Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25

Pàg. UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo

1Unitat 2

Tema 2 • Solucions dels exercicis del tema anterior. • La síl�laba i els diftongs. • L’accentuació. • Diccionari d’imatges: La casa 1: la cuina i el

bany. • Text: La llebre i el lleó. • Exercicis i enigmes.

Solucions dels exercicis del tema anterior. 1.- Com ja hem comentat abans no sempre coincideix grafia i so. Digues quants sons diferents hi ha en les paraules següents: Ex: casa: 3 --> [k] – [a] – [z].

gerani: 6[dƺ]- [e]- [r]- [a]- [n]- [i] guitarra: 5 [g] - [i]- [t] - [a] - [ř] lleig: 3 [λ] - [e]- [t∫]

fetge: 3 [f]- [e]- [dƺ] plaça: 4 [p]- [l] - [a] - [s] abril: 5 [a]- [b]- [ř]- [i]- [l]

canya: 3 [k]- [a]- [л] amic: 4 [a] -[m] - [i]- [k] ungla: 5 [u]- [n]- [g]- [l] ]- [a]

rossinyol: 6 [ř]- [o]- [s]- [i]- [л]- [l] reixa: 4 [ř]- [e]- [∫]-[a] histèria: 6 [i]- [s] - [t] -[ε]- [r]- [a]

2.- Encercla els dígrafs que trobes en aquestes paraules : doll: metxa blat

setmana figa monja

espelma disquet formatge

col�legi meló immersió:

3. Corregiu en les frases següents els errors ortogràfics vocàlics que hi trobeu. a) M'he comprat una pulsera d'argent. Em dóna un aspecte molt juvenil. M'he comprat una polsera d'argent. Em dóna un aspecte molt juvenil.

b) EI cònsol d’Hungria va abandonar el consulat la setmana passada. EI cònsol d’Hongria va abandonar el consolat la setmana passada.

c) M'han diagnosticat una diabetes i, a més, tinc urticària. M'han diagnosticat una diabetis i, a més, tinc urticària.

>25

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25

Pàg. UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo

2Unitat 2

d) El mondial de futbol ha representat un gran aventatge econòmic per a aquell país. El mundial de futbol ha representat un gran avantatge econòmic per a aquell país.

e) Hem de montar la prestatgeria al saló i col�locar el foco de llum al sostre. Hem de muntar la prestatgeria al saló i col�locar el focus de llum al sostre.

f) EI mitus de Prometeo és bàsic per a comprendre la cultura europea. EI mite de Prometeu és bàsic per a comprendre la cultura europea

g) El modo de producció feudal es basava en l'explotació dels camperols. El mode de producció feudal es basava en l'explotació dels camperols.

h) El declive de l'Imperi Romà és paradigmàtic en l'antiguetat. El declivi de l'Imperi Romà és paradigmàtic en l’antiguitat. i) No han pogut sofocar la revolta popular a Tunes. No han pogut sufocar la revolta popular a Tunis. j)El seu esternó tenia una corbatura exagerada. Van haver d'operar-lo. El seu estèrnum tenia una curvatura exagerada. Van haver d'operar-lo.

4.- Completa amb A o E les paraules següents:

afaitar assassinat assemblea esternudar lleganya

sanefa latrina gelea rancor extravertit

emparar ambaixador sergent monestir meravella

enyorar lleuger ràfega llençol bescoll

5.- Completa amb E o I les paraules següents:

contenidor declivi genoll menjar

línia desimboltura ordinador gener

infermeria esperit diabetis dejú 6.- Completa amb O o U les paraules següents:

sospir butxaca títol Empordà bufetada

Joan subornar muntanyisme bullir furóncol

rigorós ploma poliment escodrinyar cònso1

collir suport podrir torró Hongria

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25

Pàg. UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo

3Unitat 2

7.- Completa totes les paraules següents amb la vocal que falte.

Sardenya estrafolari temorós indicible capitulació

Borriana calorós conill sobirà escopir

estora astorar tomaca Tunis nutritiu

contemporània resplendor Torí conservadorisme polvoritzar

vernís revenja colobra juvenil escàndol

Romania Bordeus eclipsi titulació aixovar

La síl·laba Cada colp de veu que fem en pronunciar un mot és una síl�laba. Generalment cada síl�laba té una vocal que constitueix el nucli. Ara bé, a vegades la i i la u, anomenades vocals dèbils, acompanyen una altra vocal i no es comporten com a veritables vocals. En aquest cas el nucli de la síl�laba el forma l’altra vocal, i la combinació binària constitueix un diftong.

Separació de síl�labes a efectes ortogràfics Se separen els nexes

intervocàlics. No se separen els nexes

intervocàlics Se separen els elements que integren un mot compost

rr:car-ro ss:mas-sa sc: es-ce-na ix: bai-xa tj: plat-ja tg: fet-ge tx: cot-xe tz: tret-ze l�l: vil-la

gu: guer-ra qu: ma-que-ta ll pa-ller ny: se-nyor

En els mots compostos: ben-estar, bes-avi, nos-altres... En els que porten h intercalada: al-ho-ra, in-hu-mà...

Recordem que: a)No deixarem cap lletra sola a final o a començament de ratlla: àvia i no *à—via ni *àvi—a b) Hem de tenir en compte que l'apòstrof forma síl�laba amb la primera vocal de la paraula següent: l’a–mic i no *l'–amic d’A–lemanya i no *d'–Alemanya. c) Quan separem una l·l geminada el punt d'aquesta desapareix: col–laboració i no *col�–laboració.

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25

Pàg. UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo

4Unitat 2

El diftong Hi ha diversos tipus de diftong. Un diftong decreixent es produeix quan la vocal dèbil va després de la vocal sil�làbica. En aquest cas la i o la u funcionen com a semivocals. En canvi, parlem de diftong creixent quan la u va precedida de g o q i seguida de vocal. En aquesta posició, la vocal dèbil funciona com a semiconsonant. Dins dels diftongs creixents, hi ha un cas especial en què la i o la u funcionen com a vertaderes consonants. La vocal dèbil, en aquest cas, es troba a principi de mot o entre vocals, i forma síl�laba amb la vocal següent. Un triftong és un aplec format per un diftong creixent i un de decreixent. El quadre següent ho resumeix de manera esquemàtica.

Diftongs Diftongs decreixents Diftongs creixents ai: mai ei: rei oi: almoina ui: buit au: caure eu: neu iu: viu ou:pou uu: duu (dur)

qua: quaresma qüe: qüestió qüi: obliqüitat quo: quocient gua: guanyar güe: llengües güi: pingüí guo: paraiguot

Triftongs uai: Paraguai üeu: liqüeu ueu: creueu

Recordem que: a) En verbs com iniciar o copiar, les formes del singular i de la 3ª persona del plural en present d’indicatiu són paraules planes (inicie, inicies, inicia, inicien; copie, copies, copia, copien). b) Les paraules acabades en vocal+ïtat no solen formar diftong i, per això mateix, porten dièresi damunt la i (espontaneïtat, homogeneïtat...). Cal destacar que les combinacions

i+a i+e i+o no formen diftong, i per tant a l’hora de comptar-ne les síl�labes haurem de procedir així: Ma-ri-a lli-bre-ri-a es-tu-di-e ca-mi-ó a-cor-di-ó

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25

Pàg. UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo

5Unitat 2

D’altra banda, com que els esmentats aplecs no formen diftong, haurem de posar atenció a la pronúncia correcta i, conseqüentment, a l’accentuació gràfica corresponent.

Accentuació Com acabem de veure, podem dividir les paraules en unitats més petites anomenades síl�labes. Segons açò, podem classificar les paraules en: monosíl�labes ( si tenen una sola síl�laba) i polisíl�labes (si en tenen més d’una). Quan parlem, no pronunciem totes les síl�labes amb la mateixa intensitat. En qualsevol paraula, articulem una amb més força que la resta. Aquesta és la síl�laba tònica i la resta són síl�labes àtones. La posició de la síl�laba tònica ens permet classificar les paraules en: - Agudes: si la síl�laba tònica és l’última. Ex: pensar , sabó. - Planes: si la síl�laba tònica és la penúltima. Ex:: cadira, dàtil. - Esdrúixoles: si la síl�laba tònica es l’antepenúltima: fórmula, àvia. Accent tònic. 1. Accentuació de la e tònica

a) En els mots aguts la e és tancada: café, francés, comité, interés... Així mateix és tancada la vocal e de les paraules: església, déntol, préstec, préssec, feréstec, cérvol, llépol, llémena, témpora, Dénia,...

b) En els mots plans i esdrúixols la majoria de les e són obertes: ciència, herència, tèxtil, rèptil, comèdia, molèstia...; en valencià, també els infinitius són amb e tancada: conéixer, meréixer, estrényer... 2 Accentuació de la o 2.1 Paraules agudes.

a) En la majoria de les paraules agudes accentuades la o és tancada: camió, avió, horitzó, excursió, organització, percussió...

b) Recordeu, però, que hi ha una sèrie de paraules en què la o és oberta: açò, això, allò, però, arròs, espòs, terròs, ressò...

c) També és oberta en els participis passats dels compostos del verb cloure: conclòs, inclòs, exclòs, reclòs.

d) Uns quants noms propis tenen també la o oberta: Ambròs, Besòs... 2.2 En els mots plans i esdrúixols

a) En la majoria de casos la o és oberta: història, memòria, sòlid, còpia, òliba... b) L'infinitiu córrer i els seus compostos tenen la o tancada: descórrer, concórrer,

recórrer, socórrer, ocórrer, transcórrer...

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25

Pàg. UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo

6Unitat 2

c) Les formes verbals del verb ser també tenen la o tancada: fóra, fórem, fóreu... d) Alguns mots comuns i propis tenen la o tancada: estómac, furóncol, escórpora,

fórmula, góndola, pólvora, tómbola, tórtora, Sóller...

3. Divergència en la síl·laba tònica respecte del castellà

En valencià hi ha unes quantes paraules la síl�laba tònica de les quals no coincideix amb la del castellà, i això provoca que de vegades les escrivim i les pronunciem malament. 3.1 Mots aguts alfil, avar, cautxú, celtiber, ciclop, criquet, elit, eriçó, esperit, flascó, fluor, handicap, hoquei, humit, iber, interval, oboé, oceà, perit, però, pivot, policrom, poliglot, quetxup, quilogram, radar, sandvitx, soviet, timpà, tiquet, weber, xandall, xassís, xiclet, zenit.

A més: - Els mots acabats en -trop: filantrop, misantrop... - Els noms d'esport que acaben en -bol: futbol, handbol, voleibol... - Alguns topònims: els Carpats, el Tibet, Biarritz, Zuric, Munic... - Alguns antropònims: Borís, Raimon, Nobel...

3.2 Mots plans acne, aeròlit, aeròstat, alvèol, auriga, austríac, bantu, biòtop, cardíac, císter, conclave, dentifrici, dinamo, dòlman, estèrnum, etíop, exegeta, fagòcit, guru, karate, letargia, libido, medul�la, megàlit, míssil, monòlit, omòplat, paraplegia, prènsil, púding, quadriga, quilolitre, rèptil, rupia, sinergia, tèrmit, tetraplegia, tèxtil, torticoli, tulipa, vertigen, víking, zulu... - Els mots acabats en els sufixos:

-cit: fagòcit, leucòcit... -osi: osmosi... -fit: tal�lòfit... -esi. exegesi, mimesi... -lit: aeròlit, monòlit... -fon: magnetòfon,

-ol: nuclèol... -íac: afrodisíac, policíac... -sfera:atmosfera, -stat: termòstat... - Els verbs: -Acabats en -éixer i –àixer: créixer, meréixer, nàixer...

-Témer, tòrcer i véncer. - Els topònims: Àneu, Eufrates, Honolulu, Kíev, Mali, Marràqueix, Kàrent, Ucraina... - Els antropònims: Agamèmnon, Arquimedes, Èdip, Èol, Espàrtac, Èsquil, Heròdot, Vladímir, Ígor, Jàson, Telèmac, Txèkhov... 3.3. Mots esdrúixols Aurèola, diòptria, èczema, énema, gàmeta, isòbara, olimpíada, pàtxuli, període, pnemònia, quàdriceps, rubèola...

- Els mots acabats en els sufixos següents: -lisi: electròlisi... -stasi: diàstasi... -èctasi: atelèctasi... -ode: elèctrode... -spora: maciòspora... -clasi: hipodermòclasi... -fàgia: antropofàgia_

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25

Pàg. UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo

7Unitat 2

- Els topònims: Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, Ítaca, Kàtmandu, Mègara, Míkonos, Sàhara, Mrraco, Bàssora, Úmhria...

- Els antropònims: Àtila, Dàmocles, Èsquines, Pèricles, Praxíteles, Prosèrpina... 4. Paraules amb dues possibilitats d'accentuació Hi ha una sèrie de paraules que poden accentuar-se de dues maneres. 4.1 Els compostos de -edre:

decaedre o decàedre hexaedre o hexàedre poliedre o políedre

dodecaedre o dodecàedre holoedre o holòedre tetraede o tetràede

hemiedre o hemíedre icosaedre o icosàedre pentaedre o pentàedre

4.2 Altres mots: antílop o antilop reporter o repòrter dòmino o dominó saxòfon o saxofon

fotòlit o fotolit xilòfon o xilofon perit/perita o pèrit/pèrita xofer/xofera o xòfer/xòfera 5. Casos especials 5.1 Els mots compostos

a) Els mots compostos sense guionet solament conserven l’accent gràfic en el segon component, si ho permeten les regles d'accentuació: socialdemòcrata, fisicoquímic, valencianoparlant...

b) Els mots compostos amb guionet conserven l'accent de cada un dels seus components: Pèl-roig, sud-africà, no-violència, despús-demà...

5.2 Els adverbis acabats en –ment Recordeu que els adverbis acabats en -ment es formen a partir de la forma femenina de l'adjectiu. Pel que fa a l'accent, conserven el d'aquesta forma femenina de l'adjectiu.

Contrària → Contràriament Difícil → Difícilment Ràpida → Ràpidament.

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25

Pàg. UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo

8Unitat 2

5.3 Estrangerismes no adaptats. Les paraules i locucions provinents d’altres llengües que han estat incorporades a la nostra llengua i no adaptades, conserven la grafia de la llengua original i resten al marge de les regles d’accentuació. Ex: per capita, apartheid, fondue, sui generis... Accent gràfic. Per saber quan hem d’accentuar gràficament una paraula hem de tenir en compte les següents normes:

Paraules S’accentuen Agudes Quan acaben en: A – E – I – O – U

AS – ES – IS – OS – US EN – IN Planes Quan no acaben en

Esdrúixoles Totes

* Com ja ens haurem adonat que hi ha dos tipus d’accent: l’obert o greu (`) i el tancat o agut (´). Així les vocals tancades duran l’accent tancat (í, ú, ó, é) i les vocals obertes l’accent obert (à, è, ò).

* Haurem de tindre en compte aspectes propis de la llengua que poden influir en l’accentuació com per exemple els aplecs vocàlics ia – ie - io, que no formen diftong, per tant paraules com policia (po-li-ci-a: plana acabada en a) no cal accentuar-les; ben al contrari que plàtan (plà-tan: plana acabada en an) que sí s’accentua o ciència (ci-èn-ci-a) que és paraula esdrúixola i està accentuada.

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25

Pàg. UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo

9Unitat 2

La dièresi Aquest signe gràfic (¨) format per dos punts volats es col·loca només damunt les vocals i ,u (ï/ü) per diferents raons com ara podrem comprovar: Quan col�loquem dièresi Exemples

a) Quan volem indicar que hem de pronunciar una u darrere de les consonants g/q i davant de les vocals e/i.

ai-güe-ra, am-bi-güi-tat se-qüèn-ci-a, o-bli-qüi-tat. Atenció: No en duen amb la a/o: quatre, quocient, etc.

b) Quan volem indicar que dues vocals seguides en posició de diftong no en formen i, per tant, les pronunciem en dues síl lahes diferents. Si d’acord amb les normes d’accentuació gràfica es pot accentuar la vocal i/u, no hi posarem dièresi sinó accent.

ra-ïm, ve-ïns, pe-üc, ra-bi-üt veí, veïns, veïna, veïnes, país, països

c) Quan volem indicar que la i/u col�locada entre vocals és tonica i forma síl�laba per si sola. Si d’acord amb les normes d’accentuació gràfica es pot accentuar la vocal i/u, no hi posarem dièresi sinó accent.

tra-du-ï-a, pro-du-ï-a beneïa, beneíem, beneïen, reduïa, reduíem, reduïen

Quan no col�loquem dièresi Exemples

a) Quan hem posat accent gràfic. pa-ís, ve-í, Llu-ís, tení-em.

b) En les paraules que acaben amb les terminacions llatines -us, -um (precedides de i).

a-quà-ri-um,Pi-us, Ma-ri-us

c) En les paraules que acaben en les terminacions -isme, -ista (precedides de vocal).

e-go-is-me, he- ro-is-me, al- tru-is-me e-go-is-ta, al-tru-is-ta, eu-ro- pe-is-ta excepció: proïsme porta dièresi.

d) En les paraules formades amb els prefixos re-, co-, contra-, anti-, intra-, pre-, auto- (seguides de i o u).

re-in-ci-dir, coincidencia, contraindicació, antiuniversitari, intrauten, preinscripció, autoinjectable. excepció:reüll porta dièresi.

e) Les formes verbals de l’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació l’arrel de les quals acaba en vocal.

a-gra-ir, agraint, agrairé, agrairia pro-du-ir, produint, produi- ré, produiria.

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25

Pàg. UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo

10Unitat 2

Diccionari d’imatges

La casa 1: la cuina i el bany

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25

Pàg. UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo

11Unitat 2

Els instruments de la cuina

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25

Pàg. UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo

12Unitat 2

El bany

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25

Pàg. UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo

13Unitat 2

Text.

“La llebre i el lleó”. Hi havia una vegada un lloc on totes les bèsties acordaren que cada dia una

d’elles es presentaria al lleó perquè se la menjara. En canvi, el lleó es va comprometre a

no molestar les altres. Cada dia, aquells animals es jugaven a la sort a qui li tocaria

anar, i la bèstia a qui tocava es presentava davant del lleó i aquest se la menjava.

Un dia, li caigué la sort a una llebre, però ella, per por a la mort, no va anar

fins a l’hora del migdia. El lleó, que no es podia aguantar de fam que tenia, s’enfadà

molt per la tardança de la llebre i li preguntà pels motius del seu retard. La llebre

s’excusà dient que prop d’aquell lloc hi havia un lleó que deia que era el rei d’aquella

terra i que havia intentat agafar-la.

El lleó s’enfurí molt i es cregué tot el que havia dit la llebre, de manera que li

digué que li indicara on es trobava l’altre lleó. La llebre, seguida del lleó, es va dirigir

cap a una gran extensió d’aigua que formava una bassa, rodejada per totes parts d’un

gran mur. Quan la llebre i el seu acompanyant arribaren a la vora del mur es van

reflectir en l’aigua i la llebre va dir “Senyor, veieu el lleó que hi ha dins l’aigua i que

vol menjar-se la llebre?”.

El lleó es va creure que la imatge reflectida en l’aigua era un altre lleó i botà a

dins per lluitar amb ell. Així s’ofegà el lleó, gràcies a l’enginy de la llebre.

Ramon Llull Llibre de les bèsties

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25

Pàg. UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo

14Unitat 2

Exercicis de la unitat 2. 1.- Subratlla les paraules que tinguen diftong: caure, rabiós, pàtria, fruita, gàbia, geografia, reina, llauner,

funcionaven, indústria, boina, traure, enlaire, canviar, ciutat,

colònia, cristià, conduir, condició, comerciant, carícia, continuar,

distraure.

2.- Escriu al costat de cada paraula el nombre de síl·labes que té (tingues en compte els diftongs): quatre cua Maria colombaire importància guitarra llegir colònia dibuixar història dotze encisam vacances jutge porteria trobàveu editorial disfressa canya paraigua muntanya prudència anàveu creure direu nosaltres criatura llengües buidar campionat desinteressat duia biblioteca bústia il�lusió guardiola pingüí juliol Itàlia diguéreu 3.- Separa les síl·labes i subratlla la tònica: canvie

estudies

iogurt

iode

anuncia

véiem

riuen

joia

baioneta

incloïa

diuen

tréieu

veuen

aprecia

copie

pronuncia

Iugoslàvia

iaia

boies

traduïa

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25

Pàg. UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo

15Unitat 2

4.- Totes aquestes paraules són agudes i porten accent greu (`). Posa’l. aixo fracas america mitja castella alla germa buta ocea compas allo urba cabas perque cristia arros matalas capita pero dema 5.- Totes aquestes paraules són agudes i porten accent tancat (´). Posa’l. aci

acordio

afeccio

aixi

algu

assassi

atencio

autobus

aviacio

avio

avis

basto

boto

caixo

calceti

cami

camio

canço

cano

canto

carbo

carrero

carto

cigro

cinturo

coixi

col�leccio

condicio

contestacio

conversacio

cosi

coto

crosto

curios

despres

direccio

divisio

estacio

excursio

explosio

exposicio,

expulsio

fadri

felicitacio

femeni

fogo

funcio

gairebe

habitacio

il�lusio

impressio

intencio

lleo

lliço

mallorqui

marro

masculi

mati

melo

milio

nacio

nervos

ningu

nomes

oloros

operacio

padri

pastis

perdo

permis

pingüi

porro

posicio

preso

raco

rao

reaccio

religio

reparacio

reunio

reves

redo

sabo

seccio

Simo

submari

talo

tambe

tauro

televisio

temptacio

tensio

tornavis

torro

tovallo

unio

vago

vei

violi

visio

voste

votacio

xampinyo

6.- Totes aquestes paraules són planes i porten accent obert (`). Posa’l. a lbum catolic electr ic faci l pneumatic simpatic

anec centim encarrec fantastic pract ic sol id

caracter claxon esplendid manec proxim tecnic

carrec debil exerci t planyer satel�l it telefon

castig diposit exit platan semafor patet ic

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25

Pàg. UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo

16Unitat 2

7.- Totes aquestes paraules són planes i porten accent tancat (´). Posa’l. boligraf correr l iquid pressec reconeixer index creixer mereixer princep tunel cervol dific i l minim publ ic ultim coneixer fisic poli t ic quimic unic 8.- Totes aquestes paraules són esdrúixoles i, per tant, porten accent. Posa’l. academia cl inica farmacia mecanica pract ica aguila colonia gabia memoria quilometre ambulancia desgracia gimnast ica molest ia rabia anima diferencia gracia musica radio arbitre domino gracies notic ia sandalia avia esglesia guardia nuvia savia bustia especie l lagrima paciencia secretaria caricia estatua l lastima patr ia tecnica carrega fabrica manega pel� l icula termometre centimetre famil ia maquina peninsula 9.- Posa accent gràfic en els mots que n'hagen de dur: examen faena masia dati l academia anireu classic l imit t imo precios carrec orgullos si lencios cosi espes hosti l precis xafec rapid burges oncle rapid valencia t ia castig fenomen exces merit organs calia tecnica pero examens acces dia apostrof frenetic pesol publ ic acabaran femeni algun germa amagaran ningu respon ital ia remei passadis raons jardi fadri aniran patinet permis tornavis pingüi nuvol baixaran ballaran urba correspon plastic berenaran ratoli platan renou semafor l 'endema princep padri nuvia caminaran telefon pais bufaran monoton beuran submari vei

Curs 2011/12

VALENCIÀ

CURS PAU25

Pàg. UNIVERSITAT MIGUEL HERNÁNDEZ >25 Professors: M.A.Cobos-A.Esteve-J.C. Rizo

17Unitat 2

10.-. Accentua les paraules que calga del text següent: Quan e l capita dels soldats va tornar al palau a explicar una al tra vegada el que e ls havia passat, el re i es posa fet una furia i va fer tancar a la preso tota la tropa que havia fet guardia. L'endema va esser e l rei mateix el qui ana a vet lar el difunt a l 'esglesia . 11.- Escriu dièresi en les paraules en què calga:

aiguera pasques pinguí aquesta seguent questió marques ambiguitat l inguística frequent antigues consequència màquina bil ingue obliquitat unguent aqueducte ubiquitat frequentar aigues quasi l lengueta quocient obliques paraiguer arguir seguent eloquència