edicionsonadaB e n i c a r l ó , 2 0 0 7

ROSSELL(1833-1923)

La impLantació dEL LibERaLiSmE En un pObLE dEL cORREdOR pRELitORaL dEL maEStRat

Ferran Grau Verge

biblioteca rossellana, 6

Primera edició agost de 2007© Text Ferran Grau Verge

© D’aquesta edició Onada Edicions

EditaOnada Edicions

Plaça de l’Ajuntament, local 3Ap. de correus 390 • 12580 Benicarló

www.onadaedicions.com • onada@onadaedicions.com

Disseny Ramon París PeñarandaMaquetació Maria Jesús Garcia Grau

Imprimeix 4 Colors • 964 401 912

ISBN: 978-84-96623-11-8Dipòsit legal

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el

permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Hi col·laboren

ajuntamEnt dE ROSSELL

índEx

ROSSELL (1833-1923)

La impLantació dEL LibERaLiSmE En un pObLE

dEL cORREdOR pRELitORaL dEL maEStRat

IntROducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

1 . EL REfLEx dE La hiStòRia: ELS fEtS pOLíticS, ELS fEtS bèL·LicS i LES ELEcciOnS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

1.1. La guerra del Francès (de la Independència) . . . . . . . . . . . . 18 1.2. Les restauracions absolutistes, el Trienni Liberal

i la guerra dels Malcontents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191.3. La primera guerra carlista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 221.4. El regnat d’Isabel II. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 271.5. La Revolució de Setembre i la Junta Revolucionària de Rossell . . . . 301.6. La proclamació de la Primera República i la Tercera Guerra

Carlista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 341.7. La Restauració i la guerra de Cuba . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

2 . EL mEdi fíSic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

2.1. Maltempsades. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 512.2. Camins i carreteres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

2.2.1 Un somni fet realitat: la carretera de Vinaròs . . . . . . . . . . . 622.2.2 El pont de les Cases . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

2.3. L’aigua de regar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

3 . L’uRbaniSmE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

3.1. La Vila . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 803.2. El Pla de la Font . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 843.3. Les Cases del Riu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 863.4. Algunes notícies sobre el creixement i els canvis urbans als tres nuclis. . 863.5. Les obres públiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

3.5.1. Obres en edificis municipals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 893.5.2. El cementeri i la font de l’Aumenara . . . . . . . . . . . . . . . . 94

8 ROSSELL (1833-1923) . La impLantació dEL LibERaLiSmE

3.5.3. Els safarejos i els abeuradors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1043.5.4. La font de la Figuera i altres qüestions. . . . . . . . . . . . . . . 1063.5.5. De serenos i enllumenat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1093.5.6. La caserna de la Guàrdia Civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1133.5.7. El rellotge municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115

4 . La SOciEtat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117

4.1. Algunes dades demogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1174.2. L’ensenyament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1204.3. Costums, tradicions i festes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127

4.3.1. El cicle anual festiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1284.3.2. Altres distraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1334.3.3. La música . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135

4.4. La higiene i la sanitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1364.4.1. Les Juntes locals de sanitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1394.4.2. Les epidèmies de còlera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1414.4.3. Els metges i els apotecaris i les condicions de les seues

contrates.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1454.4.4. Els veterinaris o manescals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1534.4.5. L’hospital i la beneficència a Rossell . . . . . . . . . . . . . . . . 155

4.5. L’església . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1624.5.1. La visita pastoral de 1860 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1634.5.2. Obres i altres qüestions relacionades amb l’església . . . . . . 1684.5.3. Del clergat i els cacics locals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171

4.6. El servei militar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188

5 . EcOnOmia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193

5.1. Algunes dades econòmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1965.2. Baralles entre pagesos i ramaders . . . . . . . . . . . . . . . . 2055.3. Els béns comunals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 209

5.3.1. Els propis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2095.3.2. Els comuns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2195.3.3. La llei Madoz i la venda dels béns comunals a Rossell . . . . . 226

6. L’organització municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 235

6.1 L’administració. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2356.1.1. El secretari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2396.1.2. L’agutzil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 246

fERRan gRau vERgE 9

6.2. Les finances municipals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2476.2.1. Els impostos. El refús a la golafreria impositiva . . . . . . . . . 2516.2.2. Problemes amb els pressupostos i oposició als impostos. . . 2596.2.3. L’Estat no paga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 265

7 . fOntS i bibLiOgRafia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 267

8 . AnEx d’iL·LuStRaciOnS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 273

ROSSELL (1833-1923)

La implantació del liberalismeen un poble del corredor prelitoral

del Maestrat

INTRODUCCIÓ

E n acabar aquesta obra, us asseguro que em van quedar clares dues coses: la primera, que la insatisfacció permanent havia de ser, forçosament, un dels motors de l’evolució de la humanitat i,

la segona, que les pàgines que segueixen de cap manera ens poden deixar satisfets, ni a vosaltres com a lectors ni a mi com a autor.

Intentaré justificar això que acabo de dir. El llibre que teniu a les mans no pretén, ni de lluny, deixar per conclosa la realitat rossellana pel que fa al període estudiat. D’entrada, he d’acceptar que no he furgat a tots els llocs on podia fer-ho i, després, he de dir que espero i desitjo que algun dia apareixeran una colla de fonts històriques amb les quals, de moment i malauradament, no he pogut comptar. Heus ací la primera font d’insatisfacció.

En segon lloc, hem d’acceptar que a partir de les actes municipals, com a font principal d’informació, poc és el que es pot copsar de les formes de vida i de les mentalitats dels rossellans del període estudiat. Lluny estem de saber què pensaven els nostres avantpassats, lluny de conèixer les dèries i les angoixes diàries, fins i tot lluny senzillament de copsar quines eren les seues activitats... lluny de tantes coses! Paradoxalment, per criteris obvis de comercialització –econòmics bàsicament–, no apareixen a l’obra tots els detalls que he arreplegat, tots els detalls que us voldria explicar. Què hi hem de fer! la insatisfacció creix.

14 ROSSELL (1833-1923) . La impLantació dEL LibERaLiSmE

Deixem, però, de lamentar-nos! Així doncs, què podeu trobar a les pàgines que segueixen? Bàsicament, una aproximació a la realitat d’un poble de l’interior castellonenc –més concretament, del nord de la província–, situat en el corredor prelitoral, a tocar del muntanyam dels Ports i que maldava per adaptar-se al nou sistema liberal, amb totes les contradiccions que aquest va suposar per a un món rural que, a poc a poc, no va tenir més remei que desempallegar-se de les velles estructures de l’Antic Règim. Es tracta d’una crònica –massa positivista per al meu gust– de l’esdevenir que s’escola entre la primera guerra carlista i la dictadura de Primo de Rivera, la qual cosa no obsta perquè apareguen elements i notícies situats fora d’aquesta tira cronològica essencial.

Una mínima anàlisi ens ha permès veure com les circumstàncies històriques generals, d’Espanya i del territori, s’han concretat i, lògicament, han agafat un tempo i uns colors propis, en el cas de Rossell. Com els fets en majúscula (guerres carlistes, sexenni liberal...) i els grans noms (Ferran VII, Cabrera, Isabel II...) es converteixen en fets i noms propers de, per exemple, cacics i soldats locals (Fonolloses, Querols, Gavaldás, Plas, etc.). L’anàlisi ens ha permès ataüllar com l’arribada del nou tratge –el liberalisme– va comportar no solament un important retoc de mànigues, de costures i altres parts sinó, el que és més transcendent, que el poble fes l’estirada corresponent per poder-se’l posar. I ja sabeu que les estirades importants es fan a l’adolescència i aquesta ve acompanyada de crisis d’identitat. Això és el que li va passar a Rossell, que va tindre una crisi de creixement, d’adaptació al sistema liberal. Una adaptació que, de fet, es va prolongar més enllà del període estudiat, més concretament fins a l’arribada de la plena industrialització als anys 60 del segle XX, immediatament després de la famosa gelada del 1956.

I quina ha estat la qüestió més transcendent, al meu entendre, d’aquesta crisi de creixement? Sense cap mena de dubte el gran problema que va provocar el nou sistema va ser que la població va superar els recursos disponibles i les tècniques per ampliar-los i, en conseqüència, part d’aquesta població, generalment la que tenia menys recursos, davant de la diatriba de seguir endavant o entrar en la desesperació més absoluta va agafar la via de l’emigració, tot buscant el miratge de les ciutats i els pobles grans més propers on semblava que el liberalisme donava resultats positius i, sobretot, més ràpids. Entremig, havia optat per altres solucions, algunes fins i tot armades, com és el cas del carlisme.

Lògicament, he tractat diferents apartats i he observat com evolucionaven les infraestructures, l’urbanisme, els serveis, l’economia, l’organització del poder municipal, el paper de l’Església, la societat,

fERRan gRau vERgE 15

els costums i les tradicions, el reflex de la història política, etc. Malauradament, el tractament dels diferents temes no ha estat equilibrat perquè depenia del material recuperat i analitzat. En aquest sentit he de tornar a recalcar que la majoria de la informació prové de les actes municipals, però també he comptat amb material bibliogràfic, amb material procedent de l’arxiu de la diòcesi de Tortosa –d’entre el qual voldria destacar la correspondència personal dels capellans locals de principis del segle XX–, amb informació sobre eleccions procedent de l’Arxiu de Vinaròs i amb algunes referències periodístiques. Per diferents motius, entre els quals la impossibilitat física i temporal i la dispersió de les fonts estrictament locals, no he pogut anar desgranant la informació solta que estic segur que apareix, per exemple, a l’arxiu de la Diputació Provincial de Castelló.

Pel que fa a les actes municipals, s’ha de destacar que Rossell compta amb una important sèrie de documentació que gairebé és completa per al període que va des de 1857 fins als nostres dies. És una veritable llàstima que pràcticament no aparega cap altra sèrie de documentació fins després de la guerra civil de 1936. Ens estem referint a documentació com la relacionada amb la comptadoria municipal, les eleccions, l’ordre públic, els censos, els protocols notarials, etc.

Com no podia ser d’una altra manera, us ben asseguro que el tractament de tota aquesta informació ha estat apassionat. El fet de sentir-me hereu de la comunitat que protagonitza els esdeveniments que s’expliquen no m’ha fet perdre de vista la realitat copsada, una realitat que massa sovint s’allunyava d’aquella idealització bucòlica que tenia quan només era un xiquet que tornava al poble en certes èpoques de l’any; fill, per tant, de l’emigració. Penso que, afortunadament, encara em resta part de l’idealisme i molt d’amor a la meua xicoteta pàtria, la qual cosa no obvia que no siga crític amb la realitat que avui dia li toca viure i, per suposat, amb la realitat poc falaguera que li va tocar viure durant el període estudiat. I és que el mateix Cavanilles, a pesar d’exalçar el caràcter treballador dels nostres avantpassats, deixa ben clar que a Rossell “cúpole un suelo ingrato, erizado de altos montes al N, y en casi todo el resto sembrado de peñas, que apenas dan lugar al cultivo”. Els rossellans del segle XIX i principis del XX es van esforçar, i molt, per lluitar contra aquest determinisme que Cavanilles pinta tan bé –només cal que mireu els marges que solquen les faldes de les nostres muntanyes, la majoria dels quals s’han fet en el període que tractem, i penseu amb totes les suors que hi ha al darrere–, però les diferències, les rivalitats, els abusos i els enganys entre els membres de la mateixa col·lectivitat eren una constant.

16 ROSSELL (1833-1923) . La impLantació dEL LibERaLiSmE

Finalment, he de puntualitzar que la destinació prioritària d’aquest llibre és el lector rossellà, al qual pretenc ajudar a entendre i valorar un passat que l’ha precedit i n’ha determinat el caràcter com a poble. Fóra, doncs, incoherent pretendre, a partir d’unes dades locals i, a més, incompletes, dissertar llargament sobre la història del país. Malgrat això, he de dir que també seria absurd oblidar aquesta història general i fer una història local, aïllada de cap context. En aquest sentit penso que la realitat rossellana que he tractat, pel que fa als aspectes generals i salvades les singularitats pròpies, és extrapolable a qualsevol poble de l’interior castellonenc i per tant, espero i desitjo que tal volta algun lector no rossellà en podrà extraure espurnes de validesa més universal.

En el capítol d’agraïments he de destacar, primer que ningú, als amics del Grup d’Estudis “Rossell 750 Aniversari”, que s’han esforçat a fer-me arribar material fotogràfic i, sobretot, una bona colla de savis consells: gràcies Josep “Marcelo”, Albert Rot, Manuel Andreu i Miquel Àngel Pradilla. Gràcies també a tots els rossellans i rossellanes que a través d’ells m’heu fet arribar fotografies i expressions. No puc oblidar-me de les facilitats ofertes des de l’Ajuntament, començant per l’alcalde i amic, Evaristo, passant pel secretari i resta de funcionaris. Finalment dono les gràcies a l’entitat que ha patrocinat l’edició de les pàgines que segueixen: dia rere dia demostra que la seua faena, la seua llavor i els seus fruits, valga la redundància, no són flor d’un dia.