és gaire bona: els trens sempre van malament, s’ha de fer cues, arribar tard als nostres destins, jugant-nos

així els llocs de treball; el preu del transport és car, sobre tot el dels autobusos, i l’accessibilitat no és gaire bona. Els nous autobusos ur-bans de Vic són una còpia dels de Barcelona, fins aquí molt bé, però la gran majoria dels seus usuaris són persones grans, amb alguns problemes de mobilitat, que els costa pujar i seure a aquests nous autobusos. Només hi ha unes po-ques places per seure sense haver de pujar uns quants graons.Maria Jesús Ortega52 anys. Vic

Falta transport públic a Osona?

LAS MENTIRAS DEL RACISMOLos inmigrantes vienen porque no tienen tra-bajo en sus paísesIKHARRIQAN N’RÙNSORIAimhajan attasand gha espanya minzi waghas-an ca arxadmat di tmat ansan

THE LIES OF RACISMImmigrants come here because there’s no work in their countriesLAS MENSONGES DU RACISMELes gens émigrent parce qu’il n’y a pas de travail dans leur pays

r

Les principals motivacions per emigrar a Espanya són, per aquest ordre, millorar la qualitat de vida, trobar una feina millor i raons de tipus familiar, segons l’Enquesta Nacional d’Immigrants 2007, que va publicar l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Dels immi-grants residents a l’Estat, un 65% ja treballava al seu país d’origen en el moment en què va decidir marxar-ne. Entre els homes, el 45% mencionen com a principal motiu per emigrar una feina millor, i el 26% la falta de feina. Entre les dones, en canvi, les pro-porcions són del 32% i el 20%, respectivament. El reagrupament familiar, per la seva banda, ha estat la principal motivació per a un 39% de les dones enfront del 26% dels homes.

“Els immigrants vénen perquè no tenen feina al seu país”

LES MENTIDES DEL RACISME (12):

Participa!

Propera pregunta

Per què creus que Najat

el Hachmi ha tingut tant èxit?

Envia la teva opinió a:

[email protected]




4

Què en pensa de l’associacionisme de les persones immigrades?És molt més important del que em pensava. Són associacions molt obertes, joves, perquè la majoria de gent que ha vingut és jove, i tenen la voluntat primera d’integració al país. Conserven el seu tarannà, és un lloc de trobada dels seus països d’origen, però tampoc es tanquen a la cultura d’aquí, al contrari. És un fenomen interessant a seguir i crec que s’ha d’ajudar el món associatiu.

Va estar cinc anys al Mar-roc com a representant de la Generalitat. Quina va ser la seva feina allà?La delegació va estar oberta

només un any i mig, perquè el primer tripartit la va tancar, com també en va tancar d’altres: la de Roma, la de Varsòvia, la de Colòmbia... Eren delegacions es-tratègiques, que el darrer govern Pujol va decidir obrir perquè ja estaven veient l’arribada de for-ces migratòries molt importants del nord d’Àfrica, per això es va obrir una delegació a Casablan-ca, una altra a l’est d’Europa i una altra a Amèrica del sud. A Casablanca jo vaig començar diferents programes de formació que funcionaven perfectament. Tenia 600 alumnes de català du-rant un any i en tenia 3.000 més en llista d’espera. Era gent que volia venir cap aquí, i mentre s’esperava a tenir els visats s’esta-va formant en català, per pròpia

voluntat. De fet, el programa va sorgir perquè molt jovent va ve-nir a la delegació de Catalunya, que estava situada al centre de Casablanca, a reclamar-nos si era possible aprendre el català abans de venir cap aquí. Si la delegació hagués continuat, potser entre els 15.000 i 20.000 joves marro-quins que han arribat, haurien arribat coneixent el país, i coneixent el nivell bàsic de català, i ara podrien ser un bon cap de pont per a la integració lingüística, cultural i nacional de la comunitat marroquina a Catalunya. I no només ense-nyàvem llengua, teníem cursos programats amb col·laboració amb la CECOT, la patronal de Terrassa, de formació de tots aquells que venien a treballar a

““Ha de ser la societat la que integri, i no tant el govern””Àngel Colom, president de la Sectorial d’Immigració de Convergència

Entrevista

L

Àngel Colom, president de la Sectorial d’Immigració de Convergència

Després de passar cinc anys al Marroc com a representant de la Generalitat de Catalun-ya, l’osonenc Àngel Colom va tornar l’any passat a la política activa a les files de Con-vergència Democràtica, tot i que des de 1989 i fins al 1996 va ser Secretari General d’ERC. També des de l’any passat, és el president de la Sectorial d’Immigració de Convergència.Sara Blázquez Barcelona

g“Me gustaría que fuese la sociedad la que inte-grara, no tanto el gobi-erno”`` atmanigh amri dal-mujtamaâ igha yan-damjan wadji da alhu-kuma ´´

“I’d prefer society as a whole to do the inte-grating, rather than the government”« Plutôt que du gou-vernement, je préférerais que l’intégration vienne de la société »

F: X

evi Quir

ante



la construcció. Arribaven sabent llengua, país, cultura i professió. També formàvem en el món de la restauració. Era formació i informació en origen.

Com valora el Pacte Na-cional per a la Immigració?És un bon pacte, s’hi ha treba-llat a fons durant molts mesos, s’ha arribat a un ampli consens. Prepararà les bases de la futura llei d’acollida que ha de discutir i aprovar el Parlament de Catalu-nya, i entenc que assenta les bases mínimes d’acollida del nostre país, en funció de les competències que el govern de la Generalitat té.

Creu que ara la immigració és un repte important per a Catalunya?És un repte important i m’agrada pensar que és una oportunitat que tenim. No és un problema, és una gran oportunitat de rellançament del nostre país. Catalunya s’estava envellint molt, i durant 10 o 12 anys hi ha hagut l’arribada mas-siva d’immigrants joves. Hem de treballar fort perquè aquests joves es facin seva la llengua, la cultura, els valors d’aquí, sense deixar els seus propis. El catalanisme no pot dimitir d’integrar a Catalu-nya tots els nouvinguts, s’ha de desacomplexar totalment davant la nova immigració i ha de liderar la seva integració. Quan va arribar la immigració dels anys 60 i 70 vam dimitir d’aquest tema, i vam deixar que fossin els socialistes que fessin la integració, i ho van fer mal fet, perquè socialment i econòmicament sí que s’han in-tegrat a la Catalunya d’avui, però lingüísticament i culturalment, tinc els meus dubtes.

Quines són les similituds i diferències que hi ha entre aquestes dues onades mi-gratòries?Les migracions dels anys 60 i 70 arribaven a un país que no tenia cap estructura de govern, la Generalitat encara era un somni, no vam poder fer l’acollida ni vam poder fer l’arrelament a partir dels valors d’aquí, vam haver de suportar que es creessin guetos que encara avui persisteixen, ara, amb els nous immigrants. Aquell problema que vam tenir per no tenir infraestructures pròpies de govern, encara l’arrosseguem avui. Ara, en canvi, tenim eines, ara tenim la Generalitat, ajunta-ments democràtics, que fan feines d’acollida molt ben fetes, de tots els colors polítics. Les diferències són d’origen, cultura, religió, però sobre tot són que abans no teníem cap eina, i hem patit durament les conseqüències, ara en tenim i les hem d’utilitzar.

És impulsor de la Casa Gran del Catalanisme. Què cal fer en aquest sentit?Catalunya sempre ha sigut un

país de pas que ha sabut integrar totes les cultures que han anat arribant, per tant tenim un pòsit històric que ens permet ser optimistes, el que passa que no tenim les competències centrals, i tot i que els ajuntaments fan una bona feina d’acollida, en l’arrelament incidim poc. A mi m’agradaria que fos la societat la que integrés, no tant el govern. L’arribada de nous catalans fa que la Catalunya antiga hagi canviat forçosament, això pot fer por a molta gent, però no n’ha de fer. La Catalunya nova incorporarà valors que avui ens semblen llunyans, però que ja són aquí. Jo penso que el catalanisme ha de ser el referent i el motor d’aquest canvi cap a la nova Catalunya, a partir d’un procés d’empatia. Hem de garantir que la llengua comuna sigui el català, i hem de demostrar que hi ha igualtat de drets entre homes i dones. Però moltes manifestacions culturals que avui ens semblen estrangeres acabaran sent manifestacions ca-talanes d’aquí trenta o quaranta anys. La festa del xai, d’aquí a uns anys, també serà important per a Catalunya, perquè a hores d’ara ja hi ha 450.000 musulmans que celebren aquesta festa, i comen-çaran a convidar els veïns, els familiars, hi haurà matrimonis mixtos... i qui no ho vulgui veure d’aquesta manera s’equivoca.

Creu que a Catalunya li falten competències en matèria d’immigració?Totes. L’únic que el nou Esta-tut ens garanteix és l’acollida i l’arrelament, però clar, Catalunya hauria de poder decidir com fa aquest procés d’arrelament, i hauria de poder decidir si hi ha d’haver reagrupament familiar o no, i en quins casos, i amb quines excepcions, i com s’obté el permís definitiu... Des de Madrid no veuran si hi ha hagut arrelament previ o no, això s’ha de veure des dels ajuntaments i des de la Generalitat, que són els que estan més a prop del terreny. Aquestes competències són bàsiques per encarar els pròxims reptes que tenim, però jo vaig més enllà. Ca-talunya, en tant i en quant avui forma part d’Espanya, hauria de poder donar la nacionalitat espanyola, perquè l’atorgaria en condicions d’arrelament previ en el país. Seria l’eina més clara d’integració que tindríem.

Com aconseguirà que els nouvinguts assimilin el discurs catalanista?Jo penso que això ve de per si. Si som capaços de parlar direc-tament, d’obrir-nos molt amb els nous catalans, d’explicar-los que són a Catalunya, que l’han d’estimar, ells mateixos se

n’adonaran que paguen impostos que se’n van a Madrid, que bona part no tornen, que aquí hi ha un mal finançament, que els de Madrid ens posen traves perquè no puguem avançar com a país, i que això els afecta a ells. I ja n’hi ha molts que se n’han adonat. Aquesta reflexió els porta natu-ralment al catalanisme.

La majoria ve a treballar. Què cal fer a nivell empre-sarial?Molta gent que ha vingut com a immigrant avui és un petit empresari. Hi ha deu mil empreses creades en els últims deus anys. Treballen molt, molt més que els catalans de sempre avui, perquè treballen tant com els catalans de fa 50 anys. Jo penso que una part de la integració ha de ser econòmica, i un cop hi sigui, serà quan s’aconseguirà la integració social, lingüística, nacional, etc. En el món de l’empresa, la que creen ells se’ls ha de reconèixer, estan ajudant el teixit productiu, i tan de bo els empresaris i els pagesos ajudessin a integrar, és una cosa que la cultura empresarial hauria de potenciar una mica més.

I què en pensa de l’escolarització de les joves nouvingudes?La Generalitat ha de vetllar per-què les noies continuïn estudiant, s’ha de fer molta pedagogia, però això no es canviarà d’un dia per l’altre, perquè són costums ancestrals, però no només amb l’ensenyament, sinó que han de saber que les dones tenen els mateixos drets que els homes en tot. Jo penso que hauríem de tenir més d’interlocutores les dones que els homes, és una impressió personal, sobre tot amb els països de tradició musulmana, on la dona està molt supeditada a l’home en tot. Hi ha errors en al-gunes formacions polítiques que troben d’interlocutors en el món musulmà bàsicament homes, i de vegades religiosos, i jo penso que això és un error, els religiosos no haurien de ser mai interlocutors de l’administració de la Genera-litat o dels ajuntaments, perquè són els més conservadors, els més tancats. Hem de buscar aquells que volen modernitzar-se, que volen incorporar-se a la societat catalana, i les dones tenen la men-talitat més oberta, i són les pri-meres integradores. Si garantim que les noies acabin els estudis a primària i a secundària, estem ga-rantint la formació d’un equip de persones que ens ajudaran amb la integració de les seves comu-nitats d’origen. En un país hi ha dues coses importants: el territori i la gent. En el territori no hi ha hagut grans canvis, però la gent sí que ha canviat, perquè hi ha un milió i mig més de persones, per tant, hem de tornar a fer país. Ens hem d’ocupar de la gent.

Per què creu que la gent té reticència cap a aquetsa nova població?

No ho entenc, fins i tot dins del catalanisme hi ha gent que té reticència i pors. No hi ha d’haver pors, és por a allò desconegut, però si els coneixes quedes impressionat. Jo invitaria tothom a conèix-er els nouvinguts. Això fa que el voluntariat lingüístic sigui una de les eines més boniques i més útils que tenim d’integració. M’agradaria fer un petit elogi a la Dolors Solà, que està a l’origen d’aquest programa, vull fer un homenatge a la seva tenacitat.

g“Se tiene que ayudar el mundo asociativo”`` ixassa atxraq tamàa-want imarra tamsmunin nattatawu’e ´´

“It’s necessary to help the voluntary organisa-tions”«Le monde associatif a besoin qu’on le souti-enne»

“El Pacte Nacional per a la Immi-gració prepararà les bases per a la futura llei d’acol-lida”

“El Pacto Nacional de In-migración preparará las bases para la futura ley de acogida”``almitaq alwatani an yamhajan yaswajad alqâida narqanun najdid anwamâaca¨

“The National Pact on Immigration will lay the bases for a future law on reception”«L’Accord national en matière d’immigration jette les bases de la fu-ture loi sur l’accueil»

g

F: X

evi Quir

ante




6Reportatge

El tema del mes

F: Sara

Blá

zquez

Los sindicatos UGT y CCOO organizaron una asamblea conjunta

anniqabat ixadaman UGT ad CCOO adagan ij anwamsaga jarasan The UGT and CCOO unions organise a joint assemblyLes syndicats UGT et CCOO ont organisé une assemblée conjointe

g

Mobilització

contra l’atur

“Contra l’atur, mobilització!”. Va ser un dels càntics que més es van sentir durant la marxa que el pas-sat dimecres 18 de febrer van pro-tagonitzar centenars de delegats sindicals i treballadors d’empreses d’Osona. Sota el lema “Pel treball i contra la crisi a Osona”, els dos sindicats majoritaris de la comarca, UGT-SICO i CCOO van organitzar una assemblea conjunta a l’audito-ri de Caixa Manlleu, on represen-tants dels dos sindicats van exposar els motius de la mobilització i van presentar el manifest que més tard presentarien al president del Con-sell Comarcal, Miquel Arisa. Actualment, els osonencs que es troben en situació d’atur represen-ten un 15%, una xifra superior que la mitjana catalana, mentre que a les principals ciutats, Manlleu (17%) i Vic (20%), la situació és encara més preocupant. Són moltes les persones i famílies afectades per aquesta situació, moltes, fins i tot, veuen com se’ls està esgotant la prestació d’atur. Els sindicats cre-uen que molts dels Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) que s’han presentat a Osona no tenen a veure amb la crisi, “denunciem que algunes empreses s’aprofiten d’aquesta conjuntura”, deia el Se-cretari General d’UGT-SICO, Cesc Poch, el dia de la roda de premsa de presentació de l’acte. Un altre dels fets que han motivat la mobilització i el redactat del manifest és la inexistència de po-lítiques d’ocupació a la comarca, a més de la reducció de cursos de formació, ja que segons Poch, “l’any 2008 només es van fer 11

cursos per a 7.000 aturats”. A l’acte, tant UGT-SICO com CCOO van exigir la creació d’un Consell Econòmic i Social, un espai de diàleg per parlar de totes les mancances i projectes de futur de la comarca.Segons el manifest signat pels dos sindicats, la crisi econòmica actual no ha estat causada pels treballa-dors, sinó que “és conseqüència d’un model econòmic mancat d’ètica, d’escrúpols i subordinat als interessos més egoistes del mercat”. El creixement desbocat de l’atur, segons diuen, està generant una situació social molt greu, ja que el fet que moltes persones aturades deixaran de percebre la presta-ció d’atur els pròxims mesos i la durada incerta de la crisi, requerei-xen polítiques valentes i respostes immediates. És per això, que dins el manifest, UGT-SICO i CCOO denuncien la manca de polítiques actives pels aturats, les actuacions empresarials que s’aprofiten de la conjuntura actual per reduir plantilles, les cooperatives de falsos autònoms a les indústries càrnies com a focus de precarietat laboral, i la intenció del Departament de Treball de fer desaparèixer els Pactes Territorials per a l’Ocupació com a espais de diàleg. Per pal·liar aquesta situació, doncs, els representants dels treballadors d’Osona exigeixen, en el manifest entregat al Consell Comarcal i al delegat de la Catalunya Central, la creació d’un Consell Econòmic i Social com a espai permanent de diàleg social en l’àmbit comarcal, l’impuls de les polítiques indus-trials a la comarca amb la in-

versió en infraestructures, transpa-rència i seguiment als ajuntaments dels llocs de treball creats, arribar al consens per crear el Parc Tecno-lògic d’Osona amb la participació pública i privada que ajudi el canvi industrial, polítiques reals de mobi-litat a la comarca per poder arribar als polígons amb transport públic, així com impulsar amb la partici-pació de tots els agents socials la Formació Professional. L’assemblea, celebrada el mateix dia 18 a les 10 del matí, va omplir l’auditori de Caixa Manlleu, on van assistir més de dos-cents dele-gats, representants dels sindicats UGT-SICO i CCOO. “No és una assemblea qualsevol, ens trobem davant d’una crisi del capitalisme. Osona és una comarca complicada per ser capitalista”, va dir un dels representants del sindicat Co-missions Obreres, Mateo Heredia, responsable de del sector de la Fusta de la comarca.Raquel Gil, secretària de Polítiques de Dona i Igualtat d’UGT, va reco-nèixer que ara, degut a la crisi que

La greu situació econòmica ha fet que els dos sindicats majoritaris d’Osona, UGT-SICO i CCOO, s’uneixin per recla-mar “polítiques va-lentes” i respostes immediates. El dia 18 de febrer es va celebrar una assem-blea conjunta i una manifestació a Vic. La mobilització conti-nuarà el 14 de març amb una manifesta-ció a BarcelonaSara Blázquez Vic


Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Reportatge

UGT pide crear un Consejo Económico y Social como espacio de diálogo social

UGT atattar adagan mus-tacar iqtisadi wa ijtimâi dij an tawat iwamsawar nal-mujtamaâUGT calls for the setting up of an Economic and Social Council as a space for social dialogueLe syndicat UGT demande la création d’un Conseil économique et social qui fasse office d’espace de dia-logue social

g

El Consell Comarcal d’Osona ha creat

taules de treball on hi ha representats

grups polítics i agents socials, com els

sindicats, per engegar mesures que

fomentin la competitivitat, la inno-

vació i la cohesió social per pal•liar els

efectes de la crisi econòmica.

El Consell Comarcal ha creat un ma-

nifest on es demana aplicar a totes les

administracions “mesures pal•liatives”

per afrontar la situació i recorda que

“a l’última dècada l’economia d’Osona

ha anat perdent pes competitiu”.

Entre les mesures que proposa el mani-

fest hi ha el fet de demanar al Govern

més dotació pels plans d’ocupació,

afavorir la contractació de persones

en atur per tasques com neteja de

boscos o arranjament de camins a

través dels plans d’ocupació munici-

pal, incentivar la creació d’autoocupa-

ció o demanar l’augment de dotació

pressupostaria del PUOSC pel 2009 per

inversions en municipis, fet que afavo-

riria la creació de llocs de treball.

Segons les dades del Consell Co-

marcal d’Osona, la taxa d’atur a la

comarca l’any 2008 es situa al 10,87%

de la població, per sobre de la mitja-

na catalana. Al gener del 2009 l’índex

d’atur ja es situava al 15% afectant a

9.800 persones.

El Consell Comarcal

ha creat taules amb

agents socials per

actuar contra la crisi

Por el

trabajo

y contra

la crisis

en Osona

ak arxadmat

i contra alazma di Osona

For jobs and against

the crisis in Osona

Canton d’Osona : oui au

travail, non à la crise !

g

patim, “tots som una mica més ex-perts en economia”. Segons diu, va haver un creixement a través de la construcció i l’especulació, però no sabem on han anat els diners, “no tenim un estat del benestar prou fort per donar resposta a aquest problema”. Gil es pregunta per què hem de socialitzar les pèrdues si aquest creixement no ha servir ni per fer una aposta en formació. Per això, Gil va exigir un paper actiu davant la crisi, fins i tot una intervenció a la banca, ja que “qui més pateixen la crisi són els treballadors”. L’atur ha augmentat un 80% des de l’any passat, però el Servei d’Ocupa-ció està col·lapsat, “no serveix”, diu Gil, “necessita més recursos”.El responsable d’Acció Sindical de CCOO, Simón Rosado, creu que la crisi és conseqüència dels “capitals que es movien sense cap tipus de

control, fins i tot, internacional-ment”. Segons Rosado, els estats han renunciat al seu paper i no han estat al costat dels ciutadans. “Tota la ocupació que es va crear els últims dotze anys s’està per-dent”, deia Rosado remarcant que es tractava de precarietat laboral amb salaris molt baixos. “Hi ha una desqualificació professional, els joves més formats que van al món laboral, estan cobrant 700 o 800 euros”. Són alguns dels problemes que porten a pensar Rosado que “s’ha de canviar el sistema profun-dament”. Segons diu, “la banca s’ha blindat amb els diners públics con-tra la crisi, ha tapat els seus forats, però la mesura de donar-los diners públics no ha servit per a res, els diners han d’arribar a les famílies”.Cesc Poch, Secretari General de l’UGT-SICO d’Osona va explicar que, tot i que es tracta d’una crisi

profunda, “no és una fatalitat, s’hi pot fer molt”. La previsió és que el ritme de creixement de l’atur serà similar que els últims mesos, però el pitjor de tot, segons deia Poch, “són les situacions humanes. En pocs mesos, moltes persones hauran deixat de percebre la pres-tació”. Poch no es va oblidar del col·lectiu de persones nouvingu-des, per a qui la situació s’agreuja, “no tenen suport familiar”. Segons diu, el govern està enfrontant la crisi molt malament, “cal una ofensiva”, i al seu parer, el repte són “les noves relacions laborals”. Poch també va recordar les por-tades de la premsa comarcal que fa unes setmanes demostraven el col·lapse del Servei d’Ocupació d’Osona, “no es pot acceptar que els treballadors hagin de fer 5 hores de cua a l’OTG (Oficina de Treball de la Generalitat).

Un dels problemes on tots els po-nents van coincidir és la manca de cursos de formació per a aturats. “Es necessiten nous perfils, nous cursos, i des dels ajuntaments tam-bé se n’haurien de fer”, diu Poch. Miquel Sánchez, Secretari General de CCOO a Osona, va remarcar que Osona “ja venia d’una situació deli-cada, la crisi del tèxtil. La indústria que es va perdre, no va recol·locar la seva gent”. Sánchez també va reivindicar un espai de diàleg comarcal, “ens han menyspreat durant molt de temps”. Els dos sindicats van manifestar la seva solidaritat amb tots els treballadors de les empreses que estan patint acomiadaments, com els de Colo-mer Munmany, que van aprofitar la marxa posterior per reclamar unes indemnitzacions dignes. La mobilització continuarà el 14 de març a Barcelona.

F: Sara

Blá

zquez




8

Educació per a la igualtat i la solidaritat

Amb el ressorgiment de les conductes racistes, els assassinats de dones en mans dels seus marits, els abusos i maltractaments a nens i menors, la violència a les llars, a les escoles o llocs de treball, la iniciativa de l’Estat espanyol d’impartir a les escoles i centres

educatius una assignatura que porta per nom Educació per a la ciutadania, està més que justificada. L’educació en valors, a més de ser una labor de la família i els pares, també ho és per a la resta del col·lectiu social, i en especial pels governs i les autoritats, perquè la tasca de sensibilitzar i conscienciar la població sobre els drets humans i ciutadans que tenim totes les persones, siguem de diferents partits o ideologies polítiques, de diferents cultures, religions, gènere o estrat social, no pot con-siderar-se només com un assumpte familiar o d’índole privat, sinó tot el contrari, s’ha d’entendre com una qüestió d’interès públic i nacional, que ens implica a tots. La manera com actuem i ens desenvolupem públicament, és a dir, la manera com “jo sóc ciutadà”, està implícitament lligada al que la “nostra cultura” entén com a ciutadania, és a dir, es correspon amb un model cultural. Una persona no és per naturalesa egoista i violen-ta, s’aprèn com ser egoista i violent (sobretot al món i cultura neoliberal on ens desenvo-lupem), però també podem aprendre com ser democràtics, solidaris i tolerants. En aquest sentit, les polítiques socials i educatives que es porten a terme en benefici i enfortiment d’una consciència ciutadana democràtica, són molt lloables i necessàries per a l’exercici d’una ciutadania compromesa amb princi-pis com ara el pluralisme i la igualtat; amb valors com ara la tolerància i la solidaritat, i amb els drets humans, per suposat.

Director: Cesc Poch i RosSotsdirectors:Mohamadi BouzianeMustapha BouzianeRedacció:Sara BlázquezCol·laboradors:CNL d’Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Mia Coll (Fotografia)Amic AmazighXevi Quirante (Foto)Coordinació editorial:Imma BovéDisseny original:Xavi RocaTraduccions: Babel TraductorsDipòsit legal:B-52647

Opinió Opinió

5

Revista Mà

per a conviure a Osonapara convivir en OsonaHima anem`acher di Osona


Elba PoleoTreballadora

cultural.

Investigadora

Opinió

Consell Editorial: Glòria Carbonell Jordi CasalsRaquel GilZouhir JaddiSaoka KingoloJames KwasiDoroteo Marco (President)Jamel el MezianiCarlos OrdoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto Villaescusa

Living together in Osona

Saoka Kingolo representa la Secretaria de Inmi-graciónSaoka Kingolo atmattal alwazira an yamhajan

Saoka Kingolo represents the Secretariat for Immi-grationSaoka Kingolo, représen-tant du Secrétariat à l’Immigration du gou-vernement catalan

Immunitzats contra el saber

Temps de crisis diverses i la immigració en joc.

François Bégaudeau, autor de “La classe”, s’ha pres molt seriosament una invitació voltairiana a l’abor-dar l’assumpte dels mals d’escola: “Si no sabeu dir-me la veritat, digueu-me almenys el que sospiteu”. És a dir, “renúncia” a trobar una raó suficient, un sospitós habitual. Pres-cindeix d’aïllar un cap de turc que expliqui el perquè del desastre diari i ritual d’una aula de secundària. Ens permet assistir a la festa que s’hi celebra: l’apoteosi de la ignoràn-cia i la passivitat autocomplaent i xulesca, metamorfosi última de la lucidesa nascuda de la pèrdua d’expectatives que es resol en insult i humiliació sistemàtica i recíproca.L’estratègia de Bégaudeau concreta la sospita en una veritat amb unes implicacions massa nombroses per trobar un desllorigador que no sigui, igualment, de llarg abast. Mirem pel forat del pany i veiem que quan els alumnes entren a l’aula tot el peix està venut, perquè

és la tribu en pes qui educa els seus joves. I la tribu envia un missatge inequívoc: el desprestigi del conei-xement per a l’èxit social. L’escola, en tot cas, exerceix de contrapès, n’amorteix els efectes. A la contra i a la intempèrie perquè manca voluntat política per enfrontar les necessitats sorgides de les ones migratòries –força de treball que no ha costat ni un ral en formació- i per rectificar la confusió entre edat d’escolarització obligatòria i itinera-ris indiferenciats. Manca convicció en la defensa d’una escola per a la supervivència del pensament crític i de la igualtat d’oportunitats, els requisits innegociables si es vol que segueixi oferint resistència a les envestides d’un model social miserable: “Està bé Plató”, diu Nassim, la vigila del fi de curs. Al·leluia.

La societat catalana es troba actu-alment en un moment crucial que ben segur incidirà en el seu futur. És perceptible un ambient de certa crispació en determinats àmbits polítics i socials, fonamentat per l’ansietat que ocasiona la confluèn-cia de temes que afecten directa-ment el dia a dia de la ciutadania. Són indicadors la impossibilitat d’un acord de finançament autonòmic; la probable retallada en l’estatut amb les seves conseqüències; la crisi financera i la recessió econòmica amb impactes al mercat laboral i a les economies domèstiques; la decaiguda en l’interès i confiança dels ciutadans vers l’opinió i la classe política, etc. Si persisteix la manca d’una necessària innovació o revo-lució ideològica, aquest clima de raresa en la convivència comporta el perill d’estructuralitzar-se, i això podria comprometre seriosament una cohesió social assolida. Quan trontolla la convivència en pau

en una societat plural en orígens ètnicosocials, es converteix la immi-gració en la proa dels mals causats als destinataris més necessitats del sistema del benestar. La capitalitza-ció de la sensibilitat de la compe-tència per als recursos socials rau en moviments polítics d’extrema dreta i afins. En vista a les properes elec-cions municipals i autonòmiques, els partits polítics no tenen temps a perdre per a ajustar i calibrar les es-tratègies per a aquests comicis. El vot de la persona immigrada ja entra en borsa electoral, i tant còmodament serà perceptible algun intent de capitalització d’aquest fragment de sufragis. Mentre regnin l’ètica, la dignitat humana i el sentit comú en aquesta hegemonia, tot serà lícit. Crido la ciutada-nia a observar atentament l’evolució d’aquest curs electoral.

Xevi Ballús

Saoka Kingolo

d

dElba Poleo cree que Educación para la ciudadanía es una buena asig-natura

Elba Poleo ataâtaqad billa attarbi-ya ilmuwatinin ij natghuri tamgahr Elba Poleo believes that Education for Citizenship is a good subjectElba Poleo considère qu’il est bon que l’Éducation à la citoyenneté soit enseignée aux élèves

g

d’expectatives que es resol en insult i humiliació sistemàtica i recíproca.L’estratègia de Bégaudeau concreta la sospita en una veritat amb unes implicacions massa nombroses per trobar un desllorigador que no sigui, igualment, de llarg abast. Mirem pel forat del pany i veiem que quan els alumnes entren a l’aula tot el peix està venut, perquè

Publicació associada:

Amb la col·laboració de:

Amb el suport de:

Edita:SOCIALCATPlaça d’Osona 4, 1erO8500 VicT. 938 895 [email protected]

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO

Xevi Ballús opina sobre la película La claseXevi Ballús itxarras ka alfilam La clase

Xevi Ballús gives his opinion of La classeXevi Ballús nous donne son avis sur le film La clase (Entre les murs)

Saoka Kingolo represents

decaiguda en l’interès i confiança dels ciutadans vers l’opinió i la classe política, etc. Si persisteix la manca d’una necessària innovació o revolució ideològica, aquest clima de raresa en la convivència comporta el perill d’estructuralitzar-se, i això podria comprometre seriosament una cohesió social assolida. Quan trontolla la convivència en pau


Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Noticies

Són joves, provenen de països llatins, com l’Equador i Colòmbia, i tenen ganes de re-lacionar-se, conèixer gent i fer activitats. Per això, aquesta desena de joves d’entre 14 i 30 anys estan en procés de constituir l’associació “Jóvenes con visión al futuro”. “Jo ja formava part d’una associació així a l’Equador”, diu Diego Armando Mora, president de l’associació i autor de l’idea, “l’hem creada per conèixer joves diferents, conèixer més catalans i els seus costums, i explicar els nostres. Volem demostrar que els joves podem fer coses positives”. El grup és conscient que gran part de la societat els coneix per les bandes de delinqüents, “volem demostrar que no som així”. Aquesta associació que tot just neix ara,

està oberta a la participació de tot tipus de jovent, “sobre tot a dones”, bromeja un dels seus integrants, José Jesús Jaén, a més, “ens agradaria fer trobades amb altres grups a nivell esportiu, cultural, social...”, diu Edgar Mauricio Contreras, membre de l’associació. En definitiva, aquests joves volen compartir idees i aprendre els uns dels altres, ja que consideren que “estem molt separats. Ens agradaria barrejar-nos més amb la resta de jovent”, diu Mora. Pensen que el jovent llatí i el català es-tan força separats, “hi ha una diferència de costums, i la dificultat, moltes vega-des, és l’idioma.”, diu Diana Carolina Ar-royave. Esperen que d’aquesta manera, l’acostament sigui més fàcil. Pels joves, però, l’idioma no representa

un obstacle tan gran com pels seus pa-res, ells estudien en català i reconeixen que “ja està superat!”. Malgrat que l’associació és força nova, ja té diverses activitats previstes. El dia 23 de maig, aquests joves llatins participaran al final de Pollastre Jove amb balls típics dels seus països, com també ho faran en el Cinema Lliure i en activitats que pro-grami l’Associació d’Equatorians (AECCO). A més, el dia 8 de març se celebrarà un torneig de futbol obert a tothom, amb la finalitat de recaptar fons per comprar els vestits pels balls. Qui es vulgui inscriure al torneig o es vulgui posar en contacte amb l’associació, ho pot fer a través del telèfon 676876992 o del correu electrònic [email protected].

Breus Societat

Vic imparteix un cursde gestió multiculturalL’ajuntament de Vic ha organitzat un curs de gestió multicultural i intervenció en immigració. Els curs està adreçat a persones amb inquietuds per conèixer millor la diversitat cultural i ofereix una formació completa en matèria d’immigració. El curs consta de 90 hores i s’estructura en tres blocs: “Estereotips i nou enfocament”, “Tècniques de gestió d’àmbits di-versos” i “Cultures de les minories ètniques”. Hi haurà l’explicació de propostes, poc conegudes a Catalu-nya, que funcionen amb eficàcia a països com ara Canadà i Suècia, i que poden posar-se en pràctica en el dia a dia de les diverses entitats.

Vic ha iniciado un curso de gestión multicultural Vic yabda ij an cursu as wattas natwusna

Vic has started a course on managing multiculturalismVic a mis en place une formation en matière de gestion de la diversité

El Sàhara, al Museu Industrial del TerDes del 13 de febrer i fins l’1 de març es pot veure al Museu Industrial del Ter, a Manlleu, l’exposició “Sàhara Occidental. Territoria alliberats”, organitzada per l’entitat Manlleu amb el poble Sahraui. L’entitat manlleuenca també ha iniciat una campanya per recollir pastilles de sabó per enviar als camps de refugi-ats del Sàhara. Ambdues activitats s’emmarquen dins la quinzena caravana solidària de Catalunya. L’exposició es va inaugurar amb una conferència de l’associació de fotoperiodistes Kevlar. Manlleu acoge una expos-ición sobre el Sahara Oc-cidental Manlleu adayas yatwaxraq ij nalmaârid ax Sahra al-gharbiya

Manlleu hosts an exhibition on the Western SaharaManlleu ac-cueille une exposition sur le Sahara Occidental

Joves d’Amèrica llatina creen una associació

I

Jóvenes sudamericanos crean una asociación

ihudriyan an amirika alanu-bya aguin aj natmasmuntYoung South Americans set up an associationUne association fondée par de jeunes Sud-Américains

g

Vic celebra un dia de solidaritat amb GazaEl passat dissabte 14 de febrer l’Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santama-ría, juntament amb altres entitats d’Osona van organitzar el dia de solidaritat amb Gaza. L’activitat va començar a les quatre de la tarda a la plaça de la Catedral de Vic amb la lectura d’un manifest en què es cridava al boicot dels productes israelians i l’organitza-ció se solidaritzava amb el poble palestí.Després, diverses persones van llegir cartes escrites per nens palestins refugiats al Líban. Seguidament, el cantautor palestí català Nabir Mansour va fer un concert, que va cridar l’atenció de les desenes de persones que van assistir a l’acte i de les que passa-ven per la plaça. Va començar versionant la cançó de Lluís Llach, Palestina, encara que el moment que més va emocionar va ser la versió que va fer de L’Estaca, que combina-va estrofes en català i en àrab. La jornada va continuar amb la projecció

de la pel·lícula Domicilio privado al Centre cívic Remei-Estadi, però el debat més intens va arribar a les 8 del vespre, amb la xerrada al Casal Claret del Dr. Sami, metge palestí resident a Vic. La part més festiva va arribar a les 10 de la nit a La Torratxa.Sara Blázquez. Vic

Se celebró en Vic un Día de solidaridad con Gaza

adagan di Vic ij nahar nat-tadamun ak iwdan GazaA Day of Solidarity with Gaza held in VicLa Journée de la solidarité avec Gaza a eu lieu à Vic

g




10

106.7 RÀDIO TARADELL

‘FRECUENCIA TROPICAL’Conduït per Omar Castillo

Ritmes llatins, salsa, bachata, merengue, cumbia, notícies i entrevistes.Cada divendres de 18 a 20 de la tarda!

LAKSH PERRUQUERIA

Visita’ns per a tallar, tenyir i arreglar els teus cabells.Homes: 5€ / Dones:10€Estem a: Carretera de la Guixa, 29, local.08500 Vic (Barcelona)T: 671425380

Plaça d’Osona, 4, 1r08500 VicTel: 93 889 55 90

C.Vendrell, 3308560 ManlleuTel: 93 851 31 30

VIVIMJUNTSNúm. 10 febrer 2009

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà

El passat mes de desembre una tren-tena d’entitats, associacions i partitspolítics van signar el Pacte Nacional

per a la Immigració, impulsat pel Departa-ment d’Acció Social i Ciutadania a travésde la Secretaria per a la Immigració. A par-tir d’ara, el centenar de propostes que s’hirecullen aniran desenvolupant-se gradual-ment fins l’any 2020, tal com està previsten el document.Just començar el 2009 la Generalitat haposat en marxa la campanya “Som Cata-lunya. País de Convivència” per tal de sen-sibilitzar el conjunt de la població sobre ladiversitat cultural, sobre la importància demantenir la cohesió social i sobre la neces-sitat de continuar essent una única societatplural enlloc d’una pluralitat de societats. Amb aquesta campanya, el Govern voltransmetre a la ciutadania un missatge denormalitat sobre el fet migratori, que identifi-qui com un dels trets definitoris del país, que

forma part de la seva realitat estructural desde fa temps i que, en cap cas, es pot consi-derar un fenomen conjuntural. En aquestsentit, s’apel·la a la memòria col·lectiva coma país receptor de migracions en etapes an-teriors o com a antics protagonistes de pro-cessos migratoris. Es tracta de recordar quela diversitat ha estat, és i serà una caracte-rística del nostre poble, essent Catalunyauna terra de pas i d’acollida, tal com reculll’Estatut aprovat el 2006.La campanya, que inclou anuncis enpremsa escrita i digital, falques de ràdio ocartells al Metro, destaca la voluntat deconstruir un país basat en la plena igualtatde drets i deures per tothom, amb el catalàcom a llengua d’acollida i la cultura cata-lana com a element integrador que ens co-hesiona com un sol poble i ens identifica almón. Aquests són uns objectius coinci-dents amb la filosofia i el contingut delPacte, per això la campanya inclou una

menció específica a l’acord i l’enllaç a laseva pàgina web www.gencat.cat/dasc/pnion es pot consultar el document senceramb les 116 mesures que inclou aquestdocument estratègic, entre polítiques vi-gents a reforçar i actuacions noves.

ACatalunya hem començat el2009 amb el Pacte Nacional pera la Immigració recent signat

sobre la taula o, el que és el mateix,amb un gran consens entre la gran ma-joria de forces polítiques, agents so-cials i entitats del sector sobre comhem de gestionar el fet migratori en elspropers anys. Amb aquest acord estra-tègic hem marcat les línies a seguir pergarantir una bona cohesió social, millo-rar la convivència i fer una societat mésjusta i igualitària. El Pacte preveu unainversió de 3.880 milions d’euros d’arafins el 2012 i una de les seves primeresconcrecions serà la Llei d’acollida, queesperem entrar al Parlament català benaviat. Amb aquesta normativa posarema l’abast de la nova ciutadania unacaixa d’eines que facilitarà la seva au-tonomia, a través de la formació per ala inserció laboral, el coneixement de lasocietat d’acollida i de la llengua cata-lana. Una altra concreció important haestat la primera reunió bilateral Estat-Generalitat en immigració de finals degener, que ha de ser l’espai idoni i pri-vilegiat per plantejar al Govern espan-

yol les sis mesures concretes que im-pliquen canvis en la legislació estatalrecollides en el Pacte. Parlem, perexemple, d’agilitzar l’homologació de tí-tols universitaris o d’avançar en una deles reivindicacions que Catalunya ha feten solitari durant molt de temps i quehem plantejat sovint a les pàgines delVivim Junts: el treball per a les perso-nes reagrupades. Són alguns dels pri-mers resultats d’aquest acord de paísque neix amb esperit constructiu i queinspirarà les polítiques d’immigració deCatalunya d’ara i fins l’horitzó 2020.Podeu consultar el document sencer awww.gencat.cat/dasc/pni. Gràcies atots els que l’heu fet possible.

Notícies

Editorial Notícies

Els pares i mares amb fills de 0 a 3anys preceptors d’ajut per infant acàrrec estan d’enhorabona. El De-

partament d’Acció Social i Ciutadania de laGeneralitat ha organitzat una nova edició,la cinquena, del programa Vacances en fa-mília. Amb aquesta proposta, el Departa-ment proporciona a totes aquestes unitatsfamiliars i parelles de fet amb la guàrdia icustòdia dels nens/es l’oportunitat de gau-dir d’una estada als diferents albergs de laXanascat (Xarxa Nacional d’Albergs So-cials de Catalunya) a molt bons preus du-rant les vacances (Setmana Santa i estiu),caps de setmana i els ponts establerts alllarg de tot aquest 2009.

Les estades Com a novetat, la campanya d’aquest anyinclou un taller de pilotatge on es donaranles explicacions bàsiques sobre la bonaconducció. D’altra banda, les instal·lacionsdels albergs també inclouran canviadorsper a les famílies amb nadons.En un principi, totes les famílies que podenoptar a aquestes estades rebran una cartainformativa a casa seva. En cas que nosigui així però, truqueu al 012 o consulteuels web www.xanascat.cat.

Inscripció: del 2 de febrer a partir deles 12h fins al 23 de febrer a les 12h.Informació: truqueu al 012 o consulteuels webs www.gencat.cat/benestar/se-cretariafamilia i www.xanascat.cat Sorteig: les places s’adjudicaran persorteig el 26 de febrer. Els resultats esfaran públics el 27 de febrer. Per co-nèixer els resultats, consulteu elspunts d’informació.Preu: 22,85 € per persona i nit (IVA in-clòs). El preu inclou l’estada, pensiócompleta, habitació unifamiliar i laroba de llit.Requisits indispensables: tenir la pà-tria potestat del menor i no haver gau-dit d’una estada l’any 2008.

cinquena: quintaparelles de fet: parejas de hecho

ponts: puentesnadons: bebéssorteig: sorteoinclou: incluye

gaudit: disfrutado

Anem per feina Vacances en família 2009

signat: firmadomateix: mismo

fet: hechofer: hacerfins: hasta

acollida: acogidaeines: herramientasmesures: medidas

Nova campanya “Som Catalunya. País de convivència”

Un dels tres cartells de la campanya

recullen: recogendesenvolupant: desarollándose

essent: siendoenlloc: en vez de

trets: rasgosseva: su

antics: antiguospas: paso

drets: derechosdeures: deberes

enllaç: enlacesencer: enteronoves: nuevas

vj 14 diari:Maquetacion 1 29/1/09 11:47 Página 1

El Departament d’Educació ja pot ho-mologar i convalidar títols i estudisestrangers en ensenyaments no uni-

versitaris, després que aquestes funcionss’hagin traspassat a la Generalitat. Des deprincipis d’any, el Departament d‘Educa-ció, a través dels Serveis Territorials, pot

homologar i convalidar títols i estudis es-trangers en ensenyaments no universitaris.Això és possible després que l’any passatl’Estat traspassés a la Generalitat de Cata-lunya aquestes funcions.Per tant, les persones que hagin d’homo-logar o convalidar estudis estrangers en

ensenyaments no universitaris s’haurande desplaçar fins al Servei Territorial delDepartament d’Educació que tinguin mésa prop i lliurar tota la documentació ne-cessària. Aquesta documentació s’en-viarà a la unitat central d’homologació detítols, que, una vegada finalitzat el procés,enviarà el títol corresponent al Servei Te-rritorial on l’usuari el podrà recollir.Aquesta unitat central d’homologació, onhi treballaran 5 persones, substituirà l’ac-tual delegació del Ministeri d’Educació aBarcelona, que fins ara s’encarregava d’a-questes funcions. De fet, fins ara, les ho-mologacions de títols estrangers lesgestionava l’Estat i, per tant, tota la trami-tació es feia des de Madrid. A Catalunya,anualment, es realitzen unes 4.000 homo-logacions i convalidacions de títols i estu-dis estrangers de secundària, batxillerat icicles formatius.

SSóc costa-riquenya, vaigcasar-me a Catalunya amb unciutadà de nacionalitat espan-

yola i tinc una targeta de familiar decomunitari que caduca l’any vinent.No tenim fills i fa tres mesos que enshem divorciat. M’han aconsellat quedemani la modificació de la targetade règim comunitari a règim general.Em pregunto si estic obligada a mo-dificar la targeta o puc esperar a quecaduqui? Em podrien explicar el pro-cediment?Atesa la dissolució del seu matrimoni,vostè està efectivament obligada acomunicar el divorci a les autoritatscompetents en un termini de sismesos, excepte en el cas que tinguitargeta permanent.En tant que no tenen fills en comú, perconservar el dret de residència ha d’a-creditar que el matrimoni ha durat unmínim de tres anys, dels quals un,com a mínim, ha d’haver transcorreguta l’Estat espanyol, o bé haver estatvíctima de violència domèstica durantel matrimoni.En tot cas, haurà de demostrar que estroba en situació d’alta a la seguretatsocial o que disposa de mitjans econò-mics suficients.

Per fer els tràmits de modificació derègim comunitari a règim general, potadreçar-se a qualsevol registre oficialque pertanyi a l’Administració generalde l’Estat, a la de la Generalitat de Ca-talunya o a la dels ajuntaments amb elsque s’hagi subscrit el conveni oportú.

Per a més informació:Servei d'immigració en línia al tel. 012

www.gencat.cat

Aquesta és una secció que vol donar res-posta als principals dubtes legals

que té la nova ciutadania de Catalunya.

En cas de divorci

La Fundació Pere Tarrés, una ONG de-dicada a la promoció de l'educació enel temps lliure i el voluntariat, ha posat

en marxa recentment un portal web per a lacomunitat senegalesa resident a Catalunya(www.teranga.cat), amb l’objectiu de pro-moure la seva integració fomentant el conei-xement de la cultura i llengua catalanes apartir de l'ús de les noves tecnologies.El projecte compta amb la col·laboració dela Coordinadora d’Associacions Senegale-ses de Catalunya (CASC), l’Associació Ca-talana de Residents Senegalesos (ACRS) il’associació Fedde Fulbe Jokkere Endam(FFJE), i el suport del Departament de Go-vernació i Administracions Públiques de laGeneralitat de Catalunya.Dirigit al col·lectiu senegalès, que només aCatalunya està format per més de 13.000persones, el web vol cobrir els interessos inecessitats específiques d’aquesta comuni-tat tan consolidada a Catalunya. Per aquestmotiu, ofereix informació útil sobre Catalunya

com a país d’acollida i, a més d’en català,presenta els seus continguts en wòlof, unade les llengües més parlades del Senegal,o fula, un altre dels idiomes nacionals.Entre altres serveis, Teranga.cat ofereix unaselecció de recursos per aprendre català, unespai per publicar anuncis, una selecció demitjans d’informació de Senegal i Catalunya,una guia per accedir al mercat laboral o unaagenda d’actes d’interès, on les associa-cions senegaleses poden publicar les sevesnotícies i convocatòries.

Més informació: www.teranga.cat

2 VIVIMJUNTSNotícies

La Generalitat ja pot homologar títols d’ensenyament no universitari

Teranga.cat, un nou pontentre Catalunya i Senegal

Consultori Jurídic

Cost de la trucada:Establiment de trucada: 0,33€ Cost/minut: 0,087€. IVA inclòs.

Es gestionarà des dels Serveis Territorials d’Educació

lliure: libreposat: puesto

coneixement: conocimientoús: uso

projecte: proyectocompta amb: cuenta con

suport: soportenomés: sólo

vol: quieremotiu: motivo

anuncis: anunciospoden: pueden

sóc: soytinc: tengo

vinent: que vienedemani: pida

atesa: dadafills: hijos

adreçar-se: dirigirse

títols: títulos

ensenyaments: enseñanzas

s’hagin: se hayan

serveis: sevicios

això: esto

funcions: funciones

hauran de: tendrán que

lliurar: entregar

on: donde

recollir: recoger

fins ara: hasta ahora

per tant: por tanto

feia: hacía

cicles: ciclos

formatius: formativos

Notícies


El modernisme a Catalunya és l’estilen què es van construir hospitals,convents, teatres, fàbriques, residèn-

cies particulars i cases d’estiueig. L’estil ar-quitectònic s’adapta als diferents usos:fàbriques a Terrassa, cases senyorials aReus i una casa museu com el Cau Ferrat, aSitges, punt de trobada de la bohèmia mo-dernista. Al costat de la figura internacional-ment coneguda d’Antoni Gaudí, destaquenels noms de Lluís Domènech i Montaner,Josep Puig i Cadafalch i Josep Maria Jujol.La seva obra es pot veure en diverses po-blacions catalanes que agrupen els puntsd’interès en diferents rutes turístiques.

QUÈ CAL VEURE

Ruta Reus - Sitges - Terrassa. Un viatgepel modernismeConsisteix en una oferta de visites i serveisturístics a les tres ciutats. A Reus (CostaDaurada). Destaca la importància del co-merç del Reus del 1900 en l’expansió delmodernisme. A Reus es va formar Gaudí,però va ser Domènech i Montaner qui hi vadeixar l’empremta més important. La CasaRull, la Casa Navàs, la Casa Gasull i l’Ins-titut Pere Mata. A Sitges (Costa de Garraf).S’hi pot apreciar la universalitat del moder-nisme per tal com era el punt de trobada

d’un nombre d’intel·lectuals de l’època.Conjunt de Maricel, casa museu Cau Fe-rrat, Casa Bonaventura Blai, el Mercat, l’A-juntament, la Casa Pere Carreras i Robert iel Teatre Casino Prado. A Terrassa (Cata-lunya Central). Des d’aquí es va impulsarel modernisme amb nombroses obres cul-turals i, sobretot, industrials. El Museu dela Ciència i de la Tècnica de Catalunya(antic Vapor Aymerich, Amat i Jover), laSala Muncunill, la Casa Alegre de Sagrera,la masia Freixa, el Teatre Principal, l’EscolaIndustrial i l’Ajuntament.

Tarragona modernista. La ruta dels tresarquitectesSe centra en les tres mostres més impor-tants del modernisme a la ciutat de Tarra-gona: l’altar de l’església de Jesús i Mariade Gaudí; el Teatre Metropol de Jujol i elmausoleu de Jaume I de Domènech i Mon-taner. Cal veure el Mercat Central, la CasaRipoll, el col·legi La Salle (ara UniversitatRovira i Virgili), la Casa Sales, el monumenta Roger de Llúria, la Casa Ximenis, el con-vent de les Teresianes, la Quinta de SantRafael, el teatre Metropol, el convent delsCarmelites i la capella de Sant Francesc.

Barcelona. Ruta del modernisme(Ruta europea del modernisme). La ciutatacull els cinc únics edificis modernistesdeclarats Patrimoni de la Humanitat per laUNESCO. Cal veure Palau Güell, Palau dela Música Catalana, la “Mansana de la Dis-còrdia” –cases Batlló, Amatller i Lleó Mo-rera al passeig de Gràcia– Fundació AntoniTàpies, la Pedrera, Sagrada Família, ParkGüell, Casa Museu Gaudí i Museu d’ArtModern-MNAC.

Aprendre català

Conèixer Catalunya per a més informació consultar www.catalunyaturisme.cat

VIVIMJUNTS 3

convents: conventosestiueig: veraneo

trobada: encuentrocostat: ladoviatge: viaje

daurada: doradacomerç: comercioempremta: huella

pots: puedenombre: número

nombroses: numerosasantic: antiguo

escola: escuelamostres: muestras

capella: capillasacull: acoge

únics: únicos

Rutes del modernisme

Façana del Palau de la Música Catalana


Entrevista Juana Martín, Cap d’Immigració de Càritas

[email protected]/dasc/immigracio

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social i Ciuta-dania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorització per partde l’autor.

Juana Martín (Navalonguilla, Ávila, 1952)és la cap d'Immigració de Càritas Bar-celona. Càritas és una organització de

l'Església catòlica, amb presència a 200 paï-sos de tot el món, que té com a objectiu l'a-tenció a les persones en situació denecessitat o que demanen ajuda, indistinta-ment de les seves creences, procedència osituació legal.

Quina és la funció social de Càritas en re-lació a la immigració?Oferim acollida, informació, ubicació i ajutper cobrir les necessitats bàsiques. Enaquest sentit, treballem en xarxa amb altresorganismes. Però no ens quedem nomésamb això. Quan és necessari denunciempúblicament situacions que ens semblen in-justes, com per exemple, la llei de retorn.

Quina és la realitat de la immigració ac-tualment al nostre país?En els últims anys, el nombre de personesimmigrades ha crescut de manera importanta Catalunya. Aquest fet no és independentd'un procès d'abast molt més ampli ques'està donant arreu del món. El nou contextglobal ens porta a contemplar els proble-mes dels països del nord i del sud com untot interrelacionat en què la mobilitat socialés el denominador comú del nostre temps.Sempre hi ha hagut migracions, però és defa poc que aquest fet s'ha convertit en undels principals focus d'atenció. A Catalunya,els esdeveniments han superat totes lesprevisions que s'havien fet.

Això ho han notat a Càritas?Sí, és clar. De fet, a l’any 2007 un 79% deles persones que hem atès eren immi-grants. Això significa un augment d'un 29%des de l'any 2004.

Què els demana la gent?La immigració que rebem engloba realitatsmolt diferents depenent del país d'origen,de la classe social a la que es pertany, del'experència vital de cada immigrant, delsrecursos personals, el nivell formatiu, etc.En la seva gran majoria, les persones im-migrades han vingut a Catalunya a treba-llar, per tant, el component laboral, entred'altres, és fonamental. És a dir, els immi-grants han vingut aquí perquè esperen tro-bar feina i millorar les seves condicions devida. La majoria de sol·licituds que atenemtenen a veure amb la feina i els papers.

Suposem que la crisi econòmica empitjora les coses.Sí, naturalment. Però no només pels immi-grants, també per la gent d'aquí. La crisiafecta tothom. El que sí hem detectat és unincrement de les dificultats per certs col·lec-tius immigrants, com per exemple, les donesque han de buscar feina perquè el seu maritl'ha perdut, sobretot si tenen fills. També elsnois majors de 16 anys en la mateixa situació.O les persones que estaven a punt d'acon-seguir l'arrelament familiar però que ara notroben un contracte de treball. O la gent joveque ha arribat gràcies a la reagrupament ique es troba amb dificultats per adaptar-se.

Com afecta aquesta situació el retornvoluntari?Doncs que creix la demanda. El retorn vo-luntari és una figura molt assistida, mitjan-çant la qual es facilita el bitllet i una certaajuda econòmica a la persona que deci-deix tornar al seu país d'origen. Pensa queuna persona que ha vingut aquí a treballari se n'ha sortit, l'última cosa que vol és tor-nar a passar per les mateixes dificultatsque va patir quan va arribar. En aquests

moments hi ha molta llista d'espera peracollir-s’hi, i això ho fa poc eficaç. Perquèen molts casos el retorn és el reconeixe-ment d'un fracàs.

Càritas ha impulsat el Consens Socialsobre Migracions. Ens potexplicar què és?El Consens neix com una iniciativa conjunta,a nivell estatal, de Càritas i la Comisión Es-pañola de Ayuda al Refugiado (CEAR), apartir del nostre document "Nadie sin fu-turo!". A Catalunya comença al 2005, ambles conclusions dels debats que van fer ex-perts i persones vinculades a l'estudi de lesmigracions sobre aquell document. Benaviat s'hi van sumar un conjunt d'entitats quevan constituir una xarxa impulsora, que vanconsensuar unes conclusions durant unesjornades de treball celebrades l'abril del2006. El resultat va ser l'establiment d'un noutractament de les migracions que ha de ser-vir per al futur, basat en la creació dels me-canismes que afavoreixen la inclusió del'altre i en el repte de redefinir un model d'in-terculturalitat. Val a dir, com a curiositat, queaquest projecte ha funcionat a Catalunyaperò no a Espanya.

“La crisi està fent crèixer les demandes d’ajut”

4

Breus

La tragèdia de l’exiliEl secretari per a la Immigració delDepartament d’Acció Social i Ciuta-dania, Oriol Amorós, va presentar re-centment el llibre “La tragèdia del’exili republicà català” de l’escriptor iexrefugiat de la Guerra Civil TàrioRubio. Aquesta és una obra divulga-tiva d’història, que explica el dolorque va comportar l’exili per a milersde catalans i catalanes que van haverd’emigrar el 1939, després del triomfde les tropes franquistes. Una emi-gració que es va concentrar sobretota França, Mèxic i en diversos païsosd’Amèrica del Sud. Tàrio Rubio, vanèixer l’any 1920 a les Useres, propde Castelló de la Plana. Als 17 anysva marxar com a voluntari al front deTerol per defensar la República. Eljuny de l’any següent va ser fet pre-soner, circumstància que va marcarl’inici del seu llarg periple per quatrecamps de concentració, un batallódisciplinari de treballs forçats i vuitpresons. Fruit d’aquesta experiènciaés el seu llibre “Per les presons deFranco” (Editorial Cossetània, 2007).També es dedica al col·leccionismede cartells de la Guerra Civil, mate-rials amb què ha organitzat nombro-ses exposicions.

Aprendre català desdel xinès Amb motiu de l’any nou xinès que esva celebrar el passat mes de gener,el Govern de la Generalitat ha publi-cat el material pedagògic “Viure aCatalunya. Aprenem català des delxinès”: un llibre de 205 pàgines ambun CD d’àudio, en català i xinès, ques'adreça a la població d’origen xinèsresident a Catalunya per tal que apren-gui a parlar en català. La metodologiad'aprenentatge es basa en la repeticiói en la possibilitat d'escoltar conversestraduïdes del català al xinès de ma-nera individual, en la línia del sistemahabitual que utilitzen aquestes perso-nes per aprendre idiomes. El materialestà dividit en tres parts: “Informacióbàsica”, “El català, llengua d’acollida”i “Comencem a parlar”. Precisament,aquest darrer contingut és un recull dediàlegs en les dues llengües per prac-ticar. Les transcripcions d’aquestesconverses també es poden consultargratuïtament al web:www.gencat.cat/llengua/viure/xines

VIVIMJUNTS

món: mundoquina: cuálajut: ayuda

crescut: crecidoabast: alcance

hi ha hagut: ha habidoesdeveniments: acontecimientos

atès: atendidodemana: pide

arribat: llegadocreix: crece





12

Pel·lícula:

La clase Direcció: Laurent CantetFrança, 2008. 2h 11’

Ambientada en un institut d’un barri conflictiu de França, la pel·lícula mostra com les actituds s’en·fronten a l’aula. L’estricte sentit de l’ètica del professor trontolla quan els joves comencen a no acceptar els seus mètodes. La clase muestra como las culturas se enfrentan en clase

La clase tasbayan mamac tamqataÂnt wattas natwu-snat di alqisam La classe shows how cul-tures clash in the classroom La clase (Entre les murs) aborde le choc des cultures à l’école

Llibre:

Olimpita Hernán Migoya i Joan MarínNorma Editorial, 2008

Olimpita és un còmic. Tracta sobre una noia filla d’immigrants andalusos que manté una relació amb un senegalès. El guionista i el dibuixant aborden dos grans te·mes socials: la violència de gènere i la immigració. Olimpita trata la violencia de género y la inmigración

Olimpita nata dijan yasad-hac uyxadam atas di alma-wadiâ nal^^aunf ad imhajan Olimpita deals with sexist violence and immigration Olimpita aborde la vio-lence basée sur le genre et l’immigration

Música:

Els millors professors europeusManelDiscmendi, 2008

És el nou grup revelació en català. Tot i que el nom del grup és Ma·nel, cap dels seu components se’n diu. Aquest primer disc, que va sortir a la venda el passat mes de novembre, de seguida es va esgo·tar a les botigues, perquè el grup ja tenia èxit a través d’internet. Manel es el nuevo grupo revelación catalán

Manel dij nagrupu yatakta-cafd di katalunya Manel: rising stars on the Catalan music scene Manel, le nouveau groupe qui monte en Catalogne

Web:

www.diaridebarcelona.cat

Diaridebarcelona.cat és un portal de notícies que té una peculiaritat: totes les notícies són vídeos, amb un format molt curós i professi·onal. Té un apartat on es poden veure notícies en dinou idiomes diferents, amb presentadors pro·cedents d’altres països, entre ells hi ha el xinès, l’urdú, el romanès, el mandinga, l’aranès o l’amazic.Una televisión informativa por Internet

ij natalfaza anraxbar zi lantirnit Informative television via Internet Une chaîne infos sur Inter-net

Blog:

centresocialvic.blogspot.com/

Aquest blog és l’espai a internet del centre social autogestionat La Torratxa de Vic, un dels punts de trobada dels joves. Al blog s’hi publiquen les activitats que hi ha programades, s’hi poden veure fotos, i es pot opinar sobre les acti·vitats que s’han fet i que es faran, la biblioteca, el bar i altres. Blog del centro social La Torratxa

Blog zi cintru nalmujtamaâ Torratxa Blog of the Social Centre La Torratxa Le blog du centre social La Torratxa

Ressenyes

Un barri de pel·lícula

Cultura

Un noi fa de missat·ger a Vic i sovint porta paquets a la plaça d’Osona, al barri que porta el mateix nom. En un dels pisos sempre hi deixa paquets que provenen de l’Índia, d’on també prové la família que hi resideix. A través d’ells el jove comença a conèixer el cinema típic del seu país, anomenat Bollywo·od, fins al punt que

balla una coreografia a la festa d’hivern del barri. Podria ser una història real, però és l’argument de La pel·lícula del meu barri, un projecte de l’ajun·tament de Vic que vol fomentar la cohesió social al Barri d’Osona, a través de la participació dels mateixos veïns. El passat 8 de febrer es van gravar les escenes de la festa final de la pel·lícula i la il·lusió i la complicitat dels veïns van demostrar que el projecte comença a donar fruits.“Aquest projecte em sembla molt bé si ha de servir perquè ens

acostem i perquè desapareguin les barreres”, diu el president de la comunitat de propietaris del Barri d’Osona, Domènec Urpina, “quan es van inaugurar els habitatges, fa 24 anys, tots els veïns eren catalans i espanyols, però ara ha anat arribant gent, i d’altres han marxat. Hi ha noves cultures i s’ha trencat l’ordre de la comunitat”. Urpina es refereix, bàsicament, a la dificultat per comunicar·se, per això li sembla que aquesta pel·lícula és una bona iniciativa.Hayat Karrouch és una de les veïnes que ha col·laborat en la pel·lícula. Tot i que no té un paper gaire destacat al film, tota la seva família s’hi ha abocat. “Fa quatre anys que visc al barri, però fa quinze anys que vinc a visitar els meus pares”, diu Karrouch, “aques·ta pel·lícula és una bona manera per aconseguir que la gent es conegui més, cada vegada hi ha més veïns”. Creu que la pel·lícula marcarà un abans i un després al barri, que hi haurà més comuni·cació, més participació al barri i que “els de fora coneixeran més el barri”, a més, afirma que “no hi ha ningú que vulgui participar i no pugui”. Fa trenta anys que viu al barri i

ha vist molts canvis, sobretot pel que fa a la gent que hi viu. Lluís Canadell reconeix que de vegades costa conviure amb altres cul·tures, però també que sovint les dificultats provenen del desconei·xement, “la pel·lícula facilitarà la relació entre els veïns i ens ajudarà a conèixer·nos millor”. La pel·lícula, que tindrà una durada aproximada d’uns 40 minuts, s’estrenarà per al gran públic el març que ve. A la pre·sentació hi seran presents totes les persones que l’han fet possi·ble, i posteriorment es passarà per les televisions locals.

Els veïns del Barri d’Osona de Vic són els protagonistes d’una pel·lícula, La pel·lícula del meu barri, un projecte impulsat per l’ajuntament de Vic i coordinat amb el barri, que té per objectiu reforçar la participació ciutadana, l’associacionisme i la cohesió social al barri. A més, la pel·lícula vol afavorir la pluralitat cultural en les activitats i projectes que s’hi desenvolupen. Els protagonistes són els mateixos veïns, que en la majoria de casos s’interpreten a ells mateixos, així, la respon·sable del centre cívic fa d’ella mateixa, igual que el president de la comunitat de veïns. Sara Blázquez Vic

La película del Barrio de Osona de Vic ya se está rodando

al filam an radcur di Osona di vic abdan xadman dayas The Barri d’Osona film is now being shot in VicQuartier d’Osona : Silence, on tourne !

g

Cultura

F: X

EVI

QUIR

ANTE



Preguntes Creuades Exposició

Cultura

Les preguntes de l’Ido

En Roger respon:

Com és que estàs tan im-plicat amb els gegants?He nascut amb això, i mira que no tinc cap familiar que hi esti-gui tan implicat. M’agrada molt i m’ho estimo. Hi he crescut. A més, m’ha permès conèixer gent, voltar el país...

Què en penses del menjar italià?M’agrada molt, en menjo moltes, de pizzes i pasta, encara que segur que no és tan bo com el que menges a Itàlia.

Què coneixes d’Itàlia?No hi he estat mai, no te’n po-dria dir gaire res.

Què en penses de mi?Crec que ets un gran exemple. Jo no sé si em seria tan fàcil in-tegrar-me en un altre país. Faria el que sigui per parlar la seva llengua, però sóc massa arrelat.

Si tinguessis la llibertat de decidir, com jo vaig tenir, marxaries de Catalunya?Em sembla que no. Si fos per ne-cessitat potser si. Veure món és maco, però no marxaria a viure a un altre lloc.

L’Ido respon:

Què te va fer venir a viure a Catalunya?Vivia amb la meva dona, cata-lana, a Itàlia i ella volia tornar, s’enyorava, així que vam decidir venir a viure aquí. Jo de seguida vaig trobar feina de llauner.

Com és que et vas involu-crar tant a la cultura catalana?Per poder conèixer la gent s’ha de conèixer la cultura. És molt fàcil jutjar, però has de conèixer bé la gent per tenir una idea encertada. A més, els gegants són una expressió cultural molt important. S’ha de salvaguardar la cultura i les arrels.

Quan fa que ets aquí?Vaig venir l’any 1992, ja fa 17 anys que sóc aquí. Jo venia d’una altra cultura i una altra realitat i encara hi ha coses que em costen d’entendre.

Què en penses de la políti-ca d’aquí?La política és complicada, i més vista per un italià, perquè allà és molt més complicat.

Què en penses de la inde-pendència?Penso que no es pot parlar d’in-dependència política quan s’està parlant de la unitat europea. Però crec que s’ha d’aconseguir l’independència econòmica, i no deixar mai que ens trepitgin la cultura i la llengua. Per a mi aquest tema és una mica difícil d’entendre. Mai sentiràs un italià dir que no és italià.

Les preguntes d’en Roger

Nous calendaris i horaris per conciliar la vida familiarIntentar la conciliació familiar amb el calendari laboral anual i el calendari escolar ac-tuals és pretendre la quadratura del cercle. És imprescindible una reforma dels dos per canviar l’horari feiner de l’adult i els períodes vacacionals familiars de forma pactada com el sistema europeu estàndard. On són les excel·lències del nostre model finlandès que tant ens emmiralla en els informes Pisa i Bofill? Finlàndia imparteix 656 hores lectives anuals i Catalunya 964 amb la sisena hora (308 més). Ells són capdavanters del rànquing europeu en rendiment i nosaltres cuers. No és prioritària la quantitat, sinó la qualitat que configuren progenitors i mestres. Allà, a les cinc de la tarda els pares estan a casa amb els fills per compartir instrucció i educació. No es deslliguen de l’escola i no es veuen obligats a aparcar els fills amb hores extraescolars, davant del televisor o la consola. A les onze tothom descansa per posar-s’hi a les 7 del matí. Cal canviar mentalitats, revisar dates festives en temps laboral. Sobren els ponts ocasionats per diades religioses impròpies d’un estat aconfessional (Reis, Puríssima) o institucionals (Diada, Hispanitat, Constitució). Han de passar totes a caps de setmana o desaparèixer. El dia 2 de gener el món europeu reprèn l’activitat laboral després de deu dies de parada (no el 8-10 gener). Aquesta reestructuració dóna per fer dos blocs de des-cans addicional de 10 dies als alumnes, no als professors: mig febrer (Carnaval) i principi de novembre (Tot Sants) a l’estil francès (els alumnes deficients voluntaris poden fer repàs de matèries bàsiques a l’escola, no per càstig). Això són raons pedagògiques. Els docents podrien preparar el període lectiu següent i fer cursos de formació a canvi de tres setmanes de juliol i l’agost sencer de vacances.El clima posa fronteres: 30 de juny in extremis (millor 3ª setmana) per acabar, i el 7 de setembre per començar el curs, amb un lapsus setmanal després i abans, respectiva-ment, per al professorat. Amb l’alliberament positiu de la dona que abans assumia més exclusivament el rol de mestressa i educadora directa dels fills, han canviat les necessi-tats socials. L’escola no n’és la culpable del conflicte. Recordem l’eslògan ugetista “a les sis, tots a casa”. Siguem europeus amb fets, no paraules i pedaços estèrils.

Ramon Mas Sanglas

ENSENYAMENT

Seguint la línia que caracteritza les exposi-cions del centre cívic Remei-Estadi de Vic, aquest mes de febrer s’ha inaugurat una nova mostra sobre Irlanda. El centre vol obrir la vista a diferents llocs del món, però aquest mes mostra un punt de vista dife-rent, la mirada de Josep Maria Brugera que, tot i que les seves fotografies no tenen res a envejar les d’un professional, no es conside-ra fotògraf, sinó aficionat a la fotografia. La mostra, titulada Éire, pubs & xips es podrà visitar fins al 25 de febrer. Éire és el nom oficial d’Irlanda que, segons l’autor de les fotografies, és terra de pubs i de xips. La mostra és el resultat d’un viatge curt, és una aproximació a una realitat complexa: la d’un país que ha canviat molt en poc temps, amb paraules de Brugera.

La selecció de fotografies que composen la mostra són un primer acostament a la gent i als carrers del país, als seus músics, als seus joves, al seu art, als seus paisatges verds i grisos, al seu ambient. Una mirada diferent que no fuig dels clàssics i tradicionals Tem-ple Bar i la paret dels famosos, una façana que exhibeix grans fotografies de grans músics irlandesos. La música, precisament, tampoc va faltar en la inauguració de l’exposició. The Puffins van ser els encarregats de posar el punt final a l’acte. El jove grup osonenc, encapça-lat per Joana Serrat, va aprofitar l’ocasió per versionar alguns temes de músics irlande-sos, com The Cramberries.

El centre cívic Remei-Estadi de Vic presenta una mostra sobre Irlanda

Una exposición sobre Irlanda en el Centro cívico Remei-Estadi

ij nalmaârid ax Irlanda di Centro civico Remei-EstadiAn exhibition about Ireland at the Remei-Estadi Civic CentreLe Centre civique Remei-Estadi ac-cueille une exposition sur l’Irlande

gLes preguntes




14

UGT. AMIC, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentació i assumptes laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90 UGT. AMIC, Manlleu Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentaciói assumptes laborals.C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

OTG (Oficina de Treball de la Generalitat)C/ Ramon Sala i Saçala, s/n. 08500 VicTel. 93 889 27 67 Hospital General de VicC/ Francesc Pla “El Vigatà”, s/n. 08500 VicTel. 93 889 11 11 CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona)Català i formació d’adultsC/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 VicTel. 93 886 65 88

Càritas ArxiprestalC/ Sant Just, 3. 08500 Vic

RENFETel. 902 240 202

Autobús urbàTel. 93 889 25 77

Estació d’autobusosC/ Pare Gallissà, 4. VicTel. 93 889 19 17

Guàrdia UrbanaTel. 93 885 00 00

Mossos d’EsquadraTel. 93 881 57 00

BombersTel. 93 886 25 25 oficinesTel. 93 885 10 80 urgències

Oficina de Català de ManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93 851 50 22

Deixalleria Municipal del VerdaguerP.I. El Verdaguer. C/ Eduard Rifà, s/nTel. 93 850 75 23

Consorci del LluçanèsC/Vell, 3Santa Creu de JutglarTel. 93 888 00 50

Consell Comarcal d’OsonaC/Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 5Vic.Tel. 93 883 22 12

Ajuntament de VicC/ de la Ciutat, 1. 08500 VicTel. 93 886 21 00

Ajuntament de ManlleuPlaça Fra Bernardí, 6Tel. 93 850 66 66

Ajuntament de TorellóC/Ges d’Avall, 5Tel. 93 859 10 50

Ajuntament de CentellesC/ Nou, 19Tel. 93 881 03 75

Consolat de l’EquadorC/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de la República de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: [email protected]

Consolat de l’ÍndiaC/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: [email protected]

Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de PolòniaAv. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234Correu electrònic: [email protected] www.kgbarcelona.org

Consolat de RomaniaC/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108Correu electrònic: [email protected]

Consolat de la República del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTel. 932009722

Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Llengua

InstItucIons consoLats estRangeRs a BaRceLona

consorci per a la normalització LingüísticaPla de Balenyà 30-32. 08500 VicT. 93 886 65 88

guia de serveis

Guía de serviciosArguid anwamàawan

Guide des servicesGuide to services

aPunts De LÈXIc

El forner o fornera és la persona que té per ofici fer o vendre pa...Entre el material que utilitza hi ha:

La pastera

El tallant i la creixidera

El sedàs

La pala de forner

El piròmetre

Parlem d’oficis...

1. L’establiment especialit-zat en la venda de pa es diu ‘forn de pa’ o ‘fleca’.

Ex: He anat a buscar una barra a la fleca.Ex: Vés a buscar un pa rodó al forn de pa

2. La paraula bollería en català es diu brioixeria.

Ex: M’agrada molt la brioixeria, sobretot els croissants i les ensaï-mades.

3. La biscota és un pa cuit en motlles, tallat a llesques, torrat i envasat.

Ex: Aquestes biscotes són massa torrades.

4. La bossa de pa o coixi-nera de pa és una bossa de roba de forma quadran-gular o allargada, que serveix per anar a comprar el pa o per guardar-lo a la cuina.

Lengua Vocabulario del panaderototaLaYt (IRas) almustalahat an wani ixad-man di afarran

Language Vocabulary of the bakeryLanguePetit lexique de la boulang-erie



El que sembla una simple combinació de ginebra i tònica, amaga a darrere una bona preparació, on cada petit detall converteix el gintònic en una litúrgia de la nit i no tant de nit, darrerament ha passat de ser una beguda antiquada a convertir-se en una beguda de moda.Agafem un copa de còctel o un got ample –tipus– sidra el posem ben ple de glaçons de gel i amb una cullera de còctel o un estri llarg i prim remenem el gel per així refredar la copa, a continuació unes gotes de llimona i agafem un trosset de pell de llimona, primer la freguem per la part superior de la copa, i després amb dues pinces –o sinó fent uns petits talls a la pell de la llimona– agafem la pell i l’anem estirant i arrugant just en la part superior de la copa, així veureu com augmen-ta l’aroma de la llimona.Agafeu la ginebra que us agradi, la mesura aproximada serien dos gots xarrups petits, és important no posar-ne gaire, a continuació obrim la tònica i la posem a poc a poc i en comptes de posar-les directament posem la cullera del revés i que la tònica piqui contra la cullera, abans de posar-la tota remenem be el gintònic i la resta de la tònica, alguna gent també hi posa dues gotes, no més, d’angos-tura, li dóna un toc més aromàtic, i ja tenim llest un gintònic preparat a consciència. Ja veureu com encara que tingui els mateixos ingredients no té res a veure amb el gintònic sense preparar, aquell de got de tub amb un pim de ginebra i un pam de tònica amb un tros de llimona.La ginebra va al gust, actualment se’n troben moltes varietats, per aconsellar tenim la Ci-tadelle, la London i també la Hendrick’s que també es prepara amb cogombre, a part la clàssica Bombai shapire. Pel que fa a la tònica, a part dels conegudes, tenim la Free Indian.El perill de provar un bon gintònic o de pre-parar-lo és que segur que entreu en el món del gintònic, un lloc de difícil sortida.

*

La cuina d’en CamilQuè fem aquestcap de setmana?

El gintònicCal anar fins a Vilanova de Sau, al peu de la serralada de les Guilleri-es, per veure el pantà de Sau, que juntament amb el de Susqueda i el del Pasteral, forma part d’un sistema de tres pantans que uneix la comarca d’Osona amb la de la Selva. Són moltes les persones que s’animen a visitar l’embassament, sobre tot quan el temps és bo i per-met gaudir d’una vista immillo-rable. Sol ser un espai de trobada per a excursionistes, pescadors i aficionats de la natura. L’embassament de Sau té una llargada de 17 quilòmetres i 3 quilòmetres d’amplada, amb una capacitat màxima de 165, 26 hm3, i fins i tot s’hi poden practicar esports nàutics. Es va inaugurar l’any 1962, i l’aigua va cobrir el poble de Sant Romà, les restes del qual, especialment el campanar de l’església romànica del segle XI, són visibles quan el nivell de l’aigua embassada és baix. Malau-radament, és el que va passar amb la sequera de l’any passat, quan el nivell de l’aigua va baixar tant que es podia veure el campanar sencer, i fins i tot es podia visitar la resta del poble, que va quedar al descobert. El campanar romànic és un dels atractius del pantà, ja que, normalment, quan no és època de sequera, enmig de l’aigua embas-sada, es pot veure la seva punta com sobresurt de l’aigua. Aprofitant el desnivell geogràfic que presenta el riu Ter en creuar les Guilleries s’hi van construir als anys 60 dos grans embassaments,

el de Sau i el de Susqueda, enca-ra que només el pantà de Sau

resta inclòs a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.

La superfície de la conca que nodreix d’aigua l’embassament de Sau és de 1.663 quilòmetres qua-drats. Uns 1.520 corres-ponen a la conca del riu Ter i dels seus afluents i

de la resta, 138 quilòme-tres quadrats corresponen

a d’altres drenatges naturals dels vessants de l’embassa-

ment, i 5 quilòmetres quadrats pertanyen a la superfície inundada. L’embassament de Sau és allargat i la seva longitud màxima és de 18 quilòmetres. Avui, la vall de Sau està dominada per la immen-sa taca blava de l’embas-sament que emmiralla els cingles del Collsaca-bra i permet recordar com havia estat fins els anys cinquanta, quan el Ter baixava lliure entre prats, ponts romànics i boscos encantats. Si el nivell de l’aigua ho permet, val la pena acostar-se a l’església de Sant Romà de Sau, que durant molts mesos a l’any

queda encan-tada sota les aigües. Aquest indret té al-guna cosa

mà-gica: en l’ambi-ent sura la vida que les profundes aigües engoliren. A més, la immensitat dels cingles del Collsacabra, amb el Puig de la For-ça com a primer bastió d’aquests murs gegantins, corprèn. El pantà de Sau, tot i ser creat per la mà de l’home, és un dels princi-pals atractius del territori. S’albira a vista d’ocell des d’indrets privi-legiats com els cingles de Tavertet o el Salt de la Minyona. Abunda la vegetació mediterrània, en especi-al boscos com alzinars o rouredes. El massís de les Guilleries ha estat cantat pels poetes del segle XIX i convertit en escenari d’històries i llegendes, moltes d’elles relacio-nades amb bandolers com Joan de Serrallonga.

Anem a l’embassa-ment de SauÉs una de les sorti-des més clàssiques per fer a la comar-ca d’Osona, anar a l’embassament de Sau, que està situat al terme municipal de Vilanova de Sau, al peu de la serrala-da de les Guilleries, i que pertany a la conca del riu Ter. Sara Blázquez Vilanova de Sau

La cocina de CamilEl gintoniccozin an Camiljintunik

Camil’s cuisineThe gin and tonicLa cuisine de CamilLe gin tonic

Vamos a visitar el pantano de Sau

yalah anah anassara gha albaraj an SauWe visit the Sau reservoirÀ la découverte du Lac de Sau

g

http://cuina.camilros.cat/

F: Sara

Blá

zquez


Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活 Noticies

Què opina de la comunitat equatoriana que viu a Cata-lunya i a Osona?Els equatorians que han vingut a Catalunya han vingut a esforçar-se, a treballar, a descansar el temps just i a adquirir els costums que hi ha aquí. Com tots els equatorians, els caracteritza la calidesa, l’entu-siasme, i sempre estan units amb el seu nucli, tot i que els agrada compartir-ho tot amb els catalans.

Com són les relacions amb la Generalitat i amb els ajunta-ments?Tenim unes excel·lents relacions amb la Generalitat, i amb l’alcalde també, ens té un afecte especial. Una de les persones més obertes amb nosaltres és el senyor Carod Rovira, tots els consellers ho són, i també mantenim una relació excel·lent amb el Secretari per a la Immigració, Oriol Amorós. Fa po-ques setmanes va haver una agres-sió a unes persones compatriotes nostres, i nosaltres les vam recolzar, però la nostra sorpresa va ser que la Generalitat també les va recolzar, fins i tot van posar una acusació particular contra els agressors. Això és molt important. La veritat és que no ens podem queixar del

suport de les institucions del país. A més, vull aprofitar per comuni-car una cosa: disposem de beques per a equatorians que resideixen a Catalunya i que tinguin estudis musicals a l’Equador. És a dir, si hi ha algú que viu aquí però que té estudis musicals de l’Equador, per pocs que siguin, només s’ha de posar en contacte amb nosaltres, podrà continuar els seus estudis i dedicar-se a allò que li agrada.

De vegades es diu que les persones provinents d’Amè-rica Llatina són les que més els costa parlar el català. Què n’opina?És cert, ens costa molt. Això no vol dir que no vulguem, però ens costa. Molts de nosaltres tenim professors i fem parelles lingüístiques. Ara, els representants de CiU han agafat tots parelles lingüístiques i jo, per exemple, sóc parella d’un d’ells. Em costa una mica, i a més jo treballo envoltat de persones procedents de l’Equador, o sigui que no puc practicar gaire el català. El que ens trobem és que l’entorn no ens ajuda gaire. A més, nosaltres tenim una arrel molt gran amb el nostre país, i canviar de llengua és com negar la nostra pàtria. De totes maneres, jo

animo a tots els equatorians a parlar català, sobre tot per respecte a la so-cietat que ens ha acollit, als catalans els agrada molt que parlem la seva llengua, hem de fer un esforç.

Què en pensa del tema del retorn voluntari?Penso que no ha funcionat com el govern espanyol pensava que funcionaria, s’hi han adherit molt poques persones. Les persones que s’acullen al retorn voluntari ja no poden tornar en molts anys aquí, aquest és el problema. Nosaltres som experts en crisis, venim d’un país amb dificultats i ara, molts dels equatorians que són a Catalunya ja s’han fet la vida aquí. És cert que ara hi ha problemes econòmics, però si marxen, no saben si serà pitjor la situació que es trobaran a l’Equador, és per això que pocs marxen, i que el projecte no ha tingut acollida. I estic convençut que ens sortirem, com sempre, ho hem de veure com una oportunitat per donar força als cata-lans, per ajudar-los. També ens hem de donar suport entre nosaltres.

Quin missatge enviaria als equatorians catalans?Que siguin optimistes, que ens en sortirem d’aquesta crisi, com

sempre hem fet. I que aprofitin aquesta situació per donar suport als catalans, per formar-se i que no es preocupin.

Què creu que haurien de saber els catalans sobre l’Equador que no saben?Han de saber que els equatorians són gent molt treballadora, igual com són ells, i que tenim ganes de relacionar-nos amb ells. De vegades es té una idea distorsionada de la gent d’Amèrica llatina, es relacio-na amb coses desagradables, però jo convido a conèixer-nos, així veurem que no tots som així, que tenim moltes coses positives per compartir.

Societat

“Els catalans i els equatorians som molt semblants: senzills i solidaris”

g

Freddy Arellano és el cònsol de l’Equador a Barce-lona, representa la comunitat equato-riana a Catalunya. Se sent bé a Bar-celona i assegura que els catalans i els equatorians ens assemblem més del que ens pensem. Tot i així, representa una de les comu-nitats que més els costa parlar català, “volem però ens costa, tenim una ar-rela molt gran amb el nostre país”, diu. Sara Blázquez Barcelona

F: Sara

Blá

zquez

“Los ecuatorianos y los catalanes somos muy pare-cidos”

`` ikwaturyanut di kata-lanan antamcabah attas ´´“We Ecuadorians and Cata-lans are very similar”« Les Équatoriens et les Catalans ont beaucoup de choses en commun »

Com se sent a Barcelona?Em sento molt bé, molt a gust. La societat catalana és molt agradable i ens tracta molt bé. Té dues carac-terístiques molt importants, que són la senzillesa i la solidaritat. Són, també, característiques molt equa-torianes. En el fons, els catalans i els equatorians som molt semblants, som treballadors, senzills i solidaris.

Quines són les seves expec-tatives al consolat?L’objectiu és aconseguir un major in-tercanvi entre Catalunya i l’Equador. Això s’aconsegueix, per exemple, donant suport a tasques com les que fa l’Associació d’Equatorians de Ca-talunya Comarca d’Osona (AECCO). Tenen iniciatives molt interessants i duen a terme molts projectes. Jo ja he estat a Osona en dues ocasions: en un torneig de futbol que va organit-zar l’associació i fa poc, a la inaugu-ració que es va fer sobre l’Equador al Centre cívic Remei-Estadi. Estava molt bé, hi havia un mapa molt explicatiu, fotografies. L’objectiu és que ens coneguin més a fons, el que passa que no tenim gaires mitjans econòmics. Hem de fomentar la cul-tura i aconseguir formació específica per als equatorians que s’han quedat sense feina.




18

Treballa amb dignitat. Assessoria Laboral de l’UGT d’Osona. Pep Camprubí

Entrevista a Paco GodoyResponsable de salut laboral de l’UGT-SICO d’Osona

gTRABAJA CON DIGNIDADEste mes, resolvemos con-sultas IXEDDEM SE’L ÄZZdi achara an jawab xi saqsan

WORKING WITH DIGNITYThis month, we resolve your queriesUN TRAVAIL DIGNECe mois-ci, nos réponses à vos questions

L’Emili de Vic ens fa la se-güent consulta:”¿Ahir l’em-presa em va dir que em feien fora perquè l’empresa anava molt malament i que ja no tornés més. Pot fer-ho?”Atenció: l’acomiadament verbal, és a dir, sense entregar la carta d’acomiadament és improcedent. L’Estatut dels Treballadors obliga l’empresa a entregar una carta d’acomiadament explicant fil per randa els motius de l’acomi-adament. En el teu cas, el primer problema és que no hi ha cap docu-ment per escrit que certifiqui que tu no has d’anar a treballar més. Això significa que una empresa amb mala fe, podria al·legar que has estat tu, per voluntat pròpia, qui no ha anat a treballar. Per tant, en aquestes situacions el millor que es pot fer és exigir la carta d’acomi-adament o un document escrit per l’empresa que ens doni permís per no anar a treballar mentre l’empre-sa no hagi redactat la carta. Si, tot i així, l’empresa es nega i us fa mar-xar sense cap escrit, heu de remetre un burofax amb rebut de notifi-cació exigint a l’empresa que us entregui la carta d’acomiadament per escrit. El burofax és l’escrit que enviarem a través de l’Oficina de Correus, la qual comunicarà en persona a l’empresa aquest escrit i, a la vegada, ens notificarà si l’empresa l’ha rebut, si s’ha negat a recollir-lo, si li han deixat l’avís i no ha anat a recollir l’escrit, etc. En funció de si l’empresa respon o no el burofax i ens comunica per escrit l’acomiadament, la via i els

arguments per fer la reclamació judicial seran diferents. Si no hi ha carta per escrit, tenim 20 dies per interposar demanda al·legant la improcedència de l’acomiadament perquè no tenim carta d’acomi-adament i per tant no se’ns han comunicat les causes (el motiu) de l’acomiadament. Si l’empresa respon el burofax i, en el teu cas, ens comunica que l’acomiadament és per motius econòmics, produc-tius o d’organització, també tenim 20 dies per presentar demanda d’acomiadament al·legant que els motius que fa constar l’empresa no són certs, per exemple, o no són suficients per acomiadar-te.

L’Emili de Vic ens torna a fer la següent consulta: “l’empresa només em dóna una part de la indemnit-zació mínima. Ho pot fer també?”Pel que ens expliques Emili, deduïm que l’empresa t’acomiada per causes objectives. Què vol dir? Significa que l’empresa, per una situació produïda pel mercat, per la facturació, per una baixada de co-mandes, per una situació reiterada de pèrdues en els seus comptes, etc, ha de prescindir dels teus serveis: t’ha d’acomiadar. Seria una situació que no deriva de la teva actuació, sinó més aviat de la situació de mercat, econòmica o de la produc-ció de l’empresa. Ara bé, l’empresa ha d’al·legar de forma exhaustiva tots i cada un dels motius, les dades econòmiques, productives o de facturació que al·lega i acreditar-

ho amb documentació econòmica. La carta haurà de fer referència fil per randa i demostrar els proble-mes que obliguen a l’empresa a acomiadar-te. En segon lloc, l’empresa t’ha de donar un preavís, és a dir, t’ha de donar la carta amb 30 dies d’antelació. Alerta! si us volen fer signar la carta de comunicació de l’acomiadament feu constar la data que us la comuniquen o mireu que la data de la carta sigui la mateixa data que us la comuniquen, perquè si l’empresa no dóna els 30 dies de preavís, els haurà de pagar.Així mateix, en el mateix mo-ment que us ho comuniquen us han de pagar la indemnització de 20 dies de salari per any treballat. No obstant, única i exclusivament en empreses de menys de 25 treba-lladors, el 40% de la indemnització la paga el Fons de Garantia Sala-rial. Aquest 40% us el pot avançar l’empresa i després el pot reclamar al fons de garantia salarial, demos-trant que ja us l’ha pagat. Per tant, entenem que en el teu cas, Emili, l’empresa només et vol pagar el 60% de la indemnit-zació de 20 dies de salari per any treballat amb un màxim d’una anualitat (com a màxim, podràs cobrar la quantitat corresponen a un any del teu salari). I també alerta! Tens 20 dies per presentar demanda reclamant que les causes que al·lega l’empresa no són cer-tes, ni suficients o que l’empresa no les demostra. Si és així, l’empre-sa s’arrisca a haver de pagar-te 45 dies per any treballat.

Quina és la funció d’un del-egat de prevenció de riscos laborals?Vetllar per la seguretat dels treba-lladors a l’empresa i fer complir la llei de prevenció de riscos laborals, col·laborant amb l’empresa i acompanyant els tècnics.Quines són els principals riscos que cal prevenir?Cada sector presenta riscos dife-rents. Per exemple els treballadors del metall poden patir lesions a causa de moviments repetitius, lumbàlgia, enganxades... i els de la construcció per caigudes a dife-rents nivells, entre d’altres.De quins mecanismes disposa el delegat de pre-venció per fer complir la normativa?Poden realitzar visites als diferents llocs de treball per tal de detectar possibles anomalies, recavar infor-mació dels treballadors que puguin patir- les, comunicar aquestes ano-malies a l’empresari, ser informats pels responsables de la prevenció a l’empresa. Variaran en funció de la modalitat per organitzar l’activitat preventiva que tingui l’empresa. Mitjançant l’assessorament als responsables, tècnics del nostre sindicats en aquesta matèria. I si això continua essent insuficient denunciar-ho a inspecció.

Existeix algun altre re-curs?Actualment les empreses amb sancions de riscos laborals greus, apareixen, una vegada sanciona-des, al DOGC, i cada tres mesos a la pàgina de la Generalitat. A més, la Generalitat disposa d’una via per comunicar al Departament de Treball les situacions que detecti al carrer, en establiments públics o privats, que posin en perill la se-guretat i la salut dels treballadors que hi estiguin prestant servei.http://www.gencat.cat/treball/contacte/bustia_colaboracio_ciuta-dana/index.htmlLes últimes dades pub-licades apunten a una baixada de la sinistralitat. A què creu que es degut? Si, és veritat que l’estadística indica una baixada dels accidents laborals, concretament la comarca d’Osona ha passat de 3.592 acci-dents lleus a 3.074, del 2007 al 2008, ara bé, i des del sindicat creiem que la baixada de la sinistralitat no es deu a la millora de les condici-ons laborals sinó a la baixada del nombre de població activa.

L’Emili de Vic ens torna a fer la següent consulta: “l’empresa només em dóna una part de la indemnització mínima. Ho pot fer

Pel que ens expliques Emili, deduïm que l’empresa t’acomiada per causes objectives. Què vol dir? Significa que l’empresa, per una situació produïda pel mercat, per la facturació, per una baixada de comandes, per una situació reiterada de pèrdues en els seus comptes, etc, ha de prescindir dels teus serveis: t’ha d’acomiadar. Seria una situació que no deriva de la teva actuació,

Així mateix, en el mateix moment que us ho comuniquen us han de pagar la indemnització de 20 dies de salari per any treballat. No obstant, única i exclusivament en empreses de menys de 25 treballadors, el 40% de la indemnització la paga el Fons de Garantia Salarial. Aquest 40% us el pot avançar l’empresa i després el pot reclamar al fons de garantia salarial, demostrant que ja us l’ha pagat. Per tant, entenem que en el teu cas, Emili, l’empresa només et vol pagar el 60% de la indemnització de 20 dies de salari per any treballat amb un màxim d’una anualitat (com a màxim, podràs cobrar la quantitat corresponen a un any del teu salari). I també

lladors, el 40% de la indemnització la paga el Fons de Garantia Salarial. Aquest 40% us el pot avançar l’empresa i després el pot reclamar al fons de garantia salarial, demostrant que ja us l’ha pagat.

mandes, per una situació reiterada vol pagar el 60% de la indemnització de 20 dies de salari per any treballat amb un màxim d’una

Treball

“La meva feina és vetllar per la seguretat dels treballadors”

Entrevista a Paco Godoy, re-sponsable de Salud Laboralamsawar ak Paco Godoy almasul nasahat ixadaman

Interview with Paco Godoy, head of Health in the Work-placeUn entretien avec Paco Godoy, responsable de l’Inspection du Travail en matière sanitaire

g

Aquest mes, resolem consultes



Tot i que el Bar-ça segueix sent el gran favorit en aquesta Lliga de Futbol dels Països Catalans,

i l’Espanyol segueix sent el primer per la cua, s’escurça la diferència. D’ençà de la publicació de l’últim número de la Revista Mà, només s’ha jugat un únic partit d’aques-ta lliga que enfronta els equips de Lliga BBVA dels territoris de

parla catalana, el Barça-Espanyol, que va acabar amb la inesperada victòria dels periquitos i que, tot i que encara van últims, ja sumen 4 punts.

Classificació Partits Punts jugats

1 Barça 5 122 València 5 73 Mallorca 5 64 Villareal 4 55 Espanyol 5 4

Lliga de futbol dels Països Catalans (LFPC)

EsportCAT

Esports

gEn esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the Catalan-speaking territories playCe championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Bar. Esp. Mall. Val. Vill.Barça 1-2 1-2Espanyol 1-2 3-0 2-1 Mallorca 3-1 3-0 2-0València 4-0 3-1 Villarreal 0-0 3-3

Taula de resultats

Pla personal d’entrenament IIFuncions cardiopulmonarsRegistre de la capacitat pulmonar:• Apnea inspiratòria: Es tracta de mesurar el temps que podem aguan-tar sense respirar un cop feta una inspiració màxima.• Apnea espiratòria: Es tracta de mesurar el temps que podem aguan-tar sense respirar un cop feta una espiració màxima.• Freqüència respiratòria: Es tracta de comptar les respiracions (només les espiracions) que fem en 1 minut en situació de repòs.Registre de les pulsacions:• Pulsacions en repòs: Les podem trobar entre la cella i l’orella, al coll, al canell o directament al cor (sota el pit esquerra)• Pulsacions en activitat: La Freqüència Cardíaca Màxima (100%) es calcula mitjançant la següent fórmula: 220- edatSi volem saber si una activitat la fem a una certa intensitat, haurem de restar les pulsacions en repòs, calcular el percentatge i tornar a sumar les pulsacions en repòs.Exemple de persona de 40 anys i 80 pulsacions/minut de repòs:Intensitat 100% (màxima): 220-40 igual 180p/mIntensitat 50% (mitja): 180-80 igual 100, (50% de 100 igual 50), 50+80 igual 130p/mIntensitat 75% (alta): 180-80 igual 100, (75% de 100 igual 75), 75+80 igual 155p/mRegistre de la tensió arterial: Ens la indicarà un aparell de mesurar la pressió sanguínia.Màxima: El valor més alt. / Mínima: El valor més baix.

Eduard Soler

Salut i Esport

Sara Blázquez Vic

El Manlleu, el Ruideperes, el Rodenc, el Sant Julià, el Folguero-les i el Malla. Aquests són alguns dels equips que juguen en la Lliga de Futbol Aficionat d’Osona, que ara fa tres anys, comparteixen calendari amb un nou equip, l’Amic. Una iniciativa de l’associa-ció Amic Amazigh per lluitar per la integració a través de l’esport. Tots els jugadors de l’equip són d’origen marroquí, tot i que tam-bé hi ha tres nois que provenen de l’Àfrica subsahariana i dos de l’Amèrica Llatina. “Volíem participar en una lliga d’aquí, però ens va costar molt entrar-hi”, diu Aziz Bouzian, un dels quatre delegats de l’equip, convençut que era perquè no els coneixien. De fet, fins i tot es van fer unes votacions, i uns sis equips van votar en contra de l’entrada d’aquest equip. Ara, però, després de tres anys, la relació amb els altres equips és bona, segons diu Bouzian, “ara ja ens coneixen”. Fins i tot hi ha algun equip que ja s’ha fixat amb algun dels juga-dors d’Amic i l’ha fitxat. Actualment, l’Amic està en novè lloc de la classificació. La lliga consta de 15 equips. “No som ni bons ni dolents”, diuen, tenen una mitjana de 2,3 gols per partit, ja que n’han marcat 44. A diferència dels altres equips,

l’Amic no té un camp propi. Juguen al Remei, però l’han de llogar, cuidar-lo, preparar les instal·lacions...L’objectiu de crear l’equip era co-nèixer gent, passar bones estones fent esport i fer alguna activitat amb els catalans, “nosaltres també som de la comarca, quan no ens coneixien costava, però ara ja for-mem part de la lliga”, diu Bouzian.“Nosaltres ens presentem com gent d’aquí, són els altres jugadors que ens veuen com si fóssim gent de fora, tot i que el partit de tor-nada sempre es juga a Vic, i no al Marroc!”, bromeja el delegat. L’experiència és molt positiva per a aquests jugadors, “donem a conèixer joves jugadors, integrem l’equip a la comarca, a més, tenim gent que només es relaciona a través del futbol”. Ara, però, Amic també nota la crisi, “aquest any és complicat, alguns jugadors no treballen, d’al-tres han tornat al Marroc...”. Però tot i així, no deixaran de lluitar,

com han estat fent fins

ara.

Jugadors del Marroc formen un equip a la Lliga d’aficionats

g

Esport a Osona

Un equipo de origen marro-quí juega en la Liga de Futbol Aficionado

ij nagrupu natcama zi al-maghrib irira di liga natcam-ma nalhawwatA team of players of Mo-roccan origin play in Ama-teur Football LeagueUne équipe d’origine marocaine participe au Championnat de football amateur

gEl plan personal de en-trenamientoij nalxutta fardiya natri-namiento

Personal training planUn programme d’entraînement personnel

Compte amb el barat, que et sortirà car!

El govern espanyol ha aprovat una agenda d’ex-pulsió dels immigrants sense papers que estan a l’Estat. Considera

que són un pes per l’Estat, sobre tot els magribins, perquè pensen que els surt més barata la seva expulsió, perquè sabem que el Marroc és a prop. S’han oblidat que gràcies a aquests treballadors han arribat també a la millora econòmica. Ara, apliquen agendes de retorn als immigrants legals, i l’expulsió pels il·legals, però han oblidat que el col·lectiu immigrant, i sobre tot els marroquins, han contri-buït sempre amb generositat, abnegació, al desenvolupament econòmic del país. I no pot ser que ara siguin el primer objec-tiu, un procediment urgent per afrontar la delicada etapa que viu l’economia del país actualment. Ara, amb aquesta agenda, crearan problemes, sobre tot amb el Mar-roc, que és un país veí, i que es con-sidera aliat estratègic a tots nivells: econòmic, de seguretat i història. L’Estat espanyol ha de millorar les relacions amb tots els països del nord d’Àfrica, i sobre tot amb el Marroc. És el moment de buscar mercats i tancar pactes comercials, per moure el producte local. Demano al govern català que sigui prudent i que no vagi en la matei-xa direcció que el govern central, que segur que rectificarà això.

OPINIÓ

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat multi-lingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol do-nar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvinguts. Té una tirada de 15.000 exemplars i es reparteix a la comarca d’Osona.

Revista Mà Febrer 2009www.revistama.cat

MohamadiBouziane

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!

“M’agrada el futbol i sóc del Barça”

L’Ibrahima Diao és a Vic des de l’any 2007. Va venir des del Senegal per treballar i, com molts, va trebal-lar en empreses càrnies. Li agrada molt Catalunya, “els catalans col·laboreu molt amb els immigrants, i ens integreu, aquí em sento molt bé”. Se sent tan bé que ja es vol quedar aquí i que, tot i que no fa ni dos anys que és aquí, ja parla el català força bé. “La llen-gua és molt important, a la gent li agrada molt que parlem el català”. L’Ibrahima Diao sempre va amb una gorra amb l’escut del Barça, “m’agrada molt el futbol i abans de venir a Catalunya, ja era del Barça”. Ara, l’Ibrahima només es-pera trobar feina i poder estar tranquil. %

Ibrahima Diao29 anys

“Me gusta el futbol y soy del Barça” `` ataâjibayi atcamma nac zi al barça ´´

“I like football and I sup-port Barça” « J’aime le foot et j’adore le Barça »

En contra de la expulsión de los magrebíes

aqanagh didda attard im-aghrabiyan Against the expulsion of MaghrebinsMettre fin à l’expulsion des immigrés d’origine maghré-bine

g

Revista Mà 12 Osona

Documents

Transcript of Revista Mà 12 Osona