TMGB vol 8 (1999)

155

description

ISSN: 1130-4995 This is the scientific journal of the Geology Museum. It was established in 1990 as part of the publications produced by Barcelona's City Hall. This journal fills a need for a source of geological information that has not been available in the natural science museums of Barcelonasince 1947. The aim of the journal is to promote and disseminate research from the various branches of the earth sciences, to expand understanding of Catalonia's geology, and to promote the study of the Museum's holdings. Papers are accepted in Catalan, Spanish, English, and French. Topics may include the earth sciences -especially the geology of Catalonia- as well as mineralogy, paleontology, petrology, studies of the Museum's collections, and the history of science.

Transcript of TMGB vol 8 (1999)

Page 1: TMGB vol 8 (1999)
Page 2: TMGB vol 8 (1999)
Page 3: TMGB vol 8 (1999)

Treb. Mus. Geol. Barcelona, 8: 5-23 (1999)

Montseciella, a new orbitolinid genus (Foraminiferida)from the Uppermost Hauterivian - Early Barremianof SW Europe

Antonietta CHERCHI* and Roif SCHROEDER**

RESUMEN

Se establece Montseciella, un nuevo género de foraminIferos de gran tamaño,perteneciente a la familia Orbitolinidae. Este nuevo taxón incluye: M. glanensis(Foury, 1968) (Hauteriviense superior terminal - Barremiense inferior basal),encontrandose en la Serra del Montsec (Prov. de Lleida, Pirineo Catalán, España) yen la Baja Provenza y las Cadenas Subalpinas (Francia), y su descendiente directoM. alguerensis n. sp. (Barremiense inferior no basal) de Cerdefla (Italia). Los dosespecies representan la parte inferior de una lInea filogenética, a la cual pertenecentambién "Dictyoconus" arabicus Henson, 1948 y Rectodictyoconus giganteusSchroeder, 1964, del Barremiense superior y Aptiense inferior basal.

Palabras dave: ForaminIferos, Orbitolinidae, Pirineo Catalan (España),Cerdeña (Italia), Cadenas Subalpinas (Francia), Provenza (Francia), Hauteriviense,Barremiense.

ABSTRACT

CHERCHI, A. and SCHROEDER, R. Montseciella, a new orbitolinid genus(Foraminiferida) from the Uppermost Hauterivian - Early Barremian of SW Europe

Montseciella, a new larger foraminiferal .orbitolinid genus, is established. Itcomprises: M. glanensis (Foury, 1968) (uppermost Late Hauterivian to basal EarlyBarremian) from Serra del Montsec (Lleida Prov., Catalonian Pyrenees, Spain),Basse Provence (France) and the French Subalpine Chains, and its direct phylo-genetic descendant M. alguerensis n. sp. (higher Early Barremian) from NWSardinia (Italy). These two species represent the lower part of a phylogeneticlineage to which also belong "Dictyoconus" arabicus Henson, 1948 andRectodictyoconus giganteus Schroeder, 1964, occuring in the Late Barremian andlowermost Early Aptian.

Key words: Foraminifers, Orbitolinidae, Catalonian Pyrenees (Spain), Sardinia(Italy), Subalpine Chains (France), Provence (France), Hauterivian, Barremian.

*Dipartimento di Scienze della Terra, Università di Cagliari, 51 via Trentino, 1-09100 Cagliari (Sardinia,Italy).** Geologisch-Palaontologisches Institut, Universitat Frankfurt, Senckenberganlage 32-34, D-60054Frankfurt am Main (Germany).

Page 4: TMGB vol 8 (1999)

Orbitolinid foraminifera are widespread in the Early Cretaceous platform carbo-nates from the Tethyan realm. In SW Europe, this so-called Urgonian facies generallystarts in the Late Hauterivian and is mainly developed during the Aptian and Albian.The stratigraphically short-ranging species of this foraminiferal group are of greatchronostratigraphic and paleoenvironmental importance for this time interval. Thestudy of numerous orbitolinid-bearing sections during the last years makes nowpossible to arrange a large part of taxa in phylogenetic lineages.

In the present paper we establish the new orbitolinid genus Montseciella whichincludes two species: M. glanensis (Foury, 1968) and M. alguerensis n. sp. Our materialof the former species comes from the basal Early Barremian of the Serra del Montsec(Lleida Prov., Catalonian Pyrenees, Spain); the latter species was found in the earlyBarremian of NW Sardinia (Italy) and is regarded as the direct phylogenetic descendantof M. glanensis.

The studied material is housed in the Geologisch-Palaontologisches Institut,Universität Frankfurt.

STRATIGRAPHIC SETTING AND LOCATION OF THE STUDIED SAMPLES

Serra del Montsec (Catalonian Pyrenees)

The occurrence of marine Barremian in the Serra del Montsec (Lleida Prov., NESpain) was recorded for the first time by Cherchi & Schroeder (1973) on the basis of

Fig. 1. Location of the samples with Montseciella glanensis (Foury, 1968) in the Serra del Montsec (fromSchroeder et al., 1982, modified).

Fig. 1. Situación de las muestras con Montseciella glanensis (Foury, 1968) en la Serra del Montsec(segdn Schroeder et al., 1982, modificado).

Page 5: TMGB vol 8 (1999)

some orbitolinid-bearing samples collected by Geldmacher (1969). AlthoughMoullade et al. (1980) regarded our discovery as an error, Schroeder et al. (1982)presented a rich foraminiferal fauna confirming the Barremian age.

The samples studied by us come from the eastern side of the Barranc de 1'AiguaClara, north-west of the village Ametila (Fig. 1) (sheet Benabarre 1: 50.000;lat. 40 29' 45", long. approx. 42° 01' 35"). According to Geldmacher, the 10 m thickBarremian beds are situated 10-13 m above Jurassic dolomites (tectonical contact?)and are overlain by approx. 170 m thick characean limestones of uncertain age whichdevelop into marine Early Aptian with Orbitolinopsis praesimplex Schroeder, 1972.These few data indicate that a general stratigraphic revision of the section isnecessary.

The rich microfauna (see Schroeder et al., 1982) contains the following orbitolinidspecies: Paracoskinolina cf. sunnilandensis (Maync, 1955), Montseciella glanensis(Foury, 1968), Orbitolinopsis sp., Paleodictyoconus cuvillieri (Foury, 1963), andValserina broennimanni Schroeder, 1968.

Basing on the occurrence of Valserina broennimanni, Schroeder et al. (1982)dated this assemblage as Late Barremian, because Arnaud-Vanneau (1980) had recordedfrom the French Subalpine Chains a pretended specimen of the Late Banemianammonite Silesites seranonis situated at the base of the V broennimanni andV primitiva Zones. However, the determination of this ammonite was incorrect;according to Busnardo et al. (1994), it is a Pseudothurmannia sp. indicating a LateHauterivian age. Actually, Valserina broennimanni (homogeneous populationswithout the direct ancestor V primitiva) is regarded as a marker of the lowermostEarly Barremian (hugii Zone) (Clavel et al.,1995).

Capo Caccia (NW Sardinia)

Hauterivian and Barremian in Urgonian facies are well exposed at the steep coastsof Capo Caccia, a small peninsula situated approx. 13 kms west of Alghero(NW Sardinia).

At the western side of the path from Cala Dragonara in the direction of Tone delBulo (old road to Capo Caccia), massive Urgonian limestones of Late Hauterivian toEarly Banemian age crop out (Fig. 2) This Urgonian series, which we have presentedduring the 19th European Micropaleontological Colloquium (Cherchi & Schroeder,1985) is discordantly overlain by Coniacian limestones, which are limited at theirsouthern border by a WNW - ESE striking fault. South of this fault, a second, 80-90 mthick Urgonian series dipping to SE is exposed at the same path and is likewiseoverlain by transgressive Coniacian.

17-19 m below the top of this second Urgonian series, which is actually understudy, a 2 m thick horizon frequently contains Montseciella alguerensis n. sp. andrepresents the type-level of this species. The coordinates of this locality are:lat. 40° 34' 11"; long. 8° 10' 04".

The type-level of Montseciella alguerensis contains the following other orbi-tolinid species: Urgonina sp., Paracoskinolina cf. sunnilandensis (Maync, 1955),"Paracoskinolina" hispanica Peybernès, 1976, Valserina charollaisi (Schroeder,

Page 6: TMGB vol 8 (1999)

Hauterivian- Barremian

L- - I I

. _t 'j Coniacian ±fIJ Aptian 0m

300 Capo Caccia

/

Torre delBulo

type-locality

1968), and Palorbitolina turbinata (Foury, 1968) (one single and very questiona-ble specimen). Of special interest is the presence of Valserina charollaisi: in theFrench Subalpine Chains, this direct phylogenetic descendant of V broennimannioccurs in the middle part of the Early Barremian (± compressissima Zone) (Clavelet al., 1994).

Fig. 2. Location of the type-locality of Montseciella alguerensis n. sp. - Capo Caccia, NW Sardinia (fromCherchi & Schroeder, 1985, modified).

Fig. 2. Situación de la localidad tipo de Montseciella alguerensis n. sp. - Capo Caccia, NW de Cerdefla(segCin Cherchi & Schroeder, 1985, modificado).

Page 7: TMGB vol 8 (1999)

SYSTEMATIC PALAEONTOLOGY

Order Foraminiferida Eichwald, 1830Superfamily Orbitolinacea Martin, 1890

Family Orbitolinidae Martin, 1890

Genus Montseciella n. gen.

Derivatio nominis

From Serra del Montsec (Lleida Prov., NE Spain).

Type species

Paleodictyoconus glanensis Foury, 1968.

Diagnosis

High conical tests showing a strongly developed trochospiral. The marginal zoneof the conical stage is always subdivided by vertical and sometimes also by horizontalsubepidermal plates. The central zone exhibits thin, vermicular partitions forming alabyrinthic structure and bordering relatively spacious hollows. The plates of themarginal zone and the vermicular partitions of the central zone alternate in positionfrom one chamber layer to the next.

Montseciella glanensis (Foury, 1968)P1. 1, figs. 1-6; P1. 2, figs. 1-7

1968 Paleodiclyoconus glanensis n. sp.; Foury: 146-148; p1. 18, figs. 1-12.1969 Urgonina cf. alpillensis (Foury, 1963); Schroeder et al.: p1. 2, figs. 1-6.1982 "Paleodiclyoconus" glanensis Foury; Schroeder et al.: p1. 4, figs. 5-6.

The high conical tests have a diameter of 1.4-1.7 rmn and a height of 1.1-1.5 mm.The specimen represented on P1. 2, fig. 6 is exceptionally svelte (diameter: 0.8 mm).The ventral surface is predominantly convex (P1. 1, fig. 4; P1. 2, fig. 5), but sometimesplanar (P1. 2, fig. 1). A concave outline in axial sections of adult specimens (P1. 1,fig. 5) indicates a central depression in the last growth stage.

The test is composed of (1) a strongly developed spire and (2) a followingconical stage.

(1) The initial part of the spire is compressed showing a sharply angular carina(P1. 2, fig. 2); its axis of coiling differs up to 90° from that of the later conical part of

Page 8: TMGB vol 8 (1999)

test (P1. 1, fig. 3; P1. 2, fig. 4). The embryonic chamber is globular (diameter:0.06-0.08 mm) and followed by a series of 8-9 flat, apparently undivided chambersshowing an interiomarginal aperture (P1. 1, fig. 3; P1. 2, figs. 3-4). The marginal zoneof the following chambers of the compressed initial spire is subdivided into marginalchamberlets by vertical main partitions which alternate in position from one chamberto the next (P1. 2, fig. 3).

(2) The conical stage of the test is composed of a curved series of chambers(P1. 1, fig. 5; P1. 2, fig. 5) and a following rectilinear series (P1. 1, fig. 5: lower part).Within the curved stage, the parts of the chamber layers situated below the initial spireare markedly lower than the remaining parts (P1. 1, figs. 4-5; P1. 2, fig. 5).

The marginal zone of the conical stage is regularly subdivided into marginalchamberlets by vertical main partitions alternating in position from one chamber layerto the next. In tangential sections, these chamberlets are broader than high and hexa-gonal in outline (P1. 1, fig. 6). Some of them are subdivided in its outer part by avertical plate (P1. 1, fig. 1). Horizontal plates are lacking in our specimens.

Thin, vermicular partitions, alternating in position from one chamber layer tothe next, subdivide the central zone. They form a labyrinthic structure and borderrelatively spacious hollows (P1. 1, fig. 1; P1. 2, fig. 7). Some of these partitions,situated at the border of the central zone, are connected with vertical main partitionsof the marginal zone. The subvertical apertural openings are irregularly distributed(P1. 2, fig. 7).

According to Foury (1968: 147), this species shows a clear dimorphism: amicrospheric form with a very pronounced initial spire and a megalospheric formcharacterized by a very important ("très importante") apical, somewhat eccentricprotoconch. The wall of this pretended protoconch was described by that author as a"couche claire de calcite et de deux couches sombres microgranulaires de part etd'autre". This description obviously refers to the one section published by Foury(P1. 18, fig. 3) as a megalospheric form which shows laterally of the apical region athick semicircular sparitic wall. In our opinion, this structure does not belong to thefigured specimen; it could be a transversal section of an encrusting organism, perhapsan annelid tube. Hence follows, that up to now a dimorphism of M. glanensis cannotbe proved.

Montseciella alguerensis n. sp.P1. 3, figs. 1-3; P1. 4, figs. 1-5

1980 Paleodictyoconus n. sp. 2; Arnaud-Vanneau: 665-666; p1. 106, fig. 5.

Derivatio nominis

Alguer is the medieval Catalonian name of Aighero (Sardinia). The type-localityof the new species is located in the vicinity of this town.

Page 9: TMGB vol 8 (1999)

Holotype

Tangential section of a juvenile specimen (CC 27-1) showing the initial spire withthe embryonic chamber (P1. 4, fig. 4).

Locus typicus

Old road between Cala Dragonara and Capo Caccia, south of Torre del Bulo(Capo Caccia peninsula, NW Sardinia).

Stratum typicum

Early Barremian, 19 m below the base of the transgressive Coniacian. Sample CC 27.

Diagnosis

A species of Montseciella characterized by the regular occurrence of horizontalplates within the marginal zone.

Description

The high conical tests have a diameter of 2.5-3.0 mm and a height of approx.1.8 mm. The chamber layers, averaging 9-10 per last millimetre of the test surface,are disc-shaped and convex in growth direction; therefore, the ventral suface of testsis also convex (P1. 3, fig. 1; P1. 4, fig. 5) or occasionally (in adult specimens) nearlyplanar, showing in this case sometimes a central depression.

The embryo of the holotype (P1. 4, fig. 4) is circular in outline and has a diameterof 0.07 mm. Another tangential section through the initial spire (P1. 4, fig. 2) indicatesa subdivision of the embryo into a globular protoconch and a hemisphericaldeuteroconch.

The first part of the chamber layers is arranged in a trochospire (P1. 4, figs. 2, 4)showing a carina (P1. 4, figs. 2, 4: top). This stage is followed by a curved series (P1. 3,fig. 1: upper half) and finally by a rectilinear series of chambers (P1. 3, fig. 1: lower half).

The marginal zone of the chamber layers is subdivided into marginal chamberletsby vertical main partitions which alternate in position from one chamber layer to thenext (P1. 3, fig. 2: central part; P1. 4, figs. 2-4: lowermost parts). The outer part of eachmarginal chamberlet is subdivided by one horizontal (P1. 3, fig. 1; P1. 4, fig. 5)and one vertical plate (P1. 2, fig. 3; P1. 4, fig. 1) forming four secondary marginalchamberlets (P1. 3, fig. 2: borders of the section).

The central zone is characterized by the presence of thin, vermicular partitionsalternating in position from one chamber layer to the next. They form a labyrinthicstructure (P1. 3, fig. 3: upper half) and border relatively spacious hollows (P1. 3, fig. 1;P1. 4, figs. 3, 5). Some partitions, situated at the border of the central zone, areconnected with vertical main partitions of the marginal zone (P1. 3, fig. 3: upper part).The subvertical and irregularly distributed apertural openings are situated at the baseof the vermicular partitions (P1. 3, figs. 1, 3; P1. 4, figs. 1, 5).

Page 10: TMGB vol 8 (1999)

Montseciella alguerensis n. sp. differs form M. glanensis (Foury, 1968) by theregular presence of horizontal plates within the marginal zone, which are generallyabsent in the latter species.

PHYLOGENETIC CONSIDERATIONS

A structural comparison between Montseciella glanensis (Foury) and M. algue-rensis n. sp. reveals that the two species are closely related. In our opinion, theybelong to a hitherto unknown phylogenetic lineage which also includes "Diclyoconus"arabicus Henson, 1948 and Rectodictyoconus giganteus Schroeder, 1964. This lineageis mainly characterized by the following evolutionary trends: (1) increase of size ofthe tests, (2) disappearance of the initial spiral stage, (3) shift of the embryo to acentric position and development of a subembryonic cellular layer, (4) progressivecomplexity of the network of septula within the marginal zone, and (5) formation ofrudimentary radial partitions within the central zone. The same evolutionary trends(except the last-named) were already noticed within two other important lineages ofEarly Cretaceous primitive orbitolinids: (1) Valserina - Palorbitolina (Schroeder,1993) and (2) Praedictyorbitolina - Dictyorbitolina (Schroeder et al., 1999).

Montseciella glanensis is the oldest and most primitive representant of this lineage.In the northern French Subalpine Chains (Rocher de Cluses section) it already occursin the uppermost Late Hauterivian (angulicostata Zone) and in the basal Barremian(hugii Zone) (Charollais et al., 1998). In the Serra del Montsec, M. glanensis wasfound in the lowermost part of the Early Barremian (hugii Zone), and at its type-loca-lity (Alpilles, Bouches-du-Rhône, southern France; Foury, 1968) this species seemsto be limited to the same stratigraphic interval. M. glanensis is mainly characterizedby the absence of horizontal plates within the marginal zone. However, some of thespecimens from the type-locality (Foury, 1968: p1. 18, figs. 2, 4) already show spora-dically this structural characteristic which subsequently is regularly present inM. alguerensis. Therefore, this latter species can be considered as the direct descendantof M. glanensis. The stratigraphic position of M. alguerensis confirms this interpreta-tion: at its type-locality it occurs in the higher part of the Early Barremian(± compressissima Zone), i.e., in younger horizons as the interval characterized byM. glanensis.

Structurally, Montseciella alguerensis n. sp. is very similar to "Diclyoconus"arabicus Henson, 1948, a taxon which is widespread in Late Barremian and probablyalso in the basal Aptian of the Tethys realm (Baud et al., 1994; Cherchi & Schroeder,1999). The central zone of the latter species exhibits vermicular or pillar-like structuresmerging into rudimentary radial partitions in the upper part of each chamber layer.The system of subepidermal plates within the marginal zone is highly developed(Cherchi & Schroeder, 1999: p1. 2, fig. 3). The relatively large embryonic chamber ofmegalospheric specimens is slightly eccentrically situated in the tip of the test andshows a small but well-developed alveolar layer in its uppermost part (Cherchi &Schroeder, 1999: p1. 2, figs. 1-2, 4-5). Compared to M. alguerensis, "D." arabicus is

Page 11: TMGB vol 8 (1999)

a structurally advanced form and may be regarded, also with respect of its age, as thephylogenetic descendant of this species. However, the transition between the initialstages of Montseciella alguerensis (well developed trochospire; protoconch notsubdivided) and "Dictyoconus" arabicus (slightly eccentric, large embryonic chambershowing a layer of subepidermal chamberlets) is very abrupt, and no intermediateforms were observed. These facts suggest the existence of a still unknown phyloge-netic stage, resp. a connecting link between the two species. A comparison betweenthe stratigraphic position of the two taxa supports this presumption: M. alguerensiswas found in the higher Early Barremian (± compressissima Zone), whereas"D." arabicus occurs in the higher part of the Late Barreniian and perhaps in thebasal Aptian. Consequently, the missing link between the two species might beplaced approximately in the lower part of the Late Barremian.

According to Schroeder (in Correia et al., 1982), "Dictyoconus" arabicus gradesinto Rectodictyoconus giganteus which has been described by Schroeder (1964) fromthe lowermost Aptian of Villarroya de los Pinares (Teruel Prov., eastern Spain). Thislatter species differs from "D." arabicus by the centric position of the embryo and itsgenerally larger test.

Summing up, it may be said that Montseciella glanensis (Foury) and M. algue-rensis n. sp. represent the first stage of a phylogenetic lineage ranging from the LateHauterivian up to the lowermost Early Aptian.

Page 12: TMGB vol 8 (1999)

Arnaud-Vanneau, A. 1980. Micropaléontologie, paléo-écologie et sédimentologied'une plate-forme carbonatée de la marge passive de la Téthys. l'Urgonien duVercors septentrional et de la Chartreuse (Alpes occidentales). These Univ.Grenoble: 3 vols., 873 pp., 253 figs., 115 pis. Grenoble.

Baud, A., Cherchi, A. et Schroeder, R. 1994. Dictyoconus arabicus Henson(Foraminiferida) from the Late Barremian of the Lhasa block (Central Tibet).Riv. Ital. Paleont. Strat., 100: 383-394, 2 figs., 2 pls. Milano.

Busnardo, R., Clavel, B. et Charollais, J. 1994. Le "Pas de Pré Coquet" (Vercorsseptentrional, France): revision des faunes, conclusions stratigraphiques. Pubi.Dép. Géol. Paléont., 14: 81-100, 3 figs., 3 pis. Genève.

Charollais, J., Clavel, B., Schroeder, R., Busnardo, R. & Masse, J.-P. 1998. La plate-forme urgonienne. Un exemple de plate-forme carbonatée: biostratigraphie,stratigraphie séquentielle, sédimentologie, etudes regionales. Livret-guide etrésumés de conferences. Pubi. Dép. Géol. Paléont., Univ. Genève, sér Guidegéologique, 8: 1-181. Genève.

Cherchi, A. & Schroeder, R. 1973. Sur la biogéographie de l'association a Valserinadu Barrémien et la rotation de Ia Sardaigne. C. R. Acad. Sci. Paris, (D) 277:829-832, 1 fig. Paris.

Cherchi, A. & Schroeder, R. 1985. Site C.1 - "Purbeckian" —Lower Aptian ofCala d'Inferno— Torre del Bulo. In. Cherchi, A. ed. 19th EuropeanMicropaleontological Colloquium, Sardinia October 1-10 1985. Micro-paleontological researches in Sardinia. Guidebook: 156-168, Cagliari(Agip).

Cherchi, A. & Schroeder, R. 1999. Late Barremian orbitolinid Foraminifera fromnorthern Somalia. Boll. Soc. Paleont. Ital., 38: 3-13. Modena.

Clavel, B., Schroeder, R., Charollais, J et Busnardo, R. 1994. Biozonation del'Hauterivien supérieur et du Barrémien inférieur en domaine de plate-formecarbonatée. Publ. Dép. Géol. Paléontol. Univ. Genève, 14, 1-14.

Correia, F., Berthou, P.-Y. & Schroeder, R. 1982 . Découverte de Paleodiclyoconusarabicus (Henson) foraminifère du Crétacé de l'Algarve oriental (Portugal).Implications stratigraphiques et paléobiogéographiques. C. R. Acad. Sci. Paris,(2) 294: 117-122. Paris.

Foury, G. 1968. Le Crétacé inférieur des Alpilles. Contribution a 1' étude stratigraphi-que et micropaléontologique, Géobios, 1: 119-164, 12 figs., 3 pls. Lyon.

Page 13: TMGB vol 8 (1999)

Geidmacher. W. 1969. Stratigraphie und Mikrofazies im oberen Jura und der unterenKreide im Gebiet der Sierra de Monsech (Prov. Lérida, Spanien). Thesis Univ.Bonn: 38 pp., 9 figs., 10 pis. Bonn.

Moullade, M., Peybernès, B., Rey, J. & Saint-Marc, P. 1980. Intérêt biostratigraphiqueet repartition paleobiogéographique des Orbitolinidés mésogéens (Crétacéinférieur et moyen). Ann. Mus. Hist. Nat. Nice, 6: 23-41, 5 figs. Nice.

Schroeder, R. 1964. Orbitoliniden-Biostratigraphie des Urgons nordöstlich von Teruel(Spanien). N. Jb. Geol. Paläont., Mh., 1964: 462-473, 4 figs. Stuttgart.

Schroeder, R. 1993. Evolution du genre Valserina Schroeder et al. 1968 et l'originedes Palorbitolines. Palaontologische Zeitschrft, 67: 245-25 1, 10 figs. Stuttgart.

Schroeder, R., Altenbach, A., Brinnel, P., Cherchi, A. y Walirabe, H.-J. 1982. ElBarremiense marino de la Sierra de Montsec (Prov. Lérida - Huesca). Cuad.Geol. Ibérica, 8: 915-933, 1 fig., 4 pis. Madrid.

Schroeder, R., Charollais, J. & Conrad, M.-A. 1969. Neunter Beitrag über dieForaminiferen der Unterkreide der Gegend von Genf. Weitere Studien anOrbitoliniden des Urgons. Arch. Sc. Genève, 22: 91-104, 1 fig., 3 pis. Genève.

Schroeder, R., Clavel, B., Cherchi, A. et Charollais, J. 1999. Praedictyorbitolina bus-nardoi n. sp. (Foraminiferida) et evolution de la lignée Praedictyorbitolina -Dictyorbitolina (Hauterivien supérieur - B arrémien basal). PalaontologischeZeitschrtft, 73: 203-215, 7 figs. Stuttgart.

Page 14: TMGB vol 8 (1999)

Montseciella glanensis (Foury, 1968).- Barranc de l'Aigua Clara, north-west of Ametlia (Serra delMontsec, Lleida Prov.).- Early Barremian.1. Oblique transversal section (AC 7-3).2. Vertical section, perpendicularly to the median plain (AC 8-4).3. Tangential section showing the initial spire (AC 5-4).4. Vertical section, parallel to the median plain (AC 8-3).5. Median section (AC 8-4).6. Tangential section (AC 8-8).All sections x 50.

Montseciella glanensis (Foury, 1968).- Barranc de l'Aigua Clara, NW de Ametlla (Serra del Montsec,Provincia de Lleida).- Barremiense inferior.1. Sección transversal oblicua (AC 7-3).2. Sección vertical, perpendicular al plano medio (AC 8-4).3. Sección tangencial mostrando la espira inicial (AC 5-4).4. SecciOn vertical, paralela al piano medio (AC 8-3).5. Sección media (AC 8-4).6. Sección tangencial (AC 8-8).Todas las secciones x 50.

Page 15: TMGB vol 8 (1999)
Page 16: TMGB vol 8 (1999)

Montseciella glanensis (Foury, 1968).- Barranc de l'Aigua Clara, north-west of Ametlia (Serra delMontsec, Lleida Prov.).- Early Barremian.1. Median section (AC 8-3).2. Oblique tangential section (AC 8-1).3. Tangential section of the initial spire (AC 8-1).4. Tangential section showing the initial spire (AC 8-4).5. Vertical section, parallel to the median plain (AC 8-9).6. Median section of a svelte specimen (AC 7-3).7. Oblique transversal section (AC 8-4).All sections x 50.

Montseciella glanensis (Foury, 1968).- Barranc de l'Aigua Clara, NW de Ametlla (Serra del Montsec,Provincia de Lleida).- Barremiense inferior.1. Sección media (AC 8-3).2. Sección tangencial oblicua (AC 8-1).3. SecciOn tangencial de la espira inicial (AC 8-1).4. Sección tangencial mostrando la espira inicial (AC 8-4).5. Sección vertical, paralela al plano medio (AC 8-9).6. Sección media de un espécimen esbelto (AC 7-3).7. Sección transversal oblicua (AC 8-4).Todas las secciones x 50.

Page 17: TMGB vol 8 (1999)
Page 18: TMGB vol 8 (1999)

Montseciella alguerensis n. gen., n. sp.- Old road between Cala Dragonara and Capo Caccia, south ofTone del Bulo (Capo Caccia peninsula, NW Sardinia).- Early Banemian.1. Vertical section, parallel to the median plain (CC 33-3).2. Tangential section (CC 33-2).3. Oblique transversal section (CC 27-1).All sections x 50.

Montseciella alguerensis n. gen., n. sp.- Carretera vieja entre Cala Dragonara y Capo Caccia, al sur deTone del Bulo (Peninsula de Capo Caccia, NW de Cerdena).- Banemiense inferior.1. Sección vertical, paralela al plano medio (CC 33-3).2. Sección tangencial (CC 33-2).3. Sección transversal oblicua (CC 27-1).Todas las secciones x 50.

Page 19: TMGB vol 8 (1999)
Page 20: TMGB vol 8 (1999)

Montseciella alguerensis n. gen., n. sp.- Old road between Cala Dragonara and Capo Caccia, south ofTorre del Bulo (Capo Caccia peninsula, NW Sardinia).- Early Barremian.1. Somewhat oblique transversal section (CC 28-1).2. Oblique tangential section showing the embryo (arrow) (CC 33-1).3. Oblique tangential section (CC 30-1).4. Oblique tangential section showing the embryo (arrow) (CC 27-1). Holotype.5. Vertical section (CC 28-2).All sections x 50.

Montseciella alguerensis n. gen., n. sp. - Carretera vieja entre Cala Dragonara y Capo Caccia, al sur deTorre del Bulo (Peninsula de Capo Caccia, NW de Cerdefla).- Barremiense inferior.1. Sección transversal ligeramente oblicua (CC 28-1).2. Sección tangencial oblicua mostrando el embrión (flecha) (CC 33-1).3. Sección tangencial oblicua (CC 30-1).4. Sección tangencial oblicua mostrando el embriOn (flecha) (CC 27-1). Holotipo.5. Sección vertical (CC 28-2).Todas las secciones x 50.

Page 21: TMGB vol 8 (1999)
Page 22: TMGB vol 8 (1999)
Page 23: TMGB vol 8 (1999)

Treb. Mus. Geol. Barcelona, 8: 25-32 (1999)

Presencia de Microtus (Allophaiomys) chalinei Alcalcie,AgustI y Villalta, 1981 (Arvicolidae, Rodentia) en elyacimiento de Bagur-2 (Pleistoceno inferior, Girona,España)

ABSTRACT

LAPLANA, C. First record of Microtus (Allophaiomys) chalinei Alcalde, AgustI yVillalta, 1981 (Arvicolidae, Rodentia) in Bagur-2 (Lower Pleistocene, Girona, Spain).

We report for the first time the presence of the species Microtus (Allophaiomys)chalinei in the Lower Pleistocene locality of Bagur-2 (Girona). The association withMicrotus (Allophaiomys) pliocaenicus probably supposes the oldest known recordof this species.

Key words: Microtus (Allophaiomys) chalinei, Lower Pleistocene, Bagur-2,Girona, Spain.

Se cita por primera vez la presencia de la especie Microtus (Allophaiomys)chalinei en el yacimiento del Pleistoceno inferior de Bagur-2 (Girona). La asocia-ción con Microtus (Allophaiomys) pliocaenicus supone probablemente el registromás antiguo de esta especie.

Palabras dave: Microtus (Allophaiomys) chalinei, Pleistoceno inferior, Bagur-2,Girona, Espafla.

La microfauna del yacimiento de Bagur-2 fue descrita en 1976 por Lopez,Michaux y Villalta. En el material estudiado, estos autores identificaron cuatro espe-cies de arvicólidos, Microtus (Allophaiomys) pliocaenicus (Kormos), Lagurus

*Dpto . de Ciencias de la Tierra (PaleontologIa). UA CSIC. Facultad de Ciencias. Universidad deZaragoza. 50009 Zaragoza. E-mail: [email protected].

Page 24: TMGB vol 8 (1999)

pannonicus Kormos, Pliomys episcopalis Méhely y Ungaromys sp., que permitierondatar este yacimiento como Bihariense medio (Pleistoceno inferior). La asociaciónidentificada resulta singular entre las faunas fósiles del Pleistoceno inferior peninsu-lar, y hasta ahora no se ha encontrado ningén otro yacimiento con un conjunto de arvi-cólidos semejante.

Durante las tareas de revision del material con motivo de su catalogación se apre-ció la presencia de otra especie de arvicOlido hasta ahora inadvertida, Microtus (Allop-haiomys) chalinei. En este trabajo, se describen estos restos y se destaca su importanciapara el conocimiento de Ia distribución geográfica y cronológica de esta especie.

MATERIAL Y MEDIDAS

El material identificado como M. (A.) chalinei en el yacimiento de Bagur-2 esescaso. Se han reconocido dos ml (uno roto en su extremo posterior y otro juvenil),dos m2, un m3, un Ml y dos M2. Todo este material (7371-3d4, 7371-3i2, 7397-6i3,7399-4i4, 7399-5d1, 7404-63, 7408-4) pertenece a la colección del Dr. José F. deVillalta y está depositado en el Museu de Geologia de Barcelona (MGB).

Se han medido la longitud y anchura maxima de todos los molares. En los prime-ros molares inferiores la medición de la longitud y de la anchura y el cálculo de losparámetros A, B y C se ha realizado segén la metodologIa propuesta por Van derMeulen (1973). En el resto de los molares inferiores, la anchura maxima se ha medi-do sobre el lóbulo posterior, y en los superiores, sobre el lóbulo anterior.

Se han medido también los grosores del esmalte en cada uno de los triángulos dela superficie oclusal de los molares, siguiendo el esquema propuesto por Heinrich(1978). El resultado se expresa en forma de Indice SDQ del mismo autor. En el mladulto este indice se ha calculado excluyendo las dos medidas del esmalte del lóbuloposterior, ausente por rotura.

La toma de medidas se ha realizado con un equipo Olympus SZH, junto con unmicrómetro ocular OSM-4 para los grosores de esmalte.

Todas las medidas (en mm, salvo las de los distintos indices, que son adimensio-nales) figuran en la tabla 1.

Bagur-2 ml7404-63

ml7408-4

m27399-5d1

m27399-4i4

m37388-1

Ml7397-6i3

M27371-3i2

M27371-3d4

L - 2,77 1,70 1,77 1,80 2,59 1,77 1,89W 1,02 0,96 0,93 0,99 0,95 1,13 1,10 1,13A - 42,9 - - - - - -B 26,5 31,2 - - - - - -C 29,4 20,3 - - - - - -SDQ 141,3 138,1 139,9 135,0 111,9 131,4 160,1 143,2

Tabla 1. Medidas de los molares de Microtus (Allophaiomys) chalinei de Bagur-2 (Girona, Espana).Tabla 1. Measures of the molars of Microtus (Allophaiomys) chalinei from Bagur-2 (Girona, Spain).

Page 25: TMGB vol 8 (1999)

DESCRIPCION DEL MATERIAL

Las caracterIsticas básicas de los molares de M. (A.) chalinei de Bagur-2, que per-miten separarlos del resto de molares de Allophaiomys descritos en este yacimiento,son el grosor del esmalte y su diferenciación (Figura 1). En M. (A.) chalinei de Bagur-2 el esmalte es grueso y diferenciado en el sentido de Mimomys (con ci esmalte másgrueso en la parte posterior de los triángulos del diseflo dentario que en la anterior enlos molares inferiores, y al contrario en los superiores), mientras que en M. (A.) plio-caenicus del mismo yacimiento el esmalte es más delgado e indiferenciado o ligera-mente diferenciado en el sentido de Microtus.

Fig. 1. MorfologIa de los molares de Microtus (Allophaiomys) chalinei de Bagur-2. 1. Primer molar infe-rior (7403-63); 2. Segundo molar inferior (7399-4i4); 3. Tercer molar inferior (7388-1); 4. Primer molarsuperior (7397-6i3); 5. Segundo molar superior (7371-3i2). Escala grafica: 1mm.

Fig. 1. Morphology of the molars of Microtus (Allophaiomys) chalinei from Bagur-2. 1. First lowermolar (7403-63); 2. Second lower molar (7399-4i4); 3. Third lower molar (7388-1); 4. First upper molar(7397-6i3); 5. Second upper molar (737 l-3i2). Scale bar: 1mm.

Page 26: TMGB vol 8 (1999)

El inico primer molar inferior adulto encontrado, aunque roto en su extremo pos-terior, permite reconocer la morfologIa caracterIstica de M. (A.) chalinei descrito enotros yacimientos. Los triángulos T4 y T5 son ampliamente confluyentes entre Si ycon el lóbulo anterior, que es muy ancho y corto, y con una extensa zona libre deesmalte. El otro primer molar inferior corresponde a un individuo juvenil, ya que pre-senta un esmalte menos grueso y un mayor recubrimiento de esmalte del perImetrodel lóbulo anterior. En vista lateral, se aprecia que el esmalte del lóbulo anterior retro-cede progresivamente desde la corona hacia Ia zona basal, hasta adquirir un desarro-ho limitado tIpico de M. (A.) chalinei.

La especie M. (A.) chalinei fue definida por Alcalde, AgustI y Villalta en 1981 enel yacimiento de Cueva Victoria (Murcia), a partir de un material inicialmente deter-minado como Arvicola mosbachensis Schmidtgen. En la publicación original se hacereferencia a su presencia también en los niveles inferiores de Gran Dolina (Sierra deAtapuerca, Burgos) y en el yacimiento de Venta Micena (Granada). Esta ültima cita

Fig. 2. Distribución de Los yacimientos con Microtus (Allophaiomys) chalinei. 1. Cueva Victoria(Murcia; A]calde et al., 1981); 2. Gran Dolina (Sierra de Atapuerca, Burgos; Alcalde et al., 1981); 3, 4.Muntanyeta dels Sants y El Castell (Valencia; Sarrión, 1984); 5. Almenara-3 (Castellon; AgustI yGalobart, 1986); 6. Castelidefels (Barcelona; Esteban y Lopez-MartInez, 1990); 7. La Cabezas (Cdiz;Esteban y Lopez-MartInez, 1990); 8. Autopista A-7, Km 585 (Valencia; AgustI, 1991); 9. Pietrafitta(Gentili et al., 1996); 10. Fuente Nueva-3 (Granada; MartInez et al., 1997); 11. Cal Guardiola(Barcelona; AgustI, 1998); 12. Sima del Elefante (Sierra de Atapuerca, Burgos; Laplana y Cuenca-Bescós, en prensa); 13. Bagur-2 (Girona; este trabajo).

Fig. 2. Distribution of the localities with Microtus (Allophaiomys) chalinei.

Page 27: TMGB vol 8 (1999)

no ha podido ser confirmada, y en la actualidad se considera que el arvicOlido deVenta Micena tiene más afinidades con Microtus (Allophaiomys) ruffoi (Pasa) descri-to en Italia (AgustI, 1991; Masini y Santini, 1991). Posteriormente, M. (A.) chalineiha sido reconocido en numerosos yacimientos, fundamentalmente de la PeninsulaIbérica, pero también en Italia. Asi, a las citas originales de Cueva Victoria y GranDolina se unen las de Muntanyeta dels Sants y El Castell (Sarrión, 1984), Almenara(=Casablanca)-3 (AgustI y Galobart, 1986), Huétor Tájar-1 (AgustI et al., 1990, aun-que AgustI, 1998, señala que se trata en realidad de M. (A.) ruffoi), Castelidefels y LasCabezas (Esteban y Lopez-MartInez, 1990), autopista A-7, Km-585 (AgustI, 1991),Pietrafitta (Gentili et al., 1996), Fuente Nueva-3 (Martinez et al., 1997) y Cal Guar-diola (AgustI, 1998). En Gran Dolina, Gil y Sesé (1986) y Sesé y Gil (1987), y p05-teriormente Cuenca- Bescós et al. (1995) y Laplana y Cuenca-Bescós (1997) detallanla distribuciOn estratigrafica de M. (A.) chalinei en este relleno cárstico. La ditima citaconocida es la del yacimiento de la Sierra de Atapuerca (Burgos) liamado Sima delElefante (Laplana y Cuenca-Bescós, en prensa).

La asociación de M. (A.) chalinei en algunos de estos yacimientos con otros arvi-cólidos de distribución estratigrafica bien establecida permite delimitar su rango cr0-nologico. Las citas más antiguas conocidas hasta ahora de M. (A.) chalinei son las dePietrafitta (Italia), en donde se encuentra con M. (A.) cf. ruffoi (Gentili et al., 1996),y la de Fuente Nueva-3 (Granada), asociado a M. (A.) burgondiae (Chaline),Mimomys savini Hinton y Mimomys oswaldoreigi AgustI, Castillo y Galobart. Fuen-te Nueva-3 se sitüa además dentro del intervalo de polaridad inversa Matuyama muyprobablemente por debajo del subcron de polaridad normal Jaramillo, es decir, conuna antiguedad superior a 1 Ma. Para la asociación de Pietrafitta, Maul et al. (1998)proponen una edad de entre 1,4-1,6 Ma a partir de la calibración cronológica de datosbiométricos de las especies de arvicólidos presentes. El dato más moderno puede serel del nivel TD6 del relleno cárstico Gran Dolina en la Sierra de Atapuerca, en unaasociación que incluye Mimomys savini, Pliomys episcopalis y diversas formas delgénero Microtus en un estadio evolutivo superior al de los Allophaiomys tIpicos delPleistoceno Inferior. En este nivel, el tiltimo registro de M. (A.) chalinei se encuentraaproximadamente un metro por debajo de la inversion magnética Matuyama-Bruhnes,suceso utilizado para definir el lImite entre el Pleistoceno Inferior y Medio y que seproduce hace 780.000 aflos (Laplana y Cuenca-Bescós, 1997).

M. (A.) chalinei de Bagur-2 supone por consiguiente una de las citas más antiguas,si no la mas antigua de todas las conocidas hasta el momento. En este yacimiento seencuentra asociado a otro Allophaiomys, determinado como M. (A.) pliocaenicus porLopez et al. (1976), especie que es considerada como la antecesora de M. (A.) bur-gondiae y de M. (A.) ruffoi (Chaline, 1972; Van der Meulen, 1978). La población deeste segundo Allophaiomys de Bagur-2 presenta caracteres más derivados que lapoblación tipo de M. (A.) pliocaenicus y podrIa representar otro taxón. M. (A.) chalineide Bagur-2 comparte con el de Fuente Nueva-3 y Pietrafitta la diferenciación delesmalte de tipo Mimomys (el Indice SDQ del ejemplar de Pietrafitta es 119,4, Lippi etal., 1998), al contrario de las poblaciones de Gran Dolina, en las que el esmalte es detipo Microtus. Se apreciapor tanto una tendencia en este carácter que puede ser utili-zada para situar relativamente las poblaciones de M. (A.) chalinei conocidas y en lasque están ausentes otros criterios de datación. El esmalte en las poblaciones más anti-guas de esta especie es de tipo Mimomys, más tarde indiferenciado y por ültimo de

Page 28: TMGB vol 8 (1999)

tipo Microtus. Esta tendencia al cambio de signo en la diferenciación del esmalteparece ser una tendencia comUn en varias lIneas de arvicólidos.

No queda claro el origen de esta especie y habrá que esperar a! descubrimiento deyacimientos de mayor antiguedad para poder precisar su predecesor. SI se puede afir-mar que desde etapas tempranas del Pleistoceno Inferior, la evolución de M. (A.)pliocaenicus y Ia de M. (A.) chalinei siguen caminos paralelos, lo que sugiere unapronta divergencia a partir de un antepas ado comdn o un origen de las dos lIneas evo-lutivas a partir de antepasados diferentes.

Por su posición geografica (Figura 2), la cita de Bagur-2, yacimiento situado enel noreste peninsular, es la más septentrional de la Peninsula Ibérica, y supone tam-bién un enlace entre los yacimientos espafloles y el Unico hal!azgo fuera de la penin-sula, el yacimiento italiano de Pietrafitta.

El escaso material encontrado en Bagur-2 permite confirmar la presencia deM. (A.) chalinei en este yacimiento y establecer su similitud con algunas de las pobla-ciones más antiguas conocidas hasta ahora de esta especie a partir de la diferenciacióndel esmalte. La cita de Bagur-2 es probablemente la más antigua conocida, ya que eneste yacimiento se encuentra asociado a M. (A.) pliocaenicus, mientras que en losreferidos hasta ahora M. (A.) chalinei se asocia a formas més evolucionadas que den-van de M. (A.) pliocaenicus. Esto supone ampliar la extension temporal comprobadade esta especie. M. (A.) chalinei caracteriza en la Peninsula Ibérica y su entorno máspróximo la segunda mitad del Pleistoceno Inferior.

Agradecemos a! Dr. Julio Gómez-Alba el haber puesto a nuestra disposición elmaterial de Bagur-2 para su revision y catalogaciOn. César Laplana disfruta de unabeca FPI del Ministerio de Educación y Ciencia.

Agusti, J. 1991. The Allophaiomys complex in Europe. Geobios, 25 (1): 133-144.

AgustI, J. 1998. A review of Late Pliocene to Early Pleistocene arvicolid evolution inSpain Paludicola, 2 (1): 8-15.

Agusti, J., Castillo, C., Freudenthal, M., Martin-Suárez, E. and Pefla, J. A. 1990. Onthe presence of Allophaiomys (Rodentia) in the Granada Basin (Spain). ScriptaGeol., 93: 35-40.

Page 29: TMGB vol 8 (1999)

AgustI, J. y Galobart, A. 1986. La sucesión de micromamIferos en el complejocárstico de Casablanca (Almenara, Castellón): problemática biogeográfica.Paleontologia i evolució, 20: 57-62.

Alcalde, G., AgustI, J. y Villalta, J. F. 1981. Un nuevo Allophaiomys (Arvicolidae,Rodentia, Mammalia) en el Pleistoceno Inferior del sur de Espafla. Acta Geol.Hisp., 16 (4): 203-205.

Cuenca-Bescós, G., Canudo, J. I. y Laplana, C. 1995. Los arvicólidos (Rodentia,Mammalia) de los niveles inferiores de Gran Dolina (Pleistoceno Inferior,Atapuerca, Burgos, España). Revista Española de PaleontologIa, 10 (2):

202-2 18.

Chaline, J. 1972. Les rongeurs du Pléistocène Moyen et Supérieur de France. Cahiersde Paleontologie. 1-410.

Esteban, F. J. and Lopez- MartInez, N. 1990. Villanyian arvicolids from Moreda andCasablanca I, Spain, with special reference to their position in a Plio-Pleistocenefaunal succession. mt. Symp. Evol. Phyl. Biostr Arvicolids: 99-114.

Gentili, S., Abbazzi, L., Masini, F., Ambrosetti, P., Argenti, P. and Torre, D. 1996.Voles from the Early Pleistocene of Pietrafitta (central Italy, Perugia). Acta Zool.Cracov., 39 (1): 185-199.

Gil, E. and Sesd, C. 1986. Middle Pleistocene small mammals from Atapuerca.Cahiers du Quaternaire, 16: 337-347.

Heinrich, W.D. 1978. Zür biometrischen Erfassung eines Evolutionstrends beiArvicola (Rodentia, Mammalia) aus dem Pleistözan Thuringens. Saugetierkdl.Inform., 2: 3-21.

Laplana, C. y Cuenca-Bescós, G. 1997. Los arvicólidos (Arvicolidae, Rodentia) dellImite Pleistoceno Inferior-Medio en el relleno cárstico Trinchera Dolina (Sierrade Atapuerca, Burgos, Espana). XII Jornadas de Paleontologla. Libro de resu-menes y comunicaciones: 192-195.

Laplana, C. y Cuenca-BescOs, G. (en prensa). Una nueva especie de Microtus(Allophaiomys) en el Pleistoceno Inferior de la Sierra de Atapuerca (Burgos,Espafla). Revista Espaflola de Paleontologia, 15.

Lippi, P., Masini, F., Maul, L. and Abbazzi, L. 1998. Evolutionary changes of enameldifferenciation in Pleistocene Mediterranean and Middle European populationsof Microtus (Rodentia, Arvicolidae). Paludicola, 2 (1): 50-61.

Lopez, N., Michaux, J. et Villalta, J.F. 1976. Rongeurs et Lagomorphes de Bagur-2(Province de Gérone, Espagne), nouveau remplissage de fissure du debut duPléistocène Moyen. Acta Geol. Hisp., 11 (2): 46-54.

Page 30: TMGB vol 8 (1999)

MartInez-Navarro, B., Turq, A,, AgustI-Ballester, J. and Oriol, 0. 1997. FuenteNueva-3 (Orce, Granada, Spain) and the first human occupation of Europe.J. Hum. Evol., 33: 611-620.

Masini, F. and Santini, G. 1991. Microtus (Allophaiomys) (Arvicolidae, Rodentia,Mammalia) from Cava Pirro (Apricena, Gargano) and other Italian localities.Boll. Soc. Paleontol. Ital., 30 (3): 355-380.

Maul, L., Massini, F., Abbazzi, L. and Turner, A. 1998. The use of different mor-phometric data for absolute age calibration of some South and Middle Europeanarvicolid populations. Palaeontographia Italica, 85: 111-151.

Sarrión, I. 1984. Nota preliminar sobre yacimientos pleistocenos en la Ribera Baixa,Valencia. Cuad. Geograf, 35: 163-174.

Sesé, C. y Gil, E. 1987. Los micromamIferos del Pleistoceno Medio del complejocárstico de Atapuerca. En: Aguine, E., Carbonell, E. y Bermddez de Castro,J.M. (ed.): El hombrefósil de Ibeas y el Pleistoceno de la Sierra de Atapuerca.Junta de Castilla y Leon, 75-92.

Van der Meulen, J. 1973. Middle Pleistocene Smaller Mammals from the MontePeglia (Orvieto, Italy) with special reference to the Phylogeny of Microtus(Arvicolidae, Rodentia). Quaternaria, 17: 1-144.

Van der Meulen, J. 1978. Microtus and Pitymys (Arvicolidae) from CumberlandCave, Maryland, with a comparaison of some New and Old World species.Annals of Carnegie Museum, 47 (6): 101-145.

Page 31: TMGB vol 8 (1999)

Treb. Mus. Geol. Barcelona, 8: 33-65 (1999)

A revision of the pycnodontid fish Coelodussubdiscus Wenz 1989, from the Early Cretaceousof Montsec (Lleida, Spain)

Jurgen KRIWET*, Francisco José POYATOARIZA** and Sylvie WENZ***

RESUMENKRIWET, J., POYATO-ARTZA, F.J. y WENZ, S. Revision del pez pycnodóntidoCoelodus subdiscus Wenz 1989, del Cretácico inferior del Montsec (Lleida, España).

La revision de Coelodus subdiscus Wenz 1989 (Cretácico inferior del Montsec,Lleida) proporciona nueva información sobre su anatomIa, especialmente sobre losesqueletos craneal y caudal y sobre la cloaca. El hueso parietal presenta una exten-sión digitada, el proceso parietal, y parece constar de dos partes fusionadas, parietaly supratemporal. Se discute la identificación del hueso en el margen posterodorsalde la órbita. Descrito como dermopterótico, parece consistir en un complejo dedermopterótico más dermosfenótico. Ello se evidencia por la union en este hueso delos canales sensoriales infraorbitario y supraorbitario. Se figuran las denticionesprearticular y vomeriana, y se indica la presencia de grandes dientes branquiales conforma de gancho. Se describen en detalle, por primera vez, el esqueleto caudal, lasescamas del horde del cuerpo y las que forman la cloaca. Para evitar forzar homo-logIas, adn por establecer, con los teleOsteos, se utilizan para el endoesqueleto cau-dal los términos "elementos epi- e hipocordales". Hay 4 epi- y al menos 12 ele-mentos hipocordales, y dos grandes urodermales, estrechamente articulados. Lasfulcras están ausentes. La cloaca está formada por una escama diferenciada anteriory dos posteriores. Se presenta una revision taxonómica y una nueva diagnosis deCoelodus subdiscus.

Palabras dave: Actinopterigios, Pycnodontiformes, Coelodus subdiscus,Cretácico inferior, Montsec, España.

* Institut fur Palaontologie, Museum fur Naturkunde der Humboldt Universität, InvalidenStrasse 43,10115-Berlin, Germany. E-mail: [email protected]** Unidad de PaleontologIa, Departamento de BiologIa, Facultad de Ciencias, Universidad Autónomade Madrid, Cantoblanco, 28049-Madrid, Spain. E-mail: [email protected] Laboratoire de Paléontologie, UMR 8569 du CNRS, Museum national d'Histoire naturelle, 8 rueBuffon, 75005-Paris, France. E-mail: [email protected]

Page 32: TMGB vol 8 (1999)

The revision of Coelodus subdiscus Wenz 1989 (Early Cretaceous of Montsec,north-eastern Spain) has yielded new information on its anatomy, notably on cranialand caudal skeletons and cloaca. The parietal bone has a brush-like extension, theparietal process, and seems to consist of two different fused portions, parietal andsupratemporal. The identification of the bone in the postero-dorsal margin of theorbit is discussed. It was described as dermopterotic, but seems to be a complexbone consisting of dermopterotic plus dermosphenotic. This is evident by thejunction of the infraorbital and supraorbital sensory canals in this bone. Theprearticular and vomerine dentitions are figured, and the presence of large, hook-shaped branchial teeth is indicated. The caudal skeleton, ridge scales, and cloacaare described in detail for the first time. To avoid forcing homologies that are notestablished yet with teleosts, the terms "epi- and hypochordal elements" are used forthe caudal endoskeleton. There are 4 epi- and at least 12 hypochordal elements, andtwo large, tightly articulated urodermals. Fringing fulcra are absent. The cloaca isformed by one anterior and two posterior differentiated scales. A taxonomicalreview and a new diagnosis of Coelodus subdiscus are presented.

Key words: Actinopterygii, Pycnodontiformes, Coelodus subdiscus, EarlyCretaceous, Montsec, Spain.

Pycnodontiform fishes usually have a highly rounded and laterally flattened body(P1. 1, figs. 1, 4). The vomer and the prearticulars bear more or less regularly arrangedtritoral teeth (P1.1, figs. 2, 3). A single row of styliform or incisiform grasping teeth isdeveloped on the dentalosplenials and premaxillae. Pycnodonts are interpreted as inha-bitants of shallow waters of the Tethyan Sea and the developing Atlantic Ocean(Nursall, 1996a), although lacustrine pycnodontiforms do occur in the Early Cretaceousof Las Hoyas, Cuenca, Spain (Poyato-Ariza et al., 1998). Their fossil record dates backas far as Upper Triassic (Norian) from northern Italy (Tintori, 1981) and Austria(Gorjanovic-Kramberger, 1905), and the last pycnodonts are recorded with highly derivedforms in Paleogene strata (Eocene) of Europe and Africa (Blot, 1980; Longbottom,1984). The pycnodontid Coelodus subdiscus Wenz 1989, object of revision in thispaper, is only known from two localities in north-eastern Spain, in the Montsec area.

The examined material comes from the localities of "La Pedrera" and "LaCabrua", near Santa Maria de Meià in the Serra del Montsec (province of Lleida,Catalonia, Spain). The former is the type locality, also known as "La Pedrera deMeià" and "La Pedrera de Rubies" (Gómez-Alba, 1997). The age of the limestonebeds was given by Vidal (1902) as Kimmeridgian. Later, Peybernès & Oertli (1972)and Brenner et al. (1974) attributed a late Berriasian to early Valanginian age to thefossiliferous strata. The fish fauna includes chondrichthyans (only hybodonts; Vidal,1915; Gómez-Pallerola, 1985, 1988, 1992; Soler-Gijón & Poyato-Ariza, 1995), asarcopterygian and many actinopterygians (e.g., Sauvage, 1903; Vidal, 1915; Wenz,1964, 1988, 1991; Poyato-Ariza, 1991; Wenz & Poyato-Ariza, 1994). Pycnodontfishes are rather abundant. They are represented by adult and juvenile specimens.

Page 33: TMGB vol 8 (1999)

Vidal (1902) was the first to present well-preserved fossil plants and fishes from"La Predrera de Santa Maria de Meià" in a session at the Real Academia de Cienciasy Artes de Barcelona. He mentioned a pycnodont fish, Microdon, as a species closeto M. egertoni, in a faunal list. Microdon (=Proscinetes) egertoni was originally des-cribed from upper Kimmeridgian limestones of Cerin in France (Thiollière, 1854).Sauvage (1903) also identified the Spanish specimen as Microdon aff. egertoni. Thespecimen is preserved as an impression only. Following Sauvage (1903) the pycno-dont fishes from Montsec were determined as Microdon aff. egertoni by most authors(e.g., Broili, 1932). In 1968, Wenz indicated the presence of Coelodus in Montsec,and in 1989a this author described the new species Coelodus subdiscus. At the sametime, she stated that the presence of Proscinetes in Montsec was not verified. Thisstatement was reinforced by Wenz (1991) and Wenz & Poyato-Ariza (1994) and isconfirmed herein.

The original description of Coelodus subdiscus from the famous Early Cretaceousvertebrate outcrops of Montsec in eastern Spain was based on material housed in thecollections of the Museum national d'Histoire naturelle in Paris (e.g., the holotype,P1. 1, fig. 4) and in several Spanish collections (e.g., Museu de Geologia de Barcelona,Museu de Geologia del Seminari de Barcelona, Institut d'Estudis Ilerdencs in Lleida).The present revision is based on new material and on new preparations of thepreviously studied material.

The specimens for this study are housed in the Museu de Geologia de Barcelona(MGB), the Museu de Geologia del Seminari de Barcelona (MGS B ), and the Museumnational d'Histoire naturelle in Paris (MNHN). In addition, several private collectionsand an isolated prearticular dentition, which is housed in the Institut of Palaeontologyof the Free University of Berlin (IPFUB), were examined.

The MNHN material comprises 37 specimens: MSE 290a-b (skull and body);MSE 29 la-b (skull and dorsal part of the body, eroded); MSE 292 (early juvenile spe-cimen); MSE 293 (isolated prearticular dentition); MSE 294 (dentition); MSE 295(fragmentary prearticular dentition); MSE 296 (isolated teeth, pycnodont indet.);MSE 297a-b (prearticular dentitions); MSE 299a-b (isolated teeth, pycnodont indet.);MSE 300a-b (specimen lacking unpaired fins); MSE 302a-b (specimen lacking snoutand caudal fin); MSE 303a-b (prearticular and vomerine dentition); MSE 305 (frag-mentary specimen, pycnodont indet.); MSE 306 (fragmentary specimen, pycnodontindet,); MSE 307 (isolated teeth, pycnodont indet.); MSE 341a-b (holotype); MSE374 (isolated teeth, Coelodus sp.); MSE 433 (fragmentary specimen, pycnodontindet.); MSE 437 (prearticular and vomerine dentition); MSE 439a-b (isolated skull);MSE 440 (badly preserved specimen); MSE 441 (prearticular and vomerine dentition);MSE 442 (acid prepared specimen, figured by Wenz 1989a); MSE 465 (isolated teeth,pycnodont indet.); MSE 652a-b (incomplete specimen); MSE 653a-b (incompletespecimen); MSE 654a-b (fragmentary specimen, pycnodont indet.); MSE 655; MSE656; MSE 721a-b (prearticular teeth); MSE 818a-b (dentition); MSE 821 (prearticulardentition); MSE 824 (vomerine dentition); MSE 831 (isolated teeth, pycnodont

Page 34: TMGB vol 8 (1999)

indet.); MSE 837a-b (fragmentary specimen, pycnodont indet.); MSE 944 (isolatedprearticular teeth); MSE 965 (complete specimen, acid prepared).

The MGB material consists of 13 more or less completely articulated specimens:127, 536, 537-1, 537-2, 599, 602, 609 a, 609 b, 29455 a, 29455 b, 30339, 30345and 30377.

The MGSB material comprises seven specimens: 8997, 13.376 A + B, 20.658,27.298, 27.299 (only impression of skull), 56.216 (parts of skull and anterior body)and 20659 (paratype; skull exhibiting vomerine dentition).

ABBREVIATIONS AND TERMINOLOGY

The following abbreviations are used: a, anterior cloacal scale; af, anal fin rays;amf, anterior median flange of neural spine; ap, anal pterygiophores; ax 1-3, analaxonosts 1-3; ang, angular; art, articular; br, branchiostegal rays; ch, ceratohyals; ci,cleithrum; cp, coronoid process; den, dentary; df, dermocranial fenestra; dfr, dorsalfin rays; dp, dorsal pterygiophores; dpf, compound bone consisting of dermopterotic,parietal and frontal bones; dpt, dermopterotic; dptsp, compound bone consisting ofdermopterotic and dermosphenotic; dso, dermosupraoccipital; dsp, dermosphenotic;ei-4, epicohordal elements 1 to 4; ec, ectopterygoid; enp, entopterygoid; f, frontal; fi,anal fin; hi - h12, hypochordal elements 1 to 12; hp, hypohyal; hyo, hyomandibular;io, infraorbital ossicles; is!, infraorbital sensory line; met, mesethmoid; mpt, meta-pterygoid; op, operculum; p1, posterior cloacal scale 1; p2, posterior cloacal scale 2;pa, parietal; pb, postcoelomic bone; pth, pectoral fin bases; pm, premaxilla; pop,preoperculum; pp, parietal process; pr, prearticular; prr, principal caudal fin rays; ps,parasphenoid; ps!, parietal branch of sensory line; pvf, pelvic fin; q, quadrate; Sc, scales;sd, supracleithrum; st, supratemporal; stpa; supratemporal portion of parietal bone;sym, symplectic; tsl, temporal branch of sensory line; udi-2, urodermals 1 and 2;v, cloacal vestibule; vo, vomer; vrs, ventral ridge scales.

Other abbreviation is SL for standard length.The terms "pycnodont" for Pycnodontiformes and "pycnodontid" for Pycnodon-

tidae are used from now on, following Nursall (1996b).

SYSTEMATIC PALAEONTOLOGY

Osteichthyes Huxley 1880Actinopterygii Klein 1885Neopterygii Regan 1925

Pycnodontiformes Berg, 1937Pycnodontoidei Nursall 1996b

Pycnodontidae sensu Nurs all 1 996bGenus Coelodus Heckel, 1854

Page 35: TMGB vol 8 (1999)

Type species: Coelodus saturnus Heckel, 1854 from the Cenomanian ofGoriansk, Slovenia.

Coelodus subdiscus Wenz, 1989

1902 Microdon aff. egertoni Thiollière; Vidal: 10.1903 Microdon aff. egertoni Thiollière; Sauvage: 10; pl. 4, fig. 4.1905 Microdon egertoni Thiollière; Font: 323; fig. 214.1908 Microdon egertoni Thiollière; Font: 95, lower figure.1926 Microdon egertoni Thiollière; Font: 241; fig. 214.1932 Microdon aff. egertoni Thiollière; Broili: p1. 1, fig. 2.1953 Microdon aff. egertoni Thiolière [sic]; Bataller: p1. 7, fig. 2.1968a Coelodus; Wenz: 118.1981 Coelodus sp.; Lacasa: 70, 123; p1. 54, lower figure.1981 Microdon aff. egertoni Thiollière; Lacasa: 70, 124; p1. 55.1982 Microdon aff. egertoni Thiollière; Gómez-Pallerola: 205, fotos 12 & 13.1984 ? Microdon aff. egertoni Thiollière; Barale et al.: tab. 2.1984 Coelodus n. sp.; Barale et al.: tab. 2.1988 Coelodus sp.; Gómez-Alba: 682; p1. 338, fig. 3.1989 Coelodus sp.; Viohl: fig. 14.1989a Coelodus subdiscus Wenz: 516; p1. 1; text-fig. 1.1990 Coelodus; Mufloz: 97, upper figure.1991 Coelodus subdiscus Wenz; Gómez-Alba: 28.1991 Coelodus subdiscus Wenz; Wenz: 113, photo 3-4.1992 Coelodus subdiscus Wenz; Gómez-Alba: 190-191.1992 Pycnodontidae; Gómez-Alba: 209-210.1994 Coelodus subdiscus Wenz; Wenz & Poyato-Ariza: 210.1995 Proscinetes; Wenz & Poyato-Ariza: 50.1995 Coelodus; Wenz & Poyato-Ariza: 50; fig. 22/1-2 (as Coelodus subdiscus).1996a Coelodus; Nursall: 116.1997 Coelodus subdiscus Wenz; Gómez-Alba: 84.1997 Pycnodontidae; GOmez-Alba: 98.1999 Coelodus subdiscus; Poyato-Ariza et al.: 509.

MNHN MSE 341 (Museum national d'Histoire naturelle de Paris: P1. 1, fig. 4),complete specimen.

La Pedrera de Santa Maria de Meià, Serra del Montsec, Province of Lleida,E-Spain.

Page 36: TMGB vol 8 (1999)

Stratum typicum and age

Lithographic limestones of La Pedrera de Ribies (Unit N2 by Peybernès, 1976);Berriasian-Valanginian.

Geographic and stratigraphic distribution

Species only known from the type locality and from the nearby locality of "LaCabrua", same age and formation.

Diagnosis (emended from Wenz, 1989a)

A species of Coelodus with the following combination of characters: standardlength up to 230 mm. Maximum body depth 60 to 80% of SL, head length about 22%of SL. Teeth of the main row of the prearticulars subrectangular in outline with twomedio-labial arranged tubercles in the posterior part of the jaw. About 11 pairs of longand alate ribs. Postcoelomic bone connected to the 12th ventral arcocentrum. The dor-sal and anal fins are long and falcate. Both are situated behind the deepest points ofthe body. Dorsal fin with about 40 to 41, anal fin with about 32 to 33 fin rays. Dorsalfin about 66% of SL, anal fin about 50% of SL. Twenty-six to twenty-seven vertebrae,excluding those of the caudal endoskeleton. Seven to 8 anterior-most neural spinesseparated from their arcualia. Four epi- and at least 12 hypochordal elements in thecaudal endoskeleton. Two large urodermals. Fringing fulcra absent. Squamationpeltate, with 12 dorsal and 17 ventral ridge scales, 2 of them postanal. Dorsal ridgescales with up to 4 spines, ventral with up to 3 spines, in both cases posteriorlyplaced and oriented. Cloaca formed by 1 anterior and 2 posterior modified scales, thefirst posterior one ovoid and very small.

The skull roof of Coelodus subdiscus shows the typical arrangement of pycno-dontid fishes (Fig. 1, P1. 2). It is composed of an unpaired median dermosupraoccipital,paired parietals and frontals. The dermosupraoccipital (Nursall, 1996b, 1999) is adermal bone, and is not homologous to the chondral supraoccipital bone of teleosts(Patterson, 1977). It roofs the post-temporal fossae and overlies the supraoccipitalcrest of the endocranium. The dermosupraoccipital bone is an autapomorphic characterfor pycnodonts (Nursall, 1996b, 1999). In the skull roof, the dermosupraoccipitalbone interdigitates with the paired frontals antero-medially and is bordered by thepaired parietals ventro-laterally. The frontals lie in the midline of the skull and are thelargest of the dermal bones. The suture between the left and right frontal bones is

Page 37: TMGB vol 8 (1999)

Fig. 1. Coelodus subdiscus Wenz, 1989. Restoration of the skull. Arrow points to the position of the ver-tebral column. Mostly from the holotype and specimens MNHN MSE 442, 965, MGB 537-1, MGB30345, and MGSB 13.376B. Right side, lateral view.

Fig. 1. Coelodus subdiscus Wenz, 1989. Reconstrucción del cráneo. La flecha seflala la posición de lacolurima vertebral. Principalmente del holotipo y de los ejemplares MNHN MSE 442, 965, MGB 537-1, MGB 30345 y MGSB 13.376B. Lado derecho, vista lateral.

Page 38: TMGB vol 8 (1999)

straight. The frontals form the dorsal and antero-dorsal bony margin of the orbits andare contiguous with the parietals posteriorly. The parietals form most of the posteriormargin of the dermal skull, and a brush-like extension, the parietal process, arises pos-teriorly from each parietal. It is assumed that parts of the epaxial musculature insertedon the ossified extensions of this peniculus. Other epaxial musculature was probablyattached to the lateral post-temporal fossae.

The dermosupraoccipital, frontals, and parietals form the bony margin of a fenes-tra in the lateral wall of the dermocranium (Figs. 1, 2, P1. 2). This dermic fenestra isoval to subcircular in outline, with its long axis directed antero-ventrally. The pre-sence of such a fenestra is a derived character for pycnodontids (Nursall, 1996b), andis shared by Coelodus, Tepexichthys, and Pycnodus.

The postero-dorsal margin of the orbit is formed by a rectangular bone (Fig. 2).It is contiguous with the postero-ventral part of the frontal. In the skull reconstruc-tion by Wenz (1989a: Fig. 1) this bone is called dermosphenotic and it borders pos-teriorly a smaller bone labelled as dermopterotic. The ,,dermopterotic" of Wenz(1989a) is in fact the ventral extension of the parietal, and probably corresponds tothe fused supratemporal (extrascapular bone), since this portions carries parts of thesensory canal (Figs. 1, 2). According to its articulation to the parietal and frontalbones, the rectangular bone in front of the ventral extension of the parietal can beregarded partially as the dermopterotic bone. Nevertheless, the position of the angleof the infraorbital canal between the circumorbital and otic parts of the sensorycanals in its antero-ventral part indicates the presence of the dermosphenotic bone.Therefore, this bone seems to be a compound bone consisting of dermosphenoticand dermopterotic. Unfortunately, there are no growth series to study the develop-ment of these bones and their fusion (parietal/supratemporal and dermosphenotic/dermopterotic).

In the posterior margin of the orbit the club-like posterior infraorbital bone(dermosphenotic of Nursall, 1999) is positioned (Fig. 1). The cheeks are naked butbear tubular infraorbital ossicles for the infraorbital sensory canal. Supraorbitalsare absent, a typical feature of pycnodont fishes that is also found in other forms,such as Amia.

There is no unpaired dermethmoid or nasal bone overlying the frontal plate ofthe mesethmoid bone. Lateral ethmoids like in lemanja (Wenz, 1989b; pers. obs.) arealso absent.

The dermal cover of the skull has a pitted ornamentation. Tubercies may occur inlarger specimens (e.g., MGB 609b).

The endocranium of Coelodus subdiscus is poorly preserved. A cracked, endo-chondral structure dorso-ventrally and antero-ventrally to the dermopterotic/dermosphenotic may represent parts of the pterotic and sphenotic respectively. Thepaired exoccipitals are fused together with the anteriormost dorsal arcualia (two tothree). This bony block (= synarcual; Nursall & Maisey, 1991) surrounds the neuralcanal. The mesethmoid of pycnodonts is a large, unpaired median bone, which

Page 39: TMGB vol 8 (1999)

separates the orbits, and supports the snout. The anterior margin forms a plate-likeexpansion, which supports the premaxillae. In Coelodus subdiscus, there is no nasaldepression on the anterior surface of the plate-like expansion of the mesethmoid tohouse the process of the premaxilla. The ventral border of the mesethmoid envelopsthe anterior portion of the parasphenoid and the dorsal crest of the vomer, and is late-rally exposed (Nursall, 1999).

There are two antero-posteriorly placed sclerotic bones in each orbita.

Fig. 2. Coelodus subdiscus Wenz, 1989. Camera lucida drawing of the occipital region of specimenMGSB N° 13.376B showing the juction of the sensory canals in the complex bone consisting of the der-mopterotic and dermosphenotic. Right side, lateral view.

Fig. 2. Coelodus subdiscus Wenz, 1989. Dibujo a cámara clara de la region occipital del ejemplar MGSBN° 13.376B mostrando la union de los canales sensoriales en el hueso compuesto consistente en der-rnopterótico mOs dermosfenótico. Lado derecho, vista lateral.

Page 40: TMGB vol 8 (1999)

Parasphenoid and vomer

The base of the neurocranium is composed of two dermal bones, the parasphenoidand the vomer. The parasphenoid is edentulous, very long and inflected downwardbelow the orbit as in other pycnodonts. This is an unusual condition in fishes(Nursall & Maisey, 1991). It reaches posteriorly behind the occipital margin of theskull below the level of the notochord (Fig. 1). An oval fenestra in the complex ventralkeel of the parasphenoid (a synapomorphy of Pycnodontidae; Nursall, 1996b) wasnot observed due to the poor preservation of the parasphenoid in all studiedspecimens of Coelodus subdiscus. The oral surface of the vomer is strongly convexfrom side to side.

Jaw apparatus and mandibular articulation

Maxillae are not preserved in the examined specimens. Because of the looseattachment of the maxillae to the skull they are easily lost in pycnodonts after death.Supramaxillae are lacking in pycnodont fishes (Nursall, 1996b).

The premaxillary process roofs the snout anteriorly and makes up one third of thelength of the anterior plate-like expansion of the mesethmoid (Fig. 1, P1. 2). There issome confusion about the homology of the nasal process of the premaxillary withinneopterygian fishes, e.g., inAmia (Grande & Bemis, 1998). The nasal process in teleostsalways forms the most profound part of the nasal cavity. But in pycnodonts, theprocess is completely superficial and is actually like the superficial position of theascending process. To avoid any homological implications with the ascending processof teleosts we suggest to call this structure premaxillary process.

The lower jaw is rather massive and consists of paired dentalosplenials, prearti-culars, angular, and articular bones (Figs. 1, 3, P1. 2). The well-developed coronoidprocess is fused laterally to the prearticular bone. Here, the massive mandible mus-culature must have been inserted. The angular is roughly triangular in outline in lateralview. The articular forms the postero-ventral part of the mandibular arch. The denta-losplenial is long and slender, its posterior end being pointed and single.

A special feature of pycnodonts is a double mandibular articulation with twopairs of bones. The double jaw articulation is also found in Coelodus subdiscus(Fig. 3). The articular facet of the quadrate is convex (condylar) and shows a rugosesurface. It articulates with the concave posterior articular facet of the angularbone. The articular facet of the angular is marked by a rugose structure, which indi-cates some kind of articular cartilage commonly existing on condylar fossae surfaces,and articulates also with the symplectic. This double jaw articulation may relatepycnodonts to halecomorphs sensu Patterson, 1973 (Nursall & Maisey, 1991). Inhalecomorphs, however, (e.g., Amia, Caturus) the elements of the double mandibu-lar articulation lie side by side. Coelodus as well as all other pycnodonts is uniquesince the two articulation pairs are positioned dorso-ventrally (Nursall, 1996b). Insome pycnodonts an additional articular facet exists between quadrate and sym-plectic, e.g., in Pycnodus. This indicates a very complex functional pattern of jawmovements in these forms.

Page 41: TMGB vol 8 (1999)

The maxillae and the pterygoquadrate arcade of pycnodont fishes are toothless. InCoelodus subdiscus, each premaxillary and dentary bone bears two incisiform gras-ping teeth, the anterior one being remarkably bigger than the posterior one (P1. 1, figs.1, 2). The vomerine teeth are arranged in five longitudinal rows with closely placedteeth (P1. 1, fig. 4). The teeth of the main row are about twice as broad as long, trans-versally elongated and oval in outline. An apical linear and narrow indent with cre-nulated margins is developed. The teeth of the lateral rows are elongated, with roundedcrown extremities. The long axis of the teeth is set obliquely to the long axis of thevomer. No lateral teeth are inserted into spaces between main teeth as in Proscinetes.All teeth decrease in size slightly from posterior to anterior.

Each prearticular dentition consists of three longitudinal rows of crushing teeth(P1. 2, figs. 1, 2; P1. 3) and agrees well with that described by Woodward (1893,1895a, 1895b, 1917) for Coelodus. It comprises one principal series of transversallyelongated and subrectangular teeth. The main teeth are much broader than any of thelateral tooth rows. They are about 1.4 times as broad as long on average (Tab. 1). Inocciusal view, they expose in the posterior part of the prearticular a very shallow apicalindent, which may have crimped walls. Further anteriorly the occiusal surface exhi-bits two latero-medially placed rounded tubercles (P1. 3, fig. 1). The main row is flankedlaterally by two tooth rows. Teeth of the first and second lateral row are similar in

Fig. 3. Coelodus subdiscus Wenz, 1989. Camera lucida drawing of lower jaw articulation, based on spe-cimen MNHN MSE 442. Right side, lateral view.

Fig. 3. Coelodus subdiscus Wenz, 1989. Dibujo a cámara clara de la articulación de la mandIbula infe-rior, basado en el ejemplar MNHN MSE 442. Lado derecho, vista lateral.

Page 42: TMGB vol 8 (1999)

morphology. The long axes of the teeth are orientated obliquely. Teeth of the first late-ral row are oval to subcircular in outline. They are about 1.6 times as broad as long(Tab. 1). All tooth crowns exhibit a shallow indent with crimped margins. The indentfollows slightly the outer tooth contour. In the anterior part of the prearticular theteeth of the first lateral row are set with their long axes obliquely. The second (outer)lateral row is composed of more rectangular to subcircular teeth. They are almost asbroad as long (Tab. 1). All tooth crowns have an apical indent. No additional interca-lated teeth between the tooth rows are present. The aw/l index (average ofwidth/length ratio) was calculated for an isolated left prearticular dentition, which isshown on Plate 3 (Tab. 1).

Width Length w/l

1.81 1.47 1.231.45 1.02 1.421.06 0.79 1.340.86 0.58 1.480.61 0.46 1.33

aw/lindex: 1.36

1.72

0.82

2.10

1.31

0.81

1.62

1.41

0.59

1.93

1.00

0.65

1.540.93

0.60

1.55

0.80

0.53

1.51

0.65

0.44

1.48

0.57

0.44

1.30

aw/l index: 1.63

1.02

1.26

0.81

0.99

0.81

1.22

0.91

0.92

0.99

0.76

0.72

1.10

0.65

0.73

0.90

0.61

0.73

0.84

0.46

0.71

0.650.35

0.54

0.65

aw/l index: 0.90

Tab. 1. Measurements of left prearticular teeth of Coelodus subdiscus (IPFUB, without number) in mm,from posterior to anterior, showing the average of width/length ratio (aw/l index) of tooth rows. MR =main tooth row, 1 .LR = first lateral tooth row, 2.LR = second lateral tooth row.

Tab. 1. Medidas de los dientes del prearticular izquierdo de Coelodus subdiscus (IPFUB, sin niimero) enmm, de posterior a anterior, mostrando la media del cociente anchura/longitud (Indice awIl) de las filasde dientes. MR = fila principal, 1 .LR = primera fila lateral, 2.LR = segunda fila lateral.

Page 43: TMGB vol 8 (1999)

A review of branchial teeth in pycnodontids is given by Kriwet (1999). Wood-ward (1917) already indicated the presence of hook-shaped teeth in the branchialchamber of articulated specimens of Coelodus subdiscus and others. Several speci-mens in the collections of the Museu de Geologia de Barcelona and Museu de Geo-logia del Seminari de Barcelona also show those hook- or claw-shaped branchialteeth, which are situated at the level of the preoperculum.

Opercular series

The opercular series consists of two short and acinaciform branchiostegal rays (acommon feature in pycnodonts; Lambers, 1991, fig. 13; Nursall, 1996b), a ratherlarge preoperculum, and a smaller and narrow operculum fixed to the posterior bor-der of the preoperculum (Fig. 1, P1. 2). Inter- and suboperculum are absent. The pre-operculum belongs functionally to the suspensorium. It is reduced in size and wascalled "préopercle 2" by Wenz (1989a). The structure called "préopercle 1" by Wenz(1989a) is the so-called dermohyomandibular of Nursall (1996b), and represents theexpanded and enlarged upper part of the hyomandibular (see below).

Pterygoquadrate arcade

The pterygoquadrate arcade consists of the quadrate, metapterygoids, entoptery-goids, and ectopterygoids (Fig. 1). The paired metapterygoids are rather large andcover the dorsal portions of the entopterygoids (= ectopterygoid of Wenz, 1989a). Theectopterygoid bone is a very delicate structure and is not preserved in most speci-mens. Nevertheless, in a few specimens a splint like structure at the antero-dorsal partof the quadrate and in front of the entopterygoid may represent the ectopterygoidbone, similar to the condition seen in Gyrodus, Macromesodon, and Neoproscinetes.The placement of the pterygoid bones above each other has been proposed as a syna-pomorphy for pycnodont fishes (Lambers, 1991; Nursall, 1996b, 1999). The quadrateis rather large and situated ventrally to the entopterygoid.

Hyomandibular and symplectic

Anatomically, the hyomandibular and symplectic bones belong to the hyoid archof the branchial skeleton. The hyomandibular bone is attached to the medial surfaceof the preoperculum. The.head of the hyomandibular has no condylar process for arti-culation with the endocranium, but shows a structure characteristic of dermal bonesat its upper part, so that in derived pycnodontiforms, the upper part of the preoperculumis reduced and the upper part of the hyomandibular is ornamented and exposed in the

Page 44: TMGB vol 8 (1999)

surface plane. This condition is also found in Coelodus subdiscus (Fig. 1, P1. 2),where the hyomandibular is superficial and shows a similar reticulated ornamentationto that of the dermal skull bones. The development of a dermohyomandibular is apeculiar feature in the evolution of pycnodonts and is a synapomorphy for Pycno-dontidae (Nursall, 1996b; 1999).

In pycnodontiforms, a small bone at the antero-ventral border of the preopercu-lum corresponds to the symplectic bone. The symplectic of Coelodus subdiscus is amassive and robust bone tightly articulated to the anteroventral extremity of the pre-operculum (MNHN MSE 442; Fig. 3, P1. 2). The lack of fusion between both bonesis confirmed by MNHN MSE 965, where the symplectic is detached and missing, andthe antero-ventral end of the preoperculum is a thin blade that exhibits a groove forthe articulation with the symplectic.

The scale covering of Coelodus subdiscus is notably reduced, corresponding to Nur-sail's (1996b) peltate pattern: scales only in the abdominal region, complete scales onlyin the ventral abdominal region. When scale rows are more or less accurately countable(e.g., MNHN MSE 965), there seems to be only about 11 of them, all placed betweenthe head and the points of insertion of the dorsal and the anal fins. In dorso-ventralsense, each scale row is formed by: one series of dorsal ridge scales (see descriptionlater on); about five lines of scales that are reduced to the scale bar; a hiatus on the ribregion, so that all scale rows are incomplete; one line of stout, high, not completelyreduced scales; two lines of complete scales; and one series of ventral ridge scales (seedescription later on). Only the largest totally or partially complete scales show someornamentation; in well-preserved specimens (MNHN MSE 442, 965; e.g., Fig. 4) thereare sparse small grooves, and there is also an irregularly waved posterior border.

All observed specimens exhibit 12 dorsal ridge scales (P1. 1, fig. 1). The ante-riormost one is enlarged, and articulates tightly with the posterior border of the der-mosupraoccipital. The dorsal ridge scales present up to four straight to slightly curvedspines of increasing size in cephalocaudal sense, and posteriorly placed and oriented.The morphology and arrangement of the spines on the ventral ridge scales is similar,but there are never more than three of them in each scale. The ventral ridge scales(Fig. 4, P1. 2) are accurately countable in very few specimens (e.g., MNHN MSE 965);there seem to be about 17 of these scales. Some 15 are placed between the cleithrumand the cloaca, and there are only 2 between the cloaca and the anal fin (Fig. 4).

The scales flanking the anus are differentiated in pycnodonts, forming adistinctive cloaca (Nursall, 1996b). This region is nicely preserved in specimenMNHN MSE 965 of Coelodus subdiscus (Fig. 4). The cloacal vestibule is relativelybroad, but very low. It is dorsally limited by three differentiated scales, one anteriorand two posterior to the anal notch. The anterior one is the largest of them, yet smallerthan an average non-cloacal complete scale. The two posterior cloacal scales arearranged obliquely to the anterior one; the first posterior cloacal scale is more or lessovoid in shape and remarkably small. As in other pycnodontiforms, the modifiedcloacal scales lack their corresponding ventral ridge scales.

Page 45: TMGB vol 8 (1999)

The only ossified elements of the vertebral centra in pycnodont fishes are thedorsal and ventral arcocentra; neither autocentra nor chordacentra have ever been found.In Coelodus subdiscus, there are 26-27 vertebrae, excluding those forming part of thecaudal endoskeleton. The arcocentra are relatively small; each one is in small contactwith its anterior and posterior neighbours. The dorsal and ventral arcocentra do not

Fig. 4. Coelodus subdiscus Wenz, 1989. Camera lucida drawing of the cloacal region as preserved onspecimen MNHN MSE 965. The ridge scales under the pelvic fin are visible by partial transparenceand/or their relief. Scale bar equals 2 mm. Right side, lateral view.

Fig. 4. Coelodus subdiscus Wenz, 1989. Dibujo a cdmara clara de la region cloacal como está preserva-da en el ejemplar MNHN MSE 965. Las escamas del horde ventral son visibles bajo la aleta pelviana portransparencia parcial y/o su relieve. La lInea de escala equivale a 2 mm. Lado derecho, vista lateral.

Page 46: TMGB vol 8 (1999)

entour the notochord at all, leaving a large, open notochordal canal. The neural and haemalspines are long and thin. Practically all spines bear anterior saggital flanges; when wellpreserved, these flanges show to be quite long, occupying about one half of the lengthof the corresponding spine, and also large, each one contacting with the anterior spine(Plate 1, fig. 4). The anteriormost neural spines of pycnodont fishes are separated fromtheir corresponding arcocentra. In Coelodus subdiscus, there are 7 to 8 of them.

The sensory canals of Coelodus subdiscus correspond to the pycnodont pattern(Nursall, 1999). There are two lateral lines on the body. The main lateral line runsfrom the skull to the caudal peduncle more or less parallel to the notochord, the dor-sal lateral line is situated just below the dorsal ridge scales (Plate 1, fig. 1). Traces ofthe sensory canals of the skull are recognized only partly due to the massiveness andmode of preservation of the dennal bones. Traces of the dorsal limb of the supraorbitalsensory canal are recognized in the frontals. The angle of the infraorbital canalbetween the supraorbital and temporal canals is situated in the large and rectangularbone in the postero-dorsal margin of the orbit, which is assumed to be a compoundbone consisting of the dermosphenotic and dermopterotic. The infraorbital sensorycanal is carried by the infraorbital ossicles to the snout. The ventral extension of theparietal bone carries the parietal branch of the sensory canals and is therefore recog-nized as the supratemporal fused with the parietal bone.

The caudal fin of Coelodus subdiscus is slightly forked, with a central convexity.There is no distinctive caudal peduncle. The caudal fin forms together with the analand dorsal fins an effective rudder. A schematic restoration of the caudal endoskele-ton of Coelodus subdiscus is depicted on Fig. 5. In interpreting the systematic andphylogenetic relationships of actinopterygian fishes the caudal endoskeleton forms animportant structural system (e.g., Nybelin, 1963; Anatia, 1991). Generally, the cau-dal endoskeleton can be divided into epi- and hypochordal elements. Nybelin (1963)distinguished preural and ural regions of the caudal skeleton in actinopterygian fishes.This scheme was accepted by most authors for the caudal skeleton of Recent haleco-morphs (e.g., Schultze & Arratia, 1986; Grande & Bemis, 1998), and for Recent andfossil teleosts (e.g., Anatia, 1991; Arratia, 1997; Schultze & Arratia, 1989). Followingthese publications, the first preural centrum is by definition that vertebra bearing thelast haemal arch that serves as the last passage of the caudal artery (Schultze & Anatia,1986). This artery bifurcates behind this last haemal arch, which is called parhypural,into two arteriae pinnales. The bifurcation of the artery characterizes the boundarybetween preural and ural regions. Nevertheless, the caudal endoskeleton of pycno-dontiforms seems to be much more simpler in structure compared to the one foundin teleosteans (e.g., absence of epurals and uroneurals), and it also significantly

Page 47: TMGB vol 8 (1999)

differs from that of Amia, for instance. In most studied specimens of Coelodussubdiscus it is quite difficult to distinguish hypural bones sensu stricto from ray-bea-ring preural vertebral segments. But specimen MNHN MSE 965 shows some of thehypochordal elements in latero-dorsal view. One element (hypochordal element 2 inour restoration) exhibits an open canal and would therefore be a true haemal arch. Thehead of the following hypochordal element is completely convex, without traces of anopen canal, but with a lateral groove, maybe for the already bifurcated caudal vein

Fig. 5. Coelodus subdiscus Wenz, 1989. Restoration of the caudal skeleton based on specimens MGB537-i, MGB 609a, MGB 29455a, and MNHN MSE 965. Arrows point to first and last principal caudalfin rays. Right side, lateral view.

Fig. 5. Coelodus subdiscus Wenz, 1989. Recostrucción del esqueleto caudal basada en los ejemplaresMGB 537-I, MGB 609a, MGB 29455a y MNHN MSE 965. Las flechas indican los radios principalescaudales primero y uiltimo. Lado derecho, vista lateral.

Page 48: TMGB vol 8 (1999)

and would therefore correspond to the first hypural of Nybelin (1963). Nevertheless,we prefer to use the terms epichordal and hypochordal elements for the pycnodonti-form caudal endoskeleton instead of the terms like hypurals, urals, and preurals, toavoid forced homologies with teleosts, since the phylogenetic relationships of pycno-dontiforms are not clear at all, and homologies are still to be established.

Ossified vertebral centra are absent in the caudal endoskeleton of Coelodussubdiscus, like in all vertebra of every other known pycnodontiform. Only dorsal andventral arcocentra are developed. There are 4 small epichordal elements. SpecimenMNHN MSE 965 exhibits at least 12 hypochordal elements participating in thecaudal endoskeleton. The first one is a normal haemal spine that supports the firstventral precurrent fin ray, and is completely separated from the second one. Hypo-chordal elements two to six are stout and tightly arranged; only the sixth is slightlyenlarged. Only the first and second ones show a small anterior laminar expansion.Hypochordal elements number seven to nine articulate with their neighbours onlydistally; number eight is the most enlarged one of the whole series. The tenthelement and the subsequent ones are again tightly arranged, and become progres-sively shorter and thinner. The presence of an eventual 13th hypochordal elementrequires confirmation. There is no diastema in the caudal endoskeleton of Coelodussubdiscus.

The caudal exoskeleton of Coelodus subdiscus consists of two dorsal precurrentrays, nine dorsal principal fin-rays, ten ventral principal rays, always one dorsal andventral segmented and unbranched fin-ray, and about four or five simple ventralprecurrent rays (Fig. 5). The ventral fin lobe has always more rays than the dorsal one.The segmentation of the principal rays is step-like. There are two large urodermals,lying over the proximal region of the last hypochordal elements (9th and on). Bothform a long, tight, and sigmoid articulation with each other.

Wenz (1989a) based her study of Coelodus subdiscus on well-preserved specimensfrom the famous vertebrate localities of Montsec in Catalonia, northeastern Spain. Sheassigned this species to the family Pycnodontidae. Pycnodontidae sensu Wenz (1989a)is characterised by the presence of a fenestra in the lateral wall of the dermocranium,a derived character within pycnodont fishes. A dermic fenestra is also developed inTepexichthys and Pycnodus. These three pycnodonts belong together with Macrome-sodon, Proscinetes, Neoproscinetes, Anomoeodus, Stemmatodus, and lemanja to thefamily Pycnodontidae sensu Nursall (1 996b). Anomoeodus, Coelodus, Tepexichthys,Trewavasia, and Pycnodus form a group within Pycnodontidae characterised inter aliaby the presence of large, hook-shaped branchial teeth. Tooth-like structures on gillrakers of Gyrodus hexagonus have been figured by Lambers (1991). But as pointed outby him, these structures do not correspond to branchial teeth but are rather small denticles.Branchial teeth are also found in Lepidotes s. 1. and amiid fishes (e.g., Amia).Coelodus subdiscus differs from other Coelodus species (e.g., C. costae, C. grandis,C. jourdani, C. saturnus) in the body outline, the number of fin rays in the unpaired

Page 49: TMGB vol 8 (1999)

fins, the number of neural and haemal spines and the number of the abdominal auto-genous neural arches (Wenz, 1989a; pers. ohs.). From other Early Cretaceous speciesthat are based on isolated dentitions only (e.g., C. hirudo, C. laevidens, C. mantelli, andC. multidens), C. subdiscus is distinct in the morphology mainly of the prearticularteeth. In no other Coelodus species, teeth with two latero-medially arranged tubercieshave been found so far. Therefore, the combination of characters mentioned in thediagnosis distinguishes C. subdiscus from all known Coelodus species.

The cranial and caudal anatomy corresponds well to that found in other pycno-dontids. A striking feature of the skull of Coelodus subdiscus is the rather low numberof dermal bones in the lateral wall of the skull roof. The posterior margin of thecranium is formed mostly by the parietal bone, with its parietal process projectingposteriorly. The main lateral line enters the skull through the ventral extension of theparietal bone. This extension also carries the supratemporal commissure, which isexceptional for the parietal bone in actinopterygians. Therefore, this part of the pane-taT bone is interpreted as a supratemporal bone fused to the parietal. This condition isfound in other pycnodonts (e.g., Pycnodus). Amiid fishes and many teleosts have asingle supratemporal on each side of the skull. Some teleosts have even lost the supra-temporals. Many halecomorphs and Pachycormus also have a single pair of supra-temporal bones. In contrast to that, gars, palaeoniscids, Polypterus, and manysarcopterygians have two or more supratemporals lying on each side of the skull. Thiscondition was assumed to be plesiomorphic by Wiley (1976). How many supratem-porals were present in Coelodus is not clear at present.

In Coelodus subdiscus the lateral line continues forward through a larger bonethat forms most of the posterior border of the orbit (Fig. 2). This bone carries thejunction of the infraorbital, supraorbital and temporal portions of the lateral line. Thebone under question was described by Nursall (1999) and others (e.g., Wenz, 1989a)for pycnodont fishes as dermopterotic bone. But the post-orbital junction of the orbitaland temporal portions of the neuromast system is located in the dermosphenotic inactinopterygians (Fig. 6 A-H). Because of this and because of its topographic posi-tion, this bone is interpreted at least in Coelodus subdiscus as a compound bone thatis formed by the fusion of the dermosphenotic and at least parts of the dermopterotic.This condition is also found in the primitive semionotid Acentrophorus (Fig. 6, C).Fusion of several dermal skull elements to a compound bone is also found in otheractinopterygian fishes, e.g., the frontals, parietals and dermopterotics are fused to asingle complex in Dapedium (Wenz 1968b; Thies, 1988) (Fig. 6, D). In Coelodussubdiscus, the infraorbital canal is carried by the posterior infraorbital ossicle, a ratherlarge and club shaped bone in the postero-ventral margin of the orbit, to the cheek andthe ethmoidal commissure. This bone was interpreted so far as the dermosphenoticbut is here reconsidered as the posterior infraorbital.

The cloaca and ridge scales of Coelodus subdiscus are described herein for thefirst time, allowing future comparison with other pycnodontiforms. The number,morphology, and arrangement of cloacal and ridge scales are very diverse withinpycnodontiforms, and have a high interest for taxonomic and phylogenetic purposes(Nursall, 1996b; Poyato-Ariza & Wenz in press, work in progress).

Although it was possible to reconstruct the caudal endoskeleton of Coelodussubdiscus, the detailed structure and homologies of the caudal endoskeleton ofpycnodontiforms are not clear at all. Problems are the distinction between haemal

Page 50: TMGB vol 8 (1999)

spines and hypurals, and consequently the homologization of the hypochordalelements and of the ural and preural ones with those of the teleosts and of haleco-morphs, and also the interpretation of the lack of uroneurals and epurals. Nursall(1999) comes to the conclusion that the caudal skeleton of pycnodonts is a "paratele-ostean" development. In fact, the structure of the endoskeleton of pycnodontiforms isnot contradictory to that of teleosts and of halecomorphs. But it is quite simpler thanthe teleostean caudal skeleton, and their possible homologies remain to be tested.

ACKNOWLEDGEMENTS

We thank the following persons and institutions for permission to examine speci-mens under their care: Dr. J. Gómez-Alba Ruiz (Museu de Geologia de Barcelona)and Dr. S. Calzada (Museu de Geologia del Seminari de Barcelona). The late Dr. G.Krusat (Berlin) provided an isolated prearticular dentition of C. subdiscus for exami-nation. We wish to acknowledge Dr. J. Gómez-Alba Ruiz for additional informationsof the MGB specimens. We are deeply grateful to Dr. G. Arratia and Dr. H.-P. Schultze(both Berlin) for their helpful criticisms and constructive comments of the prelimi-nary manuscript. This paper is part of a study on pycnodont fishes supported by agrant of the German Science Foundation (DFG). Research by F.J. Poyato-Ariza isfunded by the ConsejerIa de Educación y Cultura de la Comunidad de Madrid.

Fig. 6 Patterns of cephalic sensory canals of the occipital region in some fossil and Recent fishes. A.Polypterus bichir. B. Moythomasia durgaringa. C. Acentrophorus sp. D. Dapedium pholidotum. E. Amiaca/va. F. Lepisosteus oculatus. G. Pholidophorus bechei. H. Leptolepis coryphaenoides. Not to scale.All left side, lateral view. Modified from Nybelin (1966), Lehman (1966a & b), Moy-Thomas & Miles(1971), Wiley (1976), Gardiner (1984), Thies (1988), and Grande & Bemis (1998).

Fig. 6 Patrones de los canales sensoriales cefhlicos de la region occipital en algunos peces fósiles y actua-les. A. Polypterus bichir. B. Moythomasia durgaringa. C. Acentrophorus sp. D. Dapedium pholidotum.E. Amia ca/va. F. Lepisosteus oculatus. G. Pholidophorus bechei. H. Leptolepis coryphaenoides. Noestán a escala. Todos lado izquierdo, vista lateral. Modificado de Nybelin (1966), Lehman (1966a & b),Moy-Thomas & Miles (1971), Wiley (1976), Gardiner (1984), Thies (1988) y Grande & Bemis (1998).

Page 51: TMGB vol 8 (1999)
Page 52: TMGB vol 8 (1999)

Arratia, G. 1991. The caudal skeleton of Jurassic teleosts; a phylogenetic analysis. In:Mee-mann, C., Hai, L. & Guo-rui, Z. (eds.), Early vertebrates and related pro-blems in evolutionary biology: 249-340, 29 figs., 3 tabs., 18 pis. Science Press,Beijing.

Arratia, G. 1997. Basal teleosts and teleostean phylogeny. Palaeo Ichthyologica, 7:168 PP., 108 figs., 9 tabs. Verlag Dr. Friedrich Pfeil, München.

Barale, G., Blanc-Louvel, Ch., Buffetaut, E., Courtinat, B., Peybernès, B., VIa-Boada,L. & Wenz, S. 1984. Les gisements de calcaires lithographiques du Crétacé infé-rieur du Montsech (Province de Lérida, Espagne). Considerations paléoécologi-ques. Geobios, Mém. spec., 8: 275-283, 2 figs., 2 tabs., 1 p1. Lyon.

Bataller, J. R. 1953. Mapa Geologico de Espafla. Explicación de la Hoja N° 290. Isona(Lérida). 4. PaleontologIa: 57-69, pls. 6-17. Inst. geol. mm . España, Madrid.

Blot, J. 1980. L'ordre des Pycnodontiformes. Studi e Ric. sui Giaz. Terz. di Bolca, 5:1-211, 76 figs., 37 pls. Museo Civico di Storia Naturale, Verona.

Brenner, P., Geldmacher, W. & Schroeder, R. 1974. Ostrakoden und Alter derPlattenkalke von Rubies (Sierra du Montsech, Prov. Lérida, NE-Spain). N. Jb.Geol. Paläont. Mh., 9: 513-524. Stuttgart.

Broili, F. 1932. Der obere Jura von Montsech (Provinz Lérida) im Vergleich mit denoh. Jura-Vorkommen von Cerin (Dept. Am) und von Franken. Ass. Etude Géol.Médit. 0CC., 2 (3) (n° 16): 1-11, 2 pls. Barcelona.

Font i Sague, N. 1905. Curs de Geologia dinàmica i estratigrafica aplicada aCatalunya. 481 pp., 305 figs. Thomas, Barcelona.

Font i Sague, N. 1908. Geologia. Formació geológica de Catalunya. In: Geografiageneral de Catalunya: 73-133, 36 fotos, 1 carta geol. Barcelona.

Font i Sague, N. 1926. Curs de Geologia dinàmica i estratigrafica aplicada aCatalunya. 370 pp., 306 figs. Impr. La Neotipia, Barcelona (2a ed. revisada ycorregida por Faura i Sans).

Gardiner, B. 1984. The relationships of the palaeoniscid fishes, a review based onnew specimens of Mimia and Moythomasia from the Upper Devonian ofWestern Australia. Bull. Brit. Mus. (Nat. Hist.), Geol., 37 (4): 173-428, 147 figs.,5 pls. London.

Gómez-Alba, J. 1988. GuIa de campo de losfosiles de Europa y de España. XLIV +925 pp., 500 figs., 368 + 20 pls. Ed. Omega, Barcelona.

Page 53: TMGB vol 8 (1999)

Gómez-Alba, J. 1991. El Jaciment de "La Pedrera de Rubies" en el Museu deGeologia de Barcelona (Espanya). Resum de les seves coFleciones. In:MartInez-Delclós, X. (ed.), Les calcàries litografiques del Cretaci inferior delMontsec: 27-29, English translation on pp. 2 1-23 of appendix. Institut d'EstudisIlerdencs, Lleida.

Gómez-Alba, J. 1992. Catálogo razonado de los yacimientos con vertebradosfósilesde España del Museo de Geologla de Barcelona. Historia de la Institución. XII+ 595 pp., 17 figs., 15 pis. Tesis Doctoral, Univ. Autônoma de Barcelona,Bellatena. [Unpublished].

Górnez-Alba, J. 1997. Catalogo razonado de los yacimientos con vertebrados fósilesde Espana del Museo de GeologIa de Barcelona (1882-1982). Treb. Mus. Geol.Barcelona, 6: 296 pp., 7 figs., 25 pls. Barcelona.

Gómez-Pallerola, J. E. 1982. Nuevas aportaciones a la ictiofauna y la flora delNeocomiense del Montsech de Rubies (Lérida). Bol. geol. mm ., 93 (3): 199-213,4 figs., 35 fotos. Madrid.

Gómez-Pallerola, J. E. 1985. Nuevos Hybodóntidos del Cretácico Inferior de SantaMaria de Meyá (Lérida). Bol. geol. mm ., 93 (3): 199-213, 5 figs., 41 fotos.Madrid.

Gómez-Pallerola, J. E. 1988. Nota sobre los peces elasmobranquios de las calizas lito-graficas del Cretácio Inferior del Montsech (Lérida). Bol. geol. mm ., 94 (5): 748-756, 19 figs. Madrid.

Gómez-Pallerola, J. E. 1992. Nota sobre los tiburones hybodontos de las calizas lito-graficas del Cretácio Inferior del Montsec (Lérida). Bol. geol. mm ., 103 (5): 783-813, 22 figs. Madrid.

Gorjanovic-Kramberger, K. 1905. Die Obertriadische Fischfauna von Hallein inSalzburg. Beitr Pal. Oesterr.-Ung., 18: 123-224, 19 figs., 5 pls. Wien.

Grande, L. & Bemis, W.E. 1998. A comprehensive phylogenetic study of amiid fishes(Amiidae) based on comparative skeletal anatomy. An empirical search forinterconnected patterns of natural history. i-x, 690 pp. Allen Press, Lawrence,Kansas (supplement to Journal of Vertebrate Paleontology, Memoir 4).

Kriwet, J. 1999. Pycnodont fishes (Neopterygii, Pycnodontiformes) from the LowerCretaceous of Uña (E-Spain) with comments on branchial teeth in pycnodon-tid fishes. In: Arratia, G. & Schultze, H.-P. (eds.), Mesozoic fishes -Systematics and fossil record: 215-238, 12 figs., 1 tab. Verlag Dr. FriedrichPfeil, München.

Lacasa, A. 1981. Estudio del yacimiento infracretácico del Montsech de Rubies, "LaPedrera de Meià". 159 pp., 72 pls. Institut d'Estudis Illerdencs, Lleida.

Page 54: TMGB vol 8 (1999)

Lambers, P. H. 1991. The Upper Jurassic actinopterygian fish Gyrodus dichactiniusWinider 1862 (Gyrodus hexagonus [Blainville 1818]) from Soinhofen, Bavariaand anatomy of the genus Gyrodus Agassiz. Proc. Kon. Ned. Akad. v. Wetensch.,94 (4): 489-544, 27 figs., 4 tabs. Amsterdam.

Lehman, J.-P. 1966a. Actinopterygii. In: Piveteau, J. (ed.), Traité de Paléontologie,Tome 4, Vol. 3: 1-242, 211 figs., 9 pis. Masson S.A., Paris.

Lehman, J.-P. 1966b. Brachiopterygii. In: Piveteau, J. (ed.), Traité de Paléontologie,Tome 4, Vol. 3: 413-420, 4 figs. Masson S.A., Paris.

Longbottom, A. 1984. New Tertiary pycnodonts from the Tilemsi Valley, Republic ofMali. Bull. Brit. Mus. (Nat. Hist.), Geol., 38 (1): 1-26, 29 figs., 3 tabs. London.

Moy-Thomas, J. A. & Miles, R. S. 1971. Palaeozoic fishes. 2nd edn. Vii + 259 pp.,159 figs. Chapman and Hall, London

Muñoz, R. 1990. Origen i evolució dels grans grups d'agnats i pisciformes gnat-hostOmats. In: Histôria Natural dels Palsos Catalans, 11 (Peixos): 95-110.Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona.

Nursall, J. R. 1996a. Distribution and ecology of pycnodont fishes. In: Arratia, G. &Viohi, G. (eds.), Mesozoic fishes - Systematics and Paleoecology: 115-124, 3figs. Verlag Dr. Friedrich Pfeil, München.

Nursall, J. R. 1996b. The phylogeny of pycnodont fishes. In: Arratia, G. & Viohi, G.(eds.), Mesozoic fishes - Systematics and Paleoecology: 125-152, 23 figs., 2tabs. Verlag Dr. Friedrich Pfeil, Munchen.

Nursall, J. R. 1999. The family tMesturidae and the skull of pycnodont fishes. In:Arratia, G. & Schultze, H.-P. (eds.), Mesozoic fishes - Systematics and fossilrecord: 153-189, 23 figs. Verlag Dr. Friedrich Pfeil, München.

Nursall, J. R. & Maisey, J. G. 1991. Neoproscinetes Figueiredo and Silva Santos,1987. In: Maisey, J.G. (ed.), Santana fossils: 125-136, 27 figs. T.F.H.Publications, Inc., Neptune City.

Nybelin, 0. 1963. Zur Morphologie und Terminologie des Schwanzskelettes derActinopterygier. Arch. Zool., (2) Bd. 15 (35): 485-5 16, 22. Figs. Uppsala.

Nybelin, 0. 1966. On certain Triassic and Liassic representatives of the familyPholidophoridae s. str. Bull. Brit. Mus. (Nat. Hist.), Geol., 11 (8): 351-432, 16figs., 15 pls. London.

Patterson, C. 1977. The contribution of palaeontology to teleostean phylogeny. In:Hecht, M.K., Miles, R.S. & Patterson, C. (eds.), Major patterns in vertebrateevolution: 58-84, 9 figs. Plenum Publishing Corporation, New York.

Page 55: TMGB vol 8 (1999)

Peybernès, B. 1976. Le Jurassique supérieur et le Crétacé inferieur des Pyrénéesfranco-espagnoles entre la Garonne et la Méditerranée. These de Doctorat Sci.Nat. Toulouse, Imp. C.R.D.P. Toulouse. 459 pp. [Unpublished].

Peybernès, B. & Oertli, H. 1972. La série de passage du Jurassique au Crétacé dans leBassin sud-pyrénéen (Espagne). C. R. Acad. Sc. Paris, (D) 274: 3348-3351. Paris.

Poyato-Ariza, F. J. 1991. Teleósteos primitivos del Cretdcico inferior español: órde-nes Elop,formes y Gonorynchiformes. Tesis Doctoral, Fac. Ciencias, Univ.Autónoma de Madrid. 707 pp., 2 Vols. [Unpublished].

Poyato-Ariza, F. J., Buscalioni, A. D. & Cartanyà, J. 1999. The Mesozoic record ofosteichthyan fishes from Spain. In: Arratia, G. & Schultze, H.-P. (eds.),Mesozoic fishes - Systematics and fossil record: 505-533, 7 figs., 2 tabs., lapp.Verlag Dr. Friedrich Pfeil, München.

Poyato-Ariza, F. J., Talbot, M. R., Fregenal-MartInez, M. A., Meléndez, N. & Wenz,S. 1998. First isotopic and multidisciplinary evidence fro nonmarine coelacanthsand pycnodontiform fishes. Palaeoenvironmental implications. Palaeogeography,Palaeoclimatology, Palaeoecology, 144 (1-2): 65-84, 5 figs., 1 tab. Amsterdam.

Poyato-Ariza, F. J. & Wenz, S., in press. A new pycnodontiform fish from the EarlyCretaceous of Las Hoyas (Cuenca, Spain). Bulletin de la Societe Geologique deFrance, 171.

Sauvage, H. E. 1903. Noticia sobre los peces de la caliza litográfica de la Provinciade Lérida (Catalufla). Mems. R. Acad. Cien. Artes Barcelona, (3) 4 (35): 1-17, 4pls. Barcelona.

Schultze, H.-P. & Arratia, G. 1986. Reevalution of the caudal skeleton of actinop-terygian fishes: I. Lepisosteus and Amia. J. Morphol., 190: 215-241, 19 figs., 2tabs. New York.

Schultze, H.-P. & Arratia, G. 1989. The composition of the caudal skeleton of teleosts(Actinopterygii: Osteichthyes). Zool. J. Linn. Soc., 97: 189-23 1, 20 figs. London.

Soler-Gijón, R. & Poyato-Ariza, F. J. 1995. Overview of the Early Cretaceous chon-drichthyan fauna from Montsec (Lérida, Spain). II International Symposium onLithographic Limestones, Cuenca, Extended Abstracts, 145-149, 1 fig.Ediciones de la Universidad AutOnoma de Madrid.

Thiollière, V. J. 1854. Description des poissons fossiles provenant des gisements cora-lliens du Jura dans le Bugey. Ann. Sc. Phys. Nat., 2 (4): 28 pp. Lyon.

Thies, D. 1988. Dapedium pholidotum (Agassiz, 1832)? (Pisces, Actinopterygii) ausdem Unter-Toarcium NW-Deutschlands. Geologica et Palaeontologica, 22: 89-121, 6 figs., 6 pls. Marburg.

Page 56: TMGB vol 8 (1999)

Tintori, A. 1981. Two new pycnodonts (Pisces, Actinopterygii) from the UpperTriassic of Lombardy (N-Italy). Riv. Ital. Paleont. Strat., 86: 795-824, 2 figs., 1tab., 8 pis. Milano.

Vidal, L. M. 1902. Nota sobre la presencia del tramo Kimeridgense en el Montsech(Lérida) y hallazgo de un batracio en sus hiladas. Mem. R. Acad. Cien. ArtesBarcelona, (3) 4 (18): 1-12, 2 figs. Barcelona.

Vidal, L. M. 1915. Nota geológica y paleontológica sobre el Jurásico superior de la pro-vincia de Lérida. Bol. Inst. geol. mm . Espana, (2) 36: 17-55, 13 figs., 6 pis. Madrid.

Viohi, G. 1989. Die Plattenkalke der Sierra de Montsech (Katalonien) - eine bedeut-same Fossillagerstatte. Archaeopteryx, 7: 13-29, 21 figs. Eichstätt.

Wenz, 5. 1964. Étude d'un nouveau Notagogus de la province de Lérida (Espagne).Bull. Soc. geol. Fr., (7) 6: 269-272, 1 fig. Paris.

Wenz, S. 1968a. Note préliminaire sur la faune ichthyologique du Jurassique supé-rieur du Montsech (Espagne). Bull. Soc. géol. Fr., (7) 10:116-119. Paris.

Wenz, S. 1968b. Complements a l'étude des poissons actinoptérygiens du Jurassique fran-cais. Cahiers Paléontol. 276 pp., 109 figs., 48 pls. Centre Nat. Rech. Scien., Paris,

Wenz, S. 1988. Les Amiidés (Pisces, Halecomorphi) du Crétacé inferieur duMontsech (Province de Lérida, Espagne): Amiopsis woodwardi (Sauvage,1903). 50 pp., 5 pls. Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida.

Wenz, S. 1989a. Une nouvelle espèce de Coelodus (Pisces, Pycnodontiformes) duCrétacé inférieur du Montsech (Province de Lérida, Espagne): Coelodus subdis-cus n. sp. Geobios, 22 (4): 515-520, 1 fig., 1 p1. Lyon.

Wenz, S. 1989b. lemanja palma n. g., n. sp., Gyrodontoidae nouveau (Pisces,Actinopterygii) du Crétacé inférieur de la Chapada do Araripe (N-E du Brésil).C. R. Acad. Sci. Paris, (2) 308: 975-980, 1 fig. Paris.

Wenz, S. 1991. Peixos del Cretaci inferior de la Serra del Montsec (Espanya). In:MartInez-Delclôs, X. (ed.), Les calcàries litografiques del Cretaci inferior delMontsec: 111-132, 5 figs., 20 fotos, English translation on pp. 73-84 of appen-dix. Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida.

Wenz, S. & Poyato-Ariza, F. J. 1994. Les Actinoptérygiens juveniles du Crétacé infé-rieur du Montsec et de Las Hoyas (Espagne). Geobios, M.S., 16: 203-212, 3figs., 1 p1., 2 tabs. Lyon.

Wiley, E. 0. 1976. The phylogeny and biogeography of fossil and Recent gars(Actinopterygii: Lepisosteidae). The University of Kansas Museum of NaturalHistory, Misc. 64: 1-111, 72 figs. Lawrence, Kansas.

Page 57: TMGB vol 8 (1999)

Woodward, A. S. 1893. Some Cretaceous pycnodont fishes. Geol. Mag., 10: 433-45 1,2 pis. London.

Woodward, A. S. 1895a. A contribution to the knowledge of the fossil fish fauna ofthe English Purbeck Beds. Geol. Mag., 2, dec. 4: 145-152, p1. 7. London.

Woodward, A. S. 1895b. Catalogue of fossil fishes in the British Museum (NaturalHistory), Part III. 544 pp. Trustees of the British Museum (Natural History),London.

Woodward, A. S. 1917. Notes on the pycnodont fishes. Geol. Mag., 4: 385-389.London.

Page 58: TMGB vol 8 (1999)

Coelodus subdiscus Wenz, 1989. 1. Specimen MGSB 20376a under ultraviolet light. Line bar equals 5mm. Right side, lateral view. 2. Detail of the prearticular and dentary of the same specimen under stan-dard light. Line bar equals 1 mm. Left jaw, latero-occlusal view. 3. Vomer of specimen MGSB 20659(from Wenz, 1989a). Line bar equals 5 mm. Occlusal view. 4. Holotype, MNHN MSE 341 (previouslypublished only under ultraviolet light). Right side, lateral view. Photos Serrette (MNHN).

Coelodus subdiscus Wenz, 1989. 1. Ejemplar MGSB 20376a bajo luz ultravioleta. La lInea de escalaequivale a 5 mm. Lado derecho, vista lateral. 2. Detalle del prearticular y el dentario del mismo ejem-plar bajo luz estándar. La IInea de escala equivale a 1 mm. MadIbula izquierda, vista latero-oclusal. 3.Vómer del ejemplar MGSB 20659 (de Wenz, 1989a). La lInea de escala equivale a 5 mm. Vista oclusal.4. Holotipo, MNHN MSE 341 (previamente publicado dnicamente bajo luz ultravioleta). Lado derecho,vista lateral. Fotos Serrette (MNHN).

Page 59: TMGB vol 8 (1999)
Page 60: TMGB vol 8 (1999)

Coelodus subdiscus Wenz, 1989. Skull and anterior region of body of specimen MNHN MSE 341. Rightside, lateral view. Photo Serrette (MNHN). From Wenz, 1989a. Line bars equals 5 mm.

Coelodus subdiscus Wenz, 1989. Cráneo y regiOn anterior del cuerpo del ejemplar MNHN MSE 341.Lado derecho, vista lateral. Foto Serrette (MNHN). De Wenz, 1989a. La lInea de escala equivale a 5 mm.

Page 61: TMGB vol 8 (1999)
Page 62: TMGB vol 8 (1999)

Coelodus subdiscus Wenz, 1989. Left prearticular dentition (SEM pictures) of specimen IPFUB (withoutnumber). 1. Anterior portion, x 18. 2. Posterior portion, x 18. 3. Tooth of first lateral row, exhibiting thecrenulated margin, x 58. 4. Teeth of first and second lateral rows, x 28. 5. Teeth of second lateral row, x 32.

Coelodus subdiscus Wenz, 1989. Dentadura del prearticular izquierdo en vista oclusal (Fotos al mis-croscopio electrónico de barrido) del ejemplar IPFUB (sin ntimero). 1. Parte anterior, x 18. 2. Parte pos-terior, x 18. 3. Diente de la primera fila lateral, mostrando el borde crenulado, x 58. 4. Dientes de la pri-mera y segunda filas laterales, x 28. 5. Dientes de la segunda fila lateral, x 32.

Page 63: TMGB vol 8 (1999)
Page 64: TMGB vol 8 (1999)
Page 65: TMGB vol 8 (1999)

Treb. Mus. Geol. Barcelona, 8: 67-84 (1999)

Una puesta fósil de tortuga terrestre en el Pleistocenode Formentera (Islas Pitiusas, archipiélago Balear)

Eduard FILELLASUBIRA*, Zenó GAS SER-CASANO VAS *Joan GARCIAPORTA*** y Joan Antoni FERRERFERRER****

ABSTRACT

FILELLA-SUBIRA, E., GASSER-CASANOVAS, Z., GARCIA-PORTA, J. andFERRER-FERRER, J.A. A Pleistocene tortoise fossil nest from Formentera(PitiUses Islands, Balearic Archipelago).

A fossil clutch from the Pleistocene of Pujol d'es Fum (Formentera, BalearicIslands) is studied. From its structure, egg morphology and eggshell microstructure,belonging to the ootaxon Testudoolithus, it is attributed to a tortoise. According tothe present-day testudinids correlation between egg width and caparace length, thistortoise caparace is estimated to be less than 78.9 cm long. Stratigraphical data andpalaeoecological evidence indicate a retrodunar environment of Upper Pleistoceneage. The tortoise could have been related to another giant form previously found,in Eivissa.

Key words: Tortoise fossil eggs, semigiant testudinid, Upper Pleistocene,Balearic Islands, Spain.

RESUMEN

Se presenta el estudio de un nido fósil, con presencia de huevos, haliado en elmes de Julio de 1996 en el acantilado de Es Pujol d'es Fum de la isla de Formentera(Islas Pitiusas, Archipidlago Balear). For in estructura del nido, la morfologla de loshuevos y la microestructura de la cascara, se le atribuye a una tortuga de tierra, ootaxaTestudoolithus. For la correlación entre la anchura de los huevos con la longitud delespaldar en los testudInidos, se estima perteneciente a una tortuga terrestre semigi-gante, de 78,9 cm como máximo. Los datos estratigráficos, los gasteropodos fósilesy los indicios paleoecológicos, sugieren que se trataba de un ambiente retrodunarterrestre del Pleistoceno superior. Atendiendo a los datos actuales parece ser lamisma forma de quelonio hallada en el Pleistoceno de Ibiza en 1980.

Palabras Clave: Huevos fósiles de tortuga, testudInido semigigante, Pleistocenosuperior, Islas Baleares, Espafla.

*Passeig de Sant Joan, 27, ir la, E-080l0-Barcelona, Espanya (E-mail: [email protected]).**Museu Geologic del Serninari. Cl Diputació 231, E-08007-Barcelona, Espanya.***Esglesia 71, lr, E-08901-L'Hospitaiet de Llobregat, Espanya. (E-mail: [email protected]). Centre d'Estudis Eivissencs. Cl Pere Frances, 12, E-07800-Eivissa, Espanya.

Page 66: TMGB vol 8 (1999)

A mediados de Julio de 1996 J.A. Ferrer descubrió dos huevos fósiles en una delas rocas sueltas amontonadas al pie de un acantilado cerca del lugar conocido comoEs Pujol d'es Fum (U.T.M. 31SCC6085), situado en la Costa oeste de la isla de For-mentera, a 1 Km al forte de Cala Saona. La isla de Formentera, con una extension de77 Km aproximadamente, pertenece, junto con Eivissa (Ibiza) a! conjunto insulardenominado Pitiuses y está situada en el extremo sur-occidental del archipiélago balear(Mediterráneo Occidental) (Figura 1). Los huevos estaban erosionados en su terciolongitudinal e integrados en una roca suelta. Se extrajo la porción de ésta que susten-taba a los huevos. Z. Gàsser y J.A. Ferrer visitaron después el yacimiento e inspec-cionaron el acantilado. En la pared vertical inmediatamente superior, a unos 4 m sobreel nivel del mar, hallaron tres huevos más en sección transversal. Se comprobó que elnido estaba situado en una gran lasca desprendida unos 25 cm verticalmente de lapared del acantilado. De la citada lasca se extrajo un fragmento de unos 30 x 30 x 30 cm,conteniendo el nido. Al limpiarlo apareció un duarto huevo. El hallazgo, acompafia-do de un breve estudio preliminar, se presentó en el IV Congresso Luso-Espanhol yVIII Congreso espaflol de HerpetologIa en Oporto (Filella et al., 1996).

El material está depositado en el Museu de la Naturalesa de les illes Balears dePalma de Mallorca (N° de registro 48267 y 48268).

ANTECEDENTES Y OBJETIVOS

Buckman (1860) y Meyer (1860) dieron a conocer por primera vez huevos fósi-les de quelonios. Desde aquellas descripciones, casi exciusivamente basadas en mor-fologla extema, se han sucedido descubrimientos en Africa, Eurasia y Norteamérica(Hirsch, 1994) y se han ido aplicando metodologlas de análisis ultraestructural,microestructural y composicional. De forma paralela se ha creado, junto con otrosamniotas, una parataxonomia ahora en pleno desarrollo (Mikhailov, 1997). En el Jurá-sico medio de Portugal se registran las cáscaras más antiguas, probablemente, atri-buibles a quelonios (Kohring, 1990a). Se han documentado también en el Cretácicoinferior de Teruel, España (Kohring l990b), en el Cretácico medio y superior de Ingla-terra (Hirsch, 1983) y Francia (Masse, 1989), el Paleoceno de Belgica (Schleich et al.,1988), el Oligoceno de Gaimnershein, Alemania (Schleich et al., 1988) y el Miocenoinferior y medio de Francia (Kohring 1993) y de Alemania (Schleich et al., 1988), Enel estado español cabe citar también los huevos miocenos y pliocenos hallados en lasIslas Canarias (Macau, 1958; López-Jurado, 1985; Hirsch & López-Jurado, 1987;Rothe & Klemmer, 1991 y Hutterer et al., 1998). El hallazgo del que nos ocupamosen este artIculo es el primero señalado en el Pleistoceno europeo y uno de los pocosconocidos fósiles donde además es posible apreciar la estructura de nido que confor-man los huevos.

Hasta el momento, los tinicos restos conocidos de quelonios fósiles pitiusos son,además de éstos, los hallados en la isla de Ibiza: en Sant Antoni de Portmany (Ses Fon-tanelles), en Santa Eulària en la cueva de Na Reia (Bour, 1985) y en Es Pouàs de las

Page 67: TMGB vol 8 (1999)

Fig. I. Isla de Formentera en el contexto del Mediterráneo Occidental (hi flecha indica el lugar delyacimiento).

Fig. 1. Formentera island in the context of Western Mediterranean (the arrow indicates the outcrop).

Page 68: TMGB vol 8 (1999)

canteras de Can Bassora (Guillem X. Pons, corn. pers.); los de Na Reia son atribuidosa una tortuga semigigante de unos 52 ± 4 cm, igualmente pleistocena (Bour, 1985).

El objeto de este trabajo es presentar los resultados del estudio morfologico, mor-fométrico, microestructural, estratigráfico del hallazgo y proponer algunas hipótesistaxonómicas y biogeograficas derivadas del hallazgo

ESTRATIGRAFA Y FAUNA

El acantilado donde se ubica el yacimiento mide aproximadamente 14-16 m dealtura. El material desprendido y acumulado en la parte inferior dificulta observar conprecision el piso más basal, que, por investigaciones practicadas en lugares próximos(el acantilado de Es CalO d'En Trull y un pozo excavado a 1 Km tierra adentro), sepodrIa atribuir a calizas detrIticas del Tortoniense (Mioceno). Sobre éstas se encuen-tran directamente los materiales cuaternarios, que forman en su mayor parte el acan-tilado visible. Rangheard (1968) menciona que en esta isla, ausente el Plioceno, elCuaternario se asienta directamente sobre el Mioceno. La columna estratigraficacorrespondiente al yacimiento (Fig. 2) ha sido descrita con detalle por Abad et al.(1998), en cuyo trabajo puede encontrarse una recopilación de los antecedentes geo-lOgicos y paleontológicos de Ia isla. Resumimos seguidamente los aspectos principa-les de estructura, litologla, potencias, color y unidades distinguibles en el acantilado.

A) En la base se encuentran niveles de brechas clast supported a matrix suppor-ted, granodecrecientes, constituidas por elementos locales (mares, mares negro yrocas carbonatadas) cuyo tamaño puede superar los 5 cm de diárnetro mayor. Lamatriz es arenosa y de la misma naturaleza del mares (calcarenitas formadas por res-tos de algas, caparazones de diversos organismos marinos, etc.). Suelen estar biencimentadas. La base de esta unidad es erosiva; suele encontrarse tapizando este con-tacto una costra ferruginizada.

B) Insensiblemente, las brechas de la unidad anterior pasan verticalmente a maresde grano medio, bien cimentado, masivo o con estratificaciOn cruzada poco patente.Son observables en esta unidad numerosas rizocreciones que en algün caso alcanzanlos 40 cm. Se hallan dispersos en su interior moldes de helIcidos terrestres y fragmen-tos de concha de moluscos marinos. En la parte superior de una capa de esta unidadlitologica se encuentra el mdo con huevos de tortuga. Como fauna asociada se hanidentificado Trochoidea (Xerocrassa) ebussitana (Hidalgo 1869), Trochoidea (Xero-crassa) caroli (Dorn & Heynemann, 1862), restos troceados de conchas marinas y, apocos centImetros de los huevos, un contramolde de Trochoidea (Xeroccrassa) sp.

Tanto A como B se hallan fuertemente rubificadas.

C) Mares de color crema, de grano medio, integrado por numerosos fragmentosde algas, foraminIferos, y granos de diversa naturaleza, poco o nada cimentados, conuna fuerte porosidad interparticular. Se hace patente en el interior de la unidad estra-tificaciOn cruzada trough, con capitas de orden centimétrico. El contacto con la uni-dad inferior es erosivo, aunque de granometrIa planar. La medida de inclinaciOn de

Page 69: TMGB vol 8 (1999)

los sets indica que la sedimentación fue on-ginada por una coniente de dirección N 800E. No faltan en su interior las nzocreciones,que suelen ser más alargadas que en la uni-dad anterior. En la unidad C superior se hanidentificado Trocho idea (Xerocrassa)ebussitana (Hidalgo 1869), Trochoidea(Xerocrassa) caroli (Dorn & Heynemann,1862) y restos cretosos troceados de molus-cos maninos (Chiamys sp.); en la unidad Cinferior, Trochoidea (Xerocrassa) ebussitana(Hidalgo 1869), Iberellus pityusensis(Bofill & Aguilar-Amat 1924) y Tudorellaferruginea (Lamarck, 1823).

D) A techo de las unidades B y C aumentanlas rizocreciones y finalmente pasan a unacostra carbonática que alcanza un grosor de30 a 40 cm.

Fig. 2. Columna estratigrafica del yacimiento. Color:de arriba abajo del rectánguio y progresivamente, derojo a crema; LitologIa: 1 = brechas, 2 = mares (cal-carenita), 3 = costra carbonatada; Estructuras: Aa =rizocreciones, Bb= estratificación cruzada through,Cc = costra limonItica; PaleontologIa: a= nido conhuevos de tortuga, b= helIcidos, c = fragmentos deconchas marinas.

Fig. 2. Outcrop's log. Colour: from top to bottom therectangle and gradually from red to light brown;Lithology: 1 = Breccias, 2 = "mares" (calcarenites),3 = carbonated crust; Structures: Aa = rizocretions,Bb = through cross-bedding, Cc = limonitic crust;Palaeontology: a= tortoise nest, b = helicids, c =fragments of marine shells.

Page 70: TMGB vol 8 (1999)

Las brechas basales de la unidad A se formaron a partir de la destrucción de lasunidades de anteriores secuencias. Los clastos de mares y la matriz proceden de ladestrucción de la unidad B y C; los carbonatados son restos de costras de la unidadD, rizocreciones y restos removilizados de esta unidad. El mares negro no ha podidoser observado in situ, al golpe de martillo, estos clastos desprenden un fuerte olor féti-do. En la laguna actual del Estany Pudent, de esta isla, se puede observar que las are-nas del fondo están fuertemente cargadas de materia orgánica de color oscuro: tal vezhaya sido éste el origen del mares negro una vez cimentado. El transporte de los clas-tos fue minimo, dada su angulosidad; quizás se debió a la acción de algdn torrente localy de corto curso.

El mares de la unidad B se deberIa a la erosion del mares de la unidad C (apenascimentado) por parte de los mismos agentes que originaron las brechas (paso verticalinsensible de la unidad A a la B). Sobre su parte superior, expuesta a la intemperie, sedesarrolló una vegetación arbustiva y arbórea, cuyas raIces fueron las responsables delas rizocreciones, que favoreció el desarrollo de una pequefla comunidad de helIcidos(aunque no hay que descartar que una parte de ellos hubiesen sido sedimentados jun-tamente con esta unidad). El aumento de las condiciones de aridez facultó la rubifi-cación de estos materiales y la formación de las costras carbonatadas de la unidad D.Cuando la cobertera vegetal desapareció, se produjo la erosion y el desmantelamientototal o parcial de todas las unidades de la secuencia. La destrucción de la coberteravegetal pudo ocurrir, no obstante, por la invasion de dunas representadas por el maresde la unidad C. Su composición casi exclusiva de partIculas de origen marino procedede la removilización por el viento de arenas de playas cercanas. Estas dunas erandetenidas finalmente y la vegetación las terminaba consolidando.

Una tortuga terrestre eligio la superficie de una unidad B para nidificar, pero loshuevos nunca eclosionaron y el nido fue recubierto por una duna de la unidad C.

DATACION DEL YACIMIENTO

La serie descrita no contiene fósiles caracterIsticos que permitan precisar su edad.Por correlación con otros yacimientos de la isla puede atribuirse al Tirreniense (Abadet al.,1998). La presencia de Tudorellaferruginea, especie de extinción reciente en lasPitiusas (Paul & Altaba, 1992), induce a pensar que el yacimiento data de finales delPleistoceno.

Con elfin de precisar la edad del yacimiento donde se hallaba el nido de tortuga,se evaluaron las posibilidades de datar distintos materiales por el método radiométri-co basado en el desequilibrio de la serie de desintegracion del Uranio-238. Se solici-to la datación al Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, CSIC de Barcelona.La técnica requiere una muestra de 20 g de material (cantidad equivalente a la cásca-ra de un huevo) y, por razones obvias, se desestimó su utilización. Al no disponer deningtmn otro depósito sinsedimentario, y con intención de determinar una edad previay posterior a la puesta, se decidió muestrear restos carbonáticos por debajo y por enci-

Page 71: TMGB vol 8 (1999)

Fig. 3. Conjunto desmontado de los ejemplares de huevos fósiles, los segmentos equivalen a I cm.

Fig. 3. Set of dismounted fossil eggs, scales represent I cm.

Page 72: TMGB vol 8 (1999)

ma de la zona donde se encontró el nido (costra de caliche que separa la unidad A dela B subyacente y las rizocreciones que lo recubren). En el procedimiento radioquf-mico se empleó el método por el que la purificación del Uranio del Torio se efectüamediante columnas de intercambio iónico, y se substituyó la deposición del extractoorganometálico por la electrodeposición. De las cinco muestras analizadas, dos fue-ron despreciadas antes de su paso por las columnas de intercambio, dado su alto con-tenido de residuo insoluble. Los resultados de la datación de la muestra inferior(costra de caliche basal) son:

Cantidad de U238 = 0,98 ppmRelación U234/U238 = 1,31Relación Th230IU234 = 0,88 "0,03Relación Th230/Th232> 100.000Edad: 195.036 ± 15.000 aflos

El contenido en Th232 advierte del grado de contaminación en siliciclásticos y,por tanto, de la fiabilidad de los resultados obtenidos. Desafortunadamente, las cifrasarrojadas por la relación Th230/ Th232 (1,05 "0.04 y 36 "2) indican que las mues-tras del nivel superior están contaminadas (muchas de las rizocreciones observadascontienen pequenos granos de la calcarenita de donde se formaron y probablementese contaminaron con material más antiguo) y hubo que rechazarlas. La muestra máspura (interpretable como carente de Th232) corresponde a la costra de caliche lami-nar que se encuentra en la base del depósito que contiene el nido y los huevos, con locual podemos afirmar que la edad del yacimiento es inferior a 195 .036 ± 15.000 años.

DESCRIPCION Y ANALISIS MORFOMETRICO DE LOS HUE VOS

Los huevos presentan un aspecto entero, no eclosionados (Fig. 3). El contenidoaparente de los ejemplares seccionados por la erosiOn es muy parecido al de la matrizenvolvente. El estudio microestructural con microscopio electrónico de barrido(MEB) se ha practicado sobre una muestra de entre 333 y 346 micras de grosor, toma-da de la parte central del huevo n° 1. Asimismo, se fotografiaron las superficies inte-rior y exterior y las secciones radiales (Fig. 4).

En las secciones radiales se puede apreciar la morfologIa testudoide (esferolItica)de las unidades estructurales que conforman la parte inorgánica de la cascara porrepetición yuxtapuesta perimetral. En la superficie de dichas unidades se adviertenfinas ultraestructuras aragonIticas que parten radialmente del nticleo orgánico (noobservable). Estas unidades se encuentran firmemente soldadas entre si y son ligera-mente más largas, en sentido radial, que anchas, lo cual en conjunto se ajusta a la mor-fologIa Spherurigidis sensu Hirsch 1996, descrita para quelonios.

Tal conformación es también caracteristica de las cáscaras de los huevos de que-lonio (Hirsch & Packard, 1987; Hirsch & López-Jurado, 1987; Masse, 1989; Rothe &Klemmer, 1991; Kohring, 1993; Mikhailov, 1997). Macroscópicamente, la textura dela cascara se presenta brillante, no apergaminada, lisa, intuyéndose que fue rIgida ydura. El volumen es subesférico, sin deformaciones notables, ovalado y no cilIndrico.

Page 73: TMGB vol 8 (1999)

Fig. 4. MicrofotografIa con MEB, detalles microestructurales de una sección transversal (a, b, c, d), deIa cara externa (e, f) y de Ia interna (g, h).

Fig. 4. SEM picture, microstructure details of transversal section (a, b, c, d), external surface (e, f) andinternal surface (g, h).

Page 74: TMGB vol 8 (1999)

Todo ello permute atribuirlos a una tortuga terrestre de la familia de los testudInidos(Maluquer, 1919; Harless & Morlock, 1979; Pritchard, 1979).

La forma de los huevos (elipsoide) y el rIgido contacto entre las unidades estruc-turales permiten atribuirlos a la oofamilia Testudoolithidae Hirsch, 1996. En cuanto ala diagnosis genérica, los huevos pueden ser incluidos en el oogénero TestudoolithusHirsch, 1996, aunque con reservas, ya que este género se definió para huevos esféri-cos. Por la misma razón obviamos su atribución especIfica.

Los huevos, por su geometrIa ovoidal, presentan tres ejes principales y perpendi-culares entre si, que nos informan de su longitud y de sus dos anchuras; estos dos ülti-mos ejes son iguales cuando la sección es circular, y ligeramente desiguales cuando lasección es elIptica. Debido al estado de los huevos, ligeramente deformados y agrieta-dos (por lo que la cascara en alguna grieta se cabalga sobre la subyacente), el cálculode su anchura se ha practicado promediando las dos anchuras y efectuando, luego, unamedia de todas ellas. Los ejemplares fracturados o erosionados se reconstruyeron conpasta de modelar, siguiendo la esfericidad hipotética de la superficie, hasta conseguirmodelos aceptables sobre los que se tomaron las medidas correspondientes. Los datosasI obtenidos se han tratado aparte y figuran con un asterisco en Ia Tabla 1. La medi-ción se realizó mediante un calibre, con un error de décima de milImetro.

En la Tabla 1 se presentan las medidas de los huevos obtenidas en mm.El promedio de las anchuras de los huevos arrojó 48,6 mm (N = 3; s = 1,62; rango:

de 49,5 a 47,75 mm), y 48,25 mm (N = 6; s 1,23; rango: de 49,5 a 46,05 mm) si secuentan los resultados sobre los ejemplares restaurados con pasta de moldear.

El promedio de la longitud de los huevos resultó ser de 59,8 mm (N = 3; s = 1,85rango: de 61,7 a 58,0mm), y de 59,1 mm (N = 6; s = 2,39; rango: de 61,7 a 55,4 mm)si se sigue el supuesto anterior.

N° ESTADO LONGITUD ANCHURAMAYOR

ANCHURAMAYOR

ANCHOPROMEDIO OBSERVACIONES

1 entero 59,8 50,5 48,5 49,5 algo aplastado

2 seccionado_______________ 61,5*__________ 52,5__________ 43,0 47,75 subesférico algoaplastado

3 seccionado 61,7 49,3*

__________

42,8

__________

46,05* algo aplastado

4 casi entero______________ 58,0_________ 51,3_________ 45,8_________ 48,55 algo aplastadoy acortado

5seccionadoerosionado alo largo

58,3* 53,1 44,0 48,55* algo aplastadolateralmente

6erosionado másque seccionadoa lo ancho

55 ,4* 50,0* 48,2' 49,1*subesférico,algo más afectadopor el mar

Tabla 1. Dimensiones (en mm) de los diámetros de los huevos fósiles, enteros o parcialmente recons-truidos (*), con observaciones del estado en que se hallaron.

Tabla 1. Dimensions (in mm) of the fossil eggs, whole diametres or partially restaurated (*) with obser-vations about the state in which they were found.

Page 75: TMGB vol 8 (1999)

Horizonte del suelo.

I

Inf*frior

MORFOLOGIA DEL NIDO

Partiendo de las facetas seccionadas de los huevos que daban a la cara exterior delacantilado, se recompuso su disposición en el espacio, deduciéndola por la posiciónde la lasca desprendida que contenIa 2 huevos, para determinar el lugar que ocupabanen la cámara nidal. Se calculó, con precision de medio centImetro, su longitud, anchu-ra y altura. La profundidad del nido, desde las aparentes evidencias de la superficiedel suelo primitivo, se obtuvo con menos precision.

El nido consta de seis huevos que se hallan agrupados, muy próximos entre si, dis-puestos en las tres dirnensiones del espacio, configurando las caracterIsticas habitua-les de la cámara de nidificación de los quelonios (Bellairs & Attridge, 1975; Cheylan,1981; Can, 1983; Harless & Morlock, 1979; Jurgen Obst, 1988; Bruno & Maugeri,1977). En la Figura 5 se muestra la reconstrucción en planta y dos alzados (frontal ylateral). La cámara de nidificaciOn mide 13,5 cm de largo, 14,5 cm de ancho y 11 cmde alto. La profundidad del nido estarIa entre los 25 y 27 cm, atendiendo a la eviden-cia del paleosuelo.

Fig. 5. Piano de ia planta (A), aizado frontal (B) y aizado lateral (C) del nido. Se muestra en lInea discon-tfnua ei contorno teórico de ia cámara nidal; lf= ilnea de fractura de la lasca; N,S,E,W= puntos cardinales.

Fig. 5. Scheme of the plan (A), frontal view (B) and lateral view (C) of de nest. It is showing ondiscontinue line the theoretical outside of the nesting chamber. lf= slab break.iine; N, S, E, W= the fourcardinal points.

Page 76: TMGB vol 8 (1999)

EEa)0>a,

a)(5ExE(5I-

0C

70

65

60

55

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

TAMA1SO DEL QUELONIO

A partir de datos bibliograficos elaboramos una tabla con el tamaño de los huevosy la longitud maxima de los adultos de la mayorIa de las especies de testudInidosactuales (Ernst & Barbour, 1989; Bruno & Maugeri, 1979; Das, 1985; Branch's,1989; Harless & Morlock, 1979). Con esta tabla generamos un grafico de correlaciónentre el tamailo del huevo y la longitud de la tortuga, analoga a la realizada porHarless & Morlock en 1979. Se optó por seleccionar la amplitud maxima de los hue-vos en cada especie, ya que es la dimension más acorde con la obertura cloacal en laovoposición y su correlación con la longitud maxima del caparazOn es más ajustada(r = 0,91 para la anchura, y r = 0,75 para la longitud del huevo, respecto a la longituddel quelonio).

En nuestros cálculos:A max = 25,3915 + 0,3055 x L spL max = 37,7327 + 0,2135 x L spSiendo A má = anchura maxima del huevo; L sp = longitud maxima del capara-

zón de la especie de quelonio; L max = longitud maxima del huevo.

05 15 25 35 45 55 65 75 85 95 105 115 125 135

10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130 140

Longitud maxima de (a tortuga en cm

Fig. 6. Gráfico de la correlación entre la longitud maxima del caparazón en la familia de los TestudInidos(x) y Ia anchura maxima del huevo (y) en cada especie.

Fig. 6. Correlation graphic of the maximum length of carapace (x) and the maximum weigth of the egg(y) in the Testudinids family, for each species.

Page 77: TMGB vol 8 (1999)

De la longitud del caparazón se ha seleccionado la maxima para la especie y nola de la hembra en concreto, conociendo el acusado dimorfismo sexual en cuanto adimensiones (Fig. 6).

Segün la correlación positiva observada entre la amplitud maxima de los huevosy la longitud maxima de los adultos, para la anchura mayor observada, que es de49,5 mm, cabrIa esperar una longitud de como máximo 78,9 cm para la especie.Siguiendo criterios interpretativos de Frazier (1995), ésta alcanzarIa entre 47 y 101 cm.

HIPOTESIS BIOLOGICAS, ECOLOGICAS Y BIOGEOGRAFICAS

Segiin se desprende de los datos sedimentológicos, el nido fue construido en unambiente retrodunar. La elección de este particular biotopo se da también en muchostestudInidos actuales; es el caso de la población de Testudo graeca en el ParqueNacional de Doñana, donde un gran porcentaje de las nidificaciones ocurren en estascondiciones ecológicas (B arbadillo, 1987).

Los testudinos, especialmente las especies grandes, son un grupo altamentetermosensible y pueden ser usados como indicadores paleoambientales (Broin, 1984).Esto permite apoyar que el clima del intergiaciar Tirreniense era cálido y estable.

Se han citado dos especies de testudinos gigantes en el archipiélago; Cheirogaster?gymnesica, procede del Mioceno menorquino (Mercadal & Petrus, 1980; Quintana,1999), pero no se registra posteriormente; por ello cabe suponer que se extingue yno puede ser relacionada con la especie formenterina. Bour (1985), a partir de mate-rial fragmentado, describe un ejemplar semigigante, de unos 52 ± 4 cm, igualmentepleistoceno. Las dimensiones de nuestro ejemplar caen dentro del intervalo estima-do a partir de la correlación entre longitudes de huevos y adultos de especies actua-les, por lo que probablemente se pueden adscribir ambos, el de Bour y el nuestro, aun mismo taxón. Por otro lado, en el pasado reciente Formentera estuvo unida a Ibiza(Colom, 1964), con lo que quedarIa asegurada la continuidad poblacional entreambas islas.

Entre las hipótesis que permiten explicar la insularidad de este taxón, se encuen-tran las siguientes:

l a . Recolonización pleistocena de las formas continentales terciarias semigigantesy gigantes, desde reductos meridionales:

Durante el terciario, en la Europa continental se desarrollan importantes linajes dequelonios gigantes y semigigantes, la mayorIa atribuidos al género Cheirogaster?. Sinembargo, aunque en el Pleistoceno se encuentra una especie en Gibraltar (Adams,1867), en la Peninsula Ibérica y en el resto de Europa dejan de hallarse desde finalesdel Plioceno (Cheirogaster? perpiniana) (Bour, 1985). En la isla de Malta se extin-gue (Cuerda, 1989) durante el Pleistoceno superior Cheirogaster? robustisima(Adams, 1866). Es posible que durante el Neotirreniense, a favor del clima intergla-cial, desde las poblaciones relictas de la peninsula ibérica se iniciara una redispersióncon la colonización del archipiélago balear.

Page 78: TMGB vol 8 (1999)

2a• ColonizaciOn de ejemplares semigigantes desde el Norte de Africa:En el Pleistoceno del forte de Africa, Rosset et al. (1990) han registrado especies

semigigantes de tortugas atribuidas al género Geochelone. Aunque es posible que,como en el caso anterior, se diera una dispersion interglacial con colonización en elconjunto insular, ello parece improbable por no haberse registrado especies pleisto-cenas en zonas norteafricanas mediterráneas, con la posible excepción de Geochelone?punica del Villafranquiense tunecino (Arambourg, 1979).

3a Caso de gigantismo por insularidad de especies continentales menores:SerIa el caso de especies del género Testudo s.l. que desde Europa occidental, o el

Norte de Africa, hubieran colonizado las islas durante el Pleistoceno y experimenta-do un aumento de talla corporal. Este proceso ha podido comprobarse en los casosrecientes o actuales de especies gigantes insulares (Galapagos, Seychelles y Masca-reflas), y en todos ellos se ha producido una tendencia hacia un mismo modelo mor-fologico, dándose asI un sorprendente caso de convergencia adaptativa. Ello se debeprobablemente a la ausencia de predadores isleflos y a las caracterIsticas geomorfolO-gicas de las islas (Bour, 1984). La tortuga de Ibiza también posee caracterIsticas con-vergentes con todas las tortugas gigantes insulares, especialmente con Cylindraspis,la tortuga gigante de las islas Mascareflas (Bour, 1985).

Algunas poblaciones de Testudo graeca, sin ningdn tipo de aislamiento aparente,han experimentado un aumento moderado de talla. Este es el caso de la ilamada Tes-tudo whitei (Highfield, 1990), en el Norte de Africa; aunque en otro grupo reptiliano,y a otra escala, también se han observado fenómenos de gigantismo moderado en laspoblaciones de Podarcispiiyusensis en tiempos holocenos (Cirer, 1981). Se descono-ce con certeza el factor que depara a estos reptiles un ritmo de crecimiento anormal-mente rápido, pero es de suponer que esta tendencia se haya acrecentado por losimperativos ecologicos insulares, con disponibilidad trófica suficiente y ausencia dedepredadores.

Esperamos que con el descubrimiento de nuevos materiales se puedan teller datosmás detallados acerca de las relaciones filogenéticas del taxón pitiuso y los gruposanteriormente citados, como candidatos a su origen.

Se trata de un nido de un TestudInido semigigante, sensu Jiménez Fuentes, delPleistoceno pitiuso, que fue puesto en un ambiente retrodunar tirreniense con posibleslagunas litorales. Los gasteropodos fósiles hallados no determinan piso, por correla-ción con otros yacimientos de la isla, y pueden atribuirse al Tirreniense. Por la data-ción por el método radiométrico sabemos que la edad del nido es inferior a unos200.000 años.

Como hipOtesis, y considerando el hecho de que el depósito que contiene el nidode tortuga está edafizado y preserva arcillas rojizas de descalcificación en el techo, elyacimiento debió formarse entre hace 195.036 aflos y una etapa posterior más hdme-da y cálida, de tipo interglaciar, donde la formación de suelos rojizos es más fácil.

Page 79: TMGB vol 8 (1999)

Como el perIodo intergiaciar posterior a la datación corresponde al estadio isotópico5, parece lógico ubicar la edad del yacimiento entre estos dos perIodos. Atendiendo aello y a las secuencias climáticas recogidas en Berger (1992) y conociendo la termo-sensibilidad de los quelonios y sobretodo de los de mayor tamaño (De Broin, 1984),la edad más probable para la construcción del nido parece haber sido el Eutirrenien-se superior. Por otra parte, ya lo hemos señalado, de la anchura maxima de los hue-vos se desprende que la especie que los depositó alcanzarIa una longitud maxima de78,9 cm. Por lo que se refiere a su posible parentesco con otras especies del Pleisto-ceno pitiuso, podemos afirmar con seguridad que se trata de un mismo taxón.

Agradecemos la ayuda inestimable de Antoni Abad, Miquel Bech, JulioGómez-Alba, Mariona Hernández Marine, Emiliano Jiménez Fuentes, Ramon Julia,Rolf Kohning, Alicia Masriera, Konstantin E. Mikhailov, Guillem X. Pons, EmilyBray, Darla Zelenitsky, y la colaboración de l yon BastIn, Gloria Fame i Puy, Magda-lena Porta Gou. Igualmente damos las gracias por su colaboración al Museu deGeologia de Barcelona, al Museu GeolOgic del Seminari Conciliar de Barcelona y alInstitut de PaleontologIa Miquel Crusafont de Sabadell.

Adams, A. L. 1866. Bones of fossil chelonians from the ossiferous caves and fissuresof Malta. Quart. J. Geol. Soc. London, 22: 594-595.

Abad, A., Ferrer, J.A. i Gàsser, Z.,1998. Sobre alguns trets geolOgics de Formentera.Eivissa. Inst. d'Estudis Eivissencs, (3) 32: 40-50.

Adams, A. L. 1867. On gigantic land-tortoises and a small freshwater species fromthe ossiferous caverns of Malta, together with a list of their fossil fauna; and anote on chelonian remains from the rock-cavities of Gibraltar. Quart. J. Geol.Soc. London, 33: 177-19 1.

Arambourg, C. 1979. Vertébrés vilafranquienes d'Afrique du nord. 179 pp. FondationSinger-Polignac, Paris.

Barbadillo, L. J. 1987. La guia de Incafo de los anfibios y reptiles de la PeninsulaIbérica, Islas Baleares y Canarias. 694 pp. Incafo, Madrid.

Bellairs, A. d'A. & Attridge, J. 1975. Los Reptiles. 261 pp. H. Blume Editores, Madrid

Berger, A. 1992. Le climat de la Terre. Un passé pour quel avenir? 226 pp. De BoeckUniversité, Bruxelles.

Page 80: TMGB vol 8 (1999)

Bour, R. 1984. Les tortues terrestres geantes des lies de l'océan indien occidental:Donnés géographiques, Taxonomiques et Phylogénétiques. Studia GeologicaSalmanticensa, vol. espec. 1: 17-76.

Bour, R. 1985. Una nova Tortuga terrestre del Pleistocè d'Eivissa: la tortuga de laCova de Ca Na Reia. Endins, 10-11: 57-62.

Branch's, B. 1989. Field guide the snakes and other reptiles of Southern Africa. 328pp. New Holland, London.

Broin, F. de.1984. Role des tortues comme indicateurs de climat. Studia GeologicaSalmanticensa, vol. esp. 1: 99-103.

Bruno, S. & Maugeri, S. 1977. Repttili d'Italia, tartarughe-sauri-serpenti. 361 ppGiunti-Martello, Firenze.

Buckman, J. 1860. Fossil reptilian eggs from the Great Oolite from the Great Ooliteof Cirencester. Quart. J. Geol. Soc. London, 16: 107-110.

Can, A. 1983. Handbook of turtles, the turtles of United States, Canada and BajaCalifornia. 542 pp. Comstock Pubi. Ass., Cornell University Pres.

Cheylan, M.1981. Biologie et ecologie de la tortue d'Hermann Testudo hermanniGmelin, 1789. Contribution de l'espèce a la connaissance des climats quaternai-res de la France. Mem. tray. Inst. Montpellier, 13: 404 pp.

Cirer, A.Ma. 1981. La lagartija ibicenca y su cIrculo de razas. 106 pp. Cons. ecol.medi ambient, Consell Insular d'Eivissa i Formentera.

Colom, G. 1964. El medio y la vida en las Baleares. 292 pp. Gráficas Miramar, Palmade Mallorca.

Cuerda, J. 1989. Los tielnpos cuaternarios en Baleares. 310 pp. DirecciOn General deCultura, Palma de Mallorca.

Das, I. 1985. Indian turtles afield guide. 118 pp. World Wildlife Fund-India EasternRegion.

Ems, C. & Barbour, R. 1989. Turtles of the world, 314 pp. Smithsonian Inst. Press,Washington D.C. & London

Filella-Subirà, E., Gàsser-Casanovas, Z., Garcia-Porta, J. y Fener-Fener, J. A. 1996.Sobre el hallazgo en el Pleistoceno de Formentera (Islas Pitiusas, ArchipiélagoBalear) de una puesta fósil de tortuga terrestre. Datos preliminares. Resámenesdel IV Congresso Luso-Espanhol y VIII Congreso español de HerpetologIa, P58:89. Oporto, Portugal

Page 81: TMGB vol 8 (1999)

Frazier, J. 1995. Measurament enor: Taboo in Testudines investigations. Proceedingsin the International Congress of Chelonian Conservation. France-Gonfaron-Tortoise Village-6th to 10th of july 1995. Editions SOPTOM: 14.

Harless, M. & Morlock, H. 1979. Turtles, perspectives and research. 695 pp. J. Wiley& Sons, New York.

Highfield, A.C.1990. New record size for north african Testudo. British Herpeto. Soc.Bull., 31: 34-35.

Hirsch, K. F. 1983. Contemporany and Fossil Chelonian Eggshell. Copeia, 2: 382-397.

Hirsch, K. F. 1994. The fossil record of vertebrate eggs. In: Donovan, S.K. (ed.), ThePaleobiology of trace fossils, 11: 269-296. J. Wiley & Sons, Chichester, England.

Hirsch, K. F. 1996. Parataxonomic classification of fossil Chelonian and gecko eggs.Journal of vertebrate Paleontology, 16 (4): 752-762.

Hirsch, K. F. & López-Jurado L. F. 1987. Pliocene Chelonian fossil eggs from GranCanaria, Canary Islands. Journal of Vertebrate Paleontology, 7 (1): 96-99.

Hirsch, K. F. & Packard, M. J. 1987. Review of fossil eggs and their shell structure.Scann. Microscopy, 1: 383-400.

Hutterer, R. Garcia-Talavera, F. Lopez-MartInez, N & Michaux, J. 1998. New chelo-nian eggs from the Tertiary of Lanzarote and Fuerteventura, and a review of fos-sil tortoises of Canary Islands (Reptilia, Testudinidae). Vieraea, 26 (mayo 1997):139- 161.

Jurgen Obst, F.1988. Turtles, Tortoises and Terrapins. 231 pp. St. Martin's Press,New York.

Kohring, R. 1990a. Upper Jurassic Chelonian eggshell fragments from GuimarotaMine (central Portugal). Journal of Vertebrate Paleontology, 10: 128-130.

Kohring, R. 1990b. Fossile Reptil-Eischalen (Chelonia, Croccodilia, Dinosauria) ausdem unteren Barremium von Galve (Provinz Teruel, Spanien). PalaontologischeZeitschrtft, 64: 329-344.

Kohring, R. 1993. Fossile Schildkröteneier aus dem Miözan von Saint-Gérand-le-Puy(Frankreich). N. Jb. Geol. Paläont. Mh. H., 12: 705-7 12.

López-Jurado, L. F. 1985. Los reptiles fósiles de la isla de Gran Canaria (IslasCanarias). Bonn. zoo1. Beitr., 36: 355-364.

Macau, F. 1958. Contribución al estudio del Mioceno canario. Bol. R. Soc. EspañolaHist. Nat. (Geol.), 56: 477-486.

Page 82: TMGB vol 8 (1999)

Maluquer i Nicolau, J. 1919. Les tortugues de Catalunya. Treb. Mus. Cièn. Nat.Barcelona, 2: 93-159, 8 láms.

Masse, P.J-L. 1989. A chelonian egg from the Vraconian of south east France.Paleographic implications. Geobios, 22 (4): 523-530, 5 fig., 1 p1.

Mercadal, B. & Petrus-Real, J.L. 1980. Nuevo yacimiento de Testudo gymnesicusBate, 1914 en la isla de Menorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 24: 15-21. Palmade Mallorca.

Meyer, H. 1860. Trionyx Eier im Mainzer Becken. Jahrbuch fur Mineralogie undPalaontologie, 1860: 554-555.

Mikhailov, K. E. 1997. Fossil and recent eggshell in anmiotic vertebrates: Fine struc-ture, comparative morphology and classification. Special papers inPalaentology, 56: 80 pp., 21 figs., 15 pis.

Paul, C. R. C. & Altaba, C. R. 1992. Els mo11uscs terrestres fossils de les illesPitiuses. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 35: 141-169.

Pritchard, P.1979. Enciclopaedia of turtles. 895 pp. T.H.F. Publications, Inc. LDT.Neptune.

Quintana, J. 1999. Paleoherpetofauna de Menorca. Full Soc. Cat, Herpetologia, 11:8-10.

Rangheard, Y. 1968. Mapa Geológico de Espana. Hojas 824-849. Sant FranciscoJavier y Cabo BarberIa. Inst. Geo. Mm. Espafla, Madrid.

Rosset, J. P., de Broin, F. Faure, M. Gallet, M., Germ, C., Mouchet, F. 1990. La faunede Tin Ouffadene et Adrar Bous 10, deux gisements archéologiques de1'Holocène ancien au Niger nord-oriental. Geodynamique, 5 (1): 67-89.

Rothe, P. & Kiemmer K. 1991. Fossil eggs of terrestrial tortoises (FamilyTestudinidae) from Pliocene calcarenites of Fuerteventura (Canary Islands,Spain). Senckenbergiana lethea, 71, (3/4), 307-3 17.

Schleich, H. H., Kastle, W. & Groessens-van Dyck, M.-Cl. 1988. PalaogeneEischalenreste von Hainin (Belgien). Palaontologische Zeitschrift, 62 (1/2):133- 146.

Page 83: TMGB vol 8 (1999)

Treb. Mus. Geol. Barcelona, 8: 85-111 (1999)

Análisis estratigráfico del Paleógeno del sinclinal deTragó de Noguera: su importancia en la geologIaregional (Pirineo catalano-aragonés, España)

Juan ULLASTRE* y Alicia MASRIERA**

ABSTRACT

ULLASTRE, J. and MASRIERA, A. Stratigraphic analysis of Paleogene of theTragó de Noguera syncline and its importance in the regional geology (Pyrenees ofCatalonia and Aragón, Spain).

The discovery in the Tragó de Noguera syncline of eleven Charophyte outcropsin succession from Maastrichtian to Oligocene times gives us a deeper insight intothe chronostratigraphic evolution of the Sierras marginales of the central unit of thesouthern Pyrenees. The interference between tectonics and sedimentation is acontinuous process during this long period of time (about 40 m.y.). In fact, thetectonic phases of Maastrichtian, Paleocene and Lower Eocene, to date only knowin the north part of the South-Pyrenean Central Unit, have been found by us in thesouth border. We also show their continuity during the Upper Eocene and Oligo-cene. These evidences are incompatibles with a model of tectonic movements insequence affecting for parts the South-Pyrenean Unit.

Knowledge of the sedimentary relationships between the foreland Ebro basinand the southern border of the Pyrenees from Upper Eocene is considerably improved.We conclude again, that the evaporitic paleogene sedimentation came aboutsimultaneously and indistinctly over the foreland and the border of the South-Pyrenean Central Unit.

Key words: Pyrenees, Spain, Charophytes, Maastrichtian, Paleogene,Paleogeography, Tectonics.

El descubrimiento, en el sinclinal de Tragó de Noguera, de once yacimientos deCarófitas, escalonados entre el Maastrichtiense y el Oligoceno, permite conocermucho mejor la evolución cronoestratigráfica de las Sierras marginales de launidad central del Pirineo meridional.

*Ronda Sant Pere, 50. 08010 Barcelona, España.Museu de Geologia, Parc de la Ciutadella. 08003 Barcelona, Espana.

Page 84: TMGB vol 8 (1999)

La interferencia de la tectónica con la sedimentación es una constante duranteeste largo espacio de tiempo (unos 40 Ma). Efectivamente, las fases tectónicas delMaastrichtiense, Paleoceno y Eoceno inferior, reconocidas hasta ahora solo en laparte N de la unidad sudpirenaica central, las hemos descubierto también en elborde S. Se demuestra además su continuidad en el Eoceno superior y Oligoceno.Estas evidencias son incompatibles con un modelo de movimientos tectónicos ensecuencia afectando por partes la unidad sudpirenaica en cuestión.

El conocimiento de las relaciones sedimentarias entre el antepaIs del Ebro y ciborde meridional del Pirineo, a partir del Eoceno superior, es sensiblemente mejo-rado; ilegando a la conclusion, otra vez, de que la sedimentaciOn evaporItica paleO-gena se produjo simultánea e indistintamente sobre el antepaIs y el borde de la uni-dad sudpirenaica central.

Palabras dave: Pirineos, España, Carófitas, Maastrichtiense, PaleOgeno,PaleogeografIa, Tectónica.

En la unidad sudpirenaica central y en la zona del Pedraforca, al W y al E de laiInea de accidentes del Segre respectivamente, la fase tectónica del Maastrichtiense yla del Paleoceno terminal - Eoceno inferior han sido reconocidas: la primera en elaccidente de BOixois - Coil de Nargo - Pedraforca y la segunda en el accidente delMontsec-Ensija-Catllaràs (bibliografIa in Uliastre y Masriera, 1996). Sin embargo,sus efectos, como veremos, se reconocen también en las Sierras marginales al S dciMontsec, a pesar de estar trastornadas por una importante tectónica ulterior queenmascara completamente las fases tectónicas previas.

Consecuencia de estas fases (Maastrichtiense - Paleoceno - Eoceno inferior) fueIa estructuración de diferentes surcos sedimentarios que condicionaron la deposicióndel Paleogeno. En efecto, el paleoaccidente del Montsec delimitó un surco septen-trional (cuenca de Tremp) y otro meridional (cuenca de Ager), que a su vez estabalimitado al SE por una deformación, al parecer relacionada con ei TrIas de LesAvellanes, que interesaba las sierras de Os de Balaguer, y cuyos efectos tienen susreflejos hacia ci E (sierra de Boada) y hacia el W (sierra de Montderes).

El análisis estratigrafico de una parte del sinclinal de Os deBalaguer y del sinclinalde Trago de Noguera, que aquI exponemos, asI nos io demuestra. En ci flanco N delsinclinal de Os de Balaguer dos importantes depOsitos de brechas y una fuertediscordancia angular nos delatan una deformación tectónica durante ci final delCretácico y en los albores del PaieOgeno. Hasta ahora, ci sinclinai de Trago se consi-deraba como un surco postilerdiense reileno por sedimentos del Oligoceno (MapaGeologico de España, 1:50.000, hoja de Os de Baiaguer n° 327, ia edic. 1960; MapaGeoiôgic de Cataiunya, 1:250.000, ia edic. 1989). Un análisis más detenido nos hamostrado que en Trago de Noguera ai Ilerdiense marino le sigue un Cuiso-Luteciensecontinental; después, una importante discordancia, jalonada por brechas con eiemen-tos triásicos procedentes del SE y dci NW, abre un nuevo cicio sedimentario conti-nental con materiaies detrIticos y evaporIticos (cf. "yesos de Barbastro-Balaguer")que cuimina con una sedimentación fluviolacustre de edad Priaboniense - Oligoceno.

Page 85: TMGB vol 8 (1999)

_0000

0'

0••_

-U

0

-

'D0

0

''C,)00000,00

C)

-

-

-C

)_0_

—S-

0E

0<

00

C,)—

' '-,

00000

c•_S

0 00

p0'

000 C

/)C

)

Th'0

00

EE

0 •

0w'-

0d

o-'

'D0

C)

-2

0

- -•b

;

•0

Page 86: TMGB vol 8 (1999)

Otra vez tendremos ocasión de demostrar, como ya to hicimos (Ullastre yMasriera, 1995), que la sedimentación evaporItica del Paleogeno se produjo simul-tánea e indistintamente sobre el borde meridional de la unidad sudpirenaicacentral y el antepaIs.

CONFIGURACION DE LA CUENCA PALEOGENA CONTINENTAL

El substrato preilercliense

La transgresión del Cretácico superior en las regiones sudpirenaicas que nosocupan (Figs. 1 y 2), avanzó del NW hacia et SE sobre una superficie de erosionvraconiense, recubriendo un substrato de materiales de edades diversas. AsI pues, atN, en el Montsec, et Cenomaniense superior reposa sobre un Urgoaptiense o sobreel Dogger-Malm; más at S, en el anticlinal de Mittà (3 in Fig. 2) el Santoniense des-cansa sobre tas dotomIas det Dogger-Malm; et Santoniense también, en et antictinalde Canettes y en los sinclinales de Trago de Noguera y de Os de Balaguer (5, 6 y 7in Fig. 2), yace sobre un TrIas superior-LIas inferior.

Los depósitos de plataforma marina alcanzaron et Senoniense superior (1) Laregresión subsiguiente, maastrichtiense-paleocena, supuso la instauración de unmedio lacustro-patustre y fluvial previo a ta transgresiOn marina det Ilerdiense.

Las fases tectónicas de finates del Cretácico, probablemente, y det Paleoceno, conseguridad, produjeron la etevación det Montsec (Ullastre et Masriera, 1992; Utlastre,1998) y, como veremos, una cierta deformaciOn al SW de Les Aveltanes (Figs. 1 y 2,accidentes A y B) condicionando asI ta sedimentación del Eoceno inferior.

Veamos a continuación en detalte tas caracterIsticas litologicas y edad del subs-trato preiterdiense en et area estudiada (Fig. 3).

1. Al N de la ilnea Tragó-Tartareu

En el niicleo del anticlinal de Canelles (5 in Fig. 2), fuera del area cartografiada,afloran los niveles cretácicos más bajos. Son arenas y gravas de cuarzo (Csa) segui-das de areniscas y margas con abundante fauna caracterIstica del Santoniense (2)

A continuación una serie catiza (Csb) det Senoniense superior marino precede a tasedimentación continental del Maastrichtiense (Mc), primero catcarea y luego detrIticafina y areniscosa. En el Barranc d'Espinau, al NNW de Tartareu, tos niveles medio ysuperior de este Maastrichtiense contienen las formas de Carófitas siguientes (yaci-miento 1, Fig. 3):

Nivel medio:Septorella brachyceraPeckichara cancellataPlatychara caudataPlatychara turbinataMaedleriella sp. A

Page 87: TMGB vol 8 (1999)

Nivel superior:Septorella ultimaPeckichara sertulataSphaerochara sp. cf. senonensisMaedleriella sp. A

La base del Paleoceno (Dano-Montiense), constituida por margas arcillosas blan-quecinas o grisáceas seguidas de calizas lacustropalustres El (cf "caliza de Valice-bre"; Ullastre y Masriera, 1998), viene definida por la presencia en el yacimiento 3,Fig. 3, (dado a conocer in Masriera y Ullastre, 1990), de las Carófitas siguientes:

Dughiella bacillarisMaedleriella sp. AMicrochara sp. cf. vestitaNitellopsis (Campaniella) helicteres minorPlatychara sp. BSphaerochara gr. eddaEl Paleoceno El-2 (Dano-Montiense - Thanetiense) está representado por margas

abigarradas con Microcodium, margas y calizas lacustres. En los horizontes inmedia-tos superiores a! Microcodium masivo se encuentra, en ocasiones, el GasterópodoVidaliella gerundensis, y en los niveles margosos próximos a las calizas terminalesestá el yacimiento 4, Fig. 3, que nos ha dado la siguiente asociaciOn de Carófitasthanetienses:

Sphaerochara eddaNitellopsis (Campaniella) subpyrenaicaMaedleriella michelina

El paso a las calizas con Alveolinas del Ilerdiense (E3) se hace por medio dedelgados niveles de calizas con Miliólidos.

2. Al S del accidente de la Obaga d'Alberola

Los materiales que afloran al S de este accidente (B in Fig. 2) constituyen el flancoN del sinclinal de Os de Balaguer (7 in Fig. 2). En la base se observa el TrIas superiormargo-yesoso (K) y el LIas inferior calcáreo-dolomItico (Ll). Por encima, la trans-gresión senoniense está marcada por las arenas y gravas de cuarzo Csa (cf "conglo-merados de Adraent"; Ullastre y Masriera, 1996, pp. 218 y 248-249, fig. 2), que sonen general poco visibles a causa de los denubios.

Las capas más bajas del Senoniense marino (Csb) son calizas arenosas bioclásti-cas y calizas arrecifales, que no hemos podido datar con seguridad (3) Solo en ciextremo occidental, al SSW de Montessor, en los niveles inferiores del término Csbhemos encontrado algunas secciones de Idalina y Dicyclina, que podrIan indicar lapresencia del Santoniense. En la Font de la Mora (FM in Fig. 3), por encima de losniveles cuarzosos Csa, se observan unos pocos metros de areniscas calcáreas rojizasy calcarenitas bioclásticas amarillentas seguidas de un nivel con Rudistas.

En las capas calizas más altas del Senoniense marino (Csb), en el Barranc delsBaulons al SSE de la Font de la Mora, hemos encontrado Abrardia catalaunica yDicyclina schlumbergeri (Senoniense inferior); y, en el Congost del rIo de Farfanya,

Page 88: TMGB vol 8 (1999)

Adrahentina iberica y Orbitoides probablemente del Maastrichtiense (Fig. 4, corte Ihis), (4) Entre el Senoniense marino (Csb) y el Maastrichtiense continental (Mc) hayuna discontinuidad sedimentaria, marcada por una brecha intraformacional lacustre.Las facies que vienen a continuación son análogas a las del N de la lInea Tragó-Tartareu.

En el yacimiento de CarOfitas 2, Fig. 3, hemos determinado la siguiente floramaastrichtiense:

Septorella ultimaPeckichara sertulataPorochara malladaeSphaerochara sp. cf. senonensisMaedleriella sp. A

Los niveles superiores del Maastrichtiense continental en el Congost del rio deFarfanya (Fig. 4, corte I) contienen brechas poligénicas, con elementos centimétricosa decimétricos de calizas senonienses principalmente. Ellas son una prueba de ines-tabilidad tectónica en esta parte de las Sierras marginales.

La serie paleocena de calizas El y de margas y calizas El-2, que en posicióninvertida se superponen al término anterior, acaba asimismo con una brecha; sucemento es ferruginoso y sus elementos, centimétricos, proceden del Senoniensemarino y continental y más raramente del LIas y del TrIas terminal. Los i.iiltimos hori-zontes de esta brecha contienen Alveolinas del Ilerdiense inferior (biozona de Alveolinacucumiformis, Hottiger, 1960; = SBZ 5 con A. avellana avellana de Serra-Kiel et al.1998). Con ello podemos decir que la fase tectónica del final del Cretácico tuvo,también aqui, su replica en el paso del Paleoceno al Eoceno inferior.

El Ilerdiense marino

El mar ilerdiense penetrO por el W del surco del S del Montsec, rodeando lo quedebia ser la "intumescencia" diapirica de Les Avellanes iniciada con las pulsacionestectónicas del Maastrichtiense - Paleoceno.

No obstante, los movimientos tectónicos que desde el Paleoceno hasta el Cuiso-Luteciense afectaron el frente del Montsec (Ullastre et Masriera, 1992; Ullastre,1998) probablemente también deformaron, más o menos, ci substrato meridional,dando lugar a que los depósitos del Ilerdiense marino aparezcan con espesores sensi-blemente variables. Asi, en el flanco N del sinclinal de Ager (2 in Fig. 2), como yaquedó demostrado en los trabajos antes citados, la potencia se reduce hasta su desa-pariciOn, mientras que al S alcanza centenares de metros; en Finestres, al W del sin-clinal de Blancafort (4 in Fig.2), el Ilerdiense marino aparece mucho más reducido,llegando a depositarse también, sin embargo, la biozona de Alveolina trempina,dltima del Ilerdiense; en Tragó de Noguera, en el extremo occidental de su sinclinal(6 in Fig. 2), ci Ilerdiense, completo igualmente, aumenta considerablemente depotencia; por fin, en el flanco N del sinclinal de Os de Balaguer (7 in Fig. 2) ci 11cr-diense muestra una discordancia progresiva y una brutal discordancia angular entre elIlerdiense y el Senoniense (Fig. 4, corte I bis), prueba de que la deformación del subs-trato producida durante ci Maastrichiense-Paleoceno prosiguió y afectó las areas sud-pirenaicas al S del gran accidente del Montsec.

Page 89: TMGB vol 8 (1999)

Fig. 2. Esquema estructural de la cobertera mesozoico-cenozoica sudpirenaica catalano-aragonesa entrela sierra del Montsec al N y el sinclinal de Os de Balaguer al S, con el "diapiro" triásico de Estopanyàal W y el de Les Avellanes al E.1, Anticlinal de Tolva-Montsec. 2, Sinclinal de Ager. 3, Anticlinal de Millà. 4, Sinclinal de Blancafort.5, Anticlinal de Canelles. 6, Sinclinal de Trago de Noguera. 7, Sinclinal de Os de Balaguer.A, Paleoaccidente del Montsec: de edad funcional ?Maastrichtiense-Paleoceno-Eoceno inferior; el saltoen direcciOn occidental y el cabalgamiento oriental son el resultado de la fase tectOnica sudpirenaica delEoceno superior-Oligoceno.B, Accidente de la Obaga d'Alberola: su extremo oriental es un paleoaccidente de edad funcionalMaastrichtiense-Paleoceno-Eoceno inferior; el cabalganiiento hacia el N es posterior al Oligoceno.El TrIas de Estopanyà y de Les Avellanes perforó diapIricamente Ia cobertera en el Eoceno superior(?Bartoniense).

Fig. 2. Structural sketch of the mesozoic - cenozoic southpyrenean cover between the Montsec range (tothe N) and the Os de Balaguer syncline (to the S), with the triassic diapirs of Estopanyà (to the W) andLes Avellanes (to the E).

Page 90: TMGB vol 8 (1999)

1. En Tragó de Noguera

El Ilerdiense marino (E3) en Trago alcanza una potencia aproximada de 400 m decalizas con Alveolinas, más o menos arcillosas hacia lo alto.

A unos 370 m al SSE del pueblo el paso del término E3 al E4-5 (Fig. 3) corn-prende los materiales siguientes:

- Muro: calizas margosas con Alveolinas- 1-2 m de margas grises.- 0,5 m de calizas bioclásticas arcillosas con Alveolina trempina, A. ilerdensis,

Orbitolites, MiliOlidos, etc.- 10-12 m de margas grises con yeso.- 1,5 m de calizas nodulosas con Miliólidos.- 2-3 m de margas grises con Ostreas.- Techo: areniscas grises y ocres de la base cartográfica del E4-5.Luego, los materiales que preceden a! Cuiso-Luteciense continental (E4-5) perte-

necen a la biozona de Alveolina trempina del Ilerdiense superior (= SBZ 9 de Serra-Kiel et al., 1998), tal como se indica en la Fig. 5.

2. En el Congost

En el liamado Congost del rio de Farfanya, entre Os de Balaguer y Tartareu, elIlerdiense marino (E3) se presenta dispuesto en abanico (discordancia progresiva).

Las capas basales, verticales o ligerarnente invertidas buzando a! NE (Fig. 4, corte I),con alguna pasada de brechas, contienen:

Alveolina dolioliformis, A. cucumiformis, (= SBZ 5 con A. avellana avellana deSerra-Kiel et al., 1998), lo que indica el Ilerdiense inferior 1.

Las capas rnás altas, buzando al SW, fosilizadas por conglornerados discordantesde edad incierta (Fig. 3), contienen: Alveolina subpyrenaica, A. aragonensis, especiesde la biozona de Alveolina moussoulensis de la parte inferior del Ilerdiense rnedio(= SBZ 7 de Serra-Kiel et al., 1998).

En la cumbre de la margen izquierda del Congost puede verse que el Ilerdienseinferior 2 con Alveolina elipsoidalis, A. pasticillata, A. laxa, (= SBZ 6 de Serra-Kielet al., 1998), liego a depositarse en discordancia angular de casi 90° sobre las calizasdel Senoniense superior (Csb), (Fig. 4, corte I his). La base del Ilerdiense discordan-te está formada por una brecha con elernentos de Cretácico, LIas y Trias que rellenaoquedades de las capas senonienses; sigue un horizonte areniscoso y las calizas conAlveolinas que contienen elernentos de esa brecha.

PALEOGENO CONTINENTAL

El Cuiso-Luteciense de Tragó

Al S del accidente del Montsec, en el sinclinal de Ager (Figs. 1 y 2), por encirnadel Ilerdiense superior marino vienen depOsitos fluviales y de lianura de inundación,

Page 91: TMGB vol 8 (1999)

margosos, arenosos y conglomeráticos atribuidos al Cuiso-Luteciense inferior (distri-bución cartografica in Ullastre, 1998).

Más al S, en el extremo occidental del sinclinal de Blancafort (4 in Fig. 2), juntoal pueblo de Finestres, se han conservado, por encima del Ilerdiense superior, unossedimentos detrIticos continentales de aspecto muy similar a los que se observan enidéntica situación estratigrafica en el barranco de Fet al W del sinclinal de Ager.

En una posición aün más meridional, en el fondo del sinclinal de TragO de Noguera(Figs, 2 y 3), unos depósitos postilerdienses, fluviomarinos primero y lacustresdespués, pertenecen también a! Cuiso-Luteciense en cuestión. Estos depósitos, hastaahora erróneamente atribuidos al Oligoceno, nos han dado una caracterIstica flora deCarófitas que prueba su edad.

En las inmediaciones del pueblo de Trago se pasa de modo normal y transicionaldel Ilerdiense superior (E3) al Cuiso-Luteciense continental (E4-5); sin embargo, haciael E la relaciOn entre ambos términos no es posible precisarla a causa de los derrubios,aunque un diminuto afloramiento de E3 y de E4-5, que aparece en nuestra cartograflarodeado de derrubios (Fig. 3), hace sospechar que existe discordancia angular entreellos; ésto fundándonos en las facies que se yuxtaponen en este diminuto isleo.

Al W del rio Noguera Ribagorcana solo afloran los niveles inferiores del término E4-5.En consecuencia, la ünica sucesiOn completa del Cuiso-Luteciense (E4-5) es la mdi-

cada en el corte ifi de la Fig. 4 y cuya explicaciOn detallada (Fig. 5) es la siguiente:- Muro: calizas con Alveolina trempina y margas con Ostreas, (Ilerdiense superior).- 26 m que comprenden un banco de areniscas con limos grisesy ocres (unos 2 m),

y limos arenosos del mismo color (unos 24 m); (five! 1).- 40 m de areniscas grises con estratificación cruzada, pasadas de conglomerado con

elementos de cuarzo, caliza y "galets mous" (cantos blandos de arcilla); (nivel 2).- 33 m de limos arcillosos ocres y grises con restos de Ostreas y Ostrácodos lisos;

(base del nivel 3).- 1,5 m de caliza y margo-caliza lacustre con escasos Nitellopsis (Tectochara)

thaleri y restos de Gasterópodos.- 6 m de margas grises con yeso.- 8 m de areniscas con estratificación cruzada y restos de Ostreas.- 7 m de margas arenosas.- 1,5 m de caliza margosa nodulosa.- 13 m de margas ocres y grises.- 9 m de areniscas grises que terminan con un horizonte de 1-2 m de limolitas

rojas; (techo del nivel 3).- 35 m de margas grises y ocres con yeso en los iiltimos metros;(nivel 4). En su

base se halla el yacimiento de Carófitas 5, con: Nitellopsis (Tectochara) thaleri(abundante solo en un pequeno horizonte a pocos decImetros por encima de laslimolitas rojas), Ostrácodos (muy abundantes), restos de Gasterópodos y deVertebrados.

- 4 m de brecha calcárea lacustre intraformacional; (nivel 5).- 21 m de margas grises y ocres manchadas de rojo con yeso rellenando fisuras;

(nivel 6).- 93 m de margas blanquecinas, ocasionalmente grises o rojizas, alternando con

capas decimétricas a métricas de calizas lacustres; (nivel 7). Cerca de Ia base tene-mos el yacimiento de CarOfitas 6, con: Maedleriellafuniculosa, Harrisichara sp.,

Page 92: TMGB vol 8 (1999)

una forma de girogonito indeterrmnado y Ostrácodos. Hacia la mitad de estetramo se encuentra la misma flora, aunque en menor abundancia; excepcional -mente aparece N. (T) thaleri. En la base de las calizas superiores, el yacimientode Carófitas 7 contiene: Maedleriella intermedia, Harrisichara sp. y Ostrácodos.

- Techo: superficie de erosion fosilizada por limos, areniscas y conglomeradospoligénicos rojizos de la base del término E6-7.

Por su litologIa y los restos fósiles, los primeros 145 m de esta serie se deposita-ron en un medio fluviomarino con un eventual episodio lacustre (horizonte con N. (T)thaleri del nive) 3); los 153 m restantes tienen un carácter netamente lacustre.

La flora de Carófitas descubierta nos indica su pertenencia al Cuiso-Luteciense;superbiozona de Nitellopsis (Tectochara) thaleri - biozona de Maedleriella emberge-ri-Raslcyella peckii (Riveline et al., 1996) (5), No obstante, el lImite entre Ilerdiense yCuisiense es impreciso, pues, aunque las Alveolinas 1108 dicen que el muro de la seriees del Ilerdiense superior, las primeras Carófitas cuisienses se encuentran a 100 m porencima. El lImite cartografico entre los términos E3 (netamente marino) y el E4-5(fluviomarino y lacustre) es, por tanto, convencional. En cuanto a los Ultimos nivelescon M.intermedia podrIan ser de la base del Bartoniense.

El Eoceno superior

1. Deformacion tectónica y sedimentación detritica

Hemos visto cómo los movimientos tectónicos del Eoceno inferior afectaron lasSierras marginales sudpirenaicas; coincidiendo con ellos se produjo una retirada delmar cuiso-luteciense hacia el W y el S. De tal modo, entre el Montsec y el accidentede la Obaga d'Alberola (Fig. 2) se acumulaban sedimentos continentales o se esta-blecIan areas exentas de sedimentación, mientras que en las direcciones seflaladashabIa sedimentación marina.

Sabemos, también, por nuestros estudios anteriores (Ullastre et al., 1990; Ullastrey Masriera, 1996), que la "panunidad" formada por la unidad sudpirenaica central—zona tectónica del Pedraforca— serie del CadI fue desorganizada con las traslacionesNW-SE intralutecienses y ulteriores.

Dc esto se sigue que la "intumescencia" diapIrica de Les Avellanes por un lado yla de Estopanyà por otro (Fig. 2) debieron acentuarse hasta el punto de aflorar sunticleo triásico, de lo cual veremos las pruebas.

Ya en el Eoceno superior (probablemente), la consiguiente reactivación de la ero-sión dio por resultado los depósitos de conglomerados discordantes de la base deltérmino E6-7 (Fig. 4). Su naturaleza es variable como también la edad de su yacente(Fig. 3). En efecto, al E reposan sobre el TrIas superior con ofitas, convertidos en unabrecha de roca volcánica con matiz arenoso-arcillosa pardo-rojiza; por le NE, enTartareu, los conglomerados calizos fosilizan la cobertera mesozoico-cenozoica delTrIas de Les Avellanes; por el N se aplican en débil discordancia angular sobre lascalizas del Ilerdiense, que al W inmediato de Alberola pertenecen a la biozona deAlveolina corbarica con la presencia de Nummulites atacicus; y luego, junto al rioNoguera Ribagorcana, sobre las calizas lutecienses; por ültimo, en el flanco S del

Page 93: TMGB vol 8 (1999)

sinclinal de Trago, aguas abajo del rio, sobre el Ilerdiense otra vez. En cada caso lanaturaleza de los cantos se acomoda a la de su substrato, suponiéndoles un origeninmediato; aunque, en los afloramientos occidentales, a los elementos de procedenciamuy cercana se unen los elementos triásicos (cantos de ofitas y cuarzos bipiramidadosen la fracción arenosa), que estimamos originarios del manchón triásico de Estopanyà.

Tras el aluvionamiento inicial, la sedimentación eocena en el sinclinal de Tragódeviene arenosa y limosa de tonos grisáceos y pardo-rojizos, cargándose progresiva-mente de sulfatos en su mitad oriental; todo parece indicar que el surco sedimentariode Trago tenia los caracteres de una "playa" endorreica.

Ningi.ln yacimiento de Carófitas ha sido encontrado en esta parte de la serie; a! Ede Les Belles (LB in Fig. 3) hemos levigado alguna muestra en la que aparecen Ostrá-codos que no han sido estudiados. De conformidad con eso nada podemos decir sobreel lapso de tiempo que medió entre la deposición de las tiltimas calizas lacustres delLuteciense y los primeros materiales detriticos del complejo E6-7 de nuestra carto-grafla. Habrá que ir a casi 400 m más arriba en la serie para encontrar los primerosfósiles, caracteristicos del lImite Priaboniense - Stampiense como veremos.

2. Las evaporitas de Tartareu - Alberola

La colmatación primera del surco sedimentario de TragO trajo consigo la instau-ración de una "sebkha" salina en su mitad oriental; ello se infiere de la distribución ynaturaleza de los depósitos de yeso que se observan desde Tartareu al E, donde alcan-zan su mayor potencia, (40-50 m), hasta cerca de Alberola al W donde desaparecen,(E6-7 y in Fig. 3).

El flanco S del sinclinal de Trago, por el hecho de estar parcialmente cabalgadopor el accidente de la Obaga d'Alberola, tan solo es visible en sus dos extremos. Porel W está cubierto por los sedimentos oligocenos (01-2), (Fig. 4, corte III); por el E,aunque comprimidas y reducidas de potencia, las capas paleogenas se presentanverticales y un diminuto afloramiento revela la presencia en este flanco de los yesos(y) del término E6-7, (Fig. 4, corte II).

Los yesos son blancos, sacaroideos; se manifiestan en bancos decimétricos alter-nando con capitas de arcillas y limos amarillentos, rojizos y verdosos; paralelamentea la estratificación se observan vetas centimétricas de yeso fibroso.

El techo de las evaporitas lo constituye una formación aluvial de limolitas arenosas conabundantes figuras sedimentarias (hiporrelieves), laminaciOn convoluta, "ripples", etc.

3. Los materiales detrIticos del Priaboniense

Entre Tartareu y Alberola las limonitas y limos del techo de las evaporitas tienenuna potencia de algunos centenares de metros (cerca de 400). Su color es beige máso menos rojizo. En su parte superior pasan a formar areniscas, en las cuales se inter-calan dos hiladas centimétricas de calizas grises lacustres que afloran bien hacia el E.

Por encima aparece una intercalación de limos amarillentos (Fig.3, yacimiento deCarófitas 9) con abundantes girogonitos de Lychnothamnus ion gus.

Page 94: TMGB vol 8 (1999)

Antes de liegar a los conglomerados con elementos paleozoicos de la base deltérmino 01-2, se encuentran margas arcillosas grises (Fig. 3, yacimiento 8) con lasCarófitas siguientes:

Rhabdochara raibocarpaNitellopsis (Tectochara) gr. merianiiLas especies de los yacimientos 8 y 9 pertenecen a la superbiozona de Harrisi-

chara tuberculata del Priaboniense terrninal-Stampiense basal (Feist et al., 1994;Riveline et al., 1996).

Al E de Alberola, los yesos, que dividen en dos tramos el término E6-7, desapa-recen. Por encima de los conglomerados inferiores discordantes, la serie atribuida alEoceno superior consta de una monótona sucesión de limos arenosos y areniscasrojizos, que se vuelven grises en la parte superior antes de los conglomerados conelementos paleozoicos 01-2 (Fig. 3).

4. Correlación hacia el Wy el E

En la depresión de Baldellou y en Peralta de la Sal (Figs. 1 y 2) se encuentra. laprolongacion occidental de los materiales del Eoceno superior (E6-7) cuyo análisishemos expuesto.

Al S de Baldellou, siguiendo el antiguo camino de Lleida, podemos ver: forma-ción conglomeratica discordante sobre el Cretácico superior marino; capas de margascon yesos; serie de margas y limolitas coronadas por hiladas centimétricas de calizaslacustres. Una intercalación margosa dentro de esas calizas nos ha proporciorado:

Harrisichara tube rculataGirogona caelataChara sp. IIEsta flora seflala el lImite Priaboniense-Oligoceno (cf yacimientos 8 y 9 del

sinclinal de Tragó).Más hacia el W, en Peralta de la Sal, las capas superiores de la "formación

Salinar" (Senz y Zamorano, 1992) contienen Lychnothamnus longus del Priabonien-se superior-Stampiense inferior. Si tratamos de correlacionar el término E6-7 delsinclinal de Trago con los materiales paleogenos que fosilizan el frente sudpirenaicoentre Camarasa y Artesa de Segre (Ullastre y Masriera, 1995),veremos que en Tragólas Carófitas del lImite Eoceno-Oligoceno están a varios centenares de metros porencima de una discordancia postluteciense, mientras que en Camarasa - Artesa. seencuentran a pocos metros por encima de una superficie de discordancia entre elMesozoico-Cenozoico sudpirenaico y el Priaboniense del antepais.

Despréndese de lo que antecede, que una buena parte de la serie E6-7 de Tragó esanterior a la deposición de los materiales (Cgl in Ullastre y Masriera, 1995) que fosi-lizan el frente sudpirenaico; que esta serie de Trago puede considerarse un equiva-lente . en el tiempo de la "formación Salinar", que a su vez es un cambio lateral defacies de los yesos del anticlinal de Barbastro - Balaguer. En suma, a nuestro modode ver, las fades proximales de los mencionados yesos se encuentran representadosen la serie E6-7 del sinclinal de Tragó y por lo tanto no pueden estar debajo de la uni-dad sudpirenaica central, extendiéndose hacia el N hasta la lmnea del Montsec, comolo estiman Senz y Zamorano (1992) en su Fig. 7, corte 1.

Page 95: TMGB vol 8 (1999)

Al S de Tartareu, algunas decenas de metros de areniscas y conglomerados grises conelementos paleozoicos, constituyen la base cartografica del término 01-2 (Figs. 3 y 4,corte II). Por encima, en un pequeflo cerro testigo, se observan margo-calizas arenosas gri-ses y beiges con una hilada de calizas con nódulos de silex. Contienen abundantes Gaste-rópodos de agua dulce, Ostrácodos, otolitos y dientes de Peces, restos óseos y Carófitas.

Unas muestras de limos arcillosos tomadas inmediatamente debajo y encima delhorizonte con accidentes silIceos (Fig. 3, yacimiento 10), nos ha proporcionado:

Chara microceraSphaerochara sp. cf. hirmeri (6)

Chara tornataRhabdochara sp.Esta flora de Carófitas corresponde a la biozona de Chara microcera (Riveline et

al., 1996) del Stampiense terminal-base del Chattiense.En Peraltilla (antepaIs del Ebro), el techo de los yesos de Barbastro son margas y

calizas que alternan en un espesor de 30-40 m. AllI, como en Tartareu, también apareceun horizonte de calizas con nódulos de sIlex; en los niveles margosos hemos encontrado:

Chara microceraChara tornataLa correspondencia litologica y cronoestratigrafica entre ambas localidades nos

parece evidente.Al S del antiguo pueblo de Tragó, los conglomerados con elementos paleozoicos

(01-2) suceden a las areniscas del final del término E6-7. El análisis cartográfico muestraque entre ambas formaciones existe discordancia (Figs. 3 y 4, corte II). En la Teuleria (TEin Fig. 3) aparecen limos arcillosos marrones con pequefiIsimas pasadas grises (Fig. 3,yacimiento de Carófitas 11) en las cuales se encuentra Sphaerochara sp. cf. ulmensis (6),(7)Es probable que sea del Chattiense superior (biozona de Chara notata, Riveline et al.,1996). La indicada discordancia de la base del término 01-2 serfa de edad intraoligocena.

CONSIDERACIONES PALEOGEOGRAFICAS Y TECTONICAS

Hemos visto que las fases tectónicas del Maastrichtiense y del Paleoceno condi-cionaron la sedimentación del Ilerdiense marino tanto al N como al S del Montsec,liegando éste a depositarse, en la zona estudiada, en fuerte discordancia angular sobrela cobertera cretácica del TrIas de LesAvellanes.

La regresiOn del mar del Eoceno inferior supuso la sedimentación fluviomarina ylacustre del Cuiso-Luteciense, en diferentes sectores al S del Montsec; entre ellos elsinclinal de Trago de Noguera, donde no se habla identificado con anterioridad. Lainfluencia de una deformación tectónica continuada en la configuracion de estaspequefias cuencas es casi segura.

El Eoceno superior continental se depositó sobre un substrato deformado y ero-sionado. El carácter endorreico del surco sedimentario de Tragó es patente en estadpoca. En el tránsito del Priaboniense al Oligoceno tiene lugar un aluvionamiento flu-violacustre que alcanzó su maximum con los depósitos datados del Oligoceno.

Page 96: TMGB vol 8 (1999)

Fig. 3. Esbozo geológico detallado del sinclinal de Tragó de Noguera en las Sierras marginales sudpire-naicas (Lleida-Huesca), trazado sobre fotos aéreas no restituidas.K, TrIas superior margo-yesoso con ofitas. Li, TrIas terminal - LIas inferior calcáreo-dolomItico.Cs, Senoniense: a) arenas y gravas de cuarzo blanquecinas o rubefactadas cf "conglomerados deAdraent"; b) calizas biociásticas marinas. Mc, Maastrichtiense continental: calizas lacustres, margas ver-sicolores y areniscas; localmente brechas terminales. EI-2, Paleoceno continental: 1, Dano-Montiense,cf "caliza de Vailcebre" lacustro-palustre; 1-2, Dano-Montiense—Thanetiense, margas abigarradas conMicrocodium, margas y calizas lacustres, localmente con brechas terminales. E3, Ilerdiense marino:cah-zas con Alveolinas yb Nummulites. E4-5, Cuiso-Luteciense continental: areniscas y limos arenososocres o grises, alternancia de calizas lacustres y margas grises o blanquecinas. E6-7, Eoceno superiorcontinental: conglomerados basales y limos arenosos rojizos o grisáceos; yesos (y), limos rojizos u ocrescon alguna hilada hacia el techo de areniscas, margas grises y calizas lacustres en ci tercio oriental delsinclinal. 01-2, Oligoceno continental: conglomerados con elementos paleozoicos cf "formacionesPeraltilla y Sariflena" con paso lateral a limos arcillosos marrones en el extremo occidental (Ia Teuleria);margas grises y calizas lacustres en el extremo oriental. Q, Derrubios de pendiente.a) Vidaliella gerundensis. b) Restos óseos (?Dinosaurios). c) Carófitas (yacimientos numerados del 1 al11 y explicados en el texto).I, II, III, Cortes geologicos in Fig. 4.Topónimos abreviados: AV, Alberola Vella; LB, Les Belles; CB,Coll de la Bassa; SS, Sant Salvador; FH,Font de l'Horta; TE, Teuleria; SV, Santa Maria de Vallverd; FM, Font de la Mora; CJ, Cova Joan d'Os.

Fig. 3. Detailed geological sketch of the Tragó de Noguera syncline (Sierras marginales, Lleida - Huesca).I, II, III, Geological cross-sections in Fig. 4.

Page 97: TMGB vol 8 (1999)
Page 98: TMGB vol 8 (1999)

Resulta que, en el area estudiada como en el resto de la unidad sudpirenaica cen-tral, la interferencia de la tectónica con la sedimentación se produce apenas sin inte-nupción desde finales del Cretácico hasta el NeOgeno y se descubre en toda laextension de dicha unidad. Nada tan alej ado de la realidad como un modelo de fasesparoxismales con prolongadas interrupciones; como el de los desplazamientos tan-genciales en secuencia de bloque inferior, que afectan por partes a la unidad en cues-tión. Los efectos de un movimiento lento y casi continuo en el espacio y en el tiempose notan con mayor o menor intensidad en toda la unidad sudpirenaica central.

En este contexto, la hipótesis de un despegue a nivel del TrIas con amortigua-miento "frontal" afectado por accidentes "coulissants" NW-SE, parece la más plausi-ble para una buena parte de dicha umdad; solamente en la lInea de accidentes delSegre y en la zona del Pedraforca, por la acumulación de fuerzas contrapuestas(Ullastre y Masriera, 1996), se producen fenómenos de manifiesta espectacularidad:cabalgamientos en secuencia de bloque superior, desplazamientos en dirección, doblevergencia, retrocabalgamientos, discordancias progresivas brutales en los sedimentoscontinentales del Paleógeno...

Para poner término, diremos que el presente trabajo constituye un eslabón másafladido a nuestra concatenada y larga argumentación durante años acumulada con elintento de modificar los modelos que no integran todos los hechos de observación.

LAS ESPECIES DE CAROFITAS CITADAS: REFERENCIAS

A fin de evitar repeticiones, para las formas del Maastrichtiense y del Paleocenohemos eliminado las referencias complementarias y en el apartado de bibliografIatampoco figuran los trabajos en los que se hizo la descripción original. El lector inte-resado encontrará todo ello en los trabajos de Masriera y Ullastre (1990) y Ullastre yMasriera (1998).

Maastrichtiense:Porochara malladae (Bataller) Feist, 1983Septorella brachycera Grambast, 1962. (8)

Septorella ultima Grambast, 1971. (8))Maedleriella sp. A Feist, 1983. Maastrichtiense superior, Dano-Montiense,?ThanetiensePeckichara cancellata Grambast, 1971Peckichara sertulata Grambast, 1971Platychara caudata Grambast, 1971Platychara turbinata Grambast et Gutiérrez, 1977Sphaerochara senonensis Feist, 1983. Feist et Freytet (1983). Campaniense,Maastrichtiense.

Paleoceno:Maedleriella michelina Märsche, 1969Dughiella bacillaris Feist-Castel, 1975

Page 99: TMGB vol 8 (1999)

Microchara vestita Caste!, 1969Platychara sp. B Feist, 1983Nitellopsis (Campaniella) helicteres (Brogniart) Grambast et Soulié-Märsche, 1972ssp. minor Grambast-Fessard, 1980Nitellopsis (Campaniella) subpyrenaica Massieux, 1977Sphaerochara gr. edda auctt.

Cuiso-Luteciense:Maedleriella intermedia Soulié-Märsche, 1974. MartIn-Closas (1991). ?Lute-ciense, Bartoniense inferior.Maedleriella funiculosa Feist-Castel, 1970. MartIn-Closas (1991).Nitellopsis (Tectochara) thaleri (Castel et Grambast) Granibast et Soulié-Märsche,1972. Feist-Castel (1970), (1972), (1975), Soulié-Märsche (1974), Anadón etFeist (1981).

Eoceno superior:Chara sp. II Choi, 1989. Feist et al. (1994). Eoceno terminal, base del Oligoceno.Lychnothamnus longus Choi, 1989. Feist et al. (1994). Eoceno terminal, base delOligoceno.Rhabdochara raibocarpa Feist-Castel, 1977a. Choi (1989), Feist et al. (1994).Eoceno terminal, base del Oligoceno.Harrisichara tuberculata (Lye!!) Grambast, 1957. Feist-Castel (1977b), Riveline(1986), Choi (1989), Feist et al. (1994). Priaboniense, base de! Stampiense.Girogona caelata (Reid et Groves) Grambast, 1956. Feist-Caste! (1977a), Gram-bast et Grambast-Fessard (1981), Choi (1989), Feist et al. (1994). Priaboniense,base del Stampiense.Nitellopsis (Tectochara) gr. merianii Berger, 1986. Grambast (1972), Riveline(1986), Choi (1989), Berger (1997). Eoceno terminal, Oligoceno, Neogeno.

Oligoceno:Chara microcera Grambast et Paul, 1965. Caste! (1967), Riveline (1986), Choi(1989), Feist et al. (1994). Stampiense terminal, Neogeno.Chara tornata (Horn af Rantzien) Riveline, 1986. Horn af Rantzien (1959), Feist-Castel (1977b). Eoceno superior, Oligoceno.Sphaerochara hirmeri (Rasky) Mädler, emend. Horn af Rantzien et Grambast,1962. Horn af Rantzien (1959), Grambast et Paul (1965), Riveline (1986), Berger(1986). Eoceno terminal, OligocenoSphaerochara ulmensis (Straub) Grambast, 1962. Horn af Rantzien (1959), Feist-Caste! (1977a), Feist et al. (1994). Chattiense, ?Neógeno.

Page 100: TMGB vol 8 (1999)
Page 101: TMGB vol 8 (1999)

ia Con la flora hallada en el Paleógeno del sinclinal de Trago de Noguera pode-mos decir que, por vez primera en la vertiente S de los Pirineos, se descubre un parajesingular donde once yacimientos de Carófitas, escalonados entre el Maastrichtiensey el Oligoceno, permiten seguir la evolución cronoestratigráfica del borde de lasunidades sudpirenaicas.

2a Las deformaciones tectónicas del Maastrichtiense, Paleoceno, Eoceno inferior,evidenciadas en el sector estudiado, determinan la sedimentación continental sub-siguiente.

3 En el relleno paleógeno continental del sinclinal de Trago se pueden distinguirtres secuencias deposicionales:

a) la del complejo fluviomarino y lacustre del Cuiso-Luteciense (E5-6);b) la serie continental fluviolacustre y evaporItica del Eoceno superior-base del

Oligoceno (E6-7);c) los depósitos fluviales con brevisimos episodios lacustres del Oligoceno

medio-superior (01-2).Discordancias angulares y erosivas ligadas a la deformación tectónica constituyen

los lImites de estos episodios sedimentarios.4a Si existe una cierta continuidad sedimentaria desde el Cretácico hasta el

Oligoceno, como acabamos de ver, y si la dataciOn y correlación de los depósitos delEoceno superior del sinclinal de Trago con algunos sectores de la depresión del Ebro,nos permiten estimar que en ellos están representadas la facies proximales de losyesos del anticlinal de Barbastro-Balaguer, debemos concluir que la sedimentaciónevaporItica del Paleogeno se producIa simultánea e indistintamente tanto sobre elborde sudpirenaico como sobre el antepaIs. Sin menoscabo de que pueda existir uncierto cabalgamiento meridional intrapriaboniense, excluimos la posibilidad de quedichas facies proximales se extiendan unos 15-20 km hacia el N por debajo de Ia unidadsudpirenaica central como han especulado algunos autores (Senz y Zamorano, 1992).

5a El marco del presente estudio resulta insuficiente para analizar la, sin dudaimportante, tectónica posterior al Oligoceno.

(1) En el presente trabajo la expresión Senoniense está empleada en e] sentido clásico, es decir: como elpiso comprensivo del Coniaciense, Santoniense, Campaniense y Maastrichtiense; sin precisar si está ono representado cada uno de estos pisos. En una publicación reciente (tabla 5 de Mesozoic and CenozoicSequence Stratigraphy of European Basins, SEPM Special Publication, n° 60, 1998) el MaastrichtienseSe ha excluido del Senoniense.

(2) En las proximidades de las Cases de Canelles (longitud E de Greenwich: 0 0 37' 26"; latitud N: 41°57' 56" ; altitud: 620 m), en el término de Tragó de Noguera, Se encuentra el famoso yacimiento deForaminIferos caracterIsticos del Santoniense, descubierto por Luis Mariano Vidal (1842-1922) a finesdel siglo XIX y estudiado por el especialista frances C. Schlumberger (1898), (1899).La correspondencia entre Schlumberger y Vidal, y las libretas de campo de este ditimo, permiten cono-cer algunos detalles históricos de eSte importante descubrimiento y la ubicaciOn precisa del yacimiento,

Page 102: TMGB vol 8 (1999)

Fig. 5. Columna estratigráfica del Cuiso-Luteciense continental (E4-5) de Tragó de Noguera (situaciónin Figs. 3 y 4). Explicación en el texto.

Fig. 5. Stratigraphic log of the continental Cuisian-Lutetian (E 4-5 ) of Tragó de Noguera. Location inFigs. 3 and 4. Explanation in text.

Page 103: TMGB vol 8 (1999)

extremo éste que no se conoce bien a través de la literatura, ya que siempre que Se alude a la localidadtipo de los ForaminIferos saneonienses que luego citaremos aparece el topónimo Tragó de Noguera sinmás. Estos documentos, depositados en el Arxiu histèric i biogràfic del Museu geologic del SeminariConciliar de Barcelona, n° 1407, 1408, 1409, 1410, 1411 y n° 41, nos han sido generosamente facilita-dos para su consulta por su Director el Dr. Sebastià Caizada.Es sabido que Vidal habIa enviado a Douvillé unos ForaminIferos del término de Tragó de Noguera yque éste los remitió a Schiumberger para su estudio. Con ello empieza la relación epistolar y cientIficaentre Schiumberger y Vidal, dando lugar a la primera nota sobre el género Meandropsina donde se des-cribe la especie tipo: M. vidali Schlumberger, 1898.El material que Vidal habIa puesto a disposición de Schlumberger era insuficiente para completar el estu-dio de M. vidali y para describir los otros ForarninIferos que aparecen asociados a ella.Con fecha 9 defebrero de 1899 Schlumberger escribe a Vidal rogdndole le mande una buena provision de la "arena" queacompaOa Ia Meandropsina, y es tanto su interds que se expresa con estas palabras: "Et faites le possi-ble et l'impossible pour le sable de Trago de Noguera. Si je n'étais pas si vieux je serais capable de faireexprès le voyage !" (documento n° 1410).Vidal, el 20 de febrero de 1899, contesta diciendo que ira a Trago en marzo (documento n° 1410). En lap. 1688 de sus libretas de campo (documento n° 41) consta que el domingo 26 de febrero de 1899 salede Barcelona hacia Lleida. El viernes 3 de marzo parte hacia Balaguer. El sábado 4 de marzo va deBalaguer a Os en tres horas a pie. Al dIa siguiente, domingo 5 de marzo, va de Os a Alberola y luegohasta las Cases de Canelles donde recoge la preciada muestra de sedimentos. En la p. 1689 de sus libre-tas de campo dice textualmente: "Al Este de estas masIas a 260 o 300 m hay, antes de Ilegar al Vilot deCanelles, un cerro de arenas blancas, rojas y amarillentas en grandes bancos que encierran hacia Ia baselechos margosos sabulosos con Cyclolites, Meandropsina, Lacazina, Vidalina, Gasterópodos".El 18 de marzo Vidal se dirige de nuevo a Schlumberger (documento n° 1410), anunciándole el envio deun "paquete postal con 950 gramos de tierra que me ha costado ocho horas de ir en mulo".En noviembre de 1899, Schlumberger presenta su segunda nota (publicada en 1900) sobre losForaminIferos cretácicos de Trago de Noguera. En ella, completa Ia descripción de M. vidali y Cuneolinaconica d'Orbigny, y describe por primera vez Vidalina hispanica, Nonionina cretacea [=Nummofallotiacretacea (Schlumberger) Barrier et Neumann, 1959], Dictyopsella chalmasi, D. kiliani y Lacazinaelongata; estas dos Oltimas especies eran hasta entonces nominadas pero no descritas (nomen nudum).Finalmente diremos que la sección de Lacazina elongata que aparece en Schlumberger (1899, p1. X, fig.15) se conserva en el Museu de Geologia de Barcelona (Colección Vidal, n° 1314, P1852 bis); el lecto-tipo, escogido por Hottinger et al. (1989), está figurado en la p1. XI, fig. 19 del trabajo de Schlumbergery se conserva en el Museum (?Nati. d'Hist. Nat.) de Paris.

(3) Biot y Giraudet (1961) dicen haber encontrado fauna santoniense (Lacazina, etc.) en el corte delCongost del rio de Farfanya (corte I de nuestra Fig. 4) y Souquet (1967, p. 273) señala Foraminiferossantonienses (Lacazina, Vidalina) entre los derrubios en este mismo sitio.

(4) Biot y Giraudet (1961) dicen que en el referido corte del Congost se encuentran ForarninIferos maas-trichtienses (Siderolites calcitrapoides, Omphalocyclus macroporus, Lepidorbitoides socialis, etc.).Souquet (1967, p. 341), refiriéndose a esa fauna, dice: "queje n'ai pas eu la bonne fortune de retrouver".

(5) MartIn-Closas et al. (1999) proponen la supresión de la biozona de Maedleriella embergeri(Luteciense inferior-medio) y su inclusiOn en una redefinida biozona de Raskyella peckii, que abarcariatodo el Luteciense y la base del Bartoniense (49 Ma - 40 Ma; C21, C20, C19 y la mitad del C18).

(6) Berger (1986) creó para la Sphaerochara hirmeri, Sph. ulmensis y otras el grupo hirmeri.

(7) Las formas procedentes de la Teuleria (Trago de Noguera) las hemos comparado con Ia Sphaerocharaulmensis encontrada por Feist et al. (1994) en Aspa, Les Garrigues (antepaIs del Ebro), existiendo coin-cidencia morfológica y morfométrica. No obstante, en los dos casos los girogonitos son de talla inferiora la indicada por Horn af Rantzien (1959) y Feist-Castel (1977a).

Page 104: TMGB vol 8 (1999)

(8) Hace más de una década que, por primera vez, pusimos en correlación lateral directa el nivel infe-

rior de las capas con Septorella (Carófitas, Clavatoráceas) con los dltimos horizontes marinos conRudistas (Masriera y Ullastre, 1988). Esta relación la observamos, y se observa, en la cuenca de Tremp(unidad sudpirenaica central), donde el nivel de Septorella brachycera - Peckichara cancellata Seencuentra primero (en Llimiana) por encima del horizonte de Hippuritella castroi y luego, más al W

(en Moror), entre el horizonte de H. castroi en la base y el nivel de Rudistas de Aizina (cf horizonte

terminal de Praeradiolites boucheroni) en el techo. Más arriba, en la serie, aparece el nivel cleSeptorella ultima.Recientemerite, M. Feist (in Riveline et al.. 1996) colocó la "zona de Peckichara cancellata" - Septorella

brachycera en el Campaniense (entre 71,75 - 73,83 Ma, tG = tiempo Gradstein, 1994). Esta atribuciónse hizo teniendo por dnico argumento una magnetoestratigrafIa poco fiable, obtenida en el corte sudpi-renaico catalán de Fontllonga (Galbrun et al., 1993). En efecto, un equipo pluridisciplinar, que estudió:Carófitas, Ostrácodos, Moluscos, polen y esporas, coincidiO en que se trataba de una serie continentaldel Maastrichtiense; luego la magnetoestratigrafIa que se obtuviese debIa ser Ia propia de este piso; y asIse interpretó y se encontraron los cronos que a la sazón se juzgaban maastrichtienses. Más tarde, a tra-yes de estudios ajenos a la region pirenaica, se modificO la posición de ciertos cronos; y cuando vino alcaso, atendiendo a los nOmeros que en su dIa se obtuvieron en Fontlionga, M. Feist modificó la edad rela-tiva de las Carófitas en cuestión, sin preocuparse de que fueron los fósiles los que dieron la edad a losntlmeros y no los nOmeros los que dieron, o dan, la edad a los fósiles.Hace poco, nosotros (Ullastre y Masriera, 1998, p. 120 nota 7, p. 123 nota 26) hicimos notar la incon-gruencia que habIa entre la edad campaniense asignada a la "zona de Peckichara cancellata"-

Septorella brachycera y la edad asignada por los autores a la fauna marina subyacente. A partir de laindicación de semej ante problema, ha habido quien se ha apresurado a modificar su edad,diciendo:"Lacaso es imposible envejecer esta fauna marina?" Y, en efecto, como todo es relativo en este mundo,los autores Vicens, Ardèvol y Lopez-MartInez (1999) con la mayor presteza han modificado la edad delos niveles de Rudistas determinantes para el caso, como son los que hemos indicado al comienzo: elhorizonte de Hippuritella castroi y el horizonte terminal de Praeradiolites boucheroni; y lo han hechosin aportar la menor prueba, porque difIcilmente la tienen a pesar de que anuncian una correlación in

situ entre Rudistas y Foraminiferos plantónicos, la cual nos parece imposible establecerla lateralmente,es decir como debe hacerse, por no darse la circunstancia de existir afloramientos adecuados. Estosautores, además de no aportar ninguna prueba, entran ellos mismos en contradicción, pues comienzandiciendo que la formación "Aren Sandstone" es Campaniense-Maastrichtiense y luego dicen que laH. castroi, que está por encima de esa formaciOn, es del Campaniense terminal. También dicen que elsinclinal de Tremp está ocupado (a continuaciOn de los citados niveles de Rudistas) por las capas rojasdel Maastrichtiense superior; luego segOn estos autores existirIa una laguna de gran parte delMaastrichtiense, lo cual convendrIa que lo demostrasen.A pesar de que H. castroi es un Rudista endémico y de que otros Rudistas mds a menos sincrónicos oson endCmicos también (cf Monopleura moroi, Biradiolites moroi) o son poco caracterIsticos (cf

P boucheroni), un autorizado investigador, J. Philip, en la tabla 5 de Mesozoic and Cenozoic SequenceStratigraphy of European Basins (SEPM Special Publication, n° 60, 1998), considera el horizonte deH. castroi (69,42 Ma) como del Maastrichtiense, lo que permite seguir considerando también maas-trichtienses los niveles con Septorella en cuestión.Si tomamos en consideración los ForaminIferos bentónicos, vemos que en el flanco S del sinclinal deTremp (=serie normal del Montsec), bastante por debajo de los expresados niveles de Rudistas seencuentra Siderolites calcitrapoides (71, 29 Ma) y Omphalocyclus macroporus (70,15 Ma), (Hottingery Rosell, 1973, p.70, muestra 23; Caus et Cornella, 1983, p. 140, parte terminal de la unidad 7). Estos fósi-les indican el Maastrichtiense segtin la mencionada tabla 5 de Mesozoic and Cenozoic...Como resultado tenemos que los niveles de Rudistas y de Septorella que se endentan con ellos, todossituados por encima de los referidos ForaminIferos, no pueden ser del Campaniense siendo susubstrato del Maastrichtiense.En otras sucesiones estratigrkficas de las unidades sudpirenaicas se observan, por debajo de las capas conSeptorella, el senalado Siderolites y Orbitoides del Maastrichtiense, (v.g. Port del Comte, W de la seriedel CadI, zona del Pedraforca).

Page 105: TMGB vol 8 (1999)

Anadón, P. et Feist, M. 1981. Charophytes et biostratigraphie du Paleogene inférieur dubassin de 1'Ebre oriental. Palaeontographica Abt. B, 178 (4-6): 143-168, 4 láms.

Berger, J.P. 1986. Biozonation préliminaire des charophytes oligocènes de Suisseoccidentale. Eclogae geol. Helv., 79 (3): 897 - 912.

Berger J.P. 1997. Nitellopsis (Tectochara) du groupe rnerianii (Charophyta): les popu-lations de la molasse suisse (types) et du gisement miocène de Li Mae Long,Thaulande, biostratigraphie et paléoécologie. Geodiversitas, 19 (4): 773-78 1.

Biot, J. y Giraudet, J.P. 1961. Estudio preliminar del corte del rio Farfanya. Not. yCorn. Inst. Geol. y Mi España, 63: 103-105.

Castel, M. 1967. Charophytes de 1'Oligocène supérieur de Marseille. Bull. Soc. geol.France, 9: 514-519, láms. 19-21.

Castel, M. et Grambast, L. 1969. Charophytes de 1'Eocène des Corbières. Bull. Soc.géol. France, 11: 936-943, láms. 30-32.

Caus, E. et Comella, A. 1983. Macroforaminifères du Crétacé supérieur du bassinsud-pyrénéen. Géol. Méditerranéenne, 10 (3-4): 137-142.

Choi, S.J. 1989. Les charophytes du bassin potassique catalan (Nord-est de1'Espagne) a la limite Eocène-Oligocene. Paléobiologie continentale, 16 (1):1-68, 16 láms.

Feist-Castel, M. 1970. Distribution verticale des Charophytes dans l'Eocène duMinervois. Bull. Soc. géol. France, 12 (5): 926-931, láms. 36-38.

Feist-Castel, M. 1972. Charophytes éocènes de la region montpellieraine. Paléobio-logie continentale, 3 (1): 1-22, 6 lárns.

Feist-Castel, M. 1975. Repartition des Charophytes dans le Paléocène et 1'Eocène dubassin d'Aix-en-Provence. Bull. Soc. geol. France, 17 (1): 88-97.

Feist-Castel, M. 1977a. Étude floristique et biostratigraphique des Charophytes dansles series du Paleogene de Provence. Géol. Mediterranéenne, 4 (2): 109-138).

Feist-Castel, M. 1977b. Evolution of the charophyte floras in the Upper Eocene andLower Oligocene of the Isle of Wight. Palaeontology, 20(1): 143-157, láms. 21-22.

Feist, M. et Freytet, P. 1983. Consequences stratigraphiques de la repartition des cha-rophytes dans le Campanien et le Maastrichtien du Languedoc. Géol. Méditer-ranéenne, 10 (3-4): 291-301.

Page 106: TMGB vol 8 (1999)

Feist, M., Anadón, P., Cabrera, L., Choi, S.J., Colombo, F. and Sáez, M. 1994. UpperEocene-Lowermost Miocene charophyte succession in the Ebro Basin (Spain).Contribution to the charophyte biozonation in Western Europe. Newsl. Stratigi:,30 (1): 1-32,

Gaibrun, B., Feist, M., Colombo, F., Rocchia, R. and Tambareau, Y., 1993Magnetostratigraphy and biostratigraphy of Cretaceous-Tertiary continentaldeposits, Ager basin, Province of Ldrida, Spain. Palaeogeography, Palaeo-climatology, Palaeoecology, 102: 41-52.

Grambast, L. 1957. Ornementation de la girogonite et systématique chez lesCharophytes fossiles. Rev. gén. Bot., 64: 339-362, láms. 5-8.

Grambast, L. 1972. Étude sur les Charophytes tertiaires d'Europe occidentale.I - Genre Tectochara. Paleobiologie continentale, 3 (2): 1-30, 8 láms.

Grambast, L. et Paul, Ph. 1965. Observations nouvelles sur la fore de Charophytesdu Stampien du bassin de Paris. Bull. Soc. géol. France, 7: 239-247, láms. 1-2.

Grambast, L. et Soulié-Marsche, I. 1972. Sur l'ancienneté et la diversification desNitellopsis (Charophytes). Paléobiologie continentale, 3 (3): 1-14.

Grambast, L. et Grambast-Fessard, N. 1981. Étude sur les Charophytes tertiairesd'Europe occidentale. III - Le genre Gyrogona. Paléobiologie continentale, 12(2): 1-35, 6 láms.

Horn af Rantzien, H. 1959. Morphological types and organ-genera of Tertiary cha-rophyte fructifications. Stockholm Contr Geol., 4 (2): 45-197, 21 láms.

Hottinger, L. 1960. Recherches sur les Alvéolines du Paléocène et de l'Eocène. Mém.suisses Paléont., 75-76: 1-243, 18 láms., 1 tabla.

Hottinger, L. y Rosell, J. 1973. El Cretácico superior del Montsec. XIII Coloq. Europ.Micropaleont., Espafla, C.N.G. - Enadimsa: 61-73.

Hottinger, L., Drobne, K. and Caus, E. 1989. Late Cretaceous, Larger, ComplexMiliolids (Foraminifera) Endemic in the Pyrenean Faunal Province. Facies, 21:99-134, láms. 21-29.

MartIn-Closas, C. 1991. Las carófitas del Eoceno de Oviedo (Asturias). Bol. Cien.Nat. I.D.E.A., 41: 215-241.

MartIn-Closas, C., Serra-Kiel, J., Busquets, P. and Ramos-Guerrero, E. 1999. Newcorrelation between charophyte and larger foraminifera biozones (MiddleEocene, Southeastern Pyrenees). Geobios, 32 (1): 5-18.

Page 107: TMGB vol 8 (1999)

Masriera, A. y Ullastre, J. 1988. Nuevos datos sobre las capas maestrichtienses conSeptorella: su presencia al forte del Montsec (Pirineo catalán). Acta Geol.Hispànica, 23 (1): 71-77.

Masriera, A. y Ullastre, J. 1990. Yacimientos inéditos de Carófitas que contribuyen afijar el lImite Cretácico-Terciario en el Pirineo catalán. Rev. Soc. Geol. España,3 (1-2): 33-41.

Riveline, J. 1986. Les Charophytes du Paleogene et du Miocène inférieur d'Europeoccidentale. 227 pp., 38 láms. Cahiers de Paléont. Editions du C.N.R.S., Paris.

Riveline, J., Berger, J.P., Feist, M., MartIn-C!osas, C., Schudack, M. and Soulié-Märsche, I. 1996. European Mesozoic-Cenozoic charophyte biozonation. Bull.Soc. géol. France, 167 (3): 453-468.

Schiumberger, C. 1898. Note sur le genre Meandropsina Mun.-Chalm., n.g. Bull. Soc.geol. France, 26: 336-339, jams. 8-9.

Schlumberger, C. 1899. Note sur quelques Foraminifères nouveaux ou peu connus duCrétacé d'Espagne. Bull. Soc. geol. France, 27: 456-465, láms. 8-11.

Senz, J.G. y Zamorano, M. 1992. Evolución tectónica y sedimentaria durante elPriaboniense superior-Mioceno inferior, en el frente de cabalgamiento delas Sierras Marginales occidentales. Acta Geol. Hispànica, 27 (1-2):195-209.

Serra-Kie!, J., Hottinger, L., Caus, E., Drobne, K., Ferrández, C., Jauhri, A.K., Less,G., Paviovec, R., Pignatti, J., SamsO, J.M., Schaub, H., Sire!, E., Strougo, A.,Tambareau, Y., Tosquel!a, J. and Zakrevskaya, E. 1998. Larger foraminiferalbiostratigraphy of the Tethyan Pa!eocene and Eocene. Bull. Soc. géol. France,169 (2): 281-299.

Sou!ié-Marsche, I. 1974. Nouve!les espèces de Charophytes éocènes du bassind'Aquitaine. 96 Congr nati. soc. say., Toulouse, 1971, sciences, 2: 109-144.

Souquet, P. 1967. Le Crétacé supérieur sud-pyrénéen en Catalogne, Aragon etNavarre. Pubi. Lab. Géol. Un. Toulouse: 1-529, 24 !áms., 1 mapa.

Ullastre, J. 1998. Boceto para un mapa geológico detallado del frente del Montsec (Pirineocatalano-aragonés, Espafla). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 7: 175-186, 6 láms.

U!lastre, J. , Durand-Delga, M. y Masriera. A. 1990. Re!aciones tectónicas y sedi-mentarias entre !a serie del CadI y la zona de! Pedraforca (Pirineo catalán). Treb.Mus. Geol. Barcelona, 1: 163-207.

Page 108: TMGB vol 8 (1999)

Ullastre, J. et Masriera, A. 1992. L'accident frontal du Montsec (Pyrénées catalano-aragonaises, Espagne): sa signification et ses multiples jeux. C.R. Acad. Sci.Paris, 315 (série II): 579-586, 2 láms.

Ullastre, J. y Masriera, A. 1995. El Mesozoico de Artesa de Segre: precisiones estrati-graficas y análisis tectónico-sedimentario del "frente" sudpirenaico entre Artesay Camarasa (Pirineo catalán, Espafla). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 4: 181-209.

Ullastre, J. y Masriera, A. 1996. Evolución tectónica de las unidades sudpirenaicas alW y a! E de la lInea de accidentes del Segre (Pirineo catalán, España). Treb. Mus.Geol. Barcelona, 5: 213-253.

Ullastre, J. y Masriera, A. 1998. Nuevas aportaciones al conocimiento estratigraficodel Paleoceno continental del Pirineo catalán (Espafla). Treb. Mus. Geol.Barcelona, 7: 95-128.

Vicens, E., Ardèvol, L. and Lopez-MartInez, N. 1999. The rudists as biostratigraphicmarkers: an example from the late Cretaceous of the southern Pyrenees, Spain.Erlanger geol. Abh, Sonderband 3: 74-75.

Page 109: TMGB vol 8 (1999)
Page 110: TMGB vol 8 (1999)
Page 111: TMGB vol 8 (1999)

Treb. Mus. Geol. Barcelona, 8: 113-155 (1999)

La Société Géologique de France a Catalunya(setembre-octubre de 1898)

Enric ARAGONES i VALLS*

ABSTRACT

ARAGONES i VALLS, E. The Société Geologique de France in Catalonia(September - October 1898).

The only meeting held in Spain by the French Geological Society took place inCatalonia in the year 1898. Following a suggestion made by Dr. Gaudry which wascommunicated to Dr. Almera, the Catalonian members of the Society proposed anexcursions program for the Barcelona area which was accepted by the bureau of theSociety. The organisation was a personal success for Dr. Almera. From a scientificpoint of view, his geological work was shown on various sites, discussed and foundedworthy of remark by the highest representatives of the European geology. Moreover,L. M. Vidal led up complementary excursions to Cardona salt mine, Olot volcanics,and Montsec mountains. The catalonian public had the opportunity to keep up to datewith events through the writing of Bofill in the Diana de Barcelona. Finally, the firstgeological guide of Catalonia was issued in Paris (1900) and Madrid (1903). Otherresults of the meeting were the improvement in relations between Catalonian andFrench geologists, and the opening of new areas of geological research in Catalonia.

Key words: History of science, 19th century, scientific societies, geology,Catalonia, Spain.

La primera i dnica reunió extraordinària que la Société Geologique de Franceha tingut a Espanya al llarg dels seus 170 anys tingué lloc a Catalunya l'any 1898.A partir d'un suggeriment de M. Gaudry al Dr. Almera en una visita a Barcelona(octubre de 1895), els membres catalans de la Societat elaboraren una propostad'excursions pels voltants de Barcelona que fou acceptada (gener de 1898) com amarc per a l'assemblea extraordinària de l'any. L'organització de l'esdevenimentfou un exit personal del Dr. Almera. Des del punt de vista cientIfic, l'obra del Dr.Almera rebé el vist-i-plau de la cdpula de la geologia europea. A més, L. M. VidaldirigI excursions complementàries a la mina de sal de Cardona, a la zona volcànica

* Subdirecció General de Conservació de la Natura. Gran Via, 612-614, 08007 Barcelona.

Page 112: TMGB vol 8 (1999)

d'Olot i a la serralada del Montsec. La trobada fou puntualment divulgada a lapremsa a través de les crOniques escrites per Boflul al Diario de Barcelona. Altresresuitats de la reunió foren la publicació de les actes (Paris, 1900; Madrid, 1903),que de fet constituien una primera guia geolOgica de Catalunya; la consolidació deles relacions internacionais entre els geOlegs catalans i els francesos, i l'obertura denous camps en la investigació geolOgica de Catalunya.

Paraules clau: Histbria de la ciència, segle xix, societats cientIfiques, geologia,Catalunya, Espanya.

S'ha commemorat recentment el centenari de la primera i Unica reunió extraordinà-na de la prestigiosa Societat Geoiôgica de Franca tinguda a Catalunya. L'efemèride fourecordada en un acte ptibiic organitzat conjuntament pci Museu de Geologia de Barce-lona i ci Museu GeolOgic del Serninari de Barcelona i celebrat en ci Saló de Sant Jordidel Seminari Conciiiar el dia 13 de novembre de 1998 (Babot, 1999). Dos articles d'a-parició recent han recordat també la histOrica assembiea (Truyois, 1998; Abad, 1999).

La Société Geologique de France va ésser una de les primeres associacions crea-des amb la finalitat de fomentar i difondre els estudis geoiOgics. Els seus objectiusforen no sols aconseguits, sinó superats ja des del mateix moment de la seva creaciól'any 1830, esdevenint el punt de trobada de l'èlit de la geologia europea gràcies aldinamisme del seu equip directiu i a i'esforc deis seus membres, que impuisaren cidesenvolupament de l'aleshores nova ciència. Una caracterIstica de ia societat era ciseu caràcter no corporatiu: s'hi podien afegir persones de formació diversa (natura-iistes, metges, advocats, miiitars, religiosos, etc) sempre que els seus merits en cicamp dels estudis geoiOgics fossin avaiats per dos deis seus membres. Celebrava laSocietat assembiees ordinaries mensuaiment a ia seva seu de Paris i una assembleaanuai extraordinària a provIncies amb excursions sobre ci terreny; ocasionaimentaquesta reuniO tenia hoc a paIsos veIns. A finals de segie constava d'uns cinc-centsmembres, deu dels quais espanyois, i, d'aquests, tres eren cataians. El Bulletin de laSociété géologique de France, iniciat ci 1830, se segueix pubiicant; la seva coi•Iec-ció, gairebd compieta, es pot consultar al Museu GeolOgic dcl Seminari de Barcelona(en endavant, MGSB).

La celebració d'una de ies assemblees anuals extraordinàries a Cataiunya fou pos-sible gràcies ais tres membres catalans de ia Société: ci canonge Jaume Almera iComas [1845-1919], el naturaiista Artur Bofihl i Poch [1844-1929], i l'enginyer LiufsMaria Vidal i Carreras [1842-1922].' No hi ha dubte que tal reunió no haguds estatpossible sense els trebalis que eis tres geOlegs havien portat a terme durant ci darrerquart del segie xix, de resuites deis quais quedaren sOiidament estabierts els trets

Vidal havia ingressat a la Société el 15 de novembre de 1875, presentat per Coquand i Matheron;Almera el 3 de desembre de 1877, presentat per Landerer i Doilfus; a Bofill el presentaren Dolifus iBoule el 2 de marc de 1896.

Page 113: TMGB vol 8 (1999)

fonamentals de la geologia de Catalunya. Vidal havia estudiat —en la seva primeraèpoca al servei de l'Estat, entre 1871 i 1883— l'estratigrafia del mesozoic prepirinenci havia publicat (1886) la memôria geolOgica de la provIncia de Girona, amb mapa a1:400.000. Almera i Bofihl eren, des de 1885, responsables de l'aixecament de la car-tografia geolOgica provincial que subvencionava la Diputació de Barcelona,comencada a l'escala 1:100.000 i prosseguida a 1:40.000, una escala inusual per al'època. Tots ells eren coneguts internacionalment per la qualitat dels seus treballs, lesrelacions que mantenien amb reconeguts especialistes, i també per l'assidua assistènciaa congressos i reunions; especialment Almera, que solia assistir a les extraordinàriesde la Societat des de la seva incorporació.2

La importància de la reunió és ben coneguda gràcies a la publicació de les actesde les sessions en el butlietins de la Société i de la ComisiOn del Mapa Geológico deEspana, a més de la crônica oficial que publicà l'Acadèmia de Ciències de Barcelona.Tots els autors coincideixen en qualificar-la de moment culminant de la geologia cata-lana i l'atribueixen a l'obra feta pels tres geôlegs catalans, ja des de Font i Sagué(1900). Via, en la seva histôria del Museu del Seminari (1975), assegura que la reu-nió, per a Almera, Vidal i Bofill, "represento' el reconocimiento de la validez de sustrabajos anteriores y su consagraciOn como geOlogos de talla internacional"; per aaquest autor la reunió trencà tot precedent i tingué un efecte estimulant i profitós perals geôlegs catalans. També per a Truyols (1998) "la decision de celebrarla supusoun reconocimiento internacional de la importancia de los estudios lievados a cabopor la incipiente escuela barcelonesa durante las u'ltimas décadas del siglo XIX.,,

La reunió apareix corn un dels fets més assenyalats en les biografies d'Alrnera,des de Faura (1921) i Bataller (1945) —per a qui la causa de la reuniO era l'interès delscientIfics extrangers per "las numerosas exploraciones cientificas ilevadas a cabopara el reconocimiento geológico de nuestra region"— fins a Nicolau i Valls (1982).També en les biografies de Vidal, des de Bataller (1922), a Gómez-Alba (1992), quidestaca la participació d'aquest autor en la organització i desenvolupament de la reu-nió i nota 1' absència dels geôlegs espanyols no catalans a la convocatOria.

No obstant, si el desenvolupament de l'assemblea es ben conegut des de la publi-cació dels comptes-rendus, ho eren menys els antecedents i les repercussions; aquestha estat l'objectiu del present article. Amb aquesta finalitat s'han explorat els arxiushistàrics del Museu GeolOgic del Seminari Conciliar de Barcelona i de la Diputació

2 Sobre la vida i obra d'aquests eminents geOlegs es poden consultar les biografies d'Almera i Vidal, deJ. Gómez-Alba, a: Ciència i Tècnica als Palsos Catalans: una aproximació biogràfica, edició de IaFundació Catalana de la Recerca, Barcelona, 1995. També, els treballs de Valls Julia sobre Almera: Valls,1983: Dr D. Jaime Almera y Comas, padre de Ia geologia catalana (col. Fundació Mossèn JosepSanabre, n° 4); Nicolau i Valls, 1987: El Dr Almera i Ia seva escola de geologia (Ed. Terra Nostra, col.Cultura i Pensament. Barcelona); Valls, 1975: Aproximación ala obra cientijIca delDr D. JaimeAlmeray Comas, Pbro (Geologla de las comarcas barcelonesas) (Trab. del Laboratorio de GeologIa delSeminario Conciliar de Barcelona); l'obra commemorativa LluIs Maria Vidal i Carreras: Selecció do-bres, que inclou una biografia per Gómez-Alba (Museu de Geologia de Barcelona, 1992, 4 vols). I enca-ra: Aragonès, 1998: "El mapa geolOgic i topogràfic de la provIncia de Barcelona: de l'escala 1: 100.000a l'1:40.000" (dins Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, ruim. 7); Aragonès, 1993: "LoisMariano Vidal y Carreras y Ia ComisiOn del Mapa Geológico de Espafla" (Boletin Geológico y Minero,103(6): 1054-1073). La biografia de Bofill està encara per fer, per Ia qual cosa és encara Vigent la inclo-sa per Ia Reial Academia de Ciències de Barcelona en Año académico 1929-1 930, pp. 67-85.

Page 114: TMGB vol 8 (1999)

de Barcelona, aixI corn les actes de 1'Acadèmia de Ciències, i s'ha tingut en comptela trajectôria cientffica dels organitzadors abans i desprès de la reunió, intentant de-tectar la influència de l'assernblea en el desenvolupament posterior dels estudisgeolôgics a Catalunya.

Per tal d'evitar repeticions innecessaries, s'han abreujat en el text els tItols de lespublicacions més citades: BSGF: Bulletin de la Société Géologique de France;BCMGE. BoletIn de la Comisión del Mapa Geológico de España.

ORIGEN I PREPARACIO DE LA REUNIO

Suggeriment de M. Gaudry al Dr. Almera (octubre de 1895)

La idea de celebrar una assemblea extraordinària de la Société a Catalunya vasorgir d'una visita que el Dr. Albert Gaudry va realitzar a Barcelona l'octubre de1895, en el curs de la qual s'entrevistà amb el Dr. Almera:

Durante el tiempo que ha permanecido [M. Gaudry] en esta capital ha visitado suspintorescos e interesantes airededores, habiéndole ilamado extraordinariamente laatención las riquezas paleontológicas existentes en los mismos que obran en los Muse-os del Seminario Conciliar; de la Real Academia de Ciencias y Artes y en el MuseoMartorell. Ha notado en los mismos, ejemplares regionales importantIsimos que hastaahora eran desconocidos para la Ciencia, celebrando extraordinariamente la vane-dad de terrenos que están representados en nuestros contornos y la abundancia defósiles con que vienen caractenizados. En vista de ello, acarició la idea de que fuesepropuesto a la Sociedad geológica de Francia acordase se efectue en Barcelona lapróxima reunion extraordinaria que, seguida de instructivas excursiones a localidadesque pueden considerarse tan clásicas como aquellas donde se reune cada año . .

Molt probablement conegué en aquella ocasió Gaudry el director del MuseuMartorell Artur Bofill i Poch, que encara no era membre de la Societat. Vidal no era ila-vors a Barcelona, i en assabentar-se per Almera del projecte, escrigué a Gaudry imme-diatament, fent-li constar que ja havia pensat en aquesta possibilitat molts anys abans:

Mon ami Almera, qui a eté plus hereux que moi, m 'a fait part de votre idée defaire passer les Pyrénées a la Société Géologique de France. C'est un espoir quej'a-vais déjà exprimé a M. Coquand au commencement de mes travaux, quand j 'étais toutseul a faire géologie dans mon pays. Ce serait donc la realisation d'une anciennevoeu: et si quelquefois vous pensez serieusement a cela, nous étudierons les points avisiter et Ia manière la plus facile de lefaire.5

3Albert Gaudry [1827-1908] era professor de Paleontologia a ParIs, membre de 1'Institut de Franca i ex-president de la Societat GeolOgica, de la que formava part des de 1849. Havia collaborat amb Almera iVidal i, juntament amb altres especialistes (Bergeron, Depéret) havia estat nomenat academic correspo-nent de la de Ciències de Barcelona en sessió de data 14/3/94. La seva relació amb Almera data d'abansde 1886, quan aquest el consultà a propOsit de restes de grans mamifers. També Vidal havia consultatGaudry sobre els vertebrats de Caldes de Malavella (1881) i els de la conca de la Seu (1894).

Almera [1895]: Nota (de premsa?) manuscrita, inacabada. MGSB.Vidal: Carta a Gaudry (esborrany), 31 octubre 1895. MGSB.

Page 115: TMGB vol 8 (1999)

Una carta de Solano y Eulate —catedràtic a Madrid i membre de la Société— aAlmera demostra que la reunió extraordinària s ' havia previst originalment per alvinent any de 1896. Aquest autor interpretà en clau integrista la proposta:

Me parece muy buena la idea de Gaudiy de acudir a Barcelona y sus airededoresla Société Géologigue en su escursiOn extraordinaria de 1896. Tan buena me pareceque considero providencial la ocurrencia del sabio paleontólogo. iQué hermosa lec-ción para los desgraciados sectarios que una eminencia cient(fica proponga a unsacerdote que éste a su vez invite a una corporación de la talla de la Sociedad Geolo-gica a visitar una region tan admirablemente conocida y descrita como lo está la men-cionada por 1 ... y que el guia de esta escursion sea el canónigo y geólogo c la vezdejando sellado y refrendado si necesariofuera el concepto de verdadero sabio de quejustificadamente goza! Y esto a ciencia y paciencia del descubridor del Hipparion! LaOrtodoxia sabia enfrente de la Heterodoxia petulante y además ignorante. A todacosta hay que lievar a cabo la idea. Créame mi buen amigo que vá en ello la gloria deDios en primer lugar —y esto por muchos conceptos— pues además de poner de mani-fiesto la compatibilidad peifecta entre la verdadera Ciencia y la Fe católica, será unmentIs para los que sostienen que la Iglesia quiere sofocar todo género deestudios dela naturaleza, &c, &c.. Entusiasmado quedo y complacidIsimo con tal noticia.6

No obstant, la proposta catalana trigà dos anys a arribar a la Societat; l'assembleaextraordinària de 1896, a la que assistiren Almera i Bofill, 7 tingué hoc a Algeria, i laseguent (1897) als Vosgues.

Elaboració de la proposta (1897)

La visita de les societats de CCNN de Béziers i de Narbona entre els dies 17 i 22d' abril fou probablement una mena d' assaig de cara a la preparació del programa de laReunió extraordinària. Els expedicionaris, acompanyats per Almera, feren excursionsa Montserrat (dia 20) i rodalies de Barcelona (dia 21), i visitaren (dia 22) el museuMunicipal de Ciències Naturals i els locals i el museu de l'Acadèmia de Ciències.8

6 JM. Solano y Eulate, marques del Socorro: Carta a Almera, 30/ l O/ [ 1895 1 MGSB. El to belligerant d'a-questa carta no s'entendria sense tenir en compte que aquell mes d'octubre havien tingut hoc a Barcelonagreus incidents anticlericals arran d'un començament de curs universitari marcat per la condemna perpart de la Sagrada Congregación del Indice dels llibres de text de Geologia i Zoologia del professor Odónde Buen. El Bisbe de Barcelona havia suphcat a! Govern (28 de setembre) que prohibIs les obres esmen-tades corn a ilibres de text, que el catedràtic fos substituIt en la docència d'aquelles matèries, i els alum-nes deciarats exempts. Els aidarulls cornençaren el mateix dia inaugural i duraren algunes setmanes: elsalurnnes es manifestaren, Ia policia entrà a la Universitat i el Palau Episcopal fou apedregat als crits deAbajo el Obispo! i Viva Odón de Buen!. Seguidament es rnovilitzaren les agrupacions republicanes:davant les seus deis diaris considerats integristes es va cridar Viva la Repablica! i Muera la Religion!.Per altra banda, aiguns bisbes es varen solidaritzar amb el de Barcelona. Va aflorar a la premsa el temade la llibertat de càtedra, i el Dr. Alrnera, en una nota de premsa, ultra qualificar de rnal plagi sense capinterès i pie d'errades ci text de geohogia condemnat, deixà caure que no l'havia Ilegit abans de h'escàn-do! (Del Diario de Barcelona, octubre-novernbre de 1895).7 Bofiul havia ingressat aquell mateix any ala societat, presentat per Dohlfus i Boule, el dia 2 de marc (BSG1 24).8 NotIcies al Diario de Barcelona, i Acta de la R. Academia de Ciències de 22 d'abril de 1897.Curiosament aquesta visita deixà més rastre en les actes de 1'Acadèmia que la de la Societat GeolOgica,que s'esdevingué en perIode vacacional.

Page 116: TMGB vol 8 (1999)

Es conserva manuscrit de la ma de Vidal un programa d'excursions 9 ileugeramentdiferent de el que finairnent es va seguir; probablernent és el que es va trarnetre a laSocietat a finals de 1897. Entre els dies 29 de setembre i 8 d' octubre es preveia visitarintensivament els voltants de Barcelona, alternant les excursions amb les sessionscientIfiques. Segons aquest projecte inicial, es visitarien Montserrat, Montcada iCerdanyola, Horta i Valicarca, el Papiol, Bruguers i el Garraf, Vilanova i Sant Paud'Ordal, afloraments ben estudiats tots ells per Almera d'ença de 1879; més la roda-ha de Terrassa, on Palet havia datat el Pliocè superior, i la localitat d'Olesa, on Bofillhavia identificat fauna del Muschelkalk. Gran part de les localitats es trobava dins elsfulls 1 i 2 de la cartografia geolOgica-topografica realitzada per Almera i publicadaper la Diputació a 1:40.000. El programa d'excursions era intensiu i començava dià-riament a les 6 del matI, cosa que motivaria un advertiment de Gaudry a Vidal:

Je pense que, si Ofl veut avoir une reunion nombreuse, ii ne faudra pas effrayerpar l'annonce d'une session trop longue, avec des courses qui forcen a se leverchaque jour a 5 heures du matin. Je n 'ai nullement qualite officielle pour vous direcela; je parle seulement au nom d'une ion gue experience. Les étrangers, qui iront aBarcelone, voudront sans doute voir quelques autres points de 1 'Espagne, célèbre parses richesses artistiques. J'espère que le projet d'une session a Barcelone rencontreraune vive approbation dans le sein de la Société.10

Els horaris, perô, no es modificarien perquè estaven condicionats a les hores desortida dels ferrocarrils que els expedicionaris havien d'emprar corn a medi d'aproxi-macjo a l'aflorament.

Aprobació per Ia direcció de Ia Société (gener 1898)

A primers de gener de 1898 Gaudry traslladà la proposta catalana al president dela Societat geolôgica, Bergeron,' l i li donà suport:

J'ai remis votre projet d'excursion a Mr Bergeron, qui est le Président de la Socié-té géologique de France pour cette année. Je lui ai dit combien l'excursion de Barce-lone sera intéressante. Elle aura un double attrait: celui de visiter un pays curieux dontles terrains ont été très bien étudiés, et celui de donner une preuve de notre sympathieaux géologues espagnols qui ont toujours été amis des géologuesfrançais.l2

La proposta anava acompanyada de l'oferiment per part de Vidal de conduir unaexcursió complementària per la regiO central de la provIncia de Lleida (Montsec iserres exteriors), que l'enginyer havia estudiat i cartografiat abans de 1874)

El 20 de gener el Consell de la societat decideix per unanimitat proposar al'assemblea tenir la reunió extraordinària d'aquell any a Barcelona, ha qual fou accep-tada, vist l'oferiment dels Srs. Almera i Vidal de dirigir les excursions:

MGSB. Acompanya aquest document una relació d'assistents previstos i una ilista bibliogràfica.Gaudry: Carla a Vidal, 13 de gener 1898. MGSB.Jules Bergeron [1853-1919], enginyer i professor de geologia a Paris; collaborador en el Mapa GeolOgic

de Franca i membre de la societat des de 1878. El 1892 havia presentat davant la Societat un treball d'Almerasobre les roques eruptives; des de 1894 era academic corresponent de la de Ciències de Barcelona.12 Gaudry: Carta a Vidal, 13 de gener 1898. MGSB.13 L'acta de la sessiO de Ia Société de 24 de gener diu Vidal veut bien conduire dans Ia Province deLerida une excursion complémentaire; cap referència a la regió volcànica (BSGE 26).

Page 117: TMGB vol 8 (1999)

C 'était en effet pour nous 1 'occasion de visiter une region qui, en moms de vingtans, grace aux travaux de nos confreres, est devenue classique pour la geologie dubassin méditérranéen. L'intérêt et la varieté des excursions qui nous avaient étéproposées, justifiaient, a eux seuls, notre presence en Catalogne.'4

Arran de 1' aprovació de la proposta, alguns dels més notables membres de laSocietat (Douvillé, Boulay, Kilian, Paquier), expressaren privadament la seva adhesiói felicitació als tres consocis catalans. 15 Cap d'ells, perô, viatjaria a Barcelona per aassistir a l'assemblea el mes de setembre.

Modificacions a! programa i preparació de les excursions

Un cop aprovat, el programa es va ampliar per tal de donar cabuda a la visita ados dels més notables afloraments de Catalunya: el salI de Cardona i els volcans dela Garrotxa. La primera es va situar a continuació de la visita a Montserrat i obliga aavançar un dia la sessió inaugural, inicialment prevista per al dia 29. A la segona seli donà la consideració d'excursió complementària, a tenir abans de l'assemblea; l'or-ganització i conducció de totes dues les assumI Vidal.

Les ilibretes de camp de Vidal i Almera de 1898 conserven anotacions sobrealguns dels afloraments a visitar durant la reunió que demostren que dedicaren algu-nes jornades a la preparació de les excursions: destaca el fet que ambdós varen ferexcursions conjuntes al camp els dies 12, 13 i 14 de maig, segons consta en la ilibretade camp de Vidal: el dijous 12 anaren a Montcada I Cerdanyola, on aixecaren un tallgeolOgic; l'endemà anaren a Castelldefels i Garraf, observant l'estratigrafia delmassIs, I dissabte anaren a! Papiol. Almera tornà encara a Bruguers el dia 16, i alPapiol el 24 i el 2, 7 i 8 de juny, I el 5 i 6 de juliol.

Més endavant, entre el 23 i el 26 de juliol, Vidal preparà l'excursió d'Olot:diumenge 25 visità els volcans de Sta. Margarida de la Cot i Sta. Pau; mesurà elcrater del volcà de Sta. Margarida (obtingué un radi promig de 175 m), i examinà laRoca Negra. Encara el 15 de setembre anaren Almera i Bofill a Monistrol i la Pudade MontserratJ 6 També preparà Vidal una relació d'assistents previstos,' 7 en laque figuren 31 noms de geOlegs francesos i cap d'espanyol. A l'excursió de la regióvolcànica hi havien 10 preinscrits, i 8 a la del Montsec. Com es veurà, l'assistènciava ser finalment bastant inferior a les previsions.

14 Bergeron: Discurs inaugural pronunciat a Barcelona el 28 de Setembre. BSGF, 26: 665-666.15 Douvillé escrigué a Vidal: Vous avez dans cette region tant de choses curieuses a nous faire voir au pointde vue geologique que cette excursion serait pour tous les membres de Ia Société et enparticulierpour moid'un très grand intérêt. Maiheureusement mon temps est très pris... (Carta datada 18 de gener 1898.MGSB). Boulay, de Lille, expressà a Almera tot el seu suport al projecte, en un moment critic per a laimatge del pals: L'Espagne traverse en ce moment une épreuve a laquelle je ne puis être indifferent. Sansremonter aux idées générales, ii me suffit de voir un peuple catholique attaque d'unefacon déloyale pourque mes sympathies lui soient acquises. (Carta datada 19 de maig 1898, MGSB). V. Paquier, de la Facultatde Ciències de Grenoble: Je suis certain que la Société rendra pleine justice a vous si remarquables et siconsciencieuses etudes, et si je n 'ai le plaisir de m 'associer sur les lieux aux éloges qu 'elle vos decernera,j'en acueillerai les echos avec la plus vive satisfaction. (Carta a Almera, 2 agost 1898. MGSB). Kilian:Recevez mes voeux les plus cordiaux pour Ia réussite de votre Reunion et pour le couronnement de votreoeuvre si longement et si patiemmentpoursuivie. (Carta a Almera, ? oct. 1898. MGSB).16 Almera: llibreta n° 15. Vidal: llibreta 1898-1899. MGSB.

Page 118: TMGB vol 8 (1999)

DESENVOLUPAMENT DE LA REUNIO EXTRAORDINARIA

Aspectes generals

El desenvolupament de la reunió es pot seguir en detail en ies crOniques pubiicadesper Bofili al Diario de Barcelona (ReuniOn estraordiaria.. .1898), o en qualsevol deies pubiicacions oficials de la reunió (Reunion extraordinaire. . .1898 i Société Géolo-.gique. . .1898). L'assemblea prôpiament dita tingué hoc entre els dies 28 de setembrei 9 d'octubre, i anà precedida de i'excursió ala regió voicànica (del 25 al 27 de setem-bre) i seguida de l'excursiO ai Montsec (de i'll ai 15 d'octubre).

La premsa anuncià la ceiebració de la reuniO, pubiicant ei programa provisionai il'assistència prevista de destacats professors:

Entre 'is expedicionaris hi figura lo professor de Paleontologla en lo Museum ymembre de l'Institut de Fransa M. Albert Gaudry, '1 dega de la Facultat de Cienciasde Lyon M. Depéret, tan coneixedor dels terrenos terciaris, y vans altres professorsde las Universitats d'Alger de Grenoble, etc, y enginyers de mines, colaboradors delMapa geolOgich de Fransa.18

Tot es desenvolupà segons estava previst, amb aigunes lieugeres variacions en lesexcursions suggerides pels organitzadors o peis propis assistents (aixI, la de la Regiovoicànica s'extengué a ies mines de Surroca; la de Viiafranca inclogue una extensiOai massIs del Montmeli).

Per a ies sessions tingudes a Barcelona, i'Acadèmia de Ciències, —corporaciO a laque pertanyien els tres organitzadors—, cedI els seus locals més representatius, i és peraixô que ei president de la institució, Thos i Codina, que no era membre de la Socie-tat, estigué present en la sessió inaugural i en ha vetliada social del dia 2 d'octubre.19

Sessió inaugural (28 de setembre)

L'acte de la inauguració tingué hoc a ha sala d'actes de l'Acadèmia de Ciències.En un discurs preliminar el president Bergeron, després d'agrair al President deh'Acadèmia ha seva hospitalitat, constatà, agradablement sorprès, ha simpatia per laciènciafrancesa que observà a Barcelona:

Tout ici nous indique votre sympathie a l'égard de Ia science française; au seuilmême de votre Académie nous avons Pu lire inscrits les noms de nos plus illustrescompatriotes.20

'' Entre els papers de Vidal (MGSB). L'acompanya una ilista bibliogràfica diferent de la que es publi-caria al Compte Rendu.18 La Renaixensa, 26 de setembre 1898.19 SilvI Thos i Codina [1843-1911], enginyer de mines, era Ilavors cap de Ia prefectura minera deBarcelona, càrrec en el que el succeiria Vidal. El 1881 havia publicat la descripció geo!ôgica de la pro-vIncia de Barcelona; també va estudiar diverses conques mineres i carboneres, entre les quals la de Calaf.Un any abans de la reunió havia exposat a l'Acadèrnia la comparació entre els jaciments salins deCardona i de Stassfurt, de resultes de la qua! proposà la recerca de la potassa en la conca evaporItica. Noobstant, no es considerava geO]eg i no formava part de la Société.20 Bergeron, discurs preliminar (op. cit.).

Page 119: TMGB vol 8 (1999)

Seguidarnent va justificar l'interès que tenia per a la Societat la visita a una regióesdevinguda ciàssica per a la geologia gràcies al treball dels consocis catalans; va fertambé a1lusió a la crItica situació internacional per la que travessava el pals —s'haviaperdut la guerra amb Estats Units, perO encara no s'havia signat la pau—.

El Sr. Thos i Codina donà la benvinguda a la Societat, agral per endavant l'ajutque la visita representaria per a! coneixement geologic de Catalunya, i expressà elconvencirnent que la visita seria liargament recordada:

Soyez persuades, Messieurs, que votre passage dans notre region catalane nes'effacera pas facilement et que notre Académie l'enregistrera dans ses annalescomme un desfaits les plus remarquables etplus honorables de sa longue existence.21

Es passà ilavors ais assumptes de tràmit de la Societat, i seguidarnent es constitulla mesa de l'Assernblea, que integraren Almera (President), Vidal i Carez (vicepresi-dents), Doncieux i Bofili (secretaris) i Laurent Maurette (tresorer).22

Almera, en assumir la presidència de l'assernbiea, reconegué que, en efecte, en elcamp de la geologia havien estat els francesos els iniciadors deis estudis geolOgics aCatalunya i a Espanya; eli mateix esmentà corn a rnestre seu un frances (Landerer, rnem-bre de la Société, un dels dos padrins d'ingres d'Alrnera) i ai•ludl a les reunions extra-ordinaries de camp de la Societat corn la universitat on havia après tot el seu saber.

De même que tout être procède de parents qui lui ont donné le joui' ainsi la sciencegéologique espagnole doit son origine a ses voisins les geologuesfrancais, qui l'ontfait sortir de son état embryonnaire. C'est en effet la France qui vers le milieu de cesiècle a fait éclore chez nous cette très intéressante science dont la lumière brillaitdeja depuis longtemps dans votre pays. Ce sont les geologues francais qui ont faitlever en Espagne le soleil de la geologie, et ont éclairé les premiers le champ de lageologie catalane, soit en parcourant eux-mêmes notre region, soit en nous fournis-sant les renseignements qui souvent ont éclairci des points obscurs; c 'est enfin laSociété géologique de France qui, par sa visite, fera monter a son zenith 1 'astre de laGéologie dans la region de Barcelone.23

Exposà a continuació el que la Societat tindria ocasió de veure: no una formacióben desenvolupada, sinó una mostra de cada terreny, arnb la soia excepció del Jurassic:

Vous aurez, j'espère, en partant d'ici, l'impression d'avoir visité un musée géolo-gique et paléontologique tout a fait naturel.24

21 S. Thos i Codina: [Discurs de benvinguda]. BSGF 26, p. 666. L'Acadèmia publicà el Compte Renduresumit de la reunió en el primer volum del seu butlletI; no obstant en les actes de la Corporació el pasde la Societat no hi deixà altre rastre que un breu recordatori de Bofill.22 Leon Carez [1854-19321, doctor per la Sorbona amb una tesi sobre els terrenys cretacis i terciaris del Nd' Espanya que es publicà el 1881, gran coneixedor dels Pirineus i de la conca de ParIs arran dels seus tre-balls per al Mapa GeolOgic de Franca; membre de la societat des de 1875. Louis Doncieux [1864-1960], dei-xeble de Depéret i deRoman, preparador de la universitat de Lió, coneixedor dels Pirineus i especialista enfOssils nummulItics. Es curiosa la presència d'un no-membre de la Societat a la mesa de la reunió extraor-dinària. Laurent Maurette no ho era, i aixI consta en el compte-rendu. Era el Laurent que apareix en la corres-pondència de Depéret amb Vidal a propOsit de la preparació dels fOssils de Calaf (v. Gómez-Alba, 1997). Laseva presència a la mesa de la reuniO indica que gaudia de la confiança del Bureau de la societat.23 Almera: Discurs inaugural. BSGI 26, p. 667-669.24 Almera: Ibid. La divers itat geolOgica dels voltants de Barcelona era per a Almera un factor de graninterès, i aixI ho havia fet notar a! President de la Diputació de Barcelona en ocasió de la presentació delprimer full a 1:40.000 de Ia cartografia provincial, el 25 d'octubre de 1891.

Page 120: TMGB vol 8 (1999)

S'obrI un torn de precs i preguntes en el que intervingueren Gaudry, Pellat i Airnera;es liegiren rnissatges de Kilian i de Lory excusant l'assistència a la reunió, 25

Finairnent es passà a votaciO el programa definitiu, a! qua! Almera proposà afegiruna sessió a Montserrat el dia 27, i Vida! suggerI rornandre a Manresa la nit del dia30, per tal de disposar de més temps per a visitar Cardona, canvis que foren accep-tats. El programa definitiu queda corn indica el Quadre I.

DATA LOCALITAT ACTE

28 setembre Barcelona Sessió inaugural a l'Acadèmia de Ciències.Visita a les col•leccions del Mapa GeologicExcursió a Sants i MontjuIc

29 setembre Barcelona - Montserrat Excursió a Olesa, La Puda i MonistrolMontserrat Sessió a l'Hotel

30 setembre Montserrat-Cardona-Manresa Excursió a Sária i Cardona

1 octubre Manresa - Barcelona Excursió a Montcada i Cerdanyola

2 octubre Barcelona Visita al Museu Martorell, gabinet de1 'Academia i colleccions privadesExcursió a ValicarcaSopar amb M. i Mme. Gaudry

3 octubre Barcelona Excursió a Valividrera, Tibidabo i EspluguesSessió a l'Acadèmia de Ciències

4 octubre Barcelona Excursió a Castelibisbal i El Papiol

5 octubre Barcelona Excursió a Gavà, Bruguers i Vallirana

6 octubre Barcelona - Vilanova Excursió a Castelidefels i Garraf

7 octubre Vilanova - Vilafranca Excursió a Vilanova i els MonjosVilafranca Sessió al Cercle Agricola

8 octubre Vilafranca - Barcelona Excursió a CastellvI de la Marca i St. Pau d'Ordal

9 octubre Barcelona Sessió de clausura a l'Acadèmia de Ciències

Quadre I. Programa definitiu de la reunió, aprovat en la sessió inaugural.

25 M. Gaudry llegI un comunicat del ministeri frances d'InstrucciO Ptiblica informant que, d'acord ambel desig expressat en el darrer Congrés Geologic Internacional tingut a Sant Petersburg (1897), laGeologia i la Paleontologia passaven a ésser matèries d'ensenyament als instituts (decret de 6 d'Agost).DisposiciO que fou el resultat d'un informe de M. Mangin al Consell Superior d'Instrucció POblica, i deles gestions personals de M. Gaudry. En endavant la Geologia s'ensenyaria a les classes de 5è i de 2n, ila Paleontologia a classe de Filosofia. Pellat, en nom de la Societat, va agrair a Gaudry Ia seva actuacióal respecte. Era Etienne Pellat [1832-1907], naturalista afeccionat i membre de la societat des de 1856,inspector general honorari del Ministeri de l'Interior frances.

Page 121: TMGB vol 8 (1999)

Excursions (Figs. 1 i 2)

El nucli de les assemblees extraordinàries el constituien les observacions decamp; per la rodalia de Barcelona els objectius eren els millors afloraments entre elsterrenys ben estudiats pel Dr. Almera en les seves tasques del Mapa GeolOgic, delqual s'havien publicat els dos primers fulls: rodalia de Barcelona (regio la, 1891) iGarraf-Alt Penedès (regio 2, 1897). Per tal d'estalviar desplacaments innecessarisl'assemblea fou itinerant en les fases inicials i finals, radicant ünicament a Barcelonaen el tram intermedi i els dies d'inauguració i clausura. Les aproximacions als aflora-ments foren resoltes mitjancant la xarxa ferroviària i els recorreguts amb tartana; pelsdesplacaments als afloraments més propers a la ciutat es va utilitzar el tramvia.

Després de visitar les fàcies neOgenes de Sants i de MontjuIc el mateix dia de lainauguració, la Societat es posà en marxa en direcció a l'estació d'Olesa, la Puda iMontserrat per tal d'observar el Trias i el Paleogen (29 de setembre); a Manresa, Süriai la muntanya de Sal de Cardona (excursió que conduI Vidal el dia 30), a Montcada iCerdanyola (1 d'octubre), ja en l'àrea cartografiada en detail per Almera, on veierenel Paleozoic i el Miocè transgressiu.

Els dies 2 i 3 visitaren els terrenys hercinians de la immediata rodalia de Barce-lona (Gràcia, Horta, El Putxet, Vailvidrera, Tibidabo, Esplugues). El dia 4 anaren aCasteilbisbal i al Papiol, on examinaren el Paleozoic i el Pliocè, i el dia 5 a Gavà, Bru-guers, Begues i Vallirana, observant el Trias i el Paleozoic, tornant a Barcelona.

El dijous 6 comencà el segon itinerari en direcció a Castelldefels, les costes delGarraf —on tingueren ocasió d'observar la sequència mesozoica— i Vilanova; l'en-demà després d'estudiar la petita conca miocena local anaren a Vilafranca, observantel Burdigalia; el dia 8 visitaren el mesozoic del barranc de Marmellar i el classic per-fil del Miocè entre Sant Pau d'Ordal i Sant SadurnI d'Anoia.

AUTOR/PRESENTADOR SESSIO EXCURSIO

Vidal 29 setembre Girona-Olot-St. Joan

Almera 29 setembre Sants-MontjuIc

Almera 29 setembre Olesa, La Puda, Montserrat

Vidal 3 octubre Cardona

Almera 3 octubre Montcada i Cerdanyola

Almera 3 octubre Gràcia, El Cull, Tibidabo, Esplugues

Almera 7 octubre Casteilbisbal i El Papiol

Almera 7 octubre Gavà, Bruguers i Vallirana

Almera 7 octubre Castelidefels i Costes de Garraf

Almera 7 octubre Rodalia de Vilanova i Vilafranca

Almera 9 octubre CastellvI de la Marca, Sant Pau d'Ordal

i Sant SadurnI

Quadre II. Comptes-rendus presentats a les sessions.

Page 122: TMGB vol 8 (1999)

Sessions cientIfiques

Se celebraren cinc sessions oficials: tres d'elles —incloses les d'inauguració i clau-sura— en la sala d'actes de la Reial Academia de Ciències de Barcelona. Les altresdues tingueren hoc a Montserrat, en una dependència de 1'Hotel, i a Vilafranca, enuna sala del Cercie AgrIcola.

Les sessions començaren amb els assumptes de tràmit, si n'hi havia; per continuaramb la lectura dels comptes-rendus a càrrec dels directors de les excursions (quadreII), seguida de la presentació de notes i comunicacions pels autors respectius o, enabsència, per un dels dos secretaris de la mesa (Quadre III); finalment s'obria un tornd'intervenció per a les discussions cientIfiques.

Es liegiren en total onze comptes-rendus, dels quals non els presentà Almera i dosVidal; a més d'onze escrits entre comunicacions i notes breus. En els torns d'inter-venció els participants més actius foren Stuart, amb 8 intervencions; Depéret, Carez iBergeron amb 7, Dolifus (4), Vidal i Almera (3).26

En la sessió tinguda a Vilafranca (7 d'octubre) Almera llegI en català els comptes-rendus corresponents a les excursions dels dies 4, 5, 6 i 7 pour l'assistence qui necomprenaitpas lefrancais; seguidament Depéret va fer-ne l'exposició en l'idioma dela Société.

Visites a museus i colleccions

La visita a les co11eccions geolOgiques dipositades en els museus barcelonins eraun dels objectius de la Societat. Ja el primer dia d'estada a Barcelona examinà a con-tinuació de la sessió inaugural, per invitació del Dr. Almera, les importants collec-cions del Mapa Geologic de la Provincia —ilavors en dipOsit al Museu del Seminari-aplegades per Almera i Bofill:

Vieron con interés la clas,ficacion de los mismos 1...] Las faunas de nuestro silu'-rico han sido determinadas por M. Barrois, las triásicas por M. Mojsisovics, las cre-táceas por M. Kilian, los antozoos y briozoos por el Dr De Angelis, los mamiferos

26 Amb els membres de la mesa, Stuart i Doilfus foren els dos animadors dels colloquis. GustaveDoilfus [1850-1931], geOleg de Paris, collaborador en ci Mapa Geologic de Franca i membre de laSocietat des de 1873, especialista en molluscs terciaris, havia introduIt el terme OligocO en l'estratigra-fia de la conca parisenca; havia estat un dels dos padrins de l'ingrès d'Almera i Bofill a la Societat.P-W. Stuart-Menteath [1845-1925], enginyer de mines escocès, antidarwinista i adversari de les novesteories que postulaven la tectOnica tangencial corn a causa de l'estructuració d'alguns massissos corn elsAlps i els Pirineus, estava obertament enfrontat a! Bureau de la Societat a causa de l'adopció per aques-ta d'allO que eli anomenava la "nova geologia", representada per Bergeron i per LOon Bertrand. Des quese ii revisà un antic treball seu sobre el pais basc frances, escriguO gran quantitat de papers reivindica-tius i reiteratius. Acabà abandonant la SociOtO cap a 1902; poc desprOs escrivia: Durante muchos a/loshe combatido tales imaginaciones en todo el Pirineo, y habiendo visto aceptar mis observaciones, hetenido que retirarme de Ia Société géologique delante de los insultos estudiados de sus secretarios, y supretension de restringir mis notas 0 veinte lIneas, para comprometerme con las vulgaridades del estilotelegrOfico (Stuart, 1903: Los Pirineos de Aragón, a Bol. de la Sociedad Aragonesa de CienciasNaturales, 2: 182-195).

Page 123: TMGB vol 8 (1999)

00

00

00..

o•0

0

.-0•—

QO

00E

o—

0

-Th_

çj

oT

h0

0 0

00

• 0L) .

0 •

-00

'0 •

- .-

0.0

;_ 0

0

00

0

—E

.c'

0

Page 124: TMGB vol 8 (1999)
Page 125: TMGB vol 8 (1999)

por MM. Gaudry y Depéret, los vegetales por el marques de Saporta y M. Boulay ylos numerosos moluscos del mioceno y del plioceno por los señores Almera y Bofill,al escribir las mono grafias por ellos publicadas. 27

El mateix dia 28 donaren un cop d'ull a les col•leccions de l'Acadèmia de Cièn-cies. El matI del diumenge 2 el varen dedicar a visitar diverses colleccions: exami-naren amb mds deteniment les de 1' Academia, aixI corn les del Museu Martorell i lescolleccions privades Vidal, Bofill i Novellas:

El domingo, dia 2, por la mañana, dedicdronlo los geologos estranjeros a la visi-ta de los Museos Martorell y de la Academia, donde existen buen némero de fosilesregionales y las colecciones del señor Vidal, para examinar los notables ejemplarespor él recogidos; la del señor Bofill, en que se encuentran los moluscos de la faunaactual de nuestro litoral mediterráneo, y la del señor Novellas, que ha logrado reu-nir mas de un centenar de especies del mioceno de Montjuich. 28

De la visita a la Col1ecció Vidal, amb especial referència als mamIfers oligocè-nics, ens n'ha deixat un interessant document M. Depéret:

Pendant la Reunion de Barcelone, M. Vidal a bien voulu me montrer sa collectioncomprenant une belle série de coquilles des couches de Calafet en outre un squelet-te presque entier conserve sur une plaque calcaire, d'un animal qui a été attribue'jus-qu 'ici, d 'après un examen rapide fait dans le temps par P. Gervais, au genre

AUTOR PRESENTADOR SESSIO TfTOL

Stuart Autor 29 set. Observations sur la region volcanique d'Olot

Stuart Autor 3 oct. Observations sur deux points de la tectonique desPyrénées

Carez Autor 3 oct. Observations sur les poudingues du Montserrat et lesel de Cardona

Carez Autor 7 oct. Observations sur la stratigraphie du Garraf

Bofill Autor 7 oct. Sur le Trias a Ceratites et sur l'éocène inferieur dela gare d'Olesa

Barrois Secretari 7 oct. Nouvelles observations sur lesfaunes siluriennesdes environs de Barcelone (Espagne)

Stuart Autor 7 oct. Sur les limites de la dolomie de Barcelona

Stuart Autor 9 oct. Note sur la dolomie de Catalogne et des Pyréneés

Kilian Secretari 9 oct. Observations sur les cephalopodes du Crétacé infe-rieur des environs de Barcelone

Calderón Secretari 9 oct. Sur 1 'existence du terrain infraliasique en Espagne

Carez Autor 9 oct. Observations sur le coupe de CastellvI de la Marca

Vidal Autor 9 oct. Sur le crétacé supérieur de la vallée de la Muga

Quadre III. Observacions i notes Ilegides en les sessions.

27 Diario de Barcelona, 1 d'octubre de 1898.28 Ibid., 6 d'octubre de 1898.

Page 126: TMGB vol 8 (1999)

Xiphodon. Mont savant maître M. Gaudry et moi-même, en voyant cette pièce a Bar-celone, avons été amenés a éprouver quelques doutes sur cette determination, d'aprèsla disposition et laforme desprémolaires, visibles seulementparle côté extérieur M.Vidal a bien voulu me confier Ia tête pour lafaire dégager par les soins de M. LaurentMaurette et ii m 'a été facile de constater a la suite de cette operation qu 'ils 'agissait non pas d'un Xiphodon, mais d'un petit Diplobune qui m 'a paru identiquea 1 'espèce des phosphorites designee par M. Filhol sous le nom de Diplobune minor.Cette determination confirme, comme on le voit, l'âge oligocène (irfra-tongrien) deles couches, déjà indiqué par la presence du genre Ancodus 29

A Vilanova tingueren ocasió de visitar, el dia 7, el Museu Balaguer.

Homenatge a Gaudry

El dia 2 tingué hoc al Gran Hotel l'Unic acte de contingut exciusivament social dela reunió. Fou un sopar que el Sr. i Sra. Gaudry oferiren amb motiu del seu comiat,que esdevingue un petit homenatge al gran paleontôleg, veritable promotor de la yin-guda de la Societat a Barcelona. La crOnica d'aquest acte, deguda a Bofill, que posade manifest les bones relacions existents entre els geôlegs d'un i altre costat de lafrontera, mereix la transcripció Integra:

Recibidos los invitados con esquisita amabilidad, oyeron, al terminar la comida,las niás halaguenas frases de M. Gaudry, quien, espresando el alto concepto que lemerecen los trabajos de los geólogos catalanes, admiró su decision y energIa alemp render tan vasta tarea siendo tan pocos en námero y alabó discretamente el valory la constancia que en todas sus manifestaciones revela el carácter nacional.

M. Bergeron, presidente de la Sociedad Geológica, recordando que han cumpli-do cincuenta años del ingreso de M. Gaudry en la Sociedad, hizo ver que si por suedad era el mas viejo, por su actividad cient(fica demostraba todavt'a ser el masjovende sus miembros.

El canónigo Sr Almera, agradeciendo a la Sociedad su visita a Barcelona ase-guró que, por lo que a él atañe, el ejemplo de los geologosfranceses y el estudio delos trabajos habIan sido siempre sus mejores gulas.

Dirigio el Sr Thós y Codina algunas frases de respeto y cariño a M. Gaudry,recordando la reputacion universal que como paleontólogo disfruta en el mundocient(fico y agradeciéndole la parte que ha querido tomar en los estudios de nuestraregion, uniendo a ellos el prestigio de su gran nombre [...]

El geólogo escocés M. Stuart-Menteath hizo notar la coincidencia de que muyimportantes estudios geológicos se deban a tres sacerdotes: M. Palassou, M. Pouechy el canónigo Almera: y añadió, en elogio de los geólogos catalanes, que nm gun tra-bajo sobre Cataluña supera a los de Almera y de Bofill para los airededores de Bar-celona, y a los de Vidal para el Pirineo catalan.

29 Depéret, 1898: "Du massif ancien de Barcelone .... . BSGI 26, p. 719-720. Charles Depéret [1854-1929] era un metge nord català nascut a Perpinyà; es va doctorar en geologia amb un estudi sobre laconca terciaria del Rosselló (1885). Membre de la Societat des de 1881, collaborador del Mapa GeolOgicfrances, degO de la facultat de ciències de LiO i introductor de l'estatge Vindobonià i de la nociO de ciclesedimentari. Almera li havia consultat, entre d'altres, els mamIfers descoberts ala rodalia de Terrassa perPalet i Barba. Des de 1894 era academic corresponent de Ia de Ciències de Barcelona.

Page 127: TMGB vol 8 (1999)

Finalmente, el Sr Vidal dirigio su brindis al Dr Almera, felicitándole por elhonor de ver sus trabajos revisados y discutidos por Ia Sociedad Geológica de Fran-cia, y tambien por el que resulta para Cataluña de ser la primera region de Españaen donde ha celebrado su reunion anual tan docta Asociacion. 30

Sessió de clausura

Al terme de la sessió tinguda a Barcelona el dia 9 d'octubre, el president de laSocietat expressà el seu agraIment al president de l'assemblea extraordinària i alsaltres membres de la mesa, afirmant que el què s'havia vist superava les sevesexpectatives:

por las importantes escursiones que habia con tanto acierto conducido, a laspoblaciones todas donde habia permanecido la Sociedad por la escelente acogidaque la dispensaron, al secretario por su Improbo trabajo y al tesorero por su estra-ordinario celo. Añadió que creia ver mucho, todo ello de interés, pero que lo que seha visto y estudiado supera estraordinariamente a lo que podia figurarse, de modoque no vacilaba en considerar esta reunion como una de las mas interesantes que haefectuado la Sociedad, creyendo que el mas justo casgo de los que no habian con-currido consiste en haberse ellos mismos privado de tan agradables é instructivasescursiones, y terminó escitando a los geologos españoles a queformaran discIpulosque continuaran tan átiles trabajos cientIficos. 31

Almera va agrair a la Societat l'honor que havia fet a Espanya en venir a Barcelona,i seguidament va aixecar la sessió, donant per clausurada la reunió extraordinària.

EXCURSIONS I SESSIONS COMPLEMENTARIES

Visita a la Regio volcànica

L'excursió prèvia a l'assemblea tenia per objecte visitar la regió volcànica encompanyia de Ramon Bolos, 32 i, a peticiO de l'dnic assistent estranger, Stuart, es pro-longa fins a les mines de Surroca, que Vidal havia dirigit entre 1883 i 1888. L'excur-sio comencà el dia 25 a les 7 del mail a l'estaciO de Girona, des d'on s'emprengué elviatge a Olot en tartana. A Banyoles examinaren el travertI i visitaren la col•lecciO delfarmacèutic Alsius, que contenia la indOstria litica magdaleniana de la cova deSerinyà. Pel camI admiràren la columnata basàltica de Castelifollit. A Olot visitarenla col•lecciO BolOs, on veieren els minerals que acompanyen les laves i el molar

30 Diario de Barcelona, 6 d'octubre de 1898. A notar la presència de Thos i Codina, que no asistia aI'assemblea —no era membre de la Societat—, i la felicitació de Vidal a Almera.31 Diario de Barcelona, 12 d'octubre de 1898.32 Ramon Bolos i Saderra [1852-1914], net del célebre Francesc Bolos i, corn eli, farmäcèutic a Olot,havia pubhcat un Itinerario de Ia villa de O y su comarca (Olot, 1895).

Page 128: TMGB vol 8 (1999)

incomplet d'Elephas primigenius trobat a la rodalia, l'endemà pujaren al crater delMontolivet. A Surroca i Ogassa examinaren el plec tombat que Vidal havia descrit enla seva ressenya provincial. De tornada a Barcelona en el tren de Sant Joan de lesAbadesses, Vidal exposà les seves idees sobre el Garumnià i les capes amb Bulimus,assegurant que aquestes eren de la mateixa edat que les margues terciàries ambPaludina aspersa; per tant no podien ésser considerades corn a garumnianes. Eldesenvolupament de l'excursiO es pot seguir en les notes de camp de Vidal (Figs. 3 y 4).

Excursió al Montsec

L'itinerari post-assemblea amb l'objectiu de visitar el Montsec durà cinc dies;perô s'ha de tenir en compte que el viatge d'aproximaciO fins a Camarassa durava undia sencer. El primer dia de camp el varen dedicar a la secció de Sant Jordi (Trias,Lias mig amb fossils caracterIstics i dolomia cretàcica) i a la dels Ulls de Llorenc, onvaren observar el Muschelkalk amb fOssils, i les ofites:

Un treball d'Antoni Bolos publicat el 1925 sobre el jaciment quaternari del Pont de Ferro (Butlietide la Inst. Cat. d'Hist. Natural, 25, P. 115) sembla donar a entendre que Carez va participar en aquestaexcursió, cosa que no s'ajusta a la realitat.

Vidal, 1898: "Compte-rendu de l'excursion de Gerona a Olot et a San Juan de las Abadesas les25,26,27 septembre 1898".(BSGF 26: 674-678). En la "Reseña geoiOgica de la provincia de Gerona"(BCMGE, 13, 1886), Vidal havia dedicat un extens capitol a la regió volcànica i un altre a les mines decarbó; no obstant, apart d'aquest capitol, escrit abans de dirigir l'explotació, Vidal no va publicar pràc-ticament res sobre Ia conca carbonera de Sant Joan. Contràriament, al Garumnià, tema predilecte des delsseus primers treballs, ii havia dedicat diversos treballs: ci primer i fonamental "Datos para el conoci-miento del terreno Garumniense de Cataluña (BCMGE, 1, 1874: 209-247) ii valgué el reconeixement delgovern de la repOblica espanyola i l'entrada a la Société; a "Nota sobre el sistema cretáceo de los Pirineosde Cataluuia" (BCMGE, 4, 1878) sintetitzà l'estratigrafia del liavors considerat com el darrer pis delCretaci. En el seu discurs d'entrada a l'Acadèmia (1/4/1879) descriu ci Bulimus que recollI a Riells, encapes roges que considerà garumnianes. A "Edad de las capas de Bulimus gerundensis" (Mem.R.A.C.A.B., 2,1, 1883:343-359) defensava l'edat garumniana d'aquestes capes, en contra de l'opinió deCarez, qui les situava a la base del Terciari; no obstant, en trobar-hi fauna terciaria caracterIstica de Rillyva haver de rectificar en part: ci continental superior a la calcbria de Valicebre seria Eocè, és a dir,Terciari, i no Garumnià ("Nota geoiógica sobre Ia presencia de la formación lacustre de Rilly en elPirineo Catalán", a Bol. RACAB, 1,8, 1893: 135-141).

Vidal, 1898: "Compte-rendu des excursions dans la province de Lérida du 11 au 15 d'octobre".(BSGF 26: 884-900). Vidal havia estudiat el Montsec en recerca de carbó cretaci a començaments de Iaseva carrera (1874), demostrant Ia presència del Lias mitjà i superior en conformitat amb ci Cretacisobreposat (Aptià, Turonià, Senonià) i aixecant una cartografia de la regió central de la provincia deLieida. Dedui que l'aixecament de la serra era degut a una gran fractura de més de 2000 m de salt. Eltrebali fou publicat, sense mapa, l'any 1875 ("GeologIa de la provincia de Lérida. RegiOn central".BCMGE, 2: 273-349). Des de ilavors havia tornat sovint al massis, atret per la seva riquesa paleontolO-gica, arqueoiOgica i espeleoluigica.

Fig. 3. Notes de Liuis Maria Vidal corresponents a l'excursió Girona-Olot-Sant Joan (Vidal: Llibretes decamp, pp. 1664-1669, Transcripció; MGSB).

Fig. 3. Notes from the pre-reunion field trip Girona-Olot-Sant Joan, by Vidal (Vidal: field notebook,pp. 1664-1669, MGSB).

Page 129: TMGB vol 8 (1999)

Viernes 23 Set 98. Dc Barcelona a Gerona

Gerona Fonda Italianos

I 31. I Gerona ayer ltovió antes de Ilegar yo

7m Gerona 752 A10¼ Bafiolas salgo 6 las 11 ¼ 7441. Besalü salgo a las 3 744 ASt Castellfollit at pie acantilado (fábricas) 738 = 234.5

alto del id. 733 = 288.8Resulta altura del acantilado basáltico 54 m

6¼ Otot ha lloviznado___________72t 'A

7. Olot.Pudingas superiores aiternando con margas rojo claro sucias; todo buza unos 30' at SO en et tado 0.Del Montolibet.At SO. De Montolibet desde to attn det cerrito de pudingas supranum. que hay, ceo el hermoso bosch

721 'A

de Tosca que limita por et 0. Con et Estany de tas Presas, que es on lago tiesalado por monjes ó morosque se debió formar sin duda a partir del bosch de Tosca, y los monjes abrieron el cauce actual delTer, que es artificial, pues antes el rio Fluviá daba Ia vuelta a Ia Sierra de Ia Piña y se iba a correr porto que es ahora cauce del Ridaura riachuelo separado del Pta de ViaSa por una serie de lomas deE. a0.CreeBolos que Ia corr. de lava de Castelifullit viene del crater del Estany de Beguda que esta athorde del Collado de S. Corneli que es numulitico.

Montolivet alto[hi ha us osquema en planta, amb ci Montolivel i et Cruscat]

713 'A

En Ia must de Bald que oslO at SE. de 01st, hay Ia masta Ventós que hone establecidos tubos tiecircutacion de aire dentro Ia casa y hasta us herrero Irató deutilizar claire pars fraguas.Puigsacalm es todo sum' hasta Ia cimaLa herradura del Montolivet mira at N.En et fondo hicieron us pozo quo a gras profusdidad hal!ti agua 70 6 80 hEn a Garrinada otTo pozo siono agua quo tiese retaciOn con las Doss do Cant (esa sits a h a! N de aGarrinada y cola agua von el afio quo hayes uno hayes otro.

____________

12 Olot. Salgo Otas 12 'A 7214 'A Cantin. dots Baga margas numuliticas Buz 40 at l8'E. Con maciflos y margas. Por toda Ia subida se han ido

nncontrando varios fuerles_pliegues_de las_margas_numulitica.676

5¼ Coltada de Santigosa (dice et mojon 1062 mu Ia mar)__________671

6. S. JuanIhi ha un tall geolOgic entre Otot i S. Joan]

693__________

Altitud de Iacarretera

Results altitud Segün mapafrances

Olot 721 mm 452 m - 456 m 424Colt Santigosa 671 = 1058 m - 1090S. Juan 693 785 m - 789 785Taga - - 1027

6¼ 5. Juan. LtoviznaFaig 1353 pues el alto más alto no 1400 mJuncO 1252Gatlina 1135Ramon 1085PintCDa?

693

21 San Juan ha lloviznado varias voces________693 'A

2¼ " EstaciOn 6922.40' Ripoll 681 sobre el mar (Estacion)

[tall geologic osquemàtic de les margues[702 'A mm

3.7' Sun Quirze (57944 m sobre el mar Estacion)____________710 'A mm

5. En Aigaafreda.Estamos on el borde de Ia gras cuenca edocena del Ilano de Vich, y vamos a entrar en ci desfiladero quo nosllevarO al Vallés[Tall goolOgic estee ol Figaerd i Ia conca][Tall geolOgic estee La Garriga i Granollers]

____________757

Page 130: TMGB vol 8 (1999)

Esta misteriosa roca, que a tantas discusiones ha dado lugar entre los geologos,va acompañada, como es de costumbre, de yesos abigarrados y aquIpresenta la par-ticularidad de estar cruzada por abundantesfiloncillos de aerinita, precioso mineralde color azul llamado en el pals "pedres blaves ", cuyo ignorado yacimiento descu-brió años atras el señor Vidal 36

El dia 13 aixecaren el perfil geolOgic fins a Vilanova de Meià. En direcció a Alósobservaren el Muschelkalk, els guixos, la font sauna i la pudinga oligocena; a la tarda,el Garumnià ben desenvolupat i la calcària amb Alveolines. L'endemà pujaren elMontsec pel barranc del Pas Nou, observant el Cretaci. El dia 15 tornaren a Tàrrega,on es donà per acabada l'excursió.

[Dies 25 I 26 setembrelArco del puente de Besald Sombra

nublado25.3t X=U1t0 Exp=I/4"

2______________________________________________Villa de Ridaura [desde] Montolibet Nublado

___________26.10

_________D = 0

_________V = 1

_________N-

3 Puig Sacalm " " " SO-4 Bosch de Tosca " " " " SSO-5 Montsacopa y Basegoda " Debil sot D = 1/2 V = I NE-6 Olot y Batet " " Sol debil

____________26.10 /2 D = 16 V = 11/2' ENE-

7 - Cruscat y Sta. Margarita " D = I V = 1 SE8 M. Olibet y ci Puig de Ia Roureda desde Ia carretera de

Olot a Mieres" D = 0 V = I NO

9 Vista de los volc. desde Ia carretera de S. Juan 3t. Sot debit D = 1/2 V = I ESE10 Vista de Motolibet y " " " D = I V = I SE

[Dies 27 i 30 setembre]Maq. Goerz ester° Cliche I falta2 izg En Ogasa2der3 izg. Pliegues sal. Camino bofia gran 30 set. 31 Sombra D2° V = 53 D" " " En Ia Sal Roja "

Reunion Extraord. Soc. Geol. Fran. (pp. 1670-73)

[Dies 7 i 8 octubre]Goerz Estereoscop.

I jag. Vilafranca desde els Monlos 7 Set 4 1 /2t Sot D = 24 V = 5 I1 de Falla dolomia en Castellvi 8.10. nubtado " " 22 ester° Tone de Castellvi 8.9 1/2 " 33 ester° Grupo Soc. en S. Pau 8.3 t NublO " 44 lag Montserrat desde alt de Can RoseIl 8.4 t " 54d" 6

Fig. 4. Notes de Vidal: fotografies preses en ci curs de la Reunió (transcrites de les ilibretes de camp, MGSB).

Fig. 4. Notes by Vidal: photographs taken by him in the course of the Reunion (from his field notebook,MGSB).

36 Diario de Barcelona, 15 de octubre de 1898. Vidal havia publicat efectivament aquest jaciment el1882 ("Yacimiento de la Aerinita": BCMGE, 9:113-121, i Crónica Cientifica, 5: 484-491) després dedemanar l'anàlisi del mineral a Macpherson, perO és probable que abans l'haguessin descobert els mar-xants de minerals i fOssils, que comercialitzaven aquesta substància —ja descrita amb el nom d'aerinitaper Lasaulx al butileti de la Societat— a preus exorbitants i sense citar-ne la localitat de procedència, sinóamb la indicació "Catalunya" (GOmez-Alba, 1992).

Page 131: TMGB vol 8 (1999)

Stuart palesà a Vidal l'interès d'aquests tails:Espero que no tardara mucho la publicacion del relato completo [del Montsec] y

que presentara cortes del barranco de Alos, Camarasa, etc. Esos barrancos son desuma importancia para la geologia pirenaica y de las montañas en general. '

i mostrà en public la seva conformitat amb el que havia vist en aquestes jornades:Habiendo asI vuelto a ver y completado muchas excursiones anteriores en Cata-

luña, y comparando los resultados con 30 años de observaciones en toda la cadenapirenaica, he podido emitir algunas modestas conclusiones en conformidad con lo queel Sr Vidal, el Sr Thos y Codina y otros ingenieros que han estudiado el distrito duran-te muchos años, han contribuido a las bases más seguras de la industria minera. 38

No consta que visitessin els expedicionaris a Tàrrega el museu dels Escolapis nila col•lecció Clua, on haguéssin pogut admirar els fossils del jaciment del Talladell.

Sessions post-assemblea

A les dues sessions ordinaries de la Société tingudes a Paris el 7 i el 21 de novem-bre s'hi presentaren notes i observacions referents al que s'havia vist a Catalunya.AixI, en la sessió immediatament posterior a la reunió (7 de novembre), Stuart pre-sentà una nota informant que havia visitat els afloraments triàsics, que Vidal haviadiferenciat definitivament de la formació salIfera de la Depressió, i expressà la sevaadhesió a l'opinió dels geOlegs espanyols sobre l'edat geolOgica del sail.40

En la sessió vinent de 21 de novembre, Bergeron, Carez i Doilfus ilegiren davantla Societat un resum dels resultats de la reunió més rellevants des del punt de vistageolOgic. 41 El president destacà la similitud del massfs paleozoic català amb el de laMontagne Noire: els plecs, pretriàsics, portaven la mateixa direcció. Carez assenyalàcorn a molt important la datació del Trias a Olesa. Sobre la sèrie del Garraf remarcàla incerta posició dels nivells inferiors. També notà que la visita a Cardona no haviadonat resultats definitius, i acabà larnentant que l'excursió no hagués tingut mésassistència; perO que de tota manera influiria considerablement en el progrés geolO-gic, no solament de Catalunya, sinó també del migdia de Franca. Dolifus opinà que lasal estava lligada al guix, i es rnanifestà d'acord amb l'opinió dels geOlegs del palssobre l'edat del sali de Cardona.

Stuart: Carta a Vidal 25 nov. 1898 (MGSB).38 Stuart, 1898. "La nueva geologia francesa". Revista minera, metahirgica y de ingenierIa, 49 (1705)368-370. Fa referència a una excursió per Catalunya que va fer 30 anys enrera i que publicà al Bulletinde la Société Ramond de 1868: de Foix a Punts a peu; d'allI al Voló per Barcelona, en diligència i entren; del Voló a Bagnères de Luchon a peu passant per Olot, Surroca, Puigcerdà, la Seu, Sort, SalardO iViella, anotant algunes observacions geolOgiques molt superficials.

Explica Gómez-Alba (1992) que Vidal visità el Museu dels Escolapis per primera vegada l'any 1892,on veié la flora fossil del Talladell on, desde 1885, la pedrera del Ramon subministrava a Francesc Cluagran quantitat de fOssils que comercialitzava. Clua li degué ensenyar els primers vertebrats fOssils, queVidal començaria a estudiar amb la col•laboració de Depéret després de l'assemblea. Els resultats espublicarien l'any 1906.40 Stuart, 1898: "Progrès de la geoiogie des Pyrénées". BSGF 26: 537-538.41 Acta de la reunió de 21 de novembre. BSG] 26: 542-543.

Page 132: TMGB vol 8 (1999)

Un esdeveniment excepcional

El fet que la Société decidIs celebrar una de les seves reunions anuals de campfora del territori frances era extraordinari, perO no fou la de 1898, contra el que elpropi Almera afirrnà, la primera vegada que succeIa: la Societat s'havia desplaçat aSuissa els anys 1838, 1875 i 1897; i a Algeria el 1896. SI, en canvi, que va ser la deBarcelona la prirnera reunió extraordinària fora de i' area francOfona.

Resposta de la Société a la convocatôria

El nombre d'assistents extrangers a la reunió, 13, queda per sota de les previsionsdels organitzadors, que comptaven en principi amb 31 participants. No obstant, laxifra total de 17 assembleistes, comptant els organitzadors, fou la mateixa que regis-traria la reunió dels Alps maritirns de 1902, i superior als 13 assistents a la reunió delsVosgues el 1897.

A l'assemblea estricta assistiren, per part del Bureau de la Société, el presidentBergeron i els membres del Consell Gaudry i Carez. De Lyon vingueren Depéret iDoncieux, que amb els tres abans esmentats foren els grans animadors de les discus-sions; de Paris, Gustave Doilfus. La resta d' assistents foren l'abbé Béroud, de Mionnay;el metge A. Donnezan, de Perpinyà; l'advocat Patris de Breuil, de Suresnes, el fun-cionari Pellat; F. Reymond, de Veyrin; el polemic enginyer escocès Stuart-Menteath;el Sr. Stuer, del Comptoir de Paris; i el Sr. A. Thiéry. 42 Alguns socis excusarenl'assistència davant l'assernblea, com Barrois, retingut a Berlin; Fèvre; Kilian, queenvià una cornunicació; Leenhardt; Lory, malalt a Grenoble. D'altres s'excusaren pri-vadarnent a Almera o a Vidal, corn s'ha vist més amunt.

El president Bergeron valorà l'assistència corn a insuficient:J'ai le regret de constater qu'un tiers seulement des membres inscrits a été exact

au rendez-vous. Les defections ont été relativement encore plus nombreuses pour lescourses supplémentaires a Olot et dans la province de Lérida. Ii eat été cependant adesirer que nousfussions nombreux: d'abord pour témoigner ainsi de notre sympat-hie a l'egard de nos confreres espagnols, puis pour répondre au soin qu'ils avaient

42 El Sr. Antoni Abad ha esbrinat la personalitat dels assistents a la reunió. Heus aquI el que se sap delsmenys coneguts que encara no hem esmentat en aquest article: mossèn J.M. Beroud [7-1914?] era rectorde Mionnay, prop de Lió; membre de la Société des del 1894; Albert Donnezan [1846-1914], de Perpinyà,presidia la Societat de Metges dels Pirineus Orientals i dirigia la secció de ciències de la Societat AgrIcola,CientIfica i Literària del Rosselló; formava part de la Société Géologique des de 1893; excavà el jacimentdel Serrat d'en Vaquer, actualment considerat corn l'estratotip de l'estatge Ruscinià, que subrninistrà granquantitat de mamIfers que estudià Depéret. M. Patris de Breuil [?-l921] era un advocat de Suresnes,membre des de 1888. Ferdinand de Reyrnond [7-1908], naturalista afeccionat i colleccionista, assistiaarnb assiduItat a les reunions extraordinàries de la Societat. Alexandre Stuer [7-1926], membre de laSocietat des de 1884, forrnava part del Comptoir Français de Géologie et Minéralogie, de Paris. A. Thiéry[?-1900}, enginyer de mines, havia ingressat l'any 1889. (Abad, 1999).

Page 133: TMGB vol 8 (1999)

mis a organiser nos excursions dans des regions oil les moyens de transport et leslogements sont dtfficiles a se procurer.

Encara en el discurs presidencial de 6 d' abril de 1899, per be que atribuint-ho aquIa un desinterès generalitzat:

Nous suivons moms assidilment les seances; les excursions même sont abandon-nées. En 1898 ii n'y a que quelques membres qui se soient rendus a Barcelone, a1 'aimable invitation de nos confreres espagnols. Cependant le programme des excur-sions, le pays que nous devions parcourir étaient bien faits pour nous attirer Tousceux qui on etefideles au rendez-vous ont été récompensés de leur zèle et ont rapportéde ces courses un charmant souvenir dii non seulement a l'intérêt de la region explo-rée, mais aussi a l'excellent accueil de MM. Almera, Vidal, Bofill, ainsi que de leurscompatriotes. Réagissons contre ce sentiment d'indifférence qui maiheureusement estgeneral. Prenons exemple sur nos anciens, sur nos maltres, qui, non contents d 'assisterrégulièrement aux seances, marchent encore a notre tête dans es reunions toujours siinstructives et si cordiales.

No obstant, si l'assistència a la reunió es pot considerar corn a normal, en canvino es pot dir el mateix de les excursions complementàries: dels deu membres que s'hihavien cornprornès ünicarnent s'hi presentà Stuart, qui ho explicà aixI:

Llegado a Ia estacion de Gerona he sabido que todos los representantes oft-ciales de las nuevas teorias habian renunciado a presentarse a la reunion, y queentre diez geólogos comprometidos para los gastos de la primera excursion de tresdIas, no habla mas que yo. En efecto, en todos los claros é instructivos cortes delPirineo catalan he podido aprovechar yo solo el conocimiento detallado del terre-no que poseen los geólogos catalanes que me han acompañado en ocho dIas deexcursiones. 46

Alguns autors (Gómez-Alba, 1992; Truyols, 1998) fan notar l'absència dels altresmernbres espanyols de la Societat; Gómez-Alba es pregunta si aquesta circumstànciano era indici d'algun tipus d'intencionalitat, potser deguda a la oposició de les insti-tucions centralistes a la iniciativa dels geOlegs catalans. Certarnent, el fet que cap delsconsocis de la resta de l'Estat acudIs a Barcelona crida l'atenció en casos corn els deLanderer, mestre d'Almera; Socorro, l'entusiasta integrista amic d'Alrnera; Cortázar,l'enginyer subdirector de la Cornissió del Mapa i ünic membre d' aquesta que forma-va part de la Société; Calderón i Macpherson, col•laboradors d'Almera; Yarza, quehavia col•laborat amb Almera i Vidal. No hi ha dades sobre les raons d'aquesta abs-tenció, pel fet que no ens ha arribat cap indici d'excusa o d'anunci en els epistolarisd'Alrnera i Vidal; no obstant cal tenir en compte que el cornençament del curs acadè-mic podria haver impedit el desplaçament dels professors, que eren la majoria. Arabe: ni l'absentisrne fou total (Calderón envià una cornunicació), ni té sentit parlard'absència de representació institucional, atès que en la Société els membres ho erena tItol individual.

Bergeron: [discurs presidencial de 7/nov/i 898]. BSGJ 26, p. 491.' Bergeron: [discurs presidencial de 6/abr/1899]. BSGF 27, p. 150-151.

La majoria no vingueren a Barcelona, i dels que vingueren, Dc Breuil i Depéret decidiren renunciara les excursions complementàries (el primer s'havia preinscrit a les dues, i el segon, a la del Montsec).

Stuart-Menteath: 1898. "La nueva geologIa francesa" (op cit).

Page 134: TMGB vol 8 (1999)

L'organització

L'organitzacio de l'assemblea va funcionar a la perfecció, i els visitants es varensentir ben acollits, corn ii feu saber Doilfus a Almera tot just tornat a Paris:

Je ne veuxpas tarder pour vous remercier de l'accueil si aimable que vous nous avezfait. Pour vous exprimer ma reconnaissance pour toutes les peines, les fatigues, les soinsque vous avez pris pour nous montrer tant de choses intéressantes et instructives47

El president Bergeron en Ia sessió del 7 de novembre a Paris:Grace au savoir et a 1 'amabilité de nos confreres, MM. Almera, Vidal et Bofihl,

notre reunion a Barcelone a été une des plus profitables au point de vue scientfiqueet une des plus agréables. Je suis hereux de les remercier encore aujourd'hui de leuraccueil et defeliciter de nouveau M. le chanoine Almera d'avoir sufaire de Barcelo-ne un veritable centre géologique.48

En l'aspecte logistic, els organitzadors reberen, ultra l'ajut d'algunes institucionsi persones ja esmentades —l'Acadèmia de Ciències, el Cercie Agrfcola de Vilafranca,els Srs. Alsius i Bolos— el suport d'algunes persones que és de justicia recordar: elSr. Mann, administrador de la Duquessa de Dènia, que rebé i obsequia l'assemblea ala mina de Cardona el dia 30 de setembre; Mossén 0. Biada, rector del Papiol, qui vaacollir els excursionistes a la seva parrôquia el dia 4 d'octubre; el Comte de Güell, quiobri a la societat les portes de la finca de Garraf el 6 d'octubre; el P. Comaplà, rectordels escolapis de Vilanova i el Marques de Sarnà, que acompanyaren l'assemblea elsdies 6 i 7; les families Valls, de Camarasa, i Castejón, de Vilanova de Meià que allot-jaren la societat els dies lii 12 d'octubre.

No hem pogut documentar en canvi la col•laboració de Salvador Calderón amb laorganització, que esmenta Bataller (1945), ni tampoc la de Font i Sagué, que segonsVia (1975) acompañaba a los expedicionarios extranjeros ayudándoles, durante lavisita a los yacimientos estudiados, en la recolección y selección de ejemplares.

Principals aportacions

a) L'aportació autôctona cristal•litzà en un conjunt d' articles integrat bàsicarnentper les guies de les excursions, a les que s'afegi alguna cornunicació addicional.

Almera signà 9 de les 12 guies d'excursions, que sOn veritables descripcions iti-neràries, acompanyades de tails geolôgics, esquemes cartogràfics i llistes exhaustivesdels fOssiis identificats en cada jaciment. Hi abocà el resultat dels seus 20 anys detreball en la cartografia detailada en curs; excepciO de l'itinerari de Montserrat, per a!quai actualitzà un antic treball seu i el completà amb dades de Bofihl i de Paiet i Barba.Com es pot apreciar en ci quadre IV, eis visitants varen poder examinar sense moure'sde Ia rodalia de Barcelona la pràctica totalitat de la columna estratigrafica, amb l'ex-cepció del Jurassic ben datat. En alguns casos, Almera afegI a la descnipciO itineràniaalgunes discussions i interpretacions, corn Ia datació i sedimentologia de la pudingamontserratina, o l'onigen de la flora pliocena.

' Doilfus: carta del 10 d'octubre 1898. MGSB.48 Bergeron: [discurs presidencial de 7/nov/1898]. BSG1T 26, p. 491.

Page 135: TMGB vol 8 (1999)

Els dos comptes-rendus que Vidal presentà a les sessions (excursions a la regióvolcànica i al sail de Cardona) son més aviat explicacions breus del desenvolupamentde l'excursió que no descripcions geolôgiques. En canvi, el que redactà després de lareunió extraordinària (Montsec) s'ajusta al model d'itinerari geologic descriptiu queemprà Almera; amb 1' interès afegit que representa 1' actuaiitzaciO dels seus antics tre-bails: la descripció deis perfils geolOgics, perfectament ordenada I detallada, fets alllarg de la reunió, és la seva obra definitiva sobre la seva muntanya predilecta. Aques-ta excursió, a més, complementa perfectament les dels voltants de Barcelona, amb lavisita a les fàcies Keuper amb ofites, i el reconeixement del Lias i del Cretaci supe-rior, terrenys escassament representats alll. Per altra banda, Vidal liegI una comuni-cació rectificant les datacions del Cretaci superior de la vail de la Muga, situant en el

UNITATS SUBDIVISIONS I FAdES LOCALITATS

Roques lgnies Graniti metamOrfiques Granulita

Metamorfisme de contacte

ColiserolaEl PapiolCollserola, Pedralbes

Paleozoic Ordovicià, Silurià, Devonià

CarbonIfer en fàcies Culm

Montcada, El Coil, El Papiol,Bruguers, CervellóVailcarca

Trias Fàcies Buntsandstein i Muschelkalk Olesa, El Calamot, Eramprunyà-Begues, Vailirana

Cretaci Inferior Tall de Begues a Vallirana;Costes de Garraf; Els Monjos,Marmellà

Eocè Nivell de BulimusFàcies continentals inferiorsi fàcies marinesFàcies conglomeràtiques massives

El Cairat

MonistrolMontserrat

Oligocè Fàcies evaporItiques Cardona, Süria

Miocè AquitaniaBurdigaliàHelvecià

Tortonià

El Papiol, SubiratsOlèrdola, Els MonjosCerdanyola, Mas Rampinyo,Canyelles, El Papiol, Moja,Els Monjos, Sant SadurnIMontjuIc, Vilanova,Sant Pau d'Ordal-

Pliocè Fàcies marinesFàcies astianesPontià

Esplugues, Granja MascaróSants i HostafrancsEsparreguera, Vilanova

Quaternari DipOsits de peudemont La Bonanova

Quadre IV. Unitats i terrenys examinats.

Page 136: TMGB vol 8 (1999)

Garurnnià unes capes abans atribuides per eli al Senonià, arran de la revisió delsHippurites per Douvillé; aihora refermà i'existència del Trias en la regió, nivell queRoussel havia eliminat en el seu mapa dels Pirineus.

Bofill, per la seva part, aportà una nota cornplementària a la que havia publicatcinc anys abans sobre la fauna del Muschelkalk: descriu amb detail el perfil del Cai-rat, i atribueix al Trias superior el five!! de gresos i el de dolornies situades entre elMuscheikalk amb fauna i les capes amb Bulimus en el tall de l'estació d'Olesa.

b) L'aportacióforania. L'aportació més important dels geôlegs forasters fou lasIntesi i correlació geolOgica: gràcies a la seva experiència i al coneixernent delsterrenys d'altres paIsos, presentaren aiguns trebails en què organitzen les observa-cions fetes al camp en un esquema coherent. Aquests treballs son posteriors a la reu-nió i es publicaren juntament amb les actes de les sessions:

- Bergeron sintetitzà l'estratigrafia del Paleozoic, en comparació amb el massIsde la Montagne Noire, atesa la sirnilitud facial i paleontolOgica. 49 La seqüència esta-na ben datada entre el Tremadocià i el Tournaisia; pel que fa als nivells inferiors,apuntà la possibilitat que la calcària de Vallcarca fos cambriana. Notà que elmetamorfisme era sempre de contacte, i que totes les dislocacions que presenta elPaleozoic eren pretriàsiques.

- Depéret s'ocupà de la datació del Paleogen rnontserrati, prèvia revisió de Iafauna de Caiaf, tant de mamIfers corn de rnolluscs. Atès que Ia pudinga està situadaentre les capes amb Bulimus i el nivell de Calaf, i que indenta amb nivells rnarins arnbN. perforata, conclou que els nivells inferiors al marl s'han de situar en l'Eocè infe-rior i base de l'Eocè rnitjà; mentre que els nivells superiors, equivalents a Calaf, soninfra-Tongrià, és a dir, Sannoisià (Oligoce inferior). 50

- El mateix Depéret sintetitzà l'estratigrafia del Neogen: l'Aquitania, datat arnbrnamlfers, a la clusa de Martorell; el Burdigalia, restringit a la vora oriental delPenedès; el Vindobonià superposat, representat també a MontjuIc; en canvi, el Sar-matià, a la vista dels aflorarnents, li sernblà que no era més que el Tortonià superior;per altra banda la petita conca de Vilanova no ii sernbla ben datada, i pensa que repre-senta el sostre del Tortonià. Quant al Pliocè, cornparà les capes d'Espiugues a les deMillàs i Banyuis dels Aspres, mentre que les fàcies marines ii recordaren les del Gardi Drôme; es preguntà si les capes de Congeries no eren un simple canvi lateral de lesdel Papiol, i apuntà que el Pliocè fluvio-continental tenia en les conques ernpordane-ses un paper de primer ordre encara no prou aclarit. 51

- Dollfus presentà una original contribuciO a la histOria de l'evolució paleogeo-grafica. Observa la contradicció entre el sistema hidrografic i les liniacions tectôni-ques, i conclou que hi ha hagut una inversió en Ia direcció dels aports, originalrnentdirigits a l'Oest durant l'Eocè i Oligoce. El règim es rnodificaria després de l'Aquita-nià i abans del Burdigalia; per tant es pot situar a! voltant del limit Oligocè/Mioce.

' Bergeron, 1899: "Note sur les terrains paléozoIques des environs de Barcelone et comparaison avecceux de la Montagne Noire (Languedoc)". BSGF 26: 867-874.50 Depéret, 1899: "Aperçu général sur la bordure nummulitique du massif ancien de Barcelone et étudede la faune oligocène de Calaf'. BSGJ 26: 7 13-728.51 Depéret, 1899: "Observations sur les terrains néogènes de la region de Barcelone". BSGP 26:853-858.

Page 137: TMGB vol 8 (1999)

Altres moviments posteriors a l'esfondrament del MassIs Català no tenen tanta influènciasobre la hidrografia. Assegura que hi ha pocs exemples tan clars d'inversió de fluxe. 52

A part dels treballs de sIntesi, altres aportacions foren:- La nota d'Adán de Yarza sobre les roques eruptives (un extracte de la que ii

publicà l'Acadèmia de Ciències).- Barrois corregI les primeres determinacions dels graptôlits de Torre Vileta, que

caracteritzaven la base del Wenlock. També comunicà la presencia d'una nova espè-cie d'Asaphellus al Tremadoc del Papiol, entre d'altres.

- Kilian avancà unes observacions sobre els cefalOpodes del Cretaci inferior reco-hits per Almera; a part de la fauna de les fàcies urgonianes, trobà cefalôpodes barre-mians indicant les fàcies fangoses, i una sèrie d'ammonItids de l'Aptià.

- Calderón descrigué el terreny infraliàsic de la rodalia de Siguenza, format per unterme inferior de calcàries dolomItiques dares i carnioles, de vegades amb bretxes d'ele-ments triàsics; i un tenne superior de calcàries silIcies compactes, en capes primes, sovintperforades. Son discordants sobre diversos nivells triàsics, i suporten el Lias mitjà i el Gre-taci inferior, contrastant amb el Muschelkalk i amb el Lias, que sOn clarament marins.

La discussió cientIfica

El debat, la confrontació entre els punts de vista dels autors locals i l'experiència iel coneixement d' altres regions dels consocis foranis, era un altre dels objectius de hareunió extraordinària. Els temes de controvèrsia versaren principalment sobre la dataciódels terrenys poc o ma! caracteritzats paleontolOgicament, i secundàriament sobre l'ori-gen d' algunes unitats i la tectOnica. El alguns casos hi hague acord, prèvia rectificaciód' alguna de les parts; en canvi, en d' altres es mantingueren opinions contraposades.

a) Datació i estructura del Paleozoic. La lectura del CR de l'excursió de Montcadaoriginà una discussió sobre les f'acies de griotte del Devonià Superior. Per a Bergeron, lasequència es repetia allI a causa dels plecs. En l'excursiO de Bruguers constatà Bergeronque els esquists, calcànes i lidites que respectivament representaven el Silurià, Devoniài CarbonIfer, estaven afectats per nombrosos plecs, tots ells fossilitzats pel Trias.

b) Estratigrafia i estructura del Trias. Sobre el terreny, Almera presentà unTriasformat per dos nivells calcaris —l'inferior dels quals havia datat Bofill amb fOssils-separats per un segon nivell de gresos, i el Keuper a sobre. No obstant, Carez, des-prés de refermar la importància del descobriment de Ceratites a la calcària inferiord'Olesa, es mostrà contrari a admetre un segon nivell de gresos rojos a sobre d'aque-ha; per a eli la recurrència que hi observaren era deguda a una falla. 56

52 Dolifus, 1899: "Relation entre la géologie et l'hydrographie en Catalogne". BSGP 26: 876-883. Pocabans que es publiqués aquest article (30 novembre 1899), Vidal havia liegit a l'Acadèmia (30 de juny)un treball que malgrat la semblança del tItol ("La tectônica y los rIos principales de Catalufia") és de con-tingut molt diferent, tant pel que faa la temfltica com a l'àrea geogràfica. Vidal es refereix exciusivamenta la xarxa quaternària, i preferentment als Pirineus.

Barrois: "Nouvelles observations sur les faunes siluriennes .. ." BSGI 26, p. 829-830Kilian: "Sur les Céphalopodes du Crétacé inférieur .....BSG 26: p. 825Almera: "C.R. de l'excursion du jeudi 29 septembre .....BSGF 26: 692-693,

56 Carez: observacions, BSG] 26, p. 711.

Page 138: TMGB vol 8 (1999)

En aquell sector el Trias està afectat per una complicada estructura encavalcant noestudiada ilavors encara, i els francesos s'hi interessaven vivament —eren els anys quees consolidava la teoria dels mantells de recobrirnent—:

Encuéntranse allI las capas tan revueltas, que la determinacion del conjunto es arduaempresa. Discutióse largamente este corte geológico entre los señores Depéret, Bergeron,Almera, Vidal, Bofihl y Dolifus y se puso en claro que las capas superiores al trias hanquedado revueltas 6 invertidas teniendo encima las capas mas antiguas, o tridsicas,

Carez assenyalà que es tractava d'una fractura Ia que posava el Trias sobre el"Garumnià", i Doilfus demanà que es fes un tall seguint la via del tren, cosa queAlmera prometé fer. 58

A Bruguers es va reproduir la discussió sobre els dos nivells calcaris del Trias,sense que hi hagués acord; perè Dollfus, després de veure els cingles de Vallirana,opinà que certament hi havia dos nivells en fàcies Muschelkalk:

et, il n a plus moyen d'imaginer d'accident stratigraphique faisant considérerles couches supérieures comme une réapparition de celles de Ia base 1...] la questionest résolue dans le sens oà MM. Almera et Bofill nous l'ont présentée et par l'exis-tence d'un calcaire dolomitique àfucoIdes culminant, distinct du Muschelkalk.

A Vallirana, Almera interpretava corn a Keuper les calcàries noduloses amb fucoi-des de la base del segon cingle, cosa que semblava donar la raó a Carez, qui preferIsituar el segon nivell en l'Infralias, per similitud facial amb el del midi de Franca, cornhavia fet la primera vegada que visità la regió:

Cette assise est d'ailleurs bien dfférente du deuxième calcaire d'Olésa, et deplus, ii est a remarquer que l'on ne voit pas ici deux assises de grès rouge comme aOlésa. L'examen de la belle coupe de Vallirana confirme les remarques quej'aifai-tes ci-dessus relativement aux couches triasiques des environs de la gare d'Olésa. 60

A Castelidefels observaren els nivells supratriàsics amb guixos. Almera distingIels inferiors rojos dels superiors en els que, a Pontons i La Liacuna, havia trobat fOs-sils; la seva opinió inicial que pertanyien al Lias l'havia modificada a causa de la per-sistència del guix i dels fOssils.

Finalment intervingué Bofill arnb la seva comunicació llegida a Vilafranca donantuna descripció detallada del tall d'Olesa, on constata que el nivell carbonàtic inferioramb fOssils està recobert d'un nivell argilós molt asemblant a les fàcies Keuper ambguixos; a sobre del qual hi havien calcàries de fucoides que s 'haurien d'atribuirpotser al Trias.

c) Edat de la dolomia negra del Garraf. La posició de la dolomia negra de Garrafva ésser controvertida:

L'impression des membres de la Société a été que cette roche représente le Juras-sique Moyen (Bajocien et Bathonien?) ou les couches du Larzac. Nous verrons bientôt

Diario de Barcelona, 1 d'octubre de 1898.58 Dollfus: observacions. BSGP 26, p. 711. Palet i Barba estudià posteriorment aquesta estructura, desdel punt de vista aleshores novedós de la tectônica tangencial; no obstant les notes que publicà (entre1908 i 1923) sobre el tema tingueren poc ressô. En una carta seva al Dr. Almera de 10/5/1908 (MGSB)queda clar que havia comprovat l'encavalcament del Trias.

Doilfus: observaciO. BSGE 26, p. 822.60 Carez: observació. BSG[ 26, p. 823.

Page 139: TMGB vol 8 (1999)

qu 'elle est peut-être plus récente. A sa partie supérieure on y voit intercalés des cal-caires lacustres grisâtres, noirâtres, avecfossiles d'eau douce empâtés dans la roche.La dolomie disparaissant a la partie tout a fait supérieure, ces calcaires restent seulset prennent part aussi a la constitution du masstf[.. .1 La presence du genre Physa nepermet pas de faire remonter leur age au-dessous du Purbeckien[. . . 1 Ces calcaires,étant intercalés dans la dolomie, celle-ci est donc du même age et on ne peut l'attri-buer au Jurassique moyen. 61

Arguments que no varen convèncer Carez, qui preferI mantenir la correlació ambles localitats franceses:

Les savants espagnols etaient fort embarrasses pour classer ces diverses assisses,dont la troisième seulement estfossiltfere, mais les geologues qui s'occupen du Midide la France, ont recconu par analogie avec ce qui existe dans notre pays, que le n° 1[calcàries grogues] se rapporte au Lias, le n° 2 [dolomies negres] au jurassiquemoyen (ou supérieur?) et le n° 3 ca1cària amb Orbitolines] au Crétacé inferieur(Urgonien) 62•

Stuart iota que a Sorrento en una dolomia semblant inicialment atribuIda a! Juràs-sic s'hi havien trobat Hippurites; notà el pas lateral de la calcària a la dolomia:

Nous aurions donc sur la dolomie[...] une croate calcaire qui représente le Cré-tacé depuis l'Aptien jusqu'au Cénomanien, et dont la base irreguliere serait due aune corrosion chimique, attaquant des horizons quelconques, et donnant lieu auxdépôts travertineux de la surface de toutes les regions analogues 63

Després de visitar l'aflorament de Marmellar va fer aquest autor algunes consi-deracions d'interès sobre la dolomia, la qual, segons eli,

paraIt provenir, par un effet chimique, de la transformation de couches de divershorizons; en deux mots c 'est une zone de métamorphisme qui tantôt s 'arrête au Lias,tantôt peut atteindre la base du Cénomanien. Les couches sont d'ailleurs affecteespar de nombreuses failles qui produisent des contacts brusques entre la dolomie etdes couches quelconques; 64

cosa que, segons l'autor, explicaria les diferències sobre !'edat d'aquesta unitat.

d) Edat dels nivells de Bulimus. En el compte-rendu de l'excursió pre-reunió,Vidal afirmà la seva conformitat amb la tesi de Carez de situar les capes de Bulimusa la base del Terciari:

Ce filt une intuition d'une vérité géologique difficile alors a être démontrée, et queje combattais avec les reinsegnements que l'expérience me donnait a cette époque.Mais ma trouvaille de 1891 a montré clairement la vraie place des assises. 65

61 Almera: "CR. de l'excursion du jeudi 6 octobre .....BSGF 26: p. 804.62 Carez: "Résultats principaux de la Reunion extraordinaire a Barcelone, en ce qui concerne les terrainssecondaires". BSGJ 26, p. 543; sessió de 21 de novembre de 1898.63 Stuart: "Sur les limites de la dolomie de Barcelone". BSGF 26, p. 824.64 Stuart: "Sur la dolomie de Catalogne et les Pyrénées". BSGF 26; p. 852.65 Vidal, 1898: "Compte-rendu de l'excursion de Gerona a Olot et a San Juan de las Abadesas les 25,26, 27 septembre 1898". BSGF 26: 674-678. Vidal, que havia estudiat l'estratigrafia del garurnniàpirinenc, havia situat aquests nivells inicialment en 1"estatge garumnià" (=Danià, liavors considerat cornel pis mds alt del Cretaci). Posteriorrnent, Carez els distingI del "garumnià" situant-los en la base del'Eocè, una conclusió que Vidal acceptà arran de la troballa de la Fauna de Rilly en els Pirineus el 1891.

Page 140: TMGB vol 8 (1999)

Contràriament, havent sentit Almera situar correctament aquests nivells en la basede l'Eocè, Carez afirmà que les capes roges sobreposades a! Trias a Monistrol erengarumnianes, cosa que Depéret va rectificar a continuació. 66

e) Edat de la sal de Cardona. El debat que suscità la visita a la mina de sal fouaspre i durador, i no perrnetè a arribar a un acord entre dues postures oposades sobrel'edat de les evaporites (Almera, 1901). Segons sembla, el president Bergeron porta-va una idea preconcebuda, i l'expressà durant el dinar, abans de veure l'aflorarnent,cosa que escandalitzà Stuart:

The society lunched at Cardona, and its President, having seen nothing of therocks concerned, declared that the salt of Cardona, and, consequently, the saliferousformation of the entire valley of the Ebro was veiy probably Triassic, in accordancewith the views of M. Bertrand. 67

Vidal fou l'encarregat de conduir aquesta excursió. Havent dinat examinaren lasal roja, les bOfies i l'estuctura replegada de la sal. En el mateix aflorarnent es va dis-cutir l'edad del jacirnent:

Promovióse larga discusion sobre si la sal correspondia al triásico [...] 6 aloligoceno 1...] Apoyáronse los unos en que la sal gema se presenta en el keuper ha-mado ya por este motivo salifero, y que aunque no se vieran por la comarca indica-ciones que nos indujeran a acusar tales terrenos, lo mismo sucedia en Argelia [...]No obstante adujéronse argumentos en contra respecto de este venero 1...] de mane-ra que, no existiendo argumento en contra de un valor positivo, podia continuarseasignándoseles como edad. 68

Segons Vidal, era comprensible que per semblanca de fàcies i en absència de fOs-sils alguns confrares tinguessin aquella opinió:

Quand on se rappelle que le sel se présente a divers endroits des Pyrénées, asso-cié aux pointements ophitiques, et qu 'en Algerie on a trouvé des fossiles triasiquesdans plusieurs gisements de sel qu 'on croyait tertiaires, on comprend que divers mem-bres de ha Société aient exprimé leur conviction que he sel de Cardona est triasique. 69

Vidal oposa sOlids arguments als consocis partidaris de l'edat triàsica —els qualsopinaven que la sal i el guix eren productes de processos sedirnentaris independents—:la concordància amb els nivells superiors; la inversemblança que les evaporites trià-siques formessin la base de la conca paleOgena; les diferències dels guixos amb elsdel Trias. No obstant, alguns consocis no quedaren convencuts, corn Carez, qui en lasessió de Barcelona contraatacà basant-se en els plecs interns, la discordància oligo-cena i la ubicació de la sal; Depéret li va fer costat. Per a Doilfus, en canvi, hi haviacontinultat entre la sal i el guix, i aixO irnplicava l'edat oligocena de les evaporites,per ser el guix concordant amb les molasses subhoritzontals; 70 a més, no creia que el

66 Almera: "CR. de l'excursion du 29 septembre .....BSGJ 26, p. 697. Depéret: observació subsegUent,ibid, p. 711.67 Stuart-Menteath: "The new geology". The mining journal, railway and commercial gazette, 5 nov. 1898.68 Diario de Barcelona, 4 d'octubre de 1898.69 Vidal: "C.R. de l'excursion du 30 septembre .....BSGF 26, p. 726.70 Datades per 1'Ancodus localitzat a Calaf per Thos i Codina, determinat per Bofill i per Depéret i comu-nicat a Ia Societat l'any anterior (1897).

Page 141: TMGB vol 8 (1999)

plegament intern estigués relacionat amb la sedirnentació. Per a Bergeron, partidari dela independència entre guix i sal, la concordància no era un argument, atesa la plasti-citat de les capes; eli i Depéret opinaven que la sal podia ser triàsica i el guix eocè.Stuart apuntà que els plecs interns son comuns a totes les mines de sal. Ben al con-trari, Doilfus constatà que a la majoria dels jaciments s'hi troba guix, tant a Ia basecorn al sostre, i s'adherI a la tesi dels geôlegs locals.

La discrepància entre uns i allies partidaris es reprodul, acabada la reunió extra-ordinària, a Paris, en la sessió ordinària de 21 de novembre: Carez mantingué la sevaopinió que la sal era triàsica, i Dollfus, convencut que la sal estava lligada als dipô-sits oligocènics que la cobreixen, apuntà corn a edat més probable la d'Oligoceinferior, equivalent del guix de Montmartre, coincidint amb l'opinió dels geOlegscatalans.

f) Origen de la pudinga de Montserrat. La procedència de la pudinga ja l'ha-via resolt Almera en el seu article de 1880 sobre el Montserrat; posteriorrnent, en elcurs deis treballs del mapa geolègic havia trobat retalls de pudingues en les mun-tanyes de Gelida i Corbera, que interpretà corn a testimonis de l'extensió del dipô-sit. La gran potència dels materials la interpretà en termes de gran durada de lescondicions sedirnentàries, i les intercalacions marines corn a indicis de movimentsorogènics que acompanyaren la sedimentaciO. La variació litolOgica del sedimentsen una direcció concreta li perrnetè reconstruir la paleogeografia, direcció delsaports i el medi sedimentari:

La topographie, a cette époque, devait être bien différente de ce qu 'elle est actue-ilement: les courants d'eau allaient du sud au nord vers la mer Nummulitique, entraI-nant des brèches et autres debris arrachés au continent. Ii y a d'abord euformationde cordons littoraux, puis, les éléments moms grossiers, roulés et arrondis, sont allésse déposer plus loin dans Ia mer suivant leur taille et leur densité. 71

En unes observacions que presentà a continuació de la lectura del compte-rendu del'excursió, Carez rectificà la seva antiga conclusió que la pudinga venia del Pirineu:

J'avais d'ailleurs constaté le fait des mes premieres recherches en Espagneen 1879, maisje l'avais mal interprété: l'epaisseurdespoudingues ala descen-te du Monastère vers Colbato, est mnfmniment plus considerable que du côté deCastel-Oli. 72

Aixô obligava a admetre la desaparició del massIs costaner per esfondrarnent alfinal del nummulItic. Sense oblidar que les pudingues existeixen també a les dues yes-sants dels Pirineus, cosa que obligava a admetre un fenomen general, probablementdi2 a des pluies d'une abondance prodigieuse.

g) Edat de la granulita del Papiol. Almera deixà oberta la questió de l'edatd'aquesta roca que en aparenca tallava els nivells aquitanians. Carez argumentà queels contactes semblen per falla, i aixO explicaria l'absència de cOdols d'aquesta rocaen les fàcies miocenes. Bergeron assenyalà dos arguments en favor de l'edat terciàriade la roca: la falta de cOdols i la seva fàcies peculiar.

71 Almera: "C.R. de l'excursion du 29 septembre .....BSGF 26: p. 708.72 Carez: "Sur les poudingues de Montserrat". BSGF 26, p. 728.

Page 142: TMGB vol 8 (1999)

Documentació generada

Els resultats de la reunió es publicaren, corn era habitual, en el Bulletin de laSociété Geologique de France. A més la reunió genera d'altra documentació:

a) Perfils geolôgics, per J. Almera. Per tal de facilitar el seguiment de les excur-sions es distribuIen als assistents unes làmines multicopiades amb els perfils geolOgicsmés interessants, de les que n'hem trobat dues al Museu del Seminari (Figs. 5 i 6).

b) Fotografies, per L. M. Vidal. Els dnics documents fotografics publicats dela Reunió eren dues irnatges de Cardona: una vista general de l'explotació i unadels replecs de la sal. Aquestes imatges, captades per Vidal i publicades en cicompte-rendu de l'excursiO i també en l'article d'Almera sobre el salI, erenprobablement anteriors a la Reunió. Consta, perO, en la llibreta de camp de Vidalque l'enginyer va fer també algunes fotografies durant les excursions de la Reunióextraordinària (Fig. 4): amb una camera normal va fotografiar la regió volcànicades del cim del Montolivet el dia 26 de setembre, a les 10 del matI. A Ogassa,Cardona i Vilafranca utilitzà un aparell estereoscOpic Goerz, impressionant duesfotografies normals a cada placa; entre aquestes, destaca una foto de grupd'excursionistes presa a St. Pau d'Ordal el dia 8 d'octube a les tres de la tarda. Noobstant, no hem pogut localitzar aquesta important documentació a 1'Arxiu delCentre Excursionista, on es troba el ilegat fotografic de Vidal, i no sabern on podenparar actualment.

c) Crônica periodIstica, per A. Bofihl. Al mateix temps que s' anava desenvolupantla reunió el Diario de Barcelona publicà entre els dies 29 de setembre i 18 d'octubreuna completa i exacta crànica dels esdeveniments signada "B" (Reunion estraordi-naria...). Aquesta crônica s'ha d'atribuir a Artur Bofill, segons consta en una carta deStuart-Menteath a Vidal.

d) El compte-rendu sommaire. A començament de novembre sortI publicat elC.R. resumit, que conté els extractes de les sessions, un resum de l'excursió port-reunió, per Vidal, unes observacions de Stuart i una invitació a la propera assembleadel dia 7 (Reunion extraordinaire...). Es tracta d'una versió molt propera, encara quemenys periodIstica, a la crônica de Bofill, que ii ha d'ésser, per tant, atribuIda, per beque la responsabilitat com a secretari la compartia amb Doncieux. Aquest documents'imprimI, segons Doncieux, amb correccions del Dr. Almera:

On attend avec impatience le compte rendu détaillé de cette intéressante Reunionde Barcelone. On afait dans le CR. sommaire qui a paru hier, les rectifications quevous signaliez dans votre lettre a M. Bergeron (Astarte bulla, Horiopleura nov. sp.)74

e) Traducció del compte-rendu resumit. Una traducció del document anterior espublicà en ci BoletIn de la Academia de Ciencias de Barcelona, 1 (22), corresponental mes d'octubre de 1898, on es presenta com a resum oficial de les sessions. Aquestatraducció està limitada estrictament a les sessions cientIfiques, i no inclou ni el C.R.de Vidal ni les observacions de Stuart.

Stuart: Carta a Vidal de 25/nov/98 (MGSB). Bofill era, recordem, un dels dos secretaris de Ia mesa.Doncieux: carta a Almera, 3 de desembre 1898. MGSB.

Page 143: TMGB vol 8 (1999)
Page 144: TMGB vol 8 (1999)
Page 145: TMGB vol 8 (1999)

[Almera?] Liste des publications principales relativesaux regions visitées par la Société

Depéret Aperçu general sur la bordure nummuliti-que du massf ancien de Barcelone et étudede lafaune oligocene de Calaf

Depéret Observations sur les terrais néogènes de laregion de Barcelone

Adán de Yarza Les roches éruptives de la province deBarcelona

Bergeron Note sur les terrains paléozoIques desenvirons de Barcelone et comparaison avecceux de la Montagne Noire (Languedoc)

Dolifus Relation entre la géologie et 1 'hydro-graphie en Catalogne

Vidal Compte-rendu des excursions dans laprovince de Lérida du 11 au 15 d'Octobre

Stuart Sur 1 'Oligocene du versant septentrionaldes Pyrénées de la Catalogne.

Figura corn a presentadaen la sessió de 9d'octubre; no consta,perO, en ci CR resumitNota en curs de publica-ció a Mern. de la R. Ac.de Ciències de Barcelona.Comunicada a Paris ensessió de 21 de novembre.

f,. El compte-rendu detallat. El 26 de desembre Bergeron dernanà a Almera elmanuscrit de la Reunió, que, d' acord amb el reglarnent de la societat, el necessitavenel mes de gener. Les actes de les sessions de l'assernblea, que inclouen els comptes-rendus de les excursions, les cornunicacions presentades, la ressenya de les discus-sions, aixI corn una relació bibliografica, foren incloses en el ntimero 26 del ButlletIde la Societat, formant una rnagnIfic conjunt rnonografic sobre les regions visitades.Cornprèn aquesta rnonografia: a) una relació bibliografica sobre les regions visitades;b) les actes de totes les sessions, inclosos els comptes-rendus extensos de totes lesexcursions i les cornunicacions que s'hi presentaren; c) el compte-rendu de l'excursiópost-assernblea; d) la cornunicació de Bergeron a la sessió de 21 de novernbre, i e)d' allies docurnents que s 'hi afegiren (Quadre V).

g) Traducció castellana del compte-rendu. El mes de novernbre de 1900, laDiputació de Barcelona acceptà l'oferirnent del Dr. Almera de traduir parcialrnent larnernôria publicada al Bulletin de la Société:

Quadre V. Articles afegits al compte-rendu.

BSGF, 26 (1898) en els fascicles numerats del 43 al 57, datats entre el 25 d'octubre i el 30 denovembre de 1899.

Page 146: TMGB vol 8 (1999)

Signifiquese al Dr D. Jaime Almera que la Diputación aceptando su ofrecimien-to vera con suma satisfaccion que tenga a bien acabar la traduccion de la memoriapublicada en el Bulletin de la Societe de los eminentes geologos que visitaron estaprovincia en el pasado aflo de 1899, limitando, empero, su traduccion a lo que hacereferencia a esta provincia76

Per ofici de 25 de setembre de 1901 comunicà Almera que havia acabat la traducciócastellana i demanà 2500 pessetes per a imprimir-la, cosa que la Diputació desestimà:

por ahora no se estima conveniente consignar cantidad alguna para la publica-cion de la traduccion de la parte referente a eta provIncia de la memoria de la socie-dad geológica de Francia, dandose expresivas gracias al mentado Dr Almera pordicha traduccion y comunIquesele el presente acuerdo. . .77

Es probable que, arran d' aquesta negativa, decidIs el Dr. Almera completar la tra-ducció i publicar-la en el butlletI de la Cornisión del Mapa Geológico de Espana, enel volum n° 27 que veié la hum l'any 1903. 78

Reconeixement de l'obra geolôgica del Dr. Almera

L'èxit de la convocatôria queda de seguida personalitzat en la figura del Dr. Alme-ra, a qui, de fet, corn reconegué Vidal, se ii havia atorgat el privilegi de demostrarsobre el terreny els seus treballs.

Truyols (1998) suggereix que probablemente no se sospechaba el nivel de cono-cimiento relativamente detallado que poselan los organizadores sobre el drea a visi-tar; tot sembla indicar, en canvi, que la Société estava perfectament al conent delsresultats dels treballs d'Alrnera, qui trarnetia asiduarnent les seves publicacions a labiblioteca de la Societat, i personalment als membres amb qui tenia més relació: pre-cisament pocs dies abans que s'aprovès la proposta la Societat havia rebut el segonfull del Mapa Geologic i Topografic de la provIncia de Barcelona a 1:40.000 a travésde Gaudry; aquest mapa devia produir sensació en els mitjans francesos, perquè erafet a escala doble respecte el mapa geolOgic oficial frances, i arnb corbes de nivell:segons cornentà Gaudry, le soin avec lequel cette carte a etefaite et les details qu 'e-ile présente la rendront très précieuse aux géologues

Sobre el terreny la Société no pogué sinó certificar la bondat dels treballs delcanonge. Després de la reunió, Dolifus expressà per escrit a Almera la seva admira-ció per la tasca feta:

J'ai été touché de votre dévouement pour le science et l'énergie que vous avez déplo-yée pour lafaire avancer Si peu de personnes comprennent ce que nousfaisons, saisis-

76 Ofici de la Diputació al Dr. Almera, 20 nov. 1900 (MGSB).' Ofici de la Diputació al Dr. Almera, 21 d'octubre de 1901 (MGSB).

78 "Excursiones verificadas durante la reunion de la Sociedad Geológica de Francia en Septiembre yOctubre de1898". BoletIn de la Comisión del Mapa Geológico de España, 27 (1900), Pp. 89-359.

Gaudry: [oferiment del mapa 1/40.000 ala Société, de part del Dr. Almera]. BSGJ 25 (1897); acta dela sessió de 20 de Desembre.

Page 147: TMGB vol 8 (1999)

sent 1 'importance de nos recherches et les multiples qualites que doit posséder le géolo-gue. Ii ne m 'appartient de faire 1 'éloge de la geologie et des géologues, mais dans unmilieu aussi peu favorable aux sciences, sans maItres et sans appui votre mérite m 'ap-parait comme agrandi et comme trés supérieui Ii n 'y a là aucuneflatterie mais 1 'expres-sion d'un sentiment de profonde cordialité, de sincere sympathie et d'encouragement. 80

Depéret s'expressà en el mateix sentit en una de les seves comunicacions publi-cades, extenent els elogis a Bofill i Vidal:

l'on ne saurait trop admirer le soin et la patience avec lesquels notre savantconfrere, M. 1 'abbé Almera, a su reconnaItre et débrouiller les horizons varies qui setrouvent représentés dans un assezfaible rayon autour de la belle capitale de la Cata-logne. La visite de la Société n'a été qu'une confirmation éclatante de lajustesse desobservations de nos confreres d'Espagne, MM. Almera, Bofill, Vidal, auxquels ilm'est agréable d'apporter ici cejuste hommage a leurs travaux. 81

Almera i Vidal, directius de la Société Géologique

Consequencia immediata de la reunió extraordinària fou una major vinculació delsgeOlegs catalans a les tasques de la Société. La consideració que Almera assolI davantla societat el portà a! Bureau que l'havia de regir durant 1' any vinent de 1899, essent ele-git per a una de les quatre vicepresidències de la Société en la sessió de presa de pos-sessió del nou president, Margerie (23 de gener de 1899), qui ii donà la benvinguda fentcostar que els seus esforcos en l'organització de la reunió extraordinària ont été couron-nés d 'un succés si mérité. 82 Vidal seria nomenat vicepresident de la propera sessió extra-ordinària, que tindria hoc a la Montaigne Noire i a la que assistirien els tres organitzadorsde Barcelona; 83 repetiria corn a vicepresident de la reunió extraordinària de 1905 al Pia-monte; finalment el 1910, ja jubilat del servei de l'Estat en la direcciO de la Comisióndel Mapa Geologico, fou nomenat per a una de les quatre vicepresidències de la Société.

L'obra geolôgica d'Almera i Vidal, després de la reunió extraordinària

La celebració de la reunió td repercussions dares en l'obra posterior dels dosgrans geôlegs catalans. Airnera, al costat de la cartografia sistemàtica que portava aterme per encàrrec de la Diputació, s'interessà per ternes que en la reunió s'havienrevelat conflictius: l'estratigrafia del Trias 84 i del Paleogen. 85 Més endavant, de la

Doilfus: Carta a Almera, 10 ocubre 1898. MGSB.8] Depéret: "Observations sur les terrains néogènes .... . BSGP 26: p. 853.82 Margerie: [Discurs de presa de possessió de la presidencia], 23/1/99. BSGF 27, p. 9.83 SessiO de 6/set./99 a Saint-Pons. BSG1 27, P. 61384 Almera, 1899: "Nota referente al descubrinilento en las capas calizas del acantilado de Foix de una fáunuladel Muschelkallc y encima de la Liacuna, junto a Can Rocamora de San MagIn de Brufaganya, una fauna lito-ral del Keuper", Bol. de Ia R. Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, (3), I: 520; Almera, 1899: "Sobre eldescubrimiento de la fauna de St. Cassien, en el TrIas de nuestra provincia" (Ibid, I: 538-541; Almera, 1899:"Sur le Keuper de Ia province de Barcelone". BSGF, 27: 787-788, provant l'existència de nivells fossilIfers.85 Almera, 1900: "Grottes de Montserrat (Espagne)". Spelunca, VI, 22, 148; id., 1901: "El criadero desal gema de Cardona". Mundo cient(fico, 3(40:628-631.

Page 148: TMGB vol 8 (1999)

collaboració amb Bergeron sortiren les notes sobre l'estructura de la serra de Colise-rola, on es proposava una explicació estructural per a les anomalies estratigrafiques86.

En el cas de Vidal hi ha un abans i un després de la reunió. L'enginyer havia aban-donat pràcticament els estudis geolOgics des de 1883, atret per la arqueologia, elcol•leccionisme, l'excursionisme cientIfic, la fotografia i l'espeleologia —camps en elsque es mogué amb la seva habitual competència, deixant en tots aquests àmbits obresremarcables—. Es a partir de la reunió que participa activament en les assembleesinternacionals de geôlegs: el Congrés GeolOgic Internacional de ParIs de 1899; lesexcursions anuals de la Société, i quan comenca a publicar regularment, especialmenten l'Acadèmia de Ciències: aixI comenca una nova etapa de producció geolOgica quetindrà dos eixos: la paleontologia, i la sIntesi geolOgica.

El primer, gràcies a l'afortunat descobriment de dos excepcionals jaciments queestudiarà amb el suport dels seus col•legues francesos: el de la pedrera de Meià (190 1-1903) amb Gaudry I Depéret (Vertebrats), Sauvage (peixos), Meunier (insectes) i Zei-iler (flora); i el del Talladell (vertebrats oligocenics) amb Depéret (1903-1905).

Pel que fa al segon aspecte, ja el 1897 havia expressat Vidal el seu desig de por-tar a terme una obra de Geologia, puramente catalana, treball que, si Déu me dónaforces, he de portar a cap tart o aviat, nos mostraria que no hem d'anar a l'Italia nia 1 'Africa, ni a 1 'Oceania per a visitar los llochs hont està impresa 1 'activitat internadel planeta.87

Poc desprès de l'assemblea (gener de 1899) Vidal llegI a l'Acadèmia una notasobre la influència de la tectOnica —una disciplina nova aleshores— sobre la xarxafluvial catalana, que partint de la base de la nota presentada per Bergeron en laserralada prelitoral, extén a la resta dels territoris els principis de la geografia fIsi-ca del Principat. 88 Després del tractat de geologia de Font, una completa sIntesigeolOgica de Catalunya s'inclogué en el primer volum de la Geografia General deCatalunya de Carreras Candi, signada per Vidal (Geografia fIsica, Resenya mine-ral) i Font.

Font i Sagué i la primera sIntesi geolbgica de Catalunya

La publicació de les sessions de la reunió constitul una espècie de guia geolOgica—la primera— de Catalunya; no obstant resultar Obviament limitada als territoris visi-tats per l'assemblea. Calia una guia homogenia que poses a l'abast de l'aficionat il'excursionista els coneixements geolOgies que ilavors es tenien. Font i Sagué fou,gràcies a la seva capacitat de sIntesi i al seu entusiasme, l'encarregat de portar-la aterme, amb l'inestimable ajut de LluIs Maria Vidal:

86 Almera y Bergeron, 1904: "Note sur les nappes de recouvrement des environs de Barcelone(Espagne)", BSGF 4: 705-72 1; Id., 1905: "Aplicación de la teorIa de los mantos recubrientes a! estudiodel macizo del Tibidabo de Barcelona". Mem. R. Acad. Cienc. Artes, V: 287-3 10.87 Vidal, 1987: "Discurs liegit en la solemne Sessió Inaugural de 1897 lo dia 5 de febrer de 1897". Butll.del Centre Excursionista de Catalunya., 7 (25): 42-60.88 Vidal: Memorias de la R. Ac. de Ciencias y Artes de Barcelona, 2(26): 527-538.

Page 149: TMGB vol 8 (1999)

[Font] ha arreplegat lo poch que havèm fet els pocs que [...] hem destinat a laGeologla de Catalunya una bona part de la nostra vida, hi ha juntat quelcom de laseva observació personal en sa incipient pràctica geolôgica 89

La primera sIntesi geolOgica de Catalunya es publicà dins el tractat GeologiaDinàmica i estratigrafica aplicada a Catalunya, publicat el 1905. El mateix Fontdibuixà el primer mapa de sIntesi geologica (1908), que es conserva al Museu delSeminari; del qual en publicaren versions la Geografia de Catalunya i posteriormentl'Enciclopèdia Espasa.

Estudis sobre les zones visitades

El lleuger tractament que en la publicació oficial reberen alguns punts de graninterès geolOgic —la regió volcànica, el salI de Cardona, l'estructura del Cairat— eraclamorós, i responia a la manca d'estudis geolOgics de detall. Aquesta circumstànciapodria haver atret l'atenció sobre aquestes regions, que en els anys successius forenobjecte d'estudi:

a) Sobre la regió volcànica es publicà un treball de Mn. Gelabert que es pot con-siderar com el primer treball geolOgic modern sobre els volcans. L'obra comptà amb,si més no, l'aval del Dr. Almera en forma de prOleg. Al cap de poc temps, la Socie-dad Espaflola de Historia Natural nomenà una comissió per a l'estudi de la regiOvolcànica, de la que sortiria una segona monografia en pocs anys. Amb aquests tre-balls queda actualitzat el coneixement geolOgic de la regió, de la que poques cosesnoves s'havien dit des dels temps de Bolos i de Lyell.

b) Les rodalies de Terrassa, i en especial els recobriments de la serralada preli-toral, foren objecte de successius treballs de Palet i Barba. En una carta de 26 demarc de 1900, Palet expressà al Dr. Almera la seva disconformitat en qualificar deSicilià l'alluvial entre Terrassa i Viladecaballs; en el seu estudi l'havia fet Tortoniàsuperior, que, d'acord amb la nova estratigrafia seria Pontià; li anuncià nous estu-dis. Palet es centrà en l'estudi de la tectOnica de recobriment, en no estar d'acordamb la interpretació d'Almera del tall del Cairat:

Li tinc de dir que no interpreto exactarnent corn V el tall del Llobregat entre laPuda y'l Cairat, si be estic d'acort en lo essencial; de tots modos es més complert elfenomen de lo que indica el perfil donat en el C.R. de la Reunió Extra. de la Sociétédoncs hi ha un segon cabalcament del paleozoic sobre 'ls primers trams del Triasdesde C. Paloma per sobre el castell del Mas y C. Vinyols cap al repeu dels turons deC. Rubió qu'inicia el recubriment mercés al quin desapareix el Trias despres de Coil-bato fins a l'Anoia 90

malhauradament els seus treballs, publicats entre 1908 i 1923, meresqueren pocaatenciO.

c) L'estudi del sail de Cardona queda posposat a la prospecció mecànica i geofI-sica de la potassa a partir de 1913.

89 Vidal, 1905: prôleg a Font i Sagué, op, cit. Gómez-Alba (1992) destaca la contribució de Vidal aaquesta sIntesi.90 D. Palet i Barba: Carta a Almera, 10/5/1908 (MGSB)

Page 150: TMGB vol 8 (1999)

El Congres Geologic Internacional de 1926

La reunió extraordinària de 1898 constituI un important precedent de cara a la cele-bració, vint-i-vuit anys mes tard, de les excursions programades pel XIV Congrés Geoló-gic Intemacional a Catalunya, manifestació que venia a renovar el foc sagrat de lesciències geolôgiques, encès pels mestres Almera, Vidal i Font, esmortult amb el temps.. 91

El congrés, dnic esdeveniment d'aquestes caracteristiques celebrat a Espanya, a pro-posta de Maria Faura i Sans (deixeble d'Almera i Font i membre del Comitè organitzador)dedicà a Catalunya les excursions C-3 i C-4, que, partint d'un itinerari comd Barcelona-Cardona es diversificaren en direcciO al Montsec i Pirineu central, i a la regió volcànicarespectivament. Més d'un centenar de congressistes de diversos paIsos tingueren ocasió devisitar les localitats geolôgicament més singulars de Catalunya, ara més accessibles gràciesals vehicles automObils, i més ben conegudes que en temps dels seus predecessors:

- l'edat de la conca sauna havia quedat definitivament fixada arran de les pros-peccions de la potassa, substància descoberta l'any 1912 a l'aflorament de SOria:

Sobre la edad del criadero salino ha habido siempre grandes discusiones, aunantes de descubrirse en él la potasa; pero después de los sondeos realizados, ya nopueden existir dudas, porque parece comprobado que las sales se depositaron duran-te el terciario, y no durante el triásico, como muchos opinaban. 92

- a la regió volcànica s'afegiren als treballs ja esmentats de Gelabert i de Calde-ron, els de Chevalier, San Miguel i Marcet.

No obstant, es reproduI el desconcert devant de l'aflorament d'Olesa:AquI es dóna el més gran batibull d'opinions de si l'eocènic inferior corresponia

a tal o qual pis, de si hi havia el Bulimus, de si el triàsic era complet, de si hi haviaescorriment, cavalcament, inversió, etc.... i res del que ressenyaren els periOdics.Aquests dubtes sorgiren perquè els senyors que dirigien l'excursió tenien opinionsdiferents o potsei errOnies. Les escenesforen la mar de pintoresques.

indicant que els treballs alloctonistes de Palet no havien estat assumits pels seuscontemporanis. La tectOnica d'aquest sector dels catalànids no va ésser resolta fins ala cartografia aixecada per Darder (1929),

- El Montsec seguia essent una serra enigmàtica en la seva tectOnica i estrati-grafia, malgrat els treballs de Vidal, Fallot, Jacob i Dalloni ' Fallot i Jacob havienproposat un transport en massa cap al N per a explicar l'origen del massIs; idea corn-batuda per Vidal i Dalloni.

Certament, no era la rodalia de Barcelona l'objectiu dels congressistes; no peraixô es deixà de visitar MontjuIc, el Tibidabo i Montserrat, Per altra banda, es visita-ren zones que el 1898 havien quedat inèdites: la conca de Tremp, el paleozoic axialde la Maladeta; la conca carbonera de Berga; perO tant en l'itinerari cormi de Barce-lona a Cardona, corn en el que l'excursiO C-4 segul entre el CarbonIfer de Surroca iGirona, passant per Olot i Banyoles els congressistes de 1926 seguiren gairebé exac-tament les passes dels seus il•lustres col'legues de la generaciO anterior.

91 Bataller, J.R. 1926. "XIV Congrés Geologic Internacional". Butli. del Centre Exc. de Catalunya, 26(377): 361-383, P. 62.92 Faura i MarIn, 1926: Cuenca potásica de Cataluna y Pirineo Central. Excursion C-3, XIV Congr.Geol. Internacional, p. 11. Madrid.

Bataller, op. cit.Bataller, op. cit.

Page 151: TMGB vol 8 (1999)

La reunió extraordinària de Barcelona nasqué d'una idea de M. Gaudry, en oca-sió d'una visita que va fer a Almera l'any 1895, havent vist els afloraments, lescol1eccions paleontolOgiques dels Museus i els treballs portats a terme pel canongeen col•laboració amb Bofill.

La proposta inicial, elaborada conjuntament entre Almera I Vidal, trarnesa a lasocietat a través de Gaudry i aprovada el gener de 1898, fou retocada posteriormentper a incloure en el prograrna sengles excursions a la Regió volcànica i a Cardona.

L'assistència a la reunió fou comparable a la d'altres assamblees extraordinàries,per be que les excursions complementàries quedaren pràcticarnent desertes. Destacal'absència total dels socis de la resta d'Espanya.

La discussió cientIfica palesà la solidesa de l'obra almeriana, per be que assenyalàalguns punts no del tot aclarits encara. La Societat mostrà una opinió dividida pel quefa a la edat de les evaporites de la depressió central.

Aihora es posà de manifest l'estreta relació cientIfica i personal existent entre elsgeôlegs catalans i francesos, aixI corn el deute que tenia la geologia catalana arnb lafrancesa, derivat d'una relació de procedència.

A rernarcar l'atenció que es prestà a les col•leccions I rnuseus: els assernbleistesvisitaren les dels museus del Seminari, Martorell, Balaguer, les de l'Acadèrnia i lesprivades de Vidal, Bofill i Serradell; els assistents a la prirnera excursió comple-mentària, les col•leccions Alsius i Bolos.

També és de notar que 1' assernblea utilitzà la llengua catalana en la sessió tingudaa la sala del Cercle AgrIcola de Vilafranca, quan Almera llegI en català els comptes-rendus de les excursions dels dies 4, 5, 6, i 7.

La reunió servI per a constatar la maduresa de la geologia catalana de l'època icontribuI a consagrar corn a classics alguns dels aflorarnents rnés interessants estu-diats pel Dr. Alrnera, reforcà el prestigi dels tres organitzadors davant la Societat, i engeneral les relacions entre la geologia catalana i la francesa. Aquest fet fou especial-rnent favorable per a Vidal, que ernprengué, amb l'auxili dels seus col . legues francesos,l'estudi de dos jacirnents paleontolôgics excepcionals, iniciant aixI la seva gran etapacorn a paleontôleg.

Posà de rnanifest la manca d'una sIntesi geolôgica, treball que emprenguéFont i Sagué sota les directrius de Vidal; aixI corn la d'estudis de detall de leszones singulars (Regio volcànica, Cardona, Olesa), buits que s'anirien ornplin enanys successius.

Finairnent, constituI un clar precedent de les excursions que Faura i Sans dissenyàper al XIV Congrés GeolOgic Internacional de 1926.

Page 152: TMGB vol 8 (1999)

Abad, A. 1999. Una important efemèride de Ia geologia catalana. ButiletI intern delsAmics del Museu GeolOgic del Seminari de Barcelona, 6 (18): 2-3,

Almera, J. 1901. El criadero de sal gema de Cardona. Mundo Cient(fico, 3(40): 628-63 1.

Babot, J. 1999. Celebració del centenari de la Reunió Extraordinaria de la SociétéGeologique de Franca a Barcelona. ButlletI intern dels Amics del MuseuGeolOgic del Seminari de Barcelona, 6 (18): 1

Bataller, J.R. 1922. En LluIs Maria Vidal I Carreras. ButlletIdel Centre Excursionistade Catalunya, 32: 109-125, i ButlletI de la Institució Catalana d'HistOriaNatural, 22: 106-120.

Bataller, JR. 1945. El Doctor Jaime Almera Comas. Publicaciones del InstitutoGeolbgico, Miscelánea Almera, ia part, pp. 1-42.

Faura i Sans, M. 1921. Jaume Almera. Notice nécrologique. Bulletin de la Sociétégéologique de France, 20 (1920): 268-270.

Font, N. 1900. La geologia a Catalunya. Lo pensament catalO, 1 (23): 188-189.

Gómez-Alba, J. 1992. Luis Mariano Vidal, 1 842-1922. SelecciOn de obras. Biografla.Edic. del Museu de Geologia de Barcelona. 178 pp.

Gómez-Alba, J. 1997. Catalogo razonado de los vertebrados del Museu de Geologiade Barcelona. Treballs del Museu de Geologia, 6: 11-289.

Nicolau, F., I Valls, J. 1982. El Dr Almera i la seva escola de Geologia. Ed. TerraNostra, S.A., Col. Cultura i Pensament, 6. 190 pp.

Reunion estraordinaria de la Sociedad Geologica de Francia en Barcelona, I-X.Diario de Barcelona, 29 de setembre; 1, 2, 4, 6, 9, 11, 12, 15, 18 d'oct. 1898

Reunion extraordinaire a Barcelona (Espagne) du mercredi 28 Septembre a samedi 8Octobre 1898. Compte-Rendu sommaire des Seances de la Société Géologiquede France, 14 (novembre 1898). pp. 83-102. Traducció castellana: "Reunionextraordinaria de la sociedad GeolOgica de Francia en Barcelona desde el miér-coles 28 de septiembre al sábado 8 de octubre de 1898". BoletIn de la RealAcademia de Ciencias y Artes de Barcelona, 1 (22): 455-468 (oct. 1898)

Société Géologique de France. Reunion Extraordinaire a Barcelone (Espagne) du mer-credi 28 de septembre au samedi 8 Octobre 1898. Bulletin de la Société géologiquede France, 26 (1898): 661-900. Traducció castellana: "Excursiones verificadasdurante la reuniOn de la sociedad GeolOgica de Francia en Septiembre y Octubre de1898". BoletIn de la Comisión del Mapa Geologico de España, 27 (1900): 89-359.

Page 153: TMGB vol 8 (1999)

Truyols, J. 1998. La primera reunion extraordinaria de la Société Géologique deFrance en territorio espaflol a los cien aflos de su celebración. BoletIn de laComisión de Historia de la Geologla de España, 11: 16-19

Valls, J. 1975. Aproximación a la obra cient(fica del Dr. D. Jaime Almera y Comas,Pbro. (Geologla de las comarcas barcelonesas). Labor. de GeologIa delSeminario Conciliar de Barcelona. 118 pp.

Via, L. 1975. Cien años de investigación geológica (en el centenario del MuseoGeológico creado por el Dr. Almera en 1874). CSIC, Delegación de Barcelona164 pp.

Page 154: TMGB vol 8 (1999)
Page 155: TMGB vol 8 (1999)