WATER, HERITAGE AND CULTURAL LANDSCAPE IN THE PLAN BARCELONA

auditori municipalPlaa de lEsglsia, 12

Tel. 93 575 12 89

08110 - Montcada i Reixac

Del 17 de desembre al 26 de gener de 2014

Horari de la sala dexposicions:

De dimarts a dissabte, de 17 a 21h,

diumenges i festius, d11 a 14h, dilluns, tancat.

BEN

ITO MARCOS CREH

UET

Av. Franc

esc Mac

i, 1

24 2

, 1 -

esc

A08924 - San

ta Colom

a de

Gramen

etBAR

CELO

NA

Tel. 61

0 32

0 47

1 - 93

391

19 36

Tel. 61

0 32

0 47

1 - 93

391

19 36

BEN

ITO MARCOS CREH

UET

Av. Franc

esc Mac

i, 1

24 2

, 1 -

esc

A08924 - San

ta Colom

a de

Gramen

etBAR

CELO

NA

benito

mar

cos@

terra.co

m93

3911

936@te

lefo

nica

.net

benito

mar

cos@

terra.co

m93

3911

936@te

lefo

nica

.net

http

://be

ni12

.wor

dpre

ss.com

benito

mar

cos.tk

http

://be

nito

mar

cos.16

mb.co

m/h

ome.ht

ml

Disse

ny Gr

fic

MER

CED

ES MUOZ MOREN

O

Av. M

eridiana

, 561 4

, 3

08016

- BARCEL

ONA

Tel. 608 764 40

6 - 93 27

6 40 87

mer

ce.m

umo@

gmail.c

om

Revista del Museu Municipal de Montcada i Reixac

14

nm. 14

Mon

te Catan

o

SECCI LOCAL

Jaume Alczar i Parera; Joan Bertran i ElenaEl pont del cap del carrer de Montcada.Una infraestructura oblidada dels segles XVI I XVII.

Tania Galn Gmez Reptes i paradoxes per al servei municipal daigua de Barcelona a final del segle XIX: el projecte de Rovira i Trias dels pous de Montcada.

Ignasi Mangue AlfrezAigua, paisatge i patrimoni cultural al pla de Barcelona: unes primeres aproximacions [I].

SECCI OBERTA

Josep Maria Burriel Alberich; Consuelo Mata ParreoLoppidum ibric del Ts Pelat de Moncada (LHorta Nord, Valncia).

Crnica del Museu Municipal de Montcada i Reixac 2013.

Portada 50x70.qxp_Maquetacin 1 29/01/14 19:11 Pgina 1

Monte Catano 14.qxp_Maquetacin 1 31/01/14 10:47 Pgina 1

Monte Catano n 14


Monte Catano n 14 5

DIRECTOR

JUAN JOS PERONA PEZProfessor Titular de la Facultat de Cincies dela Comunicaci de la Universitat de Barcelona.

ADJUNTA A LA DIRECCI

MERCEDES DURAN PENEDODirectora del Museu Municipal de Montcada iReixac i Catedrtica dHistria a Secundria.

COORDINADORA

TANIA GALN GMEZTcnica del Museu Municipal de Montcada iLlicenciada en Histria de lArt.

CONSELL ASSESSOR DE DIRECCI

IGNACIO ACHURRALlicenciat en Geografia i Histria.

GUMER CARNELlicenciat en Biologia. Professor agregat deSecundria.

NRIA FLORENSADra. en Histria Moderna. Catedrtica deSecundria.

ELISABET HUNTINGFORDProfessora Titular dHistria Antiga de laUniversitat Rovira i Virgili.

J. ANTONI LAMARCALlicenciat en Geografia. Professor agregat deSecundria.

M. DOLORS MOLASProfessora Titular dHistria Antiga de laUniversitat de Barcelona.

BLANCA PERONALlicenciada en Geografia i Histria.

CONSELL DE REDACCI

PILAR ABIANLlicenciada en Cincies de la Comunicaci.

ANGEL LUIS ACINLlicenciat en Cincies de la Comunicaci.

GEMMA HIDALGOLlicenciada en Histria

JOSEP PUCHELlicenciat en Cincies de la Comunicaci

ASSESSORAMENT LINGSTIC

Servei Local de Catal de Moncada i ReixacConsorci per a la Normalitzaci Lingstica.

Monte Catano n 14


Monte Catano n 146

MONTE CATANO s una publicaci anual, que t lobjecte de difondre estudis i assaigs dinvestigacihistrica i cientfica.

El consell de redacci no sidentifica amb el contingutdels articles publicats.

Sintercanvia amb totes les publicacions similars, amblobjecte dincrementar el fons bibliogrfic del MuseuMunicipal de Montcada i Reixac.

Per informaci dintercanvis, subscripcions, vendes icollaboraci adreceu-vos a:

MUSEU MUNICIPAL DE MONTCADA I REIXAC

C/ Major, 3208110 Montcada i Reixac (Barcelona) Tel: 93 565 11 21

Edita: AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC.MUSEU MUNICIPAL. Montcada i Reixac, 2013

DissenyB & M

ImprimeixGramagraf

ISSN: 1138-9451

Dipsit LegalB-52089-20 08


Monte Catano n 14 7

NDEX

SECCI LOCAL

Jaume Alczar i Parera; Joan Bertran i ElenaEl pont del cap del carrer de Montcada. Una infraestructura oblidada dels segles XVI I XVII.......... 9

Tania Galn GmezReptes i paradoxes per al servei municipal daigua de Barcelona a final del segle XIX: el projecte de Rovira i Trias dels pous de Montcada........................................................................... 19

Ignasi Mangue AlfrezAigua, paisatge i patrimoni cultural al pla de Barcelona: unes primeres aproximacions [I]........... 51

SECCI OBERTA

Josep Maria Burriel Alberich; Consuelo Mata ParreoLoppidum ibric del Ts Pelat de Moncada (LHorta Nord, Valncia)................................................ 75

Crnica del Museu Municipal de Montcada i Reixac 2013.................................................................. 99


Monte Catano n 14 9

El PONT DEL CAP DEL CARRER DE MONTCADA.Una infraestructura oblidada dels segles XVI I XVII

Jaume Alczar i PareraJoan Bertran i Elena

Resumen

Durante el Antiguo Rgimen el camino real de Barcelona a Francia cruzaba el ro Ripoll pormedio de un puente de piedra de grandes dimensiones. Esta construccin, desconocida porla historiografa local y olvidada por los cronistas coetneos, form parte del paisaje habitualde la barona de Montcada durante los siglos XVI y XVII. Propiedad del Consejo de Ciento dela Ciudad de Barcelona, fue reparada y reforzada en diversas ocasiones. Una de ellas, la delao 1636, incluy la redaccin de una Taba de Obra gracias a la cual hoy podemos deducirsus dimensiones y caractersticas constructivas. Una aportacin indita a la historia delAntiguo Rgimen en Montcada i Reixac y al estudio de su patrimonio arquitectnico des-aparecido.

Abstract

During the Old Regime the royal road from Barcelona to France crossed the Ripoll river bya stone bridge. Unknown by local historiography and forgotten by contemporary chroniclers,this bridge was part of the landscape of the Montcadas barony during centuries XVI andXVII. Property Consell de Cent of Barcelona, was repaired several times. One of them in 1636with the drafting of a Taba, thanks to which we can deduce its size and constructive charac-teristics.


Un pont ignorat

Nuestra jornada del 28 ha sido la ms durahasta ahora, debido al mal estado de los cami-nos: Los abruptos senderos de Sussex no sonpeores. El camino llamado el Purgatorio por pocose convierte en infierno para nosotros, pues huboun momento en que creamos que el coche sehaba quedado empotrado entre dos rocas. Lospasadizos son tan malos, los caminos tan corta-dos, profundos y peligrosos, que apenas fue po-sible disfrutar de las bellezas del paisaje.1

A lAntic Regim viatjar per Catalunya era lent iperills. La duresa de les rutes i el mal estat delscamins catalans, fins i tot en els indrets de mstrnsit comercial, era una de les queixes mshabituals entre els viatgers i peregrins que vantravessar el Principat al llarg dels segles XVI iXVII. Lxit dun recorregut sovint depenia deles possibilitats de contrarestar la duresa delscamins amb uns mitjans de transport adequats,per les rutes catalanes no recomanaven ls dequalsevol vehicle. Al segle XVI, per exemple, elscarros no tenien suspensi i les carrosses, sensevidres a les finestres, no es van generalitzar finsa final de segle. El ms habitual era, doncs, viat-jar a lloms de mules per tot i aix, el mal estatde les rutes obligava al viatger a fer bona partde litinerari a peu. A ms a ms, en temps depluges els camins es tornaven intransitables isovint la crescuda duna riera podia endarrerirtota una jornada de viatge. s per aix que latroballa dun pont per travessar un riu era un fettan poc habitual que tothom ho destacava coma extraordinari.

En aquests sentit no deixa de ser sorprenent quecap daquests viatgers de lAntic Rgim esments

la troballa dun pont sobre el Ripoll.2 Cap dellsen fa referncia en les seves crniques i tanma-teix avui sabem, grcies a la documentaci con-servada, que durant els segles XVI i XVII el camral de Barcelona a Frana superava el Ripoll permitj un pont de pedra de grans dimensionsque unia les dues ribes del riu i en salvava eldesnivell. Una infraestructura desconeguda pera la historiografia actual per lgica daltrabanda si tenim en compte que era situada anoms dues lleges de la ciutat en una de lesrutes ms transitades del pas i en una baronia,la de Montcada, propietat del Consell de CentBarcelon des de la Baixa Edat Mitjana.

Precisament ser aquesta jurisdicci de lamagistratura barcelonina la que articular les

Monte Catano n 1410

Jaume Alczar i Parera - Joan Bertran i Elena

1 SWINBURNE, H.: Viaje por Catalua en 1775. Barcelona,1946. III Carta, pg. 27.

2 La Montcada dels segles XVI i XVII situada sobre una deles vies ms transitada del pas va suscitar linters daquestsviatgers que travessaven el Principat cam de la Cort. Fins i totalguns dells van fer-hi nit atesa la nodrida oferta dhostalsde la vila i al fet que Barcelona, com era una plaa darmes,tancava les portes en fer-se fosc. Ambaixadors italians, militarsdel barroc, clergues, peregrins, illustrats, etc., van passar perMontcada cam de Barcelona i molts dells van recollir aquestfet en els seus diaris de viatge.

Gravat dAlexandre de Laborde publicat en el seu Vayagespittoresque et historique en Espagne, Pars 1807-1818.Lobra incorpora diferents gravats dels seus viatges perCatalunya. El de la imatge fa referncia al cam a prop deBalaguer.


intervencions urbanstiques en la baronia,3 sig-nificatives sobretot a partir dels segles XV i XVImoment en que el Consell adquirir un majorprotagonisme en la gesti de les infraestructu-res de la ciutat, i que coincidir amb les prime-res aparicions del pont del cap del carrer deMontcada com aix sanomenava, en la docu-mentaci. Lany 1544, per exemple, en linven-tari dun hostal propietat de Pere Lleopart situatmolt a prop de lesglsia de Santa Engrcia, esdescriu una de les seves habitacions com lacambra que dna al pont.4

Durant els segles XVI i XVII el Consell de la Ciutatva intervenir en diverses ocasions en la conso-lidaci del pont atesa la seva jurisdicci sobreles terres de la baronia i castell de Montcada. Detotes elles la ms important va ser la que es vaexecutar durant els mesos de juny i juliol de1636, desprs dun perode de gaireb dos anys

en que el pont, malms en els seus extrems iamb els murs exteriors parcialment enfonsats,demanava una actuaci urgent de reparaci.Avui, grcies a la Taba dObra daquesta reformapodem saber les seves dimensions i caracte-rstiques constructives. Una infraestructuralexistncia de la qual ignorvem que, tan-mateix, va formar part durant dos segles del pai-satge quotidi de la Montcada de lAntic Rgim.

La restauraci de 1636. Un problema de jurisdiccions.

El 10 de maig de 1636 en la reuni del Consellde Cent de Barcelona celebrada en el Sal delsCent Jurats, Ramon dOlmera i Sarrovira, Con-seller en Cap, va plantejar per primer cop lanecessitat de reparar el pont de Montcada.DOlmera, preocupat per lestat daband en quees trobava i els problemes que aquest fet oca-sionava al comer de la ciutat havent de passarlos passatgers amb molt gran descomoditat suaper baix lo riu, defens davant tots els assis-tents la urgncia de restaurar-lo amb argumentsno noms comercials sin tamb econmics idutilitat pblica.

Monte Catano n 14 11

El PONT DEL CAP DEL CARRER DE MONTCADA. Una infraestructura oblidada dels segles XVI I XVII.

3 Es tracta dactuacions des del segle XIII en el cam ral i so-bretot en el Rec Comtal i el seu traat. Vegeu: FONT I RIUS,Josep M.: Formaci del municipi, dins dHistria de Barce-lona, vol I. De la prehistria al segle XVI. A. Duran i Sampere(dir). Barcelona, 1975.4 Arxiu Parroquial: ManuaI, 1486-1548. Vol II pg. 15-18. 13de maig de 1544

Gravat del 1572 basat en un dibuix desaparegut de Jan Cornelisz Vermayen de 1535. Barcelona era un dest primordialpels viatgers de lAntic Rgim que travessaven el Principat cam de la Cort.


Desprs dalgunes jornades de deliberaci ambintervenci de diferents jurats, entre ells el Pro-curador General de la baronia,5 sacord iniciarels trmits per a lelaboraci dun projecte de re-construcci. Amb aquesta finalitat es nomenuna Quatreta dObres, o grup de quatre perso-

nes amb facultat per utilitzar del compte extra-ordinari de la ciutat la quantitat de diners ne-cessria per a executar els treballs. Abans, per,calia resoldre la controvrsia sobre la respon-sabilitat en el manteniment del pont que en-frontava el poble de Montcada, on aquest erasituat, i la ciutat de Barcelona. Aquest fet eradecisiu, ja que ser-ne el propietari comportavalobligaci de sufragar les despeses de la sevareparaci.

Deu dies ms tard, el 20 de maig, els Consellersadrearen una comunicaci al batlle, jurats i pro-homs de Montcada manant-los adobar lo pontque est en lo cam ral inmediatament passatdita vila y no parar fins que estigue aquell ambla fortificaci que conv per a que amb la salve-tat y comoditat dels passatgers, se puga pas-sar. En la mateixa comunicaci sestableix queel batlle de Montcada t dos dies per a demos-trar que la baronia no hi t jurisdicci i per tantno est obligada a sufragar les obres. Amb tot,els Consellers de la ciutat eren conscients queels treballs no podrien comenar mentre dures-sin les discussions sobre la propietat del pont, idavant lextrema necessitat de reparar-lo, vandecidir iniciar els treballs sens prejudici del drety acci que a la Ciutat li competsen haverlo defer o no. En el cas que finalment es demostrsque la reparaci del pont era competncia de labaronia de Montcada aquesta seria sancionadaamb una pena de 10 lliures que safegiria al costtotal de la reparaci.6

En un primer moment la magistratura encarregel projecte al mestre de cases de la Ciutat PereDonadeu, el qual, segons argument el mateixConsell, ja lhavia restaurat anys abans i pertant coneixia les seves caracterstiques cons-

Monte Catano n 1412


Composici escultrica dalabastre a manera de retauleque presideix la capalera del Sal de Cent.

5 Crrec biennal escollit per insaculaci entre els membres delConsell de Cent i per tant representant daquests a la baronia.Exercia lautoritat governativa en nom del Consell, amb atri-bucions per a promulgar preceptes tant dmbit poltic, fiscalo jurisdiccional que havien de regir el govern de la baronia,sempre dacord amb les lleis de rang superior vigents. 6 AHCB, Deliberacions, Consell de Cent II, 1636, f. 216g.


tructives.7 Com que la reparaci del pont erauna obra denvergadura, Donadeu va redactaruna Taba amb les condicions que havien de regirels treballs per fer y tornar a son punt y fortificarlo pont de Montcada

Parallelament, es va revisar documentaci an-tiga constatant-se que en totes les ocasionsque dit pont se es rruyt, o ha agut menesteradobarlo, lo ha adobat la Ciutat a sos gastos.8

Davant la certesa que aquesta construcciformava part del patrimoni de Barcelona i, pertant, que el Consell de Cent nera el responsabledel seu manteniment, es va autoritzar a AntoniAleix Cesiller, Escriv de les Obres de la Ciutat,9

perqu publiqus la Taba i dirigs el concurspblic necessari per a lexecuci dels treballs,al qual podien participar tots els mestres decases de la baronia. La publicaci es va fer el 7de juny i aquell mateix dia es va fer la subhastaa Montcada.

El projecte

Les obres de restauraci del pont proposaven,en primer lloc, consolidar els fonaments delspilars sobre els quals descansaven les voltes.Aquests es trobaven malmesos pel pas el tempsi les avingudes del riu, i per tant saconsellavaque es reforcessin amb pedra i cal, tot am-pliant-los a setze pams de larch y de fondo loque sera menester y de gruixa sis pams. Se-gons aquestes mides, els pilars del pont ferien320 cm damplada per una llargada de 120 cm.10

Daquestes dades es dedueix tamb que lam-plada de transit del pont, s a dir la calada dellambordes que el travessava pel damunt, erade poc ms de tres metres. Per a reforar els pi-lars es proposava construir esperons o talla-mars de pedra a la banda del riu de laamplaria de quatre pams y llargaria una cana iun pam, s a dir de 80 cm amb un sortint de



Detall del Retaule de Sant Sever del 1681, on es veu elsconsellers de la Ciutat en la catedral escoltant el sermdel bisbe. Fan s del seu privilegi danar coberts dinslesglsia.

7 Donadeu va ser nomenat Mestre de Cases de la Ciutat pelConsell de Cent de Barcelona lany 1603, en substituci delseu sogre Jaume Espig mort aquell mateix any. Es tractavadun crrec vitalici i de transmissi familiar, que lhabilitavaper a la direcci i execuci de les obres que es projectaven a laCiutat per compte del Consell, i que Donadeu va exercir finsa la seva mort lany 1653. Per a ms informaci sobre els mes-tres de cases de la Ciutat vegeu PERELL FERRER, AntniaM.: Larquitectura civil del segle XVII a Barcelona, Tesi Doctoral.Publicacions de lAbadia de Montserrat. 1996. Pg. 56-65.8 AHCB, Deliberacions, Consell de Cent II, 1636, f. 216g.

9 La figura de lEscriv de les Obres de la Ciutat era un crreccreat el 1498 per Privilegi Reial i socupava de ladministracidels diners municipals per a pagar les despeses derivades de laconstrucci de fortificacions i altres obres que sexecutaven percompte del Consell de Cent a dins i a fora de la ciutat. 10 El pam com a mesura antiga corresponia a la distncia quehi ha entre el cap del dit polze i el del dit petit, tenint la moberta i els dits estesos. Corresponia a la vuitena part de la cana,s a dir uns 20 cm, tot i que podien haver-hi petites variacionssegons els territoris.


180. Aquests esperons tenien la funci de tren-car el corrent daigua i distribuir-la a banda ibanda del pilar.

Un cop assegurats els fonaments i els pilars, esproposava aixecar una paret de pedra i cal quereforcs cada un dels extrems del pont, tant ala banda que connectava amb al carrer deMontcada com a la vora nord que enfilava elcam de lhostal de Font Freda. Aquests mursde refor havien de ser de mides diferents pertal dadaptar-se al desnivell que existia entre lesdues vores. A la part del carrer se ha de ferparet de llargaria de tres canes y mitja y ampla-ria de quatre pams, y a la part del riu consem-blant paret de sis pams de gruixa y llargariados canas. Aix equival a 3,50 m de llarg per0,80 m dample en lenlla de Montcada, i 5,60m de llarg per 1,20 m dampla en lextrem norddel pont.

Sestablia tamb que el pont havia de ser fetamb volta grassa forta y duradora de pedra pi-cada. La volta grassa s una tcnica construc-tiva que combinava la pedra i el morter per aobtenir una major consistncia. La calada delpont shavia dempedrar en tot el seu recorreguti les baranes de cada costat shavien de fer msaltes amb les mateixes lambordes quey son yaltres. Per acabar, es proposava reforar el llitdel riu per canalitzar-lo a banda i banda del pontamb unas lambordas de pedra que ya son enlo pont y posar les demes que convindr empe-drant un tros avall deves lo riu.

Per executar tots aquests treballs, la ciutat deBarcelona es comprometia a subministrar tot elmaterial que el mestre de cases preciss (pedra,cal, sorra, rajoles, llambordes i fusta), i es feiacrrec tamb dels honoraris del fuster que haviade fer les bastides necessries per a consolidarles voltes.

El mestre Pere Gili i lexecuci dels treballs

El mateix dia que es publicava la Taba, es vatreure a subhasta a Montcada lexecuci de lesobres11 essent adjudicades a Pere Gili, mestrede cases de la baronia, actiu durant la primerameitat del segle XVII. Documentat per primercop lany 1629 en motiu de la construcci dunacapella per a la parrquia de Santa Engrcia,12

Gili va concentrar la seva activitat professionalen la construcci dhabitatges per a particularsi, sobretot, en petites reformes dels ja existents(aixecar envans, o ampliar cambres). Una tascaque va dur a terme gaireb fins el dia de la sevamort.13

Segons consta en el Llibre dObra, Gili es vacomprometre a iniciar els treballs immediata-ment i es va acordar un termini de lliurament detrenta dies. El material i les despeses eren admi-nistrades per Pau Amer, Corredor de Coll14 de laCiutat, el qual tamb va fixar els honoraris del

Monte Catano n 1414


11 Arxiu Parroquial de Santa Engrcia: Llibre dObra. 7 de junyde 1636, f. 328.12 En el Llibre dObra de Santa Engrcia es conserva un albar,signat pel mestre Gili, segons el qual aquest va percebre 3 lliuresi 10 sous per a la construcci de laltar, i 6 lliures i 16 sous pera pintar-lo. Aquest darrer pagament va ser satisfet en tres partsde 2 lliures, 3 lliures i 1 lliure i 16 sous. Arxiu Parroquial deSanta Engrcia: Llibre dObra de lEsglsia. Albar 1629. 13 Pere Gili va morir el 4 de febrer de 1647, i pocs mesos abans,el 22 dabril de 1646, encara era contractat per a fer una am-pliaci de les dependncies de la casa del Mol den Bisbe, unstreballs que va executar amb el seu fill Pau que apareix com amanobre, i per els quals va percebre 23 lliures i 10 sous. ArxiuParroquial de Santa Engrcia: Manual, 1541-1700. Vol III pg.60. 22 dabril de 1646.14 Als segles XVI i XVII els Corredors de Coll exercien les fun-cions dintermediaris en les operacions mercantils, subhastes iempenyoraments, de les quals percebien una comissi o cor-retatge que fixava el Consell de Cent. Sanomenaven de Collperqu alaven la veu per fer les crides en les vendes i encants.Pau Amer, segons el Llibre de les Solemnitats de Barcelona, eraCorredor de Coll i Trompeta, s a dir, que emprava aquest estriper a convocar les subhastes. Compartien professi amb elsCorredors dOrella, que es limitaven a actuar com a interme-diaris en les transaccions entre particulars (com si es tracts degestions fetes a cau dorella).


mestre de cases que serien satisfets en tresparts, una al comenar els treballs, una altra a lameitat i la darrera a lacabar lobra, sempre iquan aquesta hagi quedat bona, rebedora y du-radora conforme indicaran persones expertesque anomenaran ses senyories.15 Per la sevabanda Gili noms havia de posar les eines i fer-se crrec dels jornals dels manobres i picape-drers que havien dintervenir en els treballs.

El 9 de juny els Consellers ja van posar centlliures a disposici de lEscriv de les Obres itemps ms tard un inusual trfic de traginersanunciava la imminncia dels treballs. En pocsdies piles de llambordes, carros de cal, rajolesi fusta sapilaven a la vora del Ripoll, a tocar dundels extrems del pont des don un petit grupde manobres sota la direcci del mestre Gililes distribuen pels diferents sectors de la cons-trucci que calia reparar. Mentrestant, en unrac, un picapedrer i el seu aprenent convertienles pedres i llambordes en carreus de midaregular.16

Els treballs no van superar els trenta dies acor-dats en la subhasta, i el 7 de juliol Gili feia cessia la ciutat de Barcelona del pont ja reparat. Pera verificar la seva bona execuci, els Consellersvaren demanar un informe a Francesc Socies,

mestre de les Fonts de la Ciutat,17 el qual va tes-tificar que les obres fetes eren correctes i el pontera obrat, acabat y perficionat conforme deviaestar. Els treballs quedaven aix enllestits iaquell mateix dia el mestre Gili rebia de lescrivde les obres les 64 lliures corresponents al darrerpagament dels seus honoraris. El pont sobriade nou ara refora al trnsit de viatgers imercaderies, facilitant aix el desenvolupamentcomercial de la ciutat de Barcelona i les terresdel seu entorn.

Tot sembla indicar que va sobreviure als episodisde revolta i inestabilitat poltica de mitjan de segleXVII, tal com ho certifiquen alguns documentsdel registre parroquial de Santa Engrcia,18 peraqu sacaba tota certesa. Un cop ms les not-cies del pont desapareixen de la documentacide la mateixa manera com ho havien fet seglesenrere. Fins i tot cap dels illustrats que va re-crrer el Principat a partir de mitjan segle XVIIIlesmenta en les seves crniques. Ni tan solsFrancisco de Zamora que lany 1787 va destinartota una jornada a visitar Montcada i en va feruna descripci exhaustiva.

Costa dacceptar que una construcci tan slidano resists el pas del temps i les inevitables avin-gudes del riu, o que queds tan malmesa pelsefectes de la Guerra de Successi que la desdiade tothom la condemns a desaparixer. Per



17 Francesc Socies era mestre de cases. Lany 1621 va ser nome-nat mestre de les Fonts de Barcelona pel Consell de Cent, cr-rec que exerc fins a la seva mort el 1653. Lany 1648 el Consellli deman que elabors un llibre sobre les fonts de Barcelona,el qual seria molt til pels successors dels seu crrec. Desprsde dos anys de feina, el 1650 edit el Llibre de les fonts de lapresent ciutat, veritable compendi de la xarxa de canonades dai-gua de la ciutat.18 El 1664, per exemple, el pags Josep Vilar va redactar el seutestament en la casa que habito devant el pont del cap del carrerde Montcada. Arxiu Parroquial: Testament de Josep Vilar, 4dabril de 1664. Llibre Tercer 1619-1685.

15 Daquesta manera, la ciutat no es feia responsable de pagarcap millora que shagus de realitzar en un futur. Arxiu Parro-quial: Llibre dObra. 7 de juny de 1636, f. 328.16 Els picapedrers eren agrupats en la mateixa confraria que elsmestres de cases i sespecialitzaven segons la feina que realitza-ven: Hi havia els anomenats trencadors, que treballaven en lespedreres on hi arrencaven grans blocs de pedra que els picape-drers convertien en carreus, i els picadors de fi, que eren els en-carregats dexecutar les feines ms delicades com esculpir relleuso escuts en les llindes de portes i finestres. Per, a banda da-questes feines relacionades amb la construcci dhabitatges, elspicapedrers podien produir tamb peces de petit format comrellotges de sol, morters o aigeres. De picapedrers nhi haviaforces a Montcada, Antoni Valls, per exemple, havia treballatde jove com a paperer i el 1606 ja apareix documentat com apicapedrer. Testament de Joana Valls, 29 doctubre de 1606.Llibre Segon 1591-1619.


si va ser aix, el que ms costa de creure s quening, en la nova administraci borbnica nas-cuda en el tombant de segle, no comprengusla importncia daquest pont sobre el desenvo-lupament comercial del territori i no valorsseriosament la necessitat de reconstruir-lo.

BIBLIOGRAFIA

CUBELES I BONET, A.: Levoluci de les actua-cions del Consell de Cent en matria urba-nstica al segle XIV, dins de BarcelonaQuaderns dHistria. N 4, Barcelona 2001.

FONT I RIUS, J. M.: La formaci del municipi,dins dHistria de Barcelona, vol. I, De laprehistria al segle XVI. DURAN I SAM-PERE, A. (dir.). Barcelona, 1975.

GARCA CRCEL, R: Historia de Catalunya, SiglosXVI-XVII. Los caracteres originales de la his-tria de Catalunya. Vol II, Ariel, Barcelona,1987.

PERELL FERRER, Antnia M.: Larquitecturacivil del segle XVII a Barcelona, Tesi Doc-toral. Publicacions de lAbadia de Montser-rat. 1996.

PERELL FERRER, Antnia M.: Els crrecsoficials del Consell de Cent relacionatsamb la construcci, a la Barcelona delsegle XVII, dins de Pedralbes, RevistadHistria Moderna, 13-I. 1993.

SWINBURNE, H.: Viaje por Catalua en 1775.Barcelona, 1946.

FONTS DOCUMENTALS

ARXIU HISTRIC DE MONTCADA I REIXAC Registre Parroquial de Santa Engrcia: Llibres deTestaments Llibre Primer 1441-1590 Llibre Segon 1591-1619

Llibre Tercer 1619-1685 Llibre Quart 1686-1761 Llibre Quint 1761-1847 Llibre de Testaments de Sant Pere de Reixac.Llibre Segon 1651-1697

Manual Vol I 1467-1587 Manual Vol II 1486-1548 Manual Vol III 1541-1700 Manual Vol IV 1560-1645

AHCBConsell de CentRegistre de Deliberacions

Monte Catano n 1416




REPTES I PARADOXES PER AL SERVEI MUNICIPAL DAIGUADE BARCELONA A FINAL DEL SEGLE XIX: EL PROJECTE DEROVIRA I TRIAS DELS POUS DE MONTCADA

Tania Galn Gmez*

Resumen

Con la construccin del Eixample, a partir de 1860, el servicio municipal de agua de Barcelona evi-denci una serie de limitaciones al depender, bsicamente, del caudal de Montcada. La expansinconstructiva durante la febre dor (1871-1882) hara despegar mltiples iniciativas privadas paraabastecer de agua la ciudad emergente. Paralelamente, el ayuntamiento de Barcelona intent ha-cerse con el control del servicio de agua sin un plan de actuacin definido. La mayor parte de losproyectos planteados no se ejecutaron por una serie de factores contextuales que frenaron las gran-des reformas urbansticas para mejorar los servicios pblicos. El nico proyecto municipal ejecutadoentonces fueron los pozos de Montcada, que se tendran que haber completado con la elevacin delagua de Montcada y la renovacin de la red de distribucin, para optimizar la presin y el caudal enla nueva ciudad.

La reforma del sistema del suministro de agua pblico tampoco seri considerado en la transforma-cin urbana que supuso la organizacin de la Exposicin Universal de 1888. Por eso, el uso del aguaen la muestra como leitmotiv del progreso tcnico del pas resulta incongruente en una polticamunicipal que no supo establecer las bases de un servicio hdrico, dejndolo, por ello, en manos dela lgica empresarial.

Abstract

From 1860 the enlargement of the city of Barcelona (Eixample) showed many limitations at municipalwater supply because of depending on the water from Montcada, specially. The building expansionduring the great economic growing period of febre dor 1871-1882 would make many business ini-tiatives to take off providing water to the growing city. At the same time, Barcelona council tried tocontrol the water supply without a defined action plan. Most of the suggested projects were not de-veloped because of some historical that would stop great urban investments for the improvementof public services.The water wells of Montcada were the only project implemented then, whichshould have been completed with another for the elevation of water and a new distribution network,to improve the water pressure and also its volume at the new city.

The renewal of public water supply was not considered either in the urban transformation plan forthe organization of the World Fair in Barcelona in 1888. Therefore, at the international showing, theuse of water as leitmotiv of technical progress in the country was quite incongruous because themunicipal policy had failed in setting the basis for the public water supply and, finally, gave it up tothe business logic.

* Doctoranda del programa Teoria i Histria de lArquitectura (UPC). Tesi: El projecte de Rovira i Trias per a la renovacidel subministrament daiges de Montcada. Director: Manuel Gurdia Bassols.


A principis del segle XIX Barcelona encara man-tenia el model dabastament tradicional daigua,basat en la utilitzaci massiva de pous subterra-nis; en les deus municipals de Collserola queproporcionaven aigua de boca a la ciutat des delsegle XIV; i una canalitzaci oberta que va serconstruda pel municipi el 1703 i que condualaigua del Rec Comtal des del Clot fins a lesCanaletes a fi dabastir la Rambla i el Raval.

El subministrament tradicional, dorgens medie-vals i vigent al llarg de lpoca moderna, era propiduna societat estamental, amb minories privile-giades. La disponibilitat permanent daigua do-mstica constitua un element de diferenciaci iprestigi social que lautoritat reial atorgava a elitsreligioses, poltiques o econmiques. Els matei-xos abastaments urbans pblics, com ara lesfonts, es consideraven una donaci a les majo-ries no privilegiades per grcia de lautoritat reial.El consum total daigua era molt restringit i la tec-nologia de captaci i distribuci molt limitada. ABarcelona, des de les primeres mostres de trans-formaci daquest sistema dabastament tradicio-nal fins a ladopci consolidada dun sistemaplenament modern va passar ms dun segle.1

Durant el segle XIX la ciutat esdev un nucli pro-ductiu i comercial sense precedents, un centre depoder de la nova societat burgesa i producte deles grans aglomeraci demogrfiques. Tot plegatprovocaria la necessitat dabandonar el modeltradicional de subministrament per assolir vo-lums daigua regulars i abundants amb garantiesde potabilitat per a la majoria de la poblaci.

A lEdat Mitjana, la ciutat va adquirir una sriede drets tradicionals sobre les aiges del Rec,2

per, els regants i propietaris dels molins de lasquia seguien sent els usuaris prioritaris de lesaiges que duia. Laugment demogrfic de prin-cipi del segle XIX provocaria que des de la minade Montcada, la principal deu daprovisiona-ment de la ciutat, el consistori barcelon es veisobligat a procedir a una srie dintervencions iacords amb la comunitat de propietaris del RecComtal per garantir un cabal dacord amb lesnecessitats de la ciutat.

De les primeres temptatives per augmentar-neel cabal a la ciutat, havia estat lampliaci de lamina de Montcada el 1822, sense obtenir els re-sultats esperats. El 1878 Call i Franqueza3 ratifi-caria que, amb aquestes ampliacions de la minariu endins (1822, 1838-39 i 1859), el cabal nomscreixia en temps de fortes pluges i avingudes, ino permanentment com era el propsit inicialde les ampliacions. Advertia, a ms, que no esdevia minvar molt ms pels danys que provoca-ven les avingudes a la mina.

El mateix any de 1822 hi van pactar la disposicidun ter de les aiges procedents de la mina deMontcada per a la ciutat i els dos teros sobrantsde regants i propietaris de molins del Rec Com-tal. En base a aquest acord sorgiria el1826 el pri-mer element per a la transformaci del sistemahidrolgic municipal representat per la construc-ci de laqeducte Baix de Montcada o minaBaixa, en substituci del conducte obert al Clot.Aquest aqeducte portaria la part corresponental municipi, des de la bocamina de Montcada ala caseta de distribuci de Jess, al cor del futureixample.

La nova conducci compartia origen i captaciamb el Rec Comtal a la mina de Montcada, que

Monte Catano n 1420

Tania Galn Gmez

1 GURDIA BASSOLS, M. (2012)La revoluci de laigua aBarcelona. De la ciutat preindustrial a la metrpoli moderna,1867-1967. Ajuntament de Barcelona.2 Derivats de la potestat conferida sobre elles per part delComte Berenguer Ramon I (1025), corroborats per Reials Sen-tencies de Jaume I (1266,1269). CONILLERA i VIVES, P.

(1991), LAigua de Montcada. Descobrir el Medi Urb, 8.Ajuntament de Barcelona.3 CALL Y FRANQUEZA (1878). Coleccin de artculos delDiario de Barcelona Mejoras en Barcelona Arxiu HistricCiutat de la Ciutat de Bacelona (AHCB).


prenia aigua per filtraci de la conca baixa delBess i havia estat construda en diverses fasesdes del 1778, amb la participaci conjunta delReial Patrimoni, lAjuntament de Barcelona i elspropietaris de terres i molins de la squia. La-qeducte baix va alimentar una xarxa de distri-buci que provea fonts i serveis domstics dela ciutat emmurallada. Aquest abastament vamultiplicar el volum daigua que lajuntamentposava a la disposici de la ciutat i es va conver-tir en el ms important de Barcelona fins a laconstrucci de lEixample.

La despatrimonialitzaci de laigua, s a dir, la-bolici dels drets tradicionals que lEstat posseasobre laigua del Rec Comtal, fou un fet cabdalen la gesti de labastiment de la ciutat. De fet,el 1838, lantic gestor del canal dorigen medie-val, el Patrimoni Reial, en quedava fora de joc ies crearia llavors la Societat de Propietaris inte-ressats en laprofitament de la Squia Comtal iles seves mines, el nou rgan rector de titularitatprivada, en el qual el poder municipal tan solsera un soci ms.

Els acords als que van arribar propietaris i con-sistori durant aquesta primera meitat de segle

es van perfilar en un conveni de 1852, que regu-lava el repartiment de les aiges del Rec: la partdaigua del Rec corresponent a lAjuntamentseria un ter del cabal ms 500 plomes daiguade la part de la comunitat dels regants i propie-taris. En el cas duna sequera absoluta la ciutathauria de rebre, mnim, 2450 plomes de laiguaprocedent de Montcada. Aquest conveni es ma-terialitz amb la construcci del repartidor deMontcada o Reixag (1868).

Entre els diferents sectors barcelonins existienfortes desigualtats quant a les possibilitats dac-cs a laigua domstica, amb major densificacide canalitzacions als nuclis benestants de laciutat, com ara el sector oriental de la ciutatvella. Per aix, el cabal municipal procedent deMontcada i, en menor quantitat, de les mines demuntanya,5 suplia la demanda ja que la majoriade la poblaci no disposava daigua aleshoresdintre dels habitatges. s probable que, fins ales ordenances 1856, Barcelona no disposscap referncia a la dotaci daigua domsticani tampoc cap sistema de sanejament eficaper preservar la salubritat de la majoria de lapoblaci.6


REPTES I PARADOXES PER AL SERVEI MUNICIPAL DAIGUA DE BARCELONA A FINAL DEL SEGLE XIX

El Reixag o bocamina de Montcada. Font: FundaciCultural Montcada.

4 GURDIA BASSOLS, M. (2012)

5 El mxim de cabal que podia arribar de laqeducte baixde Montcada eren 12.000m3, amb una mitjana diria de6.000 m3.6 MARTN PASCUAL, J. M. (2007) Aigua i societat a Barce-lona entre les dues exposicions (1888-1929). Tesi doctoral.

Sistema de provement daigua de les fonts de Barcelona 1800-1850.4


1. EL REPTE DE LAPROVISIONAMENT DE LANOVA CIUTAT

En el moment dinici de construcci de lEixam-ple, a partir de la dcada dels seixanta, el sis-tema de provement daigua que disposava laciutat ja resultava obsolet. Duna banda, lamajor part del nucli urb antic rebia nicamentlaigua de la mina baixa de Montcada, cosa querepresentava tres limitacions:la irregularitat es-tacional del volum daigua, la deficient conser-vaci daquesta conducci per les filtracionsexistents, i la constant oposici a lampliaci decabal de Montcada a la ciutat per part de la co-munitat de regants i propietaris del Rec Comtal.A ms, la xarxa de distribuci subsidiria delsanys vint, des de la caseta de Jess fins a laBarcelona vella, i els repartidors urbans pre-sentaven deficincies que noms serien supera-bles amb inversions que lAjuntament no podiaafrontar.7

A mesura que la ciutat creixia, els seixanta vaser un dels perodes de major tensi entre lA-juntament i la Junta de regants i propietaris demolins de la Squia Comtal, ja que la pressi delconsistori per desviar major cabal possible desde la mina de Montcada era constant. Ambduescorporacions sesforaven per augmentar elvolum proporcionat per la mina, b amb prolon-gacions, b mitjanant cabals aliens condutsfins a les galeries.

Per tant, labastament del futur eixample encaraera ms problemtic ja que, aleshores, lnic re-curs hidrolgic potencialment aplicable proce-dia de les mines de Montcada, amb la limitacide no disposar-ne del total del cabal existent .Aquest fet impediria que esdevingus una solu-ci factible per a lAjuntament al problema de

labastiment daigua urb. A ms, linici de laxarxa de distribuci a la ciutat des de la casetade Jess, a tan sols 24 m sobre el nivell del mar,evidenciava una previsible limitaci ms per lamanca de pressi que sorgiria davant la immi-nent expansi urbana cap a cotes ms altes.

En un moment en qu el provement i levacua-ci daiges es plantej com un dels grans rep-tes de la Barcelona de mitj de segle XIX, s,si ms no, curis que durant les dos dcadessegents, dencetament i major expansi deleixample, no es desenvolups cap mena deprojecte de sanejament de la ciutat i aprovisio-nament daigua potable.

Aquesta manca diniciativa municipal va facilitarleclosi de les empreses privades orientades alsubministrament de lEixample. Nombrosesempreses denvergadura molt diversa van pro-liferar a les dcades dels setanta i vuitanta delsegle XIX.8

La proliferaci del servei privat de laigua

Conseqncia de leufria econmica de la febredor durant els setanta, s la rpida evoluci delEixample. Parallelament, es traduiria en eldesenvolupament dun conjunt dequipaments iserveis vertebradors multiplicadors: xarxes tc-niques com la intensificaci de la xarxa de sub-ministrament de gas, lelectrificaci de sistemesproductius, despais pblics, comercials, de lleure,i espais domstics; aix com serveis municipalscom el tramvia, el serveis dautobusos i el granmetropolit subterrani.

El buit deixat pel municipi quant a latenci i mi-llora de la xarxa daigua generaria, llavors, unesexpectatives de negoci arran del propi procsexpansiu demogrfic, urb i industrial. Laparici

Monte Catano n 1422

Tania Galn Gmez

7 MARTN PASCUAL, M. (1999). El Rec Comtal (1822-1879).La lluita per laigua a la Barcelona del segle XIX. Barce-lona. Fundaci Salvador Vives i Casajuana. 8 GURDIA BASSOLS, M. (2012).


de les primeres companyies privades sorg enparallel a lexpansi del lEixample cap a cotessuperiors al punt de distribuci de lAjuntament,el repartidor de Jess (24m).

El nombre dempreses que hi van proliferar du-rant els setanta patien fortes carncies tcniquesi financeres que la seva funci i competncia elshi exigia, per, les extremes necessitats dunasocietat urbana en fase dindustrialitzaci, su-mades a una imminent demanda de laigua pera la nova ciutat projectada, deixarien el mercatde laigua obert a iniciatives particulars dispo-sades a respondre-hi acceleradament. Normesinstitucionals, com la Llei daiges de 1866, fa-cilitarien la iniciativa privada per a lextracci,conducci i distribuci daiges.

(...)y cuando realicen sus proyectos

esa multitud de empresas de aguas

que han obtenido concesiones al

efecto podr el Ayuntameniento

surtirse con abundancia y econo-

mia y atender todas las necesida-

des (...) se alimenta la esperanza

de que han de venir no tardar,

aguas del Llobregat, por elevacin,

del Valls, por viaje9

Davant lentusiasme manifest de Manuel Gi-rona, no resulta estranya leliminaci dobsta-cles a la iniciativa privada i la formaci dunmercat privat daigua de caracterstiques desco-negudes fins aleshores a Barcelona. Aix deter-min rotundament lorientaci urbanstica delexpansi de lEixample, tot deixant el protago-nisme a la lgica empresarial quant a la insercide les xarxes tcniques urbanes als potencialsnuclis de consum immediat, o sigui, als sectorsbenestants.10

Tot plegat lampla base social de la ciutat, osigui, les classes populars restaven, doncs,sense possibilitats daccs a laigua objectiva-ment millors: unes condicions sanitries autn-ticament deplorables per les greus deficinciesals serveis pblics que havien de vetllar per lasalut i higiene de la poblaci, especialment,els daprovisionament daigua i la sanejamenturbans.

Per tant, si el provement daigua de lEixamplees consolidava sota la maquinria privada, elservei i futures atencions quedarien supeditadesa criteris econmics elitistes i ornamentals,totalment aliens a plantejaments higinics isanitaris a labast de la majoria de la poblaci.

Tot i que el marc legislatiu estatal i municipal vadeixar ampli marge de maniobra al joc capita-lista emergent, amb la Llei daiges de 1866 i elreglament municipal en aiges de 1871, la inver-si en infraestructures era considerable i moltesque en van comenar durant aquesta primeraetapa de seguida feren fallida, per no disposardel capital i la capacitat tcnica suficients. Demanera que moltes empreses petites, sobretotlocals, que enlairaren en aquesta poca no su-peren la fallida del 1866 i seran absorbides perempreses de capital estranger.



9 GIRONA I AGRAFEL, M. (1877). Nueve meses de alcaldeprimero de Barcelona. Memorandum. Barcelona. El perfil da-questa figura s paradigmtic al panorama barcelon de l-poca, ja que la seva intervenci s decisiva en tots els acords idesacords vers lexpansi de la ciutat. Per aix, cal tenir encompte que en aquesta poca de cursa pel mercat de laigua ,els germans Girona tamb hi participaren. Actuaven com asocis principals en una empresa dabastament anomenada delBaix Valls amb projecte de conducci de laigua des de la rierade Caldes i el riu Ripoll fins a Barcelona. Precisament a finalde 1876 sign un acord amb la Companyia dAiges de Bar-celona per a constituir conjuntament una societat capa de ferfront a la competncia amb altres iniciatives privades. Per tant,lalcalde provisional de Barcelona lany 1876-77, semblavaconixer el potencial del mercat de laigua de la ciutat. 10 MARTN PASCUAL, J. M. (2007).


Fins i tot una de les empreses ms slides iamb una forta inversi en a Barcelona des de1857, la Companyia dAiges de Barcelona(CAB), de capital belga i francs i consolidadaexperincia tcnica en la gesti duna empresadabastament daigua francesa, va tenir proble-mes pel volum dinversi que la competnciaexigia. Aix, el 1881, va arribar a un acord amblEmpresa del Bajo Valls, constituda en 1861amb capital dels germans Girona que, malgratles dificultats, el 1875 ja havia construt bonapart de la seva conducci fins a Barcelona. Tot ique lacord va augmentar la seva capacitat da-bastament, no va resoldre la debilitat financerade la companyia, de manera que el mateix anyla Socite Lyonnaise des Eaux en va garantir elsrecursos necessaris per a la continutat. Da-questa fusi sorgeix el 1882 la Societat GeneraldAiges de Barcelona que saniria reforant iaugmentaria el nombre dabonats i lextenside la xarxa installada durant la dcada delsvuitanta.Ms enll daquesta dcada, de tot el ventalldoferta dabastament privat inicial, molt po-ques empreses sobreviurien a les dures condi-cions del mercat de laigua a Barcelona.

Limitacions per a un sistema integral de submi-nistrament municipal daigua

Dintre de les mplies expectatives generadesvers la demanda a la ciutat, el clima econmic ipoltic resultaria menys propici a partir de la fa-llida borsria de 1866. La fallida generalitzada de les companyies cata-lanes i lensorrament borsari barcelon, va dei-xar forta empremta a la burgesia industrial ifinancera, cosa que encomanaria el sector de laconstrucci11 i, desprs de la crisi fins entrats els

setanta, seria un perode descs creixement delEixample. Aquest trencament del ritme econ-mic i el sexenni revolucionari no fomentarienlestabilitat poltica ni econmica per a la con-fiana de la burgesia en inversions en el negocide laigua.

Als anys setanta la poltica hidrolgica de lajun-tament barcelon mostra un canvi de tendncia,davant lexpansi de les iniciatives privades desubministrament daigua a la nova ciutat. Lacerca dalternatives al cabal del Bess a la zonade Montcada per part del municipi es feia msurgent segons la ciutat creixia al nou eixample.Lobjectiu es centrava en aconseguir cabalspropis i controlar el conjunt de laigua potableprocedent de Montcada, per tal de superar leslimitacions que imposava la Societat de pro-pietaris.

El 1878 , any en qu sestava obrint un pas in-mediato a la mina de Montcada y en el mismocauce del ro Bess, para proporcionarse aguaspor medio de fuerza ascendente, Call i Fran-queza12 resumia els antecedents de labastamentde la ciutat des de Montcada. Amb fonts docu-mentals com aquesta aix com a travs dels in-ventaris del registre dobres pbliques13 i delsllibres dAcords del Ple de lAjuntament de Bar-celona,14 sobserva com el consistori, des de lamateixa concepci de lEixample i durant lesdues dcades posteriors, es plantejava diferentsestudis i projectes per optimitzar el serveidabastament municipal daigua. Tot i aix enaquests anys lAjuntament no trobaria una so-luci acceptable per a labastament daigespotables.

Monte Catano n 1424

Tania Galn Gmez

11 GARCIA,A.; GUARDIA, M.; MONCLS,F.J.; OYON,J.L. (1988) Arquitectura i ciutat a lexposici Universal de Bar-celona de 1888. Barcelona, UPC.

12 CALL I FRANQUEZA (1878).13 Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB),abans Arxiu Administrativo Municipal de Barcelona. Expe-dients del registre dobres pbliques entre 1875 i 1896.14 AMCB. Acords del Ple de lAjuntament (1859-1885).


1858 Projecte de reforma per a la canalitzaci

daigua i gas. (Josep Fontser)

1859 3a ampliaci mina de Montcada

1859/61 Projecte delevaci daiges de Montcada.

(J. Fontser)

1867 Estudi general de distribuci daiges.

(J. Fontser)

1868 Projecte de noves captacions al Ripoll i

al Bess. (J. Fontser)

Projecte de canalitzaci, conducci i

servei daigua potable per a Barcelona i

el seu Eixample15 (J. Fontser)

1868-71 Modificacions al repartidor de Montcada.

(J. Fontser/ A. Rovira i Trias)

1871 Projecte de conducci i unificaci de

canalitzacions. (J. Fontser)

1877 Projectes dampliaci de les mines de

Montcada (A. Rovira/F. Villar/Elies Rogent)

1878 Projecte i execuci dels pous de

Montcada. (A. Rovira i Trias)

1879/80 Projecte del dipsit delevaci daiges

de Montcada a leixample. (A. Rovira i Trias)

1880 Pla general de canonades per a la

conducci i distribuci daiges

(A. Rovira i Trias)

Larrossegament del dficit pressupostari deletapa del sexenni democrtic entre 1868-1874 condicionaria aferrissadament la hisendamunicipal i, un cop restaurada la monarquiaborbnica, la capacitat intervencionista delAjuntament de Barcelona. A ms, amb la Res-tauraci, la capacitat poltica de lAjuntament,les competncies municipals en matria urba-nstica i de serveis pblics, va quedar sotmesaa la legislaci perifrica de lestat i als aparellsde control provincial i estatal.

Els ajuntaments dinstics, de marcat perfil con-servador, renunciaren de manera explcita aplantejar grans obres de reforma o modernitza-ci urbanstica per temor a contraure obliga-cions financeres massa mplies que poguessinatemptar contra els interessos de la burgesiapropietria. En la mateixa lnia es dedicarien aneutralitzar les iniciatives de grups poltics pro-gressistes i higienistes per a la modernitzacidels serveis municipals o la planificaci de les-pai urb, per loposici dels grans propietarisimmobiliaris o reductes conservadors que veienafectats els seus interessos.

Una mostra de lactitud institucional generalit-zada daquesta poca la posa de manifest Ma-nuel Girona, un dels principals actors de lapoltica consistorial i estatal,16 en la seva me-mria com alcalde de Barcelona entre 1876-77.17 Les propostes urbanstiques de Gironaquant al Aprovechamiento de Aguas, reflec-teixen el tipus de poltica del consistori barce-lon: un projecte continuista que feia palesalobsessi per no generar despeses extraordi-nries amb el sistema daprovisionament cone-gut. s a dir, les procedncies de les captacionsproposades eren iguals a les de segles enrere ies tractava de palliar les deficincies del sis-tema de distribuci.

Ell mateix impuls la iniciativa del concurs deprojectes dabastament per augmentar el cabalen 10.000 plomes diries, independentment deles captacions gestionades per la Societat depropietaris de les aiges de Montcada.



15 VOLTES BOU, Pedro (1967) Historia del abastecimientode aigua de Barcelona. Sociedad General de Aguas de Barce-lona. Barcelona.

16 Manuel Girona fou un clar agent dinamitzador i protago-nista del panorama financer i poltic de la segona meitat delsegle XIX. Com a fundador del Banc de Barcelona (1843) i re-gidor al consistori barcelon, definiria, a travs de les seves ac-tivitats financeres, un nou concepte per al finanament deladministraci pblica a travs de les concessions de crdit i lageneraci de deute pblic a lhora de fer front a nous investi-ments i iniciatives municipals.17 GIRONA I AGRAFEL, M. (1877).


Tanmateix, per no perdre el cabal sobrant de la-qeducte de Montcada, parlava ja de fer un di-psit subterrani de 1000m3 i un nivell de presside 26 m per tal de vendre lexcedent dunes 500plomes diries. A ms, amb la uni del sobrantde les de Montcada i de les mines de Collserolao de muntanya, sen podrien destinar encara al-tres 500 ms al rec de places i carrers, a ms delsanejament de clavegueram. El producte totalera el doble que de la inversi que calia fer, peraix lalcalde veia indudable la convenenciapor todos los conceptos de la seva proposici.

s evident que en cap cas Girona plantejava su-perar el deplorable estat higinic i sanitari delconjunt de la ciutat, per s atendre les mancan-ces de pressi al provement municipal a lEi-xample, un repte a superar per la cota de 24 mde la caseta de distribuci de Jess on arribavalaigua de Montcada i Collserola. A ms, les pro-postes de millores dabastament noms reper-cutien, en general, en una minoria social quepogus adquirir les plomes en venda, de preualtssim per al servei privat domstic, o sigui,privilegi duna minoria.

Tant la tendncia restrictiva en el finanamentdiniciatives de millora urbana que generessindespeses extraordinries, com la subordinacide lactuaci municipal als interessos dels sec-tors socials ms poderosos de la ciutat, minva-rien darrel qualsevol intervenci per optimitzarel servei daprovisionament municipal daigua ola xarxa de clavegueram.

2. ELS POUS DE MONTCADA, PARADIGMA DENO PLANIFICACI PER A UN SERVEI DAIGUAMUNICIPAL

Als anys setanta, les alternatives municipalssemblaven ser dues: obrir un concurs per taldobtenir un cabal abundant i segur o b expro-

piar als usuaris de la Squia Comtal i fer-sencrrec del cabal complet ofert per les mines deMontcada. Aquesta ltima alternativa, a ms decara i dilatada en el temps, no assegurava elprovement que el consistori barcelon pretenia.Lavantatge, per, era simple: la ciutat rebria tresvegades ms aigua de propietat independent.Lexpropiaci dels drets de laigua a la comunitatde regants va ser una iniciativa proposada repe-tidament per diversos representants poltics i fa-cultatius municipals durant lltim ter del segleXIX, com a possible resposta a optimitzar el ser-vei municipal daigua.

Cap de les dues alternatives shavien posat enmarxa lany 1878, any de forta descassetat depluges. Per aix, ja al mes de febrer, el Governa-dor Civil acabaria per exhortar lAjuntament queadquirs urgentment major cabal que el propor-cionat per la mina de Montcada, com a mesurapreventiva a la fatal situaci que la severa se-quera provocaria. La soluci vindria donada perrecuperar de loblit burocrtic un projecte ja re-comanat deu anys abans (1868) per Josep Font-ser, dins un estudi sobre les aiges del Ripoll idel Bess encarregat per lAjuntament. Es trac-taria, llavors, dextreure aiges fretiques del riuBess des del marge dret a travs de lexcavacide pous, prop de la mina de Montcada, i bom-bant-les amb ginys de vapor.18

Laigua dels pous de Montcada seria condu-da directament a laqeducte municipal de1826 mina Baixa de Montcada a travs dunaconducci suplementria. El 21 de juny de 1879sinaugur oficialment i el 14 dagost iniciavalextracci completa de laigua dels tres pousoberts.

Monte Catano n 1426

Tania Galn Gmez

18 MARTN PASCUAL, J. M. (1999). El Rec Comtal (1822-1879). La lluita per laigua a la Barcelona del segle XIX. Bar-celona. Fundaci Salvador Vives i Casajuana.


El nou sistema s suposava un avan considera-ble respecte al cabal aportat per la mina deMontcada:mentre que el cabal mxim daquestaera de 12.000m3 i 6.000 de mitjana diria durantla dcada dels 1880,19 el volum proporcionat perla installaci dels tres pous, era dun mxim de20.000m3 al dia, grcies a dues mquines devapor Alexander de 14 CV de fora nominal.20 Elspous, per, no deixaven de ser una soluci pro-visional per complementar el cabal de laqe-ducte municipal. A ms hi persistia un problemams greu que era una xarxa de distribuci de-gradada i, per tant, obsoleta, que perdia ms dela meitat del cabal procedent de la mina i delspous de Montcada.

La intervenci durgncia dels pous de Mont-cada manifesta labsncia de planificaci dunsistema dabastament daigua per a la nova ciu-tat dacord amb lenvergadura del projecte delnou eixample de la ciutat. El regidor de lajunta-ment, Call i Franqueza aix ho publicava a la Co-leccin de artculos del Diario de Barcelona:Mejoras en Barcelona de 1878. s interessantja que mostr el panorama de labastament de

la ciutat el mateix any que es projectava la inter-venci dels pous a Montcada. A larticle 15 dela primera secci, incideix en la importncia detenir un aprovisionament a lalada de la ciutat...en Barcelona... falta el (caudal) indispensablepara las necesidades ordinarias de la vida...

(...) La utilizacin de aguas pblicas parael abastecimiento de poblaciones, ofrece toda-va menos dificultades, pero en nuestro casoser de un gasto si bien cuantioso, nunca estra-ordinario, si tenemos en cuenta que, se trata deproporcionar un elemento tan importante y ne-cesario para los usos de la vida, ya como princi-pio de nutricin y salubridad, ya como medioindispensable para conservar la higiene y aten-der a la polca y ornatos pblicos.

(...) ..., esta ciudad no tiene mucho cau-dal que necesita y que este hecho se halla de-mostrado hasta la evidencia.

Fa esment de les mines que abastien Barcelonael 1878 i que aportaven unes 8686 plomes(19.110.000 l /dia, aprox.). Per aix insisteix en laimportncia de dur a terme una inversi a lamida de la ciutat de Barcelona, per tal da apro-par-la a les grans venes europees, amb ms de200 litres diaris per habitant.

s interessant la dada que proporciona Call iFranqueza quant a labastiment de les mines ala ciutat, ja que sobrepassa la quantitat necess-ria estimada per Antoni Rovira i Trias arquitecteen cap del ram de fontaneria de lAjuntament enuna contestaci dofici a la comissi municipalencarregada de lassumpte quan li demanavenaproximar el consum per cobrir els serveis de laciutat:21

Particulars i edificis pblics: 3500 plomes(pblics = 2150)



19 MARTN PASCUAL, J. M. (1999).20 Dades extretes de la ratificaci de la correcta installaci deles mquines de vapor per part dun cos facultatiu denginyersenviats per lAjuntament de Barcelona a principis de 1880.ACMB. Registre dObres Pbliques 1875-1896. Exp.795/52.Pea 2a. 1878-1879.

21 ACMB. Registre dObres Pbliques 1875-1896. Exp.795/15. Pea 1a. 1877-1878.

Projecte per a la conducci dels pous a la mina Baixa deMontcada, signat per Rovira i Trias (1880). Font: AMCB.


Fonts, barraques de refrescs i embornals:2116 plomes.

Pilars de reg i reg pblic: 600 plomes.

TOTAL: 6766 plomes

Noms observant el cabal que arriba a Barce-lona es veu clarament que s superior al re-querit diriament. Per aix es poden fer tresconsideracions respecte a la informaci del re-gidor Call i Franqueza:

Que estigus publicant la xifra de cabalmxim que podia arribar a la ciutat en aquellmoment i no la mitjana diria, o sigui, estariacomptabilitzant poques de mxims, comara les de pluges torrencials estacionals,sense tenir en compte les poques deixutdels prolongats estius mediterranis. Fa pen-sar llavors que si el clcul fos la mitjana, hihauria una bona part de lany en que el cabalseria igual o menor a la quantitat que Rovirai Trias feia el mateix any.

Que Call i Franqueza ja estigus comptantamb un excedent diari no excessiu comparatal ritme de creixement de la ciutat i que japreveis que en poc temps en farien curt. Peraix, tot seguit, indica la idonetat de lexpro-piaci de les aiges de la Squia Comtal a lacomunitat de regants i propietaris. Fins i tothi afegeix el clcul de les indemnitzacionsque li correspondrien als regants i propietarisdels molins per municipalitzar el servei de lasquia. Aix seria lopci segura per garantirun cabal al nivell de la gran urbs que Barce-lona esdevenia aleshores.

Que hi compts el cabal en el punt de capta-ci per no el que arribava al repartidor delJess ni als punts de servei de la ciutat, des-prs de travessar la mina baixa de Montcadai una xarxa de distribuci secundria ja ob-soleta per la quantitat de prdues i filtracions

que patia. De fet, daquesta poca i de la d-cada posterior Voltes Bou22 afirmava que, toti funcionant els pous, dels 30.000 m que espodien arribar a canalitzar des de Montcada,aproximadament hi arribarien no ms de lameitat.

Sigui com fos, ats el ritme de creixement de laciutat, el cabal es preveia molt just i, en mo-ments de sequera, clarament escs. Altrament,el projecte dels pous de Montcada la Casa deles Aiges ni sho hauria plantejat.

Per aix, Call i Franqueza clou amb ...y por msque tengamos por muy acertados las medidasque actualmente toma nuestro Ayuntamientopara suplir la escasez de los manantiales ordi-narios y evitar un conflicto en la ciudad ocasio-nado por la falta de agua, no es menos ciertoque solo pueden considerarse como recursostransitorios y extraordinarios, pues todos sabe-mos las contingencias a que se hallan expuestoslos pozos abiertos en determinados puntos y losdesperfectos y gastos que la maquinaria llevaconsigo. Estos recursos no deben adoptarsesino en casos estremos o despus de haber de-mostrado el estudio y la esperiencia, que no esposible ni conveniente la utilizacin de otrosmedios ms seguros y econmicos y siendopreferible en nuestro caso procurarse un caudalprocedente de corrientes naturales, seguras ypotables y a nivel suficiente y cmodo para sub-venir a las necesidades de la poblacin.La apertura de pozos, prolongacin de minas yotras esploraciones y esplotaciones insegurasen busca de aguas, no son medios dignos ni ra-dicales, ni se hallan a la altura de los que debenutilizarse para abastecer del elemento agua unapoblacin, que como Barcelona contar, dentrode pocos aos, medio milln de habitantes

Monte Catano n 1428

Tania Galn Gmez

22 VOLTES BOU, P. (1967).


La Casa de les Aiges, testimoni dun projecteincomplet

La consulta dexpedients del Registre dObresPbliques entre 1875-1896 de lArxiu MunicipalContemporani de Barcelona ha perms fer el se-guiment de la consecuci de les obres dober-tura dels tres pous entre els anys 1878 i 1879. Iha perms, tamb, analitzar els estudis tcnicsprecedents al projecte i les opcions que es con-templaven per a laugment del cabal, 23 aix comesbrinar una srie de dades no documentadesfins ara grcies als parts de la memria dobraque larquitecte municipal encarregat, AntoniRovira i Trias, remetia a la comissi del consistoriresponsable del projecte.24

Entre febrer i mar de 1878, sencetava la ma-quinria burocrtica i tcnica per comenar lesproves dobtenci de cabal del nivell fretic delriu Bess, presentant documents justificatiusper a la idonetat de lactuaci al terreny que lacompanyia de Ferrocarriles de Tarragona Barce-lona y Francia tenia a Montcada, aix com infor-mes pericials per construir un pou (...) cuyasaguas elevadas por medio de vapor, puedanconducirse a la mina de conduccin de las deMontcada a esta Ciudad, para remediar la granescasez que de ellas experimetan el vecindarioy servicios pblicos

Se propusieron al Ayuntamiento tres distintosproyectos para aumentar el caudal de aguas desu propiedad, que son: 1 Prolongacin de la galera general y rama-

les de fluicin, emplazndolos a la mayorprofundidad que permitiera la rasante actual

de la galera para que pudieran absorverselas corrientes subterrneas...y tuvieran fcilsalida por el mismo punto que hoy tienen lasque se recogen y ambos caudales por sucurso natural y por la galera de conduccinseran dirigidas a la presente ciudad.

2 Obertura de pozos aguas bajo de la minade fluicin a unos 200m de la misma y a 120del cauce de la Acequia Condal, de cuyospozos, por medio de una estudiada combina-cin de bombas movidas por mquinas devapor...para que pudieran ser vertidas en lagalera de conduccin actual y de esta ma-nera llegar a esta capital.

3 Construccin de un muro de contencinen sentido transversal al cauce del Bess,aguas abajo de la expresada mina de luicin(...), siendo su objeto detener el curso de lasaguas subterrneas del ro para que, subiendostas de nivel, favoreciera (...) en la repetidamina (aqeducte municipal), la entrada demucho mayor caudal de aguas25

A labril del 1878, la Comissi 3a del consistorisollicitaria al cap del ram de fontaneria, larqui-tecte municipal Antoni Rovira i Trias el projectedels pous. Un avantatge significatiu que oferiaaquesta mesura era que el cabal extret no esta-ria sotms a lestricte rgim jurdic que impo-sava la Societat de propietaris de les aigesprocedents de les galeries de Montcada.

Lobertura del primer pou es fa en terrenys de laCompaa de Ferrocarriles de Tarragona a Bar-celona y Francia,26 amb un resultat exits, tot ique un informe tcnic daquell mateix mesrevela que amb un sol pou i la mquina devapor semimbil installada per a lelevaci de



23 AMCB. Registre dObres Pbliques (1875-1896). Exp.795/15. Pea 1.1877-1878.24 AMCB. Registre dObres Pbliques (1875-1896). Exp.795/52. Pea 2. 1878-1879.AMCB. Registre dObres Pbliques (1875-1896). Exp.795/15. Pea 2a. 1877-1878.

25 AMCB. Registre dObres Pbliques (1875-1896). Exp.1327/58. 1879-1880. 26 Un dels propietaris daquesta companyia era el Sr. ManuelGirona i Agrafel.


les aiges, no nassolia la quantitat daigua ne-cessria: noms 2000 plomes de 6000 previstes.Per aix, sacabaria procedint a lobertura de dosnous pous i la installaci d una altra mquinasemimbil.

Tan importants eren els pous com la contencidels terrenys a la vora del llit alluvial del Bess.Alhora que Rovira i Trias passava informe delsavanos en lexecuci, fa constar les tasquesprvies a linici dels mur de defensa, aix com elplantejament de la canonada que abocaria lai-gua extreta a la mina baixa de Montcada.

Rovira i Trias va finalitzar lelaboraci del pro-jecte al juny de 1878, data en qu tamb sefec-tua la contractaci per a la construcci de lesmquines de vapor per a lelevaci de les ai-ges. Per aix, es demanaria assessorament ipressupost a dues de les empreses que alesho-res construen mquines de vapor a Barcelona:la Maquinista Terrestre y Martima i la compa-nyia Alexander Hermanos.

Finalment sencarrega a la fbrica barceloninaAlexander Hermanos dos mquines de vapor ...de 30 caballos efectivos (fora nominal 14 CV)capaces de elevar constantemente 2000 plumasde agua. El clcul inicial dels fabricants era quecada mquina tenia una capacitat dextracci de4500 plomes (9.882.000 de litres al dia) que par-lant de dues mquines serien 19764 m diaris.La installaci de quatre bombes de doble efecte(28 rev./min.) produirien lelevaci a deu metresde laigua absorbida. La mquina de vapor queconstruren es plantejava amb el sistema mseconmic de combustible conegut fins aquellmoment, de cilindres i condensaci.

Alhora, al juny 1878 , comencen les primeresreclamacions vers la nova captaci daigua delAjuntament al marge dret del Bess. Dunabanda, per part de la Compaa de FF.CC. Tarra-

gona Barcelona Frana a la Comissi 3a, perla mancana del seu consentiment per fer aque-lles obres a la vora de la via i als terrenys de lacompanyia, amenaant, fins i tot, amb pararobres. Val a dir que la documentaci relacionadaamb el plet demostra el consentiment per al poude prova per no els dos posteriors.27 Una recla-maci que seria la primera duna llarga llista queesdevindria un llarg conflicte entre la companyiai el consistori i, posteriorment, un dilatat plet,que acabaria amb una R.O. de 1891dillegalitza-ci de la installaci municipal dels pous deMontcada. Aquest plet no acabaria fins a 1910.28

Per tant, els pous de Montcada van romandre enla illegalitat i probablement tancats o treballantparcialment, durant gaireb vint anys.

Daltra banda, tamb es produeixen les primeresqueixes de la Junta de Regants i Propietaris deMolins de la Squia Comtal, exigint b parar m-quines per no minvar el cabal de la mina, b unaindemnitzaci per danys causats. Dos anys mstard, el lletrat assessor de la Junta de la SquiaComtal demana el tancament dels pous i, peraix, sollicita els antecedents del projecte, solli-citud que rep la resposta de lajuntament amb elcertificat dels antecedents enumerats, signatsper lalcalde, entre daltra documentaci.

Tot i aix, lobra no perdia el ritme i, durant lestiude 1878, saprovaria la construcci de ledifici demquines,el mur de defensa del Bess i ledificidestinat a les persones encarregades de lexplo-taci del cabal, cura i conservaci de les mqui-nes, la Casa del Maquinista actual o xalet a ladocumentaci. Tamb rematen la conducci su-plementria a la mina baixa de Montcada, fetque precipitaria el 14 agost de 1878 labastiment

Monte Catano n 1430

Tania Galn Gmez

27 AMCB. Registre dObres Pbliques (1875-1896). Exp.1327/60. 1879-1880.28 AMCB. Informes de la Comissi dabastament daiges deBarcelona entre 1911-1913. Asesora: Resea de antecedentes.


inaugural del primer pou obert cap a la ciutat deBarcelona a travs de laqeducte municipal.Mentrestant, els treballs continuen als tres pousi es construeix ledifici que acollir les mquinesde vapor.

Al novembre es colloquen les peces de la novamaquinaria, mentre la mquina de vapor semi-mbil la inicial per a les proves seguia elevantlaigua del primer pou operatiu. Tot seguit, esconstrua la xemeneia, es treballava al dipsitdaiges dalimentaci de les calderes i al dip-sit daiges dels pous.29 Tamb es comenariallavors el xalet. Al gener de 1879, hi acabarien lainstallaci de bombes i de la nova maquinria,aix com el canal que portava laigua al dipsit engeneral. Al final daquest mes ja treballaven lesdues mquines definitives i sn provades pelsfabricants. Fins al febrer shi continua amb tas-ques daprofundiment dels pous i revestiment.

Al mes dabril de 1879 Rovira i Trias manifesta lanecessitat duna bscula per a la mesura delcarb (...) que sea para unos 85 quintales o seade la fuerza de unos 4000 kilogramos, la cual de-bera ser de Puente-bscula para carruaje dedos ruedas, establecida sobre mampostera concojinetes mviles y bridas a triple articulacinpara preservar los ladrillos de todo choque.Dicha bscula debe contener un tablero dechapa estriada. La madera que se emplea debede ser de choque.(...) El costo de dicha bscula,segn un prospecto del fabricante D. Juan Piber-nat, es de unas mil pesetas. Sacordaria, llavors,la installaci de la bscula per a la entrada delcarb, cosa que no es produir fins a lagost.Tamb saprova la construcci dun pont sobreel torrent de desgus de la Squia Comtal, perfacilitar laccs de vehicles a lexplotaci deMontcada.

Lessencial per al funcionament previst del pro-jecte dels pous shavia executat, per aix, al junycomencen els acords del Ple per gestionar la in-auguraci el 21 de juny de 1879: podr proce-derse a la solemne bendicin e inauguracinde las obras construdas en Moncada para au-mentarse el caudal del agua que alimenta a estapoblacin; y tratndose de un hecho verdadera-mente notable, porque lo es en s el salvar a Bar-celona no solo de la sequa experimentada en elao ltimo sin de todas las que en lo sucesivopudiera afligirle y por el extraordinario caudalalumbrado que representa una cuantiosa riquezapara el municipio...

Dos dies desprs de la inauguraci, Rovira i Triasadrea a la Comissi 3a:Puestos en limpiotodos los planos de alumbramientos de aguaspotables en el trmino de Moncada para el abas-tecimiento de Barcelona, constando de quincediferentes (...) en los cuales hay las obras anti-guas de la Mina como las modernas del empla-zamiento de los pozos, mquinas de vapor,bombas, edificios, obras de defensa...(...) tengoel gusto de remitirles a VE.

Obres com el mur de contenci, prcticament asobre de la llera del riu, es dilatarien molt, so-bretot en les millores que se lhi van haver defer pels desperfectes de les avingudes estacio-nals. Mentrestant, es van resolent qestionssecundries, per, igualment imprescindiblesper garantir el correcte funcionament de la ins-tallaci de Montcada, com ara el procedimentrecomanat per al provement del carb o lanecessitat dhabilitar un taller de manyeria.

Sobre el tema del combustible es decideixtreure un plec de condicions per a la subhastapblica de subministrament de carb calculantprviament la despesa a rendiment normalentre 1 de juny i 30 de juliol de 1879: 509.059 kg.A lhora daproximar les necessitats anuals es



29 Una cisterna dipsit que ocuparia el lloc aproximat de lac-tual sala daforament o control.


parla dels 97.000 kg que hi caben al dipsit deMontcada la carbonera i saproxima un con-sum anual de 33.000 kg, considerant que elspous no sutilitzarien continuadament.Tamb shi demanaria un informe de la qualitatde carb angls o nacional segons potncia ca-lorfica, ja que el preu dambds tipus al port deBarcelona (3,30 ptes/ 100 kg) s el mateix. El fetque gran part de les fbriques barcelonines gas-tessin carb angls ja preveia la decantaci perlestranger per la seva qualitat i rendiment.

De la memria dobra lliurada per larquitecte,sextreu que sempre es mesurava la pressidun pou lateral i la del central, de manera quenoms anaven dos pous si era temps de se-quera, o sigui que normalment noms feia anaruna sola mquina de vapor: cada mquina ac-cionava la bomba dun pou lateral i una de lesdues del central. Si les mquines estaven para-des per temps, per manteniment, sen feien anarde tant en tant per a la correcta conservaci. Amode de curiositat relacionada amb el manteni-ment, a la documentaci consultada consta eljornal de tres nens a loctubre de 1878 per a laneteja de les calderes, ja que la seva estaturapermetria encabir-los pels doms de vapor.

Durant lltim trimestre de 1879, es rematen elstreballs de la caseta de la bscula, el tancamentamb reixa, lempedrat de la porta dentrada, lacontinuaci mur de defensa, el taller de manye-ria, detalls del xalet com ara la cuina de la casadel maquinista, empedrat solera carbonera iquart de les calderes, la vorera de la casa de m-quines i, a principi de 1880, es fan els ltims de-talls per a la conclusi de la totalitat de lobra,aix com reparaci de desperfectes per riuades.Durant aquest anys es van finalitzant obres quecomplementen els pous: Pozos y casilla de re-gistro a la cantonada carrer Bifurcaci ambMol que existan emplazados en la propiedadde Can San Juan los cuales facilitan la entrada

a la galeria... instalada, la caera que desde lospozos conduce el agua a la mina de conduccinpropia del Excmo. Ayuntamiento.

Prcticament acabat el projecte, un cos faculta-tiu denginyers s encarregat de la inspecci deles mquines, per poder efectuar el pagamentdels fabricants Alexander Hermanos. En aquestacertificaci la comissi de facultatius entra enlexplicaci de les mquines amb ms detall:

... cada mquina transmite movimiento ados bombas de doble efecto.(...) efecto til bomba = 98 % , resultado su-mamente satisfactorio.(...) trabajo til de una de las dos mquinasen el ensayo = 9,22 CV.(...) trabajo til de las dos mquinas (fuerzanominal) = 14,12 CV, resultando que elefecto til de dichas mquinas junto conlas bombas es de 65 % (por las resisten-cias pasivas de la mquina y dos bombasque absorvieron el 35% de la fuerza total).(...) Cada mquina puede desarrollar unmximo de 30 caballos de trabajo efectivo.(...) Con estas condiciones, la cantidad deagua elevada fue de 1950 plumas, cantidadmayor que la consignada en la contrata.(...) Consumo normalizado mquinas de

combustible de este tipo de 2kg de carbnmineral ingls (per hora).(...) Cada mquina eleva 9.000 m de aguaa 10 metros con un consumo de 1.000 kgde carbn y son solo necesario para estascondiciones 20 caballos, resultando enconformidad con los datos que se expre-san 2.29kg de carbn por hora y caballo.Si se trabaja a 30 caballos se podria llegara consumir 1650 kg/dia y elevarla a 15m.(...) Dado el sistema de motor y disposi-

cin de que se ha partido, pero creeramosfaltar a nuestra misin sino manifestra-mos que el expresado sistema de motor,

Monte Catano n 1432

Tania Galn Gmez


que es el peculiar de los talleres de Alexan-der Hermanos, no es el ms apropsitopara la elevacin de aguas, debiendo con-signar sin embargo que toda la maquinariaest construida con buenos materiales y suejecucin y montura son esmeradsimos.

Lltim expressat ho justifiquen dient que la tec-nologia en elevaci daiges avana molt rpidi com exemple dltima tecnologia hi posen unamquina de la Exposici Universal de Pars de1878. Consideren que llavors ja es podrien haverutilitzat un tipus de bombes amb les quals es po-dria haver prescindit dun alt nombre de peces idisminuir el pes del volant, per tal dobeir a altendncia de treuren masses, de les quals elmoviment absorbeix gran quantitat de forcesque sempre vnen representades, en la prc-tica, en combustible. Igualment, hi fan constartamb la mancana duns elements imprescin-dibles en una installaci de motors a vapor:indicador de buit, comptador de voltes, indica-dor de Watt, que determina la distribuci devapor al cilindre de les mquines, i algunespeces de recanvi.

Tanmateix, linforme finalitza amb una felicitacia lAjuntament de Barcelona por el buen xitoy acierto en la situacin de los pozos (...) queatendida la formacin geolgica en la cuencabaja del Bess compuesta de terrenos suma-mente permeables, pueden asegurar la existen-cia de un manantial de aguas subterrneas, sinoinagotable, por lo menos de una abundancia im-mensa y suficiente para cubrir las necesidadesde esta capital.

Els components de la comissi (...) atreven aconsignar la conveniencia de una explotacincompleta, o sigui que consideraven ptima pera la ciutat lexplotaci continuada i no eventual,per estats demergncia, com era en principilobjecte de fer aquesta intervenci. La capacitat

total dextracci dels pous era sinnim dunabastament que compliria sobradament les ne-cessitats en aquell moment i, a ms, permetriadisposar-ne de plomes a vendre que contribu-irien al sanejament de la hisenda municipal.Com assenyalen els enginyers, Por dems esmanifestar pues no dudemos que el municipiotiene de ello pleno concocimiento que la explo-tacin de los pozos de su propiedad situado enMontcada puede puede reanudar en beneficiodel pblico en general y rendir cuantiosos bene-ficios al erario municipal para cubrir los mlti-ples y apremiantes obligaciones que sobre elmismo gravan.

(...) Tal es el dictamen de la Comisin de Inge-nieros industriales que suscribe el honor desometer al superior criterio e ilustracin de V.E.30 de enero de 1880.30

L1 juny 1880, Rovira i Trias adrea un plnol pera noves obres al mur de defensa, atenent lero-si que patia per les avingudes del riu. Desprsde moltes reclamacions per part de larquitectea la comissi municipal encarregada, el projecteper al refor del mur del recinte saprovar el1884. Per, all rellevant daquest document sque ha descobert les construccions fetes finsaquella poca. Ja en les memries dobra delarquitecte es feia esment a ledifici de les m-quines, al xalet, al dipsit, a la carbonera, fins itot, al taller de manyeria. Per res de la sala depous, sala de control o aforament i tampoc deles construccions auxiliars de la torre de laiguai la caseta del gasmetre dacetil. Aquest plnolva verificar que totes aquestes construccions,van ser fetes posteriorment.

Llavors, la segent qesti s la seva dataci.Lnic que es pot assegurar s a travs de lex-



30 Signat per Lucas Echevarra, Conrado Sintas, BernardinoMartorell y Lus Casaldo. ACMB. Registre dObres Pbliques.1875-1896. Exp. 795 /15. Pea 2a. 1877-78.


pedient relatiu al llarg plet per la illegalitzacidels pous:31 un plnol annex a un documentdun procurador de Madrid on consta una deli-mitaci del terrenys amb totes les parts implica-des presents. A ms de reflectir lestat de lactualbarri de Can Sant Joan, prova grficament que,al 1909, ledifici dels pous, la sala de control i lesconstruccions auxiliars esmentades encara nohavien estat construdes. Tot plegat, les fonts do-cumentals a labast a dia davui, permeten pin-zellar una hiptesi vers la dataci daquestesconstruccions: entre aquest plnol de 1909 i laGaceta Municipal de Barcelona de 1917, dedi-cada a les aiges de Montcada,32 on ja apareixenfotografies i explicacions daquests edificis ja enpeu hi sn descrits els pous com a antecedentsal projecte municipal de la Trinitat, el qual vaposar en marxa desprs de la pandmia de tifusa la ciutat de Barcelona de 1914.33

Llavors, van ser construts en el marge aproxi-mat de vuit anys, molt probablement el 1916,34

any en qu lAjuntament tornaria a donar em-penta a lexplotaci de les aiges de Montcada:la reforma de laqeducte baix de Montcada perevitar filtracions, la construcci de la central de-levaci de la Trinitat o la collocaci de la cano-nada de ferro des de la Trinitat a lEixample. Ams, sn daquesta poca un nou projecte deconducci i elevaci daiges i la nova tempta-tiva de municipalitzar les aiges del Rec Comtal.s probable que la majestuosa coberta moder-nista dels pous sigui part daquestes iniciativesmunicipals de millora dintre del pla de positiva-ci de la imatge de les aiges de Montcada, cau-sants de la pandmia.

El projecte delevaci i distribuci de les aigesde Montcada

En plena execuci dels pous de Montcada, Ro-vira i Trias expressa la convenincia de construirun dipsit delevaci de les aiges que nex-traurien per obtenir la pressi desitjada i, aix,garantir el subministrament daigua del noueixample ms amunt de la caseta de Jess(24m).

Ja a principi de 1879 ja es comenaria a parlardun proyecto de un depsito y edificio pormedio de cual se d presin o altura a las aguasde Montcada, en un moment en qu la Comis-si sollicitava a larquitecte les condicions quepodria tenir el dipsit segons la seva funci, a fide trobar-hi el solar adient.35

Rovira i Trias comenaria llavors un projectecomplet,36 que mai no es va dur a terme, malgratles mostres dinters i decisi del ple consistori

Monte Catano n 1434

Tania Galn Gmez

31 ACMB. Registre dObres Pbliques. 1875-1896. Exp. 1327/60.1879-1880.32 GACETA MUNICIPAL DE BARCELONA (1917) Tiradaaparte de la informacin relativa al servicio municipal de lasaguas de Moncada. Urbanizacin y Obras. Seccin 6 (Aguas).Noviembre.33 RAMON i VIDAL, J. (1996) Subministrament daigua itifus a Barcelona.34 VOLTES BOU, P. (1967). Pg.189.

35 AMCB. Acords del Ple de lAjuntament de Barcelona.07/03/1879.36 AMCB. Registre dObres Pbliques. 1875-1896. Exp.1327. /58.1879-1880.

Detall del recinte dels pous de Montcada el 1909. Font:AMCB.


vers la imminent necessitat de desenvolupar-lo:() el Sr. Fontrodona rogaba a la Comisin Ter-cera se dignase a manifestar el estudio del ex-pediente para la elevacin de las aguas deMontcada y nueva distribucin de la misma enel interior de la ciudad, por ser tambin asuntode suma importancia para la salubridad de Bar-celona y el Erario Municipal (), contestando asu vez el Sr. Batll () que la elevacin y distri-bucin de aguas de Montcada exigan un dete-nido estudio; el cual vena practicando sinlevantar mano la Comisin. Los Sres. Martorelly Soler manifestaron su confianza de que el re-ferido proyecto de aguas se vera pronto reali-zado.37 Alguns recordatoris que la Comissi 3afa a larquitecte municipal durant el 1880, tambmostren la urgncia de disposar daquest pro-jecte: apremia el tiempo y el inters per unproyecto de tanto inters para esta capital, afin que lo antes posible se sirva remitir.

Larquitecte hi va exposar al tot un seguit din-formaci prvia comenant pel fet que els poustan sols funcionaven davant carestia daigua dela mina de Montcada. Davant daix, manifestaque (...) Bastaba solamente la marcha de unade las mquinas para aumentar el caudal deaguas (...) suficiente para atender todas las ne-cesidades del ramo de Fontanera; lo que pruebaclaramente que los pozos que posee el Excmo.Ayuntamiento en el trmino de Montcada puedeextraerse mayor cantidad de agua que la que senecesita en la presente ciudad y que, en conse-cuencia existe un sobrante para destinarse a losusos que sean convenientes a los intereses dela municipalidad. Sen podia extreure, llavors,major cabal daigua del que la ciutat demanavaen aquells anys.38

A mode de presentaci larquitecte Rovira i Triasrelaciona un seguit de fets, antecedents i moti-vacions que emfatitzen encara ms la necessitatde la ciutat de Barcelona duna infraestructuracom la que ell proposa:

Els 5 metres de desnivell entre la deu dela mina de Montcada i el repartidor delJess els 29 i 24, metres sobre el nivell delmar, respectivament posen en desavantatgeles aiges de Montcada i, per tant, la granquantitat de cabal municipal que hi arriba. Lapoca alada assolida al punt de distribucisuposava un greu inconvenient en la previside creixement de leixample de la ciutat, moltms amunt. Des daquesta cota la xarxa dedistribuci municipal no podia proveir aiguaa la nova ciutat.

La mina de Montcada condua a la ciutat entemps de sequera unes 2500 plomes de les7500 diries que necessita la ciutat. Amb elspous de Montcada a ple rendiment, el cabalconduit pujaria a 14.000, o sigui que es crea-ria un romanent de 9000 plomes de les qualssen podria disposar al repartidor del Jess.

Tanmateix, hi fa constar que, tot sense ele-var-les, reportarien beneficis per costejar elprojecte de la nova xarxa de distribuci decanonades, si es vengus lexcedent de les9000 plomes. Sense lelevaci i fent dipsitdel cabal sobrant, la seva alienaci com-portaria un benefici de 11.250.000 pessetesdaleshores. I nespecifica ms encara: 11 mi-lions nets si descomptessin la inversi en elnou arteriat de distribuci.

Aquest dipsit serviria tamb com a puntdemmagatzematge en cas de desperfectes alaqeducte baix, com per ajuntar laigua perabastir a la ciutat durant 24 hores i fer frontal desperfecte.



37 AMCB. Acords del Ple de lAjuntament de Barcelona.07/03/187938 AMCB. Exp.795/15. Pea 1a.1

WATER, HERITAGE AND CULTURAL LANDSCAPE IN THE PLAN BARCELONA

Documents

Transcript of WATER, HERITAGE AND CULTURAL LANDSCAPE IN THE PLAN BARCELONA