Dossier de l’espectacle

Jo maiCompanyia Prisamata i Bitò Produccions

www.teatredesalt.net

3

Yes I’ve been acused, many times and wrongly abused now, but through the powers of the Most-I they’ve got to turn me loose. Don’t try to cold me

up on this bridge, now.

I’ve got to reach Mount Zion - The hightest region. If you a bull-bucka, let me tell you that I’m a duppy

conqueror - conqueror.”

Duppy conqueror, Bob Marley

4

Fitxa artística

Autor i director: Iván MoralesInterpretació i interpretació musical: Marcel Borràs, Àlex Monner, Oriol Pla, Laura Cabello, Xavi SáezAjudant de direcció: Xavier PlaDramatúrgia i coach: Anna AlarcónTraducció: Lali Álvarez GarrigaDirecció musical: Helio Reguera (NITCH)Disseny d’il•luminació: Raimon RiusMoviment: Joana RañéGrafisme: María PrattsFotografia: Helio RegueroWeb: Estudio FuturØVídeo: Santa PaciènciaProducció executiva: Bitò ProduccionsProducció delegada: Marta Oliveras

VIDEOCLIP NITCH/JO MAI Direcció del videoclip: Iván MoralesDirector de fotografia: Pau MirabetMuntador: Vep CulleréAssistent de direcció: Anna AlarcónUna coproducció de:Grec 2013 Festival de Barcelona, CCCB – Centre de Cultura Contemporània de Bar-celona, Bitò Produccions, CAET, Centre d’arts escèniques de Terrassa i la Companyia Prisamata.

5

Dades

Dia i hora: divendres 21 de febrer a les 21hPreu: 18 eurosDurada: 2h

I després de la funció...Queda’t a fer una cervesa al Bar Amparo (sobre l’escenari) amb els artistes

PresentacióLa companyia Prisamata i Bitò Produccions tornen a la càrrega amb un dels projectes més en-grescadors dels últims temps: una obra de teatre feta pels actors joves més prometedors del país. Jo mai ens explica la història de les relacions que es teixeixen entre un grup de joves de-sarrelats que conviuen en un entorn de violència. I com aquests troben a l’Amparo, un bar d’un barri deprimit, un refugi, la llar que mai han tingut, i el suport i l’afecte que mai han trobat a les seves famílies.

Després de l’èxit de Sé de un lugar. Iván Morales torna a comptar amb Xavier Sáez i suma a Marcel Borràs, Àlex Monner, Oriol Pla i Laura Cabello. Són ells cinc damunt l’escenari, sense res, només bateria, baix, dues guitarres i un micròfon. No els cal res més, llevat del seu talent. Una nova oportunitat de veure una de les obres de més èxit dels últims temps, després d’hav-er-se estrenat al Teatre Grec, fet temporada al Teatre Lliure i format part de Temporada Alta 2013.

6

SinopsiIván Morales, un conegut actor i guionista de cinema, teatre i televisió, signa i dirigeix, amb la companyia Prisamata, una proposta jove i valenta que retrata el despertar emocional d’uns nois i noies que lluiten per trobar el seu lloc al món i desfer-se d’unes arrels on es confonen perillosament amor i violència.Un grup de joves desarrelats que reuneixen les millors qualitats d’un amic lleial i els pitjors de¬fectes d’un enemic impecable, i que busquen en aquesta societat en miniatura el suport i l’afecte que mai no van trobar en les seves famílies, troben un refugi a l’Amparo, un bar de barri que podria ser el d’una ciutat qualssevol.

Aquesta obra proporciona a l’espectador una experiència propera i humana mitjançant un tre-ball elaborat, que és alhora fresc i espontani.

El director n’ha ditDemà comença l’última tanda d’assajos de JO MAI. Bé, demà no, quan surti el sol, de fet. Haig d’escriure unes paraules com a director. Ja sabeu, aquest tipus de coses que a un li costen tant, per aquella cosa tan òbvia que si em fos fàcil escriure sobre el que dirigeixo no tindria la ne-cessitat de dirigir-ho...

Total, que això m’ha obligat a fer comptes. I hòsties.

Això m’ha fet descobrir que fa més de deu anys que porto dins aquestes ganes devoradores d’obrir el Bar Amparo. Ho sé perquè recordo que un dia, la que avui és la mare del meu fill, que ja té deu anys i llavors encara no l’havíem ni gestat, em va dir en passar davant d’un teatre: “De cop m’he imaginat que estaven anunciant BAR AMPARO”. (BAR AMPARO era el primer nom, o un dels primers, que barrejava pel que ara anomenarem Jo Mai). Això indica que, ja per aquestes

7

dates, devia estar omplint-li el cap amb els meus somnis com per convertir-los també en els seus. Com pot ser que hagi tingut tant de temps dins meu les quatre parets d’aquest tuguri i fins ara no m’hagi atrevit a compartir-lo i treure’l fora?Tal vegada, no ho sé, només és una suposició, però pot ser que sigui una qüestió de forma i de fons.

El Bar Amparo és aquest lloc que aixeques amb el que tens a mà, amb el que sigui, per prote-gir-te de les tempestes del món exterior. És el passat que has de netejar, sobre el què has de construir, per poder tenir uns fonaments forts des dels quals crear un futur. És aquest lloc sa-grat on només pot entrar la família que tu esculls que sigui la teva família, els que saps que veritablement et cobriran les espatlles i a protegir aquesta ermita en la qual ningú més ha de gosar entrar.

L’última vegada que vam estar plegats tot l’equip de Jo mai, llegint, prenent te i xerrant al meu pati, em vaig adonar que estava començant a envejar-los: No és només que els veiés implicats en la història, és que podia percebre la seva necessitat extrema d’explicar-la, i vaig tenir la certesa que no passaria gaire temps fi ns que el BAR AMPARO fos més seu que meu. El millor del cas és que això em va donar molta tranquil•litat. Perquè sé que el BAR AMPARO, amb ells, està en molt bones mans. I per això sé, profundament, rad calment, que és ara, i no abans, el mo-ment d’explicar aquesta història.

Ara o mai: JO MAI.

Iván Morales, Rambla del Raval, 3 de Juny, 1:10 AM

8

La música a Jo mai

A Jo mai la música és imprescindible, ja que moltes vegades les escenes requereixen un grau d’intensitat emocional que la música ens permet afegir de forma ràpida i directa. Aquest procés és quelcom que ja vam començar a experimentar amb grans resultats des dels primers assajos, i ràpidament ens vam adonar que funcionava a la perfecció, just com ens ho imaginàvem. La música vehicula el sentiment i l’emoció més profunda, i si a sobre ja estàs tractant amb un text carregat de sensacions fortes, el resultat és sens dubte una explosió controlada dins la fragili-tat humana dels sentiments, és a dir, et remou per dins inevitablement, perquè arriba als sen-timents més bàsics i instintius.

Òbviament per a que la història tingués més autenticitat i credibilitat, no podíem posar músics pro¬fessionals a interpretar tots els temes que apareixen en la obra, per tant vam haver de descartar aquesta opció i tirar pel dret en la idea de que els actors fossin, ells mateixos, els músics, i és aquí on entro a formar part de l’equip com a director musical.

Suposo que la raó per la qual l’Iván Morales em va encomanar aquesta feina a mi -que mai abans havia estat treballant en un projecte d’aquestes dimensions- va ser senzillament per una raó lògica: un espectacle “quasi musical”, és a dir, on la música té un rellevància molt consid-erable, i que tracta una sobre història de joves no pot estar dirigida (musicalment) per algú que no sigui jove, i tingui una visió contemporània i actual dels gustos musicals d’avui en dia. Però crec que és im¬portant tenir en compte que la confiança que el director va dipositar en mi no ve del no res. Ja fa potser uns sis anys que ens seguim les passes mútuament, i som especta-dors de les nostres re-spectives creacions, ell en el camp del teatre, i jo en el de la música. També hem compartit alguna sessió fotogràfica i diverses col•laboracions, per tant el que vull dir és que ja ens coneixíem, és a dir, l’Iván sabia des de bon principi que no estava apostant per res, i de fet això queda demostrat en el procés de preproducció d’aquest projecte, que ja el vam començar farà més d’un any, a prin¬cipis de 2012, quedant amb l’Oriol Pla per començar a im-provisar i a trobar el món musical dels personatges i de la història.

9

En aquesta obra de teatre, tot i que ens agradi jugar amb la ambigüitat fent creure que pot ser un concert en determinada escena, o un musical en una altra, hem intentat recrear el concepte de grup, de banda de rock, i aprofitar-nos de la germanor que sorgeix en aquesta manera difer-ent de comunicar-se. Per tant seguint aquesta idea de germanor, la metodologia de treball sempre ha estat molt natural, senzilla, però útil, intentant sempre arribar al fons de la qüestió per tal de comprendre el què. No tots el actors eren músics abans de començar la obra, però la idea és que si que ho siguin al acabar cada funció que fem. Arribats a aquest punt, la música no té només un sentit dramatúrgic dins la obra, sinó també simbòlic ja que ens permet emfatitzar en emocions que potser d’entrada no queden tan clares en el text, sinó que més aviat formen part del subtext. Per¬sonalment crec que aquesta obra pot agradar a molta gent que no està acostumada a fer l’exercici cultural social d’anar al teatre per les raons que sigui, però també penso que pot incomodar o sor¬prendre -ja sigui positiva, o negativament- a la gent que sí que està acostumada a consumir teatre en teatres públics o privats. En tot cas el que si està clar és que es una obra enfocada o pensada per a que enganxi al joves al teatre. Tot i que això no sig-nifica que sigui una història únicament creada per agradar al joves, ja que en l’obra es toquen temes més propers a la vida adulta que no pas a l’adolescència, però si més no, des de l’òptica dels personatges, és una història d’adoles¬cents que es veuen obligats a deixar de ser-ho amb totes les conseqüències que això comporta.

Helio Reguera, director musical

10

Prisamata, la companyia

PRISAMATA

La Companyia Prisamata s’inicia, sense saber-ho, quan el Xavi Sàez i l’Iván Morales, juntament amb el músic Hugo del Pozo, decideixen portar a terme, amb un bon grapat d’amics(David Bagés, Nausicaa Bonnin, Marcel Borràs, Álvaro Cervantes, Carles Gelabert, etc.) una lectura mu-sicada en clau punk del text d’Albert Camus El estado de sitio al Bar Raval de tota la vida, com a homenatge al recentment difunt Pepe Rubianes. Dotze actors, dos músics, i el bar ple de bat a bat d’un públic entregat van demostrar-los que podien fer el tipus de teatre del que havien parlat nombroses veg-ades, i amb el que somiaven.

Xavi i Iván tornen a ajuntar forces, aquest cop amb la participació de l’Anna Alarcón al reparti-ment, i de Lali Àlvarez i Joana Rañé a l’equip de direcció, per aixecar, amb un pressupost inicial de 40 euros, Sé de un lugar, el primer espectacle de la Companyia Prisamata pròpiament dita, amb la participació inestimable de Juanjo Maria Tarrasón i Marina Raurell en feines de promo-ció, vídeo i agitació 2.0. La bona acollida per part del públic va confi rmar no anaven equivocats en el nou camí que havien iniciat i van decidir seguir treballant en la mateixa línia.

11

De representar Sé de un lugar deu dies a la Prinzipal de La Caldera passen a fer temporada a La Seca-Brossa. Per mantenir-se actius mentre no es proposen fi tes més ambicioses, munten l’obra breu Toc Toc, de 25 minuts, amb el Pol López i la Míriam Marcet. I tradueixen la seva fi losofi a DIY del teatre al audiovisual, amb el curtmetratge Simó i Béré (a partir dels protago-nistes de Sé de un lugar), enregistrat amb un IPhone4 i amb la participació de desenes d’actors del panorama actual i amics (Roger Coma, Oriol Vila, Lydia Zimmerman, Agustí Villaronga, Hernán Migoya, Marina Gatell...). Per acabar la temporada 2012/2013, representen, per primer cop a Espanya, dintre del cicle Atrium-Lab, la peça de la oblidada autora noucentista catalana Margarida Trosdegínjol Els desgraciats, una col•laboració eventual amb la Family Art Produc-tions. Tot això en menys d’un any. Aixecar Jo mai, la propera obra d’Iván Morales, és la següent fita de la companyia.

12

Currículums

IVÁN MORALES, autor i director

TEATRE2013 Jo Mai. Autor i director. 2012 Els Desgraciats. Director i co-autor amb Martí Gallén Muñoz.2010 Sé de un lugar. Autor i director.CINEMA2013 Los Garriris. Escrit en col.laboració amb Javier Mariscal i Fernando Trueba. 2008 El truco del manco. Guionista. Co-guionista i director: Santiago Zannou. 2007 Dibujo de David. Guió i direcció. Tusitala PC. Reparto: Nao Albet, Marcel Borràs, Álvaro Cervantes, Nausicaa Bonnin… 2000 Mi Dulce. Guionista. 2000 Ha llegado el momento de contarte mi secreto. Guionista. Tusitala PC/Media Park. Direcció.PREMIS I MENCIONS2013 Aplaudiment Sebastià Gasch (FAD) 2012 Premi Time Out a la Millor Obra de Creació.2012 Premi Butaca a la Millor Obra de Petit Format. 2008 Millor Guió al Festival Plataforma de Nuevos Realizadores de Madrid 2008 Nominat al Millor Guió 2008 per la web “ABC Guionistas” 2008 Menció Especial al Festival de Cine Extraño y de Terror Obuxo 2008.

13

MARCEL BORRAS, intèrpret

TEATRE2013 Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach. Direcció: Nao Albet i Marcel Borràs 2012 La monja enterrada en vida. Direcció: Nao Albet i Marcel Borràs. 2011 Íncubo, d’Álex Mañas. 2011 HAMLE.T. 3 de Nao Albet i Marcel Borràs. Julieta & Romeo. Direcció: Marc Martínez. 2010 Dictadura-Tran-sició-Democràcia, de Xavier Albertí, Lluïsa Cunillé, Roger Bernat, Jordi Casanoves, Nao Albet i Marcel Borràs. 2009 Guns, childs & videogames, de Nao Albet i Marcel Borràs. 2008 - 2009 Ger-manes. Direcció: Carol López. 2007 Streigthen con Fraigthen, de Nao Albet i Marcel Borràs. 2006-2007 Èric i l’exèrcit del Fènix. Direcció: Pere Planella. 2005 Tot és perfecte. Direcció: Roger Bernat. 2004 Sis vides d’altres persones escrita per Job Ramos, creació de Job Ramos i Marcel Borràs. 2003 Nits a Basora. Direcció: Pere Planella i dramatúrgia de Carles Batlle.CINEMA2009 Bruc. Direcció: Daniel Benmayor. 2009 El coito te nubla de Guillermo Álvarez i Sergio Roldán. Direcció: Guillermo Álvarez. 2009 El diario de Carlota. Direcció: Jose Manuel Carrasco. 2009 Cruzando el limite. Direcció: Xavi Giménez. 2008 Derhoof, teaser de cinema dirigit per Marçal Forés. 2008 El mal ajeno. Direcció: Ósckar Santos.TELEVISIÓHa participat a Polseres Vermelles i La sagrada família a TV3, a Hospital Central de Tele5, a Serrallonga a TV3.

14

LAURA CABELLO, intèrpret

TEATRE2007 Streigthen con Fraigthen, de Nao Albet i Marcel Borràs.DRAMATÚRGIA2012 Oleanna. Direcció: David Selvas.AJUDANTIA DE DIRECCIÓ2011 HAMLE.T. 3 de Nao Albet i Marcel Borràs. 2012 La monja enterrada en vida. Direcció: Nao Albet i Marcel Borràs.GUIÓ2012 Álex. Direcció: Laura Garcia.

15

ÀLEX MONNER, intèrpret

CINE2011 Els nens salvatges. Direcció: Patricia Ferreira 2010 REC III Direcció:Paco Plaza 2009 Herois Direcció:Pau Freixas.TELEVISIÓ2012 Polseres vermelles, TV3. Direcció. Pau Freixas. 2010 Polseres vermelles, TV3. Direcció. Pau Freixas.CURTMETRATGES2010 Te odio Direcció: Àlex Sará.PREMIS2013 Premi Gaudí al Millor Actor Protagonista per Els nens salvatges.2012 Premi al Millor Actor de Repartiment al Festival de Málaga per Els nens salvatges.

16

ORIOL PLA, intèrpret

TEATRE2005 Santa Joana dels Escorxadors, de Bertold Brecht. Dir. Àlex Rigola.CINEMA2012 Animals. Direcció: Marçal Fores. Año de Gracia. Direcció: Ventura PonsCURTMETRATGES2007 Un mundo numérico. Direcció: Carles VelatTELEVISIÓ2012 Mentides, TV3 Direcció: Sílvia Munt. 2009 Raval, pilot per sèrie de tv. Direcció: Román Parado 2008-09 El cor de la ciutat, TV3. Direcció: Esteve Rovira 2005 Gàbies D’Or. Direcció: Antoni Ribas

17

XAVI SÁEZ, intèrpret

TEATRE2013 Sé de un lugar. Direcció: Iván Morales. 2012 La Monja enterrada en vida o secrets d’aquell convent. Direcció: Nao Albet i Marcel Borràs. Zero. Direcció: Pep Pla i Albert Boronat. 2011 Julieta y Romeo. Adaptació i direcció de Marc Martínez. 2008-2004 J’arrive..., Gà-gà, Eterno, això si que no, Mira’m, Se dicen tantas cosas. 1999-1998 Membre de la companyia La Cubana.CINEMA2011 Carta para Evita. Direcció: Agustí Villaronga. 2010 És quan dormo. Direcció: Marcel Juan i Sergi Silvestre.TELEVISIÓHa participat a La Riera, El cor de la ciutat, Jet-lag, La cosa nostra, Laberint d’ombres de TV3, entre d’altres. També ha participat a Me lo dijo Pérez, de Tele 5, i a Barrio Sésamo, de TVE. Pro-tagonista a El quite, pequeñas cápsulas de filosofia.

18

XAVI PLA, ajudant de direcció

DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ2011 (in)fusion’s break i antic’s break 2010 Quiero tu, quiero te 2010 Les Roses d’en Màrius2010 Fourni’s break i caldera’s break 2009 Quiero valentina 2008 Electrojoc.AJUDANT DE DIRECCIÓ2003 Acosta’t de Tamzin Townsend 2002 El club de la corbata de Pep Anton Gómez 2001 Chicas malas 2001 ¿Bailamos? 1999 El retaule de Nadal 1999 Dies i dies per la Companyia La Sonora.ALTRESHa treballat com a regidor d’espais i d’espectacles , com a actor de teatre de carrer i d’ani-mació, professor d’interpretació. Ha estat membre fundador de la companyia Atolladero i direc-tor artístic del Grup Plus 65 i de la companyia de dansa Suministros domenec.

LALI ALVÁREZ, traducció

DIRECCIÓ2011 T-8888-V. Cia Les Lemon 2010 Que corra el aire. Cia. Quecorraelaire 2010 Preludi a la fi del món. Cia Cargo 2.3 2007 Guns and Dolls, o el dia que vaig ser gran 2007 Instrucciones para John Howell. Cia Noctámbulos 2005 15+1 2004 Susurros ¿y a tí quién te ha dicho que la guerra se ha acabado?AJUDANT DE DIRECCIÓ2012 Sé de un lugar. Direcció: Iván Morales 2012 Els desgraciats. Cia Prisamata y La Family Art 2008 Voïm. Direcció: Carles Salas

19

ALTRES2010 La ventafocs ja no espera. Adaptació. Direcció: Nico Rivera 2005-2010 Poematón. Instal·lació interactiva de carrer. 2009 T’he somiat, Rodoreda. Direcció: Toni Galmés. 2009 Callejón Cabrón, Cabaret Cabrón. Direcció: Txus Martínez. 2008 El que comença amb un mantra inventat. Perfor-mance.

ANNA ALARCÓN, dramatúrgia i coach

TEATRE2012 Sé de un lugar. Direcció:Iván Morales 2012 Litus. Direcció: Marta Buchaca 2012 Imatges gelades. Direcció: Alicia Gorina 2011 Huis-Clos de Sartre. Direcció: Raimon Molins 2010 Home-Natja. Direcció: Jordi Oriol 2010 Puputyttö (la chica conejita). Direcció: Alícia Gorina 2009 Lu-dovi¬cus Carolus de Lewis Carroll. Direcció: Alícia Gorina 2009 Girafes. Direcció: Pau Miró 2009 Lleons. Direcció: Pau Miró 2008 Búfals. Direcció: Pau Miró 2008 Hedda Gabler. Direcció: Pau Carrió 2007 Passat el riu de Joe di Pietro. Direcció: Oriol Broggi.CINEMA I TELEVISIÓHa treballat en diverses sèries, pel•lícules, curtmetratges i tv movies com La Riera, Pop Ràpid, El cor de la ciutat, Mar de fons; els curtmetratjes 360º. 2012 Crónica de otro confín. Direcció: André Cruz 2012 Insensibles. Direcció: Juan Carlos Medina. També ha participat en videoclips, publicitat i videos teatrals.PREMIS2010 Premi millor actriu al festival de cine Salenti Finibus Terrae 2008 Premi a la millor actriu de la Mostra de Teatre de Barcelona. 2004 Premi millor actriu Art Jove amb el monòleg Medea Redux de Neil Labute.

RAIMON RIUS, disseny d’il•luminacióTEATRE IL·LUMINACIÓ2013 De quan somiava. Direcció: Jordi Prat 2013 Ivan i el gossos. Direcció: Pau Carrió. 2012 Cosi fan tutte. Direcció escènica: Carol López 2012 Gàbies. Direcció: Mercè Grané. 2012 Imatges gel-ades. Direcció: Alícia Gorina. 2012 Tres germanes (Deconstructing Txékhov). Direcció: Raimon

20

Molins. 2011 Claim your place I+P de Núria Legarda 2011 Huis clos (a porta tancada). Direcció: Raimon Molins 2011 Jaz. Direcció: Raimon Molins 2010 Ara estem d’acord, estem d’acord. Direc-ció: Jordi Oriol 2010 Puputyttö (la chica conejita). Direcció: Alícia Gorin 2009 Nada. Compañía Un poco animal 2009 Boulevard. Direcció: Carol López 2008 Germanes. Direcció: Carol López 2008 La cena. Direcció: Núria Legarda 2008 The little Jesus Direcció: Alícia Gorina 2008 Un tal ímpetu vital Direcció: Jordi Oriol 2008 L’escuraxemeneies. Per poc titelles 2007 En defensa dels mos-quits albins. Direcció: Carol López 2007 Choque 1. Direcció: Carol López 2007 If music be the food of love Direcció: Dani Espasa i Tiam Goudarzi 2007 10/12/44. Direcció: Carol López 2007 Hangman, hangman/ The town of greed. Direcció: Gustavo Tambascio 2006 Entrañas. Tizina Teatre. 2007 Last chance Direcció: Carol López 2007 El fervor de la perseverança. Direcció: Car-les Santos 2005 VOS. Direcció: Carol López 2005 Folie a 2. Tizina Teatre. 2005 Les tres bessones i l’enigmàtic senyor Gaudí. Per poc titelles.

HELIO REGUERA, director musical

Músic des de ben petit, va formar la seva primera banda, Nitch, amb 14 anys l’any 2007, amb la qual es van auto editar la seva primera referència en vinil 10”, que van presentar a la darrera edició del Primavera Club el 2012. Actualment es preparen per començar a gravar el que serà el seu segon EP, el qual constarà de 4 temes nous i s’editarà a finals del 2013.

Pel que fa altres projecte musicals, tot just fa sis mesos que ha començat un nou projecte de banda amb col•laboració del guitarrista de Mates Mates (Famèlic). El projecte es diu Fang, i és un duet (bateria i guitarra) que canta en català.

Pel que fa la seva carrera en solitari, a principis d’any (2013) va publicar el seu primer EP en solitari, titulat H<W.

Actualment productor-conjuntament amb el tècnic i productor de Nitch (Carlos Alvarez)- de diversos projectes musicals underground de Barcelona, com ara Ultratomba o Fang. També ha paticipat en altre projectes com ara en un curtmetratge de Iván Morales El Dibujo de David (2007). Actualment s’encarrega de la direcció musical del nou projecte de la Companyia PRISA-

21

MATA, Jo Mai.

JOANA RAÑÉ, moviment

BALLARINA2012 Aida (Opera), Baillarina solista 2011 Sola, companyia Búbulus 2010 Suites de Bach, Bebeto Cidra Cia 2007–2008 Ballarina de la Companyia de Dansa Gelabert-Azzopardi 2006 Vídeo clip Mumy blue (José Mercé) Coreògrafa i Ballarina 2006 Spot TV i campanya publicitària Caja de Ahorros del Mediterráneo .Coreògrafa i Ballarina 2003-2006 Ballarina i ballarina solista de la Companyia Metros (Ramón Oller). 2002-2003 Ballarina de la companyia Phoenix Dance Com-pany.CREACIONS2012 D’es d’un on, Creació col.lectiva multidisciplina 2011 Instal·lats, creació col.lectiva 2011 Casa, Creació i Interpretació 2011 Improvisació a la carta, creació i Interpretació 2010 Musa, fragments del mite, Creació i Interpretació.ACTRIU2011 Clavellets vermells. Curtmetratge de Mireia Vilamala 2010 Candela. Curtmetratge. Direc-tora: Cata Pulido 2006 Ànima morta. Curtmetratge Directora: Mireia Vilamala 2004 Thenun. Di-rector: Luís de la Madrid 2002 Volverás. Director: Antonio Chavarrias 1989 La teranyina. Direc-tor: Toni Verdaguer 1997 Vidas cruzadas 1998 Estació d’enllaç 1997 Tocao del ala. 1994 El compte Arnau.

22

La crítica n’ha dit...

“Els joveníssims clients de l’Amparo no vénen aquí perquè la cervesa estigui més fresca que en altres bars de la zona, sinó perquè entre aquestes quatre parets es

senten emparats, i perquè aquí és on resideix de debò la seva veritable família, que (...)

Aquesta és sens dubte una colpidora obra sobre l’amistat, les carències emocionals que pot arribar a cobrir, les aliances de per vida que pot arribar a crear i el dolor

irreparable que pot originar la sospita d’una amistat traïda”.Ramon Oliver. La Vanguardia

“Els protagonistes estan en un moment crucial. Volen corregir errors i construir un futur. Ho fan refugiant-se en el bar Amparo, en què expressen la seva energia a

través de la música, un ritme que redimeix, de fet, tots els que no tenen veu (...) Van a veure una obra i sortiran havent vist un concert”

Jordi Bordes. El Punt/Avui

“Els actors, joves noms del panorama teatral català, ho borden. Són una peça del-icada i clau per fer digerir una història dura amb complicitat, amb tocs d’humor i amb música. No és fàcil transmetre d’aquesta manera el missatge que pronuncia

en un moment el Fran: “No sé qui cony ens va fer creure que havíem de ser feliços”. Amb tota la seva cruesa.”.Toni Polo. Catalunya Plural

“Jo mai és un espectacle amb moltes virtuts i alguns defectes, però que definitiva-ment s’ha de veure, ni que sigui per tornar a verificar el talent d’Ivan Morales com a dramaturg i director d’actors. També és d’agrair, en els temps que corren, assistir a un muntatge on es nota visiblement (diríem que gairebé es pot palpar) la implicació

personal i l’energia que hi han invertit cadascun dels seus integrants.”.Oriol Puig Taulé. Núvol

23

20

Cultura|sLa

Vanguardia

Dimecres,24juliol2013

ENDIRECTE GrecL’autor i director IvánMorales –després de l’èxit de la sevaobra anterior, ‘Sédeun lugar’–

converteixungrupd’actors en jovesdesarrelats que formen la seva pròpia família a ritmede rock and roll

Mainodiguis “jomai”

Endirecte

EDUARD MOLNER

Jomai és una història de paios quees dirigeixen al públic sense ferl’esforç de ser correctes política-ment. O sigui que són masclistes oracistes, o violents, o tot a la vega-da. Són tots tres carn de canó, peròun ha estat un personatge famósde la televisió: “Com és la fama,Isi?”, pregunta en Frank, “Bueno”,contesta. “Nomola?”, persevera enFrank. “La fama és que t’estimigent a qui no li importes”, senten-cia l’Isi. I la pasta? “S’acabamolt rà-pid si no saps per què la vols”. Elfamoseo no porta la felicitat. Hosospitàvem.

L’escriptura teatral d’IvánMora-les és fresca. Com el primer Ma-met, segueix la pista del que sesent al carrer, al bar, a casa. Tot ique sap perfectament que no totsparlem de la mateixa manera. Nopot ser. Tothom té els pares que téi ha anat a una escola determinada,ha jugat al carrer, o ha portat uni-forme. Els tres amics, en Frank,l’Isi i en Maxi, són subalterns. En-tre ells tenenuna amistat fraternal.Però entre ells i el món, la vida éscomplicada. Simultàniament la Jú-lia i enGuille tenenuna relaciópas-sional, violenta. Ell li pega molt iella li torna el que pot. Tot i queella no “menja animals” perquèabans de ser menjats han mort demanera violenta. La cultura popu-lar està plena de contradiccions, lacultura dominant està unificadaper l’Estat. Però la cultura popularfa esforços, intenta sadollar-se defonts que donin sentit a la lluita

per la vida. BobMarley, per exem-ple: “Tothomet faràmal d’unama-nera o d’una altra. La qüestió és sa-ber per qui val la pena patir”.

D’això va Jo mai, la nova peçad’Iván Morales –actor, guionista,dramaturg i director de teatre–,que es podrà veure al teatre del

CCCB. Va del fet que la vida no se-rà mai un camí de flors i violes,escullis el que escullis, sobretot sihas nascut en un barri xungo. Aixídoncs, posats a passar-ho mala-ment cal triar bé al costat de qui fa-ràs el camí, company. Però una ve-gada has triat l’amic, la dona, aixòja no es canvia. Ja no. Això és per

sempre. Perquè sortir-se’n no és fà-cil, i potser necessitaràs algú peraconseguir-ho. No hi ha res mésfort que el lligam que crea l’auxiliprestat en el moment decisiu al’amic de la infantesa, al germàd’elecció. La solidaritat entesa coma fets, no com a paraules, el com-

promís entès com a lliurament ab-solut, incondicional, no com a me-ra retòrica. Perquè la història quehan viscut aquests nois des de pe-tits no entén de terapeutes, ni d’ad-vocats, ni de benestar social. Lahis-tòria que han viscut aquests noisnomés comprèn el cop de mà do-nat en elmoment oportú. Fidelitats

d’infantesa que són de per vida,com les de Sleepers de Levinson.

Morales explica històries. Commolts dramaturgs d’ara s’aferra auna anècdota poderosa que els hade dur a expressar allò que volendir. És un recurs que té l’avantatgede ser atractiu si l’anècdota atrapa,esclar. Sé de un lugar atrapava, per-què la història d’amor s’explicavades de la perifèria dels detalls. Undetall viscut molt abans que qual-sevol història d’amor fos possible.Undetall de la infantesa. Perquè enla infantesa hi ha petroli. És comuna mena d’oracle que gairebé hopot explicar tot, tot el que despréspassa, naturalment.

“Déu és en els detalls”, diu l’es-criptor madur al jove aspirant a li-terat aUna dona difícil, de John Ir-ving. Podem explicar la història demoltes maneres però si hi posem

Iván MoralesJo mai

CCCB

BARCELONA

Direcció: Iván Mora-les. Un espectaclede la CompanyiaPrisamata.Del 25 al 28 dejuliol.Grec.bcn.cat

L’escriptura teatral d’Iván Morales és fresca;com el primer Mamet, segueix la pistad’allò que se sent al carrer, al bar, a casa...

A dalt, d’esquer-ra a dreta i dedalt a baix,l’autor i directorIván Morales iels actors de ‘Jomai’: Àlex Mon-ner, Laura Cabe-llo, Marcel Bor-ràs, Xavi Sáez iOrio Pla. A l’es-querra, el actorsen una imatgeconjuntaFOTOS: HELIO REGUERA

Eduard Molner, Culturas - La Vanguardia - novembre de 2013

24

Ramon Oliver. La Vanguardia - 19 de juliol de 2013

QUÈFEM 19/07/2013 13

JOMAI

Hiha localsquesemblenvoler fer servir el seunomcomapromesadelqueet trobaràsdins. El bar

debarri enquè IvánMorales situa lasevanovaobraés conegut comaBarAmparo,peraquell costumquehihadeposaralsbarselnomdel seupropietariopropietària.Peròaningúse li escapaelvalor simbòlicque l’autorde l’estupendaSédeun lugarhavolgutdonaraaquestnom:els joveníssimsclientsde l’Amparonovénenaquíperquè la cervesaestiguimés frescaqueenaltresbarsde la zona,sinóperquèentreaquestesquatreparetses sentenemparats, i perquèaquíéson resideixdedebò la sevaveritablefamília,quepotsernocoincideixambla famíliaoficial (noméscal veure l’obradeTolcachirdequèparlemenunaltrelloc,per recordar comdeconflictivapotresultaraquestaúltima),peròqueésalhora laqueelsenténmillor i laquemillor sapcomprotegir-los. I també,per-quèaquí sí quepodenviure la vidacomsi fosel rockand roll queelsagradariapoder viurea totarreu.De fet, i comnopodia serd’altramaneraenuncasaixí,lamúsica téunapresència constantal’escenari al llargde tot l’espectacle. Tantque, i tal comdiuHelioReguera (directormusicaldelmuntatge),devegadesenssentiremcomsiestiguéssimficatsenunconcertenquè,aixòsí, nohiha llocper

amúsicsprofessionals:aquestabandanoméspotestar integradapelsactorsdel’espectacle,perquènomésaixí podrementendreque,quan toquenplegats,els seuspersonatgesarribenacomuni-car-seentreells i aexterioritzar les sevesemocions comnohosabrien feracapaltre lloc.Per cert: lamúsicaqueHeliohaseleccionatperquèsonienaquest local,segurqueseràdiferentde laquehauriasonat fadeuanys,quan IvánMoralesvacomençaradonar voltesaobrir elBarAmparo; comveieu, la ideaoriginald’aquestbarés forçaanteriora la seva

comèdia sentimentalambtítoldecançódeTriana.Però, tal comhoveuMorales,l’esperahavalgut lapena,atès l’equipdeclients-actorsquees reuneixenaraentrelesquatreparetsd’aquest tuguri tanatrotinatperò tanacollidor. RO

Autor i director: IvánMorales.Dir.musical:HelioReguera.Cia.Prisamata.Int.:MarcelBorràs,ÀlexMonner,OriolPla, LauraCabello,XavierSáez.Del25al28/7.CCCB.Montalegre,5.d Catalunya(L1,L3),Universitat(L1,L2).933064100.€ 16euros.C 20h.

100FEMMES

Què tenenencomú,aquestes centdones?Doncsque totes ellesviuena lamateixa ciutat,

encaraque la visquinde formamolt di-ferent i se lamirinambullsmolt diversossegonsquin sigui el seuorigen cultural,oel seunivell social, o la seva formadeveureelmón. I també tenenencomúelfet que, perunanit, ocuparan l’escenaridel TeatreGrecen llocdels professio-nals de la interpretació, ladansao lamúsicaqueacostumena fer-ho. I esconvertiranen coprotagonistesd’unprojecteque, enqualsevol cas, vamoltmésenllàd’aquesta trobadaescènica.De fet, estemparlantd’unprojected’abast europeuqueesdesenvolupaatresnivells diferents però complemen-

taris.D’unabanda, tenim l’espectacle,construït per l’autoraÀngelsAymar(Trueta) apartir del qüestionari quehanrespost aquestes centdones. I presentatcomunmuntatgeenquè laparaulaestàen totmoment recolzadapelmaterialaudiovisual que s’inclouen lapropos-ta; a les representacions, s’hi aniranafegint imatgesenregistradesenaltresciutats enquè s’hagi vist l’espectacle,per establir contrastos i paral·lelismes.Però,d’altrabanda, tenimel llocwebde la companyiaquehi hadarrereelprojecte, el Collectif Lyon.05:aquí totesvosaltres esteu convidadesa respondrelesmateixespreguntesque les centparticipants de l’espectacle. I les vostresrespostespodran ser escoltadesdins eldocumental que sortiràde tot plegat; undocumental que inclouràel com-s’ha-

fet de tots elsmuntatges realitzats del’espectacle, i deixarà constànciade laveu i lesopinionsde totes lesdonesquehanparticipat enel projecte. Comre-marquen les creadoresde l’experiència,aquí del quees tractaésde construir unahistòria col·lectivaapartir de leshistòriesindividuals, i de recordar-nosque, enl’univers, allòque sembla infinitamentpetit acabadirigint les passesd’allòqueés infinitamentgran. Femcasa les lleisde l’univers, apliquem-lesa realitatsquotidianesque semblen venirmoltmarcadesdesdedalt, i potser tots i toteshi sortiremguanyant. RO

Autora i directora: Àngels Aymar. Co-llectif Lyon.05. 19/7. Teatre Grec. Pg.SantaMadrona, 36.d Poble Sec (L3). 933161000.€ 18euros.C 22h.

LA CRÍTICA DE LA SETMANA

CAP AL TARD Proust va tenir la seva magdalena sucada en te: un sabor capaç de transportar-locap a la infància, a la recerca del temps perdut, amb una sola mossegada. IProust, amb aquesta senzilla magdalena, ens va recordar a tots que el passat i lainfantesa mai no es fan tan intensos com quan irrompen de cop, de forma sobtadai torbadora, mitjançant un record sensorial que té alguna cosa de túnel del temps.Doncs bé, com ens recorda aquesta exquisida miniatura teatral que RamonMadaula acaba de presentar a la Villarroel, també Santiago Rusiñol va tenir la sevapròpia magdalena. Que en el seu cas adquiria la forma d’ensaïmada sucada en xo-colata: aquest sabor significava per al nostre escriptor i pintor modernista trobar-seun cop més a l’escola, en aquella classe en què la lliçó ben apresa era recompen-sada amb tan saborós berenar. Magdalenes a banda, de tots és sabut que no hiha cosa més proustiana al món que la música, capaç de fer-te reviure el tempsperdut amb una sola nota. I la música d’aquell gran amic de Rusiñol (i coetani deProust) que va ser Erik Satie, resulta especialment adient en aquest sentit: malgratl’esperit burleta i cabareter del seu autor, només cal escoltar la Gymnopédie no 1i l’ànim se t’omple ràpid de tota la melangia escènica que sembla envair tambéaquest Rusiñol que, literalment, s’ha ficat dins el cos de Madaula: la simbiosi en-tre l’actor i el seu personatge assoleix aquí uns resultats més que notables. Ara,afegiu a l’escena la llum daurada d’un sol decadent a punt de donar pas a la nit (ladirecció de Sílvia Munt pot semblar invisible, però detalls com aquest et deixen clarque no ho és) i ja tenim l’atmosfera perfecta per apropar-nos a Rusiñol commai noho havíem fet abans. I és que aquest Rusiñol amb Barcelona als seus peus (el ter-ra de l’escenografia està format per plànol de la ciutat que es reflecteix subtilmenten una mampara amb quelcom de mirall de bar) fuig del tot del Rusiñol de biopic,per deixar-nos entreveure els seus racons més turmentats.Rusiñol, assegut al cafè al costat del piano de Marc Garcia Rami i consumintamb delectació l’absenta que s’ha transformat en l’únic licor que val la pena beu-re, ens parla tota l’estona des de l’avui de qui ja ho veu tot com a part del passat.De qui sap que deixar una addicció significa acceptar morir una mica per viureuna mica més: el buit que ha deixat la morfina no el pot ocupar cap altra cosa.I, al llarg de l’hora justa d’excel·lent teatre que protagonitza, es diria que aquestRusiñol està més interessat a mostrar-nos les seves carències que els seus èxits;mentre que les primeres són ben reals, els segons semblen més aviat miratges.La Villarroel.

PER RAMON OLIVER

25

Jordi Bordes. El Punt / Avui - 25 de juliol de 2013EL PUNT AVUI

DIJOUS, 25 DE JULIOL DEL 201332 | Cultura i Espectacles |

El rock flirteja amb l’abis-me. Les notes bateguen almateix ritme que una jo-ventut indignada perquèés arraconada quan enca-ra han de demostrar la se-va vàlua. Jo mai és un nouretrat generacional, benparapetat per un fil musi-cal que esbatega els tim-pans i la son i que signa lacompanyia Prisamata, li-derada pel director i autorIván Morales. Des d’avui inomés fins al diumenge esprograma al teatre delCentre de Cultura Con-temporània de Barcelona(CCCB). Fa dies que les en-trades estan exhaurides.

Jo mai parla de jovesdesorientats que troben elnord quan es calcen una

guitarra elèctrica i descar-reguen adrenalina al cos-tat dels seus nous compa-nys. Un d’ells s’ha marcatl’objectiu de recuperar elbar Amparo de la seva ma-re. A la vegada que mirad’afrontar les preguntesque no va voler respondrefa uns anys, motiu pel qualva marxar del barri i vaabandonar la seva colla.Morales va fer diana ambSé de un lugar, que, des-prés de passar inadvertit aLa Caldera, va esclatar aLa Seca. No ha deixat defer funcions arreu de Cata-lunya, i, a Barcelona, tam-bé es va poder veure al ves-tíbul del Romea la tempo-rada passada. Jo mai ja téreservada temporada alLliure de Gràcia, tot i queMorales confessa que potser més interessant l’ex-

periència teatral al CCCB,on les butaques estaranenvoltant l’escenari, men-tre que a Gràcia la posadaen escena és clàssica, a laitaliana.

L’espectacle no és unconcert, ni una obra deteatre. Però Prisamatautilitza la música com unrecurs més, aprofitant la

capacitat dels intèrprets adominar guitarres, bate-ria, baix i veu. La direcciómusical és d’Helio Regue-ro (Nitch). És un recursnatural, ja que els actorses van conèixer en el con-cert del grup de Nao Albet(ell no surt a l’obra, però síque ho fa la seva parella ar-tística, Marcel Borràs).Prisamata és una compa-nyia de fidelitats. L’actorde Sé de un lugar, XavierSáez, és el baix de la ban-da, mentre que Anna Alar-cón (l’actriu d’aquella pe-ça ludicoromàntica amb eltema de Triana de clímax)se situa ara com a coach del’actriu i cantant de la ban-da, Laura Cabello. El re-partiment es completaamb el bateria Oriol Pla iÀlex Monner, el Lleó dePolseres vermelles. ■

Iván Morales i la companyia Prisamata llegeixen untestament generacional a ‘Jo mai’, en el Grec

Rock a l’abisme

Jordi BordesBARCELONA

L’obra respira al mateix ritmeque els joves actors. Però nonomés apel·la al seu interès,sinó també al d’un públic poc

Una foto dels cinc actors que intervenen en aquest musical enèrgic ■ PRISAMATA

habituat al teatre. Moralesconfia arribar al màxim degent possible. El procés decreació, que parteix de la con-vicció dels propis actors a ti-rar-la endavant, molt abansque ningú els donés suporteconòmic (ara hi ha garantidafunció al Centre d’Arts Escè-

niques de Terrassa, també)demana que l’obra atrapi elsque “no van habitualment alteatre”. “Tenim una respon-sabilitat i no volem quedar-nos satisfets si la fem nomésper a la secta teatral.”

Per Morales, als bars és onels mediterranis “solucionem

els nostres problemes”, men-tre que els suecs van al psi-coanalista. Tot és molt natu-ral, energètic. I hi ha poc llocper al silenci. Perquè, segonsMorales, a la joventut el silen-ci significa la mort. És quans’entra a la maduresa queaquest buit ja pot reconfortar.

“Solucionemproblemes alsbars”, diu Morales

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Pretén agradar més enllà de ‘sectes’ teatrals

L’autor de ‘Sé deun lugar’impulsa un noumuntatge ambactors i músicscòmplices

Si l’amor és una constant,un universal, el desamortambé ho és. El primer fasentir viu. El segon, un viudiferent. Pot passar permolts estadis, però n’hi hatres de potents: l’abando-nament, el desig de reven-ja i fins la possibilitat delsuïcidi. Tot això s’exploraa Fuegos, que es pot veureal Teatre Grec Del 26 al 28de juliol. Josep Maria Poudirigeix la peça, basada entextos de MargueriteYourcenar. La dramatúr-gia és a càrrec de Marc Ro-sich. Quatre actrius hi po-sen la veu: Carmen Machi(Marguerite Yourcenar),Cayetana Guillén Cuervo(María Magdalena), Nat-halie Poza (Clitemnestra)i Ana Torrent (Safo). Tresheroïnes a través de lesquals Yourcenar vessa ladecepció amorosa. En llocde ofegar-se en el propi do-lor, l’utilitza com a forçacreativa. Josep Maria Pou,en la presentació als mit-jans, ahir, comentava:“Sofreix el desamor, però,per pudor, en lloc de parlaren primera persona, posala veu en altres personat-ges.” “És pura literatura,amb imatges de gran belle-

sa”, va rematar. CarmenMachi encarna l’escripto-ra. Tot i que hi ha dolor, vaapuntar, també hi ha vida:“L’absència de l’estimatque t’abandona et fa sen-tir. És bellíssim.” NathaliePoza, que interpreta Cli-temnestra, afegeix:“Aquestes dones són cria-tures invocades perquèYourcenar pugui fer la se-va catarsi personal... Mésque interpretar un perso-natge de l’antiguitat, ambun to solemne i avorrit,hem treballat per fer arri-bar la paraula sense im-postura, sense ser actrius,per, d’alguna manera, tre-ballar per a ella. És unamena de psicodrama, enquè hi ha molt de dolor, pe-rò l’art, com via d’expres-sió, cura.”

Fuegos és una peça decurt recorregut, segonsexpliquen els protagonis-tes. S’ha pogut veure a Mè-rida, i la cita de Barcelonapodria ser l’última. És undels plats forts del Grec.En paraules del directordel festival, Ramon Simó,Fuegos “és el gran espec-tacle d’aquest any a l’amfi-teatre”.

Divendres el Grec posaen escena una altra peça,Espai vital, al Lliure. Enaquest cas es tracta deteatre visual –comèdia fí-sica–, signat per JakopAhlbom i que està inspi-rat en el treball de BusterKeaton. ■

‘Fuegos’, eldol deYourcenarA partir de l’obra deYourcenar, Josep M.Pou construeix unahistòria del desamor

Mercè MirallesBARCELONA

Carmen Machi interpreta l’escriptora Marguerite Yourcenar;Nathalie Poza, al costat, Clitemnestra ■ J.MORALES

26

La premsa n’ha dit...

30estiucultura

DIMECRES, 24 DE JULIOLDEL 2013 ara

L’indie-folk de JoanaSerrat, a BarcelonaLa cantautora osonenca Joana Serrat desta-pa la seva música més íntima avui a l’HotelMandarin de Barcelona. El cicle Gin & Liveacollirà lesmelodiescàlidesde lacantant,ques’emmirallaenmúsicscomBobDylan iJoan-na Newsom per crear i versionar peces d’in-die i folk nord-americà.

Blanes traça una rutapels llocs vitals de BolañoBlanesrecordaRobertoBolañoambunitine-rari guiat que recorre els espais on va viurel’autor xilè. Ambmotiu del 10è aniversari dela sevamort, laRutaBolañoressegueixpuntscom l’estació que va rebre l’escriptor el 1985.La iniciativavoldonarrespostaa l’interèsdelsvisitants sobre la vida de l’autor almunicipi.

La festa ancestralde Jorge Pardo

convocat24músicsperposardellargla versióXLdeHuellas, un repertoride flamenc jazz basat en el dobleCDhomònimque pretén continuar ex-plorant “la crida de l’ancestral”, és adir, el flamenc, demanera aglutina-dora, innovadora imutant. L’acom-panyaven l’Original JazzOrquestradel Taller de Músics, dirigida peltrompetistaDavidPastor, iunsextetambgranpresènciadelasecciórítmi-ca ambpercussió, bateria,marimbaidospalmeros.Escompletavaamblaguitarrad’unaltreheterodox,JosemiCarmona, abans a Ketama, i convi-datscomelcantanticompositorDie-goGuerrero, que esmouambprodi-giosanaturalitatentreelflamenc,elsritmes afrocubans i el jazz.

Jorge Pardo ‘Huellas XL’TEATRE GREC22 de juliol

OLGA ÀBALOS

El saxofonista i flautistaJorge Pardo (Madrid,1955),reconegutenguanycom el millor músic dejazz europeu per l’Aca-

démie du JazzFrançaise, s’asseia alseuhabitualtamboretenuncantódel’escenari del TeatreGrec, comsi novolguésacaparartotal’atenció.Havia

Si bé aquesta versió XL del discprenia el seumàxim sentit quan en-travaenacciólapartorquestrada–vabrillar especialment en el fandangoHuellas, dedicat aEnriqueMorente,ienl’arranjamentqueVicensMartínhavia preparat per després d’una so-leá interpretada pel cantaor El Sa-lao–, també va quedar palès que elsextet dePardo semblavano immu-tar-sedavantdelsarranjamentsdelabig band, comsi volguessin ancorar-se en l’essència del gènere.De fet, elmateixrepertorirecordavaconstant-ment que la innovació i l’avantguar-da s’amaguen en les formesmés de-purades.Undelsmomentsmés cor-prenedorsvaserunsolodeflautaqueelmadrilenyvaintroduirambunde-finitiu “aquesta és una taranta queemva ensenyarCamarón”. I quan elpúblic va recuperar l’alè, la festa vacontinuarfinsqueunabuleríacomu-nitària va posar punt final a més dedueshoresdemúsica.e

El saxofonista Jorge Pardo va presentarHuellas enformat XL amb 24músics. CÈLIA ATSET

Crítica

L’amistat, l’amor i la parella cen-tren elsmuntatges que s’estrenenavui i demàalGrec.El viento enunviolín iVictoria falls arribenaBar-celona i s’estrenenJomai iAllò dequèparlemroman inexplorat.

peremborratxar-se”, i elbar–onelsactors també toquenmúsica rock ipunk–, a “una illadeMaiMésonelspersonatges intenten estalviar-secerts peatges de l’edat adulta”. Se-gons Àlex Monner, Jo mai aborda“la merda que portem a sobre i elsrecursospernetejar-la”.Ambtot,ésun text positiu perquè “al final totstroben la llum”.

El finald’Elvientoenunviolín, deClaudio Tolcachir, és feliç i a la ve-gada agredolç, com la vidamateixa.L’autorargentíportaavuialRomeales històries creuades de sis perso-natges que exploren fins on pot ar-ribar l’amorambgransdosisdeten-dresa, poesia i un humormolt àcid.L’epicentrede l’accióelprotagonit-za una parella de noies lesbianesque fins i tot estan disposades a vi-olar un noi (que a Barcelona inter-pretaràelmateixTolcachir)per sermares. Amés, l’argument i les rela-cions d’aquesta peça, que es va po-der veure al Temporada Alta del2010, dinamitenqualsevol conven-ciósobre la ideade família.El resul-tat és un nucli “molt més precari,molt menys estable, però nou”, diuRamon Simó, el director del Grec,sobre elmuntatge.

Els protagonistes de VictoriaFalls, l’obra de Sandra Simó ques’estrena demà al Mercat de lesFlors, són una parella en crisi ambdos fills. El títol fa referència alssalts d’aiguadeZimbàbue i, en con-traposició a la grisor de les ciutatscontemporànies, adverteix que elregistrede l’obranoésestrictamentrealista.Elrepartiment inclouelco-reògraf Jordi Cortés, que ha portatels altres intèrprets, com ÀureaMàrquez i Xavier Ripoll, a explorarnoves dimensions dels seus perso-natges a través del moviment. Se-gons l’autora,ésunaobra“vitalista”perquè “els personatges acaben ve-ient que la felicitat no es potmesu-rar per l’absència de problemes”.

Thomas Bernhard va conèixerHedwig Stavianicek en un sanatoriantituberculós. Ell tenia 17 anys iella en tenia 56. Entre ells es va for-jar una amistat que Pep Tosar haaprofitat per ambientar al saló decasad’ellaAllòdequèparlemromaninexplorat, unmuntatgesobreel lli-bre pòstum de Bernhard Els meuspremis. L’obra s’estrena demà al’Espai Lliure i reviu comBernhardviviaelsguardonsquerebiadesquel’hicomunicavenfinsa lacerimòniade lliurament. ImmaColomer, queinterpreta Hedwig, diu que “ambl’obra els espectadors coneixerancom Bernhard desenvolupava elspensaments”.Tosarasseguraque,amés, “es divertiran”.e

ANTONI RIBAS TURBARCELONA.Mares, fills, amics,pa-relles... Els muntatges que s’estre-nen avui i demà al Grec apunten alnucli de les relacions humanes. Elspersonatges deVictoriaFalls,El vi-ento enunviolín iJomaibusquenelseu llocalmón,quenosempreelsésfavorable. L’amistat, a més, és unade les claus d’Allò de què parlem ro-man inexplorat, la comèdia de salóque Pep Tosar ha teixit a partir delllibredeThomasBernhardElsmeuspremis i altres textos de l’autor.

Després del fenomende Sé de unlugar, IvánMoralesdebutademàalCCCB amb Jo mai, una obra on elsespectadors i els actors tornenaes-tar molt a prop. L’autor convida elpúblic al BarAmparo, el lloc de tro-bada d’una colla d’amics formadaper ÀlexMonner, Xavi Sáez i Mar-celBorràs, entred’altres.Jomai re-met –recorda Morales– a “un joc

Els actors ÀlexMonner i Xavi Sáez (a l’esquerra) són dos dels protagonistes de Jomai, lanova obra d’IvánMorales. EFE

El Grec estrena quatreobres sobre l’amistat,l’amor i la parella

IvánMorales, l’autor de ‘Sé de un lugar’,estrena ‘Jomai’ al teatre del CCCB

InspiracióPepTosarconstrueixuntextapartirdediversesobresdeBernhard

27

24 DIJOUS, 25 DE JULIOL DEL 2013

Pep Tosar evoca Bernhard i estrena de Sandra Simó

MÉS OFERTA DEL GREC

ALLÒ DE QUÈ PARLEMROMAN INEXPLORATEspai Lliure (25 al 28 juliol)Pep Tosar torna a Thomas Bern-hard amb aquesta recreació d’Els meus premis, un text pòstum que es va publicar el 2009, als 20 anys de la mort de l’escriptor austríac. Tosar ha creat una dramatúrgia amb Evelyn Arevalo en forma d’«una extraordinària comèdia de saló». En l’obra, Bernhard (Tosar) rep un periodista (Òscar Intente) en presència d’una vella amiga (Im-ma Colomer) de l’autor.

VICTORIA FALLSMercat de les Flors (25-27 juliol)El Grec estrena el muntatge de Sandra Simó que va rebre el premi Quim Masó del 2012. Paraula, dansa i música s’uneixen al voltant de 4 personatges en crisi: un dramaturg, la dona, el fill i un fotògraf de guerra. L’obra, que interpreten Xavier Ripoll, Àurea Márquez, Jordi Cortés i Alícia Rodríguez, es mou amb una partitura de text i una altra de dansa.

Àlex Monner, Oriol Pla, Laura Cabello, Xavi Sáez i Marcel Borràs, els intèrprets de ‘Jo mai’, que s’estrena al Teatre del CCCB.

HELIO REGUERA

fectes d’un enemic implacable». Aquesta és la presentació argumen-tal de Jo mai, que va arribar a tenir el títol (descartat) de Bar Amparo, aquell refugi de gent a la recerca d’afecte que no ha trobat, per exemple, en el seu entorn més pròxim, el familiar. El bar Amparo feia anys que ron-dava per la imaginació de Morales i va tenir una primera manifestació amb el seu curt Dibujo de David (2007), en què ja van intervenir col·legues d’aventures artístiques com el ma-teix Borràs, Nao Albet, Álvaro Cer-vantes i Nausicaa Bonnin. «Va ser la llavor d’una obra en què vaig comen-çar a pensar fa uns 10 anys», explica.

Banda sonora eclèctica

Jo mai parla d’una «filosofia de vida» integrada per «bocates i tapes a preus populars». I en què té un lloc capital la música; no es pot concebre sense. «És una obra de rock and roll amb cançons pròpies, a càrrec d’He-lio Pedregal». En la banda sonora també hi tenen espai gèneres tan di-versos com el reggae de Bob Marley, l’afrobeat de Fela Kuti i la rumba de Manzanita, del seu grup iniciàtic Los Chorbos, i de Kiko Veneno. «I el Marcel es marca una sessió diària de freestyle», afegeix Morales sobre aquest ritme d’improvisació rape-ra. El format escènic de «concert de

Van ser els artífexs d’un dels petits (grans) fenò-mens del teatre català d’aquests anys. La com-

panyia Prisamata va enlluernar amb Sé de un lugar, una història so-bre l’amor des del desamor que va passar, només a Barcelona, pels es-cenaris de La Caldera, La Seca-Es-pai Brossa, el vestíbul del Romea i La Villarroel. Qui no quedés ferit pel viatge sense final feliç de Béré (meravellosa Anna Alarcón) i Simó (el no menys excel·lent Xavi Sáez) era, senzillament, algú amb àni-ma pètria. Sé de un lugar portava la rúbrica d’Iván Morales, un actor barceloní amb currículum de guionista de cine que debutava com a autor i di-rector. Torna a la càrrega amb una altra obra de joves per a joves, Jo mai. Morales ha escrit una conte de gènere negre en què repeteix Sáez com a actor i Alarcón exerceix aquesta vegada de dramaturga i de coach. Marcel Borràs, Laura Cabe-llo, Àlex Monner i Oriol Pla com-pleten el repartiment. «Benvinguts a l’Amparo, un bar de barri d’una ciutat molt sem-blant a la vostra on han trobat un refugi un grup de joves desarrelats que reuneixen les millors quali-tats d’un amic lleial i els pitjors de-

JOSÉ CARLOS SORRIBESBARCELONA

Joves desemparatsiván moralEs, creador del fenomen ‘Sé de un lugar’, presenta ‘Jo mai’, conte de gènere negre amb entorn juvenil i format de «concert de rock» a partir de música en directe

rock and roll» es desenvolupa pràc-ticament sense attrezzo, «amb no-més quatre vasos i els instruments», diu el director. Amb la idea de viu-re el teatre com una experiència «de proximitat molt potent». La ma-teixa que definia Sé de un lugar, amb els espectadors repartits en el que era el saló de la casa on vivia l’aba-tut Simó.

Estrena al CCCB

Aquesta experiència compartida es desenvolupa ara al bar Amparo, que és més que un espai físic «un lloc mental, simbòlic, una illa de mai més», segons el seu autor. És aquí on aquest grup de joves es vo-len estalviar «peatges de la vida adulta», quan estan cridats (obli-gats) a un despertar emocional. Perquè, com diu Morales, Jo mai és una obra que vol apel·lar al públic jove «parlant de temes adults, com la mort, la violència o la por a la ma-duresa». El bar Amparo s’obrirà des d’avui fins diumenge vinent al Tea-tre del CCCB, un nou escenari que el festival ha incorporat aquest any i on ja s’ha representat Montaldo, d’Ernesto Collado. Després d’aques-ta estrena, Jo mai farà una tempora-da (del 15 de gener al 15 de febrer de l’any que ve) al Teatre Lliure de Gràcia. H

Festivals d’estiu

MARK KNOPFLERPoble Espanyol (25 de juliol) i Festival de Cap Roig (31 de juliol)Retorn per partida doble per presen-tar el refinat Privateering. A Cap Roig s’anuncia un repertori diferent, que inclourà entre vuit i deu cançons de Dire Straits. En la seva banda figura

un altre exmembre d’aquell grup, el teclista Guy Fletcher, i altres músics experimentats, com Michael McGol-drick, flautista i gaiter del grup folk Capercaillie.

ELVIS COSTELLORazzmatazz (26 de juliol)Un gran del pop que no ens visitava des del 2005. La insuficient venda d’entrades ha forçat el trasllat del Po-ble Espanyol a Razzmatazz, on oferi-rà un repertori imprevisible junta-ment amb The Imposters (amb dos

terços de The Attractions). En vigílies del seu nou disc amb The Roots, que sortirà al setembre.

DIANA KRALLFestival de Cap Roig (27 de juliol)La cantant i pianista canadenca fa co-incidir el seu full de ruta europeu amb el de Costello, el seu marit, i torna al festival carregada amb el libidinós re-pertori de Glad rag doll. Un disc amb vistes a Nova Orleans que es nodreix de clàssics del blues i el jazz dels anys 20 i 30 que va conèixer gràcies a la discoteca del seu pare.

JAMIE CULLUMFestival de Peralada (28 de juliol) L’enfant terrible del neojazz més ex-pansiu i amb factor espectacle estre-na en terres catalanes un nou disc, Momentum, que va publicar fa dos mesos. Elaborat amb el productor de hip-hop Dan the Automator i Jim Abyss (còmplice d’Arctic Monkeys), explora la seva sintonia amb el soul, el rap i el pop en un repertori amb una adaptació de Love for sale, de Cole Porter. JORDI BIANCIOTTO

AGEnDA SETMAnAL

La visita de quatre estrelles de la música

28

18 www.timeout.cat

“Comencem quan l’Uri digui”, avisa Iván Morales. El lloc és enorme, però sense finestres, i no es troba precisament en una zona chic: Via Trajana 11, Sant Adrià de Besòs, metro La Pau. A dins, cinc actors, un director, i algunes persones més, estan assajant una obra de teatre. Falta un mes per a l’estrena. Som a finals de juny i encara queden moltes coses per polir, tot i que fa mesos, fins i tot anys, que tots volen fer Jo mai. Al mig del presumpte espai escènic, Oriol Pla rapeja ple d’energia, furibund. Som al clímax de l’obra. Al rellotge, les 16.15 h. Dues hores més tard, encara no han aixecat l’escena. Tots han d’estar convençuts del que fan, de per què fan

el que fan. Són quatre nois que han trobat aixopluc en un bar després que la vida els maltractés. I un home –un cretí– que no vol deixar anar la seva noia. És un moment clau i, tres setmanes després, quan veiem l’obra sencera, de cap a cap, no puc creure el que estic veient. Tinc la sensació que tots els implicats en aquesta història s’hi juguen moltes coses, que no és una obra de teatre més.

La història es remunta al 2007, quan Morales va filmar el curt Dibujo de David, amb Nao Albet, Marcel Borràs, Nausicaa Bonnin i Álvaro Cervantes, quatre adolescents aleshores, quatre grans actors joves ara. Morales va escriure fins i tot el guió d’una pel·lícula titulada Yo nunca, amb el mateix repartiment del curtmetratge. Més tard, quan estaven rodant el clip de promoció de l’obra Sé de un lugar, fa dos anys, al terrat del músic Helio Reguera, van fer una improvisació sobre aquella obra, esdevinguda ja un mite col·lectiu. Era el 2011, estiu, festival Grec, i Sáez, Morales, Albet i Borràs eren part del cast de Julieta & Romeo al Coliseum.

Un dia, enmig d’una sala plena de caixes, en Marcel va agafar l’Iván i li va dir: “L’hem de fer”.

“Folla’t el text. El text està mal escrit sempre. El que està bé és el que fem nosaltres aquí”, diu l’Iván. L’escena encara no ha aixecat el vol i els actors (Borràs, Àlex Monner, Oriol Pla, Laura Cabello i Sáez) dubten. I s’esbraven. A les 19.30 h, minuts abans que en Marcel surti voltant cap al TNC on té funció d’Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach, fan una última passada. Se’n van contents.

Al Nadal de l’any passat, decidits ja a tirar endavant el projecte, es va reunir l’equip definitiu. Van aprofitar les vacances escolars –l’Oriol va fer la selectivitat fa un mes– per provar el primer acte. I, esclar, se’n van sortir. Aleshores van veure que, per fi, la cosa tenia futur. Havien trucat a molta gent, per veure si estaven interessats en Jo mai. Josep Domènech, de Bitò Produccions-Temporada Alta, va veure un passi d’aquell primer acte i, de seguida, va dir que volia la peça sencera. Més tard, s’hi afegirien el festival Grec, el Centre d’Arts

Després d’anys de desitjar-ho, de lluitar perquè sigui possible, d’assajar, d’escriure, s’estrena Jo mai, l’obra de tres generacions joves. La dels que tenen 30 anys, perquè l’ha escrita Iván Morales, que en té 34, la dels que volten els 20, perquè un dels actors és Marcel Borràs, i la dels teenagers, perquè hi trobem Àlex Monner i Oriol Pla.

PRISA MATAJo mai és la tercera obra de la companyia Pri-sa Mata, tropa formada per Iván Morales, Xavi Sáez i Anna Alarcón, que aquí ‘només’ ha fet de coach a Laura Cabello. Són el trio que va fer possible Sé de un lugar, el hype del 2012.

HISTÒRIES

DEL BAR

AMPAROPer Andreu Gomila Retrat Iván Moreno

Iván Morales

29

Programació

30

Canals de vendaWeb:www.teatredesalt.net

Nou punt de venda a Girona: Llibreria 22C/Hortes, 22 (Girona)Horari comercial

Venda telefònica:972 40 20 04De dilluns a divendres, de 10 h a 14 h (laborables)

Paquets i avantatges

31

ContactePl. Sant Jaume, 6-8 Salt972402004

www.teatredesalt.net

Facebook: teatredeSaltTwitter: @teatredeSaltInstagram: teatredeSalt

Comunicació i premsa: Albert Olivas 972 40 20 04 / 626 24 89 02 albert@bitoproduccions.com

32