TDR FINAL SI.pdf

8/16/2019 TDR FINAL SI.pdf

1/58

INTRODUCCIÓ

1

L’efecte del

turisme al mar

de BlanesEstudi de la qualitat de l’aigua

de les platges de Blanes

INS Serrallarga

2n BATX C

Tutors:

Rafael Carbonell

Eulalia Delgado

Joan Torrents Lara


2/58


3/58

L’ull de la mar

Igual que l'ull d'un home, no sé l'aigua marina

quina expressió més viva tramet el seu cristall;

fonda, la llum d'una ànima sembla que s'hi endevina

i semble que d'idees s'hi sent vibrar el treball.

Blavissa i pura a voltes, com d'un infant la nina,

mira amb un aire candi del cel l'immens badall;

a voltes, sa llampanta mirada esmaragdina té,

con d'una nimfa, foc d'amorós cremall.

Oh! quan la mar és clara, que en diu de coses belles!

Que en trasbalsa de sols! Que en somnia d'estrelles!

Ai, en canvi, si es torna son ull, de sobte, obac

com el del vil hipòcrita que malvestats calcula!

No us ne fieu!... Saturna, medita, dissimula,

covant voluptuoses gelosies de drac.

Joaquim Ruyra i Oms


4/58

La qualitat de l’aigua de Blanes durant l’època turística

Les platges de Blanes són el principal reclam turístic del municipi, el fet que el poble

estigui en gran part dedicat al turisme dóna treball a molta gent. Com a blanenc em

preocupa la qualitat del mar del meu poble, ja que d’aquesta en depèn el sistema de

vida de la majoria de la població. L’objectiu del treball és observar com varia la qualitat

de l’aigua en plena temporada turística, s’han analitzat i quantificat diverses variables

que indiquen de manera fiable la qualitat de l’aigua. Amb l’objectiu d’obtenir un resultat

fiable, durant quatre dies, s’han pres mostres a diversos punts de les platges de Blanes,

utilitzant uns “kits” d’anàlisi de valoració cloromètrica pels nutrients (nitrits, fosfats i

amoni) responsables de l’eutrofització de les aigües. Per poder analitzar altres variablescom el pH, la conductivitat i la concentració d’oxigen s’han utilitzat unes sondes

especialitzades. Tenint en compte l’instrumental del qual s’ha disposat, altres dades com

el recompte de coliformes o Enterococs intestinals s’han obtingut de l’Agencia Catalana

de l’aigua. Amb totes les dades s’han elaborat uns gràfics per veure com evolucionaven

les variables al llarg de l’estiu i s’han comparat amb les dades que marquen una bona

qualitat de l’aigua. Comparant les dades s’observa una tendència, que empitjora

lleugerament la qualitat de l’aigua durant l’època de màxima afluència turística, tot i que

en cap cas sobrepassa l’interval de qualitat.

La calidad del agua de Blanes durante la época turistica

Las playas de Blanes son el principal reclamo turístico del municipio, el hecho de que el

pueblo esté en gran parte dedicado al turismo da trabajo a mucha gente. Como

blandense me preocupa la calidad del mar de mi pueblo puesto que de él depende el

sistema de vida de la mayoría de la población. El objetivo del trabajo es observar cómo

varia la calidad del agua en plena temporada turística, se han analizado y cuantificado

diversas variables que indican de manera fiable la calidad del agua. Con el objetivo de

obtener un resultado fiable, durante cuatro días, se han tomado muestras a diferentes

puntos de las playas de Blanes, utilizando unos kits de análisis de valoración

colorimétrica para los nutrientes (nitritos, fosfatos i amonio) responsables de la


5/58

eutrofización de las aguas. Para poder analizar otras variables como el pH, la

conductividad y la concentración de oxigeno se han utilizado unas sondas

especializadas. Teniendo en cuenta el instrumental dispuesto, otros datos como el

recuento de coliformes o Enterococos intestinales se han obtenido de la ACA (AgènciaCatalana de l’Aigua). Con todos los datos se han elaborado unos gráficos para ver la

evolución de las variables a lo largo del verano i se han comparado con las variables que

marcan una buena calidad del agua. Comparando los datos se observa una tendencia de

que empeora la calidad durante la época de mayor afluencia turística aunque en ningún

caso sobrepasa el intervalo de calidad.

The quality of Blanes’ sea during the peak season

The beaches of Blanes are the main tourist place of the town. The fact that the town is

largely dedicated to the tourism employs a lot of people. As I am from Blanes, I am

concerned about the quality of Blanes’ sea because on that depends the life system of

the majority of the population. The objective of this project is to observe how the quality

of the water changes during the peak season. It has been analyzed and quantified

different variables which surely show the quality of the water. With the purpose of

obtaining a real result, during four days, it has been taken samples in different points in

the Blanes’ beaches, using clorimetric analysis kits for the nutrients, who are the cause

of the eutrophication of the water. To analyze other variables such as the pH, de

conductivity and the dissolved oxygen it has been used a specific device. As it has not

been possible to analyze other variables such as the Escherichia Coli or the

Enterococcus, they have been obtained from the ACA (Agència Catalana de l’Aigua).With all the information, graphs has been done to be able to see the evolution of the

variables during the summer and they have been compared with the variables that show

a good quality of the water. Comparing the facts it can be seen that the quality of the

water decreases during the peak season but it never exceeds the quality interval.


6/58

Índex

Introducció ........................................................................................................................ 7

1. Hipòtesi ..................................................................................................................... 9

2.Part Teòrica .............................................................................................................. 10

2.1 Indicadors fisicoquímics de la qualitat de l’aigua ............................................. 11

2.1.1 Nutrients presents a l’aigua ....................................................................... 11

2.1.1.1 Compostos del fòsfor ........................................................................... 11

2.1.1.2 Compostos del nitrogen ....................................................................... 13

2.1.1.3 Eutrofització ......................................................................................... 16

2.1.2 Concentració d’oxigen dissolt .................................................................... 18

2.1.3 El valor del pH ............................................................................................. 19

2.1.3.1 Calcular el pH ....................................................................................... 20

2.1.4 Temperatura ............................................................................................... 20

2.1.5 Conductivitat i salinitat ............................................................................... 21

2.1.5.1 Relació entre peixos i la salinitat ......................................................... 21

2.2 Indicadors biològics de la qualitat de l’aigua .................................................... 24

2.2.1 Escherichia Coli ........................................................................................... 24

2.2.2 Enterococs intestinals ................................................................................. 25

3.Part experimental .................................................................................................... 26

3.1 Característiques dels punts de mostreig del mar de Blanes ............................. 27

3.1.1 Platja S’Abanell ........................................................................................... 27

3.1.2 Platja de Blanes .......................................................................................... 29

3.1.3 Port ............................................................................................................. 30

3.2 Comprovació de l’eficàcia dels “kits” d’anàlisi i mètode d’anàlisi dels nutrients ....... 32

3.3 Mètode per analitzar l’aigua del mar ................................................................ 40

3.3.1 Mesura del pH ............................................................................................ 41


7/58

3.3.2 Mesura de la conductivitat ......................................................................... 41

3.3.3 Mesura de la concentració d’oxigen .......................................................... 42

4. Resultats en forma de gràfic ................................................................................... 43

4.1 pH ...................................................................................................................... 43

4.2 Salinitat .............................................................................................................. 44

4.3 Concentració d’oxigen ....................................................................................... 45

4.4 Fosfats ............................................................................................................... 46

4.5 Nitrits ................................................................................................................. 47

4.6 Amoni ................................................................................................................ 48

4.7 Escherichia coli .................................................................................................. 49

4.8 Enterococs intestinals ....................................................................................... 50

Conclusions ..................................................................................................................... 51

Agraïments ...................................................................................................................... 54

Bibliografia ...................................................................................................................... 55

Webgrafia de les imatges ............................................................................................... 56


8/58

INTRODUCCIÓ

7

Introducció

El mar és un paisatge al qual estem molt acostumats i molts cops no ens adonem de la

importància que té. La qualitat de l’aigua del mar és un tema que no es pot prendre a lalleugera, té molta importància en un poble com el meu i en molts d’altres.

La idea de realitzar aquest estudi, relacionat amb la qualitat de l’aigua del mar, em va

venir donant una volta amb uns companys pel passeig marítim de Blanes. Vaig veure la

bandera blava i sí, sabia que tenia alguna cosa a veure amb la qualitat de la platja en

general, però no massa més.

En arribar a casa vaig visitar la pàgina de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) querealitzen estudis quinzenals sobre la qualitat de l’aigua, però només n’estudiaven la

presència de dos bacteris presents a les aigües residuals i fecals, les coliformes

(concretament Escherichia coli ) i Enterococs intestinals.

Aquí va ser on vaig veure que es podrien fer més anàlisis que afectés directament o

indirectament a la qualitat de l’aigua. Com la quantitat de nitrits (1−),

fosfats (3−), Amoni (NH4 +), presència d’oxigen, conductivitat i pH. Tinc la sort que la

meva mare treballa en una empresa farmacèutica i és obligatori que mesuri el grau de

contaminació de les aigües utilitzades en els processos químics de la fàbrica. Aquí és on

em puc beneficiar d’aquestes eines per realitzar els mostrejos pel meu treball.

Blanes és un poble principalment dedicat al turisme i, com a la majoria de pobles turístics

té un percentatge molt elevat de la població activa en el sector terciari o de serveis. Els

turistes vénen aquí buscant sol i platja. Si el component de la platja fallés algun dia, per

la mala qualitat de l’aigua, resultaria desastrós per l’economia del poble perquè es

quedaria sense cap reclam turístic i moririen un munt de negocis. Aquest seria un resum

de les conseqüències socioeconòmiques, que donarien per a un altre treball.

L’altre punt de vista seria el purament ecològic, que té a veure amb el manteniment dels

ecosistemes marins inalterats, evitant tot tipus de contaminació que provingui de

l’activitat humana.


9/58

INTRODUCCIÓ

8

Per mesurar aquesta possible contaminació, jo faré anàlisis en dos èpoques de l’any

compararé els resultats obtinguts durant l’estiu (en temporada turística alta) amb els

resultats dels mesos en els quals no hi ha tanta afluència turística. Per poder quantificar

aquests paràmetres mencionats anteriorment utilitzaré una “kits” d’anàlisi de valoració

cloromètrica per mesurar la concentració de nutrients. Per la resta de indicadors

fisicoquímics utilitzaré unes sondes especifiques per a aquests paràmetres.

Com a al·licient és un tema del qual puc aprendre molt, amb una gran importància de la

química, que sempre m’ha interessat i poder-lo realitzar a la platja on m’he banyat

sempre crec que és una oportunitat magnífica.


10/58

HIPÒTESI

9

1. Hipòtesi

El meu treball gira al voltant d’una hipòtesi a partir de la qual s’aniran concretant altres

aspectes. Un cop he consultat la part teòrica he formulat la següent hipòtesi:

Durant l’època turística la qualitat de l’aigua de les platges de Blanes no es veu

altament afectada.

Per confirmar o refutar la meva hipòtesi hauré de realitzar un seguit de proves

químiques amb un material específic durant 3 mesos aproximadament. Tenint en

compte les eines que tinc per a fer les anàlisis i els mostreigs, resulta impossible analitzar

aspectes com les coliformes o els enterococs (elements importats a tenir en compte). Ésper aquest motiu que per completar el treball he hagut d’extreure dades d’altres estudis

i mostreigs que fa l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) i el CSIC (Consejo Superior de

Investigaciones Cientíicas)

Aquestes proves es fan amb l’objectiu de trobar paràmetres que estiguin per sobre o

per sota del que caldria esperar en unes aigües costaneres sense contaminar. En la

majoria dels casos és fàcil comparar els resultats obtinguts amb els màxims o mínims

que marca la llei.

És evident que les variables no es mantindran estables durant el temps que faci les

anàlisis perquè hi ha variables que les fan canviar com l’onatge, la pressió, la

temperatura, etc. Per tant s’haurà de posar en context i analitzar les possibles causes

dels augments i disminucions. Podria passar que una variable que jo he marcat com a

indicador de contaminació a les platges de Blanes variï com a conseqüència del canvi

d’alguna altra variable que jo no mesuro, per exemple la concentració d’oxigen varia

segons l’onatge que afavoreix que aquest es dissolgui en l’aigua i per tant n’augmenta

la qualitat. El problema és que jo no tinc l’onatge com a variable indicadora de qualitat

de l’aigua.

És per aquest motiu que s’han de posar les variables en context per evitar treure

conclusions precipitades i d’aquesta manera confirmar o refutar la hipòtesi de manera

fiable


11/58

PART TEÒRICA

10

2.Part Teòrica


12/58

PART TEÒRICA: INDICADORS FISIOQUÍMICS DE LA QUALITAT DE L’AIGUA

11

2.1 Indicadors fisicoquímics de la qualitat de l’aigua

2.1.1 Nutrients presents a l’aigua

2.1.1.1 Compostos del fòsfor

Els fosfats i compostos de fòsfor es troben en les aigües naturals en petites

concentracions. Els compostos de fòsfor que es troben en les aigües residuals s'aboquen

directament a les aigües superficials. Aquests compostos provenen de fertilitzants

eliminats del sòl per l'aigua o el vent, altres exemples de residus amb alta càrrega de

fosfats són: excrecions humanes i animals, detergents i productes de neteja. La càrrega

de fosfat total està formada per ortofosfat + polifosfat + compostos de fòsfor orgànic,sent normalment la proporció d’ ortofosfat la més elevada. Els compostos del fòsfor

(particularment l’ortofosfat) es consideren importants nutrients de les plantes, i

condueixen al creixement d'algues a les aigües superficials, podent arribar a promoure

l'eutrofització de les aigües.


13/58


14/58


13

2.1.1.2 Compostos del nitrogen

El nitrogen és un dels constituents de la matèria orgànica que forma part de les

proteïnes de les cèl·lules i és indispensable en el creixement dels organismes

fotosintètics. A la química de l'aigua, els compostos de nitrogen, +,

− , 3− ,

així com el nitrogen orgànic, juguen un paper important, ja que són indispensables per

al desenvolupament de la vida animal i vegetal a l’aigua.

Els compostos nitrogenats de l'aigua provenen fonamentalment dels compostos

orgànics i en aigües naturals i sense contaminar sol ser un element poc abundant. La

major part del nitrogen és d'origen atmosfèric, però assimilat gràcies als bacteris i a certsvegetals (bacteris que estableixen una relació simbiòtica amb alguns vegetals), els quals

transformen el nitrogen molecular i el nitrogen nítric en nitrogen orgànic. A aquests

bacteris se’ls anomena nitrificants.

El nitrogen del sòl, ja sigui en forma amoniacal, en forma de nítric o nitrats, així com el

que forma part dels teixits animals o vegetals, torna a l'atmosfera (desnitrificació) per

l'acció dels bacteris descomponedors o per la combustió dels teixits orgànics. El nitrogen

nítric difícilment s'acumula en dipòsits a la terra per la seva extraordinària solubilitat.


15/58


14

A l’aigua natural es poden trobar, a més del nitrogen molecular dissolt, els compostos

nitrogenats següents: amoníac, nitrits, nitrats i molècules orgàniques nitrogenades,

àcids aminats, urea, hidroxilamina, amides, derivats de la piridina, etc.

Nitrats

Els nitrats existents en l'aigua són, habitualment, conseqüència d'una nitrificació del

nitrogen orgànic o procedeixen de la dissolució dels terrenys travessats per l'aigua.

També els trobem com a causa d'activitats humanes provenint de contaminació

orgànica o de la contaminació per adobs químics.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) inclou els nitrats

entre els components de l'aigua que poden ser nocius per

a la salut. Són perillosos a concentracions superiors a 50

mg/l. L'efecte perjudicial dels nitrats per ingesta, es deu al

fet que per acció bacteriana es redueixen a nitrits a

l'estómac, aquests passen a la sang i són responsables de la

formació de metahemoglobina a la sang, que disminueix la

capacitat d'oxigenació.

Nitrits

Els nitrits són compostos no desitjats en la composició de les aigües potables de consum

públic. La seva presència pot ser degut a una oxidació incompleta de l'amoníac o a la

reducció de nitrats existents en l'aigua. La reducció de nitrats a nitrits es duu a terme

per acció bacteriana. L'aigua que contingui nitrits es pot considerar sospitosa d'una

contaminació recent per matèries fecals.

Algunes aigües, a causa dels terrenys per on discorren o a les condicions

d'emmagatzematge pobre en oxigen, poden presentar certs continguts de nitrits.

Estructura d’una molècula de

nitrat


16/58


15

Els nitrits existents en una mostra d’aigua poden tenir un efecte perjudicial sobre la

salut de qui la consumeixi, si es troben un una concentració força elevada. La malaltia

produïda per la ingestió de nitrits s'anomena metahemoglobinèmia. És recomanable

l'absència de nitrits en una aigua de consum; i com a nivell màxim tolerable en aigües

costeres fins a 0,1 mg/l. Quantitats

superiors a aquesta fan suposar que

l'aigua és rica en matèria orgànica en

via d'oxidació.

Amoni

L'amoni, juntament amb els nitrits i nitrats, és un típic indicador de contaminació de

l'aigua. La presència d'amoníac indica una degradació incompleta de la matèria orgànica.

En dissolució aquosa es pot comportar com una base i formar-se l’ió amoni, +.

L'amoni, a temperatura ambient, és un gas incolor d'olor molt penetrant i nauseabunda.

Es produeix naturalment per descomposició de la matèria orgànica i també es fabrica

industrialment. Es dissol fàcilment en l'aigua i s'evapora ràpidament.

L'amoni és fàcilment biodegradable. Les plantes l’absorbeixen amb gran facilitat

eliminant-lo medi, de fet, és un nutrient molt important per al seu desenvolupament.

La toxicitat de l’amoni depèn del pH, només és estable en aigües de naturalesa bàsica,

amb pH més alt que 7, en aigües àcides es forma l’amoníac. Les concentracions d’amoni

superiors a 0,5 mg/l suposen risc d’eutrofització

Estructura tridimensional de la

molècula d’amoni

Estructura d’una molècula de

nitrit


17/58


16

2.1.1.3 Eutrofització

Podria semblar que això de què l’aigua estigui repleta de nutrients és una bona noticia,

perquè d’aquesta manera hi hauria més vida animal i vegetal perquè l’aliment no seria

mai un problema. En realitat l’excés de nutrients suposa un problema per l’ecosistema,

si hi ha molts nutrients, incrementa considerablement el nombre d’organismes

fotosintètics, que produeixen oxigen i aliment, aquesta abundància fa que augmenti el

nombre d’organismes vius a l’ecosistema, que van consumint oxigen i nutrients. Tots

aquests factors van empobrint el medi, com a afegit les algues i plantes no deixen passar

la llum causant la mort de la majoria d’organismes fotosintètics, la resta moren per falta

de nutrients o per falta d’oxigen. Finalment només queden els bacteris descomponedors

que desprenen gasos com el . Això que en un principi semblava molt bo per

l’ecosistema, l’acaba destruint.

Efectes de l’eutrofització

Augment de la mida i de la quantitat de plantes i algues

Desoxigenació de l’aigua

Mort de peixos com a conseqüència de la falta d’oxigen

Mala olor produïda per la descomposició d’éssers vius

Opacitat de l’aigua

Mort de comunitats que no resisteixen aquests canvis essent substituïts per

comunitats que se n’aprofiten (sobretot bacteris)


18/58


17

Taula-resum dels nutrients al mar mediterrani extreta del llibre:

F.B. DE WALLE,M. NIKOLOPOULOU-TAMVAKLI,W.J. HEINEN.

Environmental Condition ofthe Mediterranean Sea: European Community Countries (1993) (p.130)

Traducció al català

Taula 1.3

(mg/l)

3

(mg/l)

(mg/l)

(mg/l)

Concentració

normal

0,2

Aigües molt

eutrofitzades

>0,30 >0,5 >2.5 >0,5

Aigües

directament

contaminades

- 35,0 20,0 -

Environmental Condition of the Mediterranean Sea: European Community Countries:

https://goo.gl/gZtU5h

https://goo.gl/gZtU5hhttps://goo.gl/gZtU5hhttps://goo.gl/gZtU5h


19/58


18

2.1.2 Concentració d’oxigen dissolt Com el seu propi nom indica, l’oxigen dissolt és la quantitat d’oxigen que està dissolta a

l’aigua. Aquesta concentració serveix d’indicador de si l’aigua està contaminada

(eutrofitzada) o si pel contrari, l’aigua és indicada perquè hi pugui viure vida animal i

vegetal. Generalment la quantitat d’oxigen és directament proporcional a la qualitat de

l’aigua, és a dir, com més concentració d’oxigen més qualitat té l’aigua. Si els nivells

d’oxigen són molt baixos peixos i altres organismes no poden sobreviure.

L’oxigen dissolt de l’aigua prové de l’aire per tant a aquesta concentració la velocitat i el

moviment de l’aigua hi té molt a veure. Per exemple un riu amb ràpids i amb molts salts

d’aigua tindrà una alta concentració d’oxigen, per l’altra banda una bassa estancada

sense mobilitat en tindrà molt poca. En el meu cas, que tracto la concentració del mar,

té un valor constant que va disminuint amb la profunditat a causa del menor contacte

amb l’oxigen de l’atmosfera

L’oxigen dissolt també pot dependre d’altres factors com la salinitat*, la temperatura*

de l’aigua, l’altitud o la profunditat (a causa de la pressió). Els nivells de concentració

d’oxigen del mar solen variar de 6 a 12 ppm. En condicions normals, una concentració

d’oxigen baixa sol indicar que hi ha material orgànic en descomposició , ja que els

bacteris descomponedors necessiten oxigen per realitzar els seus processos metabòlics.

Gràfica que mostra la concertació d’oxigen quan anem variant la temperatura


20/58


19

Gràfica que mostra la solubilitat de l’oxigen en funció de la temperatura i la salinitat

Podríem dir llavors que la concentració d’oxigen és inversament proporcional a la

salinitat i a la temperatura.

2.1.3 El valor del pH

El pH, que indica l’acidesa o la basicitat d’una substància, és una propietat de caràcter

químic molt important. El pH afavoreix que es donin moltes reaccions químiques, si

variéssim aquest pH, moltes reaccions no es produirien o no es produirien amb tanta

eficàcia.

Normalment el pH de les aigües naturals té un valor que oscil·la entre els 6,5 i els 8,5.

En les aigües oceàniques sol ser 8. En el cas que trobéssim un valor molt allunyat

d’aquesta mitjana podríem parlar d’aigua contaminada. Les aigües que han estatcontaminades per residus industrials sol tenir un pH més aviat àcid.


21/58


20

2.1.3.1 Calcular el pH

En l’aigua trobem les molècules parcialment dissociades en ions H+ i ions OH. Dues

molècules d’aigua donen un catió hidroni (3+) i un anió hidròxid (OH-) establint-se

l’equilibri següent:

La constant en l’equilibri d’aquesta reacció a 25 ºC és:

En aigua pura que és un medi neutre, es compleix que:

Si utilitzem logaritmes i canviant el signe tenim:

2.1.4 Temperatura

La temperatura, igual que els altres dos factors que he esmentat anteriorment, és un

paràmetre que influeix molt en la qualitat de l’aigua. Com hem vist amb les corbes de

solubilitat, la temperatura influeix en la solubilitat de gasos tan importants com l’oxigen.

Igual que passava amb el pH, els enzims i les reaccions metabòliques tenen una

temperatura òptima en les que es duen a terme, si es varia la temperatura les reaccions

o no tenen lloc o perden eficàcia i en molts casos poden causar la mort de l’ésser viu.

Si s’augmenta la temperatura, disminueix la concentració d’oxigen dissolt, per tant,s’acceleren exponencialment els processos de putrefacció.

Un exemple de destrucció d’ecosistemes per culpa de la temperatura seria el cas de les

centrals nuclears. A les centrals nuclears s’utilitza l’aigua com a refrigerant pels reactors.

Aquesta aigua que surt molt calenta es deixa refredar fins a un 25 ºC i s’aboca a un riu.

Generalment, l’aigua del riu no es troba a tan alta temperatura i pot causar la mort de

molts éssers vius


22/58


23/58


22

té major concentració de sals, entraran quantitats d'aigua que en un moment arribaran

a les seves cèl·lules fins a fer-les explotar; en cas contrari, és a dir, que el medi tingui

més sals, l'aigua sortirà de l'organisme, destruint també les seves cèl·lules.

D'acord amb aquest comportament dels organismes enfront de la quantitat de sals que

es troben a l'aigua es pot entendre el perquè els peixos d'aigua dolça no poden viure al

mar i al seu torn els de la mar no es poden col·locar en aquaris d'aigua dolça. No obstant

això, hi ha algunes excepcions, com és el cas de les anguiles que viuen en aigües dolces

i van a criar al mar, i el dels salmons que viuen a l'oceà i es reprodueixen en els rius; a

aquest tipus de peixos que accepten diferents concentracions se’ls anomena eurihalins.

El manteniment d'una concentració igual o isotònica entre la sang i l'aigua del medi es

produeix en aquests animals marins per l'acció d’òrgans excretors, tub digestiu i cèl·lules

especialitzades (cèl·lules de clorur de les brànquies o glàndules rectals) que retenen o

expulsen l'aigua; així com d'altres estructures d’osmoregulació, per exemple: en alguns

peixos, les làmines branquials tenen unes cèl·lules capaces de produir clor, que faciliten

la incorporació de clorurs a la sang i l'elevació consegüent de la seva concentració salina,

igualant així la concentració de dins la cèl·lula amb la del medi exterior.

Altres organismes que viuen als oceans, com els taurons i les rajades, tenen gran

quantitat d'urea a la sang, el que ajuda a fer que augmentin la seva salinitat i així es

mantingui igual a la del mar (concentracions isotòniques).


24/58


23

Els invertebrats marins tenen en el seu cos, normalment, líquids orgànics de la mateixa

concentració de sals que l'aigua del mar en què viuen, i posseeixen la capacitat de variar

i regular la seva concentració salina d'acord amb els canvis que es presenten en l'aigua

en la qual es troben i poblar diferents medis marins. En altres organismes, aquesta

regulació no es presenta i, en canviar el medi, han d'emigrar, o en cas contrari moren.

D'acord amb aquestes circumstàncies hi ha dos tipus d'animals marins: aquells dotats

de mecanismes per regular la concentració salina del seu cos, d'acord amb les

característiques del seu medi i que accepten un rang molt ampli de concentracions,

anomenats eurihalins. Aquests organismes viuen a les zones de barreja d'aigües dolces

amb les marines. Poden ser exemple d'aquestes espècies, les ostres entre els mol·luscs

i les llises entre els peixos.

Per contra hi ha un grup que no disposa d’aquests mecanismes de regulació i no poden

acomodar-se a canvis de salinitat al medi conseqüentment accepten un rang molt estret

de concentració salina, a aquests se’ls anomena estenohalins. La majoria d'aquest tipus

d'animals habita normalment a les zones allunyades de la costa si accepten un rang de

salinitat estret però marí, i en aigües dolces si accepten un rang estret però dolç.

El caràcter de eurihalinitat o d'estenohalinitat d'una espècie determinada és un dels

factors que intervenen en les migracions dels peixos, bé perquè les condicions de l'aigua

(temperatura, aliment, pH, etc.) que en un determinat moment canviïn, obligant-lo a

anar en la recerca d'altres, o bé perquè, sense que canviï la salinitat de l'aigua, obligant-

lo a anar a la recerca d’un medi amb una concentració salina que pugui suportar.


25/58

PART TEÒRICA: INDICADORS BIOLÒGICS DE LA QUALITAT DE L’AIGUA

24

2.2 Indicadors biològics de la qualitat de l’aigua

2.2.1 Escherichia Coli

Es tracta d’un bacteri amb diverses variants. Normalment viu a l’intestí d’ocells i

mamífers, no sol causar cap tipus de problema, és més, és necessari per a un correcte

funcionament de l’aparell digestiu. El problema ha sigut que alguns bacteris han

intercanviat material genètic amb d’altres i han

adquirit la capacitat de causar infeccions.

Aquest bacteri és capaç de produir una forta

toxina que actua com a verí, a través de la

mucosa intestinal, passa a la sang i causa greus

afectacions sobre el sistema endocrí. Pot causar

infeccions d’orina o insuficiència renal.

El bacteri pot afectar a tot tipus de població

però els nens i els ancians són més vulnerables

al bacteri. En el cas dels nens és perquè tenen

un sistema immunològic més immadur i en el cas dels ancians és perquè està deteriorat.

El que interessa és com ens podem infectar d’aquest bacteri. En aquest cas ens podem

infectar d’E. Coli a través de menjar aliments en mal estat, estar en contacte amb aigües

contaminades, inclús a través de la carn o la llet d’animals remugants. A continuació es

poden veure les concentracions que marca el ministeri per qualificar la qualitat de

l’aigua:

Real Decreto 1341/2007, de l’11 d’octubre BOE num. 257


26/58

PART TEÒRICA: INDICADORS BIOLÒGICS DE LA QUALITAT DE L’AIGUA

25

2.2.2 Enterococs intestinals

Els Enterococcus són un gènere de bacteris de l’àcid làctic. Són bacteris tolerants de

grans salinitats i de pH més aviat bàsics.

El recompte dels enterococs intestinals

pot utilitzar-se com a indicador de

contaminació fecal, ja que la majoria

d’espècies no proliferen en medis

aquàtics. En les deposicions humanes el

recompte d’Enterococs sol ser menor que

els de E. Coli. Aquests bacteris són més

resistents que els E. Coli, sobreviuen més

temps en medis aquàtics i són més

resistents a la dessecació i a la cloració.

Solen ser excretats pels humans o per altres animals de sang calenta. Algunes espècies

d’aquest grup també s’han detectat en el terra. HI ha altes concentracions d’enterococs

intestinals en les aigües residuals i en medis aquàtics contaminats per aquestes o perresidus humans o animals.

El nivell acceptable d’Enterococs intestinals a l’aigua és molt baix, per exemple, a Hawaii

amb una de les legislacions més dures en els EEUU permeten 35 Unitats Formadores de

Colònies per cada 100ml com a màxim a les seves costes.

Real Decreto 1341/2007, de l’11 d’octubre BOE num. 257

Imatge d’Enterococcus obtinguda amb un

microscopi electrònic


27/58

PART EXPERIMENTAL

26

3.Part

experimental


28/58

PART EXPERIMENTAL: CARACTERÍSTIQUES DELS PUNTS DE MOSTREIG

27

3.1 Característiques dels punts de mostreig del mar de Blanes

Amb la finalitat d’aconseguir la fiabilitat més gran dels resultats obtinguts pel “kits”

d’anàlisi he definit punts fixos de la platja de Blanes d’on, al llarg dels mesos, aniré

mostrejant. Els punts de mostreig són els mateixos que utilitza l’Agència Catalana de

L’Aigua per fer les seves anàlisis quinzenals d’Escherichia Coli i d’Enterococs intestinals.

Trobem dos punts a la platja s’Abanell per la seva longitud, un punt a la meitat de la

platja de Blanes i un punt a la platja del Port. A continuació descriuré les característiques

principals de cada punt de mostreig.

3.1.1 Platja S’Abanell

Localització de la zona de bany

Estat membre: Espanya

Comunitat Autònoma: Catalunya

Província: Girona

Comarca: La Selva

Municipi: Blanes

Conca Hidrogràfica: Rieres del Cap

de Begur-Blanes/La Tordera

Característiques físiques i geomorfològiques

Tipus de platja: Semi-encaixada

Entorn: Semi-urbà

Orientació: SEE

Amplada mitjana: 32 m

Longitud: 2.380 m

Superfície: 75.921


29/58


28

Sediment: Sorra molt gruixuda

Pendent d’entrada: Molt fort

Evolució de la línia de costa: -

1.1m/any

Dades hidrològiques i hidrodinàmiques de la zona de Bany

Nivell d’influència continental: Baixa

Rang de Salinitat mitjana 37.2-38,4 psu

Temperatura mitjana de l’aigua de bany: Juny 20,1 ºC, Juliol 23 ºC, Agost 23,9 ºC,

Setembre 23 ºC

Vents: Est-Feble

Estat de la mar predominant: Arrissada

Onatge: Alçada d’onada significant (alçada mitjana del terç d’ones més altes):

0,69; Període mitjà: 6.2 segons; Direcció més freqüent SSO

Corrents: Hi ha un corrent cap a sud paral·lel a la costa i un altre cap al nord-est.

Sistema de sanejament a Blanes

Les aigües residuals del municipi de Blanes estan connectades al sistema de

sanejament Blanes, format per una estació depuradora de tractament biològic amb

eliminació de nitrogen i fòsfor (tractament terciari). La depuradora ho aboca a la

Tordera i es reutilitza per a la recàrrega d'aqüífers. En ocasions puntuals es pot

abocar mar endins per l´emissari d´emergència localitzat a la platja de S’Abanell.

Font: Agència Catalana de l’Aigua


30/58


29

3.1.2 Platja de Blanes




Província: Girona

Comarca: La Selva

Municipi: Blanes



hola


Tipus de platja: Encaixada

Entorn: Urbà

Orientació: SE


Longitud: 610 m

Superfície: 26.170



Evolució de la línia de costa: 0,02

m/any



Rang de Salinitat mitjana 37,2-38,4 psu


31/58


30

Temperatura mit jana de l’aigua de bany: Juny 20,1 ºC, Juliol 23 ºC, Agost 23,9 ºC,

Setembre 23 ºC

Vents: Est-Feble

Estat de la mar predominant: Plana

Onatge: Alçada d’onada significant(alçada mitjana del terç d’ones més altes): 0,69;

Període mitjà: 6.2 segons; Direcció més freqüent SSO

Corrents: Hi ha un corrent cap a sud paral·lel a la costa i un altre cap al nord-est.

3.1.3 Port




Província: Girona

Comarca: La Selva

Municipi: Blanes




32/58


31


Tipus de platja: Encaixada

Entorn: Urbà

Orientació: SE


Longitud: 152 m

Superfície: 5928





Rang de Salinitat mitjana 37.2-38,4 psu

Temperatura mitjana de l’aigua de bany: Juny 22,1 ºC, Juliol 25 ºC, Agost 25,9 ºC,

Setembre 25 ºC

Vents: Est-Feble

Estat de la mar predominant: Plana

Onatge: Nul

Corrents: Nules


33/58

PART EXPERIMENTAL: COMPROVACIÓ DE L’EFICACIA DELS “KITS”

32

3.2 Comprovació de l’eficàcia dels “kits” d’anàlisi i mètode d’anàlisi dels

nutrients

Amb l’objectiu de comprovar si el “kits” comprats per realitzar les anàlisis per

determinar la presència de fosfats, nitrits i amoni funcionen correctament, la meva mare

ha demanat al laboratori de la seva empresa si em pot fer una dissolució de quantitat

coneguda per a cada un dels compostos que jo vull analitzar. Aquest n’ha sigut el

resultat:

Penso que aquesta part és molt important perquè comproves si realment el material

que utilitzaràs per demostrar la teva hipòtesi és vàlid i funciona correctament. En cas

que no funcionés correctament i jo hagués obviat aquesta part les meves conclusions i

resultats no serien vàlids.

A continuació explico pas a pas com ho he fet per demostrar que els kits que he comprat

són vàlids per l’experiment. Durant el procés he anat fent fotos amb el propòsit de què

sigui més entenedor.


34/58


33

Preparació d’un estàndard d’un 1 ppm de nitrits

Productes:

Nitrit de Sodi (0,150 g)

Aigua desionitzada(100 ml )

Càlculs:

100ml de dissolució .1000

1000 .

1

1000 .

1

6

1 2

1 2.

69 2

1 2 = 0,15 g (1000ppm)

Ara tenim una dissolució de 1000 ppm, i en volem una d’1 ppm. Per aconseguir-

ho agafem 0,1 ml de la dissolució mare de 1000ppm i els diluïm en 100 ml

d’aigua desionitzada

Preparació d’un estàndard d’un 1 ppm de fosfats

100ml de dissolució .1000

1000 .

1

1000 .

1 24

17 24 =

0,005g

Preparació d’un estàndard d’un 1 ppm d’amoni(Nitrogen)

Productes:

Sulfat d’amoni (2,357g)

Aigua desionitzada (500mL)

Càlculs:

500 ml de dissolució .1000

1000 .

13 ()

8 .

1

10 .

1

1000 .

1000

1 = 2,357 g (

+) (1000ppm)


35/58


34

Ara tenim una dissolució de 1000 ppm, i en volem una d’1 ppm. Per aconseguir-

ho agafem 0,1 ml de la dissolució mare de 1000ppm i els diluïm en 100 ml

d’aigua desionitzada.

Determinació de nitrits en una dissolució de concentració

coneguda

Material

Procediment

Per començar, amb l’ajuda d’una pipeta Pasteur agafem cinc mil·lilitres de la mostra de

concentració coneguda d’1 ppm de nitrits i l’aboquem en el recipient amb molt de

compte de no passar la marca.


36/58


35

Un cop hem abocat la dissolució dins el recipient afegim una culleradeta del reactiu 1,

el tap del recipient on està el reactiu ja incorpora una petita cullera per facilitar-nos la

feina. Costa una mica que es dissolgui completament, s’ha de sacsejar el recipient fins

que no observem cap tipus de precipitat. Deixem passar cinc minuts i comparem amb la

paleta de colors proveïda pel fabricant.

Ara anem a la part química, per què varia el color de la dissolució en presència dels

reactius? La detecció de nitrits en aigua es fa segons el test de Griess:

El reactiu 1 té aquests dos components:

La reacció que té lloc en presència de nitrits és la següent

Explicació: Quan s’afegeix el reactiu amb àcid sulfanílic i α-naftilamina, els nitrits formen

una sal de diazoni. Quan reacciona la α-naftilamina, es desenvolupa un color rosat. Per

tant, com més concentració de nitrits hi hagi a la mostra més intensitat tindrà el color

vermellós, en cas d’absència de nitrits obtindrem un color groguenc.

Àcid sulfanílic α-naftilamina


37/58


36

Com es pot veure, el resultat ha estat un èxit, podem confirmar que el “kit” d’anàlisi de

nitrits funciona correctament, ja que coincideix el resultat de concentració de nitrats de

l’anàlisi amb la concentració coneguda de la dissolució, ara que sabem segur que

funciona correctament ja podem fer el nostre treball de camp i analitzar l’aigua del mar.

Determinació de fosfats en una dissolució de concentració coneguda

Material

Procediment

Per començar, amb l’ajuda d’una pipeta Pasteur agafem cinc mil·lilitres de la mostra de

concentració coneguda de fosfats i emplenem el recipient fins a la marca de 5 ml.


38/58


37

Un cop ens hem assegurat d’haver afegit els cinc mil·lilitres d e dissolució passem al

següent pas, afegim el primer reactiu. En aquest cas el primer reactiu és líquid i hem

d’afegir-ne sis gotes. El tap del recipient incorpora un comptagotes per facilitar-nos la

feina. Un cop hem afegit les gotes afegim una culleradeta del segon reactiu. El segon

reactiu també és difícil de dissoldre, hem de remenar fins que no quedi cap tipus de

precipitat. Un cop s’ha dissolt, deixem passar dos minuts i ho comparem amb la paleta

de colors.

Ara toca explicar-ho químicament, anem a desglossar part per part el que ha passat quan

he anat afegint els reactius i el perquè finalment ha acabat de color blau. La reacció

desglossada és la següent:

*De Blaus de molibdè n’hi ha de molts tipus i subgrups però tots tenen la característica

tonalitat blava quan es dissolen en l’aigua.

Com es pot veure a les imatges anteriors, els resultats de concentració de fosfats de

l’anàlisi coincideixen exactament amb els resultats de concentració de la mostra

fabricada en el laboratori. Podem afirmar, llavors, que el “kit” funciona i es pot anar a

realitzar les nostres anàlisis al mar segurs dels resultats que obtindrem.


39/58


38

Determinació d’Amoni en una dissolució de concentració coneguda

Material

Procediment

Per començar, com ja hem fet anteriorment, amb l’ajuda de la pipeta Pasteur agafem

cinc mil·lilitres de la mostra de concentració d’amoni coneguda i l’aboquem al recipient

amb compte de no passar-nos.

Un cop hem afegit els cinc mil·lilitres de la dissolució de concentració coneguda dins del

recipient. Agafem el primer reactiu i afegim deu gotes dins del recipient. Un cop hem

acabat les gotes passem a afegir una culleradeta del segon reactiu amb l’ajuda de la

cullereta del tap del mateix. Remenem fins que es dissolgui i no s’obser vi cap sòlid

precipitat i ho deixem reposant cinc minuts.


40/58


39

Un cop hem deixat que reposi els cinc minuts afegim sis gotes del tercer reactiu

amb l’ajuda del comptagotes que incorpora el tap del recipient. Deixem reposar

la dissolució cinc minuts més i comparem amb la tauleta de colors.

Des d’un punt químic això s’explica de la següent manera: L’amoni (NH4) es

descompondrà en part en forma d’ions d'amoni i en part de com amoníac. Hi ha un

equilibri depenent del pH entre les dues formes. L’amoni en solució fortament alcalina

el trobem gairebé íntegrament en forma d'amoníac, que reacciona amb una substància

de cloració* i forma monocloramina, que reacciona amb el timol per formar un derivat

de l’indofenol blau, a causa de la coloració groguenca de la solució que s’hi afegeix es

forma un color verdós que va augmentant d’intensitat a mesura que es va creant el

derivat de l’indofenol.

*Un exemple de substancia de cloració seria el cloroform CHCl3

Amb aquesta última comprovació ja les hem acabat totes i podem veure que totes

coincideixen a la perfecció amb la concentració inicial, per tant ara sí que estem

preparats per anar a fer les anàlisis al mar amb total seguretat de què els nostres reactius

estan ben calibrats.


41/58

PART EXPERIMENTAL: MÈTODE PER ANALITZAR L’AIGUA DEL MAR

40

3.3 Mètode per analitzar l’aigua del mar

Per poder mesurar tots aquests paràmetres, necessitem unes sondes que m’ha deixat

l’empresa on treballa la meva mare, ja que la sonda i tots els seus complements són molt

cars. És un aparell molt intuïtiu i de fàcil utilització:

Una cosa molt important que s’ha de fer en acabar d’analitzar és rentar la sonda amb

aigua dolça i assecar-la bé. Si no ho féssim així estaríem “contaminant” l’aigua del

següent punt de mostreig i les anàlisis no tindrien un resultat vàlid. Una manera per

saber que has netejat correctament la sonda és que quan la connectis la sonda marqui

aproximadament zero.


42/58

PART EXPERIMENTAL: MÈTODE PER ANALITZAR L’AIGUA DE MAR

41

3.3.1 Mesura del pH

Tot i que per mesurar el pH podem utilitzar les clàssiques tires de pH, amb aquest

complement que s’afegeix a l’aparell aconseguim una precisió molt superior a la que

aconseguiríem amb les tires. Amb el complement de pH aconseguim una precisió de dos

decimals. Tot i que el pH no és una cosa que calgui mesurar-lo al moment, vaig decidir

mesurar aquests tres paràmetres directament dins del mar. Per mesurar-ho simplement

has de col·locar la sonda a l’aparell, enfonsar la sonda i mirar a la pantalla i esperar fins

que surti un número fix.

3.3.2 Mesura de la conductivitat

Per mesurar la conductivitat he utilitzat el mateix sistema que per mesurar el pH.

Incorporem la sonda de conductivitat que incorpora dos elèctrodes per mesurar la

capacitat de l’aigua de transmetre l’impuls elèctric. Aquest paràmetre sí que és

important que es mesuri directament al mar, ja que si ho mesurem amb el pas del temps

es pot haver evaporat aigua modificant notablement la conductivitat de la mostra.


43/58

PART EXPERIMENTAL: MÈTODE PER ANALITZAR L’AIGUA DE MAR

42

3.3.3 Mesura de la concentració d’oxigen

Per mesurar la concentració d’oxigen hem de seguir el

mateix mètode que amb les altres. La sonda d’oxigen

està preservada al buit i hem d’anar amb molt de

compte al manipular-la ja que és molt delicada.

L’enfonsem dins de l’aigua i mirem la pantalla, quan

aparegui un número fix, ja tenim la nostra xifra.


44/58


45/58

RESULTATS EN FORMA DE GRÀFICA

44

4.2 Salinitat

Gràfic realitzat a partir d’aquestes dades de conductivitat (mS/cm)

Comentari del gràfic: La salinitat mitjana del mar es considera que està al voltant del

35‰, tot i que es troba repartida de manera no uniforme en les diverses parts dels

oceans i mars. En un arxiu divulgatiu del Centre d’Estudis avançats de Blanes diu “Ai xí

mentre que en parts de la mar Mediterrània la salinitat supera els 39 g/l, en parts de la

mar Bàltica a penes arriba als 5g/l” Aquí a Blanes durant anys ha estat funcionant una

dessaladora a la punta del Tordera, aquesta dessaladora deixa anar l’aigua amb

concentracions de salinitat altíssimes en un emissari a 200m de la costa. Com es pot

observar aquesta dada no ha afectat a la salinitat de Blanes (34,96 ‰ de mitjana)

33

33,5

34

34,5

35

35,5

36

36,5

37

22/07/2015 06/08/2015 31/08/2015 01/10/2015

Gràfic de la salinitat en els difernts punts

PM1 c/ Enric Morera PM2 Restaurant Els Pins Platja de Blanes Port

g/l


46/58


47/58


46

4.4 Fosfats

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

22/07/2015 06/08/2015 31/08/2015 01/10/2015

Gràfic de fosfats en els diferents punts


mg/l

Comentari del gràfic: Recordem que les concentracions crítiques per trobar risc

d’eutrofització en aigües costeres es troba en quantitats superiors a 0,03. Després

de fer els anàlisi de les mostres no s’observa cap tipus de coloració. Aquests test ha

pogut generar error ja que el primer paràmetre on es pot observar color en el meu

test és a 0,25, que està molt per sobre de les concentracions crítiques. Per tant no

puc assegurar que l’aigua del mar no estigui contaminada.


48/58


47

4.5 Nitrits

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0,9

1

22/07/2015 06/08/2015 31/08/2015 01/10/2015

Gràfic de nitrits en els diferents punts


mg/l

Comentari del gràfic: El màxim tolerable de nitrits a l’aigua és de 0,1. Al igual

que amb els fosfats no s’observa cap tipus de coloració en les mostres i per tant

és 0, però a diferencia dels fosfats, en aquest cas, el primer paràmetre en el qual

apareix coloració és 0,05 mg/l i per tant d’aquest test si que en puc treure unes

conclusions fiables.


49/58


48

4.6 Amoni

L’amoníac excretat pels peixos en combinació amb l’aigua dóna lloc a amoni i un anió

hidròxid. Això encaixa perfectament amb què el pH del port és el més alcalí dels quatre

punts de mostreig.

22/07/2015 06/08/2015 31/08/2015 01/10/2015

PM1 c/ Enric Morera 0 0,25 0 0

PM2 Restaurant Els Pins 0 0,25 0,25 0

Platja de Blanes 0 0 0,25 0

Port 0,5 0 0,25 0,5

00,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0,9

1

Gràfic d'amoni en els diferents punts

mg/l

Comentari del gràfic: Recordem que les concentracions d’amoni que indicaven que hi

havia un possible risc d’eutrofització eren les concentracions superiors al 0,5 mg/l. En

aquest cas hi ha un punt de mostreig que arriba a aquesta concentració, per contra les

altres es mantenen en concentracions dins de l’interval de lo normal. La pregunta seria:

Com és que al port existeix aquesta quantitat d’amoni?.

Bé, el port de Blanes és molt tancat i no deixa circular l’aigua, l’onatge és nul i com a

afegit hi ha molta quantitat de peixos/ que a mar obert. Aquest últim factor influeix

de la manera següent:


50/58


49

4.7 Escherichia coli


Comentari del gràfic: Per analitzar aquesta gràfica hem de recordar aquesta taula delBOE:

Com es pot observar en el gràfic l’aigua de Blanes no arriba a passar ni tan sols el 20 %

de les concentracions que es consideren excel·lents. A mitjans d’agost en plena època

turística hi ha un pic però que en cap cas hauria de considerar-se com aigua contaminada

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

15/06/2015 29/06/2015 13/07/2015 27/07/2015 03/08/2015 17/08/2015 31/08/2015 14/09/2015

Gràfic de presència d'Escherichia Coli en els diferents punts

PM1 c/ Enric Morera PM2 Restaurant Els Pins Platja de Blanes

ufc/100ml


51/58


50

4.8 Enterococs intestinals


Comentari del gràfic: Per analitzar aquesta gràfica hem de recordar aquesta taula del

BOE:

Igual que passa amb l’Escherichia coli l’aigua de mar de Blanes en l’estiu del 2015 ha

tingut sempre una qualitat excel·lent en el que a paràmetres biològics es refereix. Un

altre punt en comú entre les dues gràfiques és l’augment de concentració a mitjans

d’agost que podria ser explicada per un major nombre de turistes.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

15/06/2015 29/06/2015 13/07/2015 27/07/2015 03/08/2015 17/08/2015 31/08/2015 14/09/2015

Gràfic de presència d'Enterococs intestinals en els diferents punts

PM1 c/ Enric Morera PM2 Restaurant Els Pins Platja de Blanes

ufc/100ml


52/58

CONCLUSIONS

51

Conclusions

Després de realitzar totes les gràfiques amb el seu respectiu comentari veig que hauria

d’haver adquirit un “kits” d’anàlisi de fosfats amb major precisió, ja que no m’ha ajudat

a treure una conclusió especifica en aquest concret cas.

Exceptuant el concret cas dels fosfats els altres mètodes d’anàlisi de variables

indicadores de la qualitat de l’aigua sí que han donat un resultat fiable que permet

analitzar-los:

El pH ha resultat estar una mica per sota del que tocaria però com ja he dit aixòés provocat per l’augment de present a l’atmosfera provinent de l’activitat

de l’home. Aquest fet no se’l pot atribuir a la temporada alta turística perquè

aquest increment del caràcter àcid del mar Mediterrani és constant tot l’any. A

més a més, el valor més àcid que arriba a tenir és de 7,6 que en cap cas suposa

cap risc per la vida humana ni per les comunitats marines. De totes maneres és

un factor que s’ha de continuar vigilant els pròxims anys, ja que si la tendència

es manté, pot causar problemes a poblacions marines.

La salinitat mitjana de les platges de Blanes durant l’estiu es manté perfectament

en la mitjana mundial, la salinitat mitjana oceànica és de 35‰ i a Blanes en tenim

una de 34,96 ‰. En aquest aspecte no ha passat factura que a Blanes treballa

una dessaladora, la qual envia la salmorra a molta distància de la costa. Igual com

passa amb el pH la salinitat de Blanes es manté en unes xifres normals i no suposa

cap problema ni per les comunitats aquàtiques marines ni per l’activitat humana

La quantitat d’oxigen dissolt a Blanes no serveix d’indicador f iable de qualitat de

l’aigua perquè és una variable que depèn excessivament d’altres variables com

la temperatura i l’onatge. De totes maneres, a mesura que s’aprova la tardor

(baixant les temperatures) i augmenta l’onatge la concentració d’oxigen dissolt

augmenta. En cap moment aquesta concertació suposa un risc per a la vida dels

vegetals, peixos (per sota de 2-4 ppm afecta l’activitat dels peixos) i evidentment

tampoc suposa cap risc per la vida humana.


53/58

CONCLUSIONS

52

Com he dit anteriorment la gràfica de fosfats no s’ha de tenir en compte perquè

m’ha donat 0 però la mesura que he utilitzat era massa imprecisa i no em serveix

per treure conclusions.

La gràfica de nitrits mostra una absència total (segons la mesura que he fet servir)

i en cap cas sobrepassa els 0,1 mg/l, necessaris per considerar una aigua amb risc

d’eutrofització. Pel que respecta a aquest indicador de qualitat de l’aigua no s’ha

ens hem de preocupar per l’eutrofització de l’aigua de blanes.

La gràfica d’amoni mostra uns resultats més alarmants, a l’aigua del port de

Blanes es troba a la línia de risc d’eutrofització. Aquest fet, però, no es pot

atribuir a la temporada turística, sinó al poc moviment d’aigua que permet i la

gran quantitat de peixos que hi viuen. A part que existeix risc d’eutrofització,

personalment, no recomanaria el bany en el port perquè l’aigua conté olis i

hidrocarburs residuals dels vaixells. Això ens permet afirmar que l’aigua del port

no és aigua recomanada pel bany.

La gràfica d’Escherichia coli amb la taula mostra clarament que l’aigua de Blanes

és excel·lent si ens fixem en aquest paràmetre. Mostra un augment durant

l’època de més afluència turística però en cap cas baixa de la qualitat d’excel·lent

Els enterococs tenen la mateixa tendència que les coliformes (màxim recompte

en època d’altra afluència turística) i gairebé passen sobrepassen la barrera

d’excel·lent i s’hauria de considerar bona.

Un cop hem extret les conclusions de tots els gràfics hem de refutar o afirmar lanostra hipòtesi:

Durant l’època turística la qualitat de l’aigua de les platges de Blanes no es veu

altament afectada.

És moment de dir que la hipòtesi ha sigut confirmada, en cap cas cap platja ha

sobrepassat un paràmetre per sobre de l’establert per què l’aigua sigui considerada de

bona qualitat.


54/58

CONCLUSIONS

53

De totes maneres seria mentir dir que durant l’època turística l’aigua és de millor

qualitat que en temporada baixa, ja que a l’hivern la concentració d’oxigen seria molt

més alta i en cap cas hi hauria recomptes de coliformes i enterococs semblants als

obtinguts mitjans d’agost.

Realitzant les anàlisis també hem pogut treure conclusions secundàries. Un exemple

seria que tenim un pH unes dècimes per sota de la mitjana del mediterrani a causa de

l’augment a concentració de a l’atmosfera com a conseqüència de l’activitat de

l’home.

Una altra conclusió que es pot extreure del treball és la recomanació de no banyar-se a

l’aigua del port de Blanes. Té una perillosa quantitat d’amoni que indica que és una aigua

pobra i un risc de putrefacció de matèria orgànica. Segurament el problema de l’amoni

és el que té menys importància, si et banyessis al port de Blanes, existeix una altra

variable que jo no he mesurat, que són els hidrocarburs i olis que es troben en suspensió

a l’aigua i s’observen a simple vista. Aquests elements totalment nocius podrien causar

greus problemes.

Casualment mentre realitzava el treball de recerca el Ministeri d’agricultura, alimentació

i medi ambient va treure una nova llei* que regulava aspectes com els nutrients màxims

a les aigües costaneres (0-200 m de la costa) i d’altres aspectes com el fitoplàncton,

macroalgues, etc. Tots ells indicadors de la qualitat de l’aigua. Això demostra que els

paràmetres que utilitza l’ACA són insuficients per qualificar la qualitat de l’aigua. El meu

treball es va anticipar a aquesta llei i l’ACA s’haurà de replantejar les anàlisis perqualificar l’aigua.

*BOE núm. 219 12/09/2015: https://www.boe.es/boe/dias/2015/09/12/pdfs/BOE-A-

2015-9806.pdf (pàg. 80648-80654)

https://www.boe.es/boe/dias/2015/09/12/pdfs/BOE-A-2015-9806.pdfhttps://www.boe.es/boe/dias/2015/09/12/pdfs/BOE-A-2015-9806.pdfhttps://www.boe.es/boe/dias/2015/09/12/pdfs/BOE-A-2015-9806.pdfhttps://www.boe.es/boe/dias/2015/09/12/pdfs/BOE-A-2015-9806.pdfhttps://www.boe.es/boe/dias/2015/09/12/pdfs/BOE-A-2015-9806.pdf


55/58

AGRAÏMENTS

54

Agraïments

Per a la realització d’aquest treball ha estat necessària la col·laboració de diverses

persones i empreses, que han ofert desinteressadament la seva ajuda. Gràcies a les

seves aportacions i correccions no hauria pogut realitzar el treball i aprendre’n tant com

he après.

Per començar m’agradaria donar les gràcies als meus dos tutors de treball de recerca

que des del primer dia han sabut guiar-me, exigir-me, han donat idees sense les quals el

treball no hagués sigut el mateix. També agrair a la Boehringer Ingelheim de Malgrat de

Mar per proporcionar-me els instruments tècnics necessaris per realitzar moltes de les

meves anàlisis, sense la seva ajuda no hauria pogut obtenir aquests instruments tan

costosos i conseqüentment el treball no hauria estat tan complet. Per últim però no

menys important, vull agrair l’ajuda permanent dels meus pares, m’han ajudat en tot

moment quan ho he necessitat, m’han resolt qualsevol tipus de dubte que tingués,

m’han acompanyat a fer anàlisis, han f et de reporters mentre jo treballava i finalment

m’han donat suport moral.

A tots vosaltres, Gràcies!


56/58

BILBIOGRAFIA

55

Bibliografia

Informació sobre l’eutrofització de les aigües ( Blog consultat dia 27/12/2015):

JOAN BALDILLOU “EUTROFITZACIÓ: Quan els nutrients són un problema”(publicat el 12 d’abrilde 2013)

http://imatgesitextosdeciencies.blogspot.com.es/2013/04/eutrofitzacio-quan-l-enriquiment-

de.html

Paràmetres fisicoquímics:

GOVERN DE NAVARRA, Departamento de Medio Ambiente

http://www.navarra.es/home_es/Temas/Medio+Ambiente/Agua/Documentacion/Parametros

/pH.htm (consultat dia 12/10/2015)

ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DEL KOI http://www.elkoi.es/index.php/agua/parametros/35-partros-importantes-para-la-calidad-del-agua (consultat dia 5/7/2015)

Salinitat:

BIBLIOTECA DIGITAL DEL INSTITUTO LATIONAMERICANO DE LA COMUNICACIÓN EDUCATIVA:

http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen1/ciencia2/12/htm/sec_17.html

(8/7/2015)

Oxigen dissolt (consultat dia 4/11/2015):

UNIVERSIDAD DE PUERTO RICO, Nutrientes y gases: oxigeno disuelto

http://www.uprm.edu/biology/profs/massol/manual/p3-oxigeno.pdf

Informació sobre l’Escherichia coli i enterococs: (consultades dia 28/12/2015)

DIARIO ABC , Sociedad: http://www.abc.es/20110531/sociedad/abci-escherichia-coli-pepinos-

201105301450.html

GOVERN DE NAVARRA, Departamento de Medio Ambiente:

http://www.navarra.es/home_es/Temas/Medio+Ambiente/Agua/Documentacion/Parametros

/CaracteristicasMicrobiologicas.htm

Màxim de recompte permès per considerar l’aigua de mar com a bona (consultat dia

19/10/2015) :

GOBERN D’ESPANYA, Ministerio de la presidència

http://www.boe.es/boe/dias/2007/10/26/pdfs/A43620-43629.pdf

Reaccions químiques dels kits (consultat dia 3/1/2016):

EMPRESA MERK: http://www.merckmillipore.com/INTL/es/product/Test-Amonio,MDA_CHEM-

114423#anchor_BRO (amoni)

WIKIPEDIA: https://en.wikipedia.org/wiki/Griess_test (nitrits)

WIKIPEDIA: https://en.wikipedia.org/wiki/Phosphate_test (fosfats)

http://c/Users/mary__000/Desktop/JOAN%20BALDILLOU%20%E2%80%9CEUTROFITZACI%C3%93:%20Quan%20els%20nutrients%20s%C3%B3n%20un%20problema%E2%80%9D(publicat%20el%2012%20d'abril%20de%202013)%0d%C2%A0http://c/Users/mary__000/Desktop/JOAN%20BALDILLOU%20%E2%80%9CEUTROFITZACI%C3%93:%20Quan%20els%20nutrients%20s%C3%B3n%20un%20problema%E2%80%9D(publicat%20el%2012%20d'abril%20de%202013)%0d%C2%A0http://c/Users/mary__000/Desktop/JOAN%20BALDILLOU%20%E2%80%9CEUTROFITZACI%C3%93:%20Quan%20els%20nutrients%20s%C3%B3n%20un%20problema%E2%80%9D(publicat%20el%2012%20d'abril%20de%202013)%0d%C2%A0http://www.navarra.es/home_es/Temas/Medio+Ambiente/Agua/Documentacion/Parametros/pH.htmhttp://www.navarra.es/home_es/Temas/Medio+Ambiente/Agua/Documentacion/Parametros/pH.htmhttp://www.navarra.es/home_es/Temas/Medio+Ambiente/Agua/Documentacion/Parametros/pH.htmhttp://www.elkoi.es/index.php/agua/parametros/35-partros-importantes-para-la-calidad-del-aguahttp://www.elkoi.es/index.php/agua/parametros/35-partros-importantes-para-la-calidad-del-aguahttp://www.elkoi.es/index.php/agua/parametros/35-partros-importantes-para-la-calidad-del-aguahttp://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen1/ciencia2/12/htm/sec_17.htmlhttp://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen1/ciencia2/12/htm/sec_17.htmlhttp://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen1/ciencia2/12/htm/sec_17.htmlhttp://www.elkoi.es/index.php/agua/parametros/35-partros-importantes-para-la-calidad-del-aguahttp://www.elkoi.es/index.php/agua/parametros/35-partros-importantes-para-la-calidad-del-aguahttp://www.navarra.es/home_es/Temas/Medio+Ambiente/Agua/Documentacion/Parametros/pH.htmhttp://www.navarra.es/home_es/Temas/Medio+Ambiente/Agua/Documentacion/Parametros/pH.htmhttp://c/Users/mary__000/Desktop/JOAN%20BALDILLOU%20%E2%80%9CEUTROFITZACI%C3%93:%20Quan%20els%20nutrients%20s%C3%B3n%20un%20problema%E2%80%9D(publicat%20el%2012%20d'abril%20de%202013)%0d%C2%A0http://c/Users/mary__000/Desktop/JOAN%20BALDILLOU%20%E2%80%9CEUTROFITZACI%C3%93:%20Quan%20els%20nutrients%20s%C3%B3n%20un%20problema%E2%80%9D(publicat%20el%2012%20d'abril%20de%202013)%0d%C2%A0http://c/Users/mary__000/Desktop/JOAN%20BALDILLOU%20%E2%80%9CEUTROFITZACI%C3%93:%20Quan%20els%20nutrients%20s%C3%B3n%20un%20problema%E2%80%9D(publicat%20el%2012%20d'abril%20de%202013)%0d%C2%A0


57/58

BILBIOGRAFIA

56

Afectació i impacte sobre els ecosistemes de les variables (consultat dia 29/12/2015):

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA, Control de qualitat de l’aigua de bany: https://aca-

web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/impactes_sobre_ecosistemes/capitol21_lowr

ess.pdf

Afectació de la salinitat als peixos (consultat dia 17/11/2015):

http://wenarenandaf-ecosistemadelmar.blogspot.com.es/2010_10_01_archive.html

Article i estudi sobre el caràcter àcid del mar mediterrani (consultat dia 28/12/2015)

DIARIO EL PERIODICO, Medio Ambiente http://www.elperiodico.com/es/noticias/medio-

ambiente/estudio-confirma-disminucion-del-del-mar-mediterraneo-4704199

CONSEJO SUPERIOR DE INVESTIGACIONES CIENTÍFICOS, Un incremento moderado de laacidificación del oceano cambia radicalmente los habitats bentonicos

http://www.dicat.csic.es/dicat/ca/noticias-2/noticies/494-un-incremento-moderado-de-la-

acidificacion-del-oceano-cambia-radicalmente-los-habitats-bentonicos

Característiques dels punts de mostreig i dades de coliformes i enterococs (5/7/2015) :

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA, Característiques de les platges

http://acanet.gencat.cat/scripts/platges/detallmunicipisplatja.asp?xindicador=0&xmunicipi=17

023

F.B. DE WALLE,M. NIKOLOPOULOU-TAMVAKLI,W.J. HEINEN. Environmental Condition of

the Mediterranean Sea: European Community Countries (1993) (p.130)

https://goo.gl/gZtU5h

GOVERN D’ESPANYA, Ministeri d’agricultura, alimentació i medi ambient.

https://www.boe.es/boe/dias/2015/09/12/pdfs/BOE-A-2015-9806.pdf (consultat el

dia 10/01/2015)

Webgrafia de les imatgesImatge del cicle del fòsfor:

https://reader015.{domain}/reader015/html5/0713/5b489ec1832e5/5b489efb90e69.jpg

Imatge del cicle del nitrogen:

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/42/Ciclo_del_nitr%C3%B3geno.svg

Imatge de l’estructura molecular del nitrat:

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9e/Nitrate-ion-2D.png

Imatge de l’estructura molecular del nitrit:

https://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/impactes_sobre_ecosistemes/capitol21_lowress.pdfhttps://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/impactes_sobre_ecosistemes/capitol21_lowress.pdfhttps://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/impactes_sobre_ecosistemes/capitol21_lowress.pdfhttps://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/impactes_sobre_ecosistemes/capitol21_lowress.pdfhttps://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/impactes_sobre_ecosistemes/capitol21_lowress.pdfhttps://goo.gl/gZtU5hhttps://www.boe.es/boe/dias/2015/09/12/pdfs/BOE-A-2015-9806.pdfhttps://www.boe.es/boe/dias/2015/09/12/pdfs/BOE-A-2015-9806.pdfhttp://www.mundonets.com/images/ciclo-del-fosforo.jpghttp://www.mundonets.com/images/ciclo-del-fosforo.jpghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/42/Ciclo_del_nitr%C3%B3geno.svghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/42/Ciclo_del_nitr%C3%B3geno.svghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9e/Nitrate-ion-2D.pnghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9e/Nitrate-ion-2D.pnghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9e/Nitrate-ion-2D.pnghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/42/Ciclo_del_nitr%C3%B3geno.svghttp://www.mundonets.com/images/ciclo-del-fosforo.jpghttps://www.boe.es/boe/dias/2015/09/12/pdfs/BOE-A-2015-9806.pdfhttps://goo.gl/gZtU5hhttps://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/impactes_sobre_ecosistemes/capitol21_lowress.pdfhttps://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/impactes_sobre_ecosistemes/capitol21_lowress.pdfhttps://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/impactes_sobre_ecosistemes/capitol21_lowress.pdf


58/58

BILBIOGRAFIA

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b0/Nitrite-ion-resonance-hybrid.png

Imatge de l’estructura molecular de l’amoni:

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fe/Ammonium-2D.svg

Imatges de l’eutrofització:

http://4.bp.blogspot.com/-

CnBTwZ0P6Fc/UWgZZ3xf6PI/AAAAAAAAAus/MOuiArE0ZUo/s1600/eutrofitzaci%C3%B32.jpg

https://reader015.{domain}/reader015/html5/0713/5b489ec1832e5/5b489efeaf0f7.jpg

Imatge de la relació de la concentració d’oxigen amb la salinitat i la temperatura:

http://www.uprm.edu/biology/profs/massol/manual/p3-oxigeno.pdf

Imatge del pH:

http://www.semillasautoflorecientes.net/wp-content/uploads/2013/02/PH-Scale.jpg

Imatge de que explica l’osmosi:

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/62/0307_Osmosis.jpg

Imatge Escherichia coli :

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/32/EscherichiaColi_NIAID.jpg

Imatge Enterococs:

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/52/Entercoccus_sp2_lores.jpg

Imatges dels punts de mostreig:

http://acanet.gencat.cat/scripts/platges/detallmunicipisplatja.asp?xindicador=0&xmunicipi=17

023

*La resta de les imatges les he fotografiat jo.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b0/Nitrite-ion-resonance-hybrid.pnghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b0/Nitrite-ion-resonance-hybrid.pnghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fe/Ammonium-2D.svghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fe/Ammonium-2D.svghttp://4.bp.blogspot.com/-CnBTwZ0P6Fc/UWgZZ3xf6PI/AAAAAAAAAus/MOuiArE0ZUo/s1600/eutrofitzaci%C3%B32.jpghttp://4.bp.blogspot.com/-CnBTwZ0P6Fc/UWgZZ3xf6PI/AAAAAAAAAus/MOuiArE0ZUo/s1600/eutrofitzaci%C3%B32.jpghttp://4.bp.blogspot.com/-CnBTwZ0P6Fc/UWgZZ3xf6PI/AAAAAAAAAus/MOuiArE0ZUo/s1600/eutrofitzaci%C3%B32.jpghttp://www.traxco.es/blog/wp-content/uploads/2011/01/tratamiento-anti-algas.jpghttp://www.traxco.es/blog/wp-content/uploads/2011/01/tratamiento-anti-algas.jpghttp://www.semillasautoflorecientes.net/wp-content/uploads/2013/02/PH-Scale.jpghttp://www.semillasautoflorecientes.net/wp-content/uploads/2013/02/PH-Scale.jpghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/62/0307_Osmosis.jpghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/62/0307_Osmosis.jpghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/32/EscherichiaColi_NIAID.jpghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/32/EscherichiaColi_NIAID.jpghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/52/Entercoccus_sp2_lores.jpghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/52/Entercoccus_sp2_lores.jpghttp://acanet.gencat.cat/scripts/platges/detallmunicipisplatja.asp?xindicador=0&xmunicipi=17023http://acanet.gencat.cat/scripts/platges/detallmunicipisplatja.asp?xindicador=0&xmunicipi=17023http://acanet.gencat.cat/scripts/platges/detallmunicipisplatja.asp?xindicador=0&xmunicipi=17023http://acanet.gencat.cat/scripts/platges/detallmunicipisplatja.asp?xindicador=0&xmunicipi=17023http://acanet.gencat.cat/scripts/platges/detallmunicipisplatja.asp?xindicador=0&xmunicipi=17023https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/52/Entercoccus_sp2_lores.jpghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/32/EscherichiaColi_NIAID.jpghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/62/0307_Osmosis.jpghttp://www.semillasautoflorecientes.net/wp-content/uploads/2013/02/PH-Scale.jpghttp://www.traxco.es/blog/wp-content/uploads/2011/01/tratamiento-anti-algas.jpghttp://4.bp.blogspot.com/-CnBTwZ0P6Fc/UWgZZ3xf6PI/AAAAAAAAAus/MOuiArE0ZUo/s1600/eutrofitzaci%C3%B32.jpghttp://4.bp.blogspot.com/-CnBTwZ0P6Fc/UWgZZ3xf6PI/AAAAAAAAAus/MOuiArE0ZUo/s1600/eutrofitzaci%C3%B32.jpghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fe/Ammonium-2D.svghttps://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b0/Nitrite-ion-resonance-hybrid.png

TDR FINAL SI.pdf

Documents

Transcript of TDR FINAL SI.pdf