Núm. 2177. Any XLVIII. ■ Diumenge, 22 de desembre del 2013 ■ www.presencia.cat

Comunicació. Lessèries americanesdonen especialèmfasi al Nadal

30 anys sense Mao.L’ombra del GranTimoner sobre laXina moderna

•El foc més primitiu pera la Nit de Nadal•Ullada al 1714 en elpessebre vivent de Valls

Four pages to practiseyour English

Mobilitzats perla consulta

Read itin English on

page 54

L’Assemblea Nacional, Òmnium i les entitats a favor del dret a decidirja treballen en les estratègies per garantir l’èxit a les urnes

En mans de la sortLa rifa de Nadal obre un cicle de quatre sortejos extraordinaris coincidint amb les festes. La Grossade Cap d’Any catalana s’estrena amb èxit en un marc també colpejat per la crisi econòmica

TERESA MÁRQUEZ / BARCELONA

● El rellotge del compte enrere ha comen-çat a caminar i malgrat que prop d’un anyde cap sembla molt de temps, des de lesprincipals entitats socials i l’ens municipa-lista que han recollit la crida de la ciutada-nia per assolir el dret a decidir ja comen-cen a greixar la maquinària per programarel calendari d’actes que marcaran el camícap a la consulta del 9 de novembre. Enaquest període està previst combinar lescampanyes conegudes i consolidades ambles noves idees que puguin ajudar tant amantenir la il·lusió dels convençuts com,en especial, a fer arribar el missatge a la

important massa d’indecisos que es mos-tren encara poc disposats a participard’aquest procés històric que ha de canviarel futur del país.

En aquest sentit, els més matiners a ferels deures han estat els membres de l’As-semblea Nacional Catalana (ANC), queprèviament a l’anunci de la data de la con-sulta ja treballaven en un pla d’actuació2013/2014 que, segons explica el vicepresi-dent Jaume Marfany, “té en compte totsels escenaris possibles”. Tot i això, Mar-fany insisteix: “Ara la nostra aposta claraés la celebració de la consulta, i totes lesnostres accions aniran destinades a garan-tir que el procés se celebri.” Aquest pla re-cull cinc accions, quatre de les quals ja fa

temps que funcionen “i que s’intensifica-ran durant el 2014” i una és de nova crea-ció. La nova proposta ha estat batejadacom El País que volem i l’ANC vol actuarcom a impulsora per obrir un gran debatal voltant de la construcció del nou estat.“S’organitzarà un congrés amb la col·labo-ració de les universitats i d’especialistes dediferents àmbits nacionals i internacionalssobre com s’ha d’estructurar la Catalunyadel futur”, indica el vicepresident del’ANC, que afegeix que les conclusions esrecolliran “en una mena de llibre blanccom el que s’ha fet a Escòcia”. Des de l’en-titat independentista es mantindrà el polsen les accions que ja té en marxa com araUn sol poble, “on expliquem el nostre mis-

Organitzarem uncongrés amb lesuniversitats iespecialistessobre comestructurar laCatalunya delfutur

4 PRESÈNCiA22 - 12 - 2013

························································································································.

satge bàsicament als indecisos i a la gentque té dubtes”, o la campanya Signa unvot, que busca el suport i el compromísdels ciutadans en el cas que la consulta noes pugui celebrar. “L’objectiu és entrar unrequeriment a través del dret de peticióperquè el Parlament declari la indepen-dència si la resta de vies es tallen”, puntua-litza Marfany, que avança que els dies 11 i12 de gener hi haurà una recollida massivade signatures arreu del territori català. il’estructura que caldrà al nou estat català.De la desobediència a la sobirania és un al-tre àmbit d’actuació de l’ANC on es plan-tegen accions de resposta massiva a l’im-mobilisme de l’Estat, com ja ho va ser laVia Catalana, però també és l’apartat

El debat generat alvoltant de la clare-dat o no de la pre-gunta en dues fasesde la consulta no haevitat que les enti-tats independentis-tes hi donessin elvistiplau poc desprésque el president Masla fes pública. En la pri-mera compareixençaconjunta de l’ANC, Òm-nium Cultural i l’AMI, un

Una pregunta que es dóna per bona

dia després de l’anuncide la data i la pregunta,van valorar molt positi-vament l’entesa a què

s’havia arribat entreels partits. CarmeForcadell (ANC), Mu-riel Casals (Òmnium)i Josep Maria Vilad’Abadal (AMI) vanadmetre que haurienvolgut una preguntamés senzilla, peròque la presència de

la paraula independèn-cia en l’articulat ja elsconvencia i la donavenper bona.

CONSULTA SOBRE EL FUTURDE CATALUNYA

9NVOL QUE CATALUNYA ESDEVINGUI UN ESTAT?

Sí No

VOL QUE AQUEST ESTAT SIGUI INDEPENDENT?

EN CAS DE RESPOSTA AFIRMATIVA

Sí No

Tenim 17assembleesrepartides pelmón quetreballem perexplicar a foraquè passa alnostre país

Queden onze mesos per a la celebració del referèndum,però les entitats i associacions a favor del dret a decidir jatreballen en les estratègies per garantir l’èxit a les urnes

La Via Catalana l’11de Setembred’aquest any al seupas per Barcelona.La gran mobilitzacióorganitzada perl’ANC va significaruna nova prova deforça de la societatcivil que va obligarles forces polítiquesa marcar posicions ia buscar elsinstruments perpoder celebrar unaconsulta sobre eldret a decidir.A. SALAMÉ

5PRESÈNCiA22 - 12 - 2013

························································································································.

del qual l’entitat no vol donar massainformació “perquè no seria intel·ligentexplicar-les i alertar l’adversari”. Final-ment, De Catalunya al món continuaràbuscant complicitats internacionals ambel procés i donant encara més “visibilitat”a la situació que viu Catalunya. “Tenim 17assemblees repartides pel món que treba-llem per explicar a fora què passa al nostrepaís”, comenta.

TREBALL ARTESANAL A ÒmniumCultural l’anunci de la data de la consultaels va agafar amb el pla de treball del 2014acabat d’aprovar en assemblea. La sevapresidenta, Muriel Casals, explica quel’entitat va decidir destinar la meitat delsseus recursos a la campanya Un país nor-mal, adreçada als indecisos i amb l’objec-tiu d’eixamplar encara més el nombre de

ciutadans que volen exercir el seu dret adecidir. “Es tracta d’una actuació pràctica-ment artesana, de feina de formigueta, pe-rò amb el valor de la constància que duena terme el miler de voluntaris que hi estan

implicats”, diu Casals. Els diferents eslò-gans que s’han fet servir fins ara, com araÉs normal que un país decideixi la seva edu-cació És normal no haver nascut aquí i de-manar la independència i És normal que la

El SÍ/SÍ en groc i en negreL’ANC i El Punt Avui jahan posat en marxauna primera iniciativapels partidaris de la in-dependència. La samar-reta oficial de la consul-ta llueix l’eslògan “Ara

és l’hora #SíSí” i serviràper finançar les despe-ses de l’ANC. Costa 8euros i s’ofereix en doscolors: el groc i el ne-gre. Es pot comprar perinternet al lloc web

www.elpuntavui.cat ipresencialment a lesdues seus d’El PuntAvui: a Girona (SantaEugènia, 42) i a Barce-lona (Diputació, 284,4t).

La feina grossaque ens cal ferés que molta mésgent deixi debanda laindecisió is’afegeixi a lanormalitat

6 PRESÈNCiA22 - 12 - 2013

························································································································.

gent pugui dir el que pensa s’hi afegeixaquest Nadal la iniciativa El millor regal,un país normal. “Convidarem la gent aembolicar els seus regals amb un paperque duu aquest missatge i que els convidaa reflexionar i a avançar cap al desplega-ment d’una autèntica democràcia”, desta-ca la presidenta d’Òmnium. Per MurielCasals, transmetre el missatge “i fer cam-panya” s’ha d’entendre des del respectemutu “i la normalitat de defensar els argu-ments de cadascú”. En aquest sentit, insis-teix que a la pregunta de la consulta “s’hipot sentir cridat tothom que vulgui deci-dir”. “La feina grossa que ens cal fer ésaconseguir que molta més gent deixi debanda la indecisió i s’afegeixi a la normali-tat de voler respondre quan finalmentse’ns fa una pregunta”, comenta, i afegeix:“Quan sigui el moment i la data se’ns

Un país normal, lacampanyad’Òmnium Culturalamb la presidenta,Muriel Casals, i elpresident d’Òmniumal Barcelonès Nord,Marcel Mauri. Al’esquerra, laconsulta sobre laindependència aBarcelona l’abril del2011 A. PUIG / Q. PUIG

1408

41-1

0832

99A

faci més propera, llavors serà el mo-ment d’intensificar la campanya pel sí,que ens ha de dur a un país millor.”

La plataforma Súmate va néixer el mesd’octubre passat i la integra un col·lectiude catalans originaris de diferents territo-ris de l’Estat, que tenen el castellà com allengua vehicular i que reclamen la inde-pendència. El moviment, molt crític ambl’actuació del govern espanyol, es carregade raons per defensar que l’independen-tisme “vol el millor per a Catalunya i per ala gent que hi viu, vingui d’on vingui”. El

seu president, Eduardo Reyes, explica quefa setmanes que es mouen per les princi-pals ciutats de l’àrea metropolitana expli-cant el projecte independentista. “Cal in-formar bé la gent, sobretot la gent granque s’han cregut el missatge interessat queen una Catalunya lliure se’ls menystin-drà”, diu. Per Reyes, sentir-se espanyol iapostar per la independència “és molt fà-cil, perquè –afegeix– els que realment fa-rem coses per millorar casa nostra som elsque hi estem vivint”. “Ens interessa que lagent pregunti, que parli, que busqui les

respostes i que comprovi que tot allò queli diem és cert”, comenta, i insisteix: “Hemde poder trencar la por i parlar clar, sensecoaccions de cap tipus i amb el valor queens dóna la democràcia.” Una democràciaque dimarts passat a Mataró es va posaren dubte amb l’intent d’un grup de feixis-tes de boicotejar un acte de l’associació.“És lamentable que hi hagi episodis comaquest, però la seva guerra bruta a nosal-tres ens dóna ales per continuar defensantla llibertat”, assegura convençut el presi-dent de Súmate.

L’“assetjament judicial” de Llanos de Luna● L’Associació de Municipis deCatalunya (AMI) estudia actual-ment les accions i campanyesque afegirà a les que liderades de fa temps per acompa-nyar el país cap a la indepen-dència. Malgrat que l’espera-ven, l’anunci de la data i lapregunta de la consulta encaraés força recent, i fonts de l’en-titat expliquen que la progra-mació es decidirà en l’assem-blea prevista pel mes de fe-brer. “Allà es perfilarà tot, se lidonarà la forma definitiva”,mantenen les mateixes fonts.

Tot i això, a l’associació no hifalta la feina, en especial laque es deriva de l’assessora-ment que fan als ajuntamentscatalans que han estat denun-ciats per la delegació del go-vern espanyol a Catalunya queencapçala María de los Llanosde Luna. Fins ara, la delegadaespanyola ha signat 184 pro-cessos a consistoris bé perquèno han penjat la bandera espa-nyola als edificis públics, béperquè s’han declarat “territorilliure i sobirà” o bé perquè han fet el pa-gament anual com a membres de l’AMI.L’“assetjament judicial” que a parer del’AMI està duent a terme Llanos de Lu-na ha obligat l’ens a presentar-li una de-manda per malversació de béns pú-blics. El mes de novembre passat, quanes va prendre la decisió dins el conselldirectiu de l’AMI, el seu president i al-calde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal,va ser taxatiu: “La delegació de l’Estatespanyol, en lloc de posar-nos obsta-cles, hauria d’estar al costat dels ajun-taments catalans i ajudar-nos.”

La justícia ha desestimat fins ara 14de les denúncies interposades per la de-legació del govern, però d’altres han se-guit el seu curs i han obligat a acatar

als governs locals, per exemple, la lleide banderes.

El distanciament dels ajuntaments ca-talans envers la delegació del govern haprotagonitzat en els darrers dies unaanècdota nadalenca prou clara. Diver-sos alcaldes gironins denunciats perLlanos de Luna van rebre la targeta ofi-cial de felicitació de la delegació del go-vern, i tal com la van rebre la van tornaral seu destinatari. La primera a fer-ho, ia crear escola, va ser l’alcaldessa deVerges, Marta Payeró (ERC), que va re-treure la incoherència del missatge depau i fraternitat de la delegada al ma-teix temps que es dedica a dur els ajun-taments davant dels tribunals. Payeróva recomanar a Llanos de Luna que

amb el missatge fes allò que més li pla-gués. La idea es vol estendre a altresmunicipis de la mà de l’AMI.

Finalment, en el marc del servei d’as-sessorament, des de l’AMI recorden queuna de les campanyes que es mante-nen vives i creixents és la de la sobira-nia fiscal que suposa liquidar els impos-tos a l’Agència Tributària de Catalunya(ATC) en comptes de fer-ho a la hisendaespanyola. Actualment hi ha 58 ajunta-ments i consells comarcals del territorique practiquen amb l’exemple i, segonsl’AMI, 169 han aprovat per ple afegir-s’hi en els pròxims mesos. L’AMI la inte-gren en aquests moments 682 consisto-ris i 36 consells comarcals, diputacionsi altres entitats municipalistes. / T.M.

Estelada al balcó de l’ajuntament de Vic elsetembre del 2012 ACN

La delegació del’Estat espanyol,en lloc deposar-nosobstacles, hauriad’estar al costatdels ajuntamentscatalans iajudar-nos

Hem de podertrencar la por iparlar clar,sense coaccionsde cap tipus

8 PRESÈNCiA22 - 12 - 2013

························································································································.