Ja són set les morts a les presons durantaquest nou any 2004 i només una ha estat�investigada�. I segueixen les tortures, maltractaments,intimidacions i altres vexacions que semblaque no importen a ningú. �Alguna cosa hauràn fet per estar a lapresó� pensen la majoria. I sí, alguna cosahan fet: néixer en una classe miserable,condemnats al fracàs per la divisió de clas-ses capitalista o bé ser rebels i lluitar amburpes i dents contra un sistema assassí.Però no cal cap motiu per entrar a la presó;només pensar, tenir una ideologia dissi-

dent, és motiu per acabar entre reixes. Però hi ha persones preses amb dignitatque no es deixen trepitjar i lluiten per fer-sevaler. Com en Roberto, amic llibertari, que ha pro-tagonitzat moltes vagues de fam exigint elque diu la seva llei: estar a prop dels seus ino en una presó a l�altre punta de la penín-sula.Per tots ells i pels presos independentistesun nodrit grup de persones ens concentra-rem a la plaça Sant Pere el passat Nadal.

2000 exemplarsII època núm. 15 gener-febrer-març de 2004 difusió gratuïta!

2 Editorial de lapublicació i poe-sies Sobre la seva lleielectoral La questión delpoder en lassociedadesprimitivasEntrevista a unrepublicano federal7 i 8 114

L�anarquia és la màxima expressió de l�ordre Més sobre elClot del MoroLa mort del sector tèxtil i de les mines durant els anys vui-tanta va suposar que molts treballadors en actiu mar-xessin de la comarca, altres van aconseguir prejubilacionsi "solucions" similars. Quan els emprenedors vull dir explotadors van guanyaruna mica menys, van tancar la paradeta deixant sensepa moltes famílies. En aquests anys la tendència amarxar de la comarca per guanyar-se la vida dig-nament per part dels obrers i els seusfills ha estat una constant. Tanmateix ara laimmigració ha augmentat, és que hi tornahaver feina? Rotundament no, el que hi haés el que hi havia: esclavatge i moltspocavergonyes que es fan dir empresa-ris. Estem farts de sentir que el

turisme ho ha d'arreglar tot. Però el suposat turisme -quemai acaba d'arribar del tot- només beneficia a quatre. Ferdel Berguedà un parc temàtic on només és viu el cap desetmana no soluciona res. I molts sabem que quan políticsi empresaris parlen de turisme volen dir que ens faran fre-gar plats o treballar com ajudantsde cuina i cambrers perquatre duros i en unespèssimes condicionslaborals. Del tèxtil al'hostaleria: els anyspassen i l'esclavatgecontinua; quin grancanvi. Pàg 6

L�hostaleria: el gremi de l�explotació

Berga amb els presos en lluita

A l'anterior número del Pèsol Negreapareixia en portada l'afer del Clot delMoro. El fet d'airejar els draps brutsdels diversos interessats en la qüestióva provocar intranquil·litat. Un delsprimers que es va posar nerviós fou elpolèmic alcalde de Castellar de N'Hug,el qual va adreçar un correu electrònic,entre innocent i intimidatori, "dema-nant" que ens poséssim en contacteamb ell.Mentrestant hem llegit a la premsa bur-gesa noves notícies sobre la inaugura-ció i posada en funcionament del carri-let i sobre la voluntat d'arribar a unacord amb els diversos mafiosos impli-cats per part del nou govern de laGeneralitat.Més tard vam rebre el correu d'una lec-tora oferint la possibilitat de facilitar-nos nova i reveladora informació, tot ique finalment es va desdir. Finalment,vam rebre un article sobre un delsimplicats: el senyor Salmerón. En elpresent número del Pèsol Negre us ofe-rim l'article que sobre aquest personat-ge ha fet aquest amable lector icol·laborador. Pàg 3

Pàg 5

TropezándomeTropezándomecon la súcia realidad,recordándotetodo me sienta mal.Desde que se fuéintento caminarpor la senda que me llevará a olvidarte de una vez,no he parado de llorar.Te quiero verpero lejos tú ya estás.Volveré a serun chiquillo nada másen busca deuna estrellita fugaz.Sólo me quedé tirado en el sofá,nado en un sinfínde dudas sin contestar.Tu recuerdo a mi me hace suplicarque a ver si por finparo un poco de pensar en ti otra vezme cansado de esperar.Quiero tener la cabeza despejáasí podré vermás allá del ventanal,donde me acerquépara a tí verte pasar.Vivo de una luzque siempre está apagá.Y es que es mi obsesiónno dejáste ná de ná.Sigo aún tu vozy me hincho de pensarque algun día tu volverás y me dirás:Despiértateno te cansas de sobar?levántatellegas tarde una vez más.Y por fin verque es una pesadilla más. Manolito

¡Por fin podeis tenerotro número del PèsolNegre en vuestrasmanos!Llega con un mes de retraso, así és, pero lo importantees que vuelve, porqué mala hierba nunca muere.Queremos dejar claro otra vez que NO SOMOS PROFE-SIONALES y que lo único que nos mueve son las ganas deintentar cambiar todo aquello injusto que nos afecta diaa dia. Así que ya sabéis: el Pèsol sigue y seguirá; y espe-ramos que a partir de ahora se respete al maximo su per-diodicidad (se hará lo que se pueda).Bueno, centrándonos en la actualidad ya tenemos aquí,otra vez, la farsa grotesca de las elecciones. Otra vez máslos políticos salen de debajo de las piedras y nos recuer-dan que son muy demócratas y que estan aquí para solu-cionar nuestros problemas. Pero todos recordamos per-fectamente el caso que nos hicieron cuando dijimos NOa la guerra, por poner un ejemplo. Nosotros, que no noschupamos el dedo, negaremos nuestro voto a esta gente;sabemos que para ellos la política no es ningún mediopara llegar a nada sino una finalidad en sí misma.Sabemos que no solucionarán nuestros problemas; esnatural: ellos no los viven. Ellos no tienen que servirhoras y horas en un restaurante por un salario ridículo, opasarse la vida dentro de una fábrica, ni buscar un pisillode alquiler barato, ni gastarse un montón de dinero entransporte �público�, etcétera. Todo esto sólo lo sabemoslos que lo vivimos, y si alguien lucha por ello seremosnosotros. Por esta razón queremos ser nosotros los úni-cos en decidir sobre nuestras vidas.El panorama actual es desolador, quizá recuerda excesi-vamente a Cánovas y Sagasta. La verdad es que el PP y elPSOE, únicos partidos con posibilidad de gobernar, sóndos opciones idénticas. Unos convirtieron las prisionesen centros de exterminio con la creación del FIES, dieroncarta blanca a las Empresas de Traficantes deTrabajadores, participaron en la creación de gruposterroristas com el GAL, etcétera. Aquellos eran de�izquierdas�, dicen. Y la derecha, como siempre; entreotras cosas ha destacado por apuntarse a una guerraestúpida al margen de la opinión de todo el país, por eldespido libre (bajo la máscara de distinto tipo de contra-tos), por la ilegalización de partidos políticos y medios decomunicación; o fomentando la privatización de diferen-tes servicios sociales conseguidos con las mil luchas delmovimiento obrero.Pero si ese par apestan, no podemos decir menos de loscomunistas, una ideologia completamente fracasadahistóricamente que no ha sabido resolver el problema delpoder; en fín: una simple caricatura del fascismo.Se aproximan las elecciones y las promesas, pero noso-tros seguimos igual de pobres y de ricos que antes, igualde cabreados, igual de explotados y sobretodo cansados;cansados de esta farsa que sabemos que no nos traeránada bueno.Compañeros y compañeras, el catorze de marzo los queno trabajáis aprovechad para dormir que es domingo ycojeos el día con calma.

Per fi podeu tenir de nou unaltre numero del Pèsol Negre ales mans!Arriba amb un mes de retard, sí, però l�important ésque torna, perquè �mala hierba nunca muere�. Comestem farts de dir, NO SOM PROFESSIONALS i l�únicque ens mou és l�afany d�intentar canviar tot allòinjust que ens afecta dia a dia. Així que ja ho sabeu:el pèsol segueix i seguirà; i esperem a partir d�ararespectar al màxim la periodicitat (es farà el que espodrà).Bé, centrant-nos en l�actualitat ja tornem a tenir lafarsa grotesca de les eleccions aquí. Un cop més elspolítics surten de sota les pedres i ens recorden quesón molt demòcrates i que estan aquí per solucio-nar els nostres problemes. Però tots recordem per-fectament el cas que ens van fer quan déiem NO ala guerra, per posar un cas. Nosaltres, que no ensmamem el dit, negarem el nostre vot a aquestagent; sabem que per ells la política no és cap mitjàper arribar a res sinó una finalitat en sí. Sabem queno solucionaràn els nostres problemes; és natural:ells no els viuen. Ells no han de servir hores i horesen un restaurant per un sou ridícul, o passar-se lavida dins una fàbrica, ni buscar un piset de lloguerbarat, ni gastar-se un munt de diners en transport�públic�, etcètera. Tot això només ho sabem els queho vivim, i si algú lluita per això serem nosaltres. Ésper això que volem ser nosaltres els únics a decidirsobre les nostres vides.El panorama actual és desolador; potser recordamassa Cánovas i Sagasta. La veritat és que PP iPSOE, únics partits amb possibilitat de governar,són com dues gotes d�aigua. Uns convertiren lespresons en centres d�extermini amb la creació delFIES, donaren carta blanca a les Empreses deTraficants de Treballadors, participaren en la crea-ció de grups terroristes com el GAL, etcètera.Aquells eren d� �esquerres�, diuen. I la dreta, comsempre; entre d�altres ha destacat per apuntar-se auna guerra estúpida obviant l�opinió de tot el país;legalitzant l�acomiadament lliure (sota la màscarade diversos tipus de contractes); il·legalitzant par-tits i mitjans de comunicació; o fomentant la priva-tització de diferents serveis socials aconseguits enmil lluites del moviment obrer. Però si aquest parell fan pudor, que podem dir delscomunistes? una ideologia completament fracassa-da històricament que no ha sabut resoldre el pro-blema del poder; en fi: una simple caricatura del fei-xisme.S�acosten les eleccions i les promeses, però nosal-tres seguim igual de pobres i de rics que abans,igual d�emprenyats, igual d�explotats, i sobretotcansats; cansats d�aquesta farsa que sabem que noens durà res de bó.Companys i companyes, el catorze de març els queno treballeu aprofiteu per dormir que és diumenge,i agafeu-vos el dia amb calma.

CatalàCastellano

I recorda...>>Per posar-te en contacte amb el Pèsol Negre envia�nsun correu electrònic a:pesolnegre@hotmail.com El Pèsol Negre és la revista del poble i la fem entre tots,envia�ns articles, notícies poesies i allò que vulguis!Properament esperem poder tornar a oferir l�editorialtambé en llengua àrab.>>El Pèsol Negre es manifesta a través de l�editorial. Laresta d�articles i opinions són responsabilitat dels seus

autors.>> Volem demanar disculpes a tots aquelles i aquellesque ens han enviat articles i que no hem pogut publicaro bé per falta d�espai (serán publicats en númerossegüents) o perquè ens hem retrassat en l�edició d�a-quest numero i han quedat desfassats. Us demanemcomprensió i que seguiu enviant-nos les vostres col.labo-racions.>> La premsa anarquista erradica la ignorància i la sub-missió al poder.

Es dóna a tot aquell que la cuida.Senzilla, rica, mestra, així es ella.Menyspreada, ignorada, violada fins el més pro-fund de la seva pell.Font capdalosa reemplaçada per fonts ermes,cor de la vida.Així és la terra. Àngel

es de l'any 1939que no s'ha produïtuna ocupació tanescandalosa aCatalunya. Em refe-reixo al Clot del Moro. Semblaser que la Generalitat deCatalunya vol rememoraraquella fita tant preuada pelsdeixebles d'en Franco i es volapropiar del Clot del Moro,capitanejada pel "GeneralSalmeron", que els ciutadansde Catalunya a través delsimpostos estem mantenint.En Carles Salmeron va arribarfa una colla d'anys alBerguedà, amb el propòsit,segons es posa de manifest,d'enriquir-se dels fonspúblics... i així ho està fent. Esva crear una entitat anomena-da CEFIS, amb l'objectiu deretornar el tren a les contradesPoblatanes i Castellaneses.L'arxipopular i conegutSalmeron va manipular en elseu dia a CEFIS per obtenirvehicles antics de gran valorpecuniari, i ha creat laFundació Museu del Transporti l'Escola de Restauració deVehicles Antics per tapar l'ex-pedient. "Són meus!"...-esmolal'ignorant, referent als vehi-cles antics-. Seran del CEFIS

Salmeron. Però es veu que noen té prou amb uns quantsvehicles antics, sinó que a mésestà gestionant el Museu delTransport de Catalunya. Ésclar que aquest Museu no ésde la seva propietat tam-poc...però com si fos seu.Amb els diners recaptats vaengreixant el seu comptecorrent. Si continua a aquestritme "el senyor del BancPopular" li dirà al Salmeronque no en porti més que no hicaben! I tot això qui ho paga?És clar: tots nosaltres. Però el més bo és que elSalmeron encara no en té prouamb això. N'han sentit a parlardel tren turístic de La Pobla deLillet - Castellar de n'Hug?Doncs el Salmeron també elvol. No en té prou amb vehi-cles antics i un Museu... que asobre vol apropiar-se ara d'unprojecte que l'Alt Berguedànecessita per sobreviure. Si nom'erro aquest projecte l'hafinançat la Generalitat deCatalunya, per la qual cosa voldir que és públic i tots hitenim dret... o bé només s'had'enriquir altra vegada elSalmeron? L'avarícia ha arribata tal extrem que hi ha perso-natges de la política comarcal

que no es poden acostar alClot del Moro. La denúnciaestà garantida, encoberta perunes testificacions d'alumnes iprofessors de l'Escola deRestauració que són extorsio-nats pel Salmeron. "Si nodeclares, perdràs la feina!" -esmola l'ignorant.Però bé, la vida està muntadaaixí. Sempre hi ha gent queviu del "cuento"...però elSalmeron sobrepassa elslímits, perquè com diu el dretinternacional: "la llibertatd'hom s'acaba quan començala d'altri" i aquest personatgeens està prenent la feina i lavida a una comarca que, persort, alguns ens estimem. Iespero que algun dia es facijustícia i com diu la dita popu-lar.... "l'avarícia trenca el sac".Vagi en compte Salmeron.Desterrem els vividors!

En Salmeron i el Clot del Moro

D

L'ESPERIT NADALENC DELS EMPRESARIS DEL TÈXTILEl número de treballadors del tèxtil segueix baixant i aquest sec-tor ha passat a ser al Berguedà minoritari. Ara bé, des del seu nai-xement, aquest sector ha anat de la mà de l'explotació més sal-vatge a tots els nivells i pel que sembla, fins que quedi el darrerteler o el darrer ordidor, hi haurà explotació salvatge.El senyor Canudes, amo de diferents empreses tèxtils, va tancaruna fàbrica de telers situada a la Plana (Avià) deixant quinze tre-balladors al carrer. El fet va ocórrer just abans de Nadal. El Nadalper aquests treballadors deu haver estat incert sense tenir noti-cies sobre el seu futur laboral (suposem que els sindicats grocsja es deuen estar repartint el poc que tenien a guanyar aquestsexplotats). El qui deu haver passat un bon Nadal és el senyorCanudes al seu xalet de Casampons. Després diràn que quan unafàbrica tanca hi perd tothom de igual manera...

LA TÈRMICA DE CERCS SEGUEIX ENMERDANT-NOSJa fa vint-i-cinc anys que un company denunciava en un mitjà lli-bertari Berguedà l'acció assassina de la tèrmica de Cercs que tantde mal fa a la nostra terra. Avui encara tot segueix igual i poquesveus s'alcen en contra i ningú fa res. Semblem idiotes. Se'ns pixena sobre ens diuen que plou i a sobre ens ho creiem... Contra lesagressions al planeta i per un ecologisme compromès, llibertari iindependent: acció directa!

BERGA AUGMENTARÀ EL NOMBRE DE GUÀRDIES URBANSUna de les primeres decisions del nou govern municipal ha estataquesta. Per equiparar-se a la resta de municipis -cal ser igual deburros que els altres-. Bé en tot cas, el que sí que seria convenientés que els "urbanus", per distingir la seva tasca de la dels mossosque és del tot repressora, no portessin armes i per la seva activi-tat i la seva actitud deixessin enrera el seu rol policíac per esde-venir uns treballadors municipals multifuncionals d'ajuda i no dedestorb ni repressió -que d'això ja en tenim prou-.

LA LLIGA FORA DE BERGA I FORA DE CATALUNYALa Lliga Regionalista de Catalunya anomenada Convergència iUnió (CIU) des que es va restaurar la monarquia borbònica a dei-xat de governar a l�Ajuntament de Berga i també a la Generalitatde Catalunya. El regnat dels Pujol, Farguell, Badia i companyia afinalitzat. Ara governen els socialdemòcrates d�ERC i PSC i elscomunistes d�IC a la Generalitat i el PSC a Berga. Per descomptat que aquests gorverns del canvi no canviaràn res.Ni volen ni poden. Per mitjà dels mecanismes que el sistema ofe-reix no es pot canviar res substancial. Aquest sistema es seguiràbasant en l�explotació, la injustícia i la inconsciència. Ara tocaengreixar uns altres porcs..., però que cullons molts no podemnegar l�alegria que ens ha suposat contemplar el final dels regio-nalistes i tota la patoleia que vivia gràcies a ells.

PRESÓ AL BAGESDarrerament em pogut llegir i sentir a través de diferents mitjansde comunicació que es construirà una presó al Bages. Més enllàdels diferents �xanxullos� econòmics que acompanyen aquest fet(especulació sobre el terreny, constructores, amiguismes, etc.),volem destacar que no volem presons enlloc. Contra la hipocresiasocial, contra el feixisme democràtic: lluita! Cal lluitar contra elsestats i les seves presons que negen la condició humana a tantespersones.

INSEGURETAT CIUTADANA ?Si no teniem prou amb els mossos d�esquadra i algun mico pelatque altre, ara a sobre algú es dedica a trinxar-ho tot pels carrersde Berga. Ara polítics i policia ja tenen l�excusa perfecte per aug-mentar el control social. Estem arreglats.

<<notícies breus>>

Per més informació:Podeu consultarel Pèsol Negre número 14on apareix un article titulat �El Clotdel Moro Frau i explotació�

plaça Europa nº708600 berga tel.botiga938212895

les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir lesideologies dels diferents articles de la publicació

L'estornell volador

Pep i tu

Aquesta democràcia participativa en la que nocreiem però vivim, té llacunes que fins i tot inco-moden als que sí que hi creuen. Són sobretot elcas de les llistes tancades i de la Llei d'Hondt,que afavoreix als partits majoritaris i per aixòmateix es perpetuarà.Els elements que caracteritzen el sistema electoral espan-yol al Congrés dels Diputats són:A/ la circumscripció (la provincia). En moltes circumscrip-cions el nombre d'escons a repartir és molt petit i per tantun resultat proporcional resulta impossible;B/ el sistema de distribució d'escons fa que hi hagi granrepresentació de províncies poc poblades i poca de lesmés poblades. La Llei Electoral estableix una representa-ció mínima inicial de 2 diputats;C/ el nombre de diputats serà, segons la Constitució,entre 300 i 400; actualment són 350;D/ el partit que no superi el 3% dels vots no podrà parti-cipar en el repartiment d'escons. En les municipals iautonòmiques aquesta nota de tall està al 5% dels vots;E/ amb aquesta normativa els partits majoritaris es veuensempre beneficiats i els partits mitjans es veuen perjudi-cats. Amb un augment de la proporcionalitat els grupsgrans perdrien escons a favor dels petits.

EXEMPLE D'APLICACIÓ DE LA LLEI D'HONDTImaginem una imaginària Republica d'A on hi ha 21 escons ivint mil habitants. Es presenten 6 partits: el PGB (Partido de laGente del Bar), el PGM (Partit Grouxo-marxista), el PP (PartitPopulista), el PBE (Partit de la Barretina i l'Espardenya), la LN(Lliga de Ningú), i el PNP (Partit dels que No prenen Partit).El resultat electoral és el següent:· El PGB aconsegueix treure del bar a 4500 individusque els voten a canvi d'uns quants carajillos pagats a la seudel partit (22'5% dels vots).· El PGM, seguidor de l'il·lustre Marx (Grouxo Marx),acapara 2700 vots (13'5%).· El PP amb la seva propaganda populista aconsegueix1500 vots (7.5%).· El PBE amb la seva crida a la nació aconsegueix 900vots (4.5%).· La LN amb el seu lema "Vota a ningú, tothom guan-ya", obté 500 vots (2.5%).· El PNP amb la seva línia centrista tan assenyada obté50 vots (0.25%).· Els vots en blanc són 1850 (9.25%).· L'abstenció és de vuit mil votants, una majoria aplas-tant (40% del cens), de manera que han votat dotze mil per-sones. Recordeu que els percentatgesdels partits són sobre el total de vots, demanera que el partit més votat (PGB) en

Sobre la llei electoralA

Per més informació:www.alasbarricadas.org

PGBVOTS EN BLANC ABSTENCIÓ

PNPLNPBE

PGMPPrealitat només té un suport del 22'5% del cens, i així suc-cessivament.La Llei d'Hondt anul·la qualsevol representació als absten-cionistes (40% del cens) tot i ser la primera força, i als 1850votants en blanc tot i ser amb el 9.25% de vots la terceraopció més votada (o quarta si tenim en compte els abs-tencionistes).

La Llei electoral estableix també que per tenir dret a ocu-par un escó s'ha de superar el 5% de vots; en el nostre cassón 600 vots. Això vol dir que tan la LN com el PNP tam-poc tindran representació.Només el PGB, el PGM, el PP i el PBE tenen l'opció d'ocuparescó. Recordem que entre les quatre formacions noméssumen 9600 vots sobre vint mil. Menys de la meitat de lapoblació, doncs, té la possibilitat de ser representada.A continuació s'aplica la llei de repartiment d'escons alsquatre partits, i es fa de la següent manera: es fa una taula

dividint el nombre de vots de cada partit entre 1, 2, 3, 4...i es van assignant escons al major dels nombres successi-vament. En el cas d'igual nombre, l'escó va pel partit mésvotat. Vegem en el nostre exemple com quedaria:D'aquesta manera el nou Govern de la República d'A esta-ria compost per 10 escons del PGB (47'6%), 6 del PGM(28'57%), 3 del PP (14'28%), i 2 del PBE (9'52%).Veieu la diferència entre el percentatge de vots i el per-centatge d'escons? També cal veure com els tres últimsescons s'han aconseguit amb menys vots dels que tenia laLN., eliminada abans per no arribar al 5% dels vots.Així doncs aquesta és la democràcia que hi ha aquí; persort a la República d'A no els calen aquests sistemes ja queallà viuen en una democràcia participativa i horitzontal.Si com a àcrates us interessa, hi ha un grup que es diu"Escaños vacíos" i que proposa que els vots en blanc tin-guin representació. És a dir, es comprometen a no ocuparel seu escó; és una manera de matisar als Parlamentsaquesta diferència entre el que la gent vol i el que hi ha alsParlaments. Seguint les dades d'aquestes eleccions ficti-cies, haurien quedat tres escons buits, el PGB passaria atenir-ne 9, el PGM 5, el PP seguiria amb 3 i el PBE es que-daria amb 1. Si als vots en blanc afegíssim els abstencio-nistes llavors tindríem un canvi radical: 12 dels 21 esconsestarien buits; el PGB tindria 5 escons, el PGM 3 i el PP 1.Seria un Parlament molt surrealista no? Es sentiria legiti-mat?

PGB PGM PP PBE4.5 2.7 1.5 9002.25 1.35 750 4501.5 900 500 3001.125 675 375 225900 540 300 180750 450 250 150643 386 214 129563 338 188 113500 300 167 100450 270 150 90

45002250150027001350 1500

M.

Berga amb els presos en lluitaComunicado al Pèsol NegreSalud kompañeros:Os escribo este comunicado, desde las sucias mazmorras delestado español, y des de éste corredor de la muerte que es elRégimen FIES, donde hace 12 años me tienen aquellos que pre-tenden hacernos ver a todos que la única justicia y verdad es laque imponen la represión y el miedo.Pero a pesar de todos estos contratiempos, no podemos dejar

que hagan ni en nosotros ni en vosotros, que sois nuestro eslabóny nuestra fuerza en la calle. Querría en nombre mío, al igual queen nombre de mis tres compañeros, Claudio Lavazza, GilbertGislain y Daniel Ramirel, mandaros un fuerte y solidario abrazocombativo.Y en mi nombre en especial, a todos los compañeros, que hacéisy editáis El Pèsol Negre, así como a aquellos que de una forma uotra no se olvidan, que la libertad no es un privilegio sino un dere-cho, me siento orgulloso de ser catalán cuando veo gente comovosotros, que a pesar de las zancadillas a las que os someten, nocejáis en vuestra idea, dando a conocer el procedimiento tanto dela policía española, como de los Mossos d'Esquadra, los cualescon tales procedimientos no hacen sino, ahondar en las cicatricesde personas que como vosotros, son libres, libres de hacer y des-hacer, libres al fin y al cabo de vivir ¡Que eso les preocupa! Todoslos sabemos, ya que en su mundo oscuro, no entra la palabra soli-daridad ni amistad, por ellos ven como un peligro todo aquelloque defiende tales principios.Desde aquí, os enviamos un abrazo y un montón de ánimos, paraque sigáis adelante con vuestra labor ya que no podrán callar a laverdad, por mucho que intenten ocultarla a base de mentiras.Un abrazo también a nuestros compas encarcelados: Carol, Rafa,Roger, Jorge, etc. Y un saludo a todos aquellos que ya sea dentroo fuera de la cárcel, no pierden su dignidad ni su honor. A todosaquellos a quienes sus principios son la libertad y la igualdad,como nos enseñaron hace ya muchos años cientos de miles detrabajadores que se levantaron contra la injusticia y la opresión. Nuestro pésame a la familia de Francisco Javier Román, otro com-pañero a añadir a la negra lista de crímenes. Esa es su justicia, suconcepto de vida, o con ellos o contra ellos, y por supuesto les vaa pasar factura. Y un saludo a los compas del Pèsol y del Centre d'Estudis que díaa día demuestran que aun queda gente libre a la que las falsas ilu-siones cotidianas no han cegado, a ellos porque en ellos vive elverdadero espíritu de la anarquía, la resistencia y la solidaridad.

Com cada 5 de gener, enguany tambées va fer un acte d'homenatge a QuicoSabaté a la seva tomba a Sant Celoni. ElQuico va ser un dels guerrillers anarco-sindicalistes més actiu i conegut.Aquest fill d'Hospitalet va lluitar per l'a-narquia fins que va ser assassinat asang freda el 1960 per Sibina i per Abel

Rocha un falangista i membre del some-tent que encara viu a Sant Celoni. A l'ac-te van assistir unes trenta persones, esvan llegir poesies, es va fer una ofrenafloral i alguns vam anar després a dinarplegats. Aquest va ser el darrer acte dela VI Marxa-homenatge als maquis, laVII ja la comencem a preparar.

Marxa-homenatge als maquisHomenatge a Josep Bertobillo, Josep Puertas i Joan VilellaEl 23 de juliol de 1999 era col·locadauna placa en record d�aquests tres com-panys. Aquest tres companys foren torturatsdurant tres dies i finalment assassinatsper la guardia civil el novembre de 1949.

La placa va ser arrencada el 1999, torna-da a posar el 2001 i tornada a arrencar iel 2002 el mateix. El 2003 em fet unmural en record dels companys. Peròenguany volem posar una placa de pedrai per poder fer-ho necessitem diners.Entre tots ho podem fer.

Per col·laborar en la recollida dediners per homenatjar i perpetuarla memòria dels companysassassinats a Vilada pots fer servirel següent número de compte:CAIXA DE MANRESA2041-0032-78-0040055209Homenatge a Quico Sabaté

5

Per més informació:www.sindominio.net/marxa-maquis

Poema des del Fies IIDespertar y ver,despertar y caminar,junto al que le robaron, la tierra y la libertad.

Desperdad junto al obrero,y caminar junto a el,junto a una misma bandera,que envuelve a la libertad,la bandera de los corazones, a los que nunca callaran.Porque no asustan sus metodosni su asquerosa impunidadsu miedo, es nuestra fuerza,nuestra lucha su fosa final.Vosotros ya estais despiertos,otros pronto despertarany ya sea a traves de muros, de fronteras, o en libertad,habra que caminar juntos,hasta la tierra horadar,pero horadarla con huellas,de justicia y libertad.

Compañeros pues unidos,porque nunca lograran, hacer callar nuestras voces,ni nuestro corazon encadenar,nuestra bandera, la lucha,nuestra meta la libertad y que en la tierra queden, las huellas de la unica verdadque quien no lucha esta muertoporqué no vivió jamas,porqué nadie ha nacidopara recibir u ordenes dar,porque un mundo, sóloes un mundo,si para todos hay pan,si para todos hay tierra,si para todos hay paz,porque un mundo sólo es mundocuando se puede gritar,gritar a los cuatro vientosla palabra: LIBERTAD

Durant les festes de Nadal i coincidint amb la convo-catòria que havia fet Rescat, els diferents col·lectiusberguedans decidiren sumar-s�hi però extenent lasolidaritat a tots els presos en lluita, no només amb elsdel moviment independentista. Tot i la precipitacióamb la que es feu tot, ens reunirem al voltant de 60persones a la plaça Sant Pere sota la pancarta unità-ria: � A les presons no hi ha nadal: presos al carrer�. Elscol·lectius llibertaris portaren una altra pancarta ones podia llegir �Roberto Berlomino Llibertat�

Es repartiren un centenar d�octavetes de diferentstipus, tant anarquistes com d�independentistes, fentreferència al tema de les presons. Finalment desprésde mitja hora o tres quarts de concentració es donàl�acte per finalitzat.A continuació reproduïm un comunicat i una poesiaque ens ha fet arrivar el nostre company i amicRoberto Berlomino des del centre d�extermini deHuelva. Ànims i endavant company!

Pancarta penjada el dia de la concentració a la plaça Sant PereRoberto Berlomino Catrino

Roberto ROBERTO B. CATRINO LÓPEZ C.P. HUELVA II C/ La Ribera s/n (M-16) Codi Postal 21610 - HUELVA

6l motiu d'aquest article és donara conèixer l'explotació en queestan sotmesos molts treballa-dors del sector de l'hostaleriaaquí a la comarca (l'especialitatdels empresaris d'aquesta zona) i alBages (que és on he treballat més temps,i, per tant, conec més).

Els empresaris hostalers, com la granmajoria dels empresaris existents, esdediquen a explotar els treballadors comsi encara fos el temps de l'esclavatge, uti-litzant varis mètodes: jornades laboralsde volta de rellotge, de mitjana unes 40hores setmanals, que moltes vegadesacaben sent més, i aquestes hores extreso són malpagades o les inclouen dins elservei normal que es fa, vaja, que no espaguen (a sobre d'explotadors, lladres demala mena) i contractes basura (contrac-tes de temps parcial de 4 o 8 hores set-manals, d'interinitat (contracte temporal)o de situació de jubilació parcial (a sobre,explotació a obrers abans de que es jubi-lin). També es dediquen a explotar i aaprofitar-se de la immigració, com des defa anys han fet molts empresaris delcamp o de la construcció, donant-los-hiuns sous realment miserables, amb elqual s�hi havien de resignar, perquè erasotmetre's o no tenir feina i així extradir-los al seu país d'origen. Un exemple moltclar són uns companys romanesos ambels que havia treballat. Cobraven 400euros mensuals, i el mateix empresari,"en un gest de generositat", els hi trami-tava els "papers" per poder tenir el permís

de residència. Mentrestant, se n'aprofita-va "estalviant" amb el seu sou i tenint unstreballadors submisos que podrien amot-llar a la seva manera, que sabia que no lidonarien problemes, tot i que sense for-mació, però, com s'està veient cada vega-da més, s'opta més per a contractar "màd'obra barata" que tenir treballadors qua-lificats, amb estudis d'hostaleria o ambun bon currículum. D'aquest fet, la majo-ria d'empresaris se n'aprofiten, i regate-gen contínuament el sou dels treballa-dors d'aquí, i al tenir molts contractesbasura o estar sense contracte (els quenomés fan extres de cap de setmana), elcost de despatxar o de fer-los fora elssurt "bastant econòmic". A sobre, enaquesta zona, aquests fets són difícilsd'evitar, amb la impossibilitat de formarun sindicat comú entre els treballadorsd'una mateixa empresa, al ser la majoriaempreses petites. Com a molt, et potsintegrar en un sindicat anant per lliure,però vist els últims fets "pactistes" enfavor dels empresaris per part d'algunssindicats (gairebé no fa ni falta dir-ne elsnoms, tots els sabem) la majoria dels tre-balladors o decideixen fer la seva guerraparticular o s�hi conformen, sotmetent-sei seguint llepant el cul a l'empresari enqüestió. Per això, en aquest i altres sec-tors on hi ha explotació laboral no enshem de callar el que pensem, hem dereclamar el que ens pertoca i no ens hemde sotmetre a les normes esclavistes delsempresaris. NO A L'EXPLOTACIÓ LABO-RAL! VISCA L'ANARQUIA! Zerototal

El gremi de l�explotació: l�hostaleria (els empresaris ataquen de nou)

Acción directa contra los abusos dela patronal

E

a se que hablar de acción directa es muy fácil yhacerlo es más difícil, pero compañeros si segui-mos la legalidad y el estatuto de los trabajado-res, firmado por CCOO, UGT y USO, el noventapor ciento va a favor de la patronal. Por ejemplo el despi-do prácticamente libre, los contratos basura, etcétera. Compañeros, con esto no quiero decir que nos tiremos ala patronal de golpe, hay que prepararse jurídicamente,pero nosotros mismos, con asesores que sean compañe-ros nuestros para que no se vendan.Digo todo esto porqué yo con otros compañeros habíamoshecho acción directa y lográbamos resolver los problemasy no lo digo por chulería.También os diré que soy partidario de hacer elecciones sin-dicales para que salgan compañeros nuestros elegidos,que tengan voz y voto pero con la condición que cuandohaya un problema se haga asamblea y sean los trabajado-res los que decidan y que nuestros delegados sean noblesy fuertes a la hora de pactar con la patronal lo que los tra-bajadores hayan acordado.No quiero que penséis que soy un sindicalista amarillo,pero soy realista. Si el patrón hace caso omiso a las peti-

ciones de los trabajadores, entonces se pasa a la accióndirecta pero hay que tenerlos bien puestos.Compañeros, ya es hora de que los trabajadores nos des-pertemos y hagamos valer nuestros derechos y nuestradignidad como personas que somos.Pero para hacer todo esto se tiene que formar un sindica-to y hacer afiliados y militantes, para poder ser represen-tados en las empresas y para ir bien que seamos mayoríaabsoluta, ya se que esto suena a partido político pero noes así. Todo esto lo explico porqué parece que no, perocuesta mucho trabajo y esfuerzo pero hay un refrán quedice que el que siembra recoge y esto es lo que tenemosque hacer nosotros: sembrar las ideas anarcosindicalistasque buena falta hacen en Berga.Compañeros yo personalmente os ayudaré en lo quepueda sea lo que sea, a mi no se me caen los anillos.Espero que comprendáis todo lo que digo.Si hay alguna cosa que os ofenda espero que me per-donéis no es esa mi intención. Un compañero vuestrosinceramente. ¡Salud y revolución social! ¡Viva la anar-quía!

YPorqué con la legalidad va todo a su favor, gracias al consentimiento de CCOO, UGT y USO traidores dela clase obrera

�El aprendiz le producirá a nuestrozapatero, y si este tiene clientela seapresurará a tomar otro, y más adelanteun tercer aprendiz. Luego tendrá dos otres oficiales felices si cobran trespesetas diarias por un trabajo que valeseis. Y si nuestro zapatero tiene�suerte�, es decir, si es bastante pillo,sus oficiales y aprendices le produciránuna veintena de pesetas además de supropio trabajo. Prodrá ensanchar sunegocio, se enriquecerá poco a poco yno tendrá necesidad de privarse de loestrictamente necesario. Dejará a suhijo una fortunita.He aquí lo que llaman �hacer ahorros�,tener hábitos de sobriedad. Y en elfondo, es lisa y llanamente explotar alos necesitados.�P. Kropotkin: La conquista del pan

Urkiok

La questión del poder en las sociedades primitivas7n el curso de los dos últimosdecenios la etnología ha conoci-do un desarrollo brillante graciasal cual las sociedades primitivashan escapado, sino a su destino (la desa-parición) por lo menos al exilio al que lascondenaba, en el pensamiento y la imagi-nación de Occidente, una tradición deexotismo muy antigua. La cándida convic-ción de que la civilización europea eraabsolutamente superior a todo otro siste-ma social fue poco a poco sustituida porel reconocimiento de un relativismo cultu-ral que, renunciando a la afirmación impe-rialista de una jerarquía de valores, admi-te en adelante, absteniéndose de juzgar,la coexistencia de diferencias socio-cultu-rales. En otras palabras, ya no se mira alas sociedades primitivas con el ojo curio-so o divertido del aficionado más o menosesclarecido, más o menos humanista; dealguna manera se las toma en serio. Lacuestión es saber hasta dónde llega estetomarlas en serio.

¿Qué se entiende precisamente por socie-dad primitiva? La respuesta la proporcionala antropología más clásica cuando se pro-pone determinar el ser específico de estassociedades, cuando quiere indicar aquelloque hace de ellas formaciones socialesirreductibles: las sociedades primitivasson las sociedades sin Estado, las socie-dades cuyo cuerpo no posee un órgano depoder político separado. La presencia oausencia de Estado sirve de base para unaprimera clasificación de las sociedadesque, una vez completada, permite orde-nadas en dos grupos: las sociedades sinEstado y las sociedades con Estado, lassociedades primitivas y las otras. Esto nosignifica, por supuesto, que todas lassociedades con Estado sean idénticas: nopodríamos reducir a un solo tipo las diver-sas figuras históricas del Estado y nadapermite confundir el Estado despóticoarcaico con el liberal burgués o el Estadototalitario fascista o comunista. Evitandoesta confusión que impediría, en particu-lar, comprender la novedad y la especifici-dad radical del Estado totalitario, retene-mos una propiedad común que hace opo-nerse en bloque a las sociedades conEstado y las sociedades primitivas. Las pri-meras presentan, todas ellas, esa dimen-sión de división desconocida entre lasotras. Todas las sociedades con Estadoestán divididas en dominadores y domi-nados, mientras que las sociedades sinEstado ignoran esta división. Determinar alas sociedades primitivas como socieda-des sin Estado es decir que ellas sonhomogéneas en su ser, indivisas. Vemosaquí la definición etnológica de estassociedades: carecen de un órgano depoder separado, el poder no está separa-do de la sociedad.Tomarse en serio las sociedades primiti-vas significa reflexionar sobre esta propo-sición que, en efecto, las define perfecta-mente: en ellas no se puede aislar unaesfera política distinta de la esfera social.Sabemos que, desde su aurora griega, elpensamiento político de Occidente' hasabido descubrir en lo político la esencia'de lo social humano (el hombre es un ani-mal político), encontrando la esencia de lo"político� en la división social entre domi-

nadores y dominados, entre aquellos quesaben y, por lo tanto, mandan, sobreaquellos que no saben y por lo tanto, obe-decen. Lo social es lo político, lo políticoes el ejercicio del poder (legítimo o nopoco importa aquí) por uno o algunossobre el resto de la sociedad (para su bieno su mal, poco importa aquí): paraHeráclito, como para Platón o Aristóteles,no existe sociedad si no es bajo la égidade los reyes, la sociedad no es pensablesin su división entre los que mandan y losque obedecen, y allí donde falta el ejerci-cio del poder nos encontramos en lo infra-social, en la no-sociedad. Es más o menos en estos términos que losprimeros europeos juzgaron a los indiosde América del Sur, en los albores delsiglo XVI. Al comprobar que los "jefes" noposeían ningún poder sobre las tribus;que nadie mandaba y nadie obedecía,declararon que esas gentes no eran civili-zadas que no se trataba de verdaderassociedades: Salvajes "sin fe, sin ley, sinrey".Es cierto que más de una vez los propiosetnólogos se han visto en un aprietocuando se trataba no ya de comprendersino simplemente de "describir esta exóti-ca particularidad de las sociedades primi-tivas: aquellos que llamamos líderes estándesprovistos de todo poder, la jefatura seinstituye exteriormente al ejercicio delpoder político. Funcionalmente esto pare-ce un absurdo: ¿cómo pensar en la dis-yunción jefatura y poder? ¿Para qué sirvenlos jefes si les falta el atributo esencial que

hace de ellos justamente jefes, o sea, laposibilidad de ejercer el poder sobre lacomunidad? En realidad, que el jefe salva-je no detente el poder de mandar no sig-nifica que no sirva para nada: por el con-trario, ha sido investido por la sociedadcon un cierto número de tareas y en estesentido se podría ver en él a una especiede funcionario (no remunerado) de lasociedad. ¿Qué hace un jefe sin poder? Sele ha encargado, en última instancia, deocuparse y asumir la voluntad de la socie-dad de aparecer como una totalidadúnica, es decir, el esfuerzo concertado,deliberado, de la comunidad con vistas aafirmar su especificidad, su autonomía, suindependencia en relación con otrascomunidades. En otras palabras, el líderprimitivo es principalmente el hombreque habla en nombre de la sociedad cuan-do circunstancias y acontecimientos laponen en relación con otras sociedades.Estas últimas siempre se dividen, paratoda comunidad primitiva, en dos clases:amigos y enemigos. Con los primeros setrata de anudar o reforzar las relacionesde alianza, con los otros de llevar a buentérmino, cuando el caso, se presente lasoperaciones guerreras. De ello se des-prende que las funciones concretas yempíricas del líder se despliegan en elcampo por así decirlo de las relacionesinternacionales y exigen, por consiguientelas cualidades, apropiadas a reste tipo deactividad: habilidad, talento diplomáticopara consolidar la red de alianzas que ase-gurarán la seguridad de la comunidad;coraje, disposiciones guerreras para ase-gurar una defensa eficaz contra los ata-

E Nota de redaccióArticle aparegut ala revista Interrogationsnúm. 7, juny 1976 p. 3-8. I recopilatamb altres artícles de gran interés delmateix eminent antropòleg a: CLAS-TRES, PIERRE, INVESTIGACIONESEN ANTROPOLOGÍA POLÍTICA.Barcelona: Gedisa, 1996.

La jefatura en la sociedad primitivano es sino el lugar supuesto,aparente del poder. ¿Cuál es ellugar real? Es el propio cuerposocial que lo detenta y ejercecomo unidad indivisa. Este poderno separado de la sociedad seejerce en un solo sentido, animaun sólo proyecto; mantener indivi-so el ser de la sociedad, impedirque la desigualdad entre los hom-bres instaure la división en lasociedad. Se sigue de ello que estepoder se ejerce sobre todo aquelloque es capaz de alienar lasociedad, de introducir en ella ladesigualdad: se ejerce sobre lainstitución de la que podría, surgirla captación del poder, la jefatura.El jefe en la tribu está bajo vigilan-cia: la sociedad vela, para no dejarque el gusto por el prestigio setorne deseo de poder

8ques de los enemigos o; si es posible, lavictoria en caso de expedición contraellos. Pero, se nos objetará, ¿no son éstas lasmismas tareas de un ministro de AsuntosExtranjeros o de un ministro de Defensa?Sin duda. Con la sola pero fundamentaldiferencia de que el líder primitivo notoma jamás la decisión de su propio jefe(si se quiere) para imponerla seguidamen-te a la comunidad. La estrategia de alian-za que desarrolla, la táctica militar queproyecta, jamás son las suyas propias sinoaquellas que responden exactamente al,deseo o la voluntad, explícita de la tribu.Todas las transacciones o negociacioneseventuales son públicas, la intención dehacer la guerra no se proclama hasta quela comunidad así lo quiere. Y, natural-mente, no puede ser de otro modo, ya quesi un líder tiene la intención de llevar porsu cuenta una política de alianza u hostili-dad con sus vecinos no puede imponerlapor ningún medio a la sociedad puestoque, como sabemos, está desprovisto depoder. De hecho no dispone más que deun derecho o más bien de un deber: serportavoz, comunicar a los Otros el deseoy la voluntad de la sociedad.¿Cuáles son las demás funciones del jefe,no ya como encargado de las relacionesexteriores de su grupo con los extranjerossino en sus relaciones internas con el pro-pio grupo? Va de suyo que si la comuni-dad lo reconoce como líder (portavoz)cuando afirma su unidad en referencia aotras unidades, le acredita un mínimo deconfianza garantizada por las cualidadesque despliega precisamente al servicio deesa sociedad. Es lo que denominamosprestigio, generalmente erróneamenteconfundido con el poder. Se comprendeasí claramente que en el seno de su pro-pia sociedad la opinión del líder, apoyadapor el prestigio de que goza, sea atendi-da, llegado el caso, con mayor considera-ción que la del resto de los individuos.Pero la atención particular con que sehonra (no siempre, por otra parte) la pala-bra del jefe no llega nunca a dejarla trans-formarse en palabra de mando, en discur-

so de poder: el punto de vista del lídersólo será escuchado cuando exprese elpunto de vista de la sociedad como totali-dad. De ello resulta que no solamente eljefe no formula órdenes, que sabe deantemano que nadie obedecerá, sino quetampoco puede (es decir que no detentael poder de) arbitrar en caso de conflictoentre dos individuos o dos familias. Nointentará zanjar el litigio según una leyausente de la que él sería el órgano, sinoapaciguado apelando al sentido común, alos buenos sentimientos de las partes enconflicto, refiriéndose sin cesar a la tradi-ción de buen entendimiento legada desdesiempre por los ancestros. De la boca deljefe no brotan las palabras que sancionanla relación de mando-obediencia sino eldiscurso de la propia sociedad sobre ellamisma, discurso a través del cual se pro-clama comunidad indivisa y voluntad deperseverar en este ser indiviso.Las sociedades primitivas son, por lotanto, sociedades indivisas (y por ellomismo cada una se concibe como totali-dad): sociedades sin clases -sin ricos queexploten a pobres-, sociedades sin divi-sión en dominadores y dominados -sinórgano de poder separado. Ha llegado elmomento de tomarse muy en serio estaúltima propiedad sociológica de las socie-dades primitivas. ¿La separación entrejefatura y poder significa acaso que no seplantea en ellas la cuestión del poder, queson sociedades apolíticas? El "pensamien-to" evolucionista -y su variante en aparien-cia menos sumaria, el marxismo (sobretodo el de Engels)- responde a esta pre-gunta que está bien así y que esto se debeal carácter primitivo o primero de estassociedades: son la infancia de la humani-dad, la primera edad de su evolución y,como tales, incompletas, inacabadas, des-tinadas en consecuencia a crecer, a con-vertirse en adultas, a pasar de lo apolíticoa lo político. El destino de toda sociedades su división, es el poder separado de lasociedad, es el Estado como órgano queconoce el bien común y se encarga deimponerlo.Tal es la concepción tradicional, casi gene-

ral, de las sociedades primitivas comosociedades sin Estado. La ausencia delEstado marca su incompletud, el estadoembrionario de su existencia, su ahistori-cidad. ¿Pero es esto correcto? Está claroque un juicio de este tipo no es, de hecho,más que un prejuicio ideológico porqueimplica una concepción de la historiacomo movimiento necesario de la huma-nidad a través de las figuras de lo socialque se engendran y encadenan mecánica-mente. Pero desde el momento en quenos neguemos a esta neo-teología de lahistoria y su continuismo fanático lassociedades primitivas dejan de ocupar elgrado cero de la historia, henchidas almismo tiempo de toda la historia que hade venir y que está inscrita de antemanoen su ser. Liberada de este exotismo nadainocente, la antropología puede entoncesencarar con seriedad la verdadera cues-tión de lo político: ¿por qué las sociedadesprimitivas son sociedades sin Estado?Como sociedades completas, acabadas,adultas y no ya como embriones infra-políticos, las sociedades primitivas care-cen de Estado porque se niegan a ello,porque rechazan la división del cuerposocial en dominadores y dominados. Lapolítica de los Salvajes se opone constan-temente a la aparición de un órgano depoder separado, impide el encuentrosiempre fatal entre la institución de la jefa-tura y el ejercicio del poder. En la sociedadprimitiva no hay órgano de poder separa-do porque el poder no está separado de lasociedad, porque es ella quien lo detentacomo totalidad, con vistas a mantener suser indiviso, de conjurar la aparición en suseno de la desigualdad entre señores ysujetos, entre el jefe y la tribu.Detentar el poder es ejercerlo, ejercerlo esdominar a aquellos sobre quienes se loejerce: he aquí precisamente lo que noquieren (no quisieron) las sociedades pri-mitivas, he aquí por qué los jefes no tie-nen poder, por qué el poder no se recortadel cuerpo social. Rechazo de la desigual-dad, rechazo del poder separado: una pre-ocupación constante en todas las socieda-des primitivas. Saben muy bien que sirenuncian a esta lucha, si cesan de conte-

ner esas fuerzas subterráneas que se lla-man deseo de poder y deseo de sumisióny sin cuya liberación no se puede com-prender la irrupción de la dominación y laservidumbre, perderían su libertad.La jefatura en la sociedad primitiva no essino el lugar supuesto, aparente delpoder. ¿Cuál es el lugar real? Es el propiocuerpo social que lo detenta y ejercecomo unidad indivisa. Este poder no sepa-rado de la sociedad se ejerce en un solosentido, anima un solo proyecto; mante-ner indiviso el ser de la sociedad, impedirque la desigualdad entre los hombres ins-taure la división en la sociedad. Se siguede ello que este poder se ejerce sobretodo aquello que es capaz de alienar lasociedad, de introducir en ella la desigual-dad: se ejerce sobre la institución de laque podría, surgir la captación del poder,la jefatura. El jefe en la tribu está bajo vigi-lancia: la sociedad vela, para no dejar queel gusto por el prestigio se torne deseo depoder. Si el deseo de poder del jefe sehace demasiado evidente el procedimien-to llevado a cabo es simple: se lo abando-na, a veces, incluso se lo mata. Es posibleque el espectro de la división amenace a lasociedad primitiva, pero ésta posee losmedios de exorcizarlo.El ejemplo de las sociedades primitivasnos enseña que la división no es inheren-te al ser social; en otros términos, que elEstado no es eterno, que tiene en todaspartes una fecha de nacimiento. ¿Cuál hasido la causa de surgimiento? La preguntasobre el origen del Estado debe precisarseasí: ¿en qué condiciones una sociedaddeja de ser primitiva? ¿Por qué las condi-ciones que conjuran al Estado fallan en talo cual momento de la historia? Es induda-ble que sólo la interrogación atenta al fun-cionamiento de las sociedades primitivaspermitirá esclarecer el problema de losorígenes. Y quizá la solución del misteriosobre el momento del nacimiento delEstado permita esclarecer también lascondiciones de posibilidad (realizables ono) de su muerte.Invitación a salir a dar un paseo fuera de la hermosacaverna revolucionaria (continuació)Com van poder veure els lectors habituals d�aquesta publicació aquestarticle aparegut al número anterior no estava complet, doncs vam come-tre un greu error tècnic i es va perdre la part final. Doncs a continuació

procedim a publicar-lo demanant sinceres disculpes a l�autor de l�escritque suposem entendrà l�error. Sense més introduccions donem pas al�escrit que recordem forma part del debat obert temps ençà.(...) diversidad- el todo del independen-tismo en Catalunya. El independentismoestá por ejemplo, lleno de autónomos,una forma muy linda de entender elindependentismo. Además hay, enCatalunya, una tradición muy interesan-te anarcoindependentista, sobre la queen el Centre d�Estudis alguna cosahabrá o debería haber.Y ya acabo: si hemos de construir unasociedad paralela, una alternativa almodus vivendi del capital, aceptemosque el proyecto no es exclusivo de losanarquistas. Mucha gente está dispues-ta ha participar de este proyecto revolu-cionario, mucha gente ya lo está llevan-do para adelante, sin sentirse identifica-

da por ello a identidades del mileniopasado. No me parece intrínsecamentenegativo que se haga del anarquismouna bandera, pero espero con toda mialma que no sea un anarquismo exclu-yente, la única bandera bajo la quepodamos abanderarnos en la construc-ción de un contrasistema.En mi barrio, se va logrando esta com-prensión mutua, afortunadamente. Ycon excelentes resultados. En el quepodría considerarse el barrio más com-bativo de BCN (alguna sensibilidadestaré hiriendo, lo sé), esta alianza hacetiempo que se ha realizado. Alguna rela-ción habrá. Significa dejar de lago pre-supuestos, que luego resultan ser fal-

sos, asumir contradicciones, dejar delado los prejuicios teóricos y escucharlas personas. Tender la mano a desco-nocidos y a ideas desconocidas (dejarde lado aquel viejo consejo paternalistadel �no hables con extraños�). Pero conuna finalidad clara, con una actitudfranca de combate y resistencia frenteal capital. Caminando juntos en la luchasocial. He escrito este texto porque creo since-ramente que no se ha hecho una buenalectura de la realidad política y social, sise piensa en términos de antagonismo anuestras luchas sociales los movimien-tos de liberación nacional o nacionalis-mos de resistencia (independentismos).

Este es el profundo motivo de mi parti-cipación en este debate.Siempre, detrás de las grandes barrica-das en Catalunya, desde 1998 hasta2002, y repito siempre, ha habido trasellas anarquistas e independentistaspeleando juntos, callejenado juntos,defendiendo juntos los espacios libera-dos (no sé como ha sucedido eso enBerga, es cierto de nuevo). Fruto decomplicidades que nacían en nuestrosespacios de ocio y encuentros... Asíque, ¡Unidos siempre, en la lucha sí, yen la fiesta también!Salud y alegría G.

Pierre Clastres

9Creients i no creients: l�apostasia és la solució

A ����.���..����.....� bisbe titular de la diòcesi de................ ���..�����....�.��.......................Jo,��.���..�����������.��.�, amb DNI núm............................�����.�.��, major d'edat iresident a la població de............ ��..��..������..�����, que segons li consta va serbatejat el dia��..de���.�.��������de��.���a la parròquia de����������������..�.. , pertanyent a la diòcesi esmentada, actuant en nom i interèspropi, i trobant-se en ple ús de la seva lliure i espontània voluntat,MANIFESTA: Primer: - Que no havent trobat en el Dret Canònic cap procediment establert per a la tramitaciódel present escrit, el dirigeixo al bisbe diocesà per les consideracions següents:- Que el cànon 393 del Codi de Dret Canònic disposa que "El Bisbe diocesà representa ala diòcesi en tots els negocis jurídics d'aquesta".- Que el cànon 383.1 estableix que "Al exercir la seva funció pastoral, el Bisbe diocesà hade mostrar-se sol·lícit amb tots els fidels que se li confiïn (....), així com als qui s'haginapartat de la pràctica de la religió".- Que el cànon 369 defineix la diòcesi com "una porció del poble de Déu, la cura pastoraldel qual s'encomana al Bisbe amb la cooperació del presbiteri, de manera que, unida alseu pastor i congregada per ell en l'Esperit Sant mitjançant l'Evangeli i l'Eucaristia, con-stitueixi una Església particular, en la qual veritablement està present i actua l'Església de Cristuna, santa, catòlica i apostòlica".Segon: - Que en el seu dia vaig ser batejat en la fe catòlica com a conseqüència d'una decisió presa per altres persones sense que en aquell moment, a

causa de la meva edat, hi hagués cap participació de la meva pròpia voluntat, i senseque disposés de llibertat ni consciència suficients per emetre un judici sobre lesmeves conviccions personals.- Que després d'haver meditat durant el temps suficient sobre el significat de la mevapertinença a la fe catòlica no trobo cap pretext per continuar pertanyent a l'EsglésiaCatòlica, entrant la meva voluntat en contradicció amb l'adscripció a aquesta institució. - Que la fidelitat a la pròpia consciència és un dret constitucional inalienable reconegutlegalment a l'article 16 de la Constitució Espanyola.- Que, per tant, rebutjant totalment la fe cristiana, em considero responsable d'aposta-sia, tal i com la defineix el cànon 751 del Codi de Dret Canònic, per la qual cosa:SOL·LICITO:Em sigui reconeguda per l'Església Catòlica la condició d'apòstata, deixant de comptar-me entre els seus fidels i de considerar-me catòlic a tots els efectes -fins i tot elsestadístics-, incloent, si s'escau, l'oportuna anotació d'apostasia en el Llibre deBaptismes i qualsevols altres registres eclesiàstics. Tanmateix, que em sigui comunicada per escrit la resolu-ció que es prengui sobre la meva petició.A ����������� , ��.�.. de ��������� de ���� Signat

gg.

· Si no ets creient, si ets ateu o contrari a la institució religiosa:Per què encara estàs inscrit com a catòlic? Saps que aquesta irregularitat fa que l'església segueixi tenintinfluència social? Tens en compte que també cobra de l'estat a partir del nombrede socis que té i que tu ajudes sense voler-ho a augmentar elseu nombre?· Si pel contrari ets creient: La teva fe necessita intermediaris?Et calen papers per anar al cel?L'ESGLÉSIA NOMÉS BUSCA PODER. I HO SAPS.I CADA ANY L'ESTAT LI DONA UN TANT PER CENT PER BATEJAT.ESBORRA-TE'N, PER DIGNITAT.Com?1. Et cal el registre de bateig -el tenen a la teva parròquia-,fes-ne una fotocòpia. 2. També et cal una fotocòpia del DNI. 3. Fes una carta explicant perquè vols deixar-los i envia-lajunt amb les fotocòpies esmentades a l'Arquebisbat (Carrer delbisbe 5, 08002 Barcelona).

POESIES APÒSTATES (II)No em toquis que és pecati per trencar aquest precepteens esperen eternes agonies,i per trencar-ne d'altresens n'esperen més,que la vida és molt curtai l'amor és molt breui què són els teus llavis recorrent-meal costat dels turmentsde l'infern?Que la cremor que ara em domina,que amb prou feinespuc refrenarserà una miserable espurnaal costat del que ens arribarà.Amor meu, no em miris, ni permetisals teus llavistrobar els meusque no vullempènyer els dosal precipici que ens esperasi les nostres boquess'acaben fonent,que ja ningú ens aturariasi ens tastéssimd'una vegada.No em posis aquests ulls,Ni em facis aquesta olor,amor meu,allunya'tNO.Fem el que femja estemCondemnats per sempre més.Nota de redaccióA continuacióreproduïm un model decarta o declaració d'apostasia Sargantanu

Centre d�estudis Josep EsterBorràsAss Columna terra i llibertatCarrer del Balç nº 4 Berga

Distri de material alternatiu,BAR MUSICALELCAUles diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

10Revolucionarisde samarretaot és incert i desconcertant; la vida vapassant i el capitalisme ho converteixtot en una inèrcia, en una rutina i en unconsum purament materialista. Tot ple-gat és un monstre que es va fent cadavegada més gran, un monstre que ho arrasa tot.Xafa tots i cadascun dels valors humans, aquellsque realment són ferms, des de la llibertat a unsomriure. Ara, l'era de la sobreexplotació, i decop tot es ven, tot es comercialitza i tot s'acabaconvertint en un producte més per encegar lagent, per fer-nos caure en el parany de la societatglobalitzada, del monstre de què parlava, de laveu del feixisme disfressat de democràcia...samarretes, cendrers, encenedors... del Che, delom, de la pau, del ying-yang.... què significa totaixò? Militants immòbils o maniquins disfressatsde revolucionaris? Això i res és el mateix. Fer ser-vir els ideals i el rostre d'aquell revolucionari cubàque un dia va organitzar les guerrilles de SierraMaestra i fou nomenat comandant, el comandan-te Che Guevara, per apagar-hi unes colilles aldamunt és increïble,...que trist. I l'om? El signeoriental, taoista si no recordo malament, querepresenta l'equilibri, el punt mig, el clímax de lafelicitat d'una filosofia basada en la vida, la mort,la meditació i la ment. Això per vendre? Què mésqueda ara? Les estrelles? Contempla la seva llum,escolta les seves cançons i deixa't enlluernar perla seva bellesa..., però no deixis que te les ven-guin. Això si que hauria de ser un remei, humà iinfal·lible. Pensa i actua! Salut i Revolució!

ronda moreta nº 5108600, Berga

na societat en la qual lacompetitivitat empresa-rial ha arribat fins al puntd'esclavitzar i mantenir enla pobresa a un terç de la poblaciónomés per aconseguir una mà d'o-bra més barata per poder oferir elsseus productes a millor preu. Inosaltres, quasi sense adonar-nos-en, estem consumint dia a dia elsseus productes, fets per les mansde nens i nenes obligats a treballarhores i hores per un miserable sala-ri.Una societat organitzada jeràrquica-ment en la qual als de baix, quesom la immensa majoria, no se'ns téen compte, mentre els de dalt gau-deixen d'uns privilegis que a nosal-tres se'ns neguen. I jo hem pregun-to, si ens diuen que tots som igualsperquè uns gaudeixen d'uns privile-gis i uns altres no? Obligant-nos atreballar i a treballar per pagar hipo-teques als bancs i per entrar dinsd'aquest consumisme compulsiu.Una societat patriarcal on a la donanomés és considerada com a unobjecte sexual; una societat mas-clista on es permet maltractar-les ifins i tot assassinar-les sense fergaire res. Una societat on, pel sim-ple fet de ser una dona,tens menys oportuni-tats laborals i en mol-

tes empreses continues cobrantmenys que els homes per realitzarel mateix treball. I amb uns mitjansde comunicació que encara ensvenen la imatge d'una dona esclavit-zada a les feines de la casa com sino poguessin aspirar a res més.Una societat on no hi ha lloc pelsque pensem diferent. Som castigatsi se'ns intenta aïllar, i els que s'atre-veixen a protestar estan oblidats ioblidades a les presons patint diarera dia tortures i més tortures. Ales empreses qui s'atreveix a reivin-dicar els seus drets i protestar perles injustícies que succeeixen sóndespatxats i despatxades i sota ladenominació de "terroristes" se'nsmargina. I jo hem pregunto: qui sónrealment els terroristes?Uns mitjans de comunicació al ser-vei del poder on s'amaguen moltescoses que als Estats no els interessaque se sàpiga i a base de mentidesenganyen al poble.I el pitjor de tot és el conformisme iel passotisme que hi ha en aquestasocietat. Un passotisme que provo-ca que no sentim resquan veiem en lestelevisions com, diarera dia, pobresi m m i g r a n t s

deixen la vida al mar per arribar aEuropa, i que un cop aquí són carnde canó per les màfies, estretamentlligades als Estats, que els obliguena prostituir-se i a treballar sensedescans. Un passotisme que fa queel poble treballador segueixi escla-vitzat sota les mans de quatrecabrons rics que juguen amb lesnostres vides com si d'animals enstractéssim.I per això i molt més crec que ja ésl'hora de dir PROU! Hem de conti-nuar lluitant per un món més just imillor. Però crec que no podremarribar enlloc sense UNIR-NOS. Hemde deixar les petites diferènciesideològiques de bandes per lluitarcontra un enemic comú i moltpoderòs: EL CAPITALISME. Hem deser conscients que si cadascú va perla seva banda no aconseguirem res,i si ens unim podem arribar a can-viar-lo.Perquè, companys i companyes, elfutur de la lluita és la unitat popu-lar. Contra el capitalisme destructiu,revolució social!

T UUnim-nos per fer un món millor

AK47BLK

11Definición de federalismo?Yo particularmente definiríafederalismo como el discursofilosófico que considera al indivi-duo el eje de la sociedad. El federalis-mo sostiene que las personas, demutuo acuerdo, pactan las directricesbásicas con las cuales se regulará lasociedad civil, al igual que las relacio-nes políticas y sociales de ésta, organi-zando una sociedad sobre la base dellibre pacto entre colectivos y comuni-dades. Estos acuerdos se regularan pormedio del libre pacto y la solidaridadentre ellos.

¿Qué es el nacionalismo?El nacionalismo aparece en el mundogermánico a finales del siglo XVIII, demanos del idealismo alemán. Los paí-ses germánicos al carecer de historiaantigua, subliman su edad media cre-ando un mundo fictício y metafísico entorno al Estado-patria. Sustituyen aDios por el Estado-patria y relegan alindividuo a un segundo plano, supe-ditándolo a los intereses del Estado-patria. Antagonismo del federalismo,se exporta al mediterráneo lleno devicios germánicos que, al chocar con lacultura mediterránea -edificada entorno al individuo y los derechos huma-nos-, origina una mezcla entre federa-lismo y nacionalismo que da comoresultado un embrollo filosófico dedimensiones estratosféricas. Esta mez-cla produce un mensaje auto-religiosoque pretende ser redentor de la raza yde la religión. Su peor enemigo es lafilosofía de la Ilustración "por negarésta la superioridad del Estado sobre elindividuo", se organiza en torno a lasvanguardias culturales del laicismo reli-gioso. Consideran que el hombre aúnno ha alcanzado su mayoría de edad ypor eso ellos deben dirigirlo por el biende la sociedad. Sus dirigentes sonreclutados entre las clases acomoda-das, profesiones liberales y la jerarquíade la iglesia.¿Aparición y procedencia del federa-lismo?El federalismo aparece con la revolu-ción francesa a finales del siglo XVIII,procede del contexto filosófico de laIlustración y su discurso se desarrollacon la Enciclopedia. Crece preferente-mente en el mundo latino, donde elconcepto de libertad individual seencuentra muy desarrollado. Con eltiempo adoptará formas adulteradas enel mundo germánico y anglo-sajón.¿El federalismo de Pi i Margall?Pi i Margall fue presidente de la IRepublica española en 1873. Esta naciócomo federal pero no pudo consolidar-se a causa de su brevedad. La idea de Pies aún vigente, ya que recoge todas lassensibilidades peninsulares, como elderecho de autodeterminación de pue-blos y municipios. Pi tenia como objeti-vo instaurar un régimen republicanofederal para España.¿Diferencias entre nacionalismo yfederalismo?Para comprender mejor la pregunta,pondré un ejemplo esquemático. El

nacionalismo defiende a Catalunya y elfederalismo a los catalanes. Con estoquiero manifestar que el nacionalismoes ambiguo, abstracto y metafísico y seremite constantemente a mensajesmesiánicos. El federalismo invierte lostérminos y precisa que lo primero sonlos catalanes y después Catalunya.¿Catalunya y el federalismo?El federalismo teórico entra en lapenínsula por Barcelona, de la mismaforma que las ideas ilustradas, la revo-lución industrial, el asociacionismoobrero, el mutualismo, el nacionalismoalemán, etc. En Barcelona nace el repu-blicanismo y el federalismo ibérico,luego se extiende al resto del Estadoespañol. En Barcelona se constituyenlos primeros centros federales paradespués extenderse al resto deCatalunya.¿Es usted español?No, porque no soyni católico, ni cris-tiano. La palabraespañol no seencuentra ni encatalán ni en caste-llano, procede delprovenzal y signifi-ca "habitante de lamarca hispana dereligión cristiana";hay autores que lotraducen como"habitante de laPenínsula Ibérica dereligión cristiana".¿Qué significa para usted el nombrede España?El nombre de España viene del latín dehispania-ae que significa Las Españas yes el nombre con que Roma identifica-ba a la Península Ibérica incluidaPortugal. Con las invasiones germáni-cas y la posterior conquista de la penín-sula por los árabes en plena EdadMedia, España se empezó a identificarcon los reinos cristianos que se ibanconsolidando en la península. Castillacon el tiempo se iría apoderando delnombre hasta hacerlo suyo. De estaforma se fraguó el binomio Castilla-España como una misma cosa.Actualmente este fenómeno continuaacentuándose desde el propio Estadoespañol como desde los nacionalismoshistóricos, para justificar sus orígenesmedievales y germánicos.¿De la entidad de España, qué opi-nas?Prefiero la entidad de Las Españas.Entiendo que en la actualidad Españadebe articularse en torno a dos ideasfundamentales. La primera el derechode los pueblos a la autodeterminación.La segunda, la defensa de la culturalatina, de sus lenguas románicas y desus tradiciones. La primera es la másfácil de cumplir, aunque parezca locontrario. En una futura sociedad repu-blicana federal de las Españas, los pue-blos o comunidades deben elegir porellos mismos el pertenecer o no a larepublica federal. La segunda premisaes la más difícil de conseguir, aquí nos

encontramos que la actual sociedadglobal nos conduce a un modelo deconvivencia de tipo germánico y anglo-sajón donde sus hábitos y costumbresen el vestir, en el comer, en el relacio-narse, etc., se están imponiendo alresto de mundo. La batalla cultural quese avecina pondrá a prueba las lenguaslatinas, las relaciones mediterráneas, lagastronomía, etc. Para luchar contraesta invasión cultural se necesitaurgentemente aunar fuerzas para reac-tivar los motores culturales del mundolatino.¿Qué es el nacionalismo Español?Es un invento creado por los poderesfácticos del Estado español. Aparece alfinal de la I Republica, al igual que losdemás nacionalismos peninsulares. Esel que menos consistencia tiene, es elmás artificial, inventado por la derechay reinventado por la izquierda estatal yla burocracia política. Su discurso esopaco y falto del e g i t i m i d a dfilosófica. Eln a c i o n a l i s m oespañol ha servi-do y sirve paramantener en elpoder a las oli-garquías delEstado español:los burócratas ypolíticos enMadrid, los seño-ritos enAndalucía, losamos en Catalunya y los banqueros enEuskadi. La mayoría del pueblo es ajenoa este mensaje y se alinea a él sola-mente cuando la selección española defútbol juega un partido internacional.Es pura ciencia-ficción de sus creado-res. Recuerdo que cuando yo hacía lamili o servicio militar obligatorio, lamayoría de los soldados eludían deforma mayoritaria los saludos, los him-nos patrióticos, los desfiles, las bande-ras, etc.¿Qué hechos de la historia deCatalunya de los siglos XVII y XVIII sehan falseado?Los principales han sido el periodo delConde Duque de Olivares y la guerra deSucesión de principios del siglo XVIII. ElConde Duque de Olivares es el últimogran estadista de la monarquía germá-nica y ultra católica de los Austrias. Suobjetivo político pretendía fortalecer elpoder del rey en detrimento del poderde la nobleza, es decir, catalizar elpoder del reino en la persona del rey, loque posteriormente se denominaríacomo "monarquía absoluta". En Españaéste intento de modernización fracasóa causa de la oposición de la noblezacatalana y parte de la castellana, lo quecondujo a grandes enfrentamientosentre las partes litigantes, que desem-bocarían en el cambio de vasallaje de lanobleza catalana en beneficio de losborbones franceses. Este problema malresuelto se complicaría aún más cuan-do la nobleza catalana volviera nueva-mente al vasallaje de los Austriasdurante la guerra de Sucesión y las dis-putas dinásticas entre Austrias y

Borbones por el control de la Coronaespañola. La nobleza catalana en sumayoría tomará parte por los Austrias,pero posteriormente la marcha del pre-tendiente para tomar posesión de laCorona del Imperio Austro-húngaro y elcambio de bando de Inglaterra yFlandes a favor de los Borbones dejaríaa la nobleza catalana huérfana de alia-dos de peso. El pretendiente Borbóncon la toma de Barcelona en 1714 y lapublicación posterior del decreto deNueva Planta recortaba los privilegios ala nobleza catalana como a sus aliados.Hay que subrayar que el 90% de lapoblación de Catalunya no tenia ningúnderecho ni ninguna libertad ni en laépoca de los Austrias ni luego con losBorbones, ya que los diezmos, o losderechos de servidumbre o bien losderechos reales, continuaron vigenteshasta 1843, cuando las revueltas delpueblo catalán exigían la abolición deestos privilegios feudales.¿Qué opina usted de las tradicionescatalanas?El tradicionalismo catalán es muyamplio y plural; sin embargo siemprese tiende a representar el que se refie-re a los linajes Reales o feudales y lasumisión de los siervos a los señoresfeudales de la nobleza, como del poderde la iglesia. Solemos olvidar con ale-vosía el laicismo, al asociacionismo, elobrerismo, el republicanismo, etc.Hablemos del republicanismocatalán.La memoria histórica de los republica-nos catalanes está en baja forma, nossolemos olvidar de fechas tanemblemáticas como 1835, 1843, 1854,1868, 1873, 1931, 1936, 1939, y noshacen recordar demasiado una: la de1714. Esta última fecha es un hechomonárquico y feudal al 100%. Al repu-blicanismo catalán le falta todavía unamadurez colectiva. Las únicas organiza-ciones republicanas en Catalunya hansido y son la CNT y el partido de Pi iMargall, todo lo demás ha sido y es unrepublicanismo-monárquico, ambiguoe inexistente como tal. Nos faltatodavía que hacer mucho a los republi-canos catalanes, aún no tenemos for-mada una identidad republicana, unasimbología republicana, una senyerarepublicana, etc. Hay que recuperar unatradición republicana de una vez portodas.¿Qué diferencia hay entre España yespañol?El nombre de España aparece en elsiglo III antes de Cristo y procede dellatín hispania-ae, es el nombre queRoma dió a la península ibérica.Español aparece en el siglo XIII despuésde Cristo en la época de la Reconquista,procede del provenzal y significa habi-tante de los reinos cristianos de lapenínsula ibérica de religión cristiana.La diferencia entre España y español esde 1500 años y sus significados sontotalmente opuestos. De lo que deduci-mos que mientras España significaterritorio peninsular, español se identi-fica con grupo religioso que habita enla península ibérica.

Entrevista a un republicano federal¿El federalismo sostiene que las per-sonas, de mutuo acuerdo, pactanlas directrices básicas con lascuales se regulará la sociedad civil,al igual que las relaciones políticasy sociales de esta, organizando unasociedad sobre la base del librepacto entre colectivos y comu-nidades. Estos acuerdos se regu-laran por medio del libre pacto y lasolidaridad entre ellos.

Entrevista a �Luneros� ungrup de hip hop del Berguedà La ressenya

Títol: Exposició sobre Les Presons de Franco Durada i lloc: Museu d'Història de Catalunya. Del 27de novembre del 2003 al 12 d'abril del 2004.Es tracta d'una exposició amb un muntatge bastantefectista que busca la creació d'un ambient i unes sen-sacions en estreta relació amb el tema tractat.L'exposició és molt completa alhora de tractar els dife-rents aspectes del món penitenciari de l'època: dona,infantesa, treball, testimonis, poder, tortura, repres-sió, justificació de la indústria penitenciaria des delpunt de vista legal i �científic�. Força general i didàcti-ca.L'exposició, no tracta adequadament els diferentsperíodes del Franquisme i, fins i tot, en alguna ocasióplanteja l'oposició al règim com si comences als anysseixanta (obviant tota l'oposició llibertària) fent moltús del material del PCE. Tanmateix això potser és filarmolt prim, ja que hi ha quelcom pitjor. La mancança oproblema més important de l'exposició és troba sensdubte en el propi plantejament inicial: com s'aborda eltema de les presons unida o millor dit barrejada alrègim franquista i amb un periodització més que qües-tionable. És a dir, de la manera que està plantejadal'exposició fa pensar que quan va morir Franco tot vacanviar. No tracta les presons com a un producte delssistemes autoritaris i capitalistes. Sembla que siguinomés una qüestió del franquisme. Només faltavaesmentar els polítics actuals a l'estil Pujol que van pas-sar alguna nit o plàcida temporada a la presó. Parlapoc dels primers anys i oblida totalment que la presócontinua. Amb la mort de Franco no hi ha trencament,tampoc en l'àmbit penitenciari, potser el que hi ha ésjust el contrari, un agreujament de la situació, amb leslluites de COPEL els assassinats com el d'AgustínRueda..., i fins avui amb el règim FIES, la violació sis-temàtica dels drets humans, les tortures, la llei antite-rrorista i a tall d'exemple la recent mort de FranciscoJavier Roman. En definitiva, un tema massa importantper ser tractat per una colla d'historiadors acadèmics,totalment aïllats de la realitat social. Aquesta exposi-ció cal veure-la, com tot, amb esperit crític i l'ull viu. No a les presons!

quest és un grup nascut en un càlid agostde 2002, però concebut a finals dels 90,degut a les trobades entre varies perso-nes. Els dijous es reunien en un humidlocal al voltant d'una estufa de butà ipoca cosa mes, a part d'un secuenciador musical,bàsic, ja que d'allà en sortiren les primeres produc-cions musicals, altrament dites bases, que els per-metien fer les seves rimes a sobre, ja que no dispo-saven de "plats", sí, aquells trastos on els vostrespares posaven els vinils durant els "guateques".Doncs això; que van pasar els anys i en principinomés es reunien els dijous i compartien micròfon,fins que "Er nanu", va comprar un plat; i tot ja es vaprecipitar, un dels MC'S, (Mestre de Ceremònies),productor i DJ, per aquest ordre, va aconseguir unsampler, els plats i la mescladora; l'altre va adquirirtambé un secuenciador i un sintetitzador. La cosa jaestava liada i a partir d'aquells dies ja res els ha atu-rat. Potser algun cop els heu vist, segurament de nit,ja que de dia costa més de localitzar-los. Al principieren tres els components d'aquest grup, on el nuclidur de producció el formaven : J2D2, vocalista deThe Ajos Porros Band (veure entrevista al PèsolNegre número 5) i CHARLY, el vocalista de la bandadesapareguda l'any 99, Ciudadanos CorruptosPolíticos Incultos. Més tard el col·lectiu LaFraternidad Luneros, va rebre la incorporació d'unnou membre, MC VICE, que va causar l'inevitable, laformació de La Mêlée del Gremi, projecte de rap detendència més jarkor, a nivell musical i líric, ambmés versos de competició, sana...! Tot seguit, unespreguntes realitzades a dos dels components de LaFraternidad._Pesolet: Què significa en la vostra vida el HIPHOP ?DJ "Er Nanu": Una part de mi i del meu petit món,on la banda sonora és una bona instrumental.MC "Charly Chan": Ara mateix, tot i demà també,24 hores al dia, 7dies a la setmana, 365 dies a l'any._Pesolet: Tres coses; mercat discogràfic, multi-nacionals i euros... Que m'en podeu dir ?DJ "Er Nanu": Jo, com a amant de la música, pensoque, així no es pot treballar! El mercat discogràfic esuna casa de putes, les multinacionals els chulos i elseuros són molt cars...MC "Charly": Tota aquesta �basura� forma part delsistema, pots entrar-hi i deixarte pervertir, com fanla majoria dels pseudo artistes que veiem i escoltemdiariament als mass media, sent alguns, a més,esquirols inventats per un departament de marke-ting, o qualsevol grup de cabrons paràsits dinosau-res de la indústria; o pots entrar-hi autogestionante,

treballant dur i sent l'amo del teu producte final; eltema és que si vols intententar viure del teu treballhi ha coses que s'han de fer, respecto l'actitudunderground, però... je,je,je...Bé, respecte els euros, mentres no en tingui, l'auto-gestió no és possible i els trastos que necessitem...Ai! pela llarga. _Pesolet: Quins plans teniu actualment ?"Charly": Demà intentaré despertar-me dels somnisi enfonsar-me en la pèsima realitat. Je, je...Concienciarnos en treballar dur per tenir un reperto-ri sòlid, estaria prou bé. I presentar-ho en directe...La hostia...Si perdem el temps fent plans, ens arribarán els tren-ta, "que están a la vuelta de la esquina"..._Pesolet: Quina diferencia hi ha entre LUNEROS iLa Mêlée del Gremi ?"Charly & Er Nanu": Vem començar sent LUNEROS,jo ho definia com a Hip hop-ragga dub style,ja que J2D2 rapejava i jo tirava cap al ragga i algunstroços cantats sobre bases amb més canvis que elstípics 4 compasos en bucle. Ara degut a una evolu-ció i a l'entrada al grup del VICE, tots ens vem posarles piles, fent més versos i fabricant més RAP. Quantots ens ajuntem representem LA MÊLÉE.Amb Luneros utilitzem el castellà; amb el Gremi esbarrejen castellà i català sense perjudicis absurds.Hem sentit coses que sonen bastant malament igent que diu que fa rap en català, quan realment fanpop, com el popero aquell, crim, o com merda esdigui. Quan aquesta gent sentin VICE i J2D2 es caga-ran als pantalons, perquè veuran com es fan real-ment els bons versos en català. Sense estandarts nimerdes comercials per a "quinceañeros", etc...Nosaltres escoltem bastant hip hop francès i sona"gordíssim". No volem representar ni ser els aban-derats de cap moviment. Els meus companys, ho fanen català, hi ho fan bé, (per no dir que són els únicsque he sentit que s�ho curren i que cola i la gentconecta sense necessitat de proclames panfletàries)"Er buen hip hop traspasa fronteras i diferenciasentre lenguas"._Pesolet: I per acabar ?"Er Nanu & Charly" : Saludem a J2D2 i VICE, que aaquestes hores de la matinada, concretament les5:30, no estan aquí. Gràcies al Pèsol, per compartiraquesta vetllada (amb 2 sense sostre ).Seguid "caminando, por los baches del camino (...)�,com diu un tema dels Luneros.

A

www.berguedallibertari.orgS'acaba de crear www.berguedallibertari.org , unportal per a tots els col·lectius i individualitatsllibertàries del Berguedà. En aquest nou espai dellibertat podeu veure les darreres notícies de lacomarca, les diverses activitats dels col·lectius igrups llibertaris del Berguedà, les lluites d'aquí i dela resta del món... També s'ofereixen tot un seguit derecursos: podeu fer-vos un correu electrònic, enviarmissatges a mòbils, accedir als enllaços i els fòrumsmés interessants i també penjar la pàgina del vostrecol·lectiu, sindicat o grup llibertari.La iniciativa tot just acaba de néixer i per tant està enplena construcció, però és segur que en lesproperes setmanes ja estarà en marxa el gruix del

projecte que com ens han informat els responsablesestarà en constant creixement. De moment dinsaquest nou espai podrem trobar la pàgina del Centred'Estudis Josep Ester Borràs que tot i tampoc estaracabada ja ofereix força informació. Pel que fa a lespàgines de l'Ateneu Llibertari del Berguedà i del'Associació Cultural Columna Terra i Llibertatsembla ser que també estaran disponibles en lesproperes setmanes.Des del Pèsol Negre encoratgem als responsablesd'aquest nou projecte llibertari i animem a tothom acol·laborar. Perquè cal treballar col·lectivament perun món millor, per l'anarquia!L�1 de març la web ja estarà enmarxa!

Apunt final

Pep i tu