Ús de preparats homeopàtics per al control de determinades … agro-homeopatia fruiters... ·...

1

Ús de preparats homeopàtics per al control de determinades plagues

Núria Cuch i Arguimbau ADV Fruiters del Baix Llobregat Parc Agrari del Baix Llobregat

[email protected] www.fruitsdelbaix.cat

1. RESUM Aquest any s`ha seguit provant l’ús d’homeopati per al control de determinades plagues (pugó regalant Hyalopterus sp., pugó del cirerer Myzus cerasi, carpocapsa Cydia pomonella)

L’ús de la homeopatia s’ha combinat amb altres tipus de productes com extractes vegetals, sabó potàssic, piretrines naturals o preparats derivats de microoganismes com l’spinosad. Tots ells utilitzables en agricultura ecològica.

Es tracta de trobar tractaments alternatius als productes químics de síntesi que, combinats amb un maneig adequat de les parcel·les, ajudin a poder controlar plagues perjudicials per a la producció de fruita.

2. INTRODUCCIÓ El 2008 vam començar a fer proves amb homeopatia obtingudes a partir de la mateixa plaga que es pretenia controlar. Les proves s’han realitzat sempre en condicions de camp comercial, de manera que no s’han pogut fer anàlisis estadístiques sinó que, com a molt, s’han deixat testimonis sense tractar. Així doncs, el que hem obtingut són tendències en els resultats que es van acumulant any rere any.

Són diversos els pagesos que volen provar l’homeopatia, ja sigui perquè estan contents per com els va anar l’any anterior, ja sigui perquè pot suposar una ajuda en la resolució d’algun problema. Val a dir que en general, els pagesos de la nostra ADV tenen molt d’interès en provar noves tècniques i nous tractaments.

3. OBJECTIUS

3.1. Provar preparats homeopàtics d’elaboració pròpia per al control de pugó (Hyalopterus sp, Myzus cerasi), per a la carpocapsa (Cydia pomonella.

3.2. Provar la metodologia d’elaboració de preparats per a volums mitjans

ADV de Fruita del Baix Llobregat

Memòria programa d’assajos i proves de camp 2010

2

B

A

4. MATERIAL I MÈTODES

4.1. Camps on s’ha aplicat homeopatia Durant el 2009 es van capturar i congelar individus de determinades plagues de les plantes, com Hyalopterus pruni, Myzus cerasi, Cydia pomonella, i Forficula sp. A partir d’aquests individus s’han preparat solucions aquoses molt diluïdes i s’han aplicat un determinat nombre de vegades de forma preventiva sobre cultius amb historial de danys.

S’ha treballat sobretot per ajudar al control del pugó, que els primers anys de reconversió a l’agricultura ecològia sol ser un problema prou important. S’ha aplicat SED Hyalopterus 8CH+ a cinc finques:

4.1.1. Can Comas - Parc Agrari del Baix Llobregat, El Prat de Llobregat, Barcelona S’han fet tres tractaments als presseguers i les pruneres de l’Arborètum del Parc Agrari del Baix Llobregat, els dies 6/4, 16/4 i 7/5.

4.1.2. L’Ocata - Albert Presas, Esparraguera, Barcelona Es fan tres tractaments a presseguers.

4.1.3. Can Reinal - Jaume Pañella i Anna Molner, Torrelles de Llobregat, Barcelona En aquesta finca es va fer la primera prova amb Hyalopterus l’estiu del 2008, amb un resultat espectacular, passant de greus problemes de pugó als presseguers a cap presència de pugó. Tant el 2009 com enguany s’han seguit ruixant. Enguany s’han fet dos tractaments.

4.1.4. Mirabolans - Miquel Sabat, Sant Boi de Llobregat, Barcelona Finca en producció convencional. Cultiu de pruneres. El rengle marcat és de mirabolans de la varietat Llevador.

Cada any aquests mirabolans agafen pugó regalant que obliga a ruixar amb imidacloprid. Es fan dos tractaments, el 15 i el 30 d’abril.

4.1.5. Presseguers – Fruits Montmany,SCP, Begues, Barcelona S’ha provat per primera vegada en aquesta finca ecològica. S’han fet tres ruixades el 5/4, el 16/4 i el 18/5.

4.1.6. Presseguers – Torras-Mulet, SCP, Begues, Barcelona S’ha provat per primera vegada en aquesta finca ecològica. S’han fet tres ruixades el 11/4, el 16/4 i el 22/5.

Ús de preparats homeopàtics per al control de plagues

3

Es va aplicar Myzus cerasi a quatre finques:

4.1.7. Ocata - Albert Presas, Esparraguera, Barcelona Finca en producció ecològica. Es ruixa els cirerers.

4.1.8. Cirerers – Jaume Panyella, Begues, Barcelona Es fan dos tractaments a la meitat de la finca i es deixa de testimoni l’altra meitat.

4.1.9. Cirerers - Fruits Montmay, S.C.P, Begues, Barcelona Finca en producció ecològica que l’any passat van tenir una greu afectació de Myzus cerasi. S’han fet sis tractaments els dies 19 i 27 de març, 5 i 14 d’abril, 17 i 22 de maig. Es van deixar sense tractar les dues parcel·les marcades amb una T que van fer de testimoni.

Aquest cas es desenvoluparà una mica més ja que s’ha pogut fer un seguiment força acurat de l’evolució del pugó en aquesta finca, on s’han combinat altres tractaments i s’han deixat testimonis.

4.1.10. Cirerers – Torras-Mulet, S.C.P, Begues, Barcelona Finca en producció ecològica. L’any passat també van tenir molts problemes de pugó del cirerer. No s’ha pogut deixat testimoni.

T

T



4

Es va aplicar Cydia pomonella en una finca:

4.1.11. Can Martorell - Miquel Tadeo, Marganell, Barcelona Finca en producció ecològica. Nogueres amb reg deficitari.

Durant l’hivern 2009-10 s’han coronat una part de les nogueres que es van tractar l’any passat. Aquest any s’han ruixat tres vegades totes les altres nogueres: 4,4 ha els dies 22/5, 30/5 i 9/6.

Es volia fer una tanda de tres ruixades més al juliol, abans del vol de l’agost, però al final no es van poder fer.

Calendari biodinàmic Les dates de realització de tots els tractaments amb homeoptia es van recomanar seguint el calendari biodinàmic. Per al Myzus cerasi en dia fruit i per al Hyalopterus en dies fruit o flor. Es donava al pagès la llista de dates adequades. En la major part dels casos els tractaments es van fer en els dies indicats. En alguns casos no va poder ser.

No s’ha pogut fer un seguiment acurat sobre l’efecte d’haver ruixat en un dia o altre, entre altres coses, perquè hi ha molts factors que intervenen, alguns de caràcter més subtil que altres i, en tractar-se de camps comercials, no es pot fer un seguiment exhaustiu de tots els fets, ni tampoc un assaig amb repeticions per poder-ne fer l’anàlisi estadística. Però seria interessant poder-ho fer.


5

5. RESULTATS Hyalopterus (pugó regalant de presseguers i prunere s)

5.1.1. Can Comas - Parc Agrari del Baix Llobregat, El Prat de Llobregat, Barcelona Data Tractament Observacions

2/2 Polisulfur de Calci 18,5% al 8% Presseguers i pruneres en parada hivernal 1/3 Oli d’estiu 83% a l’1%

Coure 50% al 0,5% Extracte Valeriana i Donzell a l’1%

Presseguers a pre-floració

26/3 Polisulfur de Calci 18,5% al 1,5% Presseguers, contra l’arrufat. 6/4 Hyalopterus 8CH+ Presseguers i pruneres 16/4 Hyalopterus 8CH+ Presseguers i pruneres 25/4 Sabó potàssic al 0,25% Aparició dels primers focus de Hyalopterus i Myzus

als mirabolans Vallespirs, a les pruneres Negreta, als presseguers Resclòs i Benvingut.

4/5 Pugó a les pruneres europees: algunes força atacades i altres amb pugó mort

7/5 Hyalopterus 8CH+ 10/5 Els presseguers tenen força Hyalopterus, veritables

autopistes al tronc. A les pruneres també n’hi ha però no tant.

14/5 Sabó potassic al 0,25% Extracte de Sófora flavescens al 0,25%

Presseguers. Atac fort de Hyalopterus.

14/5 Sabó potàssic al 0,25% Pruneres 21/5 Oli d’estiu 83% a l’1%

Kenium (piretrina) 0,2% Neemazal 0,125%

Presseguers i pruneres amb mànega. El pugó està fent estralls. Hi ha Hyalopterus a molts presseguers

26/5 Després del tractament es veuen molts pugons morts però encara en queden de vius.

28/5 Sabó potàssic 4% Kenium (piretrina) al 0,2% Neemazal 0,25%

Localitzat amb mànega només als arbres amb molt pugó.

1/6 Sabó potàssic al 4% Localitzat amb mànega només als arbres amb molt de pugó

El Polisulfur de Calci té una funció antifúngica de reforç del coure contra l’arrufat però, per la seva acció corrossiva, també té una acció insecticida de contacte.

Aquesta primavera ha estat fresca i humida fins a finals de juny. La calor arriba normalment més aviat i el pugó atenua o atura el seu desenvolupament. Aquest any, però, les condicions ambientals han estat òptimes per a la multiplicació del pugó.

Els tractaments amb homeopatia no han estat suficients. Potser hagués anat millor començar abans els tractaments i haver-ne fet més, donades les condicions climàtiques.

El 14/5 es va decidir fer tractaments molt seguits dirigits a matar/aturar els focus de pugons amb tractaments autoritzats en agricultura ecològica. Els primers tractaments que es van fer amb sabó potàssic a una dosi de 0,25% no van servir de res i les poblacions van seguir incrementat-se. Vam passar llavors a una dosi del 4% que hem vist que és força efectiva si es pot fer amb mànegua a alta pressió al mig dia en dia assoleiat (no n’hi ha hagut gaires aquesta primavera).



6

5.1.2. L’Ocata - Albert Presas, Esparraguera, Barcelona Es van fer tres tractaments a presseguers. Al principi apareix una mica de Myzus persicae que es controla bé amb la fauna auxiliar. Al cap d’un temps apareix Hyalopterus i s’escampa força pels presseguers, fent servir les mànegues de reg com a carretera. Sembla que ha passat una cosa similar que a Can Comas. Potser hagués calgut fer alguns tractaments més, donada la primavera llarga i fresca que vam tenir.

5.1.3. Can Reinal - Jaume Pañella i Anna Molner, Torrelles de Llobregat, Barcelona Aquest és el tercer any que s’aplica homeopatia en aquest camp. Al final es van fer solament dos tractaments. No hi ha hagut cap problema amb el pugó, fet que planteja dues hipòtesis:

a. Els tractaments homeopàtics tenen un clar efecte sobre la manca de desenvolupament de pugó en aquesta parcel·la (cal recordar que fa quatre anys aquesta parcel·la era un complet mostrari dels tipus de pugó que poden afectar el presseguer i de fins a quin abast ho poden fer).

b. La parcel·la ha arribat a un estadi d’equilibri, probablement ajudada pels tractamentes homeopàtics d’aquests anys, i ja no atrau poblacions de pugó.

És difícil poder verificar aquestes hipòtesis.

5.1.4. Mirabolans - Miquel Sabat, Sant Boi de Llobregat, Barcelona Data Tractament Observacions 23/2 Oli d’estiu 83% a l’1%

Coure 50% al 0,5% Piriproxifen 10% a 0,035%

Mirabolans. Tractament contra poll blanc, formes hivernants i fongs

6/4 No es va fer Hyalopterus 8CH+ S’havia recomanat un primer tractament 15/4 Hyalopterus 8CH+ 23/4 No es va fer Hyalopterus 8CH+ S’havia recomanat un segon tractament 30/4 Hyalopterus 8CH+ 21/5 Hi ha pugó verd a les pruneres europees del mateix

camp i alguns focus de Hyalopterus 27/5 Pirimicarb 50% al 0,1% Aquest és l’únic camp convencional on s’ha aplicat homeopatia.

Es van fer els tractaments amb homeopatia massa tard. Veient la virulència dels pugons a l’Arborètum i havent de ruixar igualment la resta del camp contra el pugó es va decidir no fer el tercer tractament amb homeopatia i parar el pugó amb pirimicarb, ja que es tracta d’un camp comercial.


7

5.1.5. Presseguers – Fruits Montmany,SCP, Begues, Barcelona Data Tractament Observacions 25/2 Polisulfur de Calci 83% al 8%

Hidròxid de Coure 50% al 0,4% Lecitina a 0,03%

La lecitina es va utilitzar com a emulsionant, per a evitar obstrucions del polisulfur i millorar l’eficàcia. Parada hivernal.

19/3 Oli d’estiu 83% a l’1% Hidròxid de Coure 50% al 0,5% Extracte de Valeriana i Donzell 1%

Tractament prefloral contra arrufat i formes hivernants d’insectes (pugó). L’extracte de donzell (Artemisia absintum) té un efecte repelent contra insectes.

30/3 Hidròxid de Coure 50% al 0,25% Sofre mullable 80% al 0,5% Nufilm al 0,05%

Tractament a mitja floració contra arrufat.

5/4 Hyalopterus 8CH+ 14/4 Polisulfur de Calci 83% al 1,5% Tractament contra l’arrufat amb possible efecte per

contacte sobre pugons. 16/4 Hyalopterus 8CH+ 21/4 Polisulfur de Calci 83% al 1,5% Tractament contra l’arrufat amb possible efecte per

contacte sobre pugons. 18/5 Hyalopterus 8CH+ No s’hi ha hagut pugó als presseguers, excepte un petit arbre que va quedar afectat de pugó cigarrer, Myzus varians. Cap arbre del voltant no tenia pugó. Feia ben bé l’efecte que el pugó estava atacant exclusivament un arbre malalt. Un sol arbre amb pugó i força marietes per controlar-lo.



8

5.1.6. Presseguers – Torras-Mulet, SCP, Begues, Barcelona S’ha provat per primera vegada en aquesta finca ecològica. S’han fet tres ruixades el 11/4, el 16/4 i el 22/5. Data Tractament Observacions 18/2 Polisulfur de Calci 83% al 8%

Hidròxid de Coure 50% al 0,3% Tractament en parada hivernal contra arrufat i formes hivernants d’insectes (poll, pugó)

6/3 Oli d’estiu 83% a l’2% Hidròxid de Coure 50% al 0,5% Extracte de Valeriana i Donzell 1%

Tractament prefloral contra arrufat i formes hivernants d’insectes (pugó). L’extracte de donzell (Artemisia absintum) té un efecte repelent contra insectes.

19/3 Hidròxid de Coure 50% al 0,25% Sofre mullable 80% al 0,5% Nufilm al 0,04% Extracte de Valeriana i Donzell 1%

Tractament a mitja floració contra arrufat.

31/3 Polisulfur de Calci 83% a l’1,5% Tractament contra l’arrufat amb possible efecte per contacte sobre pugons.

11/4 Hyalopterus 8CH+ 13/4 Polisulfur de Calci 83% al 2% Tractament contra l’arrufat amb possible efecte per

contacte sobre pugons. 16/4 Hyalopterus 8CH+ 21/4 Polisulfur de Calci 83% al 2% Tractament contra l’arrufat amb possible efecte per

contacte sobre pugons. 29/4 Polisulfur de Calci 83% al 2% Tractament contra l’arrufat amb possible efecte per

contacte sobre pugons. 7/5 Polisulfur de Calci 83% al 2% Tractament contra l’arrufat amb possible efecte per

contacte sobre pugons. 18/5 Hyalopterus 8CH+Extracte de Valeriana

i Donzell a l’1%

Es tracta d’un camp amb molta sensibilitat a l’arrufat que s’ha hagut de protegir força vegades amb polisulfur degut a la recurrència de les pluges de la primavera. Aquesta parcel·la també presenta una forta afectació d’armillària i alguns arbres amb plom. L’any 2009 va tenir problemes amb pugó verd (Myzus persicae) i pugó regalant (Hyalopterus sp).

El 31/5 es van detectar alguns arbres amb Myzus persicae en un extrem de la parcel·la. Casualment els arbres afectats estaven tots sobre la vertical d’una petita veta d’aigua. El focus de pugó no es va escampar a la resta del camp.

S’han fet diversos tractaments que han pogut incidir sobre les poblacions de pugó. Tant els extractes de donzell com el polisulfur de calci tenen un efecte de curta durada però en l’època de millors condicions de desenvolupament del pugó se n’ha fet força tractaments.

És interessant de veure, però, que el pugó que ha aparegut s’ha centrat solament en determinats arbres i no s’ha escampat, com sol fer el pugó.


9

A

B

C

Myzus cerasi (pugó negre del cirerer)

5.1.7. Ocata - Albert Presas, Esparraguera, Barcelona Es van fer tres tractaments. Hi ha hagut alguna presència de pugó però s’ha pogut controlar.

5.1.8. Cirerers – Jaume Panyella, Begues, Barcelona El seguiment d’aquesta parcel·la el va fer el mateix pagès per qüestions d’accessibilitat a la finca. És la primera vegada que s’aplicava homeopatia en aquesta parcel·la.

Es van fer un primer tractament amb preparats homeopàtics a la zona A de la parcel·la seguint les indicacions de dates de tractament en dia fruit. El segon i el tercer tractament també es van fer seguint les dades de tractament però la zona es va ampliar fins a incloure-hi la B.

Així doncs, la zona C fa de testimoni, la zona B rep dos tractaments i la zona A tres.

Al moment de collir no hi havia cap arbre afectat de pugó a la zona A. N’hi havia un parell a la zona B però sense escampar-se a seu voltant. A la zona C hi havia diversos focus amb alta presència de pugó, de manera que va haver arbres que no es van poder collir.

També es va sembrar Facèlia als carrers a totes tres zones. Hi havia una àrea a la zona A que no en tenia perquè s’havia acabat la llavor. Tot i així, tampoc no hi va haver pugó en aquesta àrea.

Per suposat també es van fer els tractaments de base per al control de pugó i monília amb Polisulfur de Calci i Oli d’estiu, però es van fer a tot el camp.



10

BO

FI

P3

NO DC

SI

BI

SH

5.1.9. Cirerers - Fruits Montmay, S.C.P, Begues, Barcelona Aquest cas es va plantejar des del començament com un dels que s’havia de fer un seguiment més exhaustiu perquè l’any passat va haver un atac de pugó molt fulminant que va malmetre la collita.

Aquest any es va decidir, d’entrada, fer un tractament agosarat en parada hivernal ja que es va dividir cada parcel·la en 2: en una de les meitats es va afegir Oli d’estiu al tractament de Polisulfur de Calci. Aquesta barreja és molt fitotòxica en vegetació però en alguna prova que havíem fet a petita escala en anys anteriors vam veure que en plena parada hivernal els arbres ho suportaven bé. L’objectiu era fer el màxim de neteja de postes dels troncs. A les altres meitats solament s’hi va fer polisulfur de calci.

Es va plantejar fer tractaments amb productes que respectessin al màxim la fauna auxiliar. Vam voler comparar diversos tractaments: preparats homeopàtics, extractes vegetals de la casa Equivital i productes d’una tercera casa que vam haver de desestimar degut al seu preu i al fet, també, que alguns dels productes que ens proposaven per al control del pugó no eren selectius i ens feia por tornar-nos a trobar com l’any 2009.

També volíem fer sembra de plantes de flor als carrers per a potenciar la fauna auxiliar però no va ser possible per causes diverses. Seguim volent provar-ho en properes campanyes.

Es va decidir no ruixar amb homeopatia els camps BO i NO. La resta tots van rebre sis ruixades homeopàtiques que es van fer seguint el calendari biodinàmic, ruixant en dia fruit.

A les parcel·les BO i Fi es van provar els extractes vegetals que són Equitrí Valeriana i Donzell. Aquest producte és un fermentat de cereals al qual s’ha afegit, durant la fermentació, Valeriana officinalis i Artemisia absintum. La valeriana té un efecte d’elevar la temperatura i això va bé a sortida d’hivern. El donzell té un efecte repulsiu sobre els insectes.

A tots els camps es va aplicar a la primavera Polisulfur de calci a baixa dosi per al control de la monília però amb efecte de contacte sobre el pugó i sabó potàssic carregat al 4% per al pugó, a mesura que es detectaven focus.


11

Tipus de tractaments que s’han fet a cada parcel·la

Tractaments Codi SI BI SH DC P3 FI NO BO Polisulfur de Ca 83% al 8% (Sulfoluq) PSCa x x x x x x x x

Oli d’estiu 18,5% al 2,5% (Insecticida Key) Oli x x 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 Hidròxid de Cu 50% a 0,5% (Danis)

Oli d’estiu a 1% (Insecticida Key) HCu Oli

x x x x x x x x

Myzus cerasi 8CH+(Elaboració pròpia) Homeo. x x x x x x Equitrí Valeriana i Donzell 1% (Equivital) Extrac x x

Sabó potàssic al 4% (Industrial Sabonera) Sabó x x x x x x x x Polisulfur de Ca 83% al 1,5% (Sulfoluq) PSCa x x x x x x x x

Data de realització dels tractaments de cada parcel ·la.

Dia St EDS Extra PSC Oli HCu Sabó 1r pugó0 SI BI S D P3 FI N B

6/3 9 H T T T T T T T T H T T 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2

19/3 11 1r T T T T T T 23/3

12

Part dalt1 O

25/3 1r T PreFl PreFl T T T T T T T T

27/3 2n T T T T T T 5/4 14 3r T T T T T T 8/4 Dos arbres2 O

14/4 15 2n 2n T 1r T

16/4 4t T T T T T T 21/4 16 1r T T T T T T T T 27/4 17 Un arbre3 O 11/5 19 Focus4 O O O O

17/5

20

5è T T T T T T 2n T T T T T T

18/5 Escampat5 O 22/5 6è T T T T T T 22/5 2n T 24/5 21 1r6 T 29/5 1r7 T T T T T T T T 12/6 23 3r T 16/6 24 4t T T T T T

0. En aquesta columna s’indica la data en què s’ha observat el primer brot amb pugó. No fa cap referència a l’evolució posterior de les poblacions de pugó.

1. Al camp BO es van observar els primers pugons així que van començar a obrir-se els primers brots. Tots ells es trobaven a la part baixa dels troncs principals. A més, es van detectar a la part de dalt del camp, on no s’havia aplicat Oli al tractament hivernal amb PSCa. Al llarg de la temporada hi ha hagut més incidència de pugó en aquesta part més alta que a la part baixa però no podem estar segurs que sigui per causa de l’Oli.

2. Els primers dos arbres detectats al camp FI eren arbres petits, reempeltats o d'un any que no havien fet flor i tot el brot es va apugonar. Estaven situats a la part de dalt del camp on tampoc no s’hi havia aplicat Oli. Els següents focus que es van detectar en aquest camp el 20/4 en els brots centrals d’alguns arbres de les varietats més avançades a la part de la parcel·la més propera al camp BO.

3. Al camp P3 es va detectar un primer arbre amb pugó; era un arbre afeblit de la part baixa del camp. Tot i que les fulles eren cargolades, la major part de pugons eren morts. Hi havia marietes a dins. No hi havia cap altre arbre afectat al seu voltant.

4. Es comencen a veure focus de pugó en diversos camps. Són arbres localitzats. El camp amb més arbres afectats és el SI, que és una parcel·la amb moltes baixes per armillària. Al P3 apareixen pugons portats per formigues a la punta NE, que és on comencen sempre els brots d’aquesta parcel·la.

5. Al camp NO apareix el pugó força tard però s’escampa ràpidament pel tub de reg afectant una zona del camp. El Cisco comentava que hi havia força pugó al camp BO. A la resta de camps es veia



12

el pugó controlat, afectant arbres aïllats, una mica més pugó que la setmana anterior però sense sensació de desmadrar-se.

6. Després del primer tractament amb sabó potàssic carregat al 4% a SI, amb atomitzador, s’observa que el pugó ha quedat frenat i se’n veu de sec. Això anima a fer un tractament localitzat a tots els focus al cap de cinc dies.

7. El tractament amb sabó potàssic que es va fer el 29/5 es va fer de la següent manera: El dissabte 29 va ser un dia de sol resplandent, sense núvols al cel. El Cisco i el Josep van estar 8 hores ruixant amb mànega solament els arbres afectats de pugó. Van gastar 1000 litres de brou carregat al 4% de sabó (40 litres de sabó). Van ruixar amb la manguera connectada a l'atomitzador a alta pressió. Van mullar molt bé tots els arbres amb un raig barrejat amb aire que arremolinava bé les fulles.Pressió a les mànegues 30 atm, tractor a 1600 voltes. Al camp BO van veure molta diferència respecte a la resta dels camps. A la part de dalt del camp, on només s'havia fet PSCa, sense oli, a l'hivern, gairebé tots els arbres estaven plens de pugó. A la part de baix els arbres apugonats eren un 65% aproximadament. En passar als camps on s'havia fet EDS, era un arbre de tant en tant i no s'havia escampat gaire, solament la setmana anterior, amb la calor, en alguns casos s'havia escampat a alguns arbres del costat, però afeblit. No va quedar pugó viu. Al camp NO tabmé hi havia força arbres afectats en un rodal ampli i també van morir.

La impressió que ens ha quedat de l’experiència d’aquesta finca és que als camps on es va aplicar homeopatia els pugons van trigar més a aparèixer i quan ho van fer va ser més localitzadament, generalment en arbres amb alguna dificultat prèvia. A més, la capacitat d’escampar la seva població va quedar més minvada, ja que l’envergadura dels focus amb pugó als dos camps on no es va aplicar homeopatia era més gran que als camps on es va aplicar. Al camp BO es va diferenciar bastant dels altres en quant a precocitat en l’aparició de pugó com en el nombre d’arbres afectats. Al camp NO, quan va aparèixer el pugó ho va fer en rodals prou amplis.

Entre els camps on es va fer homeopatia, el que va tenir més afectació va ser el camp SI, però també cal tenir present que aquests camp hi ha arbres envellits i amb diverses patologies prèvies com l’armillària. Els altres camps van tenir focus molt localitzats.

Aquesta concentració dels focus va fer possible la realització d’un tractament localitzat amb sabó potàssic al 4%, ja que es tracta d’una finca gran i no hagués estat possible ruixar amb mànega una elevada quantitat de cirerers. Pel que hem vist en altres finques l’efecte d’aquest tractament és molt millor, i amb diferència, si es pot fer amb mànega a alta pressió, mullant bé tots els brots de fulles rebregades. L’atomitzador no arriba a mullar bé a dins dels nuclis de pugó. Cal, a més, que faci un dia càlid i assoleiat perquè el sabó acabi de fer el seu efecte.

El camp FI va ser un camp que al final de l’estiu presentava algunes zones més àmplies afectades de pugó. En aquest camp, on cada filera correspon bàsicament a una sola varietat, es podia veure la diferent sensibilitat de les varietats a l’atac del pugó.

El Cisco deia que els tractaments que es van fer amb extracte de Valeriana i Donzell deixaven els brots de pugó ressecats.

Penso que va ser un encert fer els sis tractaments en lloc dels tres que havíem proposat anys anteriors, i aquest any en altres camps. Les condicions climàtiques eren tremendament favorables al desenvolupament del pugó.


13

L’any passat es fan fer els següents tractaments a tots els camps de cirerers:

DATA TRACTAMENTS I OBSERVACIONS A BO 13/3/2009 TRACTAMENT PSCa 8l+ HCu 0,2%

14/4/2009 TRACTAMENT caiguda de pètals HCu 0,2% +OLI 2% + Equ itrí Espígol

7/5/2009 TRACTAMENT HCu 0,15% + Equitrí Milfulles + Nufilm

Hi ha pugó i monília als cirerers. També es veu fauna auxiliar.

10/5/2009 TRACTAMENT KENIUM (piretrines) en alguns llocs

27/5/2009 TRACTAMENT KENIUM (piretrines) arreu

4/6/2009 No hi ha manera de controlar el pugó

10/6/2009 Sabó potàssic de dia i Kenium de nit 11/6/2009 No ha funcionat. Està tot el camp fatal.

18/6/2009 TRACTAMENTS amb productes diversos sense èxit

25/6/2009 Es veuen molts alats. Els arbres arriben empastifats a collita i queden tocats durant tot l’estiu.

El 2009 es va constatar presència de pugó a principis de maig (potser abans ja hi havia brots afectats) i es va escampar ràpidament per tots els camps, de forma generalitzada, de manera que no es va poder fer cap tractament que tingués efecte. Fer una piretrina a principis de maig va ser un error perquè es va carregar la fauna auxiliar que hi havia i va deixar el pugó campant al seu aire. Va ser molt gran la velocitat amb què es va escampar el pugó i es va torna incontrolable. Temperatures mitjanes a Begues el 2009 i el 2010 Com es pot veure a la gràfica durant la primavera del 2010, del març al juny, les temperatures mitjanes han estat lleugerament més baixes que les del 2009. No és fins a finals de juny que pugen les temperatures i permeten una aturada del pugó.



14

Fotos del camp BO el dia 6 d’abril. Fotos del camp P3 el dia 20 d’abril.

Formiga explorant un brot de cirerer que s’acaba d’obrir.

Brot tot just acabat d’obrir amb un primer atac de pugó.

Primers brots a obrir-se a la base del tronc, atacats per pugó i custodiats per formigues.

Brotada normal, sense atac de pugó, en un arbre que habitualment és el primer que s’apugona en aquest camp.

Brotada normal, sense atac de pugó, però amb afectació de monília.

Larva de sírfid menjant un pugó del cirerer.

Posta de sírfid en el revers d’una fulla de cirerer.

Formiga explorant un brot de cirerer que s’acaba d’obrir.


15

Fotos del camp P3 el dia 27 d’abril. Fotos del camp NO el 31 de maig, després del tractament amb sabó.

Mateix arbre sense afectació per pugó. Primer arbre afectat de pugó al camp P3. Es pot veure que l’arbre ja no està sà.

Tot i les fulles rebregades pel pugó, molts pugons eren morts. Detall del revers de les fulles atacades, amb els pugons morts.

Aquest camp va quedar força afectat en alguns rodals. Aquí es pot veure l’efecte del tractament localitzat amb sabó potàssic. També es pot veure a la primera foto que es va posar una tira negra amb cola entomològica al tronc però es va fer massa tard per poder evitar l’atac dels pugons.



16

Fotos del camp BO el 31 de maig, després del tractament amb sabó. Fotos del camp BI el 31 de maig, després del tractament amb sabó.

El camp BO tenia molts arbres afectats de pugó. Cal remarcar que aquest camp té arbres vells i el sòl és més magre que altres camps. Va ser el camp amb més poblemes de pugó.

En algunes zones hi havia arbres afectats de pugó però eren pocs: un, dos, tres...

Brots amb el pugó cremat pel sabó.

L’aspecte general del camp era bo. La majoria dels arbres no tenien pugó.

Brots amb el pugó cremat pel sabó.


17

Fotos del camp SI el 8 de juny.

5.1.10. Cirerers – Torras-Mulet, S.C.P, Begues, Barcelona L’any passat també va ser una finca amb molts problemes amb el pugó. En aquest cas no es planteja fe repeticions per dificultats en la seva realització i es proposa fer tractaments homeopàtics per a complementr altres tractaments que es puguessin fer. S’intenta, d’entrada, evitar tractaments poc selectius.

Com es pot veure a la taula de Dates de realització dels tractaments, no sempre s’han fet els tractaments quan convenia (marcat en groc) i això ha tingut una gran incidència en l’afectació de pugó que hi ha acabat havent. El primer gran error és no haver fet el tractament pre-floral. Després, durant el maig, que és quan les poblacions de pugó disparen el seu desenvolupament, no s’ha pogut entrar al camp perquè estava massa mullat a causa de les pluges i amb el terra permanentment treballat estava massa enfangat.

A mitjans de juny es van haver de fer alguns tractaments a la desesperada amb piretrines que no van tenir gaire efecte sobre el pugó.

Es va fer un tractament amb sabó potàssic al 4% amb mànega però el dia que es va fer no feia un sol radiant i no va tenir el mateix efecte que el del 31/5 que van fer a Fruits Montmany. Així doncs, sembla que és important que faci sol i calor en el moment de fer un tractament amb sabó. Per altra banda, el nombre de focus el dia que es va fer el tractament amb sabó era molt més gran que en el cas de Fruits Montmany i més difícil de controlar correctament.

Tipus de tractaments que s’han fet a cada parcel·la

Tractaments Codi Polisulfur de Ca 83% al 8% (Sulfoluq) PSCa - H

Oli d’estiu 18,5% al 2,5% (insecticida Key) Oli - H Hidròxid de Cu 50% a 0,5% (Danis)

Oli d’estiu a 1% (Insecticida Key) HCu Oli

Myzus cerasi 8CH+(Elaboració pròpia) Homeo. Equitrí Valeriana i Donzell 1% (Equivital) Extrac

Sabó potàssic al 4% (Industrial Sabonera) Sabó Polisulfur de Ca 83% al 1,5% (Sulfoluq) PSCa

Al cap de 10 dies del tractament amb sabó es veuen brots nous sans. Encara feia fresca com per a permetre rebrots de pugó però quedaven menys dies per a les calors del juliol i era més difícil que al maig que es disparessin les poblacions.



18

Data de realització dels tractaments de cada parcel ·la.

1. Al tractament d’hivern amb Polisulfur de Calci s’hi afegeixen 2l d’Oli d’estiu. Tot i la seva gran

fitotoxicitat en període vegetatiu, ja havíem comprovat que a plena parda hivernal no era fitotòxic.

2. El tractament pre-floral no es va fer per un error del tècnic.

3. Es comença a veure algun pugó al centre d’algun arbre avançat.

4. El tractament amb Polisulfur a baixa dosi es fa per al control de monília.

5. Hi ha algun brot de pugó però també hi ha força ous de sírfid (1 a 3) a les fulles amb pugó. Davant la barraca hi ha un cirerer mig mort ple de pugó (efecte escombriaires)

6. Pugó en arbres molt malalts. Es recomana 4t tractament homeopàtic + PSCa

7. No s’ha ruixat. Al camp de dalt es veuen molts arbres amb molt de pugó. S’ha desenvolupat en 1 setmana ja que la setmana anterior no se’n veia tant. Hi ha postes de sírfids i adults de crisopes. Al camp de baix comença a veure-s’hi pugó.

8. Proposat el 12-13/5. No es va poder fer perquè, en estar el terra treballat i haver plogut molt no es podia entrar a ruixar. Al maig han passat massa dies sense haver pogut ruixar contra el pugó!

9. El 31/5 es veuen molts pugons alats preparant-se per a escampar les poblacions.

10. A aquest tractament amb sabó es va afegir Kenium (piretrines) al 0,2% i es va fer amb mànega.

11. A aquest tractament es va afetir Kenium (piretrines) al 0,2%

Dia Set EDS Data Rec

Extrac PSCa Oli HCu Sabó 1r pugó0 Camp

15/3 11 H H T1 19/3 1r 19/3 T ......... 12 ........ PreFl PreFl NO2 27/3 2n 27/3 T 11/4 14 3r 5-6/4 T 13/4 15% flor 20/4 16 1rs brots3 21/4 1r T4 27/4 17 nota5 11/5 nota6 18/5 nota7 20/5 20 4t 13/5 2n T8 25/5 21 5è 22/5 1r T 31/5 nota9 3/6 22 31/5 1r T

......... 23 10/6 2n NO

......... 12/6 3r NO 17/6 24 4t T 18/6 2n10 T 26/6 25 2n 3r T 2/7 26 4t11 T


19

A dalt, primer arbre on es va detectar pugó el 27 d’abril. Es veu que l’arbre està malalt. A la dreta, l’arbre del costat mateix, sa. Els pugons comencen atacant aquells arbres que estan més debilitats. Si les condicions són adequades, quan s’incrementen les poblacions s’escampen i poden acabar afectant pràcticament tots els arbres d’una parcel·la.

Les formiques són eficaces col·laboradores i protectores dels pugons.

Els tractaments fets el 20/5 amb PSCa i el 25/5 amb homeopatia han mort molts pugons, però com es pot veure en aquesta foto feta el 31/5 encara en queden molts de vius que, amb les condicions ambientals que hi ha en aquest moment, es reproduiran ràpidament.

El mateix dia 31/5, en un dels focus del camp de dalt hi havia una forta proliferació de formes alades que, o bé es preparaven per anar a un hoste secundari, o bé per augmentar la proliferació entre els cirerers. Realment n’hi havia molts. A la mateixa fulla hi havia moltes individus no altats morts.



20

Es va aplicar Cydia pomonella en una finca:

5.1.11. Can Martorell - Miquel Tadeo, Marganell, Barcelona Finca en producció ecològica. Nogueres amb reg deficitari.

Durant l’hivern 2009-10 s’han coronat una part de les nogueres que es van tractar l’any passat, al camp de les Pomeres i una part del camp de l’Estrellito.

El tractament amb homeopatia s’ha fet en una tanda de tres ruixades i s’han avançat respecte al moment en què es van fer l’any passat per anticipar-se al 1r vol. No s’ha deixat cap testimoni. Es volia fer una segona tanda de tres ruixades al juliol, abans del vol de l’agost, però no va donar temps de preparar el producte.

Aquest any no s’ha penjat confusió sexual contra carpocapsa.

Es pot observar als diversos gràfics l’evolució de la carpocapsa els darrers anys. És difícil discriminar l’efecte que ha pogut tenir l’haver-se coronat alguns arbres.

L’hivern 2009-2010 ha estat fret, però també ho han estat altres. S’haurà de veure l’evolució al llarg dels anys.

Cal constatar que es van detectar alguns danys de carpocapsa però no s’havien detectat captures a les trampes: o el vol era molt baix o les feromones estaven defectuoses (les 4?). També s’anirà fent el seguiment d’aquest tema.

En detectar alguns danys al juliol es va preferir fer un parell de tractaments amb Spinosad per evitar que els clients, que estan en procés de fidelització (es ven al detall a través d’una petita empresa que fa cistelles), no trobi nous corcades. Finalment els danys per carpocapsa no han estat importants.

EDS = homeopatia


21

6. CONCLUSIONS Els resultats que hem anat tenint són diversos. A la major part de casos ha anat bé o molt bé. Però hi ha hagut alguns casos, sobretot amb el tractament contra Hyalopterus, que no ha acabat de funcionar. Potser haguessin calgut més ruixades o potser hi ha hagut algun problema en la conservació d’un any per l’altre dels preparats. Aquí s’obre un ventall de temes a anar resolent:

- Conservació del producte d’un any per l’altre, tant dels insectes com de les dilucions. - Moment de començar els tractaments en cada cas. - Nombre de tractaments a fer. - Dates més adequades per a fer els tractaments. - Interrelació amb les condicions ambientals.

S’han fet força tractaments que implicaven un volum considerable de caldo a preparar. Aquest any s’ha fet sempre manualment però de cara a l’any que ve es provarà mecànicament.

7. AGRAÏMENTS Cal agrair la disponibilitat dels pagesos de l’ADV a provar noves tècniques a les seves finques: Jaume Pañella i Anna Molner, Miquel Sàbat, Albert Presas, Josep Pascual Esteller, Miquel Tadeo, Miquel Torras, Fruits Montmany, Albert Bou. Agrair també la disponibilitat de Joan Alegre per a la preparació dels productes.

Ús de preparats homeopàtics per al control de determinades … agro-homeopatia fruiters... ·...

Documents

Transcript of Ús de preparats homeopàtics per al control de determinades … agro-homeopatia fruiters... ·...