Xina, 1912 — Estats Units, 1997 CHIEN SHIUNG WU · Xina, 1912 — Estats Units, 1997 N eix a...

1
Imatge de Chien Shiung Wu (Smithsonian Institution Archives) CHIEN SHIUNG WU «The First Lady of Physics» Mostra experimentalment la violació de la llei de conservació de la paritat Xina, 1912 — Estats Units, 1997 N eix a Xangai. Estudia a la primera escola per a nenes de la Xina, fundada pel seu pare. Es llicencia a la Universitat de Nanquín. Comença la recerca científica a Xangai, amb un treball sobre cristal·lografia de raigs X. El 1936 marxa als Estats Units per continuar la seva carrera. Entra a la Universitat de Berkeley on fa la tesi amb Emilio Segrè, treballant en la fissió nuclear de l’urani-235. Quan acaba topa amb dificultats, tant racials com de gènere, per aconseguir un contracte en una gran universitat i finalment se’n va a Princeton. D urant la Segona Guerra Mundial participa en el projecte Manhattan treballant a Colúmbia en la separació de l’urani metall en els isòtops U-235 i U-238 per difusió gasosa i en disseny de reactors nuclears. Després de la guerra assoleix reconeixement internacional com a física experimental de talent, habilitat i dedicació extraordinaris. Duu a terme un experiment que consolida la teoria de Fermi sobre la desintegració beta i que la converteix a ella en especialista en aquest procés. Més tard escriu un llibre de referència en física nuclear: Beta decay. E l treball més destacat de la seva carrera és l’anomenat experiment de Wu on mostra l’asimetria en les desintegracions beta del cobalt-60. Aquest experiment el proposen dos físics teòrics, Lee i Yang, per tal de discernir si la llei de la conservació de la paritat es compleix en la interacció feble, tal com s’havia pressuposat fins aleshores en considerar-la un universal. Wu accepta fer-lo i ho aconsegueix de forma brillant. S’atorga el Premi Nobel als dos físics teòrics, per la seva recerca en les lleis de la paritat, però ella en queda al marge. Tot i això rep molts altres premis i guardons. 10

Transcript of Xina, 1912 — Estats Units, 1997 CHIEN SHIUNG WU · Xina, 1912 — Estats Units, 1997 N eix a...

Page 1: Xina, 1912 — Estats Units, 1997 CHIEN SHIUNG WU · Xina, 1912 — Estats Units, 1997 N eix a Xangai. Estudia a la primera escola per a nenes de la Xina, fundada pel seu pare. Es

Imat

ge

de

Chi

en S

hiun

g W

u (S

mit

hson

ian

Inst

itut

ion

Arc

hive

s)

CHIEN SHIUNG

WU«The First Lady of Physics»

Mostra experimentalment la violació de la llei de conservació de la paritat

Xina, 1912 — Estats Units, 1997

Neix a Xangai. Estudia a la primera escola

per a nenes de la Xina, fundada pel seu

pare. Es llicencia a la Universitat de Nanquín.

Comença la recerca científica a Xangai, amb

un treball sobre cristal·lografia de raigs X.

El 1936 marxa als Estats Units per continuar

la seva carrera.

Entra a la Universitat de Berkeley on fa la

tesi amb Emilio Segrè, treballant en la fissió

nuclear de l’urani-235. Quan acaba topa

amb dificultats, tant racials com de gènere,

per aconseguir un contracte en una gran

universitat i finalment se’n va a Princeton.

Durant la Segona Guerra Mundial participa

en el projecte Manhattan treballant a

Colúmbia en la separació de l’urani metall en

els isòtops U-235 i U-238 per difusió gasosa i

en disseny de reactors nuclears.

Després de la guerra assoleix reconeixement

internacional com a física experimental de

talent, habilitat i dedicació extraordinaris.

Duu a terme un experiment que consolida la

teoria de Fermi sobre la desintegració beta

i que la converteix a ella en especialista en

aquest procés. Més tard escriu un llibre de

referència en física nuclear: Beta decay.

El treball més destacat de la seva carrera

és l’anomenat experiment de Wu on

mostra l’asimetria en les desintegracions

beta del cobalt-60. Aquest experiment el

proposen dos físics teòrics, Lee i Yang, per

tal de discernir si la llei de la conservació de

la paritat es compleix en la interacció feble,

tal com s’havia pressuposat fins aleshores en

considerar-la un universal. Wu accepta fer-lo i

ho aconsegueix de forma brillant. S’atorga el

Premi Nobel als dos físics teòrics, per la seva

recerca en les lleis de la paritat, però ella en

queda al marge. Tot i això rep molts altres

premis i guardons.

10