1. Ara Pacis Augustae ara-pacis.jpg 2. Fitxa tcnica

Ttol:Ara Pacis Augustae.

Autor:desconegut.

Cronologia: 13 9 a. C.

Tipologia:altar.

Material: marbre de Carrara.

Mides: 3,68 m. x 11,60 m. x 10,65 m.

Estil:imperial rom.

Tema: commemoratiu.

Localitzaci:Museo dellAra Pacis (Roma).

ara-pacis maqueta.jpg 3.

Obres de la mateixa poca: Altar dels Vicomagistri (50 d. C.)

vicomag2.jpg 4. Context histric

Segons Res Gestae Divi Augusti (Els fets del div August)dictat pel propi August (Gai Juli Octavi) perqu fos gravat en bronze a la seva tomba, el Senat de Roma va decidir erigir un monumental Camp de Mart per commemorar la Pax Romana. Laltar es va comenar a construir lany 13 a. C. i fou consagrat lany 9 a. C.

415px-Augustus_Bevilacqua_Glyptothek_Munich_317.jpg 5.

Lany 1902, larqueleg austrac Petersen va ser autoritzat a excavar a lantiga ubicaci de laltar, sota el Palazzo di Fiano, i va recuperar-ne part dels relleus.

el_hallazgo_large.jpg 6.

Laltar fou reconstrut lany 1938 i lany 2006, larquitecte Richard Meier va dissenyar un edifici per protegir el monument de la contaminaci urbana.

el_pabellon_del_novecientos_large.jpg 7. Descripci formal

LAra Pacis s un monument de planta rectangular, sense sostre, que envolta i protegeix un altar central.

Te dues entrades: la principal, per la que entrava el sacerdot oficiant, saixeca sobre un podi, amb escales i est orientada a loest. Per laltra porta, orientada a lest, eren introduts al recinte sagrat els animals que havien de ser sacrificats. Laltar que ocupa lespai central, est situat damunt un pedestal esglaonat.

ara-pacis maqueta.jpg ara-pacis planol.jpg 8.

La cara exterior de lestructura que envolta laltar est completament coberta de relleus escultrics . Una cinta de sanefes geomtriques la divideix longitudinalment en dues franges.

La franja inferior est decorada amb fulles dacant, mentre que a la superior shi representen escenes mitolgiques i histriques relacionades amb August.

Als cantons i a banda de les portes, les franges longitudinals estan delimitades verticalment per pilastres de capitell corinti.

RomaAraPacisDeaRoma.jpg 9.

La cara interior de lestructura que encercla laltar presenta, a la franja superior, una decoraci amb bucranis, es a dir, cranis de bou en perspectiva frontal, de les banyes dels quals pengen garlandes de flors i fruites.

ara_pacis_bucraneo_grande.jpg 10.

Combinaci dalt i baix relleu, amb la qual saconsegueix unaexcepcional sensaci de profunditat. Alhora, el esculpir les figures en primer terme en alt relleu remarca la importncia dels personatges.

Toti el predomini de les lnies verticals, s'aconsegueix donar moviment a la composici mitjanantla posici de les figures i els plecs de la roba.Tamb cal destacar el realisme dels rostres, que individualitza els personatges, i el detallisme de tots els elements.

RomaAraPacis_ProcessioneNordParticolare.jpg 11. Temtica

Els relleus de l Ara Pacis exalcen la figura dAugust, el primer emperador de Roma. El ttol d august(sublim) va ser atorgat a Octavi pel Senat lany 27 a. C. Amb aquest ttol safirmava la noblesa del llinatge dAugust, al qual els poetes van vincular amb Enees, fill de Venus i heroi troi i amb els fundadors de Roma, Rmuli Rem.

12.

Aquesta condici, que fonamentava la divinitzaci dAugust, est present en el programa iconogrfic de l Ara Pacis :

• Faana oest

• • Esquerra -> Mart (du de la guerra) i la lloba capitolinaalletantRmuli Rem.

• • Dreta -> Enees(amb els trets fsics dAugust) fent un sacrifici.

• Faana est

• • Esquerra -> Tellus , deessa de la Terra (o la Pau, o Venus Genetrix ) flanquejada per dues nimfes aqutiques.

• • Dreta -> Deessa Roma.

• Laterals -> process celebrada a Roma el 4 de juliol de lany 13 a. C. periniciativa del Senat per commemorar la PaxRomana.

Ara+Pacis.JPG 13. Models i influncies

L Ara Pacissegueix lestructura dels antics templa minora(espais sagrats voltats duna palissada de fusta amb una sola entrada. Tamb es pot relacionar amb altres tipus de monuments com arcs de triomf o columnes commemoratives. El personatges no estan idealitzats sin que sn una veritable galeria de retrats.

El gust pel retrat s part de lherncia etrusca, per els elements formals i tcnics dels relleus de l Ara Pacises relacionen amb laltar de Zeus a Prgami amb la Process de les Panatenees(c. 440 a. C.) que Fdies esculp al Parten , on les escenes tamb es juxtaposen sense cap tipus de separaci formal.

panatenees.gif