Torrent 91

32

description

Magazine Rafal Vell School

Transcript of Torrent 91

Page 1: Torrent 91
Page 2: Torrent 91

22

Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3

Creació a Infanti l . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4

La Mediterrània (Infanti l). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5

Grècia (1 r curs). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 1

Egipte (2n curs). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 3

Construïm un aqüeducte (3r curs). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 5

L'època talaiòtica (4rt curs). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 7

El naixement de l 'escriptura (5è A). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 8

Gilgameix (5è B). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 9

Els elefants i els cartaginesos (6è A). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21

Cartaginesos a les I l les Balears (6è B). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22

Jocs i apl icacions educatives (Equip de Suport). . . . . . . . . .23

Creació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27

Formació de delegats en resolució de confl ictes. . . . . . . . .29

Exposició CulturesMediterrànies. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31

Contraportada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32

Page 3: Torrent 91

3

Aquest curs va començar amb tensions derivades de la implantació del TIL i la LOMCE.Sovint normes i l leis que responen a orientacions polítiques interessades distorsionen un marceducatiu que hauria d’estar centrat en la cultura, la ciència i els valors humans i socials comuns.La defensa d’una Escola pública i plural, que reflecteixi el consens d’una societat com la nostra,és un repte que implica la mobil ització de pares, estudiants i educadors, però també un esforçper entendre la nostra història i la nostra situació en el món que ens envolta.

La Mediterrània és el bressol de la nostra identitat com a il lencs. És una mar antiga icomplexa, el cor mateix del nostre passat i el nostre present. Vàrem decidir escoll ir laMediterrània com a tema central del curs 201 4-1 5 i de la Setmana Cultural amb la idea de donara la nostra comunitat educativa una visió molt més ampla d'una mar que ha estat el centre de lanostra economia i la nostra història. Per una banda, els nins i nines d'Infanti l han fet feina alvoltant dels peixos i els pirates, mentre que els alumnes de Primària han estudiat els pobles icivi l i tzacions que han influït en la nostra cultura.

Afortunadament, l ’accés a la informació avui dia és molt fluïd, i hem pogut gaudir del l ibres, pel· lícules, material enciclopèdic, eines interactives i webs especial itzades que hancontribuït a enriquir els nostres coneixements sobre les civi l itzacions i l 'ecologia mediterrànies.

Amb una visió lúdica, artística i engrescadora, els nins i nines d'Infanti l han estudiat lestortugues marines, els crancs, els pirates, els taurons, les estrel les de mar i els cavallets de mar.Han fet una feina intensament creativa al voltant d'un món proper i alhora misteriós, on elspirates i la fauna submarina han suggerit dibuixos, escultures i fins i tot la idea d’un aquaritridimensional que ha transformat l ’espai de l ’escola. Aquesta exposició submarina, que incloutaurons, peixos bolla, nedadors, vitral ls, peixets de tot tipus i fins i tot un far, ha estat visitada peralumnes de tots els cursos, que han pogut gaudir de la creativitat i l ’ús dels materials dels seuscompanys. A part d’aquesta exposició, els nins i nines d’Infanti l també han ofert diversesactivitats per a la Setmana Cultural, com tal lers per pintar amb gel, tinta de calamar i pistolesd’aigua, o jugar amb bimbolles i arena. . .

Pels alumnes de Primària ha estat un viatge en el temps i l 'espai que ens ha obert els ul lsi ens ha donat una visió molt més ampla de la nostra identitat. Hem après com elsmesopotàmics van inventar l 'escriptura, i com els egipcis van desenvolupar un sistema jeroglíficper expressar-se, a través del qual ens han transmès la seva rel igió, l leis i costums. Hem gauditde veure i reproduir els vestits, ornaments i estris d'aquestes cultures tan properes alhora queens meravellavem del seu magnífic art. I ens ha sorprès saber que moltes ciutats de les nostresi l les varen ser fundades per romans, cartaginesos o comerciants fenicis, vinguts de l 'altra bandade la Mediterrània. Fins i tot, ens hem adonat que la nostra l lengua té influències de Grècia i queés una llengua romànica, és a dir, que prové del l latí que xerraven els romans fa més de dos milanys.

Però la cultura no és només una acumulació de coneixements, sinó també una forma desensibi l itat, i els nins i nines del Rafal Vell s'han acostat d'una forma activa a totes les formesd'art de les civi l itzacions mediterrànies. Hem comprès el valor de les escultures sumèries, del 'arquitectura egípcia, de l 'apl icació de les matemàtiques i la fi losofia a l 'art grec, dels temples,jocs, decoració i moda romana, de les arts bèl· l iques dels cartaginesos i, finalment, de lesconstruccions talaiòtiques que encara podem visitar a les Balears.

Valorar i sentir com a nostre aquest l legat és la mil lor manera de respectar i fer respectaruna cultura original i rica que continua desenvolupant-se amb força cap al futur.

Page 4: Torrent 91

4

CCRREEAACCIIÓÓ AA IINNFFAANNTTIILL

Page 5: Torrent 91

5

LA MEDITERRÀNIALA MEDITERRÀNIA HA ESTAT EL FILCONDUCTOR AL LLARG DEL CURS COM APROJECTE D‛ESCOLA I EL TEMA PRINCIPAL DE LASETMANA CULTURAL.AMB ELS MÉS PETITS ENS HEM SUBMERGIT ENUNA GRAN DIVERSITAT D‛ACTIVITATS IEXPERIÈNCIES QUE HEM POGUT COMPARTIRAMB LES FAMÍLIES, MESTRES, EXPERTS,INFANTS AMB ELS PADRINS I FILLOLS (AULESGERMANES), QUE HAN APORTAT UNA GRANRIQUESA D‛APRENENTATGES.UN ANAR I VENIR D‛ONADES, QUE COMENÇA

EN EL MOMENT QUE DECIDIM QUE L‛ESCOLAS‛HA DE CONVERTIR EN UN MAR, ON ELSNOSTRES INTERESSOS, APRENENTATGES,PROJECTES… ES VEGIN REFLECTITS.COMENÇAM EL NOSTRE VIATGE….ANAM D‛EXCURSIÓ A LA PLATJA AMB LESFAMÍLIES, UN PRIMER CONTACTE AMB LA MAR,

Page 6: Torrent 91

6

VOLEM REPRESENTAR LA MAR, UNA MAR BLAVA….PREPARAM UN TALLER AMB FAMÍLIES ON LA FARINA I LA PINTURA BLAVA ÉSLA PROTAGONISTA , D‛UNA MAR PLENA D‛ ONES ,,,,,,

Page 7: Torrent 91

7

LES NOSTRES ONES PUGENPER L‛ESCALA FINS ALPRIMER PIS AMB UNABONA MOLA DE PEIXOS.

A LES AULES ELS INFANTS HAN EMPRAT DIFERENTSTÈCNIQUES PER FER LA MAR.AMB OLI I SETRILLS.

AMB TORCABOQUES, AQUAREL∙LESI SAL GRUIXUDA.AMB SABÓ I PINTURA BLAVA.

Page 8: Torrent 91

8

UN MAR PLE DE VIDA…..ELS MÉS PETITS HAN FET TORTUGUES MARINES

FEIM CRANCS AMB ELS NOSTRES PADRINS,QUE ENS VÉNEN A AJUDAR I ENSEXPLIQUEN COM HO HEM DE FER.

Page 9: Torrent 91

9

ELS NOSTRES PADRINS ENS HAN AJUDAT A FER ESTRELLES DE MAR AMBFANG.

ENTRAM DINS LA BOCA D‛UNTAURÓ.

Page 10: Torrent 91

1 0

HEM EMPRAT DIFERENTS ESTRATÈGIES PER TREBALLAR UN OBJECTIU COMÚ.LA MAR MEDITERRÀNIA.

AMB PLASTILINA. . . .

UN CONTE QUE ENS HA INSPIRAT: "NEDA-QUE -NEDA"

AMB L'AJUDA DELS PADRINS HAN FET UN PEIX AMB TOTES LES MANS.

NEDANT,NEDANT USCONVIDAM A VENIR ABUSSEJAR AL MARD'EDUCACIÓ INFANTIL.

UNA MAR PLENA DEPETJADES DE TOTA LACOMUNITAT EDUCATIVA.

Page 11: Torrent 91

11

GRÈCIA1r A i 1r B

Page 12: Torrent 91

1 2

Page 13: Torrent 91

1 3

L'escriptura forma part de les traces mésimportants que ens queden del món egipci. Elsegipcis no empraven un alfabet com el nostre.Inventaren una forma d'escriptura formada per unspetits dibuixos anomenats JEROGLÍFICS. Algunsdibuixos representaven una idea o una paraulasencera, d'altres representaven un so. Els jeroglíficses poden llegir de dalt a baix i també en horitzontal(d'esquerra a dreta i de dreta a esquerra).

Els egipcis no uti l i tzaven papers, escrivien enful ls fets d'unes plantes que naixien a les vores delriu Nil i es deien PAPIRS. També escrivien damuntpedra, per exemple a les partes dels temples i al 'interior de les piràmides.

Els egipcis creien en la vida després de la mort.Tot l 'art egipci està relacionat amb les sevescreences rel igioses i amb la vida eterna. Les tombesestaven decorades amb pintures de gran bellesa iles escultures representaven faraons i déus egipcis.

Les PIRÀMIDES varen ser construïdes per enterrar els faraons. La seva construcció duravaanys i en ella hi treballaven milers de camperols i també esclaus. Es van construir més de 70piràmides. A prop de El Caire, l 'actual capital d'Egipte, trobam les piràmides de Kheops,Mykerinos i Khefren.

Al cor de les piràmides hi havia la tomba del faraó momificat i envoltat de nombrososobjectes i al iments que l 'acompanyarien al seu viatge al més enllà. Per evitar que el cos delfaraó es podrís, l 'assecaven, el tractaven amb productes químics naturals, i desprésl 'embolicaven amb tires de ll i per fer-ne una mòmia. Els posaven una carassa i, al final, elsficaven dins un SARCÒFAG.

EEGGIIPPTTEEClasses 2n A i 2n B

Page 14: Torrent 91

1 4

La societat egípcia estava dividida en classes. A lamés alta, regnava el FARAÓ. Després venien elsnobles, els escribes, els sacerdots i els artesans. Iabaix de tot, els camperols, els servents i els esclaus,que eren la majoria.

El FARAÓ era considerat déu i el poble elvenerava. Els egipcis no podien mirar ni tocar el seucos. Era la màxima autoritat, i controlava tot l 'Egipte.Era inmensament ric i poderós. El l i tota la sevafamíl ia, vivien envoltats de luxe i de centenars deservents que atenien les seves necessitats

Per als antics egipcis els déus estaven pertot arreu: en l 'aigua, en l 'aire, en la terra i enl 'invisible regne dels difunts. El ls havien creat el món i els humans i s'encarregaven d'assegurarla seva continuïtat. Dia rere dia, els déus l luitaven contra les forces del mal que preteniendestruir el món, i en ocasions, combatien també entre el ls. Al començament varen divinitzaraquells fenòmens naturals que els feien por i associaren les divinitats als animals, per això, elsrepresentaven així: el falcó era el déu Horus, el xacal del desert i protector de les necròpolis eraAnubis, el cocodri l del Nil el déu Khentekhtai, etc. A més els van donar conceptes humans, comla famíl ia, de manera que els van agrupar en tríades de pare, mare i fi l l .

Camperols

Page 15: Torrent 91

1 5

Romans i romanes 3r

Construïm un aqüeducte

Els nins i les nines de tercer, enguany, hem estudiat un dels pobles que, antigament, vivien a laMediterrània: els romans.

Varen ser tan importants per a nosaltres que, avui, més de dos mil anys després, encara feimservir restes de la seva llengua, les seves lleis, els seus costums, el seus edificis. . .

Com que eren una de les civi l itzacions més avançades del seu temps, els habitants de Roma idels altres indrets de l 'imperi romà gaudiren d'unes comoditats molt grans, a la seva època.

Una d'el les era tenir aigua a les ciutats i no haver-la d'anar a cercar al riu o a la muntanya.

L'aigua, per arribar des dels cims fins a les viles, sovint havia de passar per damunt escletxes itravessar guals.

Per aconseguir-ho pensaren i construïren una sèrie de sistemes que la canalitzaven i la diuenfins a les fonts públiques.

Un d'aquests enginys eren els aqüeductes. Consistien en uns ponts, fets sovint amb una o mésd'una fi lera d'arcs, damunt dels quals hi havia una canal per on corria l 'aigua.

N'hi havia de més grossos i de més petits perquè aquestes construccions s'havien d'adaptar ala longitud i a l 'altura del desnivel l que havien de superar.

Nosaltres, com els enginyers i els arquitectes romans, hem construït un aqüeducte.

Per fer-lo hem fet un plànol per determinar la seva forma, hem calculat quants arcs havia detenir, hem triat els materials que ens han semblat més adequats i l 'hem construït entre tots.

Si voleu, el podeu veure acabat a l 'exposició que farem durant la Setmana Cultural a l 'escola.

Page 16: Torrent 91

1 6

En aquest article vos mostram algunes imatges de com el varem construir.

Si en voleu veure més les podeu trobar en el nostre blog:http: //www.unamadhistories.blogspot.com.es

Page 17: Torrent 91

1 7

L ' È P O C A T A L A I Ò T I C A4rt A i 4rt B

ELS POBLATS:Les persones de l'època talaiòtica vivien en poblats emmurallats per poder-se defensar

dels enemics i la gent que els atacava de l'exterior de l 'i l la.Vivien pacíficament perquè uns estaven molt aprop dels altres.Els poblats pareixien laberints, perquè hi havia carrerons i carrers estrets. Les murades

estaven fetes de pedra.Als poblats hi havia un cap que vivia en el talaiot i era qui distribuïa el menjar.Les altres persones del poblat vivien en vivendes, conreaven la terra, tenien cura dels

animals i recol· lectaven fruits.Els poblats més importants de Mallorca eren Capocorb Vell , Ses Païsses, Son Fornés . . .

ELS TALAIOTS:Els talaiots són construccions

megalítiques. (Megalític vol dir construcció depedra enorme). Els talaiots són construccionsen forma de torre. Poden arribar als 8 metresd'alçada amb una mitjana de 1 5 metres dediàmetre de la base. Els més desenvolupatspresenten habitacles al voltant d'una columnacentral de pedres.

Els talaiots tenen la funció de vigi larpossibles atacs enemics. La gent del poblat higuardava els objectes de valor, ja que era el l locmés segur del poblat.

El cap del poblat vivia en el talaiot.

Page 18: Torrent 91

1 8

LES TAULES:Són colossals monuments en forma de T que se

situaven en el centre d'un recinte en forma de ferradura,probablement d'ús rel igiós, on han aparegut restes defogueres realitzades en cerimònies de sacrificid'animals. Foren construïdes dins el primer mil · lenni a.de C. Les taules constitueixen, per la sevaespectacularitat, el símbol d'una època prehistòrica tanapassionant com enigmàtica.

LES NAVETES:Una naveta és una construcció prehistòrica de

l 'i l la de Menorca.La seva funció era de sepulcre col· lectiu i estava

construïda amb grans pedres i tècnica ciclòpia, és a dir,col· locades en sec sense ciment ni argamassa.

La naveta dels Tudons és una construcciófunerària de la prehistòria menorquina uti l i tzada entreels anys 1 .200 i 750 a de C.

ELS SANTUARIS:Un santuari és una edificació rel igiosa que no

estava feta per habitar-la.Té una paret de pedres molt grosses i no tenia

coberta.A l 'interior hi ha columnes que servien d'altar o,

tal vegada, eren pedres sagrades.S'hi feien sacrificis d'animals, festes i àpats.Normalment, els santuaris es trobaven fora del

recinte del poblat.

ELS FONERSEls foners habitaren les i l les a partir

de mitjan segle IV a. de C. Eren mestres dell lançament, ja que des del seu naixementeren iniciats en el maneig de la fona, i esveien obligats al seu continuperfeccionament. En el combat usaven tresfones de diferents longituds, segons ladistància de l 'objectiu a assolir. Moltsd'aquests foners balears acabaren nodrintels exèrcits cartaginès i romà.

Page 19: Torrent 91

1 9

EELL NNAAIIXXEEMMEENNTT DDEE LL''EESSCCRRIIPPTTUURRAA5è A

Fa 5000 anys, a la fèrti l Mesopotàmia(terra enmig de rius) va sorgirl 'escriptura. La civi l ització sumèria la vadesenvolupar. Les persones que tenienl 'ofici d'escriure eren els escribes. Erauna feina molt del icada que s'ensenyavaa les escoles d'escribes.

Les ciutats sumèries eren tan grans i hihavia tanta producció de cereals que lamemòria no era suficient per controlar-hotot. Per això els sumeris, que vivien aMesopotàmia, se varen espavilar percercar un sistema que substituís a lamemòria.

LL''EEVVOOLLUUCCIIÓÓ DDEE LL''EESSCCRRIIPPTTUURRAA II LL''AALLFFAABBEETTCada paraula era un dibuix

• El primer que varen registrar, cap al 3.200 abans de Crist, va ser el producte de lescoll ites. Uti l i tzaven tauletes d'argi la (fang) que marcaven amb un burí de jonc punxegut. Erensignes pictogràfics en forma d'espiga.

• Cap a l'any 3.1 00 a.C. els escribes varen canviar la posició dels seus signes quedisposaven en línies horizontals. Així els hi era més fàcil escriure.

• El burí de jonc tenia un inconvenient:quan escrivies damunt l 'argi la deixava restes defang i embrutava la tauleta, per això varencercar un càlam bisel lat amb el que escrivienfent petits cops d'amunt l 'argi la en forma decunya (cuneïforme). Això va ser cap al 2.500 aC.

EELL PPRRIIMMEERRAALLFFAABBEETT

El canvi més important va ser desenvoluparun sistema de signes que expressaven els sonsde la l lengua que parlaven. Havia nascut el primeralfabet fonètic. Cada signe corresponia a un so,en caràcters cuneïformes. S'han trobat a la ciutatd'Ugarit i daten del 1 .500-1 .270 aC.

Page 20: Torrent 91

20

CCoonnssii ddeerraaddaa ll aa pprriimmeerraa nnaarrrraaccii óó eessccrrii ttaa ddee ll aa hh ii ssttòòrrii aa

Fa molt de temps, a Mesopotàmia, el Déu Sol va crear a en Gilgameix, un humà meitat home meitat Déu,

per regnar a la ciutat d'Úruk. Gilgameix va tornar molt dolent i no coneixia l 'amistat. El seu entreteniment era

construir la murada més alta, per protegir la seva ciutat. Per això la gent feia feina dia i nit fins que un dia, el poble

es va rebelar i va anar a demanar ajut al Déu del Sol.

Com a resposta, el Déu del Sol va enviar un altre Déu anomenat Enkidú al bosc, que es va fer molt amic

dels animals. Un dia, per primera vegada, va veure un caçador que volia matar a un dels seus amics. El caçador,

molt espantat va anar a contar a en Gilgameix que hi havia vist un home tan gran i fort com ell .

Quan en Gilgameix se'n va adonar va enviar a na Shamhat, la dona més guapa d'Úruk, per enamorar-lo i

així dur-lo a la seva ciutat.

N'Enkidú i na Shamhat es varen

enamorar i finalment el va dur a la

ciutat. Al là, en Gilgameix el va retar.

Durant la baral la, en Gilgameix va

travelar i va caure de la murada, però

n'Enkidú el va salvar i es varen fer

molt amics.

A la fi , n'Enkidú va conèixer l 'amistat.

Tot anava bé, fins que un dia va haver-hi un terratrèmol provocat pel monstre Humbaba, que va matar a na

Shamhat. N'Enkidú i en Gilgameix molt tristos i enfadats varen anar a venjar-se del monstre. Amb l'ajuda de

n'Ishtar, la deessa de l'amor i la guerra, varen derrotar al monstre. El la a canvi vol ia casar-se amb en Gilgameix,

però ell la va rebutjar. Com a venjança, n'Isthar va enviar una malaltia a n'Enkidú que va dormir per sempre. . .

En Gilgameix se'n va adonar que el pitjor de la vida era la mort, així que va decidir anar a cercar la vida eterna. La

seva aventura va ser molt l larga i peri l losa. Va passar per un desert, va l luitar contra l leons i escorpins gegants, va

travessar el Mar Mort amb l'ajut de cent-vint rems, i va arribar a l 'i l la del Déu Utanapístim perquè li contés el secret

de la immortal itat. En Gilgameix va haver de passar una prova: estar sis dies i set nits sense dormir, mentre el Déu

Utanapístim li contava la seva història.

En Gilgameix no la va superar i l i va demanar una segona oportunitat. El l l i va contestar que no li podia donar la

immortal itat dels déus, però que hi havia una planta de la joventut que el mantendria jove mentre visqués.

En Gilgameix va anar a cercar-la al fons de la mar i la va trobar, però n'Isthar se la va menjar per venjança.

L'esperit del seu amic n'Enkidú va aparèixer i se l 'endugué volant per mostrar-l i la ciutat que havia creat. I l i va dir

que la seva immortal itat estaria per sempre en el cor del seu poble.

GILGAMEIX5è B curs

Page 21: Torrent 91

21

6è A

Els elefants de guerra van ser una arma important.S’ uti l i tzaven normalment per atacar l 'enemic, pertrepitjar grups d'enemics o trencar les seves línies.Es podien emprar tant elefants mascles comfemelles.Els cartaginesos van iniciar l 'ensinistramentd'elefants africans per a la guerra. L'espècie triadava ser l 'elefant de la selva, concretament el nord-africà, que acabaria gairebé per extingir-se a causade la seva sobreexplotació.Els elefants de Cartago que Aníbal va guiar através dels Alps, terroritzaven les legionsromanes. Però els romans van trobar una manerade defensar-se d’el ls, es varen fer a un costat i elsvan deixar passar.

Els elefants combatien en segona línia. S’ uti l i tzaven com a plataformes pels arquers, queenfi lats a l ’ esquena de l’animal tenien una línia de tir directa cap l'enemic.Damunt l ’animal hi posaven una torre . A dins hi anaven soldats: un arquer i un l lancer. Aalguns comandants cartaginesos els agradava dirigir la batal la des de dalt d'un elefant, com elpropi Aníbal a l 'inici de la seva campanya ital iana.

Page 22: Torrent 91

22

CCaarrttaaggiinneessooss aa lleess IIlllleess BBaalleeaarrssA la classe de 6èB hem dedicat part d'aquest curs a fer un projecte de coneixement del

medi sobre els cartaginesos. Per aquesta feina, hem comptat amb l'ajuda de na Mar i hemestudiat diferents aspectes d'aquesta civi l ització. Aquí vos volem donar quatre pinzel lades sobrela seva presència a les nostres i l les.

La cultura púnica o cartaginesa va ésser ben present a l 'i l la d'Eivissa. Allà els fenicis -quesón els avantpassats dels cartaginesos- hi instal· laren una colònia, ja que l 'i l la constituïa un puntestratègic en el Mediterrani per comerciar amb tota la costa del l levant peninsular, amb el golfde Lleó i amb les i l les de Mallorca i Menorca. Allà fundaren Ibosim (S. VI I aC), el que desprésseria la vi la d'Eivissa, la ciutat més antiga de les I l les Balears. Més tard, amb la creació del 'imperi cartaginès, Eivissa passa a la seva òrbita cultural, política i econòmica. De fet, va haver-hi grups de persones provinents de Cartago que s'establ iren en aquesta i l la. En aquest momentpodem parlar de 5.000 habitants.

A banda de la ciutat, per la resta de l 'i l la es desenvoluparen petits assentaments rurals icada vegada es va conrear més territori , destacant la producció del vi i l 'ol i . Un altre producteimportant va ser la sal.Els artesans ebusitans (així es coneix als púnics d'Eivissa), es dedicaren sobretot a la ceràmica,producte que també s'exportava a altres territoris.

Amb posterioritat també es va colonitzar Formentera. No es va fundar cap ciutat, però síque s'hi establ iren explotacions agrícoles.

A Mallorca i Menorca els púnics d'Eivissa van establir assentaments comercials i factories a lacosta. Per exemple, a l 'i l lot de na Guardis, a la colònia de Sant Jordi, hi tenien magatzems,tal lers i habitatges uti l i tzats per comerciants i artesans ebusitans. Altres assentaments púnics elspodem trobar a l 'i l lot d'en Sales (Calvià) i a na Galera (Can Pasti l la)Els cartaginesos, en les seves guerres, van reclutar mercenaris de Mallorca i de Menorcaperquè lluitassin amb ells. Eren els foners balears, els quals destacaven per la seva habil itatamb el tir amb la fona.

Cartaginès = Púnic

Per saber-ne més

A qui vulgui saber més sobre els cartaginesos o púnics a les nostres i l les, l i recomanam la lectura del l l ibre-còmic

Els púnics. Balears ara i abans de l'editorial Dolmen.

Page 23: Torrent 91

23

Page 24: Torrent 91

24

Page 25: Torrent 91

25

Page 26: Torrent 91

26

Page 27: Torrent 91

27

PPEEIIXXOOSSEELL FFOONNSSDDEE LLAAMMEEDDIITTEERRRRÀÀNNIIAA

Page 28: Torrent 91

28

Page 29: Torrent 91

29

Page 30: Torrent 91

30

Page 31: Torrent 91

31

EEXXPPOOSSIICCIIÓÓLLEESS CCUULLTTUURREESS MMEEDDIITTEERRRRÀÀNNIIEESS

Page 32: Torrent 91

32