1. OPTATIVA DE BIOLOGIA I GEOLOGIA 4 ESO 2. 1.La dinmica interna de la Terra Activitat interna Terra-> gran quantitat d' energia trmica acumulada Moviments convectius: corrents ascendents i descendents en un fluid. Escalfament fluid per baix: s' expandeix, disminueix densitat i sura en un medi ms dens--> CORRENTS ASCENDENTS. El fluid ms fred, t ms densitat i tendeix a enfonsar-se--> CORRENTS DESCENDENTS 3. El nucli metllic i el mantell rocs pateixen aquesta convecci, per degut a la seva diferncia de densitat mai s'uneixen. Existeix entre tots dos una situaci de convecci terica. 4. 2.Manifestacions convecci Magnetisme terrestre (NUCLI) Moviment continents Vulcanisme Sismicitat Segregaci de material per densitats 5. 3.CONVECCI DEL MANTELL i RELLEUS ( Ascendents) Plomalls trmics: columnes de material rocs calent que ascendeix de de la base del mantell cap a la superfcie, on originen una zona de vulcanisme intens = Punt calent Solifluxi: comportament d' un material aparentment slid que pot fluir lentament com un fluid viscs--> MANTELL Relleus associats: Dorsals oceniques Altiplans continentals elevats Arxiplags volcnics 6. Per saber ms sobre volcans: http://www.terra.es/personal/agmh25/volcanes/home.htm 3.1Dorsals oceniques Zones volcniques ms actives Serralades volcniques de gran longitud 2 elevacions paralleles amb vall central=rift Tallades perpendicularment per fractures= Falles transformants Escora molt prima--> gran pressi del magma, aixecament vores de plaques Rift--> Vulcanisme intens 7. Llista de volcans: http://volcano.und.nodak.edu/vwdocs/volc_images/sorted_by_volcano.html http://volcano.und.nodak.edu/vwdocs/volcs_images/volc_images.html 8. 3.2. Altiplans continentals elevats i rifting Litosfera continental Plomall trmic: calor s' acumula a la base, dilataci roques, prdua densitat--> empenyiment cap amunt. Bombament i fracturaci continent--> Altipl elevat Actalment, part occidental Europa, tb P. Ibrica Fracturaci=Rift: es pot convertir en una dorsal si es forma oce. Prdua activitat: enfonsament->conca sedimentria--> subsidncia trmica. 9. 3.3.Arxiplags volcnics Litosfera ocenica Bombament degut a plomall--> manifestaci vulcanisme: arxiplag volcnic. Hawaii, Les Aores, etc. ( per no tots els arxipelgs volcnics es formen aix!) No formaci volcans gegants: plaques en moviment, no estpatiques sobre el plomall, formaci de varis volcans, extinguits com ms llunyania del focus. 10. 4. Corrents convectius descendents Plomall trmic: Columnes ascendents, quan arriben a la base litosfera s' obren com paraigua: flux radial Refredament plomall: Conducci calor a la litosfera: magmatisme->vulcanisme Expansi dels materials: zones menys pressi, expansi de les roques->refredament roques Material ms fred, s' enfonsa novament en el mantell: CORRENTS DESCENDENTS (+difusos) Fragments arriben a disc. de Repetti No traspassen fcilment el mantell inferior, + dens->es compacten per la pressi i quan augmenta densitat, hi poden entrar 11. 6.Subducci( corrents descendents) Litosfera ocenica: Formada per dorsals Prima i poc densa, per l' elevada t Allunyament, produeix refredament-->Subsidncia trmica Augment gruix, adhesi material mantell superior a base. Pes produeix enfonsament en el mantell-> Corrent convectiu descendent= Zona Subducci 12. Subducci Lit. Continental no s' enfonsa pq s menys densa Trets caracterstics: Localitzaci: oceans Placa cavalcant: ocenica o continental Placa subduent: doblegament, fossa ocenica--> acumulaci sediments Compressi sediments contra cavalcant-> Prisma d' acreaci Sismicitat intensa ( fregament)-->Pla de Benioff Fusi parcial-> magmes a cavalcant: vulcanisme i intrusions plutniques Compressi placa cavalcant per la subduent i el magma-> augment gruix: formaci orogen trmic. 13. Annex: Vulcanisme Qu sn realment els volcans??? 14. Riscos associats al vulcanisme Magma=roca fosa + gasos (interior escora) Lava= roca fosa sense gasos ( superficie) Erupci volcnica: expulsi gasos i colades de lava--> RISC: Productes volcnics: gasos, liquids i slids Allaus de fang: fusi neu o gel, allau de fang pel con volcnic Tsunamis:Zona costanera, formaci onades gegantines 15. Productes volcnics Gasos: Co2 i H2O,ms abundants. Tb compostos de sofre i CO. Lquids: Lava fluida o viscosa segons t, en el segon cas es poden generar importants explosions degut a la solidificaci lava en interior con volcnic. Slids= Piroclasts: Bombes volcniques: cm a m dimetre Lapilli: mida grava Cendres volcniques Efectes antropocntrics 16. 7. Formaci serralades. Orgens Orgens= alineacions muntanyoses Origen: zona subducci, moviment plaques 4 tipus segons origen: Arc d' illes (Jap, Filipines) Orgens trmics (Andes) Orgens de collisi (Himalaya) Orgens intraplaca (Serralada Ibrica) 17. 7.1 Arc d' illes Placa cavalcant= litos. Ocenica: Orgens formats originen un arxiplag lineal d' illes volcniques Vulcanisme i sismicitat intensa. Formaci tsunamis. Engruiximent pl. Cavalcant per: Compressi Vulcanisme Formaci conjunta de fosses oceniques i arcs d' illes 18. 7.2 Orgens trmics Cavalcant= litos. Continental Serralada volcnica= orgen trmic + fossa ocenica ( menys profunda, acumulaci sediments, prisma acreaci) Erupcions volcniques i roques plutniques a l' interior: R. plutniques:Tipus de roques magmtiques produides per un procs de refredament lent a gran profunditat. 19. 7.3 Orgens de collisi 2 plaques continentals, no subducci--> O. de collisi ( escora poc densa, granit i roques metmorfiques) Tectnica= relleu format pel plegamnet dels materials de les 2 plaques i els sediments abans acumulats. Fregament plaques: magmatisme (r. gnies) 20. 7.4 Orgens intraplaca Collisi 2 continents: transmissi compressi a l' interior, formaci falles i producci terratrmols.(Xina, Himalaya) Conca sedimentria, plegament i aixecament sediments--> Orgen intraplaca No tan lineal Menys relleu 21. Annex 2. Seismes Qu s un terratrmol??? 22. Riscos associats a la sismicitat Vibracions produides per moviments bruscos o trencaments escora Intensitat: segons danys causats: 2 escales: MSK ( 12 graus, Europa) i Mercalli ( 12 graus internacional) Magnitud: mesura objectiva de l' energia alliberada Escala Richter Sismogrf, 100km epicentre No valor mxim, mxim Valdivia 9,5 graus Diferencia entre graus, X10 23. 8. Deformaci de les roques Esforos compressius i distensius escora. 3 tipus: Deformaci elstica: Reversible Provocada per una sacsejada brusca Ones ssmiques Deformaci plstica: Plegament, esforos compressi o distensi durant m.a. Irreversible Deformaci frgil: Ruptura 24. Annex 3. Estrats 25. 8.1 Plecs Defor. Plstiques. 4 elements geomtrics: Xarnera: zona on capes estan ms curvades Flancs: zones a banda i banda xarnera. Angle flanc-horitzontal= cabussament Nucli: part central plec Pla axial: pla de simetria que passa per la xarnera. Angle inclinaci pla axial-horitzontal= vergncia 26. 8.2 Tipus plecs Anticlinals: Capes modernes envolten capes antigues. Pla axial vertical, flancs cap avall Nucli capes antigues Sinclinals: Capes antigues envolten modernes Pla axial vertical, flancs cap amunt. Xarnera a baix Nucli capes modernes 27. Segons posici pla axial i els flancs, tenim varis tipus de plecs: Recte Ajagut Inclinat Monoclinal 28. 8.3 Deformaci frgil. Diclasis Diclasis i falles sn tipus de deform. frgils. Diclasis: Ruptura roques, fragments no desplaats. Causes: Clivelles retracci: argiles i llots quan s' assequen Clivelles de gelifracci: efecte gla de les fissures Disjunci columnar: colades de lava refredades Clivellament per descompressi: roques interior escora s' expandeixen en sortir al exterior 29. 8.4 Falles Sn ruptures de les roques en qu hi ha una dislocaci dels blocs o llavis Pla de fractura= pla de falla Elements: Pla de falla Llavi aixecat Llavi enfonsat Salt de falla, salt horitzontal i salt vertical 30. Normals o directes Esforos de distensi Llavi enfonsat recolza sobre el pla de falla i llisca a sobre Pla de falla inclinat cap a llavi enfonsat 31. Inversa Esforos compressi Llavi enfonsat sota pla de falla Pla de falla s' iclina sobre llavi aixecat. 32. Transformants Esforos de cissallament No moviment vertical Horitzontal Pla de falla vertical 33. 8.5 Mantell de corriment Plec ajagut en una falla inversa quasi horitzontal Llavi aixecat= allcton, gran desplaament (Km)