EXCURSIO

STA. AISIÍN III! UALANl'AJiES V LA I«HU

3 FEBRER 1878

Los individuos d' aquesta Associació Srs. Torres y He-yato, Manel Pau, Ciuró y 1' 'jue suliscriu, tinguéren lo¡iler de -visitar los dos pobles dalt nomenats, inlerossantstant baiv lo punt de vista artístich com pinloresch.

Desde la vila de Cardedeu, que sois ofereix a! aficiona!H antiguetats algunas casas d'antich aspecte, ab finestrasgóticas, y un cora alberch senyorial flanquejat per una.torra, tirárem riera avall, seguintne la vorera de mitjdia.Quasi á niveli del areny d'aquella 'g forman uns petit?plans de sembradura y horia, que van á morir suaument alpeu deis turons ahont hi ha lo caslell de Bell-lloch y kantiga y grandiosa masía, propia abans del convent deSta. Catarina, que. colocada en una vessant, presenta unaseriede terrats y galerías, sostingudas per contraforls, queU donan un aspecto de riquesa y grandiositat.

Seguint en direcció á Ponent, se troba prest lo riu Mo-

liS ASSOCIACI6 CATALANISTA

gent, ahont la riera va á morir, que, tenint la direccíii deNortá Sur, dona origen a! Besos. LoMogent té en sas ri-beras bellas pollancredas que, encara que despulladasde verdor durant l'Viivern, no per aixú deixan de presentarbomichs punts de vista, destacan t son color gris sobre 'Iveri de las pinedas y 'Is matísos grochs y vermellenchs de

Desde 'I mitj del riu la vista gosa un eneisanl especta-cle rnirant cap á mitjdia. En primer terme s'hi veuhenpetitas illas plenas de vegetado, y darrera d'ellas ss«lsa 'Ituró que sustenta las imponentas runas del castell deI.a Roca, mes rónegas de lliiny que d1 aprop.

Ja hem travessat lo riu, y pujém, per un caminol quepoéticament serpenteja per entremilj d'uti bosch, la ves-sant damunt la qual hi há 'I poblé de Sta. Agnés de Ma-lanyanes. Son las deu del mati. Lo sol ompla de llum lopaisatje, que se 'na presenta cada volta ab mes cambiantsper entre las alzinas y bardissas del bosch. Cap pe mor tor-ba la calma de la naturale3a: sois se sent la alegra tonadad'una sardana que refila ab gracia un bailet que vé peruna dressera. Ja som dalt del turó y estém entre la mu-nió de masías escampadas que forman lo pobtel. dií SantaAgnés.

Allí tenim la iglesia parroquinl, quo s presenta ab totala virginitat arquitectónica d'un monument de princi-pis del segle xiv. Sa fatxada es notable per son atríó porxada, format per quatre columnas d"una reminiscen-cia toacana, que descansan en un ampit tancat peí enfronty obert solzament per la banda dreta, y sostenen unateulada que arranca de la fatxada. Forman lo restantó'aquesta una rosa circular, que té trencadassasmotlluras

concéntricas, oberla en la paret crua, que termina en lasduas vessants formadas per k teulada del editici. Té ados-sai lo campánar, seimlla torra quadrada ab dos finestrals

d' ai'ch cíntrat en sa part superior, terminant abólos tipichsmarlets en escala.

I.a portalada, cjue. cuín hem dit. a' obra dessota laporxada, es una bella mostrn de la arquitectura ro-mánica en son últim período, que loca ja á la transidogótica. Las columnetas que sostenen las nerviacións deisarchs son ja esbeltas y atlargadas..Lo cintre en general,que en lo románich es sempre pié, ó sia en semicercle,té aquí una tendencia á apuntarse. En I'interior de la igle-sia acusa sa construcció primitiva, la volta de cañó, soa-tinguda senzillament sobre Is archs de las capellas-late-rala; á má esquerra se forma una petita ñau, paralela á lamajor, sens dupte de construcció molt posterior.

La construcció d'aquesta iglesia, á juljar per un trosd'inscripció que tinguérem lo gust de descubrir en una de

laa pedras del montant de la porta, seria en 1' any 1306.Si bé sois de la inacripció 's veu l'extrem, que es preci-sament lo que porta aquesta festa en carácters gótichs,es molt de presumir so referesca, efectivament, á la pri-mera fábrica de la iglesia ó al menys de la portada, supo-santne la existencia d'umi anterior. No ha d' eser obstacleperaadmetre aquesta suposició, lo considerar que en aque-lla fetxa ja s'estavan aixecant las admirables catedralsgóticas de las principáis poblaeións de Catalunya, pu¡\quehem d1 atendré á que la iglesia de Sta. Agnés es parro-quia rural, allunyada de grans centres de població, y perlo tánt situada en lluch ahonttardaria encara molt á arri-!>ar la nova reforma que venia á vestir la dolsa senziilesatie la arquitectura románica ab un explendent trajo.

Lo móvil principal r¡ue 'ns porta ais expedicionaria áferia excursió de que parlém, fou veure l'antich retaulede Sta. Agnóa, queteniam noticia existia en aquel I punt, ydel qual'haviam sen ti tfep grans elogis, á personas compe-lentíssimas, com d'una verdadera joya d'art. Nostre desítj,no obstant, se vegé frustrat en quant á la causa principalde la añada, puix que ignorant nosaltres lo lloch del re-taule, y no estant en la iglesia, ahont ha sigut substituítper lo plateresch de bastant gust que hi ha en Faltar ma-jor, haventnus dit lo Sr. Rector, que molt galantmentnos mostrá la iglesia, que no hi havia fora d'ella cap mesantigualla, creguérem que haurá desaparegut, ó lal voltaestá encara en algún recó de sagristía oblidat.

Tinguórem, no obstant, lo gust de contemplar, comhemdit, F altar major, obra notable de la primera época dolrenaixement, ab uns hells requadros en alt relleu, repre-ientant escenas de la e Sta. Agnés.

Kn un deis altara de la part del evangeli. lo de la Mareile Deu del lioaer, vegórem , ab la ajuda de la lluin d'uncíri, unas bonicas pinturas sobre fusta, tambó segura-ment del primer ters del segle xvi. representant loa passosde la vida de la Verge, distingintse especialment la deSant. Domingo en oració davant de la meleixa Verge.

Sortirem de la iglesia, després d'haver recomanat al se-nyor Rector la conservació de totas acuellas pinturas, y'ns detinguérem bella estona átraure 'la dibuixosqueliemcitat. La porta está forrada de pianxaa de ferro ab tirasverticals del meteix metal!, adornadas de pelits dibuixos

(i picaport.Per entre una pineda y peí coatat oposat del en que ha-

viam vingut, nos allunyárem del poblé, girantnos moltasvegadas á contemplar la bella agrupado de tas casas ea-bargidas en ar¡uell redós de montanya, y dominadas per

Al cap de la devallada entrarern en un regadíu, y á la altra puri d'una ombrivola pineda, rjue lien prompte atrave-usárein, se 'ns destacaren imponentes las ruinas del caslell

presen tantnos com colossals randas tas series de finestras.deis murs de la fortalesa, a b sos marlets rosegats peí temps,y prenent lo conjunt un tó rúnech y negrench que no era'Iverdaderdelafábriea, com vegérem al examinarla d1

aprop.I.o pobló de !a Roca, situat á -redós y al SK. del turó

¡ihont bi ha I castell, ae composa d'unas 150 casas, y téuna igleaia parroquial baix la advocado de S. Sadurni. Esnotable aqueaüt iglesia per corres pondré perfectament á

!¡i transido gó i i ch-plateresmolt bé en sa fcilxada deduas pilastras laterals que'[iials, en lloch de las fullas

a ó barroca, corrí s'observaenzilla portalada ogival, aberminan en pinacles, en losretornadas en las arestas del

prisma, se forma una agrupado de fullas de dibuix ba-rroch, simulant-en conjunt un gerro ó vas, tant comú enlos monuments deis segles wn y NVIH. Grabat al miij dela llindfl de la porta hi lia un relleu que, encaraque á pri-mera vista sembla voler representar un escut d'armas,combinado do las de Catalunya y de SantJordi, pot essertambé alguna senyal especial del constructor.

Lo principal utractiu que té'I poblé pera 1'visitantes !ocastell, f[ues'al3fidamunt seu, dominant una extensa y be-llaencontrada. Sens duptereedificado d'altre mes antich,ja que I punt ahout está situat es verament apropiat, es,segóos deduhim, de construcciú de principia del segle xv,corn se dp'wñ compondré per la perfecta conservado deis

peu, revelaittque sa des-trucciú s' hadegut qüaaidel tota lama del lióme.Conservadas molt besasfatxadasdellevant y mit-jorn están destruidas lasde ponent.yen sa totalitai

de tramontana, ahontsi-Kir «'obra una ampia gola

cor del edífici. En l'ángul de lashi ha una torra quadrada que con-imestras. haventse enderrocat los

I .AHOCA.-RU,N-I .K I .

Uiimixdc i). Joiiquim

de tota construcció loduas primeras fatxadaserva encara sas paret

iresj)Ols. Desde I' interior se veu una *emeneya que co-rresponia al quarto del primer pis de la torra., ahont donatambe un gran finestral,que encara conserva en Tin iradosun escut al> una torra, emblema de Ift noble familia deTorrellas, que fou seguramtsnt la que feu aixecar Tactualcasioll. La planta es quadrada, ab alguna obra de defensaafegida, que li donava forma irregular per la pan detramontana.

Pocas son las noticias verarnent históricas que hem po-gut adquirir d"aquest castell, malgrat haver consultatlos principáis autors d'liistoria catalana. Segona Feliu(Anales de Cataluña, t. I, pág. 121), referintse á Estrabó,diu que lo lloch de la Roca ge deyaen l'anliguetat romanaBetorium, axegnrado con la forma del costilla. Balaguer(Historia de Cataluña, t. I), sena dupte referinise á Ro-mey en sa interpretado moderna deis llochs de la antiguallispania, diu. que era I-a Roca lo Pretorio, y que peralfi passavala via que desde Roma enlrava á EspanyaperGerona; mes Bofarul] (Historia de Cataluña, t. I, pág. 16i)l'aplica mellorá Hostalrich, com á nom que indica casaprincipal ó rica, lo (¡nal era lo pretori, inclinantse d'altrapart abans que á La Roca á Granollers, puix en moltspretoria hi havia depósits de grans. Marca es d'opinió deque hi havia a\\\\oPrwtorium, puix diu losegüent (Marcahispánica, pág. 186): A xaccrris Prccloriumponitur, quad

esí vicutt dictiis valgo La Roca, ubi extant nntigai castri in

fitpe siti reliquw in loco opporluno arlprnttorii. s/'oe elef/an-

tin rustico ilomus mdljicium.

Sens dupte la antigaeonstrucció romana sufriría las mo-diflcacions per que passáren la major part del edificis mi-litara de Catalunya, fins á venir a parar ál'estat de castell

feudal en la etat miíjana, en '|ual época, y á principis delsegle xv, degué sufrir la transformado ó reedificado ac-tual. Ilem dit ja que en l'intradoa d'un deis finestralsdelas actuáis ruinas s'hi veu encara un escut ab una torra,propi sens duple de la casa de Torrellas, y aqueixa sujm-sició la confirma lo dato histórich que llegim en Bofarull{Historia de Cataluña, t. 6:')', ahont parlant deis fets deltemps déla revoltadels Remensas en época de D. .loan II,cita un fragment del Díetari de. la Diputació del dimars 21de Maig de 1485, que diu que en aquell dia, venint la ho-norable esposa de mossen Martí Joan de Torrellas, cavti-ller, á Barcelona, li sortiren prop de Montmelii los page-sos, y després de robarli lo que duya, li dirigirán paraulasinjuriosas contra ella y son marit. Indici segur de qne 'Icastell s'havia mantigut ferm en mitj d'aquell terribleiiioviment, y que son senyor era un ilels que defensa vanla causa de la térra.

Perlas paraulaa de Marcii quehem citatsembladespon-dros que en son temps eran ja ruinas religue- d"un aniichcastell lo que 's veya damunt La Roca. Y s¡ aixi es, liemde suposar que tal volta fóren las meteixaa .guerrasd'aquell segle (xvn) las que motivaren Tenderrocamont.

Avuy encara aquestas ruinas mostran ben bé loque erauna casa senyorial deis darrers anys de la etat miljana,quedeixant ja la ferésiega vestidura del antich castell feu-dal, comenaa á pendre l'ayre d'una d'aquellas torras ócítsaa de camp fortificadas, que tant servían do lloch deplalier corn de defensa contra I' enemich.

A las primeras horas de la tarde deixavam lo pobléde La Roca, tornántnosen cap á Cardedeu per un ramisituat en la ptirt Sur de ln riera d'aquest poblé, 'i'ant cuín

alegre es unii matinada en lo camp, melancólicas son lashoras de la tarde, que convidan A enlayrats pensamentsy á las divagacions de la fantasía. Nosaltres, en mitj d'unanaturalesa altament poética, que embellia un hermós sol,y qual calma no era turbada per lo mes minim remor, noscomplaviam en retraure las impressións i¡ue 'ns havianinspirat la vista d'aquells monuments.

.A mesura que caminavam cap á la vila de Cardedeu,unava presen tantsens ab mes magnificencia lo panoramade i|ue ella es lo centre. Saa blancas casas extesas per loplá, net de vegetado, so destacavan sobre '1 tó blávenchy fosch de las montanyas, entre las quals dominava, comuna gegantina balena nadant en un mar de boiras y al-sant fins ais nuvols sa dentada esquena, lo Montseny, niude fantásticas iradicións y d'una naturalesa eternalrneiiiverge.

A. AHLKKTIA v PUOAN.