BOOK Final R13 - Disseny UAB

OO
Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències de la Comunicació,
Periodisme. Producció, expressió i disseny en premsa impartida pel docent teòric Daniel Tena i pel docent pràctic Jordi Colet
"#$"%&' () *"+&,%&' -./0/1/2,3 45"1'03)
,/"1%25056%'
Grup G1Dd
Ana López 105 Anna Prats 106
Maria Ramon 107 Sònia Peralta 108

- Infogràfic
- Paràgraf modern
Una nueva revolución tecnológica
L a vocación aeroespacial de Barcelo- na no es nueva, pero ha cambiado de planteamientos y se presenta en la actualidad como una interesan- te experiencia en la que se combi-
nan la investigación científica puntera y la posibilidad de participar económicamente en una de las tecnologías que marcarán el futuro. Si hace unos diez años la idea era cola- borar en macroproyectos como el Ariane, ahora el objetivo es intervenir en lo que los especialistas han denominado «democrati-
zación del espacio». Es decir, la propulsión de lo que se conoce como nanosatélites en el new space, la franja estratosférica más próxi- ma a la Tierra, liberada para usos civiles. Esta nueva alternativa, accesible y relativamente barata en cuanto a la inversión necesaria para ponerla en marcha, se basa en el concepto de aprovechar la tecnología ya existente (en los móviles, por ejemplo) para adaptarla a los llamados cubesats, pequeños satélites de com- ponentes miniaturizados que, trabajando conjuntamente o en enjambre, pueden pro-
porcionar nuevos avances al servicio de la ciudadanía. Barcelona, a través del ayunta- miento (Barcelona Activa) y en colaboración con la Agencia Espacial Europea, pone en marcha una incubadora empresarial en la UPC de Castelldefels, impulsa el Centre de Tecnologies i Aplicacions y ve nacer la Comu- nitat New Space. Proyectos públicos e inicia- tivas privadas que deben convertir la ciudad y el área metropolitana en un centro de inno- vación de primer nivel. Y que ratifican la vo- cación puntera de la capital catalana.
N unca en la historia de la demo- cracia española se había registra- do un fenómeno como el que es- tá protagonizando Podemos. Nunca una fuerza política con
tan poco recorrido a sus espaldas y con una sola comparecencia electoral –los comicios europeos de mayo– había generado tanta ex- pectación, traducida en esperanzas para muchos e inquietud para otros, menos nu- merosos pero más poderosos. Y es que tam- poco nunca en la España posterior a 1977 la situación política se había deteriorado tan- to como lo está hoy, cuando la mayoría de expertos dan por amortizado el sistema y plantean la necesidad urgente de reformar- lo a fondo. Es por eso que, más allá de los in- dudables méritos del grupo que lidera Pablo Iglesias, la eclosión electoral que le vatici- nan todos los estudios demoscópicos tiene una relación directa con la incapacidad de los partidos tradicionales para dar respues-
La opinión del diario se expresa solo en los editoriales. Los artículos exponen posturas personales.
Podemos, en el centro de atención tas a la crisis del modelo de representación emanado de la transición. Una crisis que, en el caso de Catalunya, lo es también del vín- culo con España. El casi seguro adelanto de las autonómicas ha obligado a Podemos a decidir que concurrirá a ellas con una lista propia, y aunque de momento mantiene ge- néricamente que los catalanes tienen derecho a decidir su futuro, tarde o temprano de- berá definirse sobre el independentismo. La irrupción de Podemos fue vista con un regocijo poco disimulado por el PP, que creía
que eso acabaría de debilitar a un PSOE que se encuentra en su peor momento. Pero el continuado ascenso de Podemos en las encuestas indica claramente que el ensancha- miento de su base sociológica se debe a que también concita numerosas simpatías entre votantes del PP. Algunos estudios inclu- so le dan como ganador en unas elecciones generales, lo que sería una convulsión polí- tica de enorme magnitud. Pero la respuesta de quienes temen esa posibilidad –hoy por hoy, una simple hipótesis especulativa– no puede consistir en descalificar genérica- mente a Podemos acusándolo de populis- mo, sino en intentar recuperar la confianza ciudadana perdida. Es decir, deben ser pro- positivos en lugar de reactivos, porque el dis- curso del catastrofismo ya no puede generar adhesiones. En todo caso, eso no exonera a Podemos de la obligación de que sus pro- puestas sean claras, creíbles y realizables. No es lo mismo la ilusión que la utopía.
Las grandes expectativas
electorales del grupo de Iglesias obligan a PP y PSOE a actuar
para recuperar adhesiones
Animus iocandi Ferreres
Este docente catalán lleva 25 años en la Universidad Politécnica de Ca- lifornia, donde ha sido pionero en los nanosatélites, una tecnología que tiene un muy amplio recorrido y sobre la que Barcelona se dispone a apostar. «Es una oportunidad para competir», subraya. 3Pág. 4
Jordi
Puig-Suari
EEEE
El simulacro de elecciones libres ce- lebrado ayer en la autodenomina- da República Popular de Donetsk dio el esperado abrumador triunfo al candidato del Kremlin, Aleksan- dr Zajarchenko. La maniobra no contribuye a disminuir la tensión entre Ucrania y Rusia. 3Pág. 13
Vladímir
Putin
EEEE
El joven cineasta preside Compac- to, una cooperativa cultural audiovisual cuyos miembros combinan los proyectos propios y los trabajos para terceros, terreno en el que han conseguido campañas de importan- tes compañías. 3Pág. 24
Aritz
Cirbián
EEEE
Varios colectivos gitanos han toma- do la iniciativa para protestar por el hecho de que la última edición del diccionario de la Real Academia Española mantiene acepciones pe- yorativas del término que designa a esa etnia. 3Pág. 26
María José
EEEE
La vigésima edición de la muestra dedicada al cómic japonés ha sido un nuevo éxito. El récord de 130.000 visitantes permite augurar larga vi- da al salón, que busca la manera de aumentar el espacio cara a futuras convocatorias. 3Pág. 65
Carles
Santamaria
EEEE

plísimo. Entrada en vigor: un mes, con los nuevos funcionarios y estruc- turando un plan marco de acción basado en las experiencias previas. 3. Tribunal de Cuen- tas. Cumplir con su propia ley y dar de baja a todo el personal que no sea de carrera, salvo las se- cretarías (dos por cargo) del presidente, de su jefe de gabinete, de los 12 consejeros, fiscal y secretario general. Plazo de ejecución: un mes. 4. Imputaciones judiciales confirmadas: si se es funcionario, de carrera o eventual, suspen- sión; si se es cargo electo, dimisión; si se es particu- lar, interdicción de rela- ciones de cualquier tipo con cualquier adminis- tración. Para los agentes públicos, acuerdo entre partidos o, en su defecto, decreto ley; para los privados, reforma de las leyes de contratación pú- blica por decreto ley. Plazo de ejecu- ción: un mes 5. Revocación inmediata de la consulta de 28/4/2014 de la Direc- ción General de Tributos, que permite a los partidos políticos, en una más que peculiar interpretación de su ley de financiación, que tengan condición de legales las donaciones ilegales de los particulares. Habrá que levantar actas de comprobación de los últimos cuatro ejercicios a todos los partidos y sindicatos; así sus bases tributarias estarán conforma- das solo con medios legales y no con interpretaciones privilegiadas. En-
Decálogo de choque anticorrupción Resulta innecesario plantear cambios en las leyes penales porque las actuales están bien ajustadas
N os invade un tsunami de corrupción. Ya es una corrupción sisté- mica. No solo es corrup- ción añeja, sino que es
nueva. Lo demuestra la operación Púnica, encabezada por Francisco
Granados. El único consuelo es que se trata de corrupción política (dirigentes y altos funcionarios) y no ad- ministrativa (funcionarios). Se ha- bla de cambiar leyes, en especial las penales. Innecesario: las vigentes ya están, en general, bien ajustadas. Fa- llan medios y alguna forma de traba- jar. Propongo aquí un decálogo de medidas de choque con su calenda- rio de ejecución, siendo deseable im- plantarlo por unanimidad. 1. Adscripción permanente y en exclusiva (bajo dependencia de jue- ces) de inspectores de Hacienda, interventores públicos y agentes poli- ciales especializados. Es insoporta- ble que un análisis contable tarde 10 veces más que el cumplimento en el extranjero de una comisión rogato- ria. Entrada en vigor: 15 días.
2. Investigación en paralelo a las diligencias penales –tal como esta- blece la ley– del patrimonio de los presuntos infractores y beneficia- rios, para fijar su responsabilidad civil. A tal fin, cabe comisionar a funcionarios no judiciales con ple- na autonomía. Las garantías inque- brantables del proceso penal no son las mismas que rigen en los procesos de naturaleza civil; el juego de las presunciones, por ejemplo, es am-
trada en vigor: inmediata 6. Asesores: cargos de confianza que trufan la Administración; unos seguramente necesarios, la mayo- ría, no; son personal partidario que paga las administraciones en lugar de sus propios partidos. Sus contratos y nombramientos han de ser can- celados. Implementación: al ser personal de confianza, inmediata.
7. Ante la existencia de informe no favorable o negativo de secreta- rios, interventores y depositarios municipales, el expediente admi- nistrativo en cuestión ha de ser pa- ralizado o rectificado hasta que re- sulte conforme; su aprobación ha de realizarla el pleno de la corpo-
ración, mencionando en un aviso previo que ha sido objeto de esa re- visión. Implementación por decre- to ley: un mes. 8. Publicación en las webs de todos los organismos públicos de las declaraciones de renta de sus directivos de los últimos cuatro años, así como la intervención en la actividad que hayan tenido an- tes del ingreso en la función pú- blica el cónyuge, la pareja y los fa- miliares hasta el cuarto grado. Im- plementación por decreto ley: dos meses. 9. Publicación en la web corpo- rativa de cada empresa concesio- naria de las administraciones pú- blicas de todos los contratos cele- brados en los últimos cuatro años con cualquiera de ellas, sea cual sea su finalidad y coste, con men- ción tanto de las empresas subsi- diarias y vinculadas como de las uniones temporales de empresas (UTE) y joint ventures. 10. Habilitaciones y transferen- cias de créditos necesarios para es- tas reformas: tramitación de las leyes pertinentes por procedimiento de urgencia. Plazo: un mes.
Es altamente improbable lo que propongo. No por falta de base ju- rídica, sino porque en este final de régimen nuestros dirigentes recuerdan a los momificados lores en sus escaños de aquella ácida pe- lícula de Peter Medak, de 1972, La clase dominante. Si se indemniza a la plataforma Castor por decreto ley, no hay nada de más urgente necesidad que reaccionar a la emergen- cia de la plaga de la corrupción.H
Catedrático de Derecho Penal (UB). Inves-
tigador del grupo Estrategias Preventivas
y Reactivas contra la Corrupción.
JOAN J.
Queralt
Nuestros dirigentes recuerdan a los momificados lores del filme ‘La clase dominante’, de Medak
LEONARD BEARD
La degradación de la política en España
P edro Arriola pasa por ser el principal asesor del presidente Mariano Ra-
joy sobre las grandes co- rrientes de opinión en la
sociedad española, que son las que deben orientar las políticas guber- namentales. Un estratega que ya ase- soró, con éxito al principio, a José
María Aznar en su periodo de jefe del Ejecutivo (1996-2004). Arriola fue el inspirador de darle protagonismo a Pablo Iglesias y al incipiente movi- miento de Podemos como fórmula para dinamitar la renovación en el PSOE, en el momento en el que Alfre-
do Pérez Rubalcaba estaba a punto de arrojar la toalla. Los dirigentes del PP no debían entrar en polémica ni con Madina, ni con Valenciano, ni con Sánchez. Había que darle cuar-
debate a unos frikis ( Arriola dixit ) in- ofensivos, que dan muy bien en las tertulias con Francisco Marhuenda. La enésima operación del mago de la sociología en la Moncloa parecía un éxito. El PSOE no levantaba cabeza, cada vez más identificado como partido de la casta, y Podemos aparecía como una fuerza radical condenada a competir con IU por el voto de izquierdas y con UPD y Ciudadanos por el voto regeneracionista. Opera- ción redonda para el PP.
Dominio de los medios
El error de Arriola fue no calibrar que los chicos de las camisas a cua- dros estaban conectando con am- plias capas sociales merced a un dominio de los medios audiovisuales y
de las redes sociales muy superior al de los partidos tradicionales. Pe- ro no solo eso. La propuesta de Po- demos entraba como un misil en una sociedad golpeada por la crisis y estupefacta ante la falta de reac- ción a los incesantes escándalos de corrupción. Arriola ha corregido el tiro. Aho- ra la consigna que se escucha en las tertulias es que si gana Podemos no volveremos a votar porque ins- taurarán un régimen bolivariano- leninista en el que desaparecerá la libertad de prensa y la oposición se- rá condenada al ostracismo. ¡Que viene el lobo! Pero el lobo ha llega- do para Arriola en el terreno que más domina, el de las encuestas.
El error de Pedro Arriola
@JuanchoDumall
telillo al chico de la coleta que sale tanto en La Sexta. Era una forma de ningunear a los rivales naturales del PP, los socialis- tas, y colocar como adversarios en el
La clave
DIRECTOR ADJUNTO
La rueda
JOSÉ A.
Sorolla
E n el debate soberanista, tanto los partidarios de la unidad de España como los que apoyan la in- dependencia de Catalun-
ya utilizan a menudo argumentos falaces.Mariano Rajoy suele repetir que España es la nación más anti- gua de Europa, afirmación que his- toriadores nada partidarios de la fragmentación del Estado desmien- ten con sus trabajos y sus publica- ciones. Entre los independentistas se propaga últimamente la idea de que la Constitución de 1978 no tiene el valor que desde el otro bando se le otorga porque fue elaborada bajo la tutela de los militares. Así lo afirmó, por ejemplo, el represen- tante de la ANC en el último programa de TV-3 .Cat.
Quien asegura tal cosa o no vi- vió la transición o tergiversa la historia para adecuarla a sus intere- ses políticos. Es indudable que una parte del Ejército español no ha- bía asumido los valores democrá- ticos en 1978, como se demostró en el golpe de Estado del 23 de febre-
ro de 1981, pero de ahí a decir que la Constitución fue redactada bajo la amenaza militar va un largo tre- cho. ¿Alguien se imagina que si los militares hubieran tenido que dar su visto bueno a la Constitución se habría introducido el término na-
cionalidades, fruto de la constancia y del trabajo, sobre todo, de Miquel
Roca y de Jordi Solé Tura? La Constitución ha quedado en diversos aspectos desfasada, entre ellos en la cuestión territorial. La Constitución de 1978 debe refor- marse, pero no por el absurdo ar- gumento de que hay una parte de la población que no la votó sino porque es preciso adaptarla a las nue- vas realidades políticas surgidas en 36 años. La Constitución de EEUU data de 1776 y en 238 años se han introducido 27 enmiendas, la últi- ma importante –mayoría de edad electoral a los 18 años-- hace ya 43 años. En Francia ha habido 24 re- toques en 56 años. La reforma de la Constitución, pues, no debe dar miedo y es necesaria, pero eso no autoriza a tergiversar su origen. H
La Carta Magna debe revisarse, pero eso no implica tergiversar cómo se fraguó
© El PeriódicodeCatalunya. Todos los derechos reservados. Estapublicaciónes parauso exclusivamentepersonaly se prohíbesureproducción, distribución, transformacióny usoparapress-clipping.

Arracada: dit de la posició del text al voltant d’una imatge, és a dir, la contorneja. Font: http://perugrafico.com/diccionario-de-artes-graficas-diseno-y-afines.php
Avanttítol: línia de cos més petit que el títol i col!locada per sobre seu. Sol indicar la localització geogràfica o temporal. Font: http://wikimedios.wikidot.com/antetitulo
Capçalera: és la part superior de la portada on s’inclou el nom del diari, la ciutat on s’edita, la data i el nombre de pàgines. Font:http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/42/cd/recursos_glosario/index.h tml
Cintillo: avanttítols que pretenen englobar diferents textos corresponents a un mateix tema. S’utilitzarà un dels dos elements: o l’avanttítol o el cintillo. Poden aparèixer acompanyats d’un símbol gràfic, d’oracions o també d’expressions molt curtes que donen coherència a un conjunt de continguts del mateix tema. Font: SABÉS TURMO, Fernando, VERÓN LASSA, José Juan (2006). La eficàcia de lo
sencillo: introducción a la práctica del periodismo. Sevilla; Zamora: Comunicación Social
Crèdits text: Autor del text d’una publicació, ja sigui notícia, reportatge, columna d’opinió o altres. Poden anar després del titular i abans del cos de la notícia o al final d’aquesta. Depenent de l’espai o de la importància de la notícia o l’autor, els crèdits van acompanyats d’una fotografia de l’autor/a. Font pròpia
Crèdits il!lustració: Informació sobre l’autor o font de la il!lustració. Es troba al final del peu de foto, normalment en negreta per destacar-ho del text del peu. Font pròpia
Columna de text: Cada una de les parts en què es divideix verticalment una pàgina d’una publicació impresa. Segons sigui el disseny del diari, es dividirà en tres, quatre o cinc columnes en les quals s’incorporen els textos periodístics. Font: http://recursos.cnice.mec.es/media/prensa/extras/glosariogen.html
Columna d’opinió: Es un espai fix i periòdic que acostuma a estar a càrrec d’un periodista o d’una persona especialitzada en un tema, com un metge, un científic o un esportista. Es tracta també d’un text subjectiu, ja que expressa un punt de vista davant d’un fet d’actualitat, i aquest no ha de coincidir necessàriament amb la línia ideològica del diari o revista. Trobem dos tipus de columnes d’opinió

2. Columna de tema: no està a càrrec d’un sol columnista, sinó de diversos, que donen la seva opinió sobre un mateix tema (esport, política, salut, etc.)
Font: FONTDEVILA, Santiago (2010). Aprendre llengua i literatura. Bloc de llengua i
literatura catalanes per a estudiants d’ESO i Batxillerat . Fuente electrònica: en línia. En https://aprendrellengua.wordpress.com/tag/columna-dopinio/
Corondell: És una ratlla vertical que en tipografia es col !loca per ajudar a separar les columnes de text. En els papers fets a mà s’anomena corondell a les ratlles verticals més clares que es poden veure a besllum, que són les marques dels fils metàl!lics emprats en la seva fabricació. Font: glosariografico.com
Data: Text normalment ubicat a la capçalera del diari o publicació que el situa en el temps. És la data de publicació. Font pròpia
Desglossat: Part o subtema d’una notícia que es tracta a part. Font: Diccionari Enciclopèdia Catalana
Destacat: És un element de disseny que serveix per ressaltar o destacar frases o conceptes d’una notícia. S’ubica en mig de la massa gris de text amb una tipografia més gran que la de la notícia. Normalment, té dos objectius: trencar amb el gris per fer la pàgina agradable i atraure al lector. Font: MARTÍNEZ, Franciso (2004) La titulación en la prensa. Argentina: Universidad Nacional de La Plata
Falsa Columna: És aquella columna que té una amplada diferent a la resta de columnes d’una maqueta. És un recurs que s’utilitza a l’hora de fer per exemple un tall informatiu, però convé no abusar d’ell. Font: http://www.glosariografico.com/columna_falsa
Filets: En composició manual era una làmina de coure que tenia la mateixa alçada que els tipus de la impremta que imprimia una o mes ratlles. A la fotocomposicio son cintes adhesives de plàstic per donar mes o menys contrast o força. Els filets poden separar totes les columnes (corondell) com si fos un element integrat al disseny de la pagina o es pot utilitzar com a separació dels diferents elements informatius. Podem trobar molts tipus de filets alguns són: el filet fi (imprimeix una ratlla de " a 1 punt de gruix), el filet seminegre (imprimeix una línia una mica més gruixuda que la fina (entre 1 i 2), el filet negre (línia entre 2 i 3 punts) o el de mitjacanya (dues ratlles, una fina i una altra seminegra). Font: MARTINEZ DE SOUSA, Jose (2005). Manual de edicion y autoedicion. Madrid: Pirámide. Font: CANGA LAREQUI, Jesús (1994). El diseño periodístico en Prensa diari. Barcelona: Comunicación Bosch

Fotografia b/n: Tipus d’imatge que es caracteritza per l’absència de color degut a la química que empra, només es composa d’halurs de plata. Font pròpia
Fotografia color: és una divisió de l’art de la fotografia que sorgeix de la tècnica de rebel!lat de les imatges en color. A diferència del blanc i negre, ja no reprodueix la realitat en escala de grisos sinó que plasma el color de l’objecte, persona i/o paisatge retratat. Font pròpia
Il!lustració siluetejada: il!lustració en la qual ha estat separada la imatge del fons. Font: nuevasimagenes.es/servicios/postproduccion-fotografica/silueteado-de- imagenes/
Il!lustració ploma o línia: Il!lustracions fetes a mà per un dibuixant. Font: http://www.urv.cat/media/upload/arxius/urv/normes.pdf
Infogràfic: Peça que informa a través de dibuixos, gràfics, esquemes, estadístiques i representacions. Font: http://www.monografias.com/trabajos59/la-infografia/la-infografia.shtml
Inicial o Capitular: Dit d’aquella lletra de mida superior tant a les minúscules com a les majúscules. Van sempre al principi d’un article, paràgraf o columna. Prové del llatí ‘capita’ i significava: cap, capítol o començament. Font: http://designtbrsgraphic.wordpress.com/2011/12/10/las-capitulares/
Lead: És la part fonamental de la noticia. És el primer paràgraf d’informació de la noticia i en el que hem d’aconseguir que el lector segueixi llegint la noticia. Font: http://rlemus0875.wordpress.com/2009/05/21/glosario-de-terminos-periodisticos/
Línia vídua i orfe: La línia vídua és la línia final d’un paràgraf situada al començament de la columna. És un error tipogràfic greu que s’ha d’intentar evitar. Si no hi hagués altre remei, es pot deixar sempre que ocupi l’ample de la composició per tal de dissimular l’efecte. La línia orfe és la línia de començament d’un paràgraf que queda al final d’una columna. També es considera un error tipogràfic greu. Font: glosariografico.com
Línia curta: la línia curta és aquella que no ocupa l’ample de la columna. Tant la línia vídua com la línia orfe són línies curtes. Font: SERRA Y OLIVERES, Antonio (1852) El arte de la tipografía española. Madrid: Librería de D. Eduardo Oliveras.
Medianil: En una publicació de dos o més fulls, la zona on es doblega el paper. A vegades, per extensió, el marge interior entre el text o imatges i el medianil en sí. Font: glosariografico.com

molt clars, concisos, directes i sobretot d’actualitat. Una noticia normalment reflexa un fet que trenca la rutina del dia a dia. La noticia és un fet treballat al que se li dóna forma i que es dóna a conèixer amb una estructura pròpia. Alguns dels elements importants que s’han de tenir en compte alhora de valorar un fet com a noticia són: que sigui actual, impactant, proper, que hagi generat conflicte, estrany, etc. Font: SABÉS TURMO, Fernando, VERÓN LASSA, José Juan (2006). La eficàcia de lo
sencillo: introducción a la práctica del periodismo. Sevilla; Zamora: Comunicación Social
Peu de foto o de fotografia: Explicació del que es pot veure a la fotografia, no del que resulta obvi sinó de la història que hi ha darrera i també del lloc on es va prendre. Normalment va acompanyat de la font d’on s’ha extret o de l’autor. Font: Llibre d’Estil de El País
Paràgraf quebrat: És la forma més natural de la composició, per ser la més semblant a l’escriptura manual. Els renglons arrenquen del marge esquerre i es dóna el mateix espai entre totes les paraules. En conseqüència, els paràgrafs queden igualats en el costat esquerre i irregulars en el costat dret. Font:http://www.wikilengua.org/index.php/Párrafo_(diseño)#P.C3.A1rrafo_en_bloque
Paràgraf en bloc o justificat: El paràgraf en bloc o justificat es dóna quan aquest no té ni sangries ni línies curtes, sinó que està format per línies de la mateixa longitud formant un “bloc”. Font:http://www.wikilengua.org/index.php/Párrafo_(diseño)#P.C3.A1rrafo_en_bloque
Paràgraf modern: El paràgraf modern sorgeix en el primer terç d’aquest segle suggerit per Jan Tschindold i altres importants dissenyadors a partir del manifest de La Nova Tipografia i proposa l’eliminació d’allò superflu, com la sangria, ja que deixant l’última línia curta és suficient per indicar que el paràgraf ja ha acabat. Font:http://www.wikilengua.org/index.php/Párrafo_(diseño)#P.C3.A1rrafo_en_bloque
Punt de lectura: Un punt de lectura o atenció de lectura és un element gràfic que permet captar l’atenció del lector per encaminar-lo a l’inici de la lectura d’un text. També es pot considerar un punt de lectura o atenció a la lectura quan es col !loquen al final d’un text per indicar que la peça informativa ha finalitzat. Font pròpia
Requadre: És el marc realitzat entorn a una informació. Ocupa part de l’espai de la columna, i per tant els textos són més llargs perquè entren menys caràcters per línia. S’utilitzen amb l’objectiu de relacionar els textos, els titulars i les fotografies que pertanyen a un mateix bloc informatiu. Font pròpia

Secció: cadascuna de les parts en què es divideix una agència o mitjà d’informació. Font: http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/42/cd/recursos_glosario/index.html
Subtítol: Títol secundari que va sota el títol principal. Aporta informació complementària i ampliada del títol principal. El seu ús permet atraure l’atenció i l’interès del lector. La mida de lletra del subtítol és inferior a la del títol principal. Font: http://www.glosariografico.com/subtitulo
Sumari o Índex: recull un avanç d’algunes informacions i articles que el lector encontrarà a l’interior del diari. Alguns diaris substitueixen el sumari per un índex de les seccions. Aquest índex o sumari pot situar-se tant a la columna d’entrada com a la sortida. Hi ha diaris que, en comptes de sumari, dediquen la part inferior de la portada a inserir notícies breus, indicant la pàgina interior on es desenvolupen. Font http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/113/cd/prensa_escrita/modulo_1/3_b
_3.htm
Titular : Títol principal d’un article. El seu objectiu és informar i atraure l’atenció dels lectors. Pot ser informatiu, expressiu o temàtic. També s’anomena Headline. Font: http://www.designary.es/definiciones-t/

Feu servir aquest document com a mostra i per fer els vostres càlculs: podeu esborrar els exemples. fórmula
ULL en esborrar les fórmules
VISUALITAT
EN PORTADA Baix = 0
PERIÒDIC DATA PÀG. FOTO TITOL SECCIÓ SUBS. TEMA CODI PERIÒDIC DATA PÀG. unitats en la portada
unitats objecte d'estudi
QUANTITAT POSICIÓ
La Razón 19-10-2014 Portada, 24, 25 i 26 Sí "Podemos soy yo" España "Iglesias quiere ser el único secretario general del partido, mientras Echenique apuesta por tres miembros. El 27 de ocubre se conocerá el programa ganador"
"La nueva casta política" 1 LR La Razón 19-oct-14 PORTADA 2 1 0,5 1
El Mundo 19-10-2014 Portada, 8, 9 i 10 Sí "Iglesias proclama que es el único capaz de ganar a Rajoy y Sánchez"
E sp añ a " De fi en de qu e s u m od el o d e u n liderazgo personalista y fuerte es el más 'eficaz'"
No el classifica en cap tema
2 EM El Mundo 19-oct-14 PORTADA 9 1 0,11111111 1
El País 19-10-2014 Portada, 13 i 34 Sí "Iglesias apela a la mayoría para 'ocupar la centralidad del tablero'"
E sp añ a " El lí de r d e Po de mo s a fi rm a q ue los que no tengan apoyos internos se apartarán"
No el classifica en cap tema

té molt color= 1 té alguna cosa de color= ,8
mida paper fórmula té b/n = 6 fórmula fórmula fórmula
en mm té alguna cosa b/n=2
VISUALITAT
Dalt = 1 en mm en mm en mm2 en mm
valors comuns als diaris
mm2 en mm en mm en mm2 no té rés= 0 EN PÀGINA Baix = 0 valors comuns
alt de la pàgina
ample de la pàgina
ample de la unitat
PERIÒDIC DATA PÀG. unitats en la pàgina
unitats del tema objecte d'estudi
Q UA NT IT AT P OS IC IÓ a lt de la pàgina
ample de la pàgina
àrea pàgina alt de la unitat
350 284 99400 200,77 188,85 37915,4145 0,3814428 1 1 0,7203607 La Razón 19-oct-14 24 3 2 0,66666667 1 350 284 99400 300
370 289 106930 185,5 141,02 26159,21 0 ,24463864 1 1 0,588937438 El Mundo 19-oct-14 8 3 1 0,33333333 1 370 289 106930 318,3

fórmula
fórmula
número de lletres i espais en una línia
si polsacions per línia és igual al valor de legible (amb 10% d'error = 1) fórmula
1 abecedari i mig
en mm en mm2 té alguna cosa b/n=.2
LEGIBILITAT reste = 0 reste =0 rodona = 1 alineació esquerra o modern = 1
1 = pròxim a la norma
no té rés= 0 en titolar COS en titolar MIDA reste = 0 resta = 0 0 = no ajustat a la norma
ample de la unitat
PERIÒDIC DATA PÀG. cos més gran de la pàgina
cos titolar unitat
FACTOR DE COS
polsacions per linia en titolar
L EG lB LE F ac to r d e polsacions
FACTOR DE MIDA
F ON T J US TI FI CA CI Ó L EG IB IL ITAT
269,85 80955 0,8 1 1 0,870275822 La Razón 19-oct-14 24 58 58 1 0 0 19 19 1 0,66666667 1 1 1
245,2 78047,16 0,7 0,8 0,8 0,72 El Mundo 19-oct-14 8 60 60 1 1 1 33 33 1 1,0 1 1 1
169,7 41157,341 0,8 1 1 0,84 El País 19-oct-14 13 40 40 1 0 0 34 34 1 0,7 1 1 1
0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
5
0 = TITOL I TEXT
1 si està entre 1,5 i 2 alfabets
0,5 = 2 O 3 ELEMENTS DIFERENTS
fórmula fórmula fórmula fórmula
TITOL Línies QUANTITAT DE LÍNIES
E XT ENS IÓ VAL OR 1 VA LOR 2 FAC TO R EXTENSIÓ
ELELEMENTS AUXILIARS
RELLEVÀNCIA TEXTUAL
Resultats generals
Anàlisi formal
Per realitzar aquest assaig, havíem de buscar en els mitjans notícies del nou
partit polític Podemos, liderat pel mediàtic Pablo Iglesias. Després de fullejar
els diferents diaris, ens vam decantar per els diaris: La Razón, El Mundo y El
País, triant-ne l’edició del dia 19 d’Octubre de 2014. Vam decantar-nos per
aquestes tres capçaleres concretes perquè cercàvem la màxima homogeneïtat
possible entre les publicacions. Per això totes tres reuneixen una sèrie de
característiques comunes: són de tirada estatal, editats a Madrid, diaris i de
caràcter generalista.
Quant a l’espai que dediquen a Podemos els diferents diaris, podem veure que
és bastant semblant i equitatiu a tots ells. La Razón hi dedica tres pàgines,
igual que El Mundo, mentre que El País n’hi dedica dues. Val a dir que ens
hem dedicat a la notícia estricta i que hem deixat de banda els diversos articles
d’opinió que cada diari incorporava sobre Podemos. En aquest sentit,
independentment de la informació que hi apareix, podem dir que l’espai que
dediquen aquestes tres publicacions és gairebé el mateix. Tots tres diaris
incorporen una fotografia a l’article de Podemos que ajuda a contextualitzar i a
donar color a la pàgina. Tots els diaris i revistes juguen amb els colors per a fer
les seves pàgines més visuals, i en aquest cas ofereixen un recurs visual més
perquè un possible comprador es decanti per aquest diari en comptes de per
un altre. En el cas que no hi hagués fotografia quedaria molt poc visual i
atractiu de cara a qui es plantegés llegir-ho. Seria, a primer cop d’ull, una
massa de text enorme que ocupa tota la pàgina. Per tant, concloem que en
aquest sentit també en surten ben parats els tres diaris. Tots tres diaris
inclouen aquesta notícia a la portada i a pàgines interiors del diari. En el cas de
la secció que ocupa la notícia en els diferents diaris, semblen haver-se posat
d’acord, ja que tots tres l’emmarquen dins la secció “Espanya”, secció on es
tracten els temes que abasten tot l’àmbit nacional.
A l’hora de titular la peça, La Razón opta per un titular interpretatiu :“Podemos
soy yo”. Si només llegíssim el titular no sabríem de què tracta la notícia. En
canvi, en els casos d’El Mundo i El País, queda força més clar el missatge que
volen transmetre: “Iglesias proclama que es el único capaz de ganar a Rajoy y
Sánchez " i “Iglesias apela a la mayoría para 'ocupar la centralidad del tablero” .
Hi ha una gran diferència entre aquests titulars i el de La Razón perquè
aquests aporten dades concretes que ajuden al lector a intuir de quin tema
tracta la informació de la notícia. El País, per la seva banda, tot i ser clar,
requereix un coneixement previ del tema per a que el lector entengui només
llegint el titular de què va la notícia. Els sots títols funcionen en els tres casos
com una ampliació de la informació del títol.
Un cop analitzats aquests elements, passarem a analitzar l’estat estètic
d’aquests tres diaris a partir de les dades que hem recollit al Excel. En primer
lloc, La Razón té un alt de pàgina de 350 mm d’alçada per 284 mm d’amplada.
La portada inclou dues unitats formatives, de les quals només una fa
7

referencia al objecte d’estudi. La nostra unitat d’estudi té una llargada de 200
mm i una amplada de 188 mm. El cos més gran de la pàgina correspon al
titular, el qual té 19 pulsacions per línia . Quant a intel!ligibilitat, la mida de les
lletres és estàndard i està alineat a l’esquerra. Finalment, té 0,5 d’elements
auxiliars ja que té de dos a tres elements.
El Mundo, per la seva banda, té un alt de pàgina de 370 mm i una amplada de
pàgina de 289 mm. La portada inclou 9 unitats formatives, de les quals tant
sols una fa referència al objecte d’estudi. La nostra unitat té una llargada
de 185 mm i una amplada de 141 mm. El cos més gran que s’utilitza correspon
a el titular, el qual té 33 pulsacions per línia. Quant a intel!ligibilitat, la mida de
les lletres és estàndard, igual que a La Razón i es troba alineat a l’esquerra
també. Finalment té 0,5 de elements auxiliars, ja que té de dos a tres elements.
En darrer terme, El País, té un alt de pàgina de 273 mm i una amplada de
pàgina de 184 mm. La portada inclou 7 unitats formatives, de les quals només
una fa referència a l’objecte d’estudi. La nostra unitat té una llargària de 142
mm i una amplada de 106 mm. El cos més gran que s’utilitza correspon al
titular, el qual té 34 pulsacions per línia. Quant a intel!ligibilitat, la mida de les
lletres és de la mateixa mida més o menys que la dels altres diaris analitzats, i
està alineat a l’esquerra també. Per acabar, té també 0,5 de elements auxiliars
ja que té de dos a tres elements.
Com a conclusió del nostre objecte d’estudi podem concretar que La Razón
tindria el disseny més eficient amb un 0,5 de mitjana quant a l’objecte d’estudi,
la rellevància en pàgina més optima seria també pel diari La Razón amb un
0,87 de mitjana i finalment, pel que fa a la rellevància en la portada, la més
adient fóra també La Razón amb un mitjana de 0,72.
8
C 2014-2015 – 1 S
U Aò B

Tot mitjà imprès o gràfic, degut als avenços tecnològics dels darrers temps, necessita realitzar missatges més eficients (Tena, 1998: 73). La qüestió és com aconseguir que ho siguin. Quan al lector se li presenten dues publicacions diferents, sempre tindrà més preferència per una que no per una altra. Aquest fenomen es pot explicar mitjançant el concepte d’Estat Estètic , entès com la formulació visual del missatge que proporciona al receptor percepcions visuals que li provoquen una actitud de preferència front el producte gràfic (Tena, 1998: 20). En aquest assaig s’analitzarà el concepte d’Estat Estètic juntament amb el de Preferència i Visualitat i la seva importància en l’enteniment del disseny gràfic en relació amb el públic usuari dels mitjans de comunicació.
L’Estat Estètic neix amb la necessitat de crear una teoria que intenta ser objectiva amb el tractament visual de la informació en els mitjans de comunicació. Mentre que el contingut que aporta la comunicació sempre ha estat un objecte d’estudi bastant comú en els grans teòrics de la comunicació, la forma en què es presenta aquesta informació sempre s’ha catalogat com a més subjectiva i, per tant, no tenia un mètode concret d’estudi.
Allò que fa que el lector prefereixi un diari i rebutgi un altre pel seu disseny o la forma en què s’estructuren les informacions a un mitjà s’anomena Preferència. La preferència és l’elecció de determinats elements de la pàgina o de determinades publicacions que el lector escull en detriment d’altres. (Tena:1998, 22).
A més, Tena proposa un tercer concepte anomenat Visualitat, definit com la capacitat que té la composició gràfica i els elements que la integren per atreure l’atenció del lector (Tena: 1998, 23).
Altres teòrics parlen del concepte de llegibilitat, però aquest està més centrat en tractar el “problema de lectura lineal”, mentre que l’Estat Estètic, la preferència i la visualitat “s’ocupen de la lectura global” (Tena: 1998, 75).
Segons la Teoria de Gestalt, model de referència perceptiu en la tipografia, la percepció és la forma en la qual el receptor capta la informació. Per tant, és evident que per que una publicació cridi l’atenció del lector li ha d’impressionar d’alguna forma mitjançant la seva estètica.
Del model de captació que proposa Daniel Tena en la seva tesi Estat estètic, una nova proposta metodològica al voltant de la investigació científica sobre els mitjans impresos, se’n desprenen tres fases:
La fase d’exploració, on es reben els estímuls visuals tenint en compte que el receptor prioritza les informacions que rep segons criteris culturals, socials i històrics; una segona fase que anomena selecció, en la qual el receptor escull els estímuls més destacats (i és on l’estat estètic determina quin element es converteix en el centre d’atenció del lector); i una darrera fase anomenada atenció, que es guia pels aspectes de caire cognitiu, i posant especial atenció a la llegibilitat.
19

En els tres diaris que hem analitzat (La Razón, El Mundo i El País) hem observat que cada un té un disseny diferent a simple vista, així com jerarquitzacions, destacats i organitzacions diferents de la informació. Tot i així, en analitzar profundament la mesura de les unitats informatives, les fotografies, l’extensió, la mida de les unitats, etc. hem pogut observar que els tres s’assemblaven molt tractant una mateixa notícia. És a dir, que per molt que siguin tres diaris diferents, no canvien molt a l’hora de presentar estèticament les informacions, mentre que sí que ho fan amb els continguts.
Tal com conclou Tena a la seva tesi, el comportament del receptor en la seva experimentació respon als elements formals de la pàgina, és a dir, respon a l’estat estètic, però no podem assegurar que aquest estat estètic no depengui d’una variable subjectiva, que segueix tenint un paper fonamental en la comunicació i és l’encarregada de posar en marxa estímuls i percepcions.
També m’agradaria destacar la idea de que el disseny de la part formal en els mitjans impresos requereix d’un major coneixement dels efectes del missatge en aquests receptors, cosa que permet fer l’Estat Estètic. Que permet ser el representant dels gustos de l’audiència, que és la part més important per qualsevol editor o creador, i aconseguir dades de les preferències d’aquest públic en relació al disseny que més li atreu, és un assoliment en l’àmbit del disseny.
Com a conclusions, m’agradaria remarcar que, sense treure importància a tots els avantatges que té conèixer el concepte de l’Estat Estètic en quant a la forma d’una publicació, que és en el primer en què es fixa un lector (és el que ven) i per tant s’ha de procurar cuidar al mil!límetre, no ens hem d’oblidar que el que més premia el lector és el seu fons, el contingut, una informació de qualitat, ja que un diari que no tingui mitjans per aconseguir un disseny acurat i efectiu, pot cridar més l’atenció que un diari que el tingui degut al missatge que transmet, que es basa en informació veraç i que connecta amb la població.
Encara així, hi haurà lectors que no es dirigiran a aquelles publicacions que no aconsegueixin, per dir-ho en termes del Daniel Tena, un Estat Estètic més “agradable” a la vista. És a dir, que des de la redacció d’un diari, mitjançant destacats o una tipografia que cridi l’atenció, es podrà dirigir al lector cap a la informació que en certa manera li interessi al diari, l’anunciant o una part d’un article. Per tant, també hi pot haver una espècie de “manipulació” en quant a que són els dissenyadors els que trien allò que mirarà el lector, allà a on haurà de dirigir la mirada, sense que aquest en sigui plenament conscient o fins i tot totalment inconscient.
Per tant, segons la meva opinió, crec que fa falta una educació dels lectors en quant al disseny gràfic, ja que hi ha moltes formes de dirigir aquesta atenció, i les persones haurien de prendre consciència de que el disseny respon a una intencionalitat i haurien de ser conscients d’aquesta a l’hora de llegir un diari o una revista.
20
TENA, D. (2003), La Comunicación Persuasiva. Anàlisi num. 30
TENA, D. (1998), La influencia de la composición gráfica en la elección de un bloque de texto escrito. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat.
TENA, D. (1998) Una nueva propuesta metodológica en torno a la investigación científica sobre los medios impresos: El Estado Estético [en línia] http://www.ehu.es/zer/hemeroteca/pdfs/zer06-10-tena.pdf
TENA, D. (2011) Diseñar para comunicar , Bosch, Barcelona
21
678"6)1$# #7+"%'#/ 9+$:%'6)1$ 6;# 5)1)(%'/
• <; :1% 2(%*% =:"1>)1%' • ?):@ +AB")57 CDE FGFHIE ?%1$#
JK%(+)'71%L • M71$%+$)@ *"()+$%N*"()+$%/+%$ • O():@ P ):(7#

• CP X45"1)# #)6X()
• HF #)++"71#@ Q#2(%1$ )' 3'E M76:1"$%$ ."()+$%E 9' X): *)' +%1,E \"(%''#E B7*% %' 6,1E M(:[''%E 06X()##"71#E O7+% Z(76%E QVX()##"71#E -% 01*"()+$%

• \%=:)$% 3V% ^)$% X)( %'5_ )V$)(1 % '% ()*%++", " )1+%(()5%$ *) 6%=:)$%+",/
• O%X)( *) I` 5(/ • <7$ )' *"%(" ^)$ %6Z +7'7(/ • <"X75(%3%@ o !"#$%#&' M%Xa%')(% o )&#&"* +,%-$ % ./01-".2'
#:Zb$7'# o 3."#4-&# 5%67&8'<)V$ Z%#) • !"1S)$)# % '% #)++", *Rc:67(E
O7+% K(76%
-% ."()+$%/ M71215:$#
• d)$# ()'')8%1$# *U%+$:%'"$%$E "1*)X)1*)1$6)1$ *) '% #)8% :Z"+%+", 5)75(43+%/ !"#", X7'e2+% *U)#=:)(()#/
• OfB<9.9 O)# 67'$ "6X7($%1$ *) '% "6%$5) 5(43+%E %+7#$:6% % *71%( "6X7($41+"% % ()X7($%$5)# " $()Z%''# *U"18)#25%+",/

."##)1S%*7( )V$)(1

Afganesos Chiies cremant ahir una bandera dels Estats Units. El secretari de Defensa insinúa possibles repressions militars si la tensió i els atacs a les embaixades nord americanes continuen.
La Xina es converteix en una arma electoral entre Obama i Romney El president denuncia Pequín davant l’OMC a causa dels subsidis a l’automòbil
Comerç (OMC). L’Administració Obama considera que Pequín subsidia il·legalment l’exportació d’automòbils i també de com- ponents d’automòbils. Aquests subsidis, segons Washington, distorsionen el mercat i propor- cionen als fabricants xinesos un “avantatge injust” davant els seus competidors. En altres paraules, en ajudar als seus fabricants, la Xina provoca acomiadaments als Estats Units. Per què Ohio? Per què ara? Ohio, a l’Oest Mitjà és
alitat que el president triés ahir un miting a Ohio peer anunciar
una demanda contra la Xina davant l’Organització Mundial del
La Xina s’ha convertit en una arma llancívola entre els candidats a les eleccions presidencials del 6 de novembre. Tant el demòcrata Barack Obama com el republicà Mitt Romney han demostrat, en les seves trajectories pública i privada, el seu convenciment que la potència asiàtica és un soci necessari per als Estats Units. Però tant el president com el seu rival es lliuren aquests dies a una competició més populista per arrencar vots. No és casu-
!"# %& '()'*#+&, -++) ./)01 2)/3+
Identifcador: 106
ANNA PRATS, Tokio
Grups de manifestants a l’Afga- nistan, el Pakistan, L’indonèsia i la India van marxar ahir cridant “Mort als Estats Units en noves protestes que tenen la pel·lícula blasfema sobre Mahoma com a pretext. Al Pakistan i va haver dos morts.
La policia india va disparar ga- sos lacrimògens i canons d’aigua per dispersar els mil·lers de manifestants que es van amuntegar davant l’ambaixada dels Estats Units a Bombay. A Kabul, entre un mil·ler i 4.000 manifestants segons dades molt dispars de la policia afganesa, van prendre els carrers, van calar foc a automòbils i comerços i van llançar pedres contra la policia (una vintena d’agents van resultar ferits) i contra la base del Estats Units de Camp Phoenix. “Defensarem el nostre profeta ns que tinguem sang sobre el cos, no deixarem que ningú l’insulti —va dir un ma- nifestant a la capital afganesa. Els nord-americans hauran de pagar el seu deshonor”.
D’altre banda, la policia del gegant asiàtic i nombrosos mit-
jans de comunicació van fer una crida a la calma als manifestants i a evitar els repetits, i cada cop més importants, atacs contra les empreses d’aquest pais. També van ser detinguts un centenar de sospitosos.
Les companyies
indies tanquen
aldarulls greus
Pugna a la campanya per liderar la defensa dels llocs de treball amenaçats per la deslocalització
! LA VANGUARDIA P O L Í T I C A DIJOUS, 05 DE NOVEMBRE DE 2012

0110 !2034
.;=9;>? @;776=A;4=8<
.B= A76==:C =;D76 E6<=:4F:? GH:7 0I==:8 J8 8K648L87 8 M:4<N4O:8 OP8A<:987 =849:;4= 69;4QK:R>6=' K64576 >4= K:< A6=R>67= 7>==;= 564:64 A76J:=5 877:D87 8R>6=58 K8S 5:48O8 8 <6= 8:TU6= O6 <6= O:=A>58S O6= :<<6= 8 A>45 A67 A6=987SH:? V6= autoritats fneses reclamen insistenS 5K645 8 .;=9;> R>6 T6=5:;4: 8KD K;O6789:C <6= 76:J:4O:989:;4= A67
6J:587 KB= D7;5= O6 J:;<W49:8 9;K 6<= OP8R>6=5 98A O6 =65K848 A8=S =85? +<= +=585= %4:5= :4=564 <6= O>6=
A;5W49:6= 6>7;A66= 8 D>=987 >48 =;75:O8 46T;9:8O8 8< <:5:T: R>6 6<= 64X7;458?
!6=A7B= OP>4 98A O6 =65K848 A7;S 58T;4:5Y85 A67 K84:X6=589:;4= K><S titudinàries en què van aorar els
A:5Z;7= D7;5= 845:7>==;= O6 <6= I<5:S K6= OW98O6=' 0I==:8 =6KD<8 R>6 H8 :4:9:85 <8 =6T;48 X8=6 O6 <P6=5785WT:8 64 <8 O:=A>58 R>6 5B 8KD M:4<N4O:8 =;D76 <P87[:AW<8T O6=H8D:585 O6 <6=
:<<6= O6 V8 06>4:C' R>6 6<= 7>==;= 84;K6464 \7;J;X?
GH:7 .;=9;> J8 8K648L87 O6 A;=87 64 K87[8 >48 D8567:8 O6 76S A76=N<:6= 69;4QK:R>6= 9 ;4578 M:4S <N4O:8 =: 4; 769;4=:O678 <8 9;KA78 O6 576= OP8R>6<<= :<<;5= 8<= A7;A:658S ris fnesos. L’avís el va transmetre 8 578JB= O6 <P6O:9:C :4567489:;48< el diari Pravda, l’òrgan ofcial del
A875:5 9;K>4:=58? +< A875:5 +=585 8=S =64]8<8 R>6 .;=9;> 769;7767N 8 <6= K6=>76= O6 765;7=:C =: <8 O:=A>58
A67=:=56:[?
+< 7;585:> 8J:=8 R>6 A;O7:64 =;75:7S46 8X6958O6= N766= 69;4QK:S R>6= K;<5 :KA;75845=' 9;K 878 <8 indústria i les fnances, així com 6< 9;K67L O6 ^K8567:8<= 6=5785WT:9= :KA;75845=_' 64 8<`<>=:C 8 <6= 56776= 7876=? &C4 K:4678<= :KA76=9:4O:D<6=
A67 6<8D;787 A7;O>956= OP8<58 5694;S <;T:8' : 6<= Z89:K645= 4;KB= 6= 57;S
D64 64 8D>4ON49:8 8 0I==:8? " RU6=5:;48 =: M:4<N4O:8 6=587:8
O:=A;=8O8 8 5;7487 8 A67O76 >48 dècada de creixement, o fns i tot O>6=' 8 98>=8 O6<= 6X6956= OP8R>6=58
T>6778 69;4QK:98? GKD 8R>6=58 76S X67W49:8 8 <6= OW98O6= A67O>O6=' 6< O:87: a78JO8 6= 76K>458 8 <8 57:A<6 crisi borsària, Inmobiliaria i fnanS 9678 R>6 6= J8 O6=6498O6487 8 M:4S <N4O:8 8 9;K64L8K645= O6<= 4;78458 : R>6 OP8<6=H;76= 64LN 4; H8 8:[6985 98A' 64<<8L845 97:=: : 7696==:;4=? +< 7;585:> H; 76D<8 =>D785<<845 R>6 ^64 <6= <<>:56= 76<85:J6= 8 <8 =;D:784:8 56S 77:5;7:8<' =: M:4<N4O:8 9;45:4>8 8KD <6= A7;J;989:;4=' 0I==:8 6KA764O7N <8 D858<<8_?
%48 T>6778 64 R>W M:4<N4O:8 5B' A;==:D<6K645' <6= O6 A67O76' Z8 R>6 0I==:8 B= 6< =6> A7:K67 =;9: 9;K67S 9:8<' K64576 R>6 A67 8< T6T845 6=<8>' <P87[:AW<8T 7>= 4;KB= B= 6< 567967'
A67 O877678 OP+>7;A8 : 6<= +%G? ,; ;D=5845 8:[Q' O6 K;K645 6<
boicot antifnés sembla que ja s’ha A;=85 64 K87[8' =: 4; O6 K84678 ofcial si a la pràctica. La televisió 7>==8 H8 98496<`<85 <8 A>D<:9:585 O6 productes fnesos als tres principals @848<=' : >4 O6<= 576= T784= T7>A= OP8TW49:6= O6 J:85T6= H8 98496<b<85 6<= J:85T6= ;7T84:5Y85= 8 <P87[:AW<8T fnés.
" 64K:T OP8R>6=58 97:=:' 8H:7 0I=S sia va obrir un altre anc quan va donar per acabat el període de veda
A6=R>678? %4= K:< J8:[6<<= 6= O:=S A;=8J64 8 =8<A87 8H:7 98A 8 8R>6<<6= :<<6=' 7:R>6= 64 769>7=;= 485>78<= : H:O7;987D>7=? +<= >4= A67 A6=987 : 6<= 8<576= A67 76:J:4O:987 <8 =;D:78S 4:8 489:;48<?
23+445 +6789:;65
-(+./01' ,& 23,,&'
+,14 %&,-5,'%' '
-+(%(+ 6+.+750&'
Atacs a interessos fnesos a Rússia. Els grans magatzems fnesos Svarvard van ser saquejats ahir a la ciutat russa de Smolensk, a la regió d’Irkutsk a
l’est del país.

L’èxit del nou tractament quirúrgic prenatal
Barcelona omple els carrers deors aquesta tardor +,-./ 0 1 2
Es calcula que 200.000 pensionistes “falsos” no paguen els medicaments u
Sanitat descobreix aquestes irregularitats en creuar dades de la Seguretat Social, Sanitat i Hisenda
u La ministra de Sanitat, Ana Mato quali ca la
situació com a “frau” 34567,81 00 9 0!
!"#$%&# (" )* +,-./.* (" 01" es modifcarà l’IVA reduït "+ *)21+# $%,(1/-"#3 1+ (.* ("#$%&# ") 4,5"%+ /"+-%*) 5* *+1+/.*% -*67& 01" "#-1(.* eliminar la desgravació fscal
$"% )* /,6$%* (" 5.5"+(* 8*7.-1*)3 *.9: /,6 )* /%"*/.; d’impostos mediambientals. En defnitiva, el Ministeri d’Hisenda i Administra< /.,+# =>7).01"#3 (.%.2.- $"% Cristòbal Montoro, està (,+*+- 1+* $"+#*(* * -,-# ")# .6$,#-,#3 -*+- (.%"/-"# /,6 .+(.%"/-"#3 *67 (,# ,7?"/-.1#@ .+/%"6"+-*% )* %"/*1(*/.;
$"% 6.%*% (" 01*(%*% ")# /,6$-"# . .+-"+-*% /,6$).% amb l’objectiu de dèfcit per al 2013 compromès amb A%1##")B)"# (") C3DE . #"21.% *) $"1 (" )* ))"-%* )"# %"/,6*< +*/.,+# 01" "# 5*+ "6"-%" ("# de el Fons Monetari Interna< cional (FMI) i la Comissió Europea per a Espanya..
/: ;)<&(= 8&=>(?: &*
(&@:?=>&A? >)>* &:*
9B@)*>)*
ANNA PRATS / EFE
ANNA PRATS / EFE
El Govern reobre el debat sobre la legislació comercial n El Ministeri d’Economia dona un pas cap a la llibertat d’horaris permetent l’apertura de fns a deu diumenges l’any
n S’expliciten per primera vegada criteris per que les autonomies defneixin zones turístiques
/84C4D,1 #$
Gallardón declara que no arriba a nal de mes 34567,81 0$
El Barça s’imposa amb un 5-0 front el Reial Madrid
/H34.7H #! 9
!"#$%&'&
(
!" $% &'()*+,-. &. /0$%1 ".2 *-.,3""3&(-.2 4 ."2 *-.,3""3&(-2 &. 536-4)( 7*38 5.-9:*+3 ;36 464)43- "3 <+. 93223-43 3 "3 =42*>-43 )(? "3 ;3@3 ?A2 ""3-@3 3 "'!2*3* .2936B(" &.2 &. "3 &.?()-C)438 !" $D &'()*+,-.1 E3F("+?638)3*1 +63 9"3*3G H(-?3 )-.3&3 9.- .2*+&436*2 &. 9.-4(&42?. &. "3 I64;.-24*3* J+*>6(?3 &. K3-)."(63 ;3 .2*-.63- ." &()+?.6*3" 2(,-. "3 2.;3 ""+4*31
3)(?936B36* ."2 *-.,3""3&(-2 4 )39*+-36* *(* ." <+. ;36 ;4+-.8 J" &()+?.6*3" "'.<+49 &. E3F("+?638 )3* 3)(?936B3 3"2 *-.,3""3&(-2 &. 536-4G )( &+-36* *(*.2 ".2 ?364H.2*3)4(62 4 ""+4*.21 *36* 3 K3-)."(63 )(? 3 L3&-4&1 4 =( &.4M.6 9"32?3* .6 3<+.2*3 (,-3 <+. .2 9(* ;.+-. @-3*+N*3?.6* 3 "3 2.;3 9"363 O.,8 J-31 $% ?.2(2 &. ""+4*31 "3 9"36*3 &. 536-4)( =3 *(-63* 3 (,-4- ".2 2.;.2 9(-*.28P2 "3 ;3@3 ?A2 ""3-@3 9-(&+N&3 .6 ."2 Q"*4?2 R0 36B28 S(* ;3 )(?.6T3- 3?, +63 2+29.624U &. )(6*-3)*.2 4 +6 !VW <+. ;3 -.&+N- "3 9"36*4""3 &. %X$ *-.,3""3&(-2 3 $Y%8 7U"3?.6* /Y *-.G ,3""3&(-2 2'=36 -.46)(-9(-3* 3)*+3"?.6* 3 "3 9(23&3 .6 ?3-M3 &. ".2 462*3"Z"3)4(628 E3 -.2G *3 .6)3-3 .2 *-(,3 3H.)*3&3 9.- "'.M9.&4.6*
&. -.@+"3)4U *.?9(-3" &'()+93)4U1 <+. "'.?9-.23 39"4)3 &.2 &." [+"4(" 93223*8 I63 936)3-*3 -.23 3 "'.6*-3&3 \]64?( )(?G 93^.-(21 "3 "+)=3 24@+._1 [3 <+. "3 `.6.-3"4G *3* ;3 9-.2*3- 3 "'.2*4+ ;+4* ?4"4(62 &'.+-(2 3 "'.?9-.238 a.29-A2 &'+63 ""3-@3 ""+4*31 "'.?9-.23 ;3 9(-*3- 3" )(?4*A &. "3 HC,-4)3 3"2 *-4,+63"2 &.29-A2 &. )(624&.-3- <+. "3 ;3@3 ;+"6.-3;3
"'3)(-& 3" <+3" ;36 3--4,3- ." $0 &'()*+,-. 3?, FFWW 4 I`S1 <+. -.2("43 "'4?93@3?.6* &. "3 6>?463 4 <+. )(?9-(?.G *43 3" )(?4*: 3 &.2)(6;()3- "'3*+-1 <+. ."2 246&4)3*2 =3;4.6 )(?:2 \H-3+ &. "".4_ .6 363- 3?9"436* ."2 ?(*4+2 &. ;3@3 4 <+. .M.-)4-.6 ." 2.+ &-.* 3?, \46*4?4&3)4U 4 ;4(":6)43_ 2(,-. els companys. Però al fnal, "3 [+*@.223 ;3 -.,+*[3- <+. "3 ;3@3 2+9(2C2 +6 46)(?9"4G ?.6* &. "'3)(-& .6 )(624&.-3- que “l’àmbit del conicte no 3,3-)3;3 "3 -.2*3 &. ?(*4+2 &. )(6;()3*>-43 &. "3 ;3@3_8 !6 2.@(6 ""()1 *3?,A -.,+*[C <+. ".2 3?9"43)4(62 &."2 ?(G
*4+2 &. ;3@3 H(2246 6(;.2 )(6;()3*>-4.2 &. vaga, sino que es devien a que el conicte "3,(-3" 363;3 .;("+)4(636* 4 9.- *36* ;3 )(6G cloure que es tractava d’un “únic conicte "3,(-3"_ 4 ;3 3,2("&-. *(*2 ."2 &.?36&3*2 9.- "'.?9-.23 536-4)(8\b( ?.'6 9.6.&.4M( &'=3;.- H(-?3* 93-* &." )(?4*: &. ;3@31 .6)3-3 <+. ?'=3@46 &.29.&4*_ 322.@+-3 L3-4 F3-?.6 S(--.21 +63 &. ".2 $X 9.-2(6.2 <+. .2 ;36 )(6).6*-3- &4?.)-.2 93223* H-(6* 3 "3 9"36*3 &. 536-4)(8 a.29-A2 &. "3 ;3@3 464G )43&3 "'()*+,-. &. /0$%1 H-(6* "'4?93@3?.6* &. 23"3-42 <+. ;3 3)3,3- .6 +6 !VW <+. 3-3 2+?3 $%X &.29.&4*21 536-4)( ;3 36+6)43- "3 2.*?363 93223&3 <+. 3)3,3-C "'36B 3?, +6 -.2+"*3* ,-+* 9(24*4+ \9.- 9-4?.-3 ;.@3&3 .6 ?("*2 36B2_8
/,23 1$,+"22"/'$3 /, 4"#1" !,$*51." /, 6'7./"
!""! $%!&'

\!2*3;3 3 +63 -.+64U ;.N63" <+36 "3 ?.;3 2.)-.*C-43 .? ;3 *-+)3- 4 .? ;3 &4- e-.@4&(G -31 ;3@4 3" 2.+ 942 <+. "4 =36 .6*-3*'8 E3 9(-*3 -.,.6*3&31 &.2(-&-.1 ."2 ?.+2 .2*-42 9.-2(63"21 .M).9*. ".2 [(4.21 &.2393-.@+*2888 E3 2.623)4U ;3 2.- &. <+. ".2 )(2.2 <+. .2*3;3 H.6* )(? 3 -.@4&(-3 6( 3@-3&3;.6 4 =( ;34@ ;4+-.
)"3-3?.6* )(? +6 3;f21 +63 3?.63T38_ E'.MG-.@4&(-3 &. F4+*3* g.""3 4 3-<+4*.)*3 h*i43- `(6ij".i -.)(-&3 3?, 36@QG 643 3<+.""2 36B2 <+. ;3 .2*3- 3 "'J[+6*3?.6*1 &." /00Y 3" /0$01 3?, ." 93-*4* 2()43"42*38 \F-.43 <+. H.43 H3"*3 -.@+G "3)4U1 +6 5"3 &'I2(2 9.- 3 3)(62.@+4- +6 .<+4"4,-4 .6*-. "3 ;4&3 ;.N63" 4 ."2 6.@()428 k4 =3 +63 ;424U 2(,-. F4+*3*
g.""3 .2*-4)*3?.6* ?.-)36*4"8 !""2 &4+.6d A2 +6 ""() 9.- H.- 6.@()428 l( &4)d A2 +6 ""() 9.- ;4+-._8 J" /0$0 .2 ;3 39-(;3- ." 5"3 &'I2(2 &. F4+G *3* g.""31 <+. 2+,2*4*+N3 3" &. "'36B /00X8 \J,362 &'3<+.2* 9"3 6( =4 =3;43 -.@+"3)4U 3 F4+*3* g.""38 !"2 *:)64)2 manipulaven i frmaven totes ".2 ""4):6)4.2 &. )(62*-+))4U 4
“Ells diuen: és un lloc per fer negocis.
Jo dic: és un lloc per viure”
8%.1"1 9,22" ' 2" /,3$,7.2"&%: 3"2;"17,
393-*3?.6*2 *+-f2*4)2_ .M9"4G )3 h*i43- &.2 &. "3 *.--3223 &. )323 2.;31 &.2 &'(6 .2 &4;423 "3 F3*.&-3" &. K3-)."(638 !" 9"3 -.@+"3;3 ".2 3)*4;4*3*2 .)(6>?4<+.21 -.)(6.4M43 <+. 6( =4 *.64.6 )3,+&3 ?A2 =(*."2 3" &42*-4)*. *.646* .6 )(?9*. <+. +6 /mn &."2 =(*."2 &. *(*3 K3-)."(63 .2*36 3""C 4 <+. A2 ." &42*-4)*. 3?, ?A2 9"3).2 =(*.".-.2 o9-(9 &. /08000 9"3).2p8 5.- *36*1 *36)3;3 "3 9(-*3 3 "3 )(62*-+))4U &. ?A2 =(*."2 4 -.@+"3;3 ."2 393-*3?.6*2 *+-f2*4)28 J<+.2* 5"3 .2 ;3 H.- \3636* )323 9.- )3231&.?3636* <+4 .-3 <+4 4 <+: 6.).224*3;3_8 5.-> ." 5"3 .2*3;3 &.2*463* 3 2.- &.2*-+N* 9.- ."2 "(,G ,4.2 =(*.".-21 ."2 ?3*.4M(2 <+. ;36 &.4M3- +63 )3-*3 3 "3 ,Q2*43 &. h*i43- `(6ij".i 3?, +63 3?.63T3 &. ?(-*1 3 "'.2*4" &."2 @C6@2*.-2 &. 9."Z"f)+"31 ."2 ?3*.4M(2 <+. ;36 .6*-3- 3 )323 2.;3 4 "4 ;36 -(,3-8 \b( .2*3;.6 3)(2*+G ?3*2 3 <+. ." 9("f*4) *46@+A2 "3 2.;3 ;()3)4U &. 2.-;.4 3" )4+*3&C1 <+. -.@+"A2 4 )-.A2 -.@".2 &." [() .<+C64?.2 9.- *(*2 ."2 ;.N628 5.- 34M> ;36 -.,.6*3- "3 9(-*3 &. )323 ?.;31 ." ?4223*@. .2*3;3 clar: tu et fques al meu ne G @()41 [( .6*-( 3 )323 *.;3_8 h*i43- ;3 &4?4*4- 3,362 &. fnalitzar la seva candidatura 4 =( ;3 H.- 9.- +63 )3+23 <+. .6)3-3 .2*C 9-().2236*G2. 3"2
[+*[3*2d "'=(*." &." 53"3+ &. "3 LQ24)38 q+36 .""3 ;3 ;(".-
6.@3- "3 ""4):6)43 3 "'=(*."1 "'3")3"&. ;3 &4-G"4 <+. "'=(*." .2 H3-438 h 3<+f A2 <+36 ;3 9-.2.6*3- "3 2.;3 &4?4224U 4 ;3 &.6+6)43- "'J[+6*3?.6*8 !" 5"3 &'I2(2 6( ;3 &+-3- ?A2 &. *-.2 36B28 J" /0$$ A2 F4I <+4 @+36B3 ".2 .".))4(62 ?+64)493"2 3?, S-432 )(? 3"G )3"&.8 J 93-*4- &'3<+f1 .2 H36 una sèrie de “modifcacions” &." 5"3 &'I2(2 <+. 2'3)3,.6 39-(;36* 3 "'()*+,-. &. /0$%8 a364." 53-&(1 ?.?,-. 3)*4+ &. "3 r3-M3 g.N63" &. F4+*3*
g.""31 3?, 2(-* 2+9.-3 ."2 *-.6*3 36B2 9.-> [3 9(-*3 +6 *.-T &. "3 2.;3 ;4&3 ""+4*36* )(6*-3 "'322.*[3?.6* 4??(G ,4"43-4 ( ?(,,46@ 9.- 93-* &'=(*.".-2 4 9-4;3*2 4 &.H.6G 236* ."2 &-.*2 &."2 ;.N62 &." &42*-4)*.8 \!"2 &. F4I ;36 &4- <+. =3;4.6 H.* +6.2 ?(&4G fcacions puntuals del Pla &'I2(2 &. /0$01 9.-> 34M> A2 H3"21 ;36 H.- +6 6(+ 5"3 <+. .6 )(?9*.2 &. -.@+"3-1 H.43 *(* ." )(6*-3-41 &.2-.G @+"3-_8 !6 a364."1 ?.6*-. ?'=( .M9"4)31 &4,+4M3 +6.2 "f64.2 9.- .M9"4)3-G ?. "3 2.;3 &42)(6H(-?4G *3* *36* 3?, ." 5"3 &." /0$0 )(? ." &." /0$%8 \b(23"*-.2 ;("f.? ?A21 9.-> .62 )(6G H(-?C;.? 9.-<+:
!"#$%&'&
)
!""! $%!&'

;f.? H.* 9.- 3)(62.@+4- +63 -.@+"3)4U 9.- F4+*3* g.""3_8 !" 5"3 &'I2(2 &. /0$%1 39-(G ;3* 3?, ."2 ;(*2 &. F4I 4 55 o4 3?, ."2 ;(*2 .6 )(6*-3 &. "3 -.2*3 &. H(-).2 9("f*4<+.2p (,-. ." *.--.6B ;.&3* 4 9.-G
met construir hotels de fns 3 /00 =3,4*3)4(621 2(,-.*(* 3 "3 9.-4H:-43 &. F4+*3* g.""3s .M9(23 +63 (-G
)(?9*.2 &. -.@+"3-1 H3 *(* ." )(6*-3-41 &.2-.@+"3-_ &.?363 &42)+"9.2 9.- "'.6-.6(+ <+. ()324(6.6 +62 =(?.2 <+. [+@+.6 3" &>?4G 6( 3 "3 23"3 &." )(2*3*1 &462 ." "()3" &. "'J22()43)4U &.
g.N62 &. F4+*3* g.""38 \!-3 +63 ""C2*4?3 <+. 3"@Q <+. ;("@+A2 )(62*-+4- +6 =(G *." 6( 9(@+A2 H.-G=(_8 l+36G J6*U6 7j6)=.i &. l+36 A2 ." ;4).9-.24&.6* &." )(62."" &." a42*-4)*. &. F4+*3* g.""38 \!"2 =(*."2 <+. .2 9(&-36 )(62*-+4- 2U6 ?f64?21 [3 <+. =36 &. )(?9"4- +63 2:-4. &. -.<+424*21 2'=3 &. H.- +6 9"3 .29.)43" &'+-,3642?. 9.- *3" &. )(62.-;3- ." 93*-4?(64 =42*>-4)888 a. H.* &.2 &. <+. es va aprovar la modifcació &4-43 <+. 6( 2. 6'=3 )(62*-+N* )39_8 !" 5"3 &'I2(2 &. /0$01 34Mf )(? ." 5"3 !2*-3*:@4) &." *+-42?. &." ?3*.4M 36B1 -.)(G 6.4M43 ." &42*-4)*. &. F4+*3* Vella com una zona massifG )3&3 9." *+-42?.8 !" ).6*-.
&. K3-)."(63 ;3 -.,-.
“El pla d’usos de CiU en comptes de regular fa tot el contrari, desregular”
&.63)4U &."2 393-*3?.6*2 *+-f2*4)2 .6 ,"()2 Q64)2 .6 +6 9.-f(&. &. m 36B2s 9-(G ?(+ ." )(?.-T <+. 3"@+62 qualifcarien d’elitista perjuG &4)36* ." )(?.-T *-3&4)4(63"1 <+. .2*C 9".@36* &.@+* 3 la f de la moratòria de la E".4 a'J--.6&3?.6*2 I-,362 oEJIps 4 .2 9.-?.* "3 9-4;3*4*G i3)4U &." 93*-4?(64 )+"*+-3" &." &42*-4)*.8 7.@(62 ".2 322()43)4(62 &. F4+*3* g.""31 "3 -.H(-?3 &." Pla va néixer amb un “dèfcit
!"#$%&'&
*

"'36B 93223* +62 Y1X ?4"4(62 &. *+-42*.21 9.-> H3 &+.2 &:)3&.2 3?, 2(-* 2+9.-3;3 ." ?4"4U8 J <+: .2 &.+ 3<+.2* 46)-.?.6* *36 9-(G nunciat de turistes? Tothom conueix en el &.*(636* &."2 l()2 W"f?94)2 &." t/8 J 93-*4- &'3<+."" 36B .2 &U63 3 )(6:4M.- K3-)."(63 3--.+ &." ?U6 4 .2 )(?.6T3 3 ;.+-. )(? +6 3*-3)*4+ ?("* @-368 \!"2 *+-42*.2 ,+2<+.6 932G 23-G2'=( ,A1 -."3M3-G2.1 363- 3 "3 9"3*[3_ .M9"4G )3 l+36GJ6*U6 7j6)=.i8 \J 93-*4- &."2 l()21 .2 )(?.6).6 3 )(62*-+4- 9"3*@.2 4 )(?.6T3 3 3+@?.6*3- ." *+-42?. .M9(6.6)43"?.6*_8 \J ".2 V3?,".2 [3 6( =4 ;4+ 646@Q1 64 2U6 +6 ""() 9.- 9322.[3-s 4 ." L.-)3* &. "3 K(G <+.-43 6( A2 +6 ""() (6 .2 9+@+4 )(?9-3- amb tranquil·litat”, així defneix la nova llei "3 9-.24&.6*3 &. "'J22()43)4U &. g.N62 &. F4+*3* g.""31 L3-43 L328 I6 &."2 329.)*.2 &. la modifcació del Pla d’Usos de 2013 que "3 r3-M3 g.N63" &. F4+*3* g.""3 ;3 &.6+6)43-1 entre d’altres, va ser la modifcació d’integrar .6 +6 9.-f(&. &. m 36B2 ."2 393-*3?.6*2 *+-f2*4)2 ".@3"2 .6 ,"()2 Q64)2 (6 6( =4 ;42<+46 ;.N628 \!" 9-(,".?3 A2 <+. 6( .M42*.4M.6 prou edifcis buits per acollir els més de 600 393-*3?.6*2 *+-f2*4)2 ".@3"28 5.- 34M> ;3? )(624&.-3- <+. (,-4.6 "3 9(-*3 3" ?(,,46@ <+. ;3 93*4- &+-36* ?("*2 36B2 ." &42*-4)*._1 .M9"4)3 a364." 53-&(8 \J<+.2* 9-(,".?3 &."2 393-*3?.6*2 *+-f2G
!"#$%&'&
+

,-
uFJH.)*3*2K(-6d !" 5"3 &'I2(2 9(23 ." ?3-) ".@3" 9.- 46)-.?.6*3- .6)3-3 ?A2 "'.M9"(*3)4U *+-f2*4)3 &. F4+*3* g.""3 v5-(+S+-42?.
u[3+?.)("",(64d !" 5"3 &'I2(2 &. F4+*3* g.""3 9-4(-4*i3 ."2 *+-42*.2 4 6( ."2 ;.N62
u=4@4643-(4@ K3-)."(631 +63 )4+*3* &. $8m008000 = 39-(M1 -.9 )3&3 36B ?A2 &. /D ?4"4(62 &. *+-42*.28 P2 34M> 2(2*.64,".w v5-(+S+-42?. v5-(+k(*."2
uFI5)4+*3*;.""3d F4I 4 55 =3+-4.6 &. -.*4-3- &. H(-?3 4??.&43*3 ." 5"3 &'I2(2 4 -.29.)*3- "3 ;("+6*3* &."2 ;.N62 4 ;.N6.2 vF4+*3*g.""3
uFhId !" 6(+ 5"3 &'I2(2 &. F4+*3* g.""3 .6H(-*.4M "'.<+4"4,-4 .6*-. ;.f 4 *+-42*3
uk4,364xd 5(-* g.""8 5"3 &'I2(28 5"3 53-3"Z"."8 5!Vh K3-)."(6.*38 FhIG55 gWE!b c!V a! FhISJS g!EEJ Ib 5JVF S!LyShF vF4+*3*g.""3V.,."$$?
REVISTA ACABADA.indd 27 13/1/15 10:37

2"%! 3
,*"2'# &040-*50, 05&0'$*6 7#"$' !*"0580 ' /%5*86 054*"8 2#-9:5*9 /#5'-06 /0"8; /%<#9

""#$%& '(&)*#"
41+#'(-%# &%1 )(*+$,%) 41( '5.&$%)3%). + #+ )(*+$$.6 *( #+ )(-.',+ /+1)7 *( '(01.) +41(',('
.&*.$+$.%&' $%8 + )(9():&$.+ + #5/%)+ *5%83#.) +#01&+ *( #(' 370.&(' *(# 8.,;7<
3> *JKBE HG KGLK
3>3> "# KGLK (' 0(&()+)7 + 3+),.) *(#' 3)%0)+8(' /BA@DJDMK ND@H % EI0HDFG 'CHGJBOC
&,P6 &,Q B &&6 +8= (# 41+# 8>' ,+)* (' 9+)7 #+ R?STGK?ABU *( #(' 370.&('< ?('3($,(
+ #(' 3+)+1#(' 41( &% 3%*(& 9.01)+) *( 8+&()+ $%83#(,+ (& 9.&+#.,@+) 1&+ #A&.+B '(
&5+''(&C+#+ #+ $%&,.&1D,+, (& #+ #A&.+ '(02(&, + ,)+->' *51& OTBDCGK< "& (# $+' 41( (#
,(E, 3(),+&C(&, + 1& $%&,.&01, $%&$)(, $%&,.&1D (& 1& +#,)( 370.&+B +.EF
'5('3($.9.$+ +8= 1&+ MEGKL?G '.B (& $+&-.B (# $%&,.&01, +$+=+ (& +41(##+ 8+,(.E+
370.&+B +.EF >' .&*.$+, +8= 1& @DRFG +# 9.&+# *(# ,(E,<
3>1> VD@R?K HG E? EEGK@?
3>1>3> 8BWDO@?MB?H I-(&.) J%%K
3>1>1> 8?R?CXH LM 31&,'
3>1>Y> 'CKG@EBCG?KH LN 31&,'
3>1>Z> "GK[ATE? F?JGH LN 31&,'
3>1>P> 0EBCG?ABU HGE KGLKH +#.&(+, + #5('41())+
3>Y> /?@OGJ
3>Y>1> 'CMG@BD@H MP88
3>Y>Y> $@GKH LO88
3>Y>Z> *JSTG@@GH MP88
3>Z> !?@\O@?MJ
L<Q<M< 0EBCG?ABUH +#.&(+, + #5('41())+
3>P> $GJK?A?KJ
3>P>1> /BH?] MP 31&,'
3>P>Y> 'CKG@EBCG?K] MQ 31&,'
3>P>Z> 0EBCG?ABU HGE KGLKH +#.&(+, + #5('41())+

3>Q>3> 8BWDO@?MB?] S).8()+ ##(,)+ +8= (# $%#%) *( #+ '($$.6 . #+ )(',+ &(0)(<
U+(,,(&'$/V(.#()<
3>Q>Z> 0EBCG?ABU HGE KGLKH I#.&(+, + #5('41())+
3>^> ,TFK[KDEJ
3>^>1> /BH?] LM 31&,'
3>^>Y> 'CKG@EBCG?K] LQBQ 31&,'
3>^>Z> 0EBCG?ABU HGE KGLK] I#.&(+, + #5('41())+
3>_> 8BKDEGKJ
3>_>Z> 0EBCG?ABU HGE KGLK] I#.&(+, + #5('41())+
3>`> ,TR?@BH /. 9.01)(& ,)(' ,.,1#+)' $%))('3%&(&,' + #(' ,)(' '($$.%&' (& 41:
'5(',)1$,1)+ #+ )(-.',+B 8+)$+,' +8= $%#%) =#+1 3() + S%#A,.$+B -()* 3() + "'3%),' .
-()8(## 3() + ]%$.(,+,< ]5/. (83)+ #+ ,.3%#%0.+ ^)(8#.&B 41( +,%)0+ -.'.=.#.,+, . 1&
&%,+=#( 9(, *.9()(&$.+#<
1> *JKBE HG E? W\OBC?
1>3> /BH? HG E? W\OBC?H MLPEMW\88 Y_1## `.&aIQ[
1>1> -DRF@G HG ADETRCGJH N (& 370.&(' '(&+)' . M (& 370.&(' 3+)(##'<
1>Y> 0RWE?H? HG E? ADETRC?H b1+& /. /+ *1(' $%#18&(' XOBMP 88 . 41+& &5/. /+ ,)('
OOBM\88<
1>P> -TRG@?ABU HG W\OBCGJH "E,().%) .&9().%)
1>Q> /?@OGJH "#' *(9.&.,' (& #5+3+),+, L<N<
Y> &BK?ABDCJ
Y>3> 0TKD@B? HIBR?KOGH R+;%).,7).+8(&, 9%&,' (E,()&('B ,%,(' $.,+*(' +*(41+*+8(&, +
=+.EB + #5('41())+ % + #+ *)(,+ *( #+ 9%,%<
Y>1> 0TKD@B? HGE KGLKH c%8 (&,)( (#' $.&$ 8(8=)(' 41( 9%)8(& #+ )(-.',+ $)((& (#'
$%&,.&01,'B $+*+'$Z *( #+ '(-+ '($$.6B . (& 9+& #+ 8+41(,+$.6B '5/+ *($.*., &% $.,+)
#5+1,%).+ *( $+*+ ,(E, .&*.-.*1+#8(&,< d(' (E,(&'.%&' (',+& $.,+*(' +# 9.&+# *(#'
+),.$#('<

Z> *JKBE HG EGJ BR?KOGJ
Z>3> /BH?H '(0%&' (# ,(E, *( 41: (' *.'3%'. . #5(9($,( 41( (' -1#01. *%&+) +41(',+ '()7
8>' 0)+& % 8>' 3(,.,+< T8+,0(' +8= (',.# =.'(# + #(' $+&,%&+*('<
Z>1> &DED@H cRe^
Z>1>3> aJ HGE FE?CA B CGO@G] "' 3%*)7 1,.#.,@+) (# J#+&$ . f(0)( 3()F 3)(9()(&,8(&,
#(' .8+,0(' /+1)+& *5(',+) (& $%#%)< I.EF >' *(01, + 41( #(' .8+,0(' (& $%#%) $).*(&
8>' #5+,(&$.6 +# 3Z=#.$<
Z>Y> !GTJ HG MDKDO@?MB?] "& $+' 41( .&,()(''. 3%'+) 3(1' *( 9%,% /+1)+& *( '(01.)
+41(',(' *.)($,).1'H
Z>Y>1> /BH?] W 31&,'
Z>Y>Y> 'CKG@EBCG?K] LL 31&,'
Z>Y>Z> 0EBCG?ABU HGE KGLKH I #5('41())+
P> !@GJGCK?ABU HG E? @GbBJK?
P>3> 8BWDEDOB? HG E? @GbBJK?] d%$+#
P>1> 8[KDE] JI?cTfg
P>Y> 8BWDEDOB?] ?(-.',+ *5.&9%)8+$.6 #%$+# (&9%$+*+ '%=)(,%, + )(3%),+,0(' . (&,)(-.',('
P>Z> !G@BDHBABK?K] J.8(&'1+# Y'.' &Z8()%' + #5+&C[
P>P> 5EDA HG WTFEBA?ABU] J+)$(#%&+
P>Q> 8B@?H?] X<PPP (E(83#+)'
P>^> $BMTJBU] "& +#01&(' ##.=)().(' . 41.%'$'B +,(&(1' . $+'+#'
P>_> !cFEBA ?E STd GJK\ GCMDA?H?
P>_>3> *H?K] I 41+#'(-%# (*+,B 8>' (&$+)+, + 1& 3Z=#.$ ;1-(&.# . +*1#,
P>_>1> &E?JJG JDAB?E] SZ=#.$ /(,()%0(&.B 3()F 8>' *.).0., + $#+''(' 8.,;+&(' .
8.,;+&(' =+.E(' +8= (',1*.'
P>`> *JK@?KdOB?]
P>`>3> !e,] T&9%)8+$.6 *( 3)%E.8.,+, *( #+ $.1,+, *( J+)$(#%&+ (& (#' 78=.,' *(
#+ 3%#A,.$+B #+ $1#,1)+ . #5('3%),< d5+$,1+#.,+, &% >' 1& 9+$,%) .83%),+&, (& #('
&%,A$.(' *( #+ )(-.',+`>1> #FfGAKBTJ HG E? @GbBJK?] _() +)).=+) +#' #($,%)' .&9%)8+$.6 '%=)( ,(8('
3%$ ,)+$,+,' (& +#,)(' 8.,;+&'H ('3%),' 8.&%).,+).'B ,(8(' '%$.+#'B 3%#A,.$+ *(
8%-.8(&,'B (,$`>Y> &DRWGKdCAB?] ?(-.',(' $%8 hi%-(&,j % hd+ `.)($,+j ,+8=> (' 31=#.41(&
(& #578=., *( J+)$(#%&+< `5+41(', 78=.,B '%8 (#' Z&.$' 41( .&$%)3%)(8
('3%),'<
31=#.41(& +$,1+#8(&,`>P> *JKBE HG E? @GbBJK?] "',.# *.)($,(B '(&@.## *( ##(0.) 3() + 41+#'(-%#B (&$+)+
41( &% (&,(&01. 0+.)( *(#' ,(8(' 41( '5/. 3+)#(&`>Q> 0b?CK?KOGJ HG E? @GbBJK?] k)+$,+ ,)(' 78=.,' Y('3%),'B '%$.(,+, . 3%#B 3()
,+&, +=+',(.E 1& 8()$+, 8>' +83#. 41( 31=#.$+$.%&' ('3($.+#.,@+*(' (& &%8>'
1& *(#' ,(8(' 41( (' ,)+$,(& + #+ )(-.',+`>^> $GJ?b?CK?KOGJ HG E? @GbBJK?] "# 9(, *( &% $(&,)+)a'( Z&.$+8(&, (& 1& '%#
,(8+ 3%, ,+&, 9() 01+&C+) #($,%)' $%8 3()*)(5&< k(&.8 3)%=#(8(' 3() +$$(*.)
+ *.',).=1$.%&' $%&-(&$.%&+#'< I)).=(8 +#' #($,%)' 8.,;+&l+&, +#01&(' ##.=)().('B
+,(&(1' . $+'+#' Y('3($.9.$+, + #5+3+),+, *( *.',).=1$.6[
P>3g> &DCKBCOTKJ KGLKT?EJ
P>3g>3> ,GAABDCJ] m&+ '($$.6 3() + $+*+ 0)+& ,(8+ *(#' 41( ,)+$,+ #+ )(-.',+H
3%#A,.$+B $1#,1)+ . ('3%),3g>1> 2dCG@GJ] "&,)(-.',(' . )(3%),+,0('< I),.$#(' ##+)0'< c%#18&(' =)(1'3g>Y> 2@\MBAJ B MDKDO@?MBGJ] _%,%0)+9.(' +=1&*+&,'B (& $%#%) . *( 41+#.,+,<
n)79.$'B $)%&%0)+8(' . ,+1#(' (-(&,1+#8(&,33> 5EBF@G HIGJKBE bBJT?E
P>33>3> &DCAGWKG ? K@?CJRGK@G] S+''.6 3() ,)+&'8(,)( *( 8+&()+ '.&$()+ .
'%#-(&, ,(8(' 3%$ ,)+$,+,' (& +#,)(' 8.,;+&' 3()F (',+&, 8%#, $(&,)+,' (&
#578=., *( J+)$(#%&+
!"#$%&'("!
P>33>Y> 'R?KOG OEDF?E bBJT?E HG E? @GbBJK?] oPp ,(E, . QPp .8+,0('< d+ .*(+ >'
41( '.01. 8%#, -.'1+# . +8= $%#%)' -.1'33>Z> !D@K?H?] T8+,0( '%=)( (# ,(8+ 8>' .83%),+&, .q% .&,()(''+&, 3() +#
3Z=#.$B *(#' 3)%3%'+,' (& #(' *.9()(&,' '($$.%&' *( #+ )(-.',+

;1',.9.$+)
P>33>^> *EGRGCKJ HG ADCKBCThK?K] _.#(, '13().%) (& 9%)8+ *( @.0+a@+0+ + 8%*(
*( *($%)+$.6
P>31> &@BKG@BJ W@DHTAKBTJ]
P>31>3> !?WG@ D JTWD@K] `.0.,+# (& S`_ + #+ E+)E+ . .83):'< "# 3(&;+, + #+ E+)E+
>' (# 8+,(.E 41( #5.83):'
P>31>Y< *CST?HG@C?ABUH d+ )(-.',+ '%),.).+ 0)+3+*+B 3()F (& +41(', ,)(=+## #+
3)('(&,+)(8 +8= 91&*('<

8'#;,$3" "0+ I$&"/% I2%+J3
>2 $"2K2% " ?"$&,2'#"
6"$& ?,$1'0,. /, !'/,0 ?"$&,2'#"
8'#;,$3" "0+ >.7,#% M'/$N7.,O
GR3S"1, " ?"$&,2'#"
,-./ 0 /1-//2+

"567689: ;<= >6?><79< <8>6==@9A .:5>@?6
BC ":5:D=<8 8@?E?@F<8 : 5<75<8<?9:5
Proposta de paraules sinònimes del concepte “Barcino”, paraula llatina de la colònia romana que va
formar la ciutat de Barcelona: Condal, Barcelona, Ciutat, Cultura, Història, Actualitat, Modernitat,
Exploració, País, Nació, Llibertat, Moviment, Créixer, Descobrir.
2. Llista de text amb diferents tipograes possibles i pertinents
GC &?;@>:5 <= 9<H9 :FI =: ==<95: 75<J<5@;:
!"#$%&' La lletra preferida és Little Snorlax . Per les seves ca-
racterístiques tipogràques que recorden a la ciutat
de Barcelona, en quant a la seva vessant Modernis-
ta. Crec que és un tipus de tipograa que deneix
el caràcter de la ciutat.
!"#$%&'
Nº: 106
Havent escollit una tipograa de 85 punts, distància més gran entre lletres és la que es dóna
entre la N i la O, mentre que la més petita és la que hi ha entre la R i la C.
NC &?;@>:5 =: D?@9:9 8<=<>>@6?:;:

!"#$%&' OC (6F768@>@P ;<= 9<H9
Havent seleccionat la unitat de 2 punts de separació entre cada lletra,

BOOK Final R13 - Disseny UAB

Documents

Transcript of BOOK Final R13 - Disseny UAB