VIII Monografies del Montseny · p. 159-185 · Diputació de Barcelona · 2014 159
Abstract
Beech forests of La Calma (Montseny, Catalonia). Description, phytodiversity and phytosociological characterizationStudy of beech forests of La Calma in the Montseny, based on 68 unpublished inventories undertaken in different points, directions and substrates. Until now, study of these beech forests had been limited, with the publication of only four phytoso-ciological inventories (O. BolòS, 1957; nuet and Panareda [1980] 1982; Panareda and nuet, 1987). We present five inventory tables, a synthetic synthe-sis table and analysis of recognized plant associa-tions. Our conclusion is that these beech forests are species poor. The majority belongs to the associa-tion of beech groves with deschampsia (Luzulo ni-vae-Fagetum sylvaticae), with variants due to en-vironmental factors such as altitude and soil. Meanwhile, in more humid regions beech groves are associated with green hellebore (Helleboro occiden-talis-Fagetum sylvaticae), no doubt impoverished. Furthermore, there is a group that grows in basic rocks that should be included in beech groves with boxwood (Buxo sempervirentis-Fagetum sylvaticae).
Key wordsCatalonia, Montseny, La Calma, beech forest, plant biodiversity, phytosociology
Resumen
Los hayedos de La Calma (Montseny, Cataluña). Descripción, fitodiversidad y caracterización fitosociológicaEstudio de los hayedos de La Calma en el Montseny, a partir de 68 inventarios inéditos, levantados en distintos puntos, orientaciones y sustratos.Estos hayedos habían sido poco estudiados y sólo se habían publicado cuatro inventarios fito-sociológicos (O. BolòS, 1957; nuet y Panareda [1980] 1982; Panareda y nuet, 1987).Presentamos cinco tablas de inventarios, una ta-bla sintética de síntesis y el análisis de las asocia-ciones vegetales reconocidas. El trabajo concluye que se trata de unos hayedos pobres en especies. La mayoría pertenecen a la asociación de hayedo con descampsia (Luzulo nivae-Fagetum sylvati-cae), con variantes debidas a factores ambienta-les como la altitud o el suelo, mientras que en los lugares más húmedos corresponden al hayedo con eléboro verde (Helleboro occidentalis-Fage-tum sylvaticae), ciertamente empobrecido. Por otra parte, existe un grupo sobre rocas básicas que debe incluirse en el hayedo con boj (Buxo sempervirentis-Fagetum sylvaticae).
Palabras claveCataluña, Montseny, La Calma, hayedo, biodiver-sidad vegetal, fitosociología
Resum
Estudi de les fagedes de la Calma al Montseny a partir de 68 inventaris inèdits, aixecats en dife-rents punts, orientacions i substrats. Aquestes fagedes havien estat poc estudiades i només se n’havien publicat quatre inventaris fito-sociològics (O. BolòS, 1957; nuet i Panareda [1980] 1982; Panareda i nuet, 1987).Presentem cinc taules d’inventaris, una taula sin-tètica de síntesi i l’anàlisi de les associacions ve-getals reconegudes.El treball conclou que es tracta d’unes fagedes pobres en es pè cies. La majoria pertanyen a l’as-sociació de fageda amb descàmpsia (Luzulo ni-vae-Fagetum sylvaticae), amb variants degudes a factors am bien tals com ara l’altitud o el sòl, men-tre que als indrets més humits corresponen a la fageda amb el·lèbor verd (Helleboro occidentalis-Fagetum sylvaticae), certament empobrida. D’altra banda, n’hi ha un grup sobre roques bàsiques que cal incloure a la fageda amb boix (Buxo semper-virentis-Fagetum sylvaticae).
Paraules clauCatalunya, Montseny, la Calma, fageda, biodiver-sitat vegetal, fitosociologia
Les fagedes de la Calma (Montseny, Catalunya). Descripció, fitodiversitat i caracterització fitosociològica
Josep Nuet,1, 2, 3 Àngel M. Romo,3, 4, 5 Montserrat Salvà3, 5, 6 i Ferran Salvador3, 5, 6
1Institució Catalana d’Història Natural (ICHN). Institut d’Estudis Catalans2Equip de Recerca Botànica. Centre Excursionista de Catalunya3Equip de recerca Abies, botànics & geògrafs4Institut Botànic de Barcelona. Consejo Superior de Investigaciones Científicas (IBB-CSIC–ICUB) 5Grup de Recerca Paisatge i Paleoambients a la Muntanya Mediterrània6Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional. Universitat de Barcelona
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 160
Àrea d’estudi
La unitat orogràfica de la Calma (figura 2) –tam-bé coneguda amb el nom redundant de pla de la Calma per referir-nos a la part més elevada– constitueix el sector occidental del massís del Montseny (Serralada Prelitoral Catalana). Està marcadament delimitada a tots els seus extrems pels torrents afluents del Congost i la Tordera, cursos fluvials que drenen la major part del mas-sís. Els sectors més elevats de la Calma, situats entre els 800 i els 1.300 m d’altitud, formen un altiplà basculat al sud-oest. Es tracta de la resta d’una antiga superfície d’erosió d’edat pretriàsi-ca que es troba sobre l’antic massís paleozoic.
Les roques que predominen són les pissar-res micacítiques, d’edat cambroordoviciana, in-tensament plegades i molt erosionades, junta-ment amb la seva variant metamòrfica (fil·lites i cornubianites), fruit de la intrusió granítica tar-doherciniana que aflora escassament al sud-oest de la unitat. Als sectors més alts de l’alti-plà, formant les carenes i línies divisòries, de traçat irregular i discontinu, trobem els gresos silicis vermellosos, característics de la sedi-mentació triàsica que va recobrir la superfície d’erosió esmentada (ICC-IGC, 2006).
Els sectors alts de la Calma, on creixen la ma-joria de les fagedes estudiades, tenen unes con-dicions climàtiques lleugerament menys plujoses i més suaus que els sectors orientals del Mont-seny, de major altitud. Les precipitacions mitja-nes anuals que rep la Calma se situen entorn dels 850-950 mm i la temperatura mitjana anual oscil·la entre els 9 i 10 ºC, ben diferent dels 1.000-1.100 mm i 7-8 ºC del sector oriental (turó de l’Home - Matagalls) del massís del Montseny.
Introducció
Les fagedes del massís del Montseny tenen un gran interès perquè són les més meridionals del nord-est de la península Ibèrica, a excepció no-més d’un petit grup al Port, a cavall entre Cata-lunya i el País Valencià.
El mapa El Montseny, mantos de vegetación, a escala 1:50.000 de lloBet (1947) plasma grà-ficament amb relativa exactitud, per primera ve-gada, l’extensió de la fageda al massís.
Més tard, aquestes fagedes van ser estudi-ades fitosociològicament per BolòS (1957, 1983, 1986), laPraz (1962-1976), nuet i Panareda (1982), Panareda et al. (1981) i Panareda i nuet (1987). Aquests autors van inventariar-ne 28 parcel·les (figura 1), sobretot a la vall de Santa Fe.
Les fagedes del Montseny han estat analit-zades en relació a la seva dinàmica socioam-biental (Boada i Saurí, 2003) i també com a pos-sibles indicadores de canvi climàtic (PeñuelaS i Boada, 2003).
L’any 2008, els autors d'aquest estudi vam començar a estudiar fitosociològicament les fa-gedes de l’extrem nord del massís, prop de Vi-larmau i la Tremoleda (nuet et al., 2010) (punts més al nord de la figura 1), i entre el 2009 i el 2011 hem estudiat 68 parcel·les amb l’objectiu principal d’inventariar les fagedes marginals i més fragmentades del sud-oest del Montseny que corresponen a l’altiplà de la Calma per tal d’obtenir-ne la caracterització fitosociològica i avaluar-ne la fitodiversitat. Aquests estudis ens han de permetre analitzar en un futur com és la dinàmica d’aquestes fagedes fragmentades i meridionals.
Figura 1. Mapa altimètric i model d’elevacions del ter-reny del massís del Mont-seny. El mapa conté el límit del Parc Natural, en línia discontínua negra; les zo-nes cobertes de fageda, en color blau cel; per distingir la situació de les parcel·les de fageda inventariades fi-tosociològicament, aparei-xen en color negre les ja publicades, i en color blau marí, les que presentem en aquest estudi. (Elaboració: M. Salvà.)
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 161
cials, hem fet servir un receptor GPS Garmin, una brúixola Silva i un clinòmetre Suunto.
A cada parcel·la hem identificat tots els tà-xons presents i n’hem calculat els índexs de cobertura i sociabilitat d’acord amb les esca-les de BraunBlanQuet (1979). Hem estat molt curosos a l’hora d’indicar tant els exemplars morts [m], com els que presenten mala vitalitat [º] (tots dos símbols són bons indicadors de la dinàmica d’aquestes fagedes). També indi-quem, quan és representatiu, el nombre de plàntules per metre quadrat, sobretot de les es pè cies forestals dominants, com és el cas del faig.
Per a la nomenclatura dels tàxons, s’ha se-guit la proposada per BolòS et al. (2005) i, per als sintàxons, la de riVaSMartínez (2011).
Amb l’objectiu de localitzar les fagedes mar-ginals (SalVà et al., 2012) i situar les parcel·les de mostreig, hem fet servir la cartografia del Mapa de vegetació del Parc Natural del Montseny, a
La major part del Montseny i l’extrem sud de la Calma presenten un règim pluviomètric esta-cional de tipus TPHE (Tardor, Primavera, Hivern, Estiu), d’influència litoral amb dèficit hídric a l’estiu. En canvi, a l’extrem nord de la Calma, ja és perceptible una certa continentalitat (règim TPEH) amb dèficit hídric d’hivern, característic de les comarques d’interior (ICC, 2008).
Per la seva latitud i meridionalitat, les fage-des del Montseny es troben preferentment als vessants orientats al nord; per això, els inven-taris estudiats tenen majoritàriament aquesta orientació (N, NW, NNW, NE i NNE), i excepcio-nalment oest, est o sud-est.
Les fagedes de la Calma se situen entre els 800 i els 1.300 m d’altitud. El nivell inferior de la fageda, als vessants de la Calma, es troba a molta menys altitud del que indica BarBeta et al. (2011). Al massís del Montseny, gairebé tota la superfície de fageda es troba entre els 1.100 i els 1.200 m (SalVà et al., 2004), i al sector del turó de l’Home arriba fins als cims, a 1.700 m.
Metodologia
Per descriure les fagedes de la Calma fem servir el mètode sigmatista (BraunBlanQuet, 1979), de l’escola geobotànica de la Station Internationale de Géobotanique Méditerranéene et Alpine (SIG-MA), fundada per Josias Braun-Blanquet.
Hem aixecat 68 inventaris de fagedes situa-des a diferents altituds, exposicions, pendents i substrats.
A l’hora de detallar la situació de les parcel-les inventariades i prendre’n les dades espa-
Figura 2. Aspecte de la Calma a la capçalera del tor-rent del Cafè. A l’esquerra, es veu can Figuera i al fons, la plana de Vic. En primer terme, hi ha falgue-rars de falguera aquilina que alternen amb prats i bruguerars de bruc d’escombres. Al fons s’observen tremoledes, alzinars i rouredes. (Foto: J. Nuet Badia, 24-10-2004.)
Figura 3. Mapa de la situació de les fagedes a la Cal-ma, en color blau cel, sobre l’ortofotografia. En cer-cles de colors, hi ha indicades les parcel·les inven-tariades fitosociològicament. Els colors de cada cercle identifiquen la comunitat vegetal a la qual per-tanyen. (Ortofotografia: ICC; elaboració: M. Salvà.)
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 162
sotabosc destaquen algunes es pè cies indica-dores d’una menor acidesa edàfica i d’una lleu-gera fertilitat del sòl (Helleborus viridis ssp. oc-cidentalis, Moehringia trinervia, Phyteuma spicatum), al costat d’altres pròpies de sòls po-bres i clarament acidòfils (Deschampsia flexuo-sa, Veronica officinalis).
També és notable el paper que tenen les plantes de les rouredes seques, de caràcter lleu-gerament basòfil (Helleborus foetidus, Primula veris ssp. columnae). A més, hi trobem altres es-pè cies de caràcter heliòfil (Erica arborea, Crate-gus monogyna, Sarothamnus scoparius), gene-ralment amb mala vitalitat o mortes, indicadores d’un estadi arbustiu preforestal, que posterior-ment ha estat colonitzat pel faig (figura 4).
L’avet (Abies alba) és probable que sigui un relicte i que es limiti a estacions especialment favorables. En canvi, la presència de l’alzina es pot interpretar com la pervivència d’un arbre colonitzador d’hàbitats oberts que posterior-ment han estat envaïts per la fageda (figura 5).
Dinàmica
És remarcable l’elevat nombre de plàntules de faig presents en nombrosos inventaris. Aquest fet s’interpreta com una mostra de la capacitat de regeneració d’aquestes fagedes. També des-taca la gran presència de plantes arbustives, que deuen haver afavorit els processos d’expansió del faig i que ara malviuen dins la fageda. Aques-
escala 1:5.000 de Panareda et al. (2004) i l’hem analitzat amb eines SIG (SalVà et al., 2004).
A l’hora de confeccionar i analitzar les taules, hem fet servir el programari B-VegAna (Font, 2011), un paquet integrat de programes per a l’anàlisi, gestió i estudi de dades de vegetació.
Les 68 parcel·les de 100 m2 inventariades es-tan situades al massís del Montseny, a l’altiplà de la Calma (figura 3), entre Collformic, al terme del Brull, i la baga d’en Cuc, al terme de Cànoves, entre els 807 i els 1.300 m sobre el nivell del mar. Seixanta-dues de les parcel·les inventariades es-tan orientades al nord en sentit ampli (NW-N-NE), tres a l’oest, dues a l’est i una al sud-est.
Resultats
A partir de les dades obtingudes dels inventaris de vegetació que hem aixecat, hem pogut iden-tificar tres tipus de fagedes: la fageda amb bui-xol (Helleboro occidentalis-Fagetum sylvaticae subass. moehringietosum trinerviae O. de Bolòs 1983), la fageda amb descàmpsia (Luzulo nivae-Fagetum sylvaticae subass. veronico-galieto-sum O. de Bolòs 1957) i la fageda amb boix (Buxo sempervirentis-Fagetum sylvaticae Br.-Bl. et Suspl. 1937 em. Br.-Bl. 1952).
Aquestes tres fagedes són totes les que po-dem trobar al massís del Montseny, però a la Calma es presenten, en conjunt, més aviat em-pobrides.
De cada una d’aquestes fagedes fem una anàlisi detallada de la composició florística i de la dinàmica.
Fageda amb buixol (Helleboro occidentalis-Fagetum sylvaticae O. de Bolòs 1957 subass. moehringietosum trinerviae O. de Bolòs 1983)
Composició florística
A la fageda amb buixol (Helleboro occidentalis-Fagetum sylvaticae subass. moehringietosum trinerviae O. de Bolòs 1983) (taula 1), destaca l’elevat nombre de tàxons presents, que pot oscil·lar entre els 11 i els 27, malgrat que les plantes herbàcies tenen un grau de cobertura molt baix. Hi són presents nombroses es pè cies pròpies de les fagedes (Sanicula europaea, Me-lica uniflora, Mercurialis perennis), que no són gaire freqüents al Montseny (BolòS, 1983). Al
Figura 4. L’obaga del turó del Samon des del cim. Al fons s’observa el rocós turó del Pi Novell i el cim del Sui. En primer terme, a l’esquerra, una part de la fa-geda del Samon, que majoritàriament pertany a la fageda amb buixol. Els matollars de brucs de la vora de la fageda acaben sovint envaïts pels faigs que guanyen terreny. (Foto: J. Nuet Badia, 29-4-2009.)
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 163
A l’interior de la fageda també es pot trobar un altre conjunt de plantes pròpies de les rou-redes seques, com ara Helleborus foetidus, Di-gitalis lutea, Primula veris ssp. columnae. Totes aquestes es pè cies tenen tendència basòfila.
Dinàmica
La fageda es troba en un procés de franca recu-peració. Probablement, aquests espais ara co-berts de fageda eren ambients on ha minvat la pressió humana, fet que ha permès que es de-sencadenés un procés de regeneració d’aques-ta espècie.
Fageda amb descàmpsia i alzines (Luzulo nivae-Fagetum sylvaticae Susplugas ex Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine et Nègre 1952 subass. veronico-galietosum O. Bolòs 1957, variant de Quercus ilex ssp. ilex)
Composició florística
A la fageda acidòfila amb alzines (taula 3), tro-bem entre 8 i 23 es pè cies a les parcel·les inven-tariades. En aquestes fagedes destaca el paper que hi tenen les plantes arbustives de caràcter preforestal. Moltes d’aquestes es pè cies són pròpies de les bardisses i són poc o gens co-mestibles per al bestiar –és el cas de Crataegus monogyna i Prunus sinosa, Rubus sp.– (olFF et
tes plantes que afavoreixen la colonització són plantes espinoses (Crataegus monogyna) o plan-tes no comestibles per al bestiar (Juniperus communis ssp. communis).
Fageda amb descàmpsia (Luzulo nivae-Fagetum sylvaticae Susplugas ex Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine et Nègre 1952 subass. veronico-galietosum O. de Bolòs 1957)
Composició florística
A la fageda acidòfila amb verònica o te de mun-tanya (taula 2), hi destaca el baix nombre d’es-pè cies, que oscil·la entre les 6 i les 12. És re-marcable la presència d’es pè cies de l’alzinar i, concretament, de les alzines, que hi viuen amb mala vitalitat a causa de les condicions ombrí-voles que imposa el bosc de faig. A més, des-taca la presència de diferents es pè cies arbòries i arbustives, moltes de les quals són menys o més heliòfiles, i que són les restes dels estadis arbustius previs a la recuperació de la fageda.
Tant el boix grèvol (Ilex aquifolium) com la moixera (Sorbus aria ssp. aria) toleren l’ombra de la fageda malgrat que la seva presència és testimonial. En canvi, alguns arbustos (Junipe-rus communis ssp. communis, Erica arborea), que tenen un paper important en els processos de facilitació i que trobem mig morts o morts del tot dins la fageda, suporten pitjor l’ombra. En al-tres casos, també trobem puntualment plantes de les bardisses (Prunus spinosa, Crataegus monogyna) mortes dins la fageda (figura 6).
Figura 5. Interior d’una fageda amb buixol al sot de la Biota, al centre de la Calma. Malgrat el seu aspec-te excel·lent, aquestes fagedes acullen molt poques es pè cies. (Foto: J. Nuet Badia, 19-5-2011.)
Figura 6. Fageda de l’obaga del turó del Samon amb troncs de ginebres morts. Aquests exemplars d’ar-bustos d’etapes anteriors en la successió vegetal indiquen inequívocament que la fageda s’expandeix a costa de la vegetació dels espais més oberts i llu-minosos. (Foto: J. Nuet Badia, 29-4-2009.)
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 164
Fageda amb descàmpsia, pobra (Luzulo nivae-Fagetum sylvaticae Susplugas ex Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine et Nègre 1952 subass. veronico-galietosum O. de Bolòs 1957, fagetum nudum)
Composició florística
A la fageda acidòfila pobra (taula 4) el nombre d’es pè cies per inventari també és extremament baix, entre 2 i 6. A més de ser escasses, les plan-tes hi tenen uns recobriments molt baixos. Els botànics denominen aquestes fagedes tan ex-tremament pobres fagetum nudum. Hi destaca el paper que hi tenen el boix i el grèvol, ambdós arbustos esciòfils.
A més, hi trobem alguns arbustos propis de llocs oberts (Erica arborea, Juniperus communis ssp. communis), que malviuen dins la fageda i que indiquen que la fageda ha envaït molts es-pais abans oberts, coberts de landes i brugueres.
Dinàmica
Aquestes fagedes tan pobres es trobarien als llocs on el faig viu al límit de les seves possibi-litats, tot capturant l’aigua i els nutrients dispo-nibles al sòl i no deixant condicions adequades per al desenvolupament de les plantes herbà-cies (BolòS, 1983). Altres autors han insinuat que l’extrema pobresa de fitodiversitat estaria causada per la catifa de fullaraca de faig molt àcida, que impediria la vida de plantes molt es-
al. 1999). Això indica que aquest bosc està vi-vint un clar procés de regeneració. També és considerable la importància de les es pè cies dels alzinars, especialment de Quercus ilex ssp. ilex. Aquesta presència es pot explicar per dos motius: d’una banda, el fet que ens trobem a prop del límit superior dels alzinars i, de l’altra, la capacitat pionera de les es pè cies de caràcter més heliòfil per colonitzar els boscos oberts. Al seu torn, l’alzina i altres es pè cies arbustives preforestals creen condicions favorables per a l’entrada de les plantes pròpies d’ambients més ombrívols, com ara Fagus sylvatica, com ho de-mostra el fet que trobem nombroses plàntules de faig als diferents inventaris aixecats.
Igualment, destaca el paper de les plantes de les rouredes seques, algunes de les quals són clarament basòfiles (Coronilla emerus, Bu-xus sempervirens), com a conseqüència del ca-ràcter fronterer, entre el món mediterrani i l’eu-rosiberià, d’aquests boscos. Al límit inferior de la fageda s’evidencia com la competència entre l’alzina i el faig es decanta cap a aquest darrer (figura 7).
Dinàmica
Malgrat que les alzines hi poden tenir una pre-sència notable, aquests boscos de faig evolu-cionen cap a fagedes ben constituïdes, atès que el caràcter ombròfil del faig no és gaire fa-vorable per a les es pè cies pròpies dels alzinars ni tampoc per a la mateixa alzina. Hem observat que, en aquest límit inferior de la fageda, la competència entre el faig i l’alzina fa que, als primers estadis de la colonització dels boscos, s’hi instal·li l’alzinar, al qual segueix l’expansió posterior del faig, que crea progressivament unes condicions am bien tals poc favorables per al desenvolupament de l’alzina.
En aquest procés exerceixen un paper molt important els arbustos, com ara el ginebre, a recer del qual Fagus sylvatica pot créixer (kunStler et al., 2007), ja que tenen un efecte facilita-dor, atès que limiten la competició de les herbes (loc. cit.) i afavoreixen el creixement dels arbres. També destaca el bruc boal (Erica arborea), que és resistent a les pertorbacions i recurrent a les estassades (ojeda et al., 2000) –malgrat que és comestible per al bestiar (BartoloMé et al., 2000)–, i la capacitat de rebrot del qual permet que pervisqui als ambients forestals poc favo-rables.
Figura 7. El turó de les Païsses i la baga d’en Cuc des del turó de Palestrins. El vessant obac del turó està cobert per alzinar i una fageda força extensa, que és una de les que trobem a més baixa altitud al vessant sud del Montseny. (Foto: J. Nuet Badia, 22-5-2009.)
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 165
en una època d’intensa explotació del territori, on els arbustos facilitaven la supervivència dels arbres com ara el faig (caMarero i Gutiérrez, 1999), a més d’eliminar les plantes herbàcies sota la seva capçada (figura 9).
Hem constatat que hi ha indrets on les fage-des envaeixen les avellanoses de les clotades. Aquest fet podria ser degut al cessament de l’ex-plotació de les fagedes, que les mantenia més obertes o esclarissades, i que havia afavorit l’en-trada i la instal·lació d’altres formacions forestals de creixement més ràpid. Com que no van ser explotades, aquestes fagedes es recuperen i tor-nen a envair tot l’espai, ofegant les formacions forestals oportunistes que hi havien arrelat.
Sobre la vegetació potencial de la Calma
Sobre la vegetació potencial de l’altiplà de la Cal-ma s’han fet diferents interpretacions. Després de valorar si la possible vegetació potencial fo-restal de la Calma són les fagedes o les roure-des, sembla que BolòS (1983, p. 27) es decanta per aquestes últimes: «És probable que l’altiplà superior de la Calma, o almenys una part consi-derable d’ell, correspongui al domini del Pteridio-Quercetum pubescentis» (O. BolòS 1983, p. 82). L’autor fa aquesta afirmació sense deixar el tema tancat i en espera del que puguin aclarir estudis posteriors. Més endavant, Perrinet (1988) expo-sa que, quan la landa s’instal·la, sembla que sigui molt difícil o fins i tot impossible reemplaçar-la per es pè cies forestals. L’única espècie que es pot desenvolupar de forma espontània a les lan-
ciòfiles i alhora molt acidòfiles (Baudière, 1975).
Fageda amb boix (Buxo sempervi-rentis-Fagetum sylvaticae Br.-Bl. et Suspl. 1937 em. Br.-Bl. 1952)
Composició florística
Tot i que tenen un aspecte de bosc exuberant (figura 8), les fagedes amb boix (taula 5) desta-quen per l’extrema pobresa florística que cons-tatem en aixecar els inventaris. El nombre de tàxons que hi anotem oscil·la entre 4 i 9, malgrat que algunes es pè cies poden tenir un recobri-ment elevat, com és el cas del boix (Buxus sem-pervirens), arbust basòfil que tolera les condici-ons ombrívoles del faig i és força o molt abundant. Per contra, el sotabosc herbaci és molt pobre i el recobriment, molt baix.
Dinàmica
La presència de nombrosos arbustos heliòfils amb mala vitalitat indica que aquestes fagedes estan en clar procés de regeneració i que gua-nyen terreny a costa d’espais més oberts. D’aquesta manera, es pot esbossar un escena-ri on Fagus es regenera sota els arbustos no comestibles per al bestiar, com ara Buxus sem-pervirens i Juniperus communis ssp. communis (doležal et al., 2004). Es pot parlar d’una asso-ciació positiva entre el boix i el faig, que seria un exemple clar de coexistència de plantes (loc. cit.). Aquesta associació positiva es va originar
Figura 8. Aspecte de l’interior de la fageda amb boix a la fageda Seca, prop de Collformic. Malgrat el seu aspecte exuberant, moltes d’aquestes fagedes acu-llen molt poques es pè cies. (Foto: J. Nuet Badia, 29-4-2009.)
Figura 9. La fageda de la Cortada des del pla de l’Ase Mort. En primer terme, veiem alguns boixos que en aquest sector són abundants. Al darrere a l’esquerra, els vessants del Matagalls i, al fons, les Agudes i el turó de l’Home. (Foto: J. Nuet Badia, 12-11-2009.)
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 166
mostrarien que la landa de bruguerola, que co-breix grans extensions de l’altiplà, és el resultat de la desforestació d’una roureda, més que no pas d’una fageda (op. cit.) (figura 10).
Més recentment, BolòS et al. (2004) indiquen que l’altiplà de la Calma es troba dins el domini climàcic de la roureda acidòfila de roure marti-nenc Pterido-Quercetum pubescentis.
Malgrat que la qüestió de la vegetació poten-cial de la Calma és lluny de quedar totalment aclarida, sí que es pot afirmar que ara, amb la feble profunditat i l’assecament superficial del sòl durant determinats períodes de l’any, és for-ça difícil que les es pè cies forestals recolonitzin aquesta landa.
Conclusions
A la Calma hi ha representades totes les fage-des existents al conjunt del Montseny: fageda amb buixol (Helleboro occidentalis-Fagetum sylvaticae subass. moehringietosum trinerviae O. de Bolòs 1983), fageda amb descàmpsia (Luzulo nivae-Fagetum sylvaticae subass. vero-nico-galietosum O. de Bolòs 1957) i fageda amb boix (Buxo sempervirentis-Fagetum sylvaticae Br.-Bl. et Suspl. 1937 em. Br.-Bl. 1952).
Algunes d’aquestes fagedes se situen en uns nivells altitudinals baixíssims, a partir de 800 m a la baga d’en Cuc, al terme de Cànoves.
L’anàlisi del gràfic de les mitjanes de les prin-cipals formes vitals (figura 11) indica el següent:
des de la Calma és el pi roig (Pinus sylvestris), com s’ha observat a prop de Can Figuera (op. cit.). D’altra banda, als pendents de l’altiplà de la Calma, Perrinet va observar exemplars de faig rosegats per les cabres, la qual cosa demostra-ria que la pastura no evitaria que els faigs germi-nessin i atenyeria un cert desenvolupament (op. cit.). Si el faig fos capaç d’estendre’s pel pla de la Calma, no seria rar trobar-lo de forma esca-dussera, aquí i allà, cosa que no succeeix, se-gons comenta aquest autor, i que nosaltres tam-poc no hem observat al llarg del treball de camp. Michel Perrinet arriba a la conclusió que l’altitud a la qual es troba l’altiplà de la Calma i la com-posició florística de la vegetació que hi creix de-
Figura 10. El sot de la Pomereta i al fons les suaus ca-renes amb el cim del Sui. En primer terme, una landa de bruguerola i ginestell. Els fons de les clotades, amb sòl més profund i humit, són coberts de falguerars de falguera aquilina. (Foto: J. Nuet Badia, 24-10-2004.)
Figura 11. Gràfic amb la mitjana de les principals formes vitals de les diferents fagedes reconegudes a la Calma (Montseny)
50%
40%
30%
20%
10%
50%
40%
30%
20%
10%
Arbres Arbustos i matetes Herbes
MP p. MP c. NP p. NP c. Ch H G Th
Helleboro-Fagetum subass. moehringietosum trinerviae Luzulo-Fagetum pobre (fagetum nudum)
Luzulo-Fagetum subass. veronico-galietosum Buxo-Fagetum
Luzulo-Fagetum variant de Quercus ilicis ssp. ilicis
Infografia: J. Nuet Badia
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 167
des més humides (Helleboro occidentalis-Fa-getum sylvaticae, Luzulo nivae-Fagetum sylva-ticae, etc.).
Les fagedes de la Calma són pobres en fito-diversitat a causa de la seva situació al conjunt del Montseny, al massís més baix i més apartat de la influència marítima, amb una pluviositat i una humitat am bien tal més baixes.
La pobresa es concreta en pocs tàxons ca-racterístics i diferencials i també en la baixa quantitat de cada tàxon trobada a les parcel·les inventariades.
Tot i aquesta pobresa, les diferents comuni-tats de fageda són perfectament diferenciables.
Quant a la dinàmica, la majoria de les fage-des presenten processos expansius. La pre-sència habitual dins la fageda de molts arbus-tos (Juniperus communis ssp. communis, Erica arborea...) i de la mateixa alzina (Quercus ilex ssp. ilex) que arrelaven en antigues landes i es-pais oberts i lluminosos és una mostra de la capacitat d’expansió i colonització d’aquestes fagedes.
Amb les dades que hem obtingut no podem pensar que les fagedes de la Calma hagin en-trat en una dinàmica de migració cap a altituds superiors a causa de l’augment de les tempe-ratures que comporta el canvi climàtic.
1. En conjunt, les proporcions de les dife-rents formes vitals no presenten gaire varia-cions.
2. Pel que fa als arbres, les irregularitats de les mitjanes són degudes més aviat al baix nom-bre de tàxon per inventari, fet que distorsio na una mica la mitjana.
3. En l’apartat de les herbes (H. hemicriptò-fits) i (G. geòfits), la mitjana és més alta com més humida és la fageda: fageda amb buixol, fageda amb descàmpsia, etc., fet que denota una ri-quesa de fitodiversitat superior.
L’anàlisi del gràfic de les mitjanes dels prin-cipals elements corològics (figura 12) indica el següent:
1. En conjunt, les proporcions dels princi-pals elements corològics no presenten varia-cions gaire marcades. Aquest fet denota que hi ha molta homogeneïtat en els diferents in-ventaris a causa de la poca variació ecològica i altitudinal del territori on s’han fet els inven-taris.
2. La presència de plantes boreoalpines en Helleboro occidentalis-Fagetum sylvaticae es deu al fet que en alguns inventaris hi consta l’avet (Abies alba).
3. Els indicadors més evidents de diferènci-es s’han de veure en la mitjana de plantes sub-mediterrànies i mediterrànies, en els quals les mitjanes més baixes corresponen a les fage-
Figura 12. Gràfic amb la mitjana dels principals elements corològics de les diferents fagedes reconegudes a la Calma (Montseny)
60%
50%
40%
30%
20%
10%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
Alta muntanya Muntanya mitjana Terra baixa
Bor. Atl. Eur. Submed. Med. Plurireg.
Helleboro-Fagetum subass. moehringietosum trinerviae Luzulo-Fagetum pobre (fagetum nudum)
Luzulo-Fagetum subass. veronico-galietosum Buxo-Fagetum
Luzulo-Fagetum variant de Quercus ilicis ssp. ilicis
Infografia: J. Nuet Badia
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 168
BraunBlanQuet, Josias (1979): Fitosociolo-gía. Bases para el estudio de las comunidades vegetales. Madrid: Editorial Blume. 820 pàgines.
cácereS, Miquel de; Font, Xavier; García, Ri-card; oliVa, Francesc (2003): «VEGANA, un pa-quete de programas para la gestión y análisis de datos ecológicos». VII Congreso Nacional de la Asociación Española de Ecología Terrestre; p. 1484-1497.
caMarero, Jesús Julio; Gutiérrez, Emília (1999): «Structure and recent recruitment at alpi-ne forest-pasture ecotones in the Spanish cen-tral Pyrenees». Écoscience, núm. 6; p. 451-464.
doležal, Jirí; Št’aStná, Petra; Hara, Toshi-hiko; Šrutek, Miroslav (2004): «Neighbourhood interactions and environmental factors influen-cing old-pasture succession in the Central Pyrenees». Journal of Vegetation Science, núm. 15; p. 101-108.
Font, Xavier (2005): «La gestión de la biodi-versidad mediante bases de datos en línea y el programario B-VegAna». Recursos Rurais (serie cursos), núm. 2; p. 65-72.
ICC (2008): Atlas Climàtic de Catalunya, pe-ríode 1961-1990. Barcelona: Generalitat de Ca-talunya: Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Institut Cartogràfic de Cata-lunya; Departament de Medi Ambient, Servei Meteorològic de Catalunya. 32 fulls solts.
ICC-IGC (2006): Mapa geològic comarcal de Catalunya 1:50.000. 24 Osona. Barcelona: Ge-neralitat de Catalunya: Departament de Medi Ambient i Habitatge: Institut Cartogràfic de Ca-talunya; Institut Geològic de Catalunya. 1 mapa plegat.
kunStler, George; curt, Thomas; BoucHaud, Monique; lePart, Jacques (2007): «Indirect fa-cilitation and competition in tree species colo-nization of sub-Mediterranean grasslands». Journal of Vegetation Science, núm. 17 (3); p. 379-388.
laPraz, Guy (1962-1976): «Recherches phy-tosociologiques en Catalogne». Collectanea Botanica, núm. 6 (1-2), p. 49-171; núm. 6 (4), p. 545-607; núm. 8, p. 5-61; núm. 9, p. 77-181; núm. 10, p. 205-279.
lloBet, Salvador (1947): El medio y la vida en el Montseny. Barcelona: CSIC. 518 pàgines + 1 mapa.
nuet, Josep; Panareda, Josep M. (1982): «El teix (Taxus baccata) a dues muntanyes catala-nes: Montseny i Montserrat.». Acta Grup Autò-nom Manresa, Institució Catalana d’Història Na-tural, núm. 2; p. 63-73.
Agraïments
Els nostres agraïments a la direcció i els tècnics del Parc Natural del Montseny i la Diputació de Barcelona per l’autorització i el seu suport en el desenvolupament del treball de camp.
Bibliografia
Documents impresos
BarBeta, Adrià; PeñuelaS, Josep; oGaya, Romà; juMP, Alistair J. (2011): «Reduced tree he-alth and seedling production in fragmented Fa-gus sylvatica forest in the Montseny Mountains (NE Spain)». Forest, Ecology and Management, núm. 261; p. 2029-2037.
BartoloMé, Jordi; FrancH, Jordi; PlaixatS, Josefina; SeliGMan, N. G. (2000): «Grazing alone is not enough to maintain landscape diversity in the Montseny Biosphere Reserve». Agriculture, Ecosystems and Environment, núm. 77; p. 267-273.
Baudière, André (1975): «Les hétraies acidi-philes des monts de l’Espinouze (Cévennes oc-cidentales). Composition floristique et relations avec les chênaies caducifoliés». Colloques phy-tosociologiques, núm. 3; p. 1-16.
Boada, Martí; Saurí, David (2003): «Evolución socioambiental del hayedo en el macizo del Montseny (1945-1995)». Ería, núm. 62; p. 317-324.
BolòS, Oriol de (1957): «Datos sobre la ve-getación de la vertiente septentrional de los Pirineos: observaciones acerca de la zonación altitudinal en el valle de Arán». Collectanea Bo-tanica, núm. 5; p. 465-513.
BolòS, Oriol de (1983): La vegetació del Montseny. Barcelona: Diputació de Barcelona, Servei de Parcs Naturals. 170 pàgines + 1 mapa.
BolòS, Oriol de; ViGo, Josep; carreraS, Jor-di (2004): «Mapa de vegetació potencial de Ca-talunya». 1:250.000. Barcelona: Institut d’Estu-dis Catalans. 94 pàgines + 1 mapa.
BolòS, Oriol de; nuet Josep; Panareda, Jo-sep M. (1986): «Flora vascular del Montseny». A: terradaS, Jaume; MiralleS, Jordi (ed.): El pa-trimoni bio lò gic del Montseny. Catàlegs de flora i fauna, núm. 1; p. 41-92. Barcelona: Diputació de Barcelona. 171 pàgines.
BolòS, Oriol de; ViGo, Josep; MaSalleS, Ra-mon M.; ninot, Josep M. (2005): Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Editorial Bar-cino, 3ª edició. 1.310 pàgines.
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 169
SalVà, Montserrat; nuet, Josep; roMo, Àngel; SalVador, Ferran (2012): «Los hayedos margina-les de La Calma (Montseny, cordillera prelitoral catalana». A: cunill, Raquel; PèlacHS, Albert; PérezoBiol, Albert; Soriano, Joan Manuel (ed.): Las zonas de montaña: gestion y biodiversidad. p. 396-401. Barcelona: GRAMP, Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barce-lona; Catalunya Caixa. 418 pàgines.
ViGo, Josep (2005): Les comunitats vegetals. Descripció i classificació. Barcelona: Publica-cions i Edicions de la Universitat de Barcelona. 251 pàgines + 1 CD.
Villar, Luis; aSeGinolaza, Carlos; GóMez, Da-niel; MontSerrat, Gabriel; roMo, Ángel; uriBe, Pedro (1990): «Los hayedos prepirenaicos ara-goneses: fitosociología, fitotopografía y conser-vación». Acta Botanica Malacitana, núm. 15; p. 283-295.
Bibliografia web
Font, Xavier (dir.): B-VegAna. Anàlisis de Ve-getació i Biodiversitat. Unitat de Botànica. De-partament de Biologia Vegetal. Universitat de Barcelona/Generalitat de Catalunya. <http://biodiver.bio.ub.es/vegana/index.html> [Consul-ta: 17 octubre 2012].
Font, Xavier: Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Gene-ralitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. <http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html> [Consulta: 17 octubre 2012].
SalVà, Montserrat; Panareda, Josep M.; nuet, Josep (2004): «El análisis a gran escala y las nuevas tecnologías: una nueva interpretación geográfica del espacio para la gestión territori-al». Scripta Nova, núm. VIII, 170. <http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-170-16.htm> [Consulta: 17 octubre 2012].
nuet, Josep; roMo, Àngel; SalVà, Montserrat; SalVador, Ferran (2010): «Les fagedes dels tu-rons de Vilarmau i de la Tremoleda, al Mont-seny». VII Monografies del Montseny. Diputació de Barcelona; p. 167-176.
ojeda, Fernado; arroyo, Juan; Marañon, Teo doro (2000): «Ecological distribution of four co-occurring Mediterranean heath species». Ecography, núm. 23; p. 148-159.
olFF, Han; Vera F. W. M.; BokdaM, J.; Bakker, E. S.; GleicHMan, J. M.; Maeyer K. de; SMit, R. (1999): «Associational resistance of plants to her-bivory may lead to shifting mosaics in grazed woodlands». Plant Biology, núm. 1; p. 127-137.
Panareda, Josep M.; nuet, Josep (1987): «Els avets de Vallfornès (Montseny, Vallès Oriental)». XXXIII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. Granollers: Museu de Granollers, Centre d’Es-tudis de l’Associació Cultural; p. 199-207.
Panareda, Josep M.; roSell, Alexis; nuet, Jo-sep (1981): «Una mullera amb esfagnes al Mont-seny». Butlletí de la Institució Catalana d’Histò-ria Natural, núm. 46 (Sec. Bot., 4); p. 147-154.
Panareda, Josep M.; SalVà, Montserrat; nuet, Josep (2004): Mapa de vegetació del Parc Na-tural del Montseny. Barcelona: Diputació de Barcelona, Servei de Parcs Naturals. 49 pàgi-nes + 1 CD.
PeñuelaS, Josep; Boada, Martí (2003): «A glo-bal change-induced biome shift in the Mont-seny mountains (NE Spain)». Global Change Biology, núm. 9 (2); p. 131-140.
Perrinet, Michel (1988): «Recolonisation aprés incendie et coupe dans le lande à Callune du Montseny. (Barcelona, Espagne); consé-quences pour l’aménagement». Rennes: l’Uni-versité de Rennes I. Thèse. 180 pàgines.
riVaSMartínez, Salvador (2011): «Mapa de series, geoseries y geopermaseries de la vege-tación de España». Itinera Geobotanica, núm. 18(1); p. 5-424.
rodwell, John S. (2006): «British plant com-munities. 2. Mires and Heaths». Cambridge: Cambridge University Press. 628 pàgines.
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 170
Tau
la 1
. Fag
eda
amb
bui
xol (
Hel
leb
oro
occ
iden
talis
-Fag
etu
m s
ylva
tica
e O
. de
Bo
lòs
1957
sub
ass.
mo
ehri
ngie
tosu
m t
rin
ervi
ae O
. de
Bo
lòs
1983
)
Núm
ero
d’in
vent
ari
12
34
56
78
910
1112
1314
1516
1718
1920
2122
Sint
.
Altit
ud (m
s. m
.)1.
106
1.14
01.
046
1.10
11.
136
1.17
71.
164
1.08
51.
037
1.26
61.
182
1.18
71.
276
1.03
11.
206
1.15
91.
157
1.07
11.
114
1.18
71.
105
1.21
2
Expo
sici
óN
WN
WN
NW
NW
NN
EN
EN
NW
NW
NW
NN
EN
NE
NN
WN
NE
NW
EW
NW
Incl
inac
ió (º
)35
2518
4027
2530
2645
2022
2040
2524
2010
3530
828
20
Estra
t arb
ori r
ecob
rimen
t (%
)10
095
100
9595
100
100
100
100
100
100
100
100
9010
010
010
095
9510
090
100
Estra
t arb
ori a
lçàr
ia (m
)8-
158-
1010
-15
815
-20
15-2
012
-15(
20)
15-2
012
-14
10-1
212
-20
12-1
810
-12
6-8
15-1
815
6-8
10-1
515
-20
12-1
512
-15
8-12
Estra
t arb
ustiu
reco
brim
ent (
%)
105
11
51
11
21
510
11
11
151
15
11
Estra
t arb
ustiu
alç
ària
(m)
10,
6-0,
80,
50,
50,
5-2,
50,
5-1
0,5
0,5
0,5-
0,8
0,3-
0,5
1-2
2-4
10,
3-0,
51-
21,
51-
20,
30,
51-
20,
51-
2
Estra
t her
baci
reco
brim
ent (
%)
42
15
3025
11
201
1015
515
251
52
1010
25
Estra
t her
baci
alç
ària
(m)
0,2
0,1-
0,2
0,5
0,1-
0,3
0,1-
0,2
0,1-
0,5
0,1-
0,3
0,1-
0,3
0,1-
0,4
0,15
0,1-
0,2
0,1-
0,3
0,2-
0,4
0,15
0,1-
0,5
0,2
0,1
0,1-
0,3
0,1-
0,3
0,1-
0,3
0,1-
0,3
0,2
Estra
t mus
cina
l rec
obrim
ent (
%)
22
-15
51
11
402
11
28
11
21
11
11
Estra
t mus
cina
l alç
ària
(m)
--
--
--
--
--
--
--
--
--
--
--
Car
acte
rístiq
ues
de l’
al. A
biet
i-Pic
eion
(Br.-
Bl.)
Soó
Abi
es a
lba
Mill.
+
1.1
..
..
..
..
..
..
..
..
..
..
I
Abi
es a
lba
Mill.
.
+.
..
..
..
..
..
..
..
..
..
.I
Car
acte
rístiq
ues
de la
cl.
Vacc
inio
-Pic
eete
a B
r.-B
l. 19
39
Hyl
ocom
ium
spl
ende
ns (H
edw
.) W
. P.
Schi
mp.
in B
. S. G
. .
.+
1.2
..
..
..
..
..
..
..
..
..
I
Car
acte
rístiq
ues
de l’
ass.
Hel
lebo
ro-F
aget
um O
. Bol
òs (1
948)
195
7
Moe
hrin
gia
trine
rvia
(L.)
Cla
irville
.
.+
++
++
+.
++
.+
++.
2+
..
++
++
IV
Phyt
eum
a sp
icat
um L
. .
..
..
.+
.+
..
..
+r
..
+.
.+
rII
Hel
lebo
rus
virid
is L
. ssp
. occ
iden
talis
(R
eut.)
Sch
iffne
r .
..
..
r.
..
.r
r.
.+
.(+
).
.r
..
II
Ane
mon
e ne
mor
osa
L.
..
..
..
..
..
.+.
2.
..
..
..
..
.I
Myo
sotis
syl
vatic
a H
offm
. .
..
.+
..
..
..
..
..
..
..
..
.I
Car
acte
rístiq
ues
de l’
al. L
uzul
o-Fa
getu
m (S
uspl
.) B
r.-B
l. 19
52
Teuc
rium
sco
rodo
nia
L. s
sp. s
coro
doni
a .
.+
++
.+
.+
.+
..
+r
..
++
++
+III
Vero
nica
offi
cina
lis L
. .
.+
++
.+
..
+r
..
+.
+.
+(+
)r
..
III
Des
cham
psia
flex
uosa
(L.)
Trin
. +
..
1.2
..
..
.+
..
+1.
2.
++
+.2
..
..
II
Pter
idiu
m a
quilin
um (L
.) K
uhn
+.
..
.+
.+
..
r+
..
+.
..
.+
++
III
Car
acte
rístiq
ues
de l’
al. F
agio
n sy
lvat
icae
(Luq
uet)
R. T
x. e
t Die
m. 1
936
Fagu
s sy
lvat
ica
L.
5.5
5.5
5.5
5.4
5.4
5.5
5.5
5.5
5.5
5.5
5.5
5.4
5.5
5.5
5.5
5.5
5.5
5.5
5.5
5.5
5.5
5.5
V
Fagu
s sy
lvat
ica
L. p
l.+
.+
+.
1.2
++
.+
1.2
1.2
..
1.2
++
.+
1.2
1.1
1.2
IV
Car
acte
rístiq
ues
de l’
or. F
aget
alia
syl
vatic
ae P
awlo
wsk
i 192
8
Ilex
aqui
foliu
m L
. 1.
21.
1+
..
+.2
.1.
2+
..
.+
+.
+.
+(+
)r
..
III
Stel
laria
hol
oste
a L.
.
..
.+
..
.+
.+
+.
..
..
+.
.+
+II
Poly
stic
hum
set
iferu
m (F
orsk
.) W
oyna
r .
..
.+
..
+.
..
.+
..
..
.+
.+
.II
Annex
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 171
Dor
onic
um p
arda
lianc
hes
L.
..
..
1.2
+.2
..
..
..
..
..
.(+
).
..
.I
Luzu
la s
ylva
tica
(Hud
s.) G
aud.
ss
p. s
ylva
tica
..
.+
..
..
1.2
..
..
..
..
..
..
.I
Dry
opte
ris fi
lix-m
as (L
.) Sc
hott
ssp.
filix
-mas
.
..
..
..
.+.
2.
.r
..
+.
..
..
..
I
Myc
elis
mur
alis
(L.)
Dum
ort.
..
..
+.
..
..
..
..
..
.+
..
..
I
Sani
cula
eur
opae
a L.
.
..
..
+.2
..
..
..
..
..
..
..
..
I
Taxu
s ba
ccat
a L.
.
..
..
..
..
..
.1.
2.
..
..
.+
..
I
Mer
curia
lis p
eren
nis
L.
..
..
..
..
..
..
..
(1.2
).
..
+.
1.2
.I
Mel
ica
unifl
ora
Ret
z.
..
..
..
..
..
..
..
..
..
+.
..
I
Car
acte
rístiq
ues
de l’
al. Q
uerc
ion
pube
scen
ti-pe
trae
ae B
r.-B
l. 19
31
Dap
hne
laur
eola
L. s
sp. l
aure
ola
++
+.
+.
++
++
..
++
.+º
.+
..
+.
III
Bux
us s
empe
rvire
ns L
. .
.+
+º+
..
..
..
..
..
.+
..
..
.I
Ace
r opa
lus
Mill.
ssp
. opa
lus
1.1
..
..
..
..
..
..
..
..
..
..
.I
Hel
lebo
rus
foet
idus
L.
..
..
..
..
..
..
+.
..
..
+.
+.
I
Car
acte
rístiq
ues
de l’
or. Q
uerc
etal
ia p
ubes
cent
i-ses
silifl
orae
Klik
a 19
33
Sorb
us a
ria (L
.) C
rant
z ss
p. a
ria
.+
..
..
.(+
).
.r
.+
.+
..
.+
(r).
.II
Prim
ula
veris
L. s
sp. c
olum
nae
(Ten
.) M
aire
et P
etitm
. .
..
.+
.+
..
+.
.+
..
+.
++
.+
.II
Car
acte
rístiq
ues
de la
cl.
Que
rco-
Fage
tea
Br.-
Bl.
et V
liege
r 193
7
Poa
nem
oral
is L
. ssp
. nem
oral
is
..
+.
1.2
+.2
++
+.
r+
1.2
++.
2+
..
++.
2+
+IV
Ane
mon
e he
patic
a L.
+
.+
..
++
+.
.1.
21.
2+
.1.
2.
1.1
++
1.2
+1.
2IV
Fest
uca
hete
roph
ylla
Lam
. .
..
..
.+
..
.+
..
.+
..
..
+.2
++
II
Ger
aniu
m ro
berti
anum
L.
ssp.
robe
rtian
um
..
..
+.
..
+.
..
.+
..
..
1.2
..
.I
Euph
orbi
a am
ygda
loid
es L
. ss
p. a
myg
dalo
ides
.
..
..
+.
..
..
..
+.
..
.+
..
.I
Viol
a sy
lves
tris
Lam
. s. l
.(+
).
..
..
..
..
..
..
..
..
..
..
I
Que
rcus
pet
raea
(Mat
t.) L
iebl
. (+
).
..
..
..
..
..
..
..
..
..
..
I
Car
dam
ine
impa
tiens
L.
..
..
+.
..
..
..
..
..
..
..
..
I
Fest
uca
hete
roph
ylla
Lam
. .
..
..
+.2
..
..
..
..
..
..
..
..
I
Epip
actis
hel
lebo
rine
(L.)
Cra
ntz
s.l.
..
..
..
..
..
+.
..
..
..
..
..
I
Viol
a sy
lves
tris
Lam
. ssp
. riv
inia
na
(Rei
chen
b.) T
ourle
t .
..
..
..
..
..
r.
..
..
.+
+.
.I
Car
acte
rístiq
ues
de l’
al. Q
uerc
ion
ilici
s B
r.-B
l. (1
931)
193
6
Que
rcus
ilex
L. s
sp. i
lex
++
.+
..
..
..
++
++
++
++
+1.
11.
12.
2IV
Tàxo
ns d
’eta
pes
arbu
stiv
es p
refo
rest
als
(land
es, b
ardi
sses
...)
Eric
a ar
bore
a L.
+
+.
+º.
..
+m+
..
.+
..
+º.
+º1.
2º.
..
III
Juni
peru
s co
mm
unis
L.
ssp.
com
mun
is
.+m
..
..
+.
.1.
1m+º
.+º
..
+º1.
1+
+º+º
++m
III
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 172
Cra
taeg
us m
onog
yna
Jacq
. ss
p. m
onog
yna
..
..
.r
..
..
+2.
2+
.r
.+
..
+.
+II
Popu
lus
trem
ula
L.
..
..
.1
..
..
.1
..
.+
+.
.+
.+
II
Saro
tham
nus
scop
ariu
s (L
.) W
imm
. ex
Koc
h ss
p. s
copa
rius
..
.+º
..
.+
..
r.
.+
..
..
..
..
I
Rub
us s
p..
..
..
..
.+
.+
..
+.
.+
..
..
.I
Ros
a sp
..
..
..
..
..
..
++
..
..
..
..
rI
Prun
us s
p..
..
..
..
..
.+
..
..
..
..
r.
.I
Rub
us c
f. ca
nesc
ens
DC
. .
..
..
..
..
..
..
..
..
.+
..
.I
Altr
es tà
xons
Con
opod
ium
maj
us (G
ouan
) Lor
et in
Lo
ret e
t Bar
r. ss
p. m
ajus
.
..
+2.
2+
++
.+
++
..
++
.+
++
++
IV
Rub
us c
aesi
us L
. +
..
..
1.1
++
..
1.2
1.2
..
1.2
..
.+
+.
+III
Luzu
la fo
rste
ri (S
m.)
DC
. .
.+
.+
r.
+.
.r
..
+.
+.
.+
r.
.III
Hie
raci
um s
p..
.+
++
..
.+
+.
..
+.
+.
+.
..
.II
Poly
podi
um v
ulga
re L
. ssp
. vul
gare
.
.+
+.
..
.+.
2.
..
.+
..
..
(+)
..
.II
Saxi
fraga
gra
nula
ta L
. ssp
. gra
nula
ta
..
++
+.
..
..
..
.+
..
..
+.
+.
II
Dig
italis
lute
a L.
ssp
. lut
ea
..
++
..
+.
..
..
.+
..
.+
+.
+.
II
Cru
ciat
a gl
abra
(L.)
Ehre
nd.
..
..
+.
..
..
r.
+.
.+
..
+r
++
II
Asp
leni
um a
dian
tum
-nig
rum
L. s
sp.
adia
ntum
-nig
rum
.
.+
++
..
.+
..
..
..
..
..
..
.I
Hed
era
helix
L.
++
..
+.
..
..
..
..
..
..
..
..
I
Fest
uca
gr. r
ubra
L.
..
..
..
+.
+.
..
..
..
..
..
..
I
Frag
aria
ves
ca L
. .
..
..
.+
..
.r
..
..
..
..
+.
(+)
I
Hie
raci
um g
r. m
uror
um L
. .
..
..
r+
..
..
..
..
..
.+
.+
.I
Orn
ithog
alum
cf.
umbe
llatu
m L
. .
..
..
..
..
..
+.
.r
..
..
r.
.I
Saxi
fraga
vay
reda
na L
uiz.
.
..
+.
..
..
..
.+.
2.
..
..
..
..
I
Ath
yriu
m fi
lix-f
emin
a (L
.) R
oth
..
..
..
..
+.
..
..
..
..
..
..
I
Car
dam
ine
hirs
uta
L.
..
..
..
..
..
r.
..
..
..
..
+.
I
Coi
ncya
che
irant
hos
(Vill.
) G
reut
er e
t Bur
det
..
..
..
+.
..
..
..
..
..
..
..
I
Cor
ylus
ave
llana
L.
+.
..
..
..
..
..
..
..
..
..
..
I
Dac
tylis
glo
mer
ata
L. s
.l..
..
.+
..
..
..
..
..
..
..
..
+I
Epip
actis
sp.
..
..
.r
..
..
..
..
..
..
..
..
I
Fest
uca
sp.
..
..
..
..
..
..
+.
..
..
..
..
I
Frax
inus
exc
elsi
or L
. .
..
..
..
1.1
..
..
..
..
..
..
+.
I
Gal
ium
pum
ilum
Mur
ray
ssp.
pap
illos
um (L
ap.)
Bat
alla
et
Mas
clan
s ex
O. B
olòs
..
..
..
+.
..
..
..
..
..
..
..
I
Nar
ciss
us p
oetic
us L
. .
..
..
..
..
..
+º.
..
..
..
..
.I
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 173
Prun
ella
gra
ndifl
ora
(L.)
Scho
ller
ssp.
pyr
enai
ca (G
ren.
et G
odr.)
A.
et O
. Bol
òs
(+)
..
..
..
..
..
..
..
..
..
..
.I
Prun
us a
vium
(L.)
L.
..
..
..
.+
..
..
..
..
..
..
..
I
Ran
uncu
lus
ficar
ia L
. ssp
. fica
ria
..
..
.r
..
..
..
..
..
..
..
..
I
Sile
ne n
utan
s L.
ssp
. bra
chyp
oda
(Rou
y) A
sch.
et G
raeb
n.
..
.+
..
..
..
..
..
..
..
..
..
I
Tara
xacu
m o
ffici
nale
Web
er in
Wig
gers
.
..
..
..
..
..
r.
..
..
..
..
.I
Frax
inus
exc
elsi
or L
. .
..
..
..
..
..
..
..
+.
+.
..
.I
Pinu
s sy
lves
tris
L.
..
..
..
..
..
..
..
..
2.1
..
..
.I
Viol
a sp
..
..
..
..
..
..
..
..
.+
+.
..
.I
Viol
a bu
bani
i Tim
b.-L
agr.
..
..
..
..
..
..
..
..
.(+
).
..
.I
Sedu
m ru
pest
re L
. ssp
. refl
exum
(L.)
Heg
i et E
. Sch
mid
.
..
..
..
..
..
..
..
..
..
r.
.I
Lath
yrus
lini
foliu
s (R
eich
ard)
Bäs
sler
.
..
..
..
..
..
..
..
..
..
+.
+I
Aqu
ilegi
a vu
lgar
is L
. ssp
. vul
garis
.
..
..
..
..
..
..
..
..
..
.+
.I
º pl
ante
s am
b m
ala
vita
litat
per
l’om
bra
dels
cad
ucifo
lis.
m p
lant
es m
orte
s.
pl p
lànt
ules
que
env
aeix
en l’
indr
et.
Pro
cedè
ncia
del
s in
vent
aris
:1.
Val
lès
Orie
ntal
: Tag
aman
ent,
aigu
abar
reig
del
s so
ts d
els
Avet
s i d
els
Avel
lane
rs, 1
.106
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: C
arbo
nífe
r-P
erm
ià, e
squi
st. U
TM (E
D50
): 31
444
235
4622
679,
03/
09/2
009
[ref.
n004
691]
.2.
Val
lès
Orie
ntal
: Tag
aman
ent,
vess
ant a
l sud
del
sot
del
s Av
ets,
1.1
40 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Car
boní
fer-
Per
mià
, esq
uist
os. U
TM (E
D50
): 31
444
281
4622
632,
03/
09/2
009
[ref.
n004
689]
.3.
Oso
na: e
l Bru
ll, o
baga
de
Col
lform
ic, 1
.046
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: C
ambr
oord
ovic
ià, p
issa
rres
mic
acíti
ques
i so
rren
ques
. UTM
(ED
50):
31 4
4555
9 46
2727
0, 0
8/05
/200
9 [re
f. n0
0463
0].
4. O
sona
: el B
rull,
al n
ord
del t
uró
del F
aig
de la
Ban
dera
, 1.1
01 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Cam
broo
rdov
icià
, pis
sarr
es m
icac
ítiqu
es i
sorr
enqu
es. U
TM (E
D50
): 31
445
412
4628
182,
08/
05/2
009
[ref.
n004
625]
.5.
Oso
na: e
l Bru
ll, a
l’oe
st d
el C
ollfo
rmic
, 1.1
36 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Cam
broo
rdov
icià
, pis
sarr
es m
icac
ítiqu
es i
sorr
enqu
es. U
TM (E
D50
): 31
445
800
4628
105,
08/
05/2
010
[ref.
n004
637]
.6.
Val
lès
Orie
ntal
: Tag
aman
ent,
sot d
e la
Bio
ta, 1
.177
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: Tr
iàsi
c in
ferio
r (B
unts
ands
tein
), gr
esos
ver
mel
ls. U
TM (E
D50
): 31
444
103
4624
653,
19/
05/2
011
[ref.
NB
J0-2
0110
519g
].7.
Val
lès
Orie
ntal
: Mon
tsen
y, s
obre
la F
ont d
e le
s P
alom
eres
, 1.1
64 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Cam
broo
rdov
icià
, pis
sarr
es m
icac
ítiqu
es i
sorr
enqu
es. U
TM (E
D50
): 31
446
371
4622
010,
28/
04/2
011
[ref.
NB
J0-2
0110
428f
]. D
ades
ass
ocia
des:
en
un
met
re q
uadr
at h
em c
ompt
at q
uatr
e pl
anço
ns d
e Fa
gus
sylv
atic
a.8.
Val
lès
Orie
ntal
: Mon
tsen
y, s
ot d
e la
Pic
a de
ls O
cells
, 1.0
85 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Cam
broo
rdov
icià
, pis
sarr
es m
icac
ítiqu
es i
sorr
enqu
es. U
TM (E
D50
): 31
446
253
4622
353,
28/
04/2
011
[ref.
NB
J0-2
0110
428c
].9.
Val
lès
Orie
ntal
: San
t Per
e de
Vila
maj
or, v
essa
nt n
ord
del t
uró
del S
amon
, 1.0
37 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Cam
broo
rdov
icià
, pis
sarr
es m
icac
ítiqu
es i
sorr
enqu
es. U
TM (E
D50
): 31
447
082
4621
926,
29/
04/2
009
[ref.
n004
617]
.10
. Val
lès
Orie
ntal
: San
t Per
e de
Vila
maj
or, o
baga
del
turó
del
Sam
on, 1
.266
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: C
ambr
oord
ovic
ià, p
issa
rres
mic
acíti
ques
i so
rren
ques
. UTM
(ED
50):
31 4
4723
0 46
2160
6, 2
9/04
/200
9 [re
f. n0
0461
4].
11. V
allè
s O
rient
al: T
agam
anen
t, so
t de
la B
iota
, 1.1
82 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Trià
sic
infe
rior (
Bun
tsan
dste
in),
gres
os v
erm
ells
. UTM
(ED
50):
31 4
4435
0 46
2483
4, 1
9/05
/201
1 [re
f. N
BJ0
-201
1051
9c].
Dad
es a
ssoc
iade
s: e
n un
met
re q
uadr
at
hem
com
ptat
22
plàn
tule
s de
Fag
us s
ylva
tica.
12. V
allè
s O
rient
al: T
agam
anen
t, so
t de
la B
iota
, 1.1
87 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Trià
sic
infe
rior (
Bun
tsan
dste
in),
gres
os v
erm
ells
. UTM
(ED
50):
31 4
4438
7 46
2485
8, 1
9/05
/201
1 [re
f. N
BJ0
-201
1051
9b].
Dad
es a
ssoc
iade
s: e
n un
met
re q
uadr
at
hem
com
ptat
50
plàn
tule
s de
Fag
us s
ylva
tica.
13. V
allè
s O
rient
al: M
onts
eny,
sot
a de
la R
oca
Roj
a, 1
.276
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: C
ambr
oord
ovic
ià, p
issa
rres
mic
acíti
ques
i so
rren
ques
. UTM
(ED
50):
31 4
4550
6 46
2287
0, 0
3/09
/200
9 [re
f. n0
0469
3].
14. V
allè
s O
rient
al: S
ant P
ere
de V
ilam
ajor
, fag
eda
del S
amon
, 1.0
31 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Cam
broo
rdov
icià
, pis
sarr
es m
icac
ítiqu
es i
sorr
enqu
es. U
TM (E
D50
): 31
446
816
4621
966,
29/
04/2
009
[ref.
n004
618]
.15
. Val
lès
Orie
ntal
: Tag
aman
ent,
sot d
e la
Bio
ta, 1
.206
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: Tr
iàsi
c in
ferio
r (B
unts
ands
tein
), gr
esos
ver
mel
ls. U
TM (E
D50
): 31
444
329
4624
763,
19/
05/2
011
[ref.
NB
J0-2
0110
519d
]. D
ades
ass
ocia
des:
en
un m
etre
qua
drat
he
m c
ompt
at 1
8 pl
àntu
les
de F
agus
syl
vatic
a.16
. Val
lès
Orie
ntal
: San
t Per
e de
Vila
maj
or, p
ou d
’en
Bes
a, 1
.159
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: C
ambr
oord
ovic
ià, p
issa
rres
mic
acíti
ques
i so
rren
ques
. UTM
(ED
50):
31 4
4655
3 46
2189
9, 2
9/04
/200
9 [re
f. n0
0462
1].
17. V
allè
s O
rient
al: T
agam
anen
t, rib
a es
quer
ra d
el s
ot d
e la
Bio
ta, 1
.157
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: Tr
iàsi
c in
ferio
r (B
unts
ands
tein
), gr
esos
ver
mel
ls. U
TM (E
D50
): 31
444
133
4624
819,
17/
09/2
009
[ref.
n004
702]
. Dad
es a
ssoc
iade
s: fa
geda
jove
qu
e co
loni
tza
un e
spai
ant
igam
ent c
ober
t d’u
na la
nda
de g
ineb
res
amb
algu
ns p
ins
roig
s is
olat
s qu
e cr
eixi
en a
mb
les
bran
ques
est
eses
. Fai
gs jo
ves
amb
soqu
es d
’ent
re 3
i 10
cm
de
diàm
etre
.18
. Val
lès
Orie
ntal
: San
t Per
e de
Vila
maj
or, a
l sud
-oes
t de
la fo
nt d
el F
aig,
1.0
71 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Cam
broo
rdov
icià
, pis
sarr
es m
icac
ítiqu
es i
sorr
enqu
es. U
TM (E
D50
): 31
447
418
4622
154,
29/
04/2
009
[ref.
n004
616]
.19
. Val
lès
Orie
ntal
: Mon
tsen
y, s
ot d
e la
Fon
t de
les
Pal
omer
es, 1
.114
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: C
ambr
oord
ovic
ià, p
issa
rres
mic
acíti
ques
i so
rren
ques
. UTM
(ED
50):
31 4
4631
6 46
2213
7, 2
8/04
/201
1 [re
f. N
BJ0
-201
1042
8e].
Dad
es a
ssoc
iade
s:
en u
n m
etre
qua
drat
hem
com
ptat
25
plan
çons
de
Fagu
s sy
lvat
ica.
20. V
allè
s O
rient
al: T
agam
anen
t, so
t de
la B
iota
, 1.1
87 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Trià
sic
infe
rior (
Bun
tsan
dste
in),
gres
os v
erm
ells
. UTM
(ED
50):
31 4
4418
4 46
2473
8, 1
9/05
/201
1 [re
f. N
BJ0
-201
1051
9f].
21. V
allè
s O
rient
al: M
onts
eny,
ave
teda
de
Pas
save
ts, 1
.105
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: C
ambr
oord
ovic
ià, p
issa
rres
mic
acíti
ques
i so
rren
ques
. UTM
(ED
50):
31 4
4626
6 46
2221
2, 2
8/04
/201
1 [re
f. N
BJ0
-201
1042
8d].
Dad
es a
ssoc
iade
s: e
n un
m
etre
qua
drat
hem
com
ptat
3-4
pla
nçon
s de
Fag
us s
ylva
tica.
22. V
allè
s O
rient
al: T
agam
anen
t, so
t de
la B
iota
, 1.2
12 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Trià
sic
infe
rior (
Bun
tsan
dste
in),
gres
os v
erm
ells
. UTM
(ED
50):
31 4
4441
3 46
2483
9, 1
9/05
/201
1 [re
f. N
BJ0
-201
1051
9a].
Dad
es a
ssoc
iade
s: e
n un
met
re q
uadr
at
hem
com
ptat
75
peus
de
Fagu
s sy
lvat
ica.
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 174
Tau
la 2
. Fag
eda
amb
des
càm
psi
a (L
uzul
o ni
vae-
Fag
etum
syl
vatic
ae S
usp
lug
as e
x B
r.-B
l. in
Br.-
Bl.,
Ro
ussi
ne e
t Nèg
re 1
952
sub
ass.
ver
oni
co-g
alie
tosu
m O
. de
Bo
lòs
1957
)
Núm
ero
d’in
vent
ari
12
34
56
78
910
1112
1314
1516
17S
int.
Alti
tud
(m s
. m.)
1.21
01.
098
1.14
61.
237
1.25
21.
080
1.17
01.
170
1.16
01.
133
1.15
21.
164
934
1.26
61.
032
1.06
51.
065
Expo
sici
óN
WN
NN
WN
NW
NN
WN
EN
EN
WN
NW
NN
WN
EN
EN
NW
Incl
inac
ió (º
)40
3535
4025
4022
2620
3030
2036
2540
4245
Estr
at a
rbor
i rec
obrim
ent (
%)
9010
010
010
095
100
100
9510
010
010
010
010
010
010
010
010
0
Estr
at a
rbor
i alç
ària
(m)
612
-15
10-1
26-
86-
86-
818
-24
8-12
12-1
512
-15
8-10
8-10
10-1
210
12-1
58-
1010
-12
Estr
at a
rbus
tiu re
cobr
imen
t (%
)5
12
00
01
02
11
11
11
00
Estr
at a
rbus
tiu a
lçàr
ia (m
)1
0,3
1-
--
1-3
-1,
50,
3-0,
50,
5-1
0,5-
10,
5-2
0,8
0,5
--
Estr
at h
erba
ci re
cobr
imen
t (%
)15
102
11
15
32
21
12
11
11
Estr
at h
erba
ci a
lçàr
ia (m
)0,
1-0,
20,
30,
1-0,
30,
1-0,
20,
1-0,
20,
1-0,
30,
1-0,
30.
2-0.
60,
20,
10,
1-0,
20,
1-0,
20,
20,
20,
2-
-
Estr
at m
usci
nal r
ecob
rimen
t (%
)2
252
31
21
11
12
21
11
11
Estr
at m
usci
nal a
lçàr
ia (m
)-
--
--
--
--
--
--
--
--
Car
acte
rístiq
ues
de l’
ass.
Luz
ulo-
Fage
tum
(Sus
pl.)
Br.-
Bl.
1952
Des
cham
psia
flex
uosa
(L.)
Trin
. 1.
21.
21.
21.
21.
11.
1+.
2.
++
++
+(+
)+
++
V
Teuc
rium
sco
rodo
nia
L. s
sp. s
coro
doni
a +
..
..
.r
++
+.
++
..
+.
III
Vero
nica
offi
cina
lis L
. .
+.
.+
.+
.+
+r
r.
..
+.
III
Pte
ridiu
m a
quili
num
(L.)
Kuh
n .
+r
..
.r
1.1
..
.r
.+
..
.II
Loni
cera
per
icly
men
um L
. ssp
. per
icly
men
um
..
..
..
..
..
..
+.
..
.I
Car
acte
rístiq
ues
de l’
al. F
agio
n sy
lvat
icae
(Luq
uet)
R. T
x. e
t Die
m. 1
936
Fagu
s sy
lvat
ica
L.
5.5
5.5
5.5
5.5
5.5
5.5
5.5
5.5
5.5
5.5
5.5
5.5
5.5
5.5
5.5
5.5
5.5
V
Fagu
s sy
lvat
ica
L. p
l..
.+
..
.+.
2+
1.1
.+
+.
.+
..
III
Car
acte
rístiq
ues
de l’
or. F
aget
alia
syl
vatic
ae P
awlo
wsk
i 192
8
Pol
ystic
hum
set
iferu
m (F
orsk
.) W
oyna
r .
..
++
r.
..
+.
..
.+
.r
II
Ilex
aqui
foliu
m L
. +
.+
..
..
..
+r
..
..
..
II
Ste
llaria
hol
oste
a L.
.
.+
..
r+
..
..
..
..
..
I
Mer
curia
lis p
eren
nis
L.
..
..
+.
..
.+
..
..
..
.I
Dor
onic
um p
arda
lianc
hes
L.
..
..
..
+.
..
..
..
..
.I
Car
acte
rístiq
ues
de l’
al. Q
uerc
ion
pube
scen
ti-pe
trae
ae B
r.-B
l. 19
31
Dap
hne
laur
eola
L. s
sp. l
aure
ola
.+
..
..
..
+º+
..
+.
..
.II
Dig
italis
lute
a L.
ssp
. lut
ea
..
..
.r
r.
++
..
+.
..
.II
Prim
ula
veris
L. s
sp. c
olum
nae
(Ten
.) M
aire
et P
etitm
. .
.r
..
..
.+
+.
..
+.
..
II
Cam
panu
la p
ersi
cifo
lia L
. .
.r
..
..
..
..
r.
..
..
I
Hel
lebo
rus
foet
idus
L.
..
..
..
..
.+
..
..
..
.I
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 175
Bux
us s
empe
rvire
ns L
. .
..
..
..
..
..
..
.+
..
I
Car
acte
rístiq
ues
de l’
or. Q
uerc
etal
ia p
ubes
cent
i-se
ssili
flora
e K
lika
1933
Sor
bus
aria
(L.)
Cra
ntz
ssp.
aria
+
+r
..
.r
++
.r
.+
..
..
III
Sor
bus
aria
(L.)
Cra
ntz
ssp.
aria
pl.
..
..
..
..
.+
..
..
..
.I
Car
acte
rístiq
ues
de la
cl.
Que
rco-
Fage
tea
Br.-
Bl.
et V
liege
r 193
7
Ane
mon
e he
patic
a L.
1.
1.
++
+.
+.2
..
++.
2+
.+
.+
.III
Poa
nem
oral
is L
. ssp
. nem
oral
is
.+
r(+
).
.+
.+
+r
.+
.+
..
III
Que
rcus
pet
raea
(Mat
t.) L
iebl
. .
.r
..
..
++
..
..
+.
..
II
Fest
uca
hete
roph
ylla
Lam
. .
..
..
r+.
21,
2.
..
..
..
.+
I
Viol
a sy
lves
tris
Lam
. +
..
..
..
..
..
..
+.
..
I
Bra
chyp
odiu
m s
ylva
ticum
(Hud
s.) B
eauv
. .
..
..
..
.+
..
..
..
..
I
Viol
a sy
lves
tris
Lam
. ssp
. riv
inia
na (R
eich
enb.
) Tou
rlet
..
..
..
..
+.
..
..
..
.I
Car
acte
rístiq
ues
de l’
al. Q
uerc
ion
ilici
s B
r.-B
l. (1
931)
193
6
Que
rcus
ilex
L. s
sp. i
lex
+.
+.
.+
+º+º
.+
++
+º.
+º+
+ºIV
Asp
leni
um a
dian
tum
-nig
rum
L. s
sp. o
nopt
eris
(L.)
Heu
fler
..
..
..
..
.+
..
..
..
.I
Car
acte
rístiq
ues
de l’
or. Q
uerc
etal
ia il
icis
Br.-
Bl.
1936
Rub
ia p
ereg
rina
L. s
sp. p
ereg
rina
..
..
..
..
..
..
+.
..
.I
Tàxo
ns d
’eta
pes
arbu
stiv
es p
refo
rest
als
(land
es, b
ardi
sses
...)
Juni
peru
s co
mm
unis
L. s
sp. c
omm
unis
1.
1.
.+m
..
1.1º
.+
++m
..
+m.
+.
III
Eric
a ar
bore
a L.
.
+.
..
..
++
+.
.+º
+º.
.+º
mIII
Rub
us s
p.+
..
..
..
.+
+.
..
..
..
I
Juni
peru
s co
mm
unis
L. s
sp. c
omm
unis
.
..
..
..
+.
..
.+
..
..
I
Cra
taeg
us m
onog
yna
Jacq
. ssp
. mon
ogyn
a .
.+
..
.r
..
..
..
..
..
I
Pru
nus
spin
osa
L. s
sp. s
pino
sa
..
..
..
r+
..
..
..
..
.I
Cal
luna
vul
garis
(L.)
Hul
l +
..
..
..
..
..
..
..
..
I
Pop
ulus
trem
ula
L.
..
+.
..
..
..
..
..
..
.I
Pyr
us c
f. co
mm
unis
L. s
sp. p
yras
ter (
L.) A
sch.
et G
raeb
n.
..
r.
..
..
..
..
..
..
.I
Rub
us c
f. ca
nesc
ens
DC
. .
..
..
..
+.
..
..
..
..
I
Sar
otha
mnu
s sc
opar
ius
(L.)
Wim
m. e
x K
och
ssp.
sco
pariu
s .
..
..
..
.+
..
..
..
..
I
Altr
es tà
xons
Hie
raci
ums.
l..
++.
2.
+.
+.
+.
.r
+.
..
.III
Cru
ciat
a gl
abra
(L.)
Ehre
nd.
+.
+.2
..
.r
.+
..
.+
..
..
II
Pol
ypod
ium
vul
gare
L. s
sp. v
ulga
re
.+
r+
..
..
+.
..
..
..
.II
Con
opod
ium
maj
us (G
ouan
) Lor
et in
Lor
et e
t Bar
r. ss
p. m
ajus
.
+.
..
.+
.+
..
..
..
..
I
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 176
Luzu
la fo
rste
ri (S
m.)
DC
. .
.+.
2.
..
r.
..
..
..
+.
.I
Car
ex s
p..
..
..
.+.
2+
..
..
..
..
.I
Frax
inus
exc
elsi
or L
. .
..
..
..
.+
+.
..
..
..
I
Rub
us c
aesi
us L
. .
..
..
..
+.
..
..
..
..
I
Viol
a sp
..
..
..
.r
..
.r
..
..
..
I
Asp
leni
um a
dian
tum
-nig
rum
L. s
sp. a
dian
tum
-nig
rum
.
..
..
..
..
..
..
.+
..
I
Asp
leni
um tr
icho
man
es L
. .
..
+.
..
..
..
..
..
..
I
Cep
hala
nthe
ra lo
ngifo
lia (L
.) Fr
itsch
.
..
..
.r
..
..
..
..
..
I
Gal
ium
pum
ilum
Mur
ray
ssp.
pap
illos
um (L
ap.)
Bat
alla
et
Mas
clan
s ex
O. B
olòs
.
..
..
..
..
..
.+
..
..
I
Hie
raci
um c
f. pi
lose
lla L
. .
..
..
..
.+
..
..
..
..
I
Pol
ygon
atum
odo
ratu
m (M
ill.)
Dru
ce
..
..
..
r.
..
..
..
..
.I
Sax
ifrag
a gr
anul
ata
L. s
sp. g
ranu
lata
.
+.
..
..
..
..
..
..
..
I
Sax
ifrag
a va
yred
ana
Luiz
. .
..
+º.
..
..
..
..
..
..
I
Sol
idag
o vi
rgau
rea
L. s
sp. v
irgau
rea
..
..
..
..
..
..
+.
..
.I
Sta
chys
offi
cina
lis (L
.) Tr
evis
an
..
r.
..
..
..
..
..
..
.I
º pl
ante
s am
b m
ala
vita
litat
per
l’om
bra
dels
cad
ucifo
lis.
m p
lant
es m
orte
s.pl
plà
ntul
es q
ue e
nvae
ixen
l’in
dret
.
Pro
cedè
ncia
del
s in
vent
aris
: 1.
Val
lès
Orie
ntal
: Tag
aman
ent,
al n
ord-
oest
de
la C
asan
ova
de V
allfo
rner
s, 1
.210
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: C
ambr
oord
ovic
ià, p
issa
rres
mic
acíti
ques
i so
rren
ques
. UTM
(ED
50):
31 4
4446
5 46
2291
1, 0
3/09
/200
9 [re
f. n0
0469
0].
2. V
allè
s O
rient
al: S
ant P
ere
de V
ilam
ajor
, fag
eda
del S
amon
, 1.0
98 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Cam
broo
rdov
icià
, pis
sarr
es m
icac
ítiqu
es i
sorr
enqu
es. U
TM (E
D50
): 31
446
747
4621
885,
29/
04/2
009
[Ref
. n00
4619
].3.
Val
lès
Orie
ntal
: Tag
aman
ent,
vess
ant e
sque
rre
del s
ot d
e l’I
nfer
n, 1
.146
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: C
ambr
oord
ovic
ià, p
issa
rres
mic
acíti
ques
i so
rren
ques
. UTM
(ED
50):
31 4
4358
4 46
2429
1, 1
7/09
/200
9 [re
f. n0
0470
5].
4. O
sona
: el B
rull,
bac
del
Vila
r, 1.
237
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: C
ambr
oord
ovic
ià, p
issa
rres
mic
acíti
ques
i so
rren
ques
. UTM
(ED
50):
31 4
4582
0 46
2433
2, 1
7/09
/200
9 [re
f. n0
0469
8].
5. O
sona
: el B
rull,
bac
del
Vila
r, 1.
252
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: C
ambr
oord
ovic
ià, p
issa
rres
mic
acíti
ques
i so
rren
ques
. UTM
(ED
50):
31 4
4563
9 46
2431
2, 1
7/09
/200
9 [re
f. n0
0469
6].
6. O
sona
: el B
rull,
oba
ga d
el tu
ró d
el P
ou V
ell,
1.08
0 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Cam
broo
rdov
icià
, pis
sarr
es m
icac
ítiqu
es i
sorr
enqu
es. U
TM (E
D50
): 31
444
944
4625
104,
17/
09/2
009
[ref.
n004
701]
.7.
Val
lès
Orie
ntal
: Tag
aman
ent,
sot d
e la
Bio
ta, 1
.170
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: Tr
iàsi
c in
ferio
r (B
unts
ands
tein
), gr
esos
ver
mel
ls. U
TM (E
D50
): 31
444
021
4624
638,
19/
05/2
011
[ref.
NB
J0-2
0110
519h
].8.
Val
lès
Orie
ntal
: Mon
tsen
y, s
ota
el c
oll d
el R
oure
Gro
s, 1
.170
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: C
ambr
oord
ovic
ià, p
issa
rres
mic
acíti
ques
i so
rren
ques
. UTM
(ED
50):
31 4
4610
3 46
2230
4, 2
8/04
/201
1 [re
f. N
BJ0
-201
1042
8a] D
ades
ass
ocia
des:
en
un m
etre
qu
adra
t hem
com
ptat
d’1
a 1
5 pl
àntu
les
de F
agus
syl
vatic
a. E
n al
gun
punt
am
b m
olta
fulla
raca
, n’h
i arr
iba
a ha
ver 3
5.9.
Val
lès
Orie
ntal
: San
t Per
e de
Vila
maj
or, f
aged
a de
l Sam
on, 1
.160
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: C
ambr
oord
ovic
ià, p
issa
rres
mic
acíti
ques
i so
rren
ques
. UTM
(ED
50):
31 4
4675
1 46
2173
1, 2
9/04
/200
9 [re
f. n0
0462
2].
10. V
allè
s O
rient
al: S
ant P
ere
de V
ilam
ajor
, oba
ga d
el tu
ró d
el S
amon
, 1.1
33 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Cam
broo
rdov
icià
, pis
sarr
es m
icac
ítiqu
es i
sorr
enqu
es. U
TM (E
D50
): 31
447
354
4621
997,
29/
04/2
009
[ref.
n004
615]
.11
. Val
lès
Orie
ntal
: Tag
aman
ent,
care
na d
els
Llop
s, 1
.152
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: C
ambr
oord
ovic
ià, p
issa
rres
mic
acíti
ques
i so
rren
ques
. UTM
(ED
50):
31 4
4392
7 46
2439
8, 1
7/09
/200
9 [re
f. n0
0470
4].
12. V
allè
s O
rient
al: T
agam
anen
t, la
Seg
ona
Car
ena,
1.1
64 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Cam
broo
rdov
icià
, pis
sarr
es m
icac
ítiqu
es i
sorr
enqu
es. U
TM (E
D50
): 31
443
975
4624
623,
17/
09/2
009
[ref.
n004
703]
.13
. Val
lès
Orie
ntal
: Càn
oves
, bag
a d’
en C
uc, 9
34 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Car
boní
fer-
Per
mià
, fil·l
ites
i cor
nubi
anite
s. U
TM (E
D50
): 31
446
527
4620
750,
22/
05/2
009
[ref.
n004
645]
.14
. Val
lès
Orie
ntal
: Mon
tsen
y, a
l nor
d-oe
st d
e la
Roc
a R
oja,
1.2
66 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Cam
broo
rdov
icià
, pis
sarr
es m
icac
ítiqu
es i
sorr
enqu
es. U
TM (E
D50
): 31
445
357
4623
010,
03/
09/2
009
[ref.
n004
692]
. Dad
es a
ssoc
iade
s: g
aire
bé to
ta a
ques
-ta
fage
da é
s un
bos
c m
enut
que
rebr
ota
de ra
bass
a.15
. Oso
na: e
l Bru
ll, o
baga
de
Col
lform
ic, 1
.032
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: C
ambr
oord
ovic
ià, p
issa
rres
mic
acíti
ques
i so
rren
ques
. UTM
(ED
50):
31 4
4513
4 46
2853
7, 0
8/05
/200
9 [re
f. n0
0463
2]. D
ades
ass
ocia
des:
plà
ntul
es d
e Fa
gus
sylv
atic
a pe
r me-
tre
quad
rat:
10-1
2.16
. Oso
na: e
l Bru
ll, o
baga
del
turó
del
Pou
Vel
l, 1.
065
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: C
ambr
oord
ovic
ià, p
issa
rres
mic
acíti
ques
i so
rren
ques
. UTM
(ED
50):
31 4
4508
5 46
2520
2, 1
7/09
/200
9 [re
f. n0
0469
9].
17. O
sona
: el B
rull,
oba
ga d
el tu
ró d
el P
ou V
ell,
1.06
5 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Cam
broo
rdov
icià
, pis
sarr
es m
icac
ítiqu
es i
sorr
enqu
es. U
TM (E
D50
): 31
445
022
4625
142,
17/
09/2
009
[ref.
n004
700]
.
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 177
Tau
la 3
. Fag
eda
amb
des
càm
psi
a i a
lzin
es (
Lu
zulo
niv
ae-F
aget
um
syl
vati
cae
Su
splu
gas
ex
Br.
-Bl.
in B
r.-B
l., R
ou
ssin
e et
Nèg
re 1
952
sub
ass.
ve
ron
ico
-ga
lieto
sum
O
. Bo
lòs
1957
, var
ian
t d
e Q
uer
cus
ilex
ssp
. ile
x)
Núm
ero
dels
inve
ntar
is1
23
45
67
89
1011
12S
int.
Alti
tud
(m s
. m.)
870
826
807
857
844
1.07
71.
098
955
1.22
71.
135
1.21
694
0
Expo
sici
óN
WN
NW
NW
NW
NN
WN
NN
EN
WN
NW
NN
NW
NW
Incl
inac
ió (º
)28
2840
2840
3028
4510
3510
15
Estr
at a
rbor
i rec
obrim
ent (
%)
9595
8010
010
010
090
8010
010
095
100
Estr
at a
rbor
i alç
ària
(m)
6-12
6-9
6-8
(8)1
0-12
6-12
12-1
47-
108-
128-
1012
-15
6-8
5-6(
12)
Estr
at a
rbus
tiu re
cobr
imen
t (%
)7
6040
105
51
1010
52
25
Estr
at a
rbus
tiu a
lçàr
ia (m
)1,
5-2,
51,
5-4
3-4
1-2,
51-
20,
5(4)
21,
5-2,
50,
8-1,
51-
20,
8-2
0,6-
1
Estr
at h
erba
ci re
cobr
imen
t (%
)15
22
515
23
11
11
80
Estr
at h
erba
ci a
lçàr
ia (m
)0,
2-0,
50,
1-0,
50,
2-0,
50,
50,
2-0,
50,
2-0,
50,
2(0,
4)0,
1-0,
30,
1-0,
2-
0,3-
0,6
0,1-
0,4
Estr
at m
usci
nal r
ecob
rimen
t (%
)2
31
32
14
22
11
2
Estr
at m
usci
nal a
lçàr
ia (m
)-
--
--
--
--
--
-
Car
acte
rístiq
ues
de l’
ass.
Luz
ulo-
Fage
tum
(Sus
pl.)
Br.-
Bl.
1952
Teuc
rium
sco
rodo
nia
L. s
sp. s
coro
doni
a +
++
.+
++
+.
..
.III
Pte
ridiu
m a
quili
num
(L.)
Kuh
n 1.
1.
+1.
11.
1+
+.
.+
.+
IV
Loni
cera
per
icly
men
um L
. ssp
. per
icly
men
um
1.1
+.
.1.
2+
..
..
..
II
Des
cham
psia
flex
uosa
(L.)
Trin
. +
.+
..
.+
+.
+.
.III
Vero
nica
offi
cina
lis L
. .
..
..
.+
..
..
.I
Car
acte
rístiq
ues
de l’
al. F
agio
n sy
lvat
icae
(Luq
uet)
R. T
x. e
t Die
m. 1
936
Fagu
s sy
lvat
ica
L.
4.3
4.3
3.3
4.4
4.4
5.5
5.4
4.3º
5.5
5.5
5.5
3.1
V
Fagu
s sy
lvat
ica
L. p
l..
..
..
.+
..
+.
+II
Car
acte
rístiq
ues
de l’
or. F
aget
alia
syl
vatic
ae P
awlo
wsk
i 192
8
Ilex
aqui
foliu
m L
. +
++
1.2
.+
..
3.3
.1.
2+
IV
Taxu
s ba
ccat
a L.
.
..
..
.+º
.+
.+
.II
Pol
ystic
hum
set
iferu
m (F
orsk
.) W
oyna
r .
..
..
..
..
..
+I
Mel
ica
unifl
ora
Ret
z.
..
..
..
..
..
.+
I
Ste
llaria
hol
oste
a L.
.
..
..
.+
..
..
.I
Mer
curia
lis p
eren
nis
L.
..
..
..
..
+.
..
I
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 178
Car
acte
rístiq
ues
de l’
al. Q
uerc
ion
pube
scen
ti-pe
trae
ae B
r.-B
l. 19
31
Dap
hne
laur
eola
L. s
sp. l
aure
ola
..
++
.+
..
..
.+
II
Cor
onill
a em
erus
L. s
sp. e
mer
us
.+
..
..
..
..
.+
I
Hel
lebo
rus
foet
idus
L.
..
..
.+
..
..
..
I
Ace
r opa
lus
Mill
. ssp
. opa
lus
..
..
..
..
..
+.
I
Dig
italis
lute
a L.
ssp
. lut
ea
..
..
..
+.
..
..
I
Bux
us s
empe
rvire
ns L
. .
..
..
..
..
+.
.I
Car
acte
rístiq
ues
de l’
or. Q
uerc
etal
ia p
ubes
cent
i-se
ssili
flora
e K
lika
1933
Sor
bus
aria
(L.)
Cra
ntz
ssp.
aria
.
.+
(+)
++
+.
..
.+
III
Car
acte
rístiq
ues
de la
cl.
Que
rco-
Fage
tea
Br.-
Bl.
et V
liege
r 193
7
Que
rcus
pet
raea
(Mat
t.) L
iebl
. .
+.
.1.
1.
..
..
+.
II
Ane
mon
e he
patic
a L.
.
..
..
++
..
+.
1.2
II
Bra
chyp
odiu
m s
ylva
ticum
(Hud
s.) B
eauv
. +.
2.
..
+.
..
..
..
I
Euph
orbi
a am
ygda
loid
es L
. ssp
. am
ygda
loid
es
..
..
.+
..
..
..
I
Loni
cera
xyl
oste
um L
. .
..
..
..
..
..
+I
Vici
a se
pium
L.
..
..
..
..
..
.+
I
Poa
nem
oral
is L
. ssp
. nem
oral
is
..
..
++
..
..
..
I
Car
acte
rístiq
ues
de l’
al. Q
uerc
ion
ilici
s B
r.-B
l. (1
931)
193
6
Que
rcus
ilex
L. s
sp. i
lex
4.3
4.3
3.3
2.2º
2.1
1.2º
+º1.
1º1.
1+
1.1
1.1º
V
Rus
cus
acul
eatu
s L.
.
..
+.
..
..
..
.I
Car
acte
rístiq
ues
de l’
or. Q
uerc
etal
ia il
icis
Br.-
Bl.
1936
Rub
ia p
ereg
rina
L. s
sp. p
ereg
rina
++
++
+.
..
..
.+
III
Tàxo
ns d
’eta
pes
arbu
stiv
es p
refo
rest
als
(land
es, b
ardi
sses
...)
Eric
a ar
bore
a L.
1.
14.
32.
21.
1+
++º
1.1º
..
.+º
IV
Rub
us s
p.+
.+
.+
+.
.+
++
.III
Juni
peru
s co
mm
unis
L. s
sp. c
omm
unis
.
..
..
+m+º
m+
+m+º
m+º
+ºII
Sar
otha
mnu
s sc
opar
ius
(L.)
Wim
m. e
x K
och
ssp.
sco
pariu
s .
.+º
..
..
+.
..
.I
Cal
luna
vul
garis
(L.)
Hul
l .
.(+
).
..
..
..
..
I
Cle
mat
is v
italb
a L.
.
..
..
+º.
..
..
.I
Pyr
us m
alus
L. s
sp. m
alus
.
..
..
+.
..
..
.I
Cra
taeg
us m
onog
yna
Jacq
. ssp
. mon
ogyn
a .
..
..
+.
..
+.
.I
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 179
Ros
a sp
..
..
..
..
..
..
+I
Pop
ulus
trem
ula
L.
..
..
..
..
.+
..
I
Altr
es tà
xons
Hed
era
helix
L.
.+
.+
1.1
..
..
..
5.4
II
Cas
tane
a sa
tiva
Mill
. +
++
2.2
(+)
..
..
..
.III
Sol
idag
o vi
rgau
rea
L. s
sp. v
irgau
rea
+.
+.
+.
.+
..
..
II
Hie
raci
um s
p..
..
..
.+
+.
+.
.II
Cor
ylus
ave
llana
L.
..
..
..
..
.+
.5.
4I
Con
opod
ium
maj
us (G
ouan
) Lor
et in
Lor
et e
t Bar
r. ss
p. m
ajus
.
..
..
1.1
+.
..
..
I
Asp
leni
um a
dian
tum
-nig
rum
L. s
sp. a
dian
tum
-nig
rum
.
+.
..
..
..
..
+I
Rub
us c
aesi
us L
. .
..
..
..
..
..
1.2
I
Car
ex s
p..
..
..
+.
..
..
.I
Aqu
ilegi
a vu
lgar
is L
. ssp
. vul
garis
.
..
..
+.
..
..
.I
Lath
yrus
lini
foliu
s (R
eich
ard)
Bäs
sler
.
..
..
.+
..
..
.I
Pol
ypod
ium
vul
gare
L. s
sp. v
ulga
re
..
..
.+
..
..
..
I
Frag
aria
ves
ca L
. .
..
..
..
..
..
+I
Cru
ciat
a gl
abra
(L.)
Ehre
nd.
..
..
..
+.
..
..
I
º pl
ante
s am
b m
ala
vita
litat
per
l’om
bra
dels
cad
ucifo
lism
pla
ntes
mor
tes
pl p
lànt
ules
que
env
aeix
en l’
indr
et
Pro
cedè
ncia
del
s in
vent
aris
:1.
Val
lès
Orie
ntal
: Càn
oves
, bag
a d’
en C
uc, 8
70 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Car
boní
fer-
Per
mià
, gra
nit.
UTM
(ED
50):
31 4
4594
2 46
2052
9, 2
2/05
/200
9 [re
f. n0
0464
2].
2. V
allè
s O
rient
al: C
ànov
es, b
aga
d’en
Cuc
, 826
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: C
arbo
nífe
r-P
erm
ià, g
rani
t. U
TM (E
D50
): 31
445
926
4620
597,
22/
05/2
009
[ref.
n004
640]
.3.
Val
lès
Orie
ntal
: Càn
oves
, bag
a d’
en C
uc, 8
07 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Car
boní
fer-
Per
mià
, fil·l
ites
i cor
nubi
anite
s. U
TM (E
D50
): 31
445
809
4620
488,
22/
05/2
009
[ref.
n004
638]
.4.
Val
lès
Orie
ntal
: Càn
oves
, bag
a d’
en C
uc, 8
57 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Car
boní
fer-
Per
mià
, gra
nit.
UTM
(ED
50):
31 4
4593
0 46
2055
3, 2
2/05
/200
9 [re
f. n0
0464
3].
5. V
allè
s O
rient
al: C
ànov
es, b
aga
d’en
Cuc
, 844
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: C
arbo
nífe
r-P
erm
ià, g
rani
t. U
TM (E
D50
): 31
445
945
4620
584,
22/
05/2
009
[ref.
n004
641]
.6.
Val
lès
Orie
ntal
: Càn
oves
, bag
a d’
en C
uc, 1
.077
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: C
arbo
nífe
r-P
erm
ià, fi
l·lite
s i c
ornu
bian
ites.
UTM
(ED
50):
31 4
4660
8 46
2065
7, 2
2/05
/200
9 [re
f. n0
0464
8].
7. V
allè
s O
rient
al: S
ant P
ere
de V
ilam
ajor
, fag
eda
del S
amon
, 1.0
98 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Cam
broo
rdov
icià
, esq
uist
os m
icac
itics
i so
rren
cs. U
TM (E
D50
): 31
446
620
4621
974,
29/
04/2
009
[ref.
n004
620]
.8.
Val
lès
Orie
ntal
: Càn
oves
, bag
a d’
en C
uc, 9
55 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Car
boní
fer-
Per
mià
, fil·l
ites
i cor
nubi
anite
s. U
TM (E
D50
): 31
446
216
4620
536,
22/
05/2
009
[ref.
n004
644]
. Dad
es a
ssoc
iade
s: E
ls fa
igs
tene
n br
anqu
es m
orte
s, s
obre
tot l
es
cent
rals
i al
tes,
per
la s
ecad
a de
l’es
tiu d
el 1
994.
9. V
allè
s O
rient
al: T
agam
anen
t, en
tre
el s
ot d
els
Avet
s i l
a so
leia
de
Vallf
orne
rs, 1
.227
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: C
arbo
nífe
r-P
erm
ià, e
squi
stos
. UTM
(ED
50):
31 4
4448
6 46
2252
8, 0
3/09
/200
9 [re
f. n0
0468
7].
10. V
allè
s O
rient
al: T
agam
anen
t, ve
ssan
t esq
uerr
e de
l sot
de
la B
iota
, 1.1
35 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Cam
broo
rdov
icià
, esq
uist
os m
icac
ítics
i so
rren
cs. U
TM (E
D50
): 31
443
907
4624
696,
17/
09/2
009
[ref.
n004
706]
.11
. Val
lès
Orie
ntal
: Tag
aman
ent,
care
na e
ntre
el s
ot d
els
Avet
s i l
a so
leia
de
Vallf
orne
rs, 1
.216
m. G
eolo
gia
i sub
stra
t: C
arbo
nífe
r-P
erm
ià, e
squi
stos
. UTM
(ED
50):
31 4
4447
5 46
2253
6, 0
3/09
/200
9 [re
f. n0
0468
6].
12. V
allè
s O
rient
al: T
agam
anen
t, so
t del
s Av
ella
ners
, rib
a es
quer
ra, 9
40 m
. Geo
logi
a i s
ubst
rat:
Car
boní
fer-
Per
mià
, esq
uist
os. U
TM (E
D50
): 31
443
957
4622
193,
03/
09/2
009
[ref.
n004
688]
. Dad
es a
ssoc
iade
s: e
spai
de
bosc
am
b un
úni
c fa
ig g
ros
i mol
tes
plàn
tule
s. P
el to
rren
t (so
t del
s Av
ella
ners
), hi
cor
re a
igua
, tot
i la
seq
uera
.
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 180
Taula 4. Fageda amb descàmpsia, pobra (Luzulo nivae-Fagetum sylvaticae Susplugas ex Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine et Nègre 1952 subass. veronico-galietosum O. de Bolòs 1957, fagetum nudum)
Número d’inventari 1 2 3 4 5 Sint.
Altitud (m s. m.) 1.245 1.133 1.300 1.188 1.122
Exposició N N N NW NNE
Inclinació (º) 40 38 35 12 25
Estrat arbori recobriment (%) 100 100 100 100 100
Estrat arbori alçària (m) 10-12 15-20 8-10 18-25 10-12
Estrat arbustiu recobriment (%) 0 0 0 0 1
Estrat arbustiu alçària (m) - - 0 - 0,5
Estrat herbaci recobriment (%) 1 1 1 5 -
Estrat herbaci alçària (m) - 0,1-0,3 0,2 0,1-0,2 -
Estrat muscinal recobriment (%) 2 1 2 1 -
Estrat muscinal alçària (m) - - - - -
Característiques de l’al. Fagion sylvaticae (Luquet) R. Tx. et Diem. 1936
Fagus sylvatica L. 5.5 5.5 5.5 5.5 5.5 V
Fagus sylvatica L. pl. r + . +.2 . III
Característiques de l’or. Fagetalia sylvaticae Pawlowski 1928
Ilex aquifolium L. . . . 2.2 . I
Polystichum setiferum (Forsk.) Woynar . . + . . I
Mercurialis perennis L. . . + . . I
Característiques de la cl. Querco-Fagetea Br.-Bl. et Vlieger 1937
Anemone hepatica L. . . + + . II
Festuca heterophylla Lam. . + . . . I
Característiques de l’al. Quercion pubescenti-petraeae Br.-Bl. 1931
Buxus sempervirens L. . . . . r I
Tàxons d’etapes arbustives preforestals (landes, bardisses...)
Erica arborea L. . (+) . . . I
Juniperus communis L. subsp. communis . + . . . I
Prunus sp. . . . + . I
Altres tàxons
Polypodium vulgare L. subsp. vulgare + . . . . I
Rubus caesius L. . + . . . I
Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barr. subsp. majus . . . + . I
º plantes amb mala vitalitat per l’ombra dels caducifolis.m plantes mortes.pl plàntules que envaeixen l’indret.
Procedència dels inventaris:1. Osona: el Brull, bac del Vilar, 1.245 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià, esquistos micacítics i sorrencs. UTM (ED50): 31 445772 4624344, 17/09/2009 [ref. n004697].2. Vallès Oriental: Montseny, sot de la Pica dels Ocells, 1.133 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià, esquistos micacítics i sorrencs. UTM (ED50): 31 446113 4622354, 28/04/2011 [ref. NBJ0-20110428b]. Dades associades: en un metre quadrat hem comptat 20 plàn-tules de Fagus sylvatica.3. Osona: el Brull, bac del Vilar, 1.300 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià, esquistos micacítics i sorrencs. UTM (ED50): 31 445596 4624290, 17/09/2009 [ref. n004695].4. Vallès Oriental: Tagamanent, sot de la Biota, 1.188 m. Geologia i substrat: Triàsic inferior (Buntsandstein), gresos vermells. UTM (ED50): 31 444222 4624763, 19/05/2011 [ref. NBJ0-20110519e]. Dades associades: en un metre quadrat hem comptat 40 plàntules de Fagus sylvatica.5. Osona: el Brull, fageda de la Cortada, 1.122 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià, esquistos micacítics i sorrencs. UTM (ED50): 31 445903 4627235, 17/09/2009 [ref. n004710].
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 181
Tau
la 5
. Fag
eda
amb
bo
ix (B
uxo
sem
per
vire
nti
s-Fa
get
um
syl
vati
cae
Br.-
Bl.
et S
usp
l. 19
37 e
m. B
r.-B
l. 19
52)
Núm
ero
d’in
vent
ari
12
34
56
78
910
1112
Sin
t.
Alti
tud
(m s
. m.)
1.16
41.
120
1.07
31.
125
1.04
61.
132
1.03
61.
070
1.08
61.
084
1.06
41.
032
Expo
sici
óN
NE
NN
NE
NN
NE
NS
EN
NE
NN
E
Incl
inac
ió (º
)28
4022
2015
2042
2030
3620
26
Estr
at a
rbor
i rec
obrim
ent (
%)
100
100
100
9010
010
010
095
100
100
9510
0
Estr
at a
rbor
i alç
ària
(m)
10-1
28-
1015
-20
8-10
10-1
212
-15
8-10
8-10
8-10
(2-3
)10-
1515
-20
8
Estr
at a
rbus
tiu re
cobr
imen
t (%
)5
203
3050
7080
9090
-95
100
Estr
at a
rbus
tiu a
lçàr
ia (m
)0,
6-2
2-3,
51-
2,5
1-2
2-3
0,8-
32-
3,5
3-4
3-4
-4-
52-
3
Estr
at h
erba
ci re
cobr
imen
t (%
)1
51
2-
11
11
--
-
Estr
at h
erba
ci a
lçàr
ia (m
)0,
1-0,
20,
1-0,
20,
10,
1-0,
2-
-0,
1-
0,1-
0,2
--
-
Estr
at m
usci
nal r
ecob
rimen
t (%
)1
32
51
51
11
-2
1
Estr
at m
usci
nal a
lçàr
ia (m
)-
--
--
--
--
--
-
Car
acte
rístiq
ues
de l’
ass.
Hel
lebo
ro-F
aget
um O
. Bol
òs (1
948)
195
7
Moe
hrin
gia
trin
ervi
a (L
.) C
lairv
ille
.+
..
..
..
..
..
I
Car
acte
rístiq
ues
de l’
ass.
Luz
ulo-
Fage
tum
(Sus
pl.)
Br.-
Bl.
1982
Des
cham
psia
flex
uosa
(L.)
Trin
. +
++
+.
..
..
..
.II
Vero
nica
offi
cina
lis L
. +
+.
..
..
..
..
.I
Pte
ridiu
m a
quili
num
(L.)
Kuh
n .
..
..
..
+.
..
.I
Teuc
rium
sco
rodo
nia
L. s
sp. s
coro
doni
a .
+.
..
..
..
..
.I
Car
acte
rístiq
ues
de l’
al. F
agio
n sy
lvat
icae
(Luq
uet)
R. T
x. e
t Die
m. 1
936
Fagu
s sy
lvat
ica
L.
5.5
5.5
5.5
4.4
5.5
5.5
5.5
5.4
5.5
5.5
5.4
5.5
V
Fagu
s sy
lvat
ica
L. p
l..
+.
..
.+
+.
..
+II
Car
acte
rístiq
ues
de l’
or. F
aget
alia
syl
vatic
ae P
awlo
wsk
i 192
8
Ilex
aqui
foliu
m L
. .
.+
..
.+
..
..
.I
Pol
ystic
hum
set
iferu
m (F
orsk
.) W
oyna
r .
.+
..
.+
+r
+.
+III
Ste
llaria
hol
oste
a L.
.
..
+.
..
..
..
.I
Car
acte
rístiq
ues
de l’
al. Q
uerc
ion
pube
scen
ti-pe
trae
ae B
r.-B
l. 19
31
Bux
us s
empe
rvire
ns L
. 1.
11.
2ºm
1.1
2.2
3.2
4.4
4.4
4.4
4.4
5.4
5.4
5.5
V
Dap
hne
laur
eola
L. s
sp. l
aure
ola
..
+.
..
..
..
..
I
Hel
lebo
rus
foet
idus
L.
..
..
..
.(+
).
..
.I
Car
acte
rístiq
ues
de l’
or. Q
uerc
etal
ia p
ubes
cent
i-se
ssili
flora
e K
lika
1933
Sor
bus
aria
(L.)
Cra
ntz
ssp.
aria
.
..
..
.+
..
..
.I
Car
acte
rístiq
ues
de la
cl.
Que
rco-
Fage
tea
Br.-
Bl.
et V
liege
r 193
7
Car
dam
ine
impa
tiens
L.
..
+.
..
..
..
..
I
Ane
mon
e he
patic
a L.
.
..
+.
r.
++
..
.II
Bra
chyp
odiu
m s
ylva
ticum
(Hud
s.) B
eauv
. .
..
..
..
.r
..
.I
Que
rcus
pet
raea
(Mat
t.) L
iebl
. .
..
..
..
..
..
+I
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 182
Poa
nem
oral
is L
. ssp
. nem
oral
is
.+
+.
..
.+
..
..
II
Car
acte
rístiq
ues
de l’
al. Q
uerc
ion
ilici
s B
r.-B
l. (1
931)
193
6
Que
rcus
ilex
L. s
sp. i
lex
++º
.1.
1.
..
.+
..
+III
Tàxo
ns d
’eta
pes
arbu
stiv
es p
refo
rest
als
(land
es, b
ardi
sses
...)
Eric
a ar
bore
a L.
+
+ºm
..
..
..
..
.+m
II
Juni
peru
s co
mm
unis
L. s
sp. c
omm
unis
.
+º.
+m.
..
..
..
.I
Cle
mat
is v
italb
a L.
.
..
..
..
.+
..
.I
Cra
taeg
us m
onog
yna
Jacq
. ssp
. mon
ogyn
a .
..
..
..
.+
..
.I
Pop
ulus
trem
ula
L.
..
.1.
1.
..
..
..
.I
Sar
otha
mnu
s sc
opar
ius
(L.)
Wim
m. e
x K
och
ssp.
sco
pariu
s .
+º.
..
..
..
..
.I
Rub
us s
p..
..
+.
..
..
..
.I
Altr
es tà
xons
Hie
raci
um s
p..
+.
..
..
..
5.5
..
I
Sax
ifrag
a gr
anul
ata
L. s
sp. g
ranu
lata
.
++
..
..
..
..
.I
Cor
ylus
ave
llana
L.
..
..
..
+.
..
..
I
Hed
era
helix
L.
..
..
..
+.
..
..
I
Cor
ylus
ave
llana
L.
..
..
..
+.
..
..
I
Cas
tane
a sa
tiva
Mill
. .
..
.+
..
..
..
.I
Hie
raci
um s
p.+
..
..
..
..
..
.I
Asp
leni
um a
dian
tum
-nig
rum
L. s
sp. a
dian
tum
-nig
rum
.
+.
..
..
..
..
.I
Pol
ypod
ium
vul
gare
L. s
sp. v
ulga
re
.+
..
..
..
..
..
I
Sile
ne n
utan
s L.
ssp
. bra
chyp
oda
(Rou
y) A
sch.
et G
raeb
n.
.+
..
..
..
..
..
I
Gal
ium
cf.
mar
itim
um L
. .
+.
..
..
..
..
.I
Sile
ne c
f. vu
lgar
is (M
oenc
h) G
arck
e .
+.
..
..
..
..
.I
Gal
ium
sp.
.+
..
..
..
..
..
I
Cru
ciat
a gl
abra
(L.)
Ehre
nd.
..
.+
..
..
..
..
I
º p
lant
es a
mb
mal
a vi
talit
at p
er l’
om
bra
del
s ca
duc
ifolis
.
m p
lant
es m
ort
es.
pl p
lànt
ules
que
env
aeix
en l’
ind
ret.
Pro
ced
ènci
a d
els
inve
ntar
is:
1. O
sona
: el B
rull,
so
ta la
Puj
ada
de
la M
el, 1
.16
4 m
. Geo
log
ia i
sub
stra
t: C
amb
roo
rdov
icià
, pis
sarr
es m
icac
ítiq
ues
i so
rren
que
s. U
TM
(ED
50):
31 4
449
35 4
626
936,
17/
09/
200
9 [r
ef. n
00
4707
]. D
ades
ass
oci
ades
: fag
eda
irre
gul
ar, n
o g
aire
co
ntín
ua.
2. O
sona
: el B
rull,
ob
aga
de
Co
llfo
rmic
, 1.1
20 m
. Geo
log
ia i
sub
stra
t: C
amb
roo
rdov
icià
, pis
sarr
es m
icac
ítiq
ues
i so
rren
que
s. U
TM
(ED
50):
31 4
4529
5 46
2823
1, 0
8/05
/201
0 [r
ef. n
004
636]
.3.
Oso
na: e
l Bru
ll, o
bag
a d
e C
ollf
orm
ic, 1
.073
m. G
eolo
gia
i su
bst
rat:
Cam
bro
ord
ovic
ià, p
issa
rres
mic
acíti
que
s i s
orr
enq
ues.
UT
M (E
D50
): 31
445
582
4628
203,
08/
05/2
00
9 [r
ef. n
004
627
]. D
ades
ass
oci
ades
: la
fag
eda
ofe
-g
a p
er in
vasi
ó i o
mb
ra le
s b
ard
isse
s am
b S
amb
ucus
nig
ra d
el f
ons
del
s to
rren
ts.
4. O
sona
: el B
rull,
em
pri
us d
el B
rug
uès,
1.1
25 m
. Geo
log
ia i
sub
stra
t: C
amb
roo
rdov
icià
, pis
sarr
es m
icac
ítiq
ues
i so
rren
que
s. U
TM
(ED
50):
31 4
4448
4 46
2673
8, 0
3/0
9/20
09
[ref
. n0
0469
4].
5. O
sona
: el B
rull,
ob
aga
de
Co
llfo
rmic
, 1.0
46 m
. Geo
log
ia i
sub
stra
t: C
amb
roo
rdov
icià
, pis
sarr
es m
icac
ítiq
ues
i so
rren
que
s. U
TM
(ED
50):
31 4
4501
3 46
2848
8, 0
8/05
/201
0 [r
ef. n
004
634]
.6.
Oso
na: e
l Bru
ll, f
aged
a d
e la
Co
rtad
a, 1
.132
m. G
eolo
gia
i su
bst
rat:
Cam
bro
ord
ovic
ià, p
issa
rres
mic
acíti
que
s i s
orr
enq
ues.
UT
M (E
D50
): 31
445
747
4627
267,
17/
09/
2007
[ref
. n0
0470
9].
7. O
sona
: el B
rull,
ob
aga
de
Co
llfo
rmic
, 1.0
36 m
. Geo
log
ia i
sub
stra
t: C
amb
roo
rdov
icià
, pis
sarr
es m
icac
ítiq
ues
i so
rren
que
s. U
TM
(ED
50):
31 4
4515
6 45
2842
7, 0
8/05
/201
0 [r
ef. n
004
631]
.8.
Oso
na: e
l Bru
ll, o
bag
a d
e C
ollf
orm
ic, 1
.070
m. G
eolo
gia
i su
bst
rat:
Cam
bro
ord
ovic
ià, p
issa
rres
mic
acíti
que
s i s
orr
enq
ues.
UT
M (E
D50
): 31
444
907
462
8425
, 08/
05/2
010
[ref
. n0
0463
5].
9. O
sona
: el B
rull,
so
bre
la f
ont
del
So
t d
el R
ecto
r, 1.
086
m. G
eolo
gia
i su
bst
rat:
Cam
bro
ord
ovic
ià, p
issa
rres
mic
acíti
que
s i s
orr
enq
ues.
UT
M (E
D50
): 31
445
774
4627
310,
17/
09/
2007
[Ref
. n0
0470
8].
10. O
sona
: el B
rull,
ob
aga
de
Co
llfo
rmic
, 1.0
84 m
. Geo
log
ia i
sub
stra
t: C
amb
roo
rdov
icià
, pis
sarr
es m
icac
ítiq
ues
i so
rren
que
s. U
TM
(ED
50):
31 4
4550
2 46
2822
1, 0
8/05
/20
09
[ref
. n0
0462
6]. D
ades
ass
oci
ades
: al s
ota
bo
sc
hi h
a en
tre
23 i
25 p
lanç
ons
de
Fag
us s
ylva
tica
per
met
re q
uad
rat.
La
fag
eda
enva
eix
el P
oly
stic
ho-C
ory
letu
m d
e le
s fo
ndal
ades
.11
. Oso
na: e
l Bru
ll, o
bag
a d
e C
ollf
orm
ic, 1
.064
m. G
eolo
gia
i su
bst
rat:
Cam
bro
ord
ovic
ià, p
issa
rres
mic
acíti
que
s i s
orr
enq
ues.
UT
M (E
D50
): 31
445
510
4628
258,
08/
05/2
00
9 [r
ef. n
004
628]
. Dad
es a
sso
ciad
es: e
ntre
10
i 15
pla
nço
ns d
e fa
ig p
er m
etre
qua
dra
t. E
spai
de
bo
ixed
a am
b f
aig
s g
ross
os
esp
aiat
s.12
. Oso
na: e
l Bru
ll, o
bag
a d
e C
ollf
orm
ic, 1
.032
m. G
eolo
gia
i su
bst
rat:
Cam
bro
ord
ovic
ià, p
issa
rres
mic
acíti
que
s i s
orr
enq
ues.
UT
M (E
D50
): 31
445
148
4628
526,
08/
05/2
010
[ref
. n0
0463
3].
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 183
Taula 6. Fagedes de la Calma (taula sintètica)
Número de columna sintètica 1 2 3 4 5
Característiques de l’al. Abieti-Piceion Br.-Bl. 1939
Abies alba Mill. I . . . .
Abies alba Mill. pl. I . . . .
Característiques de la cl. Vaccinio-Piceetea Br.-Bl. 1939
Hylocomium splendens (Hedw.) W. P. Schimp. in B. S. G. I . . . .
Característiques de l’ass. Helleboro-Fagetum O. Bolòs (1948) 1957
Moehringia trinervia (L.) Clairville IV . . . I
Helleborus viridis L. ssp. occidentalis (Reut.) Schiffner II . . . .
Anemone nemorosa L. I . . . .
Phyteuma spicatum L. II . . . .
Myosotis sylvatica Hoffm. I . . . .
Característiques de l’ass. Luzulo-Fagetum (Suspl.) Br.-Bl. 1952
Deschampsia flexuosa (L.) Trin. II V III . II
Teucrium scorodonia L. ssp. scorodonia III III III . I
Pteridium aquilinum (L.) Kuhn III II IV . I
Veronica officinalis L. III III I . I
Lonicera periclymenum L. ssp. periclymenum . I II . .
Característiques de l’al. Fagion sylvaticae (Luquet) R. Tx. et Diem. 1936
Fagus sylvatica L. V V V V V
Fagus sylvatica L. pl. IV III II III II
Característiques de l’or. Fagetalia sylvaticae Pawlowski 1928
Ilex aquifolium L. III II IV I I
Polystichum setiferum (Forsk.) Woynar II II I I III
Stellaria holostea L. II I I . I
Mercurialis perennis L. I I I I .
Doronicum pardalianches L. I I . . .
Taxus baccata L. I . II . .
Melica uniflora Retz. I . I . .
Luzula sylvatica (Huds.) Gaud. ssp. sylvatica I . . . .
Mycelis muralis (L.) Dumort. I . . . .
Sanicula europaea L. I . . . .
Dryopteris filix-mas (L.) Schott ssp. filix-mas I . . . .
Característiques de l’al. Quercion pubescenti-petraeae Br.-Bl. 1931
Buxus sempervirens L. I I I I V
Daphne laureola L. ssp. laureola III II II . I
Helleborus foetidus L. I I I . I
Acer opalus Mill. ssp. opalus I . I . .
Campanula persicifolia L. . I . . .
Coronilla emerus L. ssp. emerus . . I . .
Característiques de l’or. Quercetalia pubescenti-sessiliflorae Klika 1933
Sorbus aria (L.) Crantz ssp. aria II III III . I
Sorbus aria (L.) Crantz ssp. aria pl. . I . . .
Primula veris L. ssp. columnae (Ten.) Maire et Petitm. II II . . .
Característiques de la cl. Querco-Fagetea Br.-Bl. et Vlieger 1937
Anemone hepatica L. IV III II II II
Poa nemoralis L. ssp. nemoralis IV III I . II
Quercus petraea (Matt.) Liebl. I II II . I
Festuca heterophylla Lam. II II . I .
Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv. . I I . I
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 184
Viola sylvestris Lam. I I . . .
Euphorbia amygdaloides L. ssp. amygdaloides I . I . .
Cardamine impatiens L. I . . . I
Viola sylvestris Lam. ssp. riviniana (Reichenb.) Tourlet I I . . .
Geranium robertianum L. ssp. robertianum I . . . .
Festuca heterophylla Lam. I . . . .
Epipactis helleborine (L.) Crantz s.l. I . . . .
Lonicera xylosteum L. . . I . .
Vicia sepium L. . . I . .
Característiques de l’al. Quercion ilicis Br.-Bl. (1931) 1936
Asplenium adiantum-nigrum L. ssp. onopteris (L.) Heufler . I . . .
Quercus ilex L. ssp. ilex IV IV V . III
Ruscus aculeatus L. . . I . .
Característiques de l’or. Quercetalia ilicis Br.-Bl. 1936
Rubia peregrina L. ssp. peregrina . I III . .
Tàxons d’etapes arbustives preforestals (landes, bardisses...)
Erica arborea L. III III IV I II
Juniperus communis L. ssp. communis III III II I I
Rubus sp. I I III . I
Crataegus monogyna Jacq. ssp. monogyna II I I . I
Populus tremula L. II I I . I
Sarothamnus scoparius (L.) Wimm. ex Koch ssp. scoparius I I I . I
Calluna vulgaris (L.) Hull . I I . .
Clematis vitalba L. . . I . I
Rosa sp. I . I . .
Rubus cf. canescens DC. I I . . .
Prunus spinosa L. ssp. spinosa . I . . .
Pyrus cf. communis L. ssp. pyraster (L.) Asch. et Graebn. . I . . .
Pyrus malus L. ssp. malus . . I . .
Altres tàxons
Polypodium vulgare L. ssp. vulgare II II I I I
Asplenium adiantum-nigrum L. ssp. adiantum-nigrum I I I . I
Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barr. ssp. majus IV I I I .
Cruciata glabra (L.) Ehrend. II II I . I
Hieracium sp. II III II . II
Rubus caesius L. III I I I .
Corylus avellana L. I . I . I
Digitalis lutea L. ssp. lutea II II I . .
Hedera helix L. I . II . I
Saxifraga granulata L. ssp. granulata II I . . I
Aquilegia vulgaris L. ssp. vulgaris I . I . .
Carex sp. . I I . .
Castanea sativa Mill. . . III . I
Fragaria vesca L. I . I . .
Luzula forsteri (Sm.) DC. III I . . .
Fraxinus excelsior L. I I . . .
Galium pumilum Murray ssp. papillosum (Lap.) Batalla et Masclans ex O. Bolòs I I . . .
Lathyrus linifolius (Reichard) Bässler I . I . .
Prunus sp. I . . I .
Saxifraga vayredana Luiz. I I . . .
Silene nutans L. ssp. brachypoda (Rouy) Asch. et Graebn. I . . . I
VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 185
Solidago virgaurea L. ssp. virgaurea . I II . .
Viola sp I I . . .
Athyrium filix-femina (L.) Roth I . . . .
Cardamine hirsuta L. I . . . .
Coincya cheiranthos (Vill.) Greuter et Burdet I . . . .
Dactylis glomerata L. s.l. I . . . .
Epipactis sp. I . . . .
Festuca sp. I . . . .
Festuca gr. rubra L. I . . . .
Fraxinus excelsior L. I . . . .
Hieracium gr. murorum L. I . . . .
Narcissus poeticus L. I . . . .
Ornithogalum cf. umbellatum L. I . . . .
Pinus sylvestris L. I . . . .
Prunella grandiflora (L.) Scholler ssp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs I . . . .
Prunus avium (L.) L. I . . . .
Ranunculus ficaria L. ssp. ficaria I . . . .
Sedum rupestre L. ssp. reflexum (L.) Hegi et E. Schmid I . . . .
Taraxacum officinale Weber in Wiggers I . . . .
Viola bubanii Timb.-Lagr. I . . . .
Asplenium trichomanes L. . I . . .
Cephalanthera longifolia (L.) Fritsch . I . . .
Hieracium cf. pilosella L. . I . . .
Polygonatum odoratum (Mill.) Druce . I . . .
Stachys officinalis (L.) Trevisan . I . . .
Corylus avellana L. . . . . I
Galium sp. . . . . I
Galium cf. maritimum L. . . . . I
Silene cf. vulgaris (Moench) Garcke . . . . I
1. Helleboro occidentalis-Fagetum sylvaticae O. de Bolos, 1957, subass. moehringietosum trinerviae O. de Bolos, 1983 (22 inventaris inèdits).2. Luzulo nivae-Fagetum sylvaticae Susplugas ex Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine et Negre, 1952, subass. veronico-galietosum O. de Bolos, 1957 (17 inventaris inèdits).3. Luzulo nivae-Fagetum sylvaticae Susplugas ex Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine et Negre, 1952, variant de Quercus ilex ssp. ilex (12 inventaris inèdits).4. Luzulo nivae-Fagetum sylvaticae Susplugas ex Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine et Negre, 1952, fagetum nudum (5 inventaris inèdits).5. Buxo sempervirentis-Fagetum sylvaticae Br.-Bl. et Suspl. 1937 em. Br.-Bl. 1952 (12 inventaris inèdits).
Top Related