Número 518: 21 de febrer de 2014

núm

. 518

21 de febrer de 2014

ISSN - 1695-4793

6La Urbana matisa ara que a Gràcia no hi ha prostitució

7Els pensionistes de la Sedeta i Estruch, medalles d’honor

SUPLEMENT

Alternatives al model d’habitatge

El G-6 activa una plataforma pel dret a decidir a favor de la consulta

“A votar és en el que estem majoritàriament d’acord”, diu l’agrupació d’entitats històriques | pàg. 5

Xavi Tedó

Educació tanca, ara sí, l’institut Bosch i Gimpera de Vallcarca

Sis anys després de fer marxa enrere i de provocar una ruptura política, la mesura tira endavant

pàg. 6

2

21 de febrer de 2014l’independent

editorial cartes al director ull de dona

el dependent

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected].

També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

mitjans i democrÀciaEl 4 de febrer, el president de la CCMA, Brauli Duart, va rebre una irada protesta dels treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio contra les re-tallades salarials i la desmembració dels mitjans públics, i va fer veure que era retingut per la força en un intent de deslegitimar-los. La tesis del govern és que la CCMA està sobredimensionada i cal retallar-la. Però si comparem el número de treballadors de les televisions pú-bliques: UK en té 22.000, Alemanya 23.000, Itàlia 13.000 i TVC menys de 2.000 treballadors per al 70% de la producció! Tele 5 i Antena 3 en tenen només 1.400 i 1.800, però són televisions privades i que ho subcontracten gairebé tot. La Ge-neralitat aporta a la CCMA 34€ per habitant i any, mentre que a Dina-marca són 160, Suïssa 157, Irlanda 83, Finlàndia 77 i Bèlgica 69. Si no surten els números, més aviat són els sous dels directius els que estan sobredimensionats (cobren més que en Mas o en Rajoy!). I després s’ha instaurat la praxi d’encarregar

Es cerquen noms per al solar de la Papallona al Coll, que es convertirà en un jardí. Donem suport a la proposta de noms de dones, fetes des del Grup d’Història del Coll, totes suficientment mereixedores d’aquest honor: Rosa García Faria, reconeguda violinista, que visqué sempre al carrer Mare de Déu del Coll; les Germanes Balcells i Llastarry (que inclou la Maria Teresa, pianista i pedagoga; i la Rosa, arpista i Catedràtica d’arpa del Conservatori, les dues de fama internacional); i Maria Mullerat i Bassedas, pedagoga amb discapacitats psíquics. Ens decantaríem per aquest darrer ja que és una dona lligada el barri del Coll, on va fundar la Institució Maria Mullerat, en el camí de Can Mora. Ja que no va poder posar-se en el seu dia el nom al mirador que hi ha al costat, potser aquest lloc és el més proper que podríem trobar al barri. Aprofitem per mostrar la nostra satisfacció per l’aprovació per la Comissió del Nomenclàtor de Gràcia de canviar el nom a l’actual plaça de Flandes pel de Wanda Mor-bitzer Tozer. És una proposta molt ben documentada i el canvi és de justícia. Ara ha de ser aprovada a Barcelona.

L’institut Bosch i Gimpera tancarà definitivament a final de curs i Vallcarca es quedarà sense institut públic, quan encara s’espe-ra que es mogui alguna pedra de la vella reivindicació de l’IES Vallcarca, amb solar decidit i amb decisió política planificada per al període 2008-2011. Sis anys després que els pares i mares de l’escola de la Vila que més ha lluitat per la seva supervivència se sobresaltessin un trist 11 de desembre de 2007, i que provo-quessin tal rebombori que la fractura política a l’equip de govern aleshores format per PSC, ERC i ICV-EUiA acabés en forma de marxa enrere, ara un informe sobre la programació de l’oferta per a infantil i primària del curs 2014-2015 reserva una última línia

semiclandestina per notificar el “cessament d’activitats” a l’insti-tut. La directora del centre, Anna Pujol-Xicoy, que ho ha intentat tot, fins i tot d’incentivar noves línies curriculars d’emprenedoria per especialitzar l’escola i atraure matriculacions, només confirma el desastre i es reserva opinions. El Consorci ratifica que la decisió està presa. Al carrer ningú crida. Res no es mou.Després d’aquell sidral del 2007-2008, amb el president del districte, Ricard Martínez (ERC), i el conseller d’Educació local,

l’ara diputat David Companyon (ICV-EUiA), manifestant-se al costat dels pares i mares, el Districte diu que també ha intentat promocionar la matriculació al centre, però el cert és que el curs 2012-2013 només s’hi van preinscriure tres sol·licituds i el curs de primer d’ESO ja no es va engegar, en el que va ser una crò-nica d’una mort anunciada. Enguany la jugada s’ha repetit amb l’agreujant que al centre ja no hi ha ni primer ni segon d’ESO.El consorci, en explicacions a aquest setmanari, ha assegurat que el professorat tindrà preferència pel trasllat a altres escoles i que els alumnes que ara fan tercer s’hauran de preinscriure en altres centres. Però a nosaltres, com a retratistes de la realitat, sempre ens quedarà el dubte si tothom ha fet prou pel Bosch i Gimpera o, a la vista de com es premien amb ampliacions altres centres de la zona, si es fa bona aquella dita espanyola que afirma que “entre todos la mataron y ella sola se murió”. Pena, molta pena. Adéu, Bosch i Gimpera.

El canvi de gestió de l’Espai Jove La Fontana i la seva obertura a les entitats ha agafat tanta força, i així es concretarà en la reunió del consell rector del març, que ara mateix hi ha sobre la taula un suggerent nom per a l’òrgan de gestió interna associativa. Sí, així es dirà, i només cal fer l’acròstic perquè sapiguem les sigles: ORGIA. De moment, tal com va explicar un dels tècnics dimarts al consell de joventut, és un nom provisional. Però sens dubte que el nom ja és prou motivador perquè a la Fontana hi hagi menys mal rotllo que en l’anterior etapa de gestió empresarial.

Nomenclàtor del Coll

“Entre todos la mataron...”

Els barris del nord es queden sense institut

públic encara a l’espera del futur de l’IES Vallcarca

S’ha fet prou pel Bosch i Gimpera, a la vista de com s’amplien línies en altres centres de la Vila?

opinió

Conxa Garcia

els programes estrella a produc-tores privades mentre el personal de la casa està infrautilitzat. El cop més flagrant serà externalitzar una de les parts més rentables, la publicitat, que sembla que anirà a parar al Grup Godó, passant-li tota la cartera de clients i assumint la mateixa CCMA els riscos d’impaga-ments. Igual que a la sanitat, s’ex-ternalitzen serveis fent el sistema més car, per acabar concloent que s’ha de reduir l’estructura pública perquè tot plegat és massa car. Baixeu sous de directius, elimineu les externalitzacions i veureu com podeu finançar la CCMA.

Jordi Oriola Folch

jUGar a pilotaEstem perduts. Com pot ser que hi hagi veïns que vulguin prohibir que els nens juguin a pilota a les places? Hem anat expulsant als infants poc a poc dels espais que abans eren territori seu i que feien de la ciutat un lloc més segur.

Antònia Navarro


3

el bloc

Xavi Tedó

què en penseu...

Considero que aquesta zona està perdent identitat i fins i tot prestigi. Espero que no s’atreveixin a tocar façanes, perquè hi ha un gran patrimo-ni arquitectònic en aquesta part de la Vila.

Crec que el titular seria que Barcelona puja a Gràcia. I als Jardinets li passa això, que és la continuació del passeig de Gràcia, i seguirà pel carrer Gran. En aquest sentit, el petit comerç no tenim res a fer.

Em sap molt de greu el tanca-ment dels Casablanca. I crec que com a mínim, si es tanquen botigues centenàries s’hauria d’intentar conservar el màxim de coses, elements de la façana o de l’interior.

Crec que els Jardinets ja estaven bé sense tanta reforma. És una pena, a més, que es perdin els comerços tradicionals; una bo-tiga amb 100 anys té moltíssim valor, molt més que les grans que puguin obrir ara.

equip

josep beltrijubilat

mónica fornrestauradora d’Alzira

jordi castellllibreter de Novecento

josep callejónjubilat

la perla, 31, 08012 - barcelona - tel. 93 217 44 10

edita: DeBarris, sccl. director: Albert Balanzà. És una iniciativa de: Associació Veïnal Vila de Grà cia, DeBarris i GràciaWeb. consell di rectiu: Albert Balanzà, Joan Lou. directora adjunta: Sílvia Man-zanera. redactor en cap: Xavi Tedó. redacció: Anaïs Barnoles, Ca-rina Bellver, Anna Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Núria Falcó, Èric

Lluent, Patricia Monge, Marta Narberhaus, Paula Solanas, Ginebra Vall. col·la boracions: Àlex Bosch, Pep Boatella, Lluís Bou, Miquel Cabal Guarro, Ramón Casalé, Guillem Cifré, Artur Estrada, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Sebastià Jovani, Pere Martí, Víctor Nubla, Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona.

fotografia: Laia Coll, Jasna Hodzik i David Zorraquino. maqueta-ció: Sergi L. Bofill. disseny web: Maria Vilarnau. publicitat: Carlota Freixenet (692 601 263). imprimeix: Indugraf Offset, S.A.dipòsit legal: B-32.478-00

distribució controlada per pGd

... del procés d’elititza-ció dels Jardinets?

per Silvia Manzanera

opinió

opinió Maite Fandos, regidora de Gràcia

L’exemple de la Riera de Sant Miquel

Sempre diem que els millors carrers d’una ciutat haurien de ser aquells on hi ha una escola. Són els carrers que han de ser més accessibles, més segurs i que hem de dissenyar amb un tractament i una sensibi-litat més especial. Perquè les escoles generen la mobilitat d’una part de la població més vulnerable com són els infants, han de tenir entorns conforta-bles. I perquè les escoles, com tots els centres educatius en general, són espais de genera-ció de coneixement, mereixen dotar-se d’un cert grau de pre-eminència respecte al context urbà on estan situats. I això no només hem de dir-ho, sinó que hem d’exercir-ho. Aquest ha estat un dels objectius més im-portants que han motivat les obres que recentment hem fet a la Riera de Sant Miquel.La Riera de Sant Miquel és l’eix vertebrador d’un sector del barri de la Vila de Gràcia amb un entorn molt potent, com són els carrers Sèneca, Minerva o Vic. Però, en canvi, fins ara era un carrer perjudi-cat per una sobrecàrrega de circulació que no li era pròpia, sinó conseqüència de la seva proximitat amb algunes vies bàsiques de la ciutat com la Diagonal o la Via Augusta. Per aquest motiu, la primera deci-sió que calia prendre i que vam defensar amb convenciment va ser la d’invertir-hi el sentit

Xavi Tedó

de la circulació. Des de comen-çaments del mes setembre, vam fer un primer pas important per aconseguir reduir- la pressió que patia en termes de mobilitat. Més endavant, hem dut a terme les obres que han convertit aquest carrer en plataforma única, per donar prioritat definitivament als vianants sobre el conjunt de l’es-pai públic. També hem renovat l’enllumenat públic, el mobiliari i el conjunt de les condicions ur-banes del carrer. Amb aquesta actuació, el canvi de sentit primer i les obres d’urbanit-zació més tard, estem segurs que

la Riera de Sant Miquel acabarà desenvolupant definitivament el potencial que té, amb l’aflo-rament de nous usos i activitats a l’espai públic, així com la re-generació de la seva activitat comercial. Avui podem dir que la Riera de Sant Miquel és un carrer millor tant per als veïns i veïnes que hi viuen com per a l’Escola Jujol i l’Institut Vila de Gràcia. Aquest era el nostre objectiu amb aquesta actuació. I aquesta és la nostra pretensió en molts altres carrers del dis-tricte de Gràcia pels quals cada dia treballem.

Fins ara era un carrer perjudicat per una

sobrecàrrega de circulació que no li era pròpia

Avui podem dir que és un carrer millor per als veïns i veïnes i per a l’Escola Jujol i l’Institut Vila de Gràcia

Hi ha qui els veu només com uns radicals. Qui els etiqueta com antisistema de manera peiorativa. Però són a tot arreu. A les mobiliza-cions contra la pujada del transport públic, organit-zant actes per recollir diners pels treballadors en vaga de Panrico, okupant edificis en desús per denunciar que la Barcelona de postal ja fa temps que es va fer un lloc a Gràcia, protestant contra la llei antiavortista, fent festa major, participant en les colles de cultures popular o reclamant el tancament d’una vegada per totes de la llibreria Europa per propa-gar el nazisme. Fins i tot ara ja es deixen veure pel Nou Sardenya per recolzar l’Euro-pa sota el nom dels Eska-pulats. Hi ha qui de manera condescent atribueix a la seva joventut les ganes que tenen de canviar el món. Però els que es fan grans segueixen al peu del canó i els que els precedeixen aga-fen el relleu amb la mateixa força que les generacions anteriors. En una Gràcia que es desdibuixa a cop de ta-lonari, ells són la flama que ens manté vius com a poble. Subscric, sense cap reserva, un dels seus últims lemes, ““més Armadillos i menys modernillos!”.

Els nanos

4


la setmana

Un títol estrany per a un article, oi? De fet, és el títol d’una obra musical de John Cage prou coneguda entre aquells a qui els agrada la música contemporània. L’estrena, a Woodstock el 1952, va ser força sonada. Un pianista va sortir a l’escenari, va seure al piano i... no va fer res. Ni una tecla. Immòbil. No va sonar ni una sola nota. Només els rumors entre el públic, estos-secs... I així durant quatre minuts i trenta-tres segons. D’aquí el títol de la peça.En el seu afany revolucionari, Cage va fer una partitura en què hi ha només un silenci, amb la indicació que aquest silenci ha de durar aquests 4’33’’ minuts. La idea és que durant aquest temps poguem escoltar tots els sons que s’amaguen en el que

diem que és silenci. Pot semblar absurd, i de fet una mica sí que ho és, però el cas és que ara, 52 anys més tard, encara parlem d’aquesta obra.I el que és encara més sorpre-nent (o no): acaba de sortir una aplicació per a iphone basada en aquesta compo-sició. Sí, de debò. Consisteix a donar-nos la possibilitat d’enregistrar, durant quatre minuts i trenta-tres segons el silenci que ens envolta. Tot seguit, ho podem penjar a la

xarxa, compartir-lo amb la resta d’internautes i geolocalitzar el so perquè tothom pugui escoltar com sonava el silenci al vostre voltant tal dia, a tal lloc.No deixa de ser curiós que el que Cage va concebre com un es-tirabot, com una provocació, segueixi tenint adeptes mig segle després. D’alguna manera, Cage va adonar-se de la importància creixent del màrketing en el món de la creació, i va saber de-tectar que hi ha mitjans de comunicació disposats a amplificar qualsevol fet inusual, simplement perquè és inusual, sense més afany crític al darrere. Potser és aquí on rau la seva genialitat: en fer-nos pensar.Per si teniu curiositat, a iTunes aquesta meravella de la tècnica i la música es pot adquirir per només 0’99 dòlars. Qui no ha volgut enregistrar mai la seva pròpia interpretació de l’obra de Cage?

4’33’’

Pep Gorgori

opinió

Cage fa una partitura en què hi ha només un silenci, amb la indicació que aquest ha de durar 4’ 33”

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari

opinió Casal Popular Tres lliris

Cal que neixin lliris a cada instant

El passat 31 de gener, després d’una manifestació en suport al Banc Expropiat, vam fer públi-ca l’okupació d’una sucursal de Catalunya Caixa a Travessera de Gràcia amb Bailèn, que portava més de tres anys abandonada. L’acció, realitzada per veïnes i joves solidàries amb el Banc Ex-propiat, s’emmarca en la cam-panya engegada per reclamar a Catalunya Caixa que retiri la de-núnica al centre social. A banda d’això, el jovent de Gràcia ens hem dotat d’un espai on cons-truir els nostres projectes, que hem batejat amb el nom de Ca-sal Popular Tres Lliris.Okupar, usurpar, expropiar, alli-berar, digueu-li com volgueu. Aquesta acció ha estat fruit d’una necessitat que des de l’instint col•lectiu, davant del fly or fight, hem decidit lluitar. Ens hem fet valer dels nostres mecanismes de defensa davant del atacs que ens planteja l’ac-tual sistema capitalista que ens governa. Creiem que un altre món és possible i la dignitat rebel ens empeny construir-lo en una sucursal bancària aban-donada. La propietat és de Ca-talunya Caixa, un banc que ha estat rescatat, premiant amb re-tribucions milionàries la nefasta gestió dels seus directius. Per més inri, se situa en el top ten de desnonaments. Construïm aquest món sobre les runes del vell que s’ensorra, que ha de-mostrat ser caduc i no planteja solucions col·lectives per sortir d’aquesta crisi, que segueix be-neficant a la minoria poderosa que l’ha creada.Fem nostra frase “actua local-ment, pensa globalment” i des d’aquest espai alliberat no ens

Xavi Tedó

quedem callades amb la transfor-mació que ha patit la Vila: des dels despatxos de l’Ajuntament i les es-feres de poder han dissenyat una Vila de Gràcia aparador: pisos de luxe, hostels, boutiques, la priva-tització de l’espai públic… Aques-ta dinàmica elititzadora se susten-ta pel sistema que l’origna basat en el predomini dels poders eco-nòmics que trepitgen les relacions i necessitats socials dels i les gra-cienques i del conjunt de pobles i viles del nostre país. Espais com el Casal Popular han de servir per trencar amb aquesta dinàmica.

El patriarcat, inherent en la nostra societat, és un pilar més a enderrocar des d’aquest es-pai, no entenem la construcció d’un sistema més igualitari sen-se acabar amb les relacions de poder existents entre homes i dones.Amb la il·lusió col·lectiva que suposa aquest nou projecte, hem decidit crear un Casal Po-pular gestionat per joves. Un Casal entès com un espai per la participació política sense el tutelatge i el paternalisme de l’Ajuntament, perquè entenem la participació com la capacitat d’organització i decisió pròpies. O no estem el jovent prou pre-parades?Aquest Casal Popular ha d’es-devenir un punt de trobada del jovent, de solidaritat i suport mutu, de poder popular des de la unitat d’acció. A la pràctica, una eina de transformació so-cial a l’abast de qualsevol jove que vulgui implicar-se. Serem els lliris que neixen entre la ru-nes del ciment gris que ofega la nostra Vila.

L’acció s’emmarca en la campanya per reclamar a

Catalunya Caixa que retiri la denúnica al centre social

És un espai per la participació política sense tutelatge ni paternalisme

de l’Ajuntament

Dóna la cara per l’independentDesitjo rebre L’Independent setmanalment a casa (44 números l’any)

per 50 o 100 euros en concepte de tramesa i suport a la publicació

Dades PersonalsNom i cognoms .............................................................................................................Adreça .................................................................................................. C.P. ..................Localitat ................................................................. Telèfon .........................................Dades bancàries (per a la domiciliació)Titular del compte ......................................................................................................... IBAN Entitat Oficina Dígit control Núm. compte

Trameteu aquesta butlleta per correu, personalment, per telèfon o per correu electrònic a:c/ La Perla, 31. baixos. 08012 BCN. Tel.: 93 217 44 10. Correu e.: [email protected]

Subscriu-te!

El músic va saber adonar-se de la importància creixent del màrketing en el món de la creació

l’enquesta


5

política

Els que s’acostin al mercat de la Llibertat aquestes dies s’enduran una bona sorpresa. Banderes de l’època decoraran façanes i fanals dels carrers Oreneta i Sant Cristò-fol i a l’interior s’instal·laran qua-tre espais que recrearan detalls d’un mercat del segle XVIII. Un grup de soldats de la companyia dels Miquelets de Catalunya des-filaran dijous i divendres al mig-dia sota els acords del grup “Sac de Gemecs”, que posaran música

Miquelets

Els Miquelets desfilaran per l’interior i l’exterior del mercat de la Llibertat

El mercat de la Successióa la marxa dels antiborbònics que caminaran per l’interior i l’ex-terior del mercat. El dissabte, a la façana principal, es muntarà una parada ambientada al segle XVIII amb dos actors. No seran els únics protagonistes d’aquest carnaval amb regust històric. Els mateixos comerciants atendran els clients amb roba de l´època per donar major realisme a la po-sada en escena en un carnaval que no oblida passat i present.

Els paradistes es disfressaran per Carnaval amb roba del 1714

En motiu del Tricentenari de la Guerra de Successió, en què Catalunya va perdre tots els seus drets, el mercat de la Llibertat ha decidit commemo-rar l’efemèride per carnaval. Del dijous 27 de febrer a l’1 de març, el mercat tornarà al segle XVIII amb desfilada inclosa de Miquelets.

reportatge Xavi Tedó

L’edifici okupat Armadillo celebra el primer aniversari L’edifici que un grup de joves i di-ferents famílies desnonades van okupar fa un any al número 16 del carrer Sant Salvador arriba al seu primer any de vida. Dissabte s’han previst diferents actes que abracen un vermut musical, un dinar, acti-vitats infantils o una xerrada sobre resistència i okupació. La jornada es clourà amb un concert a la nit a l’Ateneu Popular de Vallcarca.

breus

Manifestació en defensa dels dos bastoners graciencs

El darrer acte de suport als bas-toners graciencs acusats d’enal-timent de terrorisme per portar a la Diada del 2012 pancartes de les preses catalanes acusades de col·laborar amb ETA serà el pro-per dissabte 22 de març amb una manifestació per la Vila. La mar-xa tindrà lloc pocs dies abans de la celebració del judici a l’Audi-ència Nacional, que es realitzarà el 27 de març a les deu del matí. Els dos membres de la colla Cop a Cop segueixen participant en ac-tes arreu dels Països Catalans per donar a conèixer el seu cas, que veuen com un nou cas de repres-sió a la dissidència.

Cedida

El G-6 activa la plataforma pel dret a decidir de Gràcia per impulsar la consulta “A votar és en el que estem majoritàriament d’acord”, apunta la plataforma d’entitats històriques

Poquíssimes hores després que el pacte nacional pel dret a deci-dir celebrés dimecres la segona reunió, amb la suma de 1.400 entitats, el G-6, el grup d’enti-tats històriques de Gràcia, ha activat la plataforma pel dret a decidir de Gràcia amb l’objec-tiu d’impulsar la consulta del 9 de novembre des de la societat civil local. “A votar és en el que estem majoritàriament d’acord”, ha explicat el presi-dent del G-6, Ramon Botet, a aquest setmanari.

Albert Balanzà

El grup d’entitats històriques de Gràcia, que agrupa la Fundació Festa Major, la Federació de co-lles de Sant Medir, els Lluïsos de Gràcia, l’Orfeò Gracienc, el Cercle, el Centre, ha fet el pas endavant a favor de la consulta, sigui quina si-gui l’opció que els ciutadans triïn quan es convoqui, i en aquest sen-tit ha emès ja un comunicat en el qual argumenta la iniciativa en el fet de “facilitar l’expressió del po-ble català en el seu dret a decidir i per responsabilitat històrica”.Més enllà de la feina que a Gràcia ja està fent Òmnium, l’ANC o els partits que donen suport al sí a la independència, el G-6 ha volgut marcar una certa distància i no po-

Arxiu

La seu de l’Orfeó Gracienc, aquesta setmana amb el cartell a la façana d’Òmnium

sicionar-se pel sí o pel no en la línia de “facilitar el debat democràtic”. “El dret a ser consultat comporta també el dret a defensar la posició que cadascú consideri més con-venient”, apunta en el comunicat. El grup d’entitats històriques es

compromet, en aquest sentit, a fer pedagogia i explicar el dret a deci-dir i la celebració de la consulta i farà accions perquè el debat arribi a la societat gracienca. La fórmula d’adhesió es donarà a conèixer en els propers dies i el nom oficial de

la iniciativa serà Pacte Gracienc pel Dret a Decidir.Al marge d’aquesta voluntat d’equidistància entre el sí i el no a la independència, algunes de les entitats del G-6 ja s’han posicio-nat en els últims dies amb altres iniciatives: l’Orfeò i Lluïsos s’han adherit a la campanya d’Òmnium És normal que un país voti i, de fet, Lluïsos, llueix l’estelada a la façana de la seva seu.

Esquerra desplega BCN pel síL’agrupació d’ERC a Gràcia desplegarà dissabte la cam-panya BCN pel Sí amb activi-tats a cinc punts del districte (Joanic, Revolució, Rovira, Travessera/carrer Gran i pas-seig de Sant Joan) i un acte en aquest últim punt amb la presència dels diputats Ori-ol Amorós i Agnès Russiñol. Després d’engegar la cam-panya en punts teòricament menys proclius al sí a la inde-pendència, el president local d’ERC, Àlex López, ha apun-tat que ja toca “fer campanya també a les zones on pressu-miblement guanyaria el sí”.

6


societat

Vallcarca es queda sense ESO després de sis anys de múltiples esforços per mantenir l’oferta

“L’any que ve hi haurà un cessament de l’activitat perquè així ho ha determinat el con-sorci d’educació”. Amb aquest regust amarg rere les mesura-des paraules, Anna Pujol-Xicoy, la directora de l’IES Bosch i Gimpera, l’únic institut de Vallcarca i de la zona nord de Gràcia, ha confirmat aquesta setmana l’informe de previsions del consorci per al curs 2014-2015 que preveu el tancament definitiu del centre. Després del primer intent del 2007 i la resposta veïnal, de la comunitat educativa i del Districte, a la segona sembla que ha anat la vençuda.

A. Balanzà / S. Manzanera

L’informe sobre la programació de l’oferta 2014-2015 per a edu-cació infantil i primària, que el Consorci d’Educació va fer públic dimarts a la comissió de Cultura de l’Ajuntament, ho deixa ben clar justament a l’última línia de les 12 pàgines. “Cessament d’acti-vitats. ESO: Institut Pere Bosch i Gimpera”. A Gràcia només hi ha una altra referència per a P3: l’es-cola Jujol perd un grup i l’escola Reina Violant el guanya.El consorci justifica el tanca-ment del centre gracienc per “la baixíssima demanda” registrada els darrers anys i argumenta que

Xavi Tedó

Portada de L’Independent del 8 de febrer de 2008 amb una foto de les protestes veïnals per evitar el primer intent de tancament de l’IES

Educació tanca el Bosch i Gimpera

“davant d’un centre que no és volgut per les famílies no es pot fer res, tot i els esforços per man-ternir-lo”. Les mateixes fonts d’Educació qualifiquen d’insos-tenible econòmicament un cen-tre que cada cop està més buit. El 2012 l’institut va començar el curs sense primer d’ESO: no-més s’hi havien registrat tres sol-licituds de plaça i l’any anterior la xifra havia estat d’onze. Els alum-nes que cursen ara tercer hauran de fer la preinscripció pel curs vi-nent en altres escoles i el profes-sorat tindrà preferència a l’hora de ser traslladat.

11 de desembre de 2007. El Consorci d’Educació comunica que tanca l’IES Bosch i Gim-pera. El mapa escolar de 2006 preveia un creixement d’una a dues línies i una línia de batxi-llerat.

25 de gener de 2008. La decisió trenca el consens al tri-partit: el president del districte, Ricard Martínez (ERC) es ma-nifesta contra l’Ajuntament i el conseller d’ICV-EUiA, David

Companyon, protesta al con-sorci.

8 de febrer de 2008. Educa-ció fa marxa enrere. No hi haurà canvis, segons el Districte, fins que estigui fet l’IES Vallcarca.

2012-2013. El centre comença curs sense 1r d’ESO per baixa prematriculació i enguany no hi ha ni 1r ni 2n. Al ple de desem-bre CiU parla de l’institut com d’“un malalt que agonitza”.

cronologia

A. B.

Un error en l’informe policial de les brigades de territori de la Guàrdia Urbana ha motivat una rectificació oficial del cos davant la dada sorprenent feta pública la setmana passada en el marc de la comissió de seguretat de Gràcia segons la qual, per primer cop en molts anys, el Districte havia re-gistrat quatre denúncies per exer-cici de la prostitució al carrer. La xifra, que no va anar acompanya-da de cap altre tipus d’informa-ció, va ser esmenada divendres, tres dies després de la celebració de la comissió, quan un portaveu va explicar a l’Independent -que ho havia titulat en l’edició de la setmana passada- que a Gràcia les denúncies per prostitució al carrer continuen a zero i que la confusió es va originar en la de-nominació de l’espai on es van fer les denúncies. La brigada de territori, segons aquest portaveu, va anotar “carrer Sant Agustí” (a Gràcia) en l’informe en lloc de “plaça Sant Agustí” (a Ciutat Ve-lla) i l’estadística que es va gene-rar de manera posterior va acabar atorgant quatre detencions a Grà-cia i quatre menys a Ciutat Vella. La Guàrdia Urbana de Gràcia no-més va incorporar les dades de les brigades del cos que també actu-en al Districte i les va exposar en la presentació conjunta amb els Mossos d’Esquadra.

La Urbana precisa que a Gràcia no hi ha prostitució

La festa no ha canviat molt els darrers dos anys, però el treball com a entitat sí...El primer any, la prioritat va ser netejar les finances; tema soluci-onat. I l’any passat, la seguretat, que encara ens ha donat algun mal de cap enguany però almenys no ha posat en perill la festa, com va passar al 2013.

Com us afecta les noves exi-gències burocràtiques?

J.M. Contel

Torralba en una imatge recent

“Hem tornat a patir per la seguretat”Si les apliquéssim al 100% enca-riria moltíssim la festa, i tot i que hem invertit molt en seguretat per adaptar-nos a les exigències bu-rocràtiques, ens salvem d’aplicar determinats punts. Però no sabem què passarà l’any vinent...

Us heu tornat a estrènyer el cinturó. Ara quines mesures aplicareu per tirar endavant?Intentem fer més amb menys. No podem concentrar totes les activi-

Josep Antoni Torralba, president de la Federació de Colles de Sant Medir

Aquest serà el tercer Sant Me-dir de Josep Antoni Torralba com a president de la Federació de Colles. Després dels proble-mes econòmics i la polèmica per la seguretat, l’entitat viu un dels seus millors moments en quant a imatge. El 3 de març sortiran al carrer 1.200 romeus amb 52 tones de caramels.

entrevista Silvia Manzanera

de poesia i relat, i el de dibuix a les escoles. També redistribuïm la despesa: al pregó s’augmen-ta però en el sopar es redueix. L’objectiu és quedar-nos a zero però aquest any no serà possible i tancarem amb negatiu.

Esteu instaurant un tipus de pregó molt particular...El primer any vam trencar amb la tendència de buscar un pre-goner mediàtic amb l’Àngels Zamora, directora de l’escola bressol Sant Medir. També va ser molt original la parella Pi-larín Bayés i Núria Parera. I el de l’equip de La primera pedra i Jordi Margarit ha estat molt bo per ser un pregó col.lectiu.

tats en un mes o dos sinó fer algu-na proposta un cop al mes. La idea és fer un concurs de fotografia, més el d’instagram i recuperar el

84febrer2014

La Vila amplia l’oferta de cooperatives d’agroconsum

editorial

Cloud housing: alternativa el model d’habitatge

Oportunitats

L’habitatge és una de les problemàtiques més dramàtiques que viu la societat des de l’inici de la crisi. A Gràcia, ha estat un tema de debat veïnal i social molt present i des de diverses plataformes es treballa intensament contra els desnonaments. A banda d’aquest treball coordinat, estan sortint d’altres

propostes que obliguen a repensar el model actual de vida. Una d’elles és el Cloud Housing. Impulsat des de la Vila per Mariona Soler i el seu equip a través de Vida+fàcil, es proposa fer ús d’edificis buits o amb necessitats de rehabilitació per viure amb servis i espais comuns que es paguen pel seu ús.

L’empresa Més fresques que un enciam s’instal.la al carrer Siracusa

Han canviat molt les coses -almenys per una part de la societat més mobilitzada i conscienciada- i el que plantegen solucions com ara el cloud housing, que expliquem en aquest número, ja no es veu com una utopia, sinó com una ne-cessitat real. Perquè és necessari canviar moltes coses més i una d’elles fa referència a la vivenda. El mapa social i econòmic actual és molt diferent, així que per què hem de mantenir models com el del lloguer o la hipoteca, si aquests no són capaços de donar sortida a les necessitats d’una gran part de la població. Des del moviment veïnal gracienc es denuncia des de fa temps els procés d’elitització i gentrificació que està vivint el dis-tricte, i que provoca l’expulsió de famílies treballadores o de joves que -sense feina en perspectiva- no tenen opció d’accedir a una vivenda. Però tot i que d’idees i propostes no en falten, encara no s’han fet les passes per part de l’administració per recolzar projectes com el cloud housing, malgrat que és un sistema inspirat en models que ja s’apliquen a fora i que han demostrat que estan lluny de ser una utopia. Però de moment només està al paper, i té molts números per fer-se realitat més enllà de les nostres fronteres. Com sempre, anem tard. Mentres-tant, el moviment veïnal i associatiu de la Vila segueix treballant contra les injustícies d’un sistema que no assegura un habitatge digne als ciutadans. Al Banc Expropiat es concentra el Grup d’Habitatge de l’Assemblea de la Vila, on també atenen els casos de desnonaments.

Xavi Tedó

[2] [el tema del mes]

més sostenible

El problema de l’habitatge provoca noves propostes de cooperació

L’habitatge és una de les problemàtiques més dramàtiques que viu la societat des de l’inici de la crisi. A Grà-cia, ha estat un tema de debat veïnal i social molt present i des de diverses plataformes es treballa intensa-ment contra els des-nonaments. A banda d’aquest treball co-ordinat, estan sortint d’altres propostes que obliguen a repensar el model actual de vida. Una d’elles és el Cloud Housing.

Silvia Manzanera

Inspirada en iniciatives d’altres països basades en la col.labo-ració i la cooperació, va néixer ara fa uns anys Cloud Housing, impulsada per Mariona Soler amb la idea de “fer la vida més fàcil”. Ni hipoteca ni llogers. O sigui, aquí no existeixen els propietaris. Les persones que fa ús de les cases passen a ser usuàries. “Volíem repensar el model d’habitatge que tenim

El cloud housing, des del punt de vista de l’usuari, representa -segons els seus impulsors- tota una sèrie d’aventatges: flexibilitat que l’habitatge s’ajusta a la persona, no a l’inrevés; oportunitat de contractar serveis addicionals segons les necessitats (espais de reunió, mòduls vacances per amics); edificis actualit-zats i en bones condicions (eficiència energètica, ma-terials), comunitat activa de veïns. També té en compte aquelles persones que ne-cessiten canviar de vivenda sense haver d’esperar a la finalització del contracte o sense haver d’afrontar pa-gaments de fiances i avals exorbitants. En quant a les entitats públiques, el pro-jecte de Mariona Soler es presenta com una sortida pels habitatges en poder públic i amb necessitat de rehabilitació.

Ni hipoteca ni lloguer,

usuari

actualment”, explica a l’Inde-pendent Mariona Soler. I de fet, com aquesta interiorista afegeix, la seva proposta està

inspirada en models de vida que teníem abans, “més col.laboratius i cooperatius”. El cloud housing, seleccionat al

Xavi Tedó

El cloud housing proposa canviar l’actual model de lloger o d’hipoteca

Punt Verd de CollserolaC. Collserola, 2. Sortida 6 Ronda de Dalt - Plaça Alfons Comín, darrere de la benzineraHorari: de dll a dv, de 8 a 18.30, i ds i dg, de 9 a 13 h.

Punt Verd de BarriPlaça Gal·la PlacídiaHorari: dll, de 16.30 a 19.30; de dm a ds, de 10 a 13.30 i de 16.30 a 10.30, i dg i festius, tancat.

Punt Verd TabuencaC. Guilleries, 24Horari: de dll a dv, de 8.30 a 13.30 i de 16.00 a 19.00, i ds de 10 a 13.30.Telèfon: 93 218 30 97

Punt Verd mòbilSantuari del Coll, ds de 8.30 a 14 h. Bibl. Jaume Fuster, dll de 16 a 19.30. Mercat de l’Estrella, dc de 8.30 a 14 h. Plaça Joanic, ds de 16 a19.30 h. Travessera de Gràcia/Gran de Gràcia, ds 8.30 a 14 h. Plaça Revolució, dc de 16 a 19.30. Pg de Sant Joan/Indústria, dj de 8.30 a 14 h. Pg de Sant Joan/Rosselló, dll de 16 a 19.30.

Agenda 21 escolarNil i Fabra, 20, baixosTelèfon: 93 237 47 43

Mapa ecològic de recursos de Gràciawww.mapaecologic.net

Serveis d’interès

concurs de La casa de les ide-es” promogut per l’ajuntament de Barcelona, proposa fer ús d’edificis per viure amb servis i espais comuns que es paguen pel seu ús. D’aquesta manera, es podrien convertir pisos buits o edificis sense ús o amb necessitat de rehabilitació en espais de convivència. Les característiques principals del cloud housing són edifi-cis com a unitat empresarial, amb un gestor especialitzat dins de l’edifici per al seu bon funcionament, pagament per ús (diferenciant de l’actual model hipotecari o de lloguer),

No hi ha propietaris; les persones que fan

ús de les vivendes són usuàries

manteniment externalitzat, espais d’hàbitat privat i espais comuns, com ara bugaderia, ali-mentació, oci tant intel.lectual

com físic, activitats artístiques, guarderia, espai per a les TIC, espais exteriors, hort urbà... És a dir, per què no aprofitar la mateixa xarxa d’internet, tenir menys rentadores en

comptes d’una en cada pis o compartir els terrats, sovint infrautilitzats. Es tracta d’un model realment innovador que de moment s’ha quedat en el paper, com lamenta Soler. “Ni l’administració ni les empreses privades estan interessades en posar-lo en pràctica”, diu Soler. En canvi sí que ha rebut una millor resposta d’altres països, i Mariona -que està repensant el projecte- creu que té moltes més possibilitats més enllà de les nostres fronteres. Com sempre, tot i les bones idees i els projectes que es presenten aquí, anem un pas enrere.

La gracienca Mariona Soler impulsa el Cloud Housing amb Vida+fàcil

Els seus impulsors creuen que hi ha més possibilitats d’aplicar el model a l’estranger

Xavi Tedó

L’Assemblea de la Vila compta amb un grup d’Habitatge

[3]

Cada any, el dia 30 de gener celebrem el dia de la pau d’una mane-ra diferent. Aquest any 2014 vam anar al Bosc Turull. Els de cicle mitjà i superior ens vam col.locar a les rampes, i els de cicle inicial i parvu-lari van seure a terra, a primera fila.

Un representant de cada classe va llegir el desig que entre tot el grup havia escrit. Després la directora va posar “el cant dels ocells” de Pau Casals. Hi va haver molt silenci. Per acabar vam anar deixant els missatges de pau dins d’una capsa i la vam enterrar als peus d’una olivera, que és un dels símbols de la pau.

P3: Que tothom s’estimi.P4: Que tots els nens/es

aprenguin a compartir.P5: Que tots els nens i nenes

del món, tinguin una escola per aprendre i jugar junts.

1r: No fer mal a ningú i ajudar els companys.

2n: No fer coses que no agra-din als altres.

3r: Tots hem de ser solidaris.4t: Necessitem la pau per a

que no hi hagi guerres ni po-bresa al món.

5è: Que la gent tracti les persones tal com són i que no es creguin que uns són millos i d’altres pitjors.

6è: Guerra i fam no ens me-reixen. Pau és el que ens me-reixem!

Agenda 21 escolar

Cedides: Escola Farigola

Dues nenes d’infantil amb el seu desig pel dia de la Pau

Nens i nenes del cicle mitjà i superior

L’Escola Farigola de Vallcarca celebra el dia escolar de la No violència i la Pau

La capsa on es van deixar tots els desitjos

Els més petits de l’escola

Alguns dels nens enterren la capsa

Ariadna, Clàudia i AlbaAlumnes de cinquè de l’escola Farigola de Vallcarca

[4] [per darrere]

“Encara hem de fer molta pedagogia amb els productes de temporada”

Per què crear una altra coope-rativa de consum a Gràcia, amb tanta oferta? Quina és la vostra filosofia de treball?Som quatre membres que procedim d’altres projectes relacionats amb l’agricultura i les cooperatives de con-sum, com el cas de l’Aran i la Isabel, que venen de Poblesec. L’Albert va estar cinc anys a Can Piella a Montcada, i té tota la experiència del conreu, de la recuperació de llavors, etc... I jo pro-cedeixo del projecte Cigró negre, on fèiem horta i fruiters al Baix Llobregat. Vam decidir ajuntar-nos per crear Més fresques que un enciam. La idea era, per

Més fresques que un enci-am és una nova cooperati-va d’agroconsum que s’ha instal·lat a Gràcia des de fa poc més de dos mesos. Al carrer Siracusa, 2, l’Aran, la Isabel, l’Albert i el Ramon se sumen a l’oferta cada cop més diversa que la Vila té en alimentació ecològica i de proximitat. Aquesta cooperativa de treball as-sociat segueix els criteris de la agroacologia i produeix verdures. També venen i distribueixen la fruita i la verdura d’altres pagesos del Baix Llobregat. El Ra-mon i la Isable expliquen el seu projecte i com s’estan adaptant a la Vila.

El Ramon i la Isa, a la porta de Més fresques que un enciam, al carrer Siracusa

una banda, consolidar l’autoocupació de quatre persones, i continuar la feina de treballar en l’àmbit del consum respon-sable i l’agricultura ecològica.

Així veneu els vostres propis productes?Tenim horta a Sant Vicenç i al Parc Agrari del Baix Llobregat. Són terres cedides o llogades. El cert és que d’això en fem bandera. Venem directament els aliments que conreem, seguint criteris ecològics. A banda comercialitzem altres productes ecològics i som punt de venda d’altres que procedeixen de l’agricultura convencional però són de

Silvia Manzanera

proximitat, de pagesos del Maresme o del Baix Llobregat. També és una ma-nera de fer xarxa.

I també feu cistella i serviu a tercers, no?Sí, fem cistella per altres grups de consum i també servim a alguns restau-rants de la zona. Ara hem començat a treballar amb una escola bressol lliure del carrer Llibertat, on portem la fruita.

Teniu molt poc temps de vida a Gràcia però com està responen la gent a la vostra proposta? Com tot, els principis costen però no-

tem que el boca-orella està funcionant i cada vegada passa més gent, pregunta, prova i li agrada. El nostre tret diferen-cial és, sobre tot, la producció pròpia amb un preu que resulti just per totes les parts. Però no creiem que li estem ocupant l’espai a d’altres projectes, al contrari, crec que hi ha lloc per a tot-hom i de fet col.laborem amb una altra cooperativa de consum, la Roxanne.

Trencant el mite de que el pro-ducte eco és molt més car...Nosaltres defensem els productes eco-lògics, però el que procedeix del tracte directe amb el productor que al final no l’encareix en excés. Tothom s’ha de guanyar la vida i tothom ha de poder consumir ecològic, no és per una èlit.

Encara s’ha de fer molta peda-gogia en quan a consciència dels beneficis de consumir producte eco?Hi ha molta més sensibilitat, i crec que a Gràcia està més estès que en d’altres llocs, també va ser motiu d’obrir l’espai aquí. A la Vila hi ha més sensibilitat per això que diem del consum responsa-ble, de l’slow food, per la proximitat. Potser sovint s’ha d’insistir més en el tema de que el producte ha de ser de temporada. No pot ser que la gent et demani tomàquets; no són l’època. Nosaltres únicament hem fet l’excepció amb el plàtan, però és que si el pediatra ho recomana a les famílies, és normal que la gent el vulgui comprar. S’han de canviar encara moltes coses en molts àmbits de la societat.

Com en d’altres casos, també fareu altres activitats per re-forçar el projecte?Sí, de fet ja hem organitzat una xerrada sobre agroecologia i les alternatives a la producció i al consum d’aliments amb Sergí Camí, pagès biodinàmic de Vila-decans, i Toni Ejarque, pagès i masover, productor de la PACA (Acord per a la Producció i Consum Agroecològics). És el nostre distribuïdor de taronges.

Silvia Manzanera


7

societat

La proposta, que es presentarà al ple de març, valora la tasca per Festa Major i pel voluntariat

L’encara president de la Funda-ció Festa Major, Ricard Estruch, i l’Associació Pensionistes i Jubilats de la Sedeta seran guardonats aquest 2014 amb les medalles d’honor de Barcelona a proposta del districte de Gràcia, tal com s’ha anunciat aquest dimecres i han assumit tots els grups municipals en el marc de la comissió consultiva prepara-tòria del ple de març. El lliura-ment del reconeixement es farà, com és habitual, a la tardor.

Albert Balanzà

La medalla d’honor a títol indi-vidual i a títol col·lectiu recaurà, respectivament, enguany, en Ri-card Estruch i en l’Associació de Jubilats i Pensionistes de la Se-deta. El president de la Fundació Festa Major sumarà així un dels últims reconeixements en actiu en tant que màxim dirigent de l’entitat festera, ja que el procés electoral que culminarà amb el seu relleu -i al qual Estruch ja ha anunciat que no s’hi presentarà- es farà entre finals d’abril i princi-pis de maig. De fet, Estruch ja es-tà aprofitant els actes públics del districte d’aquests dies, com per exemple la sessió sobre la refor-

Arxiu/JM Contel

El president de la Fundació Festa Major, Ricard Estruch, encenent una de les espelmes de l’estelada que es va encendre per festes

ma de les normes de participació del passat dimecres 11, per acomi-adar-se oficialment. La portaveu del grup municipal, Berta Clemen-te, ha defensat aquest dimecres el perfil d’Estruch com un aspirant “que té el consens de tothom”.Per la seva banda, l’Associació de Pensionistes i Jubilats de la Sede-ta, pioners en el programa Radars de suport a la gent gran i tota me-na d’iniciatives culturals i socials, ha merescut el reconeixement, segons Clemente, pels seus “molts d’anys d’activitat en l’àmbit del vo-luntariat”. L’entitat està presidida

Ricard Estruch i els pensionistes de la Sedeta seran les medalles d’honor 2014

març del districte i després el ple de l’Ajuntament de Barcelona que pertoqui un cop tots els districtes hagin validat les seves propostes i Barcelona hagi fet les seves en àm-bit de ciutat.

A. B.

La cinquantena de veïns que des de finals d’any han començat a actuar de manera coordinada con-tra els inquilins conflictius de la casa del número 31 de la Baixada de la Glòria han decidit obrir els contactes entre el seu advocat i l’advocat dels propietaris de la finca amb l’objectiu de “fer fora” els actuals residents. L’acció, que compta amb el suport del Districte després que aquest dilluns els ve-ïns es reunissin amb la gerent del districte, Montserrat Filomeno, i l’intendent de la Guàrdia Urbana, Joaquim Arandes, arriba just en un moment que el jutjat ha resolt a favor dels antics propietaris de la casa, encara que aquests hauran

El Districte recolza el contacte entre advocats per fer fora els inquilins

Els veïns de Baixada de la Glòria obren via judicial contra la casa 31

La finca okupada de la Baixada de la Glòria

Xavi Tedó

per Antònia Sanjuan i fan classes de cuina, ioga, ball i noves tecnolo-gies, entre altres projectes. Gaire-bé estrenarà la nova distinció en el certamen Firagran que se celebra-rà al juny a les Drassanes. Les medalles d’honor 2014 a Es-truch i a l’entitat de gent gran de la Sedeta agafaran el relleu de la impulsora del Banc d’Aliments, Matilde Climent i els cinemes Ver-di, que van ser els guardonats l’any passat a proposta del districte. El penúltim tràmit per adjudicar oficialment les medalles als dos proposats serà el ple del mes de

breus

d’assumir deutes i sis anys d’IBI. Aquest impàs judicial, entre propi-etaris i una empresa que va fer fa-llida, és el que va provocar que s’hi instal·lessin uns inquilins que el

moviment okupa no reconeix com a tals. Mentrestant, els veïns s’es-tan constituint com a associació i se segueixen reunint al pàrquing del carrer Repartidor 26.

Les protestes contra la pujada del transport públic agafen força Les mobilitzacions contra l’incre-ment del transport públic aug-menten a la Vila, tot i l’amenaça de l’ajuntament de multar els qui paralitzen el servei. Si en un prin-cipi la campanya es duia a terme a les parades de Fontana i Vallcar-ca, ara les protestes s’han ampliat a l’estació de FGC de Gràcia i a Joanic i ja no només es realitzen els dimecres, sinó que aquesta setmana també s’han portat a ter-me el dijous i el divendres al matí. Unes mobilitzacions que arriben abans de la vaga de dilluns.

El CEIP Montseny ‘fitxa’ un grup de famosos per promoure l’escolaSi l’any passat va ser una lipdub, enguany l’equip de l’escola Mont-seny ha preferit utilitzar una altra fórmula per promocionar el cen-tre: un nombrós grup de famosos surten al vídeo que ensenya el seu projecte d’escola verda, com ara els graciencs Roger de Gràcia i Jo-an Carreras, Anna Sahun, Mónica Terribas o Jordi Boixaderas.

8


agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a [email protected] o bé un fax al 93 217 06 80

Concert: Kana Kapila.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: DJ Angelito.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 23 h

Concert: Dj Mamayé.La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 23.30 h

Diumenge 23 de febrerEl Petit Centre: Contacontes.Centre Moral (Ros de Olano, 9), a les 12 h

Música jueva: neshamà i kavanà (juda-isme). Comunitat Jueva Bet Shalom. B. Jaume Fuster (Pl. Lesseps), a les 19 h

Calçotada del Cargol Graciós amb Puig-martí.Carrer Puigmartí a les 14.30 h

Dimarts 25 de febrerDebat: Raó i desraó del discrus polític da-vant la crisi.Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 19 h

VIII cicle de filosofia: Raó i desraó del dis-curs polític davant la crisi. Hegel, Lakoff i Erich Fromm. Diàleg entre Sergi Mas i Yanko Moyano.Biblioteca Vila de Gràcia (T. de l’Olla, 104), 19 h

Els dimarts em sentiràs: Trau.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Concert: DJ Mamayé. La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 23.30 h

Dimecres 26 de febrerCancert: Jam session de jazz, blues, soul i rock.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Xavi alías.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Dj Cuixaforta.La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 23.30 h

Dijous 27 de febrerConcert: Lalü.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Marc López + Pere Martínez + Gandom Garousi.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21 h

Concert: Ultraido.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Batak.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Concert: Xavi Alías.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Dj Mamayé.La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 23.30 h

recomanemel passejada en roda petita. L’esco-la La Salle Gràcia i l’Associació Catala-na de la Síndrome X Fràgil s’uneixen per a organitzar aquesta activitat so-lidaria, que té com a finalitat donar a conèixer aquest transtorn genètic de transmissió familiar lligat al cromoso-ma X, que la pateixen 2 de cada 4.000 nens i 1 de cada 6.000 nenes. Activi-tat que s’organitza en commemora-ció del Dia Mundial de les Malalties Minoritàries. La inscripció es pot fer a www.lasallegracia.org.Diumenge 23 de febrer a les 11 h a la Plaça del Nord

EXPOSICIONS

Fins l’1 de marçExposició Guampiro en su tinta. Mostra de les vinyetes d’Edgardo Rubén López Jöcker “Guampiro”. Una selecció de les creacions gràfiques d’aquest artista d’ori-gen argentí i arrelat a Barcelona des de fa molts anys. Centre Cívic El Coll - La Bruguera (Aldea, 15)

Fins al 4 de marçExposició C’est ma vie. Projecte de foto-grafia documental d’Orlando Rivera so-bre quatre ballarines del Centre de dansa Maxime d’Harroche. La dansa és la més fràgil i efímera de les arts, viu en el con-tinu moviment dels cossos i es transmet únicament a través de la memòria física i visual. Una mostra del què suposa la dan-sa en la vida de les protagonistes. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Fins al 14 de marçExposició La forma del món. Sorgida de la col·laboració entre els fotògrafs Alba Yruela i en Rafa Castells amb la comissa-ria d’art Amanda de Pablo. Es tracta d’una selecció de 80 fotografies que l’Alba i el Rafa han estat fent sobre les seves vides en els darrers cinc anys. Aquests dos jo-ves fotògrafs residents de la ciutat de Barcelona han estat fotografiant la seva quotidianitat i la seva relació íntima do-nant lloc a un extens arxiu fotogràfic que testimonia la seva manera de viure.Galeria H2O (Verdi, 152)

Fins al 22 de març27è Festival Tradicionàrius: exposició can-çons de pandero. La Xarxa de les Cases de la Festa i el Museu Etnològic de Barcelona han creat aquesta exposició per donar a conèixer el món del pandero. La història d’aquest instrument a Catalunya s’explica en 15 rollers amb diferents punts de vista. CAT (Pl. Anna Frank, s/n)

Fins al 17 de maigSi més no, Simenon. Mecanografia i ra-diografia negres en Georges Simenon. Dins la BCNegra, comissariada per Paco Camarasa. Simenon és autor d’un tipus de narració que capgira els clixés del gènere.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

ACTES

Divendres 21 de febrerPrimeres passes. Bona nit i tapa’t. Conte amb titelles, cançons tradicionals i can-çons pròpies que destaca la importància del joc i la màgia per sobre les coses ma-terials. Per a infants de 6 mesos a 3 anys. Biblioteca M. Antonieta Cot (Pg. Vall d’Hebron, 65-69), a les 11 h

Recital de poesia: Versos.cat.Llibreria Ona (Gran de Gràcia, 217), a les 19 h

Teatre de 10 minuts: Els 10 minuts del bar de la Beckett.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 19.30 h

Teatre: Cendres, cia Arbredecabra. Adap-tació estreta de diferents obres de Bertolt Brecht, realitzada per Araceli Enrech.L’Antic Forn de Vallcarca (Cambrils, 12), 19.30 h

Concert: Joan Sordé.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Lluis Coloma & Marc Ruiz.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Concert: Rumbason.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 22 h

Poesia: Edgar Alemany amb Adrià Plana i Vic Molier.Ateneu Rosa de Foc (Robí, 5), a les 22.30 h

Concert: Dj Mamayé.La Sonora de Gràcia (R. Sant Miquel, 59), a les 23.30 h

Dissabte 22 de febrerIdol Festival Barcelona 2014.La Fontana (Gran de Gràcia, 190), de 10 a 22 h

Taller de fotografia per a nens i nenes de 9 a 14 anys.Casa Orlandai (Piquet, 23), a les 11 h

Concert: Capítulo 7.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Skazzup + Rebel Shankin.La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 22 h

Concert: Blue Mile.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Cedida

•cartellera

CINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Monuments men. Dv i ds. 16.00, 19.00, 22.00

i 00.30. Dg, dl, dm i dc, 16.00, 19.00 i 22.00. Dj, 16.00. Dj, 19.00 i 22.00.

• El corsario. Teatre Bolshoi. Dj, 20.15.• Vivir es fácil con los ojos cerrados. 16.10.• El lobo de Wall Strett. 18.30. 17.00 i 21.00.• Nebraska. Dv i ds, 22.10 i 00.30. La resta, 22.10.• Cuando todo está perdido. 16.00 i 18.10.• Cuento de invierno. Dv i ds, 20.10, 22.30 i 00.40.

La resta, 20.10 i 22.30.• La ladrona de libros. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.00 i

00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.00.• La Lego película. 16.00. Ds i dg, 16.00, 18.05,

20.10.• Vivir es fácil con los ojos cerrados. Dv, 18.05,

20.10, 22.20 i 00.30. Ds, 22.20 i 00.30. Dg, 22.20. La resta, 18.05, 20.10 i 22.20.

• El médico. Dj, 16.00. La resta, 16.00, 19.05 i 22.15.• Her. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.30. La resta,

16.10, 19.10 i 22.10.• La gran estafa americana. Dv i ds, 16.00, 19.00,

22.00 i 00.30 La resta, 16.00, 19.00 i 22.00..

CINEMES GIRONA. Girona, 175 • Pluja de mandonguilles 2. Ds, 16.00. Dg, 12.00 i

16.00. • Frozen, el reino de hielo. Ds, 16.00. Dg, 16.00. • Happy Family. Dv, 17.00 i 19.00. Ds, 18.00. Dc i dj,

17.30. • Otel.lo. Dc, 21.30. • Encierro 3D: Bull Running in Pamplona. Ds,

22.00. • Aiser eta biok. Ds, 22.00. Dc i dj, 19.30. • La segunda mujer. Dv, 17.00, 19.00 i 21.00. Ds,

16.15 i 18.15. Ds, 20.15 i 22.00. Dg, 18.15 i 22.00. Dc i dj, 18.00. Dc, 22.00.

• The Juan Bushwick diaries. Dj, 21.30. • El padrino 2. DV, 21.00. • Érase una vez en américa. Dg, 18.30. • Nosferatu el vampir. Ds, 20.00. • La lucha de Ana. Dg, 18.00. • Duarte, traición y gloria. Dg, 20.00. • Xingu, la misión al amazonas. Dv, 17.00 i 19.00.

Dv, 23.00. Ds, 18.00, 20.00 i 22.00. Dg, 16.15 i 20.15. Dg, 22.00. Dc i dj, 17.30, 19.30 i 21.30.

• El retratista. Dc, 20.00. • Els anys robats del Xavi. Dj, 20.00. • Barbarella. Dj, 21.30.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Her. 17.00, 19.30 i 22.00. • Sala 2: Alabama Monroe. 16.00, 18.10, 20.20 i

22.30.

• Sala 3: A propósito de Llewyn Davis. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

• Sala 4: Nebraska. 16.00, 18.10, 20.25 i 22.35. • Sala 5: La Venus de las pieles. 16.00, 20.25. Blue

Jasmine. 18.10 i 22.30.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • Sala A: La mujer del chatarrero. 16.00, 20.30 i

22.30. • Sala B: La gran belleza. 17.35. • Sala C: El Lobo de Wall Street. 18.20, 21.40.• Sala D: Monuments Men. 15.55, 18.05, 20.20 i

22.35. La gran estafa americana. 16.30, 19.15 i 22.00. Verdi Kids. Ernest & Celestine. 11.30 i 17.30. Nicky, la aprendiz de bruja. Dg, 11.30.

TEATRES

TEATRENEU. Terol, 26

Sala cafè teatre. • Álvaro Carmona YoSoy. Dv i ds, 22.00, dg,

18.30. • Esperanto-te. Ds, 20.30. • Magia S.A. junior. Dg, 17.15. • Maleïts gossos. Dg, 20.30. • Monólogos para el fin del mundo. Dc, 20.30. • Noches de prostíbulo. Ds, 23.30. • The cat, the rat and a motorcycle. Ds, 17.00.• Todo sobre mi pene. Dv, ds, dc, 22.00.• Todo es mentira... O no! Dj, 22.00. Sala Xavier Fàbregas. • Impro Horror Show. Ds, 23.30.• Impro-fighters Revolution. Dv, 23.00. • Impro-show. Dj i dl, 21.00, ds, 21.30, dg, 21.00.

SALA PORTA 4. Església, 4-6 • Hipercandy. 28/02 a les 22 h• Xup-xup. Fins al 16/03 a les 12 h


9

cultura

El col·lectiu 5500K ensenya el seu projecte al Pati Llimona i busca espai per exposar a la Vila

Vuit visions de la ciutat dife-rents. Vuit visions del paisatge urbà. Vuit mirades de joves fotògrafs que han recorre-gut la Vila i altres indrets de Barcelona per analitzar en quin context vivim. El projec-te del col·lectiu 5500K, Mapa de Bits, materialitzat gràcies a una campanya de microme-cenatge, s’exposa aquests dies al Pati Llimona. Una dels seus membres, la fotògrafa graci-enca Maria Aixàs, no amaga la voluntat del grup d’ensenyar el resultat de la seva recerca en un espai de la Vila.

Silvia Manzanera

Nascuts fa poc més d’un any a l’escola IDEP Barcelona, el col-lectiu 5500K treballa sobre la noció de ciutat dins el món con-temporani. Partint d’aquesta in-quietud, reuneix vuit alumnes del Grau en Fotografia i Creació Contemporània, joves fotògrafs de diferents procedències i inte-ressos que decideixen buscar una definició el més àmplia possible del concepte “ciutat”. “La idea era poder fer el que volguéssim. En el meu cas, ensenyo una ciutat on els edificis són gegants que ens vigilen i ens cauen al damunt a cada pas”, afegeix la Maria. Preci-

Cedida: Jordi Freixenet

Gràcia i BCN inspiren un grup de joves fotògrafs per oferir vuit visions de la ciutat

sament un d’aquests edificis està situat tot just al costat de la Jau-me Fuster. Però la intenció dels fotògrafs no és fer reconeixedor el paisatge que capten sinó buscar

Marta Pérez publica el seu projecte ‘Sexe Mòbil’ en format llibreLa llibreria Ona ha acollit aques-ta setmana un nou recital poètic musical amb motiu de la publica-ció del llibre de poemes de Marta Pérez i Sierra Sexe Mòbil Singu-lar, SMS, il·lustrat (Ed. Cims). Trenta-dos artistes han il·lustrat els poemes de l’obra.

breus

Fringe Barcelona, el nou nom del festival de creació FestiuEl festival d’arts escèniques, plàs-tiques i audiovisuals que pretén concentrar i donar visibilitat a artistes, companyies i projectes unitaris amplia el nom per dir-se FESTIU-Fringe Barcelona. Des del 18 de febrer i fins al 16 de març està oberta la convocatòria de pro-postes artístiques per a l’edició 2014. A festiu.cat apareixen les ba-ses de participació així com la fitxa per formalitzar la inscripció.

Imatge signada pel fotògraf Jordi Freixenet i el seu projecte QRCode

A finals d’any l’associació cultu-ral Jiwar, amb seu a Gràcia, va portar a terme el seu projecte Construint veïnatges. L’objectiu d’aquesta residència d’artistes és contribuir a la cohesió social a través de la interacció entre els artistes i la comunitat. Així, quatre fotògrafs d’origens i ex-periències diferents van fer la seva particular investigació de la ciutat i els seus habitants, un treball que es va recollir -entre d’altres- en format exposició a la seu del Districte al desembre. Per una altra banda, l’artista Sergio Grispello està portant a terme el seu projecte Rostros, a l’espai Werner Thöni del carrer Legalitat 49, on fa fotografies dels rostres dels vianants con-formant un particular mosaic.

Exemples de la mirada de l’art al carrer

El Tradicionàrius inclou jornades de la cançó amb tallers i concertsEl festival Tradicionàrius presenta aquest cap de setmana les jornades de la cançó. DUO MadierS impar-tirà divendres el taller de danses de Gascunya i de l’Alt Agenès i 3 de Ronda presentaran el nou disc marineres.cat. I dissabte hi haurà, entre d’altres, un taller amb Joan-Luc Madier, un altre de cançons del Ripollès amb Randellaires, que presenten a més Entemarrats.

Aquest dissabte a les nou de la nit serà la gran nit de l’Èlia Lahoz. Almenys així ho espera. El grup de teatre del Casal Corpus porta a escena un text original que la jove gracienca ha escrit. “Escric habi-tualment, sobretot prosa. Però un dia se’m va ocórrer la idea de Sota l’escala i el director del grup em va animar a acabar-la”, explica l’Èlia. La història se centra en la Judith, que es muda a un nou pis on ini-

Cedida

Èlia Lahoz forma part del grup de teatre Casal Corpus

Els nervis d’una estrenacia una nova vida fugint de l’atac persecutori d’un assetjador. Allà coneix en Pere, el seu veí de dalt. Tots dos comencen una història d’amor apassionant i estranya, en-terbolida pels atacs d’ira d’ell i la seva evolució cada cop més fosca. “Es parlen de moltes coses però el tema principal són les relacions de parella i les d’amistat, afegeix l’Èlia, que reconeix que li encan-taria que sortissin més ‘bolos’, tot

Èlia Lahoz i Casal Corpus presenten l’obra original ‘Sota l’escala’

És el seu primer text de teatre. Normal que estigui nerviosa i molt il·lusionada amb l’estre-na. El grup de teatre del Casal Corpus, d’on l’Èlia Lahoz és membre, interpreta aquest cap de setmana ‘Sota l’escala’, una peça sobre les relacions de pa-rella. Tot un clàssic amb molts números per sorprendre.

entrevista Per Silvia Manzanera

i que n’és conscient “que és molt difícil”. De moment, estan cen-trats en la cita del cap de setmana

(diumenge a les 18 h), a la seu del grup, l’auditori del col·legi Sant Josep (Montseny, 31-39).

un concepte més ampli de ciutat. Com ara Vibracions, la proposta de Johanna Acosta, que retrata l’enrenou del dia a dia d’una me-tròpoli contemporània; la recerca

d’un urbanisme futur que fa Jor-di Freixenet amb QR Code; o la visió humana de la Laura López fotografiant la pell dels ciutadans. “Com a fotògrafs que comencem és molt interessant formar part d’un col·lectiu perquè t’enriquei-xes del punt de vista dels altres”, clou la Maria.

10


esports

El 25% dels socis competeixen en un percentatge superior al d’altres conjunts del país

El club gracienc, que es va fundar l’any 1949 sent el primer de l’Estat exclusivament de tir amb arc, ha fet un bon paper tant a la Lliga Catalana com al Campionat de Catalunya de Sala, que s’han acabat aquest mes de gener. En aquesta modalitat en què la diana es troba a 18 metres i que és més gran o petita en fun-ció de l’arc, els arquers de la Vila han obtingut cinc medalles.

Xavi Tedó

El president del club, Toni Vera, s’ha fet amb la medalla d’or en la modalitat d’arc tradicional en la categoria sénior i Jordi Santalla, amb la d’argent, a la Lliga Cata-lana en una competició en què hi han près part set arquers de l’en-titat. Tània Martínez, en arc recte, també ha guanyat l’or, com Plinio Pardo, en arc veterà, amb 81 anys. En el Campionat de Catalunya el mateix Vera ha aconseguit pen-jar-se la medalla de bronze en arc tradicional. “Són uns bons resultats” afirma el president, que destaca que “9 dels 40 socis participen en competicions, un percentatge força alt en compara-ció amb els altres clubs del país”. Ara comencen les competicions de bosc (amb figures d’animals en un recorregut d’uns 4 quilòme-tres) i camp (amb dianes de dife-rents mides) i hi competiran dos arquers més del club. La compe-tició d’aire lliure, amb distàncies

Club d’Arquers de Catalunya

Integrants del Club d’Arquers de Catalunya

practicant a l’escola Josep Maria Jujol.

que poden arribar als 70 metres, s’iniciarà al mes d’abril. Tot i ser un esport totalment amateur en què els juadors han de fer front a gairebé totes les despeses (l’equip complert pot costar un mínim d’uns 200 euros), el club graci-enc manté el nombre d’abonats. “És un esport intergeneracional perquè ara una dona de 91 anys i una nena de 8 estan fent el curs d’iniciació”. L’arc no deixa de ser una arma i cal treure’s una lli-cència federativa per provar que es coneix la tècnica i les normes. “Fa 10 anys que practico aquest esport i només he vist un accident i per una negligència del mateix arquer” exposa Vera.

El Club d’Arquers de Catalunya manté la línia ascendent en les lligues regulars

El club canvia tres cops d’espai en els darrers anysLa manca d’instal·lacions ade-quades dificulta la pràctica d’aquest esport, especialment a la ciutat de Barcelona, per-què requereix un espai mínim de 24 metres de llargada per practicar-lo. “Amb el problema afegit” assenyala el president Toni Vera, que “no es pot prac-ticar amb un altre esport per ra-ons de seguretat, tot i que té un dels índexs de sinistralitat més baixos de totes les modalitats esportives”. Sigui com sigui, el

Club d’Arquers de Catalunya va començar a l’escola Rius i Taulet de Lesseps, però només podien entrenar a 12 metres, fet que els va portar després al pàrquing on hi ha el recentment inaugurat pavelló Josep Come-llas, seu de l’equip de bàsquet Pedagògium. Actualment els arquers graciencs entrenen de dilluns a divendres de set a nou de la tarda al pati de l’escola Jo-sep Maria Jujol, on disposen de l’espai necessari.

Cedida

resultats i classificacions

fUtbol

tercera diVisió, GrUp 5

propera jornada (26a)Europa - Manlleuresultat 25a jornadaCerdanyola - Europa (Suspès) classificació punts 1. Ascó ...................................................... 49 2. Europa ................................................... 48 3. Rubí ....................................................... 47 4. Montañesa ........................................... 46 5. Cornellà ............................................... 446. Palamós ................................................ 43 7. Santfeliuenc ........................................ 42 8. Terrassa ................................................. 409. Pobla de Mafumet .............................. 39 ... 17. Vilassar de Mar .................................... 24 18. Rapitenca ............................................. 24 19. Gavà ..................................................... 18 20. Gramenet ............................................. 10

Waterpolo

diVisió d’Honor

resultat 14a jornadaCN Helios - CN Catalunya 6 - 11 classificació punts 1. Atlètic Barceloneta ............................ 45 2. CN Mataró Quadis .............................. 38 3. CN Terrassa .......................................... 37 4. CE Mediterrani..................................... 27 5. Real Canoe ........................................... 23 6. CN Sabadell.......................................... 23 7. CN Sant Andreu .................................. 19 8. CN Catalunya ....................................... 19 9. Waterpolo Navarra ............................. 1210. CN Barcelona ...................................... 1011. CN Helios ............................................... 512. AR Concepción-Cdad Lineal ............... 3

bÀsQUet

copa catalUnYa mascUlÍ, GrUp 2

resultats 19a jornada Lluïsos de Gràcia - Barberà 64 - 61 classificació .................................. p.G. p.p. 1. Martorell ....................................... 16 3 2. River Andorra B ........................... 15 4 3. JAC Sants ...................................... 13 6 4. Grup Barna A ............................... 13 6 5. Physic Igualada ........................... 11 8 6. Castellar A .................................... 10 9 7. Baricentro Barberà ..................... 10 9 8. AESC Ramon Llull A .................... 10 9 9. S.E.S.E A ......................................... 9 10 10. UE Sant Cugat 1............................ 9 10 11. Gavà ............................................... 8 11 12. Lluïsos de Gràcia .......................... 8 1113. Sant Pere- Solmania .................... 7 12 14. El Vendrell ..................................... 6 13 15. La Salle Reus A ............................. 5 14 16. Sferic Terrassa .............................. 2 17

diVisió d’Honor jUVenil, GrUp 3

resultat 23a jornada Badalona - Europa 3 - 1 classificació punts 1. FC Barcelona ....................................... 57 2. RCE Espanyol ....................................... 48 ... 12. Europa ................................................... 25 ... 16. CD Menorca ......................................... 11

seGona diVisió femenina, GrUp 3

resultat 18a jornadaEspanyol B - Europa 1- 1 classificació punts 1. Espanyol B ........................................... 422. Europa .................................................. 34 3. Lleida Esportiu .................................... 33 ... 14. EE Guineueta ...................................... 11

2a cateGoria mascUlina, GrUp 1

UE Montgat B - Vedruna Gràcia 57- 66CB Guinardó - UE Claret Ajornat classificació .................................. p.G. p.p.1. CB Santa Coloma ........................ 16 3... 3. Vedruna Gràcia ........................... 13 6...9. UE Claret ....................................... 12 8... 16. S.E.S.E B.......................................... 1 18

1a cateGoria mascUlina, GrUp 2

resultats 19a jornadaLa Salle Manresa A - SAFA-Claror A 75 - 61 classificació .................................. p.G. p.p. 1. Basket Coras A ............................. 13 62. Sedis .............................................. 13 5...8. SAFA Claror A .............................. 11 8... 16. Santpedor A .................................. 5 13

Àlex Delmàs abandera una marató solidària

L’excapità europeista Àlex Del-màs col·labora en l’organització de la segona edició de la Cursa Solidària Camí dels Ibers, que consisteix en una mitja marató i en una marató de muntanya i que passa per la ruta prehistòri-ca de La Roca del Vallès, que és patrimoni arqueològic de Catalu-nya. L’exfutbolista, que va néixer i viu en aquest poble del Vallès, s’encarrega de la part comunica-tiva de la cursa aprofitant la po-pularitat que li ha donat el món del futbol. La cursa, que tindrà lloc el diumenge 6 d’abril, comp-tarà amb la participació de desta-cats corredors com l’Albert Soley (Campió Mundial Hawaii Triatló Xterra G.E 24-29) o la Montse Martínez (membre de la selecció catalana i espanyola de curses de muntanya). Els beneficis de cursa aniran destinats gairebé de manera íntegra (el 90%) a la Unitat d´Oncologia de la Funda-ció de l’Hospital de Granollers. Delmàs assegura que la iniciativa “està sent tot un èxit, per la Mitja Marató ja hem tancat inscripci-ons i per la Marató queden unes 100 places de les 250 que oferim per no massificar-la”.


11

activitat econòmica

i això repercuteix en acomiada-ments i tancaments de perruque-ries, a Catalunya ja s’han tancat entre un 15-20% d’establiments”. Yolanda Buil, que regenta amb Maria José Fuentes, la perru-queria Stil’s del número 23 de Torrent de l’Olla confirma que viuen el moment més complicat des que van obrir ara fa 26 anys: “És l’època més dolenta, la pujada de l’IVA ens està afectant molt, és un atracament pujar l’IVA un 13% perquè ho has d’assumir tu en no poder pujar els preus amb la crisi que hi ha”. Sí que algun servei l’han pujat de preu, però com adverteix Fuentes, “no un 13%”. Tot plegat ha fet que la fac-turació els hagi baixat un 20%: “Estem en una línia de flotació, el marge de beneficis ha baixat molt perquè amb la crisi, que nosaltres vàrem començar a notar el 2010,

Xavi Tedó

La Maria José (en primer pla) i la Yolanda al seu establiment de Torrent de l’Olla

Les perruqueries denuncien un descens del 20% de facturació

treballem menys”. La perruque-ra explica que “la gent ve menys i es miren més els serveis extres, com la manicura, la pedicura o els tractaments capilars com d’anti-caiguda o de rejoveniment”. En el seu cas, no han hagut d’aco-miadar cap treballadora perquè només són dues, però alerten

que tampoc poden contractar ningú perquè més enllà de l’IVA, els rebuts de la llum o de l’aigua també s’han disparat. Tot i que no amaguen que el futur és compli-cat, tampoc es troben en números vermells: “Les perruqueries que

porten molts anys, com la nostra, ja tenen una clientela fixa i això ens permet aguantar perquè és un servei que les dones no deixen d’utilitzar i des del primer dia la gent de Gràcia ens ha fet costat”. La seva és una de les 30.000 per-

Unes 200 perruqueres i per-ruquers de Barcelona es van manifestar dilluns per protestar contra l’increment de l’IVA, del 8 al 21%, que ha provocat que ja s’hagin tancat entre un 15 i un 25% de perruqueries des de l’estiu. Davant la delega-ció d’Hisenda, el col·lectiu va exhibir pancartes com “Els perruquers volem l’IVA reduït, els 21% ens ofega”.

Xavi Tedó

I és que com remarca el presi-dent del gremi de perruquers de Barcelona, Gregori Dalmau, “la diferència de l’IVA actual a l’ante-rior l’està assumint el perruquer

ruqueries que es mantenen a Ca-talunya: “Les noves ho tenen més complicat i algunes de la zona ja han hagut de tancar, malaurada-ment les desgràcies d’uns són els beneficis d’uns altres perquè això fa que guanyem clients”.

El sector remarca que no pot pujar preus amb la

crisi i que el cost de l’aigua o la llum es dispara

El col·lectiu es mobilitza per l’increment del 8 al 21% de l’IVA

Número 518: 21 de febrer de 2014

Documents

Transcript of Número 518: 21 de febrer de 2014