HISTÒRIA GRÁFICA - Alaquàsquaderns.alaquas.org/ficheros/Q19880710HISTGRAF.pdf · fotografí a...
26
HISTÒRIA GRÁFICA
Transcript of HISTÒRIA GRÁFICA - Alaquàsquaderns.alaquas.org/ficheros/Q19880710HISTGRAF.pdf · fotografí a...
HISTÒRIA GRÁFICA
Vista del Convent i del pou. A la dreta del pou es trobava un bevedor pels animals.
—139—
Al
volt
ant
de 1
910
tota
la
band
a de
l C
asin
o N
ou a
nom
enad
a "C
entr
o M
usic
al d
e S
ocor
ros
Mut
uos"
o m
és p
opul
arm
ent
la "
Ban
da
del
Cas
ino
Bla
u".
A m
à es
quer
ra e
s po
t ve
ure
la i
mat
ge d
e S
anta
Cec
ilia
. C
ada
band
a de
mús
ica
teni
a la
seu
ma
imat
ge i
fei
a la
fes
ta e
n di
es d
isti
nts.
H
em p
ogut
rec
onèi
xer
a; T
apia
, C
arab
ina,
Mag
rill,
Jua
no R
edó,
Pep
et d
e M
orin
os,
el P
ansi
t, E
lies
el
Moi
x, B
oro
de F
elip
, E
l B
ombo
, el
God
oi,
Pep
et d
e la
Bes
ona,
Sur
do e
l C
aret
o, F
eisc
an,
Mar
iano
de
Tan
a, M
aix,
Jua
net
el M
oix
i el
mes
tre
és e
l M
estr
ico,
el
qual
el
rec
onèi
xere
u pe
r la
plu
ma
més
gra
n qu
e du
a l
a go
rra.
—140—
Imatge del "Casino Blau", desapareguda durant la guerra civil.
—141—
—142—
Tant a Alaquàs com a Aldaia abundaven els tallers dedicats a la fabricació de necessers; caixes de fusta de 20 ó 30 cm. de costat i 8 ó 10 cm. de fondària, en compartiments per col·locar de forma ordenada els utensilis domèstics per arreglar-se el cabell (pintes d'home i dona, pintes clares o batidor, pintes espeses per als polls, el pentinador per a damunt els muscles i que arreplegara els pels, borla i caixeta de polvos, etc.). Encara hui en dia tenim algún taller que en fabrica... La fotografia arreplega a un grup de persones que treballaven en un d'aquestos tallerets. Situat al carrer de València, quasi a l'altura del carrer de Sant Roc, en la casa que ara diguem del tio Micalet el de les Ferreres. El taller era del tio Lluis el Blaiet, pare de Lluis, de José i de Vicent Besó García i de Batista Carceller. Era pels anys de l'inici de la Dictadura de Primo de Rivera, potser 1.923 ó 24. Fixeu-vos en la roba, en els monyos, en la fisonomia de les cares dels nostres pares, dels nostres avis. Comencem per dalt, la primera fila, d'esquerra a dreta: Julia "la Minera", Ribes "d'Aldaia", Lluis Besó "el Blaiet", i al seu costat un serrador de circolar de Torrent. En la segona fila: la Sabatera, la Farrona del pas a nivell de Xirivella, la Xavea "tia dels Xavees", Batista Carceller, Francisqueta la Poma dona del tio Nelo el Caguero, i Paco del Forn, germana del tio Giner, i mare de Gonsalo. Tercera fila: Rosario la del carrer Fondo casada en Sidro empleat del Mas de Pai, xica d'una casa del costat de la Conserva, Sra. María dona del tio Batista Carceller a la qual les xiquetes anomenaven la tia María la dels Panderos, Elvira Besó "la Viara", i Matilde la Sinagua. Fila de baix: Ramón el Xato barber de la Plaça del Casino, Lluiset el Blaiet fill del tio Lluis, Elvireta neboda de la tia Maria la dels Panderos natural d'Eslida (Castelló), Bernardo aposentador del Teatret i pare de Bernardo, casat amb la tia Rosario.
—143—
—144—
A f
inal
del
seg
le p
assa
t les
qua
tre
fille
s de
l "T
io A
ngel
" es
tigu
eren
en
Val
ènci
a, t
otes
ado
bade
s am
b el
s m
illo
rs v
esti
ts,
per
a re
trat
ar-s
e.
Pat
roci
nio,
Mar
ia,
Ros
ario
i T
eres
a Pa
lop
Bes
ó.
—145—
Són
les
Cla
vàri
es d
e la
Mar
e de
Déu
del
s D
olor
s pr
epar
ant-
se p
er a
la
seua
fes
ta.
Era
l'a
ny 1
916.
P
ascu
ala
Med
ina
"La
Cor
bell
a" -
Fra
ncis
ca R
osel
ló U
sedo
"L
a M
iner
a" -
Ros
alía
Vil
anov
a C
erve
ra "
de S
imeó
n" -
Con
cha
Gil
"L
a C
onxo
na"
- N
ativ
idad
Gar
cía
"la
Meu
ra"
- D
olor
es G
arcí
a C
aste
t "l
a S
inag
ua"
- B
ienv
enid
a S
anta
perp
étua
- T
eres
a M
arch
"L
a R
eig"
i
Fra
ncis
ca F
erre
r.
(Fot
ogra
fía
cedi
da p
er l
a fa
mili
a M
ás R
osel
ló r
esid
ents
en
Bét
era)
.
—146—
Les
can
tore
s de
l'e
sglé
sia
a pr
inci
pi d
'aqu
est
segl
e.
Ent
re e
lles
s'h
i tr
oba
la T
ia B
rigi
da d
e "c
a N
ació
". V
eieu
si
reco
nege
u a
les
altr
es.
—147—
Un
dium
enge
d'e
stiu
el
Seny
or V
icar
i D
. V
icen
t ag
afà
als
esco
lans
i s
e'ls
end
ugué
a l
es A
rene
s.
Pod
eu v
eure
-hi
als
xiqu
ets;
Vic
ent
"el
Ral
lat"
, A
lfre
do "
el S
ecre
tari
", C
ayet
ano
Alf
onso
, Jo
sé "
Xap
a" i
Pac
o "d
e Ja
ime"
.
—148—
A v
espr
es d
e N
adal
li
fere
n un
car
ranc
ben
gra
n al
xiq
uet,
José
de
"ca
Bla
i".
Les
don
es q
ue a
com
pany
en a
l xi
quet
són
; la
seu
a m
are
Sun
sion
eta
la d
e "c
a B
lai"
, M
aría
"de
l'H
ort"
, i
la m
are
de C
arag
olet
. A
ques
t ap
unta
per
l'e
sque
rra
del
retr
at.
—149—
Una
San
ta M
isió
des
prés
de
la g
uerr
a, d
uta
a te
rme
pels
jes
uite
s. P
odeu
veu
re-h
i un
s de
ls a
ctes
que
fer
en d
uran
t la
mis
sió,
a l
a po
rta
del
Con
vent
.
—150—
Al finalitzar un acte de la Santa Missió a la placeta de la Creu.
—151—
Un
dels
alt
ars
arre
glat
s pe
ls v
eïns
a l
'enc
reua
men
t de
l ca
rrer
Con
vent
i d
e le
s E
res.
Cor
rien
l'a
ny 1
946
i ce
lebr
aven
les
Bod
es d
'Or
de l
'Ado
raci
ó N
octu
rna.
—152—
Per commemorar les Bodes d'Or de l'Adoració Nocturna, el veinat de la zona de la Casa del Poble adornaren el pou i aprofitant els taulellets de la Mare de Déu instalaren un altar.
—153—
La
Tia
Brí
gida
de
"ca
Nac
io"
retr
atà
en 1
903.
A
ques
ta d
ona
es v
a m
udar
com
cal
ia p
er a
les
Fes
tes
Maj
ors
del
pobl
e. A
ques
ta x
icot
a er
a de
"C
a N
acio
".
—154—
Esc
olet
a de
la
TIA
MA
RIA
NA
al
volt
ant
de 1
925.
F
ranc
isco
Est
eve
de A
lday
a -
Juan
Ala
bau
- F
eman
do M
ira,
Fra
ncis
co F
orm
ent,
Vic
ente
Mar
tíne
z -
Lui
s B
esó
- V
icen
te E
scud
er -
Fra
ncis
co P
eris
- M
igue
l M
artí
nez
- S
alva
dor
Sor
iano
- J
ulio
Pal
op -
Alb
erto
Per
is -
Fra
ncis
co P
alop
And
reu
- E
nriq
ue P
eris
- J
osé
Fer
rer
Bon
et -
Mig
uel
Mar
tí R
uiz
- R
amón
Pal
op G
arcí
a -
Bar
ona
- V
icen
te P
alop
- F
ranc
isco
Bos
cá -
Vic
ente
Fer
ris
- F
ranc
isco
Fol
gado
de
Ald
aya
- P
aqui
ta P
eris
- F
ranc
isco
Pal
op M
artí
nez
- F
ranc
isco
Ros
- F
ranc
isco
Pal
op R
os -
Jos
é M
.a Pal
op G
arcí
a -
Fra
ncis
co V
erde
-gu
er -
Vic
ente
Mar
tíne
z -
José
M.a B
esó
- Jo
sé F
erre
r M
oret
- L
oren
zo P
alop
Gar
cía
- F
ranc
isco
Mar
tí G
il -
Ele
uter
io E
scud
er -
Vic
ente
P
eiró
- F
ranc
isco
Mar
tí -
Eus
ebio
Tár
rega
.
—155—
Cla
vari
s de
l C
rist
de
l'any
194
5 M
atía
s Pa
lop
Mar
tíne
z, E
nriq
ue P
ons
Gil
, Ju
an A
laba
u S
anch
is,
Fra
ncis
co L
erm
a A
ndré
s, M
igue
l F
uert
es D
olz,
Lui
s P
lane
lls
Sen
a,
Vic
ente
Sen
a S
anta
perp
étua
, Am
adeo
Agu
ilar
Lab
orda
, F
ranc
isco
Fer
rer
Mar
tí,
Fer
nand
o P
arra
Mir
a, V
icen
te M
artí
nez
Cat
alá,
Mar
ia
no P
eiró
Fer
rer,
Fra
ncis
co M
oret
Mon
talt
, L
uis
Sen
a A
guila
r.
—156—
Cla
vari
s de
l C
rist
de
l'any
195
7. A
ques
tos
clav
aris
tin
guer
en q
ue f
er d
os v
iatg
es a
Val
ènci
a a
retr
atar
-se.
Açó
fou
deg
ut a
que
la
riuà
de
l 19
57 l
lanç
à a
perd
re l
es p
rim
eres
fot
ogra
fíes
. G
ran
part
d'a
ques
tos
clav
aris
fan
eng
uany
la
fest
a a
la M
are
de D
eú d
e l'O
livar
. E
ls C
lava
ris
són;
Vic
ent
"el
Ral
lat"
, Jo
sé M
igue
l M
onte
sino
s "X
apa"
, F
erna
ndo
Pons
, F
ranc
isco
Mar
tíne
z "d
e M
odes
to",
Jos
é F
erri
s "e
l C
onill
o",
Fra
ncis
co B
ayon
a "e
l X
ato
de l
'Alc
ria"
, B
erna
rdo
Gil
"el
del
Tea
tret
" V
icen
te S
anta
perp
étua
"de
Màx
im",
Alf
redo
Pal
op
"el
Sec
reta
n", J
osé
And
rés
"de
Bol
à",
Bat
ista
"Pa
nolla
", P
epe
Pei
ro "
el X
ato"
, Pa
scua
l M
artí
nez
"de
Parr
a",
Vte
. B
eltr
án "
de c
a lo
Pep
e",
Pep
e F
abia
"de
la
Fabi
ana"
.
—157—
Façana de la "casa del Sant" al voltant dels anys 40. Els propietaris d'aquesta casa també posseíen les altres dues d'alcostat. La del mig era emprada pels criats i actualment és de ca Jeroni. La de l'esquerra era emprada com a cotxera, per a guardar els carruatges i l'última familia que visqué foren els "de ca Blai".
En el moment de derruir la casa del Sant.
—158—
Pau
lino
Mon
talt
i F
ranc
isqu
eta
Gar
cés
uns
dels
nos
tres
ava
ntpa
ssat
s qu
e es
tro
bave
n d'
esta
tger
s a
la "
casa
del
San
t" a
l se
gle
pass
at.
—159—
Podeu veure-hi el forn i la cuina que hi havia a la "casa del Sant" a la planta baixa. Es troba reformada tota aquesta cuina. Com podeu veure-hi encengeren foc a terra. La franja negra que creua horitzontalment el retrat era la campana del fumeral.
A la fotografia podeu veure la darrera familia que s'hi trobava d'estatgers a la "casa del Sant". Són a la cuina de la planta baixa; la tia Amparito, el seu marit Quiquet de "l'hort", i llur fill Pepe; Dret i amb un bon gaiato Miguel de "Treneta" i la seua muller Matilde de "l'hort". Marieta de "l'hort" s'hi troba al darrere del munt de bledes i espinacs.
—160—
"La
seny
ora"
Dol
ores
Gen
ovés
una
de
les
ulti
mes
pro
piet
arie
s de
la
"cas
a de
l S
ant"
. L
a fo
togr
afía
est
à re
alit
zada
a l
'hor
t qu
e hi
hav
ia a
l da
rrer
e de
la
casa
.
Ent
rada
de
la "
casa
del
San
t".
En
aque
sta
casa
és
on e
s gu
arda
va
la
imat
ge d
el S
ant
de P
aula
, la
qua
l es
tre
ia i
es
trau
act
ual
men
t a
les
proc
esso
ns.
Els
últ
ims
prop
ieta
ris
de l
a ca
sa q
uan
l'adq
uiri
ren
ja s
'hi
trob
ava
la i
mat
ge d
el s
ant.
—161—
Fotografía realitzada en 1915 A la galería de la cuina de la "casa del Sant" s'hi troven la senyora Dolores Genovés Benito i llurs filles María, Carmen, Dolores i Josefina Gómez Genovés. Salvador Calo-mardre marit de María Gómez i llurs fills Luis i Salvador. Cirilo Genovés Amorós marit de María Gómes el qual fou subsecretari de presidència després de la guerra civil. Solien aquests vindre a estinejar, als Nadals i a Pasqua prologant l'estada fins passar els novenaris. També es desplaçaven quan venia el temps de les collita. A més de l'hort de la casa, posseíen tenes al Bobalar i al Terç.
Manolo Alos "de ca Sebastià" i Quiquet Moret de "l'Hort" emganxaren el carro i junt amb els senyorets Luis i Salvador Calomarde se n'anaren a pegar la volta als masos.
—162—
