T8 Poletti.pdf
30
Instruments de Vent Acústica i Organologia I Curs 2009-2010 Primer Quadrimestre Paul Poletti La Veu Cantada Apunts
Transcript of T8 Poletti.pdf
-
Instruments de Vent
Acstica i Organologia ICurs 2009-2010Primer QuadrimestrePaul Poletti
La Veu CantadaApunts
-
La Veu Cantada
1. Pulmons: generador denergia
2. Cordes vocals: oscilladorLligaments vocals, replegaments elstics que recobreixen la trquea.
3. Conducte vocal: ressonadors
Elements de linstrument:
1
2
3
-
La Veu Cantada
Les cordes vocals:
Sn quatre replegaments, dos a cada banda, de la mucosa de la laringe
Funci principal: tanca la trquea quan passen fluids o menjar per lesfag
Altres funcions:
1. Tanca la trquea per fer pressi als pulmons (Fixaci Torcica) per facilitar lexcreci, lexpulsi del fetus en el part, o laixecament dobjectes que pesen molt
2. La fonaci: parlar i cantar
pulmonsestmac
-
La Veu Cantada
1. Vocal fold 2. Vestibular fold 3. Glottis 4. Aryepiglottic folds 5. Epiglottis
-
La Veu Cantada
Abducci Adducci
Les cordes vocals:
Les cordes sobren per fer la respirac. Lacci dobrir es diu lAbducci
Desprs de linhalaci o lexhalaci les cordes es tanquen. Lacci de tancar es diu lAdducci
-
La Veu Cantada
La fonaci: la producci de sons peridics
Tenim la capacitat dexpulsar impulsos daire peridicament
-
La Veu Cantada
fluix fortEl cicle glotal
El cicle glotal consisteix de quatre fases:
1. Tancat2. Obrint3. Obert4. Tancant
1
2
3
4
1
2
1
2
3
4
1
2
Durant Fase 1, la pressi augmenta fins que el glotis s'obre (Fase 2) i l'aire escapa (Fase 3), fent un impuls de pressi. Els msculs tanquen el glotis (Fase 4) i el fluix de laire s'apaga (Fase 1).
Com ms temps triga Fase 1, augmenta ms la pressi, i ms intens l'impuls d'aire durant Fase 3. Aix fa un so ms fort. Els msculs estan ms estirats, i per aix el glotis obre i tanca ms rpid. L'impuls s ms curt, i el so s ms brillant.
-
La Veu Cantada
La llargada general determina la freqncia bsica de les cordes vocals quan vibren: ms llargada = ms greu.
Homes: 17-23 mm ! 125 HzDones: 12,5 - 17 mm ! 210 Hz
Cantants:Soprano B3 (246.9 Hz); Mezzo G3 (196.0 Hz); Contralt F3 (174.6 Hz); Tenor E3 (164.8 Hz); Barton B2 (123.5 Hz); Baix G2 (98.0 Hz)
-
La Veu Cantada
733 Hz ! Fa#5 200 Hz ! Sol3
Lestirament posa les cordes en ms tensi, i la freqncia puja.
-
La Veu Cantada
La Font Vocal: la qualitat del so generat pel cicle glotal
Un So harmnic: una freqncia fonamental amb sobretons harmnics
Espectre: baixa 12 dB/octava
HARMONICS
-
La Veu Cantada
Registres
Un registre s una regi de la veu, caracteritzada per:
1. Laltura dins lmbit total de la veu2. El tipus doscillaci del glotis3. La forma del glotis i de la faringe4. El lloc on el so ressona dins el cos5. La qualitat o timbre del so produt
-
La Veu Cantada
Resum (molt breu!) de la histria de la terminologia dels registres
http://www.ncvs.org/pas/2004/pres/thurman/ThurmanPaper.htm
-
La Veu Cantada
El Ressonador: el conducte vocal
1. laringe2. faringe3. boca4. cavitat nasal
1
2
3
4
-
La Veu Cantada
Lrbitre de les vocals: els formants
Un Formant: una ressonncia o un feix de ressonncies que determina una concentraci d'energia com a caracterstica d'emissions vocals
Cada vocal es caracteritza per un grup de freqncies de ressonncia
Una certa vocal pot tenir 2, 3, 4 o ms freqncies de ressonncia, per les dues primeres (les ms greus) sn les ms importants
Un formant funciona com un filtre passa-banda, modifcant lespectre de la font vocal
Molt important!! Les freqncies de ressonncia que defineixen els formants duna vocal determinada sn relativament constants, s a dir, no canvien amb laltura del so parlat o cantat!
-
La Veu Cantada
Font Vocal
Formants (filtres)
Font filtrada = una vocal determinada
Harmnics
Formants
-
La Veu Cantada
Font Vocal
Formants Font filtrada = una vocal determinada
-
La Veu Cantada
Formants ! 750 Hz, 1100 i 2600 Hz
fonamental
fonamental
-
La Veu Cantada
Formants ! 300 Hz i 2300 Hz
fonamental
fonamental
fonamental
-
La Veu Cantada
Com es fan formants diferents?
1. El primer formant (F1 o R1) est determinat per lobertura de la mandbula. 250 Hz < f < 800 Hz
2. El segon formant (F2 o R2) est determinat per la posici de la llengua. 700 Hz < f < 2,3 kHz
3. El tercer formant (F3 o R3) est determinat per la punta de la llengua.
Els formants superiors estan determinats per la posici de la laringe i altres aspectes que no es poden canviar, com la llargada de conducte vocal i el volum de la cavitat nasal
-
La Veu Cantada
-
La Veu Cantada
Dos models:
1. El conducte vocal com a tub tancat per un extrem
2. El conducte vocal com a collecci de ressonadors Helmholtz (cavitats de ressonncia)
-
La Veu Cantada
-
La Veu Cantada
-
La Veu Cantada
-
La Veu Cantada
Un ressonador Helmholtz
http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/hbase/waves/cavity.html
-
La Veu Cantada
El conducte vocal com a collecci de ressonadors Helmholtz
-
La Veu Cantada
El problema dels sopranos (un dels... )
Quan la freqncia fonamental s ms alta que les freqncies dels formants, el filtre no funciona i la vocal no se sent.
Resulta: quan canten notes agudes, els sopranos noms poden produir la vocal ms neutra: a.
Formants
Freq
nc
ia fo
nam
enta
l
-
La Veu Cantada
Formant del cantant
Els millors cantants desenvolupen un formant extra, que no t res a veure amb la producci dels vocals. Utilitzant aquest formant, la veu se sent millor amb lacompanyament orquestral.
Formant del cantant
-
La Veu Cantada
-
La Veu Cantada
Vibrato
1. Modulaci de freqncia ! 1 semit (augmenta amb nivells forts)2. Modulaci damplitud (Tremelo) ! 3 dB3. Modualci del timbre
Freqncia de modulaci de tots els parmetres ! 6 Hz
![02363011 - [GB] - T8-Netzwork- und MY.ZSK-Einrichtung · IP Adress of T8-/T8-2 control in local network 2.2 IP Adress of T8-/T8-2 control in local network In a network, the IP addresses](https://static.fdocuments.in/doc/165x107/5f07578e7e708231d41c8223/02363011-gb-t8-netzwork-und-myzsk-einrichtung-ip-adress-of-t8-t8-2-control.jpg)
