Pronoms forts i febles

PowerPoint Presentation

Pronoms

Pronoms personals forts o tnics

Pronoms febles o tons

Consideracions generals

Forma i funcions: Subjecte, CD, Atribut, CI, CC, CRV i CPred.

Usos pleonstics dels pronoms.

Pronoms sense valor sintctic.

Abs del pronom reflexiu se.

Combinaci de pronoms

Pronoms personals forts

Referits a persones.

Funci: subjecte o complement.

Persona

Singular

Plural

MajestticCortesia

1a

Jo, mi

Nosaltres

Ns

2a

Tu, vost

Vosaltres, vosts

Vs

3a

Mascul

Ell

Femen

Ella

Reflexiu

Si


SI

Si es refereix a persones, s millor emprar ell/a mateix/a, ells mateixos, elles mateixes.El fet, en si mateix, no s negatiu

El vestit se lha cosit per a ell mateix

VOST, VOSTS

Fa referncia a 2a persona per, concorda amb el verb en 3a.Vost, qu volia?

NS, VS

s majesttic (jerarquies militars o eclesistiques). Referits a la 1a i la 2a persona del singular tot i concordar amb el verb en 1a i 2a del plural. Ns, rei dArag

VS: s de cortesia (documents administratius, textos instructius). s genric (tant masc. com fem.) i sempra tant per al singular com per al plural.Em plau convidar-vos

NOSALTRES

Plural de modstia o dautoria.


ELL, ELLA, ELLS, ELLES

No es poden emprar per referir-se a ssers inanimats, cal buscar alternatives:Suprimir-losAnirem amb cotxe o sense?

Substituir-los pels pronoms febles EN o HINo s si se'n faran crrec

Emprar relatiuss una pellcula en la qual...

Pronoms personals febles

Referits a elements de loraci que no cal repetir.

Vols un te? No, no en vull.

Vols ara la llibreta? No, no la vull, grcies.

Vols aquest te? No, no el vull.

Dna el llibre a Sara. Val, ara lil done.

Abans es dedicava a la msica, ara ja no shi dedica

Funcions: subjecte, CD, CI, CN, Atrib., CC, CRV i CPred.


Collocaci

Darrere del verb

InfinitiuGerundiimperatiu

Jaume, portan cincComportant-te aix no millorarsEs resumeix en acabar-ho tot

Davant o darrere

Passat perifrstic i perfrasis

La va acompanyar al metgeAcabar tornant-hiHo hauran de reconixer

Davant del verb

Resta de formes

Li han fet un regalEm feren una sorpresaNo lhavia vist mai tan contenta


Forma i posici dels pronoms en relaci al verb:

Davant del verb

ReforadaVerb comenat per consonant

Em portars a casa?

ElididaVerb comenat per vocal

Lha portada a casa

Darrere del verb

PlenaVerb acabat en consonant o diftong

Porteu-me a casaPortant-ne ms

RedudaVerb acabat en vocal

Portam a casa


La collocaci davant o darrere del verb segueix la norma segent:

Han danar sempre junts -davant o darrere-.Me la dnes? Dna-me-la

Lapstrof va tant a la dreta com siga possible. Quan se'n va? Ja se n'ha anat

Atenci EL+EN> LEN (no *len perqu no hi ha cap pronom le)

Posposats al verb, el 1r pronom pren forma plena o reduda i, el 2n l'adopta reforada:

Agafals-la; donar-nos-en


El pronom que va darrere daltre pronom acabat en s, adoptar la forma reforada:

Torneu-los-els

SE davant US, no sapostrofa:

Se us atendr de seguida

ME, TE i SE mantenen la forma plena quan es combinen davant els pron. femenins de 3a LA, LES:

Te la contar si ell vol (la histria)

Pronoms personals febles: combinaci i collocaci

Ordre de collocaci dels pronomsReflexiu - CI - CD - en hi/ho

Joan, emportat els xiquets a la platja > refl.+CD+CCLloc

Joan, emporta-tels-hi

Emporta't les xiquetes de ca la tia > refl.+CD+CCLloc (prep. DE)

Emporta-te-les-en

L'aire se t'endugu la roba estesa al jard > refl.+CI+CD+CCLloc

L'aire se te la hi endugu


Forma dels pronoms

LI, HI, HO i LES (pl. de LA) mai canvien de formaHi venia; deixa-ho!; porta-les; dna-li.

VOS i US sn intercanviables excepte si el verb acaba en vocal, en aquest cas noms saccepta VOS:Us portareu b! Vos portareu b! Porteu-vos b! (*porteu-us)

LA segueix les regles daccentuaci davant I i U tones:La pissarra, ja no la usem gaire

SE s preferible si el verb comena per so [s]:Daix ja no se sent res

Se solen emprar les formes plenes en certes expressions:Tant se val! Tant me fa! Com te dius? Du te guard!


Forma: HO

Es pronuncia [o] darrere dun verb acabat en consonant o diftong decreixent:Deixeu-ho all [deixwo]

Canviant-ho ara ser millor [canvinto]

Es pronuncia [u] o [ew] davant dun verb comenat per consonant o en combinaci amb els pronoms em, et i es:Li ho portar ara mateix [liwprta]

Mho portar dem [mewportar] o [muportar]

La combinaci HO+HI>LHI (mirar ltima diapositiva)Has portat tot aix al cotxe? S, ja lhi he portat

Pronoms personals febles: CD

Amb verbs transitius, complementant-ne el significat.

Identificaci:

Transformar loraci a passiva:

Jaume ha vist (a) Joanna Subj.CD

Joana ha sigut vista per JaumeSubj. Verb en veu passiva (SER conj.+PART.)C. Agent

Substituir el CD pel pronom feble corresponent de 3a persona (el-els; la-les)

He vist (a) Joanna > Lhe vista


Sols porten preposici A en els segents casos:

Davant pronoms personals forts: Em va acusar a mi

Si el CD es troba a linici de loraci: A Jaume, avui no lhe vist

Quan el CD s el 2n terme duna comparaci: Lestimava ms que a la seua mare

Oracions recproques: Es miraren luna a laltra

Opcionalment, antropnims sense article: He vist (a) Joanna

Per desfer ambigitats:Davant dun relatiu, per a desfer lambigitat: El xic a qui saludares s Marc

Quan el CD s linterrogatiu QUI i el subj. est en 3a sg.: Qui ha sentit Merc?(QUI pot ser CD o subj.)

A qui ha sentit Merc? (QUI s CD)

Davant de tots, totes, tothom, ning: Avisa a tothom del que ha passat

Altres: Testima com a Maria


Pronom

Tipus de CD

Exemple

EL ELSLA LES

Determinat (art., demostr. o poss.)

Porta aquells llibres Portals

EN

Indeterminat

Quantificat (num., indef., adv. de quantitat o quantitatiu)

Tens fam? No, no en tincHas trobat 3 monedes? S, nhe trobat 3Has vist molta gent? S, nhe vist molta (Atenci: cal mantindre el quantificador)

HO

Pronom neutreOr. Subord. Subst.

Saps aix/el que ha passat? S, ho s.

ES

Or reflexives o recproques

Jaume i Marc sestimem molt


Atenci:

Tota elisi dun CD ha de ser substituda per un pronom.

Es fa concordana en gnere i nombre si el participi va posposat a un pronom de 3a en funci de CDHas vist la jaqueta? No, no lhe vista

Has vist les jaquetes? No, no les he vistes

Has vists els pantalons? No, no els he vists (menys habitual)

Pronoms personals febles: Atribut

Atribut definit (introdut per article, demostratiu, possessiu o noms propis): EL, ELS, LA, LESAna s la meua amiga > Ana l's

Eixa s Jlia o no l's?

Verbs copulatius

+ nom; adj.; adv

ser, estar, semblar, parixer, aparentar i creures

expressa qualitat, estat o aparena del subjecte, amb el qual concorda en gnere i nombre. Tamb concorda en nombre amb el verb.

Pronoms personals febles: Atribut

Atribut indefinit (introdut per article indefinit, sense article o preposici): HOElla ja est b per, ell encara no ho est

Sembla una bona estudiant > Ho sembla

Aix s de veres o no ho s?

Atribut partitiu (introdut per de en construccions ponderatives que expressen mfasi): EN

No saps com ns, de bonic, eixe poble!

Pronoms personals febles: CI

Sempre es refereix a persones o ssers personificables.

Indica la persona destinatria o beneficiria de lacci. Va unit al verb mitjanant la preposici A:

Regala a mi el llibre > Regalam el llibre


Els CI sn invariables en gnere:

Regala a Pau el llibre > Regala-li el llibre

Regala a Marta i Mar el llibre > Regalals el llibre

Atenci:

No es pot confondre el CI introdut per A amb el CC de destinaci introdut per PER A:Li donar aix a Marta # Aix s per a Marta

Atenci, no es pot emprar el pronom SE per referir-se a el CI de 3a no reflexiu:Li ho vaig explicar tot *Sho vaig explicar tot (Se lo expliqu todo)


CI inanimatEl CI precedit de la preposici a relacionat amb un antecedent inanimat pronominalitza HI:

Quan li donen pa, hi pega bons mossos (CI inanimat: al pa)

Atenci perqu aquest CI pot interpretar-se com un CCLlocVan regalar mobles a l'associaci Hi van regalar mobles (CI inanimat: a l'associaci)

Pronoms personals febles: CN

Sempre va introdut per la prep. de i pronominalitza en EN.

Indica possessi, pertinena o especificaci del nom -o de ladjectiu en funci datribut- al qual acompanya.

Conta els resultats de loperaci. En conta els resultats.

Daquell institut, Llusa nera professora

Arriba lpoca dels exmens. Narriba lpoca

Vaig llegir el llibre per, nhe oblidat el ttol (del llibre)

Pronoms personals febles: CN i CAdj.

Atenci en combinaci amb el CD: pot quedar incls en la substituci, es pot substituir el CN solament o triar quin complement es substitueix:

No s la resposta de la qesti

CN CD

No la s

No en s la resposta

Si tant el CD com el CN pronominalitzen en EN, sols es podr substituir un complement:

Compraran uns quants llibres de lectura

CN CD

En compraran un quants llibres (CN)

En compraran uns quants de lectura (CD)

Pronoms personals febles: CC

Expressen circumstncies de lloc, manera, temps, causa, finalitat, companyia, quantitat, instrument.

Pronominalitzen en HI:

Elles miren de rell i el tamb hi mira (CCM)

Tramet la documentaci per internet. La hi tramet (CCMitj)

ATENCI: el CCLloc introdut per la prep. de, pronominalitza en EN:

Vns del banc? S, ara en vinc. (CCLloc introdut per DE)

Vas al banc? S, ara hi vaig. (CCLloc)

Pronoms personals febles: CC

Els CC introduts per locucions del tipus damunt/davall/a sota de, davant/darrere de, dins de, prop/a la vora de, al voltant/a lentorn de, etc.: HI i mantenen ladverbi o la locuci:

No deixes res (al) damunt del sofNo hi deixes res (al) damunt

Ella sempre sasseu darrere dellElla sempre shi asseu darrere

Pronoms febles: CRV

Complement introdut per una preposici regida pel verb.

Pronominalitza HI EXCEPTE de > EN:

No sadona de res > No se nadona

Es van rebellar contra la injustcia > Shi van rebellar.

Mireia convida les amigues a sopar > Mireia hi convida les amigues.

Pronoms febles: CRV

Si el CRV s una oraci dinfinitiu, les prep. en o amb canviaran per a o de:

Es complauen a/de preparar la festa

Confien a/de vncer

Caiguda preposicional quan el CRV s una or. introdua per la conj. que:

No accedeix que el canvien de feina (*a qu el canvien...) No hi accedeix.

Per fer la pronominalitzaci, en ambds casos haurem de tindre en compte la preposici que regix el verb originriament.CRV introdut per locuci prepositiva+de: HI (la loc. prep. no se substitueix)

N'hi ha prou que els uns voten a favor d'un projecte perqu la resta hi vote en contra

Pronoms febles: CRV

No es poden enllaar verbs de rgim diferent amb un mateix complement:

Veig una cosa i en parle (*veig i parle duna cosa)

Si el verb reclama un CRV ja citat, caldr substituir-lo necessriament per un pronom:

No es va presentar a lexamen i ara sen lamenta

Volia presentar-se a lexamen per no shi presentar

Pronom febles: CPred.

Un adj. o un participi que complementa alhora el verb i el nom que fa de subj. o de CD dor. predicatives i per tant, hi concorda.

Elles arribaren cansades (complementa el subj.)

Portes el barret mal collocat (complementa el CD)

Pronominalitzaci:

Verbs amb idea de canvi o transformaci HIAcabar, aparixer, mantindres, quedar-se, trobar-se, resultar, presentar-se...

Verbs factitius o causatius ENDir-se, elegir, nomenar, designar, triar, fer-se (membre, soci), fer de (treballar de)


La redundncia o pleonasme sol ser incorrecta i cal evitar-la:

No shan demprar pronoms si no es substitueix res:*Nhi havia molta gent

Cal evitarr la coincidncia del pronom i el complement a qu fa referncia:No se nha adonat (*No sha adonat de res)

Cal separar amb una coma el compl. representat pel pronom de la resta de lor. Aix no cal si el compl. est al principi de lenunciat, per caldr repetir-lo obligatriament:Ho tens, aix?

En aquell pis no hi tocava el sol


Pronoms sense valor sintctic: matisen el significat del verb per, no tenen correspondncia amb cap compl. de lor.:

EN

Verbs anar-sen, eixir-sen, tornar-sen, pujar-se, baixar-se, vindre-sen (enfonsar-se ocaure) El pantal se nentra

Verb dir De qui viatjava antigament, en direm avui turista?

Verb portar (comptar)

HI

Verb haver-hi

Verbs de percepci: veure-shi, clissar-shi, sentir-hi La iaia ja no hi clissa gaire; No mhi veig b!

Verbs amb sentit especfic: jugar-shi, trobar-shi (sentir-se cmode/a), tocar-hi (escaure, convenir), valdre-shi, donar-shi

Expressions anar-hi o estar-hi a favor o en contra

SE

Verbs pronominals, indica impersonalitat: Es parl de tot un poc


Abs del pronom reflexiu SE:

Cal evitar combinar SE amb un pronom feble referit a persona:Es veia trista (*Se la veia trista)

Cal evitar-lo quan existeixen alternatives:Quan u/un s jove (*Quan ss jove)

Pronoms personals febles: restriccions en la combinaci

No es poden combinar pronoms idntics.

No es pot combinar EN+HO, caldr decidir quin substituir.

He tret aix de larmari > Ho he tret de larmari/Nhe tret aix *Nho he tret

No es pot combinar HO (CD neutre) amb HI (adv.), tot i que alguns parlars ho resolen canviant el pron neutre pel masc. EL:

Deixa aix en el calaix > Deixa-lhi *Deixa-ho-hi

Tot i ser possibles, sn estranyes les combinacions segents:

LI+HI: Li portava flors a casa > Li hi portava flors

LEN: Lhan nomenat president, len nomenaran dem

LAN:Va traure la documentaci del despatx > Lan va traure

Pronoms forts i febles

Education

Transcript of Pronoms forts i febles