Torrent 91

Click here to load reader

  • date post

    22-Jul-2016
  • Category

    Documents

  • view

    276
  • download

    5

Embed Size (px)

description

Magazine Rafal Vell School

Transcript of Torrent 91

  • 22

    Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3

    Creaci a Infanti l . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4

    La Mediterrnia (Infanti l). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5

    Grcia (1 r curs). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 1

    Egipte (2n curs). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 3

    Construm un aqeducte (3r curs). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 5

    L'poca talaitica (4rt curs). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 7

    El naixement de l 'escriptura (5 A). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 8

    Gilgameix (5 B). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 9

    Els elefants i els cartaginesos (6 A). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21

    Cartaginesos a les I l les Balears (6 B). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22

    Jocs i apl icacions educatives (Equip de Suport). . . . . . . . . .23

    Creaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27

    Formaci de delegats en resoluci de confl ictes. . . . . . . . .29

    Exposici Cultures

    Mediterrnies. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31

    Contraportada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32

  • 3Aquest curs va comenar amb tensions derivades de la implantaci del TIL i la LOMCE.

    Sovint normes i l leis que responen a orientacions poltiques interessades distorsionen un marc

    educatiu que hauria destar centrat en la cultura, la cincia i els valors humans i socials comuns.

    La defensa duna Escola pblica i plural, que reflecteixi el consens duna societat com la nostra,

    s un repte que implica la mobil itzaci de pares, estudiants i educadors, per tamb un esfor

    per entendre la nostra histria i la nostra situaci en el mn que ens envolta.

    La Mediterrnia s el bressol de la nostra identitat com a il lencs. s una mar antiga i

    complexa, el cor mateix del nostre passat i el nostre present. Vrem decidir escoll ir la

    Mediterrnia com a tema central del curs 201 4-1 5 i de la Setmana Cultural amb la idea de donar

    a la nostra comunitat educativa una visi molt ms ampla d'una mar que ha estat el centre de la

    nostra economia i la nostra histria. Per una banda, els nins i nines d'Infanti l han fet feina al

    voltant dels peixos i els pirates, mentre que els alumnes de Primria han estudiat els pobles i

    civi l i tzacions que han influt en la nostra cultura.

    Afortunadament, l accs a la informaci avui dia s molt flud, i hem pogut gaudir de

    l l ibres, pel lcules, material enciclopdic, eines interactives i webs especial itzades que han

    contribut a enriquir els nostres coneixements sobre les civi l itzacions i l 'ecologia mediterrnies.

    Amb una visi ldica, artstica i engrescadora, els nins i nines d'Infanti l han estudiat les

    tortugues marines, els crancs, els pirates, els taurons, les estrel les de mar i els cavallets de mar.

    Han fet una feina intensament creativa al voltant d'un mn proper i alhora misteris, on els

    pirates i la fauna submarina han suggerit dibuixos, escultures i fins i tot la idea dun aquari

    tridimensional que ha transformat l espai de l escola. Aquesta exposici submarina, que inclou

    taurons, peixos bolla, nedadors, vitral ls, peixets de tot tipus i fins i tot un far, ha estat visitada per

    alumnes de tots els cursos, que han pogut gaudir de la creativitat i l s dels materials dels seus

    companys. A part daquesta exposici, els nins i nines dInfanti l tamb han ofert diverses

    activitats per a la Setmana Cultural, com tal lers per pintar amb gel, tinta de calamar i pistoles

    daigua, o jugar amb bimbolles i arena. . .

    Pels alumnes de Primria ha estat un viatge en el temps i l 'espai que ens ha obert els ul ls

    i ens ha donat una visi molt ms ampla de la nostra identitat. Hem aprs com els

    mesopotmics van inventar l 'escriptura, i com els egipcis van desenvolupar un sistema jeroglfic

    per expressar-se, a travs del qual ens han transms la seva rel igi, l leis i costums. Hem gaudit

    de veure i reproduir els vestits, ornaments i estris d'aquestes cultures tan properes alhora que

    ens meravellavem del seu magnfic art. I ens ha sorprs saber que moltes ciutats de les nostres

    i l les varen ser fundades per romans, cartaginesos o comerciants fenicis, vinguts de l 'altra banda

    de la Mediterrnia. Fins i tot, ens hem adonat que la nostra l lengua t influncies de Grcia i que

    s una llengua romnica, s a dir, que prov del l lat que xerraven els romans fa ms de dos mil

    anys.

    Per la cultura no s noms una acumulaci de coneixements, sin tamb una forma de

    sensibi l itat, i els nins i nines del Rafal Vell s'han acostat d'una forma activa a totes les formes

    d'art de les civi l itzacions mediterrnies. Hem comprs el valor de les escultures sumries, de

    l 'arquitectura egpcia, de l 'apl icaci de les matemtiques i la fi losofia a l 'art grec, dels temples,

    jocs, decoraci i moda romana, de les arts bl l iques dels cartaginesos i, finalment, de les

    construccions talaitiques que encara podem visitar a les Balears.

    Valorar i sentir com a nostre aquest l legat s la mil lor manera de respectar i fer respectar

    una cultura original i rica que continua desenvolupant-se amb fora cap al futur.

  • 4CCRREEAACCII AA IINNFFAANNTTIILL

  • 5LA MEDITERRNIALA MEDITERRNIA HA ESTAT EL FILCONDUCTOR AL LLARG DEL CURS COM APROJECTE DESCOLA I EL TEMA PRINCIPAL DE LASETMANA CULTURAL.AMB ELS MS PETITS ENS HEM SUBMERGIT ENUNA GRAN DIVERSITAT DACTIVITATS IEXPERINCIES QUE HEM POGUT COMPARTIRAMB LES FAMLIES, MESTRES, EXPERTS,INFANTS AMB ELS PADRINS I FILLOLS (AULESGERMANES), QUE HAN APORTAT UNA GRANRIQUESA DAPRENENTATGES.UN ANAR I VENIR DONADES, QUE COMENA

    EN EL MOMENT QUE DECIDIM QUE LESCOLASHA DE CONVERTIR EN UN MAR, ON ELSNOSTRES INTERESSOS, APRENENTATGES,PROJECTES ES VEGIN REFLECTITS.COMENAM EL NOSTRE VIATGE.ANAM DEXCURSI A LA PLATJA AMB LESFAMLIES, UN PRIMER CONTACTE AMB LA MAR,

  • 6VOLEM REPRESENTAR LA MAR, UNA MAR BLAVA.PREPARAM UN TALLER AMB FAMLIES ON LA FARINA I LA PINTURA BLAVA SLA PROTAGONISTA , DUNA MAR PLENA D ONES ,,,,,,

  • 7LES NOSTRES ONES PUGENPER LESCALA FINS ALPRIMER PIS AMB UNABONA MOLA DE PEIXOS.

    A LES AULES ELS INFANTS HAN EMPRAT DIFERENTSTCNIQUES PER FER LA MAR.AMB OLI I SETRILLS.

    AMB TORCABOQUES, AQUARELLESI SAL GRUIXUDA.AMB SAB I PINTURA BLAVA.

  • 8UN MAR PLE DE VIDA..ELS MS PETITS HAN FET TORTUGUES MARINES

    FEIM CRANCS AMB ELS NOSTRES PADRINS,QUE ENS VNEN A AJUDAR I ENSEXPLIQUEN COM HO HEM DE FER.

  • 9ELS NOSTRES PADRINS ENS HAN AJUDAT A FER ESTRELLES DE MAR AMBFANG.

    ENTRAM DINS LA BOCA DUNTAUR.

  • 1 0

    HEM EMPRAT DIFERENTS ESTRATGIES PER TREBALLAR UN OBJECTIU COM.

    LA MAR MEDITERRNIA.

    AMB PLASTILINA. . . .

    UN CONTE QUE ENS HA INSPIRAT: "NEDA-QUE -NEDA"

    AMB L'AJUDA DELS PADRINS HAN FET UN PEIX AMB TOTES LES MANS.

    NEDANT,NEDANT USCONVIDAM A VENIR ABUSSEJAR AL MARD'EDUCACI INFANTIL.

    UNA MAR PLENA DEPETJADES DE TOTA LACOMUNITAT EDUCATIVA.

  • 11

    GRCIA

    1r A i 1r B

  • 1 2

  • 1 3

    L'escriptura forma part de les traces ms

    importants que ens queden del mn egipci. Els

    egipcis no empraven un alfabet com el nostre.

    Inventaren una forma d'escriptura formada per uns

    petits dibuixos anomenats JEROGLFICS. Alguns

    dibuixos representaven una idea o una paraula

    sencera, d'altres representaven un so. Els jeroglfics

    es poden llegir de dalt a baix i tamb en horitzontal

    (d'esquerra a dreta i de dreta a esquerra).

    Els egipcis no uti l i tzaven papers, escrivien en

    ful ls fets d'unes plantes que naixien a les vores del

    riu Nil i es deien PAPIRS. Tamb escrivien damunt

    pedra, per exemple a les partes dels temples i a

    l 'interior de les pirmides.

    Els egipcis creien en la vida desprs de la mort.

    Tot l 'art egipci est relacionat amb les seves

    creences rel igioses i amb la vida eterna. Les tombes

    estaven decorades amb pintures de gran bellesa i

    les escultures representaven faraons i dus egipcis.

    Les PIRMIDES varen ser construdes per enterrar els faraons. La seva construcci durava

    anys i en ella hi treballaven milers de camperols i tamb esclaus. Es van construir ms de 70

    pirmides. A prop de El Caire, l 'actual capital d'Egipte, trobam les pirmides de Kheops,

    Mykerinos i Khefren.

    Al cor de les pirmides hi havia la tomba del fara momificat i envoltat de nombrosos

    objectes i al iments que l 'acompanyarien al seu viatge al ms enll. Per evitar que el cos del

    fara es podrs, l 'assecaven, el tractaven amb productes qumics naturals, i desprs

    l 'embolicaven amb tires de ll i per fer-ne una mmia. Els posaven una carassa i, al final, els

    ficaven dins un SARCFAG.

    E

    E

    G

    G

    I

    I

    P

    P

    T

    T

    E

    E

    Classes 2n A i 2n B

  • 1 4

    La societat egpcia estava dividida en classes. A la

    ms alta, regnava el FARA. Desprs venien els

    nobles, els escribes, els sacerdots i els artesans. I

    abaix de tot, els camperols, els servents i els esclaus,

    que eren la majoria.

    El FARA era considerat du i el poble el

    venerava. Els egipcis no podien mirar ni tocar el seu

    cos. Era la mxima autoritat, i controlava tot l 'Egipte.

    Era inmensament ric i poders. El l i tota la seva

    faml ia, vivien envoltats de luxe i de centenars de

    servents que atenien les seves necessitats

    Per als antics egipcis els dus estaven pertot arreu: en l 'aigua, en l 'aire, en la terra i en

    l 'invisible regne dels difunts. El ls havien creat el mn i els humans i s'encarregaven d'assegurar

    la seva continutat. Dia rere dia, els dus l luitaven contra les forces del mal que pretenien

    destruir el mn, i en ocasions, combatien tamb entre el ls. Al comenament varen divinitzar

    aquells fenmens naturals que els feien por i associaren les divinitats als animals, per aix, els

    representaven aix: el falc era el du Horus, el xacal del desert i protector de les necrpolis era

    Anubis, el cocodri l del Nil el du Khentekhtai, etc. A ms els van donar conceptes humans, com

    la faml ia, de manera que els van agrupar en trades de pare, mare i fi l l .

    Camperols

  • 1 5

    Romans i romanes 3r

    Construm un aqeducte

    Els nins i les nines de tercer, enguany, hem estudiat un dels pobles que, antigament, vivien a la

    Mediterrnia: els romans.

    Varen ser tan importants per a nosaltres que, avui, ms de dos mil anys desprs, encara feim

    servir restes de la seva llengua, les seves lleis, els seus costums, el seus edificis. . .

    Com que eren una de les civi l itzacions ms avanades del seu temps, els habitants de Roma i

    dels altres indrets de l 'imperi rom gaudiren d'unes comoditats molt grans, a la seva poca.

    Una d'el les era tenir aigua a les ciutats i no haver-la d'anar a cercar al riu o a la muntanya.

    L'aigua, per arribar des dels cims fins a les viles, sovint havia de passar per damunt escletxes i

    travessar guals.

    Per aconseguir-ho pensaren i construren una srie de sistemes que la canalitzaven i la diuen

    fins a les fonts pbliques.

    Un d'aquests enginys eren els aqeductes. Consistien en uns ponts, fets sovint amb una o ms

    d'una fi lera d'arcs, damunt dels quals hi havia una canal per on corria l 'aigua.

    N'hi havia de ms grossos i de ms petits perqu aquestes construccions s'havien d'adaptar a

    la longitud i a l 'altura del desnivel l que havien de superar.

    Nosaltres, com els enginyers i els arquitectes romans, hem construt un aqeducte.

    Per fer-lo hem fet un plnol per determinar la seva forma, hem calculat quants arcs havia de

    tenir, hem triat els materials que ens han semblat ms adequats i l 'hem construt entre tots.

    Si voleu, el podeu veure acabat a l 'exposici que farem durant la Setmana Cultural a l 'escola.

  • 1 6

    En aquest article vos mostram algunes imatges de com el varem construir.

    Si en voleu veure ms les podeu trobar en el nostre blog:

    http: //www.unamadhistories.blogspot.com.es

  • 1 7

    L ' P O C A T A L A I T I C A

    4rt A i 4rt B

    ELS POBLATS:

    Les persones de l'poca talaitica vivien en poblats emmurallats per poder-se defensar

    dels enemics i la gent que els atacava de l'exterior de l 'i l la.

    Vivien pacficament perqu uns estaven molt aprop dels altres.

    Els poblats pareixien laberints, perqu hi havia carrerons i carrers estrets. Les murades

    estaven fetes de pedra.

    Als poblats hi havia un cap que vivia en el talaiot i era qui distribua el menjar.

    Les altres persones del poblat vivien en vivendes, conreaven la terra, tenien cura dels

    animals i recol lectaven fruits.

    Els poblats ms importants de Mallorca eren Capocorb Vell , Ses Passes, Son Forns . . .

    ELS TALAIOTS:

    Els talaiots sn construccions

    megaltiques. (Megaltic vol dir construcci de

    pedra enorme). Els talaiots sn construccions

    en forma de torre. Poden arribar als 8 metres

    d'alada amb una mitjana de 1 5 metres de

    dimetre de la base. Els ms desenvolupats

    presenten habitacles al voltant d'una columna

    central de pedres.

    Els talaiots tenen la funci de vigi lar

    possibles atacs enemics. La gent del poblat hi

    guardava els objectes de valor, ja que era el l loc

    ms segur del poblat.

    El cap del poblat vivia en el talaiot.

  • 1 8

    LES TAULES:

    Sn colossals monuments en forma de T que se

    situaven en el centre d'un recinte en forma de ferradura,

    probablement d's rel igis, on han aparegut restes de

    fogueres realitzades en cerimnies de sacrifici

    d'animals. Foren construdes dins el primer mil lenni a.

    de C. Les taules constitueixen, per la seva

    espectacularitat, el smbol d'una poca prehistrica tan

    apassionant com enigmtica.

    LES NAVETES:

    Una naveta s una construcci prehistrica de

    l 'i l la de Menorca.

    La seva funci era de sepulcre col lectiu i estava

    construda amb grans pedres i tcnica ciclpia, s a dir,

    col locades en sec sense ciment ni argamassa.

    La naveta dels Tudons s una construcci

    funerria de la prehistria menorquina uti l i tzada entre

    els anys 1 .200 i 750 a de C.

    ELS SANTUARIS:

    Un santuari s una edificaci rel igiosa que no

    estava feta per habitar-la.

    T una paret de pedres molt grosses i no tenia

    coberta.

    A l 'interior hi ha columnes que servien d'altar o,

    tal vegada, eren pedres sagrades.

    S'hi feien sacrificis d'animals, festes i pats.

    Normalment, els santuaris es trobaven fora del

    recinte del poblat.

    ELS FONERS

    Els foners habitaren les i l les a partir

    de mitjan segle IV a. de C. Eren mestres del

    l lanament, ja que des del seu naixement

    eren iniciats en el maneig de la fona, i es

    veien obligats al seu continu

    perfeccionament. En el combat usaven tres

    fones de diferents longituds, segons la

    distncia de l 'objectiu a assolir. Molts

    d'aquests foners balears acabaren nodrint

    els exrcits cartagins i rom.

  • 1 9

    E

    E

    L

    L

    N

    N

    A

    A

    I

    I

    X

    X

    E

    E

    M

    M

    E

    E

    N

    N

    T

    T

    D

    D

    E

    E

    L

    L

    '

    '

    E

    E

    S

    S

    C

    C

    R

    R

    I

    I

    P

    P

    T

    T

    U

    U

    R

    R

    A

    A

    5 A

    Fa 5000 anys, a la frti l Mesopotmia

    (terra enmig de rius) va sorgir

    l 'escriptura. La civi l itzaci sumria la va

    desenvolupar. Les persones que tenien

    l 'ofici d'escriure eren els escribes. Era

    una feina molt del icada que s'ensenyava

    a les escoles d'escribes.

    Les ciutats sumries eren tan grans i hi

    havia tanta producci de cereals que la

    memria no era suficient per controlar-ho

    tot. Per aix els sumeris, que vivien a

    Mesopotmia, se varen espavilar per

    cercar un sistema que substitus a la

    memria.

    L

    L

    '

    '

    E

    E

    V

    V

    O

    O

    L

    L

    U

    U

    C

    C

    I

    I

    D

    D

    E

    E

    L

    L

    '

    '

    E

    E

    S

    S

    C

    C

    R

    R

    I

    I

    P

    P

    T

    T

    U

    U

    R

    R

    A

    A

    I

    I

    L

    L

    '

    '

    A

    A

    L

    L

    F

    F

    A

    A

    B

    B

    E

    E

    T

    T

    Cada paraula era un dibuix

    El primer que varen registrar, cap al 3.200 abans de Crist, va ser el producte de les

    coll ites. Uti l i tzaven tauletes d'argi la (fang) que marcaven amb un bur de jonc punxegut. Eren

    signes pictogrfics en forma d'espiga.

    Cap a l'any 3.1 00 a.C. els escribes varen canviar la posici dels seus signes que

    disposaven en lnies horizontals. Aix els hi era ms fcil escriure.

    El bur de jonc tenia un inconvenient:

    quan escrivies damunt l 'argi la deixava restes de

    fang i embrutava la tauleta, per aix varen

    cercar un clam bisel lat amb el que escrivien

    fent petits cops d'amunt l 'argi la en forma de

    cunya (cuneforme). Aix va ser cap al 2.500 aC.

    E

    E

    L

    L

    P

    P

    R

    R

    I

    I

    M

    M

    E

    E

    R

    R

    A

    A

    L

    L

    F

    F

    A

    A

    B

    B

    E

    E

    T

    T

    El canvi ms important va ser desenvolupar

    un sistema de signes que expressaven els sons

    de la l lengua que parlaven. Havia nascut el primer

    alfabet fontic. Cada signe corresponia a un so,

    en carcters cuneformes. S'han trobat a la ciutat

    d'Ugarit i daten del 1 .500-1 .270 aC.

  • 20

    C

    C

    o

    o

    n

    n

    s

    s

    i

    i

    d

    d

    e

    e

    r

    r

    a

    a

    d

    d

    a

    a

    l

    l

    a

    a

    p

    p

    r

    r

    i

    i

    m

    m

    e

    e

    r

    r

    a

    a

    n

    n

    a

    a

    r

    r

    r

    r

    a

    a

    c

    c

    i

    i

    e

    e

    s

    s

    c

    c

    r

    r

    i

    i

    t

    t

    a

    a

    d

    d

    e

    e

    l

    l

    a

    a

    h

    h

    i

    i

    s

    s

    t

    t

    r

    r

    i

    i

    a

    a

    Fa molt de temps, a Mesopotmia, el Du Sol va crear a en Gilgameix, un hum meitat home meitat Du,

    per regnar a la ciutat d'ruk. Gilgameix va tornar molt dolent i no coneixia l 'amistat. El seu entreteniment era

    construir la murada ms alta, per protegir la seva ciutat. Per aix la gent feia feina dia i nit fins que un dia, el poble

    es va rebelar i va anar a demanar ajut al Du del Sol.

    Com a resposta, el Du del Sol va enviar un altre Du anomenat Enkid al bosc, que es va fer molt amic

    dels animals. Un dia, per primera vegada, va veure un caador que volia matar a un dels seus amics. El caador,

    molt espantat va anar a contar a en Gilgameix que hi havia vist un home tan gran i fort com ell .

    Quan en Gilgameix se'n va adonar va enviar a na Shamhat, la dona ms guapa d'ruk, per enamorar-lo i

    aix dur-lo a la seva ciutat.

    N'Enkid i na Shamhat es varen

    enamorar i finalment el va dur a la

    ciutat. Al l, en Gilgameix el va retar.

    Durant la baral la, en Gilgameix va

    travelar i va caure de la murada, per

    n'Enkid el va salvar i es varen fer

    molt amics.

    A la fi , n'Enkid va conixer l 'amistat.

    Tot anava b, fins que un dia va haver-hi un terratrmol provocat pel monstre Humbaba, que va matar a na

    Shamhat. N'Enkid i en Gilgameix molt tristos i enfadats varen anar a venjar-se del monstre. Amb l'ajuda de

    n'Ishtar, la deessa de l'amor i la guerra, varen derrotar al monstre. El la a canvi vol ia casar-se amb en Gilgameix,

    per ell la va rebutjar. Com a venjana, n'Isthar va enviar una malaltia a n'Enkid que va dormir per sempre. . .

    En Gilgameix se'n va adonar que el pitjor de la vida era la mort, aix que va decidir anar a cercar la vida eterna. La

    seva aventura va ser molt l larga i peri l losa. Va passar per un desert, va l luitar contra l leons i escorpins gegants, va

    travessar el Mar Mort amb l'ajut de cent-vint rems, i va arribar a l 'i l la del Du Utanapstim perqu li conts el secret

    de la immortal itat. En Gilgameix va haver de passar una prova: estar sis dies i set nits sense dormir, mentre el Du

    Utanapstim li contava la seva histria.

    En Gilgameix no la va superar i l i va demanar una segona oportunitat. El l l i va contestar que no li podia donar la

    immortal itat dels dus, per que hi havia una planta de la joventut que el mantendria jove mentre visqus.

    En Gilgameix va anar a cercar-la al fons de la mar i la va trobar, per n'Isthar se la va menjar per venjana.

    L'esperit del seu amic n'Enkid va aparixer i se l 'endugu volant per mostrar-l i la ciutat que havia creat. I l i va dir

    que la seva immortal itat estaria per sempre en el cor del seu poble.

    GILGAMEIX

    5 B curs

  • 21

    6 A

    Els elefants de guerra van ser una arma important.

    S uti l i tzaven normalment per atacar l 'enemic, per

    trepitjar grups d'enemics o trencar les seves lnies.

    Es podien emprar tant elefants mascles com

    femelles.

    Els cartaginesos van iniciar l 'ensinistrament

    d'elefants africans per a la guerra. L'espcie triada

    va ser l 'elefant de la selva, concretament el nord-

    afric, que acabaria gaireb per extingir-se a causa

    de la seva sobreexplotaci.

    Els elefants de Cartago que Anbal va guiar a

    travs dels Alps, terroritzaven les legions

    romanes. Per els romans van trobar una manera

    de defensar-se del ls, es varen fer a un costat i els

    van deixar passar.

    Els elefants combatien en segona lnia. S uti l i tzaven com a plataformes pels arquers, que

    enfi lats a l esquena de lanimal tenien una lnia de tir directa cap l'enemic.

    Damunt l animal hi posaven una torre . A dins hi anaven soldats: un arquer i un l lancer. A

    alguns comandants cartaginesos els agradava dirigir la batal la des de dalt d'un elefant, com el

    propi Anbal a l 'inici de la seva campanya ital iana.

  • 22

    C

    C

    a

    a

    r

    r

    t

    t

    a

    a

    g

    g

    i

    i

    n

    n

    e

    e

    s

    s

    o

    o

    s

    s

    a

    a

    l

    l

    e

    e

    s

    s

    I

    I

    l

    l

    l

    l

    e

    e

    s

    s

    B

    B

    a

    a

    l

    l

    e

    e

    a

    a

    r

    r

    s

    s

    A la classe de 6B hem dedicat part d'aquest curs a fer un projecte de coneixement del

    medi sobre els cartaginesos. Per aquesta feina, hem comptat amb l'ajuda de na Mar i hem

    estudiat diferents aspectes d'aquesta civi l itzaci. Aqu vos volem donar quatre pinzel lades sobre

    la seva presncia a les nostres i l les.

    La cultura pnica o cartaginesa va sser ben present a l 'i l la d'Eivissa. All els fenicis -que

    sn els avantpassats dels cartaginesos- hi instal laren una colnia, ja que l 'i l la constitua un punt

    estratgic en el Mediterrani per comerciar amb tota la costa del l levant peninsular, amb el golf

    de Lle i amb les i l les de Mallorca i Menorca. All fundaren Ibosim (S. VI I aC), el que desprs

    seria la vi la d'Eivissa, la ciutat ms antiga de les I l les Balears. Ms tard, amb la creaci de

    l 'imperi cartagins, Eivissa passa a la seva rbita cultural, poltica i econmica. De fet, va haver-

    hi grups de persones provinents de Cartago que s'establ iren en aquesta i l la. En aquest moment

    podem parlar de 5.000 habitants.

    A banda de la ciutat, per la resta de l 'i l la es desenvoluparen petits assentaments rurals i

    cada vegada es va conrear ms territori , destacant la producci del vi i l 'ol i . Un altre producte

    important va ser la sal.

    Els artesans ebusitans (aix es coneix als pnics d'Eivissa), es dedicaren sobretot a la cermica,

    producte que tamb s'exportava a altres territoris.

    Amb posterioritat tamb es va colonitzar Formentera. No es va fundar cap ciutat, per s

    que s'hi establ iren explotacions agrcoles.

    A Mallorca i Menorca els pnics d'Eivissa van establir assentaments comercials i factories a la

    costa. Per exemple, a l 'i l lot de na Guardis, a la colnia de Sant Jordi, hi tenien magatzems,

    tal lers i habitatges uti l i tzats per comerciants i artesans ebusitans. Altres assentaments pnics els

    podem trobar a l 'i l lot d'en Sales (Calvi) i a na Galera (Can Pasti l la)

    Els cartaginesos, en les seves guerres, van reclutar mercenaris de Mallorca i de Menorca

    perqu lluitassin amb ells. Eren els foners balears, els quals destacaven per la seva habil itat

    amb el tir amb la fona.

    Cartagins = Pnic

    Per saber-ne ms

    A qui vulgui saber ms sobre els cartaginesos o pnics a les nostres i l les, l i recomanam la lectura del l l ibre-cmic

    Els pnics. Balears ara i abans de l'editorial Dolmen.

  • 23

  • 24

  • 25

  • 26

  • 27

    PPEEIIXXOOSSEELL FFOONNSSDDEE LLAAMMEEDDIITTEERRRRNNIIAA

  • 28

  • 29

  • 30

  • 31

    E

    E

    X

    X

    P

    P

    O

    O

    S

    S

    I

    I

    C

    C

    I

    I

    L

    L

    E

    E

    S

    S

    C

    C

    U

    U

    L

    L

    T

    T

    U

    U

    R

    R

    E

    E

    S

    S

    M

    M

    E

    E

    D

    D

    I

    I

    T

    T

    E

    E

    R

    R

    R

    R

    N

    N

    I

    I

    E

    E

    S

    S

  • 32