Erwin Broner - CORE · colors troben la fórmula per fabricar pinrures de ra inalterable que...
-
Upload
truonglien -
Category
Documents
-
view
215 -
download
0
Transcript of Erwin Broner - CORE · colors troben la fórmula per fabricar pinrures de ra inalterable que...
ap sanb!iq?j sq 'iuauie!u?ipu?c .exprqu el -ni2ai!nb~e,[ e opnlon~~ alqei!lah eun !npoid 'ieui1.e 98!wioj pp ! olmj pp sn!i~n~i~uo~ $24 -ieiue~-e sle irun 'qx!~ .iuapuad m24 ap sapel -nai ap JO~[ "a sasseuai ~!niisuo~ ap qq!ssod ieisa eq 'siuezi![!qeaui~adw! e uio, 'ranl~ ! 'sasou!uini!n sa!i?iew ralla2 iuezi![!in
.s~!u~?i riuauiax!auo, snou sle sa!~?~% a[q!s -sod ieisa eq anb 'o!~~niisuo~ ap JIJU?% aile un pmu [ap sovd qe iezi!leiaua4 eq,s csXue azu!nb sun souiou ej ~pr S? 'iuauiiua2ax
psa aaii[e un ua~!dsa~ 's[e!Jei snpoui ~ad 'suo!~m~isuo= saisanbe 's?ui y ,aaes~d aiip un! eui!l> anle un iadsi-esodru! sle!xaieui :su!ie[l sa~qod sla uanezi!l!in anb slap siual -aj!p sle!~aiew uahezi!l!in siua% saisanbv
,iuaueuiiad iei!unq el lad sap!1%auua ueisa sxplou sos!!d slap s~elndod suo!>in~isuo~ sairanb-c,p s~ueJcj sa? .siuai -s!s~ad sa%nld sal uax!ais!sal ou 5le~ e[ o s~.e:~ slolo= 'siuapuad suel4 quie 'sle!iairui saiife ! eliess!d ap sapelnai que sare, $21 z!~q -03 E sieZ!lqo ua!an SJ! suo!~~nrisuo, ap snd!i isanbe ua!lonele ou '~u![3 la uio~!x!e 'salqod sisanbe uan~sods!~ ?nb ap s~!u~?i sue!i!m sl3 .ranb!u?uiia2 suo!mniisuo~ sal ap sa!d?id uos ou ielred iuaq ?nb ap siueisuo:, sanb!is!r -213-EJE3 saisanbe 'i!>adsa is~nbv jeunpoui .e~ni~ai!nbir,l e>!u-uila4 ieu!wouap eq,s ?nb -iad 'saioqsalv 'r~!uoi>ai!nb~r siqo,~ r i!~cd -S><[ uauop anb ,,siucisuo~,, sairanbr ua pu!s '[lclap la UJ ou Lsa~nm~> srlnb!is!~r)i3~~~~ IEI
-ou apxex!ap uiaipod ou Lcu~~pouieini,ai!nb -1e.l ap suo!~c~,~ rioll!iu sal que uia~edwo,
SUO!JJnliSUO3 sal rui!ue ~!iuap! i!mdsa un .ni% Bel?d!x~-e.[ ap sall! sal e uiaqoii sal 'eu-eleieJ enala eino3 e1 ap SIOPE~S~~ S[> sanb -1aq sal uap~enS ?nb ua salase3 sai!iad s.,?
.esa~nd el ! e5roj el eioi JEniJSUOJ Ej !I ! 1~"!~03]J EU!UIOP E~UE"%Z S21
anbcws!rd [amb ~uiiojap 'iuapuad~od iloui uauai a~duias ! .qcie elnai ap sasseliai iuaj 'sau-eld u~s sape[na sa? .lo!laixa a4ies!ed [ap ?!$!A e[ ~enyd asuas iunll e[ uas!uiei anb siuauiala 'sox~od o si~i~~~duia IU~JU~!~!UI 10s ap s?3xasl ap uax!a%aioid sa e!p4!ui e saue5ej sa~ .sa!u?~ilai!paui SalsOJ sal ap41e[l le ioi uax -!alada1 sa anb 's=!ui?la~ '!ie![!qoui 'ia~ed ap s!leui>e <sarinaug 'sas!aald-e!i?lduie! epeSle<p saiiod :al%as a.iauep al4as iueuo!~~aj~ad ! iu!lod icur ueq anb 'ays ua suo!~mpo~d 119s 'slleiap sw!u!ui s?ru sle suy 'suo!?.?n~isuo~ raisanbe uauodwa~ anb siuarua[a s13
'riualqo~d pp le[> aidauo~ un ua epeseq ! nmo3 i!iuar ap euqd 'e~!j!uZeui EJ -niaai!nbie e~ranbe quie sxe3 sal yn~isuoa sa anb iua4 el ~p sapnLa~uo~s~p UJIJ EIOUS!/\ ap ! !qnli!hap sa!ioai sal qqsrue s?w uos pad 'siuruo!srardui! uei uos ou laiiod .sdui~i [ad sapeu!ied 'elpad ap suo!=~n~isuo~ sal ap lanas ai>adse<[ uauai ou sa!xjiadnr saisanbv
.iniuano! el r>!uquo>a ! euraia ! o!Je"Jasuo= PI I!JB~ ej UJ '~uqq [a eu!uiop uo (Sic2 ! s~nd s~ola~) sp!y.l?d SUO~ JP asrq e e!iu -o~xlod rtrn x~quio ! unir ap s~qd sp iu~ -ziualo!~ U~JP~JS swnlon riuxaj!p spp sal -sale sq .auis!iu!ido ! mnll ua!prii! qmd 'iai -!IPlUJui"UOui el que sou-reiio!ns~rduit uauai
e amah uiapod u102 'n!i2nlisuo2 siuaiuala,p -e!io!nw el ap el[ndrap sa ! es!j!ldui!s as e!"?,
-iai!paui el .e as-~-eieui!l~e ua-2!i?4 la-xp~qu [!ira un uio~ Jshlasqo ?que1 so!~n, s3
.Ol-I!RJISJp amas é[d la ei=adsa~ sa 'opeJoxp ap iei!iusnb ner% ap E]
!q.s anb s?~ io~4leiu '(.ala ,sna%od!q saldiuai) s!3d!43 s!=!j!p~ SI^ .[EXIUJJ e3!1?u~.p S~!I!UI
-yd a[duiai s[e ! s?n%nilod ~o~icq le iuap!mo E de2 ! 'leiaua2 ua 's[eiua!lo ! r!pu! salduiai s[e 'edorn-~~p plou pp s[eipaie> sal e aman uiapod uio, 'iei!leioi enas E[ ua o!mnrisuo~ el sape4~~ E x!aisanal eJ!Jqi[n=sa qpeioxp e? .ieldwa [e!iaieui lap esa[e~nieu el o e!uiarr -oJa,[ ra!~?ieS!lqo uej sal anb u2 slrua!~daxa sore2 ap ienan 'sas![l sa!~!j~adns $21 sale, "9s !o!~ero~ap csnjo~d run quie uaJe>seuiuia,r 'uax!ais!r~ !s 'sa!~eui!ld EJ~JO~ sa? .sou -i!lafai ap waqcx ?nb e siueisuoz sanbiis!iai
. ~ -
."!'?~LP iuehall elso2 E[ ! P~U~I.J 3p pns [a 'eiuox '04eiie3 'e!~?.t3 'e!Jruaj md iuauiro!~aisod u?isa,s 'e~!uqf ieru el ap sa[[! sal e ! aid!43 a Epe!J!u! 'e!ue~lai!paru p!~szi!y!~~ el
.siesn>e iuauieiau swnlon $12 ! saind saru -~oj sal ~ad ?!x~l!pald "e14 eun ~~dt~ias uauai e~nixi!nbie eisanbe,p suop~nrisuo~ sq
'.e!u?.trai!paiu e~ni~ai!nb~e,l ~p ,,siurisuo>,, iuauialdiu!s o ,,siusisuo> sanb!is!r~i~eie~,, sal-~eu!uou~p uia!ipod xaioi !senb e saunui -03 UOE S]J anb 1r~aua4 a1p.io.p sanb!is!l;>i>sr -e> saun ,sanboda sa~ saioi ua 'u2iuasa~d riu
.riru!uiiaiap aSies!cd un ! uinll eun 'eui![a un iad rlni~ai!nbie run 'siuais!xa siiraui~~~ ua rperzq e~ni>~i!nbie~[ S? zsrai -aiu! sua anb 13 .ici!w!l n!ip ~p leuo!%al si -ni>ai!nb~e,l icssaiaiu! iod su> op~ .ruo!~nlos sa.rou Jeiuanu! e '201l epm e ~ad sauijo+ sano" iea17 eeS!lqoanb! ua=e[diu~,s ?nb ua a$irs!-cd 1ap siueu!iuop sa!u!l sal qiue suo!~~niisua:, Sal ap e5uep~o~uo~ el 'ii<nn!rq ! nrap v!uiou!l -odn~ Zar!1lsa!~!J~adrrr ruv.iXsa1 'r!.wui!rdswnl -o& rp :arnq nl x>ani!iri,o~ r<a anb! orni~al!nb -1gp saloxa sal ~ani~drad ap riariarz ou attú p I? '-u?u.Lal!paui o~n~qtnb~,rr> uiranúa lal!n ap! luurraralu!~p 91 ailb allv .I!~ZJ DO" 12 IU~IU
-esodwod ua!~e!aieq ! iuarapp iuauilaioi i!~
-adsa,p salqo e Ileiap isanbe uapeqde Lsuo!= -=niisuo, saisanbe,~ e!,u?ssa,l quie [eiuap -!>>e ! i~sod~adns lleiap la i~auia[qeiuauiel uauojuo, anb rini>ai!nb~e,p saloxa sa7
.!ueliai -!paui iuauiriau ~p uioqanb u!n4!s ruo!xnJi -su02 saisanbe anb u-ej anb siueisuo, $21 :i!~
-adsa x!aieui 13 ueuioi alduias qmd 'iuap!mO e iua!lO,p +en uapod anb sllciap ri!iad eq !H '.1~uo!Sa~ e~ni~ai!nb~e,, cuauiouc's elni ->ai!nbie,p saraxa salirou sal e ~nb qlle quie aman e SJI uauai ou SUO!JJ~I~SUO~ saisanbv .so,( o souoy!~~ 'neS?ly ap sal ! ess!h!3<p
.. . ~ad IPIUJAU! eq !q,s ioi .lelnicu s? !i~ io~ .S>!"
-?nai!pau ! s~elndod suotmnnsiio? saisanbr 'I!JJ~SJ'I ! 'slp s[e JJ~ S?~JJ un
,!nhe'p sisin!> rur~4 sal e ~pcS!po~d aina,, uia!lplo* anb iei!u%!p run.p ! exj!uSrrii iei -!q[dui!s sun,p u(>< sapeS~n ap e!lolrui el 'sj!~ -q!in iuamcind 'sanbod? sal saioi ap sa!ii -?i~ai!pau SUO!>JRIISUOJ s~is-lnbv <IOU?[~ asuas ! ai>ai!nbic amas Li~~ui~~~~~B '! (clne~ ed PI ap P!u?pex i!iuas 13 ua) ,,l!isa asuas,, elnixn!nb~e eun '[!isa isanb-~,p ~S~rui le eini>ai!nb~r eun aiduias in4eq rr( !r[ 'riuaiaj -!p sle!xl sa~ni~n~isa ! sainiln3 ;>p e!~ii?nbas -u02 's~uniso~ siu!is!p ! sanboda saiir!is!p 2p o!ssa~dxa E uio, Lsl!isa soslan!p s?iu sp ien!i -1n~ uerl,s anb sdruai r!aieiu 1s yad .,.l!ira,p,, ieuauioue ruapod anb cini~ai!nbre,[ e e+ anb lad qr!v .!iq[ ."u le l~leui!l~t! '!ucirai!paui iu~wci3ajl~d 3!1?4 isanbe,p salduiaxa suoq 'SaJi[P sllocu aiiua ,ugs 'FuopJ~eg L. 'saqlwp -ad ap >!IFJUO~~ la [JP c!leTy ciues
.nado>na-p~ou ~!i?3 un~p sqln4r ! sap -eu!d 'iex[duio~ ieicii ~p siurioqx-c sp uax -!ani!isqns 'sanb!i?uis!ld sailoi sal iuo:, !x!r 'sapesn>r SJ~SJIF ~WE E~JO~~JIUOJ 513 'F=!J?~I e[nsu!uad el ap iuEnall ! (~1421 el euii!juo> 2nb o!~da~xa eun ~nb s?ui S? ou ~AJ ~p rl) t!l~i~,p plou ! aiiua '~Sueid ap pns [ap slsrpaix sal
colors troben la fórmula per fabricar pinrures de ra inalterable que permeten donar una po- licromiaa base de rons clars i brillanrs ales ne- gres fa~anes tradicionals. La indústria nvansa ripidñmenr als paisos nbrdics i la perfecció deh seus pcoductes fa abandonar les burdes imiracions escultoriques, fabricades amb pe- dra artificial o guix. La nova tknicaconstruc- tiva permet realitzar grans Superficics llises d'acabar perfecre. Aixi mateix, el ferro i el
formigó imposen formes primiries. Al mateix temps que s'opera aquesta re-
volució arquitectonica, producte de la tkcnica moderna. es posa de moda la vida al rol i a I'airc Iliure; els esports conrinuen en auge; les costes mediterrinies es poblen de turirtes a I'esriu, la majoria del nord d'Europa, que vé- nen asaturar-se de sol. Importen cactus al se" país, i els cultiven entre grans superficies vi- driader, proregides pcr una inirallació de ca-
lefacció. L'arquitectura moderna, tkcnicament, és
en gran part un descobriment dels paisos nor- dics. pero espiritualment és I'arquitectura mediterrinia sense esril laque influeix aqucsta nova arquitectura. L'arquitecrura moderna és un retorn a les forme pures, tradicionalr, del Mediterrani. És unavictoriamés del mar Ilati!
"AC" (publicació del GATEPAC), núm. 21, 1r trimertre dc 1936.
Idees sobre pintura moderna A cada epoca hi ha dues tendkncies con-
tradicrbries: una consisteix a continuar i con- servar el que posseim, perquk esrem segurs del seu valor avalat pel temps passat i no vo- lem renunciar a aquesta segurerat. L'altra cansisreix a canviar per millorar I'estar de lea coses queno ens semblen adequades alescon- dicions actuals. Aquests dos principis sempre lluiten entre si, amb perseveranca el primer i amb audacia el segon. I aquesta lluita és la que manté I'equilibri de la vida i la que fa possible I'evolució, la metamorfori mateixa.
L'art és u n delr escenaris en que aquesta lluita es du a terme amb més claredat. Les grans obres d'arr de totes les epoques han ser- vit sempre a I'homecom asimbold'unadirec- ció possibleper assolir la felicitat. Encara que aquesres obres hagin manifestat i simbolitzat el valor d'un culte o d'una idea metafísica o d'una idea sensual, materialista, sempre con- tenen la idea de posar fi a la lluita entre forcer contradictories per aconseguir un equilibri, é sa dir, una harmonia entre les forces oposa- des.
L'art seweix a I'artista com a instnirnent i
- 01, de E Broner
coma camp de batalla per obtenir la seva idea de felicitat entre les forces contriries, i I'obra acabada significa una demostració del valor del seu triomf. Per tant. I'artista tédret aesco- llir I'inrtrurnent més eficac pcr a la realització d'aquesr proposit.
Mai no ha estar possible de fer una imita- ció imparcial de la naturalesa, amb les seves tres dimensions i la seva extensió infinita, uti- litzant les limitades dues dimensions d'un quadre. 1 si aixb hagués estat possible, pe ra
que nerviria aquesta imitació? Per provar, potser, I'habilitat rkcnica de I'home?
L'art sempre ha estat una interpretació dels fenomens de la vida a rravés del pensa- ment i dels sentiments de I'artisra; I'artirta tracta de crear un món complet en un espai li- mitar. Pel quefaa aquest principi dels propb- sits de I'art no hi ha hagut cap disrinció entre les obres de cap períade, estil o mitji. Pero, malgrat aixb, sempre que I'art d'una epoca ha trencat amb els procediments rradicionals del passat, per no considerar-los ja útils per a I'expressió de noves idees, ha estar acusat de traidor a la causa de I'art.
Ja estem acostumats al llenguatge abstrac- re de la música i de I'arquirectura, pero encara hem d'aprendre el llenguarge pur de la pintii- ra. La pintura moderna no es distingeix gens, cn principi, de lapinturadetempsanteriors;a part de I'expressió de noves idees, I'única di- ferencia rau en la seva renúncia completa a il.lustrar una histbria, casa que por fer-se de manera més ficil i millor amb altres mitians d'expressió.
Erwin BRONER, 1953.
BZO GRAFIA RESUMIDA 1898 Neix a Munic (Alemanyn). Fim Mundial de Novn York. 1916-18 Seniei militar. 1939-42 S'inrtal.la a Los Angeles i trebnllaper a d'nltrer arquitenes. 1919-24 Estudia pintura amb Hanr Hofmann i n les acad2mier de Primerr treballr a ln indúrtria cinematogrificica.
Stuttgart i Dresde. 1944 Adquireix la narionalitat nord-americana. 1924-27 Treballa o m n pintor independent. 1943-51 Continun treballant n la indrirtria cinemnto~rifiot rom n 1928-31 Estudia arqrritenura a I'Ercola Temica de Stuttgan. Treballa animador, cnrnernman i director de pelliculci d'knimnció.
en un derpaor d'arquitectura supervirant la conimucció d'edi- Rcformn iprqiecta alguner cases. fi&. 1952-56 Treballa a Eivirra coma pintor indepen+nt inrquirenc.
1932 Primerprojecte com a nrquitecte independent n Eivirra i 1956-58 Reformes de cases iprofesror d$rt a Los Angeles. Barcelona, en col.laboració amb un arquitecte espanyol. 1958-59 Dirigeix a Londrer unr ertudir de cinema d'nnimnció Treball d'investigació a Eivirra sobre Parquitectura rural de indurtrinl, didicric i experimental. Pilla. (Publicnció dd'aquerta obra a "A.C.".) 1959-71 Treballa com n pintor independent i nrquitene a Eivirrn.
193849 Emigració a Ertatr Units. Treballa com a artista ercenic a la
Aauesta ~ublicació s'ha realitzat oartint fonamentalmenr de la documentació erifica i els treballs d'investigació efectuar< per l'arquitccrc I:élix Julhe i el periodista Kafael I'a~cuet.
OUADEKS xeraeix a imhdós la scva cnl.l=buracii>. scnsc la aual muerta revisiú de I'obra ctvissenra - . . d'E. Broner no hauria estat possible.