La natura torna a ser la víctima de la men-tida, la demagògia i dels interessos delsgovernants de les diferents administra-cions i els seus amics constructors.Amb l�excusa d�invertir diners públics permillorar la infraestructura de carreteres,fan veure que l�econòmia creix (solamentla construcció i amb calès públics), alho-ra que maregen la perdiu amb disputes

orellaires, mentre ens destrossen les con-trades. I és que si poden fer més obres imés destrossa perquè fer-ne menys?En definitiva que per omplir la butxaca dequatre fills de puta i afaborir alguns inte-ressos polítics, estem acabant per sem-pre amb el patrimoni natural de tots.

Com ja anunciàvem al número 15 d'a-questa publicació, al Bages hi volen feruna presó. Són moltes les persones ques'hi oposen i és freqüent veure en algunscotxes cartellets que diuen: "No a lapresó" o "No volem la presó al Bages" iper nosaltres això és del tot inacceptable.És com dir que la injustícia no ens moles-ta el que passa és que la volem ben ama-gada. Tanmateix la CoordinadoraAntirepressiva de Manresa està treballantel tema amb una gran seriositat i lucide-sa i han engegat una campanya moltencertada on posen de relleu les verita-bles claus del problema. Aquí us repro-duïm un comunicat que han fet públic onqueda clar que la presó no és la solució,ni al Bages ni enlloc. A les presons no esrespecten els drets humans i no cal anarlluny, ens referim en aquest país. Peraixò, la nostra posició és clara: Ni pre-sons ni reixes acabaran amb els nostressomnis. Llibertat per tots i totes! No a lespresons!

2000 exemplarsII època núm. 16 Abril-maig-juny de 2004 difusió gratuïta!

2 Editorial de lapublicació i �El latas�, articlede temàtica labo-ral Aticles sobre elForum de lescultures

Crònica d�una mortanunciada, articlesobre l�11 de març5 i 6 79

Presons ni al Bages ni enlloc!Els mossos d'esquadra tanquen doslocals independentistes a BergaDurant la primera setmana d'abril els Mossos d'esquadrahan fet tancar la seu social del Casal Panxo primer i,després veien com està el pati sembla que també ha tan-cat per pròpia voluntat el Casal Moragues. L'excusa haestat el fet de tenir un equip de música al seu local, fetque ha originat una quantiosa multa i l'amenaça de mési més quantioses multes si tornen a obrir el local. És clar

que es tracta d'una excusa per fer tancar la seu sociald'aquesta entitat i la lectura és clara: governi qui gover-ni els moviments socials fem nosa per la crítica que exer-cim -des de diferents òptiques- al poder i les sevescorrupteles. Des del Pèsol Negre ens solidaritzem ambels companys independentistes i els oferim el nostresuport. Pàg 5

Ja hi tornem a ser. A Berga l'1 demaig, el dia del treballador, ha estattransformat de manera vergonyosaen el dia del lladre, de l'explotació.Però per sort, encara queden perso-nes amb dignitat que celebren el

Primer de Maig com cal. Enguany,l'associació cultural Columna Terrai Llibertat ha tornat a preparat totun seguit d'actes per tal de fer del'1 de maig una diada festiva i dereivindicació obrera com cal.

Salvem la Baells!Presons ni al Bages ni enlloc!

Pàg 4 Pàg 3

Pàg 4

Salud!Otra vez el pèsol en la calle. Y con este yavan dieciseis, y no pensamos parar. Ya tenemos aquí otra vez al 1 de mayo, y como venimos reivindicandodesde hace tres años, esta fecha se esta convirtiendo aquí en Berga, en lafiesta de los explotadores y no en la de los explotados como debería ser...Para nosotros los anarquistas, el uno de mayo jamás será una feria, y espor esa razón que el colectivo, Columna Terra i Llibertat se ha encargadode organizar una serie de eventos para reivindicar esta fecha.Se realizará un concierto y una concentración contra la farsa que repre-senta su feria, contra la explotación laboral, el capitalismo y el estado, yeste año, también contra el cierre de locales alternativos.Y es que últimamente los mossos d'esquadra, se han puesto las pilas a lahora de intentar acabar con los movimientos sociales en el Berguedà: elCasal Panxo y el Casal Moragues se han visto obligados a cerrar, uno delos cuales teniendo que pagar una sanción considerable. Parece ser quenuestros particulares chimpanzés uniformados, ya no tienen suficientecon acojonarnos y extorsionarnos cuando nos encuentran por la calle. Aeste paso pronto tendremos que mirar bien dentro de la taza del waterantes de ir a cagar...Desde aquí, denunciamos el cierre de dichos locales, y nos solidarizamoscon ellos.También podemos observar el espectáculo que nos ofrecen los vecinos delBages clamando contra la carcel; "el bages no quiere la cárcel", dicen. Queno se diera el caso que los terrenos perdieran valor, o la comarca se vol-viera más insegura! ¿Mejor que la construian en otro lado quizás?Nosotros estamos y estaremos en contra de esta carcel, pero también encontra de todal las otras cárceles del mundo. Porque son la negación abso-luta de la libertad (por lo tanto, de la vida) y albergan personas que sufrencada dia los peores malos tratos y torturas; Personas pobres o rebeldesque por su condicion impuesta por el sistema han acabado entre rejas. Porlo tanto, abajo los muros de las prisiones!!Y por lo que respecta a la explotación laboral en el Berguedá, es tan pal-pable como siempre, y como si fuera poco aguantarla dia tras dia, nos tocaaguantar a los mayores explotadores de la comarca afirmando que los uni-cos que han trabajado para la susodicha comarca, han sido ellos. Al menoseso es lo que vimos el pasado 7 de abril, en un debate televisado en Canal4. La indignación no puede ser mayor; como dice Evaristo, cantante de lapolla records "quien mata mas es premio novel de la paz". Porque los úni-cos que trabajamos por la comarca, somos nosotros, los obreros, y noesos cuatro parasitos que viven a costa de nuestro sudor.. Los mismos personajes que nos explotan, son los que se enriquecen de ladestrucción de la comarca, como en el caso de la carretera que quierenconstruir para "dinamizar-la". Se trata de la ampliación de la C-16, querepresentará un impacto brutal para nuestra maltratada comarca, puesdestrozará la baells, el picantell, y el catllaras.Y no podemos acabar esta editorial sin hacer referencia a la matanza deMadrid. 190 obreros i obreras muertos. No fueron 190 militares, o dipu-tados del PP (cómplices de la matanza). Fuimos los de siempre, el pueblo.Los mismos que somos explotados en nuestros puestos de trabajo, asesi-nados por falta de medidas de seguridad, los que morimos intentando huirde la miseria o somos reducidos a ceniza bajo las bombas de Palestina,Irak, o Madrid. Los que viajamos sin escoltas ni coches blindados. Comodecía una de las pancartas madrileñas: "Vuestra guerra, nuestros muertos".Ante todo esto no podemos permanecer en silencio. Cada día hay masrazones para luchar!Recuperemos nuestras vidas!

Salut!Altre cop el Pèsol al carrer. I amb aquest ja en fem16, i la cosa no pensa parar. Ja tenim l'1 de maig aquí, i com portem denunciant des de fa tresanys, aquesta data s'esta convertint a Berga en la festa dels explota-dors i no en la dels explotats com hauría de ser... Per nosaltres, elsanarquistes l'1 de maig mai serà una fira i és per això que el col·lec-tiu Columna Terra i Llibertat s'ha encarregat d'organtizar una sèried'actes per reivindicar aquesta data.Es realitzara un concert i una concentració contra la farsa de la sevafira, contra l'explotació laboral, el capitalisme i l'estat i aquest any,també contra el tancament de locals alternatius.I es que últimament els mossos d'esquadra s'han posat les piles al'hora d'intentar acabar amb els moviments socials a la comarca delBerguedà: el Casal Panxo i el Casal Moragues han hagut de tancar, undels quals habent de pagar una sanció considerable. Sembla ser queels nostres particulars ximpanzés uniformats ja no en tenen prou d'a-collonir-nos i extorsionar-nos, quan ens troben al carrer. A aquest pasaviat haurem de mirar bé dins la tassa del water abans d'anar acagar...Des d'aqui denunciem el tancament dels esmentats locals i ens hi soli-daritzem.També podem contemplar l'espectacle que ofereixen els veins delBages cridant contra la presó; "el bages no vol la presó", diuen. No fóscas que els terrenys perdesin valor o la comarca es tornés mes inse-gura! Millor que la construeixin a un altre lloc potser?Nosaltres estem i estarem en contra d'aquesta presó, però també encontra de totes les altres presons del món. Perquè són la negacióabsoluta de la llibertat (per tant de la vida) i alberguen persones queviuen cada dia els pitjors dels mals tractes i tortures. Persones pobreso rebels que per la seva condició donada pel sistema han acabat entrereixes. Per tant: a terra els murs de les presons! I pel que fa al tema laboral l'explotació al Berguedà es fa tan palesacom sempre i per si fos poc haver de soportar-la dia rera dia, ens tocaaguantar als maxims explotadors de la comarca afirmant que elsunics que han treballat per aquesta han sigut ells. O almenys és el quevam veure el passat 7 d'abril en un debat televisat al canal 4. La indig-nació no pot ser major, com diu evaristo, cantant de la Polla Records"quien mata más es premio novel de la paz". Perquè els unics que hemtreballat per la comarca som nosaltres els obrers, i no els quatreempresaris parasits que viuen a costa de la nostra suor. Els mateixos personatges que ens exploten són els que s'enriqueixena costa de la destrucció de la nostra comarca, com és el cas de lacarretera que volen construir per "dinamitzar-la" . És l'ampliació de laC16 i representará un impacte brutal per la nostra ja malmesa comar-ca, doncs destrosarà la baells, el picantell, i el catllaras.I no podem acabar aquest editorial sense fer referència a la matançade Madrid. 190 obrers i obreres mortes. No foren 190 militars o dipu-tats del PP (complices de la matança). Vam ser els de sempre elsescaldats, el poble. Els mateixos que som explotats en els nostresllocs de treball, assassinats a la feina per la falta de mesures de segu-retat, els que morim intentant escapar de la misèria, els que somreduïts a cendra sota les bombes a Palestina, Irak o Madrid. Els queno viatgem amb escorta ni amb cotxe blindat. Com deia una pancar-ta madrilenya: "sus guerras, nuestros muertos".Davant de tot això no podem restar callats doncs cada dia hi ha mésraons per lluitar.Recuperem les nostres vides!

CatalàCastellano

I recorda...>> Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el portaveu de cap associació nientitat. El col·lectiu Pèsol Negre és obert i canviant i no representa a ningú, solamenta qui en forma part a cada moment. D'altra banda, com a col·lectiu només intentemassumir l'editorial i les grans línies de la publicació, la resta de textos són responsabi-litat dels dels seus autors. >> Tancament d'aquesta edició: 28/04/04>> En aquest Pèsol Negre han participat: Ángel, Barrikada (maquetació), Pep i tu,Zerototal, M., José María I, Coordinadora antirepressiva, M., Liberto, KFK, Kopkiller,Dissident, Milicianu i un Republicà Federal.

>> Per contactar amb nosaltres:pesolnegre@berguedallibertari.org

pesolnegre@hotmail.comProperament: l'editorial en àrab i tots els números consultables des d'internet.Atenció: La premsa anarquista pot erradicar la ignorància i la submissió al poder.Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que ens feu arribar elsvostres articles de denuncia, pensaments, poemes, etcètera. Intentem publicar-ho tot,tingueu paciència.

es de que laGeneralitat va plan-tejar la possibilitatde construir unapresó a la comarca del Bages,s'ha iniciat un moviment socialen contra de la ubicació d'uncentre penitenciari en aquestterritori.Els arguments i les opinionshan estat diversos, però totsencaminats a impedir que lameravellosa comarca estiguésmalmesa i desmillorada per lacreació d'aquest centre. Comsempre han sortit els fantas-mes que envolten aquestasocietat que ens fan creure queés solidaria i tolerant.L'egoisme, l'incredul·litat, lapor, el rebuig, ha estat a l'ordredel dia.

Des de la CoordinadoraAntirepressiva de Manresa,volem desvincular-nos de totaquest substrat i dir que estemen contra d'aquesta i de qual-sevol presó, ja sigui al Bagescom a qualsevol lloc.El Govern sempre ha utilitzatcom a base dels seus argu-ments les estadístiques, però siles observem acuradament veu-rem que les presons no estanplenes de gent "perillosa", sinód'homes i dones que general-ment han comés actes perpoder sobreviure. Les dadesparlen per si soles:El 25% de persones empresona-des són immigrants

El 40% estant empresonadesper haver comes delictesmenors relacionats amb lesdroguesEl 25% a causa de furts contrala propietat privadaMentrestant els assassinsgovernen imperis i llencenbombes en nom de la llibertat,els lladres de milions són

ministres d'hisenda i elscamells policies. A la presó hiva la pobresa, la marginació i ladissidència, és a dir, totesaquelles parts de la societatque "molesten i incomoden".

Des de la mort de Franco, i del'arribada de l'esperat Estat dedret, el nombre de presons id'empressonats no ha parat decréixer. L'any 1974, en ple fran-quisme, a les presons de l'EstatEspanyol hi havia 14.760 per-sones preses, a principis del2004, i gaudint d'una suposadademocràcia, ens trobem ambl'esgarrifosa xifra de 54.000

persones preses. Però semblaque encara no n'hi ha prou, enaquest últims anys s'han refor-mat cinc lleis: Llei d'estrange-ria, Llei del Menor, Lleid'Enjudiciament Criminal, laLlei de poder Judicial i reformes

del Codi Penal. Aquestes lleisfaran que incrementi el númerode persones empresonades jaque les penes s'han endurit il'ingrés a presó cada cop ésmés fàcil; per tant també pro-vocaran la creació de mésCentres Penitenciaris.Sota la bandera d'una societatde progrés, democràtica i total-

ment solidària, la majoria delsciutadans d'aquest país s'indig-nen i s'esgarrifen quan veuencertes imatges o senten certesinformacions sobre la situacióen que es troben vivint les per-sones preses en altres parts

d'arreu del món (Guantanamo,Iraq, Afganistan...), però maino se'ls passa pel cap que enles presons del seu propi paístambé s'estan vulnerant eldrets fonamentals de les perso-nes.En les presons de l'EstatEspanyol existeix: la torturafísica i psicològica (en elsúltims 6 anys s'han presentat1966 denúncies), la dispersió,el FIES (aïllament total de lapersona dins la presó), l'explo-tació laboral, la precarietatsanitària, la mort de personesen circumstàncies estranyes lamassificació, el tracte inhumàals familiars, la falta d'intimi-tat,...

Actualment moltes de les llui-tes portades per les personesempresonades són per exigirque com a mínim és compleixinels drets reconeguts per leslleis creades pel mateix Governque els empresona.El bé més preuat és la llibertat,viure sense ella és com estamort. Els que volem viure, sem-pre ens rebel·larem contra elsmurs, les barres i les reixes,físiques o immaterials queempresonen a les persones!!!

La presó no és la solucióD

Per més informació:telf. 645661113antirepressiu@manresa.vilaweb.com

plaça Europa nº708600 berga tel.botiga938212895

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicacióBAR MUSICALELCAUronda moreta nº 5108600, Berga

�...un cop vaig entrar a la presó, em vaig adonar que tot el que em pensava que sabia d'ellaera tan sols un pinzellada del que realment és. Era conscient que pel solament el fet d'estarpres comportava la negació de la majoria de tots els meus drets fonamentals, però no vaigtardar gaire a descobrir que a l'escorxador ningú en té de drets. La presó (en teoria una einade rehabilitació social) no és més que la gran casa de la mort, la pena de mort encara exis-teix a l'estat espanyol, com a mínim a les quatre presons que vaig conèixer en el meu pere-grinatge per la terra dels desheretats. Morts provocades per les arbitrarietats burocràtiques(molts presos no saben ni quantes condemnes tenen ), malalties (l'assistència mèdica és gai-rebé inexistent), els dies sense vida, la desesperació...el que pots fer a la presó depèn únicai exclusivament de tu, no hi ha cap eina, funcionari, assistent "social", carceller, metge, queestigui al servei de la teva "rehabilitació", la seva funció és la d'amagar sota l'estora les dei-xalles provocades per una societat malalta.� Escrit d'una persona que ha estat presa

capcelera de la manifestació realitzada el 25 d�abril a Barcelona per la llibertat de tots els presos>> Zapling

Coordinadora antirepressiva deManresa

En les presons de l'EstatEspanyol existeix: la torturafísica i psicològica (en elsúltims 6 anys s'hanpresentat 1966 denúncies),la dispersió, el FIES(aïllament total de lapersona dins la presó),l'explotació laboral, laprecarietat sanitària, lamort de persones en cir-cumstàncies estranyes lamassificació, el tracteinhumà als familiars, lafalta d'intimitat,...

El Govern sempre ha util-itzat com a base dels seusarguments lesestadístiques, però si lesobservem acuradamentveurem que les presons noestan plenes de gent"perillosa", sinó d'homes idones que generalmenthan comés actes per podersobreviure.

1 de maig: dia dels explotats

Salvem la Baells!

om tots sabem per-fectament, laGeneralitat deCatalunya -sigui delsigne que sigui- estàencaparrada en ampliar l'eixdel Llobregat (C-16). I ho volfer, no pels berguedans -nosiguem ingenus- sinó pels bar-celonins que pugen els caps desetmana a la Cerdanya. Així doncs, ens pretenen feruna gran carretera que costaràmoltíssim diners i ens destros-sarà la comarca. I, sobretot, enel traçat de l'alt Berguedà, quebaixaria des de Berga (a l'alça-da de la caserna de la Guàrdia

Civil) cap a Pedret, remuntariael riu fins al pantà, i seguiriapujant pel costat de La Nou iVilada, enlloc de fer un lògicdesdoblament de l'actual carre-tera.Aquest projecte es una obrafaraònica, amb un munt deponts, túnels, viaductes, algu-nes rotondes -que ara es portamolt-, i suposaria un cost ele-vadíssim i un impacte visualbrutal i irreversible.Tot i així, sembla que a la gentli es igual i fins i tot deuen pen-sar que pot beneficiar el turis-me berguedà. Repeteixo que

aquesta via només és per arri-bar mes ràpid a la Cerdanya(carallots!). A més, com prete-nem atreure turisme si des-truïm el poc que tenim, compassarà si s'arriba a realitzaraquesta carretera? Sembla que alguns no ho volenveure, com els regidors del'Ajuntament de Vilada, que jahan aprovat l'avantprojectesense cap mena de dubte ni tansols una esmena. Tots, tan l'e-quip de govern com l'oposició,accepten aquest projecte quedestruirà irremeiablement laBaells, el Picancel i el Catllaràs(tot i ser ambdues serraladesincloses als PEIN de la pròpiaGeneralitat). Fins i tot van arri-bar a dir que, si passava més aprop de Vilada, encara millor.No se quina gràcia hi veuen aviure sota un viaducte, però nocrec que als seus conciutadansels faci molta il·lusió obrir lafinestra i trobar-se una autoviadavant dels morros. Però pel que es veu, demoment ningú mou ni un dit encontra. Potser valdria més que enllocde carreteres faraòniques per ala burgesia barcelonina, portes-sin d'una vegada el tren al ber-guedà. Un tren amb preus asse-quibles que trenques el mono-

poli d'Alsina Graells -que impo-sa preus abusius-; un tren queproduiria un impacte ambientalmolt menor i seria molt menyscontaminant; un tren que espodria connectar fins i tot ambla Cerdanya. Sí, per què nopoder anar a veure els veïnsceretans en tren?

No seria un tren de rodalies d'a-quests que passen cada vintminuts, no ens enganyem (elBerguedà no dona per tant),però si que podria tenir una

bona connexió amb Barcelonaels caps de setmana. I fins i totentre setmana algun tren diariens podria permetre anar a tre-ballar a fora (Navàs, Sallent,Manresa...) o que vinguessin defora a treballar aquí (tot i queaixò últim sembla força impro-bable, tal com està el monlaboral berguedà). En definiti-va, serviria per dinamitzar lacomarca. Realment, és la granaposta pendent, el tren. I, això si: si malgrat tot s'entes-ten a fer carretera... : DESDO-BLAMENT!! Berguedans, no ens deixemdonar més pel cul, que somuna de les comarques més des-graciades del país. Salvem elBerguedà, salvem la Baells!!

P.D.: Ah, i a veure si es notaque hi han Els Verds a laGeneralitat, i els de l'esquerranacionalista que tant diuenestimar-se la seva terra!

'1 de Maig és el diainternacional dels tre-balladors, de la classe7obrera i hauria de serun dia de lluita i reivin-dicació dels explotats. L'1 deMaig recorda i ret homenatge alsMàrtirs de Chicago, que el 1886van ser executats per reivindicarla jornada de vuit hores. Per des-gracia les coses no han canviat il'explotació s'ha multiplicat i araés general arreu del món, dediverses maneres. Ara tenim tre-balls i vides precàries i això aoccident, perquè a la resta delmón ja us podeu imaginar. A Berga igual que ahir, avui lesforces conservadores i les reac-cionàries, mantenen la seva acti-tud prepotent, tirànica i desver-gonyida. A Berga les forces vivesun bon dia van decidir transfor-mar l'1 de Maig en el dia per fes-tejar el capitalisme. Aquestsil·lustres berguedans, un cophavien assassinat o fet marxartotes aquelles persones que vanformar part del magnífic movi-ment obrer i llibertari delBerguedà -amb l'ajuda del seuestimat general Franco, tot i queells diuen ara que són demòcra-

tes i catalanistes- només els hiquedava acabar també amb l'1de Maig. Aquests éssers despre-ciables, que han estat carlistes,franquistes i ara resulta que sóndemòcrates i summament cata-lanistes, han fet del dia de rei-vindicació dels explotats, del diade la consciència de classe, de lalluita per l'alliberament de lavida; doncs han fet el dia de l'ex-plotació de la persona per la per-sona, de l'especulació, del vilmercadeig, de l'autoritat i la sub-missió.

Al Berguedà actualment hi haben poca feina i la que hi ha ésd'una qualitat pèssima. Amb l'a-menaça de l'atur molts empresa-ris berguedans sotmeten elsseus assalariats a duríssimescondicions laborals. No es capnovetat, tothom ho sap. Si bé elsobrers del Berguedà no hanmantingut la tradició de lluita

del passat segle XX, els empre-saris si que han mantingut la tra-dició d'éssers uns dels pitjorsexplotadors de Catalunya.És insultant transformar el diadedicat a les víctimes del capita-lisme en el dia dels botxins. Ésimperdonable organitzar aques-ta farsa, participar-hi i acceptar-la. Però alguns anarquistes enca-ra estem vius i estem aquí, comsempre donant la cara. La lluitano s'ha acabat i serà, com sem-pre, dura. No oblidem qui som, cal prendreconsciència de la nostra posicióa la societat i actuar en con-seqüència i sense por. Amb lasolidaritat obrera podrem aca-bar amb l'explotació de la perso-na per la persona, amb l'obe-diència i amb la misèria econò-mica, moral, social i política a laque ens condemnen el capitalis-me, els estats i les religions. VISCA L'1 DE MAIG! VISCAL'EMANCIPACIÓ DE LES EXPLO-TADES! VISCA L'ANARQUIA!

CL

Pep i tu

M.

Potser valdria més queenlloc de carreteresfaraòniques per a laburgesia barcelonina,portessin d'una vegada eltren al Berguedà. Un trenamb preus assequibles quetrenques el monopolid'Alsina Graells -queimposa preus abusius-; untren que produiria unimpacte ambiental moltmenor i seria molt menyscontaminant; un tren quees podria connectar fins itot amb la Cerdanya. Sí, perquè no poder anar a veureels veïns ceretans en tren?

L'1 de Maig recorda i rethomenatge als Màrtirs deChicago, que el 1886 van serexecutats per reivindicar lajornada de vuit hores.

Els mossos d�esquadra tanquen doslocals independentistes a Berga5fectivament, han tan-cat les seus socialsdel Casal Panxo i delCasal Moragues deBerga -aquest darrer però,sembla que ha tancat per prò-pia voluntat, en veure el tan-cament del primer-. És tractad'una acció que han executatels mossos d'esquadra perordres suposem que delpoder executiu o judicial.Queda clar que els movimentssocials fan nosa a tothom,sobretot un cop han passatles eleccions. Dretes i esque-rres, nacionalistes d'unabanda o de l'altre..., a tots elspolítics que governen els fannosa els moviments socials.

En aquest sentit podem recor-dar la utilització que el PSUCva fer de sindicats com CCOOi les associacions de veïnsdurant la transició i la desmo-bilització que molt conscient-

ment van fomentar. Doncs elprocés és semblant, els movi-ments socials estan bé per fermanifestacions abans de leseleccions i innocents cacero-lades, però alguns movimentssocials poden ser molt incò-modes i en tot cas, ho són lamajoria per als governants.

S'estrena amb mal peu elgovern local de Berga: noenyorarem mai els simis deconvergència però això no faque desitgem canviar d'amo;el que volem és no tenir amo.Sota un programa, un discursi fins i tot una nova regidoriaque evoca la participació ciu-tadana, només s'amaga laferma voluntat de fer desa-parèixer justa això, la partici-pació ciutadana i qualsevolesperit crític. Pel que fa al tri-partit catalanista i d'esque-rres ja veiem com les gasta laseva consellera d'interior, totrecollint la pitjor tradiciórepressora del PSUC. I delssocialistes a l'estat millor queens equivoquem, però ja esveurà.Els llibertaris ens solidaritzemsincerament amb els col·lec-tius afectats i que no dubtinque conten amb el nostre

recolzament per prendre lesaccions que es convinguinoportunes. No s'ha de callardavant de les injustícies i calactuar amb contundènciadavant de les agressions quepateixen els nostres iguals.Davant d'una agressió tantclara com aquesta no podemvacil·lar i els diferentscol·lectius al marge de lessensibilitats de cadascú calque coordinem una respostaunitària i contundent de veri-tat. No entendrem la inacciódels col·lectius afectats ni laindiferència de la resta.Qualsevol agressió als movi-ments socials de la comarca,els anarquistes la considera-rem com a pròpia, no ho dub-teu. Contra la repressió: acciódirecta!

EDavant d'una agressiótant clara com aquesta nopodem vacil·lar i els difer-ents col·lectius al margede les sensibilitats decadascú cal quecoordinem una respostaunitària i contundent deveritat. No entendrem lainacció dels col·lectiusafectats ni la indiferènciade la resta. Pep i tu

Des d'aquesta publicació hemdenunciat les diverses il·legalitats,irregularitats i "xanxullos" diversosque tot l'afer del Clot del Moro posaal descobert mostrant com la corrup-ció, els favoritismes polítics i el caci-quisme més ranci estan a l'ordre deldia en aquestes contrades de laCatalunya profunda on vivim. Hem assenyalat els abusos i frausentorn els suposats cursos -subven-cionats- de l'escola taller i el corrup-te i mafiós Carles Salmerón.Igualment, em assenyalat les semprebrutes accions del cacic, troglodita ialcalde de Castellar de N'Hug JosepOrriols i em mostrat els interessoseconòmics i polítics entorn la gestióde la Fundació Museu del Transport iel nou carrilet turístic. En definitivahem assenyalat en diversos textos alnúmero 14 i 15 d'aquesta publicacióel que em anat sabent d'aquest granpastís de merda que hi ha a l'altBerguedà. Tanmateix som cons-cients de que "no sabem de la missala meitat", però del que estemsegurs és que no hi ha cap personat-ge implicat en aquest afer que noestigui ben corcat. Darrerament, han fet saltar a RamonMinoves, president de Convergènciadel Berguedà i que era el gestor delConsorci del Ferrocarril Turístic del'alt Llobregat -càrrec tècnic guanyatpolíticament- pel que cobrava sismil euros al mes -un milió de pesse-tes- (els mateixos que l'han cessatreconeixien que cobrava més delque li corresponia), en fi un altre per-sonatge que no desentona al costatd'Orriols i Salmerón. En definitiva tot un exemple de comels polítics fan servir els diners detots i com afavoreixen els amics.Entre aquest entrellat d'interessos hiha com a mínim dos bàndols enfron-tats Orriols i Salmerón que aprofitenles diferents conjuntures polítiquesal seu favor i que pretenen influir enl'opinió pública i els mitjans, desca-radament. Com a exemple divertittenim com Josep Orriols des del'Ajuntament de Castellar de N'Hugva ser qui va intentar iniciar unfòrum entorn la seva figura totdonant-se suport i signant anònima-ment a la pàgina web www.bergue-da.org, la qüestió és que la personaque gestiona la pàgina ho va desco-brir i així ho a fet públic al mateixfòrum.És per això que volem prendre ambpinces les informacions que ens arri-ben sobre aquest tema. Sigui comsigui una cosa és clara: guanyi quiguanyi en tot plegat, per desgràciaels que perdem som el conjunt de lasocietat que a sobre som els quefinancem tot plegat. Fora polítics iexplotadors!

Sobre el carrileti el clot del moro

ots som Forum",ens diuen desdeBarcelona, i nosal-tres, com a part d'a-quest tot, ens veiem aboca-des a participar-hi. Les auto-ritats locals de Berga handecidit associar la Patum enels actes del Forum Universalde les Cultures, el gran circmundial de la hipocresia i elcinisme.Al bestiari potser no li fagens de gràcia això d'estarpatrocinat per empresesexplotadores i genocides.Aquest any, i per promoureels valors de la PAU, en mis-sió humanitària, la Guitahaurà de repartir carameletsamb el casc blau pacificador,i deixar-se de guspires i pol-vora, massa bèliques. Pel quefa al segon principi delForum, el de la DIVERSITAT,es veu que això dels gegants,moros i cristians hi dona joc,i ja preparen un ball d'abraça-des, una apoteosi multicultu-ral, pero amb compte, nosigui que amb tanta euforiaes posin a repartir papers pertothom i ens quedem sensepatrocinadors i sense mà d'o-bra barata. Per vendre SOSTE-NIBILITAT, i acabar d'arreglar-ho, es proposava que la tanapreciada barreja es distri-buiria en envàs de vidre, reci-clable, menys contaminant,pero davant les queixes delgremi, el consistori s'ha com-

promès a posar contenidorsde plàstic a cada cantonada.A Cercs s'hauran pres lamesura amb una gran alegria.Endesa* patrocina. Algunesfonts apunten fins i tot queels nans sortiran sense "la

orella" com a gest amistóscap als ecologistes de lacomarca. Tothom content, iper a que res no s'els escapi,potser a l'Àliga li posarandues càmeres als ulls, acàrrec d'Indra*, per vigilarheretges mentre fa voltessobre si mateixa a la PlaçaSant Pere.

Berga, amb la seva manifes-tació cultural i popular mésuniversal, contribuirà d'a-questa manera a aquestagran operació especulativa, apromoure la pau dels qui fan

les guerres, el rentat verd deles multinacionals, a netejarles consciències del melicoccidental i sostenir, pacifi-car i diversificar el seu impericapitalista, mentre reivindi-ca que la Unesco, instituciópública internacional, declarila Patum patrimoni culturalde la Humanitat, alhora que -com s'ha pogut llegir darrera-

ment-, es posa copyright, ésa dir, marca, a aquest mateixpatrimoni, per així monopo-litzar-la. Privatitzar lo públic,universalitzar lo privat.Per Corpus, desen-mascarem la seva farsa.: festasi, lluita també.

*Endesa, empresa socia delForum emet 73 tonelades deCO2 a l'any, contaminacióprocedent de les seves cen-trals tèrmiques. Es la quartaempresa europea en emis-sions causants del canviclimàtic. El 43% de l'electrici-tat que genera procedeix deles tèrmiques de carbó, el34% de les centrals nuclears,l'11% d'embassaments i el 6%de les tèrmiques de fuel ogas. Empresa responsable dela destrucció de la vida delsecosistemes de l'Alt Bio (i delpoble peuenche-mapuche),Chile.*Indra, empresa patrocinado-ra del Forum, és puntera en l'industria de l'armament.Fabrica radars, tancs i missilsper l'exèrcit nord-americà,així com el caçabombardereuropeu Eurofighter.(font:Fotut 2004)

TJo al Fòrum no hi participoLiberto

Comença �el carnestoltes de les cul-

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

stem a poc més d'unasetmana perquècomenci una de lescites més esperades enels últims dos anys(esperada perquè t'ho trobesfins a la sopa): el mal anomenat"Fòrum de les cultures" o"Fòrum 2004".Cobert per un vel de valorssuposadament "democràtics" (jano n'estic segur del significat dela paraula "democràcia" i elsseus mots derivats) i de"tolerància", com la "pau", la"diversitat" i la "sostenibilitat/l'e-quilibri econòmic", s'amaga unpassat i present obscur per partde tots els organismes impli-cats: institucions, socis, empre-ses finançadores, etc.Tot va començar en el 2001. El"carnestoltes de les cultures" noes va realitzar, per la falta derecolzament generalitzat entreassociacions, institucions i per-sones emblemàtiques, quedevien ser la "vanguardía" delaconteixement. Els exemplesmés clars són la F.A.V.B.(Federació d'Associacions deVeïns de Barcelona) que no vanrecolzar l'acte per la falta deinterès per part dels organitza-dors en contemplar les condi-cions que exposaven i l'actitudpurament d'imatge que veienaquésts sobre la citada associa-ció. Persones emblemàtiquescom Josep Ramoneda (directordel Centre de CulturaContemporània de Barcelona) iJosep Caminal (director delLiceu) que haurien d'haber sigutpeces claus en la direcció delacte, es van retirar per motiussemblants als de la F.A.V.B., aixícom l'Escola de Cultura de Paude la Universitat de Barcelona.Després del fracàs del 2001, lesinstitucions organitzadores delfòrum (unesco, administraciógeneral de l'estat, la Generalitatde Catalunya i l'Ajuntament deBarcelona) van començar a rea-litzar convenis de col·laboracióamb grans empreses privadesmultinacionals, per cobrir elscostos previstos. Les empresesfinançadores bàsicament són:Telefónica, Endesa, Damm,

Iberia, Corte Inglés, Indra. Lamajoria implicades en atacsindiscriminats contra el mediambient i capdavanteres delcapitalisme més agressiu que esviu actualment. En el cas d'Indraés encara més agosarat, ja quela font principal dels seus bene-ficis és del sector de la tecnolo-gia militar, finançant un acteque promou la "pau".Fonamentant el "diàleg", hi hau-ran uns quants temes dels qualsno es podrà parlar: Iraq,Afganistan, Palestina,Exyugoslavia i el País Basc. S'hade dir, que en nom del fòrum(de la plataforma, no de indivi-dualitats) no es va fer cap pro-testa formal en contra de la gue-rra d'Irak. Tot això, en un acteque intenta potenciar un "mónmulticultural".

L'especulació que envoltaaquesta plataforma (semblant omés a les Olimpíades del 92)pot acabar de resoldre els dub-tes dels objectius reals que s'a-maguen. La "remodelació" de laciutat (que també patiran altreszones com el Barri de la Mina)porta el nom d'un projecte terri-torial: Districte 22 @. Consistiràen la reforma de tot el litoralnord de Barcelona, coincidintamb Poble Nou. El territoriesmentat, va ser comprat perles diferents empreses finance-res i va deixar de ser propietatpública o veïnal. Demolició d'e-

dificis antics per la posteriorconstrucció d'hotels i vivendesde luxe, centres comercials,acompanyat de desallotjamentindiscriminat dels veïns de lazona. El pressupost està fixatentre 2000-2300 milions d'ecos,els quals 319 seran destinats alscontinguts dels actes, i la resta(1740 milions d'ecos) per lacitada reforma urbanística. Elsbeneficiaris directes de totaaquesta especulació són lesgrans lobbys i companyiesimmobiliàries diverses, a mésde les empreses que van invertiren la compra dels terrenys,desequilibrant encara més labalança de l'economia nacional,amb repercussió mundial.Pel que fa l'agitació que s'haproduït en els últims dos anys aBarcelona, es pot deure a lavoluntat per part del'Administració d'aquesta ciutatd'acabar amb la "diversitat" quemolesta al turista i a potenciarl'avenç sense obstacles de lesreformes. Poden estar implicatsfets com els dels immigrantsque dormien a les casernesabandonats de Torres y Bages,detinguts per dormir en unespai abandonat; van ser afec-tats 600 "sense papers" sensesolució alternativa a la sevasituació; i altres fets diversoscom el desallotjament de lesc.s.o. les Naus i l�intent del de laKasa de la Muntanya, les duesubicades al barri de Gràcia.Diverses actuacions "antidisi-dents" (utilitzant els dispositius

policíacs disponibles) que vandes de el 2002 fins a l'actualitat,poden estar relacionades ambl'objectiu principal per part deles institucions organitzadores,recolzades pels seus finança-dors directes en aquest acte:mantenir la ciutat "neta" perquan arribin els invitats.Es calcula una assistència de1.000.000.000 de persones,que suposen la 1/6 part de lapoblació mundial. La publicitatacompanyada de les campanyesde sensibilitat a la població (noper separat, sinó que maten dospardals d'un tret) i els diferentsartistes invitats (de tot el món iestils) justifiquen el gran afora-ment que recull aquest acte. Invitant artistes i grups suposa-dament "dissidents" (transfor-mant-se en la moda "social-dis-sident", "neodissident" odigueu-li com més ràbia usdoni) intenten acaparar la màxi-ma atenció i aconseguir unmarge de públic encara mésampli: de totes les edats, condi-cions socials, ideologies, etc.Entre els diferents espectaclesmusicals, hi ha noms que sor-prenen a més d'un (o potser notant)que estiguin en l'ordre delsactes: Macaco, Costo Rico, BobDylan, Martires del Compás,Fundación Tony Manero,Des+karadas, Jabier Muguruza,Ojos de Brujo. Ipels més "rape-ros" (de la moda "I

lovi'n it") i "electrònics" (de lamoda "pastis sin fronteras"), hiha el "hip hop meeting" i la "nitsónar de fórum" respectiva-ment, per que tots estiguemcontents/es. Per acabar-ho d'adobar, el preude l'entrada oscil·la entre 9'60ecos (1 día, infantil/grups mésgrans de 60 anys PAD) la mésbarata i 168 ecos (Adult, pasitemporada des de 09/05/04fins 26/09/04) la més cara.Els valors que defensen el fòrumde les cultures (pau, diversitat,sostenibilitat/equilibri econò-mic) pateixen una "mutació" alconèixer les accions a les ques'ha de recórrer per viure aquestacte, a la sensibilització agressi-va a la qual ha estat sotmesa lapoblació i el pressupost del qualdisposa i com se'n fa servei;passant a ser uns altres valorsgairebé contraris: fomentar lacursa armamentística, unifor-mar la ciutat als ulls dels turis-tes i l'especulació, convertint el"fòrum de les cultures", en eldenigrant "carnestoltes de lescultures".Des del 9 de maig fins a mitjansde setembre, tenim una citaantifòrum per tots els insultsque rebem dia a dia per part delcapitalisme "neolliberal" i contrala hipocresia especu-lativa .NO AL CARNESTOL-TES DE LES CULTU-RES

KFK

6ELes empresesfinançadores bàsicamentsón: Telefónica, Endesa,Damm, Iberia, CorteInglés, Indra. La majoriaimplicades en atacsindiscriminats contra elmedi ambient icapdavanteres del capi-talisme més agressiuque es viu actualment. Enel cas d'Indra és encaramés agosarat, ja que lafont principal dels seusbeneficis és del sectorde la tecnologia militar,

7egurament l'anomenat"11-m" es ben presenta la ment de tothom.Un fet que d'aquí untemps no tant llunyà,s'estudiarà als llibres d'història.Però, oblidem-nos per unmoment de la masacre, delsmorts, dels ferits, del sofri-ment... No cal remenar més lesferides.

En esclatar les tretze bombes,

el gobern de seguida fa unesdeclaracións carregant l'atemp-tat a ETA. Ara bé, qui es sufi-cientment idiota com per acreure que ETA, tres dies abansde les eleccions generals, ambunes enquestes favorables alPP, y un ambient de recessió ycensura cap a tot alló "basc",monta una masacre de tal mag-nitud? Una masacre contraobjectius directament civils,contra obrers... Una masacreque li posa a tothom en contra,i que li regala una ampliamajoría al Sr. Rajoy en els comi-cis del proper diumenge...Doncs segurament, la tristamajoria esta prou capacitada, omillor dit, "aborregada" per acreure�s això, i molt més, i sino, només cal mirar enrere...Un dels fets curiosos que (uncop més) demostren la instru-mentalització que ha anat por-tant a terme el gobern del PP,de tot allò que "envolta" ETA, esla manera en que va respondreel sr.Acebes a les declaracionsd'Arnaldo Otegui, poc desprésde l'atemptat. Otegui de segui-da va fer unes declaracións enque donava la seva opinió, des-

cartant la posibilitat de l'auto-ria d'ETA. Quan al gobern li hainteressat, sempre s'habia fetun simil Otegui-ETA. Vull dir,que des del punt de vistagovernamental, semblava queOtegui fos com el portaveud'ETA. En canvi, aquest cop deseguida se�l titlla de mentider,y de miserable, per intentar"enverinar" la informació. Éscurios oi?

La impressió que tinc, arribataquest moment, és que hi hadues opinions generalitzades.La del govern y els seus feligre-sos, y la dels paranoics com jo,que barallavem la possibilitatde que hagues estat un mun-tatge del mateix estat, per asortir reforsats de les eleccionsi seguir amb el seu autoritaris-me in-crescendo, tot i que emsemblava una opció molt "bès-tia" donada la magnitud de l'a-temptat... El fet és que leshores passen, y apareix la pos-sibilitat Al-Qaeda. Una posibili-tat, de la qual si tinc una cosaclara, es que al govern, sotacap concepte li interessariad'acceptar-la, perquè és unallança directa al cor de la politi-ca autoritària que els nostresdirigents han exercit... Que l'a-temptat fos obra d'Al-Qaedasuposaria que el govern s'en-fonsés davant l'opinió publica,ja que per molt rucs que siguinla gent, segur que s'adonarienque la masacre es una conse-quència CLARA Y DIRECTA delvessament de sang iraki en queel nostre meravellos païs haparticipat per a treure una micad'or negre. En aquest momentho veig tot clar. La teoria del'autoria d'ETA no s'aguanta perenlloc des del principi, perquèatempta contra els interessosde la banda. Així doncs l'ame-naça integrista es real, el mun-tatge, tot y que molt diferentdel que les nostres mentshavien imaginat, també... y bé,no és que vulgui defensar l'a-temptat, sinó tot el contrari.Em sembla horrorós, més de190 persones que viatjavenamb tren, amb el transportpúblic, civils, obrers, com-panys... Realment espantós,però de que ens extranyem? Noha estat el nostre poble el queha anat a cambiar sang perpetroli? Ens han posat en elpunt de mira. No es va tenir encompte tota aquella gent quesortía al carrer, clamant el no ala guerra. No van fer cas de lesmassives concentracions...i elresultat sang del poble per apagar la vessada pels podero-sos. El que vinc a dir amb aixó,és que, el terrorisme, és unapreocupació real, però ja n'hiha prou de fer el ximple, depintarse les mans de blanc,d'encendre ciris, y de cridarpau y llibertat. L'enemic eltenim a casa, y li atorguem elpoder cada quatre anys!!! Emsembla realment terrible unatemptat de tal magnitud, peròno n'hi ha prou amb horrorit-zar-se y lamentar-se. Nosaltresmateixos ens estem cavant lafossa. Què més li cal a aquestpoble per a entendre-ho? Lademocràcia que vivim, és unafarsa. Som nosaltres mateixos,els que alimentem els autèntics

i més perillosos terroristes,aquells que viuen del nostresou, de la nostra suor. Aquellsa qui atorguem la possibilitatde governar-nos, de moure elsnostres fils, aquells que nonecessiten tacar-se les mans desang, perquè ja tenen qui hofaci. Aquests són els verdadersi els pitjors terroristes. Els quegaudeixen d'impunitat, unaimpunitat que, torno a repetir,nosaltres mateixos els donem.

Així doncs, permetem que enssegueixin governant, que facinamb nosaltres el que els doni lagana... Quan l'estat va decidirde col.laborar amb la masacreiraki, promulgada per aquellamena de ximpanzé (les mevessinceres disculpes a tots elssimis) que goberna a l'altrabanda de l'atlàntic, unagrandíssima part del poble vamostrar el seu rebuig. La gentdel carrer no volíem participaren una guerra per petroli, i hovan demostrar d'una formapacífica. Si la "democracia teò-rica" s'hagués dut a la pràctica,l'estat espanyol no hagués par-ticipat en aquell inutil i absurdvessament de sang, ja que enteoria, és el poble qui mana enla democràcia. Pero realment,la democràcia no és res mésque una oligarquia disfressada,i així doncs, tot i el rebutj gai-rebé massiu del poble, vamveure com ens ficaven en unaguerra que tots vam rebutjar. Iquè passa? Aqui no ha passatres... Les conseqüències de lanostra més que relativa passivi-tat? Doncs més de vint i cincanys de feixisme disfressat dedemocràcia, on escollim quiens donara pel cul els propersquatre anys. Realment l'homees l'unic animal que ensopegadues, i tres, i mil vegades ambla mateixa pedra. I tot el ques'ens acut és anar a votar, anara treure aquell engendre ambbigoti del seu palau, per aposar-n�hi un altre que ho facimillor. El nostre gran proble-ma, és que hem perdut la

memòria. La consciència obreraha mort a mans de la societatdel benestar, ben repapada enel sofà i canviant de canal quana les nostres orelles no elsagrada el que senten. Ara ja noens governarà el neo-franquistaPartit Popular. Ara ho farà elreaccionari Partit Socialista,que de socialista no en té resmés que el nom. Ja ningu esrecorda de qui había governatabans d'Aznar? Només hanpassat vuit anys, però semblaque la memòria col.lectiva esperd en poc més d'uns mesos,perquè si gairebé ningú esrecorda del Prestige, qui carais�ha de recordar dels GAL, perexemple... Sembla mentida quela gran majoría continuï creienten la validesa de la democràcia,o que si més no s'hi resigni, icada quatre anys vagi a votaralló que li sembla "menysdolent". Fa vint-i-cinc anys que juguemal mateix joc estúpid, oncasualment, sempre ens tocaperdre. En tot aquest temps,hem vist com se�n reien a lanostra cara una vegada i unaltra, i com només tenim veuun cop cada quatre anys, i totplegat, aquesta veu només lapodem fer servir, per a triar elquè ens donen, no el quèvolem. I què és el que ensdonen? Doncs ens donen l�o-portunitat de sortir al carrer acridar el què no ens agrada, i sitenim sort rebrem algunagarrotada per part d�aquellsbretols prepotents que es fandir antidisturbis. Si no potseracabarem a comissaria, acusatsde fer apologia del terrorisme,mentre rebem brutals pallissesi vexacions que recorden altresépoques, mentre ens fan firmarla nostra �declaracio�. O potserno tenim tanta sort, i simple-ment quedem reduïts a boci-nets, en el vagó d�algún trenque els nostres governants pre-viament, s�hauràn encarregatde convertir en punt de mira...

Crònica d�una mort anunciadaSRealment espantós, peròde què ens extranyem? Noha estat el nostre poble elque ha anat a cambiar sangper petroli?. Ens han posat en el punt demira. No es va tenir encompte tota aquella gentque sortía al carrer,clamant el no a la guerra.No van fer cas de lesmassivesconcentracions... i elresultat sang del poble pera pagar la vessada pelspoderosos.

La democracia que vivim,es una farsa. Som nosaltresmateixos, els que ali-mentem els autentics i mesperillosos terroristes,aquells que viuen del nos-tre sou, de la nostra suor.Aquells a qui atorguem lapossibilitat de gob-ernarnos, de moure elsnostres fils, aquells que nonecessiten tacar-se lesmans de sang, perque jatenen qui ho faci. Aquestsson els verdaders i elspitjors terroristes. Els quegaudeixen d'impunitat, unaimpunitat que, torno a repe-tir, nosaltres mateixos elsdonem.

Kopkiller

8Feixistes d�ahir i feixistes d�avui

Fent memòria: Just Lacau

eria poc seriós anome-nar a don Ramón coma historiador o en totcas com a bon histo-riador però és molt interessantper a la filosofia de la històriael que aquest personatge fa ensodomitzar aquesta disciplina.Don Ramón critica el poderpopular sorgit de la revolucióde 1936 per no ser fruit de lademocràcia representativa bur-gesa i amb això no sols demos-tra ser un mal historiador sinótambé un hipòcrita.

Dic hipòcrita perquè sent unperfecte representat de les for-ces que obriren els braços aFranco, ara es canvia de camisai mante la crítica als revolucio-naris que posaren en perill elsprivilegis de la seva classe tot ique ara ho fa interpretant un,poc creïble, rol de demòcrata.

Felipó en aquest darrer marti-rologi que ha tret, en diu demolt grosses. A part, de fer unacritica a un procés revoluciona-ri regit per la democràcia direc-ta, des de la democràcia repre-sentativa burgesa (de la quemai van formar part ni ell ni elsque s'oposaren a la revolució,com ja he dit), ens obsequia

amb altres joies. Tot i constatarell mateix que la corona de lamare de Deu de Queralt va serentregada a la Generalitat deCatalunya, en comptes de criti-car en aquest organisme perl'ús que en va fer o indagar mési mullar-se tot dient queaquests bens junt amb moltsd'altres se'ls va fondre en

Tarradelles a l'exili (que no vaajudar ni als seus), doncs llunyde fer això en Felipó torna acarregar contra el comitè. I ésclar, l'estil d'en Felipó no esatacar als poderosos sinó tot elcontrari. Aquest home tant ridí-cul acaba girant-ho tot: nonomés no investiga per saberon va anar a parar la corona i laresta de materials entregats ala Generalitat sinó que acusa iresponsabilitza a les forces queformaven el comitè de l'esmen-ta't espoli. I aquí ja no podemmés i riem. El destí d'aquestsbens no només no és responsa-bilitat de cap de les forces queformaven el comitè (CNT, UGT,POUM, PSUC, ERC i Rabassaires)sinó que si l'estat hagués detornar per exemple a la CNTtots els bens materials mobilia-ris, immobiliaris i els beneficisque van generar durant el fran-quisme i els interessos corres-ponents, l'estat faria fallidaeconòmica. Esperem que laseva propera actuació sigui al"club de la comedia", no enfon-si més el prestigi de la lletraimpresa si us plau.

Però qui és Ramon Felipó?Aquest personatge ja va ser citat a un article aparegut a la darrera pàgina del número 12 d'a-questa publicació. En l'esmenta't article titulat "El Velocista" aquest personatge es tractat delegitimista. I és que les simpaties d'en Ramon Felipó cap a l'antic règim són de mal dissimu-lar. Don Ramón és un personatge que pot semblar paradoxal: fa escrits patriòtics d'un naciona-lisme català ranci en alguns mitjans locals però alhora escriu al portaveu del nacionalismeranci espanyol La razón. El franquisme li va donar tot i l'ha permès tant a ell com als seusantecessors "viure del cuento" i poder-se dedicar a la pseudohistòria, tanmateix ell ara hi rene-ga políticament -almenys de paraula-, tot i que de fet només ha doblat al català el seu rancidiscurs nacionalcatòlic, tot aplicant-li una finíssima capa de vernís democràtic.Ramon Felipó practica la poc honorable tasca de "disparar" contra persones honestes, revolu-cionàries i dignes que ja patiren en el seu temps la repressió, l'assassinat físic i socioculturali ara, en Ramon, hi posa el colofó: no content amb l'indigna oblit en que es troben personescom Just Lacau, es dedica a difamar-los. Enhorabona senyor Ramon, no se si amb els seusactes s'haurà guanyat ja un lloc privilegiat al costat de la mare de Deu de Queralt però de"boquilla" segur. El senyor Ramon no empaita a les criades però empaita a tot el món

n Just Lacau Peralta, vaser un músic, mestre ianarcosindicalista deBerga nascut aBarbastre (Osca) l'any1884 i mort a Berga l'any 1954. En Just Lacau va entrar en encontacte amb el movimentobrer a principis dels anys 20amb els Sindicats Únics, als quèva ajudar a crear. Durant la dic-tadura de Primo de Rivera vafundar una escola d'ensenya-ment general. En arribar la II República, l'any1931, va participar en la reor-ganització de la CNT. Va ser eldirector de la CoblaOrquestrina JoventutBerguedana durant el períoderepublicà. Durant la guerra civil(1936-1939) va donar classes al'escola de la Colònia Rosal.Durant aquest mateix període ifruit de la creació dels comitésde milicies antifeixistes, en JustLacau entarà a l'Ajuntament deBerga amb altres companys enrepresentació de la CNT, esde-venint alcalde.El 20 d'octubre de 1936 enconstituir-se el nou ajuntamentva ser escollit alcalde en repre-sentació de la CNT. L'11 d'abrilde 1937, presentà la dimissiócom a alcalde de manera irre-vocable, després de discutir-ho, es decidí que restés alcàrrec durant vuit dies més.

Durant el juny el plè va presidirde manera accidental i al 2 dejuliol es va triar nou alcalde. Al26 d'octubre de 1937 la CNT elva cessar pel que fa als seuscàrrecs municipals. És a dir queen Just Lacau fou alcalde deBerga durant el període revolu-cionari, concretament va ser-hodes d'octubre de 1936 i fins al'octubre de 1937.Al 1939, amb la victòria delsfeixistges, és va exiliar aFrança, concretament s'establía Narbonne. Durant els anys

que restà a l'exili va ser mem-bre de l'Agrupació deBerguedans a l'Exili i ambaquesta organització va partici-par en diferents aplecs. Posteriorment va tornar aBerga, on va patir el pacte de lagana fet per els feixistes de laciutat. Va sobreviure aquestdarrers anys de la seva vida totfent classes particulars ainfants de famílies humils iamb la solidaritat d'algunscompanys. Va morir a Berga enunes condicions de vida molt

pobres l'any 1954. La resta de persones quevan formar el comitè igual-ment ho feren amb respon-sabilitat, entgrega i hones-tedat, tant els de CNT, comels del POUM, com els de laUGT i el PSUC, els de laUnió de Rabassaires i elsd'ERC.

Esquerre:Just Lacau en un hort delcarrer Boixader donant instruc-ció a un milicians de Berga enpreparació per anar al front.A sota:Detall de Just Lacau en aquesthort

E

S

Per més informacióPodeu llegir lesseves biografies junt ambles de centenars de militants obrers dela comarca a: Diccionari Biogràfic delMoviment Obrer als Països Catalans.Edicions de la Universitat deBarcelona i Publicacions de l'Abadia

Tot i constatar ell mateixque la corona de la mare deDeu de Queralt va serentregada a la Generalitatde Catalunya, en comptesde criticar en aquestorganisme per l'ús que enva fer o indagar més enFelipó torna a carregarcontra el comitè. I és clar,l'estil d'en Felipó no esatacar als poderosos sinótot el contrari.

Pep i tu

9

El 18 de octubre de2002, cerraba definiti-vamente la empresatextil: Hilados y TejidosFuste, la última colonia textil delrió Llobregat y "empresa cente-naria".Habían pasado casi diez añosdesde el último expediente deregulación de empleo. Los traba-jadores acogieron con resigna-ción el cierre. Los especuladoresvieron en este cierre un negociolucrativo y el más beneficiado deesta banda resultó ser el "Latas",conocido amo de la comarca quese dedica a la transformación delatas y derivados en cajas demuertos con ruedas.Éste señorito, acaparador detítulos y grandezas, como el dejefe de comercio de la comarca,Patumaire de honor, mandamásde comités y gastos lúdicos. El"Latas" de pocos estudios y nulaformación, estereotipo del lato-so de taberna, paso a la acción,por medio de sus vasallos en laempresa i ofertó una cantidadhacerse con el control del patri-monio a un precio de saldo.El comité de empresa constitui-do y tutelado por la UGT, diorápidamente muestras de inex-periencia y de subordinación a

los bufetes de abogados y ase-sores de los sindicatos. Éstos,por regla general, resuelvenestas crisis sobre la base de dosprincipios: En primer lugar, reu-nir la mayor cantidad posible dedinero para sus defendidos y ensegundo lugar vender el patri-monio de la forma más rápidaposible para liquidar el conflictocuanto antes.

Ante esta situación, la granmayoría de los trabajadores,optó por aceptar las orientacio-nes del comité. Con el paso deltiempo, mientras que el papeleo

seguía su curso burocrático,apareció una segunda corrientede opinión muy crítica con laactuación del comité, pero sinalternativas a éste, sus únicasdiferencias consistían en conse-guir una mayor cuantía econó-mica con la venta del patrimo-nio. Ésta segunda opción seaglutinó en torno a las siglasCCOO. Con éste panorama y la pasivi-dad de la mayoría de trabajado-res, el "Latas" lo tubo muy fácilpara hacerse con la mayor tajadadel botín a un precio de risa. El"Latas" siguió al pie de la letra elfamoso refrán: "Los tontos vivende su trabajo y los listos del tra-bajo de los tontos". El "Latas",aprendiz de Mario Conde, utilizóla misma técnica que el banque-ro utilizó para hacerse conCarburos Metálicos. La toma deéste patrimonio la llevo a cabo el"Latas" a la velocidad de la luz.En ésta maniobra intervinieronvarios personajes de dudosahonorabilidad, a las que luego el"Latas" recompensó en especie ycomisiones.El éxito del "Latas" y de su equi-po se debió fundamentalmentea la poca capacidad de los obre-ros para organizarse. Los obre-ros no encontraron soluciones

reales, se hizo hincapié desde ladirección del gabinete de nego-ciador que la oferta del "Latas"era la única posible y real.La operación especulativa del"Latas" nos enseña que la portesocial, la de los trabajadores, seencuentra actualmente indefen-sa ante situaciones como ésta. Elsindicato tiene que tener a sualcance unos medios de nego-ciación eficaces acordes con lostiempos que corren. El sindicatodebe dotarse de elementos vita-les para negociar en igualdad decondiciones con la patronal,para evitar que los carroñeros yespeculadores se aprovechen deestas situaciones de desánimo yde división que originan estosacontecimientos. La organiza-ción sindical debe adoptar comomínimo las siguientes medidas:crear un organismo de gestión,capaz de comprar y vender elpatrimonio a buen precio, evi-tando así los precios de saldoque carroñeros y especuladoresofrecen a los trabajadores. Crearuna entidad financiera con elobjetivo económico de que sirvapara adelantar las cantidades dela indemnización del Fondo deGarantía Salarial (FOGASA) comolas del patrimonio, para paliarlas demoras en las pagas queoriginan las instituciones. El sin-

dicato debe ofrecer a los obrerosgarantías y seguridad ante situa-ciones de despido y cierre patro-nal. Los actuales sindicatos sonmeros gabinetes jurídicos queno ofrecen ninguna seguridadfiable a los obreros. El modelosindical vigente esta obsoleto, essimplemente una organizaciónburocrática y un trampolín políti-co para sus líderes. Hay quecrear un nuevo modelo sindicalque recoja en su seno: primerola bolsa de trabajo i segundo lainspección de trabajo, comoobjetivos a corto plazo. A largoplazo, la creación de una entidadfinanciera que permita manteneral sindicato independienteeconómicamente, cortando asíla dependencia de los sindicatosde las subvenciones y de los pre-supuestos del Estado parasobrevivir. Hay que recuperar elespíritu sindical de la CNT i lahorizontalidad de éste.Desde esta tribuna solicito de lasinstituciones públicas y del pro-pio paraíso, la medalla de orocon brillantes plateados para elrey de la lata berguedana: DonFulanito alias "El Latas" comodigno ejemplo de especulador ycarroñero.

�El Latas�

mpressionant fou eldebat televisat per Canal4, el passat dia 7 d'abril,on la flor i nata de l'em-presariat berguedàdesenvolupà les seves magnífi-ques teories de desenvolupa-ment turístic de la comarca.L'alineació era de primera fila,per una banda el nanu delPirineus 2000 (reconegut per lesseves maniobres d'intermediariamb suculentes comissions), sorten tenim que el seu negoci d'es-peculació és "en benefici de lacomarca"; com la del famós xeicde Peguera, gràcies li haurem dedonar per poder treballar-hi i serels súbdits del molt honorablemagnat del petroli quan tinguiconstruït el seu complex turístico la seva finca privada en un delsparatges més verges delBerguedà. Per l'altre banda,teníem el ressentit campista delBerga Resort, que amb el pobrehome no li van deixar fer el seuprojecte de parc natural-zooentre Berga i Cal Rosal; i és queaixò de voler muntar un negociprivat amb diners públics... ja hoconeixem massa per desgràcia,que li pregunti amb el Salmeróno l'Acebillo com s'ho feren. I comno hi podia faltar, la representantpatronal de l'ACEB (Associació

Comarcal d'Empresaris) vanaglo-riant-se del pla estratègic d'a-questa, afirmant que des de faanys són els únics que han tre-ballat per la comarca, el què noensenyaran és el tuf d'explotacióque van deixant al darrera elscol·legues de l'ACEB, com haanat traient a la llum els Pèsolsanteriors. I és que senyors empresaris permolt que es queixin de si el con-

sorci de turisme hagués de serconjunt per tota la comarca, queel Consell Comarcal hauria d'in-vertir més diners en el sector,que s'han portat a terme incomp-tables iniciatives empresarials,bla bla bla... La crua realitat ésque mentre els vostres comptesbancaris no paren d'inflar-se, lasituació laboral de la comarca ésmés que precària: els salaris demisèria són el pa de cada dia, lacontractació irregular sobretot

en el sector hostaler o turísticestà més que assumida, el treballtemporal (sobretot en els joves)és la única sortida laboral, leshores extres són treballades a laforça, l'oferta de "magnífics" con-tractes basura, els treballa-dors/es de les anomenades esco-les-taller són carn de canó perengreixar les empreses privadesdels promotors a canvi de quatrerals (a part de ser un desastre pelque fa el funcionament i la for-mació), del treball d'esclau pelsimmigrants, del frau dels con-tractes de formació, de l'emigra-ció laboral de molts berguedansen busca d'un treball més omenys digne fora de la comar-ca... A aquest pas i amb l'apatia delssindicats oficials, la comarca tansols arribarà a ser un gran gerià-tric o una ciutat dormitori.Davant de tot això, els hi hauriade caure la cara de vergonya defanfarronejar que són dels pocsque treballen per la comarca, noens enganyin senyors només tre-balleu per omplir les vostres but-xaques de bitllets a costa de ladignitat dels treballadors/es ber-guedans. JA N'HI HA PROUD'EXPLOTACIÓ LABORAL!

Empresaris i governantsILocal de l� ACEB (patronal berguedana) >>Zapling la crua realitat és quementre els vostrescomptes bancaris noparen d'inflar-se, lasituació laboral de lacomarca és més queprecària

Milicianu

Un Republicano Federal

EHabían pasado casi diezaños desde el último deregulación de empleo. Lostrabajadores acogieroncon resignación el cierre.Los especuladores vieronen este cierre un negociolucrativo y el másbeneficiado de esta bandaresultó ser el "Latas", cono-cido amo de la comarcaque se dedica a la transfor-mación de latas i derivadosen cajas de muertos conruedas.

10www.berguedallibertari.org

Respectar és estimar

al i com es va anunciaren l'anterior edició delPèsol Negre, a internethi ha un nou portaldedicat als col·lectius i indivi-dualitats llibertàries delBerguedà, que es va posar enfuncionament a partir de l'1 demarç. Aquest, encara està enconstrucció però ja està opera-tiu. En aquest període de tempsque es compren entre l'anunci alPèsol Negre fins ara, han sigutrebudes les pàgines delscol·lectius Centre d'EstudisJosep Ester Borràs, AteneuLlibertari del Berguedà i del'Associació Columna Terra iLlibertat. De moment, i degut engran part per problemes delwebmaster amb Timofònica, nohan pogut ser possibles moltsdel canvis previstos en el portal.De moment s'han habilitat elsfòrums, les sales de xat, l'apar-tat de notícies d'actes i notíciesdel portal, amb una bona parti-

cipació fins ara gràcies als usua-ris registrats, i els enllaços aaltres pàgines web llibertàries orelacionades amb el tema, acon-seguint així que aquestes millo-rin la seva afluència de visitantsi/o que siguin descobertes pelsusuaris que visiten el portal. Apart d'aquestes utilitats, tambés'ha aconseguit una bonaafluència de visitants, degut enpart a la posició de la pàgina enels buscadors més conegutsd'internet, com el Google.A partir de l'1 de maig el portalencara patirà més canvis, i segu-rament els més interessants: undels primers previstos serà laincorporació definitiva de lespàgines dels col·lectius.Actualment, s'estan acabant derevisar i arreglar els errors decodi de les pàgines i els enllaçosque les componen, perquè no hihagi problemes amb el seu úsquan siguin operatives. A la del

Centre d'Estudis Josep EsterBorràs s'hi inclou un anuari, elsdiferents projectes editorials,musicals, didàctics i arxivisticsque s'han dut a terme, les edi-cions de llibres que s'han fet, unapartat de lluites on s'hiinclouen alguns dels actes fets iarticles sobre la lluita llibertària,i altres apartats d'interès. A lade l'Ateneu Llibertari i a la del'Associació Columna Terra iLlibertat també es fa una expli-cació de les activitats que por-ten a terme.Una altra de les utilitats ques'estan preparant és la visualit-zació de les notícies del portal através del WAP del mòbil, exte-nent així l'abast de la informaciódels actes del portal i facilitant ifent-ne més còmode la visualit-zació. Aquesta utilitat pot arri-bar a ser molt important comquan es fan els actes de les mar-xes-homenatge als maquis, on

es concentren en pocs dies unabona quantitat d'actes. Un altredels canvis previstos, gràcies alscompanys del Pèsol Negre queho han pogut fer possible, ésl'enllaç al portal de la publicacióen format PDF a través d'unapàgina externa. Això farà possi-ble consultar íntegramentaquesta publicació des d'inter-net i augmentarà l'abast de larevista, sent més còmode pelslectors. Per últim, també s'hiinclouran canvis menors en lapàgina i utilitats vàries: la lliureelecció del disseny de la pàginaa través del menú d'usuari regis-trat; on també es podrà consul-tar el correu @berguedalliberta-ri.org (de moment només es potaconseguir a través d'una peti-ció al webmaster); un espai desd'on es podrà consultar el tràficde les carreteres (molt conven-ient sobretot al Berguedà); laprevisió del temps; un espai desd'on es podrà veure la televisió iescoltar la ràdio online; un anti-virus online; una galeria amb lesfotos d'actes duts a terme pelscol·lectius i les enviades perusuaris; millores d'apartats queactualment ja estan operatius,com el d'usuaris o el de descà-rregues, i moltes altres. Per altra banda, a part de latasca individual en la construc-ció i en les aportacions delscol·lectius adscrits, el portaltambé ofereix la possibilitat d'u-tilitzar part del seu espai d'inter-net a altres col·lectius lliberta-ris, oferint així un espai onmanifestar els seus pensa-ments, activitats i inquietuds.Als col·lectius que s'hi inscri-guin se'ls oferirà també, a partde l'espai en el servidor ftp, unapartat en el fòrum i en el xat,que podrà ser controlat per unadministrador del col·lectiu ique serà supervisat únicamentper l'administrador del portal,

però sense cap tipus de censurade continguts, que per això jatenim suficients televisions,ràdios i premsa. També podrandisposar, com tots els usuarisregistrats, accés a les diferentsutilitats del portal. Tot això, noels suposarà cap cost, només lacol·laboració en el portal i unamínima utilització de l'espaiofert.Per últim, també volem anunciarque ja està disponible, per tot-hom que li interessi, els correus@berguedallibertari.org, peròde moment, només es submi-nistraran a través d'un missatgeal webmaster a través de l'apar-tat suggerències del portal.D'aquí un temps seguramenttambé serà operatiu de maneraautomàtica.Com veieu, aquesta iniciativaestà en ple procés de construc-ció. Per tant, necessitem que lagent participi i utilitzi la pàgina,per fer arribar a molta més gentel pensament llibertari, les acti-vitats que es porten a terme através dels diferents col·lectiusi grups llibertaris i les denúnciesfetes pels actes repressius a queestem sotmesos contínuament.A partir d'ara tenim dues einesmolt útils per fer-ho possible: elPèsol Negre i el portal www.ber-guedallibertari.org. Aprofitem-les i fem arribar la nostra veu amolta més gent! Per això, desdels responsables d'aquesta ini-ciativa, us proposem que usregistreu el portal i que l'utilit-zeu. Em posat molt esforç per-què el portal hagi pogut arribarfins ara a més de 1700 visitants.Esperem que cada dia ensiguem més, per això, animem atothom a col·laborar-hi, per unaextensió cada dia més gran delpensament i les inquietudsanarquistes!

om a simpatitzantde les idees llibertà-ries, i del movimentàcrata en general,voldria fer una crítica a bonapart del personal que, es dei-xen caure per alguns localsllibertaris. Per començar,recordar que aquests centressón llocs per treballar: desen-volupar projectes, fer assem-blees, contactar amb d'altrescol·lectius, organitzar actes,fer comunicats, etc. També espot llegir o senzillamentescoltar, i segurament moltesmés coses, i totes elles cons-tructives. Doncs bé, sembla

ser que alguns joves estantotalment equivocats al creu-re, que aquests espais lliber-taris siguin llocs per portar aterme, els seus objectius prin-cipals: fumar, jugar, embru-tar, espatllar o bé emportar-se coses etc. Tots aquells quenomés poden oferir això,davant d'una comunitat depersones lliures i motivades,per la més alta expressió del'ordre i, el respecte al treballi l'esforç col·lectiu de tots elscompanys, crec que s'hauriende plantejar algun canviimportant amb les seves acti-tuds, més aviat negatives i

rebutjades per tothom.Llibertat no vol dir, que elsaltres tinguin de netejar lanostra merda. Noi, la tevainconsciència esta plena dedeixalles, i només tu la potscanviar i netejar. Les vostresmares, no podran anar sem-pre darrera vostre recollint les"caquetes" que aneu deixantper la vida. Estic segur quealgun dia, després de recapa-citar, us sentireu millor i mésútils oferint amb voluntatpositiva, la vostra col·labora-ció i compromís amb el movi-ment llibertari. Aquí, totssom iguals i vosaltres, amics

anarquistes, sou la veritableriquesa.Perquè tots portem un mónnou dins dels nostres cors!!Visca la llibertat ! Visca l'a-narquia!!COMENTARI A PART:M'agrada molt la nostra caver-na revolucionària, perquè ellahem dóna tot allò que a fora,ningú hem pot oferir: con-fiança llibertària. Per tant, notinc cap necessitat per sortirde passeig amb desconeguts.

C

T

Àngel

Zerototal

11paseando...

paseando nuestros sueñospor un despertar eternodonde todo tiene un dueño,todo menos nuestros sueñossin tristeza ni alegria,sabes ke nos quedaría.sin un sueño inalcanzable,una vida interminable.

la esperanza, es la ilusiónla ilusión, una mentirala mentira, es la razónla razón... inalcanzable.paseando a la verdadpor un mundo de mentiras,liberando corazones,aun nos queda la pasión.

sin pasión ni indiferencia,quedaría la paciencia,y una vida sin sentido,en un corazon vacio.la esperanza, es la ilusiónla ilusión, es la venganzala venganza, una razónla razon, inalcanzable...

Poesies apostates IIINo sóc joni res és resfora de la Seva voluntat.Els teus desitjos,tots els anhelsTOTli pertany.A més és bo,caritatiujusticier,implacabledevastadori ple d'amor.Però jo no sóc joi heu convençut a molts d'això.I em reduïui sé que sóc sóc tan menutperò no obstant sóc,sense vergonya de ser,i sóc,i no no-sóc,i sense vergonya sócque si no volgués Elljo no seria,i sense negar-me sóc,i de resultes,manifestant-me,descobrint-me sóc.Cercant,aprenenti clavant-me morradesempassant sorrao beventel vi dels Déus,sóc.I en tant que siguiaixò seguirà aixíi reafirmant-me en el meu propi fet de ser,seguiré essent.I aquest fet engrandiréen tant que entengui el fet de serde la col·lectivitat,i en tant que entenguique qui em vol negarno és,que qui els meus avantpassats ha negatno ha estat,però de la negació de moltsn'heu tret material profitfomentant-ho,després d'haver muntati imposat,heu creat un dimonibasat en gent coaccionadaper la por en ELL-o ELLA-i d'opinions n'heu fet lleisi de dogmesveritats,de prejudicisnormes de conductai de la negacióla salvació.I tot noméspel material gaudimentd'uns quants.

Dissident

Sargantanu

Carta al Pèsolpreciados lectores y exsúbditos,Antes de todo quiero dar mi más profunda gratituda este humilde periódico por permitirme expresarmi opinión a través de sus páginas. Digo ésto, porque hoy endía es muy difícil encontrar un medio que no sea manipuladopor las hordas judeo-masónicas, rojas y separatistas, tal comoquedó demostrado el pasado mes de marzo.

Hace unos días me llegó la noticia que en una pequeña ciudadde su comunidad autónoma, un escritor y gran coleccionistade libros de talante carlista había escrito un libro sobre unavirgen, a la qué adoran los ciudadanos de dicha villa. En eselibro habla, entre otras verdades, del robo que el santuario dela virgen sufrió durante la guerra civil. Si no estoy mal infor-mado, se cita que un "Comité" no elegido democráticamente,había robado las joyas de la vírgen, facilitándolas al gobiernorojo de la Generalidad de Cataluña.Quiero reflexionar sobre este hecho porqué pienso que esmuy importante. Entiendo su forma de pensar amigo carlista,ciertamente este país ha pasado por muchas épocas goberna-do de forma no democrática. Por ejemplo en la actualidad,donde en Cataluña hay un gobierno, llamado "tripartito", queno representa la real voluntad del honorable pueblo catalán, oigualmente, por el nuevo gobierno que ha salido de las elec-ciones del pasado marzo. En dicho proceso electoral, com-pañero carlista, los electores se dejaron llevar por la burdamanipulación de los medios de comunicación, dominados poractores socialistas y de otros elementos extremos que noquiero nombrar.¡¡¡Ah!!! Cómo lo entiendo amigo tradicionalista, quién pudieravolver al siglo XIX cuando nuestro querido Carlos andaba pornuestra amada tierra. España y Cataluña tienen una gran suer-te de que haya personas como usted, que se preocupan porcuestiones realmente importantes: las joyas, y no por vanali-dades como fueron los miles de muertos y represaliados delos que tanto hablan los mismos de siempre.Siempre suyo,

A

José María IProfesor Asociado en Estados UnidosBERGA: ·Ateneu Llibertari del Berguedà: c/ Pinsania núm. 7 bxos, Berga 08600. Adreça electrònica: alliberga@hotmail.com i ateneullibertari·Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu difusor del pensament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos,Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: ACCTLL@berguedallibertari.org.·www.berguedallibertari.org (Portal llibertari del Berguedà).·Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de documentació, recerca i difusió de la història social de la comarca): c/ del Balç núm. 4 bai-xos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: CEJEB@hotmail.com i CEJEB@berguedallibertari.org.MANRESA:·CGT (anarcosindicat): c/ Circunvalació núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreçaelectrònica: manre@cgt.es·Coordinadora antirepressiva de Manresa: http://www.nodo50.org/cam/ (en construcció).·Na Bastardes (centre social okupat): c/ Bastardes núm. 13, Manresa.MONISTROL DE MONTSERRAT:·CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça postal: Federico Beltrán, St. Pere núm. 7, 08691Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica: pavongeme@hotmail.comNAVARCLES:·Casal Carrasclet: http://navarcles.noodles.cc/casal/index.htm·L'Escletxa (Portal Llibertari de Navarcles): http://navarcles.tkSALLENT:·Amics d'Agustín Rueda·Ateneu Popular Ferroka·CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica:sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallentSÚRIA:·L'Alternativa (col·lectiu polític): c/Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Adreça electrònica: surialternat@hotmail.com

Directori

Agenda llibertariaEn aquest apartat anunciem els actes dels que tenim notícia que es pro-duiran en les properes setmanes a la comarca.PRIMER DE MAIG A BERGA18 h. Concentració a la plaça de Sant Pere.23.00 h. Concert a la plaça Rivera, a càrrec de: ·Manolito's·Orquestra de Trinxera·Kolumna MetrallaOrganització: Associació Cultural Columna Terra i LlibertatPUNK AL BOSC: ATTACK 2004, BERGA 7 I 8 DE MAIGPlana Rodona, carretera de la Figuerasa, gratuïtDivendres 7 de maig a les 23 h: Hash&boot, Estrogenos, Tururu, KolumnaMetralla, Habitación 101, Pies pa'ke os kiero.Dissabte 8 de maig a les 19 h: Terrorismo sonoro, Hasta enkontrar algomejor, Kiss-t, Nervio, Kasparrata, la Purria. Chill out, d.j's, distris, malabars, zona d'acampada...VII JORNADES DEL CENTRE D'ESTUDIS JOSEP ESTER BORRÀS"Si no es pot ballar aquesta no és la meva revolució". Per la igualtat, la lli-bertat i la solidaritat: juguem totes juntes contra la discriminació. BERGA,21 de maig de 2004.A les 9 del matí ens trobem a la plaça de sant Joan i tot seguit per les pla-ces que hi al costat del carrer major s'inicien els jocs tradicionals decol·laboració.A les 12 h a la plaça de sant Pere joc final i danses del món.A les 17 h al centre cívic de Berga xerrada sobre "La llei d'estrangeria" acàrrec de l'advocada de CGT de Lleida i especialista en el tema EstherSancho.A les 19 h al bar musical El Cau projecció de la pel·lícula La Haine (El Odio)de Mathieu Kassovitz.PATUM AUTOGESTIONÀRIADel 9 al 13 de juny veniu a les barraques que muntem els col·lectius lli-bertaris, perquè l'autogestió és possible. Festa sí, lluita més.ACTES DE LA VII MARXA HOMENATGE ALS MAQUIS AL BERGUEDÀDivendres 23 de juliol:A les 19 h a la carretera vella de Vilada: Homenatge a Joan Vilella,Josep Puertas i Josep Bertobillo.A les 21 h sopar al local de l'associació cultural Columna Terra iLlibertat (c/ del Balç 4 bxos esquerra).A les 22.30 h Concert de cantautors a la plaça Rivera.Dissabte 24 de juliol:A les 13 h trobada davant la casa natal de Marcel·lí Massana (c/Mossèn Huch núm. 8) i homenatge en aquest guerriller anarcosindicalista.A les 14 h dinar al local de l'associació cultural Columna Terra iLlibertat (c/ del Balç 4 bxos esquerra).

Ramona: 15 ecusEl xinu: 7 ecusPep i tu: 5 ecusBarrikada: 1 ecuAportacions personals

Pep i tu

EULÀLIA VEGA. Entre revolució i reforma. La CNT a Catalunya (1930-1936). Lleida: Pagès editors, 2004. Aquest treball estudia la Confederació Regional del Treball deCatalunya durant la segona República, mostrant les diferents propos-tes tàctiques dins l'anarcosindicalisme català. Després de molts anysd'investigació l'autora publica aquest text que al nostre entendre téuna gran virtut: tot i ser fruit d'un estudi acadèmic supera en granmesura molts dels permanents vicis que aquest tipus de treballs con-tenen. L'autora abans de construir les seves interpretacions sobre les dife-rents tendències i posicionaments dins la CNT fa un esforç de com-prensió del funcionament intern de l'organització (federalisme, acciódirecta, horitzontalitat, antipoliticisme, grupisme, etcètera) de maneraque les interpretacions esdevenen molt més riques, mesurades i apro-ximades a la realitat que la majoria d'estudis acadèmics que abordenla CNT com si es tractés simplement d'un partit polític, organitzaciómarxista o d'organització vertical. Entendre millor el funcionament del'organització a permès a l'autora fer un estudi més ampli, tenint encompte més federacions comarcals i locals, el seu dia a dia i mostrantel fenomen del trentisme d'una manera més rica i complexa. Aquest treball trenca molts i diversos mites entorn la CNT en generali el trentisme en particular, com ara posem per cas els que pretenenrelacionar la tendència que simpatitza amb la FAI amb la immigraciódel sud de la península (iniciada per Vicenç Vives i potenciada per per-sonatges com el berguedà mossèn Armengou) i altres simplificacionscom les que presenten el trentisme com una tendència homogènia,reformista i tendent a l'acceptació de la política parlamentaria. Cal dirque aquestes simplificacions que es comencen a superar en aquesttreball han estat mantingudes des de posicions diverses i fins i totantagòniques: des d'alguns treballs d'Albert Balcells fins a la recentobra de Miquel Amorós. Just per això l'únic que no ens agrada del lli-bre és el títol, que segueix la línia simplista que critiquem i de la qualel mateix text es desmarca; diem això perquè considerem més apro-piat considerar el trentisme com una tendència tant revolucionariacom la que representava la FAI amb una diferència tàctica centradasobretot en els ritmes i temps.Es tracta doncs d'un molt bon llibre i no és estrany ja que com hem dités fruit d'una intensa investigació (sempre important) i d'una nomenys important reflexió (que malauradament es sol deixar debanda). Aquesta obra és un pas molt ferm en l'estudi d'una qüestiómolt mal tractada, o no tractada, com és el trentisme. Esperem podergaudir aviat d'aportacions tant vàlides com aquesta respecte aspectespoc estudiats com els de la cultural llibertària (seria molt desitjableveure publicada la tesi de Dolors Marín) o les col·lectivitzacions indus-trials (tenim ben pocs estudis amb cara i ulls a part de l'obra d'enCastells). No podem esperar que ens facin la feina els altres i ens calenmés estudis sobre el nostre passat llibertari per poder dur a terme itirar endavant iniciatives llibertàries sòlides i efectives.

La ressenya