1

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L

Novembre 2005

SUPLEMENT DE

3 5Ecofunerals

2

Edició:Associació de Mestres Rosa SensatDrassanes, 3 • 08001 Barcelona• Tel: 934 817 373 • Fax: 933 017 550Fundació TERRAAvinyó, 44 • 08002 Barcelona• Tel: 936 011 636 • Fax: 936 011 632http://www.ecoterra.org. En aquesta web podeu tro-bar la col·lecció sencera de tots els quaderns d'edu-cació ambiental PERSPECTIVA AMBIENTAL enformat PDF Acrobat d'ADOBE que es publica desde l'any 1995.

Redacció: Marta Beltran i Jordi Miralles

Agraïment: Serveis Funeraris de Barcelona S.A,ha col·laborat aportant informacions del sector.

Foto portada:Trencalòs, rapinyaire necròfag ceditper Jorge Puig de RGB

Fotos interiors i il·lustracions: Fundació Terra, SFBS.A., i diverses fonts.

Imprès sense fotolits amb el sistema Computer toPrint. Autoedició feta en ordinadors alimentatsamb energia solar fotovoltaica. Maquetat ambAdobe InDesign 2.0

Impressió:GyERSAImprès en paper ecològicDipòsit Legal: B. 2090-1975

EcofuneralsLa mort, una condició de la VidaLa mort en algunes culturesLa mort clínica del cosPreparar la mort en vidaCerimònies funeràries al llarg de la històriaNormes legals relatives a la mort i els funeralsCaracterístiquees de les diferents tipologiesde funeralsLa incineracióEnterramentQuina utilitat té el cementiri?Morir de forma sostenible: tornar a la naturaMort naturalQuè és més ecològic cremar o enterrar?Taüts ecològicsMortalles per enterrar o cremarUrnes biodegradablesEmbalsamatge i tanatoestèticaTransport funerari alternatiuNecessitat d'una nova cultura de la mortLes aportacions del laïcisme a la mort ambmenys petjada ecològicaTornar a la terraVisita cultural als cementirisLa natura, font de vidaEpitafis: quina actitud expressem davant lamort?Reflexió del nostre viure diari i què podemfer per a millorar-loDesprendre'ns d'un objecte importantPel·lícules sobre la mort

Novembre 2005

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L 35

3

AM

BIEN

TAL

«No pensis en la mort o ella et potvenir a buscar abans d’hora. No

parlis de la mort o podries atreure-la.Silencia-la, i així t’oblidarà»

Fundació TERRA

Ecofunerals

L’única certesa en la vida és la mort.La mort sacseja la consciència de tot elmón, perquè provoca inseguretat,incertesa. Desconeixem allò quesentirem, i ens fa vertigen pensar quela nostra consciència s’esvaeixi com latelevisió quan es desendolla delcorrent. Davant la mort, el món occi-dental fa veure que aquest fenomen noexisteix, malgrat que se’ns enduu atots. Ens cal celebrar-la amb un ritualmés auster i sense l’impacte ambientalde l’actualitat.

La mort, una condició de la Vida

Hem de ser sincers. La nostra societat viud’esquena a la mort i actuem com si no exis-tís per evitar-nos el maldecap d’afrontar unavida finita. Percebem la mort com un accidentarbitrari i brutal que ens agafa per sorpresa.La natura ens mostra que la mort forma partde la vida, perquè és un procés tan naturalcom la caiguda de les fulles durant la tardor.La vida neix amb la mort agafada de bracet,des del moment que comencem a respirartambé comencem a morir, ambdues realitatssón inseparables i simultànies: perdem100.000 neurones diàries a partir dels 20 anysi les cèl·lules de la pell es renoven cada dia!

De fet, morir és llei de vida, tots elsorganismes acaben morint tard o d’hora, desde l’Escherichia coli (que es divideix cada20 minuts) fins a les sequoies i algunestortugues (que poden arribar a viure segles).Les orques maten cries de balena tan sols per

4

menjar-se’n les vísceres, però la resta cau alfons marí, on alimenta milers d’éssers vius,permetent la subsistència de llamprees durantsis mesos! La fullaraca, que a la tardor esdesprèn dels arbres i ens embadaleix amb lesseves tonalitats ocres, no roman al terraeternament, sinó que és un àpat suculent perals organismes descomponedors de la matèriaorgànica. La vida viu de la vida i, per tant,de la mort. Gràcies a la mort existeix vida i,com hem vist, la natura està farcidad’exemples que ho demostren.

Per desgràcia, aquest no és el parer de lamentalitat occidental, tan enquistada enl’acumulació de béns materials, ni de lamajoria d’habitants del planeta. Des de tempsimmemorials, la humanitat ha cercat pocionsimmortals i poders màgics per viureeternament. Tenir fills es podria consideraruna forma indirecta de ser immortal, fet queentra en contradicció amb la insostenibilitatdel creixement exponencial de la poblaciómundial. La clonació seria la moderna visióde la immortalitat cel·lular... Tal vegada enshauríem de preguntar per què perseguim laimmortalitat i quines conseqüències es deri-ven d’aquesta recerca. L’any 1991, als EUAja hi havia una cinquantena de cadàverscongelats amb nitrogen líquid a -196ºC,esperant que la ciència descobreixi el trucper a ressuscitar-los i rejovenir-los.

Altres cultures, en canvi, són benconscients que viuen gràcies a la mort d’altreséssers vius (vegetals, fongs, bacteris,animals). És el cas dels indis, per exemple,que fan el gest simbòlic de donar les gràciesa les plantes cada cop que en mengen.

.La mort en algunes cultures

Si en algun tema hi ha diversitat depensament, aquest és l’espiritualitat o laconcepció de la vida. Des dels inuïts fins alsaborígens australians, passant pels pobles

asiàtics o africans, i la nostra lògicament, lavisió de la mort és d’allò més variada. Sensdubte, constitueix un patrimoni cultural degran valor. A tall d’exemple esbossemalgunes d’aquestes visions.

Els animistes atribueixen a l’ànima elprincipi actiu de tots els actes vitals i psíquics,per això personifiquen els éssers i elementsde la natura. Els rituals funeraris animistesgiren al voltant de l’exhortació de l’esperitdel difunt a migrar al món dels morts,mitjançant manifestacions complexes i dellarga duració. No fa tants anys, algunescomunitats inuïts, en canvi, no s’esperavenla mort, sinó que l’anaven a buscar. Quan unapersona envellia i perdia les dents, esconsiderava que ja havia perdut el seu papersocial (perquè no tenia les capacitats per atreballar) i, per tant, en un entorn amb recur-sos molt limitats la persona esdevenia unacàrrega per al col·lectiu. Per això se n’anavaa trobar la mort sobre el gel i així desaparèixeren la immensitat blanca.

L’ankh símbol de la vida a l’antic egipte; conteniala sang d’Isis i se li atribuïen virtuts màgiques

5

Algunes creences espirituals són méssofisticades. Per als budistes tibetans, la mortés quelcom que ens acompanya des queencetem la vida. És com un pomer que dónafruit. La poma primer és verda, després grogai, finalment, esdevé totalment groga i cau.Aquesta caiguda de l’arbre no és un fet a partdel procés de maduració del fruit, ans alcontrari, és la consumació final del procés demaduració. Per aquest motiu, anomenar“mort” la separació del cos i la consciènciano té sentit, ja que, segons la concepció bu-dista, la mort no és res més que canviar-se deroba. Per tant, cal morir correctament, per ini-ciar una nova singladura o reencarnació. Uncop reencarnat, es té una vida influïda per lesseves anteriors viscudes (karma), de tal ma-nera que la qualitat moral de les anteriors vi-des determina la qualitat de la propera vida.

Els indis utilitzen la mateixa paraula per adesignar la mort i el temps: kal. I no éscasualitat, perquè consideren que laconsciència del temps és producte de la porde morir, és a dir, quan tens por de la mort,llavors el temps és escàs. Mentre la mentoccidental lluita per la supervivència i con-templa la mort com a enemiga, Orient veu lavida i la mort com dues cares del mateixfenomen. Els orientals viuen moment a

moment, com si el demà no existís, en canvi,els occidentals, més conscients del temps,paradoxalment acumulem riquesa i reduïmla nostra vida a coses materials. Patim talmiopia que no veiem més enllà de la nostravida. Devorem els recursos a un ritmevertiginós, sense pensar en les conseqüènciesglobals del consumisme capitalista.

La varietat de maneres d’enfrontar-se a lamort està servida, però els fenòmens físicsque tenen lloc en el procés de la mort sónúnics. Aleshores, quins processos fisiològicscaracteritzen la mort?

La mort clínica del cos

Pràcticament des del moment que una per-sona deixa de respirar, el cor deixa de bategari els ulls esdevenen cristal·lins, ja s’observenrastres de la mort. A partir de dues hores elcos es va refredant a raó d’1ºC/h i a la cinquenahora apareix la pal·lidesa cadavèrica. Elsmúsculs majors s’endureixen: primer a lesparpelles, la mandíbula, el coll i les espatlles,fins que el cos adopta una rigidesa caracterís-tica anomenada rictus mortem. Aquesta és elresultat macroscòpic de la unió permanententre la miosina i l’actina (proteïnes muscularsque permeten la contracció i relaxaciómusculars) degut a una acidificació del mediintern. La deshidratació explica la pèrdua depes del cadàver, minvant 1Kg /dia de mitjana.Al cap d’unes setmanes, la pell es corroeix, elteixit es dissol i la carn se separa, deixantúnicament l’os al descobert.

Els responsables d’aquesta degradació sónels enzims lítics, que són alliberats delsorgànuls intracel·lulars on estan emmagat-zemats i provoquen l’autodegradació de lescèl·lules. Quan la mort no és accidental,aquest procés respon a un fenomen (mortcel·lular programada) en què s’activa unmecanisme cel·lular de degeneració. De fet,les societats de l’antiguitat que conservaven

La fullaraca de cada tardor a terra són les fullesmortes dels arbres que renaixeran en els bolets i

milers de microorganismes que depenen del ciclevida-mort-vida del bosc.

6

els morts (com a l’Antic Egipte) aplicavenprocediments que bloquejaven els enzims:privant-los d’aigua (imprescindible per a lesreaccions químiques), o destruint l’entornquímic requerit.

Quan ens morim, tots passem per un seguitde processos: se’ns para la circulació de lasang, el transport d’oxigen als teixits esdevéinadequat, les funcions cerebrals es vandeteriorant progressivament fins al puntd’interrompre’s totalment, els òrgans deixende funcionar i, finalment, els centres vitalssón destruïts.

Actualment s’avalua la mort amb elscriteris tradicionals (detenció del pols i delcor, absència de respiració espontània –ambun mirall situat al davant de la boca–, faltade receptivitat i de reaccions als estímulssensorials, pèrdua absoluta de la consciència,midriasi fixa bilateral –dilatació pupil·lar detots dos ulls–, atonia muscular i arreflèxia) iamb el traçat encefalogràfic (que és nul deforma constant en el mort, com a criteri dedefunció s’agafa el registre de vuit hores coma mínim, fins i tot dies). Descartantprèviament que el subjecte hagi pres drogues

La mort en el llenguatge humà

Podem pensar que vivim d’esquena a la mort, que les converses sobre la mort són morboses, i oblidarla nostra condició de mortals. Tanmateix, per contra, la mort és ben present en el nostre llenguatge,com demostrem a continuació a tall d’exemple. Cada estiu ens “morim de calor”, i n’hi ha molts quepractiquen el “punt mort” als embussos de les autopistes amb l’asfalt bullint. “Matem el temps”llegint un còmic mentre esperem l’autobús, “ens morim de riure” amb aquell amic que és un acuditambulant. A ningú li agrada “morir-se d’avorriment” o “de fàstic”, que ve a ser el mateix, tot i que hofem sovint. Quan estem exhausts, estem “mig morts” o “més morts que vius”, i quan estem moltenamorats “ens morim per algú”. La bombona de gas butà, sempre carregada per un treballadorimmigrant, “pesa com un mort”. El brou de l’àvia “ressuscita els morts”. De ben segur que heu tingutl’experiència de visitar algun antre de “mala mort”. El refrany diu que “Tant mor el rei, el Papa, comaquell que no té capa”, però, malauradament, cada dia en múltiples conflictes bèl·lics els civils “mo-ren com mosques”. També trobem frases fetes, més o menys explícites: “anar-se’n a l’altre barri”,“deixar-hi els ossos”, “anar a donar de menjar als cucs”, entre d’altres. A Catalunya “fem malves”, aMèxic “s’estira la pota”, a Bolívia te’n vas a “cultivar xiles”, a Alemanya “se’t refreden els peus”, alRegne Unit “mossegues la pols” o “cries margarites”.

Mots per entendre’ns

• Cadàver: el cos humà durant els cinc anys posteriors al dia de la mort.• Restes cadavèriques: el que resta després dels cinc anys.• Restes humans: bocins corporals de mutil·lacions, intervencions quirúrgiques, avortaments.• Pràctiques de la sanitat mortuòria: la refrigeració, la conservació temporal i l’embalsamament.• Tanatori: establiment funerari amb els serveis adequats per a la permanència i exposició del

cadàvers fins a la celebració del sepeli o per a la realització de les pràctiques de la sanitatmortuòria.

• Fèretre: recipient o lloc adequat per condicionar el cadàver per a la inhumació o cremació.• Columbari: unitat d’enterrament de dimensions adequades per a allotjar restes cadavèriques o

humanes, i cendres procedents de la cremació.

7

depressores en dosi anestèsica o terapèuticai que no hagi entrat en estat d’hipotèrmiaaccidental o provocada (30 a 32,2 ºC), perquèaquests fets poden emmascarar el diagnòsticde mort cerebral.

La supervivència de persones accidentadesamb pèrdua de consciència en indrets a baixatemperatura i que han remuntat al cap de moltsminuts (fins i tot sense seqüeles) ha modificatels criteris mèdics de temps d’actuació per arecuperar una persona mancada de circulaciócerebral. Condicions determinades d’hipo-tèrmia fan que el metabolisme de l’accidentatdisminueixi de tal manera que la concentraciód’oxigen pot ser suficient per a mantenir elconsum cel·lular del cervell i del cor, i per tant,assegurar les constants vitals. La mort cere-bral es caracteritza per l’aturada irreversiblede les funcions del tronc cerebral i es diag-nostica en presentar electroencefalograma pla.

Es parla de mort total quan ja no quedencèl·lules vives. Les cèl·lules nerviosessobreviuen pocs minuts en estat d’anòxia; leshepàtiques, renals i glandulars, en sercèl·lules epitelials, sobreviuen 2-3 dies. Lasuccessiva desintegració dels òrgans, tot i quevaria en funció de la temperatura i la humitatambientals, aproximadament segueix aquestacronologia: fetge (desapareix la 3a setmana);cor i úter (desapareixen en 5-6 mesos); al capde 12-15 mesos es fa visible l’esquelet, queencara conserva adherits restes de teixits,lligaments, tendons i vestigis de grans vasosmés o menys parasitats. Transcorren de 4 a 5anys abans que els ossos es separin i la sevadestrucció per descalcificació i dissolució enles aigües pluvials, sobretot si són riques enCO

2, pot retardar-se diversos anys, fins i tot

segles, segons les característiques del terreny.Les dents són els darrers a desaparèixer, po-den conservar-se durant mil·lennis!

Com ja hem comentat, a dins nostre habi-ten un seguit de microorganismes que estanesperant la nostra mort per celebrar un tiberi.

Els bacteris de l’intestí desprenen els seusenzims, els quals destrueixen la paret intes-tinal i, donat que ja no tenen cap fre per aestendre’s (perquè el nostre sistema immu-nitari ha claudicat), passen al torrent sanguinii contribueixen a l’autolisi del cos, que cul-mina amb la total putrefacció. Llavors de-graden el teixit connectiu, el gras, el muscu-lar i el nerviós. Passat un temps, els bacterisemeten un gas que els humans trobemrepulsiu de forma instintiva. Aquesta pudorestà relacionada, entre d’altres, amb l’àcidsulfhídric, mercaptans i l’àcid butíric,productes de la fermentació bacteriana.

A més de l’acció dels bacteris també hiinterven els insectes atrets per la pudorcadavèrica, els quals apareixen en un ordredeterminat: primer les mosques de la carn ila mosca blava; en segon lloc, els escarabatsi altres coleòpters; finalment, aranyes,acàrids, miriàpodes o centpeus endrapenl’esquelet. En el tròpic, un cadàver a laintempèrie es transforma en ossos nets a lesdues o quatre setmanes!

A dins el nostre organisme portem els bacterisque provocaran la destrucció cel·lular total quan

el nostre metabolisme claudiqui.

8

Preparar la mort en vida

Per a la majoria de persones occidentalsla mort és motiu de por i de nerviosisme,reacció que té la seva lògica en un món quegira entorn dels models d’èxit i de bellesaassociats a estereotips de joventut. Peròsobretot tenim por de patir, de tenir càncer,sida, d’envellir, pansir-nos, i perdre lescapacitats físiques i mentals. En realitat, el queens fa por és la vida, perquè representa un pro-blema que s’ha de resoldre sense treva, dia adia. La por de morir és conseqüència de noviure la vida amb plenitud, per això ens fa porla vellesa (avantsala de la mort). La vellesapot ser una malaltia i una càrrega, si es viuamb l’ai al cor; o bé una oportunitat de madu-rar, d’assaborir allò que ens ha alimentatdurant anys i de continuar ensenyant a viure.

Educar per fer front a la mort hauria deser una assignatura social obligatòria. Re-flexionar sobre la mort davant la pèrdua d’unésser estimat ens empeny a reflexionar so-

bre el sentit de la Vida, que és la clau d’unaexistència digna. Com deia Epicur: “la mortno em preocupa, mentre jo hi sóc la mort nohi és i quan la mort hi és, jo ja no hi sóc”.

La vida suposa experimentar pèrdues, i lamanera de viure-les només depèn de nosaltresmateixos: segons l’actitud que prenem, lesassumim millor o pitjor. La nostra culturaconsumista i gasiva no ajuda a facilitar lasimplicitat i despreniment d’una vida respon-sable. Lògicament, la mort de persones queestimem, pot trasbalsar-nos i, de fet, ho hade fer; però per això hi ha el procés de dol il’ajut dels qui ens estimem per acompanyar-nos en aquests moments en els quals calexpressar amb força les emocions com acondició per continuar estimant la Vida. Lavida no és un passaport sense salconduïts:des que som zigots tenim data de caducitat ipelegrinem cap a la mort segura. No sabemquant de temps trigarem a assolir la mort iper això la travessia vital s’ha de fer ambamor i posant-hi els cinc sentits.

Això implica no ignorar la mort, fer-li unlloc tranquil a la nostra consciència i com-partir-ho amb els infants. Per què no deixemque els nens s’acostin a una persona mortade la família i en canvi sí que ho volem quanneix un nou membre? Els nens no tenen lesemocions tacades pels prejudicis dels adults.Si, quan l’avi o l’àvia mor, els ho expliquemamb naturalitat, els nens poden viure la mortde forma integrada en la seva vida, sense por.De la mateixa manera que donem labenvinguda a un nounat, ens acomiadem dela persona que es mor. En la mesura que si-gui possible, tots hauríem de tenir l’opor-tunitat d’acomiadar-nos d’una personapropera i estimada que s’està morint. Percomençar pels hospitals i les mateixescerimònies i continuant per l’educaciórebuda en general a la nostra societat respectea la mort, això no és gens fàcil. Així, perexemple, en determinats departaments

Totes les acumulacions materials desapareixenamb la mort, mentre que tota l’energia emprada

per millorar el nostre entorn físic i emocional potperdurar per sempre en el record dels qui romanen

vius.

9

Experiències de mort imminent: a l’altra costat del més enllà

Des que l’home va adquirir la certesa de la mort no ha parat de dubtar de la seva irreversibilitat. A ladècada dels anys setanta apareixen les primeres investigacions de la mà del Dr. Raymond Moody iposteriorment de la Dra. Elisabeth Kübler Ross (1926-2004) a partir de les experiències relatades permalalts i accidentats que havien estat clínicament morts durant instants o, excepcionalment, hores enel que s’anomena una experiència de mort imminent (near death experience). Aquestes investigacionshan permès traçar uns patrons comuns, com els canvis de percepció i de consciència (separació entrecos i consciència, sensació de flotar), la visió d’un túnel fosc i d’una llum al final, la trobada delsparents morts, sense oblidar la desfilada de múltiples imatges en pocs segons, com si fos una pel·lícula,de la nostra vida vista a càmera ràpida. El túnel de llum i la sensació extracorpòria són les duesdescripcions més habituals de l’entrada a la mort en persones que han retornat a la vida en el darrerinstant. Però també ho és la immensa pau que han sentit i la sensació experimentada en aquestacircumstància, relatada com un amor absolut, felicitat, goig, eufòria. Després, en tornar a la consciènciaquotidiana, la majoria troben un sentit més profund en les seves vides alhora que perden la por a lamort. Curiosament, aquestes percepcions són independents de les creences religioses i s’han pogutestudiar en persones de moltes cultures diferents arreu del planeta. En els nens que no poden estarinfluïts pels patrons culturals, aquestes percepcions són similars. En tot cas, els que apunten que estracta de somnis no poden explicar que tantes persones arreu del món coincideixin.S’han fet experiments amb pilots sotmesos a una força centrífuga, que es desmaien a causa de lainterrupció de l’aport sanguini al cervell. Es desactiva el sistema gravitatori artificial quan el pilotperd la consciència i, després, en recuperar-la, el pilot explica les extraordinàries sensacions queacaba de viure i els científics estudien el cas. Per exemple, l’activació descontrolada de les neuronesoculars quan el cervell no rep sang donaria unainterpretació cerebral de llumetes, que percebem comun túnel, ja que les neurones que més s’activen sónles del centre. L’anòxia i els transtorns en latransmissió de l’oxigen i el diòxid de carbonicontribuirien a provocar estats alterats deconsciència. L’explicació fisiològica del’extraordinari benestar és l’alliberament desubstàncies opiàcies (endorfines) com a resposta ce-rebral al dolor agut i per tal d’evitar molèsties. Caldir que aquests experiments només il·lustren la visiódel túnel de llum i la sensació d’eufòria. També sesap que estimulant els lòbuls temporals es provocaque l’individu tingui la impressió de sortir del seucos, d’estar en pau i de veure altres persones.En tot cas, no es pot ignorar un fet revelador:l’homogeneïtat en les experiències al voltant de lamort. És a dir que, independentment de l’edat, laclasse social, el nivell cultural o la creença religiosa,tots els éssers humans experimentem el mateix quanens morim, dades que fan pensar que compartim unaúnica forma energètica de fluir. I l’energia no es creani es destrueix, sinó que es transforma. El més sensat,doncs, és perdre la por a la mort i aprendre d’ella laimportància de viure amb responsabilitat.

Visions del més enllà. Quadre del segle XVIde l’holandès Hyeronimus Bosch, el Bosco.Sorprèn el realisme descriptiu respecte a les

experiències de mort imminent.

10

hospitalaris en lloc d’advertir “prohibidal’entrada a menors de 7 anys” hauria de dir“es recomana l’entrada de nens acompanyatsd’adults”. La pedagogia de la vida i de la mortés d’importància cabdal i s’hauria d’abordarobertament a les escoles.

Sabent que al final tots acabem morint,potser ens hauríem de replantejar el nostremodel consumista i, en conseqüència, elnostre model d’enterrament.

Cerimònies funeràries al llarg de lahistòria

Tradicionalment, el cadàver ha estatseparat del món dels vius per raonshigièniques, però atorgant-li una simbologiaque donés sentit a l’absència. Això explicacostums com la inhumació (enterrament), lacremació, i d’altres menys freqüents com laimmersió o el canibalisme. La simbologiad’aquests actes acostuma a relacionar-se ambel retorn a la natura, a la mare terra, a l’aigua,amb la purificació del foc, amb la comuniócanibalista i el principi vital del difunt; lamòmia que espera el retorn del Ba (principivital, similar a l’ànima) del faraó difunt, etc.

Les primeres inhumacions es remunten auns 100.000 anys amb l’home de Neandertal,però a partir de l’Homo sapiens (fa uns30.000 anys) les inhumancions adquireixenun caràcter religiós, suggerit per múltiplestroballes arqueològiques (enterraments ambelements decoratius funeraris, mostres d’art,etc.). En algun moment de la història de lahumanitat sorgeix la creença en el més enllà.Aquesta visió de trascendència i espiritualevolucionarà amb expressions rituals cadacop més complexes. Des d’àpats rituals derestes humanes o de cendres de morts, queencara practiquen algunes tribus avui en dia,fins l’embalsamament més escrupolósrealitzat fa 8.000 anys al desert d’Arica (nordde Xile), o les perfectes momificacionsefectuades durant l’Antic Egipte (fa uns4.500 anys).

Preservar el cos

La momificació artificial no fou nomésuna pràctica exclusiva de la civilitzacióegípcia, perquè es troba present en lessocietats preincaiques llatinoamericanes comen tribus índies d’Amèrica del Nord, i enindígenes de la regió d’Oceania, Japó oSibèria. Els egipcis no tenien nocions de quí-mica complexa, per tant desconeixien quel’origen de la descomposició del cos rau enl’acció enzimàtica de les pròpies cèl·lules i delsbacteris. Però sí que disposaven d’una llargaexperiència en la conservació dels aliments.Els caçadors sabien que per a preservar la carncalia treure les vísceres, de la mateixa maneraque els pescadors conservaven el peix salant-lo o assecant-lo. Així desactivaven el procésenzimàtic dels bacteris intestinals.Posteriorment, les societats humanesdescobriren moltes maneres de frenar elsenzims, per exemple, a Babilònia, submergienels morts en mel, immersió que a més dedissecar la carn, també destruïa les bactèries.

La voluntat de trascendir la mort queda palesa enmolts dels monuments funeraris, des de lespiràmides fins a manifestacions com la delsGuerrers de terracota de Xian, més de 8.000

estàtues que reprodueixen els soldats del’emperador.

11

Ornaments dels nostres funerals

Els funerals occidentals disposen de determinats elements característics, com les urnes, els taüts, elspanteons i els mausoleus. En tots els ornaments hi ha una consigna implícita: el mèrit del difunt ésproporcional a la despesa econòmica del seu funeral. Talment com si el valor (moral, llegat cultural,influència social, etc.) de la persona morta (o de la seva família) exigís un comiat amanit d’abundància.No deixa de ser una paradoxa que els funerals tradicionals (religiosos) estiguin sota el jou del

materialisme.

Les urnes

Les urnes són els recipients que contenen les cendres o restes del difunt,que es lliuren als familiars o bé s’introdueixen en un columbari delcementiri. Però les urnes tenen molta història! A l’edat del ferro, els etruscselaboraven urnes d’incineració en forma de cabanya, que contenien enminiatura els objectes personals del difunt. A l’Edat Mitjana, les urnes devidre mostraven les relíquies dels sants.

Mausoleus

El primer mausoleu va ser construït l’any 350 a.C. a Halicarnàs (una ciutatde l’Àsia menor actualment anomenada Bodrum) amb motiu de la mortdel rei Mausol. Artemísia, la seva vídua, va ordenar erigir un monumentfunerari de grans dimensions, perquè volia per al seu marit el sepulcre mésesplendorós mai vist, i d’aquí que donés nom a tots els mausoleus construïtsposteriorment. A Espanya també hi ha un mausoleu, encara en peu i benpolèmic: el del dictador Franco, al Valle de los Caídos.

Panteons

El panteó és una construcció per agrupar els morts de tota una família onissaga. Lògicament, ha estat símbol de distinció per a l’aristocràcia i laburgesia. El panteó és l’antítesi de la fossa comuna on van a parar elsmorts anònims. L’art ha estat una constant també en aquests recordsfuneraris i sovint expressen una part de la història d’un país.

Taüts

Sembla que foren els sumeris qui fa uns 3.500 anys començarena enterrar els morts dins de tombes o recipients, en aquestsprimers indicis cistells fets de joncs trenats. Els grecs del’antiguitat atribuïen la descomposició del cos post-mortem alstaüts de pedra, d’aquí ve que els anomenessin sarcophagi (queen grec significa “devoradors de carn”). La paraula tomba tambéve del grec i vol dir “memòria”. Hi ha moltes interpretacions delmotiu pel qual neix la necessitat de tancar els difunts en caixes,la més estesa apunta cap al temor que el difunt tornés.

12

La momificació és una deshidratacióràpida del cos immediatament després de lamort, que impedeix la putrefacció quecomençaria de forma natural el segon dia dela mort. La momificació respon al repted’aconseguir arribar al mes enllà en bon estatfísic per poder-hi viure amb plenitud. Eraimportant conservar el cos, especialment elrostre, per tal que l’esperit del difunt foscapaç de reconèixer el seu propi cos.

Eliminar el cos

Pel què fa a la península ibèrica, l’arribadadels indoeuropeus (segle IX a.C.) va originarun canvi en les pràctiques funeràries preexis-tents: s’abandonà la inhumació (protecció ipreservació del cos) i s’establí la incineració(cremació i eliminació del cadàver), plenamentestesa a partir del segle VIII a.C., coincidintamb l’inici de l’Edat del Ferro (s. VII a.C.).Posteriorment, els ibers continuaren emprantla incineració com a ritual mortuori, tot i que lamanera d’enterrar era molt diversa. Però de for-ma generalitzada s’hi incloïen objectes de va-lor (joies, decoració, utensilis, estris, etc.)juntament amb les cendres, bé dins les urnesbé a la fossa d’enterrament. La civilització ro-mana continua la tradició funerària ibèrica, peròreapareix la inhumació. Amb el cristianisme (s.I-II dC.) la incineració és abandonada is’imposa la inhumació.

Els tibetans viuen i moren en sintonia ambla natura. Els rituals funeraris budistes tenenrelació amb algun dels quatre elementsbàsics: aire, aigua, terra i foc. El segonconsisteix a llençar el cos al riu, el tercer aenterrar-lo i el quart a incinerar-lo. Com queal Tibet el sòl és dur, l’aigua escassa i elsarbres poc abundants, escullen la millor ma-nera de morir respecte els recursos naturalsde què disposen. És el que anomenenl’enterrament en el cel, on els habitants deles altures fan desaparèixer el mort: els

cadàvers són esquarterats a cop de destral ideixats a la intempèrie per al goig de voltors,corbs, falcons, etc.

Actualment a l’Índia, els zoroastrians(parsis, en anglès) mantenen una pràcticasemblant, però dipositen els cadàvers en untancat, és a dir, entre quatre parets i a celobert, per tal que els voltors se’ls mengin in’aprofitin la matèria orgànica.

En la societat occidental actual, en canvi,obsessionats per la imatge, fem servir tota menade tecnologia per dissimular els processosnaturals que acompanyen la defunció. Per aixòvolem que el difunt sembli viu: se’l maquilla,el vestim amb roba de mudar, a vegades fins itot s’apliquen substàncies químiquesconservants, i el transportem amb un cotxefunerari escènic.

La incineracio és la darrera de lestècniques per fer desaparèixer el cos. Té coma resultat la cendra de les restes orgàniquesque componen el 30 % del nostre cos, atès

L’empresa itialiana Cofanifunebri publicita elsseus models de fèretres amb imatges eròtiques ien fabrica amb els colors dels equips de futbol.

Tot un exemple que el negoci és el negoci.

13

que la resta es vaporitza perquè és aigua. Lacendra esdevé una materialització de l’esperitde la persona i així aquest ésser humà es potincorporar novament al cicle de la vida.Lògicament, les interpretacions i cerimòniesrelacionades amb el ritual cinerari són d’allòmés diverses. Des d’un punt de vista objectiu,les cendres són elements orgànics elscomponents dels quals (mentre el cadàver nos’hagi cremat amb substàncies tòxiques) po-den ser útils a la natura, en definitiva, a la vida.L’urna o receptacle que les conté és tan solsun envàs i en cap cas un cop hem dispersat lescendres perd la seva funció. D’aquestatemàtica, en parlarem més endavant.

Normes legals relatives a la mort iels funerals

Per tenir dret a ser enterrat cal adquirir lallicència per obtenir sepultura, la qual nos’aconsegueix sense dues tramitacions

prèvies: l’obtenció del certificat de defunció(expedient mèdic) i la inscripció de ladefunció al Registre Civil. Seguidament espot comprar el fèretre on introduir el cadàver,així com l’urna, si s’opta per la incineració, icontractar el trasllat fins al cementiri ocrematori on es farà la inhumació o laincineració. Addicionalment, en determinatscasos (com quan s’investiga la causa de mort,o hi ha risc d’infecció), abans d’enterrar oincinerar és obligatòria l’autòpsia, laconservació transitòria o l’embalsamamentdel cadàver.

A part d’aquestes actuacions bàsiques, espoden rebre prestacions complementàries(sovint són les que distingeixen un serveifunerari d’un altre). Es tracta d’operacionsd’estètica o preparació per millorar l’aspectefísic del cadàver; de la gestió de l’adjudicacióde sepultures o preparació de les que ja sóntitularitat de la família; de muntar sales dedol als domicilis; de contractació del tanatori;d’organització del funeral religiós o acte ci-vil; lloguer de cotxes, publicació d’esquelesi confecció de recordatoris i plecs de firmes,subministrament d’ornamentacions florals,encàrrec de làpides i ornaments per a sepul-tures, gestions amb companyies assegu-radores, etc.

En termes generals, les empresesfuneràries estan obligades a subministrarfèretres i urnes, fer les pràctiqueshigièniques pertinents al cadàver, introduir-lo en el taüt, transportar-lo i gestionar elstràmits administratius de tot el procés. ACatalunya, també es responsabilitza lesempreses funeràries de complir totl’anomenat Reglament de Policia SanitàriaMortuòria.

Féretres reglamentaris

A l’Estat espanyol està prohibit conduir,inhumar i incinerar cadàvers sense taüt. Pel

Els ritus funeraris poden convertir-se en unproblema ambiental, com passa amb la

desforestació causada per les cremacions massivesa Benarès (Índia).

14

que fa als tipus de fèretres reglamentats, esdiferencia entre el fèretre comú i el de trasllat.El primer ha de ser de fusta (o d’altresmaterials aprovats per l’autoritat sanitària) itenir un gruix mínim de 15mm, amb tapa queencaixi en el cos interior de la caixa, i senseesquerdes. El taüt de trasllat ha de contenirdues caixes, una interior de zinc, plom, omaterial similar aprovat per l’autoritatsanitària i una altra exterior com el fèretrecomú, però amb un gruix mínim de fusta de20mm, nanses metàl·liques de reforç i vàlvulad’escapament i depuració de gasos. El zincevita que exploti la caixa, perquè el taüt éscom una olla a pressió a causa dels gasos queemet el cadàver! Així que, un cop introduïtel cadàver dins el taüt, es solda amb plom elcompartiment de zinc.

Darrerament ha aparegut un tercer tipus,el fèretre especial d’incineració, quelegalment s’inclou de forma general a lacategoria de fèretre comú. És de fusta, sensecap element metàl·lic, ni plàstic, ni vernissoso pintures per tal de permetre la seva totaleliminació en el procés de cremació i aixíevitar desprendre gasos contaminants.Algunes normes autonòmiques i locals ja

l’exigeixen per a la incineració i el seu ús esva generalitzant. Malgrat aquesta definició detaüt ecològic per a incineració, la realitat ésque, en general, contenen grapes metàl·liquesi tela absorbent (que conté materials sintètics);el fet més habitual es utilitzar fèretresconvencionals per incinerar. Quan l’usuari esdecideix per la incineració, l’empresa ServeisFuneraris de Barcelona sempre aconsella elfèretre especial de cremació, però els usuarissovint escullen fèretres no ecològics ja que elseu aspecte plastificat els dóna lluentor, cosaque agrada més.

Transport

Respecte a la compra del taüt, és obligatorifer-ho a la comunitat autònoma o país on s’haproduït la mort del difunt, òbviament ambels preus propis de la localitat, els quals estanfixats per legislació municipal. O sigui, quesi hom es mor a l’estranger, llavors elsfamiliars han de comprar el taüt a l’empresafunerària competent del país estranger. Laresta de serveis (lloguer de transport, làpides,etc.) són competència del país a la qualpertany el difunt (servei funerari del municipion està empadronat). Si l’empresa és públi-ca o semipública, l’Ordenança Fiscal del’Ajuntament determina els preus dels serveisfuneraris (taüts, cotxe, etc.), preus que sónactualitzats cada any en una junta plenària.

Es parla de conducció quan el transportdel cadàver o de restes cadavèriques té llocdins l’àmbit territorial de Catalunya, i detrasllat si l’origen o destí és fora deCatalunya.

El transport de cossos i restes entremunicipis o comunitats autònomes s’ha defer, per llei, en un fèretre. Si es realitza pervaixell o avió, requereix embalsamament ideposició en el fèretre de trasllat, soldant lacaixa interior. En el transport per carreteracal usar el fèretre de trasllat, a més de la

El trasllat dels difunts en carruatge de luxeacompanyat el taüt és convertí en un dels

símbols més significatius del poder polític ieconòmic de les famílies a mitjans segle XIX.

Mus

eu d

e ca

rros

ses

fúne

bres

. Ser

veis

Fun

erar

is d

e B

arce

lona

.

15

preparació sanitària del cadàver: si el tempsentre defunció i inhumació es preveu entre48-72h, és necessària la conservaciótransitòria; si supera les 72h, l’embalsa-mament és obligat. Tanmateix la varietat estàservida: algunes comunitats autònomes obli-guen sempre a la conservació transitòria,mentre d’altres prohibeixen el trasllat enfèretres tancats durant les primeres 24h.L’autorització del trasllat l’expedeix lacomunitat autònoma d’origen.

En la gestió dels trasllats internacionals,existeixen molts convenis als quals l’Estatespanyol s’acull. La Unió Europea, a part deliberalitzar els transports, té normes sobre elsalconduit mortuori, expedit per l’autoritatdel país d’origen la qual s’assegurarà ques’han complert els requisits mèdics, sanitaris,administratius i legals per al trasllat decadàvers, i inhumació o incineració, iexhumació vigents en el país de partida.S’estableix l’hermetisme dels fèretres, unmaterial absorbent al seu interior i, si s’escau,un dispositiu depurador per equilibrar lapressió interior amb l’exterior (mecanismeobligatori si el trasllat és via aèria, excepte

que presenti garanties de resistència). En casque la causa de defunció sigui una malaltiacontagiosa, el cadàver ha d’anar embolcallaten un sudari impregnat de solució antisèptica.

Actualment cada país té la seva pròpianormativa. Per tal d’evitar aquests obstacles,s’està treballant en una possible normativade la Unió Europea que harmonitzi els criterisfuneraris intercomunitaris.

Tanatopràxia

Les pràctiques tanatològiques comprenenfonamentalment dues categories: tanato-pràxia (embalsamament, conservació transi-tòria i adequació del cadàver mitjançant tèc-niques de reconstrucció) i tanatoestètica (em-belliment del rostre). La diferència entrel’embalsamament i la conservació transitòriarau en el grau de control sobre el procés deputrefacció: el primer l’impedeix totalment,mentre que el segon retarda la putrefaccióaplicant substàncies químiques. A l’Estatespanyol, aquestes pràctiques han de serrealitzades necessàriament per tanatopractors(de la qual properament hi haurà formaciód’extensió universitària), a excepció de lespràctiques d’estètica (que no necessiten detitulació especial). Generalment, els usuarispoden contractar aquests serveis de maneravoluntària (els més sol·licitats són lesoperacions de modelatge i estètica), excepteen situacions d’obligada execució. ACatalunya es practica obligatòriament laconservació transitòria transcorregudes 24hdes de la defunció, quan es preveu quetranscorrin entre 48 i 72 hores des de ladefunció fins a l’enterrament (o incineració);i l’embalsamament a partir de les 72 hores ien cas de trasllat. En algunes comunitatsautònomes, la conservació transitòria formapart del protocol funerari. Cal dir que enaquests terminis no es computa el temps derefrigeració o congelació del cadàver en

Motorbike Funerals ofereix al Regne Unit eltransport del sepeli en un sidecar

Un tramvia funerari l’any 1895 a la ciutat deBuffalo (NY) als EUA.

16

instal·lacions autoritzades, que tenen unmàxim de 48 i 96 hores, respectivament.

No oblidem que quan hi ha peticiód’investigació de les causes de mort, elsmetges forenses efectuen autòpsies i anàlisisanatomopatològics i toxicològics, prèvia-ment a la tanatopràxia.

Cadàvers i riscos d’infeccions

La legislació classifica els cadàvers en dosgrups: 1) els difunts morts per causes queimpliquin perill sanitari per contagi demalalties infeccioses, així com elscontaminats per productes radioactius, i 2)els difunts no inclosos en el primer grup. Ladeterminació dels criteris d’inclusió pel pri-mer grup no és unànime, cada comunitatautònoma té els seus. En general, lesmalalties infeccioses incloses en el grup 1són les següents: carboncle, còlera, pesta,febre hemorràgica causada per virus, ence-falitis de Kreutzfeldt-Jakob, diftèria, àntrax,paludisme, ràbia. Sorprèn que en cap de lesnormes generals sobre sanitat mortuòriaconsti el SIDA en el primer grup, malgrat lacomprovada possibilitat de transmissió. Laqual cosa determina que els cadàvers ambqualsevol malaltia d’origen infecciós han deser manipulats extremant els mitjans deprotecció per tal d’evitar el risc de contagi.Els cadàvers pertanyents al primer grupnormalment no poden ser objecte de trasllatinternacional, ni se’n podrà autoritzarl’exhumació en alguns casos. A més podranser inhumats o cremats abans de les 24h desde la defunció, si hi ha causa que ho justifiqui.

La incineració

La persona que desitja ser incinerada,convé que ho manifesti per escrit senseoblidar firmar, ja que el reconeixement de lafirma per part de l’entitat financera (caixa o

banc) del difunt valida l’escrit. Una alterna-tiva consisteix a registrar la darrera voluntaten l’anomenat testament vital, el qual, adiferència del testament davant notari, nos’obre al cap de quinze dies, sinó just desprésde la defunció. En cas que no es deixi capdocument mostrant la voluntat de serincinerat, els familiars directes també estanen dret d’autoritzar-ho.

Ara bé, si es demana ser incinerat sensetaüt de fusta, és a dir introduint el cosdirectament al forn, segons la legislació ac-tual no es pot satisfer aquest desig. Laincineració conjunta de cos i taüt està esti-pulada pel Reglament de Policia SanitàriaMortuòria (estatal i autonòmic), aprovat perun Decret estatal de l’any 1974, que tambéregula quan s’ha d’embalsamar un cos. ACatalunya, el Decret va ser publicat el 1997.Donat que aquest Reglament es basa encriteris higiènics obsolets, perquè altrespaïsos com Suïssa (amb alt índexd’incineració) i Colòmbia incineren el cosdins un taüt de cartró o embolcallat en unllençol, respectivament, potser caldria adap-

Gunther von Hagens, inventor de la plastinació, unmètode de conservació dels cossos per a ús artístic

i pedagògic en l’exposició BODY WORLDS.

17

tar-lo als coneixements mèdics actuals, enreferència als criteris de risc d’infecció (laqual cosa concerneix la incineració del taüt ila conservació transitòria o permanent delcos).

Un problema particular en la gestió admi-nistrativa de la incineració deriva del fet queno està prevista en la legislació del RegistreCivil, a causa de la seva recent implantacióa l’Estat espanyol. Això esdevé una travaperquè això és requisit per aconseguir lallicència per donar sepultura. Coexisteixendos criteris diversos i oposats respecte a laincineració en relació a la llicència. L’un sostéque la llicència per a l’enterrament és vàlidatambé per a la incineració, aleshores els res-ponsables dels cementiris o crematori han dedonar-li igual validesa. L’altre entén que nopot equiparar-se a la inhumació, perquè laincineració fa desaparèixer el cadàver i totvestigi de la causa de defunció, i per tantrequereix que la llicència faci expressamenció que es practiqui la cremació.

Això encara no s’ha resolt legalment i fun-ciona de forma interpretativa. Aleshoresalgunes comunitats autònomes han elaboratnormes per tal de resoldre aquest buit legal,en les quals s’autoritza la incineració

disposant del certificat mèdic de defunció,llicència d’enterrament o, en cas d’interven-ció judicial, resolució autoritzadora. A Ma-drid, per exemple, el certificat mèdic faexpressa menció que no hi ha impedimentper a la incineració, independentment ques’opti per aquesta pràctica.

Construcció de cementiris

S’estableixen normes sobre el sòl en elqual s’han de construir nous cementiris.D’una banda es requereix que el sòl siguipermeable, i de l’altra que l’emplaçament essituï a certa distància de les zones poblades,almenys a 500 metres, sense permís per a laconstrucció d’habitatges per a allotjarhumans.

Algunes comunitats autònomes tenenregulacions exhaustives dels cementiris(ubicació, construccions, instal·lacions,equipaments, etc.), i d’altres tan solsestableixen normes genèriques sobre previsiód’ús i distàncies a zones habitades. Cridal’atenció la disparitat de criteris quant a leszones de protecció sanitària al voltant delscementiris definits per les diferents comunitatsautònomes: en algunes no existeix norma al

respecte, mentre que en altres s’estableixuna zona de 25, 40 o 50m on està prohibitconstruir-hi, i una altra franja acontinuació de 150 a 250m on laconstrucció és limitada a equipaments,indústries no alimentàries, o grangespecuàries, i en alguns casos, habitatgesunifamiliars.

Contractar un nínxol

Mentre el servei funerari ha estatpúblic, els preus d’inhumació han estatfixats pels ajuntaments en el Ple Muni-cipal. Si volem un nínxol al cementiri,tenim dues opcions: el lloguer o la com-

Reflector parabòlic desenvolupat per WolfgangScheffler de 50 m2 instal·lat a l’Índia on està en estudiincinerar cadàvers amb energia solar que concentra.

18

pra de sepultures. La més econòmica és llogarun nínxol per dos anys. Les modalitats deconcessió més habituals són els nínxols en-tre 10 anys i 50 anys. Quan la concessió per10 anys s’esgota, l’empresa funerària es posaen contacte amb els familiars i publica laintenció d’efectuar l’exhumació (és a dir,retirada dels restes cadavèrics) als diaris detirada nacional i al Butlletí de la comunitatautònoma en qüestió. Els familiars renovenla concessió o bé procedeixen a l’exhumació,la qual pot fer-se per tres vies diferents: inci-nerar les restes, reduir-les o traslladar-les aun ossari comú. Aproximadament el 50%dels familiars opten per l’exhumació. Cal dirque el desnonament (exhumació) és legal apartir dels dos anys des de la inhumació, lesrestes del cos són cremades o reinhumades anínxols de nivells superiors, mentre que lesrestes del taüt són gestionades com un residu.D’altra banda, la política de concessionstemporals contribueix a mantenir l’estalvid’espai.

En el cas particular de les cendres d’inci-neració, poden ser dipositades en columbarisi, de forma minoritària, sepultades i en nínxolperpetu. En aquests darrers casos, els familiarsacostumen a aprofitar la titularitat d’una unitatd’enterrament fins a 99 anys per a dipositar-hi les cendres, és a dir que s’aprofita unamateixa sepultura per dipositar-hi les cendresdel difunt amb la resta de la família.

Tant el cadàver com les restes són sotmesesa control sanitari en la seva manipulació itrasllat (en el primer cas són més rigorosesque en el segon), excepte les cendrescategoritzades com el que queda del cos humà.

La transmissió de la titularitat en elscementiris a Catalunya està regida pel Codide Família Català i, en cas d’absència, s’acullal Codi Civil Espanyol. L’Ordenança Fiscalde l’Ajuntament determina les tarifes delscanvis de nom en la titularitat d’unasepultura.

Donació a la ciència o per atrasplantaments

Les nostres conviccions filosòfiques enspermeten alguna altra opció com ara que elnostre cos pugui ajudar la ciència. Certament,l’estudi del cos pot proporcionar nousconeixements de les malalties i és molt útil enla formació de professionals de la salut. Perdonar el propi cos altruistament a la ciència,ja sigui per a la investigació científica o per al’ensenyament en els centres reglamentats, calsol·licitar-ho en vida posant-nos en contacteamb les facultats de medicina o centresd’investigació del nostre àmbit territorial, obé a petició de la família del difunt. En el pri-mer cas, l’únic que es demana és que la per-sona sigui plenament conscient i major d’edat.Només es rebutjaran els cadàvers de perso-nes mortes a causa de malalties infecciosescontagioses, accidents, crims o els que tinguinuna ferida oberta. Es substitueix la sang performol, producte químic esterilitzant queimpedeix la putrefacció dels teixits. Desprésde cinc anys en un dipòsit, és utilitzat per aestudi durant els següents dos anys.

La crioginització pretén conservar el difunt ennitrogen líquid amb el pretext que en un futur hi

haurà tecnologia adequada per fer-lo«ressuscitar». Algunes empreses americanes

ofereixen aquest esperpèntic servei.

19

En el cas de les restes, és freqüent que elscementiris us lliurin als centres d’ensen-yament quan no hi ha qui els reclami i el seudestí sigui la fossa comuna o la incineració.Només estan sotmesos a normativa pròpiaels cadàvers destinats a la investigació oensenyament. Això no obstant, el destí finalúltim de cadàvers i restes utilitzats ambaquestes finalitats acostuma a ser laincineració.

Cal tenir en compte que la donació del cosa la ciència és incompatible amb la donaciód’òrgans i teixits per a trasplantaments. Lacomunicació (a familiars i amics íntims) dela intenció de donar els òrgans ja valida elprocés. Per a poder donar els òrgans i elsteixits, el donant ha de morir a l’hospital,després d’una aturada irreversible de lesfuncions cerebrals o cardiorespiratòries.Només així es donen les condicions per a

mantenir el cos artificialment des del momentde la mort fins a l’extracció dels òrgans.L’extracció ocular, en canvi, no requereix demort hospitalària, perquè aquesta mort es potretardar unes hores.

El Document de Voluntats Anticipades(DVA) és una declaració personal deltractament que es vol rebre en determinadessituacions que impedeixin l’autonomia delpacient i s’adreça al personal sanitari. El DVAes pot inscriure al Registre de voluntatsanticipades del Departament de Sanitat iSeguretat Social de la Generalitat, per tal defacilitar-ne l’accés als professionals mèdicsquan sigui requerit. Cal dir que el DVA potser anul·lat o renovat en qualsevol moment avoluntat de l’atorgant. Des de l’any 1996,l’Associació Dret a Morir Dignament tambéen té obert un registre per als seus socis.

Cementiris municipals

Al nostre país, els cementiris són un servei municipal llevat d’alguns pocs cementeris parroquialsque són propietat del’Església catòlica la qual cosa els gestiona. L’enterrament o inhumació de per-sones fora dels cementiris no està legalment permès. La legislació actual en aquest àmbit regula laintervenció de l’Administració pública en matèria de serveis funeraris, en la mesura que el consideraessencial per a la comunitat i, consegüentment, d’interès general.

Dins aquesta intervenció administrativa, els municipis són l’administració competent en matèria deserveis funeraris i són els responsables de garantir-ne l’existència i la prestació a tota la col·lectivitatlocal. A més, els municipis gaudeixen de potestat per a regular els serveis funeraris, amb la finalitatd’assegurar l’efectivitat dels principis d’universalitat, d’accessibilitat, de continuïtat i de respectedels drets de les persones usuàries dels serveis funeraris.

La Llei estableix, igualment, les condicions d’inspecció i control de la Generalitat i dels ens localsrespecte de la prestació dels serveis funeraris i tipifica les possibles infraccions i estableix el quadrede les sancions corresponents. Els ajuntaments han de regular, mitjançant una ordenança o unreglament, el règim a què s’han de sotmetre els serveis funeraris i poden fixar nivells mínims dequalitat o de disponibilitat dels mitjans de què han de disposar les empreses funeràries, com ara elservei de tanatori i els requisits que han de tenir, amb independència de la titularitat corresponent.D’una altra banda, l’autorització per prestar els serveis funeraris permet a l’ajuntament verificarl’establiment d’entitats prestadores dels serveis funeraris al seu terme municipal i controlar la prestacióde llur activitat d’acord amb el que preveu la normativa sectorial aplicable en la matèria i les ordenancesmunicipals.

20

Característiques de les diferentstipologies de funerals

La pràctica d’enterrar simbolitza el retorna la Mare Terra. Tot i que enterrar significaetimològicament “posar en terra”, la majoriad’enterraments al nostre país són en nínxol,és a dir, dipositant els cadàvers en cavitatsparcel·lades que recorden els pisos on vivim,però en miniatura. Tanmateix no ha estatsempre així: a casa nostra abans es soterravenels morts embolcallats en una tela blanca.Contrastant amb la solemnitat i dramatismeamb què els occidentals celebrem un fune-ral, resulta que abans tots plegats fèiem unàpat després de l’enterrament! Darrerament,també s’ha perfilat la incineració com alter-nativa a l’enterrament. A continuació, faremuna anàlisi de les caracterísiques d’aquestesdues pràctiques funerals.

La incineració

La incineració de cadàvers va estarexplícitament prohibida perl’Església Catòlica fins el 1964.Per a poder construir el primerforn crematori a l’Estat espanyol,l’any 1973 fou necessari pactaramb la jerarquia eclesiàstica.Aquell any foren incinerades44 persones. El progrés higiènici la millora en els riscos de salutpública que representava laincineració, van impulsar la sevaaprovació. Si fa una dècada hihavia deu forns crematoris en totl’Estat espanyol, ara n’hi ha mésde cent cinquanta. Aquestaugment indica la creixent de-manda d’incineracions, que vaassolir un increment del 102% anivell estatal entre el 1996 i el2003. En tan sols set anys, les

incineracions s’han multiplicat per quatre aCatalunya i a la resta de l’Estat espanyol un153%. Actualment la taxa d’incineració es-tatal oscil·la al voltant del 20%, i la ciutat deSevilla n’és capdavantera (60 %). Comparantamb altres països occidentals, l’Estatespanyol està a la cua, però amb tendència al’alça. Els líders en aquesta pràctica funeràriasón: Japó (98%), Eslovènia (85%), Dinamar-ca (72%), Gran Bretanya (70%), Suècia(69%) i Suïssa (65%).

La cremació, en creixement a Occident,encara suscita algunes reticències. Com perexemple, el record encara viu dels fornscrematoris nazis i la similitud amb laincineració de les deixalles. Algunes comu-nitats religioses s’hi oposen (musulmans,jueus, cristians ortodoxos per als quals laresurrecció de la carn és dogma), ja que tenenel precepte de presentar-se davant de Déuamb un cos íntegre. Aquells que veurientrontollar el seu negoci, també s’oposen a laincineració.

A l’altra costat de la balança, hi trobem

Memento mori (recorda que ets mortal). Viu completamentl’instant i desapareixerà la por a la mort.

21

arguments a favor de la incineració, com aral’estalvi d’espai, la higiene total, o les raonsafectives (és millor pensar en cendres quepensar en un cos podrint-se dins una tomba).

El procés de la incineració

Tot seguit, farem un viatge pel forncrematori i explicarem el camí que acabaconvertint el cos en cendra. Prèviament a laincineració és habitual que el tanatopractorextregui les estructures metàl·liques, compròtesis i marcapassos, del difunt. Elsmarcapassos, a causa de la pila, sónradioactius, per això sempre es passa elcadàver per un detector de marcapassos. Quèse’n fa d’aquests marcapassos? Actualmentexisteix un buit legal quant als marcapassosrecollits als tanatoris, i s’està intentantlegalitzar, per tal que, per exemple, elDepartament de Sanitat autoritzi a ONGs laselecció dels marcapassos recollits i la sevagestió, amb l’objectiu de ser donats a païsosno industrialitzats. Tanmateix aquest procésés encara a les beceroles.

A més a més, els operaris del forncrematori treuen les peces metàl·liques

exteriors, és a dir creus (o altres símbols re-ligiosos), nanses i barres. Els elementsinteriors de metall, com juntures, grapes icapa de zinc (en cas que el fèretre en dugui),no són extrets. Es posa una pedra identi-ficativa de ceràmica (codi del difunt que in-corpora el lloc i l’empresa que practica laincineració) sobre del taüt, com a garantiaque les cendres lliurades a la família són lesdel cos pertinent.

Llavors s’introdueix el taüt (amb el cos)al forn. La fusta crema immediatament, encanvi, el cos, a causa del seu alt contingut end’aigua, triga unes dues hores i escaig. Laincineració, que té lloc en fer reaccionarmatèria (bàsicament sòlids i líquids) amb unoxidant (l’oxigen de l’aire), no és res mésque la degradació completa de la matèriaorgànica de la major part del cadàver, la qualcosa succeeix a partir dels 600ºC. Els fornscrematoris acostumen a incinerar a una tem-peratura entre 600 i 700ºC.

Un cop finalitzada la incineració, que soldurar unes dues hores, es retiren les cendres,i un tamís (cilindre foradat) separa les cendresde la fusta de les del cos per centrifugació ireté els metalls mitjançant un imant. Les

Les instal·lacions dels forns cineraris permeten en unes dues hores reduir el fèretrei el cadàver a uns 3 kg de cendres. Una peça de ceràmica identifica el cadàver incinerat.

22

cendres entregades a la família són els ossostriturats, que pesen entre dos i tres kilograms.En el cas que els ossos siguin inhumats, noés obligatori que aquests siguin mòlts. Lescendres restants no són gestionades com aresidu (per qüestions ètiques), sinó que sóninhumades en un fossar comú.

Energia necessària per a reduir el cos acendres

De cara a calcular el cost energètic d’unaincineració, la qual al nostre país ésobligatòria fer-la amb el taüt de fusta, convésaber el consum en mitjana de gas natural.Aquest pot ser de 6.500m3/mes per a unainstal·lació de tres forns, la qual cosa equivala 25.783 Kw/h mensuals per forn, és a dir53,3 Kw/h per incineració (14,08 m3/incineració). Cal tenir en compte, que, enca-ra que el forn sigui refractari (i que, per tant,mantingui la calor), part del consum del fornes destina a mantenir-lo a una temperaturamínima, prou alta perquè no calgui esperargaire temps a posar-se a punt quan lescircumstàncies ho requereixin.

Emissions segons la tipologia delsmaterials i mesures de minimització

En primer lloc, la cremació pot emetrecontaminants atmosfèrics per tres vies: lacombustió, la combustió incompleta,i la volatilització de metallspreexistents en el cos humà a incine-rar. La primera via genera partícules,clorur d’hidrogen, i altres emissionsque depenen dels elements presentsa l’atmosfera. La combustió incom-pleta produeix monòxid de carboni,dioxines, i la volatilització propiciala dispersió de metalls o la sevadeposició sobre el sutge.

El mercuri s’ha revelat en els

països amb més tradició d’incineració, perexemple Anglaterra, com un veritable pro-blema ambiental de salut per a l’entorn i elstreballadors dels crematoris. Aquest mercuriprové essencialment de les pròtesis dentàriesamb amalgama, atès que aquestes pròtesiss’han incrementat enormement.

També s’han de valorar els efectescontaminants dels gasos i partículesatmosfèriques que surten per la xemeneia deles cremacions. Des de la deposició dedioxines sobre els vegetals, amb laconsegüent incorporació a la cadena tròfica,fins a la lixiviació de metalls pesants, quetransforma les propietats del sòl i emmetzinaels organismes que l’habiten. Si elscompostos tòxics s’infiltren i es dissolen almedi aquós, poden arribar a contaminaraqüífers.

Cal aconseguir les mesures correctorespossibles per dues vies: minimitzar elsmaterials tòxics en la cremació del cadàver idotar de tecnologia de reducció de gasos ipartícules com: filtres electrostàtics (perretenir partícules de diferents grandàries),carbó actiu (per disminuir els compostosorgànics volàtils, dioxines, etc.), urea (perreduir les emissions de diòxid de nitrogen), icarbonat càlcic (per eliminar els gasos àcids).

La Unió Europea recomana que el límitd’emissió de dioxines i mercuri sigui de 0.1nanograms/m3N, però el Forn del recinte

Gravat antic d’una cremació a França (segle XIX)

23

funerari de Collserola es marca unesexigències superiors i mai supera laconcentració de 0,013 nanograms/m3N.Serveis Funeraris de Barcelona són els únicsen tot l’Estat espanyol que disposen de filtresals forns crematoris. Atesa la privatització delsector, l’Administració hauria de vetllarperquè tots els forns crematoris de Catalunyadisposessin de mesures correctores.

Tractament de les cendres a Barcelona

Les mesures de minimització d’emissionspermeten que el fum que surt per la xemeneiasigui el menys contaminant possible, peròaixò no vol dir que els contaminants hagindesaparegut, sinó que estan retinguts als fil-tres. La pols obtinguda (ordinàriamentanomenada cendres volants) és emmagatze-mada en bigbags d’1m3, que normalment sóndutes a un gestor de residus autoritzat. Almunicipi de Barcelona, atès per l’empresaServeis Funeraris de Barcelona, aproxima-dament es generen 8 bigbags/any de residuscapturats pel filtre de carbó actiu. Passen peruna analítica que caracteritza la composiciód’aquests residus i, posteriorment, es gestio-nen per a ser dipositats en un abocadorcontrolat o bé es tracten per a ser valoritzats.

A Catalunya, l’únic abocador autoritzat deresidus industrials per a residus especials éscan Palà, del municipi de Castellolí, al’Anoia.

Amb els ossos calcinats procedentsd’escorxadors i gosseres també se’n faceràmica, aplicació en la qual l’os substitueixel feldespat. Cal dir que l’únic gestorautoritzat per a la incineració d’animals(domèstics, de laboratori, etc.) a Catalunyaés SEIACO, a Canovelles.

La problemàtica de les urnes i de lespròpies cendres

Al sud d’Europa (Espanya, França i Itàlia),el destí de les cendres és majoritàriament ladevolució amb l’urna als familiars, els qualsles preserven a casa (en reliquiaris, marcs defotos, recipients artístics, joies, etc.) o lesllencen al mar, als boscos o als rius. A Bar-celona ciutat, la proporció de les cendres enels cementiris és només del 15%, mentre queel 85% restant és lliurat a les famílies. En elscementiris, el més freqüent és la deposicióde les cendres en columbaris i, de formaminoritària, són sepultades en nínxol perpetu.O bé poden emplaçar-se en un cendrer comú.En alguns cementiris, per exemple, s’han

Introductor Forncinerari

Xemeneiaemergència

Dipòsits decalç i carbó

Filtre de partícules

Xemeneia

Esquema del funcionament del forn cinerari de Serveis Funeraris de Barcelona al cementiri deCollserola amb les mesures ambientals previstes.

24

creat espais (el Jardí del Repòs) que acullenles cendres gratuïtament, espargides oenterrades.

La custòdia familiar suposa que el destíd’urna i cendres queda en mans de la família.Malauradament, després d’espargir lescendres, habitualment, en llocs emblemàticsdel territori (Montseny, la Fageda d’en Jordà,les cales del Cap de Creus, etc.) tambés’abandonen les urnes ja sigui al mar o almig de la muntanya. El 90% de les urnesvenudes són metàl·liques (d’acer, bronze,ferro, estany) i les més apreciades són deporcellana o alabastre, que són les més cares.L’oferta d’urnes inclou materials com la fusta(vern, caoba), la pedra (terrissa refractària),la resina, el vidre. Poden ser envernissades,amb vernís acrílic o a l’aigua. La majoriad’aquests materials no fan cap bé al mediquan s’hi abandonen.

Les cendres escampades, que provenendels ossos calcinats, no representen un pro-blema ambiental de gran magnitud més enllàde cremar la flora del bosc. L’os es compond’hidroxiapatita, la qualen la combustióesdevé fosfat tricàlcic. Malgrat que el fosfattricàlcic és insoluble en aigua en sòls bàsics,i per tant, poc accessible per a les plantes, nocontamina el sòl. És a dir, que en comparacióamb la contaminació de la gran quantitat defosfat retingut al sòl, la proporció del fosfatque rep la terra procedent de les cendres decremació és minsa.

A finals del 2004, es detectà l’abandona-ment d’unes 600 urnes funeràries a l’any enel territori català. Som, doncs, davant d’unaqüestió de cultura ambiental. Amb l’objectiude pal·liar aquest problema i facilitar alsusuaris una solució, Serveis Funeraris deBarcelona disposa d’un servei de recollidad’urnes, les quals són posteriormentpremsades i gestionades com la resta demetalls. Darrerament, també han aparegut almercat urnes biodegradables fetes amb

materials que es desfan al cap de pocs diesen contacte amb l’aigua i l’aire. Ciutats comMunic o Viena, així com els païsosescandinaus (Suècia, Noruega) tenenordenances que obliguen a dipositar les urnesals cementiris, exceptuant la menció d’unaltre destí per part del difunt en vida o al seutestament.

Enterrament, tipologia de taüts

Els materials dels taüts varien segons lestradicions de cada regió. A Europa, el taütclàssic està fet de fusta de cedre o caoba, encanvi, el convencional als EUA és d’acer. Elstaüts més valuosos a l’Àfrica i l’Àsia són demarbre o vori. Darrerament, també s’haautoritzat nous materials sintètics com ara elsplàstics rotoemmotllats que es fabriquen ambrestes vegetals diverses i poliuretà. A l’Estatespanyol, un d’aquests es coneix amb el nomcomercial de maderón i el polímer és declosca d’ametlla. Els taüts d’aquestsmaterials sintètics es venen com un materialecològic. Ben lluny de la realitat, atès que laseva deposició o incineració és tòxica per almedi. En canvi, poden ser adequats i una al-ternativa com a fèretre de trasllat.

El tanatori de Sant Gervasi de Barcelona ofereixuna simbologia innovadora basada en el foc,

l’aigua i la terra.

25

A part dels models tradicionals(“econòmic”, “executiu”, “president”,“superluxe”), existeixen taüts ecològics, ple-gables o en peces que s’encaixen fàcilmentd’acord amb un full d’instruccions. Hi hataüts de cartró reciclat, desenvolupats aAnglaterra i enregistrats des de 1994 od’altres que són fets a peces muntables i quesón menys pesants.

Tanmateix ens centrarem en els taüts defusta, que són els predominants a casa nostra.Amb el temps s’han imposat les fustes no-bles com l’ayous (samba) i el sapel·li(semblant a la caoba, que prové del continentafricà com ara el Camerún, Costa d’Ivori,Congo, Gabón, Ghana, etc.), a més de la cao-ba americana i la lenga (Amèrica del Sud).

L’Estat espanyol és el desè importadormundial i el segon importador europeu defusta tropical (caoba, teca –provinent deTailàndia, Indonèsia– i palisandre –Brasil,Índia–, entre d’altres), utilitzada en moltesaplicacions (contraplacats, mobles, parquets,portes, etc.). El comerç de fustes tropicalsamenaça aquests boscos. Les xifres sónesfereïdores tot i que siguin difícils de dis-cernir en el cas de les que van a l’ús funerari,que suposa, aproximadament, entre un 70 iun 90 % del total del consum de fusta delsector. Tota aquesta fusta d’alta qualitat espodrirà al fons d’un nínxol o es convertiràen cendra si s’incinera.

Problemàtica de les fustes sintètiques

Una opció alternativa a la fusta massissaés el que es coneix com taulons MDF(Medium Density Fireboard), que s’elaborena partir de la trituració dels trossos de fustasobrants de diversos processos industrials. Elpremsat de les serradures en calderes d’altatemperatura permet fabricar taulers de fibresMDF, que poden ser emprats per a elaborartaüts i altres productes (mobles per al lava-

bo, per exemple). Els taüts fets íntegramentde MDF pesen més que els de fusta (60 Kgversus 45 Kg), però són de baixa categoria,de baix cost, sobretot si no són tintats nienvernissats i simplement recoberts de paper.

En tractar-se d’un material reaprofitat,podríem pensar que és una alternativaecològica. Ara bé, si com és habitual la fustaa partir de la qual es fabrica el MDF és tropi-cal i la cola usada és d’urea-formaldehid,llavors no podem parlar d’una alternativaecològica. Tanmateix, avui hi ha fabricantsde MDF que empren productes menys tòxics.Per a ser més sostenibles caldria que elsaglomerats de fusta empressin espèciesautòctones de casa nostra i certificades ambla garantia d’una gestió forestal sostenible iencolades amb cola d’origen vegetal.

Pel que fa a les dimensions dels taüts, hiha tres categories estàndard: de longitud en-tre 60 i 80 cm, per a amputacions, fetus inadons, i seguint la tradicional idea de lainnocència i puresa acostumen a ser de colorblanc; d’1,40 m per a nens; d’1,90 m per aadults. També es fan taüts a mida!

Fèretre auster de fusta de pi amb el certificat delForest Stewardship Council (FSC) emprat en

enterraments naturals.

El fèretre nomenat Ecopod fet amb paper 100 %reciclat i aquesta forma orgànica es considerenuna peça ideal per als enterraments ecològics o

natural death.

26

Tractaments i materials queconformen els taüts iproblemàtica ambiental

La fabricació dels taütspassa per diverses etapes: latala d’arbres, el transport, laconstrucció de taulons, elprocessament per a tallartaulons, l’ebenisteria, l’enver-nissat, el tapissat i la incor-poració de peces metàl·liques.Un dels punts claus en lafabricació i en la demanda detaüts és l’envernissament, eltapissat i els complements.

VernísL’envernissat pot ser total o

bé parcial. Quan el taüt està prèviamentfonejat s’envernissa parcialment, aplicant-liúnicament l’acabat, és a dir, la darrera fasedel procés. L’envernissat total comença ambla coloració manual. Existeixen diferentspigments i colors, escollits en funció del tipusde fusta. Les tintures hidrosolubles(ecològiques), tot i requerir un tempsd’assecat superior, són les més adients sientenem la necessitat de minimitzar el nostreimpacte sobre el medi. El vernís utilitzat perSFB té una proporció molt petita dedissolvents, és un producte amb alt continguten sòlids (85-95%) i baix contingut encompostos orgànics volàtils (15%), encomparació amb els vernissos convencionals,que tenen molta proporció de dissolventsorgànics (només 5 % de sòlids, i 95% encompostos orgànics volàtils). En aquestcamp, Serveis Funeraris de Barcelona ésl’única empresa del sud d’Europa que fa ser-vir tintures hidrosolubles. Malauradament,són l’excepció en una indústria on labrillantor i el color fosc són els tòpics d’unbon taüt.

Potser seria bo que ensqüestionéssim si cal embellirels taüts. Al cap i a la fi, elsveiem durant unes poqueshores! Curiosament, arran del’exhibició del senzill taüt dexiprer del Papa Joan II,Serveis Funeraris de Barce-lona es va plantejar oferiraquest estil de taüt auster,però sembla que imperal’aparença lluent, malgrat elfort impacte ambientald’aquesta opció.

Després de la coloraciómanual, la selladora fixa eltint i actua com aïllant delscomponents químics poste-riors que poden alterar-lo

(com és el cas del peròxid, component del’acrílic). L’assecat físic és més lent en elstints hidrosolubles, perquè l’aigua triga untemps a evaporar-se. Després, es foneja,tractament que tanca els porus de la fusta. Elfonejat és una pràctica del nostre país, doncsa altres països (com els nòrdics) mantenenla textura pròpia de la fusta. Alemanya,França i Suècia no consideren que la fustasigui uniforme i homogènia, perquè entenenque la natura és heterogènia; ben diferent dela mentalitat que tenim els ibèrics. En lesfustes més lleugeres (de baixa densitat), deporus molt obert i poc uniforme, requereixl’aplicació de més producte. El sistema estàsemiautomatitzat i els treballadors queintervenen en aquesta fase del procésd’envernissar han de dur màscara de goma,a diferència de la resta de fases del procés(on duen màscara de carbó actiu). Elproducte emprat (acrílic) es compon de resi-na, un accelerant (amb base de cobalt) i uncatalitzador que porta peròxid. Fer serviraquesta mena de vernissos tòxics fa que un12 % de les emissions de dioxina a Europa

Els taüts de pallapremsada són aptes per aenterraments ecològics.

27

provinguin dels forns crematoris. Al nostrepaís per evitar la producció de dioxinescaldria fer una gran inversió en la comprad’una cambra que escalfa els gasos a alta tem-peratura (1.100ºC) i els refreda sobtadamentde forma que destrueix les dioxines. Aquestamesura no la pren ningú, perquè representauna gran inversió econòmica.

El cobalt i el peròxid de l’acrílic eleven latemperatura, aleshores té lloc un assecatquímic, després del qual es poleixl’envernissat amb una fregadora manual(elèctrica o pneumàtica). Posteriorment, unrobot amb moviment antropomorf après lidóna l’acabat. L’acabat es pot fer ambpoliuretans (dissolvent) i a l’aigua(hidrosoluble, ecològic). El primer,juntament amb el fonejat, respon a la culturadel plàstic, ja que dóna una aparençaplastificada en textura i en brillantor. L’acabata l’aigua, en canvi, és mat, setinat, i de tactesedós, a més no és ni nociu, ni perillós, niinflamable, a diferència del dissolvent, nociu.Tot i ser el doble de car, Serveis Funeraris deBarcelona empra l’acabat a l’aigua en el 70%dels taüts, essent 18.000 el total de taütsproduïts anualment, de l’ordre de 75 al dia.La càmera que alberga el robot i els taütsdurant l’acabat té un sistema de pressió d’aireque força el polsim a desplaçar-se i sortir ambel corrent d’aigua. Finalment, es produeixl’últim assecat.

TapissatEn el cas de ser un fèretre de trasllat,

prèviament es posarà una capa de zinc que,després d’entapissar, es soldarà amb plom is’hi instal·laran vàlvules de pressió.

Per a l’entapissat dels taüts típicaments’utilitza tela de ras (feta de poliamida) cosi-da amb fil de goma. La funda absorbent potanar amb cartró (que estalvia temps en lacol·locació de la funda ja que li dónaconsistència) o sense.

Antigament, quan es vetllaven els difuntsa casa i els taüts no tancaven bé, era freqüentque els fluids biològics (aigua, greixos, etc.)del difunt regalimessin a l’esquena dels quetransportaven la caixa. Una funda absorbeixfins a 10 litres de fluids. Ara que els taütssón ben hermètics, tenen més aviat una funciódecorativa. Cal, doncs, posar-hi una fundaabsorbent que genera compostos tòxics sis’incinera?

Introducció d’elements metàl·lics i altresEls símbols religiosos (creus, mitges

llunes, estrelles de David, etc.) són de metall:llautó i níquel, els quals s’incorporen al taütun cop contractat el servei, ja que, òbviament,el difunt i familiars poden ser creients o no.Previ enterrament o incineració són retiratsels elements metàl·lics externs i es reciclaran.

A part dels objectes metàl·lics simbòlics,hi ha altres peces metàl·liques, com les bar-res de subjecció o els elements que tanquenla tapa. Tradicionalment, els taüts es tanquenamb claus. Serveis Funeraris de Barcelonaacostuma a substituir-los per cargols ambfemella d’orelles. A Itàlia, claven la tapa amb32 cargols sense femella d’orelles. També hiha models amb finestres de vidre per facili-tar la visió del mort.

Fèretre luxós defusta de roure ambel certificat FSC.Cal considerar-loecològic?

28

1) La seccionadoracomputeritzada alterna eltall diagonal en duesdireccions diferents,aprofitant al màxim tot elproducte.

2) Laperfiladoradoble fa elslaterals del taüt.

3) Elaboració de capçal i peu: per ensamblatge (3a) ocontraplacat (3b). A la primera imatge s’aprecia com s’hanencaixat els diferents trossos de fusta. El contraplacat es faamb làmines de 2mm unides i premsades a elevada tempera-tura amb una cola vinílica en base aigua, sense formaldehids.Només en els taüts de gamma alta s’empra una sola peça.

4) La motllureratransforma les pecesrectangulars en retalls defusta que s’uneixen is’encolen, molt usat peral fons del taüt. El taütdel Papa Juan Pau II vaser construït íntegramentaixí.

5) Elaboració de la tapa:enllistonat amb un xapat ala part superior.

6) La fresadoraautomàtica ambcontrol numèricpermet obtenir laforma desitjadamitjançant lacombinació detècniques: foradant,retallant, polint, etc.En cambrainsonoritzada iestanca ambaspiració de polsautomàtica.

7) Encaixat depeces queformen el taüt(fondo,laterals, peu,cap) amb colai grapa. Escargola la basedel taüt ambels laterals.

8) Polit. La tapa ésaplanada per tald’encaixar-la ambla resta del taüt. 9) Coloració manual. 10) Fonejat. Sistema

semiautomatitzat.

11) L’acabat es realitzaamb un robot.

12) Inserció delrevestiment internde zinc dins el taütde trasllat.

13) Entapissat. 14) Magatzem. Taütsacabats amb tots els seuscomplements.

Procés de fabricació d’un taüt a la fàbrica deServeis Funeraris de Barcelona

(3a)

(3b)

29

Problemàtica dels nínxols, cementiris il’apropiació de paisatge

Podem imaginar sense dificultats quèpassaria si tots els humans del planeta fossinenterrats amb el sistema occidental que per-petua edificacions de formigó, autèntiquesciutats per als morts (que és el que significala paraula grega necròpolis). Quelcomsemblant passa amb els columbaris per guar-dar cendres. La Xina (amb predomini de laincineració) és el màxim exponent de talfenomen i arriben a una vintena de fileres decolumbaris.

La problemàtica de la mancança de sòlexplica, en part, l’augment de les incinera-cions. Ja hem comentat que a la penínsulatenim un cas paradigmàtic, Sevilla, onl’Ajuntament subvenciona la cremació pertal de pal·liar la falta d’espai del cementiride San Fernando (les incineracions es fan enel 60% de les defuncions). Per contra, a Ma-drid asseguren que hi ha espai suficient per a

enterraments per als pròxims 150 anys gràciesa la política de concessions temporals quecontribueix a l’estalvi d’espai. Tanmateix, ésevident que cal qüestionar-se si aquest modelde perpetuar l’espai físic per a una personamorta és a llarg termini favorable.

Quina utilitat té el cementiri?

El cementiri és un lloc on es concentrenles persones que moren i que, seguint les lleisde la naturalesa, hauríem de procurar que fosun espai on tota la riquesa orgànica del nostrecos retornés a la natura el més ràpidamentpossible, amb previsió de tots els riscossanitaris. La paraula etimològica de cadàverés la unió de les dues primeres lletres de lesparaules llatines CARO DATA VERMIS,que significa “carn donada als cucs”, la qualcosa revela la discordança amb la pràcticaactual. Podem pensar que els nostresancestres morien més acord amb el mediambient, perquè no sellaven el sòl ambformigó. I, en aquest sentit, és cert que potserhauríem de recular. Però aquesta pràctica noés aconsellable des del punt de vista sanitari,ja que la descomposició del cos genera, peruna banda, lixiviats (aigua extremadamentcontaminada), i per altra banda, biogàs(producte de la fermentació metànica, 50 %metà i 50 % diòxid de carboni, i múltiplesgasos tòxics encara que en petita quantitat).De fet, molts problemes sanitaris de l’EdatMitjana foren provocats per l’enterrament demorts prop dels camps de cultiu.

Tampoc podem oblidar la contaminacióderivada dels taüts que són enterrats, a tra-vés de la volatilització de substànciestòxiques (vernissos i dissolvents) i a travésde la dissolució d’elements (com metallspesants: zinc, plom) en l’aigua del sòl. O lacontaminació mateixa dels residus plàsticscom la roba sintètica que recobreix l’interiordels fèretres. Els fèretres de trasllat són també

Hauríem de procurar que el cementiri fos unespai on tota la riquesa orgànica del nostre cosretornés a la natura el més ràpidament possible.

30

emprats per enterrar. L’impacte és diferentsi es tracta de nínxols de formigó (paret o deterra) o no, essent en el segon cas més negatiu(on l’aigua d’escorrentia s’enduu elscontaminants que van desprenent els taüts).Els nínxols de formigó que no recullen nitracten correctament els lixiviats també con-taminen el sòl.

Morir de manera sostenible: tornara la natura

En la major part de les cerimòniesfuneràries actuals intervenen elementsinnecessaris, que tenen un impacte ambien-tal notable i que no faciliten a més el retorndel cos a la terra. Els cossos poden serinjectats amb substàncies químiques, els taütselaborats amb fustes nobles procedents deboscos tropicals, serem conduïts en unvehicle luxós cap al cementiri (que pel capbaix pot tenir un consum de benzina de mésde 10 L/100 km) o el crematori i, finalment,emprant una gran quantitat d’energia si enscremen, o romanent fora del cicle naturalpodrint-nos dins un nínxol. Si ens dipositenles centres en una urna, aquest estri pot serque acabi llençat o no es recicli.

Ara bé, qualsevol podrà contraargumentar,tanmateix, que si comparem l’energia i elsrecursos consumits i la contaminació causa-da pel sector funerari s’observarà que ésinsignificant comparat amb altres sectors. Perexemple, el gas consumit per cremar uncadàver és ridícul respecte al que fem servirper a la climatització a la llar. I no diguem jade les emissions de gasos amb efectehivernacle com a resultat de la cremació, siles comparem amb les que a diari surten delstubs d’escapament. Tanmateix, sabem que noés així. Dioxines, mercuri, aigües residuals,tales de boscos, etc., per causa dels ritusfuneraris, en una societat la població de laqual no para d’augmentar suposen un

impacte ambiental cada vegada més sever.Per exemple, es calcula que les amalgamesde mercuri podrien causar un 30 % de lacontaminació per mercuri el 2020, si no hiha cap canvi reglamentari.

L’Estat espanyol, a diferència d’altrespaïsos, té la peculiaritat que gran part de lapoblació (60%) contracta en vida unaassegurança per sufragar els costos del serveifunerari, d’aquí ve que la majoria de clientsde les empreses funeràries siguin assegu-radores!

El cert és que, per raons socioculturals,davant la mort ens hem rendit a la raó bàsicadel funeral com una cerimònia social sobrela qual no hem reflexionat per definir-la alnostre gust. Hem cedit la nostra voluntat aun servei funerari que s’ha homogeneïtzat perser competitiu econòmicament. La situacióde monopoli que s’ha viscut fins fa ben pocno ha permès que es poguessin oferir altresserveis. Segons els analistes, el sector

Làpida memorial alternativa en forma de rellotgede sol. «El temps és una ombra»

31

funerari té una alta rendabilitat. Sense anarmés lluny Funespaña, que s’anomena la pri-mera empresa funerària independent del’Estat i una de les més grans d’Europa vaincrementar els resultats nets en un 27,6 %en el primer semestre de 2005, assolint laxifra de 4,53 milions de euros, davant dels3,55 milions del mateix període de l’any an-terior. Aquests beneficis fa anys que són latònica de l’empresa.

Als Estats Units, hi ha tres grans gegantsfuneraris, dels quals SCI (ServiceCorporation International) és el més gran icompta amb 20.000 treballadors (13.939 el2004 amb treball fix i la resta a temps par-cial) i contractes funeraris per valor de 5.000milions de dòlars i té filials als cinccontinents. Disposa o gestiona 1.600instal·lacions i el seu programa d’enter-raments Dignity Memorial (tot un estandardde rapidesa per desfer-se del mort) va gene-rar uns beneficis fiscals el 2004 de 1.800milions de dòlars. Per la seva banda, lasegona empresa del sector, la Loewen Group,reconvertida el 2002 en Alderwoods comptaamb 8.000 treballadors

Mort natural

Podríem calcular la petjada ecològica queprovoquem com a resultat de la mort i ensadonarem que és molt elevada, especialmentper causa de la fusta (lloc de procedència) iel seu tractament per fer el taüt, per l’energiade la incineració o per la construcció,ocupació i manteniment del nínxol o tomba.Concebre una mort més ecològica no és unanovetat. Al Regne Unit fa anys que funcionauna entitat sense afany de lucre, The NaturalDeath Centre, que assessora i promou desdel 1991 alternatives per a una mort més dig-na, més assumida i més sostenible.Actualment, al Regne Unit hi ha prop de 200cementiris naturals que no són altra cosa quellocs on es permet l’enterrament amb taütsbiodegradables o directament només ambmortalla i on es planten arbres, arbustos i florsen memòria del difunt en lloc de posar-hi unalàpida. Aquests espais adeqüen la seva gestióper tal de garantir les condicions higèniquesi no causar epidèmies derivades d’enterrarmolts cossos de cop en una àrea reduïda od’enterrar persones amb malaltiesinfeccioses. Lògicament és un modalitatd’enterrament minoritària però tanmateix,des que foren creats els primers el 1996 s’haincrementat notablement. Totes aquestesinstal·lacions valoren la idea de facilitar laintegració del cos a la terra i amb la mínimadespesa energètica i de recursos. En aquestamateixa línia, per exemple, ja hi hacrematoris anglesos que admeten el cadàversituat sobre una simple fusta i emmortallat.

Però, com reconeixia un conegutecourbanista canadenc, Ted Buehler, el fetd’impedir que els nostres cossos tinguinl’oportunitat de tornar a la terra ens fa perdrela percepció espiritual i material que tenimamb la biosfera i, en conseqüència, el fetmateix de no acceptar que els nostres cossossón una part del cicle de natural de l’ecoesferaCementiri monumental de Monjuic

32

La conversió de les cendres del difunt en quelcom material queens el recordi és la darrera tendència en la cultura consumista

de la mort. En aquest sentit remarquem la construcció d’escullscoralins artificial submarins com el de la foto o convertir els

cabells en un diamant artificial com proposa IrisGem.

ens fa més fàcil oblidar-nos de l’obligacióde tenir cura de l’entorn. En aquest sentit espodria argumentar que aquest no volerassumir la mort com inherent a la vida està al’arrel de la cultura desenvolupada per lasocietat occidental, que només valora elconsumisme i l’apropiació dels béns naturalsdel planeta. El respecte per l’entorn està moltlligat al fet d’assumir que els nostres familiarsmorts formen part de la terra que trepitgemcom passava en la cultura dels indisamericans. Tenir present que els àtoms d’unèsser estimat estan circulant per la sàvia delsarbres o formant part de les sals minerals del’aigua d’un riu, ben segur que ens faria va-lorar d’una altra manera l’actual explotaciósalvatge que fem del medi.

Avui, algunes de les cerimònies actuals dedispersió de les cendres al mar o a lamuntanya podríem imaginar que s’acosten aaquest símil d’incorporar-les a la natura. Laritualització del retorn a la biosfera ésessencial. Per això, la major part de les ofertesde cementiris verds, boscos memorials, etc.,pretenen que la família del difunt vegi quel’arbre plantat sobre les cendres o sobre eltaüt reciclable es nodrirà del cos que en altretemps va nodrir-se de la terra. Darrerament,fins i tot s’ofereixen espais d’enterrament almar que permetin generar vida en el fons maríamb les cendres dels difunts. Per això, amb

una barreja de formigó i les cendres delsdifunts es creen esculls artificials quepermeten el desenvolupament de comunitatsmarines en el litoral. Així, entre les costes deFlorida, Carolina del Sud i Texas, des de lacreació del primer, l’any 1998, ja hi ha mésde 200 esculls memorials als quals se’ls cal-cula una durada d’uns 500 anys.

Què és més ecològic, cremar oenterrar?

Aquesta pregunta no té una respostasenzilla. Fa anys al Regne Unit (un delspaïsos amb la taxa més alta d’incineració)argumentava a favor d’aquesta pràcticaperquè no robava espai territorial als viuscom feien els cementiris. Tampoc en aquellmoment es coneixia l’impacte de les dioxinesdels forns crematoris (un 12 % del totalsegons la National Atmospheric EmissionsInventory), de la contaminació atmosfèricaamb mercuri (actualment aporten un 15 %),de l’efecte hivernacle dels gasos decombustió, etc. La conversió d’algunscementiris en espais verds de passeig o lacreació de “parcs memorials” (boscos i re-serves naturals de vida silvestre) on el recorddel difunt es tradueix en una petita pedra ta-llada arran de terra n’està fent canviar lapercepció. Avui, enterrar en taüts de cartró,

de fusta de pi, sense ornaments osimplement amb mortalla damuntd’una base de fusta en un “boscmemorial” és la que The NaturalDeath Centre considera la formamés ecològica.

Per valorar la cremació com unaalternativa ecològica només hi hal’esperança de la cremació solar.Avui, la cremació solar és unprojecte d’una comunitat índia delculte hinduista per evitarproblemes sanitaris i ambientals en

33

el seu costum de cremar els cossos a l’airelliure sobre piles de llenya. Avui disposend’una instal·lació pilot amb un reflectorScheffler de 50 m2 que aviat entrarà enfuncionament. Amb la cremació solar d’aquestprojecte s’aconsegueix una total dessecació delcos que elimina tots els problemes d’un cadàverconvencional. Espanya seria un país ideal pera fer recerca sobre la cremació solar, però lapoderosa indústria dels forns crematoris s’hioposa rotundament.

Una altra línia semblant a la cremació so-lar seria la idea del “compostarium”, en laqual s’esterilitza el cos en una autoclau a fique no hi hagués microorganismes anae-ròbics i a continuació es barreja amb terraper permetre un procés de descomposicióaeròbic similar al del compostatge. Elproducte resultant podria ser directamentemprat com a fertilitzant per a les plantes ipermetre nova vida. Tanmateix, aquestanomés és una idea de moment i el que méss’hi assembla és l’alternativa desenvolupadade l’empresa sueca Promessa Organic, queconsisteix a submergir el cos en nitrogenlíquid i a continuació convertir-lo en pols, laqual es pot compostar sense cap problema.Aquest sistema està sent estudiat per uncomitè multireligiós.

En canvi, en tres estats dels EUA ja s’admetcom a tècnica d’enterramentla coneguda per hidròlisialcalina i desenvolupada pereliminar despulles animalsinfectades i que s’emprasobretot en centres de recerca.La hidròlisi alcalina és unprocés que consisteix asotmetre el cadàver a unasolució d’hidròxid sòdic opotàssic a 150 ºC a pressióque produeix una dissoluciódels teixits animals en unbrou de mòl·lècules bàsiques

(pèptids, carbohidrats, lípids, etc.). En unessis hores deixa els ossos nets i esterilitzats quees poden convertir en cendres en un procésque es tres vegades més barat que el de laincineració i el líquid resultant es pot reciclar.

És evident que el més important és afron-tar la mort com un comiat auster, acompanyatdels éssers estimats i amb un mínimd’impacte ambiental.

Taüts ecològics

Podríem anomenar com a taüts ecològicsestrictament aquells que han estat elaboratsamb materials naturals que es descomponensense deixar elements contaminants ja siguia terra, en el cas que s’enterri, o a l’aire, sis’incinera. Actualment, en diversos païsosanglosaxons on el concepte de Natural Deathcomença a arrelar hi han aparegut taütsecològics fets amb fusta natural sense tractari de boscos certificats pel FSC, de cartróreciclat, de bambú i d’altres fibres vegetals.La característica de tots aquests taütsrespectuosos amb el medi és que la fusta norep cap tractament de vernís, alhora que noincorporen cap element metàl·lic o sintèticque pugui ser una font de contaminació o ques’hagi de retirar per posteriorment serreciclat.

La Urna Bios converteix el ritual de l’enterrament en un retorn a lanatura. La llavor d’un arbre creix amb les cendres i els materials

biodegradables de la urna.

Fots

: azú

amol

iné.

com

i C

.I.R

.E.

34

Els taüts fets de cartró són el resultat decomprendre que actualment amb lestècniques de refrigeració el cadàver no perdlíquids durant les hores que pot estar exposatal públic o durant la cerimònia del funeral.També és el resultat de la liberalització delsector. Tot i així, tant al Regne Unit com aAustràlia i Nova Zelanda hi ha entitats senseafany de lucre que promouen enterramentsecològics que assessoren i defensen a lesfamílies, perquè encara hi ha directors defunerals que fan servir argúcies comercials iintenten que el taüt l’hagin de comprar a ell.En alguns d’aquests països, els taüts de cartróreciclat només estan permesos per aincineració, no per a enterrament.

En tot cas, es fa palès que el concepte detancar de forma hermètica el cadàver en el taütés molt estès encara en la nostra societat. Enels enterraments amb taüts de fusta massissaenvernissada s’argumenta la necessitat dematerials impermeables per tal d’evitar queels líquids de la descomposició s’escampin pelmedi amb la possibilitat de contaminar aigüesfreàtiques. Tanmateix, el procés de màximaproducció de lixiviats pot durar uns pocs diesi la percolació a través d’un taüt de fusta notractada o de cartró reciclat és mínima. Per

garantir la seguretat sanitària, al Regne Unitno es pot enterrar a menys de 250 m de capfont o instal·lació de subministrament d’aigua,a 30 metres de cap altra font d’aigua ni a 10metres de cap camp drenat.

Mortalles per enterrar o cremar

La mortalla o fins i tot les bossesmortuòries s’accepten com a única protecciódel cadàver en alguns cementiris (no a l’Estatespanyol). La mortalla i un taüt de transportde lloguer és el sistema de menor impacte.Els recursos emprats en aquest cas sónmínims, són biodegradables i en laincineració produeixen el mínim d’emis-sions. Al nostre país no s’accepta la mortallaper a incinerar perquè s’argumenten els ris-cos de manipulació del càdaver sense fèretre,tanmateix, avui els forns són totalmentautomatitzats. La qüestió és que no s’hauriade cremar més del que és imprescindible. Entot cas, la mortalla és la tècnica que s’empraquan hi ha grans desastres que provoquen unaquantitat de morts que supera tota possibilitatd’atenció específica per a cada un d’ells. Pertant, caldria pensar en la mortalla com la for-ma més ecològica de preparació d’un cadàverper incinerar. El taüt de lloguer de fusta, queempra només la base de fusta senzilla o cartrópoden ajudar a les tasques de manipulació alforn.

Urnes biodegradables

Les urnes tenen per finalitat contenir lescendres des que es lliuren a la família i esdecideix què se’n fa. Així doncs, llevatd’excepcions, les urnes tenen una durada li-mitada en el temps, raó per la qual sorprènque en els nostres temps es dissenyin ambmaterials duradors i que requereixen un úsintensiu de recursos naturals. Les urnesbiodegradables són la millor opció per a fer

Un bosc memorial és un espai on s’enterra elcadàver amb materials que siguin

biodegradables i sobre el qual es planta unarbre o un arbust.

35

aquesta doble funció de contenidor tempo-ral i a continuació no contaminar el medi,tant si es reciclen com si irresponsablements’abandonen. Aquí també l’urna de lloguerhauria de ser l’opció més ecològica. Lesactuals urnes biodegradables estan fabricadesamb polímers vegetals que en contacte ambl’aigua o la humitat de la terra es descompo-nen. En tot cas, si bé poden tenir sentit per aenterrar les cendres, no en tenen tant si esdispersen al mar o a l’aigua. La darreranovetat en urnes ecològiques és l’Urna Bios,un test fet a partir de closca de coco, ques’omple de torba i porta una llavor en el seuinterior. Els interns dels tallers productiusdels centres penitenciaris catalans elaborarenl’urna en el marc d’un projecte que va néixerdel Centre d’Iniciatives per a la Reinsercióde Catalunya (CIRE) i es va dur a terme perprimera vegada el 23 d’abril del 2004 ambles cendres del Floquet de Neu.

Embalsamatge i tanatoestètica

És evident que la mort pot deixar el rostrei el cos en general ben desfigurat, especial-ment en casos d’accidents traumà-tics.Sembla també que el comiat del difunt perpart dels familiars demana que en el darreradéu hom pugui veure’n el rostre. Laimpressió estètica que causa el difunt segonsels experts és important per minimitzar lapena. No cal dir que les persones mésproperes al difunt per força s’han d’enfrontara la cara menys estètica que pot tenir la mort,ja sigui en el reconeixement del cadàver o,simplement, perquè el mateix procés vital liha desfigurat el semblant. La qüestió és sical una recomposició estètica per satisfer lacuriositat o el desig del darrer comiat tal commés o menys era la persona. Sigui com si-gui, els productes emprats en l’embalsamatge(uns 2,5 litres de formol diluït) i en

La fusta ecològica amb certificació

La fusta ecològica és la que s’extreu sense perjudicar el medi ambient, la qual cosa es garanteix ambuna certificació. Els principals sistemes de certificació forestal a escala internacional són el Consellde l’Administració Forestal (Forest Stewardship Council o FSC) i el Sistema Paneuropeu deCertificació Forestal (PEFC). El més important és el FSC, perquè és l’únic que garanteix a nivellmundial la preservació dels recursos dels boscos explotats, i assegura la viabilitat econòmica, elsbeneficis socials i la responsabilitat ambiental.L’etiquetatge FSC, a més de certificar la gestió forestal d’un bosc,també verifica el seguiment que realment es tracta de la fusta certifi-cada original des del bosc fins que arriba a les mans del consumidor,que és qui ha d’escollir. Les empreses transformadores de la fusta,com ara les del sector funerari, tenen un repte important: ajudar acanviar els hàbits per crear-ne la demanda i reduir l’ús de fustestropicals nobles.Actualment, quasi 30 milions d’hectàrees d’arreu del món estancertificades pel sistema FSC, amb un total de 452 boscos en 56 païsosdiferents. Malauradment, el segell ambiental FSC és encara pocconegut i escàs en el mercat de la fusta tropical. La caoba, usada finsfa ben poc de forma extensiva per fer taüts de prestigi, requereix queper cada arbre talat se’n destrueixin uns 28 d’altres espècies arbòriesde la selva tropical. Amb la fusta certificada FSC tenim una possibilitatperquè els fèretres no continguin fustes nobles, atesa la seva curadurada.

36

tanatoestètica no són precisament inofensiusper l’ambient. Igualment, podríem valorarel vestir el cadàver. De fet, si un simplellençol quan dormim o som en un hospitalens pot cobrir la nuesa, n’hi hauria d’haverprou perquè un tros de tèxtil de fibra natural(lli, cotó, etc.) servís per embolcallar eldifunt.

Transport funerari alternatiu

Des de la concentració de la població enciutats en els darrers segles, els transportsfuneraris han estat un element clau de lacerimònia. Portar exposat el fèretre des del’església, el tanatori o la casa del mort fins alcementiri o crematori és una pràctica ritualarreu del planeta. Actualment, el cotxe ambmotor de combustió interna és el mitjà detransport funerari per ex-cel·lència en els païsosoccidentals. Una visió opreparació ecològica del fune-ral ens hauria de permetre pres-cindir d’un vehicle conta-minant. Serveis Funeraris deBarcelona ha apostat pelsvehicles híbrids. Tanmateix,tot i que les distàncies que calrecórrer entre el punt de comiatcol·lectiu i el d’enterrament oincineració són mínimes, demoment ningú s’ha plantejatun mitjà alternatiu nocontaminant, com per exemple,un carruatge amb cavalls o tipusbicicleta.

Necessitat d’una novacultura de la mort

Prendre consciència de lainevitabilitat i naturalitat de lamort fa que valorem més el

present i adquirim responsablilitat sobre lanostra pròpia vida. L’experiència d’integrarla mort com el final d’aquest viatge aportaun coneixement vital sobre el que ésveritablement important en la vida i el queés prescindible. Aquesta nova cultura de lamort, ben diferent a la cultura consumista“d’usar i llençar”, es tradueix en un viure mésconscient i responsable, tant ambientalmentcom socialment i com econòmicament.D’altra banda, evita malversar recursosnaturals en destins poc justificats, com és elcas dels funerals. Així doncs, cal treure lamort del tabú on l’hem entaforat irenaturalitzar-la, és a dir, fer-la més austera icomprensible.

Les aportacions del laïcisme a lamort amb menys petjada ecològica

Una de les les contri-bucions més importantsdels funerals laics és lasimplicitat, en els materialsi en les formes. El laïcismetrenca amb la tradició defunerals golafres de recur-sos i aposta per minimitzarl’impacte ambiental delrastre de residus quedeixem en morir. Així,iniciatives com el cultiusostenible de flors, cemen-tiris memorials, taüts dematerials ecològics, etc.,neixen en un marc laic. Defet, en els principis de laseva implantació en elnostre país la incineraciófou considerada una alter-nativa laica als enter-raments convencionals.

Capsulamundi, un projected’enterrament en un recipient

reciclat en forma de llavor perquènodreixi un arbre.

37

AM

BIEN

TAL

Tornar a la terra

La Vida és el repte de posar-nos decara a la mort. Viure amb intensitatcada moment del present en totes lesseves dimensions és el millorhomenatge que podem fer a la Vida queens ha estat llegada. Arribarà un dia,tanmateix, que també nosaltresmorirem. Preparar-se per morir ensajuda a aprendre a viure. Tot granviatge comença amb un insignificantprimer pas. Som-hi doncs.

Visita cultural als cementiris

Serveis Funeraris de Barcelona (tel. 902076 902) organitza la Ruta dels Cementiris,començant pel Cementiri monumental dePoblenou construït l’any 1775, on podem ob-servar des d’un monument en record dels quevan perdre la vida a causa de la febre grogade 1821, fins a panteons exemplars del’opulència de la burgesia catalana del s.XIX.El Cementiri de Montjuïc també és monu-mental. Serveis Funeraris de Barcelona ésmembre de l’Associació de CementirisMonumentals Europeus (ASCE).

La natura, font de vida

No hi ha millor aproximació al fenomende la mort que apreciar com la natura laconverteix en vida. Per això us proposem fo-tografiar elements de la natura que han perdutla vida i d’elements vius que es nodreixen

«Es necessita tota la vida per aprendre a viure;i el que és més estrany encara: es necessitatota la vida per aprendre a morir». Sèneca

38

de la seva matèria orgànica. Exemples:llangardaix devorat per formigues, insectemort que alimenta mosques, fullaraca endescomposició que nodreix les hifes delsbolets, etc. Podem cercar aquestes imatgesen una excursió al bosc o podem aprofitarrevistes velles de natura (Natura, NationalGeographic, Quercus, etc.) per cobrirdiferents ecosistemes del planeta, diferentsescales (microscòpica i macroscòpica) i totsels nivells tròfics. Una vegada disposem d’unbon nombre d’exemples on el cicle vital dela natura es refà gràcies a la mort és elmoment de fer un collage entre tots. Alvoltant d’aquest podem debatre sobre elsprocessos encadenats que tenen en comú lageneració de vida a partir de la mort.

Epitafis: quina actitud expressemdavant la mort?

És evident que la mort i la visió que enpodem tenir està clarament influïda pel contextcultural. Tanmateix, podem endinsar-nos en lavisió més personal de manera indirecta. Per aaixò, us proposem la lectura d’epitafis (ainternet en trobareu pàgines senceres, com perexemple a: http://www.anarkasis.com/epitafio/epitafios.htm). En primer lloc podríemclassificar-los per l’actitud que mostren. Així,a tall d’exemple, n’hi ha que mostren la mortcom un procés natural:• Perdoni, senyora, que no m’aixequi,Grouxo Marx.• Perdoneu per la pols, Dorothy Parker.• Aquí jau Molière, el rei dels actors. Aramateix està fent de mort, i de veritat que hofa bé, Molière.En canvi, d’altres palesen que la mort els hasobtat, com per exemple:• Certa com l’acer, directa com una espasa,Sir Arthur Conan Doyle• Se’n va anar devent més del que podia pa-gar, Owen Moore.

• Que no canti el corb mai més, Edgar Allan Poe.

La lectura d’epitafis primer ens pot servir,doncs, per fer una aproximació externa. Acontinuació, l’objectiu seria debatre sobre lamort, desmitificar-la, valorar la vida, fer re-flexionar sobre la cultura occidental quedesnaturalitza la mort i la vesteix deconnotacions negatives. Segons com esvalori la sessió, es pot fer una proposta depreparar epitafis per a algun personatge ques’hagi mort, ja sigui un personatge famós oalgun conegut nostre. En definitiva, que ensobligui a valorar la vida de la persona i do-nar-li un to positiu, d’esperança.

Reflexió del nostre viure diari i quèpodem fer per a millorar-lo

Massa sovint la vida se’ns fa tanesmunyedissa com una anguila. L’actual estilde vida ens empeny a viure tan de pressa quepotser no tenim temps ni d’assaborir els bons

Exemple d’un testament vitalJo, en/la , ambDNI núm. , trobant-me en plenesfacultats, demano als meus familiars i amics

, que facin el possibleper tal que quan em mori els actes funeraristinguin caràcter (laic/religiós).Per aquest motiu demano que, si lescircumstàncies ho permeten, el meu funeraltingui en compte el següent:MÚSICA (ambiental,cançons, himnes):DECORACIÓ (fotografies, símbols, flors)LECTURES (poemes, fragments, textos)PERSONES QUE M’AGRADARIA QUEPARLESSIN (nom, telèfon i adreça)És la meva voluntat ser inhumat al cementiri

amb un taüt de .És la meva voluntat ser incinerat i que lescendres es posin (en columbari/ enterrades/espargides) a:El contingut de l’esquela voldria que hi posés:

Localitat i dataSignatura

39

moments. Al final, pot ser que un ni tingui laimpressió que la seva vida ha estatinteressant. Potser és bo que reflexionem so-bre la satisfacció amb la qual vivim la nostraquotidianitat. En aquest sentit, podem con-vidar els alumnes a pensar quines actitudspot desenvolupar cadascú per a viure d’unamanera més plena i conscient. Això implicaadonar-se del potencial que l’ésser humà téa les seves mans: davant unes circumstànciesdeterminades, l’individu té la capacitat dereaccionar de moltes maneres i fer ús de lallibertat d’escollir una actitud és una eina im-prescindible per a aprendre a millorar lanostra vida. El conte “El buscador” (JORGE

BUCAY, Cuentos para pensar) pot ser unrecurs útil, perquè ens indueix a preguntar-nos com ho podem fer per ser més conscientsdel bo i millor que ens dóna la Vida. Aquestconte expica la història d’un home que arri-ba a un cementiri on totes les inscripcionslapidàries mostren edats de vida de pocs anys.Resulta que en aquest poble tenen la tradiciód’apuntar els moments viscuts intensamenten una llibreta, la suma dels quals constitueixel temps de vida veritablement sentida quela persona ha experimentat fins el dia de laseva mort. Amb els alumnes podríem valo-rar quins han estat els millors moments delsdarrers quinze dies i durant quant de tempshem valorat amb agraïment aquests bonsmoments. Podríem fer com un «diari» delsbons moments que anem vivint.

Desprendre’ns d’un objecteimportant

Fer front a la mort és acceptar la pèrduad’una persona propera o estimada. Massasovint no som conscients del que significavauna relació fins que la perdem. Podríemplantejar una simulació (encara que no és benbé el mateix) i convocar un dia perquècadascú dugui un objecte significatiu que ja

no necessita, però que per algun motiu(simbolisme, implicacions afectives, etc.) novulgui llençar-lo a les escombraries com si fosun residu sense cap valor. L’activitat consisteixa dissenyar una cerimònia per desempallegar-nos d’aquest objecte que volem deixar peròque no volem llençar. Ens adonarem que queenterrar o cremar col·lectivament aquestsobjectes apreciats és l’única opció que segurse’ns acut. Amb aquesta pràctica no fem altracosa que un ritual en el qual treballeml’acceptació del final de “cicle vital” d’aquellobjecte i ens en desprenem materialment deforma voluntària, ens en quedem el record iallò que representa per a nosaltres. El fet deritualitzar el despreniment d’un objecte ensfarà adonar dels mecanismes pels qualsvalorem la vida per les essències més que nopas pels objectes i les presències.

En definitiva, no deixa de ser unacerimònia similar a un funeral, òbviament adiferent escala, ja que s’aprèn a desenvoluparla capacitat d’acceptar una pèrdua dequelcom material i, per tant, menys essencialque no pas les relacions humanes.

El nen dels estels és un conte ideal per explicarla mort als infants.

40

Pel·lícules sobre la mort

En un tema tan complex com el de la mortés lògic que al llarg de la història l’art hagicontribuït a expressar la sensibilitat en el fi-nal de la vida. Els poetes, però també elspintors, podrien ser una font d’inspiració perreflexionar sobre la mort. El cinema tambéha fet importants incursions en el tema desde molts punts de vista. Així podríem trobardiferents pel·lícules que ens permetenendinsar-nos en aquestes diferents aproxi-macions a la mort. N’hem volgut seleccio-nar algunes que poden ser útils per il·lustraralguna activitat temàtica.

• EL SÉPTIMO SELLO (1956), d’IngmarBergman, perquè és un clàssic sobre com re-accionen les diferents tipologies humanes ala mort. També se li ha de reconèixer lavisualització que va fer de la mort.• LAÚLTIMA NOCHE DE BORIS GRU-SHENKO –LOVE AND DEATH (1975), deWoody Allen, és probablement la millorparòdia i alhora reflexió al voltant de l’amor ila mort, dues realitats que sembla que juguena cuita a amagar al llarg de la nostra vida.• EL CIELO PUEDE ESPERAR (1978) deWarren Beatty, en la qual un jugador de rug-by és enviat per error al cel quan encara no litocava morir. Quan el volen tornar, ja li hanincinerat el cos i l’introdueixen en el cos d’unmilionari que li dóna la possibilitat d’unasegona vida. Un bon film per reflexionar, siens és necessària una segona vida.• EL CUARTO VERDE (1979) de FrançoisTruffaut s’inspira en uns relats de HernyJames i gira al voltant d’un escriptor que haperdut tot el seu món en la Primera GuerraMundial i com es refugia en el culte a la mort

fins que coneixerà una nova manera méspositiva d’homenatjar els difunts.• LA BALADA DEL NARAYAMA (1982),de Shohei Imamura, vol ser un retrat de lesdiferents actituds que adopten alguns dels vellsdel poble davant de la tradició d’anar a bus-car la mort abans que arribi de forma natural.• BLADE RUNNER (1982), de Ridley Scott,un clàssic de la ciència ficció. Darrera lahistòria d’una policia perseguint androidescriminals hi ha una poètica reflexió sobre lamort con a quelcom lliure o bé programatcom s’ha fet en els androides.• SUEÑOS (1990), d’Akira Kurosawa, és unacol·lecció de vuit somnis o fantasies sobrediferents aspectes de la vida. El vuitè somni,L’illa dels Molins és especialment motivador,però n’hi ha dedicats a l’art, la infància,l’ecologia, l’espiritualitat i la mort.• GHOST (1990), Jerry Zucker’s, un dramasobre el món dels esperits de les personesque moren de forma traumàtica i de lavoluntat d’aferrar-se a la vida física. Encaraque es pot considerar només com una històriad’amor molt comercial, permet reflexionarsobre les experiències de mort imminent ide com superar el dol.• MI CHICA (1991), de Howard Zieff, en elmarc d’un tanatori dos adolescents amics quees pensen familiartizats amb el tema veurancom la realitat és ben diferent quan un d’ellses mort d’accident.• TRES COLORES: AZUL (1993), deKrzysztof Kieslowski, aborda, amb la màgiahabitual del cineasta, com una dona ha derecompondre la vida després d’un accidentque ha costat la vida a la seva familia mésestimada.• LA ETERNIDAD Y UN DÍA (1998), deTheo Angelopolus. Un escriptor ha

41

d’abandonar casa seva on reposen tots elsrecords d’una vida per anar a morir en unhospital per causa d’una malaltia terminal.El film vol demostrar com en un dia,aparentment el darrer, la vida ens potsorprendre i obrir-nos a un nou futur.• EL CUERPO HUMANO – EL FINAL DELA VIDA (1998 edició anglesa, 2003 ediciócastellana), documental de la BBC. Testimonidels darrers mesos de la vida d’un home enfase terminal que decideix morir a casa.• MORIR (O NO) (1999), de Ventura Pons,ens permet a través de set històries valorar siuna segona oportunitat a la vida pot serrealment útil. També posa de manifestl’impacte de les nostres accions en eldesencadenament dels fets.

Cerimònia civil

La realització de funerals civils neix de la necessitat d’oferir una cerimònia digna i personal a aquellespersones que han escollit viure sense la religió, d’acord amb com el difunt concebia la vida. L’objectiu ésdoble: d’una banda consolar i acompanyar la família, permetent als familiars i amics explicar i compartirla seva tristesa; i de l’altra, retre homenatge al difunt. La persona que prepara la cerimònia i la dirigeix, ésa dir, l’orador, pot ser qualsevol capaç d’encarregar-se d’aquesta tasca (des d’un familiar, fins a un amic,o un professional). És important que parli amb un registre planer i entenedor, defugint parlaments retòricsi ampul·losos, així com moralismes ni judicis.L’estructura formal d’una cerimònia funeral de caràcter civil pot ser la següent:Obertura: benvinguda als assistents. Breu introducció de qui és la persona que ha mort. Presentació del’orador. Explicar per què una cerimònia no religiosa és particularment escaient per a aquesta ocasió,remarcant el respecte pels presents que tinguin creences religioses.Pensaments sobre la vida i la mort: llegir fragments de textos (prosa o poesia), per exemple d’un autorpreferit, que reflecteixin les circumstàncies de la vida i la mort del difunt. També es pot posar música, sis’escau.Homenatge: cor de la cerimònia. Celebració de la vida que s’ha acabat, recordant les bones qualitats ifets biogràfics del difunt. Explicar anècdotes, divertides si és possible, experiències viscudes amb lapersona, el record que ens deixa.Enterrament (inhumació) o retirada del taüt (cremació): intervenció breu i formal, perquè és la partmenys agraïda i més delicada de la cerimònia. Normalment s’acompanya de música.Clausura: es pot aprofitar per llegir el testament vital del difunt, en el cas que existeixi, i per lliurar el llibrede signatures a la família. Regracaiment a tothom per haver compartit l’acte. Música d’acomiadament.

• DRAGONFLY -LA SOMBRA DE LA LI-BÉLULA (2002), de Tom Shadyac, ens facaminar pels viaranys de les experiències demort imminent de la mà d’un metge expertque acaba de perdre la seva esposa en unaccident però de la qual no es troba el cos..• MI VIDA SIN MI (2002) de Isabel Coixetnarra el procés, emotiu i sense dramatismes,de comiat de la seva familia per part d’unamare jove que sap que s’està morint.• MAR ADENTRO (2004), d’AlejandroAmenábar, és una obra imprescindible perabordar el tema de l’eutanàsia d’algú queporta postrat al llit prop de 30 anys i totalmentimpedit. A més, té l’interès d’estar basat enun cas real.

La metamorfosi, quadre de Maurits Cornelis Escher (1898-1972).

42

Recursos, bibliografia i internet

Bibliografia

• BUENO, Mariano. La muerte. El nacimiento a unanueva vida. Barcelona: EDAF, 2002.• DE LA HERRÁN, A., GONZÁLEZ, I., NAVARRO, M. J.,BRAVO, S., FREIRE, M. V. ¿Todos los caracoles semueren siempre? Cómo tratar la muerte en edu-cación infantil. Madrid: De la Torre, 2000.• HERRERO, O., POCH, C. La muerte y el duelo en elcontexto educativo. Reflexiones, testimonios y ac-tividades. Barcelona: Paidós, 2003.• KÜBLER-ROSS, Elisabeth. Una mirada de amor(intressant perquè inclou la pel·lícula en DVD deStefan Haupt sobe la vida d’aquesta investigado-ra de la mort). Barcelona: Editorial Sirpus 2003• LORENTE, F., VILAMITJANA, J. Propostes per a unalitúrgia laica funerària. Girona: CCG Edicions,2001.• NEIMEYER, R. Aprender de la pérdida. Una guíapara afrontar el duelo. Barcelona: Paidós, 2002.• NULAND, S. N. Cómo morimos. Reflexiones so-bre el último capítulo de la vida. Madrid: AlianzaEditorial, 1995.• OSHO. El libro de la vida y la muerte. Barcelona:Kairós, 2003.• WIENRICH, Stephanie (ed). The Natural DeathHandbook. London: Ryder, 2003.• WILLSON, J. W. Funerals without God. London:British Humanist Association, 1998.

Internet

• http://www.globalideasbank.org/natdeath/ndh0.html; edició digital de la versió de 1993 delllibre The Natural Death Handbook, un guia bàsicadel bon morir.• http://www.naturaldeath.org/; associació anglesaque promou la mort ecològica sense cerimòniessumptuoses i simple en recursos.• http://www.ecopod.co.uk/; fabricant anglès detaüts fets 100 % de cartró reciclat que només pe-sen 14 kg i amb un disseny de forma que recordales tradicions egípcies del ritus de la vida i la mort.També fabriquen l’urna de cartró reciclat amb for-ma de gla (ARKA Acorn Urn).

• http://www.eco-coffin.co.uk/; fabricant anglès detaüts fets de cartró amb fibres reciclades en un 60% i la resta de polpa provinent de boscos certificatspel Forest Stewardship Council (FSC), sensematerials tòxics ni que puguin produircontaminació al terra o l’aire.• http://www.eco-coffins.com/; fabricant anglès detaüts de fusta natural de pi certificada pel ForestStewardship Council (FSC).• http://www.greenburials-scotland.co.uk/;exemple de parc memorial ecològic a Escòcia• http://www.ramseycreekpreserve.com/index.html;exemple de bosc i reserva natural memorial alsEUA• http://www.deathonline.net/; web elaborada perl’Australian Museum sobre la mort i lespossibilitats d’enterrament. Molt ben documen-tada.• http://www.funerals-ripoffs.org/; web america-na destinada a advertir el consumidor sobre elsparanys de la indústria funerària• http://www.capsulamundi.com/introduzi-one.html; un projecte italià de mort natural a par-tir d’un taüt de forma orgànica i biodegradable.• http://www.stolaf.edu/people/leming/death.html;col·lecció d’enllaços a un munt de pàginescatalogades per temàtiques.• http://www.environmentalcaskets.com; empre-sa que fabrica als EUA taüts de roure certificatpel Forest Stewardship Council (FSC), però con-vencional, és a dir, ostentós• http://www.deathndementia.com/category/death.html; una altra col·lecció d’enllaços senseexcloure els fets amb humor• http://www.cremate-me.info/; una col·lecció depàgines amb humor masclista d’un enamorat dela cremació, amb continguts molt acurats• http://www.eternalreefs.com; empresa queofereix fabricar esculls coralins artificials amb lescendres del difunt.• http://www.funeralwire.com/: revista del sectorfunerari en anglès amb articles sobre el tema.• http://www.cremation.org: web nord-americanasobre la incineració. Conté diferents recursos, comestadístiques de cremació dels diferents Estats.