Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural 2007-2010
Una aposta pel sector agroalimentari català
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural 2007-2010
Una aposta pel sector agroalimentari català
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural 2007-2010
Una aposta pel sector agroalimentari català
© Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural 2010
Disseny i maquetació Marc Ancochea
Correcció Cristina Carbonell
Edició DAU serveis editorials
Impressió Sagrafic
Dipòsit legal
ÍNDEX 5
1. Presentació
2. Eixosd’actuació
2.1. Suportalsectorproductor
2.1.1. Lainversióeninfraestructuresrurals:regs,concentracionsparcel·làriesicamins
2.1.2. Programesdesuportalsector:PladeDesenvolupamentRuraliFonsEuropeudelaPesca
2.1.3. Programesdesanitatanimalivegetal
2.1.4. Fomentdelaproduccióagríàriaidel’úsdebonespràctiques
2.1.5. Polítiquesdeprevenciódavantlesadversitatsclimatològiques
2.1.6. Noveslíniesdefinançament
2.1.7. Formació,assessoramentiimpulsalsemprenedors
2.1.8. Regulacióiordenaciódelsector
2.1.9. Milloradelagestiódelafertilitzacióidelsresidus,estalvienergèticifomentd’energiesrenovables
2.1.10.Milloradelainformacióifomentdelainterlocució
2.1.11.Pladexoc
2.2. Milloradelacompetitivitatidelesempresesagràriesiagroalimentàries
2.2.1. Modernitzaciód’explotacionsagràriesiincorporaciódejoves
2.2.2. Plademodernitzaciódecooperatives
2.2.3. Fomentdelainversióennovestecnologies,productesiprocessosperalaindústriaagroalimentària
2.2.4. Planssectorialsagris
2.2.5. Modernitzaciódelamaquinàriaagrícola
2.2.6. Impulsal’R+D+Iagroalimentària
6 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
2.3. Promocióicomercialitzaciódelaproduccióagroalimentàriacatalana
2.3.1. Apostaperlainternacionalització
2.3.2. Impulsalapromocióenmercatsinteriors
2.3.3. Fomentdelsproductesagroalimentarisambdistintiusd’origenidequalitat
2.3.4. Promociódelsvinsicavesdequalitat
2.4. Fomentdeladiversificacióeconòmicaalmónrural
2.4.1. Leader
2.4.2. Lleidedesenvolupamentruralsostenible
2.5. Milloradelagestióadministrativa
2.5.1. Simplificaciódocumentalideprocediments
2.5.2. Administracióelectrònicaiatencióalciutadà
3. Eixosdefutur.LesresolucionsdeldebatmonogràficsobremónagrarialParlamentdeCatalunya
Índexdemapes,taulesigràfics
1. pRESENtAció 7
Al’horadeferunbalançde lesactuacionsdelDepartamentd’Agri-
cultura,AlimentacióiAccióRural(DAR)enaquestalegislatura(2007-
2010),s’hadedestacarelcanvidefilosofiaquehamarcatenaquest
períodelapolíticadesenvolupadapelDepartament.
Enefecte,afinaldel2006elDepartamentd’Agricultura,Ramade-
riaiPescaesvaconvertirenl’actualDAR.Aquestcanvidenomes-
tavajustificatperlavoluntatdelGoverncatalàd’aglutinartotelsec-
toragroalimentaricatalàsotaunmateixparaigua.Vaserunaaposta
fermaperevidenciarl’estretavinculacióentrelaproducció,latrans-
formació i la comercialització, i per fer palès que es tractava d’una
prioritatdelaGeneralitat,jaqueelsectoragroalimentaritéunaim-
portànciaestratègicaperaCatalunya.
D’aquestamaneraesvoliadeixardeconsiderarl’agriculturacom
unfetaïllat,jaquelarealitatdelmónagrariésmoltmésàmpliairica.
Estemdavantd’unvariatentramateconòmicqueconfiguraelsector
agroalimentari,undelsactiusméspoderososdelanostraeconomia,
jaqueéselprimersectorindustrialdeCatalunyaiocupaunllocde
privilegi a l’Estat espanyol i a Europa. Un sector vital per al nostre
país,quetéenlaproducciód’alimentssans,bonsisegurslasevafun-
cióprincipal.
Nohemd’oblidarqueCatalunyaconstitueixelclústeragroalimen-
tarimésimportantd’Europa,iqueéselterritorieuropeuambmésca-
pacitatpergeneraractivitateconòmicaiocupacióalvoltantd’unsector
agroalimentariquedestacatantenproductivitatcomencompetitivitat.
AquestprocésdecanvidenomidefilosofiadelDARs’haproduït,
tanmateix,senseoblidarelpesdecisiuquetéperaCatalunyaunmón
ruralviu,actiu,vertebratterritorialmenticohesionatsocialment,quea
mésdegarantiralscatalansunaalimentaciódequalitatfalafuncióde
mantenirunpaisatgeric,diversiequilibrat.Ésadir,l’agriculturatéun
paperclaucomagarantdelnostreterritoriidelanostrabiodiversitat.
Elsconreusagrícolesocupenunapartimportantdelterritorica-
talà,ilesexplotacionsramaderess’escampenarreudelesnostresco-
marques.LaCatalunyaruraliagràriaestàmésvivaquemai,malgrat
lesdiversescrisisquehapatit.L’agriculturailaramaderiahanestat
testimonisd’unadisminuciódelnombred’explotacions,peròaques-
tesexplotacionss’hanfetcadavegadamésgransicompetitives.Tant
l’agriculturacomlaramaderiatenenunatranscendènciaeconòmicai
socialmoltelevada,totielnombrereduïtdelapoblacióactivaagrària.
Enaquestnoumarcgeneral,elDARhaportatatermeunaaccióde
governbasadaencincgransprioritats:estabilitzarelsectorproduc-
Una aposta pel sector agroalimentari català
8 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
tor;millorarlacompetitivitatisostenibilitatdelesnostresempreses;
promocionaricomercialitzarelsnostresproductes;fomentarladiver-
sificacióeconòmica,iimpulsarlasimplificacióadministrativa.
Pelquefaal’estabilitzaciódelsectorproductor,hemdonatunfort
impulsalsregadius,tantenelcasdenousregadius,comambl’emble-
màticcanalSegarra-Garrigues,ienlamilloradelsquejahihavia.Les
infraestructuresrurals(regadiusicamins)sóndecisivesperalfutur
del’activitatagràriaenelnostreterritori,lamilloradelaproductivitat
ilasalvaguardadel’equilibriterritorial.
Aquestesactuacionss’emmarquenenunadecididapolíticadede-
senvolupamentruralintegral,pertald’augmentarlarendailariquesa
a totel territorinourbàdelnostrepaís, evitar ladespoblacióde la
Catalunyaruraliagràriaiafavoriralternativeseconòmiques.
Juntambaixò,hempotenciatdemaneradecididalainnovació,a
travésde l’InstitutdeRecerca iTecnologiaAgroalimentàries (IRTA),
unorganismeambgranprestigiinternacionalquetreballaconjunta-
mentamblauniversitatielsagentsdelteixiteconòmicdelnostrepaís
pertaldeposarelconeixementcientíficilatransferènciatecnològica
alserveidelaproductivitatdelesnostresempreses.
DesdelDARhemapostatdemaneradecididaperlainnovacióila
recerca,perquèresultaimprescindiblepertaldegarantir lacompe-
titivitat de l’agroalimentació a Catalunya. En un moment de canvis
profundscomés l’actual, l’adaptacióaaquestnouescenaridemana
nousprojectesinovesiniciativesqueimpulsinlesempresesagroali-
mentàriesapoderferfrontalsnousrequerimentsdelsmercatsidels
consumidors.
D’altrabanda, laGeneralitatdeCatalunya,mitjançantelDAR,
hadonattotelseusuportaunapolíticadefomentde laqualitat
dels nostres aliments, amb l’objectiu de consolidar i internacio-
nalitzarlaindústriaagroalimentàriacatalana,apostantpernoves
formesd’integracióempresarial,depromocióidecomercialització
més ambicioses i imaginatives. Per això, hem aplicat en aquests
anysdelegislaturapolítiquesdequalitatalimentàriaidetraçabi-
litatquehanafavoritlacomercialitzaciódelsproductescatalanes,
enbeneficid’unaagroindústriaquehadepodercompetirmilloren
elmercatmundial.Undelsaspectesclauenaquesta líniahaes-
tatduratermeesforçoscontinuatsdepromocióicomercialització
delsproductesalimentariscatalans,posant-losenvalormitjançant
símbols de qualitat com ara les denominacions d’origen, les ma-
neresespecialsdeproduircomaral’agriculturaecològicailapro-
duccióintegrada,apropantelproductealconsumidoriafavorintla
producciódeproximitat.
Unsalimentsdequalitatquetenendosgransaliatsperalapro-
moció internacional: la dieta mediterrània, considerada pels cientí-
ficslaméssanadelmón, ielprestigimundialdelsnostrescuiners.
Aquestssónalgunsaspectesimportantsdel’acciódegoverndelDAR
en aquesta legislatura, acció que es detalla més àmpliament en les
pàginessegüentsd’aquestapublicació.
JoaquimLlenaiCortina
Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 9
2.1. Suport al sector productor
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 11
Inauguració del regadiu del Garrigues Sud
2.1.1. La inversió en infraestructures rurals
12 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
Infraestructures de reg
Una de les prioritats del Govern de la Generalitat en la legislatura
2007-2010 ha estat millorar el sistema de regadius de Catalunya. Ja
siguimodernitzantregadiustradicionalsoimpulsantlaconstrucció
denovesinfraestructuresdereg,elDepartamentd’Agricultura,Ali-
mentacióiAccióRuralhatreballatenl’ampliaciódelasuperfíciede
regadiudeCatalunyaienlamilloradel’eficiència,ambl’objectiud’in-
crementar la rendibilitat de les produccions i propiciar, alhora, l’ús
eficientd’unbétanpreuatiescàscomésl’aigua.
Una hectàrea de regadiu produeix 6,7 vegades més que una
de secà i genera 12 vegades més llocs de treball.
EnelsdarrersquatreanyselDARhamodernitzatelssistemesde
34.658haderegtradicionalambunainversióde98,1M€.Ihaampliat
en23.262leshectàreesdesuperfícieregadaperuntotalde785M€. Embassament de Gimenells
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
Regadiu
Secà
Oli d’oliva
Most de
raïm i vi
Cítrics
Avellana
Ametlla
Préssec
Pera
Poma
Mongeta
Ceba, all
Carxofa
Tomàquet
Enciam
Patates
Arròs
Blat de moro
Ordi
Blat
gràfic 1. Rendiment kg/ha segons el règim hídric
Font: Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR)
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 13
R01LMR02LM
T23ET
T22ET
T02LT
R03LM
T01LT
T45TS
T01LT
R28EM
T40ES
R29EM
T04LT
R47TE
T21LS
T01LT
R420TS
T03LT
R56GP
R54GE
T41TE
R542GS
T24EP
R30EE
T04LTA
T27EP
R46TP
R55GP
R536GS
T01LT
T28EE
T05LP
R04LP
R32EE
T48GS
T01LT
T26EP
T25EP
R57GP
T29EE
T19LS
R06LP
T99TS
T32EE
T30ET
R05LP
R65BP
T07LE
R31EP
T39ES
R517GS
R418ES
R34EE
T42TP
R59GP
T33EP
T03LT
T35ET
R60GP
R333ES
T34EE
R68BE
R33EE
T05LP
R09LE
T22ET
R126LS
T49BP
R58GP
T09LP
R640BS
T03LT
R36EP
R344ES
R130ES
R08LP
R12LE
T43TE
T12LP
T20LS
R555GS
R571BS
R37EE
R11LE
R13LP
T43TE
R39EE
T36EP
T11LP
R38EE
R10LE
R293LS
T15LP
R04LP
R18LP
R21LE
R547GS
T24EP
R42EE
R66BP
R557GS
R07LP
R35EP
R63GE
R120LS
R103
R626BS
R125LS
R24LE
R632BS
R468TS
T03LT
R539GS
R127LS
R122LS
R49TP
R285LS
R205LS
R15LE
R524GS
R17LP
R124LS
R623BS
R548GS
R396ES
R202LS
R62GP
R552GS
R467TS
T37EP
R249LS
R521GS
R520GS
R427TS
R595BSR607BS
R263LS
R531GS
R19LP
R457TS
R67BP
R621BS
R16LE
R247LS
R530GS
R522GS
R534GS
R574BS
R458TS
R27LE
R572BS
R526GSR523GS
R238LS
T46TS
R549GS
R269LS
R244LS
R486TS
R40EP
R23LP
R254LS
R22LE
T06LP
R275LS
R431TS
R348ES
R69BE
R379ES
R328LS
R494TS
R421TS
R564BS
R14LP
R286LS
R326LS
R259LS R528GS
R20LP
R397ES
R290LS
R253LS
R102
R277LS
R493TS
R624BS
R50TP
R529GS
R26LM
R274LS
R234LS
R575BS
R288LS
R525GS
R350ES
R532GS
R101
R318LS
R448TS
R265LS
R51TP
R272LS
R325LS
R307LS
R604BS
R358ES
R425TS
R41EP
T17LP
R581BS
R231LS
R343ES
R229LS
R380ES
R527GS
R492TS
R647BS
R394ES
R208LS
R551GS
R323LS
R654BS
R217LS
T16LP
R569BS
R243LS
R252LS
R490TS
R563GS
R329LS
R553GS
R322LS
R45EE
R201LS
R580BS
R382ES
R430TS
R233LS
R221LS
T14LP
R211LS
R618BS
R245LS
R294LS
R291LS
R268LS
R240LS
R641BS
R53TP
R241LS
R258LS
R488TS
R576BS
R562GS
R287LS
R261LS
R565BS
R499TS
R223LS
R216LS
R214LS
R220LS
R282LS
R385ES
R292LS
R573BS
R25LPA
R61GP
R330LS
R429TS
R283LS
R321LS
R212LS
R331LS
R369ES
R560GS
R64GP
R642BS
T10LP
R616BS
R302LS
R511TS
R533GS
R303LS
R279LS
R235LS
R355ES
R237LS
R260LS
T18LP
R316LS
R227LS
R423TS
R473TS
R561GS
R586BS
R207LS
R500TS
R610BS
R377ES
R435TS
R554GS
R395ES
R392ES
R503TS
R324LS
R236LS
R645BS
R210LS
R278LSR228LS
R257LS
T47GE
R280LS
R479TS
R617BS
R239LS
R225LS
T13LE
R271LS
R489TS
R585BS
R620BS
R226LS
R43EP
R266LS
R311LS
R578BS
R289LS
R550GS
R204LS
R559GS
R242LS
R273LS
R649BS
R568BS
R135GS
R370ES
R213LS
R224LS
R567BS
R583BS
R566BS
R587BS
R601BS
R251LS
R301LS
R371ES
R219LS
R222LS
R491TS
R589BS
R232LS
R496TS
R262LS
R615BS
R577BS
R393ES
R218LS
R582BS
R588BSR590BS
R558GS
R209LS
TREMP
ALINS
LLEIDA
AGER
TIVISSA
FLIX
NAVES
ALT ANEU
NAUT ARAN
TORTOSA
ODEN
SORT
BATEA
PINOS
TORA
ESPOT
MOIA
AMPOSTA
CABO
LLADURS
LLADORRE
CAMARASA
ASCO
SEROS
NAVAS
VALL DE BOI (LA)
ROQUETES
ALP
OLIOLA
VIELHA E MIJARAN
RIALP
ALCARRAS
SENIA (LA)
ULLDECONA
RIPOLL
REUS
ALBANYA
DELTEBRE
ARTESA DE SEGRE
PIERA
ORISTA
TARREGA
TOSES
VIC
OSOR
COLL DE NARGO
SORIGUERA
BAIX PALLARS
GURB
BIOSCA
VALLS
TORDERA
OLIUS
SALDES
AITONA
QUERALBS
ARBUCIES
QUEROL
BOT
AVINYO
GER
MURA
GAIA
GOSOL
JUNCOSA
CAMPRODON
LLUÇA
RINER
CAVA
MAIALS
PONTILS
BARCELONA
VIMBODI
OS DE BALAGUER
LLOSSES (LES)
RUBIO
GUIXERS
VALLS DE VALIRA (LES)
GANDESA
SILS
ODENA
CONCA DE DALT
CERCS
PERELLO (EL)
MONTBLANC
ARBECA
SALLENT
AMER
ROSES
PONT DE SUERT (EL)
BASSELLA
BAGA
PAÜLS
LLAVORSI
GARCIA
ALMENAR
RUBI
SAGAS
TERRASSA
RABOS
CARDONA
FARRERA
SARRAL
ARNES
LES
BEGUES
MONTFERRER I CASTELLBO
TORRE DE CABDELLA (LA)
SITGES
ALGERRI
FIGOLS I ALINYA
TIVENYS
ISONA I CONCA DELLA
VILALLER
AGRAMUNT
BARONIA DE RIALB (LA)
CERVERA
MOLLO
SUBIRATS
AVIA
GAVA
ORIS
LLAGOSTERA
OGASSA
JUNEDA
VIDRA
MONTAGUT I OIX
BELLVIS
SORA
OLVAN
VILANOVA DE MEIA
QUART
RIBA-ROJA D'EBRE
ALMATRET
PALS
HORTA DE SANT JOAN
BEUDA
LLES DE CERDANYA
VALLS D'AGUILAR (LES)
VERDU
BENIFALLET
AIGUAMURCIA
CANEJAN
MEDIONA
ALFES
TARRAGONA
OLOT
XERTA
RIBERA D'URGELLET
LLARDECANS
PERAMOLA
VILADRAU
GIRONA
BORREDA
ALGUAIRE
ALCANAR
ALBESA
BALAGUER
VILADEMULS
VIDRERES
SANT CELONI
ALCOVER
SETCASES
SOSES
JOSA I TUIXEN
CASERES
PONTS
ESPOLLA
ALAS I CERC
DOSRIUS
RASQUERA
FORALLAC
BRUC (EL)
VANSA I FORNOLS (LA)
SUSQUEDA
MONTMELL (EL)
VINAIXA
VALL D'EN BAS (LA)
JORBA
CASTELLDANS
MALDA
MONTMAJOR
SANTA PAU
CUBELLS
VALL DE BIANYA (LA)
GAVET DE LA CONCA
PUIG-REIG
GRANADELLA (LA)
GUINGUETA D'ANEU (LA)
RAJADELL
SANT MATEU DE BAGES
SEVA
MANRESA
GOMBREN
LLOBERA
PINELL DE SOLSONES
FONOLLOSA
FALSET
PRATDIP
OLOST
PRADES
OLIANA
BELLVER DE CERDANYA
GODALL
ALFORJA
PERALADA
FIGOLS
PUJALT
CABANELLES
DARNIUS
OLIVELLA
SURIA
MAS DE BARBERANS
LLIMIANA
SARROCA DE BELLERA
VECIANA
BOVERA
BESCANO
ARGENÇOLA
SANT HILARI SACALM
ALBI (L')
ALMACELLES
RIUDARENES
MIRAVET
CAPOLAT
BRULL (EL)
DAS
LLACUNA (LA)
SABADELL
CASTELL DE MUR
GELIDA
CALDERS
VIVER I SERRATEIX
MIERES
CONESA
QUAR (LA)
JONQUERA (LA)
RIUDOMS
BELLPUIG
CAMBRILS
RUPIT I PRUIT
TALARN
ABELLA DE LA CONCA
ALOS DE BALAGUER
LLANÇA
MERANGES
SANAÜJA
TREMP
CALONGE
LLERS
VILALBA DELS ARCS
VACARISSES
CABACES
SANT ESTEVE DE LA SARGA
MORA D'EBRE
ALFARA DE CARLES
BERGA
VALL DE CARDOS
FONT-RUBI
SANTA MARIA D'OLO
LINYOLA
BRUNYOLA
TORREFETA I FLOREJACS
VILANOVA DE SAU
SANT GREGORI
AVELLANES I SANTA LINYA (LES)
PARDINES
MONT-RAL
URUS
ORPI
TAVERTET
BOSSOST
VILALLONGA DE TER
CANET D'ADRI
MARGALEF
VINEBRE
TAGAMANENT
CORBERA D'EBRE
BELLPRAT
AMETLLA DE MAR (L')
BALSARENY
BEGUR
MONTGAI
COLERA
PORRERA
FOIXA
TALAVERA
VILADA
CELRA
PREIXENS
LLORET DE MAR
ALDEA (L')
GISCLARENY
CONCA DE DALT
TERMENS
SANTA CRISTINA D'ARO
PLANS DE SIO (ELS)
SANT FERRIOL
MONT-ROIG DEL CAMP
ARTES
LLORAC
CAMARLES
FATARELLA (LA)
PINELL DE BRAI (EL)
MAÇANET DE CABRENYS
TORRES DE SEGRE
GUALBA
PORQUERES
TORREGROSSA
ARBOLI
OLERDOLA
TONA
COMA I LA PEDRA (LA)
CONSTANTI
MATARO
LLANARS
CISTELLA
CAPMANY
TOSSA DE MAR
ULLDEMOLINS
RIBERA D'ONDARA
GUIMERA
PONTONS
AMPOLLA (L')
PAU
PENELLES
SANT JAUME D'ENVEJA
TORROELLA DE MONTGRI
CASSERRES
SENTERADA
TARADELL
FORADADA
SANTA MARIA DE CORCO
ALCANO
FORES
SANTA COLOMA DE FARNERS
VANDELLOS I L'HOSPITALET DE L'INFANT
ABRERA
MASSANES
VALLCEBRE
VENDRELL (EL)
AGULLANA
CALDES DE MALAVELLA
GRANERAESTARAS
NAVATA
CORBINS
POBLA DE CERVOLES (LA)
CADAQUES
RIBES DE FRESER
MONTELLA I MARTINET
VILANOVA DE L'AGUDA
VENTALLO
MONTSENY
SENTMENAT
VILA-RODONA
CASSA DE LA SELVA
PASSANANT
CORÇA
PONT DE BAR (EL)
TALAMANCA
RIUDAURA
POBLA DE LILLET (LA)
BONASTRE
CERVELLO
CASTELLAR DE LA RIBERA
SANT PERE DE TORELLO
CASTELLFOLLIT DEL BOIX
CAMOS
MARÇA
COPONS
SANT FELIU DE BUIXALLEU
BLANES
SALOU
CORNUDELLA DE MONTSANT
SAUS
CAMPDEVANOL
BAUSEN
ESPUNYOLA (L')
CASTELLAR DE N'HUG
GALERA (LA)
PREIXANA
ALDOVER
VALLIRANA
CAPÇANES
ALEIXAR (L')
MUNTANYOLA
CASTELLO DE FARFANYA
BORGES BLANQUES (LES)
ESPLUGA DE FRANCOLI (L')
PERAFITA
OSSO DE SIO
CASTELLOLI
CASTELLCIR
VILA-SECA
SARROCA DE LLEIDA
VILAPLANA
LLIVIA
GOLMES
ANGLES
SERINYA
VILOBI D'ONYAR
PRULLANS
ASPA
SANTA MARIA DE MERLES
IVORRA
ARGENTONA
PILES (LES)
CRUÏLLES, MONELLS I SANT SADURNI DE L'HEURA
MASSOTERES
LLADO
MAÇANET DE LA SELVA
TORREBESSES
PALMA D'EBRE (LA)
TERRADES
ALBAGES (L')
SANT PERE DE RIBES
ANGLESOLA
SOLIVELLA
AGUILAR DE SEGARRA
GARRIGAS
CASTELLBISBAL
GALLIFA
MATADEPERA
SALES DE LLIERCA
FIGUERES
MOLAR (EL)
SANT CUGAT DEL VALLES
CALAFELL
TORNABOUS
TORRELAVIT
CASTELLTERÇOL
SOLSONA
BALENYA
MORERA DE MONTSANT (LA)
BADALONA
CASTELLET I LA GORNAL
CATLLAR (EL)
PALAFRUGELL
CASTELLAR DEL VALLES
BENISSANET
ESTAMARIU
CASTELLO D'EMPURIES
JUIA
PORT DE LA SELVA (EL)
TORRELLES DE FOIX
ALPICAT
ALBIOL (L')
PLANOLES
BASCARA
SANT MARTI DE TOUS
SANT ANIOL DE FINESTRES
BIGUES I RIELLS
SENAN
ARRES
MANLLEU
CALDES DE MONTBUI
FULLEDA
VILOPRIU
VILA-SANA
SANT LLORENÇ SAVALL
ALPENS
TARRES
PIRA
TIURANA
ESPARREGUERA
ALBINYANA
SEVA
FOGARS DE MONTCLUS
RIUDECOLS
SANT JOAN DE LES ABADESSES
VILAMOS
SANTA BARBARA
COLLBATO
GIMENELLS I EL PLA DE LA FONT
MONTCLAR
GUISSONA
SANT MARTI DE LLEMENA
BELLAGUARDA
BIURE
GUARDIOLA DE BERGUEDA
BORDES (ES)
VILANANT
BELIANES
VILABELLA
GRANJA D'ESCARP (LA)
CLARIANA DE CARDENER
CASTELLAR DEL RIU
SELVA DEL CAMP (LA)
RELLINARS
PRAT DE COMTE
CARME
BELL-LLOC D'URGELL
GRANYANELLA
MONTFERRI
PONTOS
CABANES
ROCA DEL VALLES (LA)
VILADECANS
MOLSOSA (LA)
PUIGCERDA
CALLUS
CALONGE DE SEGARRA
GINESTAR
CAMPELLES
VILAGRASSA
POBLA DE MASSALUCA (LA)
SANT MARTI SARROCA
RIELLS I VIABREA
FREGINALS
CABRA DEL CAMP
MASQUEFA
VALLMOLL
CUNIT
SUNYER
ALIO
SENTIU DE SIO (LA)
CANTALLOPS
COGUL (EL)
IVARS D'URGELL
PALAMOS
TORTOSA
SALOMO
ESPINELVES
GARRIGUELLA
FOGARS DE LA SELVA
VILANOVA I LA GELTRU
MENARGUENS
BOLVIR
POBLA DE SEGUR (LA)
TAVERNOLES
TEIA
TORELLO
BELLCAIRE D'URGELL
ISOVOL
LLIÇA D'AMUNT
FORTIA
PALAFOLLS
CIUTADILLA
CALAF
NALEC
SANT RAMON
VALLFOGONA DE RIPOLLES
IVARS DE NOGUERA
CANOVES I SAMALUS
ORDIS
PLANES D'HOSTOLES (LES)
ALBONS
ESCALA (L')
VALLGORGUINA
SANT MARTI DE RIUCORB
FIGUERA (LA)
SANT JOAN LES FONTS
ULLA
SANTPEDOR
FEBRO (LA)
ALCOLETGE
GARRIGA (LA)
NULLES
SECUITA (LA)
ORGANYA
PLA DE SANTA MARIA (EL)
PRATS DE REI (ELS)
ESPONELLA
OLUGES (LES)
CRESPIA
SALT
VILOSELL (EL)
OLESA DE BONESVALLS
MALLA
CENTELLES
LLINARS DEL VALLES
CUBELLES
MASARAC
ARTESA DE LLEIDA
TIRVIA
AIGUAVIVA
CERVIA DE LES GARRIGUES
CORNELLA DEL TERRI
SANT PERE DE VILAMAJOR
ARBOÇ (L')
TIANA
CASTELLGALI
SANT FELIU DE PALLEROLS
VILADECAVALLS
SANT BARTOMEU DEL GRAU
VILADASENS
VILAVERD
MIRALCAMP
POBOLEDA
ALELLA
VALLBONA DE LES MONGES
BISBAL DEL PENEDES (LA)
MONTOLIU DE SEGARRA
RIUDECANYES
VILAJUÏGA
CANYELLES
CASTELLNOU DE BAGES
ARENYS DE MUNT
VERGES
LLAMBILLES
RENAU
PRAT DE LLOBREGAT (EL)
SIURANA
CERDANYOLA DEL VALLES
SANT QUIRZE SAFAJA
COLLDEJOU
PERA (LA)
CASTELL DE L'ARENY
SANTA COLOMA DE QUERALT
CASTELLBELL I EL VILAR
MONT-RAS
VALLCLARA
BOTARELL
SANT SALVADOR DE GUARDIOLA
FONTCOBERTA
CASTELLVI DE LA MARCA
BARBERA DE LA CONCA
GUALTA
SANT LLORENÇ DE LA MUGA
AVINYONET DEL PENEDES
CARDEDEU
CAPAFONTS
MONTCADA I REIXAC
MASROIG (EL)
SALAS DE PALLARS
SOBREMUNT
HOSTALETS DE PIEROLA (ELS)
GRANOLLERS
TORMS (ELS)
ALFARRAS
RODA DE BARA
COLLSUSPINA
CREIXELL
MARTORELL
DUESAIGÜES
CASTELLSERA
SANT SADURNI D'OSORMORT
GUILS DE CERDANYA
BLANCAFORT
FONTANALS DE CERDANYA
MOLINS DE REI
TORTELLA
MARGANELL
GRATALLOPS
SANT FELIU SASSERRA
FLAÇA
ESPLUGA CALBA (L')
BANYOLES
NOU DE BERGUEDA (LA)
MORA LA NOVA
TORREFARRERA
VILADAMAT
BELLVEI
POLINYA
MONTMANEU
JAFRE
TORRE DE L'ESPANYOL (LA)
CABANABONA
SANTA MARIA DE BESORA
FIGUEROLA DEL CAMP
MASDENVERGE
VILANOVA DE PRADES
SANT GUIM DE FREIXENET
MADREMANYA
ROSSELLO
PUIGGROS
PALLEJA
VESPELLA DE GAIA
ARSEGUEL
SANT CARLES DE LA RAPITA
ARGELAGUER
ULLASTRET
SANT MARTI DE CENTELLES
PORTBOU
SANTA MARIA DE MIRALLES
MAIA DE MONTCAL
MONISTROL DE CALDERS
MASSALCOREIG
VILANOVA DE LA BARCA
CASTELL-PLATJA D'ARO
BORRASSA
PALOL DE REVARDIT
SOLERAS (EL)
PRADELL DE LA TEIXETA
ALAMUS (ELS)
ESTANY (L')
SANT FRUITOS DE BAGES
PALAU-SATOR
POAL (EL)
SIDAMON
CALELLA
RUPIA
SANT PERE SALLAVINERA
SANT BOI DE LLUÇANES
RODONYA
RIBA (LA)
AGRAMUNT
SANT JULIA DE RAMIS
SANTA MARGARIDA DE MONTBUI
CAMPINS
SANT BOI DE LLOBREGAT
PUIGPELAT
CABRILS
BRAFIM
VILAFANT
TORRENT
SANT JAUME DELS DOMENYS
SUDANELL
PALAU-SAVERDERA
FULIOLA (LA)
VILAÜR
PERAFORT
MASIES DE VOLTREGA (LES)
SANT PERE PESCADOR
BORDILS
SEU D'URGELL (LA)
ALBATARREC
SANT SADURNI D'ANOIA
ESTERRI DE CARDOS
PORTELLA (LA)
TORRELAMEU
CASTELLDEFELS
IGUALADA
VILAMALLA
SANTA SUSANNA
PAPIOL (EL)
FOLGUEROLES
CASTELLCIR
ORRIUS
BREDA
VILAFRANCA DEL PENEDES
GUIAMETS (ELS)
PONT DE VILOMARA I ROCAFORT (EL)
LLIÇA DE VALL
SANT JAUME DE FRONTANYA
FIGARO-MONTMANY
SANT CARLES DE LA RAPITA
CORBERA DE LLOBREGAT
RIUMORS
FONTANILLES
SANT LLORENÇ D'HORTONS
TORROELLA DE FLUVIA
VALLROMANES
PRESES (LES)
GARRIGOLES
SANT ISCLE DE VALLALTA
SANT ESTEVE SESROVIRES
FATARELLA (LA)
OLESA DE MONTSERRAT
CASTELLVI DE ROSANES
GRANYENA DE SEGARRA
RIU DE CERDANYA
SANT MORI
PARLAVA
CASTELLNOU DE SEANA
VILANOVA DEL VALLES
MUNTANYOLA
CERVIA DE TER
CELLERA DE TER (LA)
CAMPLLONG
SAVALLA DEL COMTAT
POBLA DE CLARAMUNT (LA)
GRANYENA DE LES GARRIGUES
SANT MARTI D'ALBARS
OMELLONS (ELS)
PINEDA DE MAR
SANT FELIU DE GUIXOLS
PRATS DE LLUÇANES
GUARDIOLA DE BERGUEDA
VILANOVA D'ESCORNALBOU
SANT FELIU DE CODINES
AIGUAFREDA
ARGENTERA (L')
BESALU
SANT VICENÇ DE CASTELLET
BAGA
ALTAFULLA
MONTMAJOR
REGENCOS
GIRONELLA
VILANOVA DE BELLPUIG
LLOAR (EL)
ULLASTRELL
TORROJA DEL PRIORAT
SANTA OLIVA
ALAMUS (ELS)
ALMOSTER
SANT QUIRZE DEL VALLES
BELLCAIRE D'EMPORDA
TORRE DE CLARAMUNT (LA)
MOLLERUSSA
MOLLET DEL VALLES
VILANOVA DEL CAMI
CABRERA DE MAR
PEDRET I MARZA
CANOVELLES
SANTA PERPETUA DE MOGODA
OMELLS DE NA GAIA (ELS)
VECIANA
VILA-SACRA
SERRA DE DARO
PONT DE MOLINS
FORNELLS DE LA SELVA
BANYERES DEL PENEDES
BARBENS
SANT GUIM DE LA PLANA
NAVARCLES
MASLLORENÇ
MALGRAT DE MAR
MONTBRIO DEL CAMP
TORREDEMBARRA
PALAU D'ANGLESOLA (EL) SANT ANTONI DE VILAMAJOR
VILABLAREIX
MONTORNES DE SEGARRA
VILOBI DEL PENEDES
SANTA EULALIA DE RIUPRIMER
VAJOL (LA)
RIERA DE GAIA (LA)
TORREFARRERA
RIPOLLET
PARETS DEL VALLES
MILA (EL)
MORELL (EL)
LLIMIANA
PRATS I SANSOR
SANT POL DE MAR
SANT JULIA DE CERDANYOLA
MONTMAJOR
FONDARELLA
CALLDETENES
VILANOVA DE SEGRIA
COLOMERS
ARENYS DE MAR
VILAMACOLUM
CABANELLES
BARBERA DEL VALLES
TORRE-SERONA
VILAMANISCLE
GRANADA (LA)
BELLVIS
MONTESQUIU
MONTGAT
MONTMAJOR
RIBERA D'URGELLET
MALLA
MASNOU (EL)
SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR
SANT CLIMENT SESCEBES
SANT MARTI VELL
VALLFOGONA DE BALAGUER
FRANQUESES DEL VALLES (LES)
BISBAL D'EMPORDA (LA)
PONT D'ARMENTERA (EL)
CASTELLFOLLIT DE RIUBREGOS
CABRERA D'IGUALADA
MASIES DE RODA (LES)
PUIGVERD D'AGRAMUNT
TALLADA D'EMPORDA (LA)
SANT JULIA DE VILATORTA
BISBAL DE FALSET (LA)
PUIGVERD DE LLEIDA
SANT CEBRIA DE VALLALTA
SANT JOAN DE VILATORRADA
VINYOLS I ELS ARCS
AMETLLA DEL VALLES (L')
SANT JORDI DESVALLS
PALAU-SOLITA I PLEGAMANS
ESTERRI D'ANEU
SANT QUINTI DE MEDIONA
SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS
RIUDELLOTS DE LA SELVA
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA
SANT AGUSTI DE LLUÇANES
TORRELLES DE LLOBREGAT
SANTA EULALIA DE RONÇANA
VILASSAR DE DALT
AVINYONET DE PUIGVENTOS
FAR D'EMPORDA (EL)
HOSPITALET DE LLOBREGAT (L')
POBLA DE MONTORNES (LA)
SANT FELIU DE LLOBREGAT
PLA DEL PENEDES (EL)
MONTORNES DEL VALLES
VALLFOGONA DE RIUCORB
SANT FOST DE CAMPSENTELLES
BOADELLA I LES ESCAULES
BALAGUER
PREMIA DE DALT
SANT ANDREU DE LLAVANERES
MONISTROL DE MONTSERRAT
VILALLONGA DEL CAMP
FLORESTA (LA)
SELVA DE MAR (LA)
SANT JUST DESVERN
SANT PAU DE SEGURIES
BELLMUNT DEL PRIORAT
CANET DE MAR
BARBENS
ULTRAMORT
TARROJA DE SEGARRA
SANT CLIMENT DE LLOBREGAT
SANT VICENÇ DELS HORTS
MASO (LA)
SANT JOAN DESPI
ARMENTERA (L')
ROCAFORT DE QUERALT
BENAVENT DE SEGRIA
BORGES DEL CAMP (LES)
MONTOLIU DE LLEIDA
MONTMELO
BORGES BLANQUES (LES)
PALAU DE SANTA EULALIA
VALLBONA D'ANOIA
VALL-LLOBREGA
SANT QUIRZE DE BESORA
PACS DEL PENEDES
SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA
VILALBA SASSERRA
SENTERADA
MASPUJOLS
SANTA CECILIA DE VOLTREGA
SANT VICENÇ DE MONTALT
VILELLA BAIXA (LA)
HOSTALRIC
MOLSOSA (LA)
SARRIA DE TER
SANT JULIA DEL LLOR I BONMATI
VILELLA ALTA (LA)
PALLARESOS (ELS)
SANT JAUME DE LLIERCA
SANT ANDREU SALOU
CORNELLA DE LLOBREGAT
SANTA EUGENIA DE BERGA
MONTCLAR
SANTA COLOMA DE CERVELLO
POBLA DE MAFUMET (LA)
MARTORELLES
SANT VICENÇ DE TORELLO
NOU DE GAIA (LA)
TORRE DE FONTAUBELLA (LA)
BELLMUNT D'URGELL
SANTA COLOMA DE GRAMENET
TORREFETA I FLOREJACS
CAPELLADES
RIBERA D'ONDARA
VILASSAR DE MAR
SANT CUGAT SESGARRIGUES
CASTELLVELL DEL CAMP
PALMA DE CERVELLË (LA)
LLAGOSTA (LA)
LLORENÇ DEL PENEDES
SANT ANDREU DE LA BARCA
TONA
SANT PERE DE RIUDEBITLLES
SANTA OLIVA
GARIDELLS (ELS)
SANT ADRIA DE BESOS
RODA DE TER
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
VILABERTRAN
ROURELL (EL)
MOLLET DE PERALADA
SANT MARTI SESGUEIOLES
SANTA FE DEL PENEDES
SANTA MARIA DE MARTORELLES
SANT MIQUEL DE FLUVIA
SANT JOAN DE MOLLET
SANT LLORENÇ DE MORUNYS
GUISSONA
PREMIA DE MAR
MOLLET DE PERALADA
GRANADA (LA)
CABANYES (LES)
SANTA LLOGAIA D'ALGUEMA
PERAFORT
CALDES D'ESTRAC
SANT HIPOLIT DE VOLTREGA
PUIGDALBER
CASTELLFOLLIT DE LA ROCA
SANT LLORENÇ DE MORUNYS
MORELL (EL)
BADIA DEL VALLESBADIA DEL VALLES
Bages
Segrià
Noguera
Osona
Selva
Anoia
Alt Urgell
Berguedà
Ripollès
Solsonès
Alt Empordà
Pallars Jussà
Baix Ebre
Pallars Sobirà
Segarra
Urgell
Montsià
Garrigues
Garrotxa
Terra Alta
Gironès
Priorat
Baix Camp
Val d'Aran
Ribera d'Ebre
Alt Camp
Vallès Oriental
Cerdanya
Baix Empordà
Alt Penedès
Maresme
Conca de Barberà
Vallès Occidental
Baix Llobregat
Alta Ribagorça
Garraf
Tarragonès
Pla d'Urgell
Baix Penedès
Pla de l'Estany
Barcelonès
CATALUNYA
FRANÇA
MAR MEDITERRÀNIA
ARAGÓ
PAÍS VALENCIÀ
ANDORRA
MAR MEDITERRÀNIA
L L E G E N D A
LÍMIT COMARCAL
LÍMIT TERME MUNICIPAL
XARXA NATURA 2000
ACTUACIONS EN REGADIUS
REGADIU TRADICIONAL
EN FASE PREVIA DE PLANIFICACIÓ DE MODERNITZACIÓ
EN PLANIFICACIÓ DE MODERNITZACIÓ
EN PROCÉS DE MODERNITZACIÓ
MODERNITZAT
ALTRES REGADIUS
ALTRES REGADIUS, EN ESTUDI
ALTRES REGADIUS, EN PLANIFICACIÓ
ALTRES REGADIUS, EN PROCES D'EXECUCIÓ
ALTRES REGADIUS, EN PROCES D'EXECUCIÓ I PARCIALMENT EN SERVEI
ALTRES REGADIUS, EN SERVEI
ALTRES REGADIUS
CODI�NOM DE L'ACTUACIÓ
R04LPR25LPAT01LTT02LTT03LTT04LTT04LTAT05LPT06LPT07LET09LPT10LPT11LPT12LPT13LET14LPT15LPT16LPT17LPT18LPT19LST20LST21LST22ETT23ETT24EPT25EPT26EPT27EPT28EET29EET30ETT32EET33EPT34EET35ETT36EPT37EPT39EST40EST41TET42TPT43TET45TST46TST47GET48GST49BPT99TS
CONCA DE TREMPBALDOMARSEGARRA GARRIGUESGARRIGUES SUDALGUERRI-BALAGUERSEGRIÀ SUDAMPLIACIË SEGRIÀ SUDPLA DEL SASBARONIA DE RIALB, TIURANA I BASSELLATORRES DE SEGRE "CARRASSUMADA"TRANSFORMACIÓ EN REG A IVARS DE NOGUERABASSELLA-PINELLPERAMOLA-BASSELLAPLA DE CAMARASAREG DE SUPORT DE L'ALBIGRANJA D'ESCARP I SERÓSARAMUNTOLIANATORREBLANCAREG DE SUPORT A L'OLIVERA ALS TTMM DE L'ESPLUGA CALBA I MALDÀAMPLIACIË DEL GARRIGUES SUDLLOBREGÓSREG DE SUPORT DE LA NOGUERAXERTA-SÉNIATERRA ALTAALDEA-CAMARLESHORTA DE SANT JOAN I ARNESASCÓREG DE LA VALL DE SANT JOANPALMA D'EBRERASQUERAVINGALISVALLS-MONREDONSSERRA DEL ROVELLÓEL PERELLÓREGADIU AMB AIGUA D'EDAR DE LA SÉNIAREGADIU AMB AIGUA D'EDAR DE L'AMPOLLAPRAT DE COMTEREGADIU DE GARCIAREGADIU RIBERA D'EBRE I SEGRIÀREGS DEL MONTSANTAMPLIACIÓ DELS REGS DEL MONTSANTREGADIU AMB AIGUA D'EDAR DE REUS (REG DEL MOLINET)REGS DE LA CONFLUÈNCIA DELS RIUS MONTSANT I SIURANAULLDEMOLINSREGADIU AMB AIGUA D'EDAR DE BLANESAMPLIACIÓ DEL REGADIU ALS SECTORS VI i VII DE LA ZONA REGABLE DEL MUGASANT MARTÍ DE TOUSTIVISSA
REGADIUS TRADICIONALS
CODI�NOM DE L'ACTUACIÓ
R01LMR02LMR03LMR04LPR05LPR06LPR07LPR08LPR09LER10LER11LER12LER13LPR14LPR15LER16LER17LPR18LPR19LPR20LPR21LER22LER23LPR24LER26LMR27LER28EMR29EMR30EER31EPR32EER33EER34EER35EPR36EPR37EER38EER39EER40EPR41EPR42EER43EPR45EER46TPR47TER49TPR50TPR51TPR53TPR54GER55GPR56GPR57GPR58GPR59GPR60GPR61GPR62GPR64GPR65BPR66BPR67BPR68BER69BE
CANALS D'URGELLARAGÓ I CATALUNYACANAL DE PINYANACONCA DE TREMPSÉQUIA D'ALBESAHORTES DE TORRES DE SEGRESÉQUIA MAJOR D'AITONACANAL D'OLLA I SEGALÉS I MARGE ESQUERRE DE L'URGELLETSÉQUIA DE REMOLINSCANAL D'ARAVELL I BELLESTARHORTES DE TÉRMENSCR DE SANT LLORENÃ I GERBCR ELS PLANSCAVERO-VILASECASSÉQUIA DE LA PLANA DE SANT RUFPLANS DE SUDANELLCR SÉQUIA D'ESCARPSAL�S DE PALLARSCOLL DE NARGËCR CECLA DELS MOLINSEL VILOSELLCR ELS VILARSIVARS DE NOGUERAQUATRE POBLESFONT DEL CODONYESCR DE LLESP I BARRANC D'AIGÜERESDELTA EBRE MARGE DRETDELTA EBRE MARGE ESQUERREGUIAMETSULLDECONAPINELL DE BRAIMËRA D'EBREREGADIU DE GINESTARTORRE DE L'ESPANYOLCR D'ALDOVERBENISSANETEL PROGRÉSPLANES I AIXALELLESREG DE LA SÉQUIA DE LA SÉNIACR MASADA DE BITEMREGADIU DE MAS DE BARBERANSBOTCR ELS DARENSOSBAIX FRANCOLÍPANTÀ DE RIUDECANYESREGADIU AMB AIGUA D'EDAR DE VALLS (XAMORA)SAT REGANTS DE COGOLL I VILASECCR RIERA DE GAIÀCR DE MONTFERRIMUGA MARGE ESQUERREPRESA DE COLOMERSMOLÍ DE PALSMUGA MARGE DRETSÉQUIA DE LA SOLANA DE GERSÉQUIA DE VINYALSCERVIÀ DE TER, SANT JORDI I COLOMERSPRULLANSBELLVER DE CERDANYACR ÉLLER-CORTÀSLLOBREGAT MARGE DRETCANAL DE LA INFANTA CARLOTASANTA MARIA I SANT ESTEVE DE PALAUTORDERAVALLFORNERSSINDICAT DE REGS DE CARDONA
R01LMR02LM
T23ET
T22ET
T02LT
R03LM
T01LT
T45TS
T01LT
R28EM
T40ES
R29EM
T04LT
R47TE
T21LS
T01LT
R420TS
T03LT
R56GP
R54GE
T41TE
R542GS
T24EP
R30EE
T04LTA
T27EP
R46TP
R55GP
R536GS
T01LT
T28EE
T05LP
R04LP
R32EE
T48GS
T01LT
T26EP
T25EP
R57GP
T29EE
T19LS
R06LP
T99TS
T32EE
T30ET
R05LP
R65BP
T07LE
R31EP
T39ES
R517GS
R418ES
R34EE
T42TP
R59GP
T33EP
T03LT
T35ET
R60GP
R333ES
T34EE
R68BE
R33EE
T05LP
R09LE
T22ET
R126LS
T49BP
R58GP
T09LP
R640BS
T03LT
R36EP
R344ES
R130ES
R08LP
R12LE
T43TE
T12LP
T20LS
R555GS
R571BS
R37EE
R11LE
R13LP
T43TE
R39EE
T36EP
T11LP
R38EE
R10LE
R293LS
T15LP
R04LP
R18LP
R21LE
R547GS
T24EP
R42EE
R66BP
R557GS
R07LP
R35EP
R63GE
R120LS
R103
R626BS
R125LS
R24LE
R632BS
R468TS
T03LT
R539GS
R127LS
R122LS
R49TP
R285LS
R205LS
R15LE
R524GS
R17LP
R124LS
R623BS
R548GS
R396ES
R202LS
R62GP
R552GS
R467TS
T37EP
R249LS
R521GS
R520GS
R427TS
R595BSR607BS
R263LS
R531GS
R19LP
R457TS
R67BP
R621BS
R16LE
R247LS
R530GS
R522GS
R534GS
R574BS
R458TS
R27LE
R572BS
R526GSR523GS
R238LS
T46TS
R549GS
R269LS
R244LS
R486TS
R40EP
R23LP
R254LS
R22LE
T06LP
R275LS
R431TS
R348ES
R69BE
R379ES
R328LS
R494TS
R421TS
R564BS
R14LP
R286LS
R326LS
R259LS R528GS
R20LP
R397ES
R290LS
R253LS
R102
R277LS
R493TS
R624BS
R50TP
R529GS
R26LM
R274LS
R234LS
R575BS
R288LS
R525GS
R350ES
R532GS
R101
R318LS
R448TS
R265LS
R51TP
R272LS
R325LS
R307LS
R604BS
R358ES
R425TS
R41EP
T17LP
R581BS
R231LS
R343ES
R229LS
R380ES
R527GS
R492TS
R647BS
R394ES
R208LS
R551GS
R323LS
R654BS
R217LS
T16LP
R569BS
R243LS
R252LS
R490TS
R563GS
R329LS
R553GS
R322LS
R45EE
R201LS
R580BS
R382ES
R430TS
R233LS
R221LS
T14LP
R211LS
R618BS
R245LS
R294LS
R291LS
R268LS
R240LS
R641BS
R53TP
R241LS
R258LS
R488TS
R576BS
R562GS
R287LS
R261LS
R565BS
R499TS
R223LS
R216LS
R214LS
R220LS
R282LS
R385ES
R292LS
R573BS
R25LPA
R61GP
R330LS
R429TS
R283LS
R321LS
R212LS
R331LS
R369ES
R560GS
R64GP
R642BS
T10LP
R616BS
R302LS
R511TS
R533GS
R303LS
R279LS
R235LS
R355ES
R237LS
R260LS
T18LP
R316LS
R227LS
R423TS
R473TS
R561GS
R586BS
R207LS
R500TS
R610BS
R377ES
R435TS
R554GS
R395ES
R392ES
R503TS
R324LS
R236LS
R645BS
R210LS
R278LSR228LS
R257LS
T47GE
R280LS
R479TS
R617BS
R239LS
R225LS
T13LE
R271LS
R489TS
R585BS
R620BS
R226LS
R43EP
R266LS
R311LS
R578BS
R289LS
R550GS
R204LS
R559GS
R242LS
R273LS
R649BS
R568BS
R135GS
R370ES
R213LS
R224LS
R567BS
R583BS
R566BS
R587BS
R601BS
R251LS
R301LS
R371ES
R219LS
R222LS
R491TS
R589BS
R232LS
R496TS
R262LS
R615BS
R577BS
R393ES
R218LS
R582BS
R588BSR590BS
R558GS
R209LS
TREMP
ALINS
LLEIDA
AGER
TIVISSA
FLIX
NAVES
ALT ANEU
NAUT ARAN
TORTOSA
ODEN
SORT
BATEA
PINOS
TORA
ESPOT
MOIA
AMPOSTA
CABO
LLADURS
LLADORRE
CAMARASA
ASCO
SEROS
NAVAS
VALL DE BOI (LA)
ROQUETES
ALP
OLIOLA
VIELHA E MIJARAN
RIALP
ALCARRAS
SENIA (LA)
ULLDECONA
RIPOLL
REUS
ALBANYA
DELTEBRE
ARTESA DE SEGRE
PIERA
ORISTA
TARREGA
TOSES
VIC
OSOR
COLL DE NARGO
SORIGUERA
BAIX PALLARS
GURB
BIOSCA
VALLS
TORDERA
OLIUS
SALDES
AITONA
QUERALBS
ARBUCIES
QUEROL
BOT
AVINYO
GER
MURA
GAIA
GOSOL
JUNCOSA
CAMPRODON
LLUÇA
RINER
CAVA
MAIALS
PONTILS
BARCELONA
VIMBODI
OS DE BALAGUER
LLOSSES (LES)
RUBIO
GUIXERS
VALLS DE VALIRA (LES)
GANDESA
SILS
ODENA
CONCA DE DALT
CERCS
PERELLO (EL)
MONTBLANC
ARBECA
SALLENT
AMER
ROSES
PONT DE SUERT (EL)
BASSELLA
BAGA
PAÜLS
LLAVORSI
GARCIA
ALMENAR
RUBI
SAGAS
TERRASSA
RABOS
CARDONA
FARRERA
SARRAL
ARNES
LES
BEGUES
MONTFERRER I CASTELLBO
TORRE DE CABDELLA (LA)
SITGES
ALGERRI
FIGOLS I ALINYA
TIVENYS
ISONA I CONCA DELLA
VILALLER
AGRAMUNT
BARONIA DE RIALB (LA)
CERVERA
MOLLO
SUBIRATS
AVIA
GAVA
ORIS
LLAGOSTERA
OGASSA
JUNEDA
VIDRA
MONTAGUT I OIX
BELLVIS
SORA
OLVAN
VILANOVA DE MEIA
QUART
RIBA-ROJA D'EBRE
ALMATRET
PALS
HORTA DE SANT JOAN
BEUDA
LLES DE CERDANYA
VALLS D'AGUILAR (LES)
VERDU
BENIFALLET
AIGUAMURCIA
CANEJAN
MEDIONA
ALFES
TARRAGONA
OLOT
XERTA
RIBERA D'URGELLET
LLARDECANS
PERAMOLA
VILADRAU
GIRONA
BORREDA
ALGUAIRE
ALCANAR
ALBESA
BALAGUER
VILADEMULS
VIDRERES
SANT CELONI
ALCOVER
SETCASES
SOSES
JOSA I TUIXEN
CASERES
PONTS
ESPOLLA
ALAS I CERC
DOSRIUS
RASQUERA
FORALLAC
BRUC (EL)
VANSA I FORNOLS (LA)
SUSQUEDA
MONTMELL (EL)
VINAIXA
VALL D'EN BAS (LA)
JORBA
CASTELLDANS
MALDA
MONTMAJOR
SANTA PAU
CUBELLS
VALL DE BIANYA (LA)
GAVET DE LA CONCA
PUIG-REIG
GRANADELLA (LA)
GUINGUETA D'ANEU (LA)
RAJADELL
SANT MATEU DE BAGES
SEVA
MANRESA
GOMBREN
LLOBERA
PINELL DE SOLSONES
FONOLLOSA
FALSET
PRATDIP
OLOST
PRADES
OLIANA
BELLVER DE CERDANYA
GODALL
ALFORJA
PERALADA
FIGOLS
PUJALT
CABANELLES
DARNIUS
OLIVELLA
SURIA
MAS DE BARBERANS
LLIMIANA
SARROCA DE BELLERA
VECIANA
BOVERA
BESCANO
ARGENÇOLA
SANT HILARI SACALM
ALBI (L')
ALMACELLES
RIUDARENES
MIRAVET
CAPOLAT
BRULL (EL)
DAS
LLACUNA (LA)
SABADELL
CASTELL DE MUR
GELIDA
CALDERS
VIVER I SERRATEIX
MIERES
CONESA
QUAR (LA)
JONQUERA (LA)
RIUDOMS
BELLPUIG
CAMBRILS
RUPIT I PRUIT
TALARN
ABELLA DE LA CONCA
ALOS DE BALAGUER
LLANÇA
MERANGES
SANAÜJA
TREMP
CALONGE
LLERS
VILALBA DELS ARCS
VACARISSES
CABACES
SANT ESTEVE DE LA SARGA
MORA D'EBRE
ALFARA DE CARLES
BERGA
VALL DE CARDOS
FONT-RUBI
SANTA MARIA D'OLO
LINYOLA
BRUNYOLA
TORREFETA I FLOREJACS
VILANOVA DE SAU
SANT GREGORI
AVELLANES I SANTA LINYA (LES)
PARDINES
MONT-RAL
URUS
ORPI
TAVERTET
BOSSOST
VILALLONGA DE TER
CANET D'ADRI
MARGALEF
VINEBRE
TAGAMANENT
CORBERA D'EBRE
BELLPRAT
AMETLLA DE MAR (L')
BALSARENY
BEGUR
MONTGAI
COLERA
PORRERA
FOIXA
TALAVERA
VILADA
CELRA
PREIXENS
LLORET DE MAR
ALDEA (L')
GISCLARENY
CONCA DE DALT
TERMENS
SANTA CRISTINA D'ARO
PLANS DE SIO (ELS)
SANT FERRIOL
MONT-ROIG DEL CAMP
ARTES
LLORAC
CAMARLES
FATARELLA (LA)
PINELL DE BRAI (EL)
MAÇANET DE CABRENYS
TORRES DE SEGRE
GUALBA
PORQUERES
TORREGROSSA
ARBOLI
OLERDOLA
TONA
COMA I LA PEDRA (LA)
CONSTANTI
MATARO
LLANARS
CISTELLA
CAPMANY
TOSSA DE MAR
ULLDEMOLINS
RIBERA D'ONDARA
GUIMERA
PONTONS
AMPOLLA (L')
PAU
PENELLES
SANT JAUME D'ENVEJA
TORROELLA DE MONTGRI
CASSERRES
SENTERADA
TARADELL
FORADADA
SANTA MARIA DE CORCO
ALCANO
FORES
SANTA COLOMA DE FARNERS
VANDELLOS I L'HOSPITALET DE L'INFANT
ABRERA
MASSANES
VALLCEBRE
VENDRELL (EL)
AGULLANA
CALDES DE MALAVELLA
GRANERAESTARAS
NAVATA
CORBINS
POBLA DE CERVOLES (LA)
CADAQUES
RIBES DE FRESER
MONTELLA I MARTINET
VILANOVA DE L'AGUDA
VENTALLO
MONTSENY
SENTMENAT
VILA-RODONA
CASSA DE LA SELVA
PASSANANT
CORÇA
PONT DE BAR (EL)
TALAMANCA
RIUDAURA
POBLA DE LILLET (LA)
BONASTRE
CERVELLO
CASTELLAR DE LA RIBERA
SANT PERE DE TORELLO
CASTELLFOLLIT DEL BOIX
CAMOS
MARÇA
COPONS
SANT FELIU DE BUIXALLEU
BLANES
SALOU
CORNUDELLA DE MONTSANT
SAUS
CAMPDEVANOL
BAUSEN
ESPUNYOLA (L')
CASTELLAR DE N'HUG
GALERA (LA)
PREIXANA
ALDOVER
VALLIRANA
CAPÇANES
ALEIXAR (L')
MUNTANYOLA
CASTELLO DE FARFANYA
BORGES BLANQUES (LES)
ESPLUGA DE FRANCOLI (L')
PERAFITA
OSSO DE SIO
CASTELLOLI
CASTELLCIR
VILA-SECA
SARROCA DE LLEIDA
VILAPLANA
LLIVIA
GOLMES
ANGLES
SERINYA
VILOBI D'ONYAR
PRULLANS
ASPA
SANTA MARIA DE MERLES
IVORRA
ARGENTONA
PILES (LES)
CRUÏLLES, MONELLS I SANT SADURNI DE L'HEURA
MASSOTERES
LLADO
MAÇANET DE LA SELVA
TORREBESSES
PALMA D'EBRE (LA)
TERRADES
ALBAGES (L')
SANT PERE DE RIBES
ANGLESOLA
SOLIVELLA
AGUILAR DE SEGARRA
GARRIGAS
CASTELLBISBAL
GALLIFA
MATADEPERA
SALES DE LLIERCA
FIGUERES
MOLAR (EL)
SANT CUGAT DEL VALLES
CALAFELL
TORNABOUS
TORRELAVIT
CASTELLTERÇOL
SOLSONA
BALENYA
MORERA DE MONTSANT (LA)
BADALONA
CASTELLET I LA GORNAL
CATLLAR (EL)
PALAFRUGELL
CASTELLAR DEL VALLES
BENISSANET
ESTAMARIU
CASTELLO D'EMPURIES
JUIA
PORT DE LA SELVA (EL)
TORRELLES DE FOIX
ALPICAT
ALBIOL (L')
PLANOLES
BASCARA
SANT MARTI DE TOUS
SANT ANIOL DE FINESTRES
BIGUES I RIELLS
SENAN
ARRES
MANLLEU
CALDES DE MONTBUI
FULLEDA
VILOPRIU
VILA-SANA
SANT LLORENÇ SAVALL
ALPENS
TARRES
PIRA
TIURANA
ESPARREGUERA
ALBINYANA
SEVA
FOGARS DE MONTCLUS
RIUDECOLS
SANT JOAN DE LES ABADESSES
VILAMOS
SANTA BARBARA
COLLBATO
GIMENELLS I EL PLA DE LA FONT
MONTCLAR
GUISSONA
SANT MARTI DE LLEMENA
BELLAGUARDA
BIURE
GUARDIOLA DE BERGUEDA
BORDES (ES)
VILANANT
BELIANES
VILABELLA
GRANJA D'ESCARP (LA)
CLARIANA DE CARDENER
CASTELLAR DEL RIU
SELVA DEL CAMP (LA)
RELLINARS
PRAT DE COMTE
CARME
BELL-LLOC D'URGELL
GRANYANELLA
MONTFERRI
PONTOS
CABANES
ROCA DEL VALLES (LA)
VILADECANS
MOLSOSA (LA)
PUIGCERDA
CALLUS
CALONGE DE SEGARRA
GINESTAR
CAMPELLES
VILAGRASSA
POBLA DE MASSALUCA (LA)
SANT MARTI SARROCA
RIELLS I VIABREA
FREGINALS
CABRA DEL CAMP
MASQUEFA
VALLMOLL
CUNIT
SUNYER
ALIO
SENTIU DE SIO (LA)
CANTALLOPS
COGUL (EL)
IVARS D'URGELL
PALAMOS
TORTOSA
SALOMO
ESPINELVES
GARRIGUELLA
FOGARS DE LA SELVA
VILANOVA I LA GELTRU
MENARGUENS
BOLVIR
POBLA DE SEGUR (LA)
TAVERNOLES
TEIA
TORELLO
BELLCAIRE D'URGELL
ISOVOL
LLIÇA D'AMUNT
FORTIA
PALAFOLLS
CIUTADILLA
CALAF
NALEC
SANT RAMON
VALLFOGONA DE RIPOLLES
IVARS DE NOGUERA
CANOVES I SAMALUS
ORDIS
PLANES D'HOSTOLES (LES)
ALBONS
ESCALA (L')
VALLGORGUINA
SANT MARTI DE RIUCORB
FIGUERA (LA)
SANT JOAN LES FONTS
ULLA
SANTPEDOR
FEBRO (LA)
ALCOLETGE
GARRIGA (LA)
NULLES
SECUITA (LA)
ORGANYA
PLA DE SANTA MARIA (EL)
PRATS DE REI (ELS)
ESPONELLA
OLUGES (LES)
CRESPIA
SALT
VILOSELL (EL)
OLESA DE BONESVALLS
MALLA
CENTELLES
LLINARS DEL VALLES
CUBELLES
MASARAC
ARTESA DE LLEIDA
TIRVIA
AIGUAVIVA
CERVIA DE LES GARRIGUES
CORNELLA DEL TERRI
SANT PERE DE VILAMAJOR
ARBOÇ (L')
TIANA
CASTELLGALI
SANT FELIU DE PALLEROLS
VILADECAVALLS
SANT BARTOMEU DEL GRAU
VILADASENS
VILAVERD
MIRALCAMP
POBOLEDA
ALELLA
VALLBONA DE LES MONGES
BISBAL DEL PENEDES (LA)
MONTOLIU DE SEGARRA
RIUDECANYES
VILAJUÏGA
CANYELLES
CASTELLNOU DE BAGES
ARENYS DE MUNT
VERGES
LLAMBILLES
RENAU
PRAT DE LLOBREGAT (EL)
SIURANA
CERDANYOLA DEL VALLES
SANT QUIRZE SAFAJA
COLLDEJOU
PERA (LA)
CASTELL DE L'ARENY
SANTA COLOMA DE QUERALT
CASTELLBELL I EL VILAR
MONT-RAS
VALLCLARA
BOTARELL
SANT SALVADOR DE GUARDIOLA
FONTCOBERTA
CASTELLVI DE LA MARCA
BARBERA DE LA CONCA
GUALTA
SANT LLORENÇ DE LA MUGA
AVINYONET DEL PENEDES
CARDEDEU
CAPAFONTS
MONTCADA I REIXAC
MASROIG (EL)
SALAS DE PALLARS
SOBREMUNT
HOSTALETS DE PIEROLA (ELS)
GRANOLLERS
TORMS (ELS)
ALFARRAS
RODA DE BARA
COLLSUSPINA
CREIXELL
MARTORELL
DUESAIGÜES
CASTELLSERA
SANT SADURNI D'OSORMORT
GUILS DE CERDANYA
BLANCAFORT
FONTANALS DE CERDANYA
MOLINS DE REI
TORTELLA
MARGANELL
GRATALLOPS
SANT FELIU SASSERRA
FLAÇA
ESPLUGA CALBA (L')
BANYOLES
NOU DE BERGUEDA (LA)
MORA LA NOVA
TORREFARRERA
VILADAMAT
BELLVEI
POLINYA
MONTMANEU
JAFRE
TORRE DE L'ESPANYOL (LA)
CABANABONA
SANTA MARIA DE BESORA
FIGUEROLA DEL CAMP
MASDENVERGE
VILANOVA DE PRADES
SANT GUIM DE FREIXENET
MADREMANYA
ROSSELLO
PUIGGROS
PALLEJA
VESPELLA DE GAIA
ARSEGUEL
SANT CARLES DE LA RAPITA
ARGELAGUER
ULLASTRET
SANT MARTI DE CENTELLES
PORTBOU
SANTA MARIA DE MIRALLES
MAIA DE MONTCAL
MONISTROL DE CALDERS
MASSALCOREIG
VILANOVA DE LA BARCA
CASTELL-PLATJA D'ARO
BORRASSA
PALOL DE REVARDIT
SOLERAS (EL)
PRADELL DE LA TEIXETA
ALAMUS (ELS)
ESTANY (L')
SANT FRUITOS DE BAGES
PALAU-SATOR
POAL (EL)
SIDAMON
CALELLA
RUPIA
SANT PERE SALLAVINERA
SANT BOI DE LLUÇANES
RODONYA
RIBA (LA)
AGRAMUNT
SANT JULIA DE RAMIS
SANTA MARGARIDA DE MONTBUI
CAMPINS
SANT BOI DE LLOBREGAT
PUIGPELAT
CABRILS
BRAFIM
VILAFANT
TORRENT
SANT JAUME DELS DOMENYS
SUDANELL
PALAU-SAVERDERA
FULIOLA (LA)
VILAÜR
PERAFORT
MASIES DE VOLTREGA (LES)
SANT PERE PESCADOR
BORDILS
SEU D'URGELL (LA)
ALBATARREC
SANT SADURNI D'ANOIA
ESTERRI DE CARDOS
PORTELLA (LA)
TORRELAMEU
CASTELLDEFELS
IGUALADA
VILAMALLA
SANTA SUSANNA
PAPIOL (EL)
FOLGUEROLES
CASTELLCIR
ORRIUS
BREDA
VILAFRANCA DEL PENEDES
GUIAMETS (ELS)
PONT DE VILOMARA I ROCAFORT (EL)
LLIÇA DE VALL
SANT JAUME DE FRONTANYA
FIGARO-MONTMANY
SANT CARLES DE LA RAPITA
CORBERA DE LLOBREGAT
RIUMORS
FONTANILLES
SANT LLORENÇ D'HORTONS
TORROELLA DE FLUVIA
VALLROMANES
PRESES (LES)
GARRIGOLES
SANT ISCLE DE VALLALTA
SANT ESTEVE SESROVIRES
FATARELLA (LA)
OLESA DE MONTSERRAT
CASTELLVI DE ROSANES
GRANYENA DE SEGARRA
RIU DE CERDANYA
SANT MORI
PARLAVA
CASTELLNOU DE SEANA
VILANOVA DEL VALLES
MUNTANYOLA
CERVIA DE TER
CELLERA DE TER (LA)
CAMPLLONG
SAVALLA DEL COMTAT
POBLA DE CLARAMUNT (LA)
GRANYENA DE LES GARRIGUES
SANT MARTI D'ALBARS
OMELLONS (ELS)
PINEDA DE MAR
SANT FELIU DE GUIXOLS
PRATS DE LLUÇANES
GUARDIOLA DE BERGUEDA
VILANOVA D'ESCORNALBOU
SANT FELIU DE CODINES
AIGUAFREDA
ARGENTERA (L')
BESALU
SANT VICENÇ DE CASTELLET
BAGA
ALTAFULLA
MONTMAJOR
REGENCOS
GIRONELLA
VILANOVA DE BELLPUIG
LLOAR (EL)
ULLASTRELL
TORROJA DEL PRIORAT
SANTA OLIVA
ALAMUS (ELS)
ALMOSTER
SANT QUIRZE DEL VALLES
BELLCAIRE D'EMPORDA
TORRE DE CLARAMUNT (LA)
MOLLERUSSA
MOLLET DEL VALLES
VILANOVA DEL CAMI
CABRERA DE MAR
PEDRET I MARZA
CANOVELLES
SANTA PERPETUA DE MOGODA
OMELLS DE NA GAIA (ELS)
VECIANA
VILA-SACRA
SERRA DE DARO
PONT DE MOLINS
FORNELLS DE LA SELVA
BANYERES DEL PENEDES
BARBENS
SANT GUIM DE LA PLANA
NAVARCLES
MASLLORENÇ
MALGRAT DE MAR
MONTBRIO DEL CAMP
TORREDEMBARRA
PALAU D'ANGLESOLA (EL) SANT ANTONI DE VILAMAJOR
VILABLAREIX
MONTORNES DE SEGARRA
VILOBI DEL PENEDES
SANTA EULALIA DE RIUPRIMER
VAJOL (LA)
RIERA DE GAIA (LA)
TORREFARRERA
RIPOLLET
PARETS DEL VALLES
MILA (EL)
MORELL (EL)
LLIMIANA
PRATS I SANSOR
SANT POL DE MAR
SANT JULIA DE CERDANYOLA
MONTMAJOR
FONDARELLA
CALLDETENES
VILANOVA DE SEGRIA
COLOMERS
ARENYS DE MAR
VILAMACOLUM
CABANELLES
BARBERA DEL VALLES
TORRE-SERONA
VILAMANISCLE
GRANADA (LA)
BELLVIS
MONTESQUIU
MONTGAT
MONTMAJOR
RIBERA D'URGELLET
MALLA
MASNOU (EL)
SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR
SANT CLIMENT SESCEBES
SANT MARTI VELL
VALLFOGONA DE BALAGUER
FRANQUESES DEL VALLES (LES)
BISBAL D'EMPORDA (LA)
PONT D'ARMENTERA (EL)
CASTELLFOLLIT DE RIUBREGOS
CABRERA D'IGUALADA
MASIES DE RODA (LES)
PUIGVERD D'AGRAMUNT
TALLADA D'EMPORDA (LA)
SANT JULIA DE VILATORTA
BISBAL DE FALSET (LA)
PUIGVERD DE LLEIDA
SANT CEBRIA DE VALLALTA
SANT JOAN DE VILATORRADA
VINYOLS I ELS ARCS
AMETLLA DEL VALLES (L')
SANT JORDI DESVALLS
PALAU-SOLITA I PLEGAMANS
ESTERRI D'ANEU
SANT QUINTI DE MEDIONA
SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS
RIUDELLOTS DE LA SELVA
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA
SANT AGUSTI DE LLUÇANES
TORRELLES DE LLOBREGAT
SANTA EULALIA DE RONÇANA
VILASSAR DE DALT
AVINYONET DE PUIGVENTOS
FAR D'EMPORDA (EL)
HOSPITALET DE LLOBREGAT (L')
POBLA DE MONTORNES (LA)
SANT FELIU DE LLOBREGAT
PLA DEL PENEDES (EL)
MONTORNES DEL VALLES
VALLFOGONA DE RIUCORB
SANT FOST DE CAMPSENTELLES
BOADELLA I LES ESCAULES
BALAGUER
PREMIA DE DALT
SANT ANDREU DE LLAVANERES
MONISTROL DE MONTSERRAT
VILALLONGA DEL CAMP
FLORESTA (LA)
SELVA DE MAR (LA)
SANT JUST DESVERN
SANT PAU DE SEGURIES
BELLMUNT DEL PRIORAT
CANET DE MAR
BARBENS
ULTRAMORT
TARROJA DE SEGARRA
SANT CLIMENT DE LLOBREGAT
SANT VICENÇ DELS HORTS
MASO (LA)
SANT JOAN DESPI
ARMENTERA (L')
ROCAFORT DE QUERALT
BENAVENT DE SEGRIA
BORGES DEL CAMP (LES)
MONTOLIU DE LLEIDA
MONTMELO
BORGES BLANQUES (LES)
PALAU DE SANTA EULALIA
VALLBONA D'ANOIA
VALL-LLOBREGA
SANT QUIRZE DE BESORA
PACS DEL PENEDES
SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA
VILALBA SASSERRA
SENTERADA
MASPUJOLS
SANTA CECILIA DE VOLTREGA
SANT VICENÇ DE MONTALT
VILELLA BAIXA (LA)
HOSTALRIC
MOLSOSA (LA)
SARRIA DE TER
SANT JULIA DEL LLOR I BONMATI
VILELLA ALTA (LA)
PALLARESOS (ELS)
SANT JAUME DE LLIERCA
SANT ANDREU SALOU
CORNELLA DE LLOBREGAT
SANTA EUGENIA DE BERGA
MONTCLAR
SANTA COLOMA DE CERVELLO
POBLA DE MAFUMET (LA)
MARTORELLES
SANT VICENÇ DE TORELLO
NOU DE GAIA (LA)
TORRE DE FONTAUBELLA (LA)
BELLMUNT D'URGELL
SANTA COLOMA DE GRAMENET
TORREFETA I FLOREJACS
CAPELLADES
RIBERA D'ONDARA
VILASSAR DE MAR
SANT CUGAT SESGARRIGUES
CASTELLVELL DEL CAMP
PALMA DE CERVELLË (LA)
LLAGOSTA (LA)
LLORENÇ DEL PENEDES
SANT ANDREU DE LA BARCA
TONA
SANT PERE DE RIUDEBITLLES
SANTA OLIVA
GARIDELLS (ELS)
SANT ADRIA DE BESOS
RODA DE TER
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
VILABERTRAN
ROURELL (EL)
MOLLET DE PERALADA
SANT MARTI SESGUEIOLES
SANTA FE DEL PENEDES
SANTA MARIA DE MARTORELLES
SANT MIQUEL DE FLUVIA
SANT JOAN DE MOLLET
SANT LLORENÇ DE MORUNYS
GUISSONA
PREMIA DE MAR
MOLLET DE PERALADA
GRANADA (LA)
CABANYES (LES)
SANTA LLOGAIA D'ALGUEMA
PERAFORT
CALDES D'ESTRAC
SANT HIPOLIT DE VOLTREGA
PUIGDALBER
CASTELLFOLLIT DE LA ROCA
SANT LLORENÇ DE MORUNYS
MORELL (EL)
BADIA DEL VALLESBADIA DEL VALLES
Bages
Segrià
Noguera
Osona
Selva
Anoia
Alt Urgell
Berguedà
Ripollès
Solsonès
Alt Empordà
Pallars Jussà
Baix Ebre
Pallars Sobirà
Segarra
Urgell
Montsià
Garrigues
Garrotxa
Terra Alta
Gironès
Priorat
Baix Camp
Val d'Aran
Ribera d'Ebre
Alt Camp
Vallès Oriental
Cerdanya
Baix Empordà
Alt Penedès
Maresme
Conca de Barberà
Vallès Occidental
Baix Llobregat
Alta Ribagorça
Garraf
Tarragonès
Pla d'Urgell
Baix Penedès
Pla de l'Estany
Barcelonès
CATALUNYA
FRANÇA
MAR MEDITERRÀNIA
ARAGÓ
PAÍS VALENCIÀ
ANDORRA
MAR MEDITERRÀNIA
L L E G E N D A
LÍMIT COMARCAL
LÍMIT TERME MUNICIPAL
XARXA NATURA 2000
ACTUACIONS EN REGADIUS
REGADIU TRADICIONAL
EN FASE PREVIA DE PLANIFICACIÓ DE MODERNITZACIÓ
EN PLANIFICACIÓ DE MODERNITZACIÓ
EN PROCÉS DE MODERNITZACIÓ
MODERNITZAT
ALTRES REGADIUS
ALTRES REGADIUS, EN ESTUDI
ALTRES REGADIUS, EN PLANIFICACIÓ
ALTRES REGADIUS, EN PROCES D'EXECUCIÓ
ALTRES REGADIUS, EN PROCES D'EXECUCIÓ I PARCIALMENT EN SERVEI
ALTRES REGADIUS, EN SERVEI
ALTRES REGADIUS
CODI�NOM DE L'ACTUACIÓ
R04LPR25LPAT01LTT02LTT03LTT04LTT04LTAT05LPT06LPT07LET09LPT10LPT11LPT12LPT13LET14LPT15LPT16LPT17LPT18LPT19LST20LST21LST22ETT23ETT24EPT25EPT26EPT27EPT28EET29EET30ETT32EET33EPT34EET35ETT36EPT37EPT39EST40EST41TET42TPT43TET45TST46TST47GET48GST49BPT99TS
CONCA DE TREMPBALDOMARSEGARRA GARRIGUESGARRIGUES SUDALGUERRI-BALAGUERSEGRIÀ SUDAMPLIACIË SEGRIÀ SUDPLA DEL SASBARONIA DE RIALB, TIURANA I BASSELLATORRES DE SEGRE "CARRASSUMADA"TRANSFORMACIÓ EN REG A IVARS DE NOGUERABASSELLA-PINELLPERAMOLA-BASSELLAPLA DE CAMARASAREG DE SUPORT DE L'ALBIGRANJA D'ESCARP I SERÓSARAMUNTOLIANATORREBLANCAREG DE SUPORT A L'OLIVERA ALS TTMM DE L'ESPLUGA CALBA I MALDÀAMPLIACIË DEL GARRIGUES SUDLLOBREGÓSREG DE SUPORT DE LA NOGUERAXERTA-SÉNIATERRA ALTAALDEA-CAMARLESHORTA DE SANT JOAN I ARNESASCÓREG DE LA VALL DE SANT JOANPALMA D'EBRERASQUERAVINGALISVALLS-MONREDONSSERRA DEL ROVELLÓEL PERELLÓREGADIU AMB AIGUA D'EDAR DE LA SÉNIAREGADIU AMB AIGUA D'EDAR DE L'AMPOLLAPRAT DE COMTEREGADIU DE GARCIAREGADIU RIBERA D'EBRE I SEGRIÀREGS DEL MONTSANTAMPLIACIÓ DELS REGS DEL MONTSANTREGADIU AMB AIGUA D'EDAR DE REUS (REG DEL MOLINET)REGS DE LA CONFLUÈNCIA DELS RIUS MONTSANT I SIURANAULLDEMOLINSREGADIU AMB AIGUA D'EDAR DE BLANESAMPLIACIÓ DEL REGADIU ALS SECTORS VI i VII DE LA ZONA REGABLE DEL MUGASANT MARTÍ DE TOUSTIVISSA
REGADIUS TRADICIONALS
CODI�NOM DE L'ACTUACIÓ
R01LMR02LMR03LMR04LPR05LPR06LPR07LPR08LPR09LER10LER11LER12LER13LPR14LPR15LER16LER17LPR18LPR19LPR20LPR21LER22LER23LPR24LER26LMR27LER28EMR29EMR30EER31EPR32EER33EER34EER35EPR36EPR37EER38EER39EER40EPR41EPR42EER43EPR45EER46TPR47TER49TPR50TPR51TPR53TPR54GER55GPR56GPR57GPR58GPR59GPR60GPR61GPR62GPR64GPR65BPR66BPR67BPR68BER69BE
CANALS D'URGELLARAGÓ I CATALUNYACANAL DE PINYANACONCA DE TREMPSÉQUIA D'ALBESAHORTES DE TORRES DE SEGRESÉQUIA MAJOR D'AITONACANAL D'OLLA I SEGALÉS I MARGE ESQUERRE DE L'URGELLETSÉQUIA DE REMOLINSCANAL D'ARAVELL I BELLESTARHORTES DE TÉRMENSCR DE SANT LLORENÃ I GERBCR ELS PLANSCAVERO-VILASECASSÉQUIA DE LA PLANA DE SANT RUFPLANS DE SUDANELLCR SÉQUIA D'ESCARPSAL�S DE PALLARSCOLL DE NARGËCR CECLA DELS MOLINSEL VILOSELLCR ELS VILARSIVARS DE NOGUERAQUATRE POBLESFONT DEL CODONYESCR DE LLESP I BARRANC D'AIGÜERESDELTA EBRE MARGE DRETDELTA EBRE MARGE ESQUERREGUIAMETSULLDECONAPINELL DE BRAIMËRA D'EBREREGADIU DE GINESTARTORRE DE L'ESPANYOLCR D'ALDOVERBENISSANETEL PROGRÉSPLANES I AIXALELLESREG DE LA SÉQUIA DE LA SÉNIACR MASADA DE BITEMREGADIU DE MAS DE BARBERANSBOTCR ELS DARENSOSBAIX FRANCOLÍPANTÀ DE RIUDECANYESREGADIU AMB AIGUA D'EDAR DE VALLS (XAMORA)SAT REGANTS DE COGOLL I VILASECCR RIERA DE GAIÀCR DE MONTFERRIMUGA MARGE ESQUERREPRESA DE COLOMERSMOLÍ DE PALSMUGA MARGE DRETSÉQUIA DE LA SOLANA DE GERSÉQUIA DE VINYALSCERVIÀ DE TER, SANT JORDI I COLOMERSPRULLANSBELLVER DE CERDANYACR ÉLLER-CORTÀSLLOBREGAT MARGE DRETCANAL DE LA INFANTA CARLOTASANTA MARIA I SANT ESTEVE DE PALAUTORDERAVALLFORNERSSINDICAT DE REGS DE CARDONA
mapa 1. principals actuacions en regadius a catalunya
Font: DAR
Entre el 2007 i el 2010 s’han posat
en servei 23.262 noves hectàrees de
regadiu, amb una inversió de més
de 785 M€. I s’han millorat 34.658
hectàrees de regadiu amb una inversió
de 98,1 M€.
14 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
De les principals actuacions dutes a terme, cal destacar que
s’han desencallat projectes històrics com ara els regadius d’Olia-
na,Peramola iBassella,de l’entornde l’embassamentdeRialb,el
regadiudelaconcadeTrempielBaixTer,is’haavançatenundels
projectesméssignificatiusdemodernitzaciócomésladelregadiu
centenari dels canals d’Urgell, un projecte que en conjunt impli-
carà la intervenció de gairebé 70.000 hectàrees, i que significarà
latransformaciómésimportantenaquestazonaregabledesdela
implantació.
Tambédestaquenlesmilloresdelcanald’AragóiCatalunya,iles
iniciadesalcanaldePinyanaialdeltadel’Ebre.Aixícomlaposadaen
marxadenousregscomaraelSegarra-Garrigues,elGarriguesSud,el
TerraAltaEtapaIVielXerta-Sénia.
L’abril del 2010 les obres de regadius adjudicades
i en execució ascendeixen a 535 M€, que preveuen
transformar en reg més de 28.000 ha arreu
de Catalunya. Instal·lació d’una canonada de reg
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
2007-20102004-2006Fins al 2003
34.658 ha16.940 ha16.501 ha
gràfic 3. Regadius modernitzats posats en servei. 2003-2010 (ha). *2010 previsió
gràfic 2. Superfície de nous regadius posats en servei. 2003-2010 (ha). *2010 previsió
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
2007-20102004-2006Fins al 2003
23.262 ha4.707 ha11.802 ha
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 15
taula 2. principals actuacions en millora de regadius 2007-2010
Actuacions Superfície de l’actuació horitzó 2020 (ha)
Superfície 2007-2010 (ha) Inversió total prevista horitzó 2020 (M€)
Inversió 2007-2010 (M€)
Finalitzades En execució
Canals d’Urgell 70.000 3500 1.500 1.125 8,8
Pinyana 13.800 1.530 187 2,7
Canal Aragó i Catalunya 40.000 18.679 3.500 300 21,23
Delta de l’Ebre 25.000 1.167 1.500 150 5,32
Baix Ter 7.000 5.136 350 42 27,15
Santa M. de Palautordera 210 50 4 0,3
Valls 234 350 8,3
Riudecanyes 3.800 1.900 11,4 11,4
Guiamets 2.424 1.979 22,4 20,5
Móra la Nova 717 717 4,4 0,7
Altres 11.714 115,5
TOTAL 174.899 34.658 7.200 1.970 98,1
taula 1. principals actuacions en nous regadius 2007-2010
Actuacions Superfície de l’actuació horitzó 2020 (ha)
Superfície 2007-2010 (ha) Inversió total prevista horitzó 2020 (M€)
Inversió 2007-2010 (M€)
Finalitzades En execució
Segarra-Garrigues 70.150 2.712 44.398 1.500 441,9
Algerri Balaguer 4.234 3.264 970 64 42,8
Segrià Sud (reg de suport) 5.704 3.553 2.151 89 43,9
Garrigues Sud (reg de suport) 5.670 3.906 1.764 106 71,7
Terra Alta 6.732 5.930 802 101 55,1
Xerta-Sénia 16.500 0 1.543 300 80,3
Aldea-Camarles 4.879 0 0 106 0,2
Regadius Ribera d’Ebre 3.249 2.095 49 22,7
Entorn de Rialb 3.292 68 0,2
Altres regadius (Priorat, Noguera, Montsià, Baix Ebre,Terra Alta i Segrià)
5.000 1.802 90 25,7
TOTAL 125.410 23.262 51.628 2.473 785
16 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
El Sistema Segarra-Garrigues
Menció a part mereix el Segarra-Garrigues. Una infraestructura de
país,moltreivindicadapelsectoragrarideLleida,perlaqualelGo-
verndelaGeneralitathaapostatelsdarrersanysambfermconven-
ciment.Implicaunainversióde1.500milionsd’euros,finançadaamb
fonsdelaGeneralitat,del’Estatidelsagricultors.
Elcanalescomponde15sectorsderegadiuibeneficia16.000
regants d’un total de 3.000 finques. La seva àrea d’influència in-
clou més de 70.000 hectàrees, quatre comarques (la Segarra, el
Plad’Urgell, lesGarriguesi l’Urgell) i75municipisqueesbenefi-
ciarand’aquestaobraambaiguadeboca.Latransformacióenreg
d’aquestazonadesecàcomportarà,amés,lacreaciód’uns8.000
llocsdetreball.
Eljulioldel2009esvacomençarabombaraiguaperregarlespri-
meresfinques.S’hafinalitzatlaxarxadedistribucióderegenelsector
1(1.400ha)is’hanposatenserveiunes1.400hadelsector12.Actual-
mentestrobenenexecucióelssectorsdereg2,3,4,5,7,8,9,12i13,
aixícomlesobresdelcanalidel’embassamentdel’Albagés.
Laconstrucciódel regadiu implica,amés, lacreaciód’unanova
xarxa de camins rurals d’aproximadament 1.500 quilòmetres, en la
qualjas’hanarranjat433quilòmetres,iunaconcentracióparcel·lària
de44.000hectàrees,de lesquals jas’hanexecutat21.053hectàrees
desdel’inicidel’obra.
El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural ha
treballat, en tot moment i en la mesura de les possibilitats,
per fer compatible l’activitat agrària i la preservació de les
aus en tota l’àrea del Segarra-Garrigues.
Paral·lelament,s’hatreballatperdesbloquejarunasituacióenca-
llada durant més de 20 anys que ha comportat dues sentències del
TribunaldeJustíciadelaUnióEuropea.ElGovernhatreballat,entot
momentienlamesuradelespossibilitats,perfercompatiblel’activi-
tatagràriailapreservaciódelesaus.
Gràciesalapropostad’ampliaciódezonesd’especialproteccióper
alesaus(ZEPA)presentadapelGoverndelaGeneralitatdeCatalunya
el juny del 2010, la Comissió Europea ha arxivat definitivament un
dels dos expedients que tenia oberts per l’incompliment de la nor-
mativadeprotecciódelesaus,enacceptarcomasuficientlapropos-
tad’ampliaciódezonesZEPApresentadaperlaGeneralitat.Ahores
d’ara,restapendent l’aprovaciódefinitivaper laUE,delPlaespecial
deproteccióielPladegestiód’aquestsespais,aixícomdelanovaDe-
claraciód’ImpacteAmbiental,quetancaràamblaComissióEuropea
l’expedientquerestaobert.
El Segarra-Garrigues a Albatàrrec
Superfície beneficiada 70.150 ha
Regants 16.000
Comarques Noguera, Urgell, Pla d’Urgell, Segrià, Segarra i Garrigues.
Municipis beneficiaris 75
Consum de boca més de 72.000 persones
Camins rurals de nova construcció 1.500 km
Concentració parcel·lària 50.000 ha de les 70.000 que té el sistema Segarra-Garrigues
Millora d’infraestructures elèctriques
180.000 nous kW al servei del territori
taula 3. les dades del sistema Segarra-garrigues
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 17
El Segarra-Garrigues a Albatàrrec
18 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
A finals de juliol del 2010 el volum d’obra executada del
Canal Segarra-Garrigues supera els 455 M€, 413 dels quals
s’han invertit en el període 2006-2010.
mapa 2. Segarra-garrigues. obres en curs
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 19
Concentració parcel·lària
Unaaltra infraestructura,moltsovint lligadaalregadiu,queaporta
riquesa estructural al món rural, és la concentració parcel·lària. Es
tractad’uninstrumentd’ordenacióterritorialqueconsisteixaagru-
parlesdiferentsparcel·lesquepuguitenircadaexplotacióenunma-
teixtermemunicipalafid’obtenirexplotacionsmésviables.
Durantelperíode2007–2010,s’hadutatermeunimpulsimportant
enlesinversionsdelDepartamentenconcentracióparcel·lària,is’ha
assolitunadespesade58,8M€quehapermèsconcentraruntotalde
18.256haatotCatalunya.
Actualmentestreballaenlaconcentracióde33.056hamés,d’aques-
tes25.159haalSegarra-Garrigues,5.258haalaconcadeTremp,2.358
haaBalagueri281haalaConcadeDalt.
642 parcel·les
571 ha
277 �nques
571 ha
gràfic 4. Evolució de la concentració parcel·lària 2000-2010. Nombre d’hectàrees concentrades i pressupost (m€). *2010 previsió
Exemple de l’abans i el després en el procés de concentració parcel·lària de peremola i Bassella
0
5.000
10.000
15.000
20.000
2007-20102004-20062000-2003
571 ha
10,5
17,6
58,8
18.256 ha4.531 ha
Evol
ució
pre
ssup
ostà
ria (M
€)
20 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
Camins rurals Laprimeradificultatperaundesenvolupamentsostingutn’és l’aï-
llament.De lamateixamanera, laprincipal fontde riquesan’és la
comunicacióilainterrelació.D’aquílaimportànciad’aproparelmón
ruralalconjuntdelasocietat,comadret,comafactordenormalitat,
comabasepelseudesenvolupamenteconòmicicomagarantiad’ac-
césalsserveismésessencialscomsónlasanitatil’educació.
A més, l’arranjament de camins facilita el pas a punts d’interès
turístic,culturalomediambientaldedifícilaccési,enconseqüència,
es contribueix a diversificar l’economia de l’entorn rural. En aquest
sentit,s’haactuatpreferentmentenzonesdemuntanyaienlesmés
desfavorideseconòmicament.
Entre el 2007 i el 2010 les millores dels camins rurals
han permès pavimentar fins a 632 Km per tot Catalunya.
Endefinitiva,durantaquestlegislaturaelDepartamentd’Agricul-
tura,AlimentacióiAccióRuralhaapostatenfermperlainversióen
infraestructuresrurals,atèsquesónvitalstantperimpulsareldesen-
Inauguració del camí de Térmens
Carretera de Cabó a Organya
gràfic 5. Quilòmetres de camins rurals posats en servei. període 2000-2010. *2010 previsió
0
100
200
300
400
500
600
700
2007-20102004-20062000-2003
200 km 420 km 632 km
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 21
volupamenti ladiversificacióeconòmicadelterritorirural,comper
garantirl’accessibilitatdelsseushabitantsatotselsnuclisiatotsels
serveisbàsics.Ésperaquestmotiuquetambéésunmembreactiudel
PacteNacionalperalesInfraestructures(PIN),constituïtpelGovern
delaGeneralitatdeCatalunyael2009.
En quatre anys el Departament d’Agricultura,
Alimentació i Acció Rural ha millorat els accessos
de més de 165 municipis, on viuen prop de
300.000 habitants.
Obres al camí de l’Esrany d’Ivars
gràfic 6. Evolució de la despesa en matèria d’infraestructures agràries. 2000-2009 (en m€)
0
50
100
150
200
250
300
350 Total
Concentracions parcel·làries
Camins
Regadius
2009200820072006200520042003200220012000
37
67 61 70 7993
176 183
229
354
22 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
El Programa de Desenvolupament Rural (PDR) 2007-2013
ElProgramadeDesenvolupamentRural2007-2013ésl’einamitjançant
laquals’implantenlesdirectriusiestratègiesenmatèriadedesenvo-
lupamentruralaCatalunya,parantespecialatencióalsectoragrari.
EstàfinançatpelDepartamentd’AgriculturaAlimentacióiAccióRu-
ral,elDepartamentdeMediAmbientiHabitatge,elMinisterideMedi
Ambient,MediRuraliMaríilaUE.Peralperíode2007-2013elpressu-
posthaascendita1.062M€.
Tanmateix, l’aportació europea del període 2000-2006 a l’actual
s’havistreduïdad’un46,5 %aun29 %,passantde410a311M€.Per
compensar-ho,enaquestalegislaturalaGeneralitatvahaverd’incre-
mentar lasevaaportacióenun40 %,finsasituar-seenels476M€,
mentrequel’Estatespanyoltambévaelevarl’aportació,enun33 %,
finsaarribarals274 M€.
L’esforç financer fet pel Govern implica que la Generalitat de
Catalunya passa a ser l’Administració que aporta més diners
al PDR, i supera la UE i el Govern central
2.1.2. Programes de suport al sector: Programa de Desenvolupament Rural i Fons Europeu de la Pesca
Generalitat
Administració general de l’Estat
Unió Europea311,12 M€
29 %
274,42 M€26 %
476,43 M€45 %
gràfic 7. Distribució del pressupost pDR segons fons
El pressupost global del PDR 2007-2013
és de 1.062 milions d’euros, del qual el DAR
n’assumeix el 45 %.
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 23
Unaaltradelesmesuresmésimportantshaestatladestinadaals
ajutsagroambientalsialfomentdelaramaderiaecològica,ambquasi
un61 %delpressuposttotaldel’eix2(Milloradelmediambientien-
tornrural).Al’últimcaldestacar,eneltercereix,l’apostaperladiver-
sificaciód’explotacionsagràries,elfomentdemicroempresesiserveis
turísticsaixícoml’establimentdeserveisbàsicsperalapoblaciórural.
Lametodologia comunitàriaLeaderenaquestnouperíode repun
fortimpuls,ambunadotaciótotalde106,4M€,ques’han gestionatper
mitjàdels13grupsd’acciólocalquetreballenenl’àmbitcatalà:entitats
formadesperempreses,associacionsprofessionals,sindicatsialtrescol-
lectiusquetenencomaobjectiuidearifinançarprojectesd’àmbitlocal
quepermetindinamitzarelterritoriifomentar-neeldesenvolupament.
El nou PDR aposta clarament per la modernització
del camp català, la incorporació de joves i l’agricultura
professional.
Eix Leader
Eix 3
Eix 2
Eix 1
536,91 M€50,6 %
346,30 M€32,6 %
63,00 M€5,9 %
106,45 M€10,0 %
Els eixos del PDR
ElPDR2007-2013esdivideixentreseixostemàtics i,comanovetat
d’aquestPDR,n’hihaundemetodològic:l’eixLeader.
Lesprincipalsmesuresd’aquestnouPDRvandestinadesapoten-
ciarlaprimerainstal·laciódejovesagricultorsilamodernitzacióde
lesexplotacionsagràries,ambmésd’un66 %delpressupostdel’eix1
(Incrementdelacompetitivitatdelsectoragrari)dirigitalsectorpro-
ductor.D’altrabanda,l’assessoramenthaestatunanovetatenaquest
PDR,quehaapostatperoferirmésimillorseinesenaquestàmbitper
ferviables lesexplotacions.54M€s’handestinataaquestafinalitat
peralperíode2007-2013.Calremarcartambéelsuportalaindústria
agroalimentàriacatalana,ambquasiun25 %delpressupostdel’eix1
destinataaugmentarelvalorafegitdelsproductesagraris.
gràfic 8. Estructuració del pDR 2007-2013
gràfic 9. Distribució del pressupost pDR segons eixos
Fort impuls a la competitivitat i la implantació de
sistemes productius més sostenibles en les
explotacions agràries, amb un 55 % del pressupost
total del PDR 2007-2013.
Eix 1: Augment de la competitivitat del sector agrícola i forestal
Eix 4 Aplicació de la metodologia Leader
PDR 2007-2013
Pressupost programat 1.016.719.570 €
Eix 2: Millora del medi ambient i de l’entorn rural
24 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
Elbalançactuald’execuciódelprogramaendatade30dejuny
de2010ésde328,5M€dedespesapúblicatotal,querepresenten
un 31 % del pressupost assignat a la totalitat del període per al
PDR 2007-2013. Aquest nivell d’execució millora el bon compor-
tamentdelPDRcatalà,queendatade31dedesembrede2009ja
superavaengranmaneralamitjanad’execuciódelFonsEuropeu
AgrícoladeDesenvolupamentRural(FEADER)enl’àmbitespanyol
ienl’europeu.
gràfic 10. Distribució del pressupost pDR segons mesures (en m€)
gràfic 11. comparativa grau d’execució del pDR: catalunya, Espanya, uE (fins al 31.12.2009)
02 04 06 08 01 00 120 140 160 180 200
Assistència tècnicaFuncionament GAL
Cooperació GALPatrimoni
TurismeMicroempreses
IndústriesServeis bàsics
XN2000 forestalPrev. Incendis
ForestacióPaisatge
Ramaderia ecol.Agroambientals
IC
ICMPromoció
QualitatTraçabilitat
InfraestructuresCooperació
IndústriesModernitzacióServeis asses.
AssessoramentJubilació
JovesFormació
Catalunya (%)
Espanya (%)
Unió Europea (%)
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 25
El Fons Europeu de la Pesca (FEP) 2007-2013
Aquestprogramahafixatperalperíode2007-2013lesgranslíniesd’ac-
tuacióenmatèriad’ajutsperalsectorpesquer,incloent-hilatransfor-
macióicomercialitzaciódelsproductesdelapescaidel’aqüicultura.
Elplafinancerprevistperatotelperíoded’actuaciódelFEPpera
Catalunyafixaunacontribuciópúblicatotalde102milionsd’euros,33,9
milionsdelsqualselshaaportatlaUnióEuropea;10,8,l’Administració
del’Estat;49,3,laGeneralitatdeCatalunyai8,l’AutoritatPortuària.
En aquest legislatura la Generalitat ha incrementat en un
35 % la seva aportació al FEP respecte del període anterior
2000-2006.
Elprogramaincloucinceixosd’actuacióiestableixtotunseguit
d’actuacions prioritàries, entre les quals destaquen l’adaptació de
laflotapesquera, latransformacióicomercialitzaciódelsproductes
pesquersiaqüícoles,lareconversiódevaixellspesquers,larealitza-
ciód’actuacionscol·lectivesperalesconfrariesdepescadors,ialtres
destinadesagarantireldesenvolupamentsostenibledezonesdepen-
dentsdelapescacoméseldeltadel’Ebre.
Pescadors feinejant
taula 4. principals línies d’actuació del Fons Europeu de la pesca. Dotació pressupostària (m€)
2008-2010
Parada definitiva 11.754.853,88
Paralització temporal 2.032.076,63
Modernització vaixells 1.873.386,17
Aqüicultura 753.816,65
Transformació i comercialització peix 2.981.751,78
Compensacions socioeconòmiques 760.353,04
Pesca costanera artesanal 12.799,80
Pesca interior 15.337,86
Desenvolupament de zones de pesca 625.880,92
Ports de pesca, llocs de desembarcament i embarcadors 1.166.652,64
Accions per als professionals 4.671.827,27
TOTAL 26.648.736,64
26 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
En el marc del FEP, totes les actuacions del Departament
han anat encaminades a ajustar l’activitat pesquera al volum
de peix que hi ha a la costa, compaginant la reducció de
la flota amb parades biològiques temporals.
Detoteslesactuacionsdutesatermedurantaquestalegislatura,
caldestacarque,enelmarcdelFEP,s’haaconseguitaugmentatelsu-
porteconòmicquerebenelsprofessionalsdelapesca,passantdels15
M€del’IFOP(instrumentfinancerd’orientaciópesquera.Antigadeno-
minaciódelFEP)2000-2007,aunaprevisióde19M€delFEP2007-2013;
multiplicantgairebéperquatreelsajutsdestinatsaserveissocialsde
lesconfrariesdepescadorsrespectedel2003(de291.850€a1,3M€el
2010).S’haarribataacordshistòricsamblaConfrariadePescadorsde
Barcelonail’AutoritatPortuàriapeldesballestamentdelaflotad’arts
menors.S’hanestatmillorant les22 llotgesdel litoralcatalàperun
importde3M€,is’hacol·laboratendiferentsexperiènciesdecomer-
cialitzaciódirectacoméselcasdelsectordel’arrossegamentdeBar-
celona.
Aixímateix,s’hanincrementatelsajutsalspescadorsafectatsper
lesparadestemporals,quehanpassatacobrardel50 %(2000-2006)a
cobrarel100 %delaprima,iel2010s’hafetdurantunmeslaprimera
paradabiològicadepescaalescomarquescostaneresdeBarcelonai
Girona.D’altrabanda,iperferfrontalacrisidelsectorpesquerper
culpadel’incrementdelcostdelscarburants,elDepartamenthaator-
gatsubvencionsalsectorperunimportde4,6 M€.
Per fer front a la pujada dels cost dels combustibles,
el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
ha atorgat més de 4,6 M€ per minimitzar-ne l’impacte
en el sector pesquer.
Desenvolupament de zones de pesca Aqüicultura
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 27
Una de les responsabilitats del Departament d’Agricultura, Alimen-
tació iAccióRuraléselaborar iexecutarplansd’aplicaciódebones
pràctiquesagràries,vetllarperl’aplicaciódelanormativailamillora
delaproduccióagrícolairamadera,icontrolarifomentarlasanitat
animalivegetal.
Enaquestsentit,idurantelperíode2007-2010,s’hanvistreforçats
elsprogramesdesanitatanimalivegetalidevigilànciaepidemiolò-
gica. Is’haampliatelsuporta lesassociacionsdedefensavegetal i
sanitària(ADViADSrespectivament).
Actualmenthiha122ADVenfuncionamentquedonenservei
iassistènciaauns30.211agricultorsaproximadament.I155enti-
tats,entreADS,associacionsderamadersigrupsdesanejament,
que assisteixen unes 11.300 explotacions ramaderes d’arreu del
territori.
Elsdarrersanys,elDepartamentd’Agricultura,AlimentacióiAc-
cióRuralhaimpulsatlaimplantaciódenovestècniquesdeprevenció
illuitacontraplagues,ihaincrementatconsiderablementelpressu-
postadreçata lesADV,passantde707.075eurosel2003a2.852.418
eurosel2009,fetquerepresentamultiplicarperquatreelsrecursos
destinatsalasanitatvegetal.
El DAR ha quadruplicat el pressupost destinat a les
associacions de defensa vegetal per a la sanitat vegetal del
2003 al 2009
2.1.3. Programes de sanitat animal i vegetal
Cabana ovina
28 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
El Departament també promociona aquests mètodes alternatius
deprevencióilluitacontraplaguesenelmarcdelnouProgramade
DesenvolupamentRural(PDR)2007-2013.Apartdelsuporthabituala
l’ajutagroambientaldeproduccióintegrada,aquestprogramahaco-
mençataincentivarmètodesalternatiusdelluitamitjançantuncom-
plementsobrecadagrupdeconreus.Així,durantel2008,esvanaju-
dar22.032hectàreespertald’implantarmètodesalternatiusalalluita
química, 19.318 hectàrees per al 2009, i per al 2010 s’han sol·licitat
ajudespera22.245hectàrees.
La superfície agrària dedicada a mètodes alternatius de lluita
contra plagues ha augmentat del 2007 al 2010 de manera
significativa en més de 20.000 hectàrees.
Elsprincipalscultiusquehanincorporatsistemesalternatiusen
laproduccióintegradasónlesoliveres(44 %)ilafruitadolça(22 %de
fruitersdellavori26 %defruitersdepinyol)ambel91 %delasuperfí-
0
500.000
1.000.000
1.500.000
2.000.000
2.500.000
3.000.000
20102009200820072006200520042003
707.
075
967.
730
1.60
0.96
5
2.05
0.75
9
2.50
7.49
9
2.97
6.00
0
2.85
2.41
8
2.05
6.85
6
Cabana porcina
Gràfic 12. Despesa destinada als ajuts a les ADV en el període 2003-2010 (en euros)
0
5.000
10.000
15.000
20.000
2010200920082007
335.120
2.443.910
2.332.175
2.663.215
Impo
rt (€
)
22.032 19.318 22.2452.840
Gràfic 13. Superfície de cultius (ha)que han incorporat sistemes alternatius en la pro-ducció integrada i ajuts associats
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 29
taula 5. Nombre d’expedients i despesa destinada a sanitat animal (€)
Període 2007-2009
2007 2008 2009
Import pagat 2.165.230 2.626.513 2.652.310
Expedients 168 155 155
cietotal.Ladespesapertaldepromoureaquestssistemeshaestatde
2,479 M€demitjanaanualperalsanys2008,2009i2010.
Pelquefaalasanitatanimal,l’esforçques’hafettambéhaestat
importantperalavigilància,elcontrol,lalluitail’eradicaciódema-
laltiescomaral’Aujeszkyolallenguablava,entred’altres.Fruitdel
mateix,irespecteal’Aujeszky,actualmenthiha40comarquescata-
lanesqualificadesd’indemnesdelamalaltiaiunaqueestàenviesde
qualificació.
Amés,laUEhainclòsperprimeravegadaCatalunyacomaterrito-
riambprogramaaprovatdecontrolenfrontdelamalaltiad’Aujeszky,
unaequiparaciódelnostreestatussanitarialarestadepaïsoseuro-
peusqueevitaràlesrestriccionsquelimitenelprocésexportadorde
productesianimals,milloraràlaposicióenmercatsexteriorsifacili-
taràl’oberturadenousmercats.
La UE ha inclòs per primera vegada Catalunya com a territori
amb programa aprovat de control enfront de la malaltia
d’Aujeszky, de manera que ha equiparat el nostre estatus
sanitari a la resta de països europeus i ha facilitat l’accés a
nous mercats.
Respectaa la llenguablava,valadirque l’evolucióde lama-
laltia,marcadaperunafortadisminuciódel’apariciódefocusdu-
rantel2009,vaevidenciarl’èxitdelescampanyesdevacunaciódel
2008iel2009,quanesvanassolircoberturesvacunalsentorndel
80 %-88 %. Aplicació de fitosanitaris
30 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
Elconjuntdelsajutsdirectesalssectorsagrícolairamadertenenl’ob-
jectiudedonarsuporta lesrendesde lesexplotacionsagràries,as-
segurar-nelacompetitivitatipotenciar,alhora,laprotecciódelmedi
ambientielmantenimentdeleszonesrurals.
Ambunamitjanademésde282 M€anualsdurantaquestalegislatura,
aquestajutssónunadeleseinesmésimportantsqueelDepartament
haposatal’abastdelsectorproductor.Enaquestperíode,s’hangesti-
onatelsajutsdirectespera60.038beneficiaris.
Enunaèpocadedificultatseconòmiquescoméslad’ara,s’hafet
unesforçimportantperdonarliquiditatalesexplotacionsagràries;
peraquestmotiu,enladarreracampanyaelpagaments’haavançat
enmésdequinzediesrespectedelacampanyaanterior,ipelquefa
alpagamentúnic,queaglutinael70 %deltotald’ajutsdirectes,esva
pagarunabestretadel50 %l’octubredel2009,iesvaavançarenmés
dedosmesoselpagament.
Per tal de donar liquiditat al sector, el Departament ha
avançat en més de dos mesos els terminis el pagament únic.
Comareconeixemental’eficientgestiódutaatermepelDeparta-
ment,el2009l’InstitutEuropeud’AdministracionsPubliqueselguar-
donàambelCertificatdeBonesPràctiquesperl’eficàciadel’Adminis-
traciópúblicaenelprojecte«SIGPAC(Sistemad’InformacióGeogràfica
deParcel·lesAgrícoles):Unamilloradel’eficàciadelagestióagràriai
territorialatravésdelatecnologia».Enaquestàmbit,elDepartament
haestatl’únicorganismeespanyolguardonat.
Institucions de la UE han guardonat al Departament per una
gestió eficient dels ajuts comunitaris.
D’altrabanda,ipelquefaalfomentdebonespràctiquesperala
conservacióimilloradelmedi,elsprogramesdemesuresagroam-
bientalsdelPDRn’hanesdevingutl’eixvertebrador.Aquestspro-
2.1.4. Foment de la producció agràriai de l’ús de bones pràctiques
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 31
gramespreveuenl’establimentdecontractesentreelsagricultors
il’Administració,d’unaduradamínimadecincanys,quepromo-
uenicompenseneconòmicamentelsobrecostd’aplicarpràctiques
agràriesquevanmésenllàdelsrequisitsmínims,iqueproporcio-
nenunamilloramediambientalevidentrespectedelespràctiques
convencionals.
LesmesuresagroambientalsdelPDRhanpassatd’estarcentra-
desbàsicamentendossectors,arròs iavellaner,enelprimerpe-
ríodedeprogramació(2000-2006),alasituacióactual,enquèobé
mitjançantmesuresespecífiques,comenelcasdelavinya,l’arròso
l’avellaner,obéambmesuresdecaràcterméstransversal,comara
laproduccióintegradaielsajutsal’agriculturailaramaderiaeco-
lògiques,s’arribaalapràcticatotalitatdelssectorsmésimportants
delcampcatalà.
gràfic 14. pagaments dels ajuts directes de les campanyes 2006, 2007, 2008 i 2009 (en m€)
0
50
100
150
200Herbacis
Fruita seca
Oli
Cítrics
Pagament únic
Oví-cabrum
Add. qualitat llet
Add. vaquí qualitat
Add. vaques alletants
Vaques alletants
juny 10
maig 10
abr. 10
març 10
feb. 10
gen. 10
des. 09
nov. 09
oct. 09
juny 09
maig 09
abr. 09
març 09
feb. 09
gen. 09
des. 08
nov. 08
oct. 08
juny 08
maig 08
abr. 08
març 08
feb. 08
gen. 08
des. 07
nov. 07
oct. 07
juny 07
maig 07
abr. 07
març 07
feb. 07
gen. 07
des. 06
nov. 06
oct. 06
32 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
Les mesures agroambientals, juntament amb l’ajut a la
ramaderia ecològica, són les actuacions del PDR 2007-2013
amb una despesa programada més gran: 210 M€, gairebé un
61 % més que en l’anterior PDR 2000-2006.
Amés,caldestacarquelaincorporaciódenoussectorsaaques-
tes mesures no s’ha fet en detriment dels ajuts que s’estaven per-
cebentfinsaleshores,sinóambl’aportaciódenousfons,raóperla
qualladespesaprogramadaperatotelperíodepassadelsmésde
130milionsdelperíode2000-2006alsgairebé210milionsdelperíode
2007-2013.
Elsmapessegüentsmostren ladistribuciópercomarquesde les
actuacionsagroambientalsmésrellevants,segonselnombred’explo-
tacionsagràriesilasuperfícieentramsdecolor.
gràfic 15. Evolució del pagament en mesures agroambientals. període 2007-2009 (en m€).
0
5
10
15
20
200920082007
15,18 21,34 23,81
Explotació ecològica de Can Salgot
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 33
Mapa 3. Mapa de producció ecològica de Catalunya
34 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
2.1.5. Polítiques de prevenció davant les adversitats climatològiques
Valoració del camp després d’una pedregada
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 35
Dinslesmesuresestablertesperestabilitzarlesexplotacionsagràries,
undelselementsquehaesdevingutclauésassegurarlesrendesagrà-
ries,sobretotenuncontextcoml’actual,enquèlacomplexasituació
queviuenalgunesexplotacionslespotportaradeixardecontractar
l’assegurançaesmentadapertaldereduircostos.
Ambl’objectiud’evitaraquestasituaciódedesemparança,elDe-
partamenthatreballatenlamilloradelescondicionsdecontractació
delesassegurancesagràries,tantpermitjàd’accionsperpromoure’n,
divulgar-neifomentar-nel’ús,compermitjàdelamilloradelesasse-
gurancesquejahihail’impulsdenoveslínies.
El2010elDARhareforçatelfomentdel’úsdelesassegurancesagrà-
ries.Haacordataugmentarenun10 %elspercentatgesdesubvenció
ques’apliquenadiferentslíniesd’assegurança,fetqueharepresentat
incrementaren470.000eurosaproximadamentladespesadelDeparta-
mentensubvencionsalacontractaciód’assegurancesagràries.
Aixímateix,haaconseguitunareducciósubstancialdelcostque
elsramadershaurandepagarperl’assegurançaderetiradaidestruc-
ciód’animalsmortsal’explotació,tantenelscasdelbovinscomde
larestad’espècies.D’aquestamanera,s’hareduïtelcostmínimque
had’abonarlapersonasol·licitant,uncopdeduïtstotselsajutsiles
subvencions aplicables, que passa del 20 % el 2009 fins al 10 % per
aquestany.
Aquest2010,amés,haestatelsegonanyconsecutiud’increment
delspercentatgesdesubvencióestablertsalDepartament,jaqueper
alPla2009esvanincrementarentredosicincpuntspercentualsse-
gonselgrupdesubvenciópertaldemantenirlamateixaaportaciódel
plaanterior,atèsqueENESA(EntitatEstatald’AssegurancesAgràries)
vadisminuireltramdesubvencióbaseentreunicincpuntspercen-
tualssegonselgrupdesubvenció.
El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
ha aconseguit reduir el 10 % del cost de l’assegurança per
la retirada i destrucció d’animals morts a l’explotació.
* Dades provisionals, pendents de tancament del pla. ** pla en curs. Dades fins al 31 d’agost de 2010.
taula 6. Subvencions per plans pagades pel DAR (2007-2010)
Any Pòlisses Superfície (ha) Animals Subvenció DAR Subvenció Enesa
2007 36.294 321.426 51.912.768 9.705.864 30.943.790
2008 36.202 320.380 61.308.318 10.110.533 32.222.209
2009* 36.165 372.708 54.697.628 9.523.180 27.938.439
2010** 13.133 121.999 19.374.230 2.286.061 6.343.100
TOTAL 2007-2009 108.661 1.014.513 167.918.714 29.339.577 91.104.438
TOTAL 2004-2006 116.178 851.370 133.451.172 29.225.984 96.685.438
TOTAL 2001-2003 104.307 907.905 46.557.788 18.706.809 63.041.989
Variació 2007-2010 / 2001-2003 4,0 % 10,5 % 72,3 % 36,2 % 30,8 %
36 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
Xarxes protectores contra les pedregades
Lesxarxesdeprotecciósónl’estructurapassivamésefectivacontra
lespedregadesenexplotacionsdefruitadolça i,amés,resultenun
instrumentmoltútilpermillorarlaqualitatilescaracterístiquesor-
ganolèptiquesdelsproductes.
El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural ha
estat pioner en l’àmbit estatal en la implantació de xarxes
protectores contra les pedregades a Catalunya.
Per aquest motiu, el 2008 el Departament d’Agricultura, Ali-
mentacióiAccióRuralvaconcedirperprimeravegadapréstecsper
implantaraquestesxarxesa interèszero.Laprimeraconvocatòria
d’aquests préstecs, amb un pressupost inicial de 10 M€, es va dur
a terme amb caràcter de pla pilot a sis comarques amb un elevat
risc de pedregada i amb explotacions de pera i/o poma: el Segrià,
elPlad’Urgell,l’Urgell,l’AltEmpordà,elBaixEmpordà,ielGironès.
Enaquestaprimeraconvocatòriaesvanconcedirpréstecsperauna
superfíciede176hectàrees.
El2009,ambunpressupostde7M€,esvaampliaratotelterritori
catalàialesespèciessegüents:poma,pera,préssecinectarina.Esvan
concedirpréstecspera115ha,principalmentdelescomarquesdel’Alt
ielBaixEmpordà,elSegrià,elPlad’Urgell,laNoguerailaTerraAlta.
El2010,tambés’hihandestinat7M€,iestàprevistqueesconcedei-
xinpréstecspera64had’explotacionsfruiteresdelBaixEmpordà,el
Segrià,elPlad’Urgell,lesGarrigues,l’Urgell,elMaresmeielMontsià.
D’altrabanda,lafermaapostadelDepartamentd’Agricultura,Ali-
mentació iAccióRuralper instal·larxarxesantipedregadas’havist
reforçada aquest 2010 amb la concessió d’una subvenció addicional
del10 %sobrel’importdelabonificacióqueAgroseguroaplicaperala
mesurapreventivadexarxesantipedregada.
Xarxa antipedra
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 37
Suport al sector de la pesca
Totiqueelsectoragroalimentariresisteixmillorquealtreslescrisisde
demanda,tambééscertqueelcontexteconòmicactualhaposatengreus
dificultatseldiaadiademoltesdelesnostresempreses,quehanvistcom
lesrestriccionsdecrèdithandificultatelfinançamentdelseucirculant.
El2008,perprimeravegada,elDARvaapostarpernousprojectes
d’inversió,ambmètodesinnovadorsdefinançamentperpotenciar,en
unmomentdecrisifinancera,l’economiaproductivadelpaís.
Esvanposarenmarxalíniesd’atorgamentdepréstecsdirectesa
interèszero,permitjàdel’InstitutCatalàdeFinances,perfomentar
inversionsenexplotacionsagràriesiindústriesagroalimentàriescom
aralainstal·lacióderegeficiental’interiordelesfinques,lainstal·lació
dexarxesantipedraenfruitaiprojectesdemilloradel’agroindústria.
L’èxitdelprimeranyd’aquestesconvocatòries,enelqualesvan
concedir195préstecsperunimportde35,9M€,vaferquedurantel
2009iel2010s’iniciessinnousprojectesdedesenvolupamentempre-
sarial,comaraelfinançamentdemaquinàriaagrícolaqueincorpori
novestecnologiesielfinançamentdeprojectesd’empresesdelsector
delapescail’aqüicultura.Enaquestsdarrersdosanyss’hanconcedit
385préstecsperunimporttotalde39,45M€.
Entre el 2008 i el 2010 el Departament d’Agricultura,
Alimentació i Acció Rural ha concedit préstecs a interès zero
per valor de 75 M€ per incentivar, en una etapa complexa
com l’actual, 580 nous projectes de desenvolupament
empresarial destinats a tots els sectors agraris.
2.1.6. Noves línies de finançament
taula 7. línies, imports i préstecs concedits (2008-2009)
Any Línies Import atorgat Nbre. préstecs concedits
2008 Instal·lació de regs d’alta eficiència energètica 3.024.677,56 97
Instal·lació de xarxes antipedra en fruita 2.450.331,77 40
Suport a l’agroindústria 30.392.497,57 58
TOTAL 2008 35.867.506,9 195
2009 Instal·lació de regs d’alta eficiència energètica 1.832.361,51 72
Instal·lació de xarxes antipedra en fruita 1.532.749,46 29
Suport a l’agroindústria 27.477.732,95 47
Finançament de maquinària 3.156.450,60 60
Suport al sector de la pesca 1.465000,00 75
TOTAL 2009 35.464.294,52 283
38 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
Suport a l’agroindústria. Font:FCAC
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 39
La inversió en capital humà és una prioritat per al Departament
d’Agricultura,Alimentació iAccióRural.Peraixòdurantelsdarrers
anyshafetunaapostadecididaperlaprofessionalitzaciódelsector
agroalimentari.
2.1.7. Formació, assessorament i impuls als emprenedors
ECA d’AlfarràsPartida del Sot, s/nCP 25120 AlfarràsTel.: 973 76 01 00<[email protected]>
ECA d’AmpostaC/ Josep Tarradellas, 2-12CP 43870 AmpostaTel.: 977 70 15 00<[email protected]>
ECA de l’EmpordàFinca Camps i ArmetCP 17121 MonellsTel.: 972 63 01 23<[email protected]>
CECA de GandesaAssís Garrote, s/nCP 43780 GandesaTel.: 977 42 01 64<[email protected]>
ECA de Les Borges BlanquesFinca de la Pujada, apt. corr. 84CP 25400 Les Borges BlanquesTel.: 973 14 31 88<[email protected]>
CECA de ManresaAv. Universitaria 4-6 (Edi�ci FUB)CP 08242 ManresaTel.: 93 874 90 60<[email protected]>
CECA del PallarsAntiga Estació Palau-PuigcercòsCtra. C-13, km 83CP 25630 TalarnTel.: 973 25 23 94<[email protected]>
ECA del PirineuFinca de les ColominesCP 25712 BellestarTel.: 973 35 23 58<[email protected]>
ECA de Mas BovéFinca Mas BovéCtra. Reus-Morell, km 4CP 43120 ConstantíTel.: 977 34 32 89<[email protected]>
ECA Forestal de SantaColoma de FarnersFinca Casa XifraCP 17430 Santa Coloma de FarnersTel.: 972 84 17 65<[email protected]>
ECA del SolsonèsFinca Sant JustCtra. de Manresa a Solsona, km. 77CP 25286 OliusTel.: 973 48 07 13<[email protected]>
ECA de TàrregaAv. Tarragona, s/nCP 25300 TàrregaTel.: 973 31 07 15<[email protected]>
ECA de Vallfogona de BalaguerFinca de l’EmpalmeCP 25680 Vallfogona de BalaguerTel.: 973 44 36 50<[email protected]>
Escola Eqüestre de l’Hospitalet de LlobregatC/ Major, s/n(Antiga Caserna de la Remunta)CP 08901 Hospitalet de LlobregatTel.: 93 337 01 57<[email protected]>
Mapa 4. Distribució de les escoles de capacitació agrària
40 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
En l’àmbit formatiu, l’actuació del DAR s’articula entorn de les
ECA(escolesdecapacitacióagrària),14enconcret,dispersesarreu
delterritori,ons’imparteixenensenyamentsagrarisreglats (cicles
formatiusdegrausuperiorimitjà)iformaciócontínua(presenciali
adistància).
Durantaquestalegislaturas’handutatermeuntotalde105cur-
soscorresponentsaciclesformatiusdegraumitjàisuperior,ambla
formaciód’untotalde1.796alumnes.
Respectealaformaciócontínua,elscentreshanofertuntotalde
1.096cursosi366aulesdecursosadistància,ambuntotalde28.129
alumnesentrelesduesmodalitats.
S’ha consolidat i potenciat el model de formació
professional a distància, amb un important increment
d’alumnes i cursos. En quatre anys s’ha duplicat el nombre
de cursos oferts i el d’alumnes inscrits.
Inauguració del nou curs escolar
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 41
Durantaquestperíode tambés’hanorganitzatgrupsd’empre-
nedoriaperformaricapacitarjovesemprenedorspertalqueavan-
ciniconsolidinelsseusprojectesempresarials.Se’lshaofertuna
formacióde300horesorientadaapotenciarleshabilitatspersonals
ielsconeixementstècnicsidegestióespecíficsdelasevabranca
empresarial.Adatad’avuis’hanfetihanconclòscincgrupsperals
sectorsdel’olivicultura,lafructicultura,elcellerisme,laviticultu-
raielporcí,quehanformatuntotalde91empresarisagraris.Ara
estanenmarxadosgrupd’emprenedoria,unenproduccióagrària
ecològicaiunaltreenviverisme.Iapuntd’iniciar-se’ndosmés,un
enfructiculturaiunaltreenoví.
Durant aquesta legislatura s’han organitzat
nou grups d’emprenedoria per formar i capacitar
joves emprenedors.
taula 8. Formació professional reglada. cursos 2007-2010
gràfic 16. cursos i alumnes en formació presencial 2007-2010 gràfic 17. cursos i alumnes en formació a distància 2007-2010
Família professional Cursos Alumnes
Cicle formatiu grau mitjà Activitats agràries 48 797
Indústries agroalimentàries 3 31
Activitats fisicoesportives 6 176
Cicle formatiu grau superior Activitats agràries 36 616
Indústries agroalimentàries 6 86
Química 3 56
Garantia social /PQPI Tècniques agropecuàries 3 34
Total 105 1796
0
50
100
150
200
250
300
2010200920082007
224 cursos 285 cursos 289 cursos 298 cursos
3.737
5.664
5.127
5.960
Nbre. alumnes
0
20
40
60
80
100
120
2010200920082007
1.027
2.046
1.918
2.650
54 cursos 108 cursos 98 cursos 106 cursos
Nbre. alumnes
42 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
Tambés’handutaterme,comacontinuaciódelsgrupd’emprene-
doria,elsseminarisd’emprenedoria,quesóntrobadesentreelscom-
ponentsdelsgrupsd’emprenedoriacadadosmesosimigperaposar
encomú,amblaparticipaciód’unexpert,untemaactuald’interès.
Aquestsdarrersanystambés’hapotenciatimilloratelPlaAnual
deTransferènciaTecnològica(PATT)delDepartament,unprograma
d’actuacionsorientadestantalarecercacomaladivulgaciódeconei-
xementsiexperiènciesdel’àmbitagrariialimentaricatalà.
El Pla de Transferència Tecnològica ha triplicat el nombre
d’actuacions en tan sols cinc anys, i ha passat de 413 el 2004
a 838 el 2010.
Aixímateix,el2007esvaposarenmarxaunnousistemad’as-
sessoramentperorientaralproductorcapalmercat, iajudar-loa
adaptar-sealesnovesexigènciesdelconsumidorialesnormatives
comunitàries. Des de llavors han estat inscrites al Registre d’En-
titats d’Assessorament un total de 80 entitats amb 280 persones
com a personal tècnic assessor, repartides per tot el territori de
Catalunya.
El Departament ha posat en marxa un nou sistema
d’assessorament que ja disposa de 80 entitats adscrits
i 280 tècnics repartits per tot el territori.
0
200
400
600
800
2010200920082007200620052004
7.500
10.900
15.800
16.500
20.000
22.293
413 activitats 555 activitats 656 activitats 723 activitats 795 activitats 830 activitats 838 activitats
Nbre. assistents
gràfic 18. Activitats i assistents al pla de transferència tecnològica
Estudiants en pràctiques en un hivernacle
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 43
Durantaqueststresanyss’handesenvolupat49cursosd’acreditació,
amésdejornadestècniques,visitestècniquesisessionsinformatives.
Tambéesdesenvolupaambcaràcteranuall’escolad’hivernd’assessora-
mentdesdel2008ambl’assistènciaaproximadade70personescadaany.
Eljunydel2010s’hanorganitzataBCNlesjornadesnacionalsiinternaci-
onalsd’assessoramentagrariambl’assistènciade100expertsnacionals
idediferentspaïsoseuropeus,aixícomdelaComissióEuropea.
EnelsdarrersanyselportalRuralCats’haconsolidatcomlacomu-
nitatvirtualdereferènciaenl’àmbitagroalimentariaCatalunya.Té
aproximadament35.000visitesmensuals,ambunamitjanade1.130
visitesaldia.
Estudiants de formació agrària
Pla de Transferència Tecnològica del DAR. Pla de Formació Agrària del DAR. Portada del llibre d’Innovació 2010 del DAR
44 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
2.1.8. Regulació i ordenació del sector
Aprovació de la Llei de pesca al Parlament
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 45
En matèria normativa, durant aquest legislatura s’han aprovat tres
lleis,queesdetallaranacontinuació,48decretsi482ordres.
a) Llei de contractes de conreu
Aprovadael2007enseuparlamentària,téperobjectiugarantirlapre-
servaciódel’actualsòlagrícolaielseubonús,alhoraquevolgarantir
l’estabilitatilamilloradelesexplotacionsagràriesexistents.
LaLleidelimitalanociódecontractedeconreu,ihiinclouelscon-
tractesd’arrendament,parceriaimasoveria,iestableixlacreacióde
lesjuntesd’arbitratgeimediació,d’adhesióvoluntària,quepermetran
lasolucióextrajudicialdelsconflictesqueespuguindonarenl’execu-
ciódelscontractesdeconreu.
Aquesta llei dóna resposta a una reivindicació història
del camp català. El seu precedent és la Llei de contractes
de conreu del 1934 de la Generalitat republicana.
Aixímateix,estableixeldretdelaGeneralitataadquirirambpre-
ferèncialapropietatrústicaqueesposialmercat,estiguionoencon-
reuobéarrendada,demanerasubsidiàriaaldretquecorrespongui
aarrendataris ipropietaris.Atèsqueelsòlagrariésunbéescàs,el
Governenténquehad’intervenirenleszonesonsiguinecessari,amb
lafinalitatdepreservarelsòlil’activitatagrària.
b) Llei de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries
Els nous temps exigeixen nous reptes. L’anterior Llei datava del
1985inorecolliatotselscanvisproduïtsenelsectoragroalimen-
tariienlarecercad’aleshoresençà.Així,doncs,23anysdesprés
de la creació de l’IRTA, el Departament d’Agricultura, Alimenta-
cióiAccióRuralvaconsideraroportúestablirunanovanormativa
reguladoraquepermetés,d’unabanda, respondreals reptesque
plantejal’actualitatdelsectoragroalimentari,idel’altra,adaptar
l’estructura iel funcionamentde l’Institutalsnoustempsia les
necessitats.
EntrelesnovetatsdelanovaLlei,destacal’ampliacióiconcreció
delesfinalitatsielsobjectiusdel’IRTA.S’incorporendosnouscon-
ceptes:lasostenibilitatilaseguretatalimentària.Enelprimercas,
eltextincloulanecessitatdefercompatibleslaproducciód’aliments
segursidequalitatamblaproteccióadequadadelmediambient.En
elcasdelaseguretatalimentària,aquestconcepteestradueixenun
seguimentdelsproductesagrarisdesde l’origenfinsalsconsumi-
dorsfinals.
Aprovada per unanimitat la nova Llei de l’IRTA, que té
com a principal objectiu potenciar-lo com a eix troncal de
la recerca agroalimentària a Catalunya.
taula 9. Relació de disposicions normatives del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. període 2007-2010
*Fins al setembre del 2010
2007 2008 2009 2010* TOTAL
LLEIS
Lleis aprovades 1 1 1 3
Projectes de llei 2 1 3
Avantprojectes de llei 4 1 2 7
Memòries de lleis 2 1 4 7
DECRETS 20 12 10 6 48
ORDRES 97 131 161 93 482
46 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
Tambés’amplienelsàmbitsd’actuació,percobrirtotselsesglaons
delacadenaalimentària,atèsque,adiferènciadelprincipi,l’Institut
treballaaraenaqüicultura,entemesdepescaienlesinfluènciesdel
canvi climàtic en totes les produccions agroramaderes, piscícoles i
silvícoles,àmbitsquenoestavenrecollitsenlanormativadel1985.
Aixímateix,espreveuquel’IRTAs’integrienlesestructuresdeco-
ordinacióestablertesperlaGeneralitatenelmarcdelsistemapúblic
catalàdeciènciaitecnologiai,esdónacoberturalegalalafiguradel
contracteprograma,comainstrumentdesuficiènciafinancera.
c) Llei 2/2010, del 18 de febrer, de pesca i acció marítimes
El Departament ha assolit el repte de dotar el sector
d’un marc normatiu actualitzat. Després de 24 anys,
Catalunya disposa d’una nova Llei de pesca i acció marítima.
LanovaLleidepescaiacciómarítimadónarespostaalsprofundscan-
vislegalsques’hanproduïtenelmarcdelapolíticacomunadepesca
delaUnióEuropeaidelanormativaestatalsobrelamatèria.
El desenvolupament d’aquesta nova Llei s’ha dirigit
a donar compliment a les noves competències assumides
en l’Estatut
Eldesenvolupamentd’aquestanovaLleihaestatdirigitadonar
complimentalesnovescompetènciesassumidesenl’Estatut,que
atribueixalaGeneralitatlacompetènciaexclusivaenmatèriad’ac-
tivitatsmarítimes,amésamésdelescompetènciesdequèesdis-
posaactualmentenl’àmbitdelapescaprofessionalirecreativaen
aigüesinteriors,l’aqüiculturaielmarisqueig.LaLlei,perexemple,
determinaqueelconsellerpotaprovarplansdegestiódelsrecur-
sos;fixarlesmidesmínimesautoritzadesdelescapturesoestablir
vedes,entred’altres.
Així mateix, amb la nova Llei, la construcció d’un vaixell nou a
Catalunyarequereixlabaixad’unaembarcacióequivalentregistrada
tambéaCatalunya.Ambaquestcanvi,s’afavoreixquenoincrementi
l’esforçpesquerenl’àmbitcatalà.Tambéfixaactivitatscomplemen-
tàriesdediversificaciódelsector.Així,s’estableixlapossibilitatque
lesembarcacionsdepescapuguindura termeactivitatseductives,
científiquesiturístiques.
Enrelacióamblapescarecreativa,laLleicreaunafiguradeprotec-
ció:àreesespecialsdepescamarítimarecreativa.Jahihaenmarxa
unaprovapilotaltramdecostacomprèsentrecapRasilapuntade
laForadada,onelDepartamentielsajuntamentsdeColeraiPortbou
gestionenconjuntamentelsrecursospesquersilesactivitatsmaríti-
mesidepescarecreativad’aquestazona.
Vinculat a la producció d’aqüicultura, la Llei fixa la figura de la
Zonad’Interèsperl’Aqüicultura.Aquestnovaeinaobligaquelesac-
tuacionsenquès’hagi fet l’esmentadadeclaraciópreveginmesures
perevitarperjudicisperalapràcticad’aquestaactivitat.Aquestserà
un instrument legal fortperpotenciar l’activitatde l’aqüiculturaen
determinadeszonesdelterritoricatalà.Actualment,mésdel90 %de
l’activitatenaqüiculturaesconcentraaldeltadel’Ebre.
Edifici de l’IRTA
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 47
Gestió Integral de Residus Orgànics (GIRO)
com un dels patrons i promotors del giRo, l’iRtA ha fet
una aposta estratègica perquè el país tingui un centre tec-
nològic que s’ocupi de desenvolupar nous coneixements
i tecnologies en l’àmbit de la gestió sostenible de residus
orgànics produïts pels diferents sectors d’activitat (residus
agrícoles, ramaders, industrials i municipals), i aporti una
visió integral de la problemàtica i transversal de les soluci-
ons tecnològiques i de gestió.
2.1.9. Millora de la gestió de la fertilització i dels residus, estalvi energètic i foment d’energies renovables
Plaques solars de Nufri. Mollerussa
48 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
Avuidialagestiódelsresidusilesenergiesrenovablessónunaopor-
tunitatdenegociperal’agriculturailaramaderia.ElDepartamentha
treballatpercercaralternativesireplantejarlespolítiquesenergètiques
comunaoportunitatdedesenvolupamentiderendibilitateconòmica.
MitjançantelConsorciGESFERiencol·laboracióambl’ACAiad-
ministracions locals, el Departament d’Agricultura, Alimentació i
AccióRuralha impulsatunaxarxadePlanspera lamillorade la
fertilitzacióagràriaaCatalunyaamésde300.0000ha,ioptimitzar
aixílesdosificacionsd’adobalesterresievitarimpactesnegatiusa
lesaigües.Desdel2008s’hanposatenmarxacincplansalesàre-
esdelaCatalunyacentral, lesComarquesgironines,lesTerresde
l’Ebre,OsonaielVallès.
El Govern de la Generalitat ha impulsat una xarxa
de Plans per a la millora de la fertilització agrària a Catalunya
a més de 300.0000 ha de la Catalunya Central, les comarques
gironines, les Terres de l’Ebre, Osona i el Vallès, que
assessora directament 325 agricultors.
Aixímateix,GESFERcoordinaelPladePromociódeBiodigestióde
Purins Porcins de Catalunya (2008-2012), que té com a objectiu que
afinaldel2012aCatalunyatingueminfraestructuresdetractament
debiogàsambcapacitatdeprocessar1.350.000m3depurí.Actual-
mentjahihavuitplantesdetractamentambunacapacitatpropera
als400.000m3ipropde50projectesentramitació.
L’estalvienergètic,perlasevabanda,alhoraquemillorarlacom-
petitivitatdelsectoragrari,enspermetreduirl’impacteambiental i
l’esgotamentdelscombustibles fòssils,untemadeplenaactualitat.
Peraquestmotiu,perprimercop,el2008,esvaconvocarl’ajutperin-
centivarlamilloradel’eficiènciaenergèticaenexplotacionsagràries,
ambunimportconceditd’ajutde480.000euros,delqualesvanbene-
ficiaruntotalde73explotacions.
Enl’àmbitdelsectorpesquer,el2009tambéesvaposarenmar-
xaunprojecteperfacilitarl’estalvienergètic.Vatenirunadotacióde
823.000euros,unaduradadesismesosivacomptaramblaparticipa-
ciódecincvaixellsrepresentatiusdelaflotad’arrossegament.
D’acordambelsresultatsdelprojecteesmentat,unvaixelld’arros-
segamentpotestalviarun29 %d’energiatotalaldiaiun41 %decom-
bustibledurantlafasedelapesca,sis’apliquenunseguitdemesures
tècniques.Perpoderduratermeaquestesmesures,el2011ésprevist
obrirlíniesd’ajutespecífiquesperunvalord’1.000.000d’euros.
Els resultats del projecte d’estalvi energètic al sector
pesquer conclouen que un vaixell d’arrossegament es pot
estalviar en gasoil fins a 18.000 euros l’any, i evitar l’emissió
a l’atmosfera de 120 tones de CO2. Actualment, un vaixell
d’aquestes característiques gasta uns 62.000 euros de
combustible l’any.
Pelquefaalesenergiesrenovables,enelPDR2007-2013s’esta-
bleixlapossibilitatdefinançarlesinversionsqueduguinaterme
lesexplotacionsagràriesperobtenir i comercialitzarenergiesal-
ternatives.Aquestamesura,ambunpressupostdegairebé34mi-
lionsd’euros,s’haincrementatenmésdel24 %enrelacióambel
períodeanterior.
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 49
Laprincipaleinaperferfrontalaincertesaéslainformacióestadística,
tècnicaieconòmicadelarealitatdelsectoragroalimentariidelseuen-
torn.Enscalsaberonsomperpoderdetectarlesoportunitatsiactuara
tempsiambsolvènciaenvistadeproblemàtiquesidesajustos.Elsdarrers
quatreanyselDepartamenthafetunesforçimportantenaquestsentit.
S’ha creat l’Observatori Agroalimentari de Preus, amb l’objectiu
d’aportarlamàximatransparènciainformativasobrelaformaciódels
preusagrarisduranttoteslesetapesdelacadenaalimentària,desde
l’origenfinsalconsumidor.Alhora,s’hapretèsafavorireldiàlegentre
elsagentsqueintervenenenlacadena,afideflexibilitzarposicions
icercarlespossiblessinergiesquepuguinbeneficiarelconjuntdels
integrants.Enaquestadirecciós’haniniciatelstreballspertaldecon-
sensuarambtotelsectorunManualdeBonesPràctiquesComercials.
El Departament ha constituït l’Observatori Agroalimentari
de Preus, amb l’objectiu d’aportar la màxima transparència
informativa sobre la formació dels preus al llarg de tota la
cadena alimentària.
2.1.10. Millora de la informació i foment de la interlocució
Reunió de la Taula de Concertació
50 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
Al’entorns’hanconstituïtunseguitdenousobservatorissectorials
com ara l’Observatori de la Fruita Fresca, el del Porcí, el de Producció
AgràriaEcològicaieldelConill(enprocés),ques’hanunitalsdosqueja
hihavia,eldelaLletieldelaVinya,elViielCava,ambdóscreatsel2006.
Els sis observatoris que el Departament ha posat a l’abast
del sector li han aportat seguretat i solvència per elaborar
estratègies i gestionar la dinàmica empresarial.
Aixímateix,lainformacióelaboradaoal’abastdelDepartament
s’haposatplenamentadisposiciódelsectormitjançantlasevapàgina
web(apartat“Estadístiquesiobservatoris”) id’unseguitdepublica-
cionsdigitalsdedivulgació:NovetatsEstadístiques,NovetatsDocu-
mentals,FullSetmanaldeConjuntura,FullMensualdePreusPerce-
buts,InformeAnualdeConjuntura.
S’haninstrumentatnoveseinesàgilsd’informaciócomaraelQua-
dredeComandamentAgroalimentariiRural,deperiodicitatmensu-
al,querecullunconjuntseleccionatd’indicadorsclauiquepermet,
ambunsolcopd’ull,obtenirunaradiografiadelasituaciódelsector.
AquestQuadredeComandamenttéunaversiósectorialperacadaun
delsObservatoris(llet;vinya,viicava;porcíifruitafresca).
Totunesforçques’hatraduïtenunincrementdelesvisitesdela
pàginawebdelDepartament,ques’hamultiplicatper60enelsdar-
rersquatreanys.
D’altrabanda, iamb lavoluntatdemantenir informatentotel
moment el sector, així com de recollir-ne l’opinió sobre tot els te-
mesquel’afecten,eldiàlegs’haconvertitenunanormabàsicaperal
Departamentdurantaquestsquatreanys.Elseumilloravalsónles
reunions de taules sectorials, de foment, de concertació, reunions
bilaterals,etc.ques’hanfet.Desdel2007finsal2010s’hanfet112
taulessectorials,28reunionsbilateralsambelsprincipalssindicats
agrarisilaFederaciódeCooperatives,18taulesdefomenti7taules
deconcertació.
Durant aquesta legislatura s’han fet més de 165 trobades
amb el sector per mitjà de les taules sectorials, de foment
i de concertació.
Cooperació al desenvolupament i participació en xarxes regionals europees.
Durant aquest legislatura, el Departament d’Agricultura,
Alimentació i Acció Rural ha donat suport al sector agrícola
de colòmbia, cuba, gàmbia, mali, el marroc i palestina, tant
per mitjà de la formació i la innovació tecnològica i l’as-
sessorament en sanitat vegetal i animal, com intercanviant
experiències pioneres en l’àmbit del leader o de la gestió
associativa.
D’altra banda, el Departament ha participat activament en di-
ferents entitats polítiques europees com ara l’Euroregió pirineus-
mediterrània i en associacions sectorials europees que funcionen
com a lobby davant la uE en la definició de les polítiques pú-
bliques com són l’AREFlH (Associació de les Regions Europees
Hortofructícoles), el puRplE (Associació de Regions amb Agri-
cultura periurbana) i l’AREpo (Associació Europea de Regions
amb productes d’origen). En aquesta última, el Departament ha
tingut el privilegi d’ocupar la presidència, des d’on s’ha impulsat,
entre d’altres, l’elaboració del llibre verd sobre la qualitat.
Informe de l’Observatori del Porcí. Detall de la web del Departament sobre informació al sector. Full mensual de preus percebuts pel pagès Quadre de comandament
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 51
Primera pedra de la Casa de l’Agricultura en xarxes regionals europees.
la casa de l’Agricultura simbolitza la voluntat del Departa-
ment de crear espais d’interrelació i interlocució entre els
agents del sector primari.
El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
ha impulsat aquest projecte, que permetrà que les organit-
zacions professionals agràries més representatives i les fe-
deracions de cooperatives tinguin una seu a Barcelona on,
a part de desenvolupar-hi les seves activitats, pugui ser un
lloc de referència on assessorar-se, informar-se i fer arribar
al conjunt de la ciutadania les opinions del camp català.
Primera pedra de la Casa de l’Agricultura. Futura casa de l’Agricultura
52 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
L’economia mundial està passant per una important crisi que
afecta tots els àmbits productius inclòs l’agroalimentari. De la
mateixamaneraquealtressectors,l’agraritégransdificultatsper
accediralcrèditbancari,fetqueestàdificultantmoltlagestiófi-
nanceradelesexplotacions,ifrenant,ogairebé,lesinversionsen
modernització.
Envistad’aquestasituació,elGoverndelaGeneralitat,aproposta
delDepartamentd’Agricultura,AlimentacióiAccióRural,vaaprovar
elmarçdel2010,desprésderecollirlespropostesdelesorganitzaci-
onsprofessionalsagràriesialtresrepresentantsdelsector,unplade
xocqueinclou25mesures,alguneselaboradesconjuntamentambel
MinisterideMediAmbient,MediRuraliMarí,perajudarelsectora
superarl’actualconjunturaeconòmica.
El pla de xoc per al sector agroalimentari estableix
25 mesures prioritàries que inclouen préstecs per al
circulant i per a inversions, així com l’avançament
del pagament d’ajuts comunitaris.
2.1.11. Pla de xoc per al sector agroalimentari
Suport al sector agrícola
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 53
Elconjuntdelesmesuresdelplas’haarticulatd’acordambvuit
objectius:
Objectiu 1 Facilitar l’accés al circulant
Mitjançantl’establimentd’unalíniadepréstecsbonificatsperaagri-
cultorsprofessionalsiexplotacionsagràriesprioritàries,ambunter-
mini d’amortització de fins a cinc anys, amb el primer de carència
d’amortitzaciódecapital.
Conjuntamentambl’Estat,esdónaunamoratòriadedosanysals
préstecsdestinatsamodernització,incorporaciódejovesialscrèdits
ramadersdelacrisidepreusdel2008.
S’hasol·licitatalaComissióEuropeal’avançamentdelpagament
únicielsajutsdecloscaambl’objectiud’augmentarladisposicióde
liquiditat del sector d’entre 45 i 60 dies en referència a altres anys.
Tenendretasol·licitar l’ajutuntotalde64.157sol·licitants, l’import
globaldelsdretsprevistosdepagamentúnicperal2010ascendeixa
250M€.
Tambéenaquestalíniaelplapreveuavançarunmeselpagament
dediversosajutsagroambientalsilesindemnitzacionscompensatòri-
es.Ladotaciópressupostàriaseràd’uns18M€.
Objectiu 2 Donar suport a la indústria i a les cooperatives
ElDepartamenttépressupostatsperaaquestalíniadesuportalain-
dústriaagroalimentàriaialescooperatives70M€,delsquals37,5M€
corresponenacrèditsainterèszero.Aixímateix,s’estancercantnous
tipusdegarantiesperpoderoferiralsindustrialsialscooperativistes
unescondicionsmenyscostosesquelesactuals.
El pla de xoc per al sector agroalimentari dedica al
sector 270 milions d’euros en crèdits bonificats,
268 en l’avançament d’ajuts i 55 més en concepte
d’ajuts directes.
Objectiu 3 Facilitar el cessament anticipat
Laconvocatòriadel’ajutalcessamentanticipatdel’activitatagrària
técomaobjectiu facilitarel relleugeneracionalenel sectoragra-
ri,alhoraquepermetlaconsolidaciódelesexplotacionsexistentsi
dónaunasortidaaproductorspropersal’edatdejubilacióque,per
edat,noestandisposatsaferlesinversionsnecessàriesperfermés
competitival’explotació.Finsara,aquestamesuraestavacondicio-
nadaalaincorporaciód’unjove,fetquejas’haeliminatdefinitiva-
mentel2010.
Objectiu 4 Fomentar la millora de les estructures agràries
Crèditsa interèszeropera la instal·laciódexarxesdeproteccióde
cultius,peralainstal·laciód’estructuresderegal’interiordelesfin-
ques particulars, per a les explotacions porcines i avícoles per tal
d’adequar-se a les normatives europees de benestar animal i per a
l’adquisiciódemaquinàriaagrícola,aixícomlaconvocatòriaextraor-
dinàriaperalarenovaciódelparcdemaquinàriaagrícola.Estracta
dediverseslíniesdecrèditsbonificatsainterèszeroiperunimport
totalde27M€.
Suport al sector ramader
54 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
Objectiu 5 Impulsar la internacionalització
S’executaran plans sectorials d’internacionalització per reactivar el
sectoragroalimentari.Espreveuferunacampanyaintensivadepro-
mocióinternacionalperalssectorsdelacarn,lafruitaielvi,ambuna
dotacióextraordinàriad’1,5M€.
Objectiu 6 Reduir costos directes i indirectes per a les explotacions agràries
Lasituaciódecrisifaqueelnivelld’assegurancesbaixi,peraixòs’ha
augmentatun10 %lasubvenciódeleslíniesqueencaratenenoberta
lacontractaciócomaralafruita,l’arròs,elscítricsoelraïmdevinifi-
cació.ElMinisteri,perlasevapart,haarticulatunamesuracomple-
mentària,l’ordredematerialsespecíficsderisc(MER),queestableix
quenorepercuteixialsramaders,perpartdequiefectuaelsacrifici
delsanimals,delcostderetiradaidestrucciód’aquestesrestes.
Aconseguirl’emissiótelemàticadecertificatssanitarisdemoviments
debestiardelsramadershaestatunaaltraprioritat.Delsmésde64.000
beneficiaris,untotalde13.833podranferenguanyunadeclaracióúnica
(DUN)simplificadaiestalviarrecursositemps.Complementantaques-
tesmesures,eldepartamenthaimpulsatoficinesdesuportal’empresa-
riagrariadiferentspuntsdelterritori.Aquestnousistemad’atencióa
l’usuaris’aplicaaLleida,aTarragona,alesTerresdel’Ebre,aGironaiala
CatalunyaCentral,iesfaunesforçespecialperorientarlesempresesen
crisi,perincorporarjovesiperpromourelarecercailainnovació.
Objectiu 7 Fomentar la transparència i la interrelació entre els diferents actors de la cadena agroalimentària
Impulsal’ObservatoridePreusialManualdeBonesPràctiquesCo-
mercials.
Objectiu 8 Atorgar ajuts al sector de la pesca
Millorade l’eficiència, la sostenibilitat i el beneficide laflotapesquera
d’arrossegamentcatalana,iestablimentd’unalíniadepréstecsbonificats
alcirculantperalsectordelapescadefinsa40.000d’euroscadascun.
Des del mes de juny del 2010 la indústria agroalimentària i
les cooperatives disposen de 70 milions d’euros en concepte
d’ajuts directes i préstecs a interès zero
Presentació del pla de xoc en la roda de premsa de Govern Suport a l’agroindústria i les cooperatives. Font: FCAC
2. EiXoS D’ActuAció: milloRA DE lA compEtitivitAt DE lES EmpRESES AgRàRiES i AgRoAlimENtàRiES 55
2.2. millora de la competitivitat de les empreses agràries i agroalimentàries
2. EiXoS D’ActuAció: milloRA DE lA compEtitivitAt DE lES EmpRESES AgRàRiES i AgRoAlimENtàRiES 57
2.2.1. Modernització d’explotacions agràries i incorporació de joves
El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural considera
primordiallamodernitzaciódelesexplotacionsilesinversionsajo-
ves.Peraquestmotiu,durantlalegislaturas’hamantingutelcompro-
mísfermd’atendretoteslessol·licitudsd’aquestamenaquearribinal
Departament,jaqueestractademesuresclauperalfuturilacompe-
titivitatdelcampcatalà.
Respectealesexplotacionsagràries,lalíniad’ajutsalamoder-
nització (plans de millora), va dirigida, entre d’altres, a reduir els
costosdeproducció,aestalviaraiguaienergia,aintroduirmillores
mediambientalsiaincorporarnovestecnologies.Elsajutsques’han
pagatdesdel2007hanascenditamésde55milionsd’euros,quehan
generatunainversiótotalde137milionsd’eurosaproximadament.
Lataxad’execuciódurantaquestperíodehaarribatal46 %delapro-
gramacióprevistaperalperíode2007-2013,queésdemésde120M€,
un25 %superioralaprogramacióinicialqueesvaferenelperíode
2000-2006.
58 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
Durant aquesta legislatura, ja s’han destinat més de 55
milions d’euros per modernitzar les explotacions agràries
catalanes que han generat una inversió de 137 M€.
Quantalaincorporaciódejoves,enaquestalegislaturas’hanconce-
ditajutspervalorde16,2M€is’hanmilloratsuccessivamentlesordres
d’ajutsencadaunadelesconvocatòries:permitjàdel’incrementdel’im-
portmàximsubvencionable(ambmésd’un27 %);delaflexibilitzaciódels
requisitsd’incorporacióidelescondicionsdelspréstecs,jasiguiaugmen-
tant l’importmàximun32,5 %(passantdels162.000€als240.000€),o
allargantelterminidelpréstecde15a20anysambuninterèsbonificat.
Aquestnousistemaenspermetràincorporarentornde300joves
agricultorsel2010,gairebéun36 %delsques’hanincorporatdurant
lesanualitats2007-2010.
La despesa mitjana per a incorporar joves agricultors en el
període 2007-2009 s’ha incrementat en un 23 % en relació
amb el període 2004-2006 i en gairebé un 64 % en relació
amb el període 2000-2002.
gràfic 20. Despesa mitjana per expedient d’incorporació de joves agricultors
gràfic 19. Evolució de l’import màxim d’ajut per a la primera instal·lació de joves agricultors (€)
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
70.000
2010200820062003
39.000 50.000 55.000 70.000
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
2009200820072006200520042003200220012000
Import mitjà 2000-2002
Import mitjà 2004-2006
Increment: 33 %
Increment: 64 %
Increment: 23 %
25.976
32.075
Import mitjà 2007-2009
19.571
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 59
Lespetitesimitjanescooperativesagroalimentàriescomptenambun
suportespecíficdelDepartamentd’Agricultura,Alimentació iAcció
Rural,quehaapostatperestablirmecanismesincentivadorsdelain-
tercooperacióqueenmillorinlacompetitivitat.Aquestaactuacióés
conegudacomelPla de Concentració i Modernització de Cooperatives Agrà-
ries,queperalperíode2007-2013téassignats59,5milionsd’euros,uns
8,5milionsd’eurosdemitjanaperany.
El nou Pla de Cooperatives 2007-2013 està dotat de 59,5
M€, 46 milions dels quals ja s’han destinat durant aquesta
legislatura.
Aquestsajutshanservitd’estímulpera l’orientacióeconòmica i
socialdelescooperatives,ambl’adopciódemesuresperincrementar
ladimensióeconòmica,orientarlaproduccióalmercat,professiona-
2.2.2. Pla de modernització de cooperatives
Actel (Lleida) Font: FCAC
60 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
litzarlagestió,millorartantlapròpiaimatgecomladelsproductesi,
endefinitiva,afavorireldesenvolupamentdel’activitatagroalimentà-
riaidelescomunitatsrurals.
Afinalsdel2010s’haurandutatermemésde320projectes,amb
unaduradadetresanys,quehauranpermèsferungranpasendavant
enlaconcertaciódelmóncooperatiu.
Elsnúmerosparlenpersisols,faunsdeuanyselnombredecoopera-
tivesagràriesactivesaCatalunyaerade450itansolsel5,4 %superava
elmiliód’eurosdefacturació.Adiad’avui,tenim250cooperativesacti-
ves,ambunafacturacióglobalde1.500milionsd’euros,querepresenta
unamitjanadesismilionsd’eurosdefacturaciópercooperativa.
S’ha aconseguit una major concentració i enfortiment de
teixit cooperatiu agrari català, passant en menys de 10 anys
de 450 a 250 cooperatives actives, amb una facturació global
de 1.500 M€.
gràfic 21. Ajuts a cooperatives (en m€) i actuacions subvencionades
Cooperativa del Camp d’Ivars d’Urgell i Secció de crèdit. Font: FCAC
Fruits de Ponent (Alcarràs) Font: FCAC
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 61
2.2.3. Foment de la inversió en noves tecnologies, productes i processos per a la indústria agroalimentària
Arrossaires del delta de l’Ebre i secció de crèdit. Font: FCAC
62 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
ACatalunya,laindústriaagroalimentàriaéselprimersectorindustri-
alquanavendesnetesielsegoncomageneradordellocsdetreball.
Estracta,amés,d’unaactivitatdistribuïdaiarticuladapertotelter-
ritori,queéslaprincipalconsumidoradelesmatèriesprimeresque
produïmalnostrepaís.
És evident, per tant, que per al sector agrari i per al conjunt de
l’economiacatalanaelpaperdelaindústriaagroalimentàriaresulta
decisiu.Cal,doncs,apostarperella,fomentarlainversióennovestec-
nologies,productesiprocessospertaldemantenirimillorarlaseva
capacitatcompetitiva.
Durantelperíode2007-2010elsajutsqueelDepartamenthades-
tinatal’agroindústriahanascendita175,2M€.D’aquests,75milions
corresponen a ajuts a la transformació i comercialització (amb 462
empresesbeneficiàries)ilaresta,acrèditsperinversióainterèszero
(ambaltres150empresesbeneficiàries)peralamateixafinalitat.
Durant el període 2007-2010 els ajuts que el Departament
ha destinat a l’agroindústria han ascendit a 175 M€ i han
beneficiat a 612 empreses.
Cunicarn
Gestió Integral de Residus Orgànics (GIRO)
Amb la voluntat d’impulsar l’ajuda alimentària a les per-
sones que es troben en situació de pobresa o marginació
a catalunya, el Departament d’Agricultura, Alimentació i
Acció Rural ha concedit els anys 2009 i 2010 una subvenció
directa a la Fundació Banc d’Aliments per sufragar la trans-
formació en sucs de fruita d’estiu procedent de retirades
del mercat, per fer-ne la distribució gratuïta, amb un pres-
supost anual de 200.000 euros.
gràfic 22. volums d’ajuts i préstecs per a l’agroindústria (en m€). * 2010 previsió de tancament
0
10
20
30
40
50
60
70
2010*200920082007
14,4 50,1 46,6 64,1
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 63
Durantaquestalegislaturas’hatreballatperdonarunaorientacióde
futuralsprincipalssectorsproductors delpaísmitjançantl’elaboració
deplanssectorials.
S’han dut a terme diversos plans estratègics sectorials tant de
l’àmbitagraricomramader,ques’handeconvertirenl’einaprimor-
dialdedesenvolupamentdelsector.Tenenperobjectiudefinir,arti-
cularipreveuretotunseguitd’actuacionsencaminadesaaconseguir
millorarlacompetitivitatdelesnostresexplotacionsilaqualitatde
lesnostresproduccions,aixícomincrementar-nelacomercialització.
Durant aquesta legislatura el Departament d’Agricultura,
Alimentació i Acció Rural ha desenvolupat els plans de
reconversió varietal de la fruita dolça, dels cítrics i el de
la vinya, i el Pla d’Acció per a l’alimentació i l’agricultura
ecològiques 2008-2012.
Enl’àmbitagrícola,elDepartamenthadesenvolupattresplansde
reconversióvarietal:eldelafruitadolça(iniciatel2006),eldelscítrics
ieldelavinya,iunplad’abastinterdepartamental:elPlad’Accióper
al’alimentacióil’agriculturaecològiques.
ElPlad’Accióperal’alimentacióil’agriculturaecològiques2008-
2012,quepreveuuntotalde105actuacionsicomptaambunpressu-
postde37M€,haestablertcomaprioritatslapromociódelaproduc-
ció iel consumdeproductes ialimentsecològicsaCatalunya.S’ha
2.2.4. Plans sectorials agris
taula 10. impacte total dels plans de reconversió varietal
Sector Previsió import ajuts (€)
Previsió superfície a reconvertir (ha)
% respecte del total Explotacions que reconverteixen
Fruita dolça 2006-2011
18.080.000 4.159 10 % 1.345
Cítrics2009-2013
3.000.000 500 5 % 200
Vinya2009-2011
30.000.000 6.000 10 % 8.500
64 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
actuattantdesdelfomentdelaproducciófinsalapromociódelseu
consum.ElPlareforçaellideratgecatalà,dinsl’Estatespanyol,enel
desenvolupamentdelsectorecològic.
El Pla d’Acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques
2008-2012, dotat amb 37 M€, reforça el lideratge català dins
l’Estat espanyol en l’àmbit de l’agricultura ecològica.
Pel que fa al sector ramader, durant aquesta legislatura s’han
aprovatelPlaEstratègicdelSectorCunícoladeCatalunya(PESC), i
s’ha donat un impuls a la definició de línies estratègiques per als
sectorsdel’ovíielcabrumil’apicultura,ambunobjectiucomú:po-
tenciar lacomercialització ipromociódelsseusproductes.El total
d’ajutsdestinatsdurantaquestalegislaturaaaquestssectorsascen-
deixa3,8M€.
El pla Quadriennal del Delta de l’Ebre (2007-2010), pressu-
postat en 4 m€, és una ferma aposta del Departament per
a la modernització d’un sector estratègic per al delta de
l’Ebre: l’aqüicultura.
Durant aquesta legislatura s’ha avançat en la millora del
port d’illa de mar i de la venècia, s’han dut a terme experi-
ències de cultiu de cria en aigües de fora de les badies, s’ha
creat la marca de qualitat del marisc del Delta i s’ha acon-
seguit la fita històrica d’assegurar la producció de musclos,
entre d’altres.
Muscleres del Delta
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 65
Lapressiófinancerailapèrduadepoderadquisitiudelesexplotacions
fanquecadainversiós’hagid’estudiaralmil·límetre.Malgrattot,hi
haactiusalsqualsnos’haderenunciarcoméseldelamaquinària
agrícola,jaqueaquestanotansolspermetmillorarlacompetitivitat
delesexplotacionssinótambéreduirl’accidentalitatlaboral.
Peraixò,elDepartamentdisposadequatrelíniesdestinadesamo-
dernitzarimillorarlamaquinàriaagrícola:ajutsal’adquisicióiala
utilitzaciódemàquinesqueincorporennovestecnologies;ajutsala
renovaciódelparcdemaquinàriaagrícola(Renove);préstecs,ambbo-
nificaciód’interessos,perfomentarinversionsenexplotacionspera
l’adquisiciódemaquinàriaagrícolaqueincorporinovestecnologies,i
ajutsalamodernitzaciód’explotacionsagràries.
Durant el període 2006-2009, s’han beneficiat més de
1.000 agricultors en modernització de maquinària agrícola,
gràcies a uns ajuts que ascendeixen a 19 M€.
Peralalíniad’ajutsalamodernitzaciódelesexplotacionsagràri-
es,ienelperíode2007-2013,s’handutatermemilloresconsiderables
pertald’ajudarlesinversionsenmaquinària:peralacompradema-
quinàriaagrícolas’hapassatd’auxiliarfinsaunmàximdel40 %aun
màximdel90 %delainversió,is’haincorporatl’adquisiciódemaqui-
nàriaagrícolaque incorporanovestecnologies.Aquestapossibilitat
noestavainclosaenlesordresdeconvocatòriadelperíodeanterior.El
nombredemàquinessubvencionabless’haincrementatenun50 %en
relacióamblaconvocatòriadel’anyanterior.
Amb la modernització d’explotacions agràries s’ha
incrementat en 50 punts percentuals el màxim subvencionable
per a la compra de maquinària, i també s’hi afegeix l’adquisició
de maquinària agrícola que incorpora noves tecnologies.
D’altrabanda,haentratenfuncionamentelRegistreOficialdeMa-
quinàriaAgrícolaalesTerresdel’Ebre,unserveidemandatpelsector,
jaquefinsllavorseranecessariferelregistreaTarragona;aixíma-
teix,elDepartaments’haintegratactivamentalMaqCentre,acrònim
delaFundacióCentred’InnovaciódelSectordelaMaquinàriaAgríco-
laielsEquipamentsIndustrials.
2.2.5. Modernització de la maquinària agrícola
gràfic 23. total d’ajudes (en €) a maquinària agrícola i beneficiaris
0
2.000.000
4.000.000
6.000.000
8.000.000
2009200820072006
926.054 1.307.367 7.886.616 8.929.11284
82
394
514
66 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
2.2.6. Impuls a l’R+D+I agroalimentari
Centre d’Aqüicultura de St. Carles de la Ràpita
2. EiXoS D’ActuAció: milloRA DE lA compEtitivitAt DE lES EmpRESES AgRàRiES i AgRoAlimENtàRiES 67
Larecercailainnovaciótecnològicahanestatl’apostad’aquestalegis-
laturapermillorarlacompetitivitatdelsectoriperassolirelsreptes
dequalitat,mediambientideseguretatalimentària.Desdel2003fins
al2010elpressupostdel’InstitutdeRecercaiTecnologiaAgroalimen-
tàries,màximexponentdel’R+D+Iagroalimentaricatalà,s’haincre-
mentatenmésdel50 %,passantdels20,5M€el2003als42M€el2010.
El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
ha fet de la innovació l’aposta clau pel creixement del
sector agroalimentari català. És el tercer departament de la
Generalitat que hi destina més recursos (en valor absolut),
darrere del DIUE i Salut.
Aquestsdarrersquatreanyshanestatmoltsignificatiuspelquefa
al’activitatdutaatermeprincipalmentperl’IRTAil’INCAVItanten
l’àmbitcientíficcomeneldetransferènciatecnològica.Algunesdades
avalenaquestesforç.
L’IRTA, amb 19 centres propis i estacions experimentals al llarg
de tot el territori (en 28 ubicacions), ha impulsat en aquest període
projectesd’absoluta referènciamundial comsónelprojecteRideco,
enquèesdemostrenlesdiferentstecnologiesd’úseficientdel’aigua
dereg,elFutural,enquès’estudial’aplicaciódenovestecnologiesen
l’elaboraciódelsalimentsdelfutur,oelprojecteMelonomicsperdes-
xifrarlaseqüènciadelgenomadelmeló.
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
20102009200820072006200520042003
20,5 23,1 25,9 27,0 35,4 37,7 37,6 42,0
gràfic 24. Evolució del pressupost iRtA (en m€)
Tomògraf per a estudis de composició corporal al Centa
Unitat mixta Ordesa-IRTA
laboratorios ordesa Sl, una empresa del sector agroali-
mentari de gran implantació en la seva especialitat i gran
vocació innovadora, i l’iRtA han signat un acord per cre-
ar la unitat mixta oRDESA-iRtA, que desenvoluparà acti-
vitats experimentals i durà a terme l’explotació conjunta
d’una planta pilot de deshidratació de llet i tractament d’ali-
ments líquids (principalment llet) ubicada a l’edifici de l’iR-
tA a monells, seu del cENtA (centre de Noves tecnologies
i processos Alimentaris).
68 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
El pressupost de l’IRTA s’ha incrementat en més del 50 %
entre el 2003 i el 2010. Dels 20,5 M€ el 2003 s’ha arribat
als 42 M€ el 2010.
Així mateix, en els darrers quatre anys s’ha posat en funciona-
mentelCentredeNovesTecnologiesiProcessosAlimentaris(Centa)
aMonells, ambunes instal·lacionsúniquesaEuropa, s’ha iniciat la
construcciódelFruitcentrealParcCientíficiTecnològicAgroalimen-
tarideLleida,s’haposatenmarxaelnoucentrepioneraEuropaen
lafabricaciódepinsosexperimentalsdeMasdeBover,is’haampliat
imodernitzatelcentredereferènciad’aqüiculturadelesTerresdel’
Ebre,entred’altres.
Tambédurantaquestalegislatura,caldestacarl’adquisiciód’una
granjaexperimentalaAlcarràs,laconstrucciód’unanaud’engreixde
vedellsaGirona(Semega),laposadaenmarxadelaVaqueriaaGime-
nellsilaconstrucciódelshivernaclesdelaTorreMarimonaCaldes
deMontbui.
L’IRTA també ha impulsat la creació de centres concertats amb
quasitoteslesuniversitatscatalanes.Iformapartdelnuclidel’ano-
menadaAnelladel’AgroindústriadeCatalunya,formadapelCentre
TecnològicdeNovesTecnologiesiProcessosd’Alimentació(Centa),a
Girona;elCentreTecnològicAgroalimentari,aLleida,ielCentreTec-
nològicdelaNutricióilaSalut,aReus.
Visita del conseller d’Agricultura i Ferran Adrià al Centa.
2. EiXoS D’ActuAció: milloRA DE lA compEtitivitAt DE lES EmpRESES AgRàRiES i AgRoAlimENtàRiES 69
l’iRtA també col·labora i dóna impuls a projectes privats. Fruit
d’aquesta col·laboració s’han aconseguit importants avenços
pel que fa a la innovació en processos industrials, com és el
procés Quick Dry Slice (QDS), un revolucionari sistema de cu-
ració accelerada per als productes carnis llescats; el producte
Salmosan per al control de salmonel·la en les explotacions de
monogàstrics (porcs i aus) i el projecte Fruit Futur per a l’ob-
tenció de noves varietats de fruites seleccionades pel gust.
Màquina amb tecnologia Quick Dry Slice de Casademont
Els centres
Lleida
Centres de Treball PropisCentres ConcertatsEstacions Experimentals PròpiesEstacions Experimentals concertadesAntenesFinques i granges col·laboradores
Torre Marimon
CalifòrniaPanamà
Nova Zelanda
MonellsCenta
Fruitcentre Estació Experimental de Lleida
Mas de Bover
Sant Carles de la Ràpita
E.E. Mas Badia
GIROCReSA
CREAF
CREDA Estació Experimental del PratServeis Corporatius
Estació Experimental de l’Ebre
Estació Experimental d'Alcarràs
Semega
CRAGCabrils
Llesp
Gandesa
Valls
Gimenells
MollerussaBorges Blanques
Ascó
Fundació UdL-IRTA
Mapa 5. Centres de l’IRTA
70 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
El sistema cooperatiu de R+D agroalimentari català té
més de 1.100 persones de plantilla, un pressupost de
60 milions, 349 projectes de recerca en curs i 1.012
contractes de col·laboració amb el sector empresarial.
Enelsdarrersquatreanys,tambés’hadonatunimpulsconsiderable
enlaR+D+Ienl’àmbitdelavinyaielvi.S’handutatermeentre40i
45projectesderecercaal’any,encol·laboracióamblesempresesiels
centresdocentsdeCatalunya,centratsbàsicamentenlacercademés
sostenibilitatienlarecercailarecuperaciódevarietatsautòctonesde
vinya.Aixímateix,l’INCAVIhaexercitellideratgeenrecercaenelmarc
del programa Debatdevi, que engloba universitats (URV, UPC, UAB,
UdL),empresesiorganismespúblics(IRTA,VITEC),empresesprivades
(Codorniu,CanRàfolsdelsCaus...)i,puntualment,elmateixsector.
0
200
400
600
800
1.000
1.200
2009200820072006200520042003
Plameca-IRTA
l’empresa plantas medicinales de cataluña SA i l’iRtA han
creat el centre de Referència en el Desenvolupament d’Ac-
tivitats Experimentals en planta medicinal, amb l’objectiu
d’investigar les respostes al medi d’espècies amb un in-
terès farmacològic potencial per desenvolupar mètodes i
sistemes que permetin un procés productiu amb alts ni-
vells de traçabilitat, qualitat, sostenibilitat ambiental i valor
afegit. Es farà des de les instal·lacions de l’iRtA de cabrils
i de torre marimon.
Instal·lacions de l’IRTA a la Torre Marimon (Caldes de Montbui)
gràfic 25. Evolució pressupost iNcAvi en recerca 2003-2010 (en m€)
1.140,0 1.003,7116,1 268,3 774,8 725,8 955,2
2. EiXoS D’ActuAció: pRomoció i comERciAlitzAció DE lA pRoDucció AgRoAlimENtàRiA cAtAlANA 71
2.3. promoció i comercialització de la producció agroalimentària catalana
2. EiXoS D’ActuAció: pRomoció i comERciAlitzAció DE lA pRoDucció AgRoAlimENtàRiA cAtAlANA 73
2.3.1. Aposta per la internacionalització
Estand de Prodeca en una fira internacional
S’ha multiplicat per quatre el pressupost de Prodeca
des del 2003 (1,4 M€) al 2010 (5,8 M€)
74 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
Amb l’objectiu d’aconseguir més i millor exportació dels productes
agroalimentariscatalans,elDepartamentd’Agricultura,Alimentació
iAccióRuralhaincrementatnotablementelsrecursosdestinatsaPro-
deca, l’empresaadscritaalDepartamentques’encarregadepromo-
cionar en l’àmbitnacional i internacional elsproductesalimentaris
catalans.Enaquestsentit,elpressupostdeProdecas’haquadruplicat
enelsúltimssetanys(2003-2010),laqualcosahapermèsampliartant
elsserveiscomlesactuacionsdutesaterme.
Entreel2007iel2010Prodecahadutatermeanualmentunamit-
janade25missionsenfires internacionals. Ihafet18missionsco-
mercialsdirectesiindirectes,tantalaUEcomalsnousmercatsemer-
gents(EuropaOriental,Índia,Mèxic...)
Per primer cop el sector pesquer ha estat present amb
pavelló propi a les principals fires pesqueres del món:
Seafood Brussel·les i Conxemar Vigo.
Presentació de la fira Alimentària 2010
Durantaquestalegislatura,apartd’oferirlapossibilitatdepartici-
parenfiresinternacionalsiorganitzarmissionscomercials,Prodeca
ha fetunaapostaen fermperdotarelsempresarisdenous instru-
mentsperalainternacionalització,dissenyantnovesactuacionstant
enl’àmbitd’informacióiassessoramentcomeneldeconstruccióde
marcaipromociócomercial.
S’haredissenyatlaparticipacióenfiresinternacionals,amblacre-
aciód’espaisdiferenciatsperaempreses.Aquestredissenyrespona
unamilloradelserveiencaminatafacilitarelcontactepersonalitzat
entreempresaivisitants.
Respectealamilloraeninformacióiassessorament,s’hanposat
enmarxanousserveisdediagnosiiassessoramentpersonalitzatsper
abordardelamillormaneral’inicidel’exportació(ProgramaExport.
cat)ol’expansióinternacional(PlaGlobal.cat).
Aixímateix,s’hainauguratelwebcorporatiu(www.prodeca.cat),
enquès’inclou l’espaiFiraVirtualdeProductesCatalans,unportal
interactiuquefacilitaelscontactesentreimportadorsidistribuïdors
internacionalsilesempresesalimentàriescatalanes,amésd’unCen-
treVirtualdeDocumentaciósobreComerçExterior,ambl’objectiude
facilitardocumentaciód’interèsenlapresadedecisionsenlesacci-
onsdecomerçexterior.D’altrabanda,tambécalmencionarlacreació
delserveiTPV(tendènciesenpuntdevenda),ques’haposatenmarxa
peralsectordelafruita.
Catalunyatambéactuacomamarca,iperaixòProdecavaapostar
perquètoteslesactuacionsexteriorsanessinacompanyadesambel
lemaCataloniatheGatewaytotheMediterranean,queuneixlanos-
traprivilegiadasituaciógeogràficaamblesconnotacionsdequalitati
salutquetélanostradieta.
2. EiXoS D’ActuAció: pRomoció i comERciAlitzAció DE lA pRoDucció AgRoAlimENtàRiA cAtAlANA 75
0
1
2
3
4
5
6
20102009200820072006200520042003
1,41 ,7 1,52 ,3 3,04 ,6 5,35 ,8
gràfic 26. Evolució del pressupost (en m€) de prodeca
gràfic 27. Assistència a fires internacionals. * Els anys parells se celebra la fira Alimentària de Barcelona. la dada del 2010 és una previsió fins a final d’any.
0
50
100
150
200
20102009200820072006
157 168 232 198 245
16
21
20
16
18
76 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
0
50
100
150
200
250
300
350
2010*2009200820072006200520042003
185 200 201 261 176 346 266 351
gràfic 28. Empreses participants en actuacions en promoció exterior amb prodeca. * previsió de tancament
Unaaccióqueesveureforçadagràciesalacol·laboraciócontínua
d’institucions,organismesdepromociócomercialiprescriptorsgas-
tronòmics,tantdedinsiforadelesnostresfronteres,quehanpermès
crearlaBecaInternacionalFerranAdrià,col·laboraramblaFundació
AlíciaiTheCulinaryInstituteofAmerica(consideradalauniversitat
principald’artsculinàriesdelmón)iparticiparenelportalworldoffla-
vorspain.com,entred’altres.
S’ha creat la Beca Internacional Ferran Adrià,
que té per finalitat promocionar i difondre
la gastronomia catalana i els productes arreu del món.
Catalunya és la primera regió europea amb estudis
de la seva gastronomia a The Culinary Institute of America
de Nova York.
TotiqueelspaïsosdelaUEcontinuensentelsreceptorsprincipals
delsproductesagroalimentariscatalans,elpotencialdecreixementi
deconsumdedeterminatspaïsosextracomunitarisnoespotobviar.
Peraquestmotiu,s’handesenvolupatquatreplansd’actuacióenmer-
catsconsideratsprioritaris: laXina,elsEstatsUnits,elGolfPèrsic i
l’Índia,ondesdeProdecas’ajudaaintroduir-los.
Aixímateix,caldestacarelconvenisignatamblaFecicil’Anafric
perimpulsarelstràmitsd’homologaciódelesempresescàrniesper
exportarapaïsostercers.Entreel2007iel2010hanestathomologa-
des48empreses.
Finalment, ipertaldefacilitaralesempresesl’accésalsserveis
queofereixProdeca,s’hantraslladat lesoficinesalcentredeBarce-
lonais’hacreatunadelegacióaLleida,comaapostapercontribuira
projectaraquestaciutatcomaeixdel’agroalimentaciócatalana.
El nombre d’empreses que s’ha ajudat per a la promoció
exterior no ha deixat de créixer, i ha passat de 185 el 2003
a 351 el 2010.
Inauguració de la Fira Alimentària pels prínceps d’Astúries
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 77
2.3.2. Impuls a la promoció en mercats interiors
Premiats Tastum 2008
78 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
Amb l’objectiud’intentaraproparelproducte i consolidarelmercat
intern,durantaquestalegislatura,ipermitjàdeProdeca,s’haparti-
cipaten116firesambaccionsdepromociódirigidesalaciutadania,
comaratastos,demostracionsdecuinaidistribuciódemostres,en-
trelesqualscaldestacarAlimentària(onenguany160empreseshan
estatpresentssotaelparaiguadelDepartament),DegustaBarcelona,
FòrumGastronòmicdeVicideGirona.
Juntamentambelsector,s’hapromogutlanostracarn,comarala
MarcaQdelCorderilaIGPVedelladelsPirineusCatalans;lanostra
fruita,entred’altrespermitjàd’unprogramadedistribuciógratuïta
Visita del conseller d’Agricultura a la Fira de l’Ascensió de Granollers Demostració culinària d’Isma Prados
Presentació de la campanya de fruita a les escoles Detall del Saló Degusta (Barcelona)
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 79
defruitaa214escolesquehaarribatamésde48.000nensinenes;el
peix,amblacampanya“Peixnostre,peixdequalitat”,quehapermès
crearlesmarquesPeixdelacostaelmésfresciladelMariscdeltade
l’Ebre,ielsnostresproductesambdistintiusdequalitatiorigenper
mitjàdeconvenisambelsectordelarestauració.
Mencióapartmereixl’apostafermapelsproductessansisosteni-
bles,mitjançantlacreaciód’unplainterdepartamental,elPlad’Acció
peral’alimentacióil’agriculturaecològica2008-2012,quetécomaob-
jectiuprioritarifomentarlaproduccióielconsumd’aquestsaliments.
Així mateix, s’han fomentat els nostres productes a través dels
portalswebRuralcatidelanovaGastroteca.S’hanpatrocinatdiver-
sos programes de televisió, La salut al cistell, Export-cat i Terra de
vins,is’hanpublicatelsllibresEls formatges de CatalunyaiCatalunya al
plat.Tambés’hareeditatitraduïtalcastellàEls olis d’oliva de Catalunyai
properamentespublicaràelllibreEls embotits de Catalunya.
Tambéestàenmarxa elweb sobremenús peraestudiants que
estàelaborantelDepartamentconjuntamentamblaFundacióAlíciai
supervisatperFerranAdrià,ambl’objectiud’acostarunacuinasenzi-
llaisaludableaunsectordelapoblaciónogaireacostumatacuinar.
Tanmateix,ipertaldedonarcoherènciaalapolíticadepromoció
delDepartament,eraindispensablequetoteslespartsdelacadena
agroalimentària tinguessin un espai comú on presentar-se en soci-
etat. Per això, el 2008 es va organitzar la primer edició de Tàstum,
FòrumAgroalimentarideCatalunya,uncertamend’èxitqueaglutina
unfòrumdereflexióidebat,mostresgastronòmiquesiunaentregade
guardons,iqueadiad’avuijavaperlaterceraedició.
Foto de família de cuiners durant la cerimònia del Tàstum
80 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
Durantaquestalegislatura,elDepartamentd’Agricultura,Alimen-
tacióiAccióRuralhatreballatenfermenlapromocióiladiferen-
ciaciódelsproductesagroalimentariscatalansambdistintiusd’ori-
gen iqualitat, comara lesDOP (denominaciód’origenprotegida),
lesIGP(indicaciógeogràficaprotegida)ilesmarquesQ.
Actualment,aCatalunyahiha11denominacionsd’origenprotegides
i8indicacionsgeogràfiquesprotegides,delesquals3DOPi1IGPestan
enprocésdereconeixementcomunitari.Caldestacarqueaquestesdis-
tincionsinclouenpràcticamenttotesleszonesdeproducciód’oliid’ar-
ròsdeCatalunya.Amésamés,hiha2especialitatstradicionalsgaranti-
desi12productesreglamentatsamblaMarcaQdeQualitatAlimentària.
2.3.3. Foment dels productes de qualitat amb distintius d’origen i de qualitat
Pera de Lleida
2. EiXoS D’ActuAció: pRomoció i comERciAlitzAció DE lA pRoDucció AgRoAlimENtàRiA cAtAlANA 81
Durant aquesta legislatura, el Departament ha treballat
perquè la vedella dels Pirineus catalans, la pera
de Lleida, la mongeta del ganxet i l’oli de l’Empordà
siguin reconegudes definitivament per la UE amb
la IGP i la DOP.
DOP Oli de l’Empordà
IGP Poma de Girona IGP Llonganissa
IGP Calçot de Valls DOP Siurana
DOP Mongeta del Ganxet
DOP Oli del Baix Ebre-Montsià
DOP Formatge / DOP Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya
DOP Les Garrigues
IGP Clementines de les Terres de l’Ebre
DOP Arròs del Delta de l’Ebre
DOP Avellana de Reus DOP Oli de Terra Alta
DOP Pera de Lleida
IGP Pollastre i Capó del Prat
IGP Patates de Prades
IGP Torró d’Agramunt
IGP Vedella dels Pirineus Catalans
DOP Oli de l’Empordà
IGP Poma de Girona IGP Llonganissa
IGP Calçot de Valls DOP Siurana
DOP Mongeta del Ganxet
DOP Oli del Baix Ebre-Montsià
DOP Formatge / DOP Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya
DOP Les Garrigues
IGP Clementines de les Terres de l’Ebre
DOP Arròs del Delta de l’Ebre
DOP Avellana de Reus DOP Oli de Terra Alta
DOP Pera de Lleida
IGP Pollastre i Capó del Prat
IGP Patates de Prades
IGP Torró d’Agramunt
IGP Vedella dels Pirineus Catalans
DOP Oli de l’Empordà
IGP Poma de Girona IGP Llonganissa
IGP Calçot de Valls DOP Siurana
DOP Mongeta del Ganxet
DOP Oli del Baix Ebre-Montsià
DOP Formatge / DOP Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya
DOP Les Garrigues
IGP Clementines de les Terres de l’Ebre
DOP Arròs del Delta de l’Ebre
DOP Avellana de Reus DOP Oli de Terra Alta
DOP Pera de Lleida
IGP Pollastre i Capó del Prat
IGP Patates de Prades
IGP Torró d’Agramunt
IGP Vedella dels Pirineus Catalans
mapa 6. Distribució de les Dop i igp catalanes. Font: DAR
Logotip de la DOP Mongeta del Ganxet
Logotip de la DOP Pera de Lleida
Logotip de la IGP Vedella i Pirineus Catalans
Cartell de la campanya “Versió original”
82 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
201020062003
11 15 19
gràfic 29. Evolució del nombre de distintius Dop i igp gràfic 30 . Evolució de les partides de difusió i foment de la promoció dels productes catalans amb distintius de qualitat
0
200.000
400.000
600.000
800.000
1.000.000
1.200.000
1.400.000
1.600.000
1.800.000
2.000.000
2010200920082007
663.768 1.513.761 1.248.003 1.870.229
Malgrat tot, els consumidors no sempre coneixen el significat
d’aquestsdistintiusiquinsproductesemparen.Peraquestmotiu,s’han
dut a terme programes de promoció específics per a ells per un valor
mitjà superiora1M€anual,quehanservitperendegar la campanya
“Versióoriginal”enelsprincipalsmitjansaudiovisualscatalans;perofe-
rirelsnostresproductesalspassatgersqueentrenosurtendeCatalunya
(promocionsalessalesVIPd’Iberia,alsaeroportsdeMadridiBarcelona
ialstrenshoteldeBarcelonaaParísiZurich,entred’altres)ienelscon-
gressosinternacionalsambseualaciutatcomtal,comaraelcongrésde
mòbils3GSM,onesvaregalarunamostrad’oliatotselscongressistes.
Entre el 2007 i el 2010, el Departament ha destinat
més de 5,3 M€ per finançar campanyes i fomentar
la promoció dels productes catalans amb distintius
de qualitat.
taula 11. Nombre de distintius a finals del 2009
Denominacions Reconegudes En estudi
Distintius d’origen i qualitat
DOP 11 -
IGP 8 4
DG 2 -
Distintius de qualitat ETG 2 -
MQ 12 -
Artesania alimentària AA 7 2
Total 42 6
2. EiXoS D’ActuAció: pRomoció i comERciAlitzAció DE lA pRoDucció AgRoAlimENtàRiA cAtAlANA 83
L’Incavité,entreelsseusobjectius,ladifusióipromociódelacultura
delvi,delsvinsdequalitatelaboratsaCatalunya,delesdenominaci-
onsd’origencatalanes,aixícomfacilitareinesperquè lesempreses
vinícolescatalanesguanyinméspresènciaenelsmercats,tantnacio-
nalscominternacionals.
D’aquestamanera, l’Incavihaestatpresenta lesprincipalsfires
catalanes,siguinenl’àmbitgastronòmic(Alimentària,FòrumGastrò-
nomic,Degusta,...)ivitivínicola(FiradelVideReus,Vijazz,festesdela
verema,firesdelvi,MostradeVinsiCavesdeCatalunya).Aixímateix,
s’hafetunamitjanade13cursetsanualsd’introduccióaltastperal
públicengeneral.Tambés’hadonatsuportaconcursoscomarael
Cartaví,quepremialescartesdevinsambmésreferènciescatalanes
idemésqualitatdelsrestaurantsdeCatalunya,is’haajudatelscon-
sellsreguladorsdelesDOenlessevescampanyesdepromoció.
Quantacomunicació,s’haestatpresentenelsprincipalsmitjans
decomunicacióambel lema“Catalunya,paísdegransvins”, i s’ha
impulsatunportalwebvitivinícola,elvadevi.cat.Fapocs’hapublicat
elprimerbutlletíelectrònicdel’Incavi,ons’informadeconferències,
cursosijornades,entred’altres.
2.3.4. Promoció dels vins i els caves de qualitat
Sessió de tast guiadaDetall de la campanya de l’Incavi “Catalunya, país de grans vins”
84 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
D’altrabanda,s’hanimpulsatfòrumsambelsector,comaraelDe-
batdevi.ElFuturdelViaCatalunya,unaplataformadeconeixement
on s’ha reflexionat sobre com millorar la imatge i el consum del vi
català,ol’EcoSostenibleWine,unimportantfòrumdedebatinternaci-
onalqueapostapercercarsolucionsirespostesalasostenibilitatenel
sectorvitivinícola.Lasevasegonaedició,aquest2010,hatingutmés
de500participantsd’arreudelmón.
Durant aquesta legislatura, l’Incavi ha impulsat el Debatdevi.
El Futur del Vi a Catalunya, un espai de reflexió innovador
sobre com millorar la imatge i el consum del vi català.
Peròaquestamiradaalmercatinteriornohaanatendetrimentde
laconquestadelmercatexterior,ons’haparticipattantenfirescom
sónlaLondonWine,laFriaProweindeDüsseldorfilaVinexpodeBor-
deus,comenmissionscomercialsimissionsinverses.
Estand de l’Incavi a Vinexpo (Bordeus)
2. EiXoS D’ActuAció: FomENt DE lA DivERSiFicAció EcoNòmicA 85
2.4. Foment de la diversificació econòmica
2. EiXoS D’ActuAció: FomENt DE lA DivERSiFicAció EcoNòmicA 87
2.4.1. Leader
L’eix metodològic del PDR, el Leader, està dissenyat per ajudar els
agentsdelmónruralamillorarelpotencialdelseuterritoriiadina-
mitzar-loatravésdegrupsd’acciólocal(GAL).
Peralnouperíode2007-2013,elLeaderhaentratenlasevaquarta
generació,ambunadotacióde106,5milionsd’euros,delsqualselDe-
partamenthaaportat,ambfonspropis,un70 %,mentrequeel30 %
restantestacofinançatambelfonsFEADER(FonsEuropeuAgrícolade
DesenvolupamentRural)delaUnióEuropea.
El programa, pensat per dinamitzar econòmicament
el 66 % del territori a partir de l’impuls de projectes locals,
té un pressupost de 106,5M€, el 70 % dels quals va
a càrrec del Departament.
88 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
AquestnouLeaderpotencialaruralitat(limitalasubvencióde
projectes d’inversió en municipis de més de 5.000 habitants), in-
corporalaresponsabilitatsocialempresarialmitjançantlacreació
d’un codi de gestió sostenible i fomenta la cooperació interterri-
torialitransnacionaldelsgrupsd’acciólocal(GAL).Larellevància
d’aquestúltimpunt,hafetqueesdestininmésde30milionsd’eu-
rosenprojectesdecooperació.
taula 12. línies d’actuació i pressupost del leader
gràfic 31. Evolució del cofinançament del DAR a la metodologia leader
Mesura Pressupost total (en milions d’€)
Cofinançament
Augment del valor afegit dels productes agrícoles 22
70 % DAR 30 % FEADER
Creació i desenvolupament de microempreses 27
Foment d’activitats turístiques 25
Conservació i millora del patrimoni rural 10
Cooperació entre grups catalans 6,5
Cooperació interterritorial i transnacional A càrrec del MARM
Funcionament dels GAL 16
Total pressupost període 2007-2013 106,5
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Leader eix 4ProderLeader plusLeader II
2007-20132000-20061994-1999
9,23 %
16,60 %
34,00 %
70,00 %
2. EiXoS D’ActuAció: FomENt DE lA DivERSiFicAció EcoNòmicA 89
mapa 6. territoris i gAl on s’aplica el leader 2007-2013
90 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
S’ha donat un valor afegit al Leader amb l’aplicació
de la responsabilitat social empresarial. Es tracta
d’un projecte molt innovador, únic a Europa,
que fomenta els territoris socialment responsables.
Però,segurament,elcanvimésimportantésladisminuciódelnom-
bredelsGAL,passantdels22als13d’ara.Lareduccióresponalavolun-
tatdecreargrupsméspotents,ambunaestructuratècnicamésestruc-
turadaiambdedicacióexclusivaaldesenvolupamentdelprograma.
Els13GALperalpresentperíodesón:ConsorciBaixEbre-Mont-
sià, Consorci Noguera-Segrià Nord, Consorci Priorat Baix-Camp,
ConsorciGarrigues,ConsorciUrgell-PlaUrgell,ConsorciAltCamp,
Conca de Barberà i Anoia, Consorci Desenvolupament Catalunya
Central, Associació Desenvolupament Rural Catalunya Central,
Associació Ripollès Ges-Bisaura i Associació Zona Nord-oriental
deCatalunya.
En definitiva, l’aplicació de la metodologia Leader significarà
una inversió de 216,5 milions d’euros i de més de 2.500 llocs de
treballsdirectesaleszonesruralscatalanes,mitjançantlacrea-
ciódemicroempresesipimesagroalimentàries,l’impulsd’activi-
tatsturístiquesilaconservacióimilloradelpatrimonirural,ila
transformaciódeproductesagrícoles.Projectesqueesdevindran
elements de dinamització territorial importants, que generaran
polsd’atraccióicrearansinergiesambprojectesproductiusenles
sevesàreesd’influència.
El Leader generarà, en els propers cinc anys, una
inversió de 216,5 milions d’euros i crearà o
consolidarà més de 2.500 llocs de treballs directes
a les zones rurals catalanes.
Grup d’Acció Local al delta de l’Ebre
per primera vegada s’ha constituït, en el marc del Fons Eu-
ropeu de la pesca, el grup d’Acció local al delta de l’Ebre,
amb 2,4 m€ per al període 2007-2013, per estudiar el desen-
volupament sostenible de les zones pesqueres.
A data d’avui s’estan desenvolupant projectes com ara
la implantació de turisme ecològic a la badia dels Alfacs, el
disseny d’un museu del mar, la posada en marxa d’un vai-
xell turístic de navegació pel Delta i un control de qualitat
de la marca marisc del delta de l’Ebre, entre d’altres.
2. EiXoS D’ActuAció: FomENt DE lA DivERSiFicAció EcoNòmicA 91
Afinalsdel2007,elgovernespanyolvaaprovarlaLleidedesenvolupa-
mentruralsostenibledelmedirural.Arrand’aquestanovallei,el2010
escreavaelProgramadeDesenvolupamentRuralSostenible2011-15
(PDRS),quepermetquecadacomunitatautònomas’encarreguidede-
finirelsobjectiusil’estratègiaaseguiralpropiterritori.Amés,aquest
Plaincloulapossibilitatdeferprovespilotqueserveixindereferència
peral’aplicacióposteriorgeneralitzada.
ACatalunya,enelmarcdelPDRS,s’handefinit16zonesruralson
actuar,catalogadesentresclasses:arevitalitzar,intermèdiesiperiur-
banes.Totesellesrepresentenel65 %delterritoridelpaís.
2.4.2. Llei 45/2007, de desenvolupament rural sostenible del medi rural
Les infraestructures bàsiques a les poblacions rurals
El Departament, per mitjà del pDR, dóna suport a les po-
blacions rurals mitjançant la concessió d’ajuts destinats a
la construcció de petites infraestructures bàsiques per als
municipis, com ara dipòsits d’aigua, enllumenat... Durant
el període 2007-2010, 167 municipis de catalunya han rebut
7,25 m€, per a la prestació de serveis bàsics per a l’econo-
mia i la població rural.
92 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
L’àmbit d’aplicació del Pla de Desenvolupament
Rural Sostenible 2011-15 serà del 65 % del territori
català i beneficiarà el 8 % de la població catalana.
ElDepartamenthatreballat,amb lacol·laboraciódelsagents
del territori, en la redacció dels plans de cadascuna d’aquestes
àrees,ambunpressuposttotalde103milionsd’eurosperatotel
període.
D’altrabanda,iarrand’unconvenisignatambelMinisterielnovembre
del2009,s’estandesenvolupantprovespilotaleszonesdelaTerraAlta,
Garrigues-SegriàSud,laSegarra,elPallarsSobirà,ienleszonesZEPAes-
tepàriesdeLleida.Elprogramapilot,jaenexecució,preveuprojectescom
araelcentreperlainnovacióilapromociódelaproduccióagroalimen-
tàriaa l’anticSindicatdeCervera, la construcciód’equipamentsd’allot-
jamentruralaSeròs,unanovasalad’especejamentaSort iunprojecte
museísticipedagògic¾laCasadelaSal¾alPallars,entrealtresprojectes.
S’estan executant proves pilot del Pla de Desenvolupament
Rural Sostenible 2011-2015 a la Terra Alta, Garrigues -
Segrià Sud, la Segarra, el Pallars Sobirà i a les zones ZEPA
estepàries de Lleida, amb una inversió de 9,6 M€.
Aixímateix,iencol·laboracióambelDepartament,faelseguiment
delBaròmetredelasituacióilesestratègiesdelsectoragroalimentari
aCatalunyail’enquestadepercepciódelmónrural.
La Fundació del Món Rural
Durant aquesta legislatura, la Fundació del món Rural
(FmR) ha participat activament en el projecte «Rudona: in-
formació, orientació i formació per al foment de l’ocupació
de les dones rurals», que pretén reivindicar el paper clau de
la dona en la vertebració social del món rural català i, alho-
ra, fomentar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones
en el mercat laboral del medi rural. també ha desenvolupat
el projecte «Rural Activa», que cerca promoure l’emprene-
doria als municipis rurals catalans, i ha publicat la revista
Rural. la revista del medi rural, el mar i l’alimentació, que
informa regularment sobre l’actualitat del medi rural.
mapa 7. àmbit d’aplicació de la llei de desenvolupament rural sostenible del medi rural
2. EiXoS D’ActuAció: milloRA DE lA gEStió ADmiNiStRAtivA DEl DEpARtAmENt 93
2.5. millora de la gestió administrativa del Departament
2. EiXoS D’ActuAció: milloRA DE lA gEStió ADmiNiStRAtivA DEl DEpARtAmENt 95
2.5.1. Simplificació documental i de procediments
ElDepartamentd’Agricultura,AlimentacióiAccióRuralhadutater-
meunprojecteinterndesimplificaciódocumentalquetécomaobjec-
tiushomogeneïtzarelscriterisdelstràmits,reduirideixardedema-
narelmàximnombrededocumentsalciutadàifacilitarelcontacte
entreelDepartamentielsusuaris.
El procés de simplificació ha representat només el 2009
deixar de demanar més de 343.073 documents.
Els resultats de la implantació d’aquest projecte de simplificació
sónpalpablesenelnombrededocumentsques’handeixatdedema-
naralciutadà,quedurantel2009vanseruntotalde343.073,quere-
presentenun46 %menysdedocumentacióquehahagutdepresentar
lapersonasol·licitant.
Enaquestamateixa línia,durantaquesta legislaturas’hanposat
enmarxaprojectescomaraelGestorDocumental,queapartirdela
digitalització de tots els documents presentats en suport paper pel
ciutadàhacreatunarxiuelectrònicd’úscompartitentotelterritorii
accessibleperamúltiplesexpedients.Aixímateix,elGestorimpulsa
l’úsdelasignaturaelectrònica.
Aquestaeinas’haimplantatalesoficinescomarcalsdelDAR,als
puntsderegistredetotselsserveisterritorialsiatotselsserveisila-
boratorisdesanitatanimaliproduccióramadera.Actualmentjas’han
digitalitzat12.390documentsdelciutadà.
La digitalizació de documents i la posterior recuperació
des de qualsevol punt s’ha implantat en totes les oficines
comarcals del Departament.
0
240.000
480.000
720.000
960.000
1.200.000Total de documents que s’han deixat de demanar
Total de documents demanats
Nbre. de sol·licituds
2009200820072006
241.
797
999.
731
120.
303 23
4.93
3
733.
348
226.
371
224.
131
646.
217
256.
765
222.
262
600.
419
343.
073
gràfic 32. Evolució de la documentació que s’ha deixat de demanar 2006-2009
96 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
També cal destacar els avenços de simpli-
ficació que s’han fet aquesta legislatura en la
presentació de la Declaració Única Agrària
(DUN).LaDUNésundocumentúnicanualque
hadefereltitulard’unaexplotacióperserbe-
neficiari dels ajuts a la pagesia. A Catalunya,
tenimuns64.000beneficiarisperany, fetque
representaungranvolumenrecursositempsperafer-nelagestió,
elseguimentil’anàlisi.
Pertald’agilitzartotelprocésireduirieliminarlesincidènciesen
lesdeclaracionsdelsagricultors,ques’hanarribatapenalitzaramb
mésde6M€l’any,elDepartamentd’Agricultura,AlimentacióiAcció
Ruralhaconfeccionatunseguitd’accionsquefacindelaDUNundo-
cumentàgil,eficaçieficient,ique,mésenllàdelagestiódelsajuts,
permetialsectorteniraccésaunesdadesmoltútilsal’horadegesti-
onariplanificarmillorlasevaactivitateconòmica.
En aquest sentit, el 2007 es va donar la possibilitat de presen-
tar-laambsignaturaelectrònica,unfetqueadatad’avuirepresen-
tael38 %delesDUNpresentades.Aquest2010elDepartamentha
confeccionat un esborrany de declaració que ja conté part de les
dadesquehandeclarar13.833declarantsmitjançantelprograma
DUNsimplificada,unamesurapioneraal’Estatespanyol.Ésprevist
anarampliantelnombredebeneficiarisdelaDUNsimplificadaen
lesproperescampanyes.
La Declaració Única Simplificada és una mesura implantada
pel Departament i pionera a l’Estat espanyol. Actualment,
un 21 % de les DUN són simplificades.
Portal de l’aplicació de la DUN simplificada 2.010
2. EiXoS D’ActuAció: SupoRt Al SEctoR pRoDuctoR 97
Desdelpuntdevistad’atencióalciutadà,elDARtambéhafetavenços
importants,especialmentpelquefaaobrirnouscanalsdecomunica-
cióamblaciutadania.Unaavençosenquèl’impulsdelestecnologies
delainformacióilacomunicació(TIC)haestatessencial.
Enaquestalínia,caldestacarl’esforçperintegrarinformacionsitrà-
mitsenplataformestelemàtiques,siguimitjançantel012(enquèjas’ate-
nen les trucades referents a titulacions nauticopesqueres i de busseig
esportiu),pantallesinformativesenoficinesdelDARodel’EACAT¾l’ex-
tranetdelesadministracionscatalanes¾onespresentenelstràmitsadre-
çatsalesentitatslocals.Enguany,dinsl’EACATs’hihaimplantateltràmit
delalíniad’ajutsperaldesenvolupamentdelmediagrariipesquer.
El2010s’hainiciatlaimplantaciódelacitaprèviatantenoficinesco-
marcalscomenalgunstràmits,il’obtenciódetítolsenelmateixmoment
delasol·licitud,comaraeldelarenovaciódelstítolsnauticopesquers.
2.5.2. Administració electrònica i atenció al ciutadà
Seu de l’Incavi a Vilafranca del Penedès.
98 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
Però,segurament,lesmesuresquehantingutmésimpactesónla
novaOficinaVirtualdeTràmits (OVT),ons’integren la informació i
elstràmitsperfacilitar-nelagestióielseguimentdel’estatenquèes
troben, i l’obtenció telemàticadecertificatssanitarisdemoviments
debestiar(autoguies).Aquest2010tambés’hapogutpresentarlasol-
licitudelectrònicadesisajutsconvocatspelDAR.
El DAR té 188 tràmits informats a l’Oficina Virtual
de Tràmits.
Lesautoguiespermetenalsramadersobtenirelscertificatsdesde
qualsevollloc, ievitenelsdesplaçamentsi lesesperesalesoficines
comarcals.Aquestaactuacióestàenfasepilot,ambresultatsmoltsa-
tisfactorisperalsramadersquel’estanutilitzant.
Des del juny dels 2010 es poden obtenir guies de transport
d’animals per Internet.
Acostem l’Administració al territori
per tal d’acostar la prestació de serveis del Departament d’Agri-
cultura, Alimentació i Acció Rural al territori, i facilitar-ne la ges-
tió, s’ha apostat per crear, millorar i adequar les seus socials del
departament.
S’ha reafirmat vilafranca com a capital del vi amb la construcció
de la nova seu de l’incavi, un edifici on també s’ubica la seu de l’ofi-
cina comarcal del penedès. tàrrega, amb la nova seu de Regsega, ha
estat designada per acollir un dels centres neuràlgics de catalunya
en la gestió del regadiu, i lleida s’ha vist reafirmada com a capital
agroalimentària del sud d’Europa amb la nova seu del Departament
al parc científic i tecnològic Agroalimentari de lleida. El projecte,
del qual ja s’ha posat la primera pedra, és previst que s’acabi el 2011.
Finalment, s’han adequat les infraestructures del Departa-
ment al nou mapa d’ordenació territorial de vegueries: s’han cre-
at les seus dels Serveis territorials de la catalunya central a vic
i la de l’Alt pirineu i Aran a tremp, i s’ha ampliat la dels Serveis
territorials a les terres de l’Ebre a tortosa i la de girona, que s’ha
traslladat a la nova seva de la generalitat a girona. també s’han
inaugurat les noves seus de l’oficina comarcal a l’Alt Empordà, a
Figueres, i de la conca de Barberà, a montblanc.
En total, s’han invertit 19,5 m€, que representen un pas enda-
vant important per aconseguir una Administració més àgil, mo-
derna i propera al ciutadà.
Seu del DAR a Gardeny (Lleida). Visita d’obres a la seu de Gardeny (Lleida). Seu de Regsega a Tàrrega
3. EiXoS DE FutuR 99
Les resolucions del debat monogràfic sobre el món agrari al Parlament de Catalunya
Foto de família al debat monogràfic sobre el món agrari al Parlament de Catalunya
100 mEmòRiA DAR 2007-2010
El14d’abrilde2010esvaferelquartdebatespecíficsobrepolítiques
agràriesquehaviscutelParlamentdeCatalunyaalllargdelasevahistò-
ria.Aquestdebatvaesdevenirunaoportunitatimmillorableperposaren
valorlafeinadelnostresectoragrari,iexplicaralconjuntdelaciutada-
nialaimportànciaquetéelsectoragroalimentariperalconjuntdelpaís.
El debat monogràfic sobre el món agrari va aconseguir
consensuar amb totes les forces parlamentàries més de
100 mesures a favor del sector.
Mentreesdesenvolupava,elmonogràficsobremónagrarivaas-
solirungraudeconsensentretoteslesforcesparlamentàriespoques
vegadesvistendebatsd’aquestescaracterístiques.Peraquestmotiu,
ifruitd’això,esvanconsensuarmésd’uncentenardemesuresagru-
padesensetgranseixos.
Pel que fa a les infraestructures rurals i agràries, es va acordar
impulsarunnoupladeregadius2008-2020imillorarlesmodalitatsde
finançamentcomlaqueésprevistaplicarenelregdelSegarra-Gar-
riguesenelmomentdelaconnexióalaxarxa.Amés,esvaaprovar
modificarelmarcqueregulaelfinançamentdelsnousregadiusidels
queesmodernitzin,aixícomlacreacióaTàrregad’uncentred’estu-
dissobreelsregadiusdeCatalunya.Tambéesvaacordarimpulsarun
pladecaminsiunpladexocperaunprimerhoritzó2011-2017.
PelquefaalPladeDesenvolupamentRural2007-2013,esvaacor-
dar treballar perquè els imports de les indemnitzacions compensa-
tòriesenzonesdemuntanyaienzonesdesafavoridesforadelesde
muntanyas’adeqüessinalscostosaddicionalsialespèrduesd’ingres-
sosdelsector.Aixímateix,esvaarribaraunacordsobrelanecessitat
de disposar d’una llei de desenvolupament rural sostenible a Cata-
lunyaquepromoguiladiversificacióeconòmicadel’economiarural.
Enmatèriad’agricultura,ramaderiaipesca,esvaapostarperbuscar
alternativesdenegocialsectorlacticatalàiperferunnouplaplurianual
perdesenvoluparl’aqüiculturaaldeltadel’Ebre,iconsolidaraixíelPla
quadriennald’ara.Tambéesvaconsensuarduratermelesaccionsne-
cessàriesperquèlaflotadellitoralcatalàsiguiconsideradaflotaartesa-
nal,fetqueassegurarialacontinuïtatdefonsestructuralscomunitaris.
Pelquefaalcooperativismeagrari,esvaacordarl’adopciódedi-
ferentsmesuresper taldepotenciar-lo: lapromociód’unanova llei
decooperatives; l’elaboraciód’unplamarcdelcooperativismeagra-
ri amb el suport de la Federació Catalana de Cooperatives Agràries
(FCAC);l’orientaciódelplademodernitzaciódecooperativescapala
milloradeprocessoscomara la comercialitzacióobé la creacióde
novesmesuresfinanceresperimpulsaraquestaagroindústria.
Pelquefaal’àmbitdel’alimentacióil’agroindústria,esvaacor-
darposarenmarxaunPlaEstratègicNacionaldeSuportal’Agricul-
turail’Alimentació(PENSAA).Aquestplaseràinterdepartamental,de
vuitanysdedurada,iambl’objectiud’impulsarlacompetitivitat,la
formació,lainnovació,lainternacionalització,lacomercialitzacióila
conscienciaciódelsciutadans.
Enelmarcdelapromoció,esvanacordartantmesuresvinculades
alsdistintiusdequalitat,comerçdeproximitat,produccióecològicai
vi,coml’impulsd’unanovamarcadegarantiaquepromoguielpro-
ductealimentarid’origencatalàdequalitat.Precisament,respectea
lesxarxesdeproximitat,esvaacordarl’impulsdesistemesicanalsde
vendapereliminarintermediarisentreelproductorielconsumidor,
laprioritzaciódelavendadirectailamodificaciódelanormativaper
permetrealesagrupacionsdeproductorsvendredemaneradirecta
elsseusproductesenespaispúblics.
D’acordamblespeticionsdelsector,unadelesactuacionsapro-
vadesfougarantirrecursoshumansimaterialssuficientsperdura
termetasquesd’inspecció,decontroli,siescau,desanció.
Pelquefaal’àmbitdelconeixementielvalorafegit,enmatèria
deformacióesvaconsiderarnecessaridestinarrecursosperexecutar
anualmentunpladeformaciódelsprofessionalsagrarispercompte
propiaCatalunya,ambrecursosdelProgramadeDesenvolupament
Rural(PDR)idelDepartamentdeTreball,entrealtresmesures.
Tambés’acordàendegarunplaestratègicinterdepartamentalde
R+D+Ienl’àmbitagroalimentari,aixícomlapromociód’unúniccam-
pusd’excel·lènciainternacionalagroalimentari.Alhora,esvaprojec-
tar crear una xarxa d’innovació rural on les escoles de capacitació
agrària(ECA)fossinelementsestratègicsd’innovacióiformació.
Pelqueal’àmbitdel’Administracióagrària,esvaapostarperlasim-
plificacióadministrativaendiferentscamps,comaral’artesaniaalimen-
tària,lagestiódedocumentsil’autoritzaciódeproductesinnovadors.
Amaneradeconclusió,espotafirmarquealfinaldeldebathiva
haverunúnicguanyador:elconjuntdelsectoragroalimentaricatalà.
Índex dels mapes
Mapa 1. Principals actuacions en regadius a Catalunya
Mapa 2. Segarra-Garrigues. Obres en curs
Mapa 3. Mapa de producció ecològica de Catalunya
Mapa 4. Distribució de les escoles de capacitació agrària
Mapa 5. Centres de l’IRTA
Mapa 6. Distribució de les DOP i IGP catalanes
Mapa 7. Territoris i GAL on s’aplica el Leader 2007-2013
Mapa 8. Àmbit d’aplicació de la Llei de desenvolupament Rural Sostenible
del Medi Rural
Índex del les taules
Taula 1. Principals actuacions en nous regadius (2007-2010)
Taula 2. Principals actuacions en millora de regadius (2007-2010)
Taula 3. Les dades del sistema Segarra-Garrigues
Taula 4. Principals línies d’actuació del Fons Europeu de la Pesca.
Dotació pressupostària (M€)
Taula 5. Nombre d’expedients i despesa destinada a sanitat animal (€)
Taula 6. Subvencions per plans pagades pel DAR (2007-2010)
Taula 7. Línies, imports i préstecs concedits (2008-2009)
Taula 8. Formació professional reglada (cursos 2007-2010)
Taula 9. Relació de disposicions normatives del Departament d’Agricultura,
Alimentació i Acció Rural (2007-2010)
Taula 10. Impacte total dels plans de reconversió varietal
Taula 11. Nombre de distintius a finals del 2009
Taula 12. Línies d’actuació i pressupost del Leader
Índex dels gràfics
Gràfic 1. Rendiment kg/ha segons règim hídric
Gràfic 2. Nous regadius posats en servei
Gràfic 3. Regadius modernitzats posats en servei
Gràfic 4. Evolució concentracions parcel·làries
Gràfic 5. Quilòmetres de camins rurals posats en servei
Gràfic 6. Evolució de la inversió en infraestructures
Gràfic 7. Distribució del pressupost del PDR segons el Fons
Gràfic 8. Estructuració del PDR 2007-2013
Gràfic 9. Distribució del pressupost del PDR segons l’eix
Gràfic 10. Distribució del pressupost del PDR segons les mesures (en M€)
Gràfic 11. Comparativa del grau d’execució del PDR: Catalunya, Espanya, UE
(fins al 31.12.2009)
Gràfic 12. Despesa destinada als ajuts a les ADV en el període 2003-2010 (en €)
ÍNDEX DE mApES, tAulES i gRàFicS 101
102 DEpARtAmENt D’AgRicultuRA, AlimENtAció i Acció RuRAl 2007-2010
Gràfic 13. Superfície de cultius que han incorporat sistemes alternatius
en la producció integrada i ajuts associats.
Gràfic 14. Pagaments dels ajuts directes de les campanyes 2006, 2007,
2008 i 2009
Gràfic 15. Evolució del pagament en mesures agroambientals. Període
2007-2009 (en M€)
Gràfic 16. Cursos i alumnes en formació presencial (2007-2010)
Gràfic 17. Cursos i alumnes en formació a distància (2007-2010)
Gràfic 18. Activitats i assistents al Pla de Transferència Tecnològica
Gràfic 19. Evolució de l’import màxim d’ajut per a la primera instal·lació
(en €)
Gràfic 20. Despesa mitjana (en €?) per expedient d’incorporació de
joves agricultors
Gràfic 21. Ajuts a cooperatives (en M€) i nombre d’actuacions subvencionades
Gràfic 22. Volums d’ajuts i préstecs per a l’agroindústria (en M€)
Gràfic 23. Total d’ajuts (€) per a maquinària agrícola i beneficiaris
Gràfic 24. Evolució pressupost IRTA (unidad?)
Gràfic 25. Evolució pressupost Incavi en recerca (en M€)
Gràfic 26. Evolució del pressupost de Prodeca
Gràfic 27. Empreses participants en fires internacionals
Gràfic 28. Empreses participants en actuacions en promoció exterior
amb Prodeca
Gràfic 29. Evolució del nombre de distintius DOP i IGP
Gràfic 30. Evolució de les partides de difusió i foment dels producte catalans
amb distintius de qualitat
Gràfic 31. Evolució del cofinançament DAR (en %) a la metodologia Leader
Gràfic 32. Evolució de la documentació que s’ha deixat de demanar
Top Related