Un any més haurem d'assistir a la farsa dela fira de maig. Com denunciem cada any:l'1 de maig no és una fira! És el dia de l'o-brer explotat, un dia que històricament haestat i hauria de ser jornada de lluita. ABerga, però, l'han convertit justamente entot el contrari: en el dia dels explotadors.Estem totalment en contra de tal manipu-

lació i vexació contra la classe obrera,és per això que volem recuperar taldiada. Perquè l'explotació segueix i alBerguedà és més palpable que enlloc. Mentre els explotadors organitzenaquesta fira i segueixen sent els desempre, pel que fa als obrers tot hacanviat:

els treballadors ja no saben el que sónni quin lloc ocupen dins la societat.Venuts i traïcionats pels sindicats ofi-cials CCOO i UGT, avui els treballa-dors només pensen en tenir una micamés que el veí a canvi de baixar-secada dia més els pantalons. Però aixòha de canviar perquè és possible. El

sindicalisme és una eina molt útil i noté res a veure amb el que fan els burò-crates de CCOO i UGT. Perquè un sin-dicat no és una gestoria, perquè novolem que decideixin per nosaltres: calque ens organitzem a la feina Cal recu-perar les assemblees, cal que recupe-rem l'anarcosindicalisme.

II època Núm 13maig-juny 20033000 exemplars difusió gratuïta

El moviment anarquista berguedà en elpunt de mira de la policia Arrel de les jornades contra la repressió alBerguedà i de l'exitosa manifestació contra els abu-sos de la policia, diversos joves anarquistes hanestat el blanc de les forces de repressió. Les jorna-des foren enormement concorregudes i sentidesper una gran part de la població que senzillamentestà farta dels abusos de poder que pateix. Tot i queno hi hagué cap incident, diversos joves han patitpersecucions i assetjaments. Per tant, no es perse-gueixen delictes sinó que s'ataca i es persegueixenles idees, fet del tot anticonstitucional. Pàg 2

Manifestació enmacada dins les jornades contra la repressió realitzades l�11 de gener a Berga/ el justicier enmascarat

L�1 de maig no éscap fira!Han estat vivint del "cuento" quatre anys, sota la falsa excusa de ges-tionar-nos els diners. Durant aquest temps no han fet gens de soroll, nose'ls ha sentit ni vist massa. Sabíem que hi eren perquè notàvem les con-seqüències de la seva ineptitud. Però no s'adreçaven a nosaltres per a res.Amb els nostres "quartos" ja en tenien prou, no necessitaven res més denosaltres. I pobres de vosaltres si necessitàveu res d'ells..., llavors pla,estàveu arreglats.Però ara et tornen a necessitar. Ets molt important. Almenys el teu vot.Tornen a voler que els hi donis permís per viure a costa teva. Perquè clar,som tontets i no sabem gestionar-nos solets i necessitem polítics que hofacin per nosaltres. Votem o no, faran el que voldran, amb ben poc es sen-ten legitimats. Però que sàpiguen que no ens deixem enganyar, sabem elque són i el que fan. Per una democràcia participativa, per un municipalisme llibertari:Abstenció activa! PPààg 4

2 Editorial de lapublicació, apartir d�aquestnúmero en tresidiomesNoticies breussobre actualitatlocal

El treball nodignifica i unanova aportació aldebatAccidentes detrabajo 654 ppaagines centraals

La segona època delPèsol Negre fa 2 anys!FIBRESA: Un exemple d�insolidaritat obreraAvui al Berguedà hi ha ben pocafeina i la que hi ha no és digna.Els empresaris aprofiten la precà-ria situació dels immigrants pro-vocada per les lleis de l'estat perpoder explotar impunement isense vergonya aquestes perso-nes. Mentre d'altres berguedansmarxen fora de la comarca bus-cant la cada cop més infreqüentfeina digna. Davant d'aquesta situació, el pit-jor de tot és l'actitud que prenen

molts treballadors. La majoria dels treballadors obli-den la seva situació per mitjà dedrogues legals com la tele, l'alco-hol i la compra compulsiva.D'aquesta manera obliden que nonomés venen la seva força de tre-ball sinó també la seva dignitat.La situació és terrible i nomésbeneficia als empresaris: els tre-balladors covards, sense sentit dela justícia ni de companyerismesón cada dia més freqüents.

No traurem la culpa a CCOO iUGT que s'han encarregat enaquest darrers 25 anys de des-prestigiar el sindicalisme, peròigualment l'actitud dels treballa-dors hi juga un paper important.Són moltes les empresesBerguedanes on es dóna aquestasituació. Per tant, comença a serhora de recuperar la dignitat illuitar directament, sense burò-crates ni xoriços. Cal reorganitzarl'anarcosindicalisme. pàg 5

CONTRA EL CAPITALISME I LES SEVES GUERRES

El Pèsol Negre es mani-festa a través de l�editori-al. La resta d�articles iopinions són responsabil-itat dels seus autorsPer posarte en contacteamb nosaltres, enviar arti-cles, per anunciar-te o elque sigui: pesolnegre@hotmail.com

La gran comèdiaarriba a Berga:Eleccions municipalsPàg 2

Volem començar disculpant-nosdavant dels nostres lectors degutal retard en la sortida d'aquestnúmero del Pèsol. Als amicsd'aquesta publicació cal dir-los que poden estar tranquilsja que el Pèsol Negre no deixarà de sortir, i als que no elsagrada doncs que s'hi posin fulles. Com podeu veure elPèsol ha canviat de format, qualitat, tirada..., i això, justi-fica en part, el retard en la sortida d'aquest número.Seguim convençuts de la necessitat d'un mitjà comaquest a la nostra comarca i el nostre compromís amb lallibertat d'expressió no ha reculat ni una passa.El món segueix sent una porqueria, gràcies a l'explotació,la injustícia, l'odi, la ignorància, l'autoritat, l'obediència,etc.; tot plegat gràcies a la suma d'accions i inaccions detots. Mentre això no canviï, aquí estarem lliurant batallaa tot allò que ens repugna, en nom de la llibertat, laigualtat, la justícia, el lliurepensament, l'amor...; en defin-itiva en nom de l'anarquia. El Pèsol no el fan savis ni respectats intel·lectuals; niganes. El fem entre totes i per a totes. Tothom hi pot dirla seva, tothom qui tingui alguna cosa a dir. No tinguis nipor ni vergonya, si vols pots reflexionar en veu alta,explicar-nos la vida, denunciar el que calgui, dir les cosesclares i sense por, perquè aquest ha estat, és i serà unespai de llibertat. I recorda que pots expressar-te siguiquina sigui la teva llengua: català, castellà, àrab...Per fer-nos arribar escrits fes servir el correu electrònic:pesolnegre@hotmail.com o sinó, espavilat perquè ensarribi per altres vies. Però recorda, en una publicació quereprodueix tant fidelment la ficció que ens han obligat aviure no es pot firmar sinó és sols amb pseudònim.ELS PÈSOLS RESISTENTS, MÉS NEGRES QUEMAI

Queremos empezardisculpándonos antenuestros lectores porel retraso en la salidade este número del Pèsol. A los amigos de esta publi-cación hay que tranquilizar-les, ya que el Pèsol Negre nodejará de salir y a los que no les guste pues ajo y agua.Como podéis ver el Pèsol ha cambiado de formato, cali-dad, tirada..., y todo esto justifica en parte el retraso en laaparición de este número.Seguimos convencidos de la necesidad de un medio comoéste en nuestra comarca y nuestro compromiso con lalibertad de expresión no ha cedido ni un milímetro.El mundo sigue siendo una porquería, gracias a laexplotación, la injusticia, el odio, la ignorancia, la autori-dad, la obediencia, etc.; y todo esto gracias a la suma deacciones y inacciones de todos.Mientras esto no cambie, aquí estaremos librandobatalla a todo lo que nos repugna, en nombre de la liber-tad, la igualdad, la justicia, el librepensamiento, el amor...;en definitiva en nombre de la anarquía. El Pèsol no lo hacen sabios ni respetados intelectuales; niganas. Lo hacemos todas y para todas. Cualquiera puedeparticipar, cualquiera que tenga alguna cosa que decir.No tengas miedo ni vergüenza, si quieres puedesreflexionar en voz alta, explicar-nos la vida, denunciar loque haga falta, decir las cosas claras y sin miedo, porqueeste ha sido, es y será un espacio de libertad. Y recuerdaque puedes expresarte sea cual sea tu lengua: catalán,castellano, árabe...Para enviar-nos escritos puedes hacer servir el correoelectrónico: pesolnegre@hotmail.com o sino, espabílatepara que nos llegue por otras vías. Pero recuerda, en unapublicación que reproduce tan fielmente la ficción quenos han obligado a vivir no se puede firmar sino es sola-mente con seudónimo.ELS PÈSOLS RESISTENTES, MÁS NEGROS QUENUNCA

Català

En aquest número iniciem la publicació d'unconjunt de 18 poesies apòstates creades pel nos-tre estimat col·laborador, en Sargantanu. Enprincipi, es previst publicar una o dues en cadanúmero del Pèsol Negre."Una religió és una secta que ha triomfat"-escoltat por ahí-Un apunt previ:la millor arma contra les religionsés no inventar-se res,entendre la seva finalitati veure els seus efectes.Poesies apòstates (I)Quan vaig néixerem vau fer cristià.Mai vaig entendre per què. Em parlàveud'humanisme, de ser persona,de ser lliure,m'explicàveu que cadascúha de cercar la pròpia veritatperò m'havíeu fet d'una organitzaciócom aquella,soci d'un clubque sabíeuque s'havia perpetuat en el podera base d'esclafar els desitjos de felicitat,hedonistes o epicuris, a base d'aterrirdogmatitzant sobre el més enllàfen costat als reis,als senyors,a qualsevol,

a qualsevol que tinguésel poderi els fes costatal preu que fos,al preu que fosi el preu han estat patiments,han estat frustracions,ha estat submissióquan el camí era la desobediència,ha estat negar-sequan el cos demanava ser,ha estat creurequan la ment demanava pensari sobre una promesa inventada,sobre els mots d'algú,jerarques cristians,que ni creieu,que tots els qui com ell heu trobatus han fet fàstici heu acabat anul·lant,sobre cadàvers,sobre deseperats,sobre pilesi piles de monedesheu establert el vostre domini.

Pares,per què em vau batejar?Sargantanu

Castellano

Fins quan la tortura?A la memòria d'Agustí Rueda"Amb quanta malícia has volgut aterrar les forcesde aquest valerós "home" �

En una garjola,a les fosques,sense un raig de llumhas mort.Per les mansdels teus botxinshas mort.

Ells, enemics de tota llum,plens d'odi,s'han acarnissat contra tu,i t'han mort.Has restat solen el teu calvari,ningú de tus'ha compadit.Sols la naturaha quedat un moment,en suspens,esglaiada. Conxa MillanBerga, 14 de març de 1978Extret de: MILLAN, CONXA: Paraules a cops de mall. Ed. Mediterrània,1992.Enguany fa 25 anys de l'assassinat del company sallentí Agustín Rueda i l'hemrecordat junt amb els seus companys, amics i familiars amb tot un seguit d'actesque s'han dut a terme a Sallent, d'on ell era nascut. Avui a les presons d'aquest país i d'arreu del món es segueix torturant, humilianti despreciant la humanitat. Ni oblidem ni perdonem. Visca l'anarquia!

A raó de les jornades antirepressives cele-brades a Berga l'11 de gener, un company hasigut victima de seguiments i d'una exhausti-va persecussió per part de la policia, suposemper haver-lo relacionat com a organitzador deles citades jornades. Cal dir que el companysi bé potser hi va participar, com moltíssimsaltres joves berguedans, no destaca per seruns dels promotors de l'acte. A continuaciónarrem el fets tal i com ells ens els narrà anosaltres:"El dilluns 20 de gener em vaig despertar ales 7:45 del matí com cada dia per anar a tre-ballar. I quina va ser la meva sorpresa que justal sortir de casa vaig veure un cotxe de la sec-reta aparcat uns metres de casa meva. Tot iaixí no li vaig donar massa importància doncsvaig pensar que era una casualitat o que noanaven per mi. Després de rallar-me unaestona vaig decidir passar d'atabalar-me més.Però el dia 22 de gener, el mateix cotxe de lasecreta ja tornava a estar allà esperant-me.Aquest dia sí que li vaig donar importància, ial fixar-me en el cotxe vaig veure que hianaven dos homes dintre. Jo vaig passar pelcostat tranquil.lament i quan estava un trosmes enllà vaig observar que el cotxe arranca-va i que no em seguia sinó que marxava endirecció contrària que jo. En arribar al lloc onm'espero cada dia per anar a treballar vaigobservar que el mateix cotxe estava un tros-set més enllà, amb els dos homes a dins obser-vant-me. Més tard vaig pujar al cotxe quehabitualment em porta cap a la feina, i almirar per el retrovisor vaig observar que elcotxe, un instants més tard de la nostraarrancada, també arrancava i ens començavaa seguir. Aquest seguiment va durar fins allloc on treballo, que es troba a un poble a uns7 km de Berga, es podria dir que em vanacompanyar fins a la porta!"També apuntar que el mateix 22 de gener laguàrdia civil va trucar a la televisió localCanal 4, per aconseguir les imatges de lamanifestació que van treure per la tele.També ens hem pogut assabentar a partir defonts fiables que la guàrdia civil ha rebutordre d'identificar els individus que portavenla pancarta en la manifestació contra elsmossos d'esquadra.Volem denunciar que no es persegueixenactes delictius, (doncs no va haver-hi cap inci-dent en la manifestació ni en les jornades)sinó que es persegueixen idees. Això en unasuposada democràcia on en teoria hi ha llib-ertat de pensament. Finalment deixar clar:N'estem farts/es, prou d'abusos policíacs! Quesàpiguen que no ens intimidaran! farem sen-tir la nostra veu encontra de les injustícies!contra tota autoritat visca l'anarquia!!Zapling

Com ens diu el manifest de lajornada: "desgraciadament eljovent del Berguedà hem sigutels que més hem notat la presèn-cia de la policia autonòmica".Però no només els joves, sinótota la població, creiem que sen'ha adonat de com les gastenaquests protectors de la "pau il'ordre". Des de la seva arribadahem tingut episodis bas-tant lamentables: intim-idacions, autoritarismes,registres, seguiments ifins hi tot, PALLISSESindiscriminades (veiemels anteriors PèsolsNegres). I dins d'aquestcontext és normal la ini-ciativa que dugueren aterme els joves anar-quistes que els redactorsd'aquest articleaplaudim i esperem quees multipliquin.El passat 11 de genertingué lloc a Berga unajornada de lluita perdenunciar els sis-temàtics abusos queportem patint lapoblació en general imés concretament eljovent berguedà. La jor-nada començà al matí amb unapintada de mural al passeig de laIndústria on es qüestiona lasuposada llibertat que garanteixel sistema democràtic. En eltranscurs d'aquesta acció semblaser que els joves pintors van seridentificats fins a quatre vegadesper la policia local i autonòmicaen diverses ocasions, sent fins hitot registrats completament -vehicles inclosos- en una d'aque-stes. Això tot i que l'acció eratotalment legal i s'havia dem-anat fins i tot permís a l'ajunta-ment. Seguint amb els actes: a les17:00 hores de la tarda es real-

itzà al Centre Cívic de Berga unaxerrada col·loqui sobre els abu-sos comesos pels mossosd'esquadra al Berguedà i sobrequè fer en cas de detenció. Unadvocat especialitzat en el tema ijoves assistents a l'acte intercan-viaren opinions i experiènciesdurant una bona estona. L'acteva contar amb una notable

afluència de gent. També es pre-sentà un dossier que recull unasèrie d'abusos comesos per la"nova" policia. Aquest és unrecull d'articles apareguts enaquesta revista des d'ençà de laseva existència i té 16 pàgines.El dossier s'enceta amb un arti-cle on se'ns explica el perquè deldossier per tot seguit entrar en

una relfexió més general sobrela policia. Hi trobem fragmentsbastant explícits: " Perquèdesenganyem-nos: en un sistemaon uns pocs acaparen els mitjansde producció i la resta estemdestinats a treballar pelsprimers, en un sistema on exis-teixen desigualtats i injustíciesprofundes, la policia compleix el

paper de defensor de les classespoderoses. Es el braç armat del'estat, el que vetlla perquè aque-st sistema injust es perpetuii."El gruix del dossier el constitu-iexen un total de 9 articles i unapoesia de denúncia.Tornant a les jornades en sí, elsegüent acte que es realitzà fouuna concentració a la plaça del

Forn. Aquesta contà amb unamés que notable assistència degent que fins hi tot desbordà alsorganitzadors. Més de norantapersones configuraven el gruixde la protesta. Al veure l'èxit del'acte, es plantejà la possibilitatde convertir la concentració enuna petita manifestació i final-ment en assemblea espontània esdecidí que fós així. Amb unapancarta davantera amb ellema "Contra la repressiópolicial al Berguedà, estemfartes dels mossos d'esquadra(A)" desfilà la gent fins laplaça sant Pere. Es succeirenconsignes contra la policia:"la policia tortura i assassina","fora les forces d'ocupació","de azul, verde o marrón uncabrón es un cabrón", "perrosguardianes del orden y la leyasesinos a sueldo abuso depoder" en foren unes de lesmes corejades. La mani-festació arribàtranquil.lament davant l'ajun-tament de Berga on es llegíun manifest i es donà la mani-festació per acabada. Destacarla nul·la presència policial quenomés es materialitzà en dospolicies locals que van serescridassats i "refugiats" enun portal a la meitat del carrermajor. Però no tot foren flors i violes.Els redactors de l'article creiemque la manifestació fou poc com-bativa i hi hagué poca partici-pació de la gent. Tot i així laveiem com a exitosa i tornem arepetir que esperem que les ini-ciatives contra la repressió s'ex-tenguin i es multipliquin perplantar cara als que ens fan lavida impossible dia rera dia. I acabem també com acabava elpamflet de les jornades: "contratota autoritat visca l'anarquia!!"

Manifestació contra els abussos policíacs desfilant pel carrer major / Lukal

Barrikada

Des de la seva arribada hem tingut episodis bas-tant lamentables: intimidacions, autoritarismes,registres, seguiments i fins hi tot, PALLISSESindiscriminades

Berga planta cara als mossos d�esquadraMés de 90 persones es manifesten contra la policia autonòmica

L�1 de Maig és el dia inter-nacional dels treballadors,de la classe obrera i hauriade ser un dia de lluita ireivindicació delsexplotats. L�1 de Maig recorda i ret homenatgeals Màrtirs de Chicago, que el 1886 van ser exe-cutats per reivindicar la jornada de vuit hores.Les coses han canviat? La resposta no permetcap vacil·lació, ja que en tot cas no ha millorat perbé. I per constatar això no cal ser massa il·lustrat,només cal tenir ulls a la cara, o recordar l�exper-iència vital de cadascú en l�àmbit del treball. A Berga igual que ahir, avui les forces conser-vadores i les reaccionàries, mantenen la seva acti-tud prepotent, tirànica i desvergonyida. A Bergales forces vives, les que governen des de sempre-tant des de l�Ajuntament com des de fora- unbon dia van decidir transformar l�1 de Maig en eldia per festejar el capitalisme. Aquests il·lustresberguedans, un cop havien assassinat o fetmarxar totes aquelles persones que van formarpart del magnífic moviment obrer i llibertari delBerguedà �amb l�ajuda del seu estimat general

Franco, tot i que ells diuen ara que sóndemòcrates i catalanistes- només els hi quedavaacabar també amb l�1 de Maig. Aquests éssersdespreciables, que han estat carlistes, franquistesi ara resulta que són demòcrates i summamentcatalanistes, han fet del dia de reivindicació delsexplotats, del dia de la consciència de classe, de lalluita per l�alliberament de la vida; doncs han fetel dia de l�explotació de la persona per la persona,de l�especulació, del vil mercadeig, de l�autoritat ila submissió.Al Berguedà actualment hi ha ben poca feina i laque hi ha és d�una qualitat pèssima. Amb l�ame-naça de l�atur molts empresaris berguedans sot-meten els seus assalariats a duríssimes condi-cions laborals. No es cap novetat, tothom ho sap.Si bé els obrers del Berguedà no han mantingutla tradició de lluita del passat segle XX, elsempresaris si que han mantingut la tradició

d�éssers uns dels pitjorsexplotadors deCatalunya.És insultant transfor-mar el dia dedicat a lesvíctimes del capitalisme en el dia dels botxins. Ésimperdonable organitzar aquesta farsa, partici-par-hi i acceptar-la. Però alguns anarquistesencara estem vius i estem aquí, com sempredonant la cara. La lluita no s�ha acabat i serà, comsempre, dura. No oblidem qui som, cal prendre consciència dela nostra posició a la societat i actuar en conse-qüència i sense por. Amb la solidaritat obrerapodrem acabar amb l�explotació de la personaper la persona, amb l�obediència i amb la misèriaeconòmica, moral, social i política a la que enscondemnen el capitalisme, els estats i les reli-gions. VISCA L�1 DE MAIG! VISCAL�EMANCIPACIÓ DE LES EXPLOTADES!VISCA L�ANARQUIA!Pep i tu

L�1 de maig no és cap fira!Els anunciants no tenen perquècompartir les ideologies dels difer-ents articles de la publicació

plaça Europa nº708600 berga tel.botiga938212895

Conseqüències deles jornades

BOIKOT A ALSINA GRAELLS Com a clients de l'empresa de transportsAlsina Graells, i com també ho ha fet -moltmés exhaustivament- la revista Xera! volemmanifestar la nostra queixa davant el poblede Berga. La situació és la següent: per sortirde Berga o bé fas servir el cotxe particular obé agafes l'autobús de la citada companyia.Així aquesta empresa té el totalment elmonopoli. Però lo més vexatori és queimposa uns preus abusius i ofereix un serveipèssim. Només citaré una dada que crec queés bastant reveladora: anar de Berga-Barcelona val pràcticament el mateix que anarde Barcelona a Saragossa. Estem parlant de10,25 euros. Qui pot quedar impassibledavant d'aquesta dada?. Però no només esqüestió de preus, doncs molts cops els auto-busos senzillament no surten tot i que hoposa a l'horari, i si l'autobús està ple etquedes a terra. Crec que cada dia som mésels que estem farts dels abusos d'aquestacompanyia que com ja he dit TÉ EL MONOPO-LI total. A més suposem que aquesta empre-sa rep abundants ajudes de la generalitatdoncs són transports públics. Exigim la millora del servei i la reducció grad-ual de les tarifes fins a la gratuïtat.Mentrestant que corri la imaginació i visquinels sabotatges i boicots a Alsina Graells!!PROHIBIT PROHIBIREn una plaça del castigat casc antic de Berga un petitcacic de la ciutat, sense cap tipus de vergonya,després de pintar la façana de casa seva hi hacol·locat una placa prohibint jugar a pilota. Dubtemque la placa l'hagi col·locat l'Ajuntament, tot i que hihagi una de semblant -però amb l'escut de la ciutat-a la nova plaça de les Fonts. Sigui un desvergonyitveí o bé un desvergonyit Ajuntament, cal reivindicarla propietat pública dels carrers i places i l'alegriaque els nens puguin jugar lliurement.TRÀNSIT I ROTONDASón rucs, uns poca-vergonyes o bé, totes duescoses? Tant se val, el cas es que no contents amb elcaos circulatori provocat per l'Ajuntament de Berga iexecutat per la Guàrdia Urbana d'aquesta ciutat;volen gastar-se 15 milions de les antigues pessetes-que com abans i sempre, són nostres- en una escul-tura. I és que això és la política i aquest és el seuinterès per el nostre ben estar i per la cultura. Fariariure si no fos tant trist.EQUIPAMENTS MUNICIPALS,TOTS SOM IGUALS

Hem sabut que una entitat cultural de Berga, l'oc-tubre de 2002 van demanar el pavelló d'esports nou-ja que el vell cau a trossos- per fer-hi un concert.Se'ls va dir que haurien d'esperar fins trobar uns diesadequats ja que calia consultar els calendaris decompeticions de les associacions esportives que enfan ús. A dia d'avui no han tingut resposta, i a més,durant aquest mesos tant Unió Democràtica deCatalunya com Convergència han iniciat la seva cam-panya fent una "festassa": la d'Unió (especialmentaparatosa) -els burgesos cristians s'ho saben passarbé quan volen-. Ens demanem des de quan haviendemanat els equipaments i si van utilitzar elsmateixos canals que la resta d'entitats de la ciutat isi han trobat tantes traves com alguns. Davant elcaciquisme: acció directa!LUZ Y VIDALUZ Y VIDA, periòdico obrero defensor de los oprim-idos: Aquest és el títol i el subtítol del periòdic obrerde Gironella que el grup anarquista Espartaco -decaràcter trentista- va editar durant els anys 1932 i1933. Durant la primera quinzena de maig és pre-vist que el Centre d'Estudis Josep Ester Borràs ambel suport de l'Ajuntament de Gironella en faci unareedició facsímil. Aplaudim la iniciativa i recomanema tothom la lectura i la reflexió entorn aquest impor-tant document històric.

Barrikada & Pep i tu

<<notícies breus>>Ja som en època electoral,arriben les targetes censals, jahi tornem a ser. Quina por,quin fàstic haver d�assistiraltre cop a aquesta pantomi-ma. Déu ens agafi confessats,o millor dit, Bakunin ens agafi con-scienciats.Cada partit polític comença la seva cam-panya electoral, intentar enganyar algunincaut i que els compri l�aspiradora, ol�enciclopèdia britànica.El PSC ha tingut la bril-lant idea de demanar-nosals berguedans quèfaríem si fóssim alcalde.El primer que se�ns havingut al cap a tots ésapujar-nos el sou i viuredel cuento. Però això, nofa falta que els hi diguemja que en són consumatsespecialistes, amb moltsanys d�experiència en elsector.Estaríem de sort, sil�únic problema fos aque-sta ànsia per omplir-seles butxaques i aferrar-sea la poltrona. Hi hemd�afegir el més greu: laseva incompetènciagalopant, sense distincióde cap partit polític, resd�estranyar si s�intentaavaluar el nivell intel·lec-tual de cada un d�ells, sifins i tot els familiars se n�amaguen. Si féssim una llista de les cagades, delsúltims alcaldes podríem fer prou edi-cions del pèsol negre per empaperar totBerga i si parlem de la Generalitat o elgovern, ja se m�encén la sang.Així que davant d�aquesta perspectivaelectoral ens trobem en un cul de sac jaque votis a qui votis, estem cardats igual(per dir-ho a la berguedana). Ja sabem

tots que aquest no és un problemaestrictament berguedà tot al contrari, ésun problema globalitzat i en aquests diesde guerres indesitjades és més clar quemai. Però cadascú es dol del que li fa mal.Veient el panorama, l�opció que ens

queda és no votar, total fotran lo quevoldran (un altre berguedanisme), i ésveritat perquè els importa ben poc elque vulgui la gent, el fet que la majoriade gent decidim no votar no elsimpedeix legitimar aquest sistemapolític. Acabaran posant un alcalde quehan votat 4, quatre que l�han votat perser prou eixerit, perquè la seva mare ésmolt bona dona i va sempre a missa, o si

no té gaire dolenteria, que no pas pelseu discurs polític.Personalment, crec que qualsevolsistema de govern és dolent perdefinició i qualsevol persona que tin-gui voluntat de manar ja és malvada,o el poder li en farà tornar (ho explicamillor Tolkien al Senyor dels Anells,però què voleu que hi faigui, ja sé ques�escriu faci, però és que no em surtescriure-ho). Per tant, no vull participaren aquesta farsa electoral,però no des d�una posició dedesídia, sinó que desitjant quealgun cop, ni que sigui derebot, la gent pugui gaudird�una democràcia real, odemocràcia assembleària, onla gent pugui decidir les lleis,o en aquest cas, les orde-nances i normatives munici-pals, per les quals es regirà elseu poble o ciutat. No aquesta farsa d�haver dedecidir cada 4 anys qui volsque et mani, com si no fóssimprou espavilats nosaltres perpoder decidir si Berga neces-sita una puta rotonda quecosta un dineral, o construirun pavelló que almenys nosigui vell abans d�estrenar-lo,per citar alguns exemples, oficar-nos en una guerra crim-inal.Crec que estem prou capaci-tats per decidir-ho nosaltresmateixos, que sembla que ens tractincom a imbècils incapaços de saber quèvolem o què necessitem.A més a més, ens estalviem el sou del�alcalde i la seva potolada d�amics quenomés volen xupar del bote(berguedanisme).Satan Jesulin

La farsa electoral

Les eleccions ens són venudes com l'actesimbòlic i real més important de lademocràcia. I efectivament ho són si ensreferim a les democràcies parlamentàriesassociades al liberalisme econòmic queconeixem, és a dir, si les associem a lesdemagògies o democràcies buides decontingut que patim.Tanmateix en referència al contingutetimològic de democràcia, les eleccionssón un acte simbòlic i real de la nodemocràcia. Les eleccions són i repre-senten la mort de la consideració deles persones com a ésser adults capaçosde resoldre els seus problemes i de ges-tionar-se i viure en llibertat, justícia ifraternitat -fet d'altra banda propi delsésser vius- (això, evidentment no vol direxempts de problemes, però sí ambcapacitat de resoldre'ls). Les eleccions

són i representenper tant, la cas-tració de la il·lus-tració i la usurpacióper part d'una petita part de la societatde la capacitat política i per tant de lavoluntat, de tot el conjunt de la societat.Els qui més parlen de democràcia i llib-ertat, són justament els que mai hanestat ni seran demòcrates i és trist quejust els que de fet som àcrates els hi hohàgim de recordar.Si votem o no, és un fet simbòlic impor-tant però a la pràctica poc trascendent.Ara bé, el que sí que compta és el quefem o no cada dia per recuperar la políti-ca usurpada, per recuperar la nostra vol-untat. Reflexió i acció! Deslegitimem en aques-ta colla d'usurpadors! Visca l'acràcia!Pep i tu

Els polítics ja tornen a treure el cap

La mort de la democràciaFarts d�engreixarporcsJa s'apropen les eleccions. De sobte,els polítics que l'endemà dels anteri-ors comicis van desaparèixer, tornena tenir presència pública. Els partitspolítics mai munten actes culturals,ni socials, ni fan res de bo, tret de"governar", és a dir tret de benefi-ciar els seus amics amb els diners detots. Doncs ara, ja comencem a veurecartells d'actes culturals d'ERC, depresentació de campanya de CIU, delPSC...O callen mentre roben o parlenper enganyar-nos. Cadascú que faciel que li sembli, però alguns n'estemfarts "d'engreixar porcs", potser quecomencem a pensar en la "matança". Pep i tu

les diferents entitats a sota enunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicacióDirecció del Presberguedà en llui-ta pel seu trasllatRoberto B.Catrino:ROBERTO B.CATRINO LÓPEZ C.P. Palma deMallorca, módulode aislamiento -ala 4 A.C. 1075 07004 Palma deMallorca - IslasBaleares

En un món com el quevivim, regit per poders iobediències, tothom té uno molts amos i els mitjansde comunicació lluny deser una excepció són pre-cisament un cas exemplar.Per un costat el poder que exerceix elcapitalisme, afegit al que exerceixenels mandarins d'aquesta monarquia al'estil canovista que ens ha tornat atocar, fan que una petita part de lasocietat pertanyent a una classe socialmolt poderosa i practicants d'una cultu-ra pròpia exerceixin la dictadura de lainformació sobre la resta de la societat.Mentrestant, la resta de la societat estàimmersa en un "salbese quien pueda"decebedor, potenciat per una competi-tivitat individualitzada que arriba a l'ab-surd. Aquest procés desinformatiucomença a les escoles on segueix pri-mant la disciplina -amb més o menysèxit per part seva- en contra del odiatlliurepensament. Els llibertaris sempre hem tingut clarque ens calia construir una culturapròpia al marge de la cultura burge-sa ja que sinó el canvi social esde-vindria impossible. La participacióen els seus parlaments, les sevesescoles burgeses, els seus mitjansde comunicació..., era, i segueixsent, una garantia de reproduccióde la societat burgesa i un gran freper a la transformació de la socie-tat. És per això que ens hem dotatd'una cultura pròpia i, com no, d'unsmitjans de comunicació propis. I ésen aquest sentit -entre altres- quecal entendre la gran abundància depublicacions llibertàries arreu del móni com no també a casa nostra -que éscasa vostra si es que hi ha cases d'algú-.El cas de l'Alt Llobregat no és pas unaexcepció. Ja al 1874 trobem La RevistaSocial com a òrgan d'expressió de la"Unión de Manufacturas" de Manresa,Gràcia i Barcelona. Al 1886, també aManresa trobem La Montaña.Ja al segle XX, al 1922 s'editarà aManresa El Trabajo, "portavoz sindicalde los trabajadores de manresa ycomarca", de la CNT-AIT que serà prohi-bit al 1923 amb la dictadura de Primo deRivera patrocinada per la monarquia. Al1931 tornarà a sortir aquest interessantperiòdic quinzenal "organo de los sindi-catos de la comarca - adherido a la C.N.del Trabajo, escrito por trabajadores ypara los trabajadores".Al 1932 i fins al 1933 a Gironella hi hauràdos publicacions llibertàries fetes pertreballadors anarquistes i adreçada alstreballadors de Gironella i la resta del'Alt Llobregat. Una l'editarà el grupanarquista trentista de Gironella ano-menat "Espartaco", aquest periòdicquinzenal s'anomenarà Luz y Vida i duràper subtítol "periòdic obrer defensordels oprimits". L'altre publicació anar-quista de Gironella d'aquella èpocaeren Les Fulles Populars editat pel grupanarquista adherit a la FAI "Amor yVerdad". Aquest dos grups de Gironellamiraran d'excercir la seva influènciasobre el sindicat de Gironella i seran unreferen més de la gran cultura llibertà-

ria de la població. En una altra població del Berguedà, a laPobla de Lillet hi haurà durant la IISegona República el periòdic La Llumun diari popular fet per republicans,marxistes revolucionaris, àcrates i sin-dicalistes. Aquest diari representaràl'entrada d'aire fresc en el món informa-tiu en oposició al Llobregat el diari con-servador i catalanista del poble. La Llumserà un antecedent del que serà porta-veu de la revolució al 1936 i fins quemori la revolució al març de 1937:Horitzons Nous. Amb el subtítol del por-taveu de la revolució, a Horitzons Noushi estaran representades les forcesr e v o l u c i o -naries de lalocalitat: laCNT, la FAI, les JJLL,

Mujeres Libres i elPOUM; sent excloses les forces políti-ques que protagonitzaran la contrare-volució a Catalunya: ERC, PSUC i EstatCatalà.Durant l'exili cal destacar l'edició perpart de l'Agrupació de Berguedans al'Exili des de 1946 i fins 1949 del Butlletíde Berguedans a l'Exili. Aquesta publi-cació tindrà 4 números i hi participaranberguedans exiliats de totes les ten-dències: anarquistes, republicans, mar-xistes revolucionaris, marxistes estali-nistes i gent sense filiació concreta.D'aquesta manera arribem al prolífic1979 i a la revista llibertària bergueda-na anomenada El Finestral en un princi-pi portaveu de l'Ateneu Popular i elsCol·lectius Llibertaris i en els dosdarrers números -després de disputesinternes- portaveu de l'Ateneu Cultural.Aquesta publicació mensual va sortirdurant tot l'any 79 i era d'una gran quali-tat d'impressió. Tenia propaganda -estranyament inclòs de La Caixa- i esvenia. Va ser un projecte que aplegà amolta i diversa gent i que va tenir grandifusió. La mort de la revista, entre mol-tes altres coses, cal atribuir-la proble-mes orgànics i personals que prengue-ren la forma de constants disputes ide-ològiques (àcrates vs nacionalistes). Elmateix any Manresa trobem Txani,revista llibertària del Bages i a Sallentla federació local de la CNT-AIT editaràel seu òrgan d'expressió: Autogestión.L'any 1980 a la Pobla de Lillet diversosllibertaris, algun d'ells provenint d'una

altra revista -El cul de sac- que es feiaen aquells moments a la pobla i queprenia uns aires cada cop més submi-sos cap al poder naixent del nacionalis-me ranci -avui caduc i en decadència-trauran al carrer un número del Rebostde Confitures i Fruits Saborosos.Cap al 1984, a Berga, va sortir LaRevistilla que va ser una revista en for-mat quartilla, molt semblant a un fanzi-ne del tot irreverent i interessant. Vaser un curt projecte llibertari -sols qua-tre números- que editaren personesdiverses, en la seva majoria provinentsde l'escissió de CNT que desembocaposteriorment en la CGT. Finalmenttambé cal comptar amb Poc a Poc,publicació de la Federació del Bages-Berguedà de la CNT editat a Sallent elsanys 1987 i 1988.L'any 1995 l'Ateneu Popular de Cal Nelestreia a Berga EL GNYC. ButlletíInformatiu Independent del'Ateneu Popular "Cal Neles". Nº1,que va ser poc conegut.D'aquesta manera arribem al1998 i la sortida del primer isegon Pèsol Negre, en un primermoment molt interessant però depoc abast (des de i cap al movimentllibertari) i a partir de l'any 2000 lasegona època del Pèsol Negre des delpoble i cap al poble, amb una gran difu-sió a totes les societat del Berguedà.Editat per un conjunt divers de lliberta-ries, sense cap tipus de censura i a l'a-bast de tothom. Segurament hi ha hagut altres projec-tes editorials que no coneixem i d'altresno apareixen per no ser publicacions -ens referim a fulls volants, etc.- o perser simples butlletins portaveus de par-tits polítics o organitzacions no revolu-cionàries. En aquest sentit podríemcitar Treball del PSUC de Berga durantels anys 80 o La veu de l'Esquerra d'ERC.Per acabar citar la recent aparegudaTxera! que també cal tenir-la en comptetot i ser només un butlletí intern d'unaassociació cultural nacionalista.Després d'aquest lleuger repàs històric,us presentem un resum del que ha estatel Pèsol Negre fins ara. Una revistatotalment popular, sense censura, fetaper tothom i per a tothom, del tot autò-noma i amb ànims de ser un veritableespai de llibertat on tothom que vol-gués pogués expressar pensaments detot tipus, on es pogués opinar i comuni-car el que fos i denunciar a qui calguéssense cap por ni pèls a la llengua. I aixíha estat i serà per moltes ampolles queaixequi als empresaris, polítics, forcesrepressives i altres paràsits socials.Des d'aquelles primeres assemblees,des d'aquell primer Pèsol Negre verdfluorescent, passant per la represa ambnova gent i alguns/es de vells i velles,carregats il·lusions llibertàries i finsara -amb els alts i baixos de la vida- l'es-sència del Pèsol és viva com ell mateix.VISCA LA LLIBERTAT! VISCA EL PÈSOL NEGRE!

més de 5 anys dePÈSOL NEGRESuplement del Pèsol Negre Llegeix i difón la premsa anarquista

2primera èpocaCAPÇELERA: El Pèsol Negre. TAMANY: quartilla. COLOR: Blanc i negre, fotocòpies, la portada i la contraporta-da fotocòpia sobre paper de color. EXTENSIÓ: 22 i 24. NÚMEROS: 1-2.

Nº d'exemplars: 300Nª pàgines: 12Contingut:Còmic a la portada i editorialArticles d'actualitat:sobre el petroli, sobre la lleid'apologia al terrorisme i untercer sobre el poble KurdArticles de laboral:Bermaq S.A i Magrina S.AArticles d'Història:Article sobre la vaga bergue-dana del mes de maig de 1928realitzat per en Ramonet Xic iun altre sobre els fets de maig de 1937Articles de didàctica:Conformisme un fre cap a la llibertatArticles estudiantils:

Article sobre la prohibició de fumar a l'institut de Berga.Consequències: Ja abans de que sortís aquest primer exemplar ens vinguerena demanar explicacions sobre el còmic que presumptamentsortia a la portada. Tot i així després de parlar-ne no hi haguécap problema.Ens enterem dies després de la seva aparició que a BermaqS.A no li ha fet gaire gràcia. Fonts ens informen que aquestaempresa (denunciada per explotadora) ha reunit a tota laplantilla d'aprenents en presència dels mes alts càrregs id'una psicòloga i els ha amenaçat formalment. Els motiussegons l'empresa son que l'article els donava mala imatge.Dies després d'aquesat desafortunada reunió s'apuja lleuge-rament el sou dels aprenents. Temps després -com veurem- elpèsol toparà amb aquesta empresa.

novembre-desembre 2001PÈSOL 1

Nº d'exemplars: 100Nº pàgines: 22Contingut:Portada: Totalment fet a mà.Una capçalera amb el títol, elnº 1 i amb la data (març 1998).Sota la línia que delimita lacapçalera, un dibuix, a càrrecde la Pili, d'una mata de pèsol.També se'ns informa, en gene-ral, del contingut de la revista:Articles, opinions, còmic, poe-sia.Recepta per fer Pèsols NegresEditorial: És presentada i justificada la revista, la seva volun-tat de contrainformació i la seva necessitat en el panoramainformatiu del moment.Manifest de la Plataforma Antifeixista del Berguedà pel 12d'octubre del 98: crònica dels actes que es van dur a terme ireproducció del manifest de la PAFB.2ªTrobada per l'anarquia d'Igualada: Reproducció manual delcartell d'aquesta trobada.Col·lectiu Insubmís del Berguedà: presentació d'aquest

col·lectiu berguedà.Chiapas: Un amè article d'una pesoleta llibertària sobre larealitat dels pobles indígenes de Chiapas.Poesia i Métete però lucha: queda clar, oi?Còmic: A les dues pàgines centrals, en favor de la llibertatdels presos.Cel Negre...: Primera entrega d'un terrorífic conte de la Mai.Antipsiquiatria: Una interessant article arrel d'una tambéinteressant xerrada que es va fer a l'Ateneu Llibertari sobreaquest tema.Poesia: Tres poesies anònimes.Antisexisme: Informació sobre el sexisme i informació sobreles jornades anuals antisexistes i de l'activitat del grup dedones que des del 1996 treballen qüestions de gènere enaquest espai de llibertat que trobem al carrer pinsania.Carta des de l'ateneu: En la primera època apareixia un apar-tat dedicat a una carta des de l'Ateneu Llibertari a la revistaPèsol Negre. Es fa una explicació de les activitats realitzadesper l'ateneu i acaba desitjant llarga vida al Pèsol Negre, queaixi sia!2on aniversari de l'Ateneu Llibertari del Berguedà març 98:Cartell dels actes programats per aquest esdeveniment.Contraportada: La Violant il·lustra la repressió policial i feixis-ta. Conseqüències: Degut a la curta tirada, la repercussiósocial també fou limitada; tanmateix va ser una gran alegria iun important revulsiu per tota la gent llibertària del Berguedà.

març 2001 PPÈSOL 1

Nº d'exemplars: 100Nº pàgines: 24Preu: 20 duros. És l'únicPèsol que no s'ha difós deforma totalment gratuïta.Contingut:Portada: Totalment fet a mà.Una capçalera amb el títol,sota la data: Hivern 98-99, alcentre una il·lustració, el nº2 iel preu: 20 duros.Com cultivar el pèsol negrePesotorial: És l'editorial delPèsol Negre dedicada a destacar de forma metafòrica comencara queden llibertaris al BerguedàNo al tancament del diari Egin: Reproducció d'unes quartillesi cartells difosos amb aquest motiu.Ara&Després: Una poesia signada pel Canu que bé podria sermusicada.Cel Negre...Infern Vermell: Continuació del conte de la mai. Noel llegiu si no voleu tenir malsons.Insubmissió: Un any del col·lectiu d'insubmissos i informa-cions diverses.Possessions: Interessants reflexions sobre la propietat i elsseus

Còmic central: El Canu torna a fer de les seves amb "Moksil'Anti" i algunes paraules de Benedetti.Societats igualitàries: utopies de què? Pericu fa un interes-sant article on mostra com l'antropologia ha demostrat peractiva i per passiva l'existència de societats molt diverses deles que destaquem les ben anomenades societats igualità-ries.Rèquiem por un apàtrida: Reproducció d'un bonic poema edi-tat en un llibre que acabava de ser editat, molt ben amanitamb un bonic dibuix.Carta de un "Ajo Porro": Una de les reflexions més interes-sants aparegudes al Pèsol, si t'interessa l'hauràs de llegir.Por cada mujer: Combinat amb una tira de la mafalda es repro-dueix un text aparegut a Decade Link. Reflexions entorn elgènere de forma gairebé poètica.Catalunya Catalana? Breu i acurat resum entorn la històriadel nacionalisme català, concretament del partit Estat Catalàdes de la seva fundació fins al 1998, motivat arrel de diversespintades feixistes signades per aquest partit, aparegudes aBerga. Carta des de l'Ateneu: És demana més participació, mésganes, més il·lusió i compromís per tirar endavant projectescom l'Ateneu Llibertari. Lairena: més literatura i de la bona.Contraportada: Un final molt maco i dinàmic, amanit aquestavegada per l'il·lustre il·lustrador berguedà Txus -valgui laredundància- .Conseqüències: Com en el primer número, escassa.

hivern 98-99PÈSOL 2

segona èpocaCAPÇELERA: El Pèsol Negre. Revista Llibertària del Berguedà. Informació, crítica, pensament, humor, denún-cia, creació. Època II. Nº. Mesos i any. Difusió gratuïta. Aquesta primera pàgina evolucionarà, començantincloent-hi l'editorial fins a exposar titulars i fotografies dels titulars. TAMANY: din-a-4. COLOR: Blanc i negre,fotocòpies. EXTENSIÓ: Entre 12 i 24 pàgines grapades. NÚMEROS: 1-12 (en format revista din-a-4), 13 (en elnou format periòdic din-a-3) i esperem que vinguin molts més.

3Nª d'exemplars: 300Nª de pàgines: 16Contingut:EditorialArticles d'actualitat, espe-cial policia:Article a raó del nou cos demossos d'esquadra ber-guedà, fotografia d'uncotxe patrulla aparcat enuna zona destinada per ainvàlids, article de quatrenois victimes de l'autorita-risme i el tracte del nou cosrepressor berguedà, arti-cle que ens explica la raódel llançament d'un coctel molotov a la comisaria dels mossos,una reflexió i un resum de les actuacions represores d'aquestcos a la nostre comarca i finalment uns consells pràctics encas de detenció.Articles d'actualitat:Article sobre una vaga de fam a les presons espanyoles, articlea raó de les jornades antiracistes de l'ateneu llibertari i unultim article sobre el poble de cercs i la problemàtica amb lalínea d'alta tensió.

Articles de laboral:Article sobre l'explotació a que sotmeten les ETT's.Articles de cinema:Article sobre el cinema antibel·licistaArticles de didàctica:Reflexió entorn el sistema actual que ens converteix en explo-tats i en la majoria dels casos en explotadors.Poesia:Una sobre presos i una segona d'en javi xispes titulada "cora-zon sin sangre"Articles de pensaments:En pepe ens fa tot un seguit de reflexions generals a "confe-sions a la humanitat"Recomanacions:En aquest numero es recomana el contra-infos i el llibre "larepression del deseo materno y la genesis del estado de sumi-sion inconsciente"Observacions: Aquest Pèsol tenia un format notablementmillorat respecte l'anterior, la capcelera molt més gran i mésben maquetat, això vingué degut al canvi de programa informà-tic.Conseqüències:De l'únic que ens vam assebentar és que el cos de mossos d'es-quadra havia trucat a Barcelona per informar-se de què és elque podia fer en contra de la nostra revista.

gener-febrer 2001PPÈSOL 2

Nº d'exemplars: 300 Nº de pàgines: 16Contingut: EditorialArticles d'actualitat:Article que suggereix unasèrie de coses al cos demossos d'esquadra, unrepàs de les actuacionsmés detestables dutes aterme des de que el pp témajoria absoluta, un articlesobre immigració, un altresobre el conflicte basc, unsobre la brutalitat policíacaal brasil i la desinformacióa que ens tenen acostumats i finalment un article sobreHeribert Barrera.

Articles de laboral:Article que denúncia a l'empresa Amp i un altre que tracte eltema de la nova reforma laboral.Articles de didàctica i debat:Un sobre l'utilització d'ETA per part de l'estat i com el legitima.Articles d'història:Article sobre l'insurrecció minera a l'alt llobregat.Articles de pensaments:El pepe ens allarga l'article de l'ultim exemplar amb "confes-sions II"Poesia i creació:Dibuix surrealista de fondo i el poema recorriendote.Còmic:Sobre la cançó de Negu Gorriak "Hitz Egin (habla!)"Critiques de cinema:Sobre la pel·licula Senderos de Gloria, Ciutadà Kane i el maqui-nista de la generalRecomanacions:En aquest pèsol s'ens recomana la lletra A i l'obra de teatre"Deseo de ser un piel roja"

març-abril 2001PÈSOL 3

Nº d'exemplars: 300 Nº de pàgines: 16Contingut:Editorial:S'hi tracta el cambi d'ultimahora que va representar pelpèsol la mort del companyRamonet Xic, es per aixòque té dos editorials un fetabans i un altre després deconeixer la tràgica noticia.Articles d'actualitat:Hi tenim un article d'immi-gració.Articles d'història:Un extens article ens bio-grafia el que va ser la vida d'en Ramonet, n'hi tenim també unaltre titulat "els curas castrenses y sus discipulos".Articles de laboral:Aquesta secció és ocupada per una critica als sindicats del

poder (CCOO i UGT) i per un altre article sobre el que represen-ta l'alienació a la feinaPoesia:Trobem aquí dos poemes un dels quals es convertiria mesendavant amb una cançó del grup columna metralla.Critiques de cinema:S'ens resenyen aqui quatre pel·licules: Chocolat, Bailame elagua, la sombra del vampiro i Quills.Observacions: A partir d'aquest numero es publicarà els compes del pèsolnegre. I podem veure un petit cambi de format, si a la primerapàgina abans ja hi podiem trobar l'editorial ara és a l'interior ial seu lloc hi tenim els titulars dels articles mes rellevants dela revista.Conseqüències:A ran de la publicació de la biografia d'en Ramonet un bonnumero de persones s'interessen per la revista i després dereunirse amb membres de la redacció es decideix de fer-li unhomenatge, el 25 de novembre una gran placa de pedra seràcol·locada al mirador de Queralt homenatjant-lo.

maig 2001PPÈSOL 4

Nº d'exemplarts: 500Nº de pàgines: 20Contingut:EditorialArticles d'actualitat:En aquesta secció hi tenimarticles sobre un text fei-xista d'en MossenArmengou aparegut en elprograma de patum, sobrela farça que representa elpatronat de la patum, sobreles mentides del Regió 7 i laseva falta de serietat,sobre el moviment okupa,sobre les preses, sobre laglobalització i finalment unultim que ens parla de com tenim la cultura al berguedà. Articles de laboral:Hi podem llegir un article de l'empresa Vidur i un comunicatdirigit als empresaris del berguedà.Articles d'historia:Hi trobem una prespectiva històrica sobre el conflicte bascArticles de musica:

En aquesta secció s'entrevista al grup berguedà The AjosPorros Bans (APB)Articles de Pensaments:En pepe ens continua fent pensar amb relfexions profundesaquest cop amb l'article "El carcelero es un prisionero mas..."Critiques de cinema:En M.P ens resenya aquest cop El espinazo del diablo, bailar enla escuridad, dones i pau i el seu germà.Recomanacions:S'ens recomana el nou disc d'en Sisa "visca la llibertat"Observacions:A partir d'aquest exemplar s'hi introdueix la publicitat i la posi-bilitat de subscriures a la revista: dues noves formes de finan-çament. També els Pèsolets que ens ilustren les diferents sec-cions de la revistaConseqüències:A raó de l'articles sobre el text feixista de L'Armengou uncol·laborador va ser objecte d'amenaces verbals. També a raóde l'article de la Vidur ens assebentem il·lusionats de que elsobrers de l'empresa han distribuit fotocopiat i difós amplia-ment la revista entre la totalitat de la plantilla. Ens assebentemtambé de que la direcció de l'empresa ha estripat l'exemplarque s'els havia dipositat a la bústia.

juny-juliol 2002PÈSOL 5

4Nº d'exemplarts: 400Nº de pàgines: 20Contingut:Editorial i poema en recordd'en Carlo GiulianiArticles d'actualitat:Hi podem llegir un nou epi-sodi de repressió i agres-sió al berguedà un cop mesprotagonitzada per agentsdel cos de mossos d'esqua-dra, un comentari sobrel'acció firmada amb una "A"acrata que suposà lacrema de dos containers iun cotxe, una extensa iel·laborada crònica sobre la manifestació del 24 de juny a

Barcelona, un resum del que va ser la IV marxa homenatge alsmaquis i un comunicat on es reivindicava l'okupació simbolicaa Berga en solidaritat amb la casa de la muntanya,.Articles de laboral:En aquest numero es denuncia a l'empresa el Gimnàs, Inelect ia l'escola Sant francesc. També s'ens parla de la inspecció detreballContes:El viejo columpio verdeArticles d'història:L'Aleix ens explicarà el cas Scala i el què suposà pel movimentanarcosindicalista.Articles de Pensaments:Reflexió entorn al moviment antoglobalització i sobre els jovesd'ahir i els joves d'avuiCritiques de cinema:Hi tenim resenyes de 2001 una odissea de l'espai, els set samu-rais i Persona.

agost-setembre 2001PÈSOL 6

Nº d'exemplarts: 400Nº de pàgines: 20Contingut:EditorialArticles d'actualitat:L'inauguració del local delcentre d'Estudis JosepEster Borràs i del'Associació culturalcolumna terra i llibertat, unarticle sobre immigració,un altre de l'11 de setembre,un del 12 d'octubre, unsobre la farça de l'institutmunicipal de cultura ifinalment un ultim sobre elmoviment llibertari al ber-guedà ocupen aquesta secció.Articles d'història:

En l'unic article d'aquesta secció l'autor es qüestiona qui forenels verdaders afectats per la retallada de llibertats a Catalunyaen el famós 11 de setembre.Articles de Laboral:Es tracta el tema de les empreses subcontractadores i de l'in-dustria tèxtilArticles de didàctica i debat:Hi tenim un article antinacionalista i una introducció a la ideo-logia anarquista: què és, que persegueix etc...Contes:Roberto cainejoPoesia:N'hi tenim una sobre l'immigrant i una altre d'en marioBenedetti titulada "te quiero"Critiques de cinema:Lucía y el sexo, Los otros, Y tu mamá también y Juana la locaCartell de les jornades d'inaguració del nou local llibetariConseqüències:A ran de l'article antinacionlista s'iniciarà un llarg debat queveurem publicat en els següents pèsols.

octubre-novembre 2001PPÈSOL 7

Nº d'exemplarts: 500Nº de pàgines: 16Contingut:EditorialArticles d'actualitat:El primer text el·laborat perBerga es Mou ocupa la partmés important d'aquestasecció, un article que ensnarra com va anar l'home-natge a en Ramonet Xic, unarticle contra el nadal i unaltre sobre les prohibi-cions de la ciutat de Bergaocupen la resta.Articles d'història:En aquesta secció hipodem llegir un article que ens compara el franquisme amb elcarlisme.Contes:Manca d'experiencia o manca de voluntat?

Poster central amb el ranking de les empreses mes explotado-res de la comarcaPoesia:"Navidad muy pesonal" y "algun dia"Didàctica: debat sobre nacionalisme:Hi trobem tres articles, dos replicant l'article aparegut en l'an-terior exemplar i un altre antinacionalista.Conseqüències:Aquest pèsol també portà cua. Despré de que Bemaq S.A s'asa-bentés que havien guanyat el ranking de les empreses mesexplotadores de la comarca es va posar en marxa per tal de fercallar a la nostra revista. La seva psicòloga intentà posar-se encontacte amb l'equip de redacció a través de trucades a cases,telefons mobils etc... amb la intenció de voler "parlar" amb l'e-quip de redacció a raó del poster central i segons ells a raó jadel primer pèsol negre. El seu resultat va ser nul, van trucar agent que poc tenien a veure amb la revista i ni que així haguéssigut poc teniem que dirl-si als liders en explotació alBerguedà.També aquet pèsol va dur a que la patronal berguedana essubscrigués al Pèsol Negre intentant coaccionant-nos.

desembre-gener-2001-02PÈSOL 8

Nº d'exemplars: 400Nº de pàgines: 24Contingut:Editorial.Articles d'actualitat: Un copmes els senyors mossosd'esquadra surten retra-tats en aquesta secció, Elrumor de que la patronalesta pensant en construirun camp de golf, una càrre-ga policia LOU i l'intent perpart del Casal Panxo derebentar la plataformaBerga es mou n'ocupen laresta.Articles d'història:Programa del grupo anarquista titulado "la vida" de Sallent.Articles de Laboral: Un sobre Buscall.S.L i un altre sobre BermqS.A, en aquest últim hi apareix el contracte, nòmines,conveni i si demostra com els rics es mofende les seves pròpies lleis.Articles de didàctica: Hiha un

anàlisis als mitjans de comunicació i un article pro-apostatzia.Articles de didàctica: debat sobre nacionalisme: Hi podem lle-gir quatre articles de rèplica als nacionalistes de l'anteriorpèsol.Poesia: Sobre l'heroïnaCòmic: Cartell de les IV jornades del Centre d'Estudis JosepEster Borràs.Conseqüències:Aquest es de moment el pèsol que mes conseqüències ha por-tat. Tot just després de sortir alguns obrers de Buscall. S.L ensvingueren a demanar la revista. També el senyor Buscall trucàal qui pensava que era l'autor de l'article però tampoc aconse-guí res de res. Els que mes els va saber greu que es sabés laveritat és a la empresa Bermaq.S.A aquesta van trucar al quesegons ells era l'autor de l'article per intentar parlar amb ell.Tampoc en tragueren res de res, no aconseguiren parlar ambningú. Com a conseqüència d'aquest exemplar la patronaltambé publicà una nota a la premsa (Regió 7) on se'nscriminalitzava i se'ns acusava d'insultar a lesempreses. També el cap de Bermaq.S.Aenvià gent a treure de la circulaciótots els pèsols repartits pelBerguedà.

febrer-març 2002PPÈSOL 9

per l�anarquia!per l�anarquia!

5·Nº d'exemplars: 400Nº de pàgines: 20 Contingut: Editorial.Articles d'actualitat: Lasecció comença amb unarticle on es demana lasolidaritat amb el pres ber-guedà Roberto B. Catrino,segueix amb la resposta ala patronal que van publi-car una nota a la premsaacusant a la revista d'"insultar, acusar i atacarverbalment" a l'ACEB.Llavors tenim el text de laplataforma "Berga esmou", un article que ens reflexiona sobra la desforestació deCasampons, un escrit contra la fira de maig, un sobre especu-

lació immobiliària i finalment des de Ciudad Real ens arriba elprimer article feminista aparegut en aquesta revista.Articles de laboral: Aquest cop es Bernet S.A l'empresa denun-ciada per explotadora.Articles de didàctica: Sota "un altre món és possible: l'alterna-tiva llibertaria" se'ns enceta aquesta secció, seguidament tro-bem un article dirigit als treballadors en general, una reflexiósobre la societat actual, i un altre en contra de la idiotitzaciósocial. Tenim altre vegada el debat sobre nacionalisme ambuna resposta nacionalista i un manifest que pretenia ser con-ciliador de l'Ateneu Llibertari del Berguedà.Entrevista: En aquesta secció se'ns entrevista el grup anarquis-ta "Amor y Rabia" de Valladolid que editen una revista amb elmateix nom.Poesia: La pesta negre del S. XXI i el sistema I de EduardoGaleano.Contraportada: Hi tenim anunciat la V Marxa-Homenatge almaquis.Conseqüències: De l'únic que ens vam assabentar es que lanotícia referida a l'especulació immobiliària al Berguedàva ser penjada a la cartellera de l'Ajuntament de Berga isembla que no els hi va fer gaire gràcia.

abril-maig 2001PÈSOL 10

Nº d'exemplars: 500Nº de pàgines: 16 Contingut: Editorial: També assumitper l'assemblea de redac-ció hi ha una carta del presRoberto B. Catrino a un but-lletí de suport a presos oninforme del seu trasllat auna presó de Palma deMallorca.Articles d'actualitat: Elcomunicat de Cruz NegraAnarquista en solidaritat almotí de quatre camins ini-cia aquesta secció, hi ha

un article sobre els requisits per viure bé a Vilada, unacrònica de la vaga general al Berguedà i finalment unparell d'articles sobre nous abusos comesos pels mossos d'es-quadra al Berguedà.Articles de laboral: Altre vegada tenim Vidur com a empresaexplotadora denunciada en aquesta secció.Articles de didàctica: Un article en contra de la família i la res-posta als articles nacionalistes apareguts en l'anterior nume-ro, així com una reflexió sobre els empresaris en general i eltema de l'abortament completen aquesta secció.Agenda: Hi tenim un parell de concerts.Poesia: Un poema en record d'en Ramon Vila Capdevila.Contraportada: Cartell definitiu sobre la V marxa-homenatge almaquis.

juny-juliol 2001PPÈSOL 11

Nº d'exemplars: 400Nº de pàgines: 20 Contingut:Editorial.Articles d'actualitat:Ressenya sobre el que vaser la V marxa homenatgeal maquis, article sobre unnou abús de la policiaautonòmica, article sobrel'especulació al barri anticque s'ha fet visible ambl'ensorrament de duescases, una nova carta ensolidaritat amb el pres ber-guedà, un extens article sobre el conflicte palestí i una refle-xió sobre el món en general completen la seccióArticles de Laboral: El jou es l'empresa denunciadaper estafadora i explotadoraArticles de didàctica: Varis artícle força inte-ressants i diferents. "El ser jove", "Lassigles", "Compañeros de convenien-cia algunos", "Tots som presospolitics" i "Algunas valoracio-nes finales sobre el deba-te nacionalista".Poesia: Poesiaque en unfutur seràc a n ç ód e

columna metrallaHistòria: Hi podem llegir un interessant article sobre enSacco i Vanzetti.Humor: Un còmic sobre la Bermaq S.A i un pàginarepleta de còmics de diverses temàtiques.Contraportada: Text per recordar i recollirdiners per construir una placa de pedra enrecord de Josep Bertobillo, JosepPuertas i Joan Vilella.Barricada &Pepitu

agost-setembre-octubre2002 PÈSOL 12

les diferents entitats a sota enunciades no tenen perquè compar tir les ideologies dels diferents articles de la publicacióBAR MUSICALELCAURONDA MORETA 51,08600 BERGA

Normalment en els articles parlem de com elsempresaris incompleixen normes bàsiques,exploten i fins i tot extorsionen en certa maneramolts dels treballadors privant-los dels seus dretsbàsics com a persones.En el cas de FIBRESA el problema el trobem notant en l� empresari , sinó que fonamentalment, elproblema parteix del propi obrer. No fa pas gairetemps es va haver de remodel·lar la plantilla detreballadors per causa de la incorporació de novamaquinària a la fàbrica, per tal d'aconseguir unaproductivitat més actual. Aquest fet va fer quemolts dels treballadors patissin una reducció deplantilla. Fins aquí tot semblaria que és un fetnormal com en moltes d'altres empreses, el prob-lema més greu ha vingut donat per part dels tre-balladors que conscients d'aquesta reducció depersonal , varen mostrar-se impassibles, immòbilsi fins a cert punt innerts. Un dels majors prob-lemes ve donat per la gran quantitat d'horesextres que realitzen els propis treballadors, en ungest de companyerisme es va intentar proposaruna reducció d'hores extres per tal de no haverd'acomiadar a tants treballadors com la mateixaempresa exigia , demanava o proposava; el fet vaser que els propis treballadors es varen negar afer una reducció de les hores extraordinàries, nofos cas que el empresari sortís perdent, aquestaactitud d'"accionistes" fantàstics o imaginaris quees creuen ser una part dels treballadors deFIBRESA,ha fet que l'acomiadament d'aquestscompanys hagi sigut irremeiable.Aquesta reducció de personal no tindria mésimportància si no fos perquè la majoria de la plan-tilla actual, i des de fa cert temps, és proporciona-da per l�empresa temporal CATT, quan en reali-tat no és per realitzar una incorporació a l'empre-sa de manera esporàdica sinó que moltes vegadesés per més d'un any. Això és possible perquè lespròpies llogades estan coaccionades per l'empre-sari ja que si es queixen o protesten reben laresposta de : no tornis.Siguem sincers: quan els treballadors de l'empre-sa es deixen manipular d'aquesta manera, segonsles pròpies necessitats dels empresaris estandonant peu a que l�empresari mogui els fils perautobeneficiar-se.. El gran problema d'aquestaempresa Berguedana radica en els propis trebal-ladors, ¿on ha quedat aquella unitat obrera, de lesreivindicacions per aconseguir unes millores lab-orals o millorar la situació general de la plantil-la?, amb la qual passem gran part de la nostravida, fins hi tot més que no pas amb les nostresfamílies. Llavors , jo plantejo , realment tenimcompanys de feina ? o hem passat a ser simplestitelles dels amos i dels nostres propis companysque només creuen en el seu benefici i el bon fun-cionament de l'empresa, perquè sinó, què seria del'empresa sense ells? Un incoherent

Incoherència obrera Últimamente la prensa estáinsistiendo mucho sobre lasiniestrabilidad en el traba-jo. Los accidentes de trabajoque se están produciendo enCatalunya han originado un revuelo enlos medios de comunicación. Ante estosacontecimientos, los políticos se handespertado finalmente y han iniciadouna campaña de denuncia.La oposición criticando al gobiernocatalán y este defendiéndose de lasacusaciones de la oposición. El proble-ma de los accidentes de trabajo viene delejos y las soluciones no llegan nunca.La ciudadanía se pregunta lo siguiente.¿El porque de los accidentes?, ¿A queson debidos estos?, ¿Que causas losoriginan?, ¿Tienen solución?,etc. Desdeel ideario anarcosindicalista procuraredar respuesta a estos interrogantes.En primer lugar el parlamento del esta-do o el parlamento autonómico, legislanuna normativa sobre el asunto. Una vezpublicada la ley en cuestión, la apli-cación de esta es imposible a causa deque la administración que debe hacerlacumplir carece de los recursos necesar-ios para su cumplimiento, ya que lapropia ley no los recoge. Es decir, loprimero que habría que hacer, es organi-zar a la administración del estado en unente, eficaz, competitivo, operativo yluego ponerse a legislar.En segundo lugar, tenemos actualmenteuna administración, lenta, inerte, inefi-caz, y sobre todo gandulona, no existeen ella ningún plan,donde se prevénobjetivos y rendimientos concretos paraagilizar el papeleo.En tercer lugar, los sindicatos culpan algobierno y a la patronal de ser losresponsables directos de los accidentesde trabajo, sin definirse por ningunasolución concreta y remitiéndose con-stantemente a propuestas ambiguas ysimplistas.En cuarto lugar, la patronal no quiere o

no puede, hacer cumplir a sus asociadosla normativa vigente sobre seguridad enel trabajo.Y por ultimo, los trabajadores ante eldesconcierto de las instituciones y delos agentes sociales optan en su mayoríapor aceptar las leyes del mercado.Ante esta situación caótica el problemadebe ser abordado por medio de solu-ciones satisfactorias para las partes.Debe materializarse un pacto entreobreros y patronos que canalice todoslos esfuerzos para solucionar la seguri-dad en el trabajo. Desde el parlamentose articulara una legislación hábil y efi-caz que dote a los agentes sociales, de unverdadero control del mercado de traba-jo, repartiéndose la gestión y la apli-cación de este control.La mayoría de los accidentes de trabajotienen sus causas, en el sistema de con-tratación que las grandes empresas uti-lizan para realizar sus que el trabajo dela obra se realiza con el 50% del dineroinicialmente presupuestado por laadministración y el otro 50% quedarepartido entre la gran empresa y susfiliales.Con el 50% del presupuesto se realiza laobra, de ese 50% las empresas subcon-tratadas deben pagar seguros sociales,nominas, comisiones, gastos, maquinar-ia, etc., y además tener beneficios, todoesto nos conduce a que la obra realizasea de inferior calidad a la prevista y losaccidentes de trabajo sean el pan de cadadía. En esta situación el trabajador se veobligado a trabajar en condiciones deinseguridad, ya que su jornada de traba-jo se alarga por medio de horas extras,destajos, porcentajes, fijos, etc. Este tipode jornada laboral origina que el traba-jador para producir más olvide las nor-

mas de seguridad ya queel cumplimiento de estasproducen un bajorendimiento productivo.

Un anarcosindicalista

Accidentes de trabajoANTE ESTOS HECHOSPROPONGO LO SIGUIENTE:Para evitar que los accidentes de traba-jo se conviertan en un hecho normal ycotidiano de la vida laboral deCatalunya.1.-Bolsa de trabajo, bajo el control delos agentes sociales(sindicatos ypatronos)Esta situación provocaría ladesaparición de las EETT, sin tener queprohibirlas, al no ser competitivas.2.-La inspección de trabajo en manos delos agentes sociales. Con esta formula lainspección de trabajo podría dotarse deuna eficacia que solucionara la burocra-cia y el cumplimiento de las normas lab-orales más elementalesEvitando en todo lo posible, los juzga-dos de los social, de lo penal y la buroc-racia de la administración.3.-El ejecutivo legislara en consonanciacon el sentido común, los derechoshumanos y los acuerdos de las partes,delegando la gestión y la adminis-tración de la inspección de trabajo enlos agentes sociales.5.-Elaborar una normativa que obliguea las empresas que se presenten a unconcurso de obra o servicio a realizar lodispuesto por la ley bajo sanción deperder la vez.6.-Con estas medidas podremosempezar a cimentar una estructuracapaz de desarrollar proyectos fiables yrealizables.

Para el gobierno españoly sus ministros así comolos sindicatos CCOO,UGT, USO...:¿Cómo pueden permitirque haya pensiones quedan vergüenza? Y aún es peor: hay personasque cobran una miseria que no tienen ni paracomer.A la hora del voto si que buscan a todo elmundo porqué les interesa para sus fines,para gobernar, para llenarse sus bolsillos ymantener a sus guardaespaldas porquetienen miedo.Menos ejercito, menos policía represiva ymás justicia e igualdad para tod@s que es loque hace falta.Hago un llamamiento a todos los sindicatosque llamen a una huelga general para reivin-dicar las pensiones, salarios y viviendas dig-nas para todo el mundo así como una mejorsanidad.

Es una vergüenza que para ir al dentista ten-gas que pagar unas sumas abusivas. Que parasacar una muela tengas que pagar 60 euros yno cuento si tienes que arreglarte la boca. Nome explico como el gobierno permite queabusen de esta manera.Los sindicatos CCOO, UGT, USO, CNT,CGT... tendrían que convocar una huelgageneral por todo lo dicho. Porque ya es horaque se despierten y demuestren la fuerza quetienen. Ya sabemos que CCOO y UGT(CCOO del PCE y UGT del PSOE) van aremolque de los partidos. Pero si ellos no loquieren hacer que la convoquen CGT y CNTy que se dejen de diferencias de una vez portodas, que yo creo que todos luchamos por lomismo: por la justicia y la igualdad.

Mirad como en Francia seunen todos los sindicatosa la hora de reivindicaralgo CGF y CGT y otros.Dejémonos de pamplinasy vayamos al grano. Conesto quiero decir que nos unámonos ydivulguemos de una vez para luchar contra elcapital y sus secuaces.Le pido a la CGT si se pudiera hacer unaasamblea invitando a nuestros compañerosde la CNT para ver si se pudiera llegar a unacuerdo porque creo que todos vamos a lomismo. Sin lucro de poder ni de protagonis-mo. Ya sé que costará pero dejemos el orgul-lo aparte y unámonos por fin. Juntos haremosuna piña grande separados hacemos unapeña rota.¡Viva la revolución social y la anarquía!!Un compañero vuestro.Salud! Bota

Por un mundo mejor (I)

La Salle és un col·legi privat i catòlic. I com acatòlics que són la seva mentalitat és accentuada-ment reaccionària. I sinó preguntin als alumnesde la Salle-Berga que a cada vaga veuen com elsintenten coartar la seva llibertat. Va passar en la

manifestació contra la LOU, i últimament en lamanifestació contra la guerra. En aquest últimcas la direcció del col·legi ha enviat als paresdels alumnes una circular denunciant el fet quealguns alumnes seguissin la vaga i apel·lant al'ordre i a la resignació cristiana -que tan perjudi-cial ha estat per la història de la humanitat-Si l'oposició dels lasalians a les vagues no és mésradical és simplement perquè l'estat reconeix eldret de vaga. Tot i així la pressió és important

sobre els estudiants. Al Cèsar el que és del Cèsari a déu el què és de déu. I al poble la llibertat.Llibertat per defensar els nostres drets. Llibertatde vaga!Que l'església i totes les institucions catòliquesdeixin d'entorpir l'evolució de la humanitat.Deixeu pas al lliurepensament. Deixeu pas a lallibertat d'expressió. Un món nou habita dins nos-tre. Aviat serà davant dels nostres ulls i no podeufer-hi res. Sísif

Comencem per aquí: eltreball no ens dignifica.Que no ens vinguin ambromanços perquè això nom'ho empasso i menys siho diu un senyor empre-sari que no ha fet ni brot en sa vida.Si us dic que passem la major part deles nostres vides a la feina no us desco-breixo res de nou. Però, ¿per què això?.Doncs per viure, simplement. Perviure. La vida no és un dret, és un priv-ilegi que adquirim al vendre la nostraforça de treball per un sou. Perquè nopodem ni tan sols tenir un sostre ondormir, res per menjar ni vestir si nodonem a l'empresari la nostra força detreball a canvi; ni tan sols les necessi-tats bàsiques són cobertes.I aquí hi ha la clau, el perquè de tot ple-gat : l'apropiació dels mitjans de pro-ducció per part d'uns pocs. I la resta, lesmasses treballadores, a servir-los decarn de canó per un sou, per la vida. Iel pitjor és que sovint hem de treballaren feines estúpides i improductives.Personalment els que em fan més grà-cia són els treballadors d'ETT's... ¡¡¡laseva feina és buscar feina pels altres!!!.És demostratiu el grau de paranoia alque estem arribant; realment, veure percreure... . La vida -com diu l'Albert Pla-és una esperpèntica i dramàtica comè-dia.En el nostre món liberal cal treballarper viure, però en aquesta mena d'ouque dóna voltes entorn del sol hi vivim6.000 milions de persones, i actualmentno cal tanta gent a 8 hores diàries perproduir coses útils. Però això, enlloc desuposar una distribució equitativa delsbéns i del treball -que necessàriamentes reduïria dràsticament-, no retribueixen una societat que veu impotent unmón governat per l'absurd i unspolítics que contra l'atur proposencrear nous llocs de treball.Però aquest sistema és fruit de l'home il'home té, per tant, la potestat de can-

viar-lo. Podem fer-ho i ho hem de fer.Encara que ens vulguin fer creure elcontrari, hi han altres sistemes.Jo m'inclino pel Comunisme Llibertari,que no s'ha de confondre amb el comu-nisme autoritari o d'Estat. Els lliber-taris perseguim un canvi radical en lasocietat. En canvi, el comunismeautoritari suposa un simple canvi en lesformes: l'explotador en aquest cas no ésl'empresari sinó l'Estat, però l'ex-plotació persisteix.

En el Comunisme Llibertari els mitjansde producció no són nacionalitzats sinócol·lectivitzats. És a dir, les fàbriques iles terres estàn directament en mans dequi les treballa (no en mans de l'Estat),i és l'assemblea de treballadors -sensejerarquies- qui decideix sobre la pro-

ducció i la distribució deltreball. En quant a la dis-tribució de beneficis, ésequitativa i assegurantsempre les necessitatsbàsiques per a tothom.La lluita pel Comunisme Llibertari noés per unes millores laborals, ni per unareducció de la jornada laboral... : és unalluita per la dignitat humana, contral'explotació de l'home per l'home.Contra el treball assalariat ! Contra eltreball inútil ! Visca el COMUNISMELLIBERTARI !! Sísif

La gallina ha dit que prou: ja no vullpondre cap més ouA fer punyetes aquest sou que fa tantsanys que m'esclavitza!!La gallina ha dit que no : visca larevolució!!!

El treball no dignifica

Quadre obrer de principis de segle XX/ Arxiu Pèsol Negre

Me refiero aellos y a ellas.N u e s t r o scultísimos ysufridos edu-cadores. A lasmás madres de todas las madres y los más padres. Capacesde juzgar a toda una generación o a dos o a tres y a sus prog-enitores y al poder político.Mártires de los devaneos legislativos y víctimas de adoles-centes desahuciados.Acomodados. Casados. Rejuntados o divorciados.Generalmente asexuados o con dependencia sexual manifi-esta, incluso compulsiva, eso sí, siempre extraoficial.Oficialmente aburridos. Patéticos o a lo sumo mediocres,ostentando un sentido del humor rancio y un corporativismohipócrita.Pagando una hipoteca por esa vivienda unifamiliar o ese pisocéntrico y conduciendo un Megane o un Focus o ese todoter-reno antichoque que les da sensación de seguridad.....,o bienel Volswagen de la profesora de educación física, sí la que tútambién conoces.....Acostumbran a coeducar a sus descendientes y a la señora dela limpieza, si se da el caso, a la que, por cierto, han con-tratado para hacerle un favor económico y que conocieron eldía que su niño rompió la cisterna del W.C al colgarse pararecuperar una cosilla....Los suegros de alguno son muy mayores, no pueden man-tenerse autosuficientes y malcrían a los niños. No hacen másque mirar �la uno�, sobretodo �Cine de barrio�, y eso no espolíticamente correcto. La pena es una residencia asistida , osea , un asilo de los cojones.Acostumbran a ejercer su derecho al voto decantándolohacia la izquierda inoperante y mantienen una crítica vic-timista y continuada hacia las instituciones que mantienensu modus viventi. A su postura la califican de inconformismomilitante el reflejo que se deriva es más bien de burguesíacortesana.Pretenden ejercer de interfase con respecto al mundo laboral

a una gen-eración deadolescentesg r a n u d o s ,p e l a d o s ,p e l u d o s ,histéricos, históricos, ingenuos, inconformistas, conformes,psicóticos, bipolares, porretas extasiados, mimados desahuci-ados, hijos ignorados, nietos acogidos, moros inmigrados,chinos explotados, hiperactivos desquiciados, maltratadoresmaltratados y futuros abogados. Sí, ellos que nunca se han ensuciado las manos, ni de grasani de mierda.Ellos confían tanto en sus propias posibilidades que optanpor llevar a su prole a colegios privados.Prohibido fumar en el centro.Todo es relativo.Ves a vomitar y sigue leyendo. la SeñoPropuesta adjunta de nuevos créditos variables para unamejor aplicación de la propedéutica educativa al ámbito labo-ral real:yLimpiando WCs después de 12 horas de servidumbrevoluntaria.yCómo mirar a un jefe /jefa en función de sus tendencias/intenciones sexuales operantes.yCuándo poner una denuncia por acoso y a quién.yPara qué levantarse cada mañana.yQué pedir en el Bar Paco para conservar el anonimato.yCómo vestirse para ir de compras.ySumisión retroactiva. Cómo sacar provecho del victimis-mo.ySeguridad imperativa. Cómo explotar la servidumbre delos demás. (Puntúa para oposiciones diversas)yAdicciones alternativas. Cómo sobrevivir a / con las dro-gas legales.yTécnicas de parasitismo operativo parasupervivientes.(Obligatorio para mayores de 30 años singastos domiciliarios)

Funcionarius sapiens patiens

L�anarquisme mésnecessari que maiArrel de la lectura de l'article del company Guillem alpassat número del Pèsol Negre, m'agradaria dir-hi lameva. El company Guillem sosté que les teories anar-quistes són caduques pel seu rebuig a l'estat i pel seuposicionament identitari de les subjectivitats. Sobre elprimer aspecte cal dir senzillament que l'anarquismeestà en contra de tot poder coercitiu i per tant en con-tra de l'estat i del capital. Anar en contra de l'estat noés anar a favor del capital. En aquest cas ets tu el quité una idea molt constrenyedora de l'anarquisme, queevidentment no és només voler prescindir de l'estat.Els llibertaris entre altres coses, hem treballat i tre-ballem per tal de construir una nova cultura i una novasocietat al marge de la burgesa, basada en l'obedièn-cia i l'autoritat. No hi ha cap contradicció en estar encontra del poder coercitiu de l'estat i alhora en contradel poder coercitiu del capital, només faltaria. Mai hanexistit anarco-capitalistes, sols en l'enginy literari dePessoa. Tota la demagògia dels suposats anarquistesde dretes, es basa en tergiversar la natura de l'estat.Fixat sinó en que cap neoliberal, per més que ho sigui,mai voldrà sincerament la desaparició de l'estat, sinóque simplement pretén la reducció de la seva activitata la que li és pròpia per naturalesa: la coerció, el con-trol i la defensa dels interessos de classe dels que enformen part. Això vol dir l'eliminació de tota activitatde gestió i protecció social, activitats que l'estat vaexercir en una conjuntura concreta i com a mal menorper als interessos dels qui en realitat representa. La perillositat dels pensaments identitaris és evident,siguin quins siguin i és per això que hem fa especialgràcia la teva alerta respecte els que ens manifestemcom anarquistes -malgrat conèixer les limitacions iperillositats que això comporta-. Dic això perquè enuna comarca com aquesta, es fan manifestos de man-era general i constant els perills que assenyales de lesidentitats i això no afecta majoritàriament als quemanifestem la nostra identitat com anarquistes, sinómés aviat als que diuen que són nacionalistes o sim-plement catalans. És per tot això, que algú digui aquíque és anarquista, hem sol provocar més alegria oadmiració que no pas por. D'altra banda, els petits problemes que hi va haverentre col·lectius, no venien en absolut d'idees precon-cebudes a partir de suposades ideologies sinó quevenien de la praxis. Venien d'experiències com laplataforma "Berga es Mou", ni més ni menys. A més,alguns i no nosaltres, van valorar negativament el tre-ball conjunt a la vaga. I prefereixo no remenar més eltema, però en tot cas fou la praxis la que ens enfron-tà i no cap teoria. Pel que fa al reguitzell de preguntesque fas sobre la praxis d'alguns, m'estimo més norespondre, ja que prou feines tinc amb les meves mis-èries i a més, si respongués el sarau seria consider-able. La praxis ens defineix i diferència. Per mi no hofa com a heretges o no, sinó més aviat com a gentcompromesa que respon i gent que no fa res més quepassejar per locals diversos. També diferencia als queamb honestedat donen la cara i els que en un futur rel-ativament proper estaran a l'altre costat de la barrica-da -si no ho han estat sempre-. Per a molts, la ideolo-gia és una forma d'actuar, i els nostres esforços, dis-gustos, frustracions i conflictes ens costa.En els darrers anys l'activitat llibertària al Berguedà haaugmentat molt. També la d'altres col·lectius, i crec idic sincerament que tant de bo arribi aviat una entesade mínims entre tots per tal de comunicar-nos i actuarjunts quan calgui i quan vulguem. Tant de bo. Jo nosóc tant optimista com tu. Crec que és perquè t'homires de lluny i per això els números de l'antagonismeet quadren tant bé. Tant de bo m'equivoqui. Per mi l'anarquisme és del tot vigent i necessari, ja queentenc l'anarquisme com la oposició a tot poder, comla lluita per la llibertat i la dignitat, com la pràctica querebutja la reproducció d'allò que combat. De fet, desdel meu punt de vista on hi hagi poder coercitiu -en laforma que sigui- sempre hi haurà anarquisme -en laforma que sigui-. Penso i visc l'anarquisme com tot allòantagònic als poders, a les coercions i a les obedièn-cies. Finalment, vull afegir que és molt fàcil assenyalar elsexcessos d'acalorament dels companys, també dels"senzills". Tanmateix, en ocasions m'estimo molt mésels sincers i senzills companys de lluita que no pas elspotencials companys de copes. En tot cas, tant unscom els altres se'ls tria cadascú. Espero que enspodrem trobar en alguna ocasió darrera la mateixabarricada i no solament davant la mateixa barra. Salut i anarquia! Pep i tu

<<Debat>>

I aquí hi ha la clau, el perquè de tot ple-gat :l'apropiació dels mitjans de produc-ció per part d'uns pocs. I la resta, lesmasses treballadores, a servir-los decarn de canó per un sou, per la vida

<<notícia breu>>

L�etern carnestoltesSembla ser, que l'innocent noi, que va provocar elprimer debat escrit sobre les diferents ideologies nos'imaginava que això portaria tanta cua. Per el queveig encara hi ha gent que tenen discurs per estona,per tant dedueix-ho que aquest tema és totalmentactual deixant fora de lloc els qualificats fets com:passat de generació, d'altre mil·leni, arcaic etc...Els debats sempre són interessants perquè d'algunamanera i sense donar-se compte alguns atrevitsautors deixen al descobert part dels seus punts feblesi contradiccions, i això és bo, perquè sempre es potaprendre dels propis errors i d'aquesta manera con-tinuar en el llarg aprenentatge de la vida. Si volem,aquesta revista ens pot ajudar a tots a ser cada diamillors.Encara que no vulguem, tots estem dins del sistemacapitalista i per tant, tothom desitja un bon lloc de tre-ball amb una bona remuneració econòmica, per aixípoder formar part de la gran societat de consum ibenestar. A partir d'aquest punt, tothom oblida (igno-ra) les seves idees revolucionàries d'abans, automàti-cament passen a "millor vida".Dins d'aquest sistema, conceptes com: solidaritat,autogestió, revolució social etc.. senzillament no exis-teixen, per tant, tot queda reduït a un "salvat compuguis". Avui es més fàcil trobar àcrates amb uns 20anys d'edat, que no pas amb més de 34. La major partde la gent, estan vençuts pel sistema, les sevespròpies famílies els tenen agafats pels collons, i amés, també són persones endeutades. Caldrà recor-dar que dins de nosaltres sempre ens ha de quedaruna part incombustible i molt nostra, segur que sí!També tenim de recorda-li al món que ells, els capi-talistes tan sols tenen els diners però nosaltres podemtenir el poder de la majoria. Aquesta capacitat pertransformar la seva societat injusta i repressiva peruna altra totalment diferent, tan sols la tenen elsexplotats i desheretats del món.He de contestar a l'article signat per Guille, dient percomençar que m'agraden molt les possibles "irrita-cions" provocades per alguns, perquè així em sentomotivat per treballar i pensar sobre la qüestió. El teuescrit encara que sembla força cristià (sembla inspiratper un capellà jove) el considero molt poc encertat.Primer: no som germans, ni companys ni anem amb elmateix vaixell, aquesta és la crua realitat. Normalmentno sóc amic de desconeguts. Segon: l'anarquia maipot estar condicionada per cap teoria ni personatge, laseva força i raó de ser va molt mes enllà de qualsevolescriptura i fins hi tot de nosaltres mateixos. Mai hesigut creient de cap doctrina, ni seguidor dels gransteòrics, més aviat amic de la gent senzilla i d'acció,procurant fer unitat amb tots aquells que cultiven iofereixen coherència, solidaritat, creativitat, sinceritatetc.. Tercer: tinc els meus dubtes sobre l'existènciad'una majoria llibertària dins de l'ateneu del C/Pinsania, en canvi no puc dir el mateix d'altres entitatsi grups de Berga. L'anarquia, com alternativa possibledeixa uns camps molt oberts (res de tanques) i un ras-tre molt dolç i temptador per tots aquells llaminersesquerrans i d'altres que no han trobat mai caprecolzament per les seves promocions. Per això ésmolt important el debat intern dins del moviment llib-ertari, per violent que a vegades pugui semblar.Segons el Sr Guille a partir d'ara, qualsevol grup defeixistes, bolxevics, llepafils etc.. també podrananomenar-se llibertaris perquè clar ell solet s'haencarregat de deixar a l'anarquisme orfe d'història,identitat, personalitat etc... per això, només sónparaules que no pertanyen a ningú ni tenen cap signi-ficat, aquesta és la nova metamorfosi àcrata del SRGuille. Quart: si creus que els meus comentaris estande més, jo crec que alguns d'altres ja fa temps que fanpudor. Si estàs totalment alineat amb la gent del'ateneu, em sembla perfecte, però no puc acceptar elteu subtil intent de censura, ni cap perdó diví al crit de"tots som germans". La vida ens diu que molteshistòries i mogudes han començat amb molt "roce",però també moltes han acabat a pals, per tant elfamós "roce" el deixarem a part i que cadascú el faciservir d'una manera més personal i no com un eslògano condició social.Per acabar, tinc de dir que una "resistència" fabricadaentre copes i d'altres, es comparable a la mateixa quepugui oferir CiU (per exemple) al sistema actual.D'aquests "resistents" n'hi ha per tot arreu.Aclariment: no és la meva intenció ofendre a cap llib-ertari, no cal dir que la nostra personalitat contes-tatària sempre està a flor de pell. Desitjo realment,que algun dia tots els llibertaris berguedans enspoguem donar la mà i junts poder avançar encaramés.Visca l'anarquia! Visca el moviment llibertari! Àngel

<<Debat>>Manel Diáz va néixer a Manresa ara fa19 anys... Als catorze anys va venir aviure a Berga, on va començar a tocar laguitarra uns anys més tard. Actualmentestudia segon de batxillerat i tre-balla a les tardes. És una de les personesmés actives en el panorama musicalberguedà. Segurament l�haureu visttocant al carrer, alegrant una mica aque-sta grisa ciutat, ja que aquest és el llocon s�ho passa més bé tocant, per l�espon-taneïat que comporta....Avui estem amb ell i li hem preparatunes preguntes per fer-li.Pròxims projectes de gravació?L�únic projecte que es veu en un futur nogaire llunyà és una maqueta que té laintenció de contenir gran part de lesmeves cançons.Així quan preveus que pot arribar asortir?Com que no tenim massa facilitats, nieconòmiques, ni de material , ni putaidea En tenim? el treuràs amb més gent?Home doncs sí, el centre d�Estudis JosepEster Borràs ajuda econòmicament aque surti la maqueta, i a més, ara fa m�heajuntat amb el Culell, el Joanet i el Pitus,o sigui que ja es pot parlar en plural.O sigui que ja no ets tu i la teva gui-tarra?Segueixo sent jo i la meva guitarra peròho comparteixo amb d�altres que a lavegada toquen amb mi, o sigui , que siels altres tenen idees per posar a lesmeves cançons també ho faran. A l�horade composar segueixo sent jo i la mevaguitarra. Temàtica de les lletres? què volscomunicar?Sempre giren al voltant del que visc, delque veig pel carrer, de les coses quepassen a la vida. Vull comunicarmoments d�alegria, tristesa ...de fet, sen-timents que pot arribar a sentir qual-sevol altre.Així tothom es pot sentir identificatamb la teva música? Sí, de fet sí, perquè normalment expres-so algo que m�ha passat o passa al meuvoltant i això li pot passar a qualsevolaltre.Així les teves lletres tenen contingutsocial?Algunes sí, però d�altres no. Algunes sonreivindicatives i d�altres parlen d�amor, oa vegades són simplement �caxondeo�Què és el que més denuncies en lesteves lletres?L�únic que denuncio és que hi hagi gentque decideixi per tu, com per exemple enel tema de les drogues, encara que tambées denuncia el masclisme, el con-formisme, el capitalisme, l�explotaciód�algunes immigrants que han de pros-tituir-se al nostre país, en definitiva , totel que no m�agrada.M�expliques què és el que no t�agra-da, però què és el que proposes tu? enquè creus?Pos bàsicament crec en la llibertat.En què t�inspires?Home fumar canutos m�inspira bastant,però normalment la trobo, no busco l�in-spiració, tot i que de vegades escricperquè tinc ganes d�escriure simple-

ment.La música com a finalitat en símateixa o com a mitjà per a canviarel que no t�agrada o els dos a la vega-da?Les dues coses a la vegada, encara que através de la música tampoc es canvienmoltes les coses, perquè prou que hi hapijos que escolten Ska-P, �realmente loque me gusta es tocar, a parte de queexpresas un mensage, pero principal-mente tocar�.Influències?Des de rumbas, passant per punk, pas-sant per hardcore, passant per tot el queet dongui la gana pos tot mesclat. Tot elque escolto.Com definiries la teva música?Com la banda sonora d�un bar o del car-rer.�Como una canción que podrías lle-var toda tu puta vida colgando de lacabeza�Quines aspiracions tens en el món dela música?Cap.Què en penses del món de la música?�Que huele peste�Per què?�Porque todo esta vendido� i estic encontra de tot el que sigui vendre músicaque no sigui a preus raonables. Perquè espot vendre música a 6 eurus o a 25. A qui s�adreça la teva música?A tota la gent que m�envolta i que és laque m�escolta però també a tothom a quili agradi gaudir de la música, fins i tot ala mateixa gent que critico.Toques en algun grup més o fas algu-na altra cosa?Doncs sí, toco el baix amb el grupKolumna Metralla i canto i composo pelgrup Ness, tot i que aquest està molt fre-nat últimament.Alguna cosa a afegir o comentar?Que com pensem els músics d�aquí , estàla cosa molt xunga en el tema de poderexpandir la nostra música a altres llocsencara que només siguin comarquesproperes. I també vull donar les gràciesal Centre d�Estudis Josep Ester Borràs.Barrikada

Entrevista a Manolito Díaz: uncantautor berguedàMaria

Maria trabaja en la barra de un barPor las noches se alternaen qualquier lugarestá en nuestro país de forma ilegalPues allí le juraron mil lugares para trabajarY no volverá tonta, ingenua, MaríaY no volverá jamásen sus ojos solo hay odio y miedo; Maríasolo hay ganas de matar

Allí le juraron mil lugares para trabajarquatro en una familiahavia que alimentarella desesperada buscando una salidacomo otras tantas se dejó embaucarY no volverá tonta, ingenua, MaríaY no volverá jamásen sus ojos solo hay odio y miedo; Maríasolo hay ganas de matarY yo estoy aquí pensando en ella; Maríaya siento que voy a llorarqualquier dia de estos; Maríate encuentro tirada en un portal.

<<La cançó>>