Alfons Cornella

DEU IDEES SOBREELS NEGOCIS DEL FUTUR

Alfons Cornella updates us on ideas that will change the world.

É s f u n d a d o r i p r e s i d e n t d ’ I n f o n o m i a , e m p r e s a d e s e r v e i s d ’ i n n o va c i ó p r o f e s s i o n a l s , i d e C o - S o c i e t y, p l a t a f o r m a m u l t i s e c t o r i a l p e r a l a c o l · l a b o ra c i ó e n t r e e q u i p s d ’ i n n o va c i ó . É s c o n s u l t o r d e g ra n s e m p r e s e s d e s e c t o rs d i v e rs o s , i h a p u b l i c a t 2 2 l l i b r e s s o b r e c i è n c i a , t e c n o l o g i a i i n n o va c i ó , a i x í c o m m é s d e 1 . 0 0 0 a r t i c l e s s o b r e e l p a p e r d e l a t e c n o l o g i a i l a i n n o va c i ó e n l a t ra n s f o r m a c i ó d e l e s e m p r e s e s . A t rav é s d e l e s s e v e s c o n f e r è n c i e s , c a d a a n y t ra n s m e t p e rs o n a l m e n t l e s s e v e s i d e e s i e x p e r i è n c i e s a u n e s 1 0 . 0 0 0 p e rs o n e s . E n t r e l e s s e v e s à r e e s d ’ i n t e r è s d e s t a q u e n l ’a c t u a l d i s r u p c i ó e n e l m ó n d e l ’e n s e n ya m e n t i l a t ra n s f o r m a c i ó ra d i c a l d e l s m o d e l s e m p r e s a r i a l s . E l s s e u s l l i b r e s m é s r e c e n t s s ó n V i s i o n o m i c s : 5 0 i d e a s y d i b u j o s s o b r e l a n u e va d i n á m i c a d e l a s o rg a n i z a c i o n e s ( 2 0 1 0 ) ; L a s o l u c i ó n e m p i e z a p o r c o - ( 2 0 1 2 ) ; I d e a s x Va l o r = R e s u l t a d o s ( 2 0 1 3 ) ; G a n a rs e l a L i b e r t a d , e n c o a u t o r i a a m b R o s e r B a t l l e ( 2 0 1 3 ) ; Ve r n e , e l m o d e l o d e i n n o va c i ó n d e I n f o n o m i a ( 2 0 1 3 ) ; i 3 0 i d e a s p a ra e l 2 0 3 0 ( 2 0 1 4 ) .

MÉS:www.alfonscornella.comTwitter: @cornella

2

La revolució dels recursos

1

L’augment de la demanda de matèries primeres no sembla que tingui aturador. El problema de l’accés als recursos com-porta, per a alguns teòrics, un desastre imminent. Altres prefereixen veure-hi una gran oportunitat, com ara Heck i Matt Rogers, autors de Resource Revo-lution, els quals plantegen precisament com una gran oportunitat el fet històric i sense precedents de la propera incorpo-ració de 2.500 milions de persones a les classes mitjanes urbanes arreu del món. Davant de les visions malthusianes que pronostiquen una manca d’aliments per a una població mundial en creixement, Heck i Rogers opten per un enfocament “a la manera d’Adam Smith”, segons el qual serà justament el nivell d’urgència i importància dels problemes que es

plantegen allò que esperonarà la crea-tivitat i l’enginy d’empreses i persones per solucionar-los.

Serà protagonista d’aquestes properes so-lucions una revolució en la gestió dels re-cursos que n’incrementi notablement la productivitat. En l’àmbit dels aliments, aquesta major productivitat podria sorgir d’una nova forma d’autoproducció a casa, tal com proposa l’empresa japonesa Green Farm, o bé del desenvolupament continuat de noves varietats de llavors que obtin-guin més producció per planta, alhora que s’adapten a una agricultura més sostenible. Propostes com BeyondMeat prometen la fabricació de “carn” a partir d’elements vegetals, de manera que s’ofereix una apor-tació proteínica similar amb una necessitat notablement menor dels recursos naturals que requereix la ramaderia.

L’eficiència energètica també guanya punts en productivitat amb noves for-

mes d’extracció de gas allà on abans no era possible, gràcies a tècniques inno-vadores com el fracking. Es reinventa la xarxa elèctrica, i fins i tot la nostra relació amb l’energia, per abandonar un sistema de producció centralitzat i passar a una generació més centra-da en el propi lloc de consum, tal com proposen empreses com Solarcity o Tesla, aquesta amb la seva bateria Powerwall. Es continua reinventant l’automòbil, fins i tot a partir d’un re-disseny total del tradicional motor d’explosió, com fa Ecomotors, de ma-nera que s’aconsegueixen encara més eficiències en l’ús del combustible allà on ja no semblava possible millorar gaire més. Fins i tot hi ha importants apostes empresarials per convertir les

pròpies deixalles (de tota mena) en una nova font energètica. És el cas de LanzaTech, impulsors d’un procés que promet convertir els residus de CO2 de grans instal·lacions industrials en eta-nol i altres productes derivats. Però, potser de manera més significativa, la “revolució dels recursos” inclou, entre les seves propostes més disruptives, la possibilitat de guanyar en productivitat repensant totalment els nostres pro-cessos, tal com ha fet Dirtt, una com-panyia que proposa construir interiors d’edificis a partir d’un innovador sis-tema basat en components modulars i intercanviables que estalvia costos, temps i ús de materials.

4

SERAN LA URGÈNCIA I LA IMPORTÀNCIA DELS PROBLEMES QUE ES PLANTEGEN ALLÒ QUE ESPERONARÀ LA CREATIVITAT I L’ENGINY D’EMPRESES I PERSONES PER SOLUCIONAR-LOS.

1 La revolució dels recursos

Resource Revolution: How to Capture the Biggest Business Opportunity in a Centuryhttp://goo.gl/M3mN45

XavierC, LLC specializes in the manu-facture of ballasted plastic conservation balls (shade balls) used as floating covers to reduce water evaporation in reservoirs.http://www.xavierc.net/

Green Farmhttp://www.greenfarm.uing.u-tc.co.jp/

Kaiima is a genetics and breeding techno-logy company that developed a proprie-tary, non-GMO platform that enhances plant productivity.http://kaiima.com/

Beyond Meat. The future of protein.http://beyondmeat.com/

SolarCity. America’s #1 solar provider.http://www.solarcity.com/

Powerwall. Tesla Home battery. h t t p s : // w w w . t e s l a m o t o r s . c o m /powerwall

OPower. Transforming the way utilities relate to their customers.https://opower.com/

Proterra. Design and manufacture of ze-ro-emission vehicles that enable bus fleet operators to reduce operating costshttp://www.proterra.com/

Ecomotorshttp://ecomotors.com/

LanzaTechhttp://www.lanzatech.com/

Dirtt. Build better.https://www.dirtt.net/

General Electric Industrial Internethttps://goo.gl/GVaPTZ

Enllaços

A l g u n s e s t u d i s e n s r e v e l e n q u e e l s p r o p e rs a n ys n o s e ra n c a t a s t r ò f i c s p e r c a u s a d ’ u n a m a n c a d e r e c u rs o s n a t u ra l s . M é s av i a t , e l q u e p a s s a rà é s q u e e x p e r i m e n t a r e m u n a r e v o l u c i ó d e l a t e c n o l o g i a i l a g e s t i ó e n c a m i n a d a a u n m i l l o r ú s d e l s r e c u rs o s d e l p l a n e t a .

1

La revolució dels recursos

6

2 Holocràcia definits a partir del seu propòsit, el seu domini (sobre què es té una absoluta autoritat) i les seves responsabilitats. El segon concepte clau de l’holocràcia és el dels cercles. Diferents rols poden ser organitzats en petits grups (cercles) amb els seus propòsits, dominis i responsa-bilitats, diferents de les responsabilitats desenvolupades per departaments clàs-sics com ara Màrqueting o Operacions, i que es poden organitzar al seu torn en altres cercles superiors (en aquest sentit, el rol encarregat de la relació d’un cercle amb d’altres cercles superiors o inferiors és clau). Finalment, el model insisteix en un nou enfocament de les reunions, dife-renciant entre les anomenades reunions “de govern” (per definir responsabilitats) i les reunions considerades “tàctiques”, convocades per un determinat rol amb la finalitat de sol·licitar ajuda en la resolució d’un problema.

Però la revolució dels recursos serà difícil sense una revolució dels sistemes de ges-tió de les organitzacions. Allò que ha estat vàlid per a empreses com ara Ford durant el segle XX ja no ho és per a les organitza-cions que aspiren a sobreviure en una eco-nomia com l’actual. S’imposa la necessitat d’un tipus d’organització diferent, que ha de ser més petita i més àgil per poder res-pondre en temps real i amb més eficàcia als inputs d’un món cada cop més com-plex. Un tipus d’organització que eviti fets com el succeït a Kodak, que va ser capda-vantera mundial en fotografia analògica i va acabar desapareixent per l’expansió de la fotografia digital, una nova tecnologia davant la qual no va saber reaccionar i els principis bàsics de la qual, paradoxalment i irònicament, va desenvolupar el 1975 un enginyer de la mateixa empresa, a qui nin-gú va fer cas en el seu moment.

L’aparició de noves formes d’organització es fa palesa ja en casos innovadors com el de l’orquestra de cambra novaiorque-sa Orpheus. La seva característica dife-rencial és que funciona sense necessitat d’un director, una carència que no li ha impedit obtenir nombrosos reconeixe-ments de caràcter artístic. Dit això, en-tre aquests nous models cal destacar, com un dels més significatius, l’impulsat amb el nom d’Holocràcia. L’holocràcia es proposa com un sistema organitzatiu que supera el model nascut de la neces-sitat de predicció i control, un model que tenia sentit en un món lent, però que no resulta efectiu en un entorn que evolu-ciona de manera accelerada. Aquest mo-del elimina les autocràcies, però tam-

bé la necessitat de consensos, difícils d’aconseguir en organitzacions d’una certa grandària. Es tracta d’un model obert, de lliure implementació amb lli-cència Creative Commons, i amb algunes empreses importants (com ara la nord-americana Zappos.com) constituïdes a partir dels seus principis bàsics.

Aquesta nova manera d’organitzar una empresa es basa en tres idees molt sen-zilles. En primer lloc, la d’una estruc-turació a partir de rols i no de persones. Això significa que la responsabilitat de cada funció ha d’estar molt ben descrita perquè pugui ser exercida per més d’una persona, en funció del context. Aquests rols han de quedar també perfectament

8

EL QUE HA ESTAT VÀLID PER A EMPRESES COM ARA FORD DURANT EL SEGLE XX JA NO HO ÉS PER A LES ORGANITZACIONS QUE ASPIREN A SOBREVIURE EN UNA ECONOMIA COM L’ACTUAL.

2 Holocràcia

In 1975, this Kodak employee invented the digital camera. His bosses made him hide it.http://goo.gl/wq3avs

The Nature of the Firm—75 Years Laterhttps://goo.gl/BZXBaP

Orpheus Chamber Orchestrahttp://orpheusnyc.org/

Worldblue, The power question summithttps://www.worldblu.com/

Holacracy. A complete system for self-organizationhttp://www.holacracy.org/

The road to serfdomhttps://goo.gl/bCAE69

Enllaços

Le s j e ra rq u i e s j a n o f u n c i o n e n . N e c e s s i t e m u n m è t o d e ra d i c a l m e n t d i f e r e n t p e r o rg a n i t z a r e l s e q u i p s . E s t a n s o rg i n t n o u s m o d e l s o rg a n i t z a t i u s e n e l s q u a l s t o t h o m é s l í d e r i l e s d e c i s i o n s l e s p r e n l a p e rs o n a m é s d i r e c t a m e n t r e l a c i o n a d a a m b c a d a p r o c é s . A q u e s t m o d e l é s l ’ h o l o c rà c i a .

2

Holocràcia

10

La bellesa de les restriccions

3

cions per a problemes i reptes de països en vies de desenvolupament a partir de les restriccions en matèria de recursos i pressupostos, habituals en aquests con-textos. El llibre de Morgan i Barden posa també un èmfasi especial en el concepte de sentiment d’urgència com a esperó de la creativitat. Efectivament, la urgència espavila, i així ho demostren casos com el de 23andMe. Aquesta empresa, espe-cialitzada a oferir a particulars anàlisis genètiques per detectar la possibilitat de patir en el futur determinades malalties, es va trobar de la nit al dia sense el seu ne-goci per causa d’un canvi legislatiu que li va prohibir comercialitzar aquesta infor-mació. 23andMe hi va saber reaccionar ràpidament i va sobreviure passant a fer anàlisis genètiques per conèixer l’origen geogràfic dels ancestres.

Organitzacions i persones limiten les seves possibilitats de canvi positiu quan centren l’atenció en les seves limitacions, en aque-lles carències que dificulten o impedeixen aquest canvi. Els autors Adam Morgan i Mark Barden, en el seu llibre A beautiful constraint, conviden a transformar aques-tes limitacions en avantatges, a entendre els passius de les nostres organitzacions com a actius potencials. El llibre aporta nombrosos casos en què restriccions i limi-tacions han esdevingut un factor positiu. Mike Jagger va inventar la seva particular manera de ballar durant les primeres ac-tuacions, quan els escenaris eren massa pe-tits per poder-se moure d’una altra manera. La model canadenca Chantelle Winie ha fet de la manca de pigmentació a una part de la seva pell un segell de diferenciació

valor, recuperant aquelles peces descar-tades per raons estètiques i transformant-les en conserves naturals i artesanals. El cas d’Ikea mateix pot ser considerat un exemple de l’èxit que parteix de la barreja d’ambició i restricció necessària per acon-seguir un disseny assequible i la producció de mobles bonics i pràctics, però amb una important limitació de cost.

És en aquest context on sorgeix el con-cepte d’Innovació Frugal, un tipus d’innovació que parteix d’una creativitat estimulada per una limitació en l’accés a recursos i capacitats amb els quals no sempre es pot comptar. Amb aquesta mateixa premissa treballa el laboratori de Disseny per a una Assequibilitat Extrema de Stanford, especialitzat a ensenyar als seus alumnes a trobar solu-

que l’ha dut a protagonitzar campanyes de moda arreu del món. L’estrella del pop Viktoria Modesta ha aconseguit el seu èxit fent servir la seva cama ortopèdica com a part fonamental de la seva propos-ta artística. El mateix Stephen Hawking ha manifestat més d’un cop que, en certa manera, la seva discapacitat l’ha ajudat a arribar on ha arribat en el terreny científic perquè li va permetre concentrar-se en el seu treball intel·lectual.

La “bellesa de les restriccions” es materia-litza també en l’àmbit empresarial, amb iniciatives que troben la seva proposta de valor precisament en un valor limitat. Twitter, per exemple, deu justament el seu èxit a la limitació dels seus missatges a 140 caràcters. Israel i empreses israelianes com ara Netafim deuen el seu lideratge mundial en tecnologies de gestió de l’aigua a l’escassetat d’aquest recurs al país. A Ca-talunya, l’empresa social Espigoladors ha fet de la lletjor de fruites i verdures un

12

A BEAUTIFUL CONSTRAINT CONVIDA A TRANSFORMAR LES LIMITACIONS EN AVANTATGES, A ENTENDRE ELS PASSIUS DE LES NOSTRES ORGANITZACIONS COM A ACTIUS POTENCIALS

3 La bellesa de les restriccions

A beautiful constrainthttp://abeautifulconstraint.com/

Chantelle Winniehttp://chantellewinnie.com/

Viktoria Modestahttp://www.viktoriamodesta.com/

Dyslexia Entrepreneurship Networkhttps://www.svb.com/svb-den/

Netafim. Drip irrigation systemhttps://www.netafim.com/

Espigoladors. Aprofitem els alimentshttp://www.espigoladors.cat/es/

Frugal Innovation: How to Do More With Lesshttp://frugalinnovationhub.com/en/

ExitTicket. Personalized intervention and differentiation for every student, every class.http://exitticket.org/

Design for Extreme Affordability - Stanford Universityhttp://extreme.stanford.edu/

23andMe - DNA Genetic Testing & Analysishttps://www.23andme.com/en-int/

Enllaços

Le s l i m i t a c i o n s , l e s r e s t r i c c i o n s i e l s p a s s i u s n o s ó n u n i m p e d i m e n t p e r a c o n s e g u i r l ’è x i t ; f i n s i t o t p o t d o n a r- s e e l f e t c o n t ra r i . P o t s e r l a m a n e ra d e s e r ú n i c é s a p r o f i t a n t e l s t e u s p a s s i u s i c o n v e r t i n t - l o s e n va l u o s o s a c t i u s . Le s o rg a n i t z a c i o n s h o h a u r i e n d e p r o va r i c o n v e r t i r e l s s e u s p a s s i u s e n a c t i u s d i f e r e n c i a t s .

3

La bellesa de les restriccions

14

“una resolució de senyal i una capacitat de transferència de dades des del cervell humà sense precedents”.

Però, més enllà de les tècniques invasi-ves i dels sistemes prostètics avançats, empreses com Foc.us o la barcelonina Neuroelectrics ofereixen ja al mercat solucions pràctiques per a l’assistència o estimulació cerebral amb la promesa d’objectius com ara una major concentra-ció, la millora de les habilitats matemàti-ques, la reducció del dolor neuropàtic o fins i tot la facilitació de “somnis lúcids”, com els obtinguts amb el domini de les tècniques de meditació. El centre de re-cerca HRL, una iniciativa d’empreses com Boing i General Motors, ha posat ja en marxa una prova que consisteix a de-tectar les àrees del cervell especialment actives durant determinades tasques que duen a terme els pilots avançats per es-timular aquestes mateixes àrees durant l’aprenentatge dels pilots novells.

volupat una solució innovadora que ha anomenat neuropont i que consisteix a utilitzar xips implantats al cervell per “llegir” un determinat senyal de pen-sament. El sistema converteix aquest senyal en estímuls elèctrics enviats a una màniga d’elèctrodes que es col·loca a l’avantbraç del pacient amb capacitat d’estimular diferents fibres musculars i provocar el moviment “pensat”. Sis-temes BCI invasius com aquest tenen detractors que consideren que aquest tipus de sistemes acaben sent rebutjats pel cos, si bé és cert que una organització com DARPA ha anunciat recentment la inversió de 60 milions de dòlars en un sistema basat en l’ús d’un xip ce-rebral d’un centímetre cúbic que, segons els seus impulsors, serà capaç d’oferir

El cervell com a interfície Avenços en l’àrea coneguda com a BCI (Brain-Computer Interface) estan de-mostrant la possibilitat de convertir en una acció la intenció expressada en un pensament. Una persona amputada, per exemple, pot arribar a moure un braç robòtic enviant ordres des del cer-vell igual com ho faria amb el seu propi braç natural. Una nova tècnica treballa a partir de patrons de pensament que prenen forma física en senyals enviats a músculs del pit que després un braç ro-bòtic pot detectar i “descodificar” per convertir-los en determinades accions. Més espectaculars encara són, en un àmbit similar, les retines biòniques, les quals, en certs casos de persones invidents, estan permetent recuperar part de la visió a partir de la utilització

d’una imatge digital captada des d’una petita càmera ubicada en unes ulleres. Aquesta imatge és tractada per un ordi-nador situat darrere l’orella i enviada a un implant a la retina que, al seu torn, la transmet al cervell a través del nervi òptic, de manera similar a com ho faria amb una imatge captada de manera na-tural. Pot semblar ciència ficció, però és una tècnica que ja utilitza la clínica oftalmològica Barraquer de Barcelona.

La neuroprostètica, o prostètica neuro-nal, avança amb noves tècniques que permeten recuperar el moviment en membres als quals no arriben les ordres cerebrals de manera natural. Battelle, una organització sense ànim de lucre de-dicada a la recerca científica, ha desen-

4

16

LA NEUROPROSTÈTICA AVANÇA AMB NOVES TÈCNIQUES QUE PERMETEN RECUPERAR EL MOVIMENT EN MEMBRES ALS QUALS NO ARRIBEN LES ORDRES CEREBRALS DE MANERA NATURAL

4 El cervell com a interfície

Amputee Makes History with APL’s Mo-dular Prosthetic Limb. JHU Applied Phy-sics Laboratoryhttps://goo.gl/UrFDZy

How does a “bionic eye” allow blind people to see?htt p:// health .howstuffworks.com/medicine/modern-technology/bionic-eye.htm

La Barraquer coloca el primer ojo biónico de Europa a un sordo ciegohttp://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/12/15/catalunya/1450207465_287477.html

Neurorehab & BATTELLE NeuroLife Neural Bypass Technologyhttps://goo.gl/LU3aZQ

DARPA devotes $60M to making an implantable, wideband brain-computer interfacehttp://goo.gl/2Vix59

Foc.ushttps://eu.foc.us/

Neuroelectrics. A new paradigm to moni-tor and stimulate the brain.http://www.neuroelectrics.com/

The Most Advanced Human Brain-to-Brain Interface Ever Madehttp://goo.gl/hRThZo

HRL Demonstrates the Potential to En-hance the Human Intellect’s Existing Ca-pacity to Learn New Skillshttp://www.hrl.com/news/2016/0210/

NeuroSky enables the most insightful bio-metrics in mobile and wearable deviceshttp://neurosky.com/

Enllaços

L a t e c n o l o g i a e m e rg e n t s u b s t i t u i rà e l s s e n s o rs m e c à n i c s p e r s e n s o rs c e r e b ra l s . A i x í , p o d r e m l l e g i r d i r e c t a m e n t l e s n o s t r e s o n e s c e r e b ra l s , d e m a n e ra q u e s e rà t e c n o l ò g i c a m e n t f a c t i b l e t ra n s f o r m a r a l l ò q u e e l n o s t r e c e r v e l l “ p e n s a ” e n a l l ò q u e l e s m à q u i n e s “ f a n ” ( e n t o r n s h à p t i c s , m o n s m e n t - m à q u i n a , i n t e r f í c i e n e u ra l d i r e c t a , e t c . ) .

4

El cervell com a interfície

18

3D Business5

Els avenços en impressió 3D no dei-xen de sorprendre’ns. A la nostra vida n’incorporem un ús lúdic i bàsic que esdevé ràpidament quotidià, mentre se succeei-xen importants desenvolupaments tecno-lògics amb capacitat de canviar de manera radical la cadena de valor d’alguns produc-tes i serveis. Així, ja podem imprimir a casa en qüestió de minuts peces que serien difí-cilment accessibles d’una altra manera: un penjador per a la maquineta d’afaitar, un petit embut que necessitem en aquell mo-ment, una versió reduïda del nostre cos o fins i tot la maqueta del model d’un vagó de tren que ja no es comercialitza. Men-trestant, i de manera paral·lela, a la gene-ralització d’aquests usos bàsics s’incorpora la possibilitat d’imprimir en nous materials més enllà del plàstic, com ara la ceràmica o el metall; creixen projectes com Rep Rap, que faciliten la construcció d’impressores

3D a partir de les peces impreses per una altra impressora; o es milloren noves tèc-niques que van més enllà de la impres-sió per capes per construir els nous objectes o peces des d’una base de resina líquida.

Aquests usos “seriosos” de la impressió en 3D són ja una realitat en indústries com l’aeronàutica, en què ja s’estan produint, amb la tècnica de l’anomenada manufactura additiva, peces massa com-plexes per ser fabricades de manera con-vencional. Això fa possible el redisseny de motors de reacció més petits, lleugers i compactes. En el sector de la construcció, algunes empreses proposen ja “impri-mir” cases senceres a partir de la uti-lització d’un extrusor de ciment, una

tècnica considerada com a idònia per a la construcció de futures bases lunars. Al camp de la salut, la impressió 3D ofereix avenços interessants en terrenys com el de la impressió de certs tipus de pròtesis personalitzades. L’empresa saragossana Exovite proposa la impressió d’unes rei-xetes adaptades a la forma de cada braç o cama per substituir, de manera més hi-giènica i còmoda, el tradicional enguixat per immobilitzar membres fracturats. L’Hospital Sant Joan de Déu utilitza la impressió d’alguns tumors especialment complexos per facilitar-ne l’estudi previ i planificar de manera més eficient les ope-racions quirúrgiques per extirpar-los.

La metàfora del Negoci 3D va més enllà de la impressió i es materialitza també en

innovadores propostes com el nou mèto-de de construcció de calçades a base de llambordes que ha ideat l’empresa ho-landesa Tiger Stone; o la possibilitat de conèixer, prèviament a la compra d’una entrada per a un espectacle artístic o es-portiu, com serà exactament la nostra visió de l’espectacle des de la localitat triada, cosa que fa possible l’empresa Ticketing 3D; o bé els cada cop més avançats emprovadors virtuals, en els quals és possible saber com ens quedarà una determinada peça de roba sense que ens calgui emprovar-nos-la físicament.

20

ELS USOS “SERIOSOS” DE LA IMPRESSIÓ EN 3D SÓN JA UNA REALITAT EN INDÚSTRIES COM L’AERONÀUTICA O LA CONSTRUCCIÓ

5 3D-Business

Shapewayshttp://www.shapeways.com/

Stratasys: 3D Printing Solutionshttp://www.stratasys.com/

Shapify Me. You. Me. Everyone. In 3D.https://shapify.me/

RepRap. Humanity’s first general-purpose self-replicating manufacturing machine.http://reprap.org/

Carbon 3Dhttp://carbon3d.com/

Additive Manufacturing Is Reshaping Aviationhttps://goo.gl/Psa8II

Countour Crafting. Robotic Construc-tion System.http://www.contourcrafting.org/

Exovitehttp://www.exovite.com/en/

Tiger Stonehttp://tiger-stone.nl/

Ticketing 3Dhttp://ticketing3d.com/

aitechhttp://www.aitech.es/

Prototype Room Layouts With a Tape As-sembly Linehttp://goo.gl/ok2Qqq

Enllaços

L a t e c n o l o g i a 3 D va m o l t m é s e n l l à d e l a i m p r e s s i ó e n 3 D . H e m d e m o d i f i c a r l a n o s t ra m a n e ra d e c o n c e b r e , d i s s e n ya r i f a b r i c a r u n p r o d u c t e . F i n s i t o t e n s r e p l a n t e j a r e m c o m h e m d e s e d u i r e l s c l i e n t s . L a c a d e n a d e va l o r p r o d u c t e - s e r v e i s e rà t o t a l m e n t e n f o r m a t 3 D . L’e m p r e s a e s d e v i n d rà u n a e m p r e s a 3 D .

5

3D-Business

22

6

24

Noves tecnologies emergents

produir panells solars d’alta eficiència, amb un potencial de producció anual d’electricitat d’un gigawatt i uns costos de producció que fan de l’energia solar una font energètica plenament competi-tiva. Una altra empresa nord-americana del sector, FirstSolar, acaba de batre un rècord d’eficiència amb els seus pa-nells en aconseguir un 22% de conversió d’energia directa en electricitat, quan fins fa pocs anys no era possible superar la ba-rrera dels dos dígits. Però potser la gran promesa al camp de l’energia la prota-gonitza en aquest moment una empresa nascuda al MIT, Transatomic, que pro-met la possibilitat de convertir els residus de les centrals atòmiques en una nova font d’energia.

manera en què es necessiti. Aquest tipus de visors es complementaran amb un al-tre tipus de dispositius, com per exemple el guant GloveOne, el qual, més enllà de permetre observar aquesta realitat aug-mentada, també fa possible interactuar-hi i fins i tot “sentir-la”.

Sens dubte, l’energia continuarà sent l’àmbit principal en què es produiran, durant els anys vinents, importants avenços tecnològics, especialment als Estats Units, on operacions d’empreses dedicades a l’energia solar com Solar-City estan deixant de ser anecdòtiques. SolarCity està ultimant les seves noves instal·lacions, per un valor de 750 milions de dòlars, que la dotaran de capacitat per

Cada vegada és més difícil poder pronos-ticar quina serà la “propera gran cosa” en l’àmbit dels avenços tecnològics. I és que, cada cop més, “la propera gran cosa” no serà necessàriament una única cosa sinó unes quantes coses d’igual o simi-lar transcendència. La llista de les Top 10 breakthrough technologies publicada anual-ment per la Technology Review del MIT continua sent tota una referència. D’entre les citades aquest any cal destacar un parell de nous dispositius o aplicacions, precisament aquells que en aparença són tecnològicament menys avançats però que tenen un impacte potencial més ele-vat. Per exemple, Slack, una mena de Whatsapp per a empreses que pot canviar

la manera de treballar i col·laborar dins d’una organització. O bé aquella altra que possibilita poder alimentar ener-gèticament sensors i altres petits dis-positius a través del Wi-Fi.

Caldrà estar amatents també als avenços que hi hagi en els àmbits de la realitat aug-mentada i de la realitat virtual, especial-ment a partir de propostes que han rebut el suport d’importants empreses, com ara les que representen HoloLens, de Micro-soft, o Oculus Rift. Dit això, pensem que on hem d’esperar segurament aplicacions més disruptives en relació amb aquestes tecnologies serà en el seu ús professional o industrial. Talment com les que repre-senta, per exemple, Daqri, un casc amb funcions de realitat augmentada capaç d’interpretar el mo-viment del seu usua-ri per augmentar la realitat quan i de la

CADA COP MÉS, “LA PROPERA GRAN COSA” NO SERÀ NECESSÀRIAMENT UNA ÚNICA COSA SINÓ UNES QUANTES COSES D’IGUAL O SIMILAR TRANSCENDÈNCIA

6 Les tecnologies emergents

Microsoft HoloLenshttps://goo.gl/JnkLyp

Oculus Rifthttps://www.oculus.com/en-us/

Daqri Smart Helmethttp://daqri.com/home/product/daqri-smart-helmet/

GloveOne. Feel and touch Virtual Realityhttps://www.gloveonevr.com/

Slacks. A messaging app for teamshttps://slack.com/

10 Breakthrough Technologies: Power from the airhttps://goo.gl/aGjDdA

10 Breakthrough Technologies: SolarCity Gigafactoryhttps://goo.gl/PrKIV9

First Solar’s Cells Break Efficiency Recordhttps://goo.gl/5h7hE6

Transatomichttp://www.transatomicpower.com/

Enllaços

U n a s e l e c c i ó d e t e c n o l o g i e s e m e rg e n t s a m b u n e n o r m e p o t e n c i a l .

6

Les tecnologies emergents

26

El triomf dela ciutat

7

Els avenços de la tècnica i de la ciència estan vinculats al fenomen de les ciutats. Allà on s’han desenvolupat ciutats sofis-ticades, s’ha donat el progrés. Les ciutats són un motor fonamental de la innovació. El nostre futur és el futur de les ciutats. Ara bé, de quin tipus de ciutats (i, per tant, de futur) estem parlant? D’una megalòpo-lis ordenada com Tòquio, o de les immen-ses extensions de barraques (slums) que caracteritzen la trama urbana de les grans ciutats de l’Índia?

Edward Glaeser, al seu llibre El triomf de la ciutat, ens confirma que les coses interessants passen a les ciutats denses, i que les ciutats que progressen, que es fan millors, no són necessàriament les que tenen infraestructures grans o més

avançades, sinó les ciutats en què abun-den les petites empreses i els ciutadans amb habilitats especials (artesans, pro-fessionals, etc.). El terme smart city s’ha posat de moda, però, segons Glaeser, la veritable ciutat intel·ligent no és aquella que té infraestructures intel·ligents sinó, sobretot, aquella en la qual volen viure les persones intel·ligents. La història ens ha demostrat mil vegades que una ciutat pot arribar a fallar, a fracassar com a ciu-tat, en un moment determinat de la seva història. Segurament la ciutat de Detroit representa aquest cas millor que cap al-tra. I és que, després d’haver estat una de les principals ciutats nord-americanes del segle XX durant l’apogeu de l’era in-dustrial, Detroit va basar el seu progrés

en una població mancada d’habilitats sofisticades i, en conseqüència, fàcil-ment substituïble per processos automa-titzats. I tal vegada és poc conegut que una ciutat d’èxit com l’actual Nova York tingué un passat igualment industrial no fa tant de temps, però en aquest cas va saber evolucionar cap a la gran ciutat de serveis que avui coneixem.

Una altra important conclusió d’El triomf de la ciutat és que el tipus de ciutadà creatiu que fa progressar i prosperar les ciutats té com a deman-da principal un habitatge assequible. Aquí semblen equivocar-se moltes ciu-tats del món, que no prioritzen aques-ta classe de demandes enfront d’un

altre tipus de mi-llores proposades per models més clàssics o en voga.

Houston sembla ser, en aquest cas, un exemple a seguir. Amb una políti-ca d’urbanització històricament laxa, aquesta ciutat viu una època d’auge gràcies en part al fet d’haver-se fet al-tament atractiva per a milers de nord-americans de classe mitjana, seduïts per una qualitat de vida superior a la d’altres grans urbs del país. Un factor fonamental del futur de les ciutats serà també la seva forma, segons Glaeser, per al qual ens juguem el futur en aquesta decisió. Paradoxalment, i de manera contrària a l’urbanisme ideal proposat fa dècades, les ciutats hauran de créixer cap a dalt i no cap als costats per poder sobreviure. S’imposa el hig-her is greener (més alt és més ecològic), una ciutat d’edificis alts en què poder concentrar els recursos i la distribució energètica. Però quin model triaran països com la Xina o l’Índia?

28

LA VERITABLE CIUTAT INTEL·LIGENT NO ÉS LA QUE TÉ INFRAESTRUCTURES INTEL·LIGENTS SINÓ, SOBRETOT, AQUELLA EN LA QUAL VOLEN VIURE LES PERSONES INTEL·LIGENTS

7 El triomf de la ciutat

Triumph of the City: How Our Greatest Invention Makes Us Richer, Smarter, Greener, Healthier, and Happierhttp://goo.gl/Z53vs

Stuart. On-demand delivery for businesshttps://stuart.com/

Crossrailhttp://www.crossrail.co.uk/

Enllaços

Le s c i u t a t s s ó n u n d e l s g ra n s i n v e n t s d e l a h u m a n i t a t , i t o t j u s t a ra c o m e n c e m a e n t e n d r e q u i n é s e l s e u m o t o r. É s g rà c i e s a l e s p e rs o n e s q u e l e s c i u t a t s p r o s p e r e n : s ó n e l s c i u t a d a n s i n t e l · l i g e n t s i q u a l i f i c a t s e l s q u e f a n q u e l a c i u t a t p r o g r e s s i . P e r ò s i u n a c i u t a t v o l a t r e u r e m à d ’o b ra q u a l i f i c a d a i d e c l a s s e m i t j a n a , h a d ’o f e r i r h a b i t a t g e s a s s e q u i b l e s . A E u r o p a s e m b l a q u e l ’ i n t e r è s p e r l e s c i u t a t s t ra d i c i o n a l m e n t a t ra c t i v e s e s t à m i n va n t a c a u s a d e l e s r e s t r i c c i o n s q u e i m p o s e n a q u a l s e v o l c a n v i e n m a t è r i a d e c o n s t r u c c i ó , l a q u a l c o s a l e s f a p r o h i b i t i v e s p e r a f a m í l i e s i j o v e s q u a l i f i c a t s .

7

El triomf de la ciutat

30

Retail cistelles artesanals de Joe Hogan. En altres casos, la botiga física es “di-gitalitza” amb dispositius que van des d’emprovadors virtuals cada cop més sofisticats fins a codis QR que oferei-xen l’accés a una quantitat il·limitada d’informació o a continguts sobre els productes, tal com s’esdevé amb les plataformes de comerç online. Boti-gues com la llibreria física d’Amazon a Seattle o la recentment inaugurada nova botiga de Muji a Tòquio organit-zen els seus espais físics més a partir de les categories tradicionals de pro-ductes que basant-se en temàtiques i contextos de consum, mentre que, en altres casos, certs establiments aposten per fer encara més “física” l’experiència dels productes.

Això és el que passa, per exemple, amb el Clic & Collect, cada cop més present, que permet recollir en una botiga física (o allà on li sigui més còmode al client) una compra feta en línia. La irrupció del canal digital suposa, per descomptat, un replantejament del sentit o del valor de l’establiment tradicional de “ciment i maó”. En al-guns casos, aquest replantejament su-posa la seva total desaparició pel fet de resultar innecessari, com és el cas de milers de petites empreses o artesans que de manera directa ofereixen ja a una clientela global productes molt específics o únics que poden ser pro-duïts i comercialitzats des dels llocs més recòndits del món, com ara les

El comerç serà, segons alguns analis-tes, un dels sectors en què es produiran els canvis més radicals els anys vinents. Elements com l’actual excés d’oferta de tota mena de productes o la cada vega-da menor diferenciació del comerç tra-dicional (galeries comercials que són idèntiques independentment del lloc del món on es trobin) són senyals que, efectivament, el comerç sembla estar veritablement necessitat d’una trans-formació o reinvenció radical. Aquests intents de reinvenció ja es fan evidents en alguns nous models de negoci. Ama-zon és especialment innovadora i activa en aquest sentit, amb propostes com la seva nova llibreria física, la recent de-cisió de comercialitzar la seva pròpia marca de vestits o la seva focalitza-ció (gairebé obsessió) en el valor afegit d’una logística avançada que li permet

oferir a tercers la seva plataforma co-mercial i de distribució (Fulfillment by Amazon).

Moltes de les noves propostes en aquest àmbit tindran a veure amb la possibili-tat, per part del comerç electrònic, de superar les barreres culturals i psicolò-giques que encara suposa la compra en línia. Així, la marca d’ulleres Warby Parker assumeix per defecte la neces-sitat d’una logística inversa i ofereix la possibilitat d’enviar al domicili dels seus clients fins a cinc models diferents perquè aquests se’ls puguin provar abans de decidir-se. Avança la mate-rialització del concepte d’omnicanal enfront del de multicanal, fent possible que diferents fases d’un procés de com-pra es puguin fer de manera indis-tinta per al client a través d’un ca-nal online o offline.

8

34

EL COMERÇ SEMBLA ESTAR REALMENT NECESSITAT D’UNA TRANSFORMACIÓ O REINVENCIÓ RADICAL

8 Retail

Amazon has started selling its own priva-te-label clothing.h t t p ://w w w.b u s i n e s s i n s i d e r.c o m/amazon-owns-7-private-label-fashion-brands-2016-2

Fullfilment by Amazonhttps://goo.gl/ssKUX4

Amazon abre su primera librería físicahttp://www.elmundo.es/economia/2015/11/03/563894e946163f18028b4585.html

What If Your Receipt Revealed Nutritio-nal Info About Your Purchase?http://goo.gl/s2AzQK

Warby Parker Home Try-onhttps://www.warbyparker.com/home-try-on

Made.com Showroomshttp://www.made.com/showroom/

Joe Hogan Basketshttp://www.joehoganbaskets.com/

Enllaços

E l c o m e r ç s ’e s t à r e i n v e n t a n t a r r e u d e l m ó n . E l m a s h - u p d e b o t i g u e s d i g i t a l s i f í s i q u e s c r e a n o v e s o p o r t u n i t a t s d e va l o r p e r a l s c o n s u m i d o rs . Le s b o t i g u e s h i s t ò r i q u e s , d e b a r r i , p e rd e n a t ra c t i u d ava n t d e l c o n t r o l a b a s s e g a d o r d e l e s g ra n s m a rq u e s i n t e r n a c i o n a l s , j u n t a m e n t a m b l e s n o v e s b o t i g u e s “ f a m i l i a rs ” q u e o f e r e i x e n u n a e x p e r i è n c i a d e c o m p ra m é s p e rs o n a l i t z a d a .

8

Retail

36

Nosaltres!9

Els casos de noves i cada cop més fre-qüents formes de col·laboració entre persones o entre organismes o empre-ses continuen augmentant. En alguns àmbits com el dels espais de treball, el fenomen del co-working assoleix ja ni-vells d’absoluta normalitat. Per a molts, l’habitual és compartir els espais i les infraestructures de treball. Països com ara Suècia van més enllà d’això amb no-ves tendències com l’anomenat Hoffice (home office), que consisteix a fer del pro-pi domicili un lloc de treball compartit. Per als millenials, els amics són els qui constitueixen la veritable família, i per això fenòmens com el pas del co-working al co-living resulten naturals. La propos-ta de SeedSpace funciona amb aquesta premissa, és a dir, es constitueix com una xarxa d’espais de co-working que es poden utilitzar de manera indistinta a diferents

ciutats i que comencen a incloure també espais on quedar-se a dormir.

És possible però que estiguem utilitzant ja en excés el concepte de col·laboració, i per això hi ha el perill de privar-lo de sentit. En aquesta idea sembla coincidir la Harvard Business Review, que en un dels seus últims números destaca com a tema principal el de la “sobrecàrrega col·laborativa” que comencen a patir algunes organitza-cions i que pot redundar negativament en el “temps robat” per la col·laboració d’aquelles persones més vàlides dins de cada empresa. Potser és temps de recordar la necessitat d’establir unes normes per a la col·laboració, però sobretot ho és de posar més èmfasi en el “do” que en “co-” per se, d’utilitzar l’activitat col·laborativa per a projectes capaços de crear coses tan-gibles, de perseguir un impacte real, com fa el grup de músics de CCMixter.org, o el projecte e-Nable, impulsat per un grup de gent apassionada per la impressió en

3D que treballa de manera conjunta en la fabricació de pròtesis per a nens utilitzant aquest tipus de tecnologies.

Aquest èmfasi en el “do” de tota col·laboració resulta especialment atractiu i efectiu quan els projectes col·laboratius són capaços de demos-trar un canvi en àmbits necessitats de models innova-dors, com ara el re-ciclatge o la recerca mèdica. El projecte Tuuulibreria, per exemple, disposa ja de diferents establiments a Madrid i Barcelona que proposen un nou model d’utilització dels llibres de segona mà diferent del tradicional, basat en els donatius i en un èmfasi en el foment de l’accés a la lectura. El projecte Cro-hnology, impulsat per un jove infor-màtic que pateix la malaltia de Crohn,

proposa la col·laboració de milers de persones que, com ell mateix, pateixin aquesta dolència, no tant per “compar-tir penes” (com és el cas d’altres plata-formes), sinó per generar informació sobre el seu dia a dia (què faig i com em

trobo), amb l’objectiu de crear un con-junt de big data que pugui ser aprofitat per la indústria farmacèutica per conèi-xer millor la malaltia i impulsar nous tractaments potencials.

38

POTSER ÉS TEMPS DE RECORDAR LA NECESSITAT D’ESTABLIR UNES NORMES PER A LA COL·LABORACIÓ, PERÒ SOBRETOT HO ÉS DE POSAR MÉS ÈMFASI EN EL “DO” QUE EN “CO-”

9 Nosaltres!

Hoffice Turns Your Apartment Into A Free—And Incredibly Productive—Coworking Spacehttp://goo.gl/GJW5Xt

SeedSpacehttp://www.seedspace.co/

Co-Living Berlinhttp://colivingberlin.com/

Collaborative Overload. Harvard Busi-ness Reviewhttps://hbr.org/2016/01/collaborative-overload

ccMixter Music Communityhttp://ccmixter.org/

Enabling the future. A Global Network Of Passionate Volunteers Using 3D Printing To Give The World A “Helping Hand.”http://enablingthefuture.org/

Tuuulibreriahttp://www.tuuulibreria.org/

Crohnologyhttps://crohnology.com/

SolarCity GivePower Foundationhttp://goo.gl/PMn6fp

Enllaços

U n a r e v i s i ó d e l s e x e m p l e s m é s r e c e n t s d e p a r t i c i p a c i ó a c t i va e n i n i c i a t i v e s s o c i a l s i e m p r e s a r i a l s c o m a c o n s u m i d o rs i c i u t a d a n s .

9

Nosaltres!

40

Comodí cés, com també desconeixem quines pos-sibilitats hi ha de pèrdua o manipulació d’aquesta informació. La sofisticada tec-nologia de blockchain té unes possibilitats extraordinàries de fer que els registres de les nostres transaccions, que avui es distribueixen en una gran diversitat de registres, puguin formar part d’un únic registre distribuït i no manipulable. És aquesta perspectiva la que, per exemple, ha portat The Economist a dedicar una portada a blockchain i a anomenar-la “la màquina de la confiança”, o a fer que un nombre creixent d’experts la consideri una tecnologia amb capacitat de dotar la humanitat de molta més transparència, la qual cosa pot suposar un canvi en moltes de les nostres relacions i, en conseqüèn-cia, afectar moltes qüestions que van des de la nostra manera de comerciar fins al rol tradicionalment exercit pels governs durant els dos últims segles.

món, però sense possibilitat que cap Estat les controli o fiscalitzi. Què pot suposar blockchain? Hem de recordar que la hu-manitat està basada en transaccions, con-cretament en transaccions de confiança. Confiança com la que dipositem en la per-

sona a qui accep-tem un bitllet de paper a canvi d’un producte o servei, amb la seguretat que aquest tros de paper serà també

acceptat per una altra persona a canvi d’un altre producte o servei.

Avui, moltes de les nostres possessions (accions, una propietat immobiliària, un vehicle, etc.), així com altra mena d’informació crítica sobre nosaltres (un historial mèdic, per exemple), depenen d’una anotació registrada en algun lloc del qual desconeixem gairebé sempre la ubicació, com funciona i qui hi té ac-

Ja fa uns anys que les bitcoins estan entre nosaltres. Aquesta criptomoneda mou actualment l’equivalent a 7.500 milions de dòlars. Ja podem comprar i vendre coses utilitzant bitcoins. Alguns països han legalitzat les transaccions en aques-ta moneda virtual, que podem portar al mòbil. Fins i tot podem utilitzar alguns caixers automàtics per fer transaccions amb ella. Malgrat això, encara hi ha molt poca gent que sàpiga realment què és el bitcoin i com funciona. Per a molts de nosaltres se’ns presenta com un nou i estrany instrument monetari, tot i que no gaire més estrany que el que devia suposar el paper moneda quan, ja fa uns quants segles, es va utilitzar a la Xina per primera vegada. Els intercanvis en-tre les persones es poden fer mitjançant allò que anomenem diners o a través d’un senyal digital. El menys important aquí

és el què: el que realment importa és que aquest senyal sigui únic, que no es pugui replicar, i que els actors implicats en cada transacció en siguin conscients i reconeguin que aquest senyal ha passat d’una part a l’altra.

Per aquest motiu, la veritable revolució del que pot suposar el bitcoin no rau tant en la moneda en ella mateixa com en la tecno-logia que possibilitat el seu funcionament. Parlem de blockchain, una espècie de llibre de comptabilitat virtual públic, compartit per un conjunt d’usuaris i en constant ac-tualització; un registre de totes les tran-saccions realitzades amb bitcoins que mai podran ser esborrades ni modificades, i que és accessible des de qualsevol lloc del

10

42

LA VERITABLE REVOLUCIÓ DEL BITCOIN NO RAU TANT EN LA MONEDA EN ELLA MATEIXA COM EN LA TECNOLOGIA QUE POSSIBILITA EL SEU FUNCIONAMENT

10 Nosaltres!

Japón considerará al Bitcoin como divisa para fomentar su uso y su seguridadhttp://goo.gl/vN6QdO

EU Rules Bitcoin Is a Currency, Not a Commodity—Virtuallyhttp://goo.gl/nYzfzc

Blockchain Infohttps://blockchain.info/

CoinDesk: Bitcoin News, Prices, Charts, Guides & Analysishttp://www.coindesk.com/

Bitcoin Transactions Get Stranded as Cryptocurrency Maxes Outhttps://goo.gl/XIkFHJ

The Economist: The trust machine. The technology behind bitcoin could trans-form how the economy works.http://goo.gl/QsxK1C

R3 is an innovation firm focused on buil-ding and empowering the next generation of global financial services technologyhttp://r3cev.com/

Enllaços

L a i d e a s e c r e t a d ’a q u e s t a s e s s i ó R a d i c a l s o rg e i x d e l v e s s a n t m é s a va n t g u a rd i s t a d e l s n e g o c i s .

10

Comodí