Moviments cinematografics Cultura Audiovisual Tema 10

Els moviments cinematogràfics

Les vanguardes cinematogràfiques


La història del cinema transcorre paral·lela a la successió d’avaguardas que han renovat e marges de a tradició artística.

Les avantguardes acaben sempre institucionalitzant-se i propugnant un criteri ideològic i estètic que serà compratit pels seus integrants.


Cap avantguarda desapareix del tot, i els seus ensenyaments i provocacions acaben sent incorporades, de forma natural, al llenguatge cinematogràfic.


És el cas de "Cinema vérité", coincident amb els postulats del neorealisme, rescatat pels cineastes avantguardes i reivindicar pels directors de moviment Dogma 95.


Un cas també de renovació general en l’industria de les Vantguardes va ser:

- El free cinema- Nouvelle vague- Cinema Novo- Junger Deutsche- Nou cinema espanyol.


L’expressionisme alemany


A principis del segle XX una tendència antinaturalista arrenca amb força en el panorama artístic alemany: és l'expressionisme; un moviment que tenint com a precedents a Goya i Munch intenta expressar la seva visió del món a través de la subjectivitat, de la visió única del artista.

Orígens i evolució


El cinema expressionista podria definir-se com una de les corrents més importants de la producció fílmica alemanya en el període immediat al final de la Primera Guerra Mundial, més exactament de 1919 a 1926.



Els colors es tornen violents i les formes es distorsionen en funció dels estats d'ànim. L'expressionisme entra al cinema amb obres com: El Gabinet del Doctor Caligari- 1919, Nosferatu-1922 i Metropolis-1926. Aquest corrent va ser el més influent en el final de la 1ra guerra mundial.



La seva principal característica consisteis en l’intent de representació oposada al naturalisme i l’observació objectiva dels fets i successos externs, fent èmfasi en el que és subjectiu.

Característiques


Les temàtiques per considerar els temes habituals dels films expressionistes, hem de tenir present la difícil situació que travessava Alemanya en aquesta època, i la manera en què aquest sentiment de desesperança angoixa i por va ser reflectit en l'art.

Temàtiques


El més sobrenatural, el més fantàstic, el desconegut i el sinistre són els temes mes habituals.

Temàtiques


Les ombres esdevenen essencials per al cinema. Ombres que a més de la seva finalitat decorativa, moltes vegades s’encarreguen de narrar.

Principis Estètics


També és característic l’enquadrament en les películes expressionistes. L’acció es gairebé teatral, no hi ha ús del fora de camp.Freqüentment, els enquadraments s’assemblen a composicions pictòriques.

Principis Estètics


És més comú l’ús de les diagonals, no només pel que fa a la deformació dels decorats, sinó també en la disposició de les figures a la pantalla.La interpretació és un dels aspectes potser més cridaners del cinema expressionista.

Principis Estètics


El gabinet del Dr. Caligari Robert Wiene. 1919 Està inspirada en un cas real: una sèrie de crims sexuals ocorreguts a Hamburg, Alemanya. El film narra els escruixidors crims que comet Cesare, sota les ordres hipnòtiques del doctor Caligari, que recorre les fires de les ciutats alemanyes exhibint el seu somnàmbul.

Principals títols

Principals títols

L'expressionisme en aquesta pel·lícula es funda en l'interpretació subjectiva del món dels personatges, que es troben sota el món real. S'enfrenten en els personatges dos conceptes diferents: la imaginació i l'oníric davant el realisme.

El gabinet del Dr. Caligari

Principals títols

La cinta és considerada com el primer film expressionista de la història, i destaquen els decorats distorsionats que creen una atmosfera amenaçadora.


Principals títols

La pel·lícula es caracteritza per l'estilització dels decorats, la forma exagerada d'actuar, la il·luminació és puntual i forta, fent ressaltar alguns elements de la resta del conjunt de l'escena. També es mostren potents i peculiars usos d'angulació de la cambra.



Metròpolis Fritz Lang. 1926 L'any 2000, a la ciutat de Metròpolis, està escindida en dues classes: els que tenen el poder i controlen els mitjans de producció, que viuen en luxosos gratacels; i els treballadors, condemnats a unes durissimes condicions de treball ia viure en condicions infrahumanes.

Principals títols

Principals títols

Freder, el fill de Jon Fredersen, la persona que controla la ciutat a voluntat, descobreix les dues condicions laborals dels obrers i simpatitza amb les seves propostes reivindicatives. S'enamora de Maria, una mena de santa venerada pels treballadors que predica l'amor i la no violència per a solucionar els problemes.

Metròpolis Fritz

Principals títols

El malvat Fredersen, que escolta el discurs de Maria al costat del científic Rotwang, encarrega a aquest últim la fabricació d'un robotidèntic a la noia per a que la substitueixi i propagui un missatge de violència.

Metròpolis Fritz

Principals títols

Metròpolis adapta una novel·la de la muller del mateix Fritz Lang, i va suposar el projecte més car i ambiciós de la productora UFA. Avuí encara és un títol mític.

Metròpolis Fritz


Nosferatu F. W. Murnau. 1922 1838. A la ciutat de Wisborg viuen feliços el jove Hutter i la seva dona Ellen, fins que el fosc agent immobiliari Knock decideix enviar a Hutter a Transsilvània per tancar un negoci amb el compte Orlok. Es tracta de la venta d'una finca a Wisborg que està a tocar de la casa de Hutter.

Principals títols

Principals títols

El film està basat en la famosa novel·la Dràcula, escrita per Bram Stocker, però la productora Prana la va rodar sense pagar cap dret d'autor; canviant, això sí, el nom del títol original. Nosferatu és un dels títols clau del cinema mut.

Nosferatu

Principals títols

Tot i que la pel·lícula no féu especials aportacions al llenguatge cinematogràfic en sí, sí que aportà novetats pel que als elements narratius.

Nosferatu

El neorealisme italià


El neorealisme italià fou un moviment cinematogràfic sorgit un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial. L'objectiu d'aquest moviment va ser reflectir el dia a dia de la gent treballadora del país amb els seus problemes i misèries.

Origen i evolució


Amb aquest objectiu, en algunes de les produccions es va decidir no comptar amb actors professionals, no utilitzar decorats sinó localitzacions reals i prescindir d'il·luminació artificial.

Origen i evolució


Aquesta corrent cinematogràfica va tenir el seu germen inicial en un grup de crítics de la revista Cinema, publicada durant la dictadura feixista de Mussolini. Alguns d'aquests joves provenien del Centro Sperimentale di Roma, dirigit per Luigi Chiarini, qu també va dirigir la revista de cinema Bianco e Nero.

Origen i evolució


Una de les característiques que li són més pròpies a aquest moviment és la posada en escena i el tractament que li donaven a les escenes dialogades.

Característiques


1- Es vol apropar el mitjà a la gent del carrer.2- Refusen la caritat i la compassió, a la vegada que la gratuïtat a l'hora de realitzar judicis morals.3- Hi té un fort pes el recent passat feixista del país.

Principis teòrics


4- Una barreja de cristianisme i marxisme humanista.

5- Donen més importància a les emocions que als plantejaments ideològics.

Principis teòrics


1- Evitar les trames i històries d'un cinema més accessible i clàssic en favor de plantejaments més durs en què es vegi reflectida la dura realitat dels seus protagonistes.

Principis estètics


2- Opta per una estètica documental.3- Utilitzen localitzacions reals, no sets de rodatge, en part perquè a causa de la guerra estaven destruïts.

Principis estètics


Ladri di biciclette neix d'un guió escrit per Cesare Zavattini el 1947. L'encarregat de dur-lo a la gran pantalla va ser el seu amic Vittorio De Sicca; que va haver de recórrer als seus propis medis per a rodar una pel·lícula que representaria tota una declinació de principis.

Principals títols

Principals títols

L'argument emmarcat en plena postguerra italiana, se centra en la figura d'un pare de família amb dos fills, obrer que tronba una feina després de passar dos anys a l'atur. La condició per a obtenir-la és tenir bicicleta. Després d'aconseguir-la, comença a treballar enganxant cartells per la ciutat.

Lladre de bicicletes

Principals títols

Mentre n'està enganxant, roben la bicicleta, i ell denuncia el robatori; obtenint com a resposta que sigui ell mateix qui la cerqui. La desesperació d'Antonio (el protagonista) augmenta a mesura que passen les hores i no troba la bicicleta.


Principals títols

A l'aturar-se davant d'un estadi de futbol, no podrà resistir la temptació i robarà una bicicleta, però és enxampat.


Principals títols

La gent l'insulta devant del seu fill Bruno; però quan l'amo de la bicicleta veu l'escena, decideix no denunciar-lo. Antonio s'allunya pobre, trist i resignat a la seva sort.


Principals títols

Es pot considerar una pel·lícula pessimista que roba a l'espectador totes les il·lusions que conté la vida. No obstant, la duresa radica en l'extrem realista d'uns personatges i l'entorn social que els condiciona. La postguerra és un període marcat sobretot per la falta de tot.


La Nouvelle Vague francesa

La Nouvelle Vague és una etiqueta inventada l'any 1958 per François Giroud, en un article de la revista L'Express, per descriure a un grup de joves cineastes francesos que debuten brillantment, al marge dels corrents tradicionals de la professió.

Origens i evolució


Manquen de qualificació tècnica i són finançats per capital privat. Recorren a intèrprets de la seva mateixa edat, ja que cap no ha adquirit notorietat.

Origens i evolució


El terme va tenir èxit i va servir ràpidament per descriure un nou estil cinematogràfic, caracteritzat per la seva desimboltura narrativa, pels seus diàlegs provocatius, per cert amoralisme i per “collages” inesperats.

Origens i evolució


Les innovacions tècniques i els baixos costos dels instruments necessaris per a la realització de films van contribuir a l'emergència d'aquest corrent. Gràcies a les càmeres lleugeres de 8mm i 16 mm i a les noves emulsions més sensibles, va ser possible rodar sense il·luminació artificial.

Característiques


Les pel·lícules sorgides durant 1959 es caracteritzaven per la seva espontaneïtat, amb grans dòsi d'improvisació, tant en el guió com en l'actuació; amb il·luminació natural, sent rodades fora dels estudis i amb molt pocs diners.

Característiques


1- Posseir un bagatge cultural cinematogràfic important.2- Forjar el seu estil a través de la crítica en la revista Cahiers du Cinéma.

Principis teòrics


3- Defençar el cinema nord-americà d'Hawks, Ford, Hitchcock, Fuller, etc; i el cinema realista i visual de Renoir, Bresson, Tati, Ophuls, etc. 4- La preparació teòrica i el desig de renovar el cinema els va impulsar a descobrir la “mirada” de la càmera i el poder creador del muntatge.

Principis teòrics


5- En les seves pel·lícules tracten la condició humana desoladorament aïllada en el marc de la societat petit burguesa de la postguerra.6- Per a ells el cinema ha estat una espècie d'autoconeixement personal.

Principis teòrics


Es roden en exteriors i interiors naturals, amb “càmera a l'espatlla”, preses llargues, forma despreocupada i una durada de rodatge que es redueix a unes poques setmanes.

Principis estètics


Aporten un nou ús de la fotografia, en blanc i negre, que es serveix en interiors d'una il·luminació indirecta, rebotada, per generar així un ambient realista.

Principis estètics


À bout de souffle és una pel·lícula francesa del 1960, en blanc i negre, dirigida per Jean-Luc Godard. El guió va ser escrit pel mateix Godard, amb la col·laboració de François Truffaut. Va ser el primer llargmetratge del director francès.

Principals títols

Principals títols

Michael és un lladre de cotxes. Després de robar un cotxe a Marsella emprèn un viatge a París per cobrar uns diners que se li deuen i tornar a veure seva amiga nord-americana, Patrícia.

À bout de souffle

Principals títols

Després de ser perseguit per la policia de trànsit, mata un agent. Arriba a París, però no té diners, per la qual cosa recorre a Patrícia.

À bout de souffle

Principals títols

Ella esta disposada a ajudar-lo, encara que desconeix que és buscat per assassinat. Els dos van d'un lloc a un altre, mentre Michel tracta de recuperar els seus diners, procurant no ser enxampat per la policia.

À bout de souffle

Principals títols

Patrícia dubta sobre els seus sentiments cap a ell. Per aconseguir diners roba cotxes i pretén escapar a Itàlia en companyía de Patrícia. Finalment, Michel és delatat per Patrícia.

À bout de souffle

Altres corrents

Altres corrents

El moviment surrealista resumeix una de les tendències avantguardistes més originals del segle XX. El surrealisme va admetre entre els seus principis fundacionals l'automatisme en la creació.

Surrealisme

Altres corrents

El cinema independent nord-americà va serr un focus de creativitat desmesurada i de provocatius plantejaments temàtics formals. L'evolució del cinema independent arrenca al final de la dècada dels quaranta. Coincidint amb l'etapa de postguerra, finalitza el monopoli comercial dels grans estudis de Hollywood.

Vanguardia nord-americana

Altres corrents

Reaccionant davant del que consideraven una progressiva mediocretització del cinema internacional, un grup de cineastes danesos va establir el 1995 els principis del moviment Dogma. El seu propòsit era recuperar l'essència de l'art cinematogràfic.

Dogma 95

Altres corrents

Les normes de Dogma rebutgen les eficaces variacions que acompanyen al muntatge: des de la introducció d'efectes sonors fins a l'ús de trucatges fotogràfics.

Dogma 95

Altres corrents

Cal relacionar aquest moviment amb el cinéma vérité, amb l'excepció de què els seguidors de Dogma no anhelen aquest to documental que propiciaven els veristes.

Dogma 95

Altres corrents

En l'àmbit narratiu, sobresurt el fet que no admeten els canvis temporals o geogràfics. Amb igual propòsit els seus directors exclouen els gèneres de qualsevol mena i, almenys en teoria, s'abstenen de plasmar inquietuds estètiques o gustos personals en la pantalla.

Dogma 95

Altres corrents

En definitiva, la seva és una filosofia de l'instant que persegueix, a través de la càmera, la veritat més immediata i essencial.

Dogma 95

Moviments cinematografics Cultura Audiovisual Tema 10

Art & Photos

Transcript of Moviments cinematografics Cultura Audiovisual Tema 10