Núm. 59 II trimestre del 2007, any XVII

Un seg le deUn seg le dere lac ionsre lac ions

f i lo lòg iquesf i lo lòg iquesgermano-germano-cata lanescata lanes

Hora de ferHora de ferbalançbalanç

Qüest ionsQüest ionscoco l·l·loquia lsloquia ls

NeologismesNeologismespopularspopulars

Un estudi Un estudi no conegut no conegut

de de Pompeu FabraPompeu Fabra

Ramon Folch,Ramon Folch,escriptor escriptor

i traductori traductor

Núm. 59 II tr imestre del 2007, any XVII 4 €

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 59 - II TRIMESTRE DEL 2007 3

E D I TO R I A LE D I TO R I A L

Manifest «Pel català a l’escola»

Des que les Corts espanyoles van aprovar la Llei orgànica d’edu-cació (LOE), l’any 2006, el Govern de l’Estat treballa en la redaccióde diferents decrets que n’han de regular el desplegament mí-

nim en totes les comunitats autònomes. En aquest context, darrera-ment ha estat publicat el reial decret d’ensenyaments mínims per al’educació primària.

Aquest decret ens demostra com, una vegada més, el Govern es-panyol no té en compte les diferents realitats lingüístiques i modelsescolars que hi ha a l’Estat i opta per una política uniformitzadora ambla introducció d’una hora més de llengua castellana. En especial, l’Es-tat ignora el model d’escola catalana en llengua i continguts adoptatal Principat durant els últims trenta anys, amb el consens i el suportde la societat civil, i la persistència de les dificultats que impedeixenl’extensió de l’ús social del català.

El model d’escola triat per la Generalitat de Catalunya a partir de1978 –que abraça l’educació infantil, la primària i la secundària– ésavalat per tota la comunitat educativa i ben reconegut per diversos or-ganismes internacionals, gràcies als bons resultats assolits. D’aquí queno tingui cap sentit que el decret d’ensenyaments mínims limiti elsobjectius i els mètodes que aquest model d’educació propugna.

La immersió lingüística és el procediment pedagògic que possibi-lita que els alumnes de llengua familiar diferent de la catalana s’incor-porin al model educatiu propi per desenvolupar-se amb les mateixescapacitats que la resta i evitar que la llengua sigui motiu de discrimi-nació. En aquest sentit, la normativa ministerial emanada de la LOEafecta negativament els programes d’immersió lingüística, atès que entrenca la coherència pedagògica i social.

Avui la necessitat de no cedir terreny en la presència i l’ús del ca-talà a l’escola és especialment important. D’una banda, l’ús del catalàcom a llengua vehicular d’educació minva considerablement en l’eta -pa de secundària en relació amb la de primària (només el 51% delscentres del Principat fan totes les classes en català) i, per tant, tambédisminueix l’ús en la relació entre els alumnes, les famílies i el profes-sorat. De l’altra, la societat catalana és una comunitat d’acolliment queestà rebent una gran afluència d’alumnat nouvingut i necessita, per tant,que l’escola sigui més que mai una eina de cohesió i inclusió socials.

Per tot això fem una crida a la comunitat educativa i a tota la so-cietat catalana per rebutjar el decret d’ensenyaments mínims per al’educació primària i la imposició d’una tercera hora de castellà; re-clamar la capacitat dels representants elegits en els territoris de parlacatalana de poder decidir, sense invasions competencials de l’Estat,tot allò que afecta els horaris i currículums en l’aprenentatge de llen-gües; reclamar al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalu-nya el compliment integral del model d’escola catalana, tant en l’e-ducació infantil com en l’educació primària i secundària; renovar elconsens a favor del català com a llengua d’ensenyament i aprenen-tatge i de cohesió social. u

Lo pi de les tresbranquesPer on baixa el Llobregat dels Pirineus a la plana, Don Guillem de Monrodon a trenc de dia davalla, voltat de comtes i ducs en ufanosa colcada. De l’alta sella en l’arçó, sobre arabesca gualdrapa, seu en Jaume nostre rei; no duu més corona encara que la de son cabell d’orque algun àngel li ha deixada.[...]Abans d’arribar a Bergas’enfilen per la muntanya, per entre Estela i Queraltde Campllong envers la plana; quan són al mig de Campllong la nit fosca és arribada.Lo Campllong té com un bres dues serres per barana,per coberta, un bosc de pins verds tot l’any com l’esmaragda. Corona immensa de totsés una hermosa Pinassa, pinatells semblen los pins entorn de llur sobirana,geganta dels Pirineusque per sang té rius de saba. Com una torre és son tronc que s’esbadia en tres branques com tres titans rabassutsque sobre els núvols s’abracen, per sostenir en lo celuna cúpula de ramaque fa ombra a tot lo placom una nova muntanya.

Don Jaume cau de genolls i en son èxtasis exclama:[...]—He somniat que era gran i d’un bell país monarca, d’un bell país com aqueix entre el mar i la muntanya. Com eix pi meravellósmon regne posà tres branques, foren tres regnes en un, ma corona els coronava—. [...]Mes al veure desvetllar lo lligador deixa garba, profeta, al Conqueridor sols li diu eixa paraula: —Preguem, que sols Déu és gran, los homes són ombra vana; preguem que sia aqueix Pi l’arbre sagrat de la pàtria. u

L AL A F L AMAF L AMA D ED E L AL A L L E NGUAL L E NGUA

Publicant, una mica abreujat, l’anterior manifest, signat per ÒmniumCultural i altres entitats, l’Associació Llengua Nacional s’hi adhereix,ja que reivindica un dret important de la comunitat catalana.Jacint Verdaguer

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 59 - II TRIMESTRE DEL 20074

S UMAR IS UMAR I

EDITORIAL

• Manifest «Pel català a l’escola» 3

TRIBUNA

• 1907-2007: un segle de relacions filològiques

germano-catalanes. Isidor Marí 5

SOCIOLINGÜÍST ICA

• El bilingüisme de la senyora ministra. Marc Antoni Adell 10• Hora de fer balanç. Ramon Monton 12• Caixa o faixa. Quim Gibert 14

LÈXIC

• La traducció dels mots «junk» i «basura» en aposició. Xavier Rull 15• El pronom i l’adverbi castellà «algo». Jaume Vallcorba i Rocosa 17• Sobre una exclamació. Jaume Vallcorba i Rocosa 17• L’adjectiu i l’adverbi «menys». Jaume Vallcorba i Rocosa 18• «Estar» en prejudici de «ser». Josep Ruaix i Vinyet 19• Qüestions col·loquials . Jaume Salvanyà 20• Neologismes populars. David Casellas i Gispert 22• Els tractaments i les inconseqüències. Albert Jané 23

SINTAXI

• Ús i abús dels qualificatius. Roser Latorre 25• Els girs «a» i «de» + inf. amb valor condicional. Josep Ruaix i Vinyet 26

HISTÒRIA DE LA LLENGUA

• Un estudi no conegut de P. Fabra. Joan Ferrer i Robert Gómez-Ten 27

AMICS I MESTRES

• Oriol de Bolòs: un traspàs sentit. Josep Vigo i Bonada 38• Ramon Folch i Camarasa, escriptor i traductor. David Pagès i Cassú 39

BIBL IOGRAFIA

• Tradició, traducció... Montserrat Adam 43• Llengua i política... Xavier Rull 43• Ordinari de Girona. Joan Ferrer i Costa 44• Diccionari històric. Joan Ferrer i Costa 44• Contacte i contrast. Xavier Luna 45• Identitat lingüística. Xavier Rull 45• El fantasme de la mort del català. Jordi Solé i Camardons 46• TV3 a traïció. Anna Porquet 46

PUBLICACIÓ I ADMINISTRACIÓ: Associació Llengua Nacional

Registre d’Associacions núm. 12842Dipòsit legal: B-35574-91ISSN: 1695-1697

ADREÇA POSTAL:C. de Sant Pere més Alt, 2508003 BARCELONAA/e: [email protected]://www.llenguanacional.cat

DIRECTOR: Ramon Sangles i MolesA/e: [email protected].: 93 456 88 79

CONSELL ASSESSOR: Miquel Adrover,Gabriel Bibiloni, Carles Domingo,David Casellas, Mercè Espuny,Francesc Esteve, Joan Ferrer, MarcelFité, Pilar Gispert, Rosa V. Gras, AlbertJané, Bernat Joan, Lluís Marquet, Joan-Carles Martí, Víctor Pa llàs, CarlesRiera, Josep Ruaix, Màriam Serrà,Jordi Solé

MAQUETACIÓ: Jordi Ardèvol

PORTADA: Monument a Jacint Verda-guer, obra de Josep Ricard (Taradell)FOTO: R. Puig Coromines

«A tot arreu del món, quan en undomini lingüístic s’ha produït unaliteratura, veiem formar-s’hi, i reg-nar per damunt de la llengua par-lada multiforme, una llengua li-terària filla d’un llarg i acurattreball de selecció i fixació; i aixòs’esdevingué en les terres de llen-gua catalana i els catalans tin-guérem la nostra llengua nacio-

nal, on a penes traspuaven lesdiferències dialectals de la llen-gua parlada.»

(Pompeu Fabra)

La redacció no s’identifica necessàriament amb les opinions

expres sades en els articles publicats.— Llengua Nacional és membre de l’APPEC


T R I B UN AT R I B UN A

1907-2007: un segle de relacionsfilològiques germano-catalanesConversa entre Antoni M. Badia i Margarit i Tilbert D. Stegmann

L’any 2007 coincideixen dos esdeveniments importants per a la cultura catalana: el centenari de la fundació de l’Ins-titut d’Estudis Catalans –acadèmia catalana de les ciències i autoritat normativa per a la llengua catalana– i la pre-sentació de la cultura catalana com a Convidada d’Honor a la Fira del Llibre de Frankfurt.

La creació de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) en 1907 tingué lloc poc després del Primer Congrés Internacional de laLlengua Catalana (1906), que va representar al mateix temps l’amplíssim suport social al català com a vehicle d’unacultura moderna i el seu reconeixement internacional.

Des d’aquell mateix moment, la relació entre els romanistes germànics i la lingüística catalana ha estat especialmentintensa, i el consell de redacció de Transfer ha considerat que valia la pena deixar constància d’aquesta llarga i fe-cunda relació amb una conversa entre dos dels seus més destacats representants.

El Dr. Antoni M. Badia i Margarit (Barcelona, 1920) –el nostre interlocutor Badia i Margarit– és un dels més eminentsfilòlegs catalans i un dels més coneguts internacionalment. Ha estat catedràtic i rector de la Universitat de Barce-lona i president de la Secció Filològica del IEC. Entre altres distincions, va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Ca-talanes (2003). Actualment dirigeix la revista Estudis Romànics, de l’Institut d’Estudis Catalans.

El Dr. Tilbert Dídac Stegmann (Barcelona, 1941) –el nostre interlocutor Til Stegmann– és segurament l’impulsor més ac-tiu de la catalanística germànica recent. Fou professor de la Universitat de Berlín i actualment ho és de la Univer-sitat de Frankfurt. Promogué la creació de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft (1983) i per la seva llarga activitatde difusió de la cultura catalana ha rebut el Premi Internacional Ramon Llull de l’any 2006.

Agraïm sincerament que hagin volgut participar en aquesta conversa, que a continuació trobareu, sobre el passat i elfutur de la catalanística germànica, que oferim als lectors de LLENGUA NACIONAL com una pàgina especialment in-teressant de la projecció internacional de la cultura catalana.

ISIDOR MARÍ

Nota: aquesta conversa entre els doctors Badia i Stegmann, coordinada per Isidor Marí, va ser encarregada per l’Institut Ramon

Llull (IRL) per a publicar-la dins Transfer. Journal of Contemporary Culture (núm. 2, any 2007). Transfer és la revista en anglès, de

periodicitat anual, de què se serveix l’IRL per a promoure en l’àmbit internacional els assagistes i investigadors en llengua catalana.

Antoni M. Badia i Margarit a la seu de l’Institut d’Estudis Cata-lans (Barcelona, abril del 2007)

Tilbert Dídac Stegmann a la Universitat Catalana d’Estiu (Prada de Conflent, estiu del 2003)

FOTO

S: R. Puig Corom

ines

Badia i Margarit: Malgrat no ser unallengua que recolzés en una estructurad’estat sobirà, el català no començàmalament la seva trajectòria filològica:Friedrich Diez, tingut tradicionalmentpel fundador de la Romanische Philo-logie, ja en la 2a edició de la sevaGrammatik der Romanischen Spra-chen, de 1856, afirmà que bé podia serconsiderat una llengua. Fou gairebéper atzar que vaig descobrir el canvid’actitud de Friedrich Diez respecte alcatalà, en llegir, fa molt de temps, «DasKatalanische in den Werken von Frie-drich Diez», un article d’Eva Seifertdins la Miscel·lània Rubió i Lluch (Bar-celona 1936), cosa que em produí unaonada de simpatia, tant envers Diezcom envers Seifert. Us plaurà de saberque vaig conèixer-la personalment enun congrés a Salamanca l’any 1955.

Til Stegmann: I fixeu-vos que en la 5aedició (de 1882) el mateix text de la2a reapareix amb el format de capítolindividual, com en el cas de les altresllengües, donant així al català la totalequiparació al francès, a l’italià o al’espanyol. Mala sort que després W.Meyer-Lübke no s’hagués deixat por-tar directament per aquest camí.

Badia i Margarit: Els primers romanis-tes alemanys (i l’exemple més clar ésel del mateix W. Meyer-Lübke) partien,més que de les llengües, dels estats quedonaven el nom a aquestes llengües:Portugal, Espanya, França, Itàlia i Ro-mania. Tot al més, feien la concessiódel provençal (gràcies a la llengua delstrobadors), i això afavoria, indirecta-ment, el català (que adquiria més ano-menada); però, segons com, també elperjudicava, perquè així restava estan-cat com un dialecte del provençal.

Til Stegmann: Teniu raó en el que dieude la visió estatalista, que condicionala percepció de les llengües com a talso com a dialectes. Recordem precisa-ment que, quan Catalunya-Aragó for-mava un reialme que tothom tenia pre-sent quan pensava en els païsoseuropeus, es publicava amb tota nor-malitat aquell preciós Vocabulari ca-talà-alemany de l’any 1502, imprès perl’alemany Johann Rosenbach, a Per-pinyà, un diccionari gairebé incuna-ble. El català i l’alemany eren per atothom dues llengües. I el nostre tro-bador alemany Oswald von Wolkens-

tein es preava en una famosa cançóseva de 1415 que, entre les deu llen -gües que sabia parlar, hi havia «fran-zoisch, mörisch [àrab], katlonisch undkastilian» (en la grafia antiga).

La redistribució política posteriorde les fronteres estatals tapa les orellesi els ulls als observadors de les llen -gües. Encara que, si mireu el Grundrißeiner Ge schichte der menschlichenSprache nach allen bekannten Mund-und Schrif t arten [Esbós d’una històriade la llengua humana a partir de lesparles i escriptures conegudes] deJ.C.C. Rüdiger, publicat a Leipzig en1782 (per cert, poc conegut), allà diu:Von den Provincial-Mundarten weichtdie aragonische wenig, die valenci -sche etwas mehr, die catalonischeaber am meisten ab [L’aragonès es dis-tancia poc dels dialectes provincials;el valencià un poc més i el català, encanvi, al màxim]; Rüdiger, setantaanys abans de Diez, deu notar que alcatalà no li va bé la classificació coma «Mundart».

Badia i Margarit: En canvi, els col·labo-radors del Gröbers Grundriss de 1888 ide 1904-06 (2a edició) eren més realis-tes. És cert que distingien les llengüesanomenades llengües (Die spanischeSprache) i les que no s’atrevien a ano-menar llengües (Das Catalanische);però aquest era presentat amb el ma-teix rang que aquelles (tipus de lletra,estructura de l’article, etc.): tot eraigual. Sempre he pensat que els enun-ciats de les llengües en el GröbersGrundriss són un model de finor i dedelicadesa que suscita l’agraïment demolts.

Til Stegmann: La designació Das Kata-lanische no significa restar estatus dellengua al català. Ho demostra que,dues pàgines més enllà de l’inici del’arti cle dedicat al català, el pròximapartat es titula «Entwicklung der cata-lanischen Sprache». I l’article següent,dedicat a l’espanyol, deixa ben clar queles províncies catalanes no formen partdel territori lingüístic de l’espanyol.

Badia i Margarit: El català tingué sortamb Bernhard Schädel, de la univer-sitat de Halle an der Saale. Com feienaltres Privatdozenten (ell havia co-mençat a Itàlia), passà a Mallorca, ipotser hauria continuat cap a Castella,Portugal... Però s’enamorà de Mallorca

i s’entengué bé amb el vehementmossèn Alcover (i el temperament delsmallorquins i el paisatge...; i potsertambé, per què no?, hi veié la possi-bilitat que li sortís alguna feina). Jaabans d’obrir-se el Congrés, la seva po-pularitat entre els catalans s’acresquénotablement en difondre’s l’excur siódialectològica que Alcover i ell ma-teix feren, poques setmanes abans (del31 de juliol al 13 de setembre), en laqual recorregueren tota la Catalunyapirinenca. Enguany ha aparegut unanova reedició del diari (tan pintoresccom científic) que Alcover anava re-dactant sur place en el decurs de l’ex-cursió. Pel que fa al Congrés pròpia-ment dit (el I Congrés Internacional dela Llengua Catalana, d’octubre de1906), Schädel hi pesà molt i hi pre-sentà una comunicació que no era resde l’altre món, però que animava lagent a treballar i les institucions a res-ponsabilitzar-se’n. I, de més a més, eraalemany, cosa que també ajudava molta l’empresa de tots.

Til Stegmann: Sí, la influència activa-dora de Schädel, a través de mossèn Al-cover –que el seguia incondicional-ment i projectava la seva figura a travésdel Bolletí del Diccionari de la Llen-gua Catalana–, fou molt forta en el ICon grés, encara que la comunicacióque dieu (Über die Zukunft der kata-lanischen Sprachstudien) no la va po-der presentar ell (per raons familiarsque el van fer tornar a Alemanya).Schädel havia començat l’any 1903 apublicar els utilíssims resums sobre



les novetats en el camp de la llenguai literatura catalanes en el KritischerJahresbericht über die Fortschritte derromanischen Philologie, cosa que vacontinuar fins a 1908 quan la desavi-nença amb els becaris de filologia ca-talana que ell havia fet venir a estu-diar a Halle fa baixar fortament la sevamotivació pels temes catalans. Encarapublica un llarg article sobre «Die ka-talanischen Pyre nä endialekte» en elprimer número de la seva novarevista Revue de DialectologieRomane, en 1909; però, decosa posterior, sols tenim unaressenya del nou diccionariLangenscheidt català-alemanyd’Eberhard Vogel, de 1911, i jares més fins que en 1921 Al-cover li torna a publicar unaproposta d’organització de lesentrades del diccionari en elBolletí. Per cert, Eberhard Vo-gel era un altre dels catalanis-tes molt actius a inicis del se-gle XX: a part de fer eldiccionari, va traduir unesquantes novel·les catalanes de l’èpocaa l’alemany. I no oblidem un altre grannom, Hugo Schuchardt, del qual poces recorda, i que en 1906 publicà unarticle «Zur Verbreitung des Katalanis-chen» dins la Zeitschrift für Romanis-che Philologie.

Badia i Margarit: Schädel fundà la So-ciété de Dialectologie Romane i hidonà càrrecs i responsabilitats impor-tants a Alcover. La Société no duràmolt, a causa de l’inici de la PrimeraGuerra Mundial, però marcà un camíque ja ningú no deixaria de seguir. Laprova la tinguérem ben aviat. Quan,després de la postguerra de 1918,Adolphe Terracher i Oscar Bloch fun-daren la Société de Linguistique Ro-mane (1924), canviaren el nom del’asso ciació de Schädel, però la nova as-sociació era de la mateixa mena que lade 1909-1914. Sols hi havia un camí:el que havia fressat Bernhard Schädel.

Til Stegmann: Com ja mencionava, aSchädel el tenim una mica perdut pera la catalanística a partir de 1911,quan és nomenat professor a Ham-burg, a l’Institut Colonial que desprésde la Primera Guerra Mundial formaràpart de la nova Universitat d’Ham-burg. A l’Institut Iberoamericà Schädels’haurà de dedicar més a tot Espanya

i a Iberoamèrica. Ara bé teniu raó quea Hamburg els seus col·laboradorsFritz Krüger, Rudolf Grossmann i Wil-helm Giese (amb els dos últims, jo en-cara hi he estudiat) també perseguienla línia catalanística i van fer aporta-cions ben valuoses. Però la «línia d’-Hamburg», per dir-ho així, va quedaracabada després de la Segona GuerraMundial. Quan jo hi estudiava, en elsanys seixanta, únicament el lector d’es-

panyol, el valencià Josep Maria Nava-rro, em va poder transmetre un petitimpuls de catalanisme, proposant-mede participar en el Col·loqui de Llen-gua i Literatura Catalanes d’Amster-dam, l’any 1970, on us vaig conèixer.

Badia i Margarit: Honestament, voldriareprendre el record que hem dedicat aW. Meyer-Lübke. Per tant, torno enrereun instant. El gran romanista, fidel a laseva concepció de la romanística (enla qual, ultra la indispensable visió deconjunt, canalitzà sobretot els seus es-forços particulars vers el francès i l’ita -lià), no abandonà les altres llengüesromàniques, i em plau de citar com aexemple el mateix català (i justamentquan ell encara continuava conside-rant-lo un dialecte del provençal). I bé,publicada l’acta de consagració de lacatedral d’Urgell (datada de ca. 860),que conté centenars de noms de par -ròquies que revelen llur forma i llurpronunciació en vulgar català del se-gle IX, el mestre Meyer-Lübke no va-cil·là a dedicar-hi un conscienciós ar-ticle, que aparegué en el Butlletí deDialectologia Catalana (1923). Vintanys després, aquest gest avui pot sem-blar premonitori de la gran mutacióque, sense trigar, experimentaria elnostre romanista. En efecte, Meyer-Lübke i la seva família foren acollits a

Alforja (Baix Camp) l’any 1923, du-rant la greu inflació del marc alemanydels primers anys vint. Treballador comera, es documentà i redactà el llibreDas Katalanische (publicat a Heidel-berg en 1925). Com és sabut, Meyer-Lübke hi reconeixia sense ambagesque el català era una llengua romà-nica independent, que gravitava, aixòsí, en el món gal·loromànic. Fou elgran canvi d’un gran mestre.

Til Stegmann: Es pot dir efecti-vament que en 1925 la darrerabarrera, d’incloure el català enigualtat de drets entre les llen -gües romàniques, havia caigut.I la romanística alemanya esdedicava d’una manera bastantnormalitzada al català durantels anys següents –fins a la Se-gona Guerra Mundial, que vasignificar una disminució deles possibilitats de publicacióper als romanistes alemanys,també en el camp català.

Badia i Margarit: Em sembla molt en-certat això que acabeu de dir: amb lapublicació de Das Katalanische, deMeyer-Lübke, queia la barrera que dis-criminava una de les llengües romàni-ques. Encara que sembli inversemblantde relacionar-ho, el fet és que el de-cenni 1920-1930 marca el començd’una època fructuosa i serena en lesnostres dues cultures, la qual, ultra unaprofunda reflexió (que intueixo, peròque ara no sabria comentar), es mani-festa significativament en dues activi-tats fins a un cert punt paral·leles: perpart de la catalanística alemanya, lamonografia sobre el parlar de l’Alguer(que en realitat era una excel·lentgramàtica històrica catalana) de Hein-rich Kuen (Erlangen), i, per part de laromanística catalana, el Suplement ca-talà al Romanisches EtymologischesWörterbuch de Meyer-Lübke, per Fran-cesc de B. Moll (que tant aprofità aquellen la 3a edició del REW, aparegut en1935). És curiós que ambdues obresfossin publicades dins la mateixa re-vista (Anuari de l’Oficina Romànica deLingüística i Literatura, de Barcelona) ipràcticament en els mateixos anys vinti trenta del segle passat. Sovint pensoen aquesta coincidència de Kuen iMoll, que ara m’ha tornat a venir alpensament.Til Stegmann: M’alegro que mencio-



Meyer-Lübke Heinrich Kuen

neu Heinrich Kuen, amb qui vaig te-nir un tracte molt agradable quan joarribava de professor assistent a la Uni-versitat d’Erlangen-Nürnberg i que vamnomenar President d’Honor al vostrecostat en el moment de fundar laDeutsch-Katalanische Gesellschaft.Però, passant a una època ja menysallunyada: com veieu vós l’aportacióalemanya a la catalanística durant elsanys que als Països Catalans obrava larepressió franquista?

Badia i Margarit: La impressió que ensproduïa el contacte personal ambcol·legues i amics alemanys en els anysquaranta i cinquanta era que tots està-veu molt preocupats, tant per la pos-tergació en què malvivien la llengua ila cultura, com per la consternació delsqui, essent-ne professionals (i engat-jats), ens sentíem alhora afectats i im-potents. Si m’ho permeteu, us expli-caré el que em passà a mi mateix. HansRheinfelder (de Munic), un dia quem’instà molt que li contés totes les me-ves dificultats a la universitat i al país,en quedà tan trasbalsat que cuità a ges-tionar-me un nomenament de Gast-professor a la Universitat de Munic,que fou efectiu en tres semestres (en-tre 1959 i 1960). Tot, perquè «aquellavida no es podia resistir!». En la mesuraen què podíem suportar-ho (i que, ésclar, també ho suportàvem), fou unaèpoca de treball eficaç, entre vosaltresi entre nosaltres, com es posa de ma-nifest repassant les actes dels congres-sos de romanística i, en general, la bi-bliografia de catalans i de catalanòfilscorresponent. També una època d’a-profundir relacions personals i amis-tats. I aviat, a partir de 1968 (any delCol·loqui de Català d’Estrasburg), s’i-niciaven les tasques de l’Associació In-ternacional de Llengua i Literatura Ca-talanes i les associacions paral·lelesd’altres països, entre les quals vós và-reu tenir un paper fonamental pel quefa a Alemanya.

Til Stegmann: Les noves «línies» de lacatalanística alemanya, que actualmentsón les més actives, són les que surtendes de Tübingen, amb l’activitat dellector de català Antoni Pous i el muntde deixebles que va guanyar per al ca-talà (Hösle, Schlieben-Lange, JensLüdtke, etc.) i les de Freiburg pel quefeia al Llull llatí amb el Raimundus-Lu-llus-Institut. A Viena, des que Georg

Kremnitz hi és catedràtic, hi ha un grannombre d’estudiants que es llicencienamb temes catalans. I, pel que toca ami mateix, vaig començar a Erlangen-Nürnberg, com ja he dit, i després aBerlín, on vaig poder organitzar lesSetmanes Catalanes amb un Col·loquide Sociolingüística Catalana i més tardles Setmanes de Karlsruhe de 1983, enles quals vàreu participar vós, fundantconjuntament amb Ramon Aramon iSer ra, amb les vostres paraules, la nos-tra Deutsch-Katalanische Gesellschaft.Amb el nom Deutscher Katalanisten-verband, és ara l’associació que reu-neix els científics alemanys catalanistes.

I després vaig fer tot el que podia desde Frankfurt, des de l’any 1981, ambla fundació de la Biblioteca Catalanai la Zeitschrift für Katalanistik, fins avui,que ens preparem per al gran esdeve-niment d’aquest any 2007, on la culturacatalana (i, doncs, també la catalanís-tica) serà Convidada d’Honor de la Firadel Llibre de Frankfurt (Guest of Honorat the Frankfurt Book Fair). Vist des d’a-quí, què us semblen les relacions entrela romanística alemanya i la catalanís-tica, ara, cent anys després de la em-premta alemanya al I Congrés Interna-cional de la Llengua Catalana de 1906?

Badia i Margarit: Hem arribat al puntculminant de la nostra conversa: totsels qui ens dediquem a la llengua i ala cultura catalanes avui ens sentiminterpel·lats pel centenari del I Con-grés Internacional de la Llengua Cata-lana (1906) i per la ja imminent Firadel Llibre de Frankfurt (2007), en laqual la cultura catalana serà Convi-

dada d’Ho nor. I si la crida ja no deixaindiferent ningú que vetlli de prop elcamp de la nostra llengua, és obvi queper als especialistes catalans i ale-manys el toc d’alerta té una res-sonància sense parió, tant perquè elCongrés de 1906 es dugué a termesota l’orientació d’un filòleg alemanyque hi aportà elements decisius, comperquè la Fira del Llibre es reuneixjustament a la ciutat alemanya deFrankfurt.

D’antuvi, la catalanística alemanyaviu una de les èpoques més brillants dela seva història, en l’ensenyament, en lare cerca i en la propagació del missat -ge, de manera que la commemoraciós’opera en un terreny adobat que do-blarà els efectes que hauríem pogutimaginar. Per fortuna, les relacions en-tre les dues romanístiques (l’alemanyai la catalana) són avui immillorables(pels intercanvis universitaris, per lesreunions, col·loquis i congressos i perl’abundor de publicacions), i tot permetd’esperar un demà més reeixit per a lacatalanística dels nostres països.

Segonament, tenim el repte de laFira de Frankfurt. Per la nostra part,confiem que els organitzadors ale-manys hi hauran fet la bona feina quesolen fer en aquests casos. Quant a lapart de Catalunya, hem de confessarque ens movem en un món d’incerte-ses i se’ns fa difícil de respondre.D’entrada, fa uns quants mesos quesofrim una situació política inestable(canvis de govern, eleccions recents,manca de plans i de càrrecs, esperaforçosa de nomenaments, etc.). Cir-cumscrivint-nos a aspectes més con-crets de la Fira, sempre estem pendentsde si el concepte de «cultura cata-lana» que aplicaran els responsablesvol dir «expressada en català» (o sitambé comprèn el castellà escrit perautors catalans, etc.) o si els editorshan de pesar més que els autors, etc.Les darreres declaracions de responsa-bles (que avui ja no ocupen llur càr rec)feien creure que «la cultura escrita encatalà seria molt respectada». Acabicom acabi, a Catalunya esperem quea la Fira de Frankfurt la literatura encatalà viurà un moment gloriós en laseva història. Ja en tornarem a parlar unaltre dia, i espero que serà per a feli-citar-nos-en.

Per la meva part, no voldria cloureaquesta agradable conversa sense re-cordar que, fa disset anys, exactament



Antoni Pous (esq.) i Ricard Tor rents(dreta) FOTO: arxiu família Pous

el dia 7 de novembre de 1990, vós, es-timat amic Til, i jo mateix, rebéremplegats els «Guardons CIEMEN 1990»(CIEMEN és el Centre InternacionalEscarré per a les Minories Ètniques iNacionals). Vós fóreu presentat per

Max Cahner i el guardó us fou lliuratper Aureli Argemí, secretari generaldel CIEMEN. Pel que fa a mi, em pre-sentà Enric Casassas i em lliurà elguardó Jaume Farriol, president del’entitat. Només cal que ens diguem i

ens repetim, l’un a l’altre: «Que permolts anys puguem continuar em-penyent la cultura catalana i desen-volupar els ajuts que, en aquest noblecombat, ens han fornit les culturesdels nostres dos països!» u



Barcelona, any 1906 (anagrama del Congrés) Frankfurt, any 2007 (un acte públic)

La ministra d’Educació, MercedesCabrera, ha promogut la publica-ció d’un decret que augmenta una

hora a la setmana la classe de castellàen educació primària, a tot l’Estat, in-cloent-hi –i especialment considerats–els territoris amb llengua pròpia i dife-rent del castellà. L’«argument» del talaugment és garantir el «bilingüisme».On, però? Òbviament, als territoris onel castellà no és llengua pròpia, perquèa la resta de l’Estat –on el castellà ésllengua única– sembla que no cal quel’alumnat siga bilingüe, ni tal sols mí-nimament. I això, tot i els avantatges–reconeguts secularment i urbi et orbi–del bilingüisme* i que ara la senyoraministra sembla abonar, també.

Una vegada més, però, resta palesala malfiança del govern central(ista) en-vers les polítiques dels governs perifè-rics, especialment en els àmbits edu-catius i culturals, malgrat la timidesa icautela d’aquests governs. Però allò queresulta del tot sorprenent és el desco-neixement que té la senyora ministradels resultats més recents de les ava-luacions escolars, els quals demostrenque els alumnes bilingües tenen un ni-vell de castellà equiparable –i de vega-des superior– al que tenen els alumnesmonolingües. I no són avaluacions llu -nyanes, fetes per organismes aliens; sóndades de l’INECSE (Instituto Nacionalde Evaluación y Calidad del SistemaEducativo), dependent del seu propi mi-nisteri. Així, en l’última avaluació sobreel coneixement de la llengua castellana,

feta per aquell organisme a tot l’Estat,en 2003, any de l’aplicació del projected’avaluació PISA (Program Internatio-nal Students Avaluation) i publicat en el2004, les dades per al final de l’ense -nyament primari (dotze anys) palesarenque el percentatge global d’assolimentde competència lingüística en castellàfou del 65% de mitjana, tant a l’Estatcom als territoris de parla catalana, des-glossat en un 63% de comprensió orali escrita i un 73% en expressió escrita.A la secundària les dades eren quasiidèntiques en ambdós col·lectius d’a-

lumnes –al conjunt de l’Estat i als nos-tres territoris–: 64% de percentatgeglobal d’assoliment de competèncialingüística a l’Estat i 63% entre el nos-tre alumnat, bé que en comprensió orali escrita la relació s’invertia lleugera-ment i donava un 69% al conjunt del’Estat i un 72% en els nostres alumnes,mentre que l’expressió escrita s’igua - lava entre els uns i els altres, a la baixa,en un 58%. A tot això cal afegir-hi quedels estudis i investigacions més recentses desprèn que justament la compe -tència lingüística més desafavorida acasa nostra no és la del castellà sinó ladel català –un 72% per al castellà i un68% per al català–. La qual cosa evi-dencia que, si cal una hora setmanalmés de llengua al nostre alumnat, no ésde castellà, precisament.

Per això, resulta com a mínim con-tradictori que es castigue l’alumnat bi-lingüe, exonerant el monolingüe, d’a-quella mesura que la senyora ministradefensa. Allò que sí caldria reforçar, ala vista dels resultats de les investiga-cions esmentades, és, d’una banda, lallengua pròpia dels territoris perifèrics,i, de l’altra, generalitzar entre els mo-nolingües castellans la introducció delconeixement de la resta de les llengües«espanyoles». Així, alhora que es ge-neraria una «cosmovisió» de la riquesalingüística de l’Estat als territoris caste-llanoparlants, el transfer aconseguit be-neficiaria, de retruc, el seu castellà.

Definitivament, la senyora ministrahauria d’assessorar-se. u


S O C I O L I N GÜ Í S T I C ASO C I O L I N GÜ Í S T I C A

El bilingüisme de la senyora ministraMARC ANTONI ADELL (psicòleg)

BIBLIOGRAFIA

AGUIRRE, J. (1982), «In search of a paradigm forbilingual education», Bilingual EducationPapers, 5 (12).

ADELL, M.A. (1986), «Llenguatge i comunicació:Bases psicològiques en l’aprenentatge de lallengua», Revista de Psicología y PedagogíaAplicadas, núm. 32, Institut Municipal d’E-ducació, València, pp. 7-26.

AJURIAGUERRA, J. de (1980), Manual de psiquia-tria infantil, Toray-Masson, Barcelona.

BAETENS-BEARDSMORE, H. (1982), Bilingualism:bases principles, dins CLEVEDON, Multilin-gual Matters.

BALLESTEROS, O. (1983), Bilingual-bicultural edu-cation: an annotated bibliografy, Jefferson,McFarland.

CHACÓN, F.F. et al. (1984), Metodología en elestudio de las relaciones entre bilingüismoe inteligencia, S.E.P.

CUMMINS, J. (1980), «The cross lingual dimen-sions of language proficiency: implicationsfor bilingual education and the optimal ageissue», Tesol Quaterly, pp. 14-2 i 175-187.

FANTINI, A.E. (1982), La adquisición del lenguajeen un niño bilingüe, Herder, Barcelona.

GARDNER, R.C. & LAMBERT, W.E. (1972), Attitudesand motivation in second language lear-ning, Rowley, Newbury House.

LINZ, J. (1974), «A Multilingual Society with aDominant World Language», dins Multi-lingual Political Systems: Problems andSolutions, Laval University. Quebec.

MCRAE, K.D. (1964), Switzerland, example ofcultural coexistence, Toronto.

PLOURD, G. (1969), Options politiques fonda-mentals de l’État plurilingue, CIRB, LavalUniversity, Quebec.

SIGUAN SOLER, M. (1982), «Educación y plurali-dad de lenguas en España», Revista de Occi-dente, núm. 10-11. Madrid.

SIGUAN SOLER, M. & MACKEY, W.F. (1986), Edu-cación y bilingüismo, Santillana/Unesco,Madrid.

TABOURET-KELLER, A. (1972), «A contribution tothe sociological study of language mainte-nance and language shift», dins Advancesin the Sociology of Language, Mouton, TheHague.

UNESCO (1953), The use of vernacular langua-ges in education, Unesco, París.

VYGOTSKY, L.S. (1962), Thougth and language,Mas M.I.T. Press, Cambridge.

C a l d r i a re f o rç a r

l a l l e n g u a p rò p i a

d e l s t e r r i t o r i s p e r i f è -

r i c s

i g e n e ra l i t z a r e n t re

e l s m o n o l i n g ü e s

c a s t e l l a n s

l a i n t ro d u c c i ó

d e l c o n e i x e m e n t

d e l a re s t a

d e l e s l l e n g ü e s

« e s p a n y o l e s »

— W. Penfield (citat per Ajuriaguerra, 1980) haconstatat l’extraordinària facilitat de l’infantbilingüe a sintonitzar amb l’interlocutor d’unao una altra llengua, per la capacitat de pro-cessament, emmagatzemament i de reacció–testing– de dades lingüístiques.

— Peal i Lambert, ja des de 1962, comprovarencom els escolars bilingües –franco/anglesos–a Montreal, ultrapassaven els monolingüesanglesos en intel·ligència verbal i no verbal,en flexibilitat de pensament i en estructurescognitives més diversificades i creatives.Anisfeld, dos anys més tard (1964), confir-mava aquells resultats.

— Successivament, Torrance a Singapur (1970),Balkan a Ginebra (1970), Ianco-Worral a Sud-àfrica (1972), Ben-Zeev a Israel i Nova York(1972), Cummins i Gulustan a l’oest del Ca-nadà (1973), Scott al mateix Montreal (1973)i Balkan (1979) obtenien resultats molt posi-tius per als alumnes bilingües. A l’Estat es-panyol són ja clàssiques les investigacions deK. Atutxa al País Basc (1976), d’O. Mestres(1972) i J. Arnau (1976) a Catalunya i J.L. Do-ménech (1990) a València i els treballs –desdels anys setanta– del Dr. Siguan en tot elnostre àmbit lingüístic. Tots conclouen queels bilingües avantatgen els monolingües enflexibilitat cognitiva, en pensament divergent,en pensament operacional concret, en majordestresa per a la reorganització lingüística ien un domini més alt del codi lingüístic. Mésencara, els bilingües, en acabar el tercer any,tenen el mateix domini del castellà que elsmonolingües castellans (Arnau, 1979). I ésque, com confirma la tesi de Tabouret-Keller(citat per Ajuriaguerra, 1980), quan les con-dicions en la pràctica del bilingüisme tenenen compte les necessitats i possibilitats delsinfants i s’integren en un marc d’educació«normal», el bilingüisme esdevé altament po-sitiu. I això perquè:

a) Es desenvolupa un alt índex de transfer delcomponent abstracte de l’estructura lingüís-tica, d’una llengua a l’altra.

b) Es desenvolupa l’agilitat mental, en aplicar elcodi lingüístic d’una manera multidireccional.

c) Es reforça –per similitud o per contrast– cadacodi lingüístic.

d) S’amplia la dimensió cultural, en referènciaal de l’altra llengua.

e) Es garanteix una major seguretat i estabilitatemocional al subjecte i

f) Es facilita una més consolidada integració es-colar i social.

I això no és una paradoxa, perquè els psicolin-güistes han demostrat a bastament que el fe-nomen del transfer funciona d’una llengua al’altra, reforçant la dinàmica neuronal i lacompetència recíproca en ambdues llengües.

Tot això esdevé permanentment i periòdica-ment avalat per les últimes investigacions,com ara en l’estudi que ha dut a terme elGrup de Recerca en Neurociència (GRNC) dela Universitat de Barcelona, adscrit al ParcCientífic i al Departament de Psicologia Bà-sica1. Els resultats –que apareixen descrits ivalorats en l’edició electrònica de la revistaCognition– demostren que els joves bilingüestenen un rendiment superior, en tasques d’a-tenció executiva, que no requereixen llen-guatge formal. Així resulten avalades les in-vestigacions anteriors, en reconèixer que lamillora de les capacitats cognitives dels bi-lingües van més enllà del domini de les es-tratègies lingüístiques, pròpiament. L’estudidemostra que les persones bilingües estalvienfins a un 15% de temps en resoldre certescontradiccions perceptives. Això resulta es-pecialment rellevant quan una reacció rà-pida, en el moment de la conducció, pot es-devenir vital per a evitar un accident. Altresestudis també han palesat que el declivi cog-nitiu –en forma de pèrdues de memòria–, apartir dels 50 anys, apareix més tard en per-sones bilingües. És el que han demostrat ungrup de científics canadencs, que avalen queels primers símptomes de demència senil apa-

reixen més tard en els subjectes bilingües queno en els monolingües2. Fins i tot es fixa l’e-dat de mitjana de 75,5 anys per als primers ide 71,4 per als segons; és a dir, quatre anysmés tard. S’afegeixen, així, nous àmbits de lapersonalitat dels subjectes –més enllà delscognitius, afectius, culturals, socials o estric-tament lingüístics–, que resulten beneficiatsper la pràctica del bilingüisme, com ara el re-tard en l’aparició dels primers indicis dedemència senil. Són les dades que explicaEllen Byalistok, professora de la Universitat deYork (Canadà) i investigadora associada delCentre Baycrest de Recerca del Cervell i l’En-velliment de la Universitat de Toronto; dadesque publica la revista especialitzada Neu-ropsycologia. Així, després de trenta anysd’investigar els efectes del bilingüisme en l’a-prenentatge i el desenvolupament cognitiudels infants, l’equip de Byalistok amplia elseu camp de recerca als adults, concloentque, una vegada controlats els factors socialsi culturals que podrien interferir en els resul-tats, el bilingüisme apareix com l’únic factorque sembla explicar el retard en l’apariciódels primers símptomes de demència, coml’Alzheimer. L’explicació –d’altra banda benlògica– estaria en el fet que les persones quesón capaces d’expressar-se en més d’unidioma desenvolupen unes reserves cogniti-ves que ajuden a conservar més temps enbon estat la plasticitat del cervell. I encara s’hiafegeixen els investigadors que afirmen quecap compost farmacològic no ha esdevinguttan eficient en la prevenció de la demènciasenil com la pràctica del bilingüisme. És elque conclou el doctor Morris Freedman (dela Universitat de Toronto i coautor de l’estudide referència), expert en malalties neurode-generatives.

Així, doncs, no falta raó a la senyora ministraquan defensa el bilingüisme. Ara bé, falta quel’apliqui als monolingües, no als qui ja sónbilingües.

———

1. Avui, 17-2-2007

2. Avui, 13-1-2007



* Vegeu algunes referències que ava-len l’alt valor —cognitiu, afectiu,cultural i social— del bilingüisme:

H i ha molts indicis que fan pensarque hem arribat a una cruïlla de-cisiva en la nostra història com

a nació, en què ens cal analitzar ambobjectivitat –i sense por dels aspectesdesagradables que puguem descobriren la realitat que ens envolta– on som,per què hi som, on ens convé anar icom podem arribar-hi. Després dels«tres-cents anys de resistència» queara commemorem (1707, batallad’Almansa)1, de quaranta anys defranquisme, trenta de «transició»(una transició més eficaç que el fran-quisme en la tasca d’anorrear-nos,per la legitimació «democràtica» delnostre genocidi cultural i el nostreespoli econòmic) i pràcticamentdues dècades de postcomunisme iglobalització neoliberal, és un bonmoment per a fer balanç i imaginarperspectives que ens permetin deviure plenament, no sols sobreviureo resistir. Com escrivia Sebastià Al-zamora parlant de les mentides quedifonen amb una desvergonyida nor-malitat els espanyols sobre nosaltres(en concret, es referia al reportatgenazi Ciudadanos de segunda de Te-lemadrid), la cosa «va de veres»2,perquè ens hi juguem el futur. Elplantejament d’Alzamora era moltclar: mentre Catalunya (o els seuspolítics) continua preguntant-se compot «encaixar» a Espanya i també «quèha fet per a merèixer» que la tractin tanmalament, manifestant el que el juristaAlfons López Tena ha anomenat sín-drome de la dona maltractada, Espa-

nya té molt clara des de sempre la sevamissió i la seva estratègia: després dela feina bruta de la guerra i de l’ocu-pació militar, completar la construc-ció del seu Estat, destruint Catalunyaamb el funcionament constant de laseva «maquinària retòrica, política,mediàtica, empresarial i judicial» i, de

tant en tant, amb alguna agressió fei-xista com les habituals a Sabadell–sempre desmentides per la policia– oun no te entiendo convenientmentagressiu.

Segons López Tena3, després delfracàs de l’autonomisme, l’últim epi-sodi lamentable del qual ha estat l’a-provació retallada de l’Estatut del 2006,pendent d’una nova retallada per partdel Tribunal Constitucional espanyol4,hem arribat a un punt en què, sense unEstat al darrere, la nostra nació es con-vertirà en un projecte inviable, ja quel’espoli fiscal permanent, la defi-ciència cada cop més escandalosade les nostres infraestructures5, l’at-zucac institucional, el factor poten-cialment explosiu d’una immigraciósobre la qual no podem exercir capmena de control i, sobretot, el fet detenir un Estat en contra, ens situa da-vant de tres possibilitats de futur: laprovincianització definitiva dinsEspanya, la constitució d’un Estat plu-rinacional com Suïssa (política-ficció,tenint en compte el tarannà tradicio-nal dels espanyols) i la independèn-cia, que és més possible que l’ante-rior i més desitjable que la primera.Fins i tot els sectors econòmics –pen-seu en l’acte de l’Institut d’EstudisSuperiors de l’Empresa (IESE)– co-mencen a adonar-se que l’evoluciópolítica és molt insatisfactòria, per-què no els permet de desenvoluparamb normalitat el seu potencial decreació de riquesa. En un món glo-balitzat i una economia que ja no és

proteccionista, els empresaris van des-cobrint que «hi ha vida més enllà delmercat espanyol», mentre deixen en-rere antigues pors i prejudicis. Per tant,per aquesta banda, el sobiranisme



Hora de fer balançRAMON MONTON

L’esclavitud és la filla de les tenebres; un poble ignorant és un instrument cec de la seva pròpia destrucció.

(Simón Bolívar)

E l s n o s t r e s p o l í t i c s

e n c o m p t e s d e f o m e n t a r

a m b d e c i s i ó

l a l l e n g u a n a c i o n a l ,

s ’ h a n e m b r a n c a t

e n u n a c u r s a

q u e n o s e m b l a t e n i r c a p

m é s o b j e c t i u q u e a l l u n -

y a r- n o s

d e n o s a l t r e s m a t e i x o s

i d e l a n o s t r a

n o r m a l i t a t n a c i o n a l

1. La celebració particular en què ha pensat Francisco Camps, presidentde la Generalitat valenciana, és clausurar els repetidors de TV3 al PaísValencià. Els còmplices d’aquesta operació són, sobretot, José Mon-tilla, anterior ministre espanyol d’Indústria, i el nostre vell conegutJoan Clos, ministre actual.

2. Sebastià Alzamora, «Va de veres», Avui, 14-04-2007. L’article anavaacompanyat d’una il·lustració magistral, en què es veia un home ambulleres badant, com qui segueix la trajectòria d’una mosca (Catalunyai els seus dubtes existencials) mentre, darrere seu, una mena de mi-notaure (Espanya) estava a punt d’envestir-lo.

3. Catalunya sota Espanya. L’opressió nacional en democràcia, Dèria Edi - tors-La Magrana, 2007.

4. Segons l’autor, «l’Estatut no serveix per a res, perquè és una llei orgà-nica espanyola i sempre estarà sotmès a les decisions que es prenguina Madrid».

5. En aquest sentit, es van convertint en temes del domini públic la infà-mia quotidiana de la Renfe a Catalunya o la signatura de 75 conve-nis internacionals per part del Govern espanyol que impedeixen que,des del Prat, hi hagi vols intercontinentals.

també pot anar fent via. L’economistaRamon Tremosa proposa que «ja quenosaltres també vam fer Espanya6, araha arribat l’hora de desfer-la».

Els nostres polítics, en canvi, exhi-bint remarcables dosis de gremialisme,miopia o mala intenció, segons els ca-sos, viuen en un món a part, caçantmosques, barallant-se en la inacaba-ble pantomima de declaracions i con-tradeclaracions, somiant a ser minis-tres espanyols, diluint la nostra identitaten un «patriotisme social» que encarano se sap en què consisteix7, pretenentsubstituir els nostres somnis de lliber-tat per «més carreteres, més hospitals,més escoles» i desvirtuant el nostre dreta tenir bons governants amb el mis-satge pervers que la nostra màxima as-piració ha de ser tenir bonsgestors, uns gestors que finsara l’únic que han demostratés que són molt silenciosos,tant com el president que elsté a ratlla. D’altra banda, encomptes de fomentar amb de-cisió la llengua nacional icrear les condicions més fa-vorables perquè s’imposi enel seu territori natural8, s’hanembrancat en una cursa queno sembla tenir cap més ob-jectiu que allunyar-nos denosaltres mateixos i de la nos-tra normalitat nacional i, fu-gint cap endavant, ens propo-sen un futur «trilingüe» o, finsi tot, «quadrilingüe»9, mentreque el conseller Maragall,aquest senyor que va afirmarque una hora més de castellàa l’escola10 no seria cap pro-blema, ja prepara mesurescom oferir l’ensenyament d’al - gunes matèries en anglès, su-poso que per respondre alsreptes de la globalització.Això quan no invoquen, in-teressadament, el famós «sen-tit comú», que no és res més que unaconstrucció social, un consens predo-minant derivat en bona part de rela-

cions de poder, perquè, qui té el poder,construeix consensos a la seva mida. Enel nostre cas, podríem definir el «sen-tit comú», de què parlen segons quinspolítics, de la manera següent: «con-junt d’inèrcies mentals, socials i decomportament que continua funcio-nant si prescindim de tots els elements“essencialistes i identitaris” que ca-racteritzen la nostra manera de ser id’existir». En altres paraules: l’espa -nyolisme. Perquè, si deixem de bandala nostra catalanitat, ens trobarem quela identitat espanyola naturalitzada perla maquinària d’un Estat (el naciona-lisme banal, trivial, quotidià, sovint in-visible, de què parla Michael Billig11)continua existint i actuant per defectei, automàticament, aquesta identitat

se’ns aplica en qualitat de posseïdorsde passaport espanyol i parlants bilin-gües de la llengua dels no sé quants

centenars de milions. És a dir, que, permolt que l’avantguarda dels conscien-ciats tingui un paper fonamental en lapreservació d’una llengua, la decisióautomàtica de les masses és la que de-canta la balança, en bona part induïdaper la percepció de quina és la llenguadel poder. Això mateix pot provocarhistòricament que la florida lògica d’unSegle d’Or literari en una llengua, queés el que semblen indicar les darreresinvestigacions12 que ens corresponiadesprés d’Ausiàs Marc i Joanot Mar-torell (en una València tan pròspera ibrillant culturalment que Lope de Vegahi va anar a aprendre teatre), s’acabiproduint en una altra (el castellà), quegaudeix del prestigi de la cort.

Caldrà continuar insistint en la pe-dagogia (com els nostres ene -mics insisteixen en la de-magògia i la mentida) i dur aterme una tasca incansablede recuperació del veritablesignificat de les paraules i elsconceptes (exemples: l’espolieconòmic planificat no és so-lidaritat; la substitució lin-güística i el genocidi culturalno tenen res a veure amb latolerància; si Catalunya ésuna colònia, quin sentit téparlar de la resta d’Espanya?).El grau de confusió mental aquè hem arribat el vaig com-provar en cridar-me l’atencióque, en el Telenotícies Mig-dia, diguessin la capital cata-lana per referir-se a Barce-lona. Perquè si em va cridarl’atenció, això vol dir que ob-vietats com l’expressió nor-mal de la catalanitat de Bar-celona no formen part deldiscurs habitual de TV313 isón cada dia menys òbvies,ja que el nostre espai semiò-tic, el nostre país mental, fatemps que pateix la mateixa

colonització que el nostre país físic.Com anuncia Agustí Pons, vénen tempsindòcils14. En continuarem parlant. u



6. Recordem, per exemple, que la pesseta era catalana.

7. Al qual n’hi ha que comencen a contraposar un «sobiranisme civil»,com deia Francesc Codina en l’Avui del dia 18-04-07

8. És especialment greu que el català es pugui veure com una barrera (pera la comunicació, la promoció personal, etcètera). Aquest fet permetd’adonar-se de la veritable dimensió política del problema del català.

9. Proposta de Carod-Rovira.

10. Segons la cínica afirmació de la ministra espanyola Mercedes Cabrera,per a garantir el bilingüisme.

11. Michael Billig, Nacionalisme banal, Editorial Afers, 2006. És un llibreimprescindible per a abandonar per sempre més la ingenuïtat i tenirclares quines són les regles del joc del nacionalisme d’Estat.

12. Vegeu la magnífica Història del teatre català que ha publicat recent-ment Arola Editors. El seu autor, Francesc Massip, afirma, literalment,que Espanya (entre tantes altres coses) ens va robar el Segle d’Or.

13. Víctor Alexandre ha fet una denúncia excel·lent de la pedagogia del’autoodi de TV3 dins TV3 a traïció, Proa, 2006.

14. Agustí Pons, Temps indòcils, Angle Editorial, 2007.

Ara fa més de dos anys que unaorganització cultural de la Franjade Ponent i la Caixa Penedès

van signar un document pel quall’entitat de crèdit es comprometia aintroduir progressivament el catalàen els seus serveis financers de lasucursal de Fraga (Baix Cinca). Elsrepresentants d’ambdues parts hovan concretar amb una certa solem-nitat: es van fotografiar i la imatgeva apa rèixer en la premsa en formade notícia en bé de la normalitzaciódel català. D’aleshores ençà, però,l’acord ha quedat en paper mullat:ni la caixa d’estalvis catalana hacomplert res de tot allò que va con-venir, ni l’organització franjolina hafet el més mínim seguiment d’aquellcompro mís. En el País Valencià tam -bé hi ha hagut queixes perquè CaixaPenedès ha estat incapaç de fer rea -litat alguns dels seus compromisoslingüístics.

Fa també dos anys, Ricard FornesaRibó, president de l’entitat «la Caixa»,justificava per carta personal l’absèn-cia del català en les oficines de laFranja de Ponent, Tamarit de Llitera iFraga, dient:

«Estem sotmesos a la legislació res-pecte a l’ús del català en aquestazona.»

Aquesta suposada submissió «ala legislació», «la Caixa» únicamentla practica envers el català, atès quehi ha caixers amb la inscripció Elec-tronic money i, sobretot durant l’es-tiu, en moltes sucursals d’àrees turís-tiques hi ha publicitat en italià,japonès, àrab..., llengües que no gau-deixen del més mínim reconeixementlegal a casa nostra. En una segonacarta, Fornesa assegurava «estar benamatents a anar introduint, en la me-sura que les possibilitats ens ho per-metin, nous camps de normalitat».Dissortadament, no han estat mésque paraules boniques.

L’antic Banc de Sabadell, que araes dóna a conèixer com a Sabadell-

Atlántico, també s’ha establert a Fragaignorant absolutament la presènciadel català. No ens ha d’estranyar gensni mica. Un dels seus treballadors,que exerceix en una oficina del Prin-cipat català, m’explicava que fins fapoc tenia prohibit de comunicar-seen la nostra llengua amb les altrescomunitats autònomes de parla ca-talana per correu electrònic. Per béque aquesta normativa ha desapare-gut, l’esmentat treballador confirmaque és de coneixement intern: «m’i -ma gino que els produïa més malde-caps que altra cosa, perquè s’havienguanyat algunes denúncies sindicalsi d’altres treballadors».

Aquest esperit tan apocat en elmoment de fer servir el català a laFranja de Ponent contrasta ambl’embranzida que aquestes entitatsd’estalvi van protagonitzar a favorde la nostra llengua en el tardofran-quisme. Tan cert és, que un lectorde la revista Temps de Franja (núm.60) recorda que abans que el catalàrecuperés l’oficialitat en l’actual Co-munitat Autònoma de Catalunya, «laCaixa», es va avançar als nous tempsi va ser pionera en la incorporacióde la nostra llengua en les seves su-cursals. Aquesta catalanitat desa-complexada va despertar sempre enmi una gran admiració».

Hi ha formes de dominació quepassen inadvertides, amb la qualcosa les víctimes no són capaces depercebre la realitat. En el nostre cas,són aquelles que no ens deixen con-templar la vida si no és des d’unaperspectiva castellana. I aleshoresdifícilment ens adonem de la sub-missió en la qual hem quedat ate-nallats. Això explica la miopia queimposa l’Estat espanyol sobre els ca-talanoparlants, que a certs banquersja els està bé. En aquest sentit, el so-ciòleg Salvador Cardús afirma quesom allò contra què combatem: «O,més que allò que combatem, som lamanera que tenim de combatre-ho.I, en qualsevol cas, sense combat,deixem de ser» (Avui, 22-12-06). u



Caixa o faixaQUIM GIBERT (psicòleg i coautor de El despertar dels Països Catalans)

P A S T I S S E R I AP A S T I S S E R I A

B O M B O N E R I AB O M B O N E R I A

C O N F I T E R I AC O N F I T E R I A

G E L A T E R I AG E L A T E R I A

Major de Sarrià, 5708017 BARCELONA

Tels. 93 203 07 14 / 93 203 00 04

Pl. de Sarrià, 12-1308017 BARCELONA

Tel. 93 203 04 73 / Fax 93 280 65 56

Fundada el 1886

En anglès, quan es vol indicar queun producte o un servei és de malaqualitat, col·loquialment s’empra

el mot junk (que en origen significa ‘fer -ralla, ferro vell’). Així, en aquesta llen-gua tenen expressions com junk food‘menjar ric en greixos i pobre en ele-ments nutritius’1, junk mail ‘correuelectrònic publicitari enviat massiva-ment’ (també dit spam), junk television‘estil de televisió basat en l’escàndol il’explotació de sentiments’, junk bond‘bo que ofereix força rendiment a canvide l’alta probabilitat d’incompliment’2,junk contract ‘contracte amb condi-cions molt dolentes per al treballador’(bé que poc usat), junk work ‘feina enquè les condicions són molt dolentes’,junk fax ‘fax publicitari enviat massiva-ment’, junk sport ‘esport d’espectacle,sovint amb violència’, etc.3

Per a expressar això mateix, en es-panyol solen col·locar el mot basura‘escombraries’ en aposició4: comidabasura, correo basura, telebasura (es-crit com un compost, però es pot con-siderar que hi ha la mateixa estructura),bono basura, contrato basura, trabajobasura, etc. No és, però, l’única solu-ció en aquesta llengua. Així, el motmierda també és usual, si bé en con-textos vulgaritzants: correo mierda,contrato mierda, trabajo mierda, tele-mierda (o tele mierda, o tele-mierda),

etc. També es poden trobar expressionscom tele de pacotilla (molt puntual-ment) o correo paja (localitzat a l’Amè-rica Central)5.

El català no ha desenvolupat unasolució única per a aquest concepte, adiferència de l’anglès i de l’espanyol(en aquesta llengua, a pesar de l’e-xistència de mierda, el mot basura ésel més corrent)6.

Una de les opcions per al català haconsistit a traduir directament el motespanyol basura. L’equivalent catalàd’aquest mot és múltiple: escombraries(usual a Catalunya), fems (usual a lesIlles i al País Valencià), brossa (usual alCamp de Tarragona) i deixalles (altresindrets). Ara bé, el mot basura es pottraduir bastant bé quan té sentit recte(per exemple, en la frase Vés a baixarles escombraries). Però quan té sentit fi-gurat i es col·loca en aposició, aquestasubstitució pot quedar un xic forçada.Potser per això un cartell publicitarid’Ini ciativa per Catalunya Verds de1993-1994, escrit íntegrament en català,denunciava literalment els contractes ba-sura7. Una altra mostra de la dificultat detrobar una traducció satisfactòria és elterme infratelevisió, proposta que va ferel Termcat per a denominar el que els es-panyols anomenen telebasura.

En part, la dificultat de trobar unaúnica forma per a aquest concepte rau

en la diversitat de mots de què dispo-sem en català per a indicar les ‘restesque genera una casa’ (escombraries,fems, brossa, deixalles). Per als quidiuen fems, una bona solució per a tra-duir telebasura, correo basura i comidabasura era, respectivament, telefem,cor reu fem i menjar fem (solucionsusuals al País Valencià). Però aquestaopció és poc adequada per a aquellsque entenen fem únicament com les‘matèries fecals d’animals’. D’altrabanda, els qui diuen escombraries hanoptat per posar-hi escombraria o es-combraries; així, es pot veure escrit cor -reu escombraria i teleescombraria. L’ar-gument principal d’aquesta opció ésque, per als qui diuen escombraria, laparaula brossa significa exclusivament‘petita partícula que molesta, que difi-culta el funcionament normal d’un me-canisme’ (per exemple, es diu sobretotTinc una brossa a l’ull: fa referència auna partícula petita que molesta). Peraixò, una expressió com telebrossa noseria prou clara. Finalment, els quidiuen brossa i no utilitzen la paraula es-combraries en el seu llenguatge habitualprefereixen brossa, ja que solucions comcorreu escombraria o teleescombrariasonen feixugues8. Potser el terme ambmés implantació que conté la formabrossa és correu brossa. Aquesta és latraducció de junk mail que dóna el Cer-


L È X I CL È X I C

La traducció en català dels mots«junk» i «basura» en aposicióXAVIER RULL (Universitat Rovira i Virgili)

1. Sovint es pot equiparar el junk food amb el fast food, traduït en catalàper menjar ràpid.

2. El nom tècnic en altres llengües és: bono de alto rendimiento en es-panyol i obligation à haut risque en francès (almenys al Quebec).

3. En anglès junk s’empra en altres contextos. Així, en biologia molecularel terme junk DNA (o selfish DNA) designa genèricament les porcionsde seqüències d’àcid desoxiribonucleic d’un cromosoma o genoma lesfuncions de les quals no s’han pogut esbrinar. Aquest significat no és elque tractem en aquest article. Semblantment, hi ha el junk art, una de-nominació creada en anglès durant els anys seixanta del segle XX queevoca l’art fet a partir de deixalles reaprofitades. El Termcat només re-cull aquesta denominació anglesa, però l’Oficina de la Llengua Fran-cesa del Quebec proposa de dir-ne sculpture de récupération en francès.

4. Com a aposició s’entén, generalment, la col·locació de dos substan-tius seguits sense partícula d’enllaç enmig, de manera que el segonsubstantiu ocupa la posició d’un adjectiu, indicant ‘que fa la funcióde’. En serien exemples home anunci o vagó restaurant.

5. En l’expressió correo paja, el mot paja evoca allò que no té valor. Encatalà el mot palla també té aquest sentit: Molta cosa que diu aquestllibre és palla. Fins i tot la frase feta Destriar el gra de la palla evocaaquest significat.

6. El francès tampoc no disposa d’una solució única. En aquesta llengua,dels junk bonds se’n diuen obligations pour ries (a França) i obligationsde pacotille (a Bèlgica). El junk food s’anomena aliment-camelote ocamelote alimentaire (almenys al Quebec; en aquest país també s’hafet circular la proposta aliment vide). El junk sport s’ha traduït persport bidon (al Quebec). I del junk mail se’n diu courriel-déchet obé pourriel, acrònim de courriel ‘correu electrònic’ i pourri ‘podrit’(de fet, courriel ja és un acrònim de courrier ‘correu’ i électronique‘electrònic’). D’altra banda, el terme junk DNA s’ha traduït per ADNégoïste.

7. Aquesta solució s’explica perquè el mot basura va penetrar en catalàamb el seu sentit recte i durant el procés de normalització lingüísticaviscut en el segle XX s’ha intentat de bandejar-lo, potenciant les solu-cions genuïnes.

8. Cal precisar, però, que entre les persones que diuen brossa, la paraulaescombraire ‘personal que escombra el carrer’ o ‘persona que recullles escombraries’ sí que és usual. Tampoc no sona estrany brossaireper al segon cas; però, com que s’havia de traduir el castellanisme ba-surero, es va introduir la paraula escombraire per mitjans com aral’escola o la televisió.

caterm9 i el Recull de termes de Soft-català10, cosa que indica que té unacerta extensió d’ús entre especialistes.A més, és corrent en els mitjans de co-municació (TV3 l’utilitza en els Tele-notícies (any 2003) i és la fórmula em-prada en El Periódico de Catalunya11).

A banda, aquestes no són les úni-ques possibilitats, ja que han circulataltres propostes, com l’icònic menjarrampoina. També es pot utilitzar el motporqueria: hi ha qui fa servir telepor-queria –prou ben trobat– i menjar por-queria, i el Cercaterm tradueix l’es-panyol programa basura per programaporqueria. També es pot sentir perio-disme deixalla ‘periodisme sensacio-nalista i poc rigorós’12. Una altra solu-ció és el sintagma preposicional depacotilla, que veiem en el terme mer-cat de pacotilla, forma que enregistrael Cercaterm com a traducció de l’ex-pressió espanyola mercado basura. ElCercaterm també recull l’expressió cul-tura purrialla pel que en espanyols’ano mena cultura basura (en anglès,trash culture; el mot trash significa jus-tament ‘escombraries’; la definició quedóna el Termcat per a aquest terme éssenzillament ‘cultura de poc valor’).

Aquests són els resultats a partird’una cerca a internet feta amb el cer-cador Google13:

Com es pot veure, el mot escom-braria és preeminent, però no d’unamanera absoluta, ja que: (1) en el casde menjar i tele, hi ha pràcticamentels mateixos ítems amb porqueria queamb escombraria/escombraries (i, amés, en el cas de tele tant fem/femscom brossa gaudeixen de bona salut);(2) en el cas de correu hi ha molts mésítems de correu brossa que de correuescombraria/escombraries (això segu-rament s’explica perquè correu brossaés la proposta oficial del Termcat, per-què és la forma que dóna el Recull determes de Softcatalà i perquè, comhem vist, alguns mitjans de comuni-cació de masses en català emprenaquesta solució). Només a contracteel mot escombraria/escombraries ésrealment preeminent.

Quina pot ser la solució òptima pera traduir junk o basura en aposició?Amb les dades extretes d’internet, es fadifícil optar per una solució o una al-tra. Cal tenir present, a més, que hi hados elements que dificulten la conso-lidació d’una única forma. En primerlloc –ja ho hem vist–, la dispersió dia-lectal (quatre paraules diferents per alque en espanyol s’anomena basura). I,en segon lloc, el fet que el conceptede junk s’aplica a moltes coses (tipusde menjar, models televisius o tipus de

programes televisius, tipus de con-tractes i de feines, sistemes d’envia-ment de publicitat per correu electrò-nic, modalitats esportives, etc.).

Fent una síntesi de les dades obtin-gudes i analitzant el valor semàntic decada expressió, sembla que la milloropció és oficialitzar i estendre les fomesescombraria i porqueria, en peu d’igual -tat. Així, tindríem menjar escombrariao porqueria; contracte escombraria oporque ria; treball escombraria o por-queria; periodisme escombraria oporque ria; esport escombraria o por-queria; bons escombraria o porqueria;teleescombraria o teleporqueria; etc.Aquesta solució és bona per als quidiuen escombraries; però també per alsqui no fan servir aquest mot, ja que po-den utilitzar porqueria, una paraula d’úsgeneral. En canvi, les formes deixa-lla/deixalles, brossa i fem/fems no hau-rien d’usar-se amb aquest sentit figurat.

Només amb una excepció: per al’enviament massiu i indiscriminat depublicitat, potser és millor usar brossa,per diversos motius. Primer, per l’as-sentament de què gaudeix l’expressiócorreu brossa (molt més usada que cor -reu escombraria). I, segon, perquè,quan se’ns inunda una bústia física ambpropaganda en paper, difícilment diremque aquella propaganda és escombra-



menjar escombraria: 164 ítems / menjar escombraries: 320 ítemsmenjar brossa: 79 ítemsmenjar fem: 30 ítems / menjar fems: 9 ítemsmenjar deixalla: 6 ítems / menjar deixalles: 0 ítemsmenjar porqueria: 436 ítemsmenjar merda: 4 ítemscorreu escombraria: 216 ítems / correu escombraries: 330 ítems correu brossa: 90.000 ítemscorreu fem: 50 ítems / correu fems: 27 ítemscorreu deixalla: 13 ítems / correu deixalles: 0 ítemscorreu porqueria: 2 ítemscorreu merda: 2 ítems

contracte escombraria: 500 ítems / contr. escombraries: 33 ítemscontracte brossa: 2 ítemscontracte fem: 9 ítems / contracte fems: 0 ítemscontracte deixalla: 1 ítem / contracte deixalles: 0 ítemscontracte porqueria: 3 ítemscontracte merda: 0 ítemstele escombraria: 300 ítems / tele escombraries: 340 ítemstele brossa: 370 ítemstele fem: 305 ítems (aprox.) / tele fems: 33 ítemstele deixalla: 95 ítems / tele deixalles: 5 ítemstele porqueria: 580 ítemstele merda: 90 ítems14

9. Base de dades terminològica del Termcat, consultable a <http: // -www.termcat.cat>.

10. Vocabulari informàtic emprat en la traducció de programes informà-tics en català, consultable a <http://www.softcatala.org/projectes/eines/recull/recull.htm>.

11. En El Periódico de Catalunya es pot explicar per l’ajustament de lallargada dels titulars. Aquest diari s’escriu primer en espanyol i des-prés es tradueix al català. Qualsevol que hagi treballat en un diari sapque els titulars són textos complicats de gestionar, perquè es disposade poc espai, i una paraula llarga pot comprometre una frase pen-sada com a titular. Si en un titular en espanyol s’escriu correo basura,la seva traducció en correu brossa ocupa, si fa no fa, el mateix espai;per tant, és una solució òptima per a un diari que té dues edicionslingüístiques. En canvi, traduir-ho per correu escombraria implicaocupar molt més espai que la versió en espanyol, i el titular en ca-talà potser no hi cabria.

12. Sentit en el programa El Món a RAC1, RAC1, 6-3-2006, en boca delseu presentador, Xavier Bosch. Tradicionalment també se n’havia ditpremsa groga, perquè la premsa escrita sensacionalista solia publicar-se en paper esgrogueït.

13. Cerca feta el dia 12-12-2006. En el cas de tele, es compten plegatsels casos d’escriptura separada, junta i amb guionet. No hi afegimrampoina, perquè n’hem trobat un sol cas (menjar rampoina, 1 ítem)en un portal sobre el món de l’esplai. Les xifres més altes són apro-ximades.

14. Generalment hom utilitza la forma de plural quan té sentit recte: es-combraries, fems, deixalles (però no en el cas de brossa, sempre sin-gular). Tanmateix, quan aquestes paraules s’empren en aposició (ocompostos), poden adoptar la forma de singular: correu escombra-ria, telefem, periodisme deixalla (tot i que també es pot dir correu es-combraries, telefems, etc.). Això potser s’explica pel fet que ocorreen una aposició, on hom sol rebutjar la forma de plural.

ries i encara menys porqueria; per tant,sembla poc apropiat aplicar un d’a-quests dos mots al correu electrònic.Si es distingeixen dos àmbits (l’envia-ment de correu massiu, d’una banda, iels models televisius i contractes de tre-ball, de l’altra), tampoc no ha de ser di-fícil aplicar-hi dos mots distints (brossaen el primer cas, escombraria o por-queria en el segon cas).

Amb aquesta proposta disposemd’un sistema estable de traducció dejunk o basura en aposició. Quan sor-geixi un concepte nou que evoquiaquesta realitat, n’obtindrem d’unamanera automàtica la denominació encatalà; per exemple, videojoc escom-braria o videojoc porqueria; o missat-ges brossa. u



Els diccionaris de barbarismes es-menten sempre com a tal el motcastellà algo, que és una forma lè-

xica forastera que no es pot consideraracceptable en català. Aquells diccio-naris fan saber com a equivalents cata-lans res, alguna cosa i el dialectal quel-com. Així:

En oracions interrogatives o condi-cionals: Vols res més? Si hi ha res queet faci goig, t’ho compraré.

En qualsevol mena d’oracions: Ell ensap alguna cosa. Li veu alguna cosa demal gust. Es deien alguna cosa en secret.En aquesta història hi ha quelcom queno encaixa. És quelcom desagradable.Vols saber-ne alguna cosa més?, etc.

El cas és, però, que els parlants ca-talans fan servir moltes més expressionsequivalents del castellà algo. Vegem-neunes quantes:

Si llegim els versos de l’Alcover, i llegint-losens emocionem o ens fan la sensació debellesa inexplicable, els tornarem a lle-gir i els aprendrem, i quan una cosa(algo) entra al cor i el cor està contentde rebre-la, rieu-vos dels preceptes.

Joan Alcover és això: un poeta que nomésparla quan té belles coses (algo bello) adir-nos.

Aquest aparell és una cosa (algo) tan per-fecta que no se n’escaparà ni una rata.

Així com el noi era dret i igual, aquesta vaser un xiquet (algo) estrafeta. O bé també:un poc estrafeta, i encara: una mica es-trafeta. No era com aquella amable bes-tiola: tenia un pèl (algo) de mal ésser.

Això que fan més de quatre de mirar si elcondemnat que pengen mor tranquil, sitremola davant del cadafal i del garrot,francament això no puc fer-ho, no hepogut acostumar-m’hi: hi ha un no séquè (algo) que m’ho priva.

Aquell lloro sempre en tenia una (algo) a dir.Parlant d’aquella obra de teatre, us diré, per

dir-ne alguna (por decir algo), que latrobo sense suc ni bruc.

Inventariem-los pel mateix ordredels exemples. El castellà algo pot és-ser en català: res, alguna cosa, quel-com, una cosa, (belles) coses, un xi-quet, un poc, una mica, un pèl, un nosé què, una, alguna. Quina varietat dematisos! u

El pronom i l’adverbicastellà «algo»JAUME VALLCORBA I ROCOSA

Hi ha locucions catalanes quesempre s’han dit d’una determi-nada manera i que, a hores d’ara,

són substituïdes per una d’equivalentcastellana. Ens n’adonem quan sentimexclamacions com aquesta: «Diu sem-pre que arriba cansat. Què va!, ho diuperquè no vol fer feina.»

Aquest Què va!, en català és: I ca!o Ca!

Vegem-ho en aquesta altra frase: «Que té dues carreres? Ca!, no en

té ni una.»Ca! i i ca! són, doncs, exclamacions

amb què es desmenteix allò que hem

afirmat en una frase immediatamentanterior. No diguem, doncs, mai quèva!, sinó sempre ca!

Una altra exclamació que ja se sentben poc és bo!, expressiva d’una sor-presa desagradable; per exemple: «Bo!Ara se n’ha anat la llum i ens hem que-dat a les fosques.» Alguna vegada hemsentit aquella exclamació substituïdaper mecatxis!, que és castellana (queescriuen mecachis). Reviscolem,doncs, l’exclamació de sorpresa bo!:«Bo! Ara se’ns ha acabat la tinta a migescriure.» u

Sobre una exclamacióJAUME VALLCORBA I ROCOSA

Paràfrasi magnificada del text

bíblic, escrita amb una prosa

riquíssima i exuberant, amb

nombrosos fragments asso-

nantats, que es pot conside-

rar una obra singular i excep-

cional, que no deixarà de

sorprendre i d’entusiasmar el

lector.

Preu:10 euros

— Centre Sant Pere Apòstol, tots els diesde 18 h a 21 h.

C. Sant Pere més Alt, 25 –Barcelona–

(Pregunteu pel senyor Rafael)

— El podeu demanar per c/e o per telè-

fon a Llengua Nacional, donant la

vostra adreça postal, i us l’envia-

rem.

La llengua catalana té des de moltantic l’adjectiu i adverbi menys, itambé des de bon començament

usava el sinònim manco.El cas és que amb el pas del temps

l’un i l’altre anaren perdent ús. Mo-dernament, manco s’ha mantingutquasi solament a les Balears, i menysrestà viu quasi només al sud del PaísValencià. Aquest darrer mot, la llengualiterària l’ha recuperat en tot el territori,amb la lloable finalitat d’eliminar-ne elcastellanisme menos, que s’hi haviaestès força. No hi ha res a dir, al revis-colament i popularització de menys.Tanmateix, els tractadistes crec que hanoblidat de fer constar que, a part la pe-netració de menos, el poble inventà iusà sovint unes altres maneres de dir-ho, que són ben pròpies de la nostrallengua i crec que també convindriade recordar-les i fer-les servir en con-vivència amb menys, si més no perquèno es perdin solucions lingüístiquesigualment pròpies.

El diccionari Fabra i el de l’Institutd’Estudis Catalans, en definir el motmenys, diuen que significa més poc,no tan, no tant. Aquests conjunts dedos mots són precisament els substi-tuts de menys i de menos que era cor -rent que la gent fes servir quan jo erajovenet i que jo mateix també emprava(a més de menos, algunes vegades).

A continuació transcric uns textosdel diari en què, lícitament, fan servirmenys, però que jo substitueixo permés poc/a/s/ques, amb què compro-vem que la dicció resulta natural iclara:

«Actualment interessen els porcs amb méspoc greix, encara que això els causianorèxia nerviosa.»

«La Diagonal registra més poques cuesd’entrada el primer dia que torna a te-nir set carrils.»

«Com més va més pocs imperis o estatsplurinacionals resten a Europa.»

«La corrupció i l’amiguisme són més fàcilscom més poca democràcia hi ha.»

«De tots tres ell era el que més poc par-lava», o canviant la situació de l’ad-

verbi més poc, que resulta més ben dit:«De tots tres ell era el que parlava méspoc.»

Substituïm ara menys per no tan ono tant, a fi de comprovar que el textcontinua igualment clar i natural.

«Ja hi ha estats en recessió i l’única pre-gunta és si serà molt dura o no ho seràtant (si serà més dura o ho serà menys).»

«He pensat: ja que tenim la pilota, inten-tem no córrer tant i defensar millor.»

«No és tan difícil com em pensava (Ésmenys difícil que no em pensava.)»

De vegades hi ha textos en què po-dem fer servir més poc i no tant:

«La realitat és que econòmicament Françano és tan important com el sol Estatnord-americà de Califòrnia, i la Xinaho és més poc que fins i tot l’Estat tambénord-americà de Texas.»

«De debò podem creure que no serem tanprovincians si ens tornem més poc ca-talans?»

I encara hem de dir més coses so-bre les formes catalanes relacionadesamb la paraula menys, perquè aquestaparaula intervé en contextos molt di-ferents. Així, menys era substituït per noarribar a en exemples com els següents:

«Si aquests premis són més que uns pre-mis és perquè el país no arriba a serun país (és perquè el país és menysque un país).»

«Això és esdevenir un provincianisme ver-gonyós que ni arribaria a res (que seriamenys que res).»

«En aquesta paperina no arriba a haver-hidos quilos de nous (o bé, hi ha dos qui-los encara no de nous).»

Alguna vegada la construcció ambmenys és notablement acastellanada.Per exemple:

«La meva vida canviava quan menys ho es-perava»; en castellà, «cuando menos loesperaba». En català jo ho hauria cons-truït amb gens: «La meva vida canviavaquan no ho esperava gens.»

Hi ha moltes frases fetes en què in-tervé el mot menys. Curiosament, sónfrases que en castellà apareixen ambigual construcció i amb el mot menos.En posarem només uns quants exem-ples, mostrant que substitueixen altresconstruccions:

«En aquest paquet n’hi ha si fa no fa treslliures» (més o menys tres lliures).

«Encara sort (o, encara bo) que encaraviuen ben avinguts» (Menys mal queencara viuen ben avinguts; «menysmal» és totalment rebutjable en català).

«Diu que els talibans no estan, ni de bontros, disposats a rendir-se» (en comptesde l’acastellanat «no estan disposats arendir-se ni molt menys»).

«Això no vol dir, ni de bon tros, que no espuguin produir temporals» (exemplesemblant a l’anterior).

Un altre cas de calc del castellà:

«Les pluges aniran a menys», en comptesde, per exemple, «aniran minvant».

O encara:

«Però no és menys cert que ha estat l’únicaexperiència política laica»,

que canviaríem afirmativament en: «Però és ben cert que ha estat...»

De frases fetes que el castellà faamb menys i que el català permet defer d’una manera diferent, en podeutrobar moltes en els diccionaris de lo-cucions i frases fetes. u



L’adjectiu i l’adverbi «menys»

JAUME VALLCORBA I ROCOSA

De tots tres ell era el quemés poc parlava

Voldríem fer notar tres casos en quèobservem que el verb estar conti-nua avançant en perjudici de ser,

casos que fereixen l’orella de la per-sona avesada a un català genuí.

1) Efectivament, la passiva es construeixamb ser: Exemples:

— La sessió fou presidida per l’alcalde. — Ets estimat de (o per) tothom. — La ciutat ha estat presa pels enemics.

Com que el castellà actual ja cons-trueix, abusivament, la passiva amb«estar», resulta, com era de témer, queaquest vici es comença a propagar encatalà. Exemples:

— «L’acte va estar presidit per...», en llocde L’acte va ser presidit per...

— «El bisbe de Lleida diu en una homiliaque l’Església està perseguida» (d’undiari, 30-12-90), en lloc de ... l’Esglésiaés perseguida.

— «L’escriptor i filòsof francès Jean Bau-drillard està considerat com un delsmés pertorbadors sociòlegs de la mo-dernitat i la postmodernitat» (també dela premsa, 23-4-92), en lloc de ... ésconsiderat com un dels...

2) També quan es tracta d’expressarqualitats accidentals, variables, d’unacosa, avui se sent sovint estar en llocde ser. Exemples:

— «¿Està freda, l’aigua de la piscina?», enlloc de ¿És freda, l’aigua de la piscina?

— «Aquest menjar està molt bo!», en llocde Aquest menjar és molt bo!

Llegim atentament l’exemplificaciósegüent per tal d’anar-nos amarant dela construcció catalana genuïna:

Qualitats accidentals, variables, d’una cosa,merament comprovades (expressadesgeneralment amb adjectius). Exs.:Aquesta neu és bruta. Aquella aigua eraben tèr bola. El cafè és fred, calent, tebi.L’ampolla és buida. La botiga és plenade gent. El drap hauria de ser moll, hu-mit, sec, net. Aquest menjar no pot sermés dolent. El ferro és roent ara. La sopa

és salada. La poma és verda, madura. Laxocolata és dolça, espessa. Les monge-tes són tendres, dures, toves. El barret ésnou, vell. Els pantalons nous et són am-ples. El barret m’és petit. És clar, fosc,núvol. El terreny és relliscós.

Estat d’una cosa com a resultat d’una ac-ció (i valors similars; generalment,expres sats amb participi). Exs.: La portaés tancada, ajustada, oberta. Les tova-lles eren brodades a mà. Aquelles casessón habitades, abandonades. Aquellger ro és trencat, esquerdat. Tots els ca-rrers de la vila eren asfaltats. El llum ésencès, apagat. La fei na ja és feta, aca-bada, començada, per fer, a mig fer.Aviat és dit! L’obra és realitza da per unequip d’especialistes. El projecte ja ésaprovat. Tot el que és privat és desitjat.Les figues de la plata són cobertes defloridura. El quadre ja és venut. El testés posat al ter rat. Actualment totaaquesta terra és ocupada per l’exèrcitenemic. La paret és construïda de pe-dra i calç. L’aire és format, compost,cons tituït per nitrogen, oxigen... Això ésdestinat a... No és previst que... Les tau-les són reservades. L’altar és dedicat al’Assumpta. El Montseny era nevat. L’ai-gua era glaçada.

Mer estat d’un subjecte animat, és a dir,sense marca de duració ni vist com atransitori. Exs.: Son pare és viu, és mort.Aquest ocell és ben mort. Aquella donaés soltera, casada, vídua. Sóc jubilat,batejat, nat de l’agost. Aquell home ésboig, tocat del bolet, faltat de salut.Trobo que la nena és maca, grassa,prima, morena. El malalt era llevat. Sócafiliat a un partit, subscrit a una revista.

En tots aquests exemples el castellà gene-ralment usaria «estar»: «Esta nieve estásucia», «La puerta está cerrada», «Supadre está vivo», etc.

3) Expressant la simple presència en unlloc, se sent massa vegades el verb es-tar en comptes del verb ser. Exemples:

— «Busco la Maria i no la trobo. Sabeu onestà?» (és a dir, expressant simplepresència), en lloc de... Sabeu on és?

— «No sé on he deixat el llibre. No sabeupas on està?», en lloc de... No sabeu pason és?

— «¿Que està, en Pere?» (demanant per laseva presència), en lloc de ¿Que hi és,

en Pere?, o bé Que hi ha en Pere?

També ací aconsellem de rellegirels exemples i remarques següents:

El meu poble és a la comarca del VallèsOriental (= El meu poble es troba... Ala comarca del Vallès Oriental hi ha elmeu poble). La botiga que cerquem ésal número 6 del carrer de Rafel Casa-nova. El gerro era damunt la taula. Lallet deu ser a la nevera. On són lesclaus? Les eines són al calaix. L’ameri-cana és al penja- robes. En Joan era albalcó quan es va posar a ploure. Aquelldia jo era (= em trobava) a València. Elsmossos són al camp. El meu germà, elque viu a París, és aquí per uns quantsdies. El director és al seu despatx. ¿Quehi seràs, a casa, al vespre? Quan vaig és-ser fora me’n vaig recordar. / –On sónels nens? –Són al carrer, que juguen. /Els nostres amics són de vacances (llocsobreentès: fora...). A vegades ser-hiagafa un valor de locució: Les ganesprou hi eren, però les forces li fallaren(= De ganes, prou en tenia...). M’hi vo-lien fer ser (= prendre part, etc.). Po-

bret, no hi és tot (= és mancat d’ente-

niment). u



«Estar» en perjudici de «ser»JOSEP RUAIX I VINYET

(Extret del llibre Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d’avui / 1, pp. 37-38)

En el número 55 deLLENGUA NACIONALcomentàvem unes

quantes expressions deles que passem habitual-ment als locutors de Rà-dio Flaixbac i Flaix FM:anar a fer unes ballaru-ques, ser més feliç queun tornavís, ser infecte,endavant les atxes!, n’hiha per sucar-hi pa. L’ob-jectiu és enriquir el vo-cabulari i oferir exemplesper variar els discursosradiofònics que sovintcorren el perill de repe-tir-se. I ho fem amb dos tipus d’ex-pressions: les tradicionals, les que hemsentit a casa tota la vida, i les actuals,les que es generen en els nostres dies.

De les primeres, com comentarem,en alguns casos lamentablement se’npot constatar un desconeixement no-table. Amb la feina que fem intentemde contrarestar un xic aquesta tendèn-cia. De les segones, tot i que potsernomés se senten en reductes o zonesmolt concretes, procurem fer-nos-enressò perquè arribin a tota l’audiència.

Algunes de les paraules i expres-sions que hem fet arribar als locutorsels últims mesos són aquestes:

Llepar. Aquest verb té una sèried’accepcions col·loquials que no fi-guren en els diccionaris generals. N’es-mentem tres. En primer lloc, pot sig-nificar ‘estar ben llest’, ‘ja no tenirremei’; seria sinònim de haver begutoli. I en aquest sentit es pot dir, perexemple, que si el teu cap t’agafa ma-nia ja has llepat.

En segon lloc, pot significar ‘rebre’o ‘sortir perjudicat d’alguna cosa’. Així,si volem amenaçar algú perquè ja es-tem tips de sentir-lo, li podem dir que,si no calla, lleparà; i si algú és propensa haver de fer hores extres direm quesempre li toca llepar.

Finalment, també pot voler dir‘caure’. O sigui que, si algú perd l’e-quilibri esquiant, segurament lleparà, isi va gaire ràpid lleparà de valent!

En les dues primeres accepcions, amés a més, trobem una bona alterna-tiva a un castellanisme molt estès comés *pringar.

Fer patxoca. Tant el diccionari delIEC com el de l’Enciclopèdia definei-xen fer patxoca aplicant-ho a perso-nes; però sols el primer ho recull apli-cat, per extensió, a objectes. Així, elsoients de les nostres emissores queparticipen en concursos guanyen re-gals que fan molta patxoca (viatges,reproductors d’MP3, entrades per aconcerts, etc.).

Demà m’afaitaràs! Amb aquestaexpressió mostrem que no estem dis -po sats a fer allò que un altre ens pro-posa. Per exemple, si algú truca a laràdio per demanar que li donin unesentrades que s’han de sortejar, el lo-cutor li pot respondre: «Sí, mira, demàm’afaitaràs!»

Buidar el pap i sense suc ni brucsón dues expressions sorprenentmentdesconegudes per una bona part delslocutors. La primera, sinònim de des-fogar-se, la podem aplicar a algú queestà trist o deprimit per alguna adver-sitat, o bé que està disgustat i té ganesd’esbravar-se. Li diem que buidi el pap,que li farà bé. La segona s’aplica a totallò que no té gaire substància ni grà-cia. Es pot parlar de cançons, pel·lícu-les, històries, etc. sense suc ni bruc.

A can Collons de la Roca, expressióque no han sentit gaires locutors, però

que, en canvi, els fa mol -ta gràcia i té bon acolli-ment. Indica llu nyania, igeneralment s’a plica a unlloc poc conegut o de di-fícil ac cés i que potser nosabem ben bé on queda.Ve a ser un equivalentmés informal de l’ex-pressió allà on NostreSenyor va perdre l’espar-denya. Podrí em dir, perexemple, que el poble deCadaqués queda a canCollons de la Roca.

Ser teta de monja,frase feta prou expressiva

que els diccionaris recullen amb laforma ser mamella de monja i que s’a-plica a un gust exquisit, però que, perextensió, es pot aplicar a tot allò queés sublim. Així, si parlem d’un restau-rant on hem xalat de valent, podrem dirque era teta de monja; o si s’ha elabo-rat un gag molt reeixit per a algun pro-grama, es pot presentar dient que ésteta de monja.

Aquestes dues últimes expressionstenen la particularitat que se sentenpoc. Precisament per això poden te-nir ganxo per a algun locutor que seles vulgui fer seves per innovar. I, se-guint el fil de paraules que se sentenpoc, també procurem refrescar termesque sembla que van caient en desús,ofegats per altres sinònims o bé per-què són utilitzats únicament en unapart del territori, i d’aquesta maneraels fem conèixer allà on arriben lesnostres freqüències arreu dels PaïsosCatalans.

La paraula tanoca, per exemple, vaquedant arraconada per ximple, ba-bau o ruc –que també comença a que-dar absorbida per burro–. Així, les bes-tieses o ximpleries que diu la genttambé les podem qualificar de ruca-des. I sovint els qui les diuen són unstanoques. O el verb destarotar, quequeda eclipsat per desconcertar, alte-rar o altres. De qui es molesta per nores, direm que qualsevol cosa el des-tarota; o si algú vol transmetre un mis-



Qüestions col·loquialsJAUME SALVANYÀ

satge i uns altres l’estan distraient, elspodrà dir que no el destarotin, que hade dir una cosa molt important.

El programa Prohibit als pares deRàdio Flaixbac, que tracta sobretot deqüestions d’amor, sexe i relacions deparella entre els adolescents, es fa ambla base de les trucades i els missatgesdels oients. Com que es mou en un ter -reny en què la llengua col·loquial il’argot són omnipresents, és molt im-portant la consciència lingüística delslocutors. En la segona etapa del pro-grama que hem encetat aquesta tem-porada, amb presentadors nous, labona consciència està garantida. Elque procurem des del servei d’asses-sorament lingüístic és facilitar-los ex-pressions adequades al to estripat quefan servir sovint per engrescar-los autilitzar-les per antena.

Així, una paraula com llondro, queel diccionari defineix com a «curtd’enteniment» o «d’intel·ligència ob-tusa», també pot servir per a designard’una manera força col·loquial el xi-cot –no tant la xicota– en una relacióde parella de festeig (allò que sovinttambé es diu amb la paraula manso,forma que l’Alcover-Moll indica que és«antiquíssima en català», per bé queno recull amb aquest significat; o allòque en castellà en dirien maromo).Així, a una noia el xicot de la quals’enfada quan ella surt amb les ami-gues, li podríem dir: «Tu fes el quevulguis, i el teu llondro que s’hi posifulles!» I, seguint el Diccionari del ca-talà popular i d’argot, l’expressió fer elllondro significa ‘fer el gandul’. És adir, que si hem anat de corcoll tot l’anyi volem dedicar les vacances a men-jar, jeure i no fer res, podem dir queens dedicarem a fer el llondro.

El camp dels refranys dóna molt dejoc en qüestions sexuals, i, de tant entant, procurem passar-ne uns quants ales quatre persones que condueixenel programa. Així, doncs, deixar anaren el moment adequat que «dels pe-cats del piu Déu se’n riu», que «elspecats de la xona la Mare de Déu elsperdona» o bé fer una reflexió com«tants pardals que passen gana... i tan-tes figues que es podreixen!», a part dedonar un toc simpàtic i entremaliat alprograma, ajuda a normalitzar uns ter-mes –els que designen els genitalsmasculins i femenins– que massa so-vint els adolescents tendeixen a de-signar en castellà. u



Em sabríeu dir què tenen en comúles paraules següents: cuc, ratolí,furoner -a, finestra, drecera, àn-

cora, inundació, galeta, bombardeig,cavall de Troia, pirata...? Doncs sí, perestrany que pugui semblar, totes sónneologismes del camp de la informà-tica. I és que avui dia aquest és un delsterrenys on hi ha més innovació ter-minològica; això sí, mediatitzada perl’anglès o les altres llengües veïnes. Detota manera, com podem veure pelsmots precedents, sovint aquests neo-logismes, en lloc de ser paraules for-mades per derivació o composició, sónparaules completament populars, usa-des per a aplicació dels recursos esti-lístics de la metonínimia o la metàfora.Sens dubte, això s’ha esdevingut per-què la informàtica s’ha anat divulgantd’una manera tan ràpida que termi-nològicament ha deixat de ser unamatèria tècnica per a esdevenir un co-neixement absolutament popular, so-bretot entre el jovent. Aquest fet ha mo-tivat que els usuaris, espontàniament,hagin anat batejant amb mots popu-lars les accions i estris que han d’ano-menar amb més freqüència.

En aquests casos el Termcat ha fetbé de mantenir-ne el nom popular,convenientment catalanitzat. Podeutrobar informació referida a tots aqueststermes en la pàgina:

En algun altre cas, és discutible l’a-dopció del nom popular, sobretot siaixò ens distancia de les altres llengüesde cultura. És el cas de blog (pàginaweb personal, amb informacions o opi-nions sobre temes diversos, amb unaestructura cronològica que s’actualitzaregularment), neologisme d’introduc-ció molt recent, per al qual el Termcatproposa la forma popular catalanitzadabloc (i el derivat blocaire), allunyant-se del que fan les altres llengües, men-tre que Gabriel Bibiloni (en un articlepublicat dins LLENGUA NACIONAL, núm.53) propugnava l’escriptura blog (i elderivat bloguista).

Centrem-nos ara en alguns d’a-quests neologismes populars. A horesd’ara, en el camp de la informàtica, jatothom té clar a què ens referim quanparlem d’un ratolí, un nom metafòricque ha triomfat i s’ha escampat molt rà-pidament. El ratolí clàssic era el ratolíde bola (que funciona mitjançant elmoviment d’una esfera), però avui diatambé podem parlar d’un ratolí de botó(en forma de botó integrat en el teclatd’un ordinador), d’un ratolí sense ca-ble, d’un ratolí òptic (que funciona mit-jançant un sensor òptic) i d’un ratolítàctil (mitjançant una superfície planasobre la qual es desplaça el dit).

També tothom sap què és una fi-nestra, però a internet distingim les fi-nestres emergents (que apareixen au-tomàticament a la pantalla i sesobreposen a la finestra activa, en an -glès anomenades pop-up) i les fines-tres latents (que també apareixen au-tomàticament a la pantalla, però quel’usuari veu quan tanca la finestra ac-tiva). Segur que tots els usuaris d’in-ternet heu hagut de tancar moltes fi-nestres emergents i latents.

I què és un furoner o una furonera?Doncs es tracta d’una persona que tégrans coneixements d’informàtica i quedesitja posar a prova les seves habilitatsen la xarxa, amb l’única pretensiód’augmentar els seus coneixements. Encanvi, un pirata és la persona que s’in-

trodueix il·legalment en un sistema deseguretat informàtic amb la voluntat deperjudicar. Els pirates sovint poden in-troduir en la xarxa diferents tipus de vi-rus, com un cuc, un programa maliciósque es reprodueix i es propaga molt rà-pidament, amb la finalitat de fer malbéo destruir els sistemes o fitxers. Un ca-vall de Troia també és un programa apa-rentment útil que amaga unes funcionsque possibiliten l’accés, sense prèviaautorització, a un sistema, convertint-lo en vulnerable. Així, una de les ba-talles més conegudes de la Grècia clàs-sica ha fet també la seva contribució ala internàutica.

I a la bústia electrònica ens hi po-dem trobar una inundació de correubrossa (missatges enviats massivamentsense el permís del destinatari, amb fi-nalitat publicitària) o un bombardeig(quan l’enviament massiu és intencio-nat). Internet també ens permet d’ac-ceptar galetes (fitxers informatius en-viats sobre els hàbits i preferènciesd’un internauta que visita una pàginaweb) o de fer una tertúlia (allò que al-guns anomenen xat). Ara bé, per a po-der fer tot això hem de pagar un allot-jament (servei en què s’ofereix un llocweb i una connexió) o un hostatge (ser-vei en què s’ofereix un espai per a con-tenir pàgines web). D’aquí a un tempspotser algú establirà un sistema d’es-trelles per a distingir els allotjaments se-gons els serveis i preus que ofereixen,semblantment al que passa amb els ho-tels.

També podem emprar àncores (eti-quetes que vinculen una pàgina web auna altra pàgina web), motxilles (dis-positius per a controlar l’accés a unprograma), filigranes (senyal invisibleinserit a les imatges digitals per a evi-tar-ne la pirateria)... I de ben segur quela inventiva dels usuaris d’internet nos’aturarà aquí; probablement d’aquí apoc temps podrem augmentar aquestallista de nou vocabulari internàuticd’ar rel popular. Això demostrarà quela llengua encara és prou rica i flexi-ble per a adaptar-se als canvis provo-cats per l’avenç tecnològic. u



Neologismes popularsDAVID CASELLAS I GISPERT

<http://www.termcat.cat/neoloteca/index.html>

Sobre l’ús dels diversos tractamentsdel català, especialment sobrel’alternativa entre el tractament de

vós, el més genuí i tradicional, i el devostè, que és una innovació relativa,ja s’ha dit tot el que es podria dir. Tor-nar-ne a parlar no seria sinó repetir-seinnecessàriament. En la nostra revista,concretament, ja en vam parlar forçaextensament no fa pas gaires anys1, i jano es podria afegir res de nou al quealeshores vam dir.

Però potser sí que val la pena d’in-sistir sobre diverses inconseqüències,cada cop més freqüents i usuals, quees poden observar fàcilment en el nos-tre llenguatge epistolar, incloent-hi elde les cartes, comunicacions i invita-cions que provenen de les nostres prin-cipals institucions. I diem diverses in-conseqüències perquè no es tractasolament de la més «tradicional», laque consisteix a alternar el tractamentde vós i el de vostè en una mateixa co-municació, de què ja ens havíem ocu-pat fa uns quants lustres, i que podemexemplificar amb els següents en-capçalaments o inicis de dos paràgrafsconsecutius d’una mateixa carta: Te-nim el goig de posar en el seu conei-xement... i Us preguem que tingueu labondat de... Havent-se generalitzat, enels darrers anys, l’ús del tractament detu, fins i tot adreçant-se a destinatarisque el remitent no coneix, com en elcas de les circulars, les inconseqüèn-cies a què ens referim s’estenen als ca-sos en què el tractament de tu alternaamb el de vós o el de vostè. I, encara,cal afegir-hi aquells altres en què, siguiquin sigui el tractament adoptat, tantpel que fa al remitent com al destina-tari, les formes del singular alternenamb les del plural.

Així, en una invitació, de fa tres oquatre anys, per a assistir a l’acte delliurament de la Creu de Sant Jordi, des-prés de tractar de vós, com és de rigor,

la persona a qui s’adreça la invitació,hi ha una nota que comença dient Ésindispensable confirmin la seva as-sistència... Deixant ara de banda l’o-missió indeguda de la conjunció com-pletiva (És indispensable queconfirmin...), hom es podria preguntara qui va adreçada aquesta indicació. Enprincipi, és evident que no pot anaradre çada a una sola persona, que aca-ben de tractar de vós, sinó a diversespersones que tracten de vostè, ja quesembla poc probable que es refereixina ells, és a dir, un conjunt de tercerespersones. En tot cas, és evident que ésun exemple de doble inconseqüència.

Les frases que reproduïm a conti-nuació són d’una comunicació de laInstitució de les Lletres Catalanes, en-viada ara fa cosa d’un any: Ens posemen contacte amb tu..., Et saluda cor-dialment i Trobareu a continuació... Ésben clar que hi ha una inconseqüèn-cia entre ens posem i et saluda, i n’hiha una altra entre les dues frases ambtu i et saluda, d’una part, i la frase tro-bareu a continuació, de l’altra. Efecti-vament: en una comunicació o cartatramesa per una institució es pot optar,per part del remitent, per la forma del

singular, que correspon a la personaque la signa (el president, el secretari,el director, etc.), o bé per la forma delplural, en què s’ha prescindit d’aquestapersonalització. Però sigui quina siguila forma decidida s’ha de mantenir ri-gorosament al llarg de tot l’escrit. I, evi-dentment, el mateix cal dir pel que faal destinatari, en singular o en plural,i que hom pot tractar de tu, de vós ode vostè, com es vulgui, però amb unaúnica forma mantinguda en tota la co-municació. Algú podria pensar que enscomplaem a retreure minúcies irrelle-vants, detalls sense importància. Peròcreiem que es tracta d’aspectes essen-cials del que podríem anomenar la cul-tura epistolar, avui particularment des -atesa. D’altra banda, escau de recordarque no és igual, per exemple, el Gremide Revenedors d’Olis i Sabons, dit si-gui amb tot el respecte, que la Institu-ció de les Lletres Catalanes.

En realitat, potser caldria afirmar queevitar aquesta mena d’inconseqüències,

avui molt més usuals del queun podria pensar, i que, comhem vist, es poden trobar enels nivells més elevats, sola-ment s’aconsegueix si qui ini-cia la redacció d’una carta oqualsevol altra comunicació esplanteja, en primer lloc, d’unamanera concreta, si adopta la

forma del singular (considerant que lacarta l’envia el president, el director,etc.) o bé la del plural (la carta, sig-nada per qui sigui, l’envia una institu-ció), i, és clar, pren una decisió. I, ensegon lloc, decideix, ben conscient-ment, el tractament que donarà al des-tinatari, tu, vós o vostè. Sense aquestaidea prèvia, ben establerta, és més queprobable que després d’un paràgraf quecomença dient Us fem saber que a par-tir del mes... no triguem a trobar-ne unaltre amb l’inici següent: Li agrairemque ens vulgui comunicar...



Els tractaments i les inconseqüènciesALBERT JANÉ

1. — Pere Elies, «El tractament de vós», LLENGUA NACIONAL, núm. 34, p. 23.

— Albert Jané, «Els quatre tractaments del català», LLENGUA NACIONAL, núm. 35, p. 33.

— Alexandre Ribó, «Sobre el plural de vós (i de nós)», LLENGUA NACIONAL, núm. 36, p. 28.

— Albert Jané, «Sobre el plural de vós», LLENGUA NACIONAL, núm. 38, p. 18.

Sobre l’ús del tractament de vóscal dir encara una altra cosa que pro-bablement no s’ha dit mai, perquè éstan òbvia i elemental que a ningú nose li deu haver acudit de dir-la, peròescau de posar-la en relleu perquè,més d’un cop, ja hem tingut l’ocasióde comprovar que no s’ha tingut encompte. Ens referim a escrits i comu-nicacions que provenen de personeso institucions qualificades. I és queel tractament de vós comporta, comés ben sabut, l’ús de les formes ver-bals, pronominals i possessives de se-gona persona del plural (Us preguemque ens envieu la vostra conformitat),però els mots que no tenen marca depersona gramatical, com els adjectiusqualificatius i els participis passats,han de revestir la forma del singular.Cal dir, per tant, Us preguem, ben-volgut amic, que vingueu acompan-yat per... i no ... que vingueu acompa -nyats per... tal com algú ja escriu.Anàlogament, Vós sou perfectamentconscient... i no Vós sou perfectamentconscients... És, sens dubte, la pèr-dua d’aptitud en l’ús del tractament

de vós que origina aquestes cons-truccions aberrants.

Hi ha, encara, una altra observa-ció a fer que afecta els saludes. Segonsel DIEC, un saluda és una comunica-ció escrita breu i cerimoniosa feta perun alt càrrec. Aquestes comunicacionss’inicien, amb lletra impresa, amb elnom del càrrec que l’envia i la paraulasaluda, molt destacada i, ja d’una ma-nera individualitzada, el nom de lapersona a qui s’adreça la comunicaciói el seu contingut. És en aquestes co-municacions que és d’aplicació el quenosaltres anomenem el quart tracta-ment, el qual demana, segons el con-tingut de la comunicació, l’ús dels pro-noms febles de tercera persona, el, lai li, amb les formes del plural cor -responents, i exclou, rigorosament, laintervenció de qualsevol pronom fort,tu (ja no caldria ni dir-ho), vós i vostè.Encara que hi hagi la màxima fran-quesa entre qui envia la comunicaciói el destinatari, cal no oblidar que estracta d’una comunicació cerimoniosa.Una redacció com L’alcalde de Vila-castell SALUDA el senyor Josep Puig i

us comunica que en el darrer ple delnostre consistori vós heu estat... és unamanifestació més de la nostra lamen-table falta de cultura epistolar2.

D’inconseqüències, en l’escriptura,en cometem tots. Si no es vol tant, iperquè no sigui dit, gairebé tots. Quanun escriu ha d’estar pel que fa, no hiha més remei. Les possibilitats d’errorestan sempre a l’aguait. Però hi ha qui,si bé té ben après que qualsevol dubteortogràfic (setinat o satinat?, bressol obreçol?, seleccionar o sel·leccionar?)s’ha de resoldre, sense pensar-s’higens, amb el diccionari, és en canvicapaç de les inconseqüències més de-tonants simplement perquè es tractad’un aspecte del llenguatge que nos’ha plantejat prèviament. u

2. Ja que hi som, també escau de recordar que,en aquests documents, després de la paraulasaluda no hi ha d’anar mai la preposició a,tal com encara podem veure sovint, impresai tot, car el que s’ha d’escriure a continua-ció és el nom del destinatari, el qual consti-tueix un complement directe (del verb salu-dar). I el complement directe s’introdueixnormalment sense preposició.



Nòtula

Aquesta cançó d’Apel·les Mestres, que és unmodel, tant en la lletra com en la música, deconcisió, de senzillesa i d’expressivitat, acaba

dient: A la taverna d’en Mallol han tancat les portesen senyal de dol.

Tenim al davant una carta circular d’una cone-guda llibreria de Barcelona en què se’ns recordaque «van obrir portes fa més de quaranta anys». Ésuna mostra d’aquest odi a l’article (a l’article gra-matical) que hem denunciat una colla de vegades:obrir portes i tancar portes en lloc de obrir les por-

tes i tancar les portes. Però al diari, a vegades, vana parar a l’altre cap, a l’extrem oposat, i ens fan sa-ber d’un establiment que «ha tancat les seves por-tes per sempre» o que, a conseqüència d’una vagadels empleats (una vaga de solidaritat amb els usua-ris), aquell dia el Metro de Barcelona «no va obrirles seves portes».

Sembla que Apel·les Mestres no va voler accep-tar les normes de Fabra; però, en tot cas, s’expressavaamb un llenguatge castís: HAN TANCAT LES PORTES ENSENYAL DE DOL. A. J.

A la taverna d’en Mallol

Ctra. de Manresa al Bruc, km 6Entrada C, ca l'Esteve, 38

08253 SANt SALvADoR DE GuARDioLAtel.: 639 70 69 84

A/e: [email protected]

educació caninaproblemes de comportament - ensinistrament -

atenció a domicili - classes de grup - sessions dejoc -

passejos - assessorament - gossos d'assistència- hotel caní


S I N TA X IS I N TA X I

Ens adonem que l’ús dels adjectiusqualificatius a vegades trontolla.Algun cop són col·locats en un

lloc inadequat de l’oració; altres vega-des se n’abusa. O bé són introduïts enfrases que han estat manlle vades delcastellà, i aquest fet els fa generalmentincorrectes o inne cessaris.

Vegem alguns dels exemples quehem pogut aplegar:

— *Són els afectats veïns que esperen unaindemnització.

— *El llibre parlava d’un nou i desconegutmón.

— *La noia del quadre té un bonic gat ala falda.

— *Són fenòmens de difícil predir.— *Aquell home va morir d’alta tensió

(sentit a una dona d’Olot).

— *Un tren ha atropellat un home d’a-vançada edat (sentit per ràdio).

Convé recordar que els qualifica-tius poden canviar tant el sentit com elritme de la frase segons si són col·lo-cats davant o darrere el substantiu. Sivolem fer comparacions amb el cas-tellà, ens adonem que la nostra llenguaté més tendència a posposar l’adjectiuque no la llengua veïna1. Tanmateix,aquesta posposició, que és general-ment neces sària quan l’adjectiu té unvalor especificatiu o delimitatiu2, deixade ser-ho quan serveix per a explicaro descriure, per a parlar d’una qualitatque es considera natural o potser dignade ponderació3.

Així, quan parlem de països sub-desenvolupats, ens referim a uns deconcrets o específics. I quan diem: unhome pobre expressem un estat o con-dició específica d’aquell individu.

El sentit canvia, és clar, si aquestadjectiu precedeix el nom:

És un pobre home (doncs, mancatde voluntat, d’energia, etc.). És a dir,que en descrivim el caràcter. Podríem

continuar amb exemples paral·lelscom: un manobre trist o un trist ma-nobre; un gran dissenyador o un dis-senyador gran; etc.

L’eurítmia, independentment delvalor de l’adjectiu, també pot influir enla seva col·locació dins la frase. I arase’ns acut de recor dar el primer versd’aquella poesia castellana que fa: Ju-ventud, divino tesoro... i que podemtraduir mot per mot així: Joventut, divítresor... Però ens sembla que guanyaen musicalitat si diem: Joventut, tresordiví...3

Per tot el que hem exposat, consi-derem que les frases recollides en elsnostres mitjans i que hem transcrit alcomençament de l’article, millorarieno foren més correctes si eren substituï-des per aquestes:

— Són els veïns afectats que esperen...(precedint el nom canvia el sentit, evi-dentment).

— El llibre parlava d’un món nou i desco-negut.

— La noia del quadre té un gat bonic (omolt bonic) a la falda.

— Són fenòmens difícils de predir (o depredicció difícil).

— Aquell home va morir de tensió alta.— Un tren ha atropellat un home d’edat

avançada.

L’abús dels adjectius qualificatius–o d’altres elements gramati cals ambfunció adjectival– pot portar a fer fra-ses incongruents, com ara aquesta:

— *Aquestes carxofes tenen molta qualitat,molta tendresa.

Lloar la bona qualitat d’unes car-xofes, sobretot si la lloança és meres-cuda, està bé; però que pel fet de sermolt tendres diguem que tenen moltatendresa fa somriure, perquè aquestsubstantiu, que descriu una qualitat,

té un sentit figurat que el DiccionariFabra defi neix així:

tendresa fig. Condició del qui cedeix fàcil-ment a les impressions; afecció plena dedolcesa que hom sent envers algú;manifesta ció d’aquesta afecció.

La seva aplicació, doncs, en aque-lla frase ens fa pensar en unes carxo-fes afectuoses, sensibles, que potser enspoden arribar a acaronar mentre lespelem o les tirem a l’olla o a la paella.Hauria valgut més dir simplement:

— Aquestes carxofes són molt tendres i demolt bona qualitat.

O també:

— Aquestes carxofes tenen molta tendror,molta qualitat.

De vegades els qualificatius són unatemptació que ens ajuda a allargar lafrase, o a fer-la més florida. Però calvigilar l’ús que fem d’aquests qualifi-catius perquè, en lloc de millorar ladita frase, la poden espatllar. u

Ús i abús dels qualificatiusROSER LATORRE

1. Vegeu Antoni Badia Margarit, Gramática Catalana, Ed. Gredos, vol. II, pp. 150-151.

2. Vegeu María Moliner, Diccionario de uso del español, art. especificativo.

3. Recomanem sobretot de llegir un treball de Josep Ruaix, molt complet sobre aquest tema, dins Obsevacions crítiques i pràctiques sobre el catalàd’avui / 1, pp. 105-110, Moià 1994.


S I N TA X IS I N TA X I

Els girs «a» i «de» + infinitiu amb valor condicionalJOSEP RUAIX I VINYET

El gir ‘a + infinitiu’El gir ‘a + infinitiu’ amb valor condicional no és enre-

gistrat pel DGLC, pel DLC ni tan sols pel DCVB, però ésben popular i comú a les altres llengües romàniques. Defet, ja en parlava, en el segle XVIII, el gramàtic Josep Ullas-tre (cf. Grammatica cathalana, p. 150). En trobem exem-ples literaris com els següents:

— Perquè si tornava a casar-se... adéu fills, els fills de sesentranyes!; i si seguia vídua... ¿qui la deslliurava, i quani com, de la fèrula tremebunda d’aquell Robert, sempregrosser i dominant, a no ésser un gendre com aquell? (N.Oller, Pilar Prim, pp. 44-45).

— Don Erasme de Roquesalbes era un home alt i escarda-lenc ..., que a no ser pels cabells blancs pentinats amb laclenxa al costat ... hauria fet allò que se’n diu cara de po-mes agres (P. Coromines, Obres completes, p. 371).

— ... a no ésser que... (Ruyra, La parada, p. 96).— ... els grans bigotis... A jutjar per les imatges, en el curs

de la història, a les dones, sempre els agradà el pessigo-lleig de la pelussera masculina (Pla, Obres completes 15,p. 503). Quan arribava l’hora de les votacions, la gentdeia, amb una naturalitat perfecta: – «Modos» a tenir,hem de votar amb ells (ib., OC 8, p. 213).

I l’hem sentida espontàniament en boca del poble, enfrases com aquestes: A tenir un tractor, llauraríem el camp.A tenir temps, sortiria a passeig. A convenir (= si convingués),sí que se’ls podria empaitar (als lampistes, perquè vingues-sin a arreglar l’aixeta). Hauria sigut un dia molt bonic, al Prat(un paratge als afores de Moià), a fer bo com ahir (= si ha-gués fet bo com ahir).

Quant a les altres llengües romàniques, per al francèsvegeu M. Grevisse, Le bon usage, p. 1383; per a l’italià,ultra remetre a gramàtiques o diccionaris, tenim recollitscasualment un parell o tres d’exemples: «... perché se tuguardi alla causa ed alla materia, a considerarla bene, ellaè di poca realtà o di nessuna» (Leopardi, Prose e poesie,p. 189); «perché il godimento e il piacere, a parlar proprioe diritto, è tanto impossibile, quanto il patimento è inevita-bile» (ib., p. 197). «La porta della stanza di Giovanna era soc-chiusa e, a giudicare dalla sua respirazione rumorosa e re-golare, a me parve ch’essa dormisse» (I. Svevo, La coscienzadi Zeno, p. 49). També, com és sabut, existeix tal construc-ció en castellà; vegem-ne un exemple clàssic: «... dio el viz-caíno una gran cuchillada a don Quijote encima de un

hombro, por encima de la rodela, que, a dársela sin defensa,le abriera hasta la cintura» (Quijote/1, p. 152).

En conclusió, s’ha de donar per bo el gir ‘a + infinitiu’amb valor condicional i esmenar el DCC en els llocs cor -responents (p.e., s.v. a, quan diu que el cast. a amb valorde «hipótesis» s’ha de traduir per si [cast. «a no ser esto así»= cat. si això no fos així]; s.v. juzgar, quan diu que el cast.«a juzgar por» s’ha de traduir per si s’ha [o hem] de jutjarper, i s.v. ser, quan diu que «a no ser, a no ser que» s’hande traduir per si no fos [o hagués estat], fora que, a menysque, llevat que). u

El gir ‘de + infinitiu’Ei!, vigilem el gir ‘a + infinitiu’, ja que és una estructura

condicional castellanitzant. En efecte, en castellà s’originà,sens dubte, a través de la reducció de la locució preposi-tiva «en caso de». Doncs bé, el català, que també comptaamb la locució en cas de1, sembla que no ha d’acceptar talreducció, com tampoc no l’accepten l’italià (in caso di) oel francès (au cas où), perquè ja tenim la construcció equi-valent ‘a + infinitiu’, construcció ben genuïna com acabemde veure, i perquè la construcció ‘de + infinitiu’ té, pròpia-ment, valor causal2. u

1. No és aconsellable la forma reduïda cas que (o, amb infinitiu, casde), tot i que ha estat usada per bons autors. Totalment inadmissiblessón els vulgarismes “si de cances”, “si per cances”.

2. Exemples recollits a l’atzar:

— ... avui, que és festa i torno assoleiat ..., crido a sobre meu lesvisions heroiques que, de llegir-les, han trastornat la meva vida(P. Coromines, Obres completes, p. 172), on s’ha d’entendre ‘pelfet de llegirr-les’.

— ... Hauria volgut quelcom que no sabia què era, però que li feiatanta falta que, de no tenir-ho, se’n posava malalt (V. Català, Obrescompletes, p. 441). Aquest exemple pot semblar, a primera vista,de valor condicional, però l’existència del pronom en confirma queté valor causal.

S ’ h a d e d o n a r p e r b o

e l g i r ‘ a + i n f i n i t i u ’

a m b v a l o r c o n d i c i o n a l

L a c o n s t r u c c i ó

‘ d e + i n f i n i t i u ’ t é ,

p r ò p i a m e n t , v a l o r c a u s a l

(Extret del llibre Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d’avui / 1, p. 146)

La bibliografia de Pompeu Fabra(1868-1948) ha estat establertaamb un immens rigor crític per

Joan Solà i Pere Marcet i Salom («Bi-bliografia de Pompeu Fabra», dins Ho-menatge a Pompeu Fabra (1868-1948):Fidelitat a la llengua nacional. Biogra-fia. Antologia. Bibliografia, Generalitatde Catalunya – Institut d’Estudis Cata-lans, Barcelona 1998, pp. 127-225). Enaquest treball editem una petita mono-grafia que, tot i que figura com aanònima dins la massa incontro-lable de materials que componenla ben coneguda Enciclopèdia Es-pasa, cal atribuir sense cap menade dubte a Pompeu Fabra. L’estudi,pel fet de no anar signat, semblaque ha passat desapercebut a totsels investigadors. Creiem que estracta de la millor descripció sintè-tica de la llengua catalana i delsparlars que la componen de la pri-mera part del segle XX.

L’Enciclopèdia Espasa portaper títol Enciclopedia UniversalIlustrada Europeo-Americana, edi-tada per J. Espasa e Hijos Editores,Barcelona. Consta de 82 volumsatapeïdíssims i de molts volumsde suplements editats a partir de1934. L’obra es va començar a pu-blicar per fascicles el mes de maigde l’any 1907. El primer tom com-plet va sortir el mes de gener de1908 i el tom 70 –darrer de la sè-rie alfabètica– sortí l’any 1930. Caldir que dos toms són dobles, demanera que aquest gegantí com-pendi del saber de principis delsegle XX consta de 72 volums. En-tre 1930 i 1933 es van publicar deutoms d’apèndixs. La idea de publicaraquesta enciclopèdia de dimensionstan desmesurades va sorgir quan JosepEspasa Anguera (1839-1911) va com-prar els drets per a poder adaptar enllengua castellana la cèlebre enci-clopèdia alemanya Konversations-Le-xikon de Brockhaus i Meyer.

Els articles de l’Enciclopèdia Espasasón anònims. Sols en dos toms –el 21,dedicat monogràficament a Espanya, i

el darrer, tom 70– hi apareix una llistade col·laboradors de l’obra. Entreaquests hi figura l’eminent «PompeyoFabra, filólogo».

Si mirem l’entrada catalán, -na(tom 12, pp. 436-437), cercant el queplausiblement havia de ser una col·la-boració de Fabra a la gran enciclopè-dia, hi trobarem la indicació següent:«CATALANA (LENGUA Y LITERATURA) Fi-lol. V. el epígrafe correspondiente en

el artículo ESPAÑA». I, efectivament,en el densíssim tom 21 dedicat a des-criure tota mena de realitats relacio-nades amb l’Estat espanyol –des de lageologia al clima, passant per la histò-ria i el comerç– hi figura una verita-ble monografia que porta per títol «Elcatalán y sus análogos». Arribar a lo-calitzar aquesta secció, però, en la in-descriptible estructura d’aquell tomno és pas fàcil. Figura dins la «Terceraparte: España política». Aquí, el pri-

mer capítol és dedicat al territori i elsegon a la població. I dins aquest ca-pítol de «población» la secció terceraés la que tracta de la «Filología (idio-mas y dialectos españoles)». El primerapartat descriu «El castellano o espa-ñol» i el segon els «Idiomas regiona-les». Dins aquesta subsecció es parlade la llengua basca, del gallec i, fi-nalment, de «El catalán y sus análo-gos» (pp. 444-450).

El treball, com tots els de l’Enci-clopèdia Espasa, no va signat; però,tant el nom de Fabra en la llista decol·laboradors que hi ha en les pri-meres pàgines del volum, com totauna sèrie de detalls de l’estudi, enspermeten d’arribar a la certesa que haestat redactat per Fabra.

«El catalán y sus análogos» contémúltiples indicis que porten el segellinconfusible del genial filòleg. Ja la pri-mera frase sobre el nom que convenia


H I S TÒR I AH I S TÒ R I A D ED E L AL A L L E NGUAL L E NGUA

Un estudi no conegut de Pompeu FabraJOAN FERRER I ROBERT GÓMEZ-TEN (Universitat de Girona)

Josep Espasa i Anguera (la Po-bla de Cérvoles, les Garrigues1840 – Barcelona 1911), fun-dador de la Casa Editorial Es-pasa, que va publicar la monu-mental Enciclopèdia Espasa.

Monument a Josep Espasa (la Pobla de Cérvoles)

a la llengua de Catalunya, Balears iValència, en aquell moment històricsols podia haver estat escrita per Fa-bra. La constant comparació fonètica iortogràfica entre el català, el castellà,el francès i l’anglès és típica també deles obres de Fabra. La immensa saviesadescriptiva en perspectiva diacrònica–del llatí vulgar al català– que demos-tra l’estudi, en aquell moment de lahistòria de la lingüística catalana solsla posseïa Fabra. L’article que estudiem

empra, a més, una paraula claramentdelatora: «descastellanización» –queni tan sols apareix en el diccionari dela Real Academia de la Lengua Espa-ñola– que és característica del pensa-ment i de l’obra de Fabra. La sensatesade les afirmacions sobre el parlar deles terres de València –«Escrito el va-lenciano en una ortografía sistemáticaa base científica, no se distingue esen-cialmente de cualquier otro dialectode la lengua catalana»– i també el re-alisme profètic a propòsit de l’incert fu-tur del català del Rosselló, sols pot ve-nir de la lúcida ploma de Fabra.

Hi ha una altra qüestió de cronolo-gia que ens situa en l’època d’esplen-dor de l’obra normalitzadora de la llen-gua catalana realitzada per Fabra.L’article ja cita les Normes ortogràfi-ques de l’Institut d’Estudis Catalans, quees van publicar l’any 1913, fet que ensindica que ha de ser posterior a aquestadata. Sabem, gràcies a les recerques delprofessor Philippe Castellano (Enciclo-pedia Espasa. Historia de una aventuraeditorial, Espasa Calpe, Madrid 2000),que el tom 21 «España», on apareix pu-

blicat «El catalán y sus análogos», es vapublicar el mes d’abril de l’any 1923;però aquest mateix investigador francèsens informa que l’editor Lluís Espasa vaestablir l’any 1915-1916 com a terminifixat als col·laboradors de l’enciclopè-dia per a lliurar els articles destinats altom 21, tom, aquest, que es va publi-car amb molt de retard l’any 1923. Totens fa pensar, doncs, que cal dataraquest estudi de Fabra en 1915-1916.És, per tant, un treball posterior a la pu-blicació de les Normes ortogràfiques iimmediatament anterior al Diccionariortogràfic, que va ser publicat l’any1917.

En l’article que tot seguit reproduïmhi trobem una densitat d’informació re-alment aclaparadora: Fabra escriu enun castellà noble, que avui llegim ambuna certa sensació d’estranyesa, i pre-senta a un públic culte, tant castellàcom català –no oblidem que l’Enci-clopèdia Espasa és un producte cultu-ral genuïnament català, si bé escrit encastellà–, una descripció científica de lallengua catalana i dels principals par-lars d’aquesta (incloent-hi el parlargascó, no-català; per tant, de la Valld’Aran), centrant-se especialment en elsaspectes fonètics, ortogràfics i diacrò-nics. La quantitat d’informació científicaque aporta Fabra en aquest estudi en-ciclopèdic és realment formidable –tél’aspecte de ser un curs universitari con-densat–, cosa que exigeix de les perso-nes lectores una notable atenció.

Es veu clarament que les galeradesde l’estudi no van ser corregides per Fa-bra, que era un escriptor pulcríssim, quecorregia d’una manera escrupolosa totsels seus treballs. L’article a penes va sercorregit des del punt de vista tipogràfici presenta nombroses errates. Aquí pre-sentem el text d’aquest estudi impor-tant, que sense cap mena de dubte hemde considerar escrit per Pompeu Fabra,tot i que formalment és un text anònim.Originalment va ser publicat dins el tom21 de l’Enciclopedia Universal IlustradaEuropeo-Americana, aparegut l’any1923, amb treballs escrits entre els anys1915-1916. Ocupa les pàgines 444-450. Hem cor regit les errates que hi hemdetectat, hem adaptat l’ortografia a lacastellana actual –respectant, però, lespeculiaritats lèxiques i morfològiques–i hi hem aplicat criteris tipogràfics mo-derns a fi de facilitar-ne la lectura.

Sorprèn –pensant que es tractad’un treball escrit fa noranta anys–

l’actualitat de l’estudi de Fabra. Ambuna claredat científica i intel·lectualaclaparadores, Fabra resol qüestionsque encara cuegen –i cremen– encerts ambients del País Valencià. Vetací el text íntegre d’aquest importan-tíssim article de Pompeu Fabra:

La denominación que mejor con-viene al idioma de los naturalesde Cataluña, las Baleares y una

gran parte del reino de Valencia es la decatalán, por más que tropieza con elinconveniente de que con ella suelehoy designarse exclusivamente el cata-lán de Cataluña. Los primeros autoresque en la Edad Media citan el catalánseñalándolo como una lengua distintade la de los trovadores, llámanlo catalào catalanesch, y lengua catalana (lan-gue catalane, katalanische Sprache) lodenominan hoy todos los romanistas ycon ellos todos aquellos catalanes quetienen consciencia de la unidad lin-güística de las tierras catalanas, valen-cianas y baleáricas.

El catalán es hablado por unos4.000.000 de personas. Las diferen-cias existentes entre las variedades dia-lectales de la lengua catalana son mu-cho menos importantes de lo que secree ordinariamente y no son obstá-culo para que un catalán del N. de Ca-taluña, por ejemplo, entienda sin gran-des dificultades a un valenciano deAlicante. Milá y Fontanals, fundándoseen la diversa pronunciación que en lasdistintas regiones de lengua catalana seda a las vocales de las sílabas no acen-tuadas, dividió dichas variedades entres grupos o dialectos capitales, quedenominó catalán oriental, catalán oc-cidental y balear. Pertenecen al pri-mero aquellas variedades que en las sí-labas débiles pronuncian la o como lau y confunden la e con la a. En el ha-bla de Barcelona, que pertenece al dia-lecto oriental, voces como cosí,‘primo’, y rodó, ‘redondo’, se pronun-cian como si estuvieran escritas cusí yrudó; formatge, ‘queso’, consuena conplatja, ‘playa’; son voces homófonasfollet, ‘duende’, y fullet, ‘hojita’; tau-ler, ‘tablero’, y teuler, ‘tejero’. Consti-tuyen el catalán occidental las varie-dades dialectales habladas en la parteoccidental de Cataluña y en el reino



S o rp rè n

l ’ a c t u a l i t a t

d e l ’ e s t u d i

d e F a b ra ,

a m b u n a

c l a re d a t

c i e n t í f i c a

i i n t e l · l e c t u a l

a c l a p a ra d o re s

El catalán y sus análogos

de Valencia, las cuales no confundenen las sílabas débiles la e con la a nila o con la u, que conservan el mismovalor que en castellano. El balearocupa una situación intermedia entreestos dos dialectos, en cuanto con-funde en las sílabas no acentuadas lasdos vocales e y a, exactamente comoel catalán oriental, pero distingue la oy la u como el catalán occidental. Haseconstatado, además, que a la e cerradadel latín vulgar (procedente de la elarga de la i breve del latín clásico)corresponde una e abierta en lasvariedades orientales, una e ce-rrada en las occidentales y una vo-cal neutra análoga a la i inglesa defir, en las baleáricas.

He ahí otras diferencias de ordenfonético que se notan entre las dis-tintas variedades dialectales de lalengua catalana: los grupos latinos LI,LE, C’L, y T’L, cuyo reflejo castellanoes j, han dado ll en unas variedades(catalán central, valenciano), i enotras (catalán nororiental, balear); así,palla, ‘paja’; ull, ‘ojo’; vell, ‘viejo’,son pronunciados paya, uy, vey, enlas Baleares y en el NE. de Cata-luña; en un gran número de regio-nes, la b y la v se confunden comoen castellano; en otras (Baleares,comarca de Tarragona, Alicante) lav se distingue de la b, pronuncián-dose labiodental como en francéso en italiano; la consonante j, quesuena en unas regiones como la jfrancesa de janvier, es pronunciadaen otras como la g italiana de gennaio;en la x del catalán de Barcelona (iguala la ch francesa de chant) se en-cuentran confundidas dos consonan-tes originariamente distintas, la chfrancesa de chant y la ch inglesa dechurch, que el valenciano conservarepresentándolas respectivamente porx y ch; el catalán de la ciudad de Va-lencia y su comarca ha substituidolas dos consonantes sonoras z (iguala la z francesa de zéro) y j (igual a lag italiana de gennaio) de las otras va-riedades valencianas por las sordascorrespondientes s (igual a la s fran-cesa de sage) y ch (igual a la ch in-glesa de church); el valenciano con-serva la r final que el catalán deCataluña y el balear han suprimidoen un gran número de palabras; el ro-sellonés cambia la o cerrada en u, di-ciendo, por ejemplo, minyuna en lu-gar de minyona.

Los sonidos de que se compone lalengua catalana según la pronuncia-ción normal de Barcelona, son: a, i, u;una e abierta y una e cerrada análogasrespectivamente a la è francesa deaprès y a la é francesa de bonté; una oabierta y una o cerrada análogas res-pectivamente a la o francesa de corpsy a la ô francesa de plutôt; una vocalneutra análoga a la a inglesa de beggar;las tres oclusivas sordas c, t y p; g, d,y b, que, como en castellano pueden

ser plosivas o fricativas; x y j análogasrespectivamente a ch y j francesas envoces como chant y janvier; tx y tj igua-les respectivamente a cc y gg italianasen voces como uccello y oggi; s y zanálogas respectivamente a s y z fran-cesas de sage y zéro; ts y tz iguales res-pectivamente a zz italiana de pozzo ya zz italiana de rozzo; f igual a f cas-tellana; las nasales m, n y ny equiva-lentes a m, n y ñ castellanas; l y ll; r yrr, y las semivocales i y u.

Por lo que respecta a las vocales,es de notar que las dos ee y las dosoo son sentidas por los catalanescomo vocales perfectamente distintas,hasta el punto de que son muchas lasvoces que sólo se distinguen de otraspor el diferente sonido de su e o desu o tónicas; por ejemplo, bè, ‘cor-dero’, y bé, ‘bien’; desprès, ‘despren-dido’, y després, ‘después’; jòc,‘juego’, y jóc, ‘gacho’; òs, ‘hueso’, y

ós, ‘oso’. Estas cuatro vocales, asícomo la a, no se encuentran más queen las sílabas acentuadas; en las síla-bas débiles, el barcelonés no empleamás que las dos vocales extremas i yu muy débilmente articuladas y su eneutra, análoga como se ha dicho a laa inglesa de beggar: o es pronunciadau; e (con contadas excepciones) y ason pronunciadas e neutra. Esta pro-nunciación obscura de las vocales áto-nas, característica del catalán orien-

tal, le separa sobre manera delcastellano, haciéndole mucho me-nos inteligible para los españolesno catalanes que los dialectos oc-cidentales, en los cuales las voca-les de las sílabas débiles conser-van la misma sonoridad que encastellano. El catalán posee ungran número de diptongos decre-cientes (ai, ei, oi, ui, au, eu, iu,ou); en cambio, las dos vocales iy u seguidas de vocal no formangeneralmente diptongos con ésta,de manera que los diptongos cre-cientes son muy raros, contraria-mente a lo que ocurre en caste-llano; voces como saviesa,‘sa bi duría’; impetuós, ‘impetuo -so’, son pronunciadas sa-vi-e-sa,im-pe-tu-ós.

El sistema consonántico del ca-talán difiere considerablemente deldel castellano actual. Son ajenas alcatalán las dos consonantes caste-llanas j y z y, en cambio, posee lasdos paladiales x y j, que el caste-

llano perdió reemplazándolas por su jvelar; las dos consonantes dobles ts ytz y presenta en abundancia las dosconsonantes sonoras (z y tj) corres-pondientes a las sordas s y ch; además,su l sensiblemente distinta de la caste-llana, la cual es una lingual pura, comola francesa, a diferencia de la catalana,que es una l velarizada como la in-glesa. El catalán coincide con el caste-llano y el portugués en poseer dos rperfectamente distintas (la r de razóny la r de corazón) y dos variedades deb, d y g, la oclusiva (por ejemplo, la bde cambio) y la fricativa (por ejemplola b de rabo); pero, mientras el caste-llano da a estas consonantes el sonidofricativo cuando se hallan en sílaba in-versa el catalán las pronuncia en estecaso plosivas, confundiéndolas en finde palabra con las sordas correspon-dientes p, t y c: verb, ‘verbo’; càndid,‘cándido’; sacríleg, ‘sacrílego’, se pro-



Portada de la primera obra de Pompeu Fabra, redac-tada quan tenia disset anys i publicada en 1891

nuncian como si estuvieran escritosverp, càndit, sacrílec. A diferencia delcastellano, el catalán presenta un grannúmero de consonantes geminadas:son muchas las voces con nn, mm y l·l(ejemplo: innat, ‘innato’; commoure,‘conmover’; col·legi, colegio) las con-sonantes b, p, g y c entre vocal y l sue-nan comúnmente bb, pp, gg y cc(ejemplo: poble, ‘pueblo’; triple, regla,miracle, ‘milagro’); las consonantes in-tervocálicas tx, tj, ts y tz son tambiéngeminadas; los grupos tm, tn, tl y tllsuenan ordinariamente mm, nn, l·l, ll·ll(ejemplo: setmana, ‘semana’; ametlla,‘almendra’) y esta asimilación de ladental a la consonante siguiente se en-cuentra a menudo aun en las voces sa-bias como atlas, aritmètica, ètnic.

El catalán posee muchas conven-ciones ortográficas comunes con el cas-tellano; así, representa el sonido velarde la c y de la g ante e, i, por qu y gu(esquena, ‘espalda’, guineu, ‘zorra’), elsonido de la l paladial por ll (gall, ‘ga-llo’), el de la r de razón por rr entre vo-cales (terra, ‘tierra’); en cambio, el so-nido de la n paladial, que el castellanoescribe con ñ, es representado en ca-talán por el diágrafo ny (bany, ‘baño’),el sonido de ch por tx (cotxe, ‘coche’),y las semiconsonantes y y hu por i y u(noia, ‘muchacha’; peuet, ‘piececito’).Como en francés, el sonido sordo de ses representado por ss, y el de z, ordi-nariamente por s entre vocales (tassa,‘taza’, en francés tasse; cosí, ‘primo’,en francés cousin), y la c ante e, i y laç suenan exactamente como la s desabó o la ss de tassa (cel, ‘cielo’, enfrancés ciel; lliçó, ‘lección’, en francés,leçon). Como en francés, la paladial so-nora que se oye, por ejemplo en la vozinglesa azure, es representada por j y elmismo sonido se da a la g ante e, i (jove,‘joven’, en francés jeune; gendre,‘yerno’, en francés gendre); pero lasorda correspondiente, que los france-ses escriben con ch (chose), es repre-sentada en catalán por x (xai, ‘cordero’),convención que ofrece el portugués (xa-rope), así como el castellano antiguo.Son característicos del catalán los diá-grafos ny, tx, tj, tg y tz y los grupos grá-ficos aig, eig, ig, oig y uig en represen-tación de los grupos fónicos ach, ech,ich, och y uch (maig, ‘mayo’; passeig,‘paseo’; mig, ‘medio’, que riman condespatx, ‘despacho’; llevetx, ‘lebeche’;esquitx, ‘salpicadura’).

Conviene advertir que el catalán no

tiene todavía una ortografía uniforme.La ortografía catalana había conser-vado hasta nuestros días una infinidadde rasgos medievales, tales como la in-tercalación de una h entre vocales con-tiguas (atribuhir, cahos), el empleo dela y por la i en grupos ai, ei, oi y ui(ayre, reyna), una h paragógica a todac final (conich, disch); y al intentarsepor algunos la supresión de estas con-venciones, otros se opusieron tenaz-mente a ello, originándose así nume-rosas divergencias, a las que vinierona añadirse las suscitadas al empren-derse la obra de descastellanizaciónde la ortografía catalana, que si habíacontinuado aferrada a ciertas conven-ciones medievales, había en cambiosufrido no pocas alteraciones debidasa la influencia de la castellana. A éstase debía, por ejemplo, el cambio de epor a en una infinidad de formas no-minales y verbales (cosas, pensas, enlugar de coses, penses, por la influen-cia de las formas castellanas cosas,piensas). Los que intentaron restablecerla e en estas formas, provocaron unacuestión ruidosa, dividiéndose los es-critores catalanes en dos bandos, lospartidarios de las es y los partidarios delas aes, hasta que por fin triunfaron losprimeros. Como ésta, han desapare-cido ya otras divergencias; pero son to-davía muchas las cuestiones ortográfi-cas en que no han llegado a ponersede acuerdo todos los escritores catala-nes. Sin embargo, en estos últimos añosy principalmente desde la publicaciónde las Normes ortogràfiques del Insti-tut d’Estudis Catalans, se ha avanzadomucho en la obra de uniformización dela ortografía catalana, ya que la mayorparte de las publicaciones e imprentashan adoptado el sistema propuesto poraquella corporación.

La principal diferencia que se notaentre las formas catalanas y las caste-llanas es debida al distinto tratamientoque en ambas lenguas han experi-mentado las vocales latinas de las sí-labas finales, pues mientras en caste-llano subsisten todas en forma de a, eu o, salvo la e detrás de determinadasconsonantes, en catalán se suprimentodas, excepto la a. De ahí que a lamayor parte de las voces castellanasterminadas en e y o corresponden vo-ces catalanas terminadas en conso-nante y con una sílaba menos que susequivalentes castellanas: sec, ‘seco’;cep, ‘cepo’; escrit, ‘escrito’; ram,

‘ramo’; any, ‘año’; sol, ‘solo’; vall, ‘va-lle’; or, ‘oro’; pes, ‘peso’; braç, ‘brazo’;cant, ‘canto’; cort, ‘corte’; most, ‘mosto’. La caída de las vocales finales produjoalgunos cambios en las consonantesanteriores: la n precedida de vocalcayó a su vez (pa, ‘pan’; ve, ‘viene’; fi,‘fin’; fi, ‘fino’; carbó, ‘carbón’; u, ‘uno’)y ciertas consonantes, entre ellas la v,se cambiaron en u; nau, ‘nave’; neu,‘nieve’; viu, ‘vive’; nou, ‘nuevo’; nou,‘nueve’. Las vocales finales latinas e, i,o y u no dejaron de elidirse sino detrásde los grupos pr, pl y análogos y enaquellos esdrújulos del latín vulgar enlos cuales el catalán dejó caer la vocalpenúltima; pero en ambos casos a lasdos vocales e y o del castellano oponeel catalán (salvo raras excepciones) unavocal única, como el francés: la e. Deahí, no sólo dotze, ‘doce’; pare; ‘pa-dre’; doble, ‘doble’; sino negre, ‘ne-gro’; cabestre, ‘cabestro’; quatre, ‘cua-tro’; poble, ‘pueblo’; gendre, ‘yerno’;temple, ‘templo’. Cuanto a la a latinade las sílabas finales, que el castellanoconserva en todos los casos, el catalánla cambia en e cuando le sigue otrofonema: a las formas del singular tie-rra, puerta, corresponden las formasterra, porta; pero a las formas del plu-ral tierras, puertas, corresponden lasformas terres, portes; a comienza,piensa, corresponden comença, pensa;a comienzas, comienzan, piensas,piensan, corresponden comences, co-mencen, penses, pensen.

El cambio más notable que ha ex-perimentado el vocalismo latino encastellano es la diptongación que hansufrido en esta lengua las dos vocalesE y O breves en las sílabas acentuadas.Ahora bien, de todas las lenguas neo-latinas, el catalán es la que se separamás del castellano en el tratamiento dedichas vocales, pues mientras éste lasconvierte casi siempre en ié y ué, aquéllas conserva sin diptongar en todos loscasos: mel, ‘miel’; set, ‘siete’; pedra,‘piedra’; terra, ‘tierra’; vent, ‘viento’;roda, ‘rueda’; prova, ‘prueba’ mor,‘muere’; gros, ‘grueso’; corn, ‘cuerno’.La oposición entre el catalán y el cas-tellano en el tratamiento de la e y o bre-ves acentuadas llega hasta el punto deque en el único caso en que el caste-llano conserva intactas estas vocales(ante ct, x, etcétera), el catalán las cam-bia en i, u: pit, ‘pecho’; espill, ‘espejo’;sis, ‘seis’; ull, ‘ojo’; fulla, ‘hoja’.

De la c y la g paladiales en que se



convirtieron la c y la g latinas ante e oi, la primera ha dado en castellano cigual a th inglesa de think y en catalánc igual a s, y la segunda ha caído encastellano y se ha convertido en g iguala j francesa, en catalán: cel, ‘cielo’; ciu-tat, ‘ciudad’; gela, ‘hiela’; gendre,‘yerno’; germà, ‘hermano’. La j latinada y o j velar en castellano y j paladialen catalán: ja, ‘ya’; jau, ‘yace’; jòc,‘juego’; dijous, ‘jueves’. Se separatambién el catalán del castellano en eltratamiento de la f inicial latina, queconserva, al paso que el castellano lasuprime; así tenemos ferro, ‘hierro’;fum, ‘humo’; forn, ‘horno’; fil, ‘hilo’;fulla, ‘hoja’. Cuanto al tratamiento delas consonantes iniciales, merece no-tarse, además, que el catalán conservalos grupos pl, fl, cl, que el castellanotransforma en ll, y palataliza en cam-bio la l inicial, que el castellano con-serva intacta: pla, ‘llano’; plè, ‘lleno’;flama, ‘llama’; clau, ‘llave’; llana,‘lana’; lluna, ‘luna’; lli, ‘lino’; lliura, ‘li-bra’; llenya, ‘leña’; llop, ‘lobo’.

En los dos órdenes de transforma-ciones que han modificado más pro-fundamente el consonantismo latino,la debilitación de las consonantes pre-cedidas de vocal y la formación deconsonantes paladiales, el catalán y elcastellano presentan diferencias con-siderables. El catalán coincide con elcastellano en la simplificación de lasconsonantes dobles latinas: en ambaslenguas, cc, tt, etc., se convierten en c,t, etc. (vaca, vaca, en latín VACCA; gota,gota, en latín GUTTA), y la l y la n do-bles dan respectivamente ll y ñ y ny(gall, ‘gallo’, any, ‘año’). El cataláncoincide también con el castellano enel tratamiento de las sordas c, t y p la-tinas, las cuales cambian, como ésteen las sonoras g, d y b; pero este cam-bio se encuentra limitado por el hechode conservarse los sonidos sordos enfin de palabra; así, amiga, ‘amiga’; po-den, ‘pueden’; lloba, ‘loba’; amic,‘amigo’; pot, ‘puede’; llop, ‘lobo’. Lasdos lenguas presentan ya una mayordiferencia en los reflejos de las otrasdos sordas latinas s y c paladial (c antee, i), pues mientras el castellano mo-derno ofrece como representantes deestas consonantes una s y una c sordas,el catalán ha cambiado la primera enuna s sonora y ha dejado caer com-pletamente la segunda: veïna, ‘vecina’;raïm, ‘racimo’; plaer, ‘placer’; lluir, ‘lu-cir’. Cuanto al tratamiento de las oclu-

sivas sonoras latinas g, d y b, que oracaen, ora persisten, nótase que el ca-talán deja caer la d con más frecuen-cia que el castellano (suor, ‘sudor’;niar, ‘anidar’; crúa, ‘cruda’), que su-prime en cambio la g paladial (g antee, i) menos a menudo que éste (fregir,‘freir’; fugir, ‘huir’; sagí, ‘saín’), y sobretodo que presenta v como represen-tante de la b latina, lo que hace que ab castellana corresponda v catalana en

un gran número de palabras: govern,‘gobierno’; fava, ‘haba’; haver, ‘haber’;prova, ‘prueba’; taverna, ‘taberna’; ca-vall, ‘caballo’. Un hecho notabilísimode la fonética catalana es la conserva-ción de la d y la c paladial latinas enu cuando se han encontrado en fin depalabra como consecuencia de la su-presión de las vocales finales: niu,‘nido’; grau, ‘grado’; cree (en latín CRE-DET), creu; yace, jau; dice, diu; diez(en latín DECEM), deu.

En el latín vulgar se produjeron di-ferentes consonantes paladiales, se pa-

latalizaron, por ejemplo, los grupos ct,x, gn, los grupos CL y TL resultantes dela supresión de la u en voces comoÓCULUS, VÉTULUS, y la mayoría de lasconsonantes ante una i consonante,procedente de la consonantificaciónde una i o e en voces como FILIA, PA-LEA o de la palatalización de una g envoces como PLANGIT. Alguna de estascombinaciones ha dado idénticos re-sultados en catalán y en castellano; gn,

ni y ne han dado ñ o ny en ambos idio-mas (llenya, ‘leña’; vinya, ‘viña’); perono así la mayor parte de ellas: ct hadado ch en castellano it o t en catalán:llet, ‘leche’; dit, ‘dicho’; lluita, ‘lucha’;x, ssi y sse han dado j en castellano, ixen catalán; madeixa, ‘madeja’; boix,‘boj’; baixar, ‘bajar’; CL, TL, LI y LE handado j en castellano, ll en catalán: ull,‘ojo’; vell, ‘viejo’; all, ‘ajo’; palla, ‘paja’;J, DI, GI, y algunas veces BI, VI, han dadoen castellano y o han caído, se hantransformado en catalán en j o ig: ma-jor, ‘mayor’; ajudar, ‘ayudar’; vaja,



Un dels més coneguts retrats fotogràgics de Pompeu Fabra, un poc abans de l’èpocaen què degué redactar el magistral article per a l’enciclopèdia Espasa.

‘vaya’; maig, ‘mayo’; raig, ‘rayo’; faig,‘haya’; veja, ‘vea’; veig, ‘veo’; los gru-pos CI, CE, CHI, QUI, etc., han dado z encastellano, ç en catalán: calçar, ‘cal-zar’; braç, ‘brazo’; llaç, ‘lazo’; los gru-pos TI y TE han dado los mismos refle-jos que los anteriores (alçar, ‘alzar’;març, ‘marzo’), pero, cuando intervo-cálicos, fueron tratados en catalán comola D intervocálica latina, es decir, caye-ron entre vocales y se convirtieron enu en fin de dicción: raó, ‘razón’; atiar,‘atizar’; pou, ‘pozo’; preu, ‘precio’; elgrupo SC ante E, I, ha dado c o z en cas-tellano, ix en catalán: creix, ‘crece’; apa-reix, ‘aparece’; peix, ‘pez’.

En castellano la L latina ante con-sonante se cambia algunas veces en u,que se combina con una a anteriordando o como representante de AL la-tino, o se palataliza convirtiéndose elgrupo LT en ch: otro (en latín ALTER),hoz, topo, mucho (en latín MULTUS),escucha, cuchillo. Las voces catalanascorrespondientes conservan la L latina(altre, falç, talp, molt, escolta, coltell);en cambio, el catalán deja caer la l enmuchas voces en que el castellano lamantiene: palmo, pam; golpe, cop;pulpo, pop; olmo, om. El grupo ND seconserva en castellano y se reduce a nen catalán: mana, ‘manda’; món,‘mundo’; ven, ‘vende’; quan, ‘cuando’.Cuando la desaparición de una vocalpone en contacto dos consonantes, losgrupos resultantes se resuelven a me-nudo de distinta manera en las dos len-guas: si la segunda consonante es unac paladial, ésta da c en castellano, z encatalán (onze, ‘once’; doncella, ‘don-cella’; dotze, ‘doce’); como represen-tante de N’R el castellano prefiere rn, elcatalán ndr (tendre, ‘tierno’; gendre,‘yerno’; divendres, ‘viernes’). En las len-guas neolatinas no son raros los cam-bios de r en l y viceversa, las transpo-siciones de r, las adiciones de n, m, or; y en estos fenómenos el catalán y elcastellano ofrecen también numerosasdivergencias: verger, ‘vergel’; arbre, ‘ár-bol’; tenebres, ‘tinieblas’; pelegrí, ‘pe-regrino’; solc, ‘surco’; farga, ‘fragua’;paraula, ‘palabra’; tresor, ‘tesoro’; es-tela, ‘estrella’; llagosta, ‘langosta’; eixut,‘enjuto’; escambell ‘escabel’.

El catalán, al adoptar voces latinas ygriegas, suprime las terminaciones -US,-UM o las cambia en e, conserva la l do-ble, distingue la ss de la s, conserva losgrupos MPT, MF y MM: tumult, ‘tumulto’;estricte, ‘estricto’; col·legi, ‘colegio’; pos-

sible ‘posible’; redemptor, ‘redentor’;limfa, ‘linfa’; immens, ‘inmenso’.

Entre las múltiples e interesantesparticularidades de carácter morfoló-gico y sintáctico del catalán, que seríaprolijo exponer y comentar, citemos:la modificación de la radical en mu-chos adjetivos de dos terminaciones;la variedad notable de formas que pue-den revestir los pronombres átonos; lacarencia de futuro de subjuntivo y delimperfecto en -ra del mismo modo, enel verbo, así como la frecuencia de laterminación en -c del indicativo y en-ga, gui del subjuntivo; la presencia in-coativa de eix en determinadas perso-nas de la mayor parte de verbos de la3.ª conjugación; la vitalidad de ciertossufijos como -et, -er, -or, etc., para for-maciones de determinada significa-ción; la posesión de los pronombresne, hi, ho, llur, hom, tothom, altri; eluso de la perífrasis el qual respon-diendo al castellano cuyo, etc., etc.

Valenciano. La variedad idiomáticadel antiguo reino de Valencia, catalana,histórica y lingüísticamente, ha sidoconsiderada con frecuencia como unalengua per se por los habitantes de laregión. La explicación de este hechoque hasta ahora no ha sabido encon-trar la ciencia, debe buscarse segura-mente en el hondo sentimiento deamor hacia la terreta que caracteriza alos valencianos. Escrito el valencianoen una ortografía sistemática a basecientífica, no se distingue esencial-mente de cualquier otro dialecto de lalengua catalana. Las diferencias que loseparan de ésta, notabilísimas porcierto, radican en la pronunciación.Los dialectos principales que encon-tramos en el antiguo reino, según el re-sultado de las últimas publicaciones yestudios, son el castellonés, el valen-ciano y el alicantino, cuyos nombrestomamos del nombre de las tres pro-vincias. No quiere en modo alguno de-cir esto que el actual límite oficial delas provincias coincida estrictamentecon el de los dialectos, pues éstos, aquícomo en todas partes, siguen un ca-mino de evolución que radica en lapsicología y en la historia de las razasque no puede cambiar ni alterar esen-cialmente una ley o un proyecto buro-crático cualquiera. Así, pues, estos dia-lectos abarcan sólo aproximadamentelas provincias de Castellón de la Plana,Valencia y Alicante. El primero y el ter-cero tienen rasgos parecidísimos entre

sí, y el segundo se diferencia sólo esen-cialmente de ellos por pequeñas parti-cularidades que anotaremos conve-nientemente.

Tomando el latín como base, cons-tatamos los siguientes fenómenos quecaracterizan el valenciano, distin-guiéndolo así del catalán central.

Fonética. Las dos vocales átonas ay e suenan distintas, sin confundirsenunca en el sonido neutro y confusodel catalán (porta, cavall, gelar). La v(procedente de V o de B entre vocales)y la b (procedente de B no entre voca-les o de P entre vocales) se mantienentambién distintas, con su pronuncia-ción labiodental y bilabial, respectiva-mente (vent, convé, ovella, oliva, bo,carbó, lloba, nebot).

Al sonido de la j catalana (proce-dente de J, G delante de E, O, I, D + I),comparable a la del francés, oponenlos dialectos valencianos extremos unapronunciación análoga a la del italianoque figuradamente podemos represen-tar por tj (JACOMUM, tjaume; JUNIUM,tjuny; MAJOREM, matjor; JENUARIUM, tji-ner; GENUCULUM, tjenoll; GENERUM,tjendre; MARGINEM, martje; ANGELUM,antjel; RUBEA, rotja; LEVIARIUM, lleutjer).La R final no desaparece nunca en lapronunciación en la mayoría de las lo-calidades (FLOREM, flor; SECURUM, se-gur; CANTARE, cantar; DORMIRE, dormir);análogamente, los grupos consonánti-cos finales lt, nt, son pronunciados lt,nt, no l, n (MULTUM, molt; VENTUM,vent). Siguiendo a una vocal bl y gl sonpronunciados con una b fricativa, a lacastellana, no ofreciendo, por consi-guiente, el fonema doble de bb y de ggque se nota en el catalán de Barcelona[DUPLUM, doble (no dobble), DIABO-LUM, diable (no diabble), SAECULUM, si-gle (no siggle)]. La E cerrada del latínvulgar (É, I del clásico) se refleja en lapronunciación también cerrada que re-flejan estos dialectos (CRISTA, crésta;OVICULA, ovélla; SICCUM, séc; MONETA,monéda; TELA, téla; CREDET, créu). Encuanto a la E abierta, si bien una buenaparte de ejemplos inducen a creer enuna conservación de esta vocal (DE-CEM, dèu; SEPTEM, sèt; HIBERNUM, ivèrn),algunas excepciones conocidas ha-ciendo é, complican la cuestión(DEUM, déu; VENTUM, vént; LEPOREM,llébre) y no permiten establecer unaregla fonética bien determinada. Éstasson las particularidades fonéticas prin-cipales que pueden considerarse de



uso general en todos los dialectos va-lencianos extremos. Pero al lado de és-tas, se constatan otras interesantísimaspara la ciencia filológica, las cualesaparecen reducidas y con frecuenciaaisladas en su extensión geográfica.Así, por ejemplo, la RN final, que se re-duce a r y la d intervocálica (proce-dente de T) que desaparece totalmenteen el habla de Elche y de los pueblosvecinos (FURNUM, for; CARNEM, car; HI-BERNUM, iver; ROTA, roa; VITA, via; CA-TENA, caena; NATARE, naar). Este últimofenómeno aparece también en el restodel territorio, si bién solamente en con-diciones y ejemplos determinados,constituyendo regla fija en los afijos -ata y -ATOREM (LABORATOREM, llauraor;CARNE SALATA, cansaláa). De un modoanálogo desaparece todo rastro de la gcatalana intervocálica (procedente deC), cuando le sigue inmediatamente al-guna de las vocales a, o, u (JOCARE,juar; LACTUCA, lletúa; ACUCULA, aulla).En los últimos pueblos de la fronteraoccidental de Alicante se nota el cam-bio de ou en au (BOVEM, bou bau; NO-VUM, nou nau) y más hacia el S. la asi-milación de la s final (que se pronunciacomo la ch francesa) a una ll o ñ pre-cedentes (cavallos, cavallch; pugnos,puñch), asimilación que tiene un re-flejo curioso y evidente en el nombrede la ciudad de Elche. Pero al lado delas particularidades anotadas de ex-tensión reducida, y haciendo casoomiso de algunas otras de menor im-portancia (por ejemplo, la pronuncia-ción suave de p y t finales delante devocal: la serp és negra, la serb és ne-gra; pot anar, pod anar) son verdade-ramente notables, y tanto para el filó-logo como para el psicólogo tienenespecial interés los casos de la llamadaharmonía vocálica. Ésta se presenta endiferentes localidades y con los máscuriosos aspectos: así, por ejemplo, enPinós, Bocairente, Albaida y Gandía lavocal final a que se pronuncia nor-malmente a se convierte en o abiertacuando la vocal tónica es una o abierta(casa, taula, pero rodo, escolo); en Pe-trel, Gandía, Játiva, Albaida y otrospuntos se verifica lo dicho con la eabierta (casa, taula, roda, escola, peroterre, serre, sendre); en fin, en otras po-blaciones, como Santa Pola, Alicante,Monóvar, Alberique y Relleu, se cons-tatan las dos leyes a la vez, la de la oy la de la e (casa, taula, pero rodo, es-colo; terre, serre, sendre), por no hablar

de Pego, Cocentaina y de Alcoy, Suecay Cullera, donde la pronunciación deo y de e, respectivamente, se ha gene-ralizado en todos los femeninos, pres-cindiendo de la naturaleza que puedatener la vocal tónica. Todos los cambiosfonéticos que acabamos de notar tras-pasan, como puede verse fijándose enel nombre de las localidades, los lími-tes oficiales de las provincias y parecenestar encerrados aproximadamente en-tre los ríos Segura y Júcar. A partir deéste, en cambio, aparece una variantedialectal que los valencianos llamanparlar apitxat y que podría conside-rarse como el valenciano propiamentetal, por ser la modalidad hablada en lacapital de Valencia y presentarse enuna extensión geográfica compacta sin

solución de continuidad hasta más alládel Turia. La característica del parlarapitxat es la pronunciación fuerte de lasconsonantes pronunciadas como sua-ves en los dialectos de Alicante y deCastellón. Lingüísticamente corres-ponden unas y otras a un grupo ro-mance de consonantes, a una s latinaentre vocales, a una g seguida de e, io a una j en posición medial o inicialo bien a una consonante en hiatus[(DUODECIM, dotse (no dotze); QUINDE-CIM, quinse (no quinze); CASA, cassa;CAUSA, cossa; JOCUM, choc; JUVENEM,chobe; GENUCULUM, chinoll; GENERUM,chendre; LEVIARIUM, llaucher; ADJUTARE,achudar)]. Característica es también delparlar apitxat la confusión de v y b enel lenguage hablado que no conoce

más que la b como el catalán (BIBERE,beure; CAPILLUM, cabell; CAVALLUM, ca-ball; FABA, faba; VACCA, baca; VITA,vida; PRIVARE, pribar). Y así, la escrituracorriente de beure y cabell, por unaparte, y de fava, vaca, vida, privar, porotra, no es otra cosa que un signo or-tográfico que tiene sus raices en unaépoca histórica de la lengua.

Por lo que toca a la morfología,son dignos de notarse, dentro del va-lenciano, los hechos siguientes: con-servación de los plurales terminadosen -ens (homens, ravens, marjens), delos grupos consonánticos -sts, -scs enel plural (trists, boscs), del perfecto sim-ple (aní, diguí, cantí), limitada esta par-ticularidad a Valencia y su huerta y alextremo S. del dominio en Elche y pue-

blos circundantes. Conservan, además,los dialectos valencianos el imperfectoen -ra (cantara, morira, volguera, envez del cantés, morís, volgués desapa-recido), las terminaciones -am y -au(cregam, digam) y las desinencias -e,-es, -en, -a en el subjuntivo (cante,cantes, canten; crega, cregues, cre-guen), diferenciándose también delcatalán en las terminaciones -ixc, -ixes, -ix, -ixen (florixc, florixes, florix,florixen) de los incoativos que este úl-timo hace en -eixu, -eixes, -eix, -eixen.Es digna de mención la primera per-sona del singular del presente de indi-cativo del verbo haber, que hace yóha con la o de yo cerrada. Fuera de loexpuesto, es una particularidad mor-fológica del valenciano la terminación



Despatx de Pompeu Fabra a l’Oficina de Lexicografia de l’Institut d’Estudis Catalans, instal·lat aleshores al Palau de la Generalitat de Catalunya.

c que originariamente procedente deverbos como DICO, DUCO ha adquiridouna extensión considerable cuya in-fluencia se hace sentir en una buenaparte del sistema verbal: múic, yomuero; óxc, yo oigo; vullc, yo quiero;óbric, yo abro; dórc, yo duermo; véc,yo veo, etc., con las correspondientespersonas del subjuntivo múiga, óxga,vúllga, óbriga, dórga, vega. En cuantoal valenciano de Castellón, faltan to-davía estudios analíticos y metódicosque permitan esbozar sus particulari-dades.

La multitud de fenómenos anota-dos del valenciano no son seguramentearbitrarios. En términos generales,puede decirse que reflejan un estadoarcaico de lengua que se acerca a laque debería hablarse en Cataluña amediados del siglo XIII y que pasó al an-tiguo reino con las huestes conquista-doras de Jaime I. Este estado arcaico delidioma en su fonética apreciable sola-mente en el lenguaje hablado, salta asi-mismo a la vista en el lenguaje escritode los autores modernos, sobre todopor lo que al vocabulario se refiere.Una multitud de palabras de uso co-rriente en el habla cotidiana de la re-gión valentina (espill, ‘espejo’; destall,‘destajo’; ruscá, ‘colada’; vesprá,‘tarde’; llauraor, ‘labrador’; amollar,‘aflojar’; morros, ‘labios’; noure, ‘ha-cer mella’; teulaí, ‘gorrión’; pesombre,‘pesadilla’; moll, ‘blando’; gosea, ‘pe-reza’; abadía, ‘casa rectoral’; rinot,‘rana’; llavar, ‘lavar’; llavanera, ‘lavan-dera’, etc., etc.), resulta poco menosque desconocida del catalán moderno.Esta parte referente al léxico, la únicaque da hoy un cierto matiz de dife-rencia respecto del catalán, no la ofre-cía en la Edad Media, época en que,por una parte, la lengua literaria poseíauna unidad y, por otra, las variedadesdialectales no habían llegado a pro-nunciarse como al presente, debido alhecho de no haberse diseminado losnúcleos de población, creando nuevoscentros de relación y aislándose deotros para gravitar hacia nuevas esferasde las cuales tenían que recibir su in-fluencia.

Mallorquín. Tan sólo impropia-mente hablando se da corrientementeel nombre de mallorquín al lenguajehablado por los habitantes de las Ba-leares. En rigor, debiera aquél llamarsebaleárico o balear, y así el concepto re-sultaría más de acuerdo con la deno-

minación geográfica. La acepción demallorquín responde sin duda a la im-portancia indiscutible que tiene en to-dos los órdenes la isla mayor, de Ma-llorca, sobre las de Ibiza y Menorca. Esbueno, no obstante, hacer constar que,con todo y pertenecer el habla balearal mismo núcleo lingüístico del cata-lán, del cual deriva, ofrece variantesque justifican su distribución en otrostantos dialectos. Estudiados éstos decerca, nos ofrecen, principalmente porlo que se refiere al de Mallorca, la vi-sión de un estado arcaico del catalánconservado hasta nuestros días, sin quela influencia misma del catalán litera-rio se haya impuesto en él de una ma-nera sensible.

A continuación se resumen las ca-racterísticas de dicho dialecto como elmás importante del grupo balear, yaque el de Menorca, y particularmenteel de Ibiza, muestran una mayor apro-ximación al catalán central. Así, en eldominio de la fonética, la particulari-dad más interesante y que merece porello ser consignada en primer términoes la articulación paladial de k (c de-lante de a). La impresión acústica quehace dicho sonido es el de una k se-guida de i (kiávall, caballo; kiá, perro,etc). Nótese también que si bien se diceque el sonido palatal k es característicodel mallorquín, no debe entenderse enel sentido de ser dicho fenómeno co-nocido en todos los puntos de la isla.Aquí, como en todas las regiones dia-lectales, los fenómenos que se llamanraros o curiosos se presentan las másde las veces aislados geográficamente,y si, como en el mallorquín sucede, sedan como típicos del dialecto, es de-bido al hecho de ser conocidos en elcentro o en la capital y a su mayor omenor extensión dentro del territorio.Así, este fenómeno puede observarse enla capital misma de Mallorca, en Palmay, además, en Valldemosa, Mar ratxí, Fe-lanitx, Manacor, Pollensa, y algunosotros puntos. No menos interesante queel caso que acabamos de consignar esel de la pronunciación de una e obscurao neutra (señalémosla por ae) en posi-ción tónica de la palabra. Dicha e tieneaproximadamente el valor fonético dela a catalana en María, de la u francesaen peu o de la e alemana en vater, ycomo constató K. Brekke, correspondesiempre a palabras que tenían en latínuna S o una K. Ejemplos: CRAESTA,crista; SAERA, cera, etc. La pronuncia-

ción de la a tónica matizada de e enla mayoría de las localidades cuando laconsonante precedente es una paladialy la conversión de dicha a en è abiertaen algunas pocas, tales como Son Se-vera y Felanitx, es otro de los casos fo-néticos notables del mallorquín (llèdre,‘ladrón’; kèze, ‘casa’; père, ‘padre’,etc.). Bastante extendido se encuentratambién el fenómeno de la conversiónde la o átona en u cuando la vocal tó-nica siguiente es una i o una u: mulí,‘molino’; murí, ‘morir’, etc., costum,custum, ‘costumbre’, que en determi-nados puntos, en Manacor, por ejemplo,suenan molí, morí, etc., y la pronun-ciación de la a final como o en el len-guaje del vulgo; frúito, ‘fruta’; siréro,‘cereza’, etc., en vez de fruita, siréra,etc. Puede darse como normal en elmallorquín la disimilación de la con-sonante paladial ñ escrita ny y de tj yx(escrita ig) seguidas de s en pluralescomo anys, punys, bonys, puigs, boigs,que se pronuncian ains, puins, boins,puis, bois, etc., no siendo desconoci-das las formas puixos, botjos, etc., quetanto concurren en el catalán central allado de puits, buits, etc., de sus varie-dades dialectales. Consígnese, además,como normal del mallorquín, el cam-bio de la k de vocablos como sak (sac),fik (fic), fok (foc), etc., en i cuando di-cha consonante va seguida de s, estoes, en los plurales que hacen sats, fits,fots, etc. De orden análoga a lo ex-puesto es la conversión de la x, ix (=ch francesa) en i y de la ll en l (este úl-timo circunscrito a unas 12 localida-des) cuando la palabra siguiente em-pieza por consonante. Así, calaix gran,aquex cavall, se cambian en calai gran,aquei cavall, etc., capell nou, cavallgras, se cambian en capel nou, cavalgras, etc., produciéndose calaix,aqueix, moix, etc., al ser enunciadossolos o dentro de la frase juntos a unapalabra que empieza por una vocal.No es menos característica de nuestrodialecto la pronunciación de n en vezde m delante de consonante labial(convidá, no comvidá; ton pare, no tompare; tenpestat no tempestat, etc.), laconservación de los finales en -ar, -er,-ir, sin el menor rastro de la r etimoló-gica amó, ‘amor’; favó, ‘favor’, etc., enMallorca. Estos son, en resumen, lospuntos capitales que hay que tener encuenta sobre la pronunciación co-rriente del mallorquín actual, por nohablar de la distinción todavía existente



entre la pronunciación de la v y de lab análogamente a lo que se observa enlos dialectos valencianos extremos; dela pérdida de la a final en palabrascomo paciencia, iglesia, etc., pronun-ciadas pasiénsi, ésglezi, etc., fenómenoconocido también de los dialectos ro-selloneses y de varias localidades de laCataluña oriental, y de la conversiónen o o u de la a precedida de a a la fi-nal: áigo, pásco, etc., en algunos pun-tos, y áigu, páscu, etc. (‘agua’, ‘pas-cua’), en otros. La flexión verbal ofrecelas siguientes particularidades: ausenciade la vocal desinencial en la primerapersona de los presentes de indicativoy subjuntivo en ejemplos como cant,‘canto’; umpl, etc. Conservaciónde las desinencias -am, -au (pro-cedentes de -AMUS, -ATIS), porejemplo: cantám cantáu, manámmanau, etc. Terminación en -im,-is, de las personas cuarta y quintadel indicativo de algunos verbos,tales como veure, creure, dur, fer,que hacen véim, véis; créim, créis;dúim, dúis; feím, féis, etc. En elterreno de la morfología una delas particularidades más intere-santes del mallorquín la constituyeel artículo determinado proce-dente del latín IPSE y la multiplici-dad de formas en que se presenta.Las formas del artículo que podrí-amos llamar espontánea son: es os para el masculino; sa o s para elfemenino singular, es y ses parael plural, según que la palabra si-guiente empieza por consonanteo por vocal. Ejemplos: es pare, ‘elpadre’, es fill, ‘el hijo’, s’homo, ‘elhombre’, s’ase, ‘el asno’, sa dòna,‘la mujer’, s’ànima, ‘el alma’,s’ego, ‘la yegua’, es pares, ‘los pa-dres’, es cavalls, ‘los caballos’, sestaules, ‘las mesas’, ses dones, ‘lasmujeres’. Al lado de estas formasespontáneas hay las condiciona-das. Las más características de es-tas et (et secnyors, los señores; et sacs,los sacos) y er (er vici, el vicio; er meu;el mío), por no citar las demás moda-lidades fónicas de la s = z, t = d, queconcurren siempre al contacto de unaconsonante sonora. Debe tenerse encuenta, no obstante, que al lado de lasformas típicas es, sa, con sus variantes,existen también en Palma-Manacor lascorrespondientes al latín ILLE, esto es, el,la, como en el catalán literario. Pero és-

tas, consideradas por los dialectólogoscomo restos de una influencia medie-val del catalán oficial y continental,puede decirse que tiene exclusivamentesu aplicación delante de palabras queexpresan para los indígenas una idea desuperioridad o de unidad indiscutibles:el bisbe, y no es bisbe, ‘el obispo’), elrei y no es rei, ‘el rey’, la mare de Deuy no sa mare de Déu, ‘la Virgen’, etc.La generalización de el, la, els, les y laconsiguiente ausencia de es, sa, seconstata solamente en Pollensa.

Aranés. Aunque políticamente elArán pertenece a ESPAÑA, la lengua ha-blada corrientemente en el Valle, per-tenece a la Gascuña. El dialecto gas-

cón, y por ende el dialecto aranés,tiene la particularidad de ofrecer unestado de lengua, que no ha pasadopor una evolución seguida y conti-nuada a través de los siglos, como otrosidiomas. Una prueba de ello nos la danlos textos más antiguos que, comocomprueba Luchaire, presentan ya losrasgos que todavía hoy lo caracterizan.Consignemos los siguientes: las con-sonantes finales románicas ll se con-

vierten en un sonido palatal explosivoque representamos por ch: VITELLUM,bedéch, ‘becerro’, PULLUM, puch, ‘po-llo’, etc., y, en cambio, los nexos C’L,-L+Î que en catalán dan regularmentey, se convierten en ll: OCULUM, gwell,‘ojo’, VERUCULUM, borroll, ‘cerrojo’,etc. El mismo resultado ch que cons-tatamos para la -ll encontramos co-rrespondiendo a la t final: COGNATUM,cuñách, ‘cuñado’, VERITATEM, bertách,‘verdad’, etc. Téngase, no obstante, encuenta y ello es otra particularidad delaranés, que los fenómenos indicados severifican solamente en la forma singu-lar de las palabras, mientras que en laforma plural la ch se vuelve t (+ sing.)

y la ll se simplifica en l (+ sing.).Así tenemos: bedéch (sing.), be-déts (pl.), puch (sing.), puts (pl.),cuñách (sing.), cuñats (pl.), bertách(sing.), bertats (pl.), etc. La ll latinaentre vocales aparece evolucio-nada a r: gallina, garía, etc., y otrosa los cuales no puede dejar de aña-dirse el artículo determinado éra oér (procedente de ILLAM) éraimatge, ‘la imagen’; éra músca, ‘lamosca’, etc., que en su forma mas-culina singular ofrece multitud devariantes según sea la naturalezadel sonido con que comienza lapalabra siguiente: étj autá, ‘el al-tar’, éch ormátge, ‘el queso’, éccán, ‘el can o perro’, etc. Las con-sonantes b y v presentan una es-pecie de u (en realidad una con-sonante bilabiovelar) como reflejo:HABEMUS, auém, ‘tenemos’, HIBER-NUM, iuérn, ‘invierno’, etc. La F ini-cial da una consonante fuerte-mente aspirada que es fácilmenteconfundible con la j del castellano:FEMINA, hénna, ‘hembra’, FRIGIDA,heréda, ‘fría’, FENESTRA, hiéstra,‘ventana’, etc. La n final románicatiene el valor de nasal gutural, so-nando como nk aproximada-mente: carbúnk, ‘carbón’, cutúnk,

‘algodón’, etc., y desaparece cuandoestá entre vocales: prüa, ‘pruna’; lüa,‘luna’, etc. En cuanto al vocalismo,fuera de una regularidad constante enla conservación de la cualidad primi-tiva de la é y de la è (abélla, ‘abeja’;crésta, ‘cresta’; èrba, ‘hierba’; bèspa,‘avispa’; hèsta, etc.) y de la ò (ròda,‘rueda’; hònt, ‘fuente’), hay que notarel resultado de la o que se convierte enu: púch, ‘pollo’; búca, ‘boca’; etc., y el



Portada del tercer volum de l’edició de les Obres com-pletes de Pompeu Fabra, en curs de publicació, que hand’incloure també el gran article sobre la llengua catalana,recentment descobert, de l’enciclopèdia Espasa.

de la U larga que da el sonido ü delfrancés: hüm, ‘humo’; pür, ‘puro’; ma-düra, etcétera.

Éstas son las principales caracterís-ticas fonéticas del gascón del Valle deArán. Con ello, no obstante, no quieresignificarse que sean igualmente co-munes a todas las localidades que loconstituyen, pues en muchas de ellaslos citados fenómenos ya han desapa-recido (si es que antes existieron) antela influencia del castellano por unaparte y del catalán o pallarés, como lellaman los araneses, por otra. Así, porejemplo, la consonante aspirada h estálimitada actualmente a la región bajadel Arán que comprende los pueblosde Bosost, Bausen, Les y Caneján; lanasal-velar nk, a diferencia del centroy de la parte baja del Valle, es desco-nocida en la región alta (Garós, Arties,Gessa, Salardú, Uña, Tredós, Bagergue),donde se dice pa, ‘pan’; bi, ‘vino’; bu,‘bueno’; ma, ‘mano’; en lugar de pank,bink, punk, mank, etc. Y eso que ocu-rre en el dominio de la fonética puedeobservarse igualmente en el de la mor-fología. Así tenemos que, por ejemplo,las segundas personas del plural de losverbos (derivadas de las finales -ATIS, -ETIS,) conservan su etapa antigua -ats,-ets (anats, hauets, portats, didiets) en elcentro y en la parte alta, presentándosesimplificadas en -at, -et (anat, hauet,portat, didiet) en la parte baja y para-lelamente los participios pasados ha-cen en aquélla cantát, puirit, pluigút,mientras que en ésta terminan en ch:cantách, purich, pluigúch. Dada la si-tuación del territorio aranés y sus con-diciones históricas, se explica fácil-mente que el vocabulario corriente noofrezca un carácter genuinamente gas-cón. El francés y el catalán y en partetambién el castellano, han dejado sen-tir fuertemente en él la influencia res-pectiva.

Alguerés. El dialecto alguerés es ha-blado hoy por una colonia que no pasade unos 10.000 habitantes. El alguerésestá con relación al catalán tomadocomo tipo lingüístico, como está elvalenciano o el mallorquín. Uno yotro representan una etapa viviente dela lengua arcaica arrancada del troncocomún en una época dada de la his-toria y llevada por los colonizadoresa otras tierras donde ha arraigado ycrecido siguiendo una trayectoria deevolución especial externa según lascircunstancias. Pero esta evolución es-

pecial en el dialecto catalán de Alguer,como en el de otros puntos concer-nientes al idioma, no ha llegado a tanalto grado de desarrollo que haya des-figurado completamente el primitivocarácter del habla local. Prueba de elloes, sin duda, entre otras, que nuevos es-tudios comparativos podrán aducir, elhecho de haber podido fijar P. Guar-nerio la procedencia de los moradoresde Alguer con sólo analizar un caso lin-güístico tan sencillo como es el de lapronunciación de las vocales átonas.Así, el citado autor, después de haberobservado que en alguerés moderno,como en el dialecto de Barcelona, todae u o átona se convierte respectiva-mente en a o u, concluye que fueronprocedentes de Barcelona los prime-ros colonos establecidos en Alguer en1354, durante el reinado de don Pedroel Ceremonioso, conclusión que apoyael hecho conocido de haber sido laciudad de Alguer llamada con el sobre -nombre de Barceloneta por los anti-guos. Obsérvese, no obstante, que porla apreciación lingüística de Guarnerioes errónea por lo que se refiere a la e,porque esta vocal no se convierte en aen el catalán central, sino que se con-vierte en una vocal neutra muy floja.Por lo demás, esta conversión de la een a es una de las características vo-cálicas más notables del alguerés: damá(catalán demá), parilj (catal. perill),prasó, (catal. presó), masura (catal. me-sura), vanir (catal. venir), varé (catalánverí), famelja (catal. femella), cragut(catalán cregut), nabot (catal. nebot),capaljá (catal. capellá), éssar (catal. és-ser), cunésar (catal. coneixer), para (ca-talán pare), mara (catal. mare), frara(catal. frare), proba (catal. pobre), caura(catal. caure), oma (catal. home), mes-tra (catal. mestre), metja (catal. metge),etc. Fuera de esta particularidad, nohay que notar otra, como no sea unagran regularidad en la conservación delas vocales tónicas en su cualidad decerradas o abiertas según sean largas obreves las correspondientes de origenlatino. Esto, que puede decirse en tér-minos generales de los dialectos ex-tremos del catalán, ofrece en el centralmultitud de desviaciones principal-mente por lo que toca a la E latina larga(cerrada) que se convierte en e abierta,pero que permanece cerrada en el al-guerés: téra, catal. tèla ‘tela’; agé, ca-tal. havér ‘haber’; curésma, catal.quarèsma ‘cuaresma’; caréna, catalán

carèna; tarré, catal. tarrèr ‘terreno’;varé, catalán verèno ‘veneno’; varéma,catal. verèma ‘vendimia’; burét, catal.bolèt ‘seta’; méza, catal. mèsa ‘mesa’;francés, catal. francès ‘francés’, etc. Porotra parte, y respecto de la O breve tó-nica seguida de dos consonantes, laprimera de la cuales es una nasal, lapronuncia el alguerés con toda regu-laridad como cerrada, mientras que elcatalán central se inclina a la pronun-ciación abierta: aspónja, espònja ‘es-ponja’; mónja, catalán mònja ‘monja’;raspónc, catal. respònc ‘respondo’; et-cétera, apartándose así del paralelismoque debiera guardar con la E breve(vént, témps, dént, sént, etc.) en el cualcoinciden. En su consonantismo ofreceel alguerés algunas particularidades to-talmente propias, no conocidas de losdemás dialectos catalanes. Sobre ma-nera notables son en este respecto loscambios históricos sufridos por la T yla L latinas en posición intervocálica:ambas se confunden hoy regularmenteen una r: NATALE, naral ‘Navidad’; CA-TENA, carena; LOETAMEN, llaram; PATE-LLA, parella; ALA, ara; SCALA, scara. Lasmodificaciones, además, que sufren al-gunas consonantes como la TR de unaparte y la R seguida de otra consonantepor otra, no son de menor importanciaque las anotadas y acaban de imprimirun rasgo especial al dialecto. Así, la TRse convierte frecuentemente en rr (PU-LLITRO, pujerru; PETRA, perra; etc.) y laR + cons. en l (CARNE, caln; SARMEN-TUM, salment). A esto puede añadirseel cambio en r manifestado regular-mente por la l, pero sólo cuando lapalabra no contiene otra r en cuyocaso la consonante no se altera: CLA-VUM, crau; FLAMMA, frama; expuestaslas características fonéticas del algue-rés, cabe notar tan sólo la desapari-ción de la consonante final de palabraátona en expresiones como to lus ca-vals (catal. tots els cavalls), tota las do-nas (catalán totes les dònes), etc. Encuanto a la morfología, son particular-mente notables las formas masculinaslu, lus (catal. el, els) del artículo y lasde los pronombres personales meu,mea (sing.), meus, meas o mías (pl.),ton, tona (sing.), tous, tuas (pl.), sou,soa (sing.), que suenan en catalán meu,meva; teu, teva; seu, seva. La conju-gación ofrece también particularidadesque separan al alguerés del cataláncontinental; entre ellas y como princi-pales son dignas de notarse el presente



de indicativo del verbo ser que se con-juga: so, ses, es, sem, seu, so o son. Losdemás verbos forman dicho tiempocomo sigue:

cantar beure dormir finircant bec drom falnéxcantas beus dromis falnexascanta beu drom falnexcantém bajem drumim falnexámcantau bajeu drumiu falnexiucantan beun dromin falnexen

En todo el resto de la conjugaciónse suceden multitud de variantes y decontaminaciones de forma, la mayorparte de las cuales tienen sus raíces enel indicativo. Como especiales del im-perfecto de indicativo deben citarse lasterminaciones -ava (amava), -eva (rieva= reía), -iva (santiva = sentía). De éstassolamente la primera correspondiendoal latín -abam, vive en el catalán delcual han desaparecido las otras quetodo lo más son conocidas de los dia-lectos confinantes con el aragonés.

Rosellonés. El Rosellón, pequeñaprovincia de tierra catalana en el de-

partamento de los Pirineos Orientales,formó parte del principado de Cata-luña del año 884 al 1162 y del 1213al 1242 con condes propios. Pasado alreino de Mallorca en 1276 a la muertede Jaime I el Conquistador, hasta 1344,volvió al reinado de Aragón y fue con-quistado por Francia en 1642.

De la lengua hablada en el Rose-llón desde el siglo IX dan testimonio loscontratos feudales de la época en losque abundan las formaciones románi-cas por las que se trasluce la estructurapeculiar. En los siglos X, XI y XII el ca-talán del Rosellón se nos manifiesta yaen la poesía popular de los goigs.Fuera de esto, los documentos de ca-rácter literario (vidas de santos, Miste-rios) no aparecen hasta el siglo XIV.Después de la anexión a Francia, y apesar de producciones esporádicas es-critas en rosellonés, éste va convir-tiéndose en un patois por la gran in-fluencia de la lengua literaria del paísvecino. En los últimos tiempos, y res-pondiendo principalmente al renaci-miento literario de Cataluña, no hanfaltado en el Rosellón buenos paladi-

nes de su historia y de su lengua. Es di-fícil ver hasta dónde podrán llegarprácticamente sus esfuerzos. La vitali-dad del rosellonés, con todo, estáenormemente amenazada por la pre-ponderancia del francés.

Son rasgos característicos del ca-talán actual del Rosellón: la termina-ción -i del presente de indicativo yprimera del imperfecto de los verbos(canti, parli, cantavi, parlavi, etc.); lapronunciación u de la vocal final o(cantú por cantó, de Canigú por Ca-nigó, etc.); la desaparición de la -n delos plurales (hortolás por hortolans,mas por mans, etc.). Por lo demás, lasdiferencias entre el catalán del Rosellóny el catalán literario de Barcelona noson muy importantes. El lector puedehacerse cargo de lo que pueda intere-sarle en este respecto consultando losmateriales cartográficos del monu-mental Atlas linguistique de la Francey, por vía de conclusión, las notas bi-bliográficas referentes al artículo so-bre el catalán. u



UNA MOSTRA DEL NOSTRE FONS EDITORIAL

Àngels i retratsHelena Soler i PuigNarrativa / 136 p. / 13 €

El cansament del resistencia-lismeRamon Monton

Un model global de la reali-tatLluís Maria Xirinacs

Un singular amic absentJosep Oriol Vaca KirchnerPoesia / 80 p. / 12 €

E l proppassat 22 demarç va morir, aBarcelona, ORIOL

DE BOLÒS I CAPDEVILA(nat a Olot l’any 1924),ben conegut en els me-dis científics del nostrepaís i figura molt des -tacada de la botànicasud-europea. Fou pro-fessor de la Universitatde Barcelona (catedrà-tic de 1953 fins a 1989)i director de l’InstitutBotànic de Barcelona(1967-1984).

Va ser essencialment un geobotànic, interessat en les re-lacions de les plantes amb el medi i en l’estudi de la vege-tació. Era un científic de profunda vocació, lúcid i rigorós,amb una memòria excepcional i una capacitat de treball foramida. En el camp de la botànica pròpiament dita, la sevagran aportació és la Flora dels Països Catalans (BOLÒS iVIGO, 1984-2001); en el de la fitocenologia, és a dir, l’anà-lisi de les comunitats i del paisatge, cal esmentar les diver-ses síntesis que va fer de la vegetació dels Països Catalansi diferents estudis territorials més circumscrits, com els de-dicats a Mallorca (BOLÒS i MOLINIER, 1959), a les contradesdels voltants de Barcelona (1962), a les terres costaneres desdel Llobregat al Segura (1967), a l’illa de Menorca (BOLÒS,MOLINIER i MONTSERRAT, 1970) o al Montseny (1983).

Oriol de Bolòs va destacar també en el conreu de la llen-gua. Les seves publicacions científiques, d’una justesa i unaclaredat excel·lents, han servit de model expressiu a molts delsbotànics catalans. I, posat a fer divulgació, emprava un llen-guatge planer que, sense trair el rigor científic, resultava moltassequible. La millor manera de fer entrar fàcilment els alum-nes universitaris en els conceptes bàsics de la geobotànicaera donar-los a llegir alguna de les seves obres de síntesi.

Dominant com dominava els ressorts i el geni de lallengua, no és pas estrany que se n’ocupés i se’n preocu-pés. Als qui treballàvem al seu costat solia fer-nos obser-vacions ben aclaridores i útils. En 1970 va publicar un as-saig sobre la formació del llenguatge botànic català en quèdemostra un coneixement del tema i una capacitat d’anà-lisi més que notables. Posteriorment va tornar a publicaraltres articles (1979 i 1985) sobre la teoria i la pràctica dela terminologia científica.

O. de Bolòs va posar també en pràctica les seves idees através d’intervencions i actuacions concretes. Com a conse-ller del seu sogre (F. Masclans), en els reculls de noms de plan-tes que va publicar (1954 i 1981) i com a assessor i even-tualment redactor dels articles de botànica de la Granenciclopèdia catalana (1969-1980), tingué un paper decisiu

en la fixació de termes botànics, no sols dels pròpiament cien-tífics sinó també dels extrets del llenguatge popular. I aquestalabor la va perllongar a través d’altres obres, com ara la ree-dició i actualització de la Iniciació a la botànica de FONTQUER (1979), la traducció al català de l’obra Vegetació i cli-mes del món, de H. WALTER (1976), per a la qual va confegirun Índex alfabètic i glossari en què fixa i defineix un grapatde termes, o la seva col·laboració en el nou Diccionari de lallengua catalana (IEC, 1995). Cal destacar també la seva apor-tació a la terminologia geogràfica dels Països Catalans (1975).

O. de Bolòs estava preocupat particularment per la norma -litza ció del vo ca bu lari especialitzat, els noms populars de lesplantes i les denominacions de col · lec tius vegetals. Pel quefa a la terminologia cien tí fica, advocava per una derivació cor -recta dels neologismes greco-llatins i una adaptació asse -nyada dels manlleus, i alhora per un acostament dels termesresultants als de les altres llengües cultes, per tal d’afavorir lanecessària universalitat del llenguatge científic.

Quant als noms populars de plantes, defensava la con-veniència que cada mena de vegetal en tingués un de pre-ferent, usat normalment en el llenguatge escrit. Per a lesplantes que no tenen nom vulgar conegut, cas força freqüent,propugnava que se’ls assignés una adaptació del nom cien-tífic, tan literal com fos possible per tal que la seva deriva-ció culta no oferís dubtes, de manera que aquests nomsmoderns no interferissin amb les denominacions tradicio-nals. Em sembla una decisió encertada i jo mateix l’he se-guida, amb més o menys fortuna. En el cas, també corrent,de plantes que reben denominacions diverses (i de vegadesmolt nombroses) segons dialectes i àrees geogràfiques, lisemblava necessari que se’n seleccionés una, seguint cri-teris d’extensió territorial, eufonia, expressivitat, simetriaamb la denominació científica… En principi sembla prouconvenient, si bé l’expansió d’un nom preferent pot anar enperjudici de la diversitat lingüística. En certs casos existei-xen sinonímies dobles o múltiples molt vives i arrelades(p.e.: farigola / timó; bedoll / beç; moresc / blat de moro /dacsa) que sap greu d’encarrilar cap a un únic terme. Pelque fa a la concordança entre nomenclatura científica i vul-gar, té, a parer meu, l’inconvenient que tendeix a bandejarel sistema de classificació popular, classificació que deu te-nir la seva lògica, malgrat que des d’un punt de vista pura-ment botànic pugui semblar primitiva o incoherent. Cal in-sistir, però, que la feina feta per O. de Bolòs en el redreçde la terminologia botànica en català ha estat valuosíssima.

En els darrers anys O. de Bolòs va anar perdent la memò-ria d’una manera ràpida i alarmant, situació que semblavaimpossible en un home que havia tingut un cap tan clar.Finalment va caure en un patiment físic del qual la mortl’alliberà. Per desig dels familiars, sobre el seu llit mortuorihi havia únicament una bandera catalana i un ram fet deplantes del camp. Dos símbols ben pertinents de les duesgrans passions de la seva vida. u


AM I C SAM I C S II M E S T R E SM E S T R E S

Oriol de Bolòs: un traspàs sentit

PER JOSEP VIGO I BONADA

Oriol de Bolòs, any 1997



Ramon Folch i Camarasa, escriptor i traductorDAVID PAGÈS I CASSÚ

Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 1926) és el novè filldel popular escriptor Josep Maria Folch i Torres. Ja de pe-tit va viure submergit en el món dels llibres i ben aviat,encara adolescent, es posà a escriure perquè «li semblavala cosa més natural del món».Compta amb una cinquantena de llibres publicats, espe-cialment novel·les, però també poesia, narració i teatre.Heus ací alguns dels títols més coneguts: La maroma, Elmeu germà gran, La visita, La sala d’espera, Bon dia, pare,Sala de miralls, Estrictament confidencial, Manual del per-fecte escriptor mediocre, Testa de vell en bronze…La del 2006 fou una collita especialment bona per a Folchi Camarasa. Van arribar a les llibreries Manual de la perfectaparella mediocre i la novel·la Contra el silenci, publicadaper Edicions de l’Albí (Berga). Una novel·la, de ressons au-tobiogràfics, que conté els principals ingredients de la sevaliteratura i que ens el revela en la plenitud de la maduresa. Entre els premis literaris que li han estat atorgats figuren elJoanot Martorell, el Sant Jordi, el Víctor Català, el RamonLlull i el Sant Joan, de novel·la; el Ciutat de Barcelona i elJoan Santamaria, de teatre; el Víctor Català, de contes, i elPere Quart i el Jaume Maspons, d’humor i sàtira.

La seva faceta de traductor és, així mateix, molt destaca-ble. Ha traduït al català a la vora de dos-cents llibres,d’autors tan diversos com Truman Capote, Joseph Conrad,William Faulkner, Anna Frank, Graham Green, GeorgeOrwell...L’octubre passat, coincidint amb el seu vuitantè aniversari,Folch i Camarasa rebé el Premi d’Actuació Cívica, queconcedeix anualment la Fundació Lluís Carulla, i, a pro-posta de la Facultat de Traducció i d’Interpretació, fou in-vestit Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònomade Barcelona (UAB). L’any 1986 la Generalitat de Catalu-nya ja li havia atorgat la Creu de Sant Jordi. Tot plegat, unesdistincions merescudes per tota una vida de servei a lallengua, a la cultura i al país. Actualment resideix a Palau-solità i Plegamans, on, sensedeixar d’escriure, traduir i publicar, dirigeix la FundacióFolch i Torres i el seu Arxiu-Museu, instal·lat al castell dela població.Amb ell parlem del present i del futur de la nostra llengua,recordant que el seu pare fou un dels primers escriptors que,l’any 1913, adoptaren i secundaren les Normes Ortogràfi-ques de Pompeu Fabra.

L’autor de l’entrevista, David Pagès i Cassú, i l’entrevistat, Ramon Folch i Camarasa FOTO: Anna Farró

—Conferenciant, dramaturg, narra-dor, poeta, traductor… En el món deles lletres, heu tocat diferents teclesi totes amb encert. Amb quin ordre,però, segons la vostra preferència, usagradaria que aquestes etiquetesconstessin en una enciclopèdia? —Escriptor català, novel·lista, autor te-atral i traductor.

—Com ha influït en la vostra carreraliterària el fet que el vostre pare tin-gués una projecció i una popularitattan excepcionals? —En el primer paràgraf de la vostrapresentació ja hi ha la resposta aaquesta pregunta: escriure em sem-blava la cosa més natural del món. Iencara ara m’ho sembla.

—A vuit anys vàreu escriure el vos-tre primer conte literari. Fou l’inicid’una vocació literària que ha resul-tat intensa i fecunda. Fins a quinpunt, però, la mort, a disset anys, del

vostre germà Jordi –que en la sevaadolescència ja havia mostrat unaautèntica i prometedora vocació li-terària– féu que ben aviat us incli-néssiu per la literatura i les tasqueseditorials? —Suposo que l’exemple del meugermà contribuí a la meva vocació,com hi influí l’exemple del meu pare,però segurament jo devia portar a din-tre alguna cosa més, perquè cap deles meves cinc germanes no s’ha de-dicat a la literatura.

—En la immediata postguerra solíeuacompanyar el vostre pare a les re-presentacions teatrals d’obres sevesen diversos pobles i ciutats de Catalu-nya. Com recordeu aquells anys?—Em sentia molt orgullós del meupare, que en aquells anys, marginatper la pressió de les circumstàncies,recobrava als meus ulls la seva figurad’escriptor popular i estimat de totsels catalans.

—Hom reconeix la gran tasca queféu Josep M. Folch i Torres a l’horad’acostar els infants i els joves als lli-bres en català. Però hi ha qui diu queno s’ha reconegut prou la tasca dutaa terme per a incorporar el públic fe-mení als canals de la literatura cata-lana. ¿Hi esteu d’acord, amb aquestaafirmació?—No tothom li va reconèixer aquellagran tasca, que alguns intel·lectualstendien a menystenir, de vegades persimple enveja o per una equivocadaconcepció del que ha de ser una lite-ratura nacional, que no seria completasense escriptors com el meu pare, quecreà un gènere popular i contribuí,potser com cap altre, a difondre el gustper la lectura en català.

—En Massagran fou un dels perso-natges més famosos que creà el vos-tre pare. Vós convertíreu la novel·laen dos còmics i continuàreu la col·lec-ció –ara amb arguments originals– finsa arribar a quinze números. En JosepM. Madorell hi feia les il·lustracions.Fins i tot en van sortir vídeos. Han tin-gut –i tenen– un gran èxit. Amb lamort de Josep M. Madorell, el febrerdel 2004, hem d’entendre que ja s’haacabat la col·lecció?—Totes les sèries i col·leccions literà-ries tenen un començament i un final.La mort del dibuixant Madorell fou unagran pèrdua per al país, i precipità na-turalment la fi d’una sèrie prou extensaque més tard o més d’hora havia d’a-cabar-se. Per la meva banda, estic moltcontent d’haver ajudat a difondre la fi-gura d’en Massagran, que els infants d’a-vui coneixen principalment gràcies alsàlbums de còmics de l’editorial Casals.

—Compteu amb la majoria de premisque es donen en la literatura cata-lana. Els vostres són llibres de quali-tat. Però, quina mena de valors hi heuvolgut fer circular?—No m’he proposat mai fer circularvalors. Els que es poden trobar en elsmeus escrits hi són perquè són elsmeus i hi són perquè no podria es-criure sense que hi siguin. On aparei-xen més clarament és potser en lescent vint «Històries possibles» que vaigescriure per al Patufet de la segonaèpoca, però són els mateixos que ama-ren tota la meva obra, potser més ex-plicitats per raó del públic adolescentque havia de llegir aquelles narracions.



Josep M. Folch i Torres dibuixat per Isaac d’Aiguaviva. A la dreta el seu fill Ramon

—L’any passat van sortir publicats dosllibres vostres: Manual de la perfectaparella mediocre i Contra el silenci.¿Una bona collita, la del 2006?—I tant! Per a un escriptor de vuitantaanys la publicació de dos llibres inèditsen un sol any ve a ser tot el contrarid’un certificat de defunció!

—Com veieu la literatura catalana ac-tual? Fins a quin punt la Fira de Frank-furt pot ajudar a projectar-la?—En plena forma. Molts escriptors i es-criptores, d’un nivell molt considerable,i amb moltes traduccions a les princi-pals llengües estrangeres. Quant a laFira de Frankfurt, tinc por que, amb lapresència de llibres escrits en castellà,resulti una ocasió frustrada de fer saberal món que som catalans i que el ca-talà és la nostra llengua.

—El dia del Premi Honoris Causadèieu que «per a ser un bon traduc-tor d’obres literàries és convenient serescriptor i, si és possible, un bon es-criptor en llengua pròpia». ¿Ens lespodeu concretar una mica més,aquestes paraules?—No és cap secret. Vaig dir això quevaig dir perquè em sembla evident queno n’hi ha prou de conèixer una llen-gua estrangera i la pròpia. Cal saberescriure, i, en principi, escriure bé, iaixò és cosa dels escriptors.

—La vostra feina de traductor, comha influït en la vostra condició d’es-criptor? O, si voleu, podem formular

la pregunta al revés: la vostra condi-ció d’escriptor, com ha influït en lavostra feina de traductor?—En el meu cas, puc assegurar que lameva condició d’escriptor ha influït di-rectament en les meves traduccions ique, inevitablement, les meves traduc-cions han influït, en alguns casos, en lesmeves obres originals. Traduir obliga aenriquir el propi vocabulari, i la varie-tat d’estils suggereix noves fórmules pera la creació de les pròpies obres.

—Parleu-nos de la vostra etapa com atraductor en l’Organització Mundial dela Salut (OMS), a Ginebra. Ens constaque varen ser uns anys magnífics.—Vaig anar a parar a l’OMS, de Gi-nebra, on vaig viure amb la mevadona i els sis fills durant tretze anys,sobretot perquè, havent treballat sem-pre, alegrement, com a free lance,sense cap assegurança per al futur, aquaranta anys era hora de posar seny.Convertit en funcionari internacio-nal, la vida a Ginebra i la feina al’OMS van servir per a això, i també,ho reconec, per a fugir d’un paíssense llibertat. Però sempre vaig es-perar amb impaciència el momentde «tornar a casa», a una Catalunyaamb una promesa de nova llibertat.

—El vostre pare, d’una manera im-mediata, donà suport a la normativade Pompeu Fabra, la qual cosa elgramàtic agraí molt, ja que tant lespàgines del setmanari En Patufet comles seves novel·les eren molt llegidesi esdevingueren magnífics canals dedivulgació de les normes ortogràfi-ques. Ens agradaria que ens en par-léssiu una mica. —El pare estimava apassionadamentCatalunya i de seguida va veure enPompeu Fabra el seny ordenador de lanostra llengua, una llengua que eral’eina del seu ofici d’escriptor. El millorexemple de la seva adhesió incondi-cional a les normes fabrianes va ser ladecisió de publicar la segona partd’una de les seves novel·les d’aventu-res amb la nova ortografia, tot i que laprimera part s’havia publicat amb lavella, més o menys caòtica. Sí, l’adop-ció de les normes dins En Patufet va sersegurament una de les millors vies dedivulgació de la gramàtica renovada.

—Els germans Folch i Torres varen ferimmenses aportacions en la Catalu-

nya d’ara fa cent anys. Quins són elsprincipals canvis que hi veieu, entreaquella Catalunya i l’actual? Tambéens agradaria que ens parléssiu decom veieu el futur de la nostra llen-gua i país.—Lingüísticament, aquella Catalunyade fa cent anys, tot just començava asortir del marasme en què el català ha-via sobreviscut amb prou feines, sensegaires instruments o eines per a tor-nar-li la vida plena, però amb un paísque demostrà la seva capacitat de re-cobrar l’amor a la seva llengua. LaCatalunya d’ara és molt diferent. Tenimmolts instruments i eines, però mancala voluntat de fer-los servir. No vull serpessimista, però tampoc no acceptol’optimisme dels qui diuen que Catalu-nya ha sortit de situacions més greus. Lasituació d’ara, per a mi, és molt més

greu i sense precedents. I la culpa d’a-questa situació, potser sí que ve de fora,però és sobretot dels catalans mateixos.

—Agafeu la vareta màgica de la llen-gua i doneu-nos tres fórmules per apotenciar l’ús social del català?—La meva temptació és de respondre:1) La independència nacional. 2) Laindependència nacional. I 3) La inde-pendència nacional. Mentre els quiviuen a Catalunya puguin al·legar que«estamos en España», anirem mala-ment. Mentre els catalans no perdemel vici servil de canviar de llengua per-què sí, per «educació», perquè «no téimportància», etc., anirem malament.



Cedeixo, doncs, a la temptació ambquè he començat la resposta a aquestapregunta.

—El premi d’Actuació Cívica i l’Ho-noris Causa són premis a tota unatrajectòria. Devíeu estar molt con-tent en rebre’ls?—Ja he dit abans que sí. Potser nome’ls mereixo, aquests premis, peròjustament per això trobo que encara témés mèrit haver-los rebut!

—El dia que us van investir doctorhonoris causa, Montserrat Bacardídeia que «heu defugit sempre l’èxitfàcil i immediat, les capelletes i lapromoció personal còmoda, per po-der-vos lliurar en cos i ànima a la cre-ació i la traducció». ¿Les compartiuplenament, aquestes paraules?—Home, la doctora Bacardí tenia l’o-bligació, essent la meva «padrina»,d’exagerar una mica bastant. Per mo -dèstia, jo hauria de rebaixar el to deles seves paraules; però, per educaciói respecte a una dama com ella, no es-taria gens bé desmentir-la.

—La Fundació Folch i Torres ha fet ifa una gran tasca a l’hora de mante-

nir viu el record de la vida i l’obra delscinc germans Folch i Torres. Vós ma-teix hi heu dedicat molts d’esforços imolta il·lusió. D’on va sorgir la idea dela seva creació?—La Fundació Folch i Torres va ser cre-ada pels descendents i amics dels cincgermans d’aquests cognoms, perquètots érem conscients que calia aplegar,ordenar i difondre la seva múltiple obraliterària i cultural, abans que se’n dis -per sés el record i es perdés el seuexem ple. I, per ara, estem molt con-tents dels resultats obtinguts, i vullagrair des d’aquí les nombroses visitesi aportacions rebudes, i especialmentel suport de l’Ajuntament de Palau-so-lità i Plegamans, que ens ha cedit ge-nerosament l’ús de tota la planta nobledel reconstruït Castell de Plegamans.

—La Fundació va ser l’impulsora del’Any Josep M. Folch i Torres (2000) ide l’Any Patufet (2004), que tinguerenun èxit extraordinari. Les memòriespublicades en donen testimoni. Po-dem afirmar que tant el personatgecom el setmanari continuen ben viusen l’imaginari col·lectiu català?—Hi ha excepcions, naturalment, enaquest «imaginari col·lectiu», excep-

cions que no fan més que confirmarl’encert de la nostra iniciativa que vol,no solament interessar la majoria decatalans que coneixen els Folch i Tor -res, sinó també fer-los conèixer als al-tres. Sí, els Folch i Torres, el seu record,continua viu en els pocs ancians lec-tors de En Patufet que sobreviuen fe-liçment, i en els seus fills i filles, néts inétes, besnéts i besnétes...

—Quins projectes teniu en el cap, enaquests moments?—Tinc una altra novel·la rumiada, peròsobretot em dedico a ordenar tots elsescrits que tinc escampats per calaixosi capses, entrar-los a l’ordinador i, depassada, fer-los una raspallada si elstrobo massa tronats. I a la Fundació,continuo aportant idees i fent de guiade les visites que rebem. L’important ésque cada dia em llevo amb la il·lusióde la feina que m’espera.



Fa pocs dies, un altre escriptor,també ben conegut, ens escrivia lasegüent dedicatòria: «Salut i lletres».Doncs això, senyor Folch, «salut illetres» per a dur a bon port tots elsprojectes –molts i ben encaminats–que teniu entre mans. u

RESTAURANT I ALBERG RURAL

BellavistaAl bell mig del Parc Natural

de la zona volcànica de la Garrotxa

Promoció d’allotjament per alslectors de «Llengua Nacional»per als mesos de MAIG, JUNY iJULIOL: 10 € per persona i nit.

Et quedaràs a casa?

• Tel.: 972 68 05 12• C/e: [email protected]

LLENGUA NACIONAL - núm. 59 - II trimestre del 2007 43

El primer diccionari imprèssobre la parla de les Illes Ba-lears és el Diccionari ma-

llorquí-castellà de Pere A. Figuera(Palma 1840). El filòleg Joan Veny,autor prolífic i de dilatada tra-jectòria, ens presenta en el llibreque acaba d’aparèixer un estudidetallat sobre aquest diccionari.

En els primers capítols ens di-buixa la situació de la llengua al’inici del segle XIX.

Joan Veny entra seguidamenten l’anàlisi lingüística del diccio-nari. Són el lèxic i la lexicografiacamps d’estudi predilectes de l’au-tor, en els quals ha donat fruits re-llevants. Ens referim a l’estudi dellèxic d’autors i obres diversos, o béa la seva recerca històrica i eti-mològica sobre paraules concretes–amb una focalització especial enla ictionímia–, o bé i de ple en re-lació amb el tema que aquí ensocupa, als seus estudis sobre dic-cionaris –el de Pere Torra, el d’An-toni Font (ambdós del s. XVII) i elde Palmireno (del s. XVI).

En l’obra actual, relativa al dic-cionari mallorquí-castellà de Fi-guera (s. XIX), l’estudi lingüístic espresenta dividit en diferents apar-tats. En els primers es fa referènciaal mètode per a la selecció de lesentrades, a la macroestructura i ala microestructura del diccionari.

Pel que fa al mètode de se-lecció de les entrades, Figuera varesseguir les del diccionari de l’A-cadèmia Espanyola i hi va afegir al-tres entrades corresponents a cul-tismes, alguns dels quals provinentsdels diccionaris de Núñez de Ta-boada –constatació aquesta darreraque havia fet Jaume Corbera i que

Veny corrobora i, en algun cas, ma-tisa prenent en consideració tantles entrades com les definicions.

Formen la macroestructuradel diccionari diferents tipus d’en-trades (augmentatius, diminutius,formes verbals flexionades, locu-cions, etc.). Quant a la microes-tructura, després de cada entradahi ha la categoria sintàctica delmot, el significat redactat en lallengua pròpia i l’equivalent cas-tellà del mot.

Vénen després altres apartatsinteressants en què s’analitzenaspectes de l’obra de Figuera:destaquem el relatiu a la paremi -ologia (el diccionari inclou setzepàgines d’adagis, amb la corres-pondència castellana), els que fanreferència als trets del mallorquíde l’època (aquí el reconegut dia-lectòleg repassa les característi-ques fonològiques, morfològiquesi lèxiques del mallorquí que es po-den documentar o deduir a partirde la informació del diccionari),el que s’ocupa dels castellanismes(on aquests es classifiquen desd’un punt de vista històric i for-mal) i el que es dedica a l’orto-grafia. Quant a aquest darrer as-pecte –tema atractiu de la històriade la llengua–, Veny assenyala, en-tre altres punts, la distinció que eldiccionari fa entre o (tancada), ô

(oberta), é (tancada), ê (oberta) i è(neutra), la utilització de la dièresidamunt la vocal que precedeix lal palatal (per tal que es pugui di-ferenciar de la l geminada) o bé elpes del castellà que es manifestaen la utilització de ñ i -ñy.

Els apartats finals es destinen acomentar l’aprofitament d’aquestsmaterials per part d’altres diccio-naris i a exposar algunes de les va-loracions que sobre l’obra han fetaltres filòlegs que s’hi han acostat.

Completa el llibre un estudiintroductori de Bartomeu FontObrador sobre la vida d’AntoniFiguera –era de Llucmajor i foufranciscà– i uns apèndixs finals enquè es pot trobar un facsímil delmanuscrit «Recopilacio de algunstermes mallorquins ab el seu cor -responent español», de 1814–que Amengual Bunyola (2000)ha atribuït al mateix autor–, aixícom diverses il·lustracions.

Som, per tant, davant un estudipolièdric d’un diccionari que hacaptivat Joan Veny, lingüista quecompta amb una munió d’obresimportants. El seu treball aconse-gueix despertar l’interès del lectorvers l’obra de Figuera i donar aconèixer aspectes diversos de la si-tuació i característiques de la llen-gua de Mallorca del segle XIX.u

MONTSERRAT ADAM AULINAS

Jordi Ginebra s’ha endinsat enel pensament de gramàtics iideòlegs que en èpoques

pretèrites han fet contribucions ala normativització i normalitza-ció del català. Així, aquest pro-fessor de la Universitat Rovira iVirgili (Tarragona) ha estudiat ieditat dues gramàtiques del se-gle XVIII: la de Joan Petit i Agui-lar i la d’Antoni Febrer i Cardona(ambdues publicades per l’Insti-tut d’Estudis Catalans els anys1998 i 2004). Si tenim en comptequanta gent es dedicava a re-dactar gramàtiques durant la se-gona meitat del segle XVIII i prin-cipis del XIX (bàsicament, a lallista només s’hi ha d’afegir Jo-sep Ullastra, Josep Pau Ballot ialgun altre autor nordcatalà),podem afirmar que Ginebra ésun dels millors coneixedors deles aportacions gramaticals delsegle XVIII.

Ginebra ha estudiat tambéels intel·lectuals del Camp deTar ragona que van operar durantla Renaixença, el Modernisme iel Noucentisme (finals del segleXIX i principis del XX). El llibreIdeòlegs, gramàtics i escriptorsés un aplec de deu treballs rela-tius a aquesta època. N’hi ha tresde dedicats a Antoni de Bofarull,

de manera que un terç de l’obraés un estudi específic d’aquestintel·lectual reusenc. Entre els al-tres treballs hi ha una aproxima-ció al paper de Josep Aladern enel procés de recuperació de lallengua; les cartes de MiquelVentura a mossèn Alcover; lapresència de Fabra a Reus; la tra-jectòria de l’escriptor JoaquimM. Bartrina (que permet il·lustrarel canvi d’ideologia entre els es-criptors respecte a la llengua ca-talana durant la segona meitatdel segle XIX); o una anàlisi de laqüestió de la llengua segons elsnoucentistes reusencs (aquestdarrer apartat, escrit conjunta-ment amb Joaquim Mallafrè). Perla seva curiositat, esmentem l’es-tudi de la tesi doctoral de Mi-quel Ventura llegida a Nova Yorkl’any 1909, titulada HistoricalCatalan Phonetics.

També hem de dir que undels intel·lectuals tarragoninsmés rellevants és Antoni Rovirai Virgili. Doncs bé, Ginebra, enl’obra Llengua i política en elpensament d’Antoni Rovira i Vir-gili, analitza les aportacions queva fer aquest autor relatives a la

normalització del català. L’es-tudi es divideix en dos gransapartats ‘La llengua per dins’ i‘La llengua per fora’ (en tots doscasos se segueix l’ordre tempo-ral dels escrits de Rovira i Vir-gili). En el primer apartat es fa unrepàs de les aportacions relati-ves a temes gramaticals, eti-mològics o normativitzadors; enel segon es comenten els escritsque va fer sobre la situació de lallengua i el paper que havia detenir en la societat. Aquesta obraens aproxima, doncs, a una fi-gura cabdal de la història deCatalunya; una persona que vaser un gran suport per a PompeuFabra i que té el perfil –típic del’època– d’intel·lectual integralque participa en tota mena d’i-niciatives per a la reconstrucciónacional (va ser diputat al Parla-ment de Catalunya per ERC enels anys trenta i va participar enla Ponència de la Divisió Terri-torial, al costat de Pau Vila i Jo-sep Iglésies, en la mateixaèpoca). u

XAVIER RULL

bibl iograf ia

Tradició, traducció...

Joan Veny i Clar,Tradició, traducció i inter-ferència en el diccionarimallorquí (1840) de PereAntoni Figuera,Consell de Mallorca, Departa-ment de Cultura, Palma 2006.

Llenguai política...

— Jordi Ginebra, Ideòlegs,gramàtics i escriptors, Centre de Lectura, Reus 2006.

— Jordi Ginebra, Llengua i po-lítica en el pensament d’An-toni Rovira i Virgili, Publ. del’Abadia de Montserrat, Barce-

LLENGUA NACIONAL - núm. 59 - II trimestre del 200744

E l gran erudit i arxiver Dr.Josep M. Marquès i el Dr.Francesc Feliu, professor

de la Universitat de Girona, aca-ben de publicar un llibre que

constitueix un gran tresor cul-tural: l’Ordinari de Girona de1502. Es tracta de l’edició i es-tudi d’un llibre imprès del quales coneix un sol exemplar, i pre-cisament un exemplar que noés accessible als investigadors–en realitat se n’ha perdut lapista– i que pertanyia a la bi-blioteca del Sr. Pau Font deReus. El Dr. Miquel dels SantsGros el va poder fotografiar enla dècada dels anys cinquantadel segle passat i ara, gràcies albon treball de Marquès i Feliu,és a disposició de totes les per-sones cultes.

El treball de Josep M. Mar-quès ha estat gairebé detecti-vesc: ha hagut de treballar da-munt una sèrie de fotografies enblanc i negre d’un original quesembla que va ser bastant mal-tractat ja en origen i apte per aimaginar aventures novel·les-ques. L’impressor Rosenbachtreballava a Perpinyà i els origi-nals que rebia de Girona devienser poc acurats o bé l’impressorva haver d’interrompre la com-posició de l’obra i després la re-prengué sense tenir davant lapart ja composta.

El Ritual és escrit majorità-riament en llatí i conté els ritussegüents: benedicció de la sal il’aigua, bateig, matrimoni, ex-tremunció, comunió i viàtic,pregàries de la trona, benedic-cions, petit catecisme i ritus exe-quials. Tot plegat constitueixuna bona imatge d’un món queritualitzava la vida en els seusmoments més significatius, desdel naixement fins a la mort.

Aquest llibre gironí de l’è-poca del bressol de la impremta–tot i que fonamentalment és es-crit en llatí– ens ofereix una co-lla de testimonis preciosos de lallengua catalana d’aquest mo-ment, que són estudiats ambenorme competència en l’estudiintroductori del professor Feliu.Les parts catalanes més extensesdel Ritual de 1502 apareixen enles «pregàries de la trona», queinclouen l’anunci de les princi-pals festes de l’any litúrgic, i enla pràctica del viàtic; peròtambé apareixen formes catala-nes en les parts dialogades delsagrament del matrimoni.

La llengua catalana de 1502que apareix en aquest ritual ofe-reix notables sorpreses als estu-

diosos de la llengua catalanaantiga. Hi trobem restes de fle-xió nominal, com ara els nomi-natius arcaics Déus, Sényer imossènyer, o l’ús de la partículaafirmativa hoc ‘sí’ –que ha do-nat el nom de la llengua occi-tana– per a expressar el con-sentiment matrimonial! Sóntestimonis preciosos d’un mapalingüístic fascinant que aflora enaquests vells textos.

Qualsevol persona interes-sada en l’estudi de la història dela nostra llengua podrà espigolarveritables tresors en aquest llibreantic: Vosaltres, senyors e dones–en el sentit del llatí clàssic DO-MINA ‘dama, senyora’–; que féutornar de aygua vi; bon prousfassa ‘que faci bon profit’. Po -dríem multiplicar els testimonisde fenòmens lingüístics realmentsingulars que de ben segur cons-tituiran un veritable banquet demenges saboroses per a la bonagent (per usar una manera de dird’aquest text antic) interessadaen la fascinant història de la llen-gua catalana. u

JOAN FERRERProfessor de Filologia

de la Universitat de Girona

E l professor Joaquim MartíMestre acaba de publicarun diccionari important i

necessari: el lèxic col·loquialvalencià dels segles XVII, XVIII iXIX. El treball, pulcrament edi-

tat per la prestigiosa editorialde la Universitat de València,presenta un despullament ambcriteri lexicogràfic i dialectolò-gic de la literatura de vocaciópopular dels segles XVIII-XIX: te-atre, col·loquis, premsa satírica,llibrets de falla i poesia i prosapopular i festiva. Les fonts do-cumentals que J. Martí Mestreha buidat són realment impres-sionats: la llista bibliogràficaomple 28 pàgines amb mate-rials que van des de finals delsegle XVIII fins al segle XX. Elgruix fonamental d’obres per-tany al segle XIX i els autors mésprolífics són Eduard Escalante iJosep Bernat i Baldoví.

El professor Joaquim MartíMestre ha observat que elsgrans diccionaris històrics ca-talans –Alcover-Moll i Coromi-nes– a penes tenen en comptela documentació valencianad’aquests segles. El DCVB i elDECat depenen fonamentalmentde diccionaris valencians del XIX(Escrig, Escrig-Llombart i MartíGadea) i sovint es malfi en de lainformació que aquestes obresaporten. El treball crític que faaquest diccionari és molt im-

portant, perquè en els mots deregistre popular hi afloren ma-terials lingüístics tradicionals oprocessos metafòrics, metoní-mics o de derivació de gran in-terès aplicats a lèxic. Així, perexemple, Joaquim Martí Mestrerecull el mot baladronada ‘jac -tància exagerada’, i en dóna elsexemples següents: «Pos ells diuque s’alabaren / de que habiende tornar / dins dos mesos. Y,per cert, / de que un gavach ca-pità / esta gran baladronada / alseu patró li tirà», «y no chistar/ ni tirar baladronades», «Bala-dronaes de què·m ric, / prome-ses que a totes fas». Es tractad’un mot no recollit en el DIECni en el DECat i no documen-tat prèviament. Un altre exem-ple: lavativa ‘pallissa, derrotacontundent’. «Y digues-me, asíen Valènsia, / don Jusep Caroquè tal? / Mira quina labativa /ara a Suchet li ha pegat.» Estracta, doncs, d’una accepcióno recollida en cap diccionari.El significat és metafòric i vemotivat per la idea d’una acciómolesta efectuada sobre algú, aimatge d’aquest antic sistemade purgar.

El Diccionari històric del va-lencià col·loquial recull un con-junt de materials lingüístics degran interès, tractats –des d’unpunt de vista lexicogràfic i lin -güístic– d’una manera modèlicapel professor J. Martí Mestre.Cal notar la precisió que fa l’au-tor en la «Introducció» del seullibre: «Encara que el valenciàés el nostre principal objected’estudi, no oblidem de capmanera la perspectiva global dela llengua. De fet, bona partd’aquest cabal lèxic col·loquiales troba igualment en altres dia-lectes catalans, sobretot en elsoccidentals, a més dels mots iaccepcions que tenen un abastlingüístic general en l’àmbitcol·loquial.»

Aquest Diccionari històricdel valencià col·loquial, a mésde fornir-nos un riquíssim ba-gatge de saber lingüístic, ens per-metrà de passar molt bones es-tones, perquè la llengua popularque hi és magníficament estu-diada té una tendència innata al’humor i a la jocositat. u

JOAN FERRERProfessor de Filologia

de la Universitat de Girona

bibl iograf ia

Ordinari de Girona

Josep M. Marquès - Francesc Fe-liu,Ordinari [Ritual] de Girona1502, Diputació de Girona -Universitat de Girona, Girona 2006.

Diccionari històric

JOAQUIM MARTÍ MESTRE, Diccio-nari històric del valenciàcol·loquial (segles XVII, XVIIIi XIX ),Universitat de València,

LLENGUA NACIONAL - núm. 59 - II trimestre del 2007 45

El llibre de Joan Veny és antici nou alhora. Es tracta d’unaplec de deu estudis apare-

guts els darrers anys (un, de 1979;els altres, entre 1989 i el 2004). Elmotiu aglutinador és, com diu el

títol, els contactes i la comparaciódel català amb altres llengües.L’autor hi tracta l’occità, l’ara-gonès i el castellà, les llengüesd’adstrat, però també l’asturià i elgallec. És, doncs, un llibre de lin-güística romànica que ens faveure aspectes diversos de lesmúltiples relacions familiars de l’-herència llatina, vista des del ca-talà. El conjunt il·lustra molt bécom el català, igual que qualse-vol altra llengua, és ric de man-lleus, com també ric de trets com-parables amb els parlars d’altresdominis. «Una llengua no viu iso-lada», són els mots amb què co-mença el llibre, i, en efecte, aquestés l’argument que li dóna unitat.

Hom hi llegeix treballs dedi-cats a l’adaptació de la jota cas-tellana (quefe), que ha viscut unperíode de vitalitat entre la gentpoc culta. Avui és un fenomen delpassat, però ha deixat algun ras-tre en la llengua (d’estranquis). Enun altre treball compara el catalài l’asturià, llengua que també des -envolupa la iodització. Allà abeya,oveya o vieyu són, però, les for-mes normatives, mentre que lescatalanes abeia, oveia o vei sónconsiderades només col·loquials.

Veny hi afronta problemescentrals de la història lingüísticaque ja havia tractat. Hi sosté denou que la diferència entre dia-lectes occidentals i orientalsprové del distint ritme evolutiu ino pas d’un substrat remot (la te-oria de Joan Coromines) ni d’unadiferent intensitat de la romanit-zació (la teoria d’Antoni M. Ba-dia i Margarit). Més endavantcondueix la hipòtesi dels mos-sarabismes –els mots que s’ori-ginaren en els parlars romànicsdel temps dels àrabs– cap a unterreny segur per comprovar quemolts dels hipotètics mossara-bismes, de fet, són aragonesis-mes. Veny assenta així que el va-lencià gemecar ‘gemegar’ ve del’aragonès.

En la part dedicada a les re-lacions amb l’occità, hi veiem laimportància dels escorcolls d’o-bres no literàries. Veny analitzal’obra d’Antoni Girauld, nascut aMontpeller, que edità en catalàa Perpinyà l’any 1587 un manualmèdic contra la pesta. En rela-ció amb els occitanismes del ros-sellonès, com llauseta ‘alosa’ omainatge ‘infant’, conclou: «Vo-leu res més pur que un mot que,

al Rosselló, ha passat de boca enboca durant cinc, sis o set se-gles?» Veny es manifesta defen-sor d’aquests occitanismes anticsque, en alguna ocasió, com pei-xoneria ‘peixateria’ –documen-tat des del final del segle XIII–eren titllats erròniament de fran-cesismes nouvinguts. SegonsVeny, «cada dialecte és fill d’u-nes circumstàncies històriques,geogràfiques, socials, que li con-fereixen fesomia pròpia i res-pectable» (p. 186). El llibre, queacaba amb la comparació d’untext religiós gironí de 1837 ambla seva versió mallorquina de dosanys després, advoca pel res-pecte a les formes que tenen unatradició llarga enfront dels judi-cis puristes arbitraris. Ens fa sa-ber, per exemple, que caldo és jadel segle XVI.

Amb les recerques de JoanVeny hom s’adona que el conei-xement profund i crític de les va-rietats històriques de la llenguafonamenta el model de llenguaparticipatiu, de col·laboració detots els dialectes, com el queavui proposen aquest autor il’Institut d’Estudis Catalans. u

XAVIER LUNA

L’obra Identitat lingüística iestandardització és un re-cull d’aportacions acadè-

miques impartides en el pro-grama de doctorat Qüestions dellengua i literatura: identitat i es-

tandardització, (Universitat Ro-vira i Virgili i Universitat deLleida, 2001-2002). El llibre re-cull les aportacions del profes-sorat de la Universitat Rovira iVirgili (Tarragona): Jordi Ginebra,Joaquim Mallafrè, Pere Navarroi Miquel Àngel Pradilla.

L’apartat «Fraseologia, con-currències lèxiques i llenguaestàndard» (Jordi Ginebra) és unareflexió acadèmica sobre cons-truccions fixades com diner ne-gre, gall fer, llesca de pa, anartor rat, costar un ull de la cara,ser un tros de pa, fer por, etc. Gi-nebra intenta fer una definició iclassificació d’aquest conjunt deconstruccions, explorant-ne elslímits. El treball té molt d’interèsperquè, en el cas català, tot i dis-posar d’uns quants diccionarisd’expressions, frases fetes, locu-cions, etc., no s’han fet gairesreflexions teòriques gramaticalsreferides a aquesta mena deconstruccions. En aquest sentit,l’aportació de Ginebra –com-plementada amb altres articlespublicats els darrers anys– ompleun buit en la descripció grama-tical. Cal dir que el treball no éstan sols una aproximació teòrica,

sinó que entra en el terreny de lalingüística aplicada, ja que l’au-tor prepara els camins per a fercomparacions entre el català il’espanyol pel que fa a les cons-truccions, amb vista a un procéscontrolat d’estandardització dela llengua catalana.

L’apartat «Estandardització itraducció» (Joaquim Mallafrè) ésun report de qüestions diversesrelacionades amb la traducció,amb la vista posada sobretot enels efectes que aquesta activitatpot tenir per a la salut de la llen-gua estàndard i, en definitiva, dela llengua en general. Mallafrèanalitza els reptes amb què s’en-fronta un traductor, així com elsdiversos tipus de registres, els me-canismes que cal aplicar en cadaregistre i el seu pes en la societat(no és el mateix traduir la Bíbliaque un manual d’instruccions; noés el mateix traduir una novel·laque un document administratiuo judicial; no és el mateix un do-blatge fílmic que l’adaptaciód’una notícia d’agència; etc.).

L’apartat «Processos d’es-tandardització en les llengüesro màniques minortizades» (PereNavarro) és un repàs de les ini-

ciatives que llengües com el fran-coprovençal, l’asturià (amb unamirada especial al mirandès), elsard i l’aragonès han fet per a laseva normativització i estandar-dització. Navarro fa diversos co-mentaris sobre els problemesamb què es troben aquests pro-cessos de normativització i es-tandardització, motivats per lesdivergències entre parlars, lamanca de reconeixement legal iadministratiu i la tendència delsparlants a escriure la seva parlaamb les convencions gràfiquesd’una llengua superposada (pro-blema agreujat quan una d’a-questes llengües s’estén a bandai banda d’una frontera adminis-trativa). Aquest apartat enllaçaamb el següent, «El gallec, un casd’individuació lingüística en uncontext de minortizació» (MiquelÀngel Pradilla), on es tracta lamateixa qüestió relativa al gallec,si bé molt més aprofundida, ambmés dades, comentaris i exem-ples. En aquest sentit, el treball dePradilla és un referent necessariper a tothom qui vulgui aproxi-mar-se a la realitat sociolingüís-tica de Galícia. u

XAVIER RULL

bibl iograf ia

Contacte i contrast...

Joan Veny,Contacte i contrast de llen-gües i dialectes,Universitat de València,València 2006.

Identitat lingüística

Miquel Àngel Pradilla,Identitat lingüística i estandardització, Cossetània, Valls 2003.

LLENGUA NACIONAL - núm. 59 - II trimestre del 200746

1) El llibre conté un seguit d’inte-ressants informacions en relació ala vitalitat del català, informacionsque cal conèixer: entre un 15 iun 20% de catalans que tenen elcastellà de llengua inicial hanadoptat el català com a llenguaque els identifica (tot i que no sa-bem fins a quin punt el parlen); latransmissió lingüística d’una ge-neració a la següent és claramentfavorable al català (11% més queamb els progenitors); més de 9milions de persones el parlen (enalguna ocasió?) i 11 milions en-

tenen el català; és la vint-i-sisenallengua del món en nombre depàgines web i la dinovena pelnombre de pàgines per parlant(per davant del rus, l’espanyol ol’àrab) i la primera que disposad’un domini propi. Unes dadesque ens haurien de servir no pasper a estar cofois sinó com a puntde partença per a avançar sensepor en tots els àmbits en què avuiel català o bé és gairebé inexistento bé clarament minoritzat o mar-ginal (lleure dels joves, cinema,quioscos, justícia, ensenyamentsecundari, usos interpersonals,àmbits de consum cultural i demasses, etc.).2) També inclou una proposta,inútil i expressada d’una maneraavorridament reiterativa, d’aban-donar un pretès discurs catastro-fista sobre el futur del català. Estracta d’una proposta inútil per-què, mentre el català continuïvivint una situació de perillosaprecarietat com l’actual i de cons-tants agressions per part del mer-cat i dels estats en què la majorpart de la comunitat lingüística estroba, és lògic que apareguin veusque es deixin endur pel desànimi vulguin expressar el seu clam.D’altra banda, l’autor no destriad’una manera clara aquesta menade clams de desesperació de lesanàlisis que bàsicament són crí-tiques o expressen amb claredatallò que no funciona en l’ús so-cial del català. En aquest sentit,

clamar contra el fantasma del ca-tastrofisme esdevé una lluita estè-ril. L’única manera de fer dismi-nuir aquest discurs és treballar perla normalitat de l’ús del català;com més s’avanci, menys veusalarmistes hi haurà.3) Dos errors importants: creureque les insuficiències del catala-nisme consisteixen precisamenten el fet que aquest movimentes basa en un discurs que miti-fica el passat de la Renaixença ique exagera les agressions con-tra la llengua. En relació al pri-mer, cal dir que no l’encerta, atèsque ignora les aportacions posi-tives de la Renaixença, d’obrirportes a l’autoestima col·lectiva(com succeeix en qualsevol pro -cés de recuperació en qualsevolaltra nació normalitzada), i la debarrar el pas a l’espanyol en elsàmbits literaris, contribuint a ferrenéixer el prestigi del català.Cau en el reduccionisme i l’ana-cronisme històric quan qualificael discurs de la Renaixença coma «subordinat, socialment i lin -güísticament conservador, orien-tat cap al passat», ja que el dis-curs de la Renaixença era fruitdel seu temps, com arreu d’Eu-ropa. Sobre el segon error, hemd’advertir que és especialmentperillós, ja que, volent ser mo-dern, s’afegeix al bloc del discursanticatalà, que obre vies al revi-sionisme històric d’arrel nega-cionista (negació de la persecu-

ció del català); és, si més no, sor-prenent la coincidència entre elrei d’Espanya («Nunca fue la es-pañola...») i el representant «re-publicà» («Ha estat exagerada lainfluència de la pressió legal»);ja ni parla de persecució, comescrivia Francesc Ferrer, sinód’una simple pressió, i no exa-gerem! Això sí: resulta que femun «recordatori persistent de pre-potència històrica» [sic]. Ensacusa d’haver «externalitzat laculpa»; ¿ara resulta que els cata-lans som culpables d’estar tancatsa la presó espanyola? ¿Som cul-pables de l’extraordinària repres-sió a què ha estat sotmès el nos-tre poble d’ençà de 1707? És clarque Pueyo s’apunta, sense mati-sos, a les acusacions (els orígensde l’autoodi) que ens feia VicensVives, d’anar de la intransigènciai dels odis primaris a les claudi-cacions i abraçades, confonentl’esperit de no claudicació ambl’odi, i les abraçades amb el fetd’estar lligats a la morta. Un altrefill de Vicens Vives. 4) Com ja li va criticar Joan Solà:accepta com a punt de partençal’statu quo, és a dir, la submissiói la limitació. Un llibre que niaporta res de nou ni ajuda a cla-rificar la situació, però que potserjustifica la manera de procedir delseu autor: creu que aquest opti-misme acrític és el camí de la nor-malització lingüística. u

JORDI SOLÉ I CAMARDONS

Els orígens de TV3, malgratel que pretenia el ministreespanyol de torn, no van

ser folclòrics ni d’estar per casa,sinó que responien a uns prin-cipis ètics de servei al país i a lallengua. Això va fer que els ca-talans sentíssim que la televisiópública del nostre país era lanostra; a part, més tard aquestterme esdevingué un eslòganpublicitari molt oportú. És peraixò que fa temps que ens sen-tim traïts a causa de la involucióque TV3 ha experimentat ambels anys: un llenguatge degradat,una excessiva i innecessàriapresència de la llengua espa -nyola en diversos programes iuna visió hispanocèntrica segonsla qual tot allò que s’esdevé enqualsevol punt d’Espanya ésprou important per a esmerçar-hi temps i diners i informar-nos-en puntualment.

En el llibre TV3 a traïció: Te-levisió de Catalunya o d’Es-

panya?,Víctor Alexandre analitzaels continguts de la pro gramacióde TV3, incidint sobretot en elsTelenotícies, dels quals dónaexemples diversos d’hispano-centrisme. En denuncia, per tant,la manipulació psicològica quees fa de l’espectador en utilitzarexpressions com ara aquí a Espa-nya o bé el president del governen referir-se al president espa -nyol i no pas al de Catalunya.Tot això i més, mentre que elterme Països Catalans és tabú. Al-hora, s’oculta una part de la re-alitat catalana: es dóna poca in-formació sobre la manifestacióamb el lema «Som una nació itenim el dret a decidir», de fe-brer del 2006; no es convidenindependentistes o simplementcatalans desacomplexats en es-pais de debat, mentre que gentamb un autoodi ferotge com elslíders de Ciutadans hi tenen lesportes obertes; no se’ns informagairebé mai sobre esdeveniments

de la Catalunya Nord, i la restade Països Catalans queden diluïts(excepte en el mapa de l’espaiEl temps) com si fossin regionsespanyoles.

És sobre totes aquestes qües-tions que Víctor Alexandre ensobre els ulls amb aquest llibre.I no li deu haver resultat fàcilfer-ho, perquè ell també és delsqui es van emocionar amb lacreació de TV3; dels qui vancreure que aquesta seria l’einaper a normalitzar la llengua i elnostre país; dels qui, en defini-tiva, se senten traïts per una te-levisió que ha acabat renunciantals seus principis per a esdeve-nir una televisió que, malgratels nombrosos avenços tècnicsque la situen en primera línia,pateix d’una anormal indefini-ció nacional i mostra una de-plorable manera de tractar lallengua i els espectadors que hiconfiaven. u

ANNA PORQUET I BOTEY

bibl iograf ia

El fantasma...

Miquel Pueyo, El fantasma de la mort del català,Proa, Barcelona 2007.

TV3 a traïció

Víctor Alexandre,TV3 a traïció: Televisió deCatalunya o d’Espanya?,Enciclopèdia Catalana,Barcelona 2006.

Núm. 59 II trimestre del 2007, any XVII

Documents

Transcript of Núm. 59 II trimestre del 2007, any XVII