México-Tenochtitlan

De la seva fundació mítica a la seva destrucció

Autora: Isabel Bargalló

0 11 km

Tepoztlan

Mixquic

Amecameca

Chalco

Cuitlahuac

Coatlinchan

Xicco

Tlalpan

Xochimilco

Coyoacan

Mixcoac

Chapultepec

Popotlan

Azcapotzalco

Ecatepec

Tenayuca

Cuauhtitlan

Tepotzotlan

Zumpango

Xaltocan

TeotihuacanOtumba

Acolman

HuexotlaTexcotzingoTepeyac

Texcoco

México-Tenochtitlan

Tlacopan

Albarrada de NezahualcoyotlItztapalapanColhuacan

Mapa de la zona de la conca de Mèxic amb les

ciutats més importats del postclàssic

Reproducció d’un fragment de la Tira de la

Peregrinación al MNAH

Làmina de la Historia Tolteca-Chichimeca,

origen mític dels mexiques

L’origen mític

Tira de la Peregrinación o Còdex Botturini

Dues representacions de la Coatlicue

Fundació de Mèxic -Tenochtitlan.

Lamina I del Còdex Mendoza.

Extret de México en el tiempo.

Núm. 21. Mèxic, 1997. Pàg. 18.

Fundació de Mèxic -Tenochtitlan.”El tunal i l’àliga

que troben a la llacuna”. Lamina IV del Manuscrit

Tovar. Extret de México en el tiempo. Núm. 21.

Mèxic, 1997. Pàg. 19.

Fundació de la ciutat de Tenochtitlan. Il·lustració del llibre de Fray Diego Durán, Historia de las

Indias de la Nueva España E islas de Tierra Firme. Biblioteca Nacional de Madrid. Extret del llibre

de José Alcina Franch, Arqueológos o anticuarios. Ediciones del Serbal, Barcelona 1995. pàg. 48.

0 11 km

Tepoztlan

Mixquic

Amecameca

Chalco

Cuitlahuac

Coatlinchan

Xicco

Tlalpan

Xochimilco

Coyoacan

Mixcoac

Chapultepec

Popotlan

Azcapotzalco

Ecatepec

Tenayuca

Cuauhtitlan

Tepotzotlan

Zumpango

Xaltocan

TeotihuacanOtumba

Acolman

HuexotlaTexcotzingoTepeyac

Texcoco

México-Tenochtitlan

Tlacopan

Albarrada de NezahualcoyotlItztapalapanColhuacan

“El Golgo de México y plano de la ciudad del mismo nombre, procedentes de una carta de Hernán Cortés y

publicados en 1524.” Extret del llibre Mapas antiguos del mundo de Federico Romero i Rosa Benavides. Pàg.

149.

La citta de Temistitan. Juan Bautista Ramusio. Segle XVI. Extret de

México en el tiempo. Núm. 21. Mèxic, 1997. Pàg. 22.

La ciutat de Tenochtitlan i el Golf de Mèxic, a Hernán Cortés, Praeclara de Nova Maris Oceani Hyspania Narratio...,

Nuremberg 1524

Fragment del plànol de Tenochtitlan

editat a la traducció llatina de la

“Segunda Carta” de Cortés. Nuremberg

1524. Planxa de fusta sobre paper, 310 x

465 mm. Biblioteca Newberry, Chicago.

Extret del llibre de Kenneth Nebenzhal

Atlas de Colon y los Grandes

Descubrimientos. Editorial Magisterio,

Madrid 1990. Pàg. 75.

Representa la part sudoest del llac de

Texcoco, inclou el llac de Xochimilco i

una part del de Chalco. El plànol

representa una àrea geogràfica de 9,5

quilòmetres d'est a oest , entre

l'albarrada de Nezahualcóyotl i Tlacopan.

I uns 30 quilòmetres de nord a sud, entre

Tlanepantla i Tenayuca.

No té escala.

Tauler-talús. Xihuingo. Periode clàssic. Piràmide de

Tecolote

Tezontle

Polidors plans. Teotihuacàn, Estat de Mèxic. Clàssic mitjà. pedra.

Extret del catàleg de l’exposició Mèxic. Fragments del passat.

Fundació Caixa de Girona, Girona 2000. Pàg. 66.

Ruïna de Mèxic a Tlatelolco

Pels camins cauen les sagetes trencades;

Els cabells caiguts.

Cases sense sostre,

Amb les parets envermellides.

Cucs arreu, per carrers i places,

parets tacades de sang.

Aigües vermelles tenyides de sang,

I si en beviem, eren salabroses.

Colpejavem els murs de tova en la nostra

angoixa

I la nostra herència era una xarxa de forats.

I els escuts ens protegien,

Però els escuts no aturen el dolor.

Ploreu, amics meus

Enteneu com hem perdut la nació mexicana

L’aigua i el menjar s’han fet malbé

Això ens ha fer el Dador de Vida a Tlatelolco.

Anònim

Cortés, Hernán. Cartas de Relación de la Conquista de México. Madrid: Espasa Calpe, S.A., 1979.

Cortés, Hernán. Cartas y memoriales. Salamanca: Junta de Castilla y León, 2003.

Díaz del Castillo, Bernal. Historia verdadera de la conquista de la Nueva España. Madrid: Espasa Calpe, 1975

Acosta, José de. Historia natural de las Indias. A cura de José Alcina Franch. Madrid:Historia 16, 1987.

Alvarado Tezozomoc, Hernando. Crónica Mexicana. Madrid: Dastin, 2001.

Anales de Tlatelolco. Mèxic: Porrua, 1948.

Anònim. Testimonios de la antigua palabra. Edició a cura de Miguel León-Portilla i Librado Silva Galeana.

Madrid: Historia 16, 1990.

Apologías y discursos de las conquistas occidentales, Valladolid: Junta de Castilla y León.

Còdex Mendoza, Aztec Manuscrit. Friburg: Liber, 1978.

Benavente, Motolinía, Fray Toribio de. Historia de los indios de la Nueva España. Mèxic: Porrúa, 2001.

Durán, Fra Diego. Historia de las Indias de Nueva España e Islas de Tierra Firme, 2 vol. Edició a cura d’Ángel

María Garibay . Mèxic:Porrua, 1984.

Fernández de Oviedo, Gonzalo. Sumario de la natural historia de las Indias. Madrid: Historia 16, 1986.

Hernández, Francisco. Antigüedades de la Nueva España. Madrid: Historia 16, 1986.

Ixtlilxóchitl, Fernando de Alva. Historia de la nación chichimeca. Edició a cura de Germán Vázquez. Madrid:

Historia 16, 1985.

López de Gómara, Francisco. La conquista de México. Edició a cura de José Luis de Rojas. Madrid: Dastin,

2001.

Mártir de Anglería, Pedro. Décadas del Nuevo Mundo. Madrid: Polifemo, 1989.

Molina, fra Alonso de. Vocabulario en lengua castellana y mexicana (1571). Facsimil. Madrid : Ediciones de

Cultura Hispánica, 1944.

Muñoz Camargo, Diego. Historia de Tlaxcala. Edició a cura de Germán Vázquez. Madrid: Dastin, 2002.

Ponce, Pedro. Breve relación de los dioses y ritos de la gentilidad.

Sahagún, Fra Bernardino. Historia General de las Cosas de Nueva España. 2 vol. Edició a cura de Juan Carlos

Temprano. Madrid: Historia 16, 1990.

Solís, Antonio de. Historia de la Conquista de Méjico. Madrid: Espasa Calpe, 1970.

Torquemada, Fra Juan. Monarquía Indiana. 3 vol. Introducció de Miguel León-Portilla. Méxic: Porrua, 1986.

Zórita, Alonso de. Relación de los señores de la Nueva España. Edició a cura de Germán Vázquez. Madrid:

Historia 16, 1992.

AAVV. 1995 “Los mexicas, Monografia”. Arqueología Mexicana, 15: 12-53.

Aguilera, Carmén. El arte oficial tenochca. Su significación social. Mèxic: UNAM.

Alcina Franch, José. Arqueólogos o Anticuarios. Historia Antigua de la Arqueología en la América Española.

Barcelona. Ediciones del Serbal, 1995.

Alcina Franc, José. Mitos y literatura azteca. Madrid: Alianza, 1989.

Caso, Alfonso. El pueblo del Sol. Mèxic: SEP,1983.

Davies, Nigel. Los aztecas. Barcelona: Destino, 1977.

Escalante, Pablo. “Mesoamérica, Aridoamérica y Oasiamérica”. A Linda Manzanilla i Leonardo López Luján,

coordinadores. Atlás Histórico de Mesoamérica. México: Ediciones Larouse, 1993.

Gussinyer i Alfonso, Jordi. Los aztecas, un pueblo de guerreros. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1984.

Guzmán, Eulalia. Una visión crítica de la conquista de México-Tenochtitlan. Mèxic: Unan,1989.

Kirchhoff, Paul. 1960 “Mesoamérica. Sus límites geográficos, composición étnica y caracteres culturales”, a

Tlatoani, suplemento 3.

Krickeberg, Walter. Las antiguas culturas mexicanes. Mèxic: FCE, 1982.

León-Portilla, Miguel. Los antiguos mexicanos a través de sus crónicas y cantares. Mèxic: Fondo de Cultura

Económica, 1961.

León-Portilla, Miguel. Los antiguos mexicanos a través de sus crónicas y cantares. Mèxic: FCE, 1977.

León-Portilla, Miguel. El reverso de la conquista. Mèxic: Joaquín Mortiz, 1964.

León-Portilla, Miguel. Aztecas-Mexicas. Desarrollo de una civilización originaria. Madrid: Algaba, 2004.

León-Portilla, Miguel. Visión de los vencidos (Relaciones indígenas de la conquista), Mèxic, 1976.

León-Portilla, Miguel. Visió dels vençuts. Relacions indígenes de la conquesta. Barcelona: El Llamp,1987.

Muriá, José María. Conquista y colonización en México. Mèxic:SEP, 1982.

O'Gorman, Edmundo. La invención de América. Mèxic: FCE, 1984.

Séjourné, Laurette. Pensamiento y religión en el México Antiguo. Mèxic: FCE, 1980.

Soustelle, Jacques. La vida cotidiana de los aztecas. Mèxic: FCE, 1977.

Thomas, Hugh. La conquista de México. Barcelona: Planeta, 1994.

Thomas, Hugh. Quién es quién de los conquistadores. Barcelona:Salvat Editores, 2001.

Toussaint, A. Resumen gráfico de la historia del arte en México. Mèxic: G.Gili, 1986.

AAVV. 1993 “Tenochtitlan, Monografia”. Arqueología Mexicana, 4: 16-61.

Bernal, Ignacio. Tenochtitlan en una isla. Mèxic: SEP, 1984.

Gussinyer, Jordi. 1970 “La cimentación de edificios prehispanica en la ciudad de México (algunas

anotaciones)” Boletín INAH, 31-39.

Gussinyer i Alfonso, Jordi. 2001 “México-Tenochtitlan en una isla: Ome Calli (1325)-Ei Calli (1521):

Introducción al urbanismo de una ciudad precolombina”. Boletín Americanista, 51: 95-144.

León-Portilla, Miguel. El Templo Mayor. Su espacio y tiempo sagrados. Mèxic:Plaza y Valdés 1988.

Lombardo de Ruiz, Sonia. Desarrollo urbano de México-Tenochtitlan según las fuentes históricas. Mèxic:

SEP-INAH, 1973

Marquina, Ignacio. Arquitectura Prehispánica, Mèxic: INAH, 1957.

Matos Moctezuma, Eduardo. Una visita al templo mayor. Mèxic: INAH,1981.

“El que queda d’una ciutat és la mirada

indiferent que un poeta mig borratxo li

haurà dedicat.”

Omar Khayyan