SFÖ
I DE
LAU
R TEST
2
SFÖ
I DE
LAU
R
Test y conzet:Ruth Videsott, Veronica Rubatscher, Daria Valentin Letorat: Isabella Ties Grafi ca y layout: marameolab.net Consulënza scientifi ca:Rico Cathomas (conzet y didatica)Paul Videsott (linguistica) En colaboraziun cun la Intendënza Ladina, Provinzia Autonoma de Balsan, SüdtirolIn Zusammenarbeit mit dem Ladinischen Schulamt, Autonome Provinz Bozen, SüdtirolIn collaborazione con l’Intendenza scolastica Ladina, Provincia Autonoma di Bolzano, Alto Adige
© 2017 by Bozen-Bolzano University Presswww.unibz.it/universitypress Chësc material didatich debann é ma a desposiziun por la fasa de proa tles scores elementares ladines tratan l’ann de scora 2017/2018 en colaboraziun cun les auturies. Les osservaziuns y i comentars pó gní mená ite a chësta misciun: [email protected]
AUTONOME PROVINZ
BOZENSÜDTIROL
PROVINCIA AUTONOMA DI BOLZANOALTO ADIGE
PROVINZIA AUTONOMA DE BULSANSÜDTIROL
3
10
11
12
13
I SONNS CH Y C
I SONNS NI Y GN
I SONNS SC Y J
I SONNS SC Y J
4B
5A
6A
6B
3A
3B
15
17
L’INOM TL SINGOLAR Y L’INOM TL PLURAL
L’INOM TL SINGOLAR Y L’INOM TL PLURAL
3A
3B
26
29
L’AGETIF TL SINGOLAR Y L’AGETIF TL PLURAL
L’AGETIF TL SINGOLAR Y L’AGETIF TL PLURAL
3A
3B
3C
20
22
23
L’ARTICUL TL SINGOLAR Y L’ARTICUL TL PLURAL
L’ARTICUL TL SINGOLAR Y L’ARTICUL TL PLURAL
L’ARTICUL TL SINGOLAR Y L’ARTICUL TL PLURAL
3B41 LA CONIUGAZIUN DI VERBS L’INFINITIF
2A
3A
3B
3C
43
45
47
49
LA PREPOSIZIUN
LA PREPOSIZIUN ARTICOLADA
LA PREPOSIZIUN ARTICOLADA
LA PREPOSIZIUN ARTICOLADA
56 REPETIZIUN
58 MANIRES DA DÍ
1A
2A
2C
51
53
54
LA FRASA
LE PREDICAT Y LE SOGET
LE PREDICAT Y LE SOGET
3A
3B
3C
3D
32
36
39
40
LE PRONOM PERSONAL NIA AZENTÉ Y LE PRONOM PERSONAL AZENTÉ
LE PRONOM PERSONAL NIA AZENTÉ Y LE PRONOM PERSONAL AZENTÉ
LE PRONOM PERSONAL NIA AZENTÉ Y LE PRONOM PERSONAL AZENTÉ
LE PRONOM PERSONAL NIA AZENTÉ Y LE PRONOM PERSONAL AZENTÉ
Sonns
Silbes
Frasa
Ladin
Todësch
Talian
InglescPor vigni lingaz n corú
Ciara avisa!
Mët averda
Inom
Pronom
Verb
Articul
Agetif
Particoles
Categoria
Indicaziuneserzize
1° classa
2° classa
3° classa
4° classa
5° classa
1A
Recordete!
6
Verb
Agetif
Particoles
Articul
7
Frasa
Pronom
Inom
Sonns
Silbes
8
9
Mitans y mituns, ëise odü tan insö che i sun bona da me arpizé sön le lëgn? Bita la ciuita y Cëch le stambëch ne é nia bogn da me sté do ...Y os pa?Porvede mo da me gní do!
Iö sun Nata la schirata.
10
I SONNS CH Y C
Fá frases cun almanco cin’ parores cun CH y cin’ parores cun C che te vëighes ia por tera!
4B
11
Mangio volentieri gnocchi e salsicce.
Caterina compie gli anni.
Non ho niente, perché non ho risparmiato neanche un centesimo.
Mentre Lucia bagna i fiori, sua sorella mangia la macedonia.
Oggi è domenica.
Facciamo un disegno per l’insegnante.
Traslatëia por ladin:
I SONNS NI Y GN5A
I SONNS SC Y J
Scrí les parores che te as aldí, tl dër vënter.
12
6A
13
I SONNS SC Y JI SONNS SC Y J
Scrí sö la storia che te aldes da tüa compagna/to compagn!
6B
14
Lí dant la storia y pronunziëia dërt SC y J!
14
La jita de Fonjo y de Tarejia
Fonjo y Tarejia se incunta a fá damat.Fonjo depënj la cornisc y Tarejia fej le jüch di dëic cun le poresc. Defora é le cil grisc, mo Fonjo dij: “Jun a fá na jita!” Ai pëia ia y sön pre él diesc ponjins che se ascogn sot na brüscia. Tarejia scraia cun usc sterscia: “Al é n büsc iló dlungia, mët averda che i ponjins ne sbrisces nia ite”. Fonjo sciüra cun so sciurot y i ponjins oj y s’un sciampa. Döt é jü bun!
15
L’INOM TL SINGOLAR Y L’INOM TL PLURAL
Taia fora les chertes y fá memory impara!
L’ipopotam é gram. I ipopotams é grams.
La munt é alta. Les munts é altes.
L’auto é lize. I auti é lizi.
La stüa é cialda. Les stües é cialdes.
Le lere é püre. I leri é püri.
La porta é stlüta. Les portes é stlütes.
3A
17
Lí la storia!Scrí l’inom dl dessëgn tla rissa dlungia!
L’INOM TL SINGOLAR Y L’INOM TL PLURAL
La storia dl nene y dla olp acorta!
Le capo capaze cumpra set . Cun l’auto
lize ti les mënel a so nene. Le nene é contënt y les mët tla tor alta
dlungia süa stala vedla. La olp acorta vëgn jö dla munt ërta y se
slaica pormez. Tla é la löm impiada y la porta
stlüta, mo la salta sura le mür dür y arsësc ia
por tera coche na tënda daverta. Les iarines salta ia y ca
y descëda le corf scür che dorm sön .
Dala gran spordüda jora le corf te ciasadafüch. Iló él le nene püre
senté pro mësa cun le che se bër n tê.
Le corf scür jora sön mësa, rodosa la
y le ciüf bröm che la lâ â coiü. Sëgn é la copa öta y le nene dessené,
ajache al á le poferle töme y le tê é stravé. La uma se assüia la man
mola cun le bordun nü y puzenëia jö la mësa.
Mo le lascia jö n schit. Le nene é sëgn tan
dessené che al s’un vá te .
3B
18
Chir por vigni inom le dër agetif che vëgn dant tla storia! Liëia les parores cun na rissa!
le bordun scür
le mür bröm
le ciüf nü
le corf dür
la löm alta
la munt acorta
la tor ërta
la olp impiada
la porta öta
la copa vedla
la stala daverta
la tënda stlüta
l’auto capaze
le capo püre
le poferle töme
le nene lize
19
Chir fora n valgügn ejëmpli por vigni tabela y scrí frases impara.
Mët les frases tl plural.
Le ciüf é bröm.
I ciüfs é
20
Ci vëigheste pa ti dessëgns?
L’ARTICUL TL SINGOLAR Y L’ARTICUL TL PLURAL
Ci falel pa?
21
43
65
Ci falel pa?
6
3A
21
iama beca.
orëdla beca.
üf beca.
cössa beca.
polan beca.
montun beca.
comedun beca.
slef beca.
punza beca.
massëdla beca.
beca.
beca.
beca.
beca.
beca.
beca.
beca.
beca.
beca.
beca.
Les iamesLa
Ci perts dl corp unse pa ma n iade su?Ci ne beca pa nia?
Döt le corp beca:
22
L’ARTICUL TL SINGOLAR Y L’ARTICUL TL PLURAL
mascolin feminin singolar plural
le montun x x
la cëia
les anties
i nerfs
le cialciagn
les leghermes
l’os
i comeduns
la ciaidla
le muscul
les conëdles
i polans
la falda la scrofia la massëdla la sciabla
le neo le polan l’organ le borjú
la spöda le some la maratia l’üf
Fá na crusc ti cadrí che corespogn.
Abineste fora les parores che an mët dainré tl plural? Straicheles fora!
3B
23
Sëgn saste da fá na fraciada. Proa da la fá a scora o a ciasa cun l’aiüt de na grana/n gran!
L’ARTICUL TL SINGOLAR Y L’ARTICUL TL PLURAL
Ci toli pa da fá na fraciada?
• I toli le cortel.• I taii le limone amesajö.• I fraci fora le limone cun la pressa dai limoni.• I toli la copa.• I joti le süch tla copa. • Ups!!! Al é sciampé ite l’os. • Demez cun l’os!• Na viva!
I tolun i cortí. I taiun ...
... ... süc ...
... ... osc.
Valch de sann por n corp sann
Por resté sann intun y gní gaiert, ne pói nia m’un sté ert.Mangé sann é dër important,chël fej fora döt cant.Scëmpla y atira fata é na fraciada,la bëre fora de bosse, foss na gran matada!
3C
24
ladin italiano Deutsch
tó nehmen
taié tagliare
fracé auspressen
joté eingießen
sciampé ite entwischen
le cortel il coltello
le limone il limone
la pressa dai limoni die Zitronenpresse
la copa la tazza
le süch il succo
l’os der Kern
amesajö in der Mitte durch
Demez Via
Na viva! Zum Wohl!
Glossar:
26
L’AGETIF TL SINGOLAR Y L’AGETIF TL PLURAL
Taia fora i triangui y moscëda düc i toc!
Fá puzzle y mët adöm le singolar cun le plural!
furbo
furbes
strambes
biondo
cer
intiera
strolighibionda
brÖms
stroligo
bÖrna
cers
intieres
furbi
furba
stramba
bÖrnes
biondi
biondes
brÖmintiers
stupida
strambi
moro
veri
cÖcimores
stupido
capaza
nÜ
strambo
mori
nÜs
capazes
vere
cÖce
mora
stupidi
intier
stupides
lizi
nÖia
ceresfi
na
pÜra
lizia
fin
stro
lighe
scÖcena
pÜri
stroligacÖ
cene
s
pÜre
fins
pÜresli
zieslize
nÖie
s
fines
cera
3A
27
Implësc i triangui cun i agetifs tl plural o tl singolar che mancia!
furbo
biondo
intiera
strolighibionda
brÖms
stroligo
bÖrna
cers
intieres
furba
stramba
bÖrnes
biondi
biondes
brÖmintiers
stupida
strambi
moro
veri
cÖci
stupido
strambo
nÜs
capazesmora
stupidi
intier
stupides
nÖia
ceresfi
na
pÜra
fin
stro
lighe
scÖcena
pÜri
stroligacÖ
cene
s
pÜresli
zieslize
cera
29
L’AGETIF TL SINGOLAR Y L’AGETIF TL PLURAL
Taia fora les chertes y moscëda düc i toc. Chir l’agetif contrar y fá domino.
desnü. Sce al é biondo ne él nia
strambo. Sce al é spau ne él nia
ante.Sce al é turgher ne él nia
cer. Sce al é morjel ne él nia
scür. Sce al é rot ne él nia
lisier. Sce al é grët ne él nia
capaze. Sce al é vedl ne él nia
moro. Sce al é calm ne él nia
zerte. Sce al é duc ne él nia
tler.Sce al é
bunmarcé ne él nia
dür.Sce al é lominus ne él nia
intier.Sce al é pesoch
ne él nia
lize. Sce al é uml ne él nia
nü. Sce al é vistí ne él nia
29 |
3B
31
Saste da scrí le test tl plural?
Sce ai é biondi ne ési nia ,
sce ai é calms ne ési nia .
Sce ai é spai ne ési nia ,
sce ai é duc ne ési nia .
Sce ai é turgri ne ési nia ,
sce ai é bunmarcé ne ési nia .
Sce ai é morjí ne ési nia ,
sce ai é lominusc ne ési nia .
Sce ai é roc ne ési nia ,
sce ai é pesoc ne ési nia .
Sce ai é grëc ne ési nia ,
sce ai é umli ne ési nia .
Sce ai é vedli ne ési nia ,
sce ai é vistis ne ési nia .
Cun chisc bi ciüfs unse n bel sotissura. Che dëida pa romené sö?
LE PRONOM PERSONAL NIA AZENTÉ Y LE PRONOM PERSONAL AZENTÉ
Taia fora i ciüfs y incolei sön la plata iadedô, insciö che al sides te vigni rissa na fl u cun les medemes frases por ladin, talian y todësch.
I sun Nata la schirata y i sun
dirighënta de na orchestra.
Sono Renata lo scoiattolo e sono
direttrice di un'orchestra.
Ich bin Renate das Eichhörnchen
und ich bin Dirigentin eines
Orchesters.
Nata:
32
3A
33
Suoniamo entrambi uno strumento.
Suoniamo volentieri nella tua orchestra.
Franz, ich weiß, dass du die
Trommel spielst. Spiel doch in
meinem Orchester mit.
No! Pia y Zisca dess
romené sö. I ne un nia nos sciuré döt sotissura, mo ëres.
I sonun bëgn tramidui n
stromënt. I gnun dër ion te tüa
orchestra.
Nein! Pia und Franziska sollen
aufräumen. Nicht wir haben dieses
Chaos hinterlassen, sondern sie.
Cëch, i sá che te sones le tambüre. Ví a soné te mia
orchestra.
Renate, du täuschst dich mit Bita. Sie spielt die Trommel, nicht er.
Pu Bita y Cëch, i messëis pa naota
rové da romené sö döt cant.
Renata, ti stai confondendo con Bita. Lei suona il tamburo non lui.
No! Pia e Francesca
devono sistemare. Non siamo stati noi
a creare questo caos ma loro.
Ach Bita undFranz, zuerst
müsst ihr alles aufräumen.
Francesco, so che suoni il tamburo.
Vieni a suonare nella mia orchestra.
Wir spielen doch beide ein Instrument. Wir spielen gerne in
deinem Orchester mit.
Bita e Francesco, dovete prima fi nire di sistemare tutto.
Nata, chiló te faleste cun Bita.
Ëra sona letambüre no ël.
3535
Sotrissëia düc i pronoms che vëgn dant sides tl ladin co ince tl talian y tl todësch. Ci desfarënzies vëigheste pa fora?
Nata:
Cëch:
Nata:
Bita y Cëch:
Bita y Cëch:
3A
Taia fora y fá n das adinfora.Tira le das y lí la frasa che é scrita suraía.
Traslatëia a usc la frasa tl ladin o tl talian. Pënsa sura bun, sce le pronom personal é azenté o nia azenté.
36
LE PRONOM PERSONAL NIA AZENTÉ Y LE PRONOM PERSONAL AZENTÉ 3B
37
Ai laora.
Ëra cujina (y nia ël).
Impara.
Loro vendono
(e non noi).
Puliamo.Os imparëis (y nia ëi).
3B
39
LE PRONOM PERSONAL NIA AZENTÉ Y LE PRONOM PERSONAL AZENTÉ
Ai laora. Lavorano. Sie arbeiten.
Scrí les frases che te as dit sö a usc y traslatëieles tl todësch!
3C
40
Iö sun iö
Iö sun iö y tö es töcanche i tomi me alzeste sö,
Scrí inant la poesia porvan da senté ite düc i pronoms personai che te as imparé!
LE PRONOM PERSONAL NIA AZENTÉ Y LE PRONOM PERSONAL AZENTÉ 3C
LA CONIUGAZIUN DI VERBS: L’INFINITIF
Al ê n iade n re
Al ê n iade n resenté sön canapé.Al prëia la reinada ester bela finay da ti cunté na storiache baia dla gran gloriadi vedli antenac.Y la reina cunta:Al ê n iade n reche orô…
Vá inant cun la storia y chir verbs. Mët i verbs tla dërta flu di ciüfs!
Ibalé
IIImëte
IIplajëi
IVdormí
41
3B
LA PREPOSIZIUN
Chësc é n retrat Merch.
Questa è una foto Marco.
Das ist ein Foto Markus.
Lena vá sovënz nodadoia.
Elena va spesso piscina.
Helene geht oft das Schwimmbad.
Mia compagna vir Balsan.
La mia amica abita Bolzano.
Meine Freundin wohnt Bozen.
Incö pói jí mi nene.
Oggi posso andare mio nonno.
Heute darf ich meinem Opa gehen.
2A
Les flus é tomades ia por tera. Taieles fora y incoleles ite tla dërta lerch!
43
45
LA PREPOSIZIUN ARTICOLADA
La orchestra di tiers
Le bachët é tla man dl dirighënt. I tiers ciara tles notes y mët man da soné. Mo an ne alda degun sonn.
Ci spavënt:Le scorpiun á taié demez les cordes dl archët dla vidora dl liun. Ales posaunes dles gazeles ti él tomé jö la ciampana.Le meder á ciaugné tles cordes dl cuntrabas. Ai clarinec di cerfs ti mancel le bochin.Tles trombëtes él gnü joté ega dai arosć. Al elefant ti él gnü arobé i bachëc di tambüri dales ienes.Dal gran spavënt vëgn le dirighënt püre y vëgn da nescia. Le conzert é insciö rové.
Lí la storia!
Conësceste les parores amarsciades? Ci y tan de parores se ascogn pa tles parores amarsciades?
3A
47
LA PREPOSIZIUN ARTICOLADA
Taia fora i cadrí y fá le jüch dles chertes!
A CUN DA DAN
DE DO POR SÖN
SOT TE ZËNZA INANTER
MAMA MÖT ORGHE LIBER
POPES VIJINS AUTO RODA
IAMES LËGNS LÖM OLA
LE LA L' I LES
3B
49
LA PREPOSIZIUN ARTICOLADA
Traslatëia les frases ladines tl talian y les frases talianes tl ladin!
Marco rompe la vela della barca.
Le tambüre é tla scatora.
La gomma della macchina è scoppiata.
Le iat vëiga n vicel sön tët.
La nonna regala un fiore alla bambina.
Riceviamo un gelato dalla maestra.
I odun n gröm de tiers ti bosć.
3C
51
LA FRASA Taia fora i cadrí y fá frases!
SALTA. TOMA. LE
IARINA ARA BERTO
GOTE CIANTA. LA
LÍ. IMPARES. TE
1A
53
LE PREDICAT Y LE SOGET
Le pësc sann noda.
Milia y Pire dessëgna.
Ares mëss palsé.
Le fligher jora.
Les fëies sëces é tomades.
Te scraies.
La iata frada dorm.
Maria ó cují.
Sotrissëia cun le corú arance le soget y cun le corú viola le predicatdla frasa.
2A
54
LE PREDICAT Y LE SOGET
Fá frases cun chëstes parores y scríeles tles risses!
Scrí fora i cadrí öc cun trëi inoms, trëi pronoms y sis verbs tl ladin, tl talian y tl todësch!
2C
55
56
REPETIZIUNCo podess pa jí inant la storia?
Bita complësc i agn. Cëch ti porta n gran poch grisc, fat ia cun n bel lac. Chësc ti plej dër a Bita. Ara le deura sö döt contënta. Laite él döes scatores torones.
58
"Tremoré sciöche na fëia"
"Crësce sciöche n fongun"
"Stoné sciöche na ciampana"
"Mangé sciöche n porcel"
58
59
"Dormí sciöche n ciüch"
"Runcedé sciöche n tas"
"Scrí sciöche na iarina"
"Assuié sciöche n porcel"
"Scraié sciöche n dané"
59
"Salté sciöche n mat"
61
62
Top Related