1. Ara Pacis Augustae ara-pacis.jpg 2. Fitxa tcnica
- Material: marbre de Carrara.
- Mides: 3,68 m. x 11,60 m. x 10,65 m.
- Localitzaci:Museo dellAra Pacis (Roma).
ara-pacis maqueta.jpg 3.
- Obres de la mateixa poca: Altar dels Vicomagistri (50 d.
C.)
vicomag2.jpg 4. Context histric
- Segons Res Gestae Divi Augusti (Els fets del div August)dictat
pel propi August (Gai Juli Octavi) perqu fos gravat en bronze a la
seva tomba, el Senat de Roma va decidir erigir un monumental Camp
de Mart per commemorar la Pax Romana. Laltar es va comenar a
construir lany 13 a. C. i fou consagrat lany 9 a. C.
415px-Augustus_Bevilacqua_Glyptothek_Munich_317.jpg 5.
- Lany 1902, larqueleg austrac Petersen va ser autoritzat a
excavar a lantiga ubicaci de laltar, sota el Palazzo di Fiano, i va
recuperar-ne part dels relleus.
el_hallazgo_large.jpg 6.
- Laltar fou reconstrut lany 1938 i lany 2006, larquitecte
Richard Meier va dissenyar un edifici per protegir el monument de
la contaminaci urbana.
el_pabellon_del_novecientos_large.jpg 7. Descripci formal
- LAra Pacis s un monument de planta rectangular, sense sostre,
que envolta i protegeix un altar central.
- Te dues entrades: la principal, per la que entrava el sacerdot
oficiant, saixeca sobre un podi, amb escales i est orientada a
loest. Per laltra porta, orientada a lest, eren introduts al
recinte sagrat els animals que havien de ser sacrificats. Laltar
que ocupa lespai central, est situat damunt un pedestal
esglaonat.
ara-pacis maqueta.jpg ara-pacis planol.jpg 8.
- La cara exterior de lestructura que envolta laltar est
completament coberta de relleus escultrics . Una cinta de sanefes
geomtriques la divideix longitudinalment en dues franges.
- La franja inferior est decorada amb fulles dacant, mentre que a
la superior shi representen escenes mitolgiques i histriques
relacionades amb August.
- Als cantons i a banda de les portes, les franges longitudinals
estan delimitades verticalment per pilastres de capitell
corinti.
RomaAraPacisDeaRoma.jpg 9.
- La cara interior de lestructura que encercla laltar presenta, a
la franja superior, una decoraci amb bucranis, es a dir, cranis de
bou en perspectiva frontal, de les banyes dels quals pengen
garlandes de flors i fruites.
ara_pacis_bucraneo_grande.jpg 10.
- Combinaci dalt i baix relleu, amb la qual saconsegueix
unaexcepcional sensaci de profunditat. Alhora, el esculpir les
figures en primer terme en alt relleu remarca la importncia dels
personatges.
- Toti el predomini de les lnies verticals, s'aconsegueix donar
moviment a la composici mitjanantla posici de les figures i els
plecs de la roba.Tamb cal destacar el realisme dels rostres, que
individualitza els personatges, i el detallisme de tots els
elements.
RomaAraPacis_ProcessioneNordParticolare.jpg 11. Temtica
- Els relleus de l Ara Pacis exalcen la figura dAugust, el primer
emperador de Roma. El ttol d august(sublim) va ser atorgat a Octavi
pel Senat lany 27 a. C. Amb aquest ttol safirmava la noblesa del
llinatge dAugust, al qual els poetes van vincular amb Enees, fill
de Venus i heroi troi i amb els fundadors de Roma, Rmuli Rem.
12.
- Aquesta condici, que fonamentava la divinitzaci dAugust, est
present en el programa iconogrfic de l Ara Pacis :
-
-
- Esquerra -> Mart (du de la guerra) i la lloba
capitolinaalletantRmuli Rem.
-
-
- Dreta -> Enees(amb els trets fsics dAugust) fent un
sacrifici.
-
-
- Esquerra -> Tellus , deessa de la Terra (o la Pau, o Venus
Genetrix ) flanquejada per dues nimfes aqutiques.
-
- Laterals -> process celebrada a Roma el 4 de juliol de lany
13 a. C. periniciativa del Senat per commemorar la PaxRomana.
Ara+Pacis.JPG 13. Models i influncies
- L Ara Pacissegueix lestructura dels antics templa minora(espais
sagrats voltats duna palissada de fusta amb una sola entrada. Tamb
es pot relacionar amb altres tipus de monuments com arcs de triomf
o columnes commemoratives. El personatges no estan idealitzats sin
que sn una veritable galeria de retrats.
- El gust pel retrat s part de lherncia etrusca, per els elements
formals i tcnics dels relleus de l Ara Pacises relacionen amb
laltar de Zeus a Prgami amb la Process de les Panatenees(c. 440 a.
C.) que Fdies esculp al Parten , on les escenes tamb es juxtaposen
sense cap tipus de separaci formal.
panatenees.gif