Psiquiatria i alcohol: un elefant a la sala - drgual.comi... · de AP 9 pacientes cumplen criterios...
Transcript of Psiquiatria i alcohol: un elefant a la sala - drgual.comi... · de AP 9 pacientes cumplen criterios...
Psiquiatria i
alcohol: un
elefant a la sala
d’estar?
Antoni Gual Unitat de Conductes Addictives.
Servei de Psiquiatría. Institut de Neurociències.
Hospital Clínic de Barcelona. IDIBAPS.
Índex
• L’alcohol és l’elefant a la sala d’estar de la psiquiatría?
• Per quins motius?
• Ho podem millorar?
L’alcohol és l’elefant a la sala d’estar de la psiquiatría?
• Infradiagnòstic i no tractament
• Elevada comorbilitat
• Interaccions farmacològiques
L’alcohol és l’elefant a la sala d’estar de la psiquiatría?
• Infradiagnòstic i no tractament
• Elevada comorbilitat
• Interaccions farmacològiques
Estudi Essemed
Menys del 10% de pacients amb Trastorn per Consum d’Alcohol (TCA) reben tractament
Tre
atm
en
t g
ap
* (%
)
Kohn et al. Bull World Health Organ 2004;82:858–866
Accés a tractament dels pacients amb problemes d’alcohol als U.S.
Han rebut tractament
Diagnòstic Algún cop a la
vida Darrers 12 mesos
Dependència 24,1% 12,1%
Abús 7,0% 3,1%
NESARC study, 2007
Prevalencia del TCA y acceso a tratamiento. Estudio APC
N (%)
Pacientes visitados 13,003
Pacientes identificados con TCA 663
Pacientes que reciben tratamiento 145
• 6 paises EU • Entrevista a médicos sobre
pacientes visitados un dia • Entrevista a los pacientes
cuando salen de la consulta ese mismo dia (CIDI)
Rehm et al. BMC Fam Pract 2015;16(1):90
TCA, una patología infradiagnosticada
100 pacientes en la consulta de AP
9 pacientes cumplen criterios de TCA
5 pacientes diagnosticados
1 paciente recibe tratamiento
Rehm et al. BMC Fam Pract 2015;16(1):90
1º GAP
2º GAP
AP = Atenció Primària TCA = Trastorn per Consum d’alcohol
L’alcohol és l’elefant a la sala d’estar de la psiquiatría?
• Infradiagnòstic i no tractament
• Elevada comorbilitat
• Interaccions farmacològiques
Metodología del ‘Epidemiological Catchment Area Study’ (ECA)
• Estudio de trastornos mentales, y por uso de alcohol y otras drogas. 20.291 habitantes.
• Instrumento: Diagnostic Interview Schedule (DIS)
• Clínica psiquiátrica de los adictos sólo valorada en ausencia de consumos
• Regresión logística para controlar variables confundidoras (edad, género, etnia, estado civil y estatus
socioeconómico)
Trastornos psiquiátricos en población general norteamericana
(Prevalencia de vida)
Trastornos
mentales = 22,5%
Trastornos mentales +
alcohol + drogas = 1,7%
Alcohol = 13,5%
Alcohol + Drogas = 1,1%
Drogas = 6,1%
Trastornos mentales
+ Drogas = 1,5%
Trastornos
mentales +
Alcohol = 3,1%
Trastornos psiquiátricos en población general norteamericana
(Prevalencia de vida)
Trastornos mentales +
alcohol + drogas = 1,7%
Trastornos mentales
+ Drogas = 1,5%
Trastornos
mentales +
Alcohol = 3,1%
6,3% Comorbilidad global
Patologia mental en la población adicta ‘ECA study’
Drogas Alcohol Pobl.
General
% O.R. % O.R. %
Esquizofrenia
Trastornos afectivos
Trastornos ansiedad
6’8
26’4
32,7
6.2
4.7
2,2
3’8
13’4
19,4
3.3
1.9
1,5
1’5
8’3
14,6
Trastornos
Psiquiatricos 53’1 4.5 36’6 2.3 22’5
Estudio ESEMeD (European Study of the Epidemiology of Mental Disorders)
• Estudio de trastornos mentales, y por uso de alcohol y otras drogas. 21.425 habitantes.
• Alemania, Bélgica, España, Francia, Holanda e Italia
• Instrumento: Composite International Diagnostic Interview (WMH-CIDI)
• Se evalua prevalencia de vida y en los últimos 12 meses en población no institucionalizada
Estudio ESEMeD - Comorbilidad (European Study of the Epidemiology of Mental Disorders)
Alcohol
Abuso Dependencia
Depresión 2.6 6.7
Distimia 1.7 2.2
Tr Ansiedad 2.5 11.2
Fobia Social 2.7 2.7
Resultados expresados en Odds Ratio
(razón de probabilidad)
Estudio NESARC
• Muestra representativa nacional
• Entrevistas cara a cara
• Muestra entrevistada: 43093 personas,
• Población mayor de 18 años
• Ciudadanos no institucionalizados residentes en USA
• 2001-2002
Trastorno comórbido O.R.
Otra adicción 9.0
Dependencia Nicotina 6.4
Trastorno afectivo 2.2
Trastorno de ansiedad 1.9
Trastorno de personalidad 2.1
Estudio EDTA
(Estado actual del Diagnóstico y tratamiento de los Trastornos Adictivos en
España)
Estudios en población clínica
Objetivos del estudio EDTA
Describir la situación actual de la patología dual en España y analizar la
carga asistencial y las características de dicha patología en función del ámbito
asistencial donde se atiende y de la formación especializada del profesional
que la atiende.
Método
• 427 médicos que atienden pacientes con
conductas adictivas en el ámbito público
aceptaron participar.
• Cada médico proporcionó de forma anónima
información clínica sobre los primeros seis
pacientes que atendió en un dia determinado.
Método (2)
• 2361 pacientes fueron entrevistados (92.1%)
• Se obtuvieron datos de las siguientes areas: – Área sociodemogáfica – Área Clínica – Diagnósticos – Tratamientos indicados
Comorbilidad global
798 Número de pacientes
903 Número de diagnósticos
0,3% 6 Otros
0,3% 6 TOC
11,7% 275 Trastorno por ansiedad
1,4% 33 Trastorno bipolar
21,6% 509 Depresión
3,1% 74 Esquizofrenia
El 11.6% de pacientes tenian más de un diagnóstico
Marco conceptual de la relación
alcohol - suicidio
Efectos Alcohol Suicidio Suicidio Alcohol
Proximales • Distrés psicológico
• Agresividad
• Impulsividad
• Deterioro cognitivo
• Como parte del plan
suicida
• Para tener coraje
• Para anestesiar el dolor
Distales • Cambios biológicos
(serotonina)
• Depresión inducida
• Deterioro relaciones
• Deterioro profesional
• Deterioro autoestima
• Rechazo y aislamiento
social
• Agravamiento problemas
previos
Mecanismo de accción
Bagge CL, Sher KJ
Clinical Psychology Review 28 (2008) 1283–1296
33
Atención distinta según el consumo
Tentativa suicida Signif.
Con alcohol (n=625)
Sin alcohol (n=393)
Derivados 39% 49% p<0.001
Ingresados 28% 47% p<0.001
Muerte accidental al año
35% 13% p<0.05
Suicidio al año 3,3% 3,6% ns
Suokas J, Lönnqvist J.
Acta Psychiatr Scand. 1995 Jan;91(1):36-40
L’alcohol és l’elefant a la sala d’estar de la psiquiatría?
• Infradiagnòstic i no tractament
• Elevada comorbilitat
• Interaccions farmacològiques
Interaccions fàrmacs - alcohol
• Fàrmacs que poden potenciar la toxicitat de l’alcohol (BZD, hipnòticos, liti, antiepilèptics, cefalosporines, anticolinèrgics, sulfonilurees, indoramina, fenilbutazona, isoniacida, antipsicòtics, metoclopramida, etc)
• L’alcohol pot potenciar l’acció i/o els efectes tòxics del fàrmac (ATD tricíclics, antihistamínics, antipsicòtics, BZD, nitroglicerina, metotrexate, acenocumarol, warfarina, biguanidines, guanetidina, betanidina bromocriptina, etc)
• L’alcohol pot reduir l’eficacia d’alguns fàrmacs (anestèssics, ISRS, antiepilèptics, acenocumarol, etc)
Resumit de http://www.farma.uma.es/interacc-FA.htm
Índex
• L’alcohol és l’elefant a la sala d’estar de la psiquiatría?
• Per quins motius?
• Ho podem millorar?
Per quins motius?
• La perspectiva social: l’estigma
• La perspectiva del bevedor de risc: Mentalitat d’usuari
• La falta de formació dels professionals
Per quins motius?
• La perspectiva social: l’estigma
• La perspectiva del bevedor de risc: Mentalitat d’usuari
• La falta de formació dels professionals
La perspectiva social: estigma
49 estudios en población general entre 1948 - 2008.
27 estudios en paises occidentales e incluidos en la revisión.
El alcoholismo se ve como una enfermedad, pero el alcohólico es responsible de haberla adquirido
Las causas psicosociales se ven como mas determinantes que las biológicas
El alcohólico se percibe como peligroso e impredecible
El rechazo social es mayor que frente al resto de patologías psiquiátricas.
Schomerus G, et al. Alcohol Alcohol. 2011 Mar-Apr;46(2):105-12.
14-country WHO study: relative stigma of 18 conditions:
1= most stigmatised
Alcoholism Drug addiction
Turkey 1 2
Netherlands 3 1
UK 4 1
Luxembourg 4 1
India 4 1
Egypt 4 1
Japan 5 1
Tunisia 5 1
Romania 5 2
Greece 6 2
Nigeria 6 3
Spain 7 2
China 7 4
Canada 11 2
Descending order of average stigma
1. Drug addiction
2. HIV positive
3. Criminal record: burglary
4. Alcoholism
5. Does not take care of their
children
6. Dirty and unkempt
7. Leprosy
8. Chronic mental disorder
9. Homeless
10. Cannot hold down a job
11. Facial disfigurement
12. Dementia
13. Depression
14. Obese
15. Borderline intelligence
16. Inability to read
17. Blind
18. Wheelchair bound
Per quins motius?
• La perspectiva social: l’estigma
• La perspectiva del bevedor de risc: Mentalitat d’usuari
• La falta de formació dels professionals
42
¿Cómo valora su consumo de alcohol?
Base: 3.304
La perspectiva del bebedor de riesgo
0,2%
1,5%
24,6%
41,2%
32,4%
0,1%
Muy alto
Alto
Moderado
Bajo
Muy bajo
NS/NC
El 73,6% califica su
consumo de alcohol como
bajo o muy bajo.
Muy alto + alto
1,7%
Muy bajo + bajo
73,6%
Entre quienes afirman consumir bebidas alcohólicas alguna vez (77,6% de la población)…
No consume;
22,1%
Consumo no abusivo;
58,9%
Consumo de riesgo;
17,1%
Ns/Nc; 1,9%
Distribución de la población según nivel de consumo declarado
AUDIT C ≥ 4 en mujeres y 5 en hombres
AUDIT C < 4 en mujeres y 5 en hombres
43
La perspectiva del bebedor de riesgo
¿Cuál es el riesgo real?
TIPO DE CONSUMO PERCEPCIÓN
Bases 4.250 4.250
22,1%
58,9%
17,1%
1,9%
No consume
Consumo no
abusivo
Consumo de
riesgo
Ns/Nc
22,1%
57,2%
19,1%
1,3%
0,3%
No consume
Muy bajo+Bajo
Moderado
Alto+Muy alto
NS/NC
44
Comparando consumo vs percepción de riesgo
45
…
¿Cómo calificaría su consumo de alcohol? - Según nivel de riesgo
Consumo no abusivo
Bebedor de riesgo
Audit c ≥4 en mujeres y ≥5 en
hombres
TOTAL
Muy alto
Alto
Moderado
Bajo
Muy bajo
Base 2.511 726 3.304
0,1%
0,2%
16,5%
43,9%
39,2%
0,3%
6,0%
53,1%
32,5%
8,0%
40,5%
0,2%
1,5%
24,6%
41,2%
32,4%
Alto +muy alto
1,7%
Bajo +muy bajo
73,6%
6,3%
La perspectiva del bebedor de riesgo
Nalmefene blocks
the μ-opioid receptor3
Nalmefene modulates
the -opioid receptor3
Percentage of patients
Reasons given for not receiving alcohol treatment in the past year by persons who needed treatment and who perceived a need for it: 2009 to 2012 Survey of approx. 67500 interviewed persons in the US SAMHSA. Results from the 2012 National Survey on Drug Use and Health, 2013
La perspectiva del pacient
Per quins motius?
• La perspectiva social: l’estigma
• La perspectiva del bevedor de risc: Mentalitat d’usuari
• La falta de formació dels professionals
La perspectiva del profesional sanitario
• Los médicos creen que el alcoholismo es en parte atribuible a una debilidad moral (31%) y en parte a una enfermedad
• Sólo un 12% de médicos consideran el alcoholismo 100% una enfermedad
• Sólo el 32% cree que los alcohólicos que reciben tratamiento pueden recuperarse completamente (menos que la población general)
Hart, 1998; http://www2.potsdam.edu/alcohol/Controversies/The-Road-to-
Recovery.html#.VOylwPnF-Q4
Estudi EUFAS
• Online questionnaire sent to all Presidents of EUFAS member societies
• Mix of questions on qualitative & quantitative aspects of training on addictions delivered to resident psychiatrists
• Easy to answer (less than 10 minutes)
Questionnaire • Are addictions part of the training of psychiatrists in your country?
• How many years lasts the residency in psychiatry?
• Approximately which percentage of the training is devoted to addictions?
• Do you have an approximate idea of how many months are devoted to
addictions?
• Can you briefly describe in which settings does training take place?
• Are addictions recognized as a subspecialty of Psychiatry?
• Could you briefly describe the strengths and weaknesses of the addiction
training program for psychiatry residents in your country?
• Which changes would you suggest to improve the actual situation?
• In general how would you rate the level of competence in addiction
psychiatry a resident has at the end of his/her training (from 1 not
competent at all, to 5 extremely competent)
• Do you think there is a need for a European harmonization in this area? If
yes, what should be the main principles that should guide it?
• Would you like to make any other considerations?
COUNTRIES Belgium Finland France Germany Greece Ireland Italy Lithuania Luxembourg Netherlands Norway Poland Portugal Russia Spain Sweden Switzerland UK
Response rate 18/21: 86%
Approximately which percentage of the training is devoted to addictions?
30%
20% 25%
25%
Not specified
5%
6-10%
10-15%
Months devoted to addictions during psychiatry residency
Not specified 29%
≤ 3 months 38%
4 - 6 months 14%
≥ 6 months 19%
Strengths of addiction training programs for psychiatry residents in your country?
• Training schemes, clinical placements, CV and competencies defined (UK)
• The program is both theory and competency oriented and there is a serious exam and practice evaluation (NL)
• At some places well developed and integrated in standard training (B)
• Regular part of psychiatric training.
• Too short
• Not compulsory
• Large variety within institutions
• Not evidence based
• Not well structured
• Lack of training skills (in addictions) in some psychiatric institutions
Weaknesses of addiction training programs for psychiatry residents in your country?
Level of competence in addictions that a psychiatry resident has at the end of his/her training
5%
20%
40%
25%
5% 5%
Very good
Quite good
Fair
Not too good
Bad
I don't know
Summary
• Addictions are part of the compulsory psychiatric training in 70% of countries
• Addictions training is around 5-10% of the residency time and in a variety of settings
• Just 25% of respondents think that residents training is good or very good.
• 90% think EU harmonization is needed • Harmonization should be achieved through:
– EU guidelines for a training program – Development of a shared core CV
Índex
• L’alcohol és l’elefant a la sala d’estar de la psiquiatría?
• Per quins motius?
• Ho podem millorar?
Ho podem millorar?
• Millorant el diagnòstic
• Millorant la monitorització
• Millorant l’ús de les Intervencions Breus
• Milorant l’ús de fàrmacs
• Millorant programes terapèutics i circuits de derivació
Ho podem millorar?
• Millorant el diagnòstic
• Millorant la monitorització
• Millorant l’ús de les Intervencions Breus
• Milorant l’ús de fàrmacs
• Millorant programes terapèutics i circuits de derivació
Perqué usar el CER?
Les definicions de ‘addicció’ han canviat en el temps i l’espai, són
subjectes a biaixos culturals, i tenen mancances rellevants
La visió dicotòmica (addictes vs no addictes) no es correspón amb la
realitat social i clínica, i és altament estigmatitzant
Hi ha una molt alta correlació entre el consum excessiu reiterat i el
nombre de criteris de dependència que es compleixen
Number of DSM-IV criteria for alcohol dependence by grams alcohol per day (NESARC data)
Source: Rehm et al 2013
Perqué usar el CER?
• El CER és responsable dels canvis cerebrals i les alteracions fisiològiques en les Trastorns per Consum de Substàncies (TCS)
• El CER és responsable dels fenòmens d’intoxicació, tolerància i abstinència, considerats centrals en la definició dels TCS
• El CER és responsable de la major part de les conseqüències socials dels TCS
• El CER és responsable de la major part de la morbi-mortalitat associada als TCS
• El CER encaixa millor amb les dades empíriques, redueix l’estigma, i evita que ens oblidem dels pacients de més alt risc
Ho podem millorar?
• Millorant el diagnòstic
• Millorant la monitorització
• Millorant l’ús de les Intervencions Breus
• Milorant l’ús de fàrmacs
• Millorant programes terapèutics i circuits de derivació
Monitorization
• Standard biological parameters: MCV, GGT, ASAT and ALAT
• Fluctuations in CDT values
67
Monitorization
• Standard biological parameters: MCV, GGT, ASAT and ALAT
• Fluctuations in CDT values
• Breathalyzers (up to 8-12h)
68
Monitorization
• Standard biological parameters: MCV, GGT, ASAT and ALAT
• Fluctuations in CDT values
• Breathalyzers (up to 8-12h)
• Ethylglucuronide (up to 72h)
69
Monitorization
• Standard biological parameters: MCV, GGT, ASAT and ALAT
• Fluctuations in CDT values
• Breathalyzers (up to 8-12h)
• Ethylglucuronide (up to 72h)
• Phosphatidylethanol (up to 3-4 weeks)
70
Monitorization
• Standard biological parameters: MCV, GGT, ASAT and ALAT
• Fluctuations in CDT values
• Breathalyzers (up to 8-12h)
• Ethylglucuronide (up to 72h)
• Phosphatidylethanol (up to 3-4 weeks)
• Timeline Follow Back (agenda)
71
Monitorization
• Standard biological parameters: MCV, GGT, ASAT and ALAT
• Fluctuations in CDT values
• Breathalyzers (up to 8-12h)
• Ethylglucuronide (up to 72h)
• Phosphatidylethanol (up to 3-4 weeks)
• Timeline Follow Back (agenda)
• Apps
72
Ho podem millorar?
• Millorant el diagnòstic
• Millorant la monitorització
• Millorant l’ús de les Intervencions Breus
• Milorant l’ús de fàrmacs
• Millorant programes terapèutics i circuits de derivació
Qué és una intervenció breu?
Normalment és un paquet que inclou:
• Informació sobre els nivells de consum de risc
• L’estatus del pacient en relació als nivells de risc
• Animar a reduir el consum i fixar una data per començar
• Alguns consells pràctics sobre com aconseguir reduir consums
Heather, N., 2010
Quina és la evidència?
1. Funcionen les Intervencions Breus? Estudis d’eficàcia.
2. Funcionen en el mon real de l’AP? Estudis d’efectivitat.
3. Són cost-efectives? Estudis de Cost-efectivitat.
4. Quins factors promouen la seva implementació? Estudis d’Implementació.
5. Es poden generalitzar?: Estudis Demostratius.
O’Donnell et al, 2014
1. Estudis d’eficàcia
• 23 trials
• Evidència més alta en IB de 10-15 min BIs amb multicontactes
• Comparat amb controls:
• Consum baixa 3,6 UBEs per setmana
• Les intoxicacions es redueixen un 12%
• 11% redueixen per sota dels nivells de risc
Jonas et al, 2012
2. Estudis d’efectivitat
• 24 revisions sistemàtiques
• Les Intervencions Breus són efectives a l’AP
• L’efectivitat és similar en diferents païssos I diferents sistemes de salut
• Evidència insuficient en gent jove i tercera edat
• Durada, freqüència i contingut òptims desconeguts
O’Donnell et al, 2013
3. Estudis cost-efectivitat Cost-effective Highly cost-effective Cost-saving
Bulgaria Estonia Romania
Croatia Latvia Lithuania Hungary Slovakia Poland Czech Republic Germany Italy Finland
Portugal Malta Cyprus Greece Spain France Austria Belgium Ireland Luxembourg Sweden Netherlands Denmark United Kingdom
Agnus et al, 2014, Unpublished
4. Estudis d’implementació
• Cluster randomized factorial trial
• 120 Centres d’AP en 5 païssos
• Objectiu: Avaluar 3 estratègies que poden millorar la implementació de les Intervencions Breus:
– Formació i suport (Educació)
– Incentiu econòmic (Diners)
– Intervenció breu online (Temps)
Keurhorst et al, 2013
4
8
12
16
20
24
28
Baseline Week 1-4 Week 5-8 Week 9-12 Follow-up
TS-
TS+
FR-
FR+
eBI-
eBI+
125%*** > FR-
69%*** > TS-
Anderson et al, 2014, Addiction, 2016
5. Estudis demostratius
Colom et al, 2014. Data on file
0
10
20
30
40
50
60
70
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Lleida
Tarragona
Barcelona
Girona
MetropolitanaSud
MetropolitanaNord
Caralunyacentral
AltPirineu
Terresdel'Ebre
Total
Ho podem millorar?
• Millorant el diagnòstic
• Millorant la monitorització
• Millorant l’ús de les Intervencions Breus
• Milorant l’ús de fàrmacs
• Millorant programes terapèutics i circuits de derivació
Ampliando el ámbito de actuación farmacológica
• Clásico: Orientado a la abstinencia (disulfiram*, acamprosato*, naltrexona*, topiramato)
• Terapia substitutiva: BZD, oxibato sódico, baclofeno
• Reducción de consumos: nalmefeno*, naltrexona, topiramato, gabapentina.
* Indicación autorizada
Ho podem millorar?
• Millorant el diagnòstic
• Millorant la monitorització
• Millorant l’ús de les Intervencions Breus
• Milorant l’ús de fàrmacs
• Millorant programes terapèutics i circuits de derivació
Millora de programes terapèutics
• Incorporació d’objectius de reducció de consums
• Models d’abordatge integral (ni seqüencial ni en paralel)
• Desenvolupament del Plà Director de Salut Mental i Addiccions
• Dignificació d’espais, professionals i pacients
Millora de circuits de derivació
• Desaparició de la doble xarxa
• Derivacions fluides entre els diversos recursos existents
En resum
• L’alcohol és un elefant a la sala d’estar de la Salut Mental
• L’estigma, la mentalitat d’usuari i la falta de formació són els motius principals per a que no veiem aquest elefant
• Tenim a les nostres mans les eines necessàries per canviar aquesta situació.
• Els nostres pacients ens ho agrairan.
Psiquiatria i alcohol: un
elefant a la sala d’estar?
Antoni Gual Unitat de Conductes Addictives.
Servei de Psiquiatría. Institut de Neurociències.
Hospital Clínic de Barcelona. IDIBAPS.
MOLTES GRÀCIES !!