Flexwork valoracions workshops maig 2013

Pàgina 1 www.micproductivity.com

www.productivitycenter.orgwww.productivitycenter.org

Workshops “Flexible Working”, 23 i 28 de Maig del 2013

Resultats i valoracions Apartat “Model de treball FlexWork”

Model de treball “FlexWork”



Modalitats de ‘Flexible Time” disponibles a les organitzacions

Horari Flexible (flexitime). Permet que els professionals escollin, dins dels límits acordats, quan començar i acabar el dia de treball. S’acostuma a fixar un temps ‘central’ comú per a tothom, però es permet variar l’inici i el final i com dividir, a vegades, la jornada de matí i tarda..

Teletreball (Homeworking). El teletreball o treball a domicili, es dona en el cas de que un professional treballa tot o part de les seves hores contractades des de casa. Això li permet passar tot o part de la seva jornada laboral fent la seva feina des de casa o en un lloc diferent al seu lloc de treball.

Treball de durada determinada (Term-time working). En aquest cas, el treball segueix patrons de calendari determinats, com per exemple, escolars. Es treballa de forma normal durant el període lectiu i després durant les vacances escolars s’atura la dedicació, tot i seguir contractat. Es una pràctica habitual per a poder tenir cura dels fills durant les vacances escolars.

Banc d’hores (Treball fora de temps ‘al lloc’). Aquesta modalitat contempla el treballar més hores de les previstes durant els períodes d'activitat o de demanda màxima. Aquestes hores extres es guarden de manera que es compensen en períodes de menys càrrega laboral.

Hores comprimides. En aquesta situació, el professional treballa les seves hores acordades durant menys dies dels habituals. Per exemple, en lloc de treballar una càrrega setmanal de 35 hores durant cinc dies, es pot acordar de treballar el mateix nombre d'hores durant quatre dies.

Treball parcial (Part-time work). Suposa treballar amb un contracte de menys hores setmanals que un treballador a temps complert.

Hores anualitzades. Significa que la jornada laboral pot variar d'una setmana a una altra o d'una estació a una altra segons les necessitats del negoci. A partir del total d’hores anual, es fa un repartiment de la dedicació en funció de les necessitats de càrrega, durant tot l’any.

Treball compartit. Es dona quan un professional treballa part-time (ja sigui a nivell de dia,

setmana o any) i comparteix els deures i responsabilitat d’un lloc de treball ‘complert’ amb un altre treballador part-time.

Hores esglaonades (torns de treball / shift working). És quan els diferents professional de la companyia tenen diferents inicis, finals i temps de descans, de manera que l’organització pot



cobrir tot un horari específic (per exemple, d’atenció al client) o inclús de 24x7. Es tracta essencialment d'un sistema de torns.

Self Rostering (auto gestió). En aquesta modalitat, també anomenada ‘auto-gestió’ comporta que el personal pot planificar la seva jornada de treball per satisfer les necessitats de prestació de serveis o de producció. Aquest sistema es basa en general en que els equips estan compostos pel nombre necessari de personal i la combinació d'habilitats per dur a terme les tasques necessàries i cadascú d’ells exposa les seves hores de treball preferits, identifica les hores que específicament no volen treballar (“hora de veto") i conjuntament examinen els horaris resultants per veure si hi ha desajustos entre el personal i les hores en què cal oferir disponibilitat

“Zero hores”. En aquest cas, l’organització no garanteix al treballador un nombre fis d’hores per setmana. En canvi, l’empleat ha “d’estar disponible” per ser ‘trucat’ i rebre una compensació per les hores treballades.

Principals barreres a l’hora de posar en marxa una política de ‘Flexible

Working’ a les organitzacions

(66%) B1. Les relatives a la manca de control que el directiu percep sobre el treball dels seus col·laboradors, com a conseqüència de la manca de presència física

(58%) B6. La no existència d’un sistema de gestió i avaluació de desenvolupament / direcció per objectius, que faciliti que les persones puguin planificar-se, realitzar un seguiment compartit i obtenir resultats en el seu treball alineats amb el negoci.

(20%B2. En el cas del treballador, l’aïllament i la sensació de que es podria no comptar amb ell per a temes importants i que aquesta manca d’involucració podria afectar el desenv. de la seva carrera a l’organització

(16%) B10. L’absència d’un enfocament per al balanç global entre les inversions i els beneficis que es poden obtenir del teletreball, juntament amb un sistema de mètriques que permeti una optimització d’aquests programes.

(16%) B4. La manca d’una tecnologia adequada, que suposi un lloc de trobada per a treballar i col·laborar amb la resta de l’organització.

(8%) B3. El desconeixement dels elements fonamentals del mètode d’organització del treball durant el procés de teletreball o treball en itinerància

(4%) B9. El desconeixement sobre com plantejar els aspectes relacionats amb el marc laboral de la seguretat i la salut, en el marc legal del teletreball i altres aspectes com el de seguretat i confidencialitat.

(0%) B5. L’absència d’un sistema de comunicació i transparència global, basat en una infraestructura tecnològica que permeti a tots els empleats rebre la informació rellevant de la companyia i que els membres de l’organització es comuniquin i intercanviïn amb naturalitat.

(0%) B7. L’absència de la formació adequada per a teletreballar i gestionar un mètode de comunicació virtual, que faciliti el treball entre teletreballadors i els membres dels seus equips que no teletreballen.

(0%) B8. Manca de preparació per a la diversitat.



Resultats i valoracions Apartat “Tecnologies”

Mostra: 22 usuaris

El qüestionari de l’apartat de Tecnologies utilitzat al workshop sobre “Flexible Working” tenia com a

objectiu la validació i treball de recerca sobre les necessitats, els usos de tecnologies i dispositius per

part dels treballadors de la informació (treballin en un model de “flexible working” o no), i la seva

valoració de les properes tendències en dispositius i models d’ús de les tecnologies en l’àmbit

d’empresa.

Pregunta A

En un dia típic, com distribueixes la teva activitat en % del temps?

Segons el model metodològic utilitzat per l’estudi, anomenat BPIO (Business Productivity Infraestructure

Optimization), els treballadors de la informació distribueixen la seva activitat professional en 5 grups

d’activitat:

Col·laboració

Comunicacions Unificades

Gestió de Continguts d’Empresa

Cerca Empresarial

Anàlisi i Reporting

Creació de Continguts

Els resultats dels participants al workshop indiquen una notable distribució d’activitat a la seva

jornada laboral dins les categories proposades, encara que destaca un major ús del temps en les

necessitats de Comunicació per diferents canals.

32%

18% 17%

14%

19%

Distribució de l'activitat en un día típic

Comunicar-me

Col·laborar

Cercar, accedir, consultar

Editar documents

Analitzar informació



Destaquem que l’ús promig del 32% del temps de la jornada laboral en activitats de “Comunicació”

(unes 2,5 hores d’una jornada de 8 hores), duplica en temps les tasques de “Creació i Edició de

Continguts”, en darrer lloc amb un 14% del temps.

Pregunta B.

Eines software

De quines eines software corporatives (proporcionades per la teva companyia)

disposes per realitzar la teva activitat diària?

En aquesta pregunta es mostrava un llistat de 29 tipologies de programes que donen cobertura a les 5

grans àrees del model BPIO (Col·laboració, Comunicacions Unificades, Gestió de Continguts d’Empresa,

Cerca Empresarial, Anàlisi i Reporting i Creació de Continguts).

Els participants havien de contestar de quines d’elles proveeix la seva organització per a desenvolupar la

seva tasca diària.

Els resultats, expressats en percentatge de disponibilitat de cada eina es mostren en aquest gràfic:

S’ha considerat que les eines software que tenen una disponibilitat inferior al 30% són deficitàries, i les

eines software que tenen una implantació més gran del 70% es consideren molt establertes.

Eines poc esteses en les organitzacions:

Xarxes socials corporatives (21,7%)

Blocs corporatius d’ús intern (17,4%)

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

90,0

100,0

Ofi

màt

ica

Emai

l clie

nt

Emai

l web

Xat

co

rpo

rati

u

Xat

pú

blic

Au

dio

con

ferè

nci

a

Vid

eoco

nfe

rpen

cia

Reu

nio

ns

Vir

tual

s

Esp

ais

Co

l·lab

ora

tiu

s

Po

rtal

Co

rpo

rati

u

Ge

sto

r D

ocu

men

tal

Ge

sto

r d

e C

lien

ts i

Act

ivit

at

Ein

a d

e G

esti

ó d

el t

emp

s

Xar

xa S

oci

al C

orp

ora

tiva

Xar

xa S

oci

al P

úb

lica

Blo

g C

orp

ora

tiu

Inte

rn

Blo

g C

orp

ora

tiu

Pú

blic

Wik

i Co

rpo

rati

va

Twit

ter

Co

rpo

rati

u

Twit

ter

Par

ticu

lar

Ento

rn e

-Le

arn

ing

Tran

sfer

ènci

a d

e Fi

txer

s

Dis

c D

ur

Vir

tual

co

rpo

rati

u

Dis

c D

ur

Vir

tual

Pú

blic

, ús…

Blo

c d

e N

ote

s D

igit

al

An

tivi

rus

Co

rpo

rati

u

Sist

ema

de

Bac

kup

Co

rpo

rati

u

Vir

tual

Pri

vate

Net

wo

rk

Escr

ipto

ri R

emo

t

Eines software disponibles a la teva companyia



Blocs corporatius d’ús públic (26,1%)

Wiki corporativa (21,7%)

Entorn de e-Learning (13%)

Bloc de Notes Digitals (26,1%)

Destaquem principalment que 5 de les 6 eines poc esteses estan relacionades amb la col·laboració social

i el treball en equip, a més de la formació interna gestionada per la pròpia organització.

Cal dir que aquesta manca d’utilització d’aquest grup d’eines impedeix que es millorin processos de

treball en equip i processos de col·laboració, compartició i difusió del coneixement intern, tres àrees

d’un enorme potencial al món professional.

Eines d’ús diari estandarditzades a les organitzacions:

Paquet ofimàtic (91,3%)

Correu electrònic amb programa client (87%)

Correu electrònic web (95,7%)

Portal Web Corporatiu (73,9%)

Eina de gestió del temps (calendari, tasques i contactes) (95,7%)

Eines de transferència de fitxers (73,9%)

Antivirus corporatiu (87%)

Sistema corporatiu de còpies de seguretat (78,3%)

Destaquem que entre el grup de les eines més utilitzades no es troba cap eina de comunicació síncrona

(en temps real): Missatgeria instantània, Audioconferència, Videoconferència i Reunions Virtuals) i

Aquest fet, possiblement té relació amb el resultat de la pregunta anterior, on les Comunicacions són

l’apartat de major consum de temps, possiblement l’àrea on es pot aportar major benefici si es

potenciessin les comunicacions unificades, tant en millores de productivitat individual com en reducció

de despeses en comunicacions.

Pregunta C1.

Eines hardware

Quins dispositius facilita la teva empresa als empleats amb necessitats de mobilitat?

En aquest apartat de dispositius, s’ha seleccionat el grup d’eines hardware més ampli per cobrir les

necessitats del perfil de treballador flexible que requereix més eines en el seu dia a dia, i que és el

treballador amb una alta mobilitat.

A la pregunta es facilitava un llistat dels 7 tipus de dispositius existents en el mercat que cobreixen les

necessitats d’un treballador amb alta mobilitat.



Els dispositius més distribuïts entre els treballadors amb altes necessitats de mobilitat són:

Ordinador portàtil (95,5%)

Telèfon intel·ligent (95,5%)

Entre els dispositius amb inexistent o molt baixa implantació pels perfils d’alta mobilitat es troben:

Portàtils Ultralleugers (Ultrabooks) (9,1%)

Portàtils híbrids o Convertibles (0%)

Tabletes amb sistema operatiu lleuger (iOS, Android o Windows RT) (18,2%)

Tabletes amb sistema operatiu complert (4,5%)

“Phablets” (tabletes amb pantalla de 7”-8” amb capacitats de telefonia) (0%)

D’entre aquests dispositius, cal comentar que la incorporació dels nous formats híbrids/convertibles,

“phablets” i tabletes amb sistema operatiu complert, és molt recent i està vinculada directament amb el

nou sistema operatiu Windows 8 (comercialitzat des de octubre de 2012), que per les seves capacitats

tàctils acompanya completament els nous formats de dispositiu. És molt probable que la incorporació

progressiva del nou sistema operatiu a les empreses en els propers anys, juntament amb l’aparició de

nous dispositius que ho recolzin, incorporin aquests nous formats al perfil dels treballadors en mobilitat

de forma progressiva i com alternativa a l’ordinador portàtil “clàssic” (sense capacitats tàctils).

Cal destacar però, com les tabletes amb sistemes operatius lleugers s’incorporen progressivament com a

un dispositiu complementari habitual en els escenaris d’alta mobilitat.

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

90,0

100,0

Portàtil Ultrabook Hibrid Tableta (OSlleuger)

Tableta (OScomplert)

Telèfon mòbil Smartphone Phablet

Dispositius hardware proporcionats per la teva organització (perfil "mobilitat")



Pregunta C2.

Eines hardware

Si els haguessis de triar tu, quins dels dispositius anteriors consideres que millorarien o

augmentarien la teva productivitat individual i capacitats de col·laboració amb la resta

de la empresa en un escenari de mobilitat?

En aquesta pregunta es demanava als participants quina era la seva visió sobre quins dispositius seria

convenient incorporar en els perfils d’alta mobilitat per millorar la seva productivitat individual i les

seves capacitats de col·laboració, escollint entre la mateixa llista que en la pregunta anterior.

És molt destacable que l’ordinador portàtil, distribuït com a eina de treball en els perfils de mobilitat en

un 95,5% dels casos, no es consideri com un dispositiu que milloraria les capacitats de treball en els

perfils de mobilitat, i sigui escollit només per un 19% dels participants.

El telèfon mòbil simple (trucades, agenda i SMS) no rep cap suport com a eina de treball. Les seves

funcionalitats bàsiques ja estan contingudes en els telèfons intel·ligents.

Destaquen les necessitats de Telèfons intel·ligents (57,1%), coincidint amb el dispositiu més distribuït

pels treballadors mòbils en la pregunta anterior, i una tendència que indica que els dispositius de tipus

tableta, però amb un sistema operatiu complert que permetés la potència pel treball d’escriptori, seria

un dispositiu recomanat per aquest perfil (47,6%). Donada la similitud de format i ús entre aquest tipus

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

90,0

100,0

Portàtil Ultrabook Hibrid Tableta (OSlleuger)

Tableta (OScomplert)

Telèfonmòbil

Smartphone Phablet

Dispositius que milloraríen la teva productivitat i capacitats (perfil "mobilitat")

Híbrids + Tabletes amb OS

complert = 80,9%



de tableta i els ordinadors híbrids o convertibles, podríem sumar el 47,6% de les tabletes més el 33,3%

dels híbrids, obtenint un total de 80,9%.

Això indicaria que els participants veuen un gran potencial en dispositius que comparteixen les

característiques principals de:

- Lleugeresa

- Potència

- Sistema operatiu complert amb capacitats de treball d’escriptori

- Ús “dual”, com a tableta tàctil i ordinador amb teclat

Veurem més endavant com aquestes característiques coincideixen en gran mesura amb els

requeriments principals que es demana que tingui un dispositiu per mobilitat.



Pregunta D

Quin serien els 3 criteris que consideraries per triar un dispositiu per un escenari de

treball amb alta mobilitat?

De nou, tenint en compte que els requeriments dels dispositius per un treball flexible són més elevats

quan el model és de major mobilitat, per aquesta pregunta es van escollir una sèrie de 19

característiques dels dispositius hardware, on es demanava als assistents que valoressin del 1 al 3, les 3

principals característiques que tindrien en compte per escollir un ordinador per un escenari de

mobilitat.

Els criteris tècnics del dispositiu més valorats pels assistents per escollir un ordinador per treball en

mobilitat van ser, en ordre:

1. Connectivitat (WiFi, Bluetooth, 3G integrat...)

2. Preu

3. Pes

Els aspectes que no van rebre cap valoració van ser:

- Possibilitat d’integrar dispositius de seguretat biomètrics

- Ports (HDMI, USB 3.0, àudio in/out...)

- Possibilitats d’ampliació

Criteris tècnics més importants per escollir un dispositiu (Escenari "mobilitat")

1

3 2



- Gamma de perifèrics compatibles

- Garantia i assistència post-venda

- Contracte previ amb el fabricant o marca

Pregunta E

En quant a requeriments de negoci

Quin serien els 3 criteris que consideraries per triar un dispositiu per un escenari de

treball amb alta mobilitat?

Tenint en compte la mateixa situació que en la pregunta anterior, es demanava en aquesta quina serien

els 3 requeriments de negoci més importants a l’hora d’escollir un dispositiu per realitzar treball flexible

en un context d’alta mobilitat.

Els criteris de negoci més valorats pels assistents van ser, per ordre:

1. Compatibilitat amb aplicatius corporatius existents (correu, aplicacions corporatives,

servidors…)

2. Preu determinat

3. Sistema operatiu compatible amb el parc de dispositius existents

Els criteris sense cap o amb molt baixa puntuació van ser:

Criteris de negoci més importants per escollir un dispositiu (Escenari "mobilitat")

1 2

1 3

2



- Costos de desenvolupament de Apps natives pel Sistema Operatiu del dispositiu

- Disponibilitat d’aplicacions per descàrrega al Marketplace del fabricant

- Potència per treballar amb aplicacions d’escriptori

- Funcionalitats bàsiques de consulta/consum d’informació o treball “al núvol”

- Disponibilitat de perifèrics (teclats, fundes, etc.)

Pregunta F

Dels dispositius que coneixes al mercat, quin creus que (sense cap mena de dubte)

s’incorporarà com a dispositiu imprescindible en el teu dia a dia abans de tres anys?

Aquesta pregunta oberta intentava que els usuaris, des del seu punt de vista com a professionals,

valoressin quin serà el dispositiu “estrella” en el seu dia a dia en un futur proper (3 anys vista).

En aquesta pregunta no s’especificava cap escenari ni model de treball.

Encara que no es proposaven respostes, els usuaris van escollir dispositius de la llista disponible a la

pregunta “C”, distribuïts segons la seva opinió de la següent forma:

Destaquem de les respostes dos aspectes:

Per una banda, els usuaris valoren majoritàriament una gamma de dispositius que, encara que

existeixen al mercat, tenen una presència relativament recent, i a més cap de les tres tipologies

destacades correspon amb els dispositius que les seves empreses faciliten als treballadors amb “més

necessitats” de disponibilitat de dispositius (pregunta C1).

El dispositiu considerat com a imprescindible en un futur proper pels participants són les tabletes, amb

un 41% de les valoracions.

18%

27%

4% 5%

41%

5%

Dispositiu de treball "imprescindible" en el dia a dia abans de 3 anys

Phablet

Hibrid

Portàtil

Smartphone

Tablet

Ultrabook



La suma de “phablets”, ordinadors híbrids i tabletes és d’un 86% del total.

Per una altra banda, destaca la baixa puntuació obtinguda pels ordinadors portàtils (4%), els ultrabooks

(5%) i els telèfons intel·ligents (smartphones) (5%).

Aquestes baixes valoracions contrasten especialment en el cas dels smartphones, considerat com el

dispositiu “estrella” en implantació i consum d’informació en els propers anys segons les consultores

tecnològiques de més prestigi.

Pregunta G

Coneixes què és la tendència BYOD (“Bring Your Own Device”)?

Aquesta darrera pregunta del qüestionari volia saber el grau de coneixement actual d’una de les

tendències actuals el món d’empresa relacionada amb la propietat de la tecnologia, la decisió sobre els

dispositius que utilitzen els empleats i també el repte tecnològic i de seguretat que proposa aquest

model de propietat dels dispositius professionals.

Encara que un 64% dels participants desconeixen de què es tracta, destaquem que un 28% en total o ho

està avaluant i ja ho ha incorporat a les seves empreses.

Donada la complexitat en la gestió i seguretat que aporta als departaments de TI de les empreses, és

habitual en el nostre contexts que aquest model es posi en marxa en empreses “pime” o en empreses

més grans però a un nombre molt reduït d’usuaris i en un entorn controlat.

Resum executiu de resultats

53%

14%

5%

14%

14%

Coneixes què és BYOD ("Bring Your Own Device")?

No ho se

He sentit a parlar, però no se ben bé què és

Conec de què es tracta

La nostra empresa està avaluant incorporar-ho

Ara per ara ja treballem en aquest model



Les tasques de Comunicació i Col·laboració representen un 50% del temps diari d’activitat pels

entrevistats.

Malgrat això, les 5 eines software menys facilitades per les empreses són les que faciliten la

Col·laboració i la Comunicació internes (xarxes socials corporatives, blocs d’ús intern, blocs

públics, wikis corporatives i entorns de e-Learning). Es detecta aquí una mancança que podria

millorar tant la productivitat de les companyies com la gestió del coneixement i la potenciació

del treball en equip.

Entre les eines software per la comunicació, no es troba cap eina de comunicació síncrona. Això

indica que probablement la seva incorporació milloraria la productivitat i l’ús del temps

relacionat amb les comunicacions, una de les fonts d’ús de temps més grans en el dia a dia.

Els dispositius que les empreses faciliten per als treballadors en mobilitat són l’ordinador

portàtil i el telèfon intel·ligent (smartphone), seguits pel telèfon mòbil amb funcionalitats

simples (trucades, agenda i SMS).

Els enquestats valoren que la incorporació de dispositius com els telèfons intel·ligents, les

tabletes amb potència per treball amb aplicacions d’escriptori i els dispositius híbrids o

convertibles millorarien les capacitats de treball en els perfils de mobilitat.

Lleugeresa, potència, pantalla tàctil i flexibilitat del dispositiu són els valors que comparteixen

aquesta dispositius escollits.

Es considera que els telèfons simples i els portàtils no aporten cap avantatge extra per millorar

la productivitat enfront els nous dispositius.

Les 3 característiques escollides per triar un dispositiu per un treball en mobilitat són les opcions

de connectivitat, el preu i el pes del dispositiu, en aquest ordre.

Els 3 requeriments de negoci que haurien de ser contemplats per escollir un dispositiu per

treballar en mobilitat són la compatibilitat amb aplicacions existents, que tingui un preu

determinat dins una franja de preus i que el sistema operatiu sigui compatible amb la resta de

dispositius, en aquest ordre.

El dispositiu que es considera que estarà present i serà imprescindible en el lloc de treball abans

de 3 anys és la tableta. Ho segueixen a certa distància els ordinadors híbrids i els “phablets”. Cal

destacar que els tres dispositius comparteixen les funcionalitats dels tablets.

Encara que el concepte “BYOD” és encara poc conegut, destaquem que ja hi ha empreses que

ho estan utilitzant i d’altres que es plantegen implantar aquest model properament.



Resultats i valoracions Apartat “Capacitats”

Núvol d’etiquetes El següent núvol d’etiquetes reflecteix les observacions consolidades entre ambdós tallers de treball,

incloent-hi també les observades pel professorat, sobre quines són les competències que hauria de tenir

el treballador FlexWork.

Principals competències detectades, agrupades per tipologia Organització personal: lligada amb aquesta capacitat se n’associen d’altres com la gestió del

propi temps i l’autonomia en el desenvolupament de projectes. També destaca la necessitat de

saber gestionar l’espai de treball, així com un fort sentit de la responsabilitat i disciplina laboral.

Aquests punts inclourien la capacitat d’elecció de l’espai de treball adequat per a cada tasca, així

com la de concentrar-se i gestionar les interrupcions en un entorn compartit. És interessant

també que el treballador sàpiga estructurar la feina en objectius quantificables, reals, assolibles i

definits coherentment en el temps.

Treball en equips distribuïts: s’associa sota aquest paraigües les habilitats de comunicació

interpersonal, que en aquest tipus d’equips són lleugerament diferents a les definides

habitualment: a més de la comunicació verbal, requereix d’un especial coneixement de la

comunicació no verbal i la interpretació en context, conceptes que es relacionen amb la

intel·ligència emocional, la sensibilitat i l’empatia.

Valors: hi ha un especial interès en apuntar que el treball flexible no és aplicable a tothom, de

manera que cal un grau de confiança important entre treballador i empresa. Això justifica

l’aparició de qualificatius com honestedat i transparència.

Flexibilitat: si bé aquesta habilitat pot semblar redundant amb el concepte sota estudi, en ser

interrogats sobre aquesta capacitat l’acord és gairebé unànime, apuntant a l’adaptabilitat als

canvis d’equip i de projecte com a factors primaris.

Coneixement horitzontal: si bé també destaca la capacitat d’especialització, el coneixement

horitzontal pren rellevància en un entorn en el qual els treballadors poden estar distribuïts



espacialment, i en conseqüència pot disminuir la cohesió de la informació a l’empresa. Cal evitar

que el treballador acumuli coneixement per a fer-se indispensable a l’empresa, provocant des

dels mecanismes gestors aquesta distribució. Serà interessant, doncs, treballar la capacitat de

transmetre el propi coneixement, i traduir aquesta capacitat en transferència real.

Base tecnològica robusta: s’apreciarà en el treballador la coneixença de la tecnologia associada

als equips distribuïts, dominant els canals síncrons i asíncrons de comunicació, tals com l’ús

eficient del correu electrònic, la missatgeria instantània i les eines de reunió virtual.

Avenç d’opinions al món educatiu Xavier Pacheco, Coordinador TIC del SEK-Catalunya, creu que un treball per objectius i un bon

repartiment i aprofitament del temps són les claus per al triomf del sistema de treball flexible. En el cas

de la seva escola, tal com hem vist, ha destacat l’obstacle que suposa la falta de flexibilitat en el món

educatiu –lligada als horaris parentals-. La introducció d’un model amb una certa flexibilitat permetria,

no tant sols millorar la qualitat educativa, sinó també formar un alumnat més preparat per a aquest

tipus d’entorns laborals.

El treball per objectius a l’escola es pot assolir per múltiples vies, no tant sols amb exàmens i treballs; les

unitats didàctiques transversals, per exemple, poden ser un element de treball incommensurable, en

què l’alumne coneix el camí que ha de seguir i treballa per a assolir aquesta meta seguint les etapes

marcades pel tutor. Traduït al món laboral, una clar enfocament a objectius permet flexibilitzar l’horari i

augmentar la productivitat, perquè es valora al treballador pel valor afegit que ofereix a l’empresa

(producte final), i no pel nombre d’hores que està en una oficina o triga a fer quelcom. A canvi, se li

ofereix una remuneració en espècies: la possibilitat de triar el seu horari, dins d’una certa normativa que

-cal establir per a no trencar sinèrgies d’equip-, i en alguns casos fins i tot el seu lloc de treball (depenent

del perfil). Per a introduir aquesta flexibilització des de l’arrel caldran unes bones polítiques laborals,

afirma Pacheco. Per tant, és un peix que es mossega la cua: cal aplicar política laboral flexible als

treballadors perquè a l’escola es pugui assumir aquest model, ensems que cal implantar-lo a l’escola

perquè el futur treballador assumeixi aquestes polítiques com quelcom habitual.

La consciència espacial és una habilitat que sovint passa d’amagat als assajos relacionats, és aquella en

la qual l’individu reconeix quines condicions físiques ha de tenir el seu lloc de treball, quines disposicions

permeten preservar la salut de possibles deterioraments alhora que permet maximitzar la productivitat.

Tot i ser una habilitat oculta, Pacheco la detecta amb molta perícia i afirma que hi ha hagut una millora

important en els últims anys en aquest aspecte. Cada vegada més escoles disposen d’espais adequats pel

bon desenvolupament acadèmic i personal dels alumnes. El proper pas seria, potser, implicar els alumnes

en el disseny i creació d’aquests espais. És a dir, no cal només dissenyar aquests espais de treball perquè

estigui en les millors condicions, sinó que també cal que l’alumnat es conscienciï de com ha de ser

aquest model. Associant-hi de nou el constructivisme, el professorat pot treballar guiant l’alumne cap a

l’objectiu de dissenyar un entorn que sigui propens per al bon aprenentatge, mentre treballa les

capacitats bàsiques. A casa hauria de treballar en, com a mínim, les mateixes condicions que ho fa a

l’escola, i aquesta capacitat d transportar entorns laborals cal estimular-les des de la infància perquè

resulti quelcom evident un cop ho traslladin al món universitari o laboral.



Mapa competencial del treballador flexible En base a l’anàlisi d’evolució de competències (que es podran consultar en el treball final) i les

conclusions extretes dels Workshops i entrevistes personals, s’ha elaborat un mapa competencial del

treballador flexible, reflectit a la següent figura:



Resultats i valoracions Apartat “Espais Flexibles”

Flexwork valoracions workshops maig 2013

Documents

Transcript of Flexwork valoracions workshops maig 2013