vocacions natives

SUPLEMENT FULL DOMINICALNúm. 64 · 29/04/2012

vocacionsnatives

«Maria encoratja les vocacions en la Missió»Benvolguts amics lectors,

Quan vaig ser a Madrid l’agost passat amb motiu de les Jornades Mundials de la Joventut, vaig poder ser testimoni que l’Església, malgrat el que es diu i el que puguem veure a les nostres parròquies, està viva, i que els joves hi són. Això no pot ser una altra cosa que un motiu per a donar gràcies a Déu, i de joia i d’esperança per a nosaltres, que vivim en aquesta societat tan secularitzada. Eren tants joves i tan diversos, procedents dels quatre punts cardinals, que ens fa veure que l’Església és universal i que, sobretot, és una, que batega amb un mateix cor i que l’anima un mateix Esperit.

Aquest sentiment de formar tots un sol cos, de formar part d’una mateixa família, tot i que s’expressi amb moltes i diverses llengües, era molt intens a Madrid. Per tant, no ens podem deixar arrabassar l’esperança, ni la fe, ni la caritat. Tenim motius més que suficients per a confiar en el Senyor, que és qui porta la barca de l’Església; per esperar en ell, malgrat les dificultats, i per continuar engrescats i engrescant per a viure el precepte de l’amor.

Fa uns anys que les Esglésies d’aquesta vella Europa pateixen, en grau diferent, la manca de vocacions als diferents carismes de la vida consagrada: sacerdotal i religiosa. Però assistim també al declivi, molt seriós, de les vocacions al matrimoni cristià. Això, sens dubte, és una de les principals causes de la manca de les altres vocacions: si la família no anima, si la família no evangelitza, si la família no és Església domèstica, és molt difícil que es puguin revifar les vocacions al ministeri sacerdotal i a la vida religiosa.

La conseqüència immediata de la manca de vocacions a les nostres Esglésies és la vinguda de preveres d’altres latituds per ajudar les nostres comunitats. Ara ja no és estrany veure un capellà de l’Amèrica Llatina o de l’Europa de l’Est o, fins i tot, de l’Àsia, a les nostres esglésies i fent de rectors en moltes parròquies per tot Catalunya. I hem de donar gràcies a Déu per tot això: fa segles, els nostres missioners van creuar els mars per portar la Bona Nova a aquells pobles que encara no coneixien Jesucrist, portats pel foc evangelitzador fruit del precepte del Senyor: «Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus» (Mt 28,19). Entre d’altres, fruit d’aquell zel evangelitzador són aquests preveres que han volgut venir fins a nosaltres per ajudar-nos a viure la nostra fe. I aquest foc evangelitzador s’ha de mantenir. És urgent encendre aquest foc en el cor dels nostres joves, però és també molt important fer tot el possible perquè aquest foc no s’apagui en aquelles Esglésies joves, comunitats que, moltes d’elles, estan patint fins i tot persecució i mort.

Estimats amics, per ells i per nosaltres, perquè som una mateixa Església, us prego que no oblideu aquestes comunitats: el diumenge 29 d’abril celebrarem la Jornada Missionera de les Vocacions Nadiues. És una bona ocasió, no pas l’única, de fer visible el nostre agraïment i la nostra germanor envers aquestes Esglésies, filles nostres, però que avui ens estan ajudant tant a nosaltres.

Enguany es dóna la coincidència que, aquest mateix diumenge és l’anomenat del Bon Pastor. En aquesta feliç escaiença hem de prendre consciència de la relació tan estreta que hi ha entre l’anunci de l’evangeli i la crida vocacional. Això serveix tant per a nosaltres com per a la tasca missionera, que no s’acaba mai perquè cada nova generació ha de rebre l’anunci de la Bona Nova de Jesucrist. I no estem sols en aquesta missió que mai no acaba: tenim amb nosaltres Maria. Ella és la primera evangelitzadora i, com diu el lema d’enguany, «ella encoratja les vocacions en la missió». Ella sempre és al costat nostre i ens anima: «Feu tot el que ell us digui.»

Amb tot el meu afecte, la meva benedicció.

† Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

vocacions natives

L’OBRA DE SANT PERE APÒSTOL

SANT PERE APÒSTOL

L’Obra de Sant Pere Apòstol

L’Obra Pontifícia de Sant Pere Apòstol contribueix al creixement del clergat local en els països de missió i ajuda a la formació dels sacerdots i de les religioses i religiosos. Fundada per Juana i Estefania Bigard, el 1888, aquesta iniciativa d’ajuda a les vocacions es va implantar a Espanya el 1922, el

La major institució destinada al sostenimentde vocacions en l’Església.

mateix any en que el Papa Pius XI la declarava Obra Pontifícia.

Actua mitjançant la concessió de subsidis ordinaris anuals en favor de seminaris per contribuir al manteniment dels seminaristes i novicis, amb subsidis extraordinaris, per a la construcció, ampliació i reestructuració de

seminaris. Procedeix de la mateixa manera amb els novicis i novícies religiosos i els seus centres de formació.

La col·laboració amb aquesta Obra es fa es fa mitjançant col·lectes, donatius domiciliats, beques completes o parcials i mitjançant herències i llegats.

Aportació Econòmica a l’Obra de Sant Pere Apòstol L’aportació d’Espanya fou de 1.784.914,88 euros i es va distribuir per continents segons el quadre següent:

El suport de l’Obra Pontifícia Sant Pere Apòstol a les vocacions sacerdotals a l’ÀfricaCompromís d’ajuda a més de 39.000 seminaristes menors i 17.200 seminaristes majors africans.

L’Obra de Sant Pere Apòstol, durant l’any 2011, ha destinat 11.319.883 euros, provinents de la generositat dels fidels de tot el món.

“Fui el primer sacerdote indígena de mi parroquia”Michael Useni es un sacerdote de Malawi, nacido en Muonda, una aldea en la zona más al sur de este país – una quinta parte del tamaño de España. Las casas de Muonda estaban hechas de barro y paja. Su primera escuela distaba 4 kilómetros, y estaba junto a la iglesia a la que iban a rezar los domingos. Sólo rezar, porque su párroco, un misionero montfortiano holandés vivía a 27 km., y solo podían tener misa en la iglesia una vez al mes.

vocacions natives

L’OBRA DE SANT PERE APÒSTOL

Amèrica Llatina destinació també dels subsidis de l’Obra de Sant Pere Apòstol

22 Seminaris que l’Obra Pontifícia manté a Amèrica.

Encara que en menor mesura que Àfrica i Àsia, Amèrica Llatina també ha estat destí dels subsidis de Sant Pere Apòstol, amb 741 seminaristes majors i 186 menors.

Una vocación local, que se vuelve misioneraEusebio Cabrera nació en el Aguacate del Limón, un pequeño pueblecito al norte de la República Dominicana. La Obra de San Pedro Apóstol ha tenido el privilegio de respaldar económicamente su respuesta generosa a su vocación sacerdotal. Crecióen una familia de 9 hermanos, conoce la Renovación Carismática y siente la llamada de Dios, por lo que entra en el Seminario Menor San Pío X en Santiago de los Caballeros. Su vocación es un sí que se va desarrollando con su paso al seminario propedéutico en Yamasá, y al Seminario Pontificio de Santo Tomás de Aquino, donde estudia 3 años de Filosofía y 4 de Teología. Ordenado sacerdote en 2006, ejerce su ministerio sacerdotal durante un año ayudando en dos parroquias de la diócesis de Santiago de los Caballeros. Es en el 2007 cuando parte con destino a otro Santiago, esta vez el de Cuba, como misionero.

Novicis i novícies de les ordres i congregacions religioses en territoris de missió

L’Obra de Sant Pere Apòstol ha destinat durant l’any 2011, 2.120.815 euros a ajudar aquests novicis durant el primer any del seu noviciat.

Si Daniel Comboni, que era europeo, entregó su vida por los africanos, ¿por qué no puedo hacerlo yo también, que soy africana?”

Kimala Nanga Benjamine nació en el Tchad, un país en el sur del Sáhara y en el centro del continente africano. Nació en Abèche, al norte del país, en Abèche.

A sus 31 años, da gracias a Dios por su vocación religiosa y misionera

Por eso, el 14 de agosto de 2003, fecha en la que Kimala entraba en el noviciado de las combonianas, no fue sino la coronación de una vocación madurada desde hacía años y corroborada por su compromiso como catequista. Cualquiera que conozca un poco de la vida de la Iglesia africana, sabe que gran parte de su dinamismo y su fuerza se debe a la entrega y dedicación de los catequistas. Tuvo que esforzarse para llenar las lagunas de estudios que tenía. Ahora esta misionera, a sus 31 años, da gracias a Dios por su vocación religiosa, y señala cómo sus padres y toda su familia se sienten muy orgullosos de que sea misionera: “Se sienten misioneros como yo; quizás más que yo”.

Les vocacions a Àsia i l’Obra Pontifícia Sant Pere ApòstolDurant l’any 2011 aquesta Obra Pontifícia ha destinat 4.158.552 euros per ajudar en la seva formació a 7.557 seminaristes majors i 12.854 seminaristes menors d’Àsia.

vocacions natives

BEQUES PER A LES VOCACIONS. UNA RESPOSTA EFECTIVA

Beques per a les vocacions. Una resposta efectiva

Edita: DELEGACIÓ DIOCESANA DE MISSIONS DE L’ARQUEBISBAT DE TARRAGONA.Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 TARRAGONA - Tel. 977 233 412 - Fax 977 251 847 - missions@arquebisbattarragona.cat - Imprimeix: RABASSA, arts gràfiques - Dipòsit legal: T-621/02

Manuel Gantir, indonesio y párroco en Sevilla, agradece el apoyo de la Obrade San Pedro Apóstol a su formación sacerdotal y religiosa

Manuel Gantir es miembro de la Congregación del Verbo Divino. Nació en la isla de Flores, Indonesia, una de las 6.000 islas habitadas que conforman este país, el tercero en población mundial. El nombre de la isla, Flores, viene de los comerciantes y misioneros portugueses que llegaron allí en el siglo XVI. En un país de mayoría musulmana, la isla de Flores, con dos millones de habitantes es en su mayor parte católica. Es sede de tres diócesis y cuenta con casi 600 sacerdotes, por lo que ya es un hecho: la Iglesia de Flores es misionera. Sacerdotes, religiosos y religiosas de esta isla están viviendo su vocación de entrega a los demás en diversas partes del mundo.

Agradecimiento

En Indonesia hay más de 32 seminarios menores; sólo de la Congregación del Verbo Divino, cuentan con 200 novicios y hay 350 religiosos estudiando Teología para ordenarse sacerdotes en el centro que tienen los verbitas en la misma isla de Flores. Este misionero del Verbo Divino, ordenado sacerdote en el 2006, expresa su agradecimiento a aquellos que apoyaron su vocación y a tantos jóvenes que en su país “quieren entregar su vida a la Iglesia”.

Des de la delegació diocesana de Missions us animem a cooperar a través de l’ajuda a les “Beques Missioneres”.

Posem un nom a les beques: el nom de les advocacions de la Mare de Déu més populars de la nostra Església diocesana i el nom dels cristians que s’han significat –especialment- dins de l’Església de Jesús que és a Tarragona, com un testimoniatge d’admiració, record i agraïment.

* BEcA cOMPLETA - 2.000 EUROS* MiTjA BEcA - 1.000 EUROS* cURS EScOLAR - 350 EUROS

OBERTES

248 Beat Alfons Sorribes Teixido (4a) ........................... 1.918,78 €274 Sant Cosme i Sant Damià, de Molnars .................. 1.800,00 €284 Sant Miquel Arcàngel, de Mont-roig del Camp ... 1.223,00 €294 Sant Llorenç, de Llorenç del Penedès ................... 1.785,00 €315 Mare de Déu de Sant Salvador de Mar, El Vendrell (2a) ......................................................... 1.100,00 €316 Venerable Sor Filomena Ferrer Galceran (4a) ....... 800,00 €317 Beata Maria Teresa Calaf, de Bonastre ................. 750,00 €321 Mare de Déu del Camí, de Cambrils (3a) .............. 1.245,00 €323 Sant Ramon de Coma-ruga (2a) ............................. 950,00 €330 Mare de Déu del Tallat, de Rocallaura (2a) ........... 1.537,85 €333 Santa Teresina de l’Infant Jesús (5a) ...................... 178,00 €335 Sant Crist, de Salomò (4a) ...................................... 531,00 €337 Mn. Salvador Ramon Vinyes ................................... 300,00 €339 Dr. Adolf Pascual Arrufat (2a) ................................. 1.500,00 €340 Sant Antoni de Pàdua (6a) ...................................... 1.538,00 €343 Santa Coloma, Verge i màrtir (2a) .......................... 77,70 €

cOMPLETES

Mare de Déu de Loreto, de BràfimSant Antoni de Pàdua (5a)Sant Crist d’Igualada (7a)Sant Bernat Calbó, Bisbe (2a)

MOSSENSSón sempre els primers implicats a promoure aquests ajuts i donar a conèixer la urgent necessitat de sacerdots al servei de l’Evangelització. Són ells mateixos, a més dels fidels de la seva comunitat, els que contribueixen amb la subvenció d’una o diverses Beques.

Equips sacerdotals per Arxiprestat: Assumeixen el compro-mís d’ajudar a aquestes vocacions mitjançant el finançament d’una o més Beques.

Noces d’argent o or sacerdotals: En ocasió de la celebració dels 25 o 50 anys de vida sacerdotal, fan partícips dels seus béns als que més tard podran accedir al sacerdoci.

Seminaristes majors: Els fan solidaris d’altres més necessitats i comparteixen, amb ells, els seus propis béns.

MONESTiRS dE vidA cONTEMPLATivADes de fa anys els monestirs de vida contemplativa han intensificat la seva pregària per les “Vocacions Natives”. Molts d’ells dediquen un dia al mes per pregar per aquesta intenció. En alguns casos, la seva aportació econòmica serà “donar de la seva pobresa”, com ho va fer la vídua de l’Evangeli, altres vegades, obren les portes a persones interessades en subvencionar una Beca total o parcialment.

GERMANdATS i cONfRARiESCada dia creix el nombre de fidels que s’incorporen a la vida d’una Germandat o Confraria per tal de venerar el sant de la seva devoció o vincular-se amb major profunditat als misteris de Jesús o de Maria. S’està introduint en la praxi d’aquestes associacions la subvenció de Beques que cada any es va ampliant.

fAMíLiESLes famílies missioneres s’estan incorporant a aquest corrent de solidaritat amb la subvenció cada any més nombrosa de Beques.

Vols col·laborar? Ho pots fer avui a la teva parròquia.

També, a la Delegació de Missions podeu fer les vostres aportacions o el compte de “La Caixa”

2100 0272 38 0100640953