Manual de - FORUMCATALUNYA ha detenir una justificació motivada, ja sigui per prevenir la comissió...

$: Manual de - FORUMCATALUNYA ha detenir una justificació motivada, ja sigui per prevenir la comissió d'alguna infracció admi-nistrativa o penal. No serà motiu de justificació argumentacions$
Fo

rm

ac

ió

o

n-

lin

e

AApplliiccaacciióó PPoolliicciiaall ddeeAApplliiccaacciióó PPoolliicciiaall ddeellaa LLlleeii 11//9922llaa LLlleeii 11//9922

Manual de Manual de

ÍNDEX1. LA IDENTIFICACIÓ POLICIAL

1.1 Motivació de la identificació1.2 Procediments per a la identificació

1.2.1 Acompanyament voluntari1.2.2 Negativa a l'acompanyament voluntari

1.2.2.1 Detencions amb motiu de falta penal1.2.2.2 Detenció amb motiu de delicte

1.2.3 Negativa a identificar-se1.3 Diferència entre falta o delicte penal i falta administrativa de la LO 1/92 1.4 La identificació de persones estrangeres1.5 Escorcolls motivats per una identificació1.6 Actuacions amb cossos consulars o ambaixadors

1.6.1 Les detencions dels funcionaris consulars o ambaixadors

2. LA INTERVENCIÓ DE SUBSTÀNCIES ESTUPEFAENTS

2.1 Infracció administrativa2.1.2 Intervenció amb menors d'edat

2.2 Infracció penal2.3 Diferència entre infracció administrativa i delicte contra la salut pública2.4 Diferència entre infracció administrativa i falta penal

3. LA INTERVENCIÓ D'ARMES

3.1 Armes reglamentades3.2 Infraccions penals d'intervenció d'armes3.3 Infraccions administratives3.4 Intervenció temporal d'estris i altres mitjans d'agressió

4. ENTRADES A LLOCS PÚBLICS

4.1 Motivació de l'entrada per la Llei 1/92

5. ALTERACIONS DE L'ORDRE PÚBLIC

5.1 Manifestacions i concentracions5.2 El dret de reunió i la seguretat ciutadana5.3 Regulació del dret de reunió5.4 Canals de comunicació de les reunions i manifestacions5.5 Reunions i manifestacions no comunicades i/o prohibides

5.5.1 Supòsits de dissolució de manifestacions o concentracions.5.6 Desordres públics

6. ESPECTACLES PÚBLICS I ACTIVITATS RECREATIVES

7. ACTIVITATS RELLEVANTS PER A LA SEGURETAT CIUTADANA

8. MESURES DE SEGURETAT EN ESTABLIMENTS I INSTAL·LACIONS PÚBLIQUES

9. ANNEXOS

9.1 LO 1/1992 de 21 de febrer sobre protecció de seguretat ciutadana.9.2 Instrucció 8/2008, de 13 de juny, d'ampliació de l'ambit d'aplicació sobre la utilitzacióde la instrucció 4/2008, d'11 de març, sobre la utilització d'armes i eines d'ús policial.

Autora : Anna Puig i Martinez

1. LA IDENTIFICACIÓ POLICIAL

Amb l'objectiu de comprovar la identitat de les persones i basant-nos en la llei orgànica de pro-tecció de la seguretat ciutadana 1/92 cal que intentem buscar un lloc idoni, el menys transitatpossible, sense perdre de vista la persona identificada i amb un nivell de cobertura òptim

La identificació serà adequada al tipus de persona i situació que ens trobem, parlarem de trestipus de identificació:

1. Situació Normal: de poc risc que pot realitzar un sol agent, es saludarà sempre i ensposarem en situació de semiperfil en relació a la persona, de forma que l'arma de foc quedi enla part més allunyada del individu. És mirarà sempre als ulls, espatlles, mans i al entorn en gene-ral. Si actuen dos agents un farà les tasques descrites en el cas anterior i l'altre donarà protec-ció al agent actuant, prestant atenció al entorn i es farà càrrec de les transmissions.

2. Situació d'Alerta: es produeix quan tenim fundades sospites de que el/s individus podenser perillosos. S'han d'agafar certes mesures de seguretat per evitar una possible agressió alsagents que identifiquen, evitant en tot moment no transgredir els drets fonamentals de les per-sones.

3. Situació de Perill: es produeix quan sabem la perillositat del/s individus que volem iden-tificar. L'agent actuant donarà les ordres a distancia del que han de fer els individus tenint sem-pre previst una possible utilització de la seva arma reglamentària. L'altre/a agent prestarà espe-cial atenció tant a les persones a identificar com a l'entorn.

1.1 Motivació de la identificació

Tot i que la identificació de persones a la via pública és una pràctica amb cobertura legal, sem-pre ha detenir una justificació motivada, ja sigui per prevenir la comissió d'alguna infracció admi-nistrativa o penal.

No serà motiu de justificació argumentacions genèriques com "una actitud sospitosa", sinó quesempre s'haurà de detallar en què consisteix aquesta actitud.

1.2 Procediments per a la identificació

Tots els espanyols tenen dret a disposar del Document Nacional d'Identitat i serà OBLIGATORIa partir dels 14 anys. El DNI és personal i intransferible, sense que la persona pugui ser priva-da del document encara que sigui temporalment, excepte els casos previstos per la llei. La cus-tòdia i conservació és responsabilitat del seu titular.

Les dades que han de constar al DNI són la fotografia i signatura del titular, així com nom, lesdades personals, respectant la intimitat de la persona i en cap cas que tinguin a veure amb raça,religió, opinió, ideologia, afiliació política o sindical. (art 9 LO 1/92)

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne

Rambla del Raval, 29-35. 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-uugt.cat [email protected]

a) Els documents oficials que acrediten la identitat de les persones són:

- DNI / NIE- Passaport- Permís de conduir

b) Identificació sense document oficial.

S'ha de valorar cada cas en funció de la credibilitat del document presentat, si porta o no foto-grafia, el motiu de la identificació i la fiança que ens dóni la persona... Poden arribar a ser sufi-cients i donar per vàlida la identificació.

Es poden fer comprovacions in situ mitjançant les bases de dades policials (NIP,BDSN/Schenguen...), telefòniques

Acompanyament fins al lloc on manifesti tenir la documentació, si la dotació ho considera opor-tú.

Acompanyament a les dependències policials a efectes d'identificació i durant el temps mínimimprescindible, només en el cas de no poder aconseguir la identificació per qualsevol altre mitjà,per tal d'impedir la comissió d'un delicte, falta o sancionar una infracció administrativa.

Davant aquesta situació podem trobar-nos en dos casos:

1.2.1 Acompanyament voluntari

Únicament quan no s'hagi pogut aconseguir la finalitat a peu de carrer, que calgui fer gestionsamb l'Oficina d'Entorn Penitenciari (OEP), comprovacions amb SIP foto, gestions telefòniques...Caldrà emplenar el llibre d'identificacions de l'OAC (les dades manifestades per la persona, elmotiu i lloc de la identificació, així com de les gestions realitzades encaminades a esbrinar laidentitat de la persona.

El llibre d'identificacions s'omplirà sempre i quan no s'hagin d'obrir diligències policials per delic-te o falta. En el cas que una vegada omplert el llibre tingui algun requeriment policial o judicial,haurem de fer constar el número de diligències al llibre d'identificacions.

La Fiscalia General de l'Estat considera que el fet de portar una persona a comissaria encaraque sigui a efectes d'identificació, se l'està privant de la seva llibertat ambulatòria i per aquestmotiu és imprescindible informar a la persona de manera immediata i que li sigui comprensibledel motiu de la seva privació de llibertat, així com dels drets que li són propis (informar-lo quedurarà el temps estrictament necessari, pot comunicar a la persona que desitgi del lloc on estroba i la seva situació. No cal informar del dret a rebre assistència mèdica o lletrada, ja queaquests no són pertinents d'aquestes situacions).

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Quan la persona identificada sigui un menor d'edat, informarem d'ofici als pares, tutors o repre-sentants legals del lloc i motiu on es troba encara que el menor no ho demani i informar alhoraa la Fiscalia de Menors.

A l'apartat "exposició" del llibre d'identificacions, s'ha de fer constar que s'ha informat verbalmenta la persona traslladada a dependències del motiu de la identificació i dels drets dels que pot ferús.

1.2.2 Negativa a l'acompanyament voluntari

Caldrà fer ús de totes les habilitats comunicatives possibles per explicar i fer entendre a la per-sona que es nega, la justificació de l'acompanyament momentani a dependències així com lainfracció penal que representa el fet de negar-s'hi i que en cas de persistència a la negativa seràtraslladat igualment a dependències però en qualitat de detingut.

Si tot i les argumentades explicacions dels agents, la persona no entra en raó caldrà efectuar ladetenció, tot informant-lo del motiu de la detenció i dels drets de l'article 520 de la Le Crim. Enaquest cas s'iniciaran diligències penals i no s'omplirà el llibre d'identificacions, ja que les ges-tions d'identificació es detallaran a l'atestat policial.

1.2.2.1 Detencions amb motiu de falta penal

La negativa a identificar-se o a acompanyar als agents a comissaria, per reiterada i irracionalque sigui, com a norma general serà considerada una falta de desobediència als agents del'autoritat (art. 634 CP). La detenció serà produïda per la impossibilitat de conèixer la identitatde l'autor de la falta penal o la manca de fiança de compareixença davant un requeriment poli-cial o judicial.

En el moment que s'aconsegueixi identificar degudament a la persona detinguda, la detenció esdeixarà sense efecte.

1.2.2.2 Detenció amb motiu de delicte

Quan la conducta de la persona que es nega a identificar-se va acompanyada d'un comporta-ment agressiu, amenaçador o violent cap als agents, hauran de valorar la possibilitat de detenir-lo com autor d'un delicte de desobediència greu als agents de l'autoritat (art.556 CP).

En aquest cas la detenció no serà motivada per la negativa a identificar-se sinó per la comissiód'un delicte. Una vegada s'aconsegueixi la identificació de la persona, l'instructor de les diligèn-cies valorarà si és adient deixar la detenció sense efecte.

Si la persona arriba a fer escomesa o ús de la força física envers els agents i l'actitud sigui d'in-timidació greu, caldrà tractar-ho com un delicte d'atemptat als agents de l'autoritat (art. 550 CP).

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


1.2.3 Negativa a identificar-se

La persona que tot i portar la documentació es nega a identificar-se, en aplicació dels articles 18i 20.1 de LO1/92, els agents estan legitimats a realitzar un escorcoll superficial de la persona aidentificar.

Si no oposa resistència i es pot comprovar la identitat de la persona es procedirà segons elsapartats anteriors tot i que els agents poden valorar el fet de realitzar una denúncia administra-tiva mitjançant una minuta policial sense detingut per desobediència als agents en base a l'art.26.h de la LO1/92.

Si es decideix denunciar i davant la impossibilitat de lliurar-li còpia al lloc de la identificació, s'had'informar a la persona de manera verbal d'aquest fet, o la possibilitat de redactar una acta A10de format autocopiatiu amb el número d'atestat que ens ha de facilitar l'OAC fent constar que lapersona es denuncia per desobeir les ordres dels agents.

Aquesta minuta s'ha d'adreçar a la Direcció general de la Policia.

1.3 Diferència entre falta o delicte penal i falta administrativa de la LO 1/92

Negativa a identificar-se sense oposar resistència, insult o despreci cap als agents:Desobediència (administrativa) als agents basada en la negativa a identificar-se art. 26.h de laLO1/92.

Si a la conducta descrita al paràgraf anterior hi afegim un falta de respecte i consideració alsagents el fet es converteix en il·lícit penal, una falta contra l'ordre públic de l'art. 634 del CP.

Si a més es produeix una resistència activa greu, fent escomesa contra els agents o intimidant-los passa a ser un delicte d'atemptat i resistència als agents de l'autoritat de l'art. 550 del CP.

1.4 La identificació de persones estrangeres

L'article 11 de la LO 1/92 cita "els estrangers que es trobin en territori espanyol estan obligats adisposar de documentació que acrediti la seva identitat i el fet de trobar-se legalment a Espanya,segons el que disposen les normes vigents. No podran ser privats d'aquesta documentació,menys en els supòsits previstos pel Document Nacional d'Identitat."

Per identificar estrangers comunitaris actuarem d'acord amb l'explicat fins aquí.

Per identificar estrangers no comunitaris també serà d'aplicació l'exposat però a més hauremd'informar al Cos Nacional de Policia, ja que són els competents en matèria d'estrangeria

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


1.5 Escorcolls motivats per una identificació

L'escorcoll sempre s'ha de fer de la manera que menys perjudiqui la imatge pública i per tant, enla mesura del possible en un lloc resguardat de la resta de vianants.

La motivació de l'escorcoll ha de ser raonada, concreta i d'acord amb l'empara legal:

- Art. 18 "els agents de l'autoritat podran realitzar, en tot cas, les comprovacions necessàries perimpedir que a les vies, llocs i establiments públics es portin o utilitzin il·legalment armes, i en casde dur-ne, s'intervindran".

- Art. 20.1 "els agents de les Forces i Cossos de Seguretat podran requerir, en l'exercici de lesseves funcions d'indagació o prevenció, la identificació de les persones i realitzar les comprova-cions pertinents a la via pública o el lloc on s'hagués fet el requeriment, sempre que el coneixe-ment de la identitat de les persones fos necessari per a l'exercici de les funcions de proteccióde la seguretat..."

Si en el moment de fer la identificació, la persona es troba en un vehicle, l'escorcoll també es potfer extensiu a aquest, ja que és un lloc que pot ser utilitzat per amagar qualsevol mitja d'agres-sió, substància o indicis de la infracció penal i/o administrativa. Cal recordar que l'escorcoll delvehicle ha de ser superficial sense causar danys i només amb la finalitat de comprovar que noes porten substàncies o instruments prohibits o perillosos.

1.6 Actuacions amb cossos consulars o ambaixadors

La convenció de Viena de 1968 parla sobre la inviolabilitat de locals i béns culturals "els localsconsulars, els béns de l'oficina consular i els seus mitjans de transport, no podran ser objecte decap requisa, per raons de defensa nacional o d'utilitat pública. Si per a aquestes finalitat ésnecessària l'expropiació, es prendran les mesures possibles per evitar que es pertorbi l'exercicide les funcions consulars i es pagarà a l'Estat que enviï una compensació immediata, adequadai efectiva."

Així doncs, no es pot escorcollar un vehicle consular i/o diplomàtic. Només de manera molt moti-vada, es pot identificar el conductor del vehicle per verificar que realment és una persona auto-ritzada. Una vegada identificat amb la documentació com a mebre de l'ambaixada o consolat,s'aturarà l'actuació.

L'article 33 diu que "els arxius i documents consulars són sempre inviolables independentmentdel lloc on es trobin".

L'article 35 fa referència a la impossibilitat d'escorcollar les bosses o maletes que portin els diplo-màtics o cònsols que siguin identificats com a valisa diplomàtica i estiguin documentats com atal.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


1.6.1 Les detencions dels funcionaris consulars o ambaixadors

L'article 41 "Els funcionaris consulars no podran ser detinguts o empresonats de manera preven-tiva, sinó es tracta d'un delicte greu i per decisió de l'autoritat judicial competent, excepte si exis-teix sentència ferma. Quan s'instrueixi un procediment penal en contra un funcionari consular,aquest estarà obligat a comparèixer davant les autoritats competents."

En el cas de detenció d'una persona d'aquestes característiques, ho hem de posar immediata-ment en coneixement del cap de l'oficina consular.

Només podem detenir aquestes persones en cas de delicte flagrant i greu i es comunicarà sensedilacions a l'autoritat judicial.

Aquestes actuacions són considerades rellevants, i per tant s'ha de fer d'acord amb el PNT delCME.

2. LA INTERVENCIÓ DE SUBSTÀNCIES ESTUPEFAENTS

2.1 Infracció administrativa

L'article 25 contempla com a infraccions greus:

- El consum de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques en llocs, vies, establiments o transports públics.

- L'abandonament d'instruments utilitzats per al consum de les drogues o substàncies als llocs esmentats.

- La tinença il·lícita d'aquestes drogues o substàncies, sempre que no constitueixi infracció penal.

L'article 23.i) contempla com infracció greu:

- La tolerància o falta de diligència per impedir el consum il·legal de substàncies estupefaents o de traficar amb elles dins de locals o establiments públics, per partdels propietaris, administradors o encarregats.

Davant d'aquests fets (consum o tinença il·lícita de drogues tòxiques o substàncies estupefaentsen llocs públics o l'abandonament en els esmentats indrets dels útils utilitzats pel consum), s'ai-xecarà una acta D10 (Denúncia).

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


En el cas de comís de substància i armes en un mateixa actuació, sempre que es tracti de lamateixa persona, serà suficient una sola acta amb el mateix número de registre de sortida onconstarà tots els objectes comissats.

Davant una infracció a l'article 23.i) (tolerància o falta de diligència per impedir el consum il·legalde substàncies estupefaents o de traficar amb elles dins de locals o establiments públics, per partdels propietaris, administradors o encarregats) l'acta que haurem d'estendre és una A10.

2.1.2 Intervenció amb menors d'edat

La intervenció de substàncies a una persona menor d'edat, sempre s'haurà de comunicar el fetals pares, o representants legals.

En el cas de trobar-se amb una situació de desemparament del menor atenent a l'edat, les cir-cumstàncies, lloc , hora... La dotació traslladarà al menor a comissaria i ho posarà en coneixe-ment de fiscalia de menors.

2.2 Infracció penal

L'article 368 del Codi Penal, tipifica com a delicte:

"Qui executi actes de cultiu, elaboració, tràfic o de qualsevol altra forma promogui, afavoreixi ofaciliti el consum il·legal de drogues tòxiques, estupefaents, psicotròpiques o en tingui ambaquestes finalitats.

L'article 630 del Codi Penal:

- Els que abandonin xeringues, en tot cas, o altres instruments perillosos, de forma o circums-tàncies que puguin causar dany a les persones o contagiar malalties, o en llocs freqüentats permenors.

2.3. Diferència entre infracció administrativa i delicte contra la salut pública

- El destí de la substància, si és per consum propi (infracció administrativa).

- Traficar, promoure, afavorir o facilitar-ne el consum, o cultivar o elaborar aquestes subs-tàncies (infracció penal).

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Els indicis que ajudaran a la patrulla a determinar si es troben davant una infracció penal sónentre altres:

- La quantitat de substància.- Disposició de la substància: encara que sigui poca quantitat, si està separada per

dosis ens pot fer pensar que està preparada per vendre-la.- Tinença de diversos tipus de substància.- Possessió de diners guardats en diversoso llocs, gran quantitat de diners i en bit

llets petits.- Substàncies de tall i estris de pesada.- Manifestació de persones presents al lloc(que persones que declaren haver com

prat).- Manifestació de terceres persones que han presenciat l'intercanvi.- Les observacions de la pròpia patrulla.

2.4 Diferència entre infracció administrativa i falta penal

L'article 630 del CP sanciona l'abandonament de xeringues o altres instruments perillosos demanera que puguin ocasionar danys a les persones, contagiar malalties o en llocs freqüentatsper menors.

La diferència amb la infracció administrativa radica en referència amb:

- L'objecte, el precepte penal només contempla l'abandonament d'estris perillosos,mentre que la 1/92 (administrativa) es refereix a tots els instruments utilitzats pel consum.

- La conducta, el precepte penal només s'aplica quan l'abandonament pugui causardanys a les persones, contagiar malalties o bé en llocs freqüentats per menors.

Exemple:

* Abandonar una xeringa en un bosc amb la protecció posada serà infracció administrativa de la 1/92.

* Abandonar una xeringa sense el caputxó a la platja o en un parc infantil serà infracció penal de l'article 630 del CP.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


3. LA INTERVENCIÓ D'ARMES (art. 6 i 7)

L'article 6, dins les mesures d'acció preventiva i vigilància encomanades a la llei que ens ocupa,en el tema d'armes estableix els requisits i condicions de fabricació, reparació de les armes ipeces fonamentals així com de la circulació, emmagatzematge, comerç, adquisició, tinença i uti-lització. Les autoritats podran efectuar les inspeccions i comprovacions necessàries a les fàbri-ques, tallers, dipòsits, comerços i altres llocs d'utilització d'armes i explosius.

L'article 7, faculta al Govern per reglamentar sobre les matèries i activitats descrites a l'articleanterior i també en relació a les lliçències i permisos.

3.1 Armes reglamentades

a) Armes de foc curtes (1a categoria) amb la corresponent guia de circulació o guia de tinen-ça i la corresponent llicència d'armes (tipus A, B o C). Hauran de portar les marques de fàbri-ca, numeració correlativa i cisellat del banc oficial de proves.

b) Armes de foc llargues (2a categoria) amb la corresponent guia de circulació o guia de tinen-ça i la corresponent llicència d'armes (tipus A, C o D). Hauran de portar les marques de fàbri-ca, numeració correlativa i cisellat del banc oficial de proves.

c) Armes de foc llargues (3a categoria) amb la corresponent guia de circulació o guia de tinen-ça i la corresponent llicència d'armes (tipus A, F i E). Hauran de portar les marques de fàbri-ca, numeració correlativa i cisellat del banc oficial de proves.

d) Armes de foc antigues o històriques (6a categoria) amb la corresponent guia especial pera la seva circulació i transport. No precisen de llicència si estan en museus o domicilis par-ticulars.

e) Armes accionades per aire o gas comprimit (4a categoria), les quals hauran d'estar nume-rades i es podran adquirir i tenir en el propi domicili ambl a declaració de venda i informe dedades a l'alcalde i la intervenció d'armes de la guàrdia Civil. Caldrà targeta d'armes A ó B con-cedida per l'Ajuntament amb validesa dins el terme municipal corresponent.

f) Armes blanques ( 5a categoria) i en general les de full tallant o punxant no prohibides, i elsganivets o matxets utilitzats per unitats militars o que els imitin.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Quant a les armes de foc prohibides, l'article 4.1 estableix to tun seguit de supòsits en els quenomés la tinença integraria el tipus penal explicat:

a) Armes de foc resultat de la modificació substancial de les característiques de fabricació o ori-gen d'altres armes, sense la reglamentària autorització del model o prototip.b) Armes llargues que continguin dispositius en la culata o dels seus mecanismes per allotjar pis-toles.c) Pistoles revòlver amb culata adaptada.d) Armes de foc per allotjar o allotjades a l'interior de bastons o altres objectes.e) Armes de foc simulades sota l'aparença d'altres objectes.f) Armes de foc combinades amb armes blanques.g) Armes de foc llargues amb canons retallats, excepte funcionaris habilitats.

L'article 4.2 del Reglament d'Armes no considera prohibida la possessió d'aquestes armes, ambels requisits establerts per l'article 107 del mateix cos legal, per museus, col·leccionistes i orga-nismes autoritzats.

L'article 564 del CP tipifica com a delicte:La tinença d'armes de foc reglamentades, tant curtes com llargues, sense tenir les llicències opermisos necessaris.

3.3 Infraccions administratives

L'article 23.a de la LO 1/92 contempla com a infracció greu:

Fabricar, reparar, emmagatzemar, comerciar, adquirir o alienar, tenir o utilitzar:* Armes prohibides (articles 4 i 5 del Reglament d'armes) o explosius no catalogats.* Armes reglamentades o explosius catalogats sense tenir la documentació o auto

rització necessaris o excedint-se dels límits permesos, sempre i quan aquestes conductes no siguin constitutives de delicte.

Els supòsits que formarien aquestes infraccions són:

- Bastons estoc, punyals (armes blanques de fulla menor d'onze centímetres, de dos talls i pun-xeguda) de qualsevol classe i les navalles automàtiques).- Defenses de filferro o plom.- Trencacaps.- Claus de pugilisme (punys americans) amb o sense punxes.- Tira gomes.- Munxacos i xiriquets (estrelles ninja).- Imitacions d'armes de foc que per les seves característiques externes puguin induir a confusiósobre la seva autèntica naturalesa, encara que no puguin ser transformades en armes de foc (latinença en el propi domicili com a ornament o col·leccionisme està permesa, així com els modelsaprovats per la Direcció General de la Guàrdia Civil).- Esprais de defensa personal i totes aquelles armes que desprenguin gasos, aerosols o qual-sevol altre dispositiu que comprengui mecanismes capaços de projectar substàncies estupe-faents, tòxiques o corrosives (excepte la tinença per funcionaris especialment habilitats i aquellsesprais de defensa personal aprovats pel Ministeri de Sanitat i Consum).

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


- Defenses elèctriques, de goma, tomfes o similars (excepte funcionaris especialment habilitats).- Silenciadors aplicables a armes de foc (excepte funcionaris especialment habilitats).- Cartutxeria amb bales perforants, explosives o incendiàries, així com els propis projectils(excepte funcionaris especialment habilitats).- Municions per a pistoles i revòlvers amb projectils "dum-dum" o de punta buida, així com elspropis projectils.- Navalles no automàtiques amb fulla que excedeixi d'onze centímetres mesurats des del topalldel mànec fins l'extrem (excepte que la tinença la realitzi en el propi domicili com ornament ocol·leccionisme.- Armes d'aire o gas comprimit reals o simulades, combinades amb armes blanques.- Ganivets, matxets i demés armes blanques que formin part d'armaments degudament aprovatsper autoritats o organismes competents (excepte funcionaris especialment habilitats).- Fusells de caça major semiautomàtiques i les escopetes de caça semiautomàtiques amb capa-citat de càrrega superior a cinc cartutxos o amb culata plegable o eliminable (excepte funciona-ris especialment habilitats).

L'article 23.a) de la LO 1/92 en relació amb l'article 146 del Reglament d'Armes preveu com ainfracció les següents conductes amb armes reglamentàries:

* El portador de qualsevol arma de foc curta o blanca, si la porta, exhibeix o fa servir foradel domicili, del lloc de treball o de les activitats esportives. Pel què fa a la tinença, resta a crite-ri de l'autoritat i dels seus agents apreciar si el portador té o no la necessitat de portar-les ate-nent l'ocasió, moment o circumstància (sobretot les de llicències tipus B: armes curtes per a par-ticulars).

* En general, s'estimarà il·lícit el fet de portar o utilitzar-les en establiments públics i llocsde reunió, concentració, lleure, esbarjo i, en tot cas, els condemnats per delicte o falta contra lespersones o la propietat, per ús indegut d'armes o sancionat per infraccions al reglament d'Armes.

L'article 23.a) de la LO 1/92 en relació amb l'article 147 del Reglament d'Armes, preeu com ainfracció les següents conductes amb armes reglamentàries:

El portador de qualsevol arma, sempre que sigui portada, exhibida, utilitzada:

- Sense necessitat o de manera negligent o temerària.- Mentre s'utilitzin cascos o auriculars connectats amb aparells receptors o repro

ductors de sons.- Sota els efectes de begudes alcohòliques, substàncies estupefaents, psicotròpi

ques, estimulants o altres substàncies anàlogues.

L'article 26.g) de la LO1/92, contempla com a infracció lleu:

- L'exhibició d'objectes perillosos per a la integritat física de les persones amb la finalitatde causar intimidació.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


3.4 Intervenció temporal d'estris i altres mitjans d'agressió

En aplicació del que disposa l'article 18 de la Llei 1/92, l'actuació policial en relació amb aquestsefectes s'atendrà al següent:

Pel que fa als pals de beisbol, pals de fusta i altres objectes que no puguin ser descrits com aarmes, però si com a mitjà d'agressió, quan a criteri dels agents, es consideri necessari per talde prevenir la comissió de qualsevol delicte o quan existeixi perill per a la seguretat de les per-sones o de les coses, sempre i que siguin portats, exhibits o fets servir en les circumstàncies quees detallen als articles 146 i 147 del reglament d'Armes, seran intervinguts temporalment mitjan-çant una acta A10b, motivant acuradament l'actuació policial, tot i que al no ser armes no es san-cionarà.

És a dir, que els objectes s'intervindran quan:

* A criteri de l'autoritat i dels seus agents puguin apreciar que el portador no té necessitate portar-les d'acord amb el moment o circumstància.

* Es portin o utilitzin en establiments públics i llocs de reunió, concentració, lleure o esbar-jo.

* Es portin, exhibeixin o utilitzin sota els efectes de begudes alcohòliques, substànciesestupefaents, psicotròpiques, estimulants o altres d'anàlogues.

En relació amb aquests objectes només es podrà sancionar per infracció de l'article 26.g) de lallei 1/92 si l'exhibició d'aquests objectes perillosos es fa amb la finalitat de causar intimidació,sempre que no constitueixi infracció penal.

Pel què fa a defenses i pals de fusta, si bé no han de ser considerats com armes prohibides del'article 4h), segons informe de la Comissió Interministerial Permanent d'Armes i Explosius de 9de juny de 1994, sí que podran ser considerats com a defensa de goma, tomfa o similars.

Per tant, aquella defensa o pal de fusta que pugui ser descrit com a defensa de fusta o altrematerial de fabricació artesana haurà de ser objecte d'intervenció i denúncia.

Pel què fa a les pistoles o revòlvers de plàstic que disparen coles de PVC de 6mm mitjançant aireo gas comprimit, serà considerada arma reglamentada de la 4a o 3a categoria. Infracció admi-nistrativa de l'article 23.a) de la LO 1/92.

Pel què fa a les navalles tipus papallona s'ha de tenir present que no poden ser consideradescom automàtiques. S'han de considera arma reglamentada de la 5a categoria si fa menys d'on-ze centímetres o bé com a punyal si és inferior a onze centímetres, punxeguda i de doble tall. Sila fulla fa més d'11cm serà considerada arma prohibida.

La D10b té caràcter temporal, per tant, quan els fets que han motivat el comís hagin passat, espodran retornar els objectesa seu propietari.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


4. ENTRADES A LLOCS PÚBLICS

L'article 19.1 de la LO 1/92ens faculta per limitar o restringir, pel temps imprescindible, la circu-lació i permanència a les vies o llocs públics en supòsits d'alteració de l'ordre, la seguretat ciu-tadana o la pacífica convivència.

L'article 19.2 ja especifica com s'ha de d'efectuar aquesta diligència, on la podrem efectuar imarca la necessitat de cenyir-se a tots els preceptes legals, sent obligatòria la comunicació delresultat de la mateixa al Ministeri Fiscal.

4.1 Motivació de l'entrada per la Llei 1/92

Amb la finalitat de fer una correcta diligència d'entrada i evitar possibles defectes formals que lapuguin invalidar, s'ha de tenir una motivació fonamentada que al local públic que volem entrars'està cometent un acte que creï una greu inseguretat ciutadana o bé la comissió d'un delicte.

Els casos més habituals en que ens poem trobar són:

- Activitats contra la salut Pública (afavoriment, consum i/o tràfic de substàncies estupefaents).- Ocultació, venda o distribució d'objectes robats.

La manera de motivar la posterior entrada serà el control discret del local (preferentment mitjan-çant patrulles no logotipades), que corroborin les sospites i possibles indicis de l'activitat.

En els casos de salut pública, la vigilància del local i l'avís de les patrulles de la sortida de pos-sibles compradors, serà fonamental. Una vegada identificada la persona, se li farà un seguimentdiscret, i quan estigui a una distància prudencial del local, se l'aturarà com si fós un control ruti-nari i s'aixecarà una acta D10 per la 1/92.

Unes quantes actes ja són motiu suficient per poder motivar l'entrada, que recolzat amb els pos-sibles antecedents dels compradors en infraccions similars. És per això que no ens convé inte-rrogar al comprador amb massa insistència, ja que un interès desmesurat podria aixecar sospi-tes, i el comprador podria informar al seu distribuïdor de l'interès sobtat de la policia.

En casos de delictes contra el patrimoni, l'anada i tornada de persones carregats amb paquetobjectes, just després de la comissió d'aquests delictes, o bé que el trànsit el facin personesconegudes per dedicar-se a aquests tipus de delictes, ja pot ser un indici que al local es realitzaaquesta activitat. Si a més es realitza en hores infreqüents per a un local públic o si es realitzaquan a l'interior no hi ha clients, ja ens serveix d'indici motivador de l'entrada.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


El què ens fa falta per motivar l'entrada són INDICIS o SOSPITES FONAMENTADES, no enscalen proves per tal que cap autoritat ens autoritzi l'entrada. Amb una bona motivació, si el resul-tat de la diligència és negatiu, a l'hora de comunicar-ho al Ministeri Fiscal no es despendrà capactuació vers el responsable de l'operatiu.

És important tenir en compte que es realitza una entrada sense manament judicial.

Si parem atenció, la 1/92 sempre parla de llocs o espais públics.

Per això, l'entrada i escorcoll només es realitzarà en espais comuns i aquell lloc on el pro-pietari i/o treballadors el local no practiquin la seva privacitat o intimitat.

Per tant, podem escorcollar lavabos, l'espai destinat a la zona de clients, la barra per la seva partinterior i els magatzems o despatxos, sempre i quan aquests no es puguin considerar com adomicili.

Davant el dubte que un determinat espai es pugui considerar com a lloc comú o de ús no públic,no entrarem, continuant amb la diligència de la resta de llocs sol3licitant si s'escau, la precepti-va ordre judicial o el consentiment del responsable del local el qual, si accedeix, reflectirem prè-viament en una acta A10.

En relació amb la barra del local, hi ha opinions diverses, fins i tot en el món de la judicatura alho-ra de permetre realitzar l'escorcoll.

La majoria de jurisprudència considera que la barra és un espai públic i, per tant, el seu escor-coll està permès.

Segons els objectes o substàncies trobades, es comissarà el material i es denunciaran les infrac-cions realitzades, ja siguin administratives o penals o fent les detencions que calgui.

Tot i que l'actuació doni inici a diligències penals, cal que fem la diligència de comunicació alMinisteri Fiscal.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


5. ALTERACIONS DE L'ORDRE PÚBLIC

5.1 Manifestacions i concentracions

* Reunió: recollit a la LO 9/83, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió, és "la concurrènciaconcertada i temporal de més de vint persones, amb una finalitat determinada".

* Concentració: es defineix com la permanència estàtica i temporal de ciutadans en carrers, pla-ces, locals,,, per tal d'expressar opinions i establir un diàleg més o menys formal entre els assis-tents i els organitzadors o promotors.

* Manifestació: és una concentració que es desenvolupa mitjançant l'ocupació successiva per lavia pública. Té un caràcter eminentment dinàmic i, en ocasions, de protesta o significació violen-ta.

5.2 El dret de reunió i la seguretat ciutadana

L'exercici del dret de reunió a l'aire lliure i en les vies públiques pot transgredir l'ordre i dificultarel trànsit de persones i vehicles, i pot col·lidir amb el dret dels demés a utilitzar els llocs públics,i en particular, del dret de lliure circulació.

En aquests casos, segons la LO 1/92, les autoritats a les quals es refereix la 1/92, adoptaran lesmesures necessàries per protegir la celebració de reunions o manifestacions, però també han deprocurar que no es pertorbi la seguretat ciutadana.

Per tant, la tasca de les forces i cossos de seguretat en relació a l'exercici d'aquest dret serà lade garantir-lo i permetre'n la seva harmonització amb l'exercici dels drets per la resta de ciuta-dans.

5.3 Regulació del dret de reunió

El dret de reunió ve regulat per les següents accions legals:

- Llei orgànica 9/1983 reguladora del dret de reunió, modificada per la LO 9/1999.- V 1/1992 de protecció de la seguretat ciutadana.- Llei orgànica 10/1995 del Codi Penal.

Per tal d'exercir el dret de reunió no cal autorització governativa. Només exigeix, en les reunionsen llocs de trànsit públic i manifestacions, la comunicació prèvia a l'esmentada autoritat.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Correspon als organitzadors garantir el bon funcionament, per la qual cosa han d'establir un ser-vei d'ordre.

L'autoritat governativa, mitjançant els seus agents, té l'obligació de protegir l'exercici pacífic isense armes del dret de reunió.

Les reunions celebrades a l'interior dels domicilis o a l'interior de locals públics o privats, no esta-ran sotmeses a aquesta llei.

5.4 Canals de comunicació de les reunions i manifestacions

Per exercir el dret de reunió pacífica i sense armes no cal autorització prèvia, només cal comu-nicar-ho a l'autoritat competent quan es faci en llocs de trànsit públic (al Director General deSeguretat Ciutadana).

Aquesta comunicació es pot fer a la seu de la DGSC o a qualsevol dependència de la Policia dela Generalitat - mossos d'Esquadra, En aquest cas, aquesta comunicació s'ha de trametre viafax, amb caràcter immediat a la DGSC a l'atenció del Director General i/odel Serveid'Assessorament Jurídic per a l'exercici de les seves competències, d'acord amb el que disposael Decret 157/1996 de 14 de maig.

Les reunions en llocs de trànsit públic i les manifestacions hauran de ser comunicades per escrita l'autoritat governativa corresponent pels seus organitzadors o promotors, amb una antelaciómínima de 10 dies naturals i màxima de 30.

Per raons extraordinàries i d'urgència que emparin la petició, la comunicació de la convocatòriaes podrà realitzar amb una antelació de 24 hores.

El Director General de Seguretat Ciutadana, quan hi hagin raons fonamentades que puguin pro-duir-se alteracions de l'ordre públic, amb perill per a les persones o els béns, pot prohibir la con-centració o manifestació o, si escau, proposar la modificació de la data, del lloc, de la durada dela concentració o manifestació, i de l'itinerari, amb la finalitat de garantir l'exercici pacífic del dret.Si no concorren aquestes circumstàncies, el Director General de Seguretat Ciutadana, trametràun escrit comunicant que la manifestació es pot dur a terme.

Dades a fer constar a l'escrit de comunicació:

- Nom, cognoms, domicili i document oficial d'identificació de l'organitzador o del seu represen-tant, cas de persones jurídiques, consignant també la denominació, naturalesa i domicili d'aques-tes.- Lloc, data, hora i durada prevista.- Objecte de la mateixa.- Itinerari projectat, quan es pugui preveure la circulació per les vies públiques.- Mesures de seguretat previstes pels organitzadors o que es sol·licitin de l'autoritat governati-va.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


5.5 Reunions i manifestacions no comunicades i/o prohibides

La LO 1/83 permet la supressió del dret o la dissolució de la reunió en els casos en que es con-sideri il·lícites de conformitat amb les lleis penals.

L'article 513 del CP, diu que són il·lícites les reunions:

- Que es celebrin amb la finalitat de cometre algun tipus de delicte.- Quan hi assisteixin persones amb armes, artefactes explosius o objectes contundents o de qualsevol altre tipus perillós.- Quan es produeixin alteracions de l'ordre públic, amb perill per a les persones o béns.- Quan es fes l'ús d'uniformes paramilitars per part dels assistents.

El Director General de Seguretat Ciutadana podrà prohibir una reunió en lloc de trànsit públic ouna manifestació si considera, a la vista de l'escrit de comunicació, que pot provocar greus inci-dents per a l'ordre i la seguretat ciutadana.

5.5.1 Supòsits de dissolució de manifestacions o concentracions

L'article 16 de la LO 1/92, estableix que: "les autoritats competents poden dissoldre, de la mane-ra que menys perjudiqui, les reunions en llocs de trànsit públic i les manifestacions", en els supò-sits previstos a l'article 5 9/83, reguladora del dret de reunió. Així mateix recull que també "espoden dissoldre les concentracions de vehicles a les vies públiques i retirar aquells o qualsevolclasse d'obstacle quan impedeixin, posin en perill o dificultin greument la circulació per aquestesvies".

Abans de portar a terme aquestes mesures, tal com estableix l'article 17 de la mateixa llei, lesforces i Cossos de seguretat ho han de comunicar a les persones afectades. No cal aquestacomunicació prèvia quan es produeixin alteracions de la seguretat ciutadana amb armes o qual-sevol altre mitjà d'acció violenta.

Es podrà procedir a la dissolució d'una manifestació en els tres supòsits següents:

* Quan sigui il·lícita penalment (art. 513 CP).* Quan s'alteri l'ordre públic amb perill per a les persones o els béns.* Quan els assistents a la manifestació facin ús d'uniformes paramilitars.

L'article 540 del CP sanciona a l'autoritat o funcionari públic que prohibeixi una reunió pacífica ola dissolgui fora dels casos expressament permesos per les lleis.

Per dissoldre una manifestació, cal rebre instruccions del Director General de SeguretatCiutadana, llevat que els esdeveniment requereixin una intervenció urgent i immediata.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


En cas que els desordres consisteixin en llançament d'objectes, trencament d'algun vidre o, finsi tot, crema d'algun contenidor però sense resultat de danys greus, les circumstàncies podenaconsellar simplement contenir i delimitar en un espai determinat la concentració o manifestaciósense dissoldre-la.

S'ha de tenir present que, en cas que el resultat dels desordres públics siguin de lesions a lespersones, l'actuació policial de dissolució ha de ser immediata.

Només es pot dissoldre una reunió quan hi hagi una alteració greu de l'ordre públic amb perillconcret per a les persones o els béns, el sol fet que una reunió no hagi estat comunicada no éscausa suficient per dissoldre-la.

Davant la participació de persones amb armes ens podem trobar amb 2 supòsits:

* Si la reunió hi ha una persona aïllada amb una arma, encara que la tingui legalitzada espot procedir a la seva expulsió de la mateixa. No per això s'ha de criminalitzar a tots els mani-festants.* Si hi ha diverses persones armades es planteja el problema de quin és el nombre de per-sones que han d'anar armades perquè es retiri la protecció constitucional.

5.6 DESORDRES PÚBLICS

L'article 557 del CP diu que: "seran castigats amb una pena de presó de 3 mesos a 6 anys depresó als qui actuant amb grup i amb la finalitat d'atemptar la pau pública, alterin l'ordre públiccausant lesions a les persones, produint danys a les propietats, obstaculitzant les vies públiqueso els accessos de manera perillosa pels que circulen per elles, o envaint instal·lacions o edificissense perjudici de les penes que els puguin correspondre conforme a altres preceptes d'aquestcodi".

L'article 558 del CP diu que: "seran castigats amb pena de presó de 3 a sis mesos o multa de 6a 12 mesos aquells que pertorbin greument l'ordre en l'audiència d'un tribunal o jutjat, en elsactes públics de qualsevol Autoritat o corporació, en col·legi electoral, oficina o establimentpúblics, o centre docent o amb motiu de celebració d'espectacles esportius o culturals".

La LO 1/92, tipifica com a falta greu, "la provocació de reaccions en el públics que alterin opuguin alterar la seguretat ciutadana".

L'article 559 del CP diu que: "els qui pertorbin greument l'ordre públic amb l'objecte d'impedir aalguna persona l'exercici dels seus drets cívics...".

L'article 561 del CP diu que: "els qui amb ànim d'atemptar la pau pública afirmi falsament l'exis-tència d'aparells explosius o altres que puguin causar el mateix efecte...".

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


6. ESPECTACLES PÚBLICS I ACTIVITATS RECREATIVES (art.8)

Tot i que la llei 1/92 no té una finalitat concreta en matèria d'espectacles, ja que és una temàticaque està subjecte a les mesures de policia administrativa, si que parla del tema i facilita la inter-venció policial a l'hora de tancar, com a mesura cautelar, un local obert al públic. Aquestes nor-mes són d'aplicació general en defecte de les normes que puguin dictar les ComunitatsAutònomes amb competència normativa sobre aquesta matèria, que aquest és el cas deCatalunya.

Quan parla del tema d'espectacles o fa des del punt de vista de la seguretat ciutadana, és a dir,de tot allò que pertorbi el lliure exercici dels drets dels ciutadans.

El règim sancionador d'aquesta llei preveu la possibilitat del tancament del local així com unasanció econòmica de gran quantitat.

La llei estableix com a infracció tolerar l'entrada i el consum de begudes alcohòliques als menors,en locals d'espectacles. Així com els locals que no respecten els horaris de tancament i l'admis-sió de persones en nombre superior a l'aforament permès.

7. ACTIVITATS RELLEVANTS PER A LA SEGURETAT CIUTADANA(Art. 12)

L'article 12 fa referència a les actuacions de registre documental i informació a les que estan sot-meses aquelles persones naturals o jurídiques que porten a terme activitats rellevants per a laseguretat ciutadana.

Les activitats rellevants són les següents:

* Allotjament* Comerç i reparació d'objectes usats* Lloguer o desballestament de vehicles a motor* Compraventa de joies i metalls preciosos

Aquest registre també pot afectar a la fabricació, emmagatzematge i comerç de productes quí-mics susceptibles de ser utilitzats en l'elaboració o transformació de drogues tòxiques, estupe-faents, substàncies psicotròpiques i d'altres que siguin greument nocives per la salut.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


8. MESURES DE SEGURETAT EN ESTABLIMENTS IINSTAL·LACIONS (Art. 13)

Aquesta llei preveu l'adopció de mesures de seguretat necessàries en establiments,instal·lacions industrials, comercials i de serveis que per les seves característiques siguin sus-ceptibles de patir delictes.

Tot i així, les autoritats competents i sempre atenent a les circumstàncies personals de cada esta-bliment, tenen la potestat d'eximir o fer mantenir aquestes mesures.Tots aquells establiments obligats a disposar de mesures de seguretat, la seva obertura estaràcondicionada per la comprovació de la idoneïtat i suficiència de mesures que seran revisades perl'autoritat competent.

Els titulars dels establiments seran els responsables de vetllar de disposar de les mesures deseguretat obligatòries així com del bon funcionament.

9. ANNEXOS

9.1 LEY ORGÁNICA 1/1992, DE 21 DE FEBRERO, SOBRE PROTECCIÓN DELA SEGURIDAD CIUDADANA.

(BOE 46/1992 de 22-02-1992, pág. 6209) Modificada (texto refundido) por:

Sentencia 341/1993, de 18 de noviembre, del Pleno del Tribunal Constitucional Ley 10/1999, de 21 de abril, de modificación de la Ley Orgánica 1/1992, de 21 de febrero, sobreProtección de la Seguridad Ciudadana. Ley Orgánica 4/1997, de 4 de agosto, por la que se regula la utilización de videocámaras por lasFuerzas y Cuerpos de Seguridad en lugares públicos.

EXPOSICION DE MOTIVOS

La protección de la seguridad ciudadana y el ejercicio de las libertades públicas constituyen unbinomio inseparable, y ambos conceptos son requisitos básicos de la convivencia en una socie-dad democrática.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


La Constitución, por otra parte, establece una atribución genérica de competencia al Estado enmateria de seguridad pública (artículo 149.1.29) y, específicamente, atribuye a las Fuerzas yCuerpos de Seguridad, bajo la dependencia del Gobierno, la tarea de proteger el libre ejerciciode los derechos y libertades y de garantizar la seguridad ciudadana (artículo 104.1), afectandoen su regulación al ejercicio de algunos derechos fundamentales, como el derecho a la libertad,a la libre circulación por el territorio nacional y a entrar y salir libremente de España o al derechode reunión.

Desde la promulgación de la Constitución, en un proceso ininterrumpido, las Cortes Generaleshan tratado de mantener un positivo equilibrio entre libertad y seguridad, habilitando a las auto-ridades correspondientes para el cumplimiento de sus deberes constitucionales en materia deseguridad, mediante la aprobación de Leyes Orgánicas generales como la de 1 de junio de 1981,de los estados de alarma, excepción y sitio; la de 1 de julio de 1985, sobre derechos y liberta-des de los extranjeros en España, o la de 13 de marzo de 1986 de Fuerzas y Cuerpos deSeguridad. Asimismo, se han aprobado Leyes especiales, como la de 15 de julio de 1983, regu-ladora del derecho de reunión; la de 21 de enero de 1985, sobre Protección Civil, o la de 25 dejulio de 1989, de Bases sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial; inclu-yéndose, asimismo, medidas de prevención de la violencia en los espectáculos deportivosmediante la Ley 10/1990, de 15 de octubre del Deporte, que dedica a la m ateria su Título IX).

Para completar, sin embargo, las facultades o potestades de las autoridades actualizadas y ade-cuadas a la Constitución, y con la finalidad de proteger la seguridad ciudadana, se consideranecesario establecer el ámbito de responsabilidad de las autoridades administrativas en mate-rias como la fabricación, comercio, tenencia y uso de armas y explosivos; concentraciones públi-cas en espectáculos; documentación personal de nacionales y extranjeros en España; así comoregular ciertas actividades de especial interés y responsabilidad para las Fuerzas y Cuerpos deSeguridad.

La consideración de fenómenos colectivos que implican la aparición de amenazas, coaccioneso acciones violentas, con graves repercusiones en el funcionamiento de los servicios públicos yen la vida ciudadana determina, a su vez, la necesidad de un tratamiento adecuado a la natura-leza de dichos fenómenos y adaptado a las exigencias constitucionales.

Con todo ello, viene a completarse, la derogación formal de la Ley de Orden Público, tan emble-mática del régimen político anterior y que ha caído prácticamente en desuso, con independen-cia de que en varios aspectos de su articulado haya sido expresamente derogada.

En el Capítulo II de la nueva Ley, se regulan las actividades relacionadas con armas y explosi-vos, habilitando la intervención del Estado en todo el proceso de producción y venta, así comoen la tenencia y uso de los mismos, reconociendo el alcance restrictivo de las autorizacionesadministrativas para ello, regulando la prohibición de ciertas armas, municiones y explosivosespecialmente peligrosos y considerando como sector con regulación específica en materia deestablecimiento la fabricación, comercio o distribución de armas o explosivos.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Se disponen, asimismo, las finalidades a que tenderán las medidas de policía que deberá dictarel Gobierno en materia de espectáculos públicos y actividades recreativas, dejando a salvo lascompetencias que, en este punto, tienen reconocidas las Comunidades Autónomas mediantesus correspondientes Estatutos.

Se establece, también, el derecho y el deber de obtener el Documento Nacional de Identidad apartir de los catorce años, que tendrá por sí solo suficiente valor para acreditar la identidad delos ciudadanos, garantizando en todo caso el respeto al derecho a la intimidad de la persona, sinque los datos que en el mismo figuren puedan ser relativos a raza, religión, opinión, ideología,afiliación política o sindical, o creencias. Se regula la expedición del pasaporte o documento quelo sustituya, y se establece, por otra parte, el deber de identificación de los extranjeros que sehallen en España, sin que puedan ser privados de esta documentación, salvo en los mismossupuestos previstos para el Documento Nacional de Identidad.

Finalmente, se habilita al Gobierno para llevar a cabo la regulación de ciertas actuaciones deregistro documental e información de actividades cada vez de mayor relevancia para la seguri-dad ciudadana, entre las que se comprende la circulación de embarcaciones de alta velocidad,así como el deber de determinadas entidades o establecimientos, que generen riesgos directospara terceros o sean especialmente vulnerables, de adoptar las medidas de seguridad que fue-ren precisas.

En el Capítulo III se habilita para realizar actuaciones dirigidas al mantenimiento y al restableci-miento de la seguridad ciudadana, particularmente en supuestos de desórdenes colectivos o deinseguridad pública graves. Quedan, así, facultadas las autoridades para el cierre de locales oestablecimientos y para la evacuación de inmuebles en situaciones de emergencia o en circuns-tancias que lo hagan imprescindible, así como para la suspensión de los espectáculos, desalo-jo de locales y cierre provisional de establecimientos cuando en los mismos tuvieran lugar gra-ves alteraciones del orden. Se prevé la limitación o restricción de la circulación o permanenciaen vías o lugares públicos en supuestos de alteración del orden o la seguridad ciudadana. Seposibilita el establecimiento de controles en las vías, lugares o establecimientos públicos, con elfin de descubrir y detener a los partícipes en un hecho delictivo y de aprehender los instrumen-tos, efectos o pruebas del mismo.

Se regulan las condiciones en que los agentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, siempreque ello fuese necesario para el ejercicio de las funciones de protección de la seguridad que lescorresponden, podrán requerir la identificación de las personas. Si no pudieran identificarse porcualquier medio, podrán ser instadas a acudir a una dependencia policial próxima a los solosefectos de la identificación. No se altera, pues, el régimen vigente del instituto de la detención,que sólo podrá seguir produciéndose cuando se trate de un sospechoso de haber cometido undelito y no por la imposibilidad de identificación. Lo que se prevén son supuestos de resistenciao negativa infundada a la identificación, que tendrían las consecuencias que para tales infraccio-nes derivan del Código Penal vigente.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Se regulan, asimismo, las condiciones y términos en que, conforme a lo permitido por laConstitución y las leyes, podrá prescindirse del mandamiento judicial para penetrar en domicilios,en lo que se refiere a las tareas de persecución de fenómenos delictivos tan preocupantes para laseguridad de los ciudadanos como son los relacionados con el narcotráfico.

El Capítulo IV establece un régimen sancionador que permite el cumplimiento de las finalidades dela Ley y de las correspondientes garantías constitucionales. Tipifica las infracciones contra la segu-ridad ciudadana, haciendo la graduación entre infracciones muy graves, infracciones graves einfracciones leves; comprendiéndose específicamente entre las infracciones graves el consumo enlugares públicos y la tenencia ilícita de drogas tóxicas o sustancias estupefacientes, las cualespodrán ser sancionadas, además, con la suspensión del permiso de conducir de vehículos demotor hasta tres meses, y con la retirada de permisos o licencias de armas. Atendiendo al fin reso-cializador y no exclusivamente retributivo de la sanción, se regula en la presente Ley, para estossupuestos, la posibilidad de suspensión de las sanciones en los casos en los que el infractor sesometa a un tratamiento de deshabituación en un centro o servicio debidamente acreditado.Asimismo, este Capítulo IV determina la s sanciones que cabe imponer y las autoridades compe-tentes para ello, estableciendo un procedimiento sancionador con las debidas garantías. Por otraparte, se dispone la obligación del Ministerio Fiscal de remitir testimonio de las sentencias absolu-torias o autos de sobreseimiento y archivo, cuando los hechos no sean constitutivos de infracciónpenal, si pudieran constituir infracción administrativa de las previstas en esta Ley.

Por último, la presente Ley, en virtud de lo dispuesto en la disposición adicional, en las disposicio-nes finales primera y segunda, así como en los artículos 2 y concordantes, es claramente respe-tuosa con el sistema competencial que se desprende de la Constitución, tal como es definido porlos arts. 104 y 149.1.29, por la Ley Orgánica 2/1986, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, y porlos Estatutos de Autonomías de las Comunidades con competencias en esta materia. Asimismo,las autoridades locales seguirán ejerciendo las facultades que les corresponden, de acuerdo conla Ley Orgánica de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y la legislación de Régimen Local, espectá-culos públicos y actividades clasificadas.

Se estima que así puede facilitarse y orientarse la tarea de proteger un ámbito de seguridad y con-vivencia en el que sea posible el ejercicio de derechos y libertades, mediante la eliminación de laviolencia en las relaciones sociales y la remoción de los obstáculos que se opongan a la plenitudde dichas libertades y derechos, todo lo cual entraña una de las principales razones de ser de lasautoridades a que se refiere la presente Ley y de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad a sus órde-nes.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne

Rambla del Raval, 29-35. 08001 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11

www.sap-uugt.cat [email protected]

CAPITULO PRIMERO

DISPOSICIONES GENERALES

Artículo 11. De conformidad con lo dispuesto en los arts. 149.1.29 y 104 de la Constitución correspondeal Gobierno, a través de las autoridades y de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad a sus órde-nes, proteger el libre ejercicio de los derechos y libertades y garantizar la seguridad ciudadana,crear y mantener las condiciones adecuadas a tal efecto, y remover los obstáculos que lo impi-dan, sin perjuicio de las facultades y deberes de otros poderes públicos.2. Esta competencia comprende el ejercicio de las potestades administrativas previstas en estaLey, con la finalidad de asegurar la convivencia ciudadana, la erradicación de la violencia y lautilización pacífica de las vías y espacios públicos, así como la de prevenir la comisión de deli-tos y faltas.

Artículo 21. A los efectos de esta Ley, son autoridades competentes en materia de seguridad:a) El Ministro del Interior.b) Los titulares de los órganos superiores y órganos directivos del Ministerio del Interior a losque se atribuya tal carácter, en virtud de disposiciones legales o reglamentarias.c) Los Gobernadores Civiles y los Delegados del Gobierno en Ceuta y en Melilla.d) Los Delegados del Gobierno en ámbitos territoriales menores que la provincia.2. Sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado anterior, las autoridades locales seguirán ejercien-do las facultades que les corresponden, de acuerdo con la Ley Orgánica de Fuerzas y Cuerposde Seguridad y la legislación de Régimen Local, Espectáculos Públicos y ActividadesRecreativas, así como de Actividades Molestas, Insalubres, Nocivas y Peligrosas.

Artículo 31. Además de las competencias reguladas en otras leyes, corresponden al Ministerio del Interiorlas competencias en materias de armas y explosivos; espectáculos públicos y actividades recre-ativas; documentación e identificación personal; y prevención, mantenimiento y restablecimien-to de la seguridad ciudadana, reguladas en la presente Ley.2. Corresponde, asimismo, al Ministerio del Interior la planificación, coordinación y control gene-rales de la seguridad de las personas, edificios, instalaciones, actividades y objetos de especialinterés, proponiendo o disponiendo la adopción de las medidas, o la aprobación de las normasque sean necesarias.

Artículo 41. En las materias sujetas a potestades administrativas de policía especial no atribuidas expre-samente a órganos dependientes del Ministerio del Interior, éstos sólo podrán intervenir en lamedida necesaria para asegurar la consecución de las finalidades previstas en el apartado 2 delart. 1.2. Dichos órganos, a través de sus agentes, deberán prestar el auxilio ejecutivo necesario a cua-lesquiera otras autoridades públicas que lo requieran para asegurar el cumplimiento de lasleyes.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Artículo 51. Todas las autoridades y funcionarios públicos en el ámbito de sus competencias deberán cola-borar con las autoridades a que se refiere el art. 2 de la presente Ley y prestarles el auxilio quesea posible y adecuado para la consecución de las finalidades prevenidas en el art. 1.2. También podrán las autoridades competentes a los efectos de esta Ley y los miembros de lasFuerzas y Cuerpos de Seguridad, en caso necesario y en la medida indispensable para el cum-plimiento de las funciones que les encomienda la presente Ley, recabar de los particulares suayuda y colaboración, siempre que no implique riesgo personal para los mismos, y disponer delo estrictamente preciso para asegurar el cumplimiento de las leyes y el ejercicio de los dere-chos. Quienes sufran daños o perjuicios por estas causas, serán indemnizados de acuerdo conlas leyes.3. Todas las autoridades públicas y sus agentes que tuvieren conocimiento de hechos que per-turben gravemente la seguridad ciudadana y, en consecuencia, el ejercicio de derechos consti-tucionales, deberán ponerlo en conocimiento de la autoridad judicial o gubernativa.

CAPITULO IIMEDIDAS DE ACCION PREVENTIVA Y VIGILANCIA

SECCION PRIMERAArmas y explosivos

Artículo 61. En el ejercicio de la competencia que le reconoce el art. 149.1.26 de la Constitución, laAdministración del Estado establecerá los requisitos y condiciones de la fabricación y reparaciónde armas, sus imitaciones y réplicas, y de sus piezas fundamentales; explosivos, cartuchería yartificios pirotécnicos; así como los de su circulación, almacenamiento y comercio, su adquisi-ción y enajenación; su tenencia y utilización. Del mismo modo podrá adoptar las medidas decontrol necesarias para el cumplimiento de aquellos requisitos y condiciones.2. Las autoridades y servicios a los que corresponda ejercer la intervención, podrán efectuar encualquier momento las inspecciones y comprobaciones que sean necesarias en los diferenteslocales de las fábricas, talleres, depósitos, comercios y lugares de utilización de armas y explo-sivos.

Artículo 71. Se faculta al Gobierno para reglamentar las materias y actividades a que se refiere al artícu-lo anterior, en atención a las circunstancias que puedan concurrir en los distintos supuestos:a) Mediante la sujeción de la apertura y funcionamiento de las fábricas, talleres, depósitos, esta-blecimientos de venta y lugares de utilización y las actividades relacionadas con ellas a requisi-tos de catalogación o clasificación, autorización, información, inspección, vigilancia y control, asícomo a requisitos especiales de habilitación para el personal encargado de su manipulación.b) Mediante la obligatoriedad de licencias o permisos para la tenencia y uso de armas de fuegocuya expedición tendrá carácter restrictivo, especialmente cuando se trate de armas de defen-sa personal, en relación con las cuales la concesión de las licencias o permisos se limitará asupuestos de estricta necesidad.c) Mediante la prohibición de ciertas armas, municiones y explosivos, especialmente peligrosos,así como el depósito de los mismos.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


2. La fabricación, comercio o distribución de armas y explosivos constituye sector con regula-ción específica en materia de derecho de establecimiento, en los términos del art. 20.2 de la Leyde Inversiones Extranjeras en España y en todo caso bajo el control de los Ministerios deDefensa y del Interior.

SECCION SEGUNDAEspectáculos públicos y actividades recreativas

Artículo 81. Todos los espectáculos y actividades recreativas de carácter público quedarán sujetos a lasmedidas de policía administrativa que dicte el Gobierno, en atención a los fines siguientes:a) Garantizar la seguridad ciudadana frente a los riesgos que, para las personas o sus bienes,se puedan derivar del comportamiento de quienes organicen un espectáculo o actividad recre-ativa, participen en ellos o los presencien.b) Asegurar la pacífica convivencia cuando pudiera ser perturbada por la celebración del espec-táculo o el desarrollo de la actividad.c) Limitar las actividades de los locales y establecimientos públicos a las que tuvieren autoriza-das, e impedir, en todo caso, el ejercicio en ellos de cualesquiera otras que estuvieren prohibi-das.d) Fijar las condiciones a las que habrán de ajustarse la organización, venta de localidades yhorarios de comienzo y terminación de los espectáculos o actividades recreativas, siempre quesea necesario, para que su desarrollo transcurra con normalidad.2. Los espectáculos deportivos quedarán, en todo caso, sujetos a las medidas de prevención dela violencia que se disponen en el Título IX de la Ley 10/1990, de 15 de octubre, del Deporte.

SECCION TERCERADocumentación e identificación personal

Artículo 91. Todos los españoles tendrán derecho a que se les expida el Documento Nacional deIdentidad, que gozará de la protección que a los documentos públicos y oficiales otorgan lasleyes, y que tendrá, por sí solo, suficiente valor para la acreditación de la identidad de las per-sonas.2. El Documento Nacional de Identidad será obligatorio a partir de los catorce años. Dicho docu-mento es intransferible, correspondiendo a su titular la custodia y conservación, sin que puedaser privado del mismo, ni siquiera temporalmente, salvo los supuestos en que, conforme a loprevisto por la Ley, haya de ser sustituido por otro documento.3. En el Documento Nacional de Identidad figurarán la fotografía y la firma de su titular, así comolos datos personales que se determinen reglamentariamente, respetando el derecho a la intimi-dad de la persona, y sin que, en ningún caso, puedan ser relativos a raza, religión, opinión, ide-ología, afiliación política o sindical o creencias.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Artículo 101. Los españoles podrán entrar en el territorio nacional, en todo caso, acreditando su naciona-lidad. Los que pretendan salir de España habrán de estar provistos de pasaporte o documentoque reglamentariamente se establezca en los términos de los Acuerdos internacionales suscri-tos por España, que tendrán la misma consideración que el Documento Nacional de Identidad.2. El pasaporte o documento que lo supla se expedirá a los ciudadanos españoles, salvo que elsolicitante haya sido condenado a penas o medidas de seguridad que conlleven la privación olimitación de su libertad de residencia o de movimiento, mientras no se hayan extinguido, ocuando haya prohibido su expedición o la salida de España la autoridad judicial respecto al inte-resado que se halle inculpado en un proceso penal. A los incluidos en la primera de las excep-ciones indicadas, se les expedirán, no obstante, los referidos documentos siempre que obten-gan autorización del órgano judicial competente.3. El pasaporte o documento que lo sustituya se expedirá a quien se encuentre sujeto a patriapotestad o tutela si cuenta con autorización de quien la ejerza o, en defecto de ésta, del órga-no judicial competente.4. El pasaporte o documento que los supla podrá ser retirado por la misma autoridad a quiencorresponda su expedición, si sobrevinieren las circunstancias determinantes de su denegación,como consecuencia de las resoluciones judiciales a que se refiere el apartado 2. En tales casos,y en la medida que el Documento Nacional de Identidad sea documento supletorio del pasapor-te, se proveerá a su titular de otro documento a los solos efectos de identificación.

Artículo 11Los extranjeros que se encuentren en territorio español están obligados a disponer de la docu-mentación que acredite su identidad y el hecho de hallarse legalmente en España, con arregloa lo dispuesto en las normas vigentes. No podrán ser privados de esta documentación salvo enlos mismos supuestos previstos para el Documento Nacional de Identidad.

SECCION CUARTAActividades relevantes para la seguridad ciudadana

Artículo 121. Las personas naturales o jurídicas que desarrollen actividades relevantes para la seguridadciudadana, como las de hospedaje, el comercio o reparación de objetos usados, el alquiler o eldesguace de vehículos de motor, o la compraventa de joyas y metales preciosos, deberán lle-var a cabo las actuaciones de registro documental e información previstas en la normativavigente.2. Por razones de seguridad podrá someterse a restricciones la navegación de embarcacionesde alta velocidad, debiendo sus titulares realizar las actuaciones de registro documental e infor-mación previstas en la normativa vigente.3. Del mismo modo el Gobierno podrá acordar la necesidad de registro para la fabricación,almacenamiento y comercio de productos químicos susceptibles de ser utilizados en la elabo-ración o transformación de drogas tóxicas, estupefacientes, sustancias psicotrópicas y otrasgravemente nocivas para la salud.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


SECCION QUINTAMedidas de seguridad en establecimientos e instalaciones

Artículo 131. El Ministerio del Interior podrá ordenar, conforme a lo que se disponga reglamentariamente,la adopción de las medidas de seguridad necesarias en establecimientos e instalaciones indus-triales, comerciales y de servicios, para prevenir la comisión de los actos delictivos que se pue-dan cometer contra ellos, cuando generen riesgos directos para terceros o sean especialmentevulnerables.2. No obstante, las autoridades competentes podrán eximir de la implantación o el mantenimien-to de medidas de seguridad obligatorias a los establecimientos, cuando las circunstancias queconcurran en el caso concreto las hicieren innecesarias o improcedentes.3. La apertura de los establecimientos que estén obligados a la adopción de medidas de segu-ridad, estará condicionada a la comprobación, por las autoridades competentes, de la idoneidady suficiencia de las mismas.4. Los titulares de los establecimientos e instalaciones serán responsables de la adopción o ins-talación de las medidas de seguridad obligatorias, de acuerdo con las normas que respectiva-mente las regulen, así como de su efectivo funcionamiento y de la consecución de la finalidadprotectora y preventiva propia de cada medida, sin perjuicio de la responsabilidad en que al res-pecto puedan incurrir sus empleados.

CAPITULO IIIACTUACIONES PARA EL MANTENIMIENTO Y RESTABLECIMIENTO DE LA SEGURIDADCIUDADANA

Artículo 14Las autoridades competentes, de acuerdo con las leyes y reglamentos, podrán dictar las órde-nes o prohibiciones y disponer las actuaciones policiales estrictamente necesarias para asegu-rar la consecución de las finalidades previstas en el art. 1 de esta Ley.

Artículo 15La autoridad competente podrá acordar, como medidas de seguridad extraordinarias, el cierre odesalojo de locales o establecimientos, la evacuación de inmuebles o el depósito de explosivos,en situaciones de emergencia que las circunstancias del caso hagan imprescindibles y mientraséstas duren.

Artículo 161. Las autoridades a las que se refiere la presente Ley adoptarán las medidas necesarias paraproteger la celebración de reuniones o manifestaciones y de espectáculos públicos, procurandoque no se perturbe la seguridad ciudadana. Sin embargo, podrán suspender los espectáculos ydisponer el desalojo de los locales y el cierre provisional de los establecimientos públicos mien-tras no existan otros medios para evitar las alteraciones graves de la seguridad que se estuvie-ren produciendo.2. Dichas autoridades, por medio de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, podrán disolver, enla forma que menos perjudique, las reuniones en lugares de tránsito público y las manifestacio-nes, en los supuestos prevenidos en el art. 5 de la Ley Orgánica 9/1983, de 15 de julio, regula-dora del derecho de reunión. También podrán disolver las concentraciones de vehículos en lasvías públicas y retirar aquéllos o cualesquiera otra clase de obstáculos cuando impidieran,pusieran en peligro o dificultaran la circulación por dichas vías.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Artículo 171. Antes de llevar a efecto las medidas a que se refieren los artículos anteriores, las unidadesactuantes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad deberán avisar de tales medidas a las perso-nas afectadas.2. En el caso de que se produzcan alteraciones de la seguridad ciudadana con armas o conotros medios de acción violenta, las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad podrán disolver la reunióno manifestación o retirar los vehículos y obstáculos, sin necesidad de previo aviso.3. En los casos a que se refieren los artículos anteriores, los empleados de empresas privadasde vigilancia y seguridad, si los hubiere, deberán colaborar con las Fuerzas y Cuerpos deSeguridad, respecto del interior de los locales o establecimientos en que prestaren servicio.

Artículo 18Los agentes de la autoridad podrán realizar, en todo caso, las comprobaciones necesarias paraimpedir que en las vías, lugares y establecimientos públicos se porten o utilicen ilegalmentearmas, procediendo a su ocupación. Podrán proceder a la ocupación temporal, incluso de lasque se lleven con licencia o permiso y de cualesquiera otros medios de agresión, si se estimanecesario, con objeto de prevenir la comisión de cualquier delito, o cuando exista peligro para laseguridad de las personas o de las cosas.

Artículo 191. Los agentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad podrán limitar o restringir, por el tiempoimprescindible, la circulación o permanencia en vías o lugares públicos en supuestos de altera-ción del orden, la seguridad ciudadana o la pacífica convivencia, cuando fuere necesario parasu restablecimiento. Asimismo podrán ocupar preventivamente los efectos o instrumentos sus-ceptibles de ser utilizados para acciones ilegales, dándoles el destino que legalmente proceda.2. Para el descubrimiento y detención de los partícipes en un hecho delictivo causante de gravealarma social y para la recogida de los instrumentos, efectos o pruebas del mismo, se podránestablecer controles en las vías, lugares o establecimientos públicos, en la medida indispensa-ble a los fines de este apartado, al objeto de proceder a la identificación de las personas quetransiten o se encuentren en ellos, al registro de los vehículos y al control superficial de los efec-tos personales con el fin de comprobar que no se portan sustancias o instrumentos prohibidoso peligrosos. El resultado de la diligencia se pondrá de inmediato en conocimiento del MinisterioFiscal.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Artículo 201. Los agentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad podrán requerir, en el ejercicio de susfunciones de indagación o prevención, la identificación de las personas y realizar las comproba-ciones pertinentes en la vía pública o en el lugar donde se hubiere hecho el requerimiento, siem-pre que el conocimiento de la identidad de las personas requeridas fuere necesario para el ejer-cicio de las funciones de protección de la seguridad que a los agentes encomiendan la presen-te Ley y la Ley Orgánica de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad.2. De no lograrse la identificación por cualquier medio, y cuando resulte necesario a los mismosfines del apartado anterior, los agentes, para impedir la comisión de un delito o falta, o al objetode sancionar una infracción, podrán requerir a quienes no pudieran ser identificados a que lesacompañen a dependencias próximas y que cuenten con medios adecuados para realizar las dili-gencias de identificación, a estos solos efectos y por el tiempo imprescindible.3. En las dependencias a que se hace referencia en el apartado anterior se llevará un Libro-Registro en el que se harán constar las diligencias de identificación realizadas en aquéllas, asícomo los motivos y duración de las mismas, y que estará en todo momento a disposición de laautoridad judicial competente y del Ministerio Fiscal. No obstante lo anterior, el Ministerio delInterior remitirá periódicamente extracto de las diligencias de identificación al Ministerio Fiscal.4. En los casos de resistencia o negativa infundada a identificarse o a realizar voluntariamentelas comprobaciones o prácticas de identificación, se estará a lo dispuesto en el Código Penal yen la Ley de Enjuiciamiento Criminal.

Artículo 211. Los agentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad sólo podrán proceder a la entrada y regis-tro en domicilio en los casos permitidos por la Constitución y en los términos que fijen las leyes.2. (Declarado inconstitucional por Sentencia 341/1993, de 18 de noviembre, del Pleno delTribunal Constitucional).3. Será causa legítima suficiente para la entrada en domicilio la necesidad de evitar daños inmi-nentes y graves a las personas y a las cosas, en supuestos de catástrofe, calamidad, ruina inmi-nente u otros semejantes de extrema y urgente necesidad.En tales supuestos, y para la entrada en edificios ocupados por organismos oficiales o entidadespúblicas, no será preciso el consentimiento de la autoridad o funcionario que los tuviere a sucargo.4. Cuando por las causas previstas en el presente artículo las Fuerzas y Cuerpos de Seguridadentrasen en un domicilio, remitirán sin dilación el acta o atestado que redactaren a la autoridadjudicial competente.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Artículo 221. Para obtener el cumplimiento de las órdenes dictadas en aplicación de la presente Ley, lasautoridades competentes para imponer las sanciones en ella establecidas podrán imponer mul-tas en los términos del artículo 107 de la Ley de Procedimiento Administrativo.2. En todo caso habrá de darse un plazo suficiente para cumplir lo dispuesto, de acuerdo con lanaturaleza y fines de la orden, transcurrido el cual se podrá proceder a la imposición de las mul-tas en proporción a la gravedad del incumplimiento. Tales multas no excederán de 25.000 pts.,si bien se podrá aumentar sucesivamente su importe en el 50 por 100 en caso de reiteración delcitado incumplimiento, sin que pueda sobrepasar los límites cuantitativos máximos establecidospara las sanciones.

CAPITULO IVREGIMEN SANCIONADOR

SECCION PRIMERAInfracciones

Artículo 23A los efectos de la presente Ley, constituyen infracciones graves:

a) La fabricación, reparación, almacenamiento, comercio, adquisición o enajenación, tenencia outilización de armas prohibidas o explosivos no catalogados; de armas reglamentarias o explo-sivos catalogados careciendo de la documentación o autorización requeridos o excediéndose delos límites permitidos, cuando tales conductas no sean constitutivas de infracción penal.b) La omisión o insuficiencia en la adopción o eficacia de las medidas o precauciones obligato-rias para garantizar la seguridad de las armas o de los explosivos.c) La celebración de reuniones en lugares de tránsito público o de manifestaciones, incumplien-do lo preceptuado en los arts. 4.2, 8, 9, 10 y 11 de la Ley Orgánica 9/1983, de 15 de julio,Reguladora del Derecho de Reunión, cuya responsabilidad corresponde a los organizadores opromotores, siempre que tales conductas no sean constitutivas de infracción penal.En el caso de reuniones en lugares de tránsito público y manifestaciones cuya celebración sehaya comunicado previamente a la autoridad se considerarán organizadores o promotores laspersonas físicas o jurídicas que suscriban el correspondiente escrito de comunicación.

Aun no habiendo suscrito o presentado la citada comunicación, también se considerarán orga-nizadores o promotores, a los efectos de esta Ley, a quienes de hecho las presidan, dirijan oejerzan actos semejantes o a quienes por publicaciones o declaraciones de convocatoria de lasreuniones o manifestaciones, por los discursos que se pronuncien y los impresos que se repar-tan durante las mismas, por los lemas, banderas u otros signos que ostenten o por cualesquie-ra otros hechos, pueda determinarse razonablemente que son inspiradores de aquéllas.d) La negativa a disolver las manifestaciones y reuniones en lugares de tránsito público ordena-da por la autoridad competente cuando concurran los supuestos del art. 5 de la Ley Orgánica9/1983.e) La apertura de establecimientos y la celebración de espectáculos públicos o actividadesrecreativas careciendo de autorización o excediendo de los límites de la misma.f) La admisión en locales o establecimientos de espectadores o usuarios en número superior alque corresponda.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


g) La celebración de espectáculos públicos o actividades recreativas quebrantando la prohibi-ción o suspensión ordenada por la autoridad correspondiente.h) La provocación de reacciones en el público que alteren o puedan alterar la seguridad ciuda-dana.i) La tolerancia del consumo ilegal o el tráfico de drogas tóxicas, estupefacientes o sustanciaspsicotrópicas en locales o establecimientos públicos o la falta de diligencia en orden a impedir-los por parte de los propietarios, administradores o encargados de los mismos.j) El incumplimiento de las restricciones a la navegación reglamentariamente impuestas a lasembarcaciones de alta velocidad.k) La alegación de datos o circunstancias falsos para la obtención de las documentaciones pre-vistas por la presente Ley, siempre que no constituya infracción penal.l) La carencia de los registros previstos en el Capítulo II de la presente Ley para las actividadescon trascendencia para la seguridad ciudadana.m) La negativa de acceso o la obstaculización del ejercicio de las inspecciones o controles regla-mentarios, establecidos conforme a lo dispuesto en la presente Ley, en fábricas, locales, esta-blecimientos, embarcaciones y aeronaves.n) Originar desórdenes graves en las vías, espacios o establecimientos públicos o causar dañosgraves a los bienes de uso público, siempre que no constituya infracción penal.ñ) La apertura de un establecimiento, el inicio de sus actividades o el desarrollo de su funciona-miento sin autorización o sin adoptar total o parcialmente las medidas de seguridad obligatoriaso cuando aquéllas no funcionen o lo hagan defectuosamente, o antes de que la autoridad com-petente haya expresado su conformidad con las mismas.o) La comisión de una tercera infracción leve dentro del plazo de un año, que se sancionarácomo infracción grave. (artículo 23 modificado por Ley Orgánica 4/1997, de 4 de agosto, por la que se regula la utiliza-ción de videocámaras por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad en lugares públicos).

Artículo 24Las infracciones tipificadas en los apartados a), b), c), d), e), f), h), i), l) y n) del artículo anteriorpodrán ser consideradas muy graves, teniendo en cuenta la entidad del riesgo producido o delperjuicio causado, o cuando supongan atentado contra la salubridad pública, hubieren alteradoel funcionamiento de los servicios públicos, los transportes colectivos o la regularidad de losabastecimientos, o se hubieren producido con violencia o amenaza colectivas.

Artículo 251. Constituyen infracciones graves a la seguridad ciudadana el consumo en lugares, vías, esta-blecimientos o transportes públicos, así como la tenencia ilícita, aunque no estuviera destinadaal tráfico, de drogas tóxicas, estupefacientes, o sustancias psicotrópicas, siempre que no cons-tituya infracción penal, así como el abandono en los sitios mencionados de útiles o instrumen-tos utilizados para su consumo.2. Las sanciones impuestas por estas infracciones podrán suspenderse si el infractor se some-te a un tratamiento de deshabituación en un centro o servicio debidamente acreditado, en laforma y por el tiempo que reglamentariamente se determine.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Artículo 26Constituyen infracciones leves de la seguridad ciudadana:a) El incumplimiento de la obligación de obtener la documentación personal.b) La negativa a entregar la documentación personal cuando hubiere sido acordada su retiradao retención.c) La omisión o la insuficiencia de medidas para garantizar la conservación de las documenta-ciones de armas o explosivos, así como la falta de denuncia de la pérdida o sustracción de talesdocumentaciones.d) La admisión de menores en establecimientos públicos o en locales de espectáculos, cuandoesté prohibida, y la venta o servicio de bebidas alcohólicas a los mismos.e) El exceso en los horarios establecidos para la apertura de establecimientos y la celebraciónde espectáculos públicos o actividades recreativas.f) Las irregularidades en la cumplimentación de los registros prevenidos en las actividades contrascendencia para la seguridad ciudadana y la omisión de los datos o comunicaciones obliga-torios dentro de los plazos establecidos.g) La exhibición de objetos peligrosos para la integridad física de las personas con la finalidadde causar intimidación.h) Desobedecer los mandatos de la autoridad o de sus agentes, dictados en directa aplicaciónde lo dispuesto en la presente Ley, cuando ello no constituya infracción penal.i) Alterar la seguridad colectiva u originar desórdenes en las vías, espacios o establecimientospúblicos.j) Todas aquellas que, no estando calificadas como graves o muy graves, constituyan incumpli-mientos de las obligaciones o vulneración de las prohibiciones establecidas en la presente Leyo en leyes especiales relativas a la seguridad ciudadana. (El resto de este apartado j declaradoinconstitucional por Sentencia 341/1993, de 18 de noviembre, del Pleno del TribunalConstitucional).

Artículo 27Las infracciones administrativas contempladas en la presente Ley prescribirán a los tres meses,al año o a los dos años de haberse cometido, según sean leves, graves o muy graves, respec-tivamente.

SECCION SEGUNDASanciones

Artículo 28

1. Las infracciones determinadas de acuerdo con lo dispuesto en la Sección anterior podrán sercorregidas por las autoridades competentes con una o más de las sanciones siguientes:a) Multa de cinco millones una pesetas a cien millones de pesetas, para infracciones muy gra-ves. De cincuenta mil una pesetas a cinco millones de pesetas, para infracciones graves. Dehasta cincuenta mil pesetas, para infracciones leves.b) Retirada de las armas y de las licencias o permisos correspondientes a las mismas.c) Incautación de los instrumentos o efectos utilizados para la comisión de las infracciones, y,en especial, de las armas, de los explosivos, de las embarcaciones de alta velocidad o de lasdrogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


d) Suspensión temporal de las licencias o autorizaciones o permisos desde seis meses y un díaa dos años para infracciones muy graves, y hasta seis meses para las infracciones graves en elámbito de las materias reguladas en el Capítulo II de esta Ley.e) Clausura de las fábricas, locales o establecimientos, desde seis meses y un día a dos añospor infracciones muy graves y hasta seis meses por infracciones graves, en el ámbito de lasmaterias reguladas en el Capítulo II de esta Ley.En casos graves de reincidencia, la suspensión y clausura a que se refieren los dos apartadosanteriores podrán ser de dos años y un día hasta seis años por infracciones muy graves y hastados años por infracciones graves.2. Las infracciones previstas en el artículo 25 podrán ser sancionadas, además, con la suspen-sión del permiso de conducir vehículos de motor hasta tres meses y con la retirada del permisoo licencia de armas, procediéndose desde luego a la incautación de las drogas tóxicas, estupe-facientes o sustancias psicotrópicas.3. En casos de infracciones graves o muy graves, las sanciones que correspondan podrán sus-tituirse por la expulsión del territorio español, cuando los infractores sean extranjeros, de acuer-do con lo previsto en la legislación sobre derechos y libertades de los extranjeros en España.4. Las sanciones prescribirán al año, dos años o cuatro años, según que las correspondientesinfracciones hayan sido calificadas de leves, graves o muy graves.

Artículo 291. Serán competentes para imponer las sanciones a que se refiere el artículo anterior:a) El Consejo de Ministros para imponer cualquiera de las sanciones previstas en esta Ley, porinfracciones muy graves, graves o leves.b) El Ministro del Interior para imponer multas de hasta cincuenta millones de pesetas y cuales-quiera de las restantes sanciones previstas, por infracciones muy graves, graves o leves.c) Los titulares de los órganos a que se refiere el artículo 2.b) de esta Ley para imponer multasde hasta diez millones de pesetas y cualesquiera de las restantes sanciones previstas, porinfracciones muy graves, graves o leves.d) Los Gobernadores Civiles y los Delegados del Gobierno en Ceuta y en Melilla, para imponermultas de hasta un millón de pesetas, las sanciones previstas en los apartados b) y c) del artí-culo anterior y la suspensión temporal de las licencias o autorizaciones de hasta seis meses deduración, por infracciones graves o leves.e) Los Delegados del Gobierno en ámbitos territoriales menores que la provincia, para imponermultas de hasta cien mil pesetas, y las sanciones previstas en los apartados b) y c) del artículoanterior, por infracciones graves o leves.2. Por infracciones graves o leves en materia de espectáculos públicos y actividades recreati-vas, tenencia ilícita y consumo público de drogas y por las infracciones leves tipificadas en losapartados g), h), i) y j) del art. 26, los Alcaldes serán competentes, previa audiencia de la JuntaLocal de Seguridad, para imponer las sanciones de suspensión de las autorizaciones o permi-sos que hubieran concedido los municipios y de multa en las cuantías máximas siguientes:

-Municipios de más de quinientos mil habitantes, de hasta un millón de pesetas.-Municipios de cincuenta mil a quinientos mil habitantes, de hasta cien mil pesetas.-Municipios de veinte mil a cincuenta mil habitantes, de hasta cincuenta mil pesetas.-Municipios de menos de veinte mil habitantes, de hasta veinticinco mil pesetas.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Cuando no concurran las circunstancias previstas en el párrafo anterior, en las materias a queel mismo se refiere, los Alcaldes pondrán los hechos en conocimiento de las autoridades com-petentes o, previa la sustanciación del oportuno expediente, propondrán la imposición de lassanciones que corresponda. Para la concreción de las conductas sancionables, las ordenanzas municipales podrán especifi-car los tipos que corresponden a las infracciones cuya sanción se atribuye en este artículo a lacompetencia de los Alcaldes, siempre dentro de la naturaleza y los límites a los que se refiere elart. 129.3 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las AdministracionesPúblicas y del Procedimiento Administrativo Común.(último párrafo añadido por Ley 10/1999, de 21 de abril).

Artículo 301. Las respectivas normas reglamentarias podrán determinar, dentro de los límites establecidospor la presente Ley, la cuantía de las multas y la duración de las sanciones temporales por lacomisión de las infracciones, teniendo en cuenta la gravedad de las mismas, la cuantía del per-juicio causado y su posible trascendencia para la prevención, mantenimiento o restablecimientode la seguridad ciudadana.2. Idénticos criterios tendrán en cuenta las autoridades sancionadoras, atendiendo además algrado de culpabilidad, reincidencia y capacidad económica del infractor, para concretar las san-ciones que proceda imponer y, en su caso, para graduar la cuantía de las multas y la duraciónde las sanciones temporales.

SECCION TERCERAProcedimiento

Artículo 311. No podrá imponerse ninguna sanción por las infracciones previstas en esta Ley, sino en vir-tud de procedimiento instruido al efecto y de acuerdo con los principios de audiencia al interesa-do, economía, celeridad y sumariedad.2. Salvo lo dispuesto en la presente Sección, el procedimiento sancionador se tramitará deacuerdo con lo establecido en la Ley de Procedimiento Administrativo.3. Será competente para ordenar la incoación de los expedientes sancionadores, independien-temente de la sanción que en definitiva proceda imponer, cualquiera de las autoridades relacio-nadas en el art. 2 de la presente Ley, dentro de los respectivos ámbitos territoriales.

Artículo 321. No se podrán imponer sanciones penales y administrativas por unos mismos hechos.2. Cuando las conductas a que se refiere la presente Ley pudieran revestir caracteres de infrac-ción penal, se remitirán al Ministerio Fiscal los antecedentes necesarios de las actuaciones prac-ticadas, aunque ello no impedirá la tramitación de expedientes sancionadores por los mismoshechos. No obstante, la resolución definitiva del expediente sólo podrá producirse cuando seafirme la resolución recaída en el ámbito penal, quedando hasta entonces interrumpido el plazode prescripción.3. Las medidas cautelares adoptadas por las autoridades sancionadoras antes de la interven-ción judicial podrán mantenerse en vigor mientras no recaiga pronunciamiento expreso al res-pecto de las autoridades judiciales.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Artículo 33En los procesos penales en que intervenga el Ministerio Fiscal, cuando se acordase el archivoo se dictase auto de sobreseimiento o sentencia absolutoria por acreditarse que los hechos nosean constitutivos de infracción penal, deberá aquél remitir a la autoridad sancionadora copia dela resolución y de los particulares que estime necesarios, cuando aquéllos pudieran ser objetosde sanción administrativa conforme a lo previsto en esta Ley.

Artículo 34En los supuestos de los dos artículos anteriores, la autoridad sancionadora quedará vinculadapor los hechos declarados probados en vía judicial.

Artículo 35En todo procedimiento sancionador que se instruya en las materias objeto de la presente Ley,la autoridad que haya ordenado su iniciación podrá optar por nombrar instructor y secretario,conforme a lo establecido en el art. 135 de la Ley de Procedimiento Administrativo, o encargarde la instrucción del mismo a la unidad administrativa correspondiente.

Artículo 361. Iniciado el expediente sancionador, se podrán adoptar las medidas cautelares imprescindiblespara el normal desarrollo del procedimiento, evitar la comisión de nuevas infracciones o asegu-rar el cumplimiento de la sanción que pudiera imponerse.2. Dichas medidas, que deberán ser proporcionadas a la naturaleza y gravedad de la infracción,podrán consistir en la adopción de medidas de acción preventiva y en la realización de actua-ciones para el mantenimiento o restablecimiento de la seguridad ciudadana, de acuerdo con lodispuesto en esta Ley y especialmente en:

a) El depósito en lugar seguro de los instrumentos o efectos utilizados para la comisión de lasinfracciones y, en particular, de las armas, explosivos, embarcaciones de alta velocidad, o dro-gas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas.b) La adopción de medidas provisionales de seguridad de las personas, los bienes, los estable-cimientos o las instalaciones que se encuentren en situación de peligro, a cargo de sus titulares.c) La suspensión o clausura preventiva de fábricas, locales o establecimientos.d) La suspensión, parcial o total, de las actividades de los establecimientos que sean notoria-mente vulnerables y no tengan en funcionamiento las medidas de seguridad obligatorias.e) La retirada preventiva de autorizaciones, permisos, licencias y otros documentos expedidospor las autoridades administrativas, en el marco de lo dispuesto por la presente Ley.3. La duración de las medidas cautelares de carácter temporal no podrá exceder de la mitad delplazo previsto en esta Ley para la sanción que pudiera corresponder a la infracción cometida.4. Excepcionalmente, en supuestos de posible desaparición de las armas o explosivos, de graveriesgo o de peligro inminente para personas o bienes, las medidas previstas en la letra a) delapartado 2 anterior podrán ser ordenadas directamente por los agentes de la autoridad, debien-do ser ratificadas o revocadas por ésta en el plazo máximo de cuarenta y ocho horas.

Artículo 37En los procedimientos sancionadores que se instruyan en las materias objeto de la presente Ley,las informaciones aportadas por los agentes de la autoridad que hubieren presenciado loshechos, previa ratificación en el caso de haber sido negados por los inculpados, constituiránbase suficiente para adoptar la resolución que proceda, salvo prueba en contrario y sin perjuiciode que aquéllos deban aportar al expediente todos los elementos probatorios disponibles.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Artículo 381. Las sanciones impuestas en las materias objeto de la presente Ley serán ejecutivas desdeque la resolución adquiera firmeza en la vía administrativa.2. Cuando la sanción sea de naturaleza pecuniaria y no se halle legal o reglamentariamenteprevisto plazo para satisfacerla, la autoridad que la impuso lo señalará, sin que pueda serinferior a quince ni superior a treinta días hábiles.

Artículo 39La resolución firme en vía administrativa de los expedientes sancionadores por faltas gravesy muy graves podrá ser hecha pública, en virtud de acuerdo de las autoridades competentes,en los términos que reglamentariamente se determinen.

DISPOSICION ADICIONAL

Disposición AdicionalTendrán la consideración de autoridades a los efectos de la presente Ley las correspondien-tes de las Comunidades Autónomas con competencias para protección de personas y bienesy para el mantenimiento de la seguridad ciudadana, con arreglo a lo dispuesto en los corres-pondientes Estatutos y en la Ley Orgánica de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, y podránimponer las sanciones y demás medidas determinadas en esta Ley en las materias sobre lasque tengan competencia.

DISPOSICION DEROGATORIA

Disposición Derogatoria Quedan derogados:-La Ley 45/1959, de 30 de julio, de Orden Público.-La Ley 36/1971, de 21 de julio, sobre modificación de determinados artículos de la Ley deOrden Público.-El Real Decreto-Ley 6/1977, de 25 de enero, por el que se modifican determinados artículosde la Ley de Orden Público.-El apartado 5 del artículo 7 de la Ley 62/1978, de 26 de diciembre de protección jurisdiccio-nal de los derechos fundamentales de la persona.-El Real Decreto-Ley 3/1979, de 26 de enero, sobre Protección de la Seguridad Ciudadana.-Cuantas otras disposiciones, de igual o inferior rango, se opongan a lo dispuesto en la pre-sente Ley.

DISPOSICIONES FINALESDisposición Final Primera Las disposiciones de la presente Ley y las que en ejecución de la misma apruebe el Gobierno,determinadas por razones de seguridad pública, se entenderán dictadas al amparo del artí-culo 149.1.29 de la Constitución.

Disposición Final Segunda1. Las disposiciones relativas a los espectáculos públicos y actividades recreativas conteni-das en la presente Ley, así como las normas de desarrollo de las mismas, serán de aplica-ción general en defecto de las que puedan dictar las Comunidades Autónomas con compe-tencia normativa en esta materia.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


2. En todo caso, la aplicación de lo establecido en las referidas disposiciones corresponderá alas Comunidades Autónomas con competencia en la materia.

Disposición Final TerceraLa presente Ley tendrá carácter de Ley Orgánica excepto en los arts. 2; 3; 4; 5.1; 6; 7; 8; 9; 12;13; 22; 23, en todos los apartados del párrafo 1, excepto el c); 25; 26; 27; 28.1 y 3; 29; 30; 31;32; 33; 34; 35; 36; 37; 38; 39; disposición derogatoria y disposiciones finales primera, segunda,cuarta y quinta, los cuales tendrán carácter ordinario.

Disposición Final CuartaEl Gobierno dictará las normas reglamentarias que sean precisas para determinar las medidasde seguridad y control que pueden ser impuestas a entidades o establecimientos.

Disposición Final QuintaSe autoriza al Gobierno para actualizar las cuantías de las sanciones pecuniarias previstas enla presente Ley, teniendo en cuenta las variaciones de Indice de Precios al Consumo.

Instrucció 8/2008, de 13 de juny, d'ampliació de l'àmbit d'aplicació de laInstrucció 4/2008, d'11 de març, sobre la utilització d'armes i eines d'ús

policial

La Instrucció 4/2008, d'11 de març, sobre la utilització d'armes i eines d'ús policial, va determi-nar els procediments d'actuació en relació amb la tinença i ús per part dels membres del cos demossos d'esquadra d'altres armes reglamentades, diferents de les defoc, i d'eines d'us policial, per a dur a terme les seves funcions per fer complir la llei i en defen-sa de la seguretat ciudadana

Escau en aquest moment ampliar l'àmbit d'aplicació de l'esmentada Instrucció, en el sentit d'in-cloure-hi noves armes i eines d'us policial, com ara les armes destinades a la impulsió i projec-ció de pilotes de cautxú, artefactes fumígens i lacrimògens o bé les granades tipus"stunt", així com també en el sentit d'ampliar la relació d'unitats policials que disposaran d'auto-rització genèrica o específica per a utilitzar determinades armes o eines.

Finalment, es considera convenient des del punt de vista de l'operativa policial, i pel que fa exclu-sivament a la defensa o bastó extensible, autoritzar l'ús d'aquestes eines que siguin propietatdels membres del cos de mossos d'esquadra en els termes i condicionsprevistos en la Instrucció 4/2008, esmentada.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


En ús de les facultats que m'atorga l'article 133 c) del Decret 243/2007, de 6 de novembre, d'es-tructura del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació,

1. Es modifica l'apartat 1.1 de la Instrucció 4/2008, que queda redactat de la manerasegüent:

"1.1 Objecte

L'objecte d'aquesta Instrucció és determinar els procediments d'actuació en relació amb la tinen-ça i ús per part dels membres del cos de mossos d'esquadra d'altres armes reglamentades, dife-rents de les de foc, i d'eines d'ús policial, per dur a terme les seves funcions per fer complir lallei i en defensa de la seguretat ciutadana.Els membres del cos de mossos d'esquadra quan duguin a terme les seves funcions estant deservei, i això comporti l'ús de la força contra les persones, únicament poden utilitzar les armes,diferents de les de foc, i les eines d'ús policial regulades en aquesta instrucció que han estat sub-ministrades per la Direcció General de la Policia com a dotació oficial.

No obstant això, els membres del cos de mossos d'esquadra autoritzats, de conformitat amb elque preveu l'annex d'aquesta Instrucció, per a utilitzar els bastons o defenses extensibles podranusar altres bastons o defenses extensibles en els termes previstos a la Instrucció 4/2008. En totcas, la Comissaria General de Planificació i Organització acreditarà els models de bastons odefenses extensibles susceptibles d'utilització."


" 3.1 Defensa o bastó policial

"a) Descripció

La defensa o bastó policial no està regulada específicament al Reglament d'armes, però es potconsiderar inclosa en els supòsits de l'article 5.1 c. Els membres del cos de Mossos d'Esquadradisposen d'una defensa o bastó policial com a dotació general.

Aquesta defensa pot ser de quatre tipus diferents:

1 Defenses policials rígides, de fusta de faig, de 50 centímetres de llargada2 Defenses policials semirígides fabricades amb elastòmer, de 50 centímetres de llargada3 Defenses policials semirígides fabricades amb elastòmer, de 70 centímetres de llargada4 Defenses policials rígides de més de 70 centímetres de llargada

La defensa policial s'ha d'utilitzar per:

- Guardar la distància de seguretat- Realitzar una reducció, projecció, premsa o luxació- Aturar cops- Autoprotecció- Controlar i/o conduir una persona, aplicant un control de luxació- Actuacions relatives al restabliment de l'ordre públic"

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne



"3.4 Esprais de defensa personal

a) Descripció

Els esprais de defensa personal són armes descrites en el Reglament d'armes com a armes pro-hibides en general als particulars, amb l'excepció dels funcionaris especialment habilitats (art.5.1, apartat b, del Reglament).

Aquests esprais no immobilitzen, sinó que redueixen parcialment les capacitats de reacció efec-tiva de la persona permetent l'actuació del funcionari del cos de mossos d'esquadra en la reduc-ció d'una persona amb conducta agressiva. Els funcionaris que utilitzin aquestes armes han detenir la formació adequada i conèixer-ne les principals característiques: naturalesa i composició,efectes, durada d'aquests i presentació (en gas, líquid o en gel). Així mateix, els funcionarisactuants han de tenir en compte les instruccions per a la correcta aplicació del producte. S'ha detenir cura de no usar-se enespais interiors, ni prémer el polsador del dispositiu més temps del necessari per a obtenir l'e-fecte desitjat."

4. Es modifiquen els apartats 3.5.1 i 3.5.2 de la Instrucció 4/2008, que queden redactats dela manera següent:

"3.5.1 Manilles metàl·liques

a) Descripció

Les manilles metàl·liques són eines d'ús policial utilitzades per a immobilitzar persones. El seuús és general i ordinari al cos de la policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra, i constituei-xen material de dotació de tots els agents.

Hi ha diferents tipus de manilles les metàl·liques :

- 1 poden ser de cadena, de frontissa o rígida. Constitueixen el material de dotació actual delsagents de la PG-ME.

b) UtilitzacióAquestes eines han de ser utilitzades en qualsevol situació de risc en la què calgui immobilitzara persones."

"3.5.2 Brides

a) Descripció

Les brides són eines d'ús policial utilitzades per a immobilitzar persones. Les brides poden estarcomposades de polímer (Tri-fold), de corda o bé de plàstic.

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


Aquestes eines han de ser utilitzades en qualsevol situació de risc en la què calgui immobilitzara persones detingudes. La seva utilització es recomana quan es pugui donar la possibilitat d'unnombre elevat de detencions, i en aquells serveis que s'efectuïn de paisà on la indumentària facidifícil camuflar les manilles metàl·liques."

5. S'inclouen els apartats 3.6 i 3.7 a la Instrucció 4/2008, que queden redactats de la mane-ra següent:

"3.6 Armes destinades a la impulsió i projecció de pilotes de cautxú, artefactes fumígens i lacri-mògens

a) Descripció

Les armes destinades a la impulsió i projecció de pilotes de cautxú, artefactes fumígens i lacri-mògens són principalment:

- Armes llargues del calibre 12 ( escopeta Policial) adaptades per la impulsió i projecció demunició no letal. Per a la impulsió i projecció d'aquesta munició s'utilitzen cartutxos de projecció.

- Llançador de 40 mil·límetres o similar dissenyat específicament per a la impulsió i la projecció de munició no letal.

b) Utilització

L'ús d'aquestes armes i municions està destinat al control de masses: ordre públic, motins peni-tenciaris, etc. Així mateix pot ser utilitzada per a actuacions amb un nivell de risc alt per part degrups especials.

3.7 Granades tipus "Stunt"

a) Descripció

Artefacte de manipulació manual destinat a crear confusió i atordiment mitjançant efectes de soi/o enlluernament .

b) Utilització

Aquest artefactes s'utilitzen en actuacions policials de risc alt per part d'unitats especials, princi-palment:

2 Entrades a domicili3 Motins penitenciaris"

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


6. Annex de la Instrucció 4/2008

Es modifica l'annex de la Instrucció 4/2008, esmentada, que determina l'ús ordinari o bé res-tringit per part de les unitats policials de les armes i eines d'ús policial, en els termes previstosa l'annex de la present instrucció.

7. Disposició final

Aquesta instrucció entrarà en vigor l'endemà de la seva signatura.

Barcelona, 13 de juny de 2008El director general de la PoliciaRafael Olmos i Salaver

Fo

rm

ac

ió

o

n-

li

ne


- BARCELONAHorari: de 9 a 14 i de 16 a 18h.Dies feinersC/ Rambla del Raval, 29-35 local 5(baixos), CP 080001Tel.: 93 342 68 10 Fax: 93 342 68 11e-mail:e-mail formació :

- DISTRICTES BARCELONAC/ Via Laietana, 44 Entl.1 BarcelonaDlls de 10 a 12 i de 16 a 18 horesFax : 93 269 12 72

- SABADELLVisites concertades.C/ la Rambla, núm. 73 (seu UGT)Tel.: 93 727 08 71 Fax: 93 725 75 22Us atendrà Salvador TriviñoTel.: 650 127 590e-mail: [email protected]

- CORNELLÀVisites concertadesC/ Revolt Negre,12Tel.: 93 261 90 09Us atendrà Joan Velez,Tel.: 629 475 361e-mail: [email protected]

- GIRONAHorari: de 9 a 14 hores els dilluns ien visites concertades.Av. Jaume I, 60, 6è 3a. GironaTel./Fax: 972 20 92 11Us atendrà Adan CárdenasTel.:626 780 370e-mail: [email protected]

- MATARÓVisites concertadesPlaça de les Tereses s/n (seu FSP-UGT de Catalunya)Tel.: 93 755 12 40Us atendrà Moisès MuñozTel.: 609 121 788e-mail: [email protected]

- MANRESA (RP CENTRAL)Visites concertades.Passeig Pere III, 62, 1r pis (seu FSP-UGT de Manresa)Tel.: 93 874 44 11,Fax: 93 874 62 61Us atendrà Josep Montero,Tel.: 629 475 391e-mail: [email protected]

- FIGUERESVisites concertadesC/ Poeta Marquina, 1 (seu FSP-UGTde Figueres)Tel.: 972 50 91 15Us atendrà en Robert Caler,Tel.: 630 055 488e-mail: [email protected]

- LLEIDAHorari: de 9 a 12 h dlls i dvs.Us atendrà l’Anna AlmendrosTel.: 687 748 828e-mail: [email protected]. Catalunya, 2, 4a (Edifici sindi-cats)Tel.: 973 26 30 34Fax: 973 28 13 09

- VIELHAHorari: de 11 a 14 h els dlls i dv.Av. Castiero, 15, 1r pis (seu UGT)Tel. i Fax: 973 64 25 49Us atendrà Xavier MarchTel.: 699 700 153

- LA SEU D'URGELLHorari d'atenció amb visites con-certades en Xavier MarchC/ St. Ermengol, 47 baixos (SeuUGT)Tel. : 699 700 153e-mail: [email protected]

- TARRAGONAVisites concertadesC/ Eïvissa, num. 4 (seu de la FSP-UGT)Tel.: 977 24 43 34Fax: 977 23 21 10Us atendrà el company Juan A.Chaves,Tel.: 669 135 288e-mail: [email protected]

- TORTOSAHorari d'atenció amb visites con-certadesC/ Ciutadella, 13, 1r pis (seu UGT)Tel.: 977 44 44 56Fax: 977 44 33 81Us atendrà en Joan Seana,Tel.: 690 838 885e-mail: [email protected]

Manual de - FORUMCATALUNYA ha detenir una justificació motivada, ja sigui per prevenir la comissió...

Documents

Transcript of Manual de - FORUMCATALUNYA ha detenir una justificació motivada, ja sigui per prevenir la comissió...