A N N E X 1

F A S E S D ’ O B R A D E S C R I P C I Ó P R O G R A M A F U N C I O N A L F 1 I F 2

M O D I F I C A C I Ó P U N T U A L D E L P L A G E N E R A L H O S P I T A L S A N T J O A N D E D É U 27

1. Descripció del projecte (Fase 1 + Fase 2) 1.1 Descripció general de l’edifici A partir dels edificis preexistents de l’Hospital de Sant Joan de Déu, i amb la necessitat de disposar de criteris de flexibilitat estructural per poder absorbir futures modificacions lligades a la demanda en un horitzó a llarg termini més enllà del 2015, es decideix mantenir tots els edificis construïts a partir dels anys 1960 justament ubicats a l’extrem est de la propietat, i preparar el creixement de l’hospital cap a l’extrem oest. Per aquest motiu s’opta per proposar l’enderroc del primer edifici racionalista, pel sistema estructural de parets de càrrega (gens ampliable ni modificable), pel fet de dificultar l’ampliació cap a resta de solar disponible, i perquè obeeix a una implantació en planta no adaptable a les noves concepcions funcionals i formals. Això implicarà l’enderroc de 3.339 m2 de superfície construïda d’ús hospitalari que avui ja està en procés de buidatge, i també l’enderroc de l’actual Centre de Salut Mental de 802 m2, i dels magatzems i coberts exteriors de 616 m2; tot plegat per alliberar l’espai suficient per a les noves construccions. Pel que fa a la resta d’edificacions existents, responen a un sistema d’implantació en forma de pinta molt ajustada a les necessitats del moment en que es varen projectar, encara que realment mai varen estar pensades per ser ampliables a gran escala. Aquest edifici que es conserva es plantejà distribuint totes les activitats ambulatories i de suport a les plantes inferiors, disposant una planta baixa d’accés que també acollia l’administració, la sala d’actes i les urgències, i amb les activitats més lligades a la hospitalització a les plantes superiors. I aquest sistema organitzatiu sí que és parcialment aprofitable. Formalment el nou edifici es planteja com un conjunt que s’adapta a la topografia general del terreny que desnivella més de 20 m entre els extrems, proposant, com en l’edifici actual, una planta central d’accés i d’ activitats ambulatòries entre la hospitalització i la consulta externa, unes plantes superiors destinades a hospitalització, i unes plantes inferiors d’activitat ambulatòria externa, de suport a l’activitat aguda i de serveis. Volumetricament, si l’edifici actual es llegeix com una pinta, el nou edifici també seguirà aquesta pauta però girada 90º per tal d’adaptar-se a la topografia, a la millor orientació global del solar disponible, i també a la morfologia de creixement de les edificacions de la ciutat; tota vegada que ara el nou edifici deixarà de ser una edificació aïllada al mig del terreny, i en canvi s’adaptarà a l’alineació de la façana del Passeig davant de Sta Clara. Conceptualment, la utilització de “el ritme de la llum” com a pauta de composició, ha estat el criteri que s’ha seguit en la formalització del nou edifici. Ja des del vestíbul d’entrada, un gran volum a triple alçada (exterior/interior) que recull les entrades d’hospitalització, consulta externa i urgències, cobert amb una claraboia lamel.lada, dona la primera lectura que “la llum” serà la que ordenarà tot el sistema compositiu del nou edifici, i a més pot tenir també una segona lectura relacionada amb les virtuts naturals curatives d’aquesta llum. I a partir d’aquí, la disposició de cada un dels serveis que tindrà el nou edifici s’endreça de forma ordenada i pautada a l‘entorn d’uns patis que ja es llegeixen des dels vestíbuls d’entrada, i que acompanyen a usuaris i professionals al llarg dels diferents serveis i plantes de l’edifici. Certament l’edifici es projecta en base a uns volums modulats de 18,30 m d’amplada, separats per patis de 4,80 m, i cada un d’aquests volums modulats recull, segons la definició de les plantes, els serveis que li són ubicats. 1.2 Proposta d’implantació per serveis, ubicacions en planta i fases d’execució Es fa molt difícil explicar una proposta que ha de contemplar la unificació de tot un conjunt de serveis assistencials, en una sèrie d’ubicacions estratègiques, finalment en un conjunt d’edificis existents i/o futurs; i tot plegat desenvolupat en unes fases en el temps. Aquest ha estat l’objectiu del projecte bàsic general que ha de servir per explicitar, com a mínim a nivell d'intencions, la proposta final d'implantació. Per tant, en aquest document sols s’explicaran les grans línies estratègiques corresponents a les plantes P-1 i P-2 en les que s’hi projecten superfícies amb activitat incorporada. Les plantes de sota sols són de suport. I les plantes de sobre es construeixen amb estructura i tancaments

M O D I F I C A C I Ó P U N T U A L D E L P L A G E N E R A L H O S P I T A L S A N T J O A N D E D É U 28

per tal de poder-s’hi desenvolupar la Fase 2 sense necessitat d’aturar l’activitat de les plantes inferiors que ja hauran entrat en servei. 1.3. Proposta d’implantació general per serveis La directriu funcional de partida del Pla director d’Espais era la concentració de serveis per a l’atenció de pacients més aguts i per tant més lligats a la utilització de tecnologia sanitària. En aquest sentit són criteris clau: l’agrupació inicial a l’edifici SJD de tots els serveis que requereixen l’atenció a pacients aguts la separació de l’atenció a pacients aguts, de l’atenció ambulatòria, amb el coneixement que aquesta activitat ambulatòria és susceptible d’un ampli creixement futur. la concentració de tota l’activitat d’URG i UCI en un sol edifici, i molt lligada a l’activitat quirúrgica i d’hospitalització aguda el desenvolupament de la història clínica informatitzada També són clau d’altres aspectes més arquitectònics i d’organització espacial: l’accés a hospitalització a nivell de la rasant del carrer, amb l’accessibilitat resolta, i amb un recorregut acompanyat d’ajardinament, amb accessos senzills a l’aparcament sense haver-lo de travessar pel mig, separant-la clarament de l’accés a consulta i de l’accés a urgències l’endreça de totes les circulacions exteriors: d’usuaris, de visitants, d’acompanyants, d’urgències, de subministres, etc, i situant la circulació rodada en un segon pla de preferència respecte a la de vianants. l’organització dels espais exteriors de l’hospital, entre el carrer i l’edifici principal, guanyant espais lliures per a l’ajardinat, i deixant en segon terme les vistes als espais per a l’aparcament i a més de la organització funcional de tots els serveis, també la organització de totes les infraestructures tècniques, i d’escomeses de subministrament, mantenint la previsió de l’heliport com a suport al servei d’emergències, i les previsions suficients per a garantir l’aparcament de personal i usuaris el més proper possible a les entrades. Amb tot això, els serveis s’agrupen per afinitats lògiques i per dependència funcional: URG – DIMAG aquests serveis es concentren mitjançant aquest projecte a l’edifici SJD per tal d’optimitzar-ne el rendiment, en una mateixa planta que s’ampliarà posteriorment per UCI-USC CEXT aquests serveis ambulatoris també es concentren a l’entorn de l’edifici de referència, i el més propers a les àrees d’accés, restant en una altra planta els serveis també ambulatoris més lligats a hospitalització (HDonco – HDmedicina – REHAB – HEMO – Endoscòpies) I per aquesta primera fase no hi ha més intervencions, quedant obra construïda per poder-hi ubicar en plantes inferiors l’Àrea Docent, la Sala d’Actes, i la CSI. I en plantes superiors el vestíbul general d’accés i cafeteria, així com dues unitats d’hospitalització. Tampoc no s’intervé en exteriors, llevat dels condicionaments d’accessos a les noves plantes des de les esplanades de l’aparcament exterior que es manté. 1.4 Proposta d’implantació de fases d’execució. Tal com s’anunciava en el Pla Director i en l’avantprojecte, la unificació d’activitats agudes i ambulatòries a l’edifici de SJD passa forçosament per la seva ampliació cap a l’oest, amb l’enderroc inicial de que fou el primer edifici de tipologia racionalista, i que ara ja s’ha desfigurat totalment. Això comporta un seguit de trasllats a d’altres espais de SJD o de l’edifici del CH de les activitats que ara ubica, i que es descrivien com a Fase Preliminar, la qual és previst acabar d’executar durant aquest 2006. Pel desglossat de les inversions i dels moviments es va decidir, i així es proposa, l’execució de la Fase 1ª sobre l’edifici a enderrocar, i amb la intenció d’ampliar inicialment tres de les activitats més necessitades d’espais: les urgències, el diagnòstic per la imatge, i la consulta externa.

M O D I F I C A C I Ó P U N T U A L D E L P L A G E N E R A L H O S P I T A L S A N T J O A N D E D É U 29

El servei de consulta externa ocupa tota la planta del nivell -1 i el servei d’urgències i radiologia ocupa la planta del nivell-2, en la resta de plantes només es construirà l’estructura i els tancaments, de manera que la resta d’obres s’executaran en la fase 2ª. Es completarà el programa funcional amb la Fase 2ª i final que incorporarà en les plantes altes la dotació de les noves unitats d’hospitalització, i en les plantes inferiors el complet dels espais tant tècnics com de suport que necessitarà un hospital d’aquestes característiques. Això ha comportat ja l’inici d’unes obres prèvies a SJD, com són, resumidament, l’ampliació de les urgències, el trasllat d’obstetrícia i altres moviments de menor importància. Igualment es varen haver de realitzar obres prèvies al Centre Hospitalari durant el 2005 per al trasllat del servei d’hemodiàlisi; i ara mateix s’estan executant també condicionament provisionals edificis del Centre Hospitalari i la Clínica St Josep per tal d’anar completant la millor organització dels serveis de rehabilitació, administració i direcció general. Aquest replantejament espaial del programa també ha comportat el desplaçament del l’activitat ambulatòria de la salut mental al conjunt d’edificis de Santa Clara, construint-se un edifici de 1.191 m2 susceptible de ser ampliat en el futur.

IMATGE FINAL FASE 1

IMATGE FINAL FASE 2

IMATGE FINAL ESPAISD’ÚS PÚBLIC -ACCESSOS-