V EXCURSIONISTABOUETI MENSUAL

iSSOClACIO CATALANISTA D'EXCURSIONSCIENTIFICAS

FUNDABA EN 2fl DI NOVEMHBÍ De [S7fi

ANY XI. BARCELONA 3I DE M*rc DE I38S NÚM. M5.

CONDICIONS DE LA PUBLICACIÓ

(¡RAmpem'LaASSOCiATS.-Pcra'MiosocU. i'So peMet»« «I «nr—Numeroso1, iScdnt..

u"omm¡n¡í¡!f¡mí'""cnOf.LíibrSer?í'deIV¿rdÍ.gu"!* ' ° ' SEGON" " """ °" "" '"**"'" ""'*

TORN DE CONFERENCIAS

Juny R. -Klcmcnts del art gótich.—D. Eduart Támaro.» ^.— l'rdcticas de! excursionisme —D PeHp de Hita.

SESSIONS Y EXCUIiSIONSJ un y I I . —\ cttlíiíla literaria en nonor deis socis prcmis ts en los Jocns

Floráis d' enguany.

SOülS ENTHATS EN I.O MES W. M.MÜ

I). Llufs Maridn Vidal.» Antoni M •> liomaní.-> Antoni Rubio y Lluch.

LA EXPÜSICIÓ UNIVERSAL Dlí BAKCKLONA.

La Exposició Universal de nostra Ciuiat, la primera d' Espu •iiys» ha sijut ¡Q ínaumirada soleinnissitnatTient, contribuhhit alesplendor de tan i m ponan t acie, la presencia <ie SS. MM. y A A.;l id 'a lguna Princeps de Casos rejínanis d' Europa; embdxadors

per h", la deis estols de formidables naviüs de las Potencias exlran-

- i 4 6 -

fieras, que han vingut á nostre pon, á rendir homcnatge al fjrancertamen de la Pau y del Travall. y á la virtuosa é ilustre Damaque presideix los destins de la nació espanyola.

Al iniciarse la idea de la celebrado d' aquest Certamen, la CA-TALANISTA amantíssima de tot lo que, d' un modo ó altre, pot con-tríbuhir al bon nom y al progrés moral y material de nostra térra,y á tot lo que conduüeixi á que sia degudamení coneguday esti-mada, s' associd ab verdader entussiasme al pensameni, fent votspera que sa realisació correspongués sis dictáis de travalladora,activa y amant de tot verdader avens que td nostra rassa, ensemps

3ue la gran empresa no desmereixés davant de propis y estranysel concepte proverbial de cultura é inteligencia que ha vingut

Las esperansas y desitjos de molts se troban avuy,—gratsia áDeu^-complerts ab escreix, en tañí que *ls rezels y dcsconfiansasd'alguns,—podém dirho ab erguí!,—ja no teñen rahó d'esser,davant del e'xit positiu del Certamen Universal, d' aquesta hermo-sa festa y grandiós aplech del ennoblidor travall y activitai huma-nas.

Per aixó, la CATALANISTA pren part, joyosa y enorgullída,en la general satisfacció que ha causut aquest esclat titánich denostras forsas, si bé decandidas y abatudas per tantas y diferenisdesgracias, vivas encara pera poder seguir avant,—ab la ajuda deDeu,—en lo camí del positiu progrés y de la cultura; ideáis á queno ha renuncia! ni renunciará nostra Patria catalana. Ab Jo corpié de dolsas conüansas creyém, donchs, en un esdevenir gloriósque sia lo coronament y recompensa deis nobles esforsos deisfilis á' aquesta térra.

SÍ I1 Excursionismc travalla pera que Catalunya sia conegudaen sos monuments venerables, en sas soperbas beüesas namrals,en sns hermosas costums y encantadoras tradicions del avior, sis' afanya, també, pera que s' esvaheixin las nuvoladas que aninga-van son ciónos passat, lent parJar Jas rumas, Jos arxius y ¡s ador—mits éclios de las vetustas ¡legendas; estima, igualment, tot lo queconduhexi á fer.coneixcr á tothom, y per tot arreu, lo que po-dríam ser si las ronts punssímas il abont broJIan las deus iielsavensos moráis y materials TÍO las esironquessin al naixer o enier-bolissen en son curs, trisnssimas influencias y opresions insen-satas...

de Catalunya, las soperbnn instalacions que omplan bona partdeis Palaus de nostra Exposició, no de menys importanciaes Ja manifestado solemníssima que s' es feia de nostras forsasmoráis ab motiu de la Festa deis Jochs Floráis, que enguany harevestit excepcional grandesa, yal triomf que la Literatura Cátala-

na ha obtingut, otorgantseü per la Academia Oficial de la ¡lenguaCastellana lo premi ofert per S. M. á la mellor producció dramá-tica escrita en algúns deis idiomas que s'usan en lo regne. Lo premiconcedí! á Ja obra Batalla de Reynas d' en Fredcricli Soler, bé potcal inca rsc de victoria obiincucia per n ostra llengua» Lo n ns a vuymaltractat idioma cátala, pot, sense encongiment ni lemors,reclamar son lloch a! costal de la Mengua oficial espanyola;la Academia lo reconeix, y '1 premia.

¡Bon any sia de bé pera 'I Catalanisme lo present de 1888!¡Vuila Deu que '1 camí emprés no trobi destorbs, á fi de que po-guém veure los presents, al menys, abastáis tots los materialsque han de refer lo derruit casal de nostres progenitors!

EXCURSIONS(Extracte!.

VISITA AL SX-VONASTIR DB MONTESION.—(Oficial1, fi nn MAIC.DE 1888.Asistencia deis senyors Casades, Palau, Aulestia, Urubúes. Caste-

llet, Cruspinera, Doria, Ü¡spen, Llopjs, Oliver, Pascó, Proís,Pol, Roig, Támaro, Torruella |C.) y Torruella (P.)A las quatre de la tarde visitaren las despullas encara subsis-

te nts del anticn monasiir de las monjas dominicas de ^^on tesion-

Sania.L' antich solar del edifíci, avuy en ruinas, siluat entre la plassa

de Santa Agna, lo carrer Condal y la riera de Sant Joan; fou ocu-pat desde 1' any 1200, pels religiosos de Sant Agustí déla peniten-cia, ó deis sachs, conservantse encara d* ells tina tradicional me-moria, en lo nom del curt carrer que conduix al de Condal, puixs' anomena d1 «Espolsa-sachs», aics que lal podía esser esiat sonús quan subsistían dits religiosos, los que foren units ais ermhansde Sant Agusti 1' any 1274.

Kxposa D. Antoni de Bofarull en sa Guia de Barcelona, que se-coíis lo sentir d' alires, pasaren al convent de que parlém, á 1' any1255, los canonges de Sania Eulalia del Camp que funda lo bisbeQuirse ó Quirici, fins que á i423 peí papa Maní V y á prechs deI). Alfons V y d e l a r e y n a D ' María, foren uniis á Santa Agnapassant á Moniesíon ¡as monjas dominicas que havian residií,provinentas del monastir de Pruillano, desde I ¿ 5 I , en lo monas-tir de Sant Pere mártir prop de la Dressana, y desde 1370, en loconvent de Jerusalém.

La primera abadesa de las dominicas de Montesion, fou sorConstansa de Bellera; y en lo altar de Sant Jascinco, primer á la

— I 4H —

esquerra, se destaca sobre dos lleons per permodols, lo sepulcrede la Prioresa Catarina Amada, mona 1'any i 53o ab opinió desantedat. Se refereiex que sentadas sota d' aquest sepulcre, se co-mensava á donar posessió de son cárrech á las abadesas de Mon-

Dooats aquets antecedents, encara que la plañía general deI iglesia, desmongada pi hns al comens deis arcfis, tinga mollasreminenciíis del sigle xiv, es de creurer que ion comensada áprimers del si»te xv, quan dilas monjas euiraren en posessió de loque tou convent deis Agustins. Llavors sisaren una espayosaiglesia d' una sola nauT ab una ¡imple crípia sota lo presbuen,tormant lo Tema de la grant clau del meleix, la coronació de laSanu'ssirna Verge per Jesucrist, essent sa titular Sania María sois I'invocado del Roser.

Voltas per aresta ab miijanas claus, quatre capellas per pan yun chor ali molt espayós, així com finestras ojívals estretas y senscaláis; tal era I estructura del temple^ q u>* I aliar malor barroenjmolt historial, ocupava casi tots los panys del presbiteri.

En la cripta una representado del sepulcre de Crist, ab figu-ras de pedra de mida natural á soti entorn, li donavan un caráctery seventat especiaj ^

trjm y vuyt á 1' altre, era !u part mes talaguera del monastir, puí({Iotas jtque^ias columnetus de capitelis quadrati^ulars ao abactisque ostentan dos florons y un escudet ab una flor de lis, son ele-gantíssimas en sas proporcíons en lo primer eos, ó sra, á peu plá,manitestanise mes cunos y es -eni, tal volta, mes modernas, en losuperior. Las uneix un bonich arch o¡iu, y en un de sos ánguls,leniun una elegam glorieta etivers lo patí, qual milj ocupa la cis-terna, nvuy casi amagada entre lo espés nimatge que cobreix sos

També en una de sas jjaleriüs hí havia una otij>Ínal font abbonica decorado ojival; y en altre, s' obran la pona y las duas f i -nestras ojívals desi^naiivas de la Sala del Capitel, sens decoradopeculiar, sota de la qual existía la sepultura pera Iz s monjas. Te—

Las demís dependencias del monastir, no oferiren ais visitoniscap vesti^i uttísiJLh] y ID TI t sois cridaren sa atcnció, algunas rajólasvernissad¿.s ríe bl¿n li ab djbu'xos veris y en especial algunas mesantigás, que teñen en lo centre un quadrilobat ven, ab perfils re-saltats.

Lo monastir de Momesion, havenise aprobat que sa Contraria

— '49 —

de] llosa ri ern mes amiga que la fundada á Santa Catarina; ha seguítjíuardant la Verge de la Victoria de marbre, y las banderolas, abio/eslum ó estandart format per diterents gallardetsde seda, dona-tius fets p:r D. Joan d' Ausiria després de la batulla de l.epani: ylambe, desprcs de sa extenció, recollí las imniges de Sant Domingoy ultres que tiguravan en lo ¡a esmenm gran monaslir de predica-dorsde- Santa Catarina.

Sulist'ets los visiiants de las noticias y obsequis rebuts de sonconsoci Sr. Pol, representaní del propietari del que fou antichmonastir de ivlonicsion, sortircn Den impresionáis de sas bellcsas;

tempera la segurciat de que \o temple y claustre, anavan á esser

CABRILS—(oficial) i3 de Maig de i883.Assistenda deis Srs. Barullai (H.), Castellet, Catarínen y Palau.

Eixiren en Jotren de las 7*40 h. maiífinsá Premia de Mar, ahontpujaren en la tartana cjue 'ls porta á Premia de Dalí. A n' aquestpoblé visitaren la iglesia qual construcció apar del sigle xvi. Sonpoligonal ábside es llís y á son costal s1 alsa '1 quadrat campanarab vanos y gárpolas góticas. Una moderna porta dona ingrés al in-terior de una sola ñau ab volta de creuheriü. Los altars y retaulesno ofereixen panicularitais dignes demenció, escepció tela del ques trobíi en lo presbiterf, provinent segons sembla del siglc xvi» * on

passatges de la vida de Si. Pere á qual advocació está erigida laparroquia. AHre retaule se troba en la Sagristia, si cop de majori m poriancia arqueológica* lertanv al i^oiicri de la se^ona época ven sos rompariimenis y padiella s1 hi veuhen de^trament pintáispassaiges del Nou Testament. Aprés neguéren ios excursionistasuna vista fotográfica del conjuni que forman I1 ábside y companar;empreñen! lotseguit lo camí de Vilassar de Dn'i que airavessa con-ressats camps.

Ben tost se troba á la dieta del camí la devotíssíma ermita dela Mare de Deu de la Cisa que cap piiniculariiat anísiica présenla.La moderna construcció que avuy s1 esmenta reemplasá á altre demes antigua. Los paramenis interiors esiSn materiiilment ruhlertsde presentallas, y la imatge que s' hi venera esiá cubería d'am-

del Nen Jesús sor, de color negie. Ab las explicación* que se 'ls hi

que predominan I1 art gótich.Deixat I1 ermitatge lo cumí descendeix dominanise á la dreta un

bell panorama de 1Ü costu, y aconseguint al cap d' un quart las ca-sas de Vilassar de Dult. Aquí diñaren y apres visitaren la iglesia ylo castel!, apreciadles monumems del artgóiich vísilats y estudiatsper ía ASSOCIACKÍ díferentas volias. Se tregüé una visia del castell.

A las primeras horas de la tarde eixiren envers Cabrils, esca-yentse al cap d1 un quart á la ermita de St. Sebastiá, Ja qual se mu-nifesla el exiructura romíinica si be. reformada y completamenfIHSP. Eslava tuneada empero per una reixa obena en 1; imofront,los excursionistas esguardaren 1' inierior, ahont s hi veu un altarde poch gust.

Sa situació al cim d' un serradet, lí permet posar de bella vista.DescT aquí s' ovira perfeciament lo poblé de CubrMs arreseroi alpeu de montanyas y roJejat de verdor, treyenise una fotografía detan bellíssim cop de visia. En un quart devallaren á dtt pobléessent rebuts ab molta complascencia per lo lívt. Sr. Rector qui:ls mostrá la iglesia, la qual es de grans proporcions, empero noconié res digne de la atenció del artista. Tot en ella es modern ypoch ¡nspirat en las reglas del bon gusi. En la Sagristía tinguerenlo plaher d" examinar, apart d' algunas casullas d' aquest sigle,duas bacinas de cnptar dianas d' esment. l>a una, apur de la boriaépoca del gótich y come de rclleu, una imatge ecuestre de St. Jor-di en lo acte de matar lo drach. rodejuntla una lleRcnda molt gas-tada y varis adornos lobuhns L' altrc, apar del svn y conté unaímüt^e de Ja Ver^e rode|¿ida d una Herencia llatrna y adornos.'Despedits molt amablement per lo Sr. Rector los excursionistasrecorregueren la poblado.

A falta de monumenis ariístichs, te Cafarils munió de camps derosas y maduixas pera admirar, los que, contribuheixen á donarper tots indrets un to altament ptntorescn a Ja pobiacio.

Seguint 1' ampia riera se decanta al cap de mitj' hora per uncaminal de la esquerra, trobartt beti tost un f^an casal de lípichaspecte, flanquejat per quadrada torra, y oprés una agrupado derónegas casas al mitj de las quah hi ha la ermita de St. Cristófotconeguda en la encontrada per lo St. C H M . ES románica y aparperla uyer á pri mers del siüíe xi. t* or ma J i marrón t un portaladoveljat y un bjrjo bipartjt per unu columneta tot lo oual cst¿itosca men t t ra va I Ja L M es rudesa si cap, ma niresto la pica d avj'ULibeneyta del interior puii* la lorma un^ tcsía htimana de caracierbisanti y fírolkrament esculpida. L,a ñau es de volta de cañó y estáinterceptada per un envá posat á cosa de la tercera pan de la mc-teixa 13 a va ntd aGue&tni Jia 1 rctaule de molt m H! gusti y en 1espay que queda al darrera, n' hi ha un altre que apar del siglexvu ab pinturas podi recomenables que representan passos de Javida de Si. Cristófol. Llástíma que aquesta amiga capella esligaCümpleíament emblanquinada.

Knire las casas que rodejan aquesta construccíó n' hi ha unadi^na de esmeniarse. Es coneguda per Ca *n Amat y domina enella

reformal) h¡ han tres rinesiras acusadas en delicadas na illas góticas.Un po*1' ]g com u n tea a b una te rtna torra q uau racia, en n ci¿fBd<ipe I tempsy coronada de marlets, iin va r^ indrets, lambé's notantinestras góticas. Lo Sr. Casiellet tresné f.>iografías de dita ermitay deis dos casáis anomenats; y lo Sr. Caisrineu alguns dibuixos.

Llestos de la tasca se dirigiren los excursionistas á Vilassar deMar per la riera arribamhi ben tost. Aquí prengueren 1' últim trenque passa pera aquesta ciutat

NOVAS

Ha mort á Vilafranca del Panadcs nostre delega! D. HermenegildoGlasear y Castanys. (K. P. D.) Se dedica ab lluhiment al exercici de la

popular de dita Vila atrayentse ab son patr^otisn^c y sos actes íusfjcicrs I.T

Kn la barriada, anomenada Poblé xech, que 's troha á la cstribat

arqultecie, consoci nostre, I) Adriá Casademunt

testera hi ha lo ábside principal ab un deambulatori, y abans d1 arribarh's'hí troba lo presbiteri que s'aixeca damunt d1 una cripta Sas midasIongitudinals, son las segiíents: fins alpórtich n'i5 meires; al creuher,iH 70; á la grads del presbiteri, 3o; al presbileri inclusiu, 3o'i 5; yá lapart posterior, qi'40. L1 ampiada acusa ¡6'6o metres y la abada midetxIII melres tins al intradós deis archs torals y JO fins á la volta Las naus

i" altura. La cúpula s* aixcc& á 3Ü me tres y ácana ab una crcu de ferjalada.

— iSa -

m en t s. M ostra n di tas columnas hermosos ca OLtelIs de pedra ab fu Hateed' alt relleu.

I ifk cripta, bastan t espayosa, está destinada pera cnterraments cubrínt

escuts del actual Prelat de liarcelonah perscvermut patrocínstlor y un CCT Jcortejador, en bona partT de la obra de la iglesia.

Lo total lliure del temple, tjueda calculat que permeterá La coocu-

[jona casa pera oficinas v habitacions del I^ector v sos Vicsr^s.

á 3o metres. Tambe, 's troba molí enderrerida la ornamenlació délafatxada, en que hi tígurará una portada d' arch ojival.

r.sta dedicada aquesta Iglesia & la compatrono d aquesta ciuiat, y

sa benedicció c inauguració del culto, que tmguercn lloch lo día 22 del

per haverlo honrat ab sa presencia, S. M. la Heyna Regcnt y sai

¡icrsonatgcs, y lo alt servey del Pa!au

AVIS

present any de 188S. Come la Memoria del Sr. Secretar!, lo Discun delSr. Presiden!, la Llista del senyors socis residents y de'egats y 1' Estalde cQwptes corresponents al any prop passat

Imprempta de tLa BenaixenBa,> Xuclá, 13, baixoB.