Onno De Jong Karlstad University, Sweden Utrecht University, The Netherlands [email protected]

24
Onno De Jong Com donar més significat a la química: condicions per a un ensenyament profitós basat en els contextos Onno De Jong Karlstad University, Sweden Utrecht University, The Netherlands [email protected]

description

Com donar més significat a la química: condicions per a un ensenyament profitós basat en els contextos. Onno De Jong Karlstad University, Sweden Utrecht University, The Netherlands [email protected]. Guió de la presentació. L’evolució dels contextos en l’ensenyament de la química. - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of Onno De Jong Karlstad University, Sweden Utrecht University, The Netherlands [email protected]

Page 1: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

Com donar més significat a la química: condicions per a un

ensenyament profitós basat en els contextos

Onno De Jong

Karlstad University, Sweden Utrecht University, The Netherlands

[email protected]

Page 2: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

Guió de la presentació

• L’evolució dels contextos en l’ensenyament de la química.

• La utilització del context: idees i dades.

• Com connectar els contextos amb els conceptes.

• Conclusions sobre l’ensenyament de la química basat en els contextos.

Page 3: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

Problemes recurrents en l’ensenyament de la química (dels últims 50 anys)

• El currículum està sobrecarregat.

• Els temes estan lluny dels interessos dels estudiants, dels problemes de la societat i de la ciència moderna.

• Moltes vegades es considera que els alumnes són consumidors de coneixement passius.

• Sovint els professors/es ensenyen de la mateixa manera que els han ensenyat.

Page 4: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

Reforma en l’ensenyament de la química ( 1960) 

Causes Insatisfacció amb el currículum vigent. Responsabilitats polítiques: Guerra freda – impacte del

llançament de l’Sputnik (1957).

ReaccióReforma del currículum a gran escala

(exemples: Chemstudy, CBA, Nuffield Chemistry)

Centrats en la comprensió de conceptes (llibres de dades).

Centrats en habilitats procedimentals bàsiques (treball de laboratori).

Formació del professorat (guies didàctiques

per al professorat).

Page 5: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

Reforma de l’ensenyament de la química ( 1960)

Resultats

Molts fracassos . . . . . .

Queixes dels estudiants: “la química és difícil”.

Poques aplicacions del coneixement químic.

Els treballs pràctics semblen receptes de cuina.

Disminució del nombre d’alumnes en el 1r any dels estudis de química.

Els professors/es no llegeixen les guies didàctiques

per al professorat.

Page 6: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

Reforma de l’ensenyament de la química ( 1980)

Causes Fracassos de la reforma del 1960 Responsabilitats polítiques: Informe dels Estats Units

“Una Nació en perill” (1983)

 

ReaccióReforma del currículum a petita escala

(exemples: ChemCom, química Salters)

Centrats en la comprensió dels conceptes en context. Centrats en habilitats de recerca. Ús dels multimèdia (TIC). Formació del professorat (tallers).

Page 7: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

Reforma de l’ensenyament de la química ( 1980)

 Resultats

Molts fracassos . . . . . .

Les relacions entre el currículum, la química, la societat i els estudiants són problemàtiques.

Poca integració entre treball pràctic i teoria.

Les aplicacions informàtiques són atractives però poc profitoses.

Disminució del nombre d’alumnes en el 1r any dels estudis de química.

Els professors/es no utilitzen els resultats

dels tallers de formació.

Page 8: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

Reforma de l’ensenyament de la química ( 2000)

Nous projectes curriculars de química(exemples: CiC, Salters Adv. Chem., New Chem.)

Tendències• Augmentar la relació entre conceptes i contextos.

• Augmentar la relació entre treball pràctic (TIC) i teoria.

• Tallers per al professorat integrats dins la seva pràctica educativa.

Fracassos: ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ?

Page 9: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

Contextos

• Els contextos es poden definir de diverses formes(= concepte “contenidor”).

• Els contextos és poden utilitzar de moltes formes diferents.

• La valoració de l’ús dels contextos és molt variada.

Page 10: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

Utilitza contextos !

Quins contextos?

Page 11: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

Les vostres idees sobre els contextos

► Qüestió 1

Com utilitzaríeu els contextos en l’ensenyament de la química?

► Qüestió 2

Quins creieu que són els aspectes positius d’utilitzar contextos?

► Qüestió 3

Quins creieu que són els aspectes negatius d’utilitzar contextos?

Si us plau, discutiu amb el professor/a

del vostre costat i escriviu les respostes

Page 12: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

De l’àmbit social i/o personal

De l’àmbit professional i/o d’actualitat

Orígens dels contextos

Page 13: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

Després de la teoria:

il·lustracions &

aplicacions

Ús dels contextos

Abans de la teoria:

orientació &

motivació

Page 14: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

Algunes idees sobre els avantatges de l’ús dels contextos

Els contextos porten la vida diària a les classes de química.

Els contextos augmenten la motivació per aprendre química.

Els contextos faciliten l’aprenentatge de la química.

Els contextos són menys abstractes que molts conceptes químics.

Page 15: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

Algunes idees sobre els inconvenients de l’ús dels contextos

Els contextos no són gaire rellevants per als alumnes.

Els contextos poden confondre els alumnes.

(exemple: significat a la vida quotidiana < -- > significat químic)

Els contextos són massa complexos i distreuen l’atenció

dels conceptes de química.

L’ensenyament de la química en context requereix més temps.

Page 16: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

Dades de la utilització de contextos (Bennett, Hogarth & Lubben, 2003)

L’anàlisi de 66 estudis d’ensenyament de les ciències de secundària, basat en els contextos, posa demanifest:

Motiva els alumnes en les seves classes de ciències. Actitud més positiva envers la ciència.

Resultats d’aprenentatge comparables amb els resultats de

cursos convencionals. Aprenentatges addicionals ?

Page 17: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

Com potenciar la relació

entre els

contextos i els conceptes?

Page 18: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

Unitatbasadaen elscontextos

Caracte-rístiques Afavoreix

‘necessitat d’aprendre’

Contingut delllibre de textreestructurat

Afavoreix‘necessitat d’aplicar’

Contextintroductori Contigut químic

Contextcomple-mentari

1 2 3

Model general d’una unitat basada en els contextos

Page 19: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

(Nivell 10 – 11 / 4 setmanes/ la unitat ha d’encaixar en el currículum vigent)

Unitatbasadaen elscontextos

Caracte-rístiques

Com es produeix?

Ordre del llibre de textinvertit: dels polímersals monòmers

Hipòtesis propietats -estructura

Absorció d’aiguad’unbolquer

Química orgànica

Absorcióde mate-rialsen aigua

1 2 3

Unitat amb contextos de l’àmbit social/personal

(Stolk, Bulte, De Jong, & Pilot, 2005)

Page 20: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

(Grau 9 / 4 setmanes / la unitat ha d’encaixar en el currículum vigent)

Unitatbasadaen elscontextos

Caracte-rístiques Com

obtenir-la?

Aigua potablea partir del’aigua del mar

aigua consum humà

Paper de l’analistaquímic: tractamentpotabilització;Control de qualitat

Química analítica

Paper del’enginyerquímic

1 2 3

Unitat amb contextos de l’àmbit professional / d’actualitat

(Van Aalsvoort, 2004)

Page 21: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

Condicions per a un ensenyament profitós de la química basat en els contextos

Ensenyament• Escollir contextos introductoris que realment despertin

en els alumnes la necessitat de saber.

• Després del context introductori: reformular les preguntes i hipòtesis dels estudiants.

• Reestructurar el contingut dels llibres de text perquè encaixi millor amb els contextos.

• Escollir contextos complementaris o de seguiment que realment despertin en els alumnes la necessitat d’aplicar els seus coneixements.

Page 22: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

Condicions per a un ensenyament profitós de la química basat en els contextos

Canvis en el currículum• Seleccionar els conceptes bàsics de química que es

poden relacionar amb els contextos més significatius (reduir la sobrecàrrega del currículum).

• Donar als contextos un paper més rellevant (contextos com a continguts).

• Reestructurar l’ordre habitual d’introduir els conceptes químics (de general a específic).

Page 23: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

Condicions per a un ensenyament profitós de la química basat en els contextos

Formació del professorat • Integrar els cursos per als professors amb el treball a

l’aula basat en els contextos. • Donar als professors oportunitats d’adaptar documents

provisionals d’unitats basades en els contextos per a utilitzar-los en les seves classes (co-propietat).

• Orientar als professors per resoldre les dificultats dels alumnes en connectar o relacionar els contextos amb els conceptes.

Page 24: Onno De Jong Karlstad University, Sweden  Utrecht University, The Netherlands  O.dejong@phys.uu.nl

Onno De Jong

 

BIBLIOGRAFIA•Bennett, J., Hogarth, S., & Lubben, F. (2003). A systematic review of the effects of context-based and STS approaches in the teaching of sec. science. In: Research Evidence in Education Library. London: EPPI-Centre.•Bulte, A., Westbroek, W., De Jong, O., & Pilot, A. (2006). A research approach to designing chemistry education using authentic practices as contexts. International Journal of Science Education, 28, 1063-1086.•Stolk, M., Bulte, A., De Jong, O., & Pilot, A. (2005). Teaching concepts in contexts. In K. Th. Boersma, M. Goedhart, O. de Jong, H. Eijkelhof (Eds.). Research and the Quality of Science Education (pp. 169-180). Dordrecht: Springer.•Van Aalsvoort, J. (2004). Activity theory as a tool to address the problem of chemistry’s lack of relevance in secondary school chemical education. International Journal of Science Education, 26, 1635-1651.