F O M E N TDE LES ARTSDECORATIVES

MAIG 1935

Q, 9S.

El vostre aparellde cinema familiarha d'ésser

Distribuidorpera Espanyai Colònies:

Ge mà Ramon C rtePasseig de Gràcia, 78

Te I èf. 78662

Barcelona

ROLEXLa gran marca mundial.Fabricació suissa d'alta precisió.

Mono-Film 9 , i 16 m/m.Bi-Film 9 jz i 16 m/m•250-400 i 500wafs-Funcionament ultra silenciós•

Màxima fixesa en la projecció

BUTLLETÍDEL

FOMENT DE LES ARTS DECORATIVESDIRECTOR: JOSEP MAINAR - REDACCIÓ: AVINYÓ, 30, PRINCIPAL.. TELÉFON 24325

Any 1 Barcelona, Maig del 1935 Núm. 5

Els Cursets Monogràfics de Tècniques de la Decoració iniciats el mes de març,

continuen desenvolupant -se en mig del més gran interès. L'aspecte d'animació que

ofereix la nostra sala d'actes palesa ben eloqüentment que els variats procediments

i les tècniques explicades en les lliçons són copsats amb el major interès per un

públic constant i fidel.

El caràcter didàctic d'aquestes tasques de l'entitat, que ens complauen tan ín-

timament perquè el seu rendiment eficient és a la vista de tots, és actualment un

dels caires més remarcats de l'actuació del Foment i això permet constatar que

&porta, cada vegada més, nous contingents de matriculats i de socis al nostres ren-

gles.

El viatge a Londres que, patrocinat per la nostra entitat, se celebrarà el mes

vinent per tal de visitar els museus i colleccions particulars més importants d'aque-

lla capital, ha estat acollit tan falaguerament entre els nostres associats que saben

l'interès i la vàlua de les colleccions angleses, i el que ofereix una urbs tan impor-

tant en diversos aspectes com és la metròpoli anglesa, que hom preveu la possibi-

litat de cloure la inscripció molt abans de la data assenyalada com a límit. Aquest

viatge, doncs, tindrà el mateix èxit que el que assoliren anys enrera els efectuats

a París i a Itàlia, organitzats també pel Foment, amb objectius d'alt interès de cul-

tura artística, dintre el caràcter de confraternitat que tenen els actes de l'entitat, i

que no exclouen el gaudi d'un viatge de plaer.

La celebració de la Festa Anual que s'escaurà aquest mes de maig vi»,drà a

ésser dones el millor resum d'aquesta sèrie d'actes, i esperem que serà un reflex

fidel d'aquest companyonatge que es manifesta activament en el transcurs de le vidade l'entitat, de la qual podem sentir-nos satisfets per la collaboració que tots hipresten ben fervorosament.

. l

Bufllefí (le! Foment de les Arts Decoratives

XIX FESTA ANUALEl Consell Directiu us convida a cele-

brar la nostra Festa Anual, que s'escauràel vinent dia 19 de maig en un indret tanpintoresc com és Santa Fé del Montseny,donant un major encís a la bella festa queens aplega cada any en una mateixa taula.Enguany ha estat designat el nostre con-soci senyor Alfons Serrahima per a realit-zar la Copa d'honor commemorativa de laXIX Festa del Foment.

A fi de donar un especial relleu a la nos-tra diada, figuraran en el parament de lataula unes magnífiques figures en terracuita, originals del nostre consoci l'escul-tor Josep Granyer, les quals seran sorteja-des després entre tots els assistents.

Confiem que la companyonia es reflec-tirà com sempre en aquesta Festa de ger-manor, i que ens veurem acompanyats perun bon nombre d'associats.

EL VIATGE DEL FOMENT A LONDRESVisita als Museus i colieccions particulars, del 16 al 29 de juny del 1935

No cal insistir sobre l'interès de les col-leccions artístiques que radiquen a la ciu-tat de Londres. Prou sabut és que la ca-pital anglesa pot resumir en qualsevol mo-ment la història de l'art sencera.

El que sí cal dir, és la gran quantitatde dificultats que existeixen per a visitar-les d'una manera prou científica que equi-valgui a llur coneixement.

El primer motiu expressat ha induït elFoment a patrocinar un viatge a base deles visites als Museus de Londres i a al-gunes de les seves més famoses col•leccionsparticulars. Aquest és un fet que creiemha de merèixer la màxima atenció dels nos-tres associats, ja que d'ell poden despren-dre -se'n ensenyances importants, amb l'ali-cient de la companyia de membres de lanostra entitat.

Tenint present, però, les dificultats quehem esmentat, el Foment ha cregut impres-cindible d'investir l'excursió amb unes cer-tes garanties que, assenyalant un dels mésbons auguris de la visita londinenca, n'as-segurin un esdeveniment cultural de pri-mer ordre.

Aquestes garanties consisteixen en re-caure la direcció artística del viatge sobreles personalitats de Santiago Marco i Jo-sep Gudiol, els quals, des de les seves par-ticulars especialitats en l'art i la història,aniran informant seguidament als expedi-cionaris de tot el que s'ha catalogat enaquest programa nostre, amb mires a unperfecte eclecticisme.

Amb això, el Foment de les Arts Deco-

ratives, ultra portar a cap un acte en con-sonància amb el seu historial magnífic,aporta als seus associats una ocasió per afer-se amb l'enorme interès dels museusbritànics que amb la seva grandiositat te-nen un indiscutible desavantatge pels quiels visiten sense l'orientació dels seus co-neixedors.

A l'objectivitat del viatge no cal dir ques'hi afegeix el fet d'un sojorn de nou diesa Londres, les tardes de sis dels quals se-ran lliures per als expedicionaris.

Corolari d'aquesta excursió és la visitacol-lectiva a la cèlebre Cambridge i als méstradicionals monuments de la capital del'Imperi Britànic.

En oferir -vos la possibilitat d'aquestavisita als Museus de Londres i a algunesde les seves més famoses col-leccions par-ticulars, el Consell Directiu us fa presentel seu alt interès tot recomanant d'efec-tuar el més aviat possible la vostra ins-cripció a causa de la limitació de les pla-ces. D'acord amb "Viatges La Publicitat",entitat col•laboradora d'aquest viatge col-lectiu, els socis del Foment de les ArtsDecoratives gaudiran d'un descompte es-pecial del 5 % sobre els preus assenyalatsen les condicions generals compreses en elfascicle esmentat. Ensems sou invitat a laconferència que donarà el professor DelfíDalmau, sobre "L'anglès que sabem abansd'aprendre'l" per tal de facilitar als ex-cursionistes interessants característiques iuns breus coneixements de l'idioma anglès,i la qual se celebrarà al nostre estatge eldissabte, dia 11 de maig a dos quarts devuit del vespre.

CATIFES -TEIXITSALBERT TRONC SA

QUALITAT MÀXIMA PREU MÍNIM

Rambla de Catalunya, 32

BARCELONA

Expisidos, Insuporabios,Francesc CasasFUSTER - EBE NISTAESTABLIMENTS

CONJUNTS DECORATIUS PARQUETS

PERSIANES ENROTLLADISSES MOBLES

DIPUTACIÓ, 119 i 121Telèfon 32.504

LA PINACOTECAMarcs i Gravas

HIGINI GARCIA, Successor de GASPAR ESMATJESExposicions permanents

PASSEIG DE GRACIA, 34 - TEL. 13 704 - BARCELONA

DOMASSOS.VELLUTS, TAPISSERIES,PANTALLES, CORTINATGES,CRETONES, TAPISSOS'i CATIFES

RodríguezGermans

Rambla de Catalunya, 12

Barcelona

Casa a Madrid:,

Carrera de San Jerónimo, 34

Reservat per a la Casa

P.P CORRER®B R O N Z E S

Aribau, 103 Telèfon 71.372

MOTLLURES METAL'UQUES(AMB ÀNIMA DE FUSTA)

ACER CROMAT (interiors)

CROMAT INOXIDABLE i LLAUTÓ CRO-MAT (exteriors i cambres de bany).

LLAUTÓ i ARAM NATURALS

Aragó, 382BARCELONA Telèf. 51.722

h.sahatc.pastorOBRADOR DE DAURATS í POLICROMIARESTAURACIÓ D 'ART ANTIC

ARAGÓ, 187 • T. 35.975

BARCE L ONA

Butlletí del Fonien( de les Arts Decoratives

ELS CURSETS DE TÈCNIQUES DE LA DECORACIÓ

El dia 29 de març tingué lloc la inte-ressant lliçó dels marbres i altres pedresdures, la qual anà a càrrec dels senyorsAdolf Florença i Pere Ricart. L'arquitec-te senyor Florença estudià en la seva di-sertació els components del marbre, queés un material extremadament ric i deco-ratiu, i al que no li calen altres matèriesper al seu acabat; la seva base és el car-bonat de calç que forma una pedra calcà-ria tan compacta que la fan bona per a unbon puliment, i les substàncies d'òxid deferro que esdevenen un fantasiós pintor deles seves superfícies. Parlà també del gra-nit i del pòrfir. Explica la composició delgranit integrat per quars, feldespat i mica,matèries que, contràriament al marbre, nosón atacables per l'aire i la major part d'à-cids, i que el foc esquerda però que no dis-socia; i que l'única defensa del marbrecontra l'activa acció de l'aire és l'enceratfreqüent.

A continuació explica l'aplicació del mar-bre en la construcció a través dels seglesi dels pobles, i describí també les distintescaracterístiques decoratives que a based'aquestes matèries han estat emprades enèpoques diferents. Des dels grecs que edi-ficaven totalment en marbre i arribaven autilitzar-lo en substitució de la terra cuitaen les teules, fins als romans que ja reves-tiren llurs edificis en planxes, amb lesquals feien dibuixos geomètrics en pecesde distints colors projectà una sèrie d'e-xemples a base de decoració del mosaic(tessera) i el paviment incrustat en blanci negre (istarsia).

Al final exhibí diverses mostres de mar-bres, i d'altres matèries que els imiten, oque sense imitar-les els són equivalents perllurs propietats de duresa, decoratives, iaplicació fàcil en el revestiment d'interiorsi exteriors.

Seguidament, el senyor Pere Ricart, re-colzant en les explicacions anteriors, par-là de la manera d'extreure el marbre deles pedreres romanes, i dels diversos pro-cediments emprats, per mitjà del tascó defusta, i després d'acer, per la dinamita. etc.

Aquesta lliçó tingué un interessant com-plement en la visita efectuada als tallersdel senyor Ricart, on per mitjà de fotogra-

fies hom pogué apreciar el més modernsistema d'extracció a Itàlia, i pel funcio-nament de la moderna maquinària, les di-verses manipulacions i formes que permetla tècnica moderna.

El senyor Mateu Bres inicià les lliçonsdedicades a la pavimentació a base d'hi-dràulics i monolítics.

Començà fent història dels materials iprocediments que encara són usats avui, idescriví detalladament la maquinària i ela-boració en les seves distintes fases. Parlàde les qualitats dels ciments per evitar elclivellament de la pasta, i la coloració per-sistent amb òxids i amb d'altres procedi-ments actuals.

Expressa com en les manufactures cata-lanes ha estat preponderant la preocupaciópel colorit i el dibuix, i com actualmentencara es l'esforç principal, puix que l'e-volució vers tonalitats llises i en grada-cions, reporta importants problemes de ca-ràcter tècnic que hom resol amb barrejade ciments, o de colors diversos, les va-lors dels quals cal estudiar prèviament,tenint en compte els graus higromètrics iel fraguat, que trasbalsen les matèries enel seu primer estat.

Després d'esmentar el puliment i la col-locació del mosaic hidràulic, passà a ocu-par-se dels paviments monolítics i magne

-sians. Parla dels aventatges d'aquest sòlde trepig agradable, sòlid, i bona nete-ja, i de les qualitats de fluidesa, elastici-tat i duresa que li donen les principals ma-tèries que el composen, que són l'òxid demagnesi. silicats, clorur, etc., barrejats ipastats amb pols de fusta, generalment depoll. Aquesta matèria de qualitats excel-lents, és subjecta al joc de contracció idilatació el qual es neutralitza amb l'apli-cació de tires de metall que la divideixenen espais regulars dintre un paviment ex-tens.

El senyor Josep Casamitjana dividí laseva lliçó en dues parts distintes, dedicantal linoleum i al paviment de goma un estu-di força extens.

13ullfeli del Foment de les Arts Decoratives

Aquestes dues matèries per a la pavi-mentació són fins ara les més modernes; elconferenciant les clasificà en un mateixgrup, donat llur gruix, i superfície en pla-ques extenses.

El linoleum és l'oxidació de l'oli de lli-nosa i d'altres matèries que junt amb elsuro, es comprimeixen damunt una tela dejute, i ha d'ésser portat a 1'assecatge endeterminades condicions i amb tota curaper evitar els defectes del balcat. La cons-titució d'aquest element porta en si l'avan-tatge d'ésser dur tot i tenint suficient re-sistència al desgast, però cal tenir en comp-te que és molt sensible a la contracció idilatació pels canvis atmosfèrics, i obligaa discernir on cal que sigui posat i ambquines condicions, puix que requereix ga-ranties de sequedat i de terreny llis i benpreparat.

Parlà també amb gran coneixement deles característiques i les eines per a la mi-llor collocació del linoleum i així mateixdel iincrusta per al revestiment de parets.

El senyor Marco aprofità l'avinentesaper manifestar com la seva experiència lidemostrava que degut a la composició dellinoleum, a base d'oli, com més gruixut ésaquest, té més empremta i amb la caloresdevé especialment malleable. No obstant,en revestiments murals, àdhuc amb combi-nacions de marqueteria, és satisfactòria

-riament emprat en cambres d'infant i enels vaixells.

En tractar de la goma com a paviment,el senyor Casamitjana donà una àmplia re-censió de les seves propietats i aplicacions,aptes per a interiors, als carrers de méstràfic, i en magatzems i tallers on el si-lenci equival a major rendiment de treballi la maquinària no coneix la trepidació ivibracions procedents del carrer. Ambaquest motiu mostra alguns models d'a-quests paviments.

Refereix que pot donar-se al pavimentde goma qualsevol tonalitat i aconseguira voluntat els colors més delicats amb lamajor exactitud; així mateix la seva su-perfície pot ésser en mat, o bé brillant perparafines incrustades amb el colorant enla massa. La goma no és afectada per latemperatura i es constitueix per dues ca-pes d'elasticitat distinta: la inferior, ne-gra, fa de coixí entremig, i la superior que

porta el colorant té una resistència com-parable a la dels neumàtics.

*5*

A continuació el senyor Jaume Planellsva ocupar-se dels parquets, que han estatseinpre pavimentació de luxe en els païsosfreds. El conferenciant posà de relleu lallarga pràctica en la manipulació de la fus

-ta, que és la matèria prima i que requereixuna acurada preparació prèvia per a la de-guda desecació.

Per a ésser emprada en els parquets, so-lament s'utilitza fusta de roure dels Es-tats Units i de Txecoslovàquia, vulgar-ment "slavònia" ; la d'aquesta darrera pro-cedència té una coloració més seguida iuna millor qualitat. A continuació descriuels diversos tipus de parquets, el clàssicdels quals és d'un gruix d'una polzada com-post de peces encadellades entre si i for-mant quadrats de 0'50 m., mostra exemplesde parquets amb marqueteries, d'un gruizde mitja polzada. De la maquinària per ala seva construcció i de la col-locació, donàdades ben interessants.

Donà a conèixer a més modalitats em-prades modernament, que resumirem, enla d'uns mosaics de roure, de peces enca-dellades i d'un quadrat de 050 m. igual queel tipus clàssic, però en mitja polzada degruix; és susceptible d'ésser col-locat da-munt de qualsevol altra mena de pavimen-tació encolant prèviament al sòl una telaque, una vegada seca, farà de superfícieadherent a les peces de roure. I un altrede característiques interessants, és el queen cada quadrícula de 35 cm. hi ha una capade pasta perfectament adherent que per-met de pavimentar una superfície senseprèvia aplicació de dorments i de capes depreparació, sinó collant el parquet amb ci-ment, tal com els paletes fan en els enra-jolats vulgars.

El senyor Lluís Rigalt professà les dueslliçons dedicades a la Cristalleria, partintde la fabricació del vidre en les distintesèpoques, i explicant minuciosament les ca-racterístiques de manipulació i de produc-ció, que el tan interessant des del punt devista històric. Amb ajut de la projecciód'unes diapositives, mostra els diversosprocediments i forns per referir els incon-

hullleli del I ontent de les Aris T)ecoraliues

venients per arribar a produir vidre pla agrans mides, de bona transparència; i sen-se tares. Darrerament, a Sant Adrià de Be-sós ha estat muntada una manufactura se-gons el sistema Liebber-Owens, que és elnom d'uns enginyers que a la post-guerraestudiaren i reeixiren en la fabricació ambgran economía del vidre doble i cristalli-na de 6 mm.

Refereix les propietats del cristall cons-tituït en degudes proporcions per potas-sa, poc mini, sílice, i calç, i amb el qualse'n fan planxes de 6 metres per 8. Unavegada la pasta ja ha sortit del gresol, laplanxa compta amb un gruix superior enun 50 % al que tindrà en ésser enllestida;es comprèn, doncs, que l'operació del pla

-nejat i puliment del cristall tingui una im-portància car radica en ella la perfecciói la qualitat del cristal. L'operació és ini-ciada desbastant amb sílice, i afinant elpuliment amb pólvors anomenats "roig an-glès".

Explicà a continuació la fabricació d'al-tres matèries, i describí l'opacitat de lesmarmolites a base d'òxids i estanyífers,ultra esmentar l'admirable fabricació dela casa americana Tiffany. Refereix lespropietats d'alguns vidres especials, perexemple, per al pas dels raigs ultraviole-ta; per als canvis sobtats de temperatura;1"inestellable", vidre sandwitx que com-prèn una capa de cel•luloide; el termolux,sandwitx (no transparent) amb fibres ve-getals que eviten les vibracions del sorolli té poca conductibilitat de la temperatura,i finalment, el Securit, vidre de 6 mm. delqual ja ens són força conegudes les sevesqualitats.

En la segona lliçó el senyor Rigalt par-là amb tot detall dels procediments de de-coració a l'àcid, a la sorra, a la cola, a l'es-malt, i encara s'estengué prolixament so-bre els emplomats, i finalment dels mi-ralls.

Seria impossible de fer-ne el més breuresum de tots ells, amb tot i que són beninteressants i que permeten, sovint, insos-pitades solucions decoratives. Així perexemple, el vidre gebrat, que s'aconsegueixsimplement aplicant damunt vidre esmeri-lat una capa d'aigua-cuit, el qual en ésserposat al sol o al corrent d'aire es clivellai es desprèn amb formes irregulars aques-ta capa junt amb parts de vidre, i resta unasuperfície treballada capriciosamente.

Explicà detalladament l'aparell per tre-ballar a la sorra, que permet de rebaixarel vidre a base del quars, que combat elsílice del cristall en breus moments i ambfacilitats i recursos impossibles de prac-ticar amb el rebaix a l'àcid.

Finalment es referí als miralls, superfí-cie de cristall que abans rebia paper d'es-tany i mercuri, matèries reflectants peròque atacaven el vidre; ara s'hi aplica ni-trat de plata amb un reactiu, i al damuntuna capa de vernís, goma laca i seguida-ment una altra de terra-cassel. Per als mi-ralls de mà o tocador per a senyora avuisón emprats uns cristalls amb entonaciórosa o blavissa, per arreglar-se la cara pera anar al carrre a llum del dia, o bé enllocs d'enllumenat artificial.

En parlar dels bisellats el senyor Marcova intervenir -hi justificant el seu desús. Esreferí després a la defectuositat dels mi-ralls que prové generalment de la super-fície poc plana dels cristalls en produirlínies deformades, i dels quars i el síliceque alteren els colors, i això pot apreciar-se acostant-hi la roba, quan aquelles ma-tèries que el composen no són de bonaqualitat.

k

En el transcurs del mes d'abril s'han ce-lebrat també les lliçons corresponents alcurset de Pintura, la recensió de les qualsno ha tingut cabuda en el present número.

Visita a la Col • lecció d'Art Japonès Mansana

Dilluns, dia 13 de maig del 1935. A les 10 del vespre. Lloc de reunió: Passeig de Gràcia, davantel número 82. - Cal inscriure's previamenf a la Secretaria de l'entitat. - En el cas que sigui com-

pletada la inscripció, s'efectuarà en una data próxima una segona visita.

Butlletí del Foment de les Aris Decoratives

LES ENTITATS CULTURALS 1 ARTÍSTIQUES 1 L'EDIFICI DE LA. VIRREINA

El dissabte dia 13 del passat mes va te-nir lloc una reunió convocada pels Amicsdels Museus de Catalunya, per tal de trac-tar del salvament i dignificació del 'edifi-ci conegut per la Virreina, a la qual assis-tiren bon nombre d'entitats artístiques iculturals barcelonines. Aquestes foren re-

D'aquesta reunió en fou donada una re-ferència a la premsa diària que compreniauns acords que copiem a continuació:

"Elevar a l'Alcaldia una exposició rao-nada, resumint les idees manifestades a lareunió, a fi que, secundant l'Ajuntamentles gestions ja iniciades, hom cerqui la for-ma d'adquirir per a la ciutat l'edifici de"La Virreina", amb el seu contingut pera destinar-lo a la "Casa de l'Art ", on po-drien celebrar-se les Exposicions d'Art:com Saló Barcelona i de Montjuïc, expo-sicions retrospectives, ultra altres mani-festacions de cultura artística, mancadesde local.

Que aquest manifest sigui signat per to-tes les entitats adherides a aquesta reunió.

Fer-ne lliurament corporativament al se-nyor Alcalde per a secundar de paraulatot el que en el manifest es consigna.

Els reunits, vetllant per tot el que esrelaciona a embelliment de la nostra ciu-tat i a l'Art, acordaren quedar constituïtsen "Federació d'Entitats Artístiques" per-manent, i reunir-se periòdicament o quanho reclamin les circumstàncies.

El primer acte de la Federació consis-tirà a assistir corporativament a la visitaorganitzada per "Amics dels Museus" al'edifici de la Virreina, el proper diumen-ge, a dos quarts de dotze del matí."

Aquesta recensió motivà una nota de lanostra entitat respecte a la reunió esmen-tada:

"Amb motiu d'una reunió celebrada fapocs dies al Círcol Artístic convocada pels"Amics dels Museus de Catalunya", ha es-tat publicada als diaris una nota oficiosadel resultat d'aquella reunió la redacció dela qual no conegueren els assistents, i quea judici del Foment de les Arts Decorati-ves, no reporta exactament algun delsacords presos, el qual resulta més o menysalterat.

Aquesta entitat que assistí degudamentrepresentada a aquesta reunió i que esti-ma d'un gran interès la conservació i la no-ble destinació d'aquell edifici, i que talcom va ésser acordat, està disposada a sig-nar un document sollicitant que sigui sal-vat l'esmentat immoble, i d'integrar la co-missió d'entitats que han de lliurar-lo ai'Alcaldia manifesta que no fou pres acorden el sentit de prefixar la destinació a do-nar -li ni, molt menys, que hom li doni elnom que hauria de tenir, més o menys es-caient de "La Casa de l'Art", car ja es feuconstar en aquella reunió que en èpoquesno molt llunyanes s'havien efectuat dis-cretes gestions, i que era preferible deixara les corporacions públiques, en el cas pos-sible de l'adquisició, que fixessin la des-tinació segons un criteri de conjunt.

El Foment de les Arts Decoratives esveu obligat a manifestar la seva sorpresa,puix que en la susdita nota hi figuren tam-bé acords inexistents, com el d'haver -seconstituït en aquella reunió una Federaciód'Entitats artístiques i haver fixat el seuprimer acte oficial. En la reunió esmen-tada no fou pres, ni discutit tan sols, l'a-cord de constituir una Federació sinó quehi hagué un canvi d'impresions, puix queels representants de les entitats artístiques,el mateix que els de les entitats culturalsconvocats, no coneixien el projecte ni es-taven autoritzats a tractar d'altra cosa quede la conveniència de recolzar o bé esti-mular les autoritats que hagin d'adquiriraquell magnífic edifici civil."

Darrerament el Foment cursà un oficial senyor president d'Amics dels Museus,notificant que la disposició de la Genera-litat de Catalunya que porta la data del 11d'abril, i publicada al Butlletí Oficial del26 del mateix mes, disposant el correspo-nent expedient d'inclusió al Registre delPatrimoni Històric, Artístic i Científic deCatalunya, satisfà la necessitat primordialque ens mogué a adherir-nos a la sol.lici-tud esmentada, i, per tant, ens relleva mo-mentàniament d'efectuar altres gestionsamb finalitats de donar a aquell edificiuna destinació determinada que creiem noescau de decidir en aquesta oportunitat.

E

PAVIMENTCOMA

PIRELLIDARRERA EXPRESSIÓ DEL

BON GUST 1 DEL CONFORT

Vista yrttercal de 1'Ilotel de Sunt(a Fe i ets seus encoatarats

XIX FESTA ANYAL

a Santa Fe del Montseny

19 Juny del 1935

• Viatge en autocar: Sortida a les 8 del matí,Plaça de Catalunya -Ronda de Sant Pere.

• Dinar: al Restaurant Santa Fe del Montseny.• Pressupost, tot comprès 26 pies.

Inscripcions: A l'estatge social,i a La Pinacoteca, Passeig de Gràcia, 34.

EXPOSICIONS

RICCI, S. de Exposition d'objets d'art du Mloyen Age etde la Renaissance.—París. 7 (064)

(EXPOSICIO) Ausstellung München 1908.—München.7 (064) (43)

EXPOSICION retrospectiva (le Arte 1908. — Zaragoza 1910.7 (064) (46.52)

EXPOSICION Catálogo de la exposición de arte antiguo.Redactado por Don Carlos de Bofarull ySans.—Barcelona 1902. 7 (064) (46.71 BAR)

EXPOSICION Catálogo de la Segunda Exposición generalde Bellas Artes. 1894.—Barcelona.

7 (064) (46.71 BAR. - 1894)

EXPOSICION Catálogo ilustrado de la Tercera Exposiciónde Bellas Artes. 1896.—Barcelona.

7 (061) (46.71 BAR. - 1896)

EXPOSICION IV Exposición de Bellas Artes 1898. -Barcelona. 7 (064) (46.71 BAR. - 1898)

EXPOSICION VI Exposición Internacional de Arte 1911.Barcelona. 7 (064) (46.71 BAR. - 1911)

EXPOSICIO D'ART Catàleg il • lustrat 1918.—Barcelona.7 (064) (46.71 BAR. 1918)

EXPOSICIO D'ART Catàleg il • lustrat 1919.—Barcelona.7 (064) (46.71 BAR. 1919)

EXPOSICIO D'ART Catàleg il • lustrat 1920.—Barcelona7 (064) (46.71 BAR. 1920)

EXPOSICIO D'ART Catàleg il • lustrat 1921.—Barcelona7 (064) (46.71 BAR. 1921)

EXPOSICIO D'ART Barcelona 1923. 7 (064) (46.71 BAR. 1923)

EXPOSICIO DE PRIMAVERA 1934 Saló de Montjuic. Saló de Barcelona. -Barcelona. 7 (064) (46.71 BAR. - 1934)

SOLER Y PERES, L. Escuela Superior de Arte Industrial y BellasArtes de Barcelona. Su historia y estadoactual. 1775-1910.—Barcelona.

7 (07) (46.71 BAR.) (09

COLLECCIONS D' A R T

BOURGEOIS Catalogue des objets d'art et de haute curio-sité.—Cologne 1904. 7 (074)

—9—

MUNTADAS Colección.—Barcelona 1931 7 (074)

PAAR, L: Catalogue des objets d'art antique du MoyenAge et de la Renaissance.—Rome 1889. 7 (074)

MUSEUS

MUSEE DE CLUNY Catalogue des photographies publiées parP. Robert.—Tours. 7 (074) (44.361)

MUSEUS D'ART DE BARCELONA Butlletí.— Barcelona 7 (074) (46.71)

MUSEU D'ART i D'ARQUEOLOGIA Les adquisicions. —Barcelona 19087 (074) (46.71 BAR.)

MUSEU EPISCOPAL DE VIC

Fototípies reproduint objectes del Museu, —Sèrie A. B. C. (postals).—Barcelona.

7 (074) (46.71 Vic)

MONOGRAFIES

WASMUTHS KUNSTHEFTE Heft 1 Muller. Das Munien portrait.» 2 Bossert. Ein altdeutscher Totentauz» 3 Curtius. Das griechische Grabrelief» 4 Sthal. Dantzig-eine deutsche Stadt» 5 Gehrig. Plakatkunst un Revolution» 6 Kirchner. Junge, Berliner, Kunst» 7 Sauer. Die Altesten Chistusbilder

Berlin. 7 (082.1)

HISTÒRIA DE L'ART

BAYET, C. Resumen de la Historia de Arte. Versióncastellana. Madrid. 7 (09)

COSSIO-PIJOAN Summa Artis. Historia general del Arte.Madrid. 7 (09)

LABOR Historia del Arte.—Barcelona 7 (09)

MIQUEL Y BADIA, F. Historia General del Arte - Mueble, tejido y tapiz.—Barcelona. 1897. 7 (09)

PIJOAN, J. Historia del Arte. El Arte a través de lahistoria—Barcelona 1914-1916. 7 (09)

REINACH, S. Apolo. Historia general (le las Artes plás-ticas. Traducción castellana y apéndices porRafael Doménech.—Madrid 1911. 7 (09)

VALLADAR, F. de P. Historia del Arte.. Protohistoria. Arquitec-tura.— Barcelona 1894. 7 (09)

— 10 —

L'ART EN DIFERENTS PAISOS

BEISEL, S. Runstchaetze des Aachener Kaiserdoiues.-1904. 7 (43)

BLONDEL, S. L'Arl intime et le gout en France (Grani-uiaire (le la curiosité).-París,1884 7 (44)

SADOUL, Ch. La Lorraine. (L'Art Rustique en? France).-I.París. 7 (44)

FOMENT DE LES ARTS •Les joies de l'Art a París. - Barcelona 1922DECORATIVES 7 (44 PAR)

CASAS, A. Coses d'Itàlia contades als companys (Roma,Pompeia i Florència).-Sant Feliu de Guí-xols 1924. 7 (45)

EL ARTE EN ESPAÑA n.° 1.-Catedral de Burgos.2.-Guadalajara. Alcalá de Henares.3.-La Casa del Greco.4.-Real Palacio de Madrid.5.-Alhanibra - I.6.-Velazquez en el Museo del Prado.7.-Sevilla.8.-Escorial. - I.9.-Monasterio de Guadalupe.

10.-El Greco.11.-Aranjuez.12.-Poblet.13.-Ciudad Rodrigo.14.-Goya en el Museo del Prado.15.-La Catedral de León.16.-Palencia.17.--Alharbra. - II.18.-Valladolid.19.-Museo de Pinturas de Sevilla.20.-La Catedral de Sigüenza.21.-Ribera en el Museo del Prado.22.-Escorial. - H.23.-Zaragoza - I.24.-Zaragoza - II.25.-La Catedral (le Toledo.26.-La Catedral de Toledo. - Museo.27.-Museo de Bellas Artes de Cádiz.28.- La Catedral de Barcelona.29.-Alcázar de Sevilla.30.-La Catedral de Sevilla. - I.31.-La Catedral de Sevilla. - Museo.32.-Monasterio de Santas Creus.33.-Cámara Santa de la Catedral Oviedo

- 11 -

34.—La Catedral de Segovia.Barcelona. 7 (46)

ASOCIACION ARTISTICO Album de la Exposición de Artes Decorati-ARQUEOLOGICA BARCELONESA vas.—Barcelona 1888 7 (46)

GUDIOL i CUNILL, J Nocions d'Arqueología Sagrada Catalana. -Vic 1931 7 (46.71)

MONUMENTA CATALONIÆ Materials per a la història de l'art a Catalu-nya.—Barcelona. 7 (46.71)

ARTS Les Arts Anciens de Flandre. — Bruges7 (492)

BOURBON, H. de Catalogue de liquidation de la collection.Venise 1908 7 (5)

BRINCKMANN, J. Kunst und Handwerk in Japan. — Berlin.1889 7 (52)

DICK, S. Arts and Crafts of Old Japan. - Edimburg1908 7 (52)

FIARDY, G L'art nègre. L'art animiste des noirs d'Afri-que. (Art et religion).—París 1927 7 (6)

ESTÈTICA DE L'ART

FAURE, Elie Histoire de l'art. L'esprit des formes.—París1927 7.01

CHALLAYE, F. L'art et la beauté.—París 1929 7.01

LAPCEVIC, D. La philosophie de l'art classique. — París1927. 7.01

TAINE, H. Philosophie de l'art.—París 1924 7.01

TORRAS Y BAGES, J. De la fruició artística.—Barcelona 1894 7.01

E5TIL.z.

LECLERCQ, H. La vie chretienne priiuitive. — París 19287.033.1

BAYET, C. L'art Byzantin.—París 7.033.2

CASADES Y GRAMATXES, P. Inlluència de l'art Oriental en els monu-ments romànics de Catalunya.— Barcelona1903 7.033.4 (46.71)

FALSIFICACIONSEUDEL, P Le Truquage, alteracions, fraudes et contre-

facons devoilées.—París. 7.061

— 12 —

TEMES LUMINOTÈCNICSUna Sala de Demostracions que tots hauriem de visitar

Ens és plaent de reproduir' avui en aquestes págines pinsfotogravats que representen altres tants aspectes de la Sala deDemostracions d'Illuminació que té oberta a les seves oficinesdel carrer de Girona, n.° 1, la «Compañia Barcelonesa de Elec-tricidad».

Aquesta important empresa, coeu és notori, desenrotllades de l'any passat una intensa campanya a favor del millora-ment en les instal • lacions d' enllumenat. Els resultats d'aquestacampanya, que té un car<<cter eminentment educalin, l'hempalesat incidentalment reproduint en aquestes pàgines diver-sos exemples d'establiments comercials de Barcelona que hanimplantat una il • luminació cientilica, seguint els consells delsespecialistes de la Secció d'll • luminació de l'esmentada Compa-nyia, la qual Secció també funciona a les dites oficines, anexaa la Sala (le Demostracions.

Un aspecle de la Sala de Demost racions (le la«Compañía Barcelonesa de Eleclrieidad»

Creiem innecessari de remarcar la gran utilitat que aquestCentreinformaliu pot hrestar als lectors habituals d'aquestarevista. Ultra els experiments pràctics d'absorció de llum perdiferents colors, d'i nlluència de les ombres en la visibilitat,deis efectes de la llum i els colors, de] factor de difusió segons elcristall, d'enlluernament, etc., que hom pol percebre a la Sala,en aquesta són exposats els aparells d'enllumenat de les mar-ques més conegudes, de manera que el visitant en un mornentes fa càrrec, ami) comparacions i anàlisis sobre el terreny, deles caracteristiques deis aparells.

La Companvia no ven aquests aparells ni tampoc fa instal-lacions, però aspira, amb aquesta Sala, com amb la seva cam-panya, a orientar els seus abonats per a un millor aprofitamentde la llum que consumeix, i a facilitar la tasca que sota l'aspec-te luminotècnic s'imposen sovint els electricistes i els deco-radors.

En les seves interessantissimes conferències, el senyorCases Lamolla ja es feu ressó del servei que pot prestar a totsaquesta Sala, trametent als socis del FOMENT la invitació de la«Compañía Barcelonesa de Electricidad» per què visitin aquestCentre i s'aprolitin deis serveis gratoits d'informació i d'orien-tació deis tècnics que hi estan adscrits. Realment, val la penaque tots els socis realitzin aquesta visita.

Un al(re aspecte de la Sala deDemos(racions de la Companyia

Ihilllelí del Fanenl de les Arts !)eco afines

UN ENTåilXINAT DEL RENAIXEMENT

DESCOBERT A l'ARXIU D LA CORONA D'ARAGÓ

Tan lentament corn obliga les escassesconsignacions que l'Estat destina a l'anticedifici on hi ha l'Arxiu de la Corona d'A-ragó , el qual no ha volgut traspassar-lo ala Generalitat, l'arquitecte encarregat dela Conservació de Monuments senyor Je-roni Martorell porta endavant obres quesón d'afermament urgent, alhora que ser-veixen de revalorització de les bellesesque conté. No fa molt que el senyor San-tiago Marco tingué ocasió de co1.laborar-hi amb motiu de l'agençament de la salade lectura i del despatx del director-arxi-ver. En aquestes sales, que recauen a lacrugia de la banda de la plaça del Rei, fo-ren descoberts uns sostres d'estructura

plana amb bigues vistes, sota un cel rasque calgué tirar a terra per valorar i en-noblir l'antiga obra de fusteria.

Com hem dit, les obres continuen pot-ser no tan depressa com exigeix la defen-

sa de l'edifici, però han permès de desco-brir darrerament al segon pis, un impor-tant enteixinat del qual n'oferim unes da-des. Llur interès ultrapassa la simple cu-riositat i el del luxe que presta a l'interiord'un palau que darrerament apareixia an-tipàtic pels blancs arrebossats, puix quehan de servir per situar immillorablementqualsevol estudi a realitzar dels enteixi-nats a casa nostra en el segle XVI.

Es ja força coneguda la cúpula de l'es-

Ip1ij il Il ifi ^^ l l^ lli

8 Bulllelí del Foment di' les :L •ts Decoratives

cala de l'Arxiu. Aquesta importantíssimaobra de fusteria, única a Catalunya, fouobra d'Antoni Carbonell, qui dirigí lesobres de construcció de l'edifici. JosepF. Ràfols, en la seva obra Techumbres yArtesonados españoles, fixa la data de laseva construcció el 1534; no obstant lesnostres dades assenyalen 1'iniciació de laconstrucció del palau l'any 1549 i el seuacabament el 1555. Això és molt important,car significaria que en el termini de sisanys apareixien plasmats en un mateixedifici diversos estils d'enteixinat, i fa pos-sible de conèixer que al mateix temps i enla mateixa obra convergeixen tramadesd'estructura de caràcter gòtic; àrab (obrade mossàrabs o mudèixars); de tipus mar-cadament renaixentista, penetrat encarad'influència aràbiga p. e. el sostre de l'es-cala; i 1'enteixinat del qual parlem, neta-ment obra del Renaixement en l'estil i enla seva estructura.

Es cert que l'art mudèixar, savi i demolta tradició, en els enteixinats es deixà

sentir a través dels estils i que en obre!del Renaixement resta encara sovint 1b

seva influència (n'és un cas esmentat peil'arquitecte Ràfols, la cúpula susdita), aixcom la convergència de sostres netamenestilístics uns i altres en aquest matei3Palau i el de la Generalitat. Però gosend'afirmar que l'estil aràbig, per bé queprestigiós, a Catalunya tingué una breu in.fluència. La data més antiga que conei-xem d'enteixinat de tipus mudèixar és ledel 1527 relativa als de la "cambra daura-da" al Palau de la Generalitat, on hi ha-via darrerament la Secretaria de la Presi-dència, i el contigu al pati dels tarongers,en la llotja on hi ha encara les pinturesd'en Mir.

L'enteixinat prolixament poligonal quecaracteritza l'art dels mudèixars arribà aésser emprat en una de les sales del nos-tre edifici, però no en lloc principal, i en-cara prop del típicament renaixentista;així doncs tot l'impuls que l'art dels "ala-rifes" havia palesat a Andalusia, al centre

Butlletí del Foinent de les Arts Decoratives

d'Espanya, i en bona part a l'Aragó, acíera retut al cap de pocs anys de la sevaaparició en formes més aviat tímides, finsa desaparèixer completament.

La crugia on ha aparegut aquest sostreté 8'40 metres i comprèn una filada de sispasteres; el límit d'aquesta cambra en laseva primitiva disposició no ens és cone-gut, i per tant hom no sap de quants tramses composava. Actualment en resten tres,.però ofereix dubtes si l'enteixinat conti-nuava al llarg d'aquesta nau, puix que enconstruir el cel ras que ara ha estat tret,fou arrencada la coronisa que debia vol-tar la cambra, l'estesa de la qual és d'uns80 centímetres aproximadament. Dintre elconjunt d'aquest sostre hi manca també,segons pot apreciar-se en el gravat, l'ele-ment motllurat aplicat a la cara inferior dela biga i que servia per unificar els perfilsde la pastera de banda i banda de la biga.

La fusta en què és construït és de pivermellós, força llest i amb no gairesgrops ; de la mateixa fusta són les pinyesde fruites diverses que penjen al mig decada casetó o pastera, i igual a la del sos-tre de l'escala.

La base de sustentació d'aquest sostre,són, com en general els d'estructura plana,les bigues. Per tal de guarnir-les, hom hitroba aplicades de tros en tros unes galot-xes en figura de cartela que serveixen peremparar un primer element de motllura, elqual recorre tot el llarg de la biga per re-tornar a cada extrem; des d'aquest ele-ment en avall, fins a trobar la part inferiorde la biga, hi figura una escòcia formadaper posts d'un gruix aproximat de 6 milí-metres per permetre-li el balcat, i la qual

és clavada també damunt de galotxes o cos-telles encastades prèviament a la biga.

Damunt del element inicial hi corretambé un ample bordó que uneix aquellamb les pasteres, que han estat muntades,segurament, a l'obrador. Aquest bordó, quecom és dit recorre al llarg de la biga,també serveix de tapa-junt entre les pas-teres contigües, contornant amb el que esprolonga. El junt d'aquests bordons tra-vessers amb el longitudinal no és fet abase d'un encast a biaix de cartabó, sinófent-les avenir, bugint simplement les tes-tes, tal com explicava darrerament en elsnostres cursets de tècnica de fusteria, elsenyor Vicenç Cortès, que ho fan elsobrers americans en llurs installacions:tècnica ben antiga tanmateix!

Les pasteres són constituïdes per tresmarcs distints, i tal com pot veure's en lasecció que en publiquem, llur unió de su-perposició palesa un excellent ofici. Elsjunts a cartabó de cada un dels marcs, ambels plans inclinats de les posts ja n'és unaprova, però els junts abiaixats que unei-xen uns marcs amb els altres, mostren lasorprenent destresa dels nostres fustersde quatre-cents anys enrera en aquestestasques.

No podem ésser massa prolixos en aques-ta mena de detalls, però veritablement hiha aspectes molt remarcables en la técni-ca emprada, i no passarem per alt el per-fecte ajustatge de les fustes or. els juntsno baden, i el deseiximent amb què, enconjunt, el sostre és realitzat. L'enteixi-nat que, com sabem, és de fusta de pi ver-mellosa, té un bany molt fosc, seguramenta base de terra -sombra, però poc penetrant.

J. MAINAR

EUTLLETI OFICIAL DE LA GENE-RALITAT DE CATALUNYA

Ordre declarant monument històrico-ar-tístic, inclós al Registre del PatrimoniHistòric, Artístic i Científic de Catalunya,l'església gòtica de Santa Maria de Vila-franca del Penedés.—B. O. del 17 d'abril.

Ordre disposant que sigui incoat l'expe-dient corresponent d'inclusió al Registredel Patrimoni Històric, Artístic i Cientí-

fic de Catalunya del Porxo de casa Agui-lar, de la plaça de la República de Solso-na.—B. O. del 18 d'abril.

Ordre í. íd. de l'Església romànica deCastellfollit de Riubregós.—B. O. del 20d'abril.

Ordre disposant la incoació de l'expe-dient d'inclusió al Registre del PatrimoniHistòric, Artístic i Científic de Catalunya,del Palau de la Virreina de la ciutat deBarcelona.—B. O. del 26 d'abril.

10 Bu lletí del Foment de ¿es Arts Decoratives

NOTICIES 1 COMENTARIS BREUSACADÈMIA DE CILNCIES 1 ARTS

DE BARCELONAAquesta Corporació ha fet públic l'anun-

ci d'un concurs per atorgar el premi fun-dat el 1871 a la memòria del doctor JoanAgell i Torrent, i destinat novament, l'anycorrent, a l'autor del millor treball rela-tiu a alguna de les branques de coneixe-ments objecte de la Secció cinquena del'Acadèmia, o sigui, Arts industrials, Cons-trucció i tecnologia. El premi és de 2.000pessetes.

Els treballs per tal d'aspirar al premiesmentat estaran redactats en llengua ca-talana o castellana, seran inèdits i no por-taran cap indicació d'autor, sinó tan solsun tema, que serà escrit també en un so-bre que contingui el nom de l'autor. Ellliurament del premi tindrà lloc en sessiópública oportunament anunciada, en la qualserà obert el sobre corresponent al treballpremiat i seran inutilitzats els altres.

El treball premiat restarà de propietatde l'autor, el qual, en cas d'imprimir -lo,en lliurarà cent exemplars a la Corpora-ció; aquesta podrà, amb tot, publicar-lo enles seves Memòries, si ho considera opor-tú. Els treballs no premiats seran retor-nats, mitjançant presentació del rebut quea l'efecte podrà ésser demanat a l'acte dellliurament.

Els treballs presentats seran qualificatsper un Jurat lliurement designat en defi-nitiva sobre l'adjudicació o eventual dis-tribució del premi dintre dels sis mesossegüents a la terminació del concurs.

El termini per a la presentació dels tre-balls que aspirin al premi finalitzarà el dia31 de desembre d'aquest any, i dintre d'ellseran admesos en la Secretaria d'aquestaAcadèmia, Rambla dels Estudis, 9, pral.,tots els dies feiners, de quatre a set de latarda.

NOVA ENTITAT URBANÍSTICAHa quedat constituïda l'associació

"Amics de la Ciutat ", entitat que, com elseu nom indica, té el propòsit de vetllarper l'embelliment i higienització de Bar-celona i propulsar la creació de parcs i jar-dins, dintre de les possibilitats amb quècompta el Municipi en l'actualitat.

El Consell Directiu ha quedat integratd'aquesta manera: president, Josep Per-

manyer i Nogués; vicepresident segon,.Josep Manuel de Emilio i de Domínguez;secretari, Isidre Musoles i Cases; vice-se-cretari, Joan Julià Gaya; tresorer, Fran-cesc Aizcorbe Oriol: comptador, Antonidel Cerro Alabau; vocal assessor, AlfredPalucie Lucena; vocal arxiver SalvadorGrau Calvet; vocals, Emili Roig Oliver,Pere Oromí Granollers, Joan Massip Sala,.E. Pasqual Fàbregues.

ADELAIDA FERRERLa senyora Ferrer dissertà al Dega-

nat de Mestres de Barcelona sobre "Lescaracterístiques de les diverses classes depuntes a boixet i a mà".

Començà la seva dissertació fent unesindicacions sobre el valor moral, social,higiènic i folklòric del treball de les pun-taires; tot seguit establí una divisió entreles puntes d'agulla i les randes, fent re-marcar com dels brodats en nasqué la pun-ta a l'agulla i citant entre aquestes les ra-ticelles, el punt de Dresden, Valladolid,.Catalunya, Venècia, França, Alençon i elde Bèlgica, i mencionà el punt d'Espanya,el de Cluny, d'influència gòtica, els gui-purs catalans, les puntes russes, les txecos-lovaques, les holandeses, el punt de Milài les finíssimes randes de Malines, Valen-ciennes i Chantilly i les blondes de Cata-lunya, de fama mundial.

JERONI MARTORELLDavant un nombrós auditori donà Jero-

ni Martorell l'anunciada conferència a l'A-teneu Polytechnicum "Reforma i urbanit-zació de Barcelona en relació amb el futurde la ciutat ".

Exposà la manca de relació que existeixentre el nucli antic de la ciutat i el seu en-grandiment exterior, quan caldria que elconjunt constituís un tot orgànic. Tractàde la legislació vigent respecte a la protec-ció dels edificis i conjunts d'interès histò-ric i artístic, i es dolgué del fet que l'A-juntament n'hagi pogut prescindir toleranti executant algun trasllat i destinació in-versemblants. Va fer l'elogi de l'obra mu-nicipal referent a espais lliures, la qual calprosseguir i estudià encara l'emplaçamentd'una sèrie d'edificis públics, com el tea-tre de la ciutat, els jutjats municipals il'Escola de Belles Arts.

Cursets Monogràfics de Tècniques de la DecoracióDel 1. e' de Març al 15 de Juny del 1935

Relació deis senyors professors que prendran part en el transcurs deles 30 lliçons que comprenen el programa.

Senyor Josep Aragay Ceràmica» Tomàs Aymat Catifes» Joan Bergós Fusteria» Mateu Bres. Pavimentació» Emili Brugalla Pelis» Joaquim Campanyà Mobles» Josep Casamitjana . Pavimentació» Francesc Casas Fusteria11 Josep Casasús Guixos» Josep Cassadevall . Estucsp Manuel Cases Lamolla . Luminotècnia• Josep Castells . Tapisseria» Vicenç Cortés • • Fusteria» Adolf Florença . . Marbres» Isidre Grifoll • Metallisferia» Joan Guarro . Tapisseria» Josep M. Jansà . Fusteria» Josep Mamar . Fustes» Santiago Marco • • Fusteria -Color- Mobles» Jaume Planells . Pavimentació» Pere Ricart . Marbres» Lluis Rigalt . Cristalleria» P. Rodon i Amigó • Teixits» B. Sabater i Pastor . • Daurats» Ramon Sarsanedas . Laques» Ignasi Valls . Pintura» Francesc Xumetra . Ceràmica

SOCI DEL FOMENT: Us interessa d'inscriure-us.Procureu la inscripció deis vostres amics i col•iaboradors.

Les hores de classe seran de dos quarts de vuit a dos quarts de nou del vespre.Matrícula per a tots els cursets de tècniques de l'amoblament: 20 pies.Lliçons per a cursets determinats, cada lliçó 3 »

Els senyors socis gaudiran d'un descompte del trenta per cent.

"Lencería Casa MacaiaVda. de Marcià Prat

Telèfon 11.383BARCELONA

Es complau a participarel trasllat del seu esta-bliment del carrer de

FONTANELLA, 7, a la

Ronda Universitat, 22(Tocant Piase Carai„oya)

BRUGALLARELLIGADOR D'ART

Relligadures per a Arxius íBiblioteques particulars.

Restauració de relligadures antigues

Daurats sobre cuiro a petits ferros,i mosàics.

Aribau, 7, interior F.G.TELEFON 33,970BARCELONA

Tallers mecànicsdefusteriade

MELIT® GIRALT

Parquets í persianes enrotllables

Doctor Robert, 155 Tel. 54.143(abans Marina)

PERFECTE LLOSÀTAPISSER

Butaques confortables.Cortines i transparentsCadiratges — Fundes

Balmes, 128 Telèf. 73.434(Tocan t a Rosselló)

Eullleti del Foment de les Arts Decoratives

11

ARGUS DE LES REVISTES D'ARTART ET DECORATION, març i abril

La decoració completa d'un pis portadaa terme per Paul Colin ve a ésser un es-deveniment en el món de l'art francès i elnúmero de març d'aquesta publicació s'o-cupa en lloc preferent de l'obra portada aterme pel cèlebre pintor conegut a tot elmón pels seus cartells.

Una resenya de l'Exposició de l'Habita-ció, organitzada per la revista "L'Architec-ture d'Anjourd'hui", posa de relleu algunsespectes interessants d'aquesta manifesta-do.

Del número d'abril anotem uns interiorsde remarcable discreció de Jean Pascaud,un estudi il•lustrat amb bons exemples so-bre tapisseries peruanes i un bells modelsde mostres d'establiments comercials ex-hibit al Saló de l'Ensenyança.

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART,març i abril

En el número de març. Joaquim Folchi Torres dóna compte en un detallat es-tudi dei sistema de retolació en els nostresmuseus.

En el d'abril és resenyada la inaugura-ció de les sales Damià Mateu i ManuelRocamora en el Museu d'Arts Decoratives,i publica un article de Rafael Benet ambbelles reproduccions ret homenatge a l'es-cultor Pau Gargallo.

DOMUS, març i abril

Els darrers números d'aquesta publica-ció italiana tenen el variat interès de sem-pre, on destaquen ben resoltes solucionsd'una caseta a Capri, molt adients a la nos-tra sensibilitat.

Com a nota curiosa esmentem un intentd'agençament decoratiu d'una gran tendade campanya.

LYD, febrer

El segon número d'aquesta interessantpublicació barcelonina reprodueix bonnombre de realitzacions dutes a terme perestimats companys nostres, les quals po-sen de manifest els avenços en l'arquitec-tura lluminosa i elements d'illuminació.

MODERNE BAUFORMEN, març i abril

Tres interessants informacions, ambabundància d'il•lustracions, relatives a ar-quitectura escolar ocupen bona part delnúmero de març, la resta és integrada permonografies de xalets ben dignes tambéd'ésser estudiats.

En el d'abril hi anotem el notabilíssimexemple d'arquitectura moderna religiosaque ofereix l'església de Sant Josep a Hin-denburg, unes delicioses cases de vacancesi uns interiors no menys interessants.

THE ARCHITECTURAL REVIEW,març i abrilD'aquesta revista anglesa cal anotar bells

exemples d'edificis esportius, i audaciosessolucions amb els més moderns elementsde la construcció i decoració.

INEN DEKORATION, març i abril

En els interiors que il•lustren el primerd'aquests números hom diria que es mar-ca una tendència al retorn a certes formesclàssiques sense deixar els cànons de lesnoves directius de l'art, orientació ben in-teressant de tenir en compte.

El d'abril acusa una major atenció perles tendències més estrictament modernessobresortint dos interiors reeixits amb lasimplicitat més pura.

ART, abrilEn la nostra important revista artística

figura en el número d'abril un interessantarticle d'Enric F. Gual, titulat Valer¡ Cor

-beró, Decorador modern, el qual va acom-panyat de diverses fotografies d'interior.

PINTURA, febrer i marçEls darrers números d'aquesta revista

continuen la publicació dels interessantsarticles de Joan Sacs titulats "Valoritza-ció i desvalorització dels colors".

CERAMICA, abrilEs notable d'aquest número un estudi

sobre "Les sèries blaves en la ceràmica es-panyola" per Francesc de P. Bofill, i unaltre sobre pisa, de Francesc Elias.

12 Butlletí del I oment de les Aris Decoratives

ASSOCIACIÓ DE CINEMA AMATEUR

CONCURS DE ERMS PER A DEBUTANTS

Per tal d'estimulat i encoratjar la producció de films amateurs, i gràciesa la gentilesa d'alguns consocis, la nostra entitat organitza aquest concursper a aquells amateurs que encara no han volgut valoritzar llurs produc-cions en els diversos concursos que anualment se celebren al nostre pais;per si no han volgut pendre-hi part per considerar que els amateurs ja detemps iniciats, els duien un avantatge massa decisiu, oferim ara aquestaoportunitat d'un concurs reservat per als qui mai no han obtingut premiso presentat cap film. Esperem d'aquests amateurs, la majoria d'ells des-coneguts, que voldran concorrer-hi, i ens donarem per ben satisfets si asso-lim nous valors per al nostre moviment amateur.

Bases:1.— Associació de Cinema Amateur, del Foment de les Arts Decoratives, convoca el

present concurs de films del pasos 9 i 1/2 i 16 mm. entre els cineistes amateurssiguin o no socis de l'Associació, que no hagin guanyat mai premi en cap concurs

II.—El films presentats a concurs seran lliurats a la Secretaria (le l'Associació fins aldia 15 d'octubre d'enguany a les 8 del vespre, hora en què quedarà definitivamenttancada la inscripció.

111.—Per a cada pas es concediran els premis següents:L.« —Una copa, i material cinematogràfic per valor de 150 ptes. a escollir pel

guanyador.2.°^—Una medalla, i material cinematogràfic per valor (le 50 ptes. a escollir

pel guanyador.3.c=— Una medalla.

IV.—El films presentats podran ésser exhibits en sessions que organitzi l'Associació,mentre aquests estiguin en poder seu.

V.—Les pel • lfcules tindran una Llargada mínima de 30 metres i màxim de 120 metresi seran lliurades en bobines de 60, de 100 o de 120 metres, i en capses metül•liquesen les quals hi constarà el títol i nom de l'autor.

VI.—Els títols i subtítols de les pel • lícules seran correguts.VII.— L'autor que desitgi que el seu film vagi acompanyat de determinats discos de fonb-

graf, haurà de lliurar-los amb la pel •lícula i fer-ho constar a la capsa.VI[I.—El jurat estarà compost per nou socis de l'Associació de Cinema Amateur, elegits

per sorteig a les 8 del vespre del dia que fineix l'admissió de films, d'entre tots elssocis que han estat guanyadors (le premis en els concursos que fins avui ha cele-brat la nostra entitat.

IX.—Les pel •lfcules presentades seran tornades a llurs autors després del repartimentde premis.

X.—Les qüestions que no estiguin previstes en les bases presents seran resoltes peljurat.

XI.—El veredicte del jurat, qualsevulga que sigui la seva decisió, serri inapel•lable.

Barcelona, maig del 1935.

ESTEVE CASAMITJANA o A RÉ B0 NU 77 21 7ESTORES - PERSIANES - FELPILLES

PAVIMENTS DE GOMA Ii>Lñ

PAVIMENTS DE LINOLEUMCATIFES - Confecció i cohocació, neteja mecànica, restauració.

CristUeraCatan .Capital: 2.500.000 pessetes

Successora d'Ernili Buxeres, Buxeres i Abella,LI. Rigalf i J. Coli Escofef.Conseller Delegat i Director Artístic

LL U I S R 1 GAL TCentral: Ronda de Sant Antoni, 56 Telèfon 22035

Sala d'Exposició, demostracions i ven-des al detall, de la Rambla Catalunya, 2i Plaça de Catalunya, 9 - Tel. 13.273

Vidrieres d'Art - Montures en Plomi Llautó Barcelona, 1933;Esmalts el foc sobre Vidre, Cristall i Cerà- Medalla d'Honormica - Vidres i Cristalls plans i corbats detotes qualitats i gruixos - Gravats - Bisellats

Paris, 1925; Medalla d'Or

Miralls - Montures - Marcs, etc. Barcelona, 1929. Gran Premi

TIPOGRAFIACOMERCIAL

Rierefa, 37 - Telèfon 11.632 - BARCELONA

Vilaró iValis, S. A.PINTURAMUNTANER, 155 i 157BARCELONA

Tipografia Comercial. Rlerete, 37 Barcelona