HISTORIA

COBIEHNO MILITAR

GERONA

AX raclbo de ee ta orden , sa a e r -

TlrÁ baoar «ntraga A l a fuerss porta­

dora da l a mlBiaa , dal datenldo an aas

P r i s i ó n GARLOS BIHOLA LLOHSIS, «1 oual

ha de ser ajacutado a l a s & ñaraa dal

d ía de ixaj , «n l a s tapias dal C«iieii-

t a r l o de «ata Capital , paxa auapllr

l a pena de muerte que la fuá Impuesta

• n Cana^Jo de Guerra a'* 3 .reunido «n

• a t a P laza .

Dioe guarde a T. muchos aJlos.

Garona 1¿ de oarso da 1939

111 Afto Triunfal ,

El Coronel Gobernador K i l i t a r ,

f- '<^ -Tdx—,

Sr. J&lrector de l a Pr i s ión Provincial da e s t a

F l a z a . -

E/ 15 de marg de 1939 el coronel governador militar de Girona dicta l'ofici d'execuciú de Caries Rahola.

Caries i Darius Rahola, símbol d'una repressió

JOSEP CLARA

E l drama col.lectiu de la derrota republicana, de l'ocupació total de Catalunya i de la

repressió violenta que hi sembraren les forces franquistas va afectar mol-tíssimes famílies, pero en el cas de Girona es pot exemplificar tristament en la deis Rahola, representativa del republicanisme moderat i del catala-nlsme autonomista d'Esquerra Republicana.

Caries Rahoia podia ser una de les 400.000 persones que hom ha calculat que passaren a Franga des de Catalunya entre el gener i el febrer de 1939. Després d'haver acollit parents i amics que eren de pas obli-gat per Girona, va arribar prop de la

frontera, pero s'entestá a fer el camí mes difícil: tornar enrera, retornar a la Girona que tant estimava bo i oon-fiant en la justicia deis vencedors. Eli no havia fet mal a ningú, no havia comes cap crim, ¡ persones «de dre-tes» havien estat beneficiades de les seves intervencions en els momenís difícils. Tenia amics que podien res-pondre d'ell o, si mes no, s'ho pensava''.

Rahola, amb el Iliri a la má, fou detingut al lloc habitual de treball: la Diputació, de la qual era funcionan des del 1898. Empresonat tot seguit al Seminan, un consell de guerra el va jutjar peí procediment sumaríssim d'urgéncia i el declara culpable del delicte de rebel.lió militar peí sol fet d'haver escrit uns articles al diari que dirigía el seu germá Darius. Era l'l de marg de 1939.

L'historiador que havia estudiat en un deis seus llibres les execu-cions capitals i que havia expressat el desig que aqüestes no tornessin a planar sobre la ciutat de Girona, va resultar al capdavall protagonista inesperat d'una pena cruel, inhu­mana i salvatge. Mingú no ho hagués previst uns anys abans, i menys d'ell, «vida modélica per l'esforg d'una inquietud espiritual mal sadollada; per la modestia d'un treball silencios i continuat; per la cordialitat acolü-dora d'un temperament amical i amable», com afirmava Joaquim Pía 2.

Uexecucló de Caries Rahola

Un testimoni olotí que compartí uns dies la cel.la on estava engarjo-

i

50 ANYS: LA REPRESSIÓ FRANQUISTA

lat Rahola ha pogut oferir-nos aquesta visió d'aquelles jomados darreres: «La veritat és que la seva presencia donava una impressió venerable, era un home d'una gran humanitat que sobresortia de la resta deis qui allá esperávem la sentencia de mort. Se'l vela diferent i amb re-lleu propi. Era molt circumspecte i mai no va perdre la seva compostura, tot i el dramatisme d'aquells moments. No es va exaltar mai i el vaig veure sempre com un home creient i mott liberal. Al llarg d'aquells dies no se'l va veure mai desesperat ni abatut. De fet, cree que mai no es va imaginar que el matarien. Fins i tot em parlava d'un projecte que tenia de fer un llibre, explicant aque­llos circumstáncies i els darrers anys d'história gironina (...) Comptava fer­io a la presó, aixó si, puix ja pensava que hi hauria d'estar una temporada, vista la nova situació política»^.

Mentrestant, a fora de la presó, es van fer passes per obtenir l'indult i salvar-lo. Pero ni les actes de la Diputado, ni les de l'Ajuntament, ni les del Capítol de la Catedral no con­signen cap acord en aquest sentit. El bisbe Cartañá tampoc no s'atreví a signar una sol.licitud específica I només envía una carta on demanava clemencia en un sentit general.

Els trámits per acomplir la sen­tencia capital, en canvi, trobaren totes les facllitats per acontentar els denunciants. El 3 de marg la senten­cia era aprovada per Tauditoria de la IV Regió Militar, i el 14, cap a les deu del vespre, Caries Rafiola fou tret de lacel.lai dula un llocapart —la trá­gica espera en capella— per ser exe-cutat l'endemá de bon matí. Amb unes paraules emocionados s'aco-miadá deis seus companys: «Adéu-siau, nois».

El seu darrer testament, escrit sobre fulls de paper de fumar, revela alió que fou sempre; un idealista, un ser d'una bonhomia il.limitada, tan distant de la professada pels seus botxins:

«Enemic com sóc de tota violen­cia, mai per mai no voldria que el meu nom servís per a cap campanya de violencia... Podiaanar-me'n. Com que no he fet cap mal, he cregut en la justicia i he restat aci. Us he sacri-ficat muller i filis. Moro innocent... Veig, des de la col,la, una palmera que reflecteix, en les soves fullos agi­tados per la tramuntana, els raigs del sol matiner. A través de les reixes de la meva cel.la entren els raigs del sol de primavera. Uns ocells juguen i canten. La meva ánima també canta

Revista de Gixona

en la llum I aviat potser será una gus-pira que pujará vers i'lnfinit».

El 15 de marg de 1939 Emilio Gómez del Villar, coronel govornador militar de la plaga, va dictar rofici definitiu al director de la presó pro­vincial: "Ai recibo de esta orden, se servirá iiacer entrega a la fuerza por­tadora de la misma del detenido en esa Prisión Carlos Rahola Llorens. el cual ha de ser ejecutado a las 5 horas del día de hoy, en las tapias del Cementerio de esta Capital, para cumplir la pena de muerte que le fue impuesta en Consejo de Guerra n° 3, reunido en esta Plaza».

Al darrore de l'ofici, en Metra manuscrita, s'hi llegeix: «Recibí del Director de la Prisión el penado con­denado a la última pena Carlos Rahola Llorens. ElJefe de la fuerza, Bernardino Martín. Gerona 15 de marzo de 1939»'^.

Lexecució solitaria, a diferencia de totes les altres, va teñir un cairo simbólic. Per aixó s'ha parlat tant del cas Rahola.

L'exili de Darius Rahola

Pili també de Cadaqués, pero 13 anys mes gran que Caries, Darius Rahola era editor i propietari de L Autonomista, portaveu del republi­canismo gironi des del 1896. Porso-nalge molt popular, va ser regidor de Tajuntament on tres periodos distints:

Darius Rahola era editor i propietari de «L'Autonomista».

1920-1923, 1930-1931 i 1931-1936. A l'hora de l'éxode deixá Girona

i s'instal.lá a l'Hotel du Canigou, del Voló, on va viure el doble dolor de la derrota: el que li comportava el fet d'estar lluny de les coses propios i el que li produTen les noticies do la ropressió que li arribaven des de Girona. La carta adregada a Miquel Santaló el 30 de maig do 1939, que reproduím a part, n'és una mostra, ben expressiva i punyent, tot i que no té «el veri de justa indignació». El comentan a la mort del seu gorma i a la incautado de la impremta i ol clima d'una Girona castigada que hi és retratat, confereixen a aquesta pega un interés singular^.

Després de l'ocupació de la ciu-tat, el material que pertanyia a la impremta de L' Autonomista va ser incaulat i, per ordro del govornador Antonio Correa, fou dipositat a la Casa de la Misericordia per tal de compensar l'expoli que havia sofort la impremta de l'Hospici uns dies abans de la retirada de les torces republicanes. Sembla ser que, amb ol material expoliat, oís republicans muntaron un taller a Maganet de Cabrenys, el qual acaba destruit per un incendi.

El fot que la impremta de L'Auto­nomista passés a la Casa de la Mise­ricordia s'explica perqué hom volia publicar-hi el Boletín Oficial de la Pro­vincia. Ben aviat hom en tragué també un altre profit por editar el diari

i

HISTORIA

El Pirineo, que en e! sots-títol espe-cificava que eslava al servei d'Espanya i del Caudillo. El día 1 d'abril de 1939 el president de la Diputado va rebre un ofici del govern civil que ho confirma amb aqüestes paraules:

Excmo. Señor: Sírvase dar las órdenes oportunas para que de las dos linotipias procedentes de la Imprenta «El Autonomista» y que se encuentran en depósito en la Imprenta de la Casa de Misericordia, sea entregada la que esté en mejores condiciones de funcionamiento a la Imprenta Ginés, ya que es necesaria para la normal publicación del perió­dico que en breve aparecerá en esta ciudad".

El Pirineo fou publicat, del 17 d'abril de 1939 fins al 29 de desem-bre de 1942, i hom hi endevina fácil-ment els mateixos ti pus de L'Autonomista.

En aquest lapse de temps, Darius Rahola i Llorens va morir a i'exill de Perpinyá el dia 16 de juliol de 1940, i —després de mort— per sentencia del Tribunal de Responsa-bilitats Polítiques datada el 30 d'abril

L'nuTonomisTQ TAUBLA LLIUERTAT, 25

O i A R I O ' E S Q U E R I f A

/,tlV\U — M . ' . « I E a Q 1 l i l R O N A , H D E l U I J O : . D ; l

Sditorial A

u, .1 . . « > , » M . . i, 1 . . . . . /

L fjii , j | i , í > i u - j ' tfptfi /I-i r r SMMJÍÍ

tff^Irr-fmmUiv Jfh fr^t^ííKt f » r r n v til itM, M'Ü^. k^>i J fn/m tfM liw/-m.'ia':l ÍJ i m'.

. I .

• V I U M J - V í - f I

INSPIRACIOM5 AL FRONT OE GUR^RA

L'Escola de capacüació militar

I J O T F n j j Tfn,ff

•J . r C d u j l E i n l u r j , i ¡ \¡

i . c i l L u i * . . r , - n . i

unk üJU r i c U l l B Í B n n u ' . i : J . . n j i c n , ur^ iT ib i l l jJa:^ m x i LoiMjLt

I,a."!

cuíV.i lím¡n |J lljds J^ át \s I

M r J i c i l 'n i i4> i l i ib l> >o~> : '1 m i . '^in-. m l l [ i i . Sr_-L. de u í i ^ n cíi JA 'ntiuiLj i . - I J.1 IJú i t J i . i i r . t n i í n i I • ... iv; i i f u r J i í H - r i i i J c í J i .- r - I r . . 1 . . V i c i Ji^ I r i "T. " • . , j . i í v - i l l - i a r n

, i . | , . . ^ i . U U J . \ t r l l 1.1 I

J e n i 'EDix iú lid : i i f Ll TL.r <V>¿j.irri E^ : n t i « I>CI>JDI I I ÜC £'JI1C¿I. |> I C T i ^ f C

P K 4 EUltlDC-q l ' j l lU- j^ m J l -t^Pt CXJik l l i d r v f U l U J ¿Eli

íint po^u de k Rcpúí i l ia qj-n

m t i f c ^ u j clf J í LÉ \MX^

:3 ll ravjt ddj/e /ávniít iV Ifl uJj ^ 1 »

k' id' t i I k n ort 1^ l l j d i i n d O í o p a r j l , iTLr l íu i tc i j m J Id- I I ^ D B H [ I aiA, p n k E i ^ T - ^ i u d u a i Ilibfr n : D i ^ d f r a i j i > ^ bd,iuLJ PTI

K, hi [ - p m JcLi i

[ i l i , 4íí í-JíFi i i H iriBLTfij» n d i H n -Olui.- r c « o i i t I r u i c f b i df I . S -I L . r . 1 » . G . » i : i ! ; L i n u c o u m i l i .

; M.¿t ¿ I

J<Ll

U I J . I K ^ r l I

l l J i I n i i n r M

H SOMA T V N n :

[ d t ; £ K , i j m j , . | i j - K

de 1941 hom el condemná a la pér-dua de la impremta i la maquinaria amb qué s'editava L'Autonomista, inhabilitado per 15 anys i estranya-ment a 300 km. de Catalunya^.

Pero també ocorregueren mes

coses. El 16 d'abril de 1941, emparant-se en l'ordre del minisíeri de l'lnterior del 10 d'agost de 1938 i la Ilei del 13 de juliol de 1940, per la qual es disposava que les imprem-tes «recuperadas '̂ íormessin part del

Després de ¡'ocupado de Girona, el material que pertanyia a la impremía de «L'Autonomista» va ser incauíat.

I

50 ANYS: LA REPRESSIÓ FRANQUISTA

palrimoni de FET y de las JONS, radministrador general de la Delega­ción Nacional de Prensa y Propa­ganda va delegar en l'administrador del Diario Español, de Tarragona, camarade Roberto Andreu Vidal, «para que proceda a la incautación de la maquinaria, material y útiles», usufructuats per les impremtes de El Pirineo i la Casa de la Misericordia, per tal que tot plegat passés al patri-moni de la Delegación Nacional,

Disputes per una impremta

La Diputado va reaccionar opor-tunament en contra d'aquesta dispo-sició perqué comportava conseqüén-cies greus. En la sessió del 9 de maig acordá exposar el cas al governador civil i interessá també la intervenció de la Delegación Provincial de Pren­sa y Propaganda per tal que el mate­rial no sortis de la Casa de ta Miseri­cordia. I va al.legar que, si es duia a terme la incautado, «al no quedar en nuestra imprenta otro material más

que una Minerva antigua, que no es utilizable más que para pequeños impresos, y una máquina plana, modelo del año 1880, dada ya de baja por inservible, es evidente que ello obligaría al cierre de los mencio­nados talleres y por tanto, a suspen­der la publicación del Boletín Oficial de la provincia y el tiraje de toda clase de impresos para las oficinas de la Corporación, ocasionando con­siguientemente serios perjuicios a los asilados que vienen dedicando sus actividades en el Taller-Escueta de la repetida imprenta del Hospicio provincial».

En virtut d'aquestes gestions, el 26 de juny de 1941 la Delegación Nacional de Prensa y Propaganda comunica a la Diputació que no podia renunciar ais drets de la llei de 13 de juliol de 1940. pero fent-se car­ree deis perjudicis que comportarla la retirada del material comunica que, «aun siéndonos de mucha nece­sidad para renovar el material casi inservible que tenemos instalado en otras publicaciones, con objeto de

••»iV'

G O B I E R N O C I V DE LA PROVINCIA

G E R O N A

Nún,. /3<5f,

R E G I S T R O

E >; T^ R -V O A

'cí^iA^/^J^

i¿ uy

IL

Exsico. S a ñ o r :

S f r v a a e d a r l a s d r d e n a a o p o r t u n a a

p a r a que d« l a s dea L i n o t i p i a » p r o c a d e n -

t e a de l a I t r . p r s n t a " S I A u t o a o m l a t a * ' y

qu8 ae e n c u a n t r a n en d e p t í a i t o en l a I t s -

p r i n t a da la. Gasa de h í i a e r i e o r i i l a , a a a

o n t r a g a d » l a qua e a t á en c i e jo r*» g o n d l -

e i o n a o da f u n e i o n a i E i e n t o ^ a l a I m p r e n t »

G-lnás, yfc. que ea n e c e e t J la. p a r » l a n c r -

tnal p u b l l o f c c i í n d s l p s r i d d i a o q u e en

b r e v a a p a r e c s r á en e a t a c i u d a d ,

Dioa a a l v a a Capai la y g u a r d e l a v i d a de

V. oiuchoa a í^oa .

S s r o n a 1 da A b r i l da l G 3 9 . - n i C A . T . )

EL GOBERNADQR CIV!_L_ J

Sr . P r e s í d a n t e dfl l a Oi^jutas Icín P r o v l r . c i a l -

B governador Correa va ordenar el Itiurament de la millor linotipia de «L'Autonon}ista'' a la impremía Ginés per editar "El Pirineo».

Revista de Girona

evitar aquéllos, estamos dispuestos a ceder el tan referido material mediante venta o arriendo».

Semblava que hom podia arribar a un acord. Tanmateix el 31 de desembre de 1943 el director de Los Sitios de Gerona, diari de FET y las JONS que havia substituTt El Pirineo, reclama novament el material de L' Autonomista tot invocant que per-tanyia a la premsa del Movimiento.

La Diputació hagué de mobilitzar-se un altre cop, En una súplica elevada el 18 de gener de 1944 al ministre de la Governació exposá la coneguda procedencia de les maquines i les raons per les quals el governador Correa les havia lliu-rades a la Impremía de la Diputació, on feien un servei evident, i demaná al ministre que es dignes disposar «que quede definitivamente de pro­piedad de esta Excma. Diputación provincial la parte del material y maquinaria procedente de la imprenta <'EI Autonomista», confir­mando la resolución del Excmo. Sr Governador Civil de la provincia, representante del Gobierno de la Nación, que cedió a esta Corpora­ción dicho material con destino a la imprenta provincial, o bien proceder a su tasación». En aquest darrer cas, afegia que caldria descomptar-hi, lógicament. els servéis prestats a Los Sitios, que es publicava grades a la cessió deis locáis i de la impremta provincial.

La premsa del Movimiento guanya

El minisleri de la Governació no va escoltar les raons de la Diputació, i el 26 d'octubre de 1944 hom forma-litzá el Iliurament del material d'impremta redamat per Los Sitios de Gerona, que fou representat a l'acte peí seu director Rafael Man­zano i per radministrador Valeriano Simón. Les maquines i els efectes que passaren a mans de la Delega­ción Nacional van ser els que segueixen:

"Una máquina plana, de marcador automático, marca "BertholdS", para dos pliegos, de la "Form and Walzen Wanh-rend des Ganges der Maschine nlcht beruhrem», tamaño del

. plato 50x65 centms.; motor y demás accesorios para su fun­cionamiento eléctrico. Estado regular. Dieciséis comodines de diferen­tes tamaños, algunos en muy mal estado.

I

HISTORIA

El doble dolor de rexili Le Boulou, 30-5-1939

Sr. Miguel Santaló París

Benvolgut amic: He rebut la carta del 27. Grans mercés. He trames el parágraf que l'lnteressa a Artur Viador, bon amic i recomanat per un seu parent d'ací que es porta molt bé amb tots els refugiáis. Realment és dolores Texili de la nostra joventut, moloristes molts de la intel.ligéncia, pero... també és dolorós que a casa nostra les coses no es situín en un pía moderat. Per les noticies que venen de l'estimada térra nostra, conti­núen els afusellaments al por major. Les represálies amb la mateixa intensitat deis primers dies. Davanl de tants pilars de victimes seria inhuma dir que aixó portará mes aviat la caiguda del régim de forga. Hi ha que sentir les dones, de dreta i d'esquerra! No velen saber que la His­toria es repeteix, i que la sang vessada. amb sang es renta. Ahir várem anar a esperar amb en Franquesa i el bon amic de qui abans parlo, al peu de les muntanyes del Canigou, la Maria i el seu fill. Bé de salut física i moral. Pero els detalls de rexecució del meu pobre gorma Caries om varen amarar de llágrimes i de dolor del fons de ránima, aixís com d'indignació per la covardía deis que es diuen nostres. Figureu-vos que ella a la tarda, el día abans, va teñir que portar amb un carrefó la creu de ••podra de Girona^ amb la sola inscripció «Caries Rahola Llorens" sobro la fossa del cadáver dol seu pare, tirant-hi, ademes, unes flors. És a térra, es diferencia de les innumerables d'altres anónimes, perqué una má piadosa la va cobrir amb un poc de térra diferent de les demés. Vos recordareu que vaig rebre un anónim l'endemá que Caries va publicar a L Autonomista un articlo contra els bombardeigs (que figura al sumari) quo m'amenagavon de mort i deia que ol meu germá valdría mes que parles deis ferits que arriben tols els dies a l'estació. Dones bé. Un amic que fou pres amb el meu inolvidat Cades, i jutjat amb ell i set d'altres, m'ha fet dir que quan vagi a Girona em dirá qui és el que va fer matar a Garles. I jo dic. És l'autor d'aquell anónim. Ningú mes. En Malarot conti­nua a la presó. Han revisat algunos causes. La d'Oliver de Caga de 70 anys l'han rebaixada a 12 la pena. L' Albert, do pena de mort, diuen que és indultat i quo el posaran on Ilibertat. Ho digué el governador, que diuen que és bo i que, si el deixessin fer, faria mes coses humanes. En Pou, aquell xicot tan intel.ligent que fou auxiliar de l'lnstitut, fill del carnis-ser Pou, és condemnat a mort. De la meva impremía ho han trot tot. Por­tada a un altre lloc imprimeixen. de tamany igual que L'Autonomista, El Pirineo. La mateixa llelra. En Ciará, aquell del Diari de Girona, és el cap. La meva cunyada ha posat dispeses, pero els feixistes fan desdir oís trac-tes ais que es comprometien anar-hi. Va creixent l'onada. (...)

A mes a mes es parla ja una mica fort. Per primera vegada, la guar­dia civil m'ha anat a buscar. No sé por qué —varen dir— a su edad teme la justicia de Franco. La filia d'en Dalmau Pía és en Ilibertat. A les que venen ací a Porpignan, i també saben que parlen de coses d'allá, els hi tallen els cabells a mes de castigar les families deis fugitius. Per aixó, Santaló, no poso el veri de justa indignació a aquesta carta. I vos reco-mano, sobretot, per la meva familia i per la vostra, que per ara no les molosteu, que sigueu discret amb les noticies que us done i vos donaré mes endavant. Ho pagarien elles. I en tindriem un remordiment. De les coses d'alta política internacional, en sabeu mes vos que jo. Tot vindrá. Diré a Casademon que vos demani. Demá el veuré. Ros mes, bon amic. Saludeu efusivament tota la vostra famfia. Hem de procurar viure per ser­vir els ideáis de Ilibertat i justicia, i per protegir els notres familiars i en el que es pugui a lots els perseguits injustament. Vostre,

Darius Rahola

i

Una Minerva marca «La Predi­lecta», de la casa importadora J.C. Pundsack. de Barcelona. Tamaño del plato 35x20 centms. para ser movida eléctricamente, sin recambio de rodillos. Mal estado. Una guillotina para cortar papel, marca «Normal», patente de Anónima Pietro Saletti-Torino, para ser movida eléctricamente, pues acompaña a ella un motor, su correa y demás accesorios, tamaño del plato 70x120 centms., con una cuchilla de recambio. Bastante usado. Una maquinilla para hacer can­tos redondos en el papel, en muy mal estado y sin recambio ningún, movida a mano. Una maquinita para cortar inter­líneas.

Una Minerva automática marca "Aristón Elka». tamaño del plato 50x35 centms. Falta toda la parte automática y por tanto, está totalmente inservible. Una Linotipia marca «Manufac-tured by Mergenthaler Linotipo CO. New York, U.S.A.» con alma­cén de repuesto (con matrices incompletas) apta para compo­sición corriente, con fogón eléc­trico para la fundición del plomo. Va anexo un reloj automático eléctrico para encender dicho fogón. También va acompa­ñando a dicha Linotipia un motor eléctrico y demás accesorios necesarios para su funciona­miento.

Una máquina Intertype Sales, n° 504.888 Mach n" 11.689 -Brookiin N.l. U.S.A., con su banca de madera, a punto de funcionamiento, en bastante mal estado. Una máquina recortadora para ovalados, cuadrados, sobres, etc., marca «Karl Krause» Leip­zig, n° 152389. movida a pedal, tamaño del plato 45x35. En buen estado»:

A l'acta del Iliurament d'aquest material consta també que el secre­tan de la Diputació va manifestar que «toda vez que los tipos de imprenta que emplea el periódico para sus cabeceras son propiedad de la Dipu­tación, podría cederse dicfios tipos a ''Los Sitios de Gerona» a cambio del material tipográfico sin clasificar que existe en el Hospicio y procedía del desaparecido diario rojo «El Auto­nomista». La resposta del director del diari de FET y de las JOISIS fou que no tenia facultáis per decidir aquesta

50 ANYS: LA REPRESSIÓ FRANQUISTA

EL PIRINEO D i a r i o a l servicio de E s p a ñ a y del Caudillo

Allí . — N l l l l H ' I M J .l/.f^í.^ /•> -f nbi<: ¡k i;>l!< - M/'. il' 'K Virtorin Sir pul)|¡i:i jKir la larde

EDITORIAL

L a voz delP apa Su san lu i í i l vi i ' j p i f m X l l . í t c . e i i l C i n t - ; ; f j iur ^ i j l . r i t j i l

d i í i n j ( l í v j d ü j U - i l l , . de S J H P c d r u Jíül ia d r d i r n i i í una prue­

b a d f i m u r i ] i j i ' t i x l . j s l i l i csp j l lu lKS h i - i i i i í Gi ' i g i i d s r c r n v j m e n -

El ra(riS3je i ] i ie L-n n i i H l r a prt-pia l í n ü u j i l i r i | ¡n j t i duminK í i

u ldma ] n u i ' i l n p i l n a h j i r n i d u i CDnsagr.ir. en i-l i n u m e n i i i pre-

c / » de l j v i r l o r i j <¡Í p j p i f i j , u n o de los i n u l i v o i l und jm- . ' n ta t t í de

n u u l r j S j i i i a ( " . r i i í ida. i j loT ius jmünic Ü iR jda J bii l i n g i s c u s j l

g n i i o del C j u t í . ü u V 3 la j b n e g j t i o n i l í Í U Í he ic i cos fAáaúus.

Siempre lii 'Sdc el ; o i n i e n f u de l A lJara ienIn . se i l i r i n ú — y i

Tu rd id í i j uc ^L- des. i iTu i lsb i l i con t ienda l u í hechuí l ue i on d e m u v

i i a n d u l n — i|uc [ i l i je i i vu p u n c i p i l de li l u c h i u i a la d d e i i s i d e

l i R f l i g i ü u C i t ü l i V J . consubslancia l cun la g randeía y l a sa l íac ion

d f E s p i n a

F.1 mismo en i - i n ig i ^hoy üe l i n i l i vamen l i ; vs i i c idu . lo p r o c l j m ú

a h u t i j r a c n l f j l hoi. i ' i ob j c in d ; i U i biui¿!s5 i n s l i n l t * d [ dcí l ruC'

c i í i i i y muel le . i : jn i i ^u i l saña y l u i i : r , a Ludii i q u e l k i ¡\\ie reslaba

de Ju t^n l i camen"* t s p j n o l cun iu a lus i u n b u l u s y persüna i re l i -

giüsas.

Va e ia . ouCS, innegable el ¿an íU ' í de l i r a /oda i l r i l i i i i d u j I J

lu r l ia í ] i ie d i i ^ i n i e m u d r d ' i i aiíus y m c d i n \u sn« i ; iu i l i i f i í p j i l a

t ' j n u a sus eni/roigus de d e n i i u y -Iv : ; J ; I J . \IÍI--' SI I:V^, se t n l i ' n d i a

h i m y ; r a cJ imp-pn ' ' " ' ' - . ¡-LU ludus d í ' i i r j J f i i u t s i r j p i ' . i i . - (•fsn

m i í t h u í í u l : i j r r i p j y en i l í i ' i t u de l m i . n d u \i¡\ ^ i r t l iuiu i^a pu l

'XH!1\ . n i . ' r i ; ; i i l • ! • c i t i - t i i . i i? i n M m D ' e n i i I n j n e g i l i u i i l

CJ:JI ." ' I ; I i l i- J i - i ' . i . . . - t s Je '.i Vi' ip i i - J i - l u n i i j i j i i « i ' ^n i i i e ••.j -Jc-

: i i do a r i í . i i i . í i . Clin , j j a su i n i n \ - 4 : i h i t .u i^ i r id^ id , r l b u i n i i

[ •u i i l i l i ce

Q m f e í í i f i í l H í n , pi i ' fs , rius que , t n c i n h i u L c : parte que « H

nu ac ib. ib . in de ' i r [ I J M d M n ; u ...iMOler üe i i i ies ; : i l u c h i . A n l t

v i . - : , , . ! . ' ín ' i ; i i> . L-! I ' i , . i . \ - .b . i J , L - J ; ! , . I I . , : I . . , n L' ipre»jr s i . i

• i - . . r . - , . . , : . . . - 1 ^ • ! , : , : . ! >• ; j | - - i ; •..:.,.,., ; • , : , ! . . i l . , i > . - . -

Las reliquias de

San Narciso bll H L . I . ' I I . I U . I ; d f - - l i d i J -

l:l'^L^ bu I iu l> luu i i i lUI k ^ i r l . i M Vh-armlM.Otíi i 'rrf lJ (ül ire inf<*f-TTU:u"iih irx^jinli- nJ | i i i f ' l ' l i *n i d ' -l i a r t l i í j n i a - di4 í i i - i i K i !!•! Sun ^ILfCl^l. I-U>J | H ( | J *brf - t * ¡ .

" B n h t ' M l i i gida t c t r - u i l i i dM íQ si-pultn> r p r o l i n t d l í loa re-M M U J ' b i s i uJos dv IcuvTpn dr M;in ^ i i n : l»< , l l l iL-pi i

I V l r ¡h <.'tiid& di<

^uií!el":rrt,:ilrrt^ , , „ . . l,.L.ra .1 pr.- . . . - .e sv , , p i I . f n n i n í mni iL ' t j le ^a . l - ; i ^ a i i -?\án 1,1 d l i l i . , :, l u K . r •lüMd- «

, >.di.

l lu iuu i iDb } bznplia&ii>u[> ;k rúan*

UiB LeiifjiLii nD;ÍL¡ft y ^ n n l i n 4ar

luc i t t n i drJ p i n i - K T n u-turi

• Ir ^iia ríííí.'! iJi ia j i ;b' iui: i .> w . r . i

upar. W V i . ' i i i u i " , u b x bu

.. . n i . dr l „ - y i ^ . I , . ,

: . j< " jM. r< i i I;, . ua l jKir O ' I Í . ' I L "

l i .U iu. '^ u--- í.'nJ, .>^-(|Ul,t.ll;.^ 1,1^

liniisuitida. l.uí leüur^i ii-i-I.>

¡ r . .1 . ' i..'l.'~I.T.. in l l l í d l l l 1 : . >!,'

Í ; , I I>U> 111 t ':• ¡•^ u l U J í . | -

i . i . . . i j ri.-i n ; , . . , - . •:,••••..

A p o r t a c i ó n < ! • U ¡ u v a n l u c J d <

Los que «nos pasamos» H l W D M i * d i i - , l . -d . - u n 7 -

r i r i l i eo í i aew lon r i . jc i i - .T l IL . t c a n t f l U n o ' l í f i n • 'CoL i l uñ l l i l i r'^ULdo K i noet'.ra L^míJi-i:! iii^i* represtBlBciAii I |D- , | « I c-i l i i iui l V m b d u l , n r m . - m r t i j I.» >'• 1 i in iK- i i i ip i i I i is ' l l u y . p E r j I r l n -

t i D f l I U m i H j pu l i l l - . ! , p i ,d" inna n i i i i l r a i « í l í d i i . f i i r l u .!.• ]ua. l u i s > d ign idad l i . i r i i l i - o i i i i -i r j ' - ü i m : - G i r i M . . ha l i n i i a ve n j i ' i t r i l ' r i i u i l u luix j j ^u r l : : ! L/IC ^US'iíml íiar mriN'cp I-.b'^ lc»-i h j u ü n a " , >'r' e -̂ I M ü l i n í i a l u n :iBE k r l i n . l u l d'^ i .u:.dr. i u.-l i l i , DUi^^Ji KDiF^arl '. ^ i r j i ' i i r i l r nn .

•.-1 deber. ? ello ata otot^ Bun t-í^ie is dÉ^ÍL^nd e3 nu r ^ l r o nlAQ f imiT^dD, sn J i u - ^um iu pi ' -m rMi in lDr ida ' l .

L.I T f n í ^ i f s ' |U- Ultj ¿'••li'r!! ^ m : . pxrlfr Ele la j u t r u t u i l dr n i j r ^ t n riuda-í .^e -.''ÍEJI I- -nn i r . ¡••¡'' cu ríí'imo f - 1 - j f l ^ i e 1 U

b i í t í i í in V , . I . J . I .

Si n 30 huy í^uiufl i.'Q la r'r'.-iíiún u Mlñ Gfflb^riHieB H D pqeijrk r u i ^

LemplB-r el b b ^ n i o OÓIVUEL;, la i l iueíte v i r l i ^ i d f t , l a oiik-o ¡Ir imb Prov idpncí» qae descubre r l bn-l lu dt i Id dJTinidad. ISab«uvid át\ nxxupo qne d e ^ e n a i b ^ c u i u v i -l l o n u a inpurdu iÉa, p o r IrES ve-i.-tís «úCe^naa. tnvn qua v^ j lveno a su ar i>t fcu p o r el f ; ae i£ i i d t U r « i L^EulídL De l E¿UP nnDdij26 l iH i la l a r r a u l e n , — í u l i l i u i u i d o ta pr^jícniña m ü e r l a di^ In n u b a -I lL lda—, J luvo r^ns uii-r.'liípvr lAmbién en r m u e í a n n l t l a i n -iTanail^-JDCbl ás algúa a^ rn l t i de noLicía f r e a l r p o [ , i ; l ^ t i que qua-r ía doT-^lVEiia ni ¡ a B i r de pruce-d v i u I L "i del uue » vurilUí *D una oarabena da KÍ"^ i^ i } .pikra, leatAjQ^&te, a l i ^ n i a r la Ijnea nH-r u i n r a qur KÍ - i g e i t r a t l ueA^ I u l i c r a j | [ « 4Uuelfa¿^ ?u R r ^ t a eiuuD una ptooieaa de j uven tud ,

I 'reseot^ e&U en noanLinj U o v * i i ; u t i i . i Q n i í n un r e r o n i l r a v i -[,i .-líLuta ?i.pn?>j'in dtd ^uiiL <'» id pr tn ' i - r " y '•t: i'l ^"íEiui'ia y i - I .,.1 uI lU

Wi'^-Ji nn „••. I p r t n i inDpur lu .-•r.U.W: l i . -p . i . i l .

\K- Ir ÍU».,' 1

f i i l u r í , _ ,

Exemplar núm. 2 de "El PirineO". datat el 18 d'abril de 1939. on son ídentificables els tipus d'impremía de '•L'Autonomista«.

qüestió, pero que ho consultarla a la Delegación Nacional de Prensa.

Per acabar

La morí de Caries Rahola a Glrona, la del seu germá Darius a l'exili, i la incautació de la impremía de L'Autonomista, de la qual en digueren bé tant la Diputació de Girona com la premsa del Movi­miento^, il.lustren perfectament les conseqüéncies trágiques de la revenja patrocinada per un Estat tota-litar que proclamava la pau a base de repressions, i que prolonga, amb actuacions duríssimes contra els venputs, la miseria, la por i els odis d'una guerra civil que oficialment s'havia acabat.

Josep Clara és historiador

Revista de Giiona

NOTES

1. Sobre Caries Rahola cal veure Homenatge a Caries Hahola 1881-1939. catáleg de l'expo-sició de l'Assemblea d'Artisles de Girona a la Fundado Miró, 1976, i el ilibre de Lluís M. de PUIG, Caries Rateóla. Un ciutadá de Cata­lunya. Barcelona, Edicions del Cotal, 1979. La revista Presencia li dedica lambe e! dossier central del número 423, corresponent al 22 de maig de 1976, que és reproduTt al catáleg esmentat.

2. Próleg a C. RAHOLA, Vides modéliques, Girona, Dalmau Caries. Pía, 1934 (2^ ediciú), 3. Recordatori de Gabriel Pujiula al número ciíat de Presencia, p. 26. 4. Document inédit d'arxiu particular, 5. Agraím a la senyora Adelina Santaló la pos-sibilitat de conéixer aquesta carta enviada al seu pare. 6. Tota la documentacic referida a la incauta­ció de L'Autonomista es troba a l'Arxiu de la Diputació, Iligall 162. 7. Boletín Oficial de la Provincia de Gerona, 1941, p, 593. B, Les reclamacions en temps democrátics perqué la familia de Darius Rahola fos resti­tuida per la incautado L'Autonomista han estat infructuoses. Vegeu Francesa FERRER GIRO­NES. "Incautado de patrimonis col.leclius i individuáis per Responsabililats Polítiques-, dins La guerra civii a les comarques gironines (1936'1939}. Girona. Cercle d'Estudis Histories i Socials. 1986, pp. 424-425.

^ñ