BMT GLXP PR008

BARCELONA MOON TEAM | GALACTICSUITE MOONRACE SL | C/Pellaires 30-38 Nau G1 08019 Barcelona SPAIN T+34 933 037 027 F+34 933 034 665

BMT GLXP Barcelona Moon Team @ Google Lunar X PRIZE

Outreach

PR008 Press Brochure CAT

Date: 2013-01-21

Type: Outreach

Reference: BMT-Press_Brochure-v08-CAT

Status: Version: Issue 1 Rev8

BARCELONA MOON TEAM | GALACTIC SUITE MOONRACE SL | C/Pellaires 30-38 Nau G1 08019 Barcelona | T+34 933 037 027 | F+34 933 034 665 | [2/2]

0. PRESENTACIÓ 4

1. OBJECTIU: LA LLUNA COM A FONT DE SOLUCIONS AMBIENTALS 5

2. LA VISIÓ: IMPULS A UN SECTOR INDUSTRIAL EMERGENT D’ALT VALOR AFEGIT. 7

3. GOOGLE LUNAR X PRIZE: L’OPORTUNITAT 8

4. BARCELONA MOON TEAM: EL REPTE 9

4.1. GENERAL 9 4.2. LIDERATGE 9 4.3. EQUIP 10

4.3.1. Xavier Claramunt 10 4.3.2. Marc Zaballa 10 4.3.3. Carlos García 10 4.3.4. Juan de Dalmau 10 4.3.5. Ed Chester 11 4.3.6. Alfonso Martínez 11 4.3.7. Josep Amat 11 4.3.8. Ignasi Casanova 11 4.3.9. Pablo Colmenarejo 12 4.3.10. Alfonso Martínez 12 4.3.11. Ángel Álvaro 12 4.3.12. Rafael Harillo 12

4.4. LA FUNDACIÓ PER A L’EXPLORACIÓ DE L’ESPAI I LA LLUNA (FEEL) 13 4.5. SOCIS 14

4.5.1. Galactic Suite 14 4.5.2. Centre de Tecnologia Aeroespacial (CTAE) 14 4.5.3. Altran Technologies 14 4.5.4. Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) 15 4.5.5. GMV 15 4.5.6. EADS CASA ESPACIO 16 4.5.7. Thales Alenia Space Espanya 16 4.5.8. Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial (INTA) 17 4.5.5. Stardust Consulting 17

4.6. SUPORT GOVERNAMENTAL 17

5. ACTIVITATS 17

5.1. PROGRAMA 17 5.2. VOL 18 5.3. OPERACIONS DE SUPERFÍCIE 18 5.4. ROVER 18 5.4. SELENA 20 5.5. PROTECCIÓ PLANETÀRIA 20 5.6. CALLS 21

6. SPONSORS 21

6.1. PREMIUM 21 6.2. GOLD 22


6.3. COL·LABORADORS 22 6.4. PROVEÏDORS OFICIALS 22

7. SERVEIS 22

7.1. VENDA DE HARDWARE I SERVEIS. 22 7.2. PATENTS/SPIN OFFS 23

8. DIFUSIÓ 23

8.1. PROGRAMES DIVULGATIUS 23 8.1.1. WEB i Xarxes Socials 23 8.2. Participació en congressos i conferències 23 8.3. Calls 23 8.4. Esdeveniments 24 8.5. BMT Fan Club 24 8.6. BMT A LES ESCOLES 24

9. EL BARCELONA MOON TEAM EN XIFRES 24

10. CONTACTE 25


0. Presentació Aquest document recull els punts bàsics que descriuen un projecte tecnològic punter, que servirà per obrir noves vies de futur en la indústria aeroespacial catalana i espanyola, però que és també un projecte social, que involucra tots els estrats de la societat, amb l'objectiu d'apropar una mica més l'espai a la gent i ser estímul i inspiració per als més joves. Es tracta d'una competició tecnològica internacional iniciada per la X PRIZE Foundation amb la col.laboració de la companyia de serveis d'internet Google. La X PRIZE Foundation és una institució que, amb el seu lema "Revolució a través de la Competició", vol ajudar a produir avenços radicals en la ciència i la tecnologia per al benefici de la humanitat. La Fundació i els seus socis patrocinen diferents competicions en l'Exploració Espacial i submarina, Ciències de la Vida, Energia i Medi Ambient, Educació i Desenvolupament Global. El Google Lunar X PRIZE (GLXP), que és com es diu aquesta competició en particular, premia els primers equips que aconsegueixin fer arribar un robot a la Lluna amb un finançament principalment privat (90% de la inversió ha de ser d'origen privat ). Des que el 2001 Dennis Tito es va convertir en el primer astronauta de pagament i el 2004 Burt Rutan construir la primera nau espacial amb finançament íntegrament privada, s'ha obert una nova via en el sector espacial en què les agències nacionals compartiran protagonisme amb els nous actors del sector privat. El GLXP és una oportunitat per al sector aeroespacial català i estatal, un sector emergent i d'alt valor afegit, que és encara petit però creixent. La participació en el concurs permetrà generar al voltant de 100 llocs de treball directe a més de desenvolupar coneixement, coneixement tècnic i de gestió de projectes complexos i equips multidisciplinaris, que permetrà enfrontar-se a reptes cada vegada més grans en el sector. Al mateix temps, la recerca necessària, revertirà en altres sectors de la indústria i la societat a través de spin-offs. El Barcelona Moon Team és l'únic representant espanyol en la competició, que des de desembre de 2010 ha tancat la inscripció de nous equips. El Barcelona Moon Team lidera un equip d'indústries, centres de recerca i universitats catalanes i de la resta de l'Estat que, amb el finançament de les grans empreses del país i el suport institucional i de tota la societat, situï el país al mapa tecnològic mundial i reverteixi l'esforç i el capital invertit a tota la societat. Aquest document recull els motius que van impulsar aquesta participació, els objectius, membres de l'equip, així com el concepte per a la missió o les activitats de comunicació associada.


1. Objectiu: la Lluna com a font de solucions ambientals Fa exactament 40 anys, l'home va enviar les primeres missions tripulades a la Lluna. Amb l'arribada de l'home a la superfície del nostre satèl lit, la carrera espacial entre Estats Units i la URSS arribava al seu punt culminant i proclamava com a guanyadors els americans. 500 milions de persones a tot el món van veure en directe l'esdeveniment, la major audiència televisiva per una emissió en viu en aquell moment. Durant aquesta dècada de 1960, tota una potència com els Estats Units es va reunir al voltant del repte que va llançar el seu president JFKennedy per "posar un home sobre la Lluna i tornar sa i estalvi a la Terra". Aquesta ferma decisió de lideratge volia entusiasmar a tot el país i fixar una meta que li fes recuperar l'orgull dolgut pels èxits primerencs dels russos, en posar en òrbita el primer satèl.lit artificial, a portar el primer home a l'espai, la primera dona i fer el primer passeig espacial (EVA). En el context de la guerra freda, la carrera espacial es va convertir en el camp de batalla de les grans potències. La guerra freda va acabar ja fa anys i, en l'espai, la confrontació ha donat pas a la cooperació. Les potències espacials mundials (amb l'excepció de la Xina) han treballat juntes per a la construcció de l'Estació Espacial Internacional (ISS). Durant els 50 anys que portem d'exploració espacial, s'han desenvolupat tecnologies que han revertit en la societat en forma d'innumerables spin-offs com els microprocessadors, les lluminàries LED, les plaques solars, els materials ignífugs, etc. L'Agència Espacial Europea (ESA) valora entre 3 i 6 euros els beneficis ocasionats pels spin-offs per cada 1 euro invertit en la investigació espacial. L'error llavors va ser no quedar-se a la Lluna i rendibilitzar l'altíssima inversió que va suposar el desenvolupament del programa Apollo, 25.000 milions de dòlars de 1969 (aproximadament 135.000 milions de dòlars actuals). Però, per què quedar-se? Per què tornar? Què ens ofereix la Lluna als homes que vivim a la Terra?

• Lloc avançat per a l'exploració del Sistema Solar L'exploració espacial resulta costosa, ja que cada quilogram de combustible i cada vehicle espacial han de ser llançats fora del potent camp gravitatori de la Terra. La Lluna és un magatzem natural: la superfície conté més d'un 40% del seu pes en oxigen que és també el component essencial del combustible dels coets espacials. Al mateix temps a causa de la seva gravetat és una vuitena part la de la Terra, és 22 vegades més fàcil llançar sondes i missions des d'allà. Una base permanent a la Lluna proveiria als astronautes dels materials per protegir-se de la radiació solar i còsmica. La Lluna representa el pas intermig per arribar a la resta de l'Univers.


• La Lluna pot ser una font de solucions a alguns dels problemes mediambientals que afecten a la Terra.

La NASA ha experimentat durant més de 30 anys amb diferents formes de capturar energia solar, neta i abundant espai, per al seu posterior ús en la Terra. Malgrat els amplis coneixements reunits en aquesta tecnologia, l'alt cost que suposa enviar materials fora del camp gravitatori de la Terra ha obstaculitzat la implantació d'aquests sistemes. No obstant això, si el material lunar pogués utilitzar per a la construcció i llançament d'aquests col.lectors espacials, seria possible aquest proveïment continu a través d'ones des de la òrbita terrestre. Amb aquesta energia (fins i tot de nit) es podria carregar cotxes elèctrics, generar hidrogen a partir de l'aigua o produir combustibles sintètics per a l'aviació.

• La Lluna és un llibre obert sobre el passat de la Terra. Les roques i altres informacions obtingudes pels astronautes de l'Apolo, han permès desenvolupar la teoria que la Lluna es va crear a partir de la col.lisió de la Terra amb un altre objecte de mida similar al d'un planeta. L'exploració del nostre satèl lit equival a explorar el passat de la Terra.

• La Lluna pot ser una Arca de Noè per a la vida a la Terra. Científics de renom com Stephen Hawking, Carl Sagan i Konstantine Tsiolkovsky també han alertat de la necessitat de expandir pel Sistema Solar com a mesura de preservació de l'espècie humana en cas d'un gran cataclisme a la Terra a causa de l'impacte d'un meteorit, etc. Actualment hi ha projectes també que situen a la Lluna una espècie de biblioteca biològica, una nova Arca de Noè, per garantir la preservació de la vida més enllà de la Terra.

• La Lluna permet una perspectiva més profunda de l'espai. En constituir una plataforma gran i estable, sense els impediments de l'atmosfera terrestre, la Lluna permet una òptima observació astronòmica, especialment en la seva cara més allunyada, ja que allà no arriben ones de ràdio, televisió i dades que s'emeten des de la Terra, de manera que, des d'allí, un telescopi de ràdio podria detectar energia procedent de l'origen de l'Univers.

• La Lluna ofereix el foment de noves tecnologies i dispositius. L'exploració i supervivència en llocs més allunyats encara, com Mart, requereix de grans avenços tecnològics que cal assajar primer a la Lluna. Aquests avenços, a més, tindran aplicacions domèstiques com ha succeït durant tota la carrera espacial en forma de centenars de spin-offs (com el velcro, els leds, la miniaturització d'ordinadors, etc). La Xina i l'Índia s'han sumat ja a aquesta nova carrera espacial per tornar al nostre satèl.lit, aquesta vegada per quedar-nos. Als Estats Units, en cancel lar el programa Constellation, el Govern Americà cedeix el protagonisme a les companyies privades perquè desenvolupin els nous vehicles i missions a la Lluna. La participació del nostre equip amb finançament bàsicament privat s'emmarca de ple en aquesta nova orientació dels programes espacials.


2. La Visió: Impuls a un sector industrial emergent d’alt valor afegit. L'actual crisi econòmica requereix d'un canvi en l'economia productiva lligada a sectors tradicionals, perquè doni pas a una nova economia basada en el producte d'alt valor afegit, fruit de la recerca i la investigació tecnològica. A Catalunya i Espanya, el sector aeroespacial és encara petit, però creixent. El Barcelona Moon Team és un projecte de país, una proposta comuna que vol il.lusionar a tota la societat en un repte ambiciós, però assequible, que té com a objectius:

• Re-situar el país. Posar el país al mapa tecnològic global en arribar primer a la Lluna en el Google Lunar XPRIZE, una competició global per posar una missió robòtica privada a la seva superfície.

• Impulsar la indústria aeroespacial catalana i espanyola. El projecte generarà nombrosos llocs de treball directes entre les diferents companyies que participaran en el projecte, ia més crearà aliances i potenciarà les relacions empresa-empresa i universitat-empresa que permetran assumir reptes més grans en el futur. Es desenvoluparan també noves tecnologies i saber fer que generaran spin-offs, nous productes derivats i comercialitzables en camps com les telecomunicacions, l'automatització i la miniaturització de mecanismes electromecànics, el programari robust, la gestió de la qualitat, la coordinació de projectes complexos, el treball en equip multi-disciplinars.

• Apropar l'Espai a la gent. L'espai és encara el gran desconegut per al públic, encara que és al mateix temps una inacabable font de fascinació. El projecte vol il.lusionar a tota la societat a través d'un bon programa de outreach que ajudi a aglutinar al voltant dels mitjans (TV, premsa, programes educatius, concursos socials, participació directa en el projecte a través de la compra de quilòmetres del viatge , etc.). Es durà a terme també un complet programa d'actuacions a les escoles per promoure l'interès en l'espai i la tecnologia i motivar als més joves en els estudis de ciències i tecnologia. Per aconseguir aquestes fites juntament amb els objectius principals del concurs, l'equip Barcelona Moon Team desenvoluparà un vehicle espacial propi i un tot terreny robòtic, que seran llançats, col·locats en òrbita, guiats durant el vol de creuer per finalment frenar i aterrar a la superfície de la Lluna. Un cop allà el tot terreny complirà els objectius de recórrer 500 metres, enviar de tornada imatges i vídeos de la Lluna cap a la Terra, així com una sèrie d'objectius científics addicionals. I tot això amb el suport de les institucions, però amb finançament privat en més d'un 90%, en sintonia amb l'actual situació estratègica en relació a l'espai: les recents decisions de l'Administració Nord-americana i de la NASA, arran de l'informe de la Comissió Augustine (Review of US Human Space


Fligtht Plans Commitee) obren, esperem que d'una forma definitiva, el lliure accés del sector privat a l'espai, no com a simples contractistes i proveïdors d'equips i tecnologia, sinó com a actors principals. Aquesta és la veritable essència d'aquest nou enfocament, ja que en incentivar la iniciativa privada, bé en uns determinats objectius com els que ja s'han esbossat, bé al liberalitzar el sector (amb totes les garanties de seguretat i control, és clar) s'obren espectaculars portes a nous desenvolupaments. Iniciatives com la present del GLXP o el turisme espacial, no són més que les primeres pedres per ambiciosos desenvolupaments en els quals les empreses, les universitats i la població en general es poden veure molt involucrades, servint com a veritable motor per al desenvolupament de l'ésser humà més enllà de la Terra. Si, dins d'aquest projecte, som capaços de demostrar capacitats, industrials, organitzatives, científiques, no estarem més que utilitzant una magnífica excusa per obrir amplis horitzons que a tots se'ns apareixen com a il·limitats.

3. Google Lunar X PRIZE: L’Oportunitat L'equip participarà en el Google Lunar X PRIZE que servirà d'entorn competitiu on desenvolupar el projecte i aconseguir els seus objectius. La X PRIZE Foundation és una institució sense ànim de lucre que atorga premis a la creació d'avenços radicals pel benefici de la humanitat. El 2004, la Fundació va ser el centre d'atenció mundial quan l'equip liderat per Burt Rutan, recolzat pel cofundador de Microsoft Paul Allen, va construir i volar la primera nau espacial privada del món i va guanyar el premi de 10 milions de dòlars del Ansari X PRIZE per al vol suborbital. La Fundació ha llançat, des de llavors, el premi de 10 milions de dòlars Archon X PRIZE per Genoma Humà, el premi de 30 milions de dòlars de Google Lunar X PRIZE i el Progressive Insurance Automotive X PRIZE, de 10 milions de dòlars. La Fundació, amb el suport del seu soci, BT Global Services, crea premis per l'Exploració Espacial i submarina, Ciències de la Vida, Energia i Medi Ambient, Educació i Desenvolupament Global. La Fundació és reconeguda àmpliament com un model de lideratge per promocionar innovació a través de competició. Els 30 milions de dòlars de Google Lunar X PRIZE és una competició internacional sense precedents que repta i inspira enginyers i emprenedors de tot el món per desenvolupar mètodes de baix cost en exploració robòtica espacial. Els 30 milions de dòlars del premi estan segmentats entre un Gran Premi de 20 milions, un Segon Premi de 5 milions i 5 milions més en diversos bons. Per guanyar el Gran Premi, cal que l'equip:

• Allunitzi un vehicle finançat privadament a la superfície de la Lluna i sobrevisqui prou per completar els objectius de la missió.

• Recorri 500 metres. • Transmetre paquets de dades a la Terra.


• Hi ha premis addicionals per recórrer 5 km, fotografiar artefactes humans sobre la Lluna, descobrir aigua en forma de gel, sobreviure una nit lunar (14,5 dies).

• Es requereixen càmeres de vídeo i fotografia d'alta resolució. El paquet de dades a transmetre ("Mooncast") ha d'incloure:

• Fotos panoràmiques de 360 ° de la superfície. • Autopercepció-retrats del tot-terreny sobre la superfície lunar. • Vídeo en gairebé temps real i alta definició • Una sèrie de dades gravats en la nau abans del llançament.

El Gran Premi és de 20 milions de dòlars fins al 31 de desembre de 2015, però caurà fins a15 milions si alguna agància nacional fa arribar una missió abans que els equips participants a la competició. Google i la X PRIZE Foundation es reserven el dret d’extendre el calendari de la competició.

4. Barcelona Moon Team: el Repte

4.1. General El BMT és un consorci d'empreses, centres tecnològics i universitats que representen l'únic equip espanyol inscrit en el GLXP. Entre els seus objectius es troben (1) el lideratge en un gran projecte espacial, ja que suposa un important projecte tractor per al sector que possibilita el lideratge de la indústria aeroespacial espanyola en tots els aspectes d'una missió espacial altament complexa. Amb això la indústria nacional es col·loca en la posició de contractista principal que li brindarà nova experiència demostrada i noves capacitats que poden donar lloc a un avantatge competitiu addicional per a la indústria. És previsible que aquest avantatge competitiu addicional permeti guanyar més contractes per a les nostres empreses de les fonts tradicionals de contractació en el futur. I (2) el foment de les vocacions científico-tecnològiques i l'atracció i retenció de talent, mitjançant un extens programa de comunicació que estimularà la participació del públic en general en l'esdeveniment. D'una banda es fomentarà de les carreres científiques i tècniques entre els joves, generant nova mà d'obra especialitzada per al futur. D'altra l'atracció de talent internacional recuperarà i atraurà nous professionals i investigadors que avui treballen en països estrangers, i el més important aturarà l'èxode de professionals, joves llicenciats i doctors a altres països i regions.

4.2. Lideratge Galactic Suite Moonrace és la companyia filial de Galactic Suite que lidera l'equip. Amb la participació al GLXP, GSMR recollirà el coneixement generat en l'equip que li permetrà desenvolupar futures missions comercials o per a les administracions.


La companyia està desenvolupant una xarxa d'organitzacions, companyies i grups de recerca de les universitats amb gran experiència individual en camps molt concrets en nombroses missions de l'ESA, que permetrà aglutinar i generar nous coneixements per aquesta i futures missions.

4.3. Equip

4.3.1. Xavier Claramunt Cap de l'equip. En Xavi és fundador i president de Galactic Suite, és un emprenedor que constantment sorprèn en els camps de l'arquitectura o el disseny industrial. Va enlairar-se com a enginyer aeronàutic per aterrar com imprevisible arquitecte. Xavier Claramunt treballa a Barcelona, amb oficines satèl·lit a la Xina, Dubai i Mèxic. Ha entrat en el món del turisme aeroespacial, focalitzant-se en l'experiència que gaudirà el client en el primer hotel orbital. És conegut per la seva forma de treballar sense prejudicis, la seva manera poc convencional de tractar nous projectes sense por a entrar en camps desconeguts. Ell defineix la seva actitud com la d'estar preparat per fer les coses amb entusiasme, mentre que rebutja completament el sentit del ridícul.

4.3.2. Marc Zaballa Cap Associat de l’equip. En Marc és arquitecte professional per la Universitat Politècnica de Catalunya i ex-alumne de la Universitat Internacional de l'Espai, amb seu a Strasbourg. Des de 2006 compagina la seva activitat professional amb la de cap d'arquitectura dels segments de Terra i en òrbita de Galactic Suite, el primer hotel espacial. Actualment és Cap de Projectes de Galactic Suite Design on coordina l'equip responsable de nous conceptes i projectes per al sector de l'aeronàutica i l'espai..

4.3.3. Carlos García Carlos és enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, especialitzat en enginyeria mecànica. Carlos té una llarga experiència en integració de sistemes, automatització industrial i de gestió. Va treballar en el sector de l’automòbil amb vehicles guiats automàticament, sistemes de seguretat per a automòbils, la planificació de la fabricació i de control, etc. És Cap d’Operacions de Superfície i coordina l’equip responsable del rover amb la UPC, GMV i l’INTA.

4.3.4. Juan de Dalmau Assessor Tecnològic. En Joan és professor de la Universitat Internacional de l'Espai i membre de l'Agència Espacial Europea (ESA) des de 1985. També exerceix com a delegat general de la Comunitat de Ciutats Ariane (CVA), una associació sense ànim de lucre que agrupa les ciutats i indústries involucrades en el programa del llançador europeu Ariane. Ha acumulat deu anys d'experiència al Port Espacial Europeu de Kourou (Guinea Francesa), on ha estat el primer director d'Operacions (DDO) no francès, a càrrec de la campanya de llançaments de l'Ariane 4, i com a enginyer per a la construcció i qualificació de les infraestructures de producció, integració i llançament del coet Ariane5.


4.3.5. Ed Chester Assessor Tecnològic. Ed és llicenciat en Física, màster en Electrònica i doctorat en arquitectura de computadors i processament de senyals. La seva experiència professional inclou arquitectura de sistemes i integració en segments terrestres, i enginyer de proves ESO-ESOC (Alemanya), operacions de vol i sistema de gestió per a la sonda marciana Beagle-2 (Regne Unit), gestió IT (Regne Unit), la instrumentació i disseny de sistemes encastats (Regne Unit), i ha estat cap de I+D en el CTAE, on coordinava l'equip responsable de tots els projectes tècnics. Ed és ex-alumne i, actualment, professor de la Universitat Internacional de l'Espai amb seu a Estrasburg, i és membre de l'Institut d'Enginyeria i Tecnologia (Regne Unit) i membre associat de la Royal Society d'Aeronàutica (Regne Unit).

4.3.6. Alfonso Martínez Assessor Tecnològic. Alfonso és director general de Altran a Espanya i Director Executiu de la Pràctica d'Enginyeria Mecànica a nivell Internacional. Enginyer Aeronàutic de la Universitat Politècnica de Madrid, va ser soci fundador de MEDIA Consultors d'Enginyeria. Aquesta empresa es va integrar dins d'Altran Technologies el 2007 sent líder a Espanya en l'Enginyeria del Sector Espacial. Com a consultor i directiu, ha desenvolupat gran part de la seva carrera professional en el sector espacial, fonamentalment en l'àrea d'enginyeria i I+D de vehicles i equips espacials.

4.3.7. Josep Amat Cap de l'equip Rover. En Josep és doctor en enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, on és catedràtic d'Arquitectura i Tecnologia de Computadors des de 1983. És membre de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1990, Convidat Professor del Artificial Intelligence Lab del MIT (EUA) des de 1991 i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des de 2000. Ha rebut nombrosos honors i premis entre ells la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1990), el Premi Internacional de Ciència i Tecnologia de Barcelona (1992), La seva recerca s'ha centrat en el tractament digital del senyal i la visió per ordinador, especialment en les seves aplicacions en el camp de la robòtica. Actualment, desenvolupa diferents projectes de recerca en el camp de la robòtica submarina, la robòtica aplicada a la cirurgia i el guiat dels robots mòbils a l'Institut de Robòtica Industrial de la UPC.

4.3.8. Ignasi Casanova Cap Científic. N’Ignasi és professor de Química dels Materials a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). B.S. De Geologia (Universitat de Barcelona), M.Sc. Enginyeria Nuclear i doctorat en Geoquímica (Universitat de Nou Mèxic, EUA). Ha treballat com a investigador a Los Alamos National Labs, Johnson Space Center de la NASA i la Universitat de Chicago. Ha estat co-investigador en algunes missions de l'Agència Espacial Europea (SMART-1, la Mars Express), ha format part com a membre de Ciència i Tecnologia d'Exploració del Grup Assessor de l'Agència Espacial Europea.


Les seves principals activitats de recerca en l'actualitat inclouen la nanotecnologia per a l'exploració espacial i en la utilització de recursos in situ. Ignasi i el seu equip contribuiran a la missió amb un experiment, únic fins al moment, per a extreure oxigen in situ a partir del regolit lunar.

4.3.9. Pablo Colmenarejo Pablo Colmenarejo va obtenir el seu Mc.S. en Enginyeria Aeronàutica per la Universitat Politècnica de Madrid. En l'actualitat és el responsable de la divisió de GNC en GMV. Amb 15 anys d'experiència, ha dirigit i ha estat personalment involucrat a nivell tècnic en la majoria de les activitats de l'ESA recents relacionades amb els sistemes de GNC de les naus espacials per a missions d'exploració (per exemple la missió Mars Sample Return).

4.3.10. Alfonso Martínez Alfonso és el director de Sistemes d'EADS CASA Espai. És Enginyer de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Madrid, i ha treballat en diferents empreses, havent desenvolupat la major part de la seva carrera a CASA, on ha participat i dirigit nombrosos programes per a sistemes espacials.

4.3.11. Ángel Álvaro Ángel Álvaro Sánchez R + D Manager a Thales Alenia Space Espanya. Amb més de 15 anys d’experiència en el sector espacial, ha participat com a dissenyador i director del departament d’equips digitals en una gran varietat de satèl•lits i missions, entre les quals destaquen les sondes Rosetta, Mars Express i Venus Express. Responsable de les operacions i de producció durant 3 anys, ara treballa per desenvolupar nous equips i sistemes per a futurs satèl·lits científics i de comunicació. Enginyer de Telecomunicacions, casat, dos fills, li agrada ensenyar sobre l’ús de l’espai al servei de la gent.

4.3.12. Rafael Harillo Assessor Legal. Rafael és advocat, especialitzat en dret mercantil i dret de l'espai, i assessora a empreses i institucions públiques, incloent turisme espacial. És membre de l'Institut Internacional de Dret Espacial (IISL) i el Centre Europeu de Dret Espacial (ECSL) de l'ESA. La seva activitat s'encamina a desenvolupar la regulació del sector espacial espanyol ja que, a diferència d'altres països del nostre entorn, no es disposa d'una Llei Espacial que reguli les activitats i incentivi l'accés de la iniciativa privada.


4.4. La Fundació per a l’Exploració de l’Espai i la Lluna (FEEL) La Fundació per a l'Exploració de l'Espai i la Lluna (FEEL) és una fundació privada sense ànim de lucre creada per donar suport al desenvolupament tecnològic i industrial del sector aeroespacial a Catalunya i resta de l'Estat, sense perjudici que també pugui realitzar activitats de caràcter internacional . La FEEL estableix, a través dels seus plans i programes, actuacions en l'àmbit tecnològic i científic, legal, cultural, i d'educació i divulgació, entre les quals destaquen (1) promoure, d'acord amb la realitat que va obrint-se pas en el sector, de manera cada vegada més àmplia una implicació de la iniciativa privada en l'accés a l'espai, (2) promoure el desenvolupament d'infraestructures que acullen l'ésser humà en l'espai per a la investigació i l'exploració d'aquests espais i de la seva habitabilitat, (3) promoure la transferència tecnològica des del sector aeroespacial cap a altres sectors industrials; (4) promoure el desenvolupament d'una legislació específica sobre espai amb la definició d'una autoritat específica que s'encarregui de l'organització de les activitats espacials tant públiques com privades, i (5) promoure l'organització i producció d'exposicions, trobades, congressos, seminaris, així com de material gràfic i audiovisual destinats a la seva presentació i divulgació a la societat. La FEEL impulsa i dóna suport a la participació del BMT al GLXP, en totes les facetes de la competició, tant les tècniques com les de promoció social i educativa de l'esdeveniment.

CONSELL ASSESSOR – D. Juan de Dalmau

Ex_Director del Centre de Tecnologia Aeroespacial (CTAE) – Dª. Gloria García–Cuadrado

Directora de Barcelona Aeronàutica i de l’Espai (BAIE) – D. Jorge Wagensberg Lubinski

Director Científic Fundació "La Caixa" – D. Rafael Harillo

Membre del Centro Español de Derecho Espacial (CEDE) i del European Centre for Space Law (ECSL) de la ESA

– D. Alfonso Martínez Director General Altran

PATRONAT HONORÍFIC

Patrons Honoraris: – Salvador Edgar Marti

– Francesc Claramunt Pol

Patrons Honorífics: – Director de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI)

D. Albert Castellanos – Molt Honorable Sr. Jordi Pujol i Soley – Excelentíssim Sr. Joan Majó Cruzate

– President de Barcelona Aeronàutica i de l’Espai (BAIE) President del CTAE – Centre de Tecnologia Aeroespacial


D. Fernando de Caralt – Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya

Excm. Sr. D. Antoni Giró Roca – Degà Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

D. Joan Vallvé i Ribera – Degà Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya

D. Ferran Amago Martínez – D. Pedro Luís Uriarte

Empresari

4.5. Socis

4.5.1. Galactic Suite Galactic Suite és una companyia amb seu a Barcelona, creada el 2007, que genera oportunitats al voltant de la tecnologia i les persones mitjançant propostes relacionades amb l'accés privat a l'espai. La companyia desenvolupa el projecte per a un hotel orbital Galactic Suite Space Resort i la creació al seu voltant d'un concepte global de turisme espacial amb una cadena de valor que inclou també instal.lacions terrestres per a l'allotjament, entrenament i entreteniment dels turistes espacials, les seves famílies, així com visitants puntuals. Així mateix, amb els acords estratègics que ha aconseguit, la companyia vol ser un operador de referència mundial en la construcció i el transport de càrregues útils de tamany petit i mitjà a l’espai amb un concepte low-cost.

4.5.2. Centre de Tecnologia Aeroespacial (CTAE) És una fundació privada sense ànim de lucre, amb seu a Viladecans (Barcelona), que ofereix serveis de tecnologia a la indústria local, alhora que participa en el nivell estatal i els programes europeus de recerca, com el programa Galileu, etc. CTAE és una fundació privada, sense ànim de lucre, que ofereix serveis de tecnologia al sector aeroespacial. CTAE ofereix serveis de I+D en tecnologies per a la indústria aeroespacial a Catalunya, per a la millora de la seva competitivitat i el foment de la innovació. L'activitat principal CTAE és I+D en tecnologies aeroespacials per a la promoció de la col.laboració internacional entre empreses i institucions de recerca com les universitats i centres de recerca, la transferència de tecnologia cap a altres sectors, i la promoció d'una incubadora d'empreses per fomentar noves iniciatives empresarials aeroespacials.

4.5.3. Altran Technologies És una companyia multinacional de consultoria tecnològica i d'innovació, amb més de 17.000 consultors a tot el món. Ha participat en molts dels projectes espacials europeus més rellevants com el llançador Ariane 5, la ISS, el mòdul de transport ATV, grans satèl·lits de comunicacions i els principals projectes científics com les sondes Mars i Venus Express, el telescopi espacial Herschel-Planck o la


missió SMOS-MIRAS. Altran és soci estratègic del Grup EADS per al desenvolupament de l'enginyeria i I+D+i dels seus productes. Dins del Grup Altran, la seva filial espanyola resulta té prop de 2.000 consultors i un creixent protagonisme en el sector espacial.

4.5.4. Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) És una institució pública d'educació superior i de recerca, especialitzada en els àmbits de l'arquitectura, les ciències i l'enginyeria. La UPC desenvolupa recerca de qualitat i, per la seva elevada capacitat de transferència de tecnologia a la societat, és generadora de coneixement, recerca, innovació i desenvolupament tecnològic. Per col.laborar amb el projecte s'ha creat una càtedra empresa amb especial participació de diverses entitats departamentals: El Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII) de la UPC desenvolupa recerca tant en els aspectes bàsics com en els d'aplicació en línies de robòtica, senyals i sistemes biomèdics, sistemes avançats de control i visió per ordinador. En el camp de la robòtica es té àmplia experiència en la incorporació de sensors i sistemes de percepció per al desenvolupament d'estratègies de control i aplicacions més eficients, més intel·ligents o més fiable, ja sigui en el camp de la robòtica industrial, la robòtica mèdica i la robòtica submarina. En el camp de la visió per ordinador el departament està especialitzat en l'estudi i desenvolupament d'algorismes dedicats al tractament d'imatges en temps real per a aplicacions industrials específiques i el desenvolupament de sistemes de percepció visual. El Centre de Recerca en Nanoenginyeria (CRNE) està dedicat a la investigació, desenvolupament i innovació en els camps de micro i nanoenginyeria, nanotecnologia i nanociència. Entre els seus temes de recerca es troben la manipulació i dinàmica de nanopartícules per electrònica, comunicació i sensors, propietats mecàniques, elèctriques i electròniques de nanodispositius, nanoestructures i sistemes biològics, anàlisi multiescala de processos acoblats: sistemes complexos, anàlisi de superfícies i reactivitat en la escala nano, simulació i modelització de sistemes nanomètrics i materials nanoestructurats, fabricació, caracterització i aplicacions de micro i nanocapas i recobriments. El Departament de Matemàtica Aplicada centra principalment la seva investigació en la teoria de sistemes de control, la cohomologia de varietats algebraiques, les equacions en derivades parcials i els sistemes dinàmics; incloent especialment els problemes de la mecànica celeste.

4.5.5. GMV GMV és un grup empresarial tecnològic de capital privat amb presència internacional. Fundat el 1984 GMV ofereix les seves solucions, serveis i productes en molt diversos sectors: Aeronàutica, Banca i Finances, Espai, Defensa, Sanitat, Seguretat, Transport, Telecomunicacions, Tecnologies de la Informació per a Administracions Públiques i Gran Empresa. Donen suport els processos dels seus clients a través de solucions tecnològicament avançades proporcionant, sistemes integrats, productes i serveis especialitzats que cobreixen tot el cicle de vida. Des serveis de consultoria i enginyeria, fins al


desenvolupament de programari i maquinari, integració de sistemes clau en mà i suport a les operacions. En l'actualitat Grup GMV compta amb més de 1.000 empleats, la majoria dels quals treballen en el sector Espacial (al voltant de 550) i tenen una experiència i capacitats excepcionals, incloent consultoria, enginyeria de sistemes, desenvolupament de programari, integració i instal·lació de sistemes, caracteritzades pel denominador comú de la innovació per a les àrees de sistemes de navegació global per satèl·lit, dinàmica de vol, centres de control de satèl·lits, anàlisi de missió, planificació i programació de missió, segments d'explotació de dades, centres d'operació de ciència, segment terra i segment espai, aplicacions espacials, comunicacions per satèl·lit, simulació, enginyeria de sistemes i GNC, i programari embarcat i encastat.

4.5.6. EADS CASA ESPACIO EADS CASA Espacio és una empresa part de EADS ASTRIUM. Basada a Madrid, es compon de més de 400 treballadors qualificats i està dedicada des de fa més de 30 anys als sistemes espacials, incloent satèl·lits, plataformes, càrregues útils i llançadors. L'empresa té gran experiència en les tasques d'Enginyeria de Sistemes i en (AIV) Assemblatge, Integració i Verificació de les activitats per a diferents càrregues i plataformes. També és un punt de referència per als subsistemes de control tèrmic, els mecanismes i el disseny de l'estructura i per al disseny i la fabricació d'antenes. Ha estat contractista principal de diversos projectes (Minisat, PAU, ENGINY, SMOS i càrregues Spainsat, entre d'altres) que tenen com a clients ESA, HISPASAT, Arianespace, l'INTA i la NASA.

4.5.7. Thales Alenia Space Espanya Thales Alenia Space Espanya és una empresa dedicada al desenvolupament dels sistemes espacials i equips per a telecomunicacions, l'observació de la Terra, la investigació científica, l'exploració de l'univers, la navegació i els vehicles espacials i d'infraestructura per als programes comercials i institucionals. La companyia és líder mundial en sistemes de telecomunicacions i repetidors i de Telemetria, Seguiment i Comando (TTC) de dades d'equips de comunicacions en banda S per satèl·lits i naus espacials, amb una quota del 50% del mercat mundial accessible. Thales Alenia Space Espanya ha estat treballant durant més de 20 anys en els programes d'observació científica i la Terra, proporcionant equip de comunicacions i processament de dades i unitats de mecanisme de control de les agències espacials de tot el món. També desenvolupa sensors RF i òptics per al vol en formació amb aplicació en futures missions científiques i d'exploració.


4.5.8. Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial (INTA) El INTA és l'organisme públic d'investigació especialitzat en la investigació i desenvolupament tecnològic aeroespacial. Entre les seves principals funcions cal destacar: L'adquisició, manteniment i millora continuada de totes aquelles tecnologies d'aplicació en l'àmbit aeroespacial. La realització de tot tipus d'assaigs per comprovar i certificar materials, components, equips, subsistemes i sistemes d'aplicació en el camp aeroespacial. L'assessorament tècnic i la prestació de serveis a entitats i organismes oficials, així com a empreses industrials o tecnològiques. L'actuació com a centre tecnològic del Ministeri de Defensa.

4.5.5. Stardust Consulting És una assessoria legal especialitzada en dret espacial. Assessora a empreses i institucions públiques, incloent en temes de turisme espacial. És membre de l'Institut Internacional de Dret Espacial (IISL) i el Centre Europeu de Dret Espacial (ECSL) de l'ESA. La seva activitat també s'encamina a desenvolupar la regulació del sector espacial espanyol ja que, a diferència d'altres països del nostre entorn, Espanya no disposa d'una Llei Espacial que reguli les activitats i incentivi l'accés de la iniciativa privada.

4.6. Suport Governamental La competició GLXP està oberta a equips finançats de manera privada, i les regles de la competició estableixen que un màxim de 10% dels fons pot provenir de subvencions governamentals. Aquest percentatge no inclou la venda de serveis a governs. De tota manera, les administracions ja han donat suport a la iniciativa que constitueix un projecte il·lusionant per a la indústria aeroespacial estatal: el desembre de 2009, la participació d'un equip espanyol en la competició va ser considerada com "esdeveniment d'excepcional interès públic". També el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) ha donat suport a l'equip, i també l'Institut Nacional de Tecnologia Aeroespacial, organisme dependent del Ministeri de Defensa.

5. Activitats

5.1. Programa La Lluna és de nou una destinació desitjat per molts. Tot i la cancel.lació del programa Constellation per establir una base humana permanent en la superfície lunar, l'interès científic ha estat revalidat amb el recent descobriment de la major proporció de volàtils a la superfície que el que es sospitava fins al moment. Estudis de Futron Corp. preveuen entre 18 i 24 vols amb aquesta destinació durant aquesta dècada, incloent missions governamentals i privades. L'equip BMT vol desenvolupar una plataforma científica i comercial que ofereixi serveis i dades a agències governamentals i clients privats, incloent farmacèutiques, etc. La primera missió del BMT, amb la participació en el GLXP, pretén ser un demostrador tecnològic que permeti un desenvolupament comercial de futures missions. La primera


missió el BMT ha ofert la possibilitat de portar com a càrrega útil l'experiment SELENA, així com un altre experiment que sortirà elegit d'una crida científica a nivell internacional.

5.2. Vol L'equip està finalitzant en aquests moments la Fase A de la missió on es detallen totes les fases del vol. Aquest s'iniciarà (1) com a càrrega de pagament d'un coet comercial. Aquesta és una de les parts més importants i costoses de la missió, i l'equip està valorant totes les opcions que millor s'adeqüen a la missió incloent el Falcon 9 americà de la companyia privada Space X, el nou llançador europeu VEGA, el llançador rus-ucraïnès Dnepr o els llançadors xinesos Long March. Segons l'opció que resulti finalment triada, el llançador col·locarà un Mòdul de Creuer i de Descens (CDM) en una òrbita terrestre (2), des d'on aquest encendrà el seu motor per accelerar el conjunt per accelerar fins a una òrbita de transferència lunar. El mateix mòdul frenarà el conjunt per a la seva captura en òrbita lunar baixa (4). El CDM en conjunt o una etapa de descens (DM) s'encendran els seus coets de nou per reduir la velocitat controlada fins posar-se damunt de la superfície suaument

5.3. Operacions de Superfície El Mòdul Rover baixarà a la superfície Lunar per complir autònomament els objectius de la seva missió. Aquests es divideixen en tres tipus: obligatoris, opcionals i específics del BMT. Els objectius obligatoris i els opcionals estan definits per la X Prize Foundation i es compatibilitzen amb els objectius específics del rover del BMT, constituït com a plataforma científica i de transport a la Lluna per a càrregues comercials

5.4. Rover L'arquitectura del rover del BMT girarà al voltant del seu objectiu com a plataforma científica i de càrrega comercial i estarà definit principalment pels seus principals sistemes. El sistema de mobilitat és el responsable d'impulsar el rover, creuar obstacles i pujar / baixar pendents. L'equip ha realitzat iteracions amb vehicles sense rodes però finalment el disseny base serà similar al d'altres rovers planetaris amb 6 rodes. El sistema de comunicacions és el responsable d'enviar els Mooncasts, sistemes vitals, informació de navegació i altres dades de la missió de la Lluna a la Terra. També és el responsable d'enviar les ordres i altres dades de la Terra a la Lluna. L'arquitectura de comunicacions ha d'incloure un enllaç descendent d'alta velocitat per al lliurament de dades de càrrega útil, un enllaç descendent de baixa velocitat per al lliurament d'informació dels sistemes de suport viatl i per servir com a suport en cas de fallada de la connexió d'alta velocitat, un enllaç d'alta velocitat entre el vehicle i el mòdul d'aterratge, i un enllaç de baixa velocitat ascendent per a l'enviament de comandes al rover i al lander des de les estacions de terra. El subsistema de l'energia és responsable de la generació d'energia, el seu emmagatzematge, gestió i distribució. El disseny de referència consisteix en una combinació de panells solars i les bateries com la combinació més senzilla i eficaç. El rover té tres modes de funcionament diferents: pic, nominal i el


mode d'espera. També es preveu que per als diferents modes, alguns components no seran operatiu a la vegada .


Fig.01 - Anàlisi de Vol

Fig.02 - El Mòdul Rover a la superfície de la Lluna

5.4. Selena SELENA és un experiment per demostrar in situ la presència de volàtils lunars i/o demostrar la viabilitat d'extreure l'oxigen del regolit lunar. S’utilitzaran principis de termogravimetria (TG) d'anàlisi per prendre la mostra de la superfície de la Lluna, tractar in situ, i mesurar la pèrdua de massa. Aquest experiment també entra en la categoria de Premis Bonus GLXP per a la detecció d'aigua a la Lluna i el premi a la promoció de la diversitat en el camp de l'exploració espacial. La Lluna s'ha considerat tradicionalment un planeta sec i lliure de volàtils. No obstant això, algunes especulacions teòriques i més recentment l'evidència gràcies a la teledetecció, suggereixen fortament la presència d'H2O lunar (en forma de gel). A més del gran interès científic d'aquest descobriment, el gel lunar pot esdevenir un recurs natural essencial per ajudar a la contínua exploració de la Lluna i els planetes que es troben més enllà. SELENA intentarà dur a terme la demostració per primera vegada de la viabilitat tecnològica de la utilització dels recursos (planetaris) in situ (ISRU).

5.5. Protecció Planetària Protecció Planetària és el terme donat a la pràctica de la protecció dels organismes del sistema solar (és a dir planetes, llunes, cometes i asteroides) de la contaminació per vida a la Terra, la Terra i la protecció de les formes de vida possibles que poden ser retornats a partir d'altres cossos del sistema solar. La Protecció Planetària és essencial per diverses raons importants:


• Preservar la nostra capacitat per estudiar altres mons, tal com existeixen en el seu estat natural, • Per evitar la contaminació que enfosqueixen la nostra capacitat de trobar vida en altres llocs-si

és que existeix, • Per assegurar que es prenguin precaucions prudents per a protegir la biosfera de la Terra en

cas que ho fa. L'equip ampliarà aquest concepte de protecció planetària més enllà de contaminació biològica, ja que, encara que important, hi ha altres preocupacions sobre la preservació del medi ambient lunar i de la forma en què poden veure's afectats per missions com les que es proposa en el Google Lunar X Prize. La nostra anàlisi del PP es centrarà en el desenvolupament d'un pla de documentació molt estrictes per a descriure els detalls de qualsevol acció pel rover lunar, a partir d'una descripció exacta de l'escenari d'aterratge, els detalls de la trajectòria itinerant, així com qualsevol experiment dut a terme en el superfície lunar.

5.6. Calls El BMT vol recollir l'interès per la Lluna de la comunitat científica i universitària global a través de dues crides. D'una banda, s'obre als investigadors de tot el món, un call científic que oferirà una oportunitat de vol a l'experiment més notable i que s'adeqüi a les restriccions definides per la missió. Aquest call s'obrirà en dues etapes, una de crida d’idees, i una altra de crida de propostes. El guanyador desenvoluparà l'experiment per a la seva inclusió en el vol del BMT, a finals de 2014. De l'altra, es dóna l'oportunitat a estudiants de les universitats tècniques a proposar opcions robòtiques de mobilitat sense rodes, per a un mini/micro rover lunar. Aquest call for proposals culminarà amb una competició terrestre que triarà el guanyador que desenvoluparà la versió qualificada per al vol.

6. Sponsors El BMT ofereix l'oportunitat de patrocinar l'equip mitjançant aportacions dineràries o inversió tècnica en equipament, programari, etc. L'equip disposa d'un extens programa de comunicació per oferir visibilitat als patrocinadors incloent espais per als seus logos en els mòduls de la missió, organització d'esdeveniments publicitaris i activitats de hospitality.

6.1. Premium Es defineixen com a patrocinadors Premium aquells que aportin al projecte sumes d’entre 10 i 20M€, i que tindran un major protagonisme en els logos que portarà el rover, i presència en les activitats públiques del projecte. També es beneficiaran d'actes de hospitality de l'equip per als seus executius i principals clients.


6.2. Gold Es defineixen com a patrocinadors Gold aquells que aportin al projecte sumes d’entre 5 i 10M€. En contrapartida tindran protagonisme en els espais destinats als logos que portarà el rover, i presència en les activitats públiques del projecte.

6.3. Col·laboradors Es defineixen com Col.laboradors aquells que aportin al projecte sumes fins 5M€. Disposaran d'espais per a la seva visibilitat en altres parts del maquinari de la missió així com en les activitats públiques del projecte.

6.4. Proveïdors Oficials Els Proveïdors Oficials seran companyies que participin en el projecte amb aportacions tècniques en forma d'inversió en desenvolupament o cessió de maquinari o programari. En retorn disposaran de visibilitat en els esdeveniments que desenvolupi l'equip.

7. Serveis

7.1. Venda de hardware i serveis. L'equip considera aquesta missió com un demostrador tecnològic que permeti l'acumulació de coneixement tècnic i de gestió que serà rendibilitzat posteriorment amb la venda d'equips, dades i serveis a l'administració pública (Agències Espacials, Governs) que estigui interessada en la reducció de costos . Aquest mercat està estimat per Futrono Corp amb un nombre aproximat de 20 missions a la Lluna en la pròxima dècada, amb un cost per missió d'entre 50 i 100 milions de dòlars. De fet la NASA va obrir a l'agost de 2010 el Innovative Lunar Demonstration Data (ILDD) per comprar dades dels equips americans participants en el GLXP per valor de $30M. El BMT juntament amb altres dos equips intentarà a través de les seves accions que l'Agència Europea reconegui inicialment la contribució que suposa aquesta competició i seguiu els passos de la NASA en la compra de dades dels equips europeus. També hi haurà un mercat en la venda de serveis al sector privat incloent imatges per als mitjans de comunicació i dades científiques per a futurs usos comercials, així com càrregues secundàries com experiments de farmacèutiques, etc.


7.2. Patents/Spin Offs El desenvolupament tecnològic de l'equip oferirà la venda o llicència de patents en diversos camps incloent subsistemes clau, components, programari, etc. que poden oferir-se a altres camps com l'extracció en asteroides de minerals rars de gran valor en tot tipus d'aplicacions a la Terra, desenvolupament de plaques solars i bateries de gran resistència i capacitat, etc.

8. Difusió L'equip està desenvolupant un complet pla educatiu i de divulgació per aconseguir un dels seus principals objectius: difondre les activitats de l'equip a tots els nivells. Aquesta estratègia busca dos objectius:

1. Despertar l'interès del públic entorn a la iniciativa única que suposa la participació del BMT al GLXP, per tal d'estimular les grans companyies comercials a donar suport al projecte.

2. Promoure l'interès social general en l'espai, la ciència i l'educació tècnica, així com l'actitud emprenedora, especialment entre els més joves.

8.1. Programes Divulgatius En concret s'han llançat i als següents programes:

8.1.1. WEB i Xarxes Socials L'equip manté constantment actualitzat el seu lloc web juntament amb les principals xarxes socials que tenen més seguidors cada dia, incloent la web oficial de l'equip, Twitter, Facebook, Picasa i Youtube.

8.2. Participació en congressos i conferències L'equip ha participat ja en moltes conferències especialitzades en espai al voltant del món incloent-hi, la Global Lunar Utilization Conference 2010 a Beijing, la International Space Development Conference 2010 a Washington, l'International Astronautical Congress 2010 i 2011 a Praga i Cape Town, o la 3 ª Fira Intersectorial de Robòtica i Automoció a Sabadell.

8.3. Calls El BMT vol recollir l'interès per la Lluna de la comunitat científica i universitària global a través de dos calls. D'una banda, s'obre als investigadors de tot el món, un call científic que oferirà una oportunitat de vol a l'experiment més notable i que s'adeqüi a les restriccions definides per la missió. Aquest call s'obrirà en dues etapes, una de call for idees, i una altra de call for proposals. El guanyador desenvoluparà l'experiment per a la seva inclusió en el vol del BMT, a finals de 2014. De l'altra, es dóna l'oportunitat a estudiants de les universitats tècniques catalanes i espanyoles a proposar opcions robòtiques de mobilitat sense rodes, per un mini / micro rover lunar. Aquest call for


proposals acabarà amb una competició en la Terra que triarà el guanyador que desenvoluparà la versió space qualified per al vol. http://www.barcelonamoonteam.com/calls/

8.4. Esdeveniments L'equip organitza accions coincidint amb esdeveniments d'especial rellevància relacionats amb la iniciativa o l'aeronàutica i l'espai en general, incloent la presentació oficial de l'equip al CosmoCaixa de Barcelona, una gimcana de rovers teledirigits a la Festa al Cel 2011, etc.

8.5. BMT Fan Club L'equip ha llançat una iniciativa per compartir amb tots la energia i el bon rotllo que aquesta idea ens dóna cada dia, i volem que la gent s'uneixi a l'equip fent-fan havent emplenat un breu formulari dins del lloc web. Tots els fans de l'equip veuran com el seu nom i la seva fotografia, viatjaran a la superfície de la Lluna carregat en el robot que l'equip enviarà al nostre satèl·lit. Mentre arriba el dia del llançament cada fan es converteix en un píxel dins del BMT Pixel Moon, i se l'informa regularment dels avenços de l'equip a través del seu newsletter i els canals socials.

8.6. BMT A LES ESCOLES L'equip ha començat una campanya per visitar els centres de primària i secundària de Catalunya i (més endavant també de la resta de l'estat) per difondre la missió i alimentar la curiositat i les vocacions científiques i tècniques.

9. El Barcelona Moon Team en xifres

Data d’Inscripció al GLXP Abril 2010

Data prevista de Llançament Desembre 2014 (TBC)

Temps estimat de duració de la missió

Llançament y vol: 3 dies Operacions de superficie: 15 dies

Pressupost 54 Milions d’Euros


10. Contacte EQUIP

Nom: BARCELONA Moon Team

Direcció: Pellaires, 30-38 G01 08019 Barcelona

Telèfon: +34 933 037 027

Fax: +34 933 034 665

Email: [email protected]

Web: www.barcelonamoonteam.com

CONTACTE PREMSA

Nom: Ariadna Boada

Posició: Cap de Comunicació

Telèfon: +34 619 47 77 84

Email: [email protected]

BMT GLXP PR008

Documents

Transcript of BMT GLXP PR008