FOOTBALL COACHING ONLINE COURS

MODULE 1METHODOLOGY

ONLINE COURS

UNIT 1UNIT 1

FOOTBALL 7 JUSTIFICATION

2

UNITAT 1

JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7

El futbol és un esport molt complex, tant per

les grans dimensions del terreny de joc i les

poques restriccions en el seu ús, pel fet de no

poder fer servir les mans, com per l’elevat

nombre de jugadors col·laboradors i

opositors. Per als nens i les nenes, amb

nivells de força inferiors a la dels adults o

amb una alçada curta entre molt altres

l’objectiu final d’adaptar el joc al nen. El

futbol 7 té una sèrie de modificacions

respecte el futbol 11, i aquestes tenen

conseqüències directes sobre els jugadors a

nivell físic, tècnic, tàctic i psicològic.

La primera adaptació important que hi ha al

futbol 7 és la reducció de l’espai de joc.

Aquest canvi té les següent conseqüències:factors, les dificultats encara seran més

grans. Per tant, hem d’adaptar el joc a les

possibilitats dels nens. (Arana, 2004; Ardá,

2003; Casáis, Domínguez i Lago, 2009;

Lapresa, 2008; Pacheco, 2004; Sans i

Frattarola, 1996; Wein 2004a). Per exemple,

si a un nen li proporcionem una pilota petita,

podrà jugar millor que amb una gran.

A continuació justificarem la pràctica del

futbol 7 fins a la categoria aleví, en tant que

adaptació de la modalitat de joc que ajuda a

Aquest canvi té les següent conseqüències:

en primer lloc, els nens participen més, ja

que la majoria de jugadors estan a prop del

centre del joc (Ardà, 2003; Casáis,

Domínguez i Lago, 2009; Pacheco, 2004). Per

exemple, en el camp de futbol 7 el jugador

que estigui més lluny de la pilota sempre

estarà més a prop que el jugador que ho

estigui en un camp de futbol 11.

Es produeix un increment molt significatiu de

la variació de les intencions tàctiques dels

participants, perquè els nens poden

participar

3© soccer services europe scp

UNITAT 1

JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7en diferents zones del camp (Ardà, 2003;

Pacheco, 2004). Per exemple, en el camp de

futbol 7 el jugador pot ocupar una part

significativa del camp, i en futbol 11 el

jugador no pot abastar-la perquè les grans

dimensions del camp no ho permeten.

Hi ha més alternança de la possessió de la

pilota, i això estimula més les transicions atac

rep. Jugant a 7, el nombre de posicions i

trajectòries que ha de percebre es redueix.

En el cas del futbol 7, aquest jugador estaria

capacitat per veure els recolzaments que rep,

i per tant, entrenaria el mecanisme

perceptiu de manera més ajustada.

La segona adaptació és la reducció del temps

de joc. Aquest s’adapta a les capacitatspilota, i això estimula més les transicions atac

– defensa i defensa – atac (Pacheco, 2004;

Ardà, 2003). Per exemple, en futbol 7 el

temps que dura una jugada – des que la té un

equip fins que la perd – és més curt que en

futbol 11. Per tant, la possessió de la pilota

s'alterna molt d'un equip a un altre.

Per últim, com els nens poden veure tot el

camp es poden produir millores en els

mecanismes de percepció (Lapresa, 2008;

Pacheco, 2004; Wein, 2004). Per exemple, en

el camp de futbol 11 el jugador que té la

pilota no pot veure tots els recolzaments que

de joc. Aquest s’adapta a les capacitats

físiques dels nens, de manera que poden

disputar el partit i no esgotar-se ni des d’una

4

perspectiva física ni

cognitiva (Ardà,

2003; Casáis,

Domínguez i Lago,

2009). Els nens no

estan preparats per

jugar noranta

minuts, però sí per

jugar seixanta.

© soccer services europe scp

UNITAT 1

JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7La tercera adaptació és la reducció de l’espai

del “fora de joc” a l’àrea gran. Aquesta regla

és molt complicada per als nens, i la seva

reducció facilita el joc a la resta del camp

(Ardà, 2003; Casáis, Domínguez i Lago,

2009).

El fora de joc a futbol 7 és només a l'àrea

rival, per tant, el nen disposa de molt camp

companys per posar-se d’acord i menys

adversaris amb qui competir (Casáis,

Domínguez i Lago, 2009; Pacheco, 2004). Per

exemple, provem a un entrenament fer el joc

de la cadena. Com és més fàcil posar-se

d'acord, amb pocs companys o amb molts?

Clarament amb pocs. I el mateix passa amb

els adversaris.

rival, per tant, el nen disposa de molt camp

per jugar sense aquesta norma que potser en

el futur caldria eliminar fins a una edat

posterior a com es fa actualment.

La quarta adaptació és la reducció del

nombre de jugadors. Jugant 7 jugadors,

aquests tenen més contacte amb la pilota

(Ardà, 2003; Lapresa, 2008; Pacheco, 2004).

Per exemple, no es la mateixa la relació 11/1

(11 jugadors i 1 pilota), que la relació 7/1. A

més, es simplifiquen les relacions amb

companys i adversaris, ja que hi ha menys

Molt sovint els entrenadors demanem als

nens que juguen a onze en aquestes edats,

que juguin amb els companys de la línia de

defenses, que canviïn l’orientació del joc o

que juguin a segona línia. Quan els nens no

ho fan, els preguntem: “És que no ho veus? Si

t’ho he dit mil vegades!!”. Però en realitat no

és aquesta la pregunta que ens de fer els

entrenadors, sinó més aviat: “Poden els

jugadors en aquestes edats veure, o

considerar en els seus esquemes decisionals,

tantes possibilitats?”. Així arribem a la

5© soccer services europe scp

UNITAT 1

JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7conclusió que no és que aquest nen no ho

hagi vist, és que no ho pot veure. I la

simplificació del joc, amb només sis

companys, farà que pugui fer-ho. En aquest

sentit cal tenir present que els nens i les

nenes, de la mateixa manera que

evolucionen físicament, també ho fan

cognitivament. És a dir, no entenen sempre

igual el joc, i aquesta evolució en la

dimensions de la pilota. Amb un mòbil

adaptat, hi ha més passades, ja que es

necessita menys força per fer-les (Ardà,

2003; Pacheco, 2004). Per exemple, si un nen

està jugant amb una pilota que li costa

colpejar, evitarà fer-les. Però si adaptem la

pilota, aquest nen podrà colpejar-la i per

tant, les farà quan vulgui. Apareixen menys

errors

comprensió depèn de la seva edat. Quan són

molt petits afronten el partit de manera

egocèntrica, després ho fan sumant els seus

esforços als d'algun company, i només quan

són adults entenen el joc des d'una

perspectiva realment col·lectiva (Hernández-

Ligero, D.; 2003). Així doncs, la reducció

d'efectius minimitza en les primeres edats

l'efecte d'aquest desajust entre la manera de

jugar dels nens i la caracterització del futbol

com a esport d'equip.

La cinquena adaptació és la reducció del pes i

tècnics i coordinatius (Ardà, 2003; Casáis,

Domínguez i Lago, 2009; Pacheco, 2004). En

la mesura que el mòbil pesa menys els nens

poden centrar-se més en la precisió i no tant

en colpejar molt fort.

La sisena i última adaptació important és la

reducció de les dimensions de les porteries.

D’aquesta manera augmenta la possibilitat

d’èxit dels porters, perquè poden arribar a

més zones de la porteria (Ardà, 2003; Casáis,

Domínguez i Lago, 2009). Per exemple, una

bona estirada del porter no garanteix una6© soccer services europe scp

UNITAT 1

JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7parada a la porteria de futbol 11 perquè no

arriba a moltes zones, però en una porteria

de futbol 7 arriba a moltes més zones de la

porteria. Per tant, a futbol 7 és molt probable

que si un nen fa una bona estirada, arribi a

tocar la pilota.

Els porters tenen més seguretat i confiança

en les seves capacitats, ja que si fan una cosa

bé

Federación Riojana de fútbol, , p. 14-23.

Ardá T. i Casal, C. (2003). Fútbol: Metodologia

de la enseñanza del fútbol. Barcelona:

Paidotribo, p. 67-69 i 80-81.

Casàis, L.; Domínguez, E.; Lago, ,C.; et al.

(2009). Fútbol Base: El entrenamiento en la

categorías de formación (vol. I). Pontevedra:hi ha moltes més possibilitats d’evitar el gol

(Casáis, Domínguez i Lago, 2009; Pacheco,

2004). Tornant a l'exemple de la idea

anterior, el nen que jugava a futbol 11 i havia

fet una bona estirada però li havien fet gol,

pot pensar que no ha tocat la pilota perquè

no l'ha fet bé.

Referències

Arana et al. (2004). La alternativa del fútbol

9 para el primer año de la categoría infantil.

Logroño: Universidad de la Rioja &

categorías de formación (vol. I). Pontevedra:

Mcsports, p. 159-169.

Hernández-Ligero, D. (2003). Programa de

optimización de las estructuras

ludológicas.Training fútbol: Revista técnica

profesional, 93, 32-43.

Lapresa, D. et al. (2008). Enseñando a jugar

el fútbol. Logroño: Universidad de la Rioja &

Federación Riojana de fútbol, p. 13-28.

Pacheco, R. (2004). La enseñanza y el

7© soccer services europe scp

UNITAT 1

JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7

entrenamiento del futbol 7: Un juego de

iniciación al fútbol 11. Barcelona: Paidotribo,

p. 25-39.

Sans, A i Frattarola, C. (1996). Entrenamiento

en el fútbol base (2a ed.). Barcelona:

Paidotribo, p. 9-15.

8© soccer services europe scp